Embed Size (px)
Citation preview
ANNEX
REUS I LES 1000 GRUES
Associació Santsuru
Kevin Cruces Garcia
Annabel López Iniesta
Rebeca Pujals Cobo
REUS I LES MIL GRUES
DOSSIER DE L'ACTE 2018
ANNABEL LOPEZ INIESTA
KEVIN CRUCES GARCIA
REBECA PUJALS COBO
Construïm massa murs i no suficients ponts.
Isaac Newton
Projecte cultural "Reus i les 1000 grues"
Un projecte que mira cap a la pau, des dels vincles amb la cultura japonesa
Reus, pau i Japó poden semblar paraules inconnexes en una primera lectura, però en
aquest cas apareixen com vertebradores d'un projecte ambiciós i d'un somni que neix
amb la voluntat de mobilitzar a la comunitat reusenca per cooperar de forma conjunta en
un missatge clar i contundent: treballar en la cultura de la pau de forma local, però amb
un pensament i coneixement global.
"Reus i les 1000 grues" va ser ideat de forma paral·lela per Rebeca Pujals Cobo,
Historiadora de l'Art i Gestora de Projectes Culturals (autora de "Ressò de Japonisme"),
Kevin Cruces Garcia, Historiador i Tècnic en Projectes de Desenvolupament (autor de
"Reus, Pekín i Tokio") i Annabel López Iniesta, assessora i ànima artística del projecte.
En aquest projecte conjunt es reuneix una sèrie de disciplines que (in)formaran a tot el
públic interessat en el camp de la història (Sadako Sasaki com a víctima de la bomba
atòmica), la història de l'art (l'origen de l'origami), les arts plàstiques (elaboració d'una
grua de paper) i de la cooperació internacional (drets humans i sensibilització
sociocultural).
Cap a on caminem?
Es planteja una meta educativa i sensibilitzadora que estableixi ponts interculturals amb
el Japó mitjançant un del seus símbols més importants en l'àmbit de la pau: la grua de
paper. El seu context històric el trobem amb el llançament de la bomba atòmica a la
societat civil de la ciutat d'Hiroshima, el 6 d'agost de 1945, un fet que convertiria la
ciutat en un referent mundial per la pau amb el reconeixement de la UNESCO.
L'any 2018 faran 74 anys d'aquest incident catastròfic, no només per a la societat
japonesa, sinó també per a tota la humanitat. Aquest data coincideix en un moment on la
ciutat de Reus s'erigeix amb orgull com la capital de la cultura catalana, per tant, és una
oportunitat especial i única per projectar interior i exteriorment l'aposta pels drets
humans que es recullen en les Nacions Unides. A més a més, es compliria amb els
propòsits principals de la Constitució Espanyola i del Tractat Constitutiu de la Unió
Europea, dels quals es defensa "la col·laboració en l'enfortiment d'unes relacions
pacífiques i d'eficaç cooperació entre tots els pobles de la Terra"1, contribuint en
"l'objectiu general del desenvolupament i la consolidació de la democràcia i l'estat de
dret, així com l'objectiu de respecte cap als drets humans i de les llibertats
fonamentals"2.
D'aquesta forma, la realització d'aquesta idea convertiria la nostra ciutat en l'emissor
d'aquest missatge internacional, a la mateixa vegada que es fraternitzaria des de la seva
pròpia idiosincràsia amb el país del sol naixent.
Objectius per a la seva materialització
S'estructura en dos fases principals on s'involucren a una diversitat d'agents socials
presents en la ciutat, especialment l'educatiu, demostrant una participació àmplia i
heterogènia en professions, gènere, ètnies culturals, edats, entre altres.
1. Programa educatiu: Es realitzaran tallers que consten d'una part teòrica i d'una altre
pràctica. Es van realitzar durant l'exposició del "Ressò de Japonisme" (al Centre de
Lectura de Reus), en diversos centres educatius (IES Sadako Sasaki, Escola Mn. Ramon
Bergadà, Centre Kumon Reus, Centre Kumon Cambrils), al centre sociosanitari STS
Ciutat de Reus, al festival cultural Hikari.
L'activitat té una previsió d'una hora de duració, que s'anirà adaptant en funció del
públic al qui anirà destinant, simplificant o ampliant la informació segons escaigui.
En la part teòrica s'introduiran els fets històrics que van portar a Sadako Sasaki a
convertir la grua de paper en un símbol mundial de la pau; essent elements importants
els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki en el context de la II Guerra Mundial.
1 Congreso de los diputados, La Constitución Española de 1978, 2003,
http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=1&tipo=1. 2 Noticias Jurídicas, Tratado Constitutivo de la Comunidad Europea, 2002, http://noticias.juridicas.com/base_datos/Anterior/r1-
ttce.l3t20.html.
També es valoren les seves conseqüències i la importància d'aquest episodi en la
societat actual.
Un cop s'hagi comprès el significat del que estem realitzant, s'ensenyarà a fer una grua
de paper en la part pràctica del taller, com una acció de respecte carregat de valors
pacífics.
De forma addicional i complementària, es realitzarà una fotografia de cada autor/a amb
la seva pròpia grua que podran enviar a la pàgina de Facebook "Reus, Pekín y Tokio" o
pujar-la a l'Instagram amb el hashtag "#reus1000grues". Es demanaran els permisos de
drets d'imatge per a que puguin formar part d'una futura exposició artística.
1.1 Competències educatives
Competència comunicativa, expressada amb la capacitat d'escoltar, interpretar,
desenvolupar l’esperit crític i comprendre realitats universals com la pau i els
drets humans.
Competència social i cívica, a través de la conscienciació històrica, el respecte a
la pluralitat i diversitat sociocultural i a la reflexió sobre la construcció de
societats futures més justes.
Competències d'interacció amb el món físic on es posa en valor tota una sèrie
d'actituds entorn a les responsabilitats que tenim en les nostres societats tant
plurals com diverses, pel que fa a l’aprofitament i reutilització dels recursos i
sentir properes altres realitats culturals.
Competència d'interpretació cronològica en l'experiència social humana al situar
en l'espai i en el temps els fets i factors històrics (econòmics, socials, polítics i
culturals).
Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és
fruit de les decisions i accions actuals. Recórrer a la memòria històrica per tal
d'establir vincles entre el llançament de les bombes nuclears, la nostra actualitat
més immediata i el seu condicionament cap al nostre futur.
Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva, per comprendre la seva
intervenció en la construcció de subjectes històrics.
Primària: Tenint en compte les competències bàsiques, l'alumnat desenvoluparia
habilitats comunicatives alhora d'expressar les seves opinions i preguntes que puguin
tindre sobre el tema a tractar, un cop analitzin la història de Sadako Sasaki i el suport
gràfic (diverses imatges com fotografies o dibuixos). A la vegada, també
interaccionaran amb altres cultures del nostre món, sensibilitzant-se sobre assumptes
ambientals, sanitaris, socials i ètics (competència en el coneixement i la interacció amb
el món físic i competència social i ciutadana). A través de la part pràctica, podran
aplicar la competència artística i cultural (plegar una grua de paper) i la competència
d'autonomia i iniciativa personal (realitzar la grua de paper amb paciència i ajudar als/a
les companys/es. Per últim i de forma opcional, tindran la possibilitat de buscar-se i
veure les seves fotografies en la plataforma social d'Instagram (competència digital).
Si enfoquem l'activitat en el coneixement del medi social i cultural, l'alumnat aplicarà
diverses competències a través de les preguntes que formulin (competència 1), la
interpretació d'aquest succés i les seves repercussions en l'actualitat (competència 2),
l'anàlisi de les imatges per identificar l'espai i el temps que es van donar (competència
3), la valoració de problemàtiques socials i la seva conscienciació per garantir tota una
sèrie de valors democràtics i tindre un esperit crític (competència 5, 12 i 13),
ESO: Mitjançant la exposició teòrica, amb càrrega audiovisual, i la interacció amb
l'alumnat a partir dels dubtes i debats que poden sorgir es treballaria la competència
comunicativa, expressada amb la capacitat d'escoltar, interpretar i comprendre realitats
universals com la pau i els drets humans. Fruit d'aquesta temàtica, s'activarien
competències socials, ciutadanes i d'interacció amb el món físic on es posa en valor tota
una sèrie d'actituds entorn a les responsabilitats que tenim en les nostres societats tant
plurals com diverses.
Més concretament, en l'àmbit social, recórrer a la memòria històrica per tal d'establir
vincles entre el llançament de les bombes nuclears, la nostra actualitat més immediata i
el seu condicionament cap al nostre futur evocaria la competència 3 (interpretar que el
present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i
accions actuals). Addicionalment, empatitzar amb Sadako Sasaki com a protagonista
històrica del projecte i la nostra responsabilitat col·lectiva que tenim vers l'ús nuclear en
les guerres i les seves conseqüències; es treballaria la competència 4 (identificar i
valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la
construcció de subjectes històrics).
Batxillerat: Pel que fa a les competències generals, en una línia similar a la que s'ha
descrit en la ESO, es treballaria la competència comunicativa pels recursos lingüístics
orals i escrits que implica la realització del projecte a les aules, la competència digital
per pujar la foto final a l'Instagram amb els hashtags amb un possible comentari o
reflexió breu, la competència personal i interpersonal alhora de col·laborar i expressar la
proactivitat per realitzar la part pràctica i, per últim, la competència en el coneixement i
interacció amb el món per la vinculació amb els valors atemporals i universals que es
tracten.
Pel que fa a les competències específiques de la matèria (Història del món
contemporani), l'alumnat es veurà implicat en la competència d'interpretació
cronològica en l'experiència social humana al situar en l'espai i en el temps els fets i
factors històrics (econòmics, socials, polítics i culturals). Per últim, la competència
social i cívica es generaria a través de la conscienciació històrica, el respecte a la
pluralitat i diversitat sociocultural i a la reflexió sobre la construcció de societats futures
més justes.
Com a valoració final i establint els objectius pedagògics que pretén el projecte "Reus i
les 1000 grues", es contribueix a que l'alumnat aprengui a conviure i habitar el món,
desenvolupant una actitud solidària i generant un esperit crític al analitzar problemes
d'actualitat on s'impliquin els Drets Humans i tota una sèrie de valors internacionals.
Famílies: "Què són els drets humans?" seria la pregunta que iniciés l'activitat per a
famílies, conscienciant-nos del tracte digne que qualsevol persona té, pel simple fet de
ser humà. L'activitat es centrarà en la pau, pel ser el valor específic que es treballa però
es tindran en compte una sèrie de pilars transversals com els nens, el gènere, les
persones grans, el medi ambient i els problemes psicosocials que deriven d'un conflicte
bèl·lic. A través de la grua de paper i Sadako Sasaki podran conèixer com neix un
símbol internacional per la pau, on podran interactuar i participar en un projecte que
uneix a diferents agents socials.
És a dir, es sentiran immersos en tota una sèrie de dimensions socials, culturals i ètiques
amb una actitud responsable i crítica del nostre entorn.
2. Acte públic en commemoració del 21 de setembre (Dia Internacional de la Pau),
primera setmana d’octubre 2018: En recollir-se el total de 1000 grues, s'uniran entre
elles per formar part de la instal·lació artística “Reus i les 1000 grues” i realitzarem una
sèrie d'activitats.
2.1. Esdeveniment "Reus i les 1000 grues"
Consisteix en una jornada de cultura japonesa i valors pacífics que mostra el resultat
d'una investigació teòrica i pràctica que s'ha presentat en diversos espais.
En aquesta jornada es realitzarà la exposició de la instal·lació de les mil grues
realitzades en el transcurs del projecte, complementada amb la presència amb estands de
diferents entitats reusenques que consagren la seva activitat a la cultura japonesa i a la
essència cooperativa. A més a més, a través d'aquests col·laboradors es donarà lloc a
diverses activitats i tallers.
La nostra proposta és realitzar aquesta jornada el dissabte dia 6 d’octubre. Aquesta
jornada d'un dia de duració té previst començar a les 10 del matí i acabar a les 8:30 de la
tarda. Els dies anteriors al dissabte dia 6 es mostrarà, únicament, la instal·lació
artística de les mil grues amb motiu de visites escolars. Per tant, aquesta jornada
s'emmarcaria en la celebració del dia 21 de setembre, Día Internacional de la Pau per les
Nacions Unides.
L'objectiu és emplaçar les jornades en l’Antic Hospital de Reus (Carrer de Sant Joan,
34B, 43201 Reus, Tarragona) i utilitzar la plaça exterior per alguna de les activitats com
ara, la mostra de castells o el ball de gegants.
2.1.1 Col·laboradors
Aquests són els col·laboradors que participen en l'esdeveniment:
o L'ajuntament de Reus: principal col·laborador per les seves aportacions
materials a través del seu assessorament, la seva tasca de difusió i la
mobilització de les Brigades de Reus.
o Restaurant Sora Sushi & Cocktail Loungue: representarà l'espai gastronòmic de
l'esdeveniment amb una oferta general de sushi i begudes. Especialment, aquest
restaurant crearà i aportarà un pintxo amb maridatge que fusiona ingredients tant
japonesos com autòctons (arròs, avellana, vermut i vi local).
o Club Bonsai Reus: representarà l'art japonès del cultiu i producció de bonsais,
mitjançant una mostra de les seves obres.
o Els Xiquets de Reus: representarà els valors de la cooperació que són presents
durant la elaboració dels castells humans. Per tant, es mostraria la sinergia
cultural amb la significació de la instal·lació artística de les mils grues.
o Associació Amakuni Reus: representarà la passió per la cultura popular japonesa
a través dels jocs de taula japonesos o que veu de la seva cultura, essent present
la sociabilitat que emergeix durant la partida.
o Origami Art i Teràpia: representarà la cultura de l'origami a través de les seves
múltiples formes; principalment del tipus modular i decoratiu. Oferirà tallers
més importants de les jornades en relació a aquest art.
o Associació Juvenil Irasshai: representarà a través del cosplay, un dels aspectes
més importants de la cultura pop japonesa que ha aconseguit influenciar la
joventut reusenca i catalana.
o Els Gegants de Reus : representarà a través del folklore reusenc, la presència de
la cultura japonesa mitjançant la presència de la parella dels gegants japonesos.
o Terra de Còmic [En curs]: representarà l'espai de venda literària amb títols
relacionats amb la cultura japonesa i del context historiogràfic que es treballa.
2.2. Obra: instal·lació artística de les mil grues
Fitxa tècnica:
- Títol: Reus i les 1000 grues.
- Autors: Kevin Cruces Garcia, Annabel López Iniesta i Rebeca Pujals Cobo.
- Mides: Suport superior quadrat (1 metre per un 1 metre). Longitud vertical de 5 metres
aproximadament.
- Materials: cartó ploma, fils i grues de paper.
- Espai: Antic Hospital de Reus
Descripció formal:
La instal·lació és una construcció formada per un quadrat de cartró ploma que ens
mostra per una banda, en el centre, la rosa de Reus confeccionada amb grues de paper i,
per altre banda, cortines de grues situades a cadascun dels quatre costats del quadrat.
Les grues de la rosa pengen, aproximadament, a uns 10 centímetres de la base i són de
colors vermells, verds i grocs (els colors oficials de la rosa de Reus). En canvi, les grues
que pengen dels perímetres, seran de diverses tonalitats i representen a les 1000 grues
realitzades en els diferents tallers. La instal·lació haurà de quedar a dos metres de
l'altura del terra per a que els visitants puguin passejar per sota sense obstacles.
El visitant haurà de traspassar les cortines de grues per tindre una visualització zenital
de la rosa de Reus.
Visió zenital de la rosa (sense les quatre cortines laterals de grues que la s'emmarcarien)
Funció:
Mostrar les 1000 grues de paper, realitzades per les diferents entitats tant públiques com
privades, en els mesos que ha durat el nostre projecte.
Significació:
El Senbazuru Orikata fou el primer llibre d'origami que es va publicar al Japó al 1797.
Tanmateix, la consigna de crear grues de paper també s’associa al desig per la pau,
especialment, a la història d'una de les petites víctimes de la bomba d'Hiroshima durant
la Segona Guerra Mundial.
Amb diagnòstic de leucèmia, Sadako Sasaki (1943-1955), pren la determinació de fer
1000 grues, utilitzant diversos papers que estaven al seu abast, amb l'esperança de
recuperar-se. Finalment, només va aconseguir-ne realitzar 644 figures abans de morir
però, Sadako es va convertir en un símbol d'esperança mundial. Actualment es troba un
monument seu al Parc de la Pau d'Hiroshima i cada any reben milers de grues de paper
elaborades tant per nens japonesos com d'altres països com a símbol d'homenatge i de
respecte cap als drets humans.
Tradicionalment, també s'ofereixen grues als santuaris o temples al Japó com una oració
per a la bona salut, la bona sort i és una expressió de simpatia i pau entre els japonesos.
Així mateix, aquest missatge és cada cop més internacional i afavoreix la cooperació
entre els diversos pobles del món. Per aquesta raó, hem seleccionat la icona de la grua,
que transcendeix tant en el camp històric, artístic com ètic, encarnant en aquest últim
una sèrie de valors humans i multiculturals, amb el qual s'identifica el nostre projecte.
D'aquesta manera, "El secret de les 1000 grues" pot ser la paciència de portar a terme un
minuciós i meditatiu procés artístic alhora que mantenir un esperit pacífic,
esperançador, cooperatiu i diplomàtic amb el paper com a mitjà expressiu.
Col·laboradors:
Les següents entitats, grups i individuals han participat en la instal·lació:
o Centre de Lectura (Exposició "Ressò de Japonisme")
o Centre educatiu Kumon Reus i Cambrils
o Centre sociosanitari STS Ciutat de Reus
o Festival cultura japonesa Hikari IX
o Associació cultural de cultura japonesa Amakuni
o CEIP Mossèn Ramon Bergadà
o IES Sadako Sasaki
Els futurs tallers es volen realitzar en:
o Escoles i instituts de Reus
o Guàrdia Urbana de Reus
o Hospital Universitari Sant Juan de Reus
o Associació per a la Conservació de les Ecosistemes Naturals
o Campaners de Reus (agrupaments escolta i guies)
o Els Gegants de Reus
o Escola Judo Shingitai
2.3 Acte
En aquest espai es trobarien cadascuna de les entitats imprescindibles que representa la
cultura japonesa i l'intercanvi cultural a Reus:
- Origami, Art i Teràpia
- Associació Amakuni
- Associació Irasshai
- Restaurant Sora
- Club Bonsai
- Terra de Còmic
Aquests estands s’acompanyarien d’un text informatiu de la seva fundació i
significació, justificant la seva presència a l'acte. Al mateix temps, serà un petit espai
per a que els diversos grups puguin mostrar i fer difusió de les seves activitats i
productes.
La nostra programació provisional persegueix activitats com:
o Taller Ikebana - arranjament floral zen japonès per Marta Ferrè
o Taller Origami - papiroflexia per Lluïssa Crusells, de Origami, Art i Teràpia
o Exhibició de cuina Sushi - Restaurant Sora per Carlos Mesas
o Diada castellera - Els Xiquets de Reus
o Tallers de jocs japonesos - Associació Amakuni
o Taller/mostra de cosplay - Associació Irasshai per Judith Martínez
o Taller introducció a la llengua japonesa - per el professor Ángel Fco. Monedero
o Taller eco-tèxtil tècnica Furoshiki - per Annabel López Iniesta
o Ball dels gegants japonesos de Reus - per la Colla Gegantera
o Contacontes japonesos i de pau – Per Karme González
EXPERIÈNCIES EN DIVERSOS ESPAIS
Centre de Lectura de Reus
Centre Kumon Reus i Centre Kumon Cambrils
Centre Sociosanitari Reus
Escola Sadako Sasaki (Barcelona)
Escola Mossén Ramón Berguedà (Constantí, Tarragona)
IX Festival Hikari de cultura japonesa, Reus
Centre Cívic de Ponent, taller nadalenc amb Associació Amakuni, Reus
INVESTIGACIÓ
BIBLIOGRAFIA
ANDERS, Günther. El piloto de Hiroshima. Espasa Libros, S.L.U.:
Barcelona, 2016.
BRUCKNER, Karl. Sadako vol viure. La Galera S.A. Editorial: Barcelona,
1999.
HERSEY, John. Hiroshima. Penguin Random House Editorial: Barcelona,
2009.
Naciones Unidas. Declaración Universal de Derechos Humanos.
Recuperat de:
http://www.un.org/es/documents/udhr/UDHR_booklet_SP_web.pdf
NAKAZAWA, Keiji. Pies Descalzos. Una historia de Hiroshima. Penguin
Random House Grupo Editorial: Barcelona, 2015.
OÉ, Kenzaburo. Cuadernos de Hiroshima. Editorial Anagrama S.A.:
Barcelona, 2011.
VIDEOS RECOMANATS
Origami Museum: Strength Behind Origami
https://www.youtube.com/watch?v=e3Gbawbjnow
Paper Cranes for Japan: The Journey of Two Million Cranes
https://www.youtube.com/watch?v=eJcNsRQQZzU
Las mil grullas de Sadako
https://www.youtube.com/watch?v=TBMnVKRXDy8&index=20&list=PLa-
YO1WM0iAjpsOr7TB_uQzbVeSKeXrlW&t=0s
