RevistaDISSABTE, 27 D’AGOST DEL 2011

SalutUsos i abusos de lamedicació 9

REVISTA ÉS UN SUPLEMENT SETMANAL DE REGIÓ7

ViatgesHaarlem. L’aire pròsperdel XVII 11

DIRECTOR: MARC MARCÈ I CASAPONSA.EMPRESA EDITORA: EDICIONS INTERCOMARCALS SA.

Fauna El tritó de muntanya 12

EntrevistaSalvador Manera: «Es pensenque el peix neix al súper» 7

De fora vingueren...JORDI COMELLAS

l primer inventari que s'ha fet aescala europea sobre espèciesinvasores, a través d'un equipinternacional en el qual ha

col·laborat el CSIC (Consejo Superior deInvestigaciones Cientí!cas) ha detectatque al continent europeu hi ha unes "".###espècies invasores, entre plantes i animals,de les quals més del "# $ es consideren no-cives per als ecosistemes on habiten i pera l'economia de les zones on es troben, jaque algunes arriben a convertir-se en pla-gues. Prop de ".%## d'aquestes espècies sónpresents a la península Ibèrica i més de &##les podem trobar a Catalunya. D'aquestes&##, '% corresponen a diferents tipus d'al-gues, ()* són plantes, +% peixos, + am!bis,( rèptils, ")% aus i & mamífers. A part, que-darien els insectes.

No totes les espècies exòtiques animals,que són de les que tractarem, que podemveure, però, són considerades espècies in-vasores. A grans trets, està establert que unaespècie és autòctona quan es reprodueix,hiverna o està de pas en un territori concret,tot i que moltes d'aquestes espècies potserque hagin estat introduïdes fa molt temps.Una espècie és exòtica, o al·lòctona, quanes troba fora de la seva àrea de distribuciónatural, i és quali!cada d’invasora quanaquesta espècie nova amenaça la diversi-tat biològica de l'indret on s'ha establert icausa greus danys a l'economia i a la salutdel lloc, ja sigui perquè és una amenaça pera la diversitat biològica autòctona, ja siguipel comportament invasor o pel risc de con-taminació genètica. S'exclou d'aquestaclassi!cació aquelles invasions biològi-ques que tenen lloc de forma natural sen-se la intervenció humana d'espècies queamplien els seus territoris de manera na-tural, moltes vegades provocat pel canvi cli-

màtic. A grans trets, si una espècie

al·lòctona és capaç de for-mar poblacions estables

es considera que s'hanaturalitzat. Si s'ex-

pandeix ràpida-ment es consi-

dera que ésuna espè-

cie inva-sora i,

quan causa importants danys ambientalsi econòmics, es converteix en una plaga.

El culpable de la majoria de les intro-duccions exòtiques i de les espècies inva-sores, bé de manera intencionada, bé demanera accidental o de manera indirecta,és l'home.

Les espècies invasores arriben a modi-!car negativament els ecosistemes on s’es-tableixen perquè formen part d'un altre eco-sistema o bé perquè la població d'una de-terminada espècie augmenta descomu-nalment –de vegades a causa de la mancade depredadors–, de manera que malmetles poblacions de la resta d'éssers vius queintegren el mateix ecosistema.

L'impacte que provoquen les espècies in-vasores sobre les espècies autòctones és lasegona causa de pèrdua de la biodiversitatd'arreu del món, només darrere de la des-trucció dels seus hàbitats.

Tot el problema comença amb l'arriba-da, accidental o intencionada, d'una espè-cie nova, gairebé sempre lligada a l'acció hu-mana. Amb el temps, algunes d'aquestes es-pècies no s’adapten i desapareixen, peròn'hi ha que troben les condicions idòniesper establir-se i adaptar-se, perquè no te-nen depredadors, perquè ocupen un hàbitatque no han de compartir amb ningú, o per-què són espècies més agressives que les au-tòctones i les acaben desplaçant del seu pro-pi hàbitat.

La majoria de les espècies exòtiques, so-bretot les invasores, posen en perill lesautòctones perquè suposen una compe-tència directa pels recursos del territori, so-bretot per l'aliment, però també pels espaisque utilitzen com a refugi i pels llocs onacostumen a nidi!car, i les que són més re-sistents, més agressives o tenen més capa-citat de reproducció acaben ocupant el ter-ritori i desplaçant les més febles, en aquestcas les autòctones, com el cas del visóamericà, els crancs americans i les tortuguesde Florida. Algunes també poden trans-metre malalties contra les quals les espèciesautòctones no tenen defenses, com elscrancs americans, i d'altres comportengrans pèrdues econòmiques sobre la pes-ca i l'agricultura, com el musclo zebrat, elcargol poma acanalat o alguns dels peixosque poblen els nostres rius. N'hi ha que po-den ser extremadament molestes per als hu-mans, com el cas del mosquit tigre, que estàguanyant terreny a casa nostra.

Que una espècie nova s'adapti a unindret concret depèn del nínxol

ecològic que trobi, de la man-ca de depredadors, de la

competència, delsr e c u r s o s

ETot i que al llarg de la història de la humanitat el transvasamentvoluntari o no d’espècies vegetals i animals d’un lloc a un altre haestat constant, la situació geogràfica del nostre país, la gran varietatde cultius i la globalització dels mercats l’han convertit en un territorid’alt risc d’introducció de noves espècies que, quan aconsegueixenadaptar-se, es converteixen en autèntiques plagues i constitueixenun perill per a les espècies autòctones i, de vegades, un problemaeconòmic. Text i fotos: Jordi Comellas

Novesespècies: NOUSPROBLEMES

2DISSABTE, 27 D’AGOST DEL 2011 | Regió7REVISTA!INVASIONS BIOLÒGIQUES

PÈRDUA DE LA BIODIVERSITATLes invasions biològiques estan considerades

una important pèrdua de la biodiversitat en elmón, només precedida per la destrucció dels hàbi-tats i la fragmentació del territori. La manera mésefectiva de controlar les espècies invasores és, lò-gicament, prevenint la seva arribada perquè, uncop es detecta una nova espècie, si es fa a temps,es pot evitar la seva propagació, però si aquesta jas’ha adaptat i s’ha propagat, la seva eradicacióacostuma a ser molt costosa, extremadamentcomplicada i, de vegades, fins i tot impossible

!

iberpisos.es i ibercoches.es són els nous portals de classificats a Internet que Regió7 posa al teu abast

Necessites vendre casa teva? Estàs buscant un vehicle d’ocasió?

Regió7 posa a la teva disposició els portals de classificats més eficients del mercat, amb l’oferta més completa de tot l’estat. Amb ibercoches.es pots trobar de manera ràpida i senzilla el

vehicle que necessites. Si estàs interessat a vendre el teu cotxe, ibercoches.es és el millor aparador per a la venda

ibercoches.es

Iberpisos.es t’ofereix una àmplia oferta d’anunis per comprar, vendre o llogar pisos, xalets, locals comercials, etc. Pots publicar

els teus anuncis a través d’Internet, incloent-hi fotografies, vídeos i geolocalització. Conté, a més, una sèrie de serveis que t’ajudaran a assolir els teus objectius amb més facilitat: alertes,

control de qualitat, serveis “premium”

iberpisos.es

Per a més informació: departament de publicitat de Regió7 93 877 22 33

3Regió7 | DISSABTE, 27 D’AGOST DEL 2011INVASIONS BIOLÒGIQUES!REVISTA

per sobreviure i de les condicions am-bientals adequades o no a la seva repro-ducció. En tot cas, aquesta adaptació, si esprodueix, sempre anirà en contra de l'es-pècie autòctona corresponent, que acaba-rà desplaçant-se o en el pitjor dels casos des-apareixent. Per regla general, aquestescondicions acostumen a trobar-les a propdels ambients humanitzats on saben ges-tionar els seus recursos per sobreviure.Un cop han trobat el seu espai i s'hanadaptat al nou ambient ecològic, el des-plaçament i la desaparició gradual de l'es-pècie autòctona equivalent només és qües-tió de temps.

La majoria de les espècies invasoreshan estat introduïdes de manera acciden-tal o voluntària per l'home. Però aquest noés un fenomen nou, ja que des de la més re-mota història de la humanitat el transva-sament, voluntari o no, d'espècies animalsi de plantes ha estat constant.

De les que ens afecten en l’actualitat, al-gunes ho han estat amb !nalitats comer-cials, com ara les diferents espècies detortugues americanes, que un cop creixenmés del compte o es mostren agressives sónabandonades pels seus propietaris a qual-sevol indret amb aigua, pensant que estanfent un bé a l'animal, !ns al punt que benpocs ambients aquàtics se salven de laseva presència. O, el cargol poma acana-lat, un altre espècie ornamental que causagrans estralls al delta de l'Ebre perquè ar-ruïna les collites d'arròs. D'altres han estatintroduïdes per l'alliberament voluntari, ono, d'exemplars en captivitat. És el cas delvisó americà, que s'explota en granges perapro!tar-ne la pell i que ha aconseguitdesplaçar pràcticament tota la població devisó autòcton. Seria també el cas del coipú,del qual a Catalunya ja es coneix alguna po-blació i !ns i tot se n'han detectat exemplarsa la riera Gavarresa. També hi ha espèciesque han estat introduïdes amb criterisecològics inadequats per repoblar llocson havia desaparegut l'espècie autòctona,com een l cas del cranc americà o el crancsenyal, que entre l'un i l'altre han fet des-aparèixer una bona part de les poblacionsde cranc autòcton. D'altres s'han anat im-plantant al territori a partir d'exemplars alli-berats pels seus propietaris, com les dife-rents espècies de cotorres, i d'altres espè-cies d'ocells exòtics que, de moment, no re-presenten cap perill, com els bec de corallsenegalès, i d'altres han arribat aquí a tra-vés de diferents mitjans de transport comel mosquit tigre i el musclo zebrat. En el casdels peixos, és sorprenent la quantitat d'es-pècies que d'entrada ens semblarien au-tòctones i que, en realitat, s'han introduït ales nostres aigües amb !nalitats esportivesi que moltes vegades s'han expandit en de-triment de les autòctones. El cas més cri-daner és el del el silur, però també els de lacarpa, la perca americana, el luci, la truitaarc iris, el gobi, el peix gat, el peix vermell,el peix sol i la gambúsia, introduït s per eli-minar els mosquits de les zones humides.

A part dels aspectes negatius, com pot serl'eliminació o el desplaçament d'una es-pècie autòctona, en algun cas hi ha qui hitroba la part positiva, com en el cas del crancroig americà, que, com que ha desplaçat oeliminat de!nitivament l'autòcton, ha en-trat a formar part de la dieta alimentària demoltes de les nostres aus i també d'algunmamífer com el visó americà, un altre in-vasor, o de l'autòcton en els pocs indrets onencara en queden.

Aquesta situació ha generat l'elaboracióde directives i programes per part de les di-ferents administracions, tant a escala co-munitària com catalana, encaminats a atu-rar aquestes poblacions, sobretot les de lesespècies nocives, i els seus diferents mitjans

de transport o d'introducció al medi am-bient. Des de l’any "#$# és prohibit vendretortugues de Florida, com el cargol pomaacanalat, i en molts indrets tot sovint es fancampanyes per retirar de l'aigua tots els ex-emplars que poden. El musclo zebrat, elmosquit tigre, el cargol poma acanalat i l’es-

carabat morrut són objecte de contínuescampanyes per eradicar les seves pobla-cions. L'any %&&' la Generalitat va autorit-zar la caça selectiva de la cotorra argenti-na i el visó americà; i, en teoria, els silurs ialtres espècies de peixos, un cop pescats, nos'han de tornar a llençar a l'aigua.

DES DEL CONTINENT AMERICÀEl coipú, un gran rosegador procedent d’Amè-

rica del Sud, que és utilitzat en pelleteria, ja haconstituït poblacions estables a Catalunya i se

n’ha vist algun pel Bages. Pel que fa al peix sol,procedent d’Amèrica del Nord, s’ha establert ple-

nament als nostres rius, on s’ha convertit en unperill per a moltes espècies autòctones

!

4DISSABTE, 27 D’AGOST DEL 2011| Regió7REVISTA!INVASIONS BIOLÒGIQUES

A les comarques de la Catalunya central podem veure sense gaires problemes uns quantes espèciesinvasores presents a Catalunya. A la majoria de rius, rieres i pantans, a part de totes les espècies de pei-xos esmentades (carpa, perca, luci, truita arc iris, gambúsia, peix gat, peix sol i silur) hi podem trobar di-ferents espècies de tortugues americanes, el cranc roig americà, el cranc senyal i el visó americà. El mos-quit tigre també va guanyant terreny als nostres pobles, on molts veïns han hagut d’anar a urgències acausa de les seves picades, i la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer també són habituals ja enmoltsindrets, sobretot, la primera de les dues espècies.

FORASTERS PRESENTS ALA CATALUNYA CENTRAL

COTORRETA DE PIT GRIS(Myiopsitta monachus)

Originari: d’Amèrica del SudProblemàtica: en alguns indrets, com al Baix

Llobregat, s’han convertit en autèntiquesplagues per als pagesos

Com s'introdueix: per l’alliberamentd’exemplars comprats com a animal de companyia

També coneguda com a cotorra argentina, vaaparèixer a Catalunya a mitjan anys 70 i s’hasabut adaptar molt bé al nostre clima i s’hareproduït amb èxit en llibertat, de manera quehom calcula que cada nou any se’n duplica lapoblació

!

!

!

!

CRANC SENYAL(Pacifastacus leniusculus)

Originari: d’Amèrica del NordProblemàtica: desplaça el cranc de riu

autòcton i el parasita, sobretot en indretson ja s’hi han desplaçat a causa del crancroig americà. També devora les nàiades

Com s'introdueix: introduccions enindrets on ha desaparegut el cranc de riu itranslocacions per particulars o societatsde pesca

Es va introduir a la península Ibèrica l’any1974 per ser criat en captivitat per a la sevacomercialització. A Navarra va ser la pròpiaadministració la que va repoblar els rius d’onja havia desaparegut l’autòcton. Suportatemperatures més fredes que el roigamericà i per tant, arriba a indrets méselevats i més freds, on s’havien refugiat lespoques colònies de cranc autòcton quequeden, que havien estat foragitades pelcran roig americà

!

!

!

!

COTORRA DE KRAMER(Psittacula krameri)

Originari: Àfrica subsahariana i ÀsiaProblemàtica: s’alimenta de llavors,

fruites, tubercles i herbes. A la llarga, pot serun problema per als pagesos com ho estàsent la cotorreta de pit gris o argentina,sobretot, al Baix Llobregat

Com s'introdueix: per l’alliberamentd’exemplars comprats com a animals decompanyia

També coneguda com a cotorra de collar, esva començar a detectar la seva presència aCatalunya cap a l’any 1970, sobretot en zonescostaneres. La seva clara adaptació va anarseguida d’un fase d’expansió que l’ha fetestendre per algunes comarques de l’interior,tot i que encara no ha agafat la mateixaproporció que la cotorreta de pit gris. Demoment, però, sembla que no compateix ambcap altra espècie.

!

!

!

!

5Regió7 | DISSABTE, 27 D’AGOST DEL 2011INVASIONS BIOLÒGIQUES!REVISTA

ALTRES ESPÈCIES INVASORES A CATALUNYAMUSCLO ZEBRAT(Dreissena polymorpha)

Originari: mar Negra i CàspiaProblemàtica: crea greus problemes en els sistemes de refrigeració

de les centrals nuclears i elèctriques i també desplaça els bivalvesautòctons

Com s'introdueix: utilitza els canals marítims com a via dedispersió, enganxat als vaixells

L'any 2001 es va detectar la seva presència al riu Ebre, des de Xertafins a l'embassament de Riba-roja. Té una gran velocitat d’expansió, demanera que en pocs anys ha ocupat tot Europa, el Regne Unit, Canadà iels EUA, ja que en cada posta pot pondre fins a 40.000 ous, el queprovoca que en un any un cargol pugui arribar a tenir fins a un milió dedescendents.

!

!

!

!

CARGOL POMA (Pomacea canaliculata)

Problemàtica: destrueix les collites d'arròs del delta de l'EbreOriginari: Amèrica del Sud

Com s'introdueix: fins fa uns anys es venia com a espècieornamental, generalment per netejar les peixeres. Se suposa que

l’origen són exemplars alliberats o que han fugitL'any 2009 es va detectar al delta de l'Ebre, on s'ha convertit en un

autèntic problema per als arrossars de la zona, ja que es menja les partstendres de l’arròs i on, malgrat les campanyes que s'hi estan duent a

terme, l'administració catalana no sap com eradicar-lo. La seva expansióés molt rapida perquè la femella pot pondre fins a 800 ous en cada

posta. Està considerat per la FAO com la plaga més dolenta de l’arròsarreu del món

!!

!

!

ESCARABAT MORRUT(Rhynchophorus ferrugineus)

Problemàtica: mata les palmeres ornamentalsOriginari: de la PolinèsiaCom s'introdueix: les larves viatgen en les palmeres que

s'importenEs va detectar per primera vegada a Catalunya, l'any 2005, en alguns

pobles del Baix Penedès on s’havien plantat palmeres, ja que es tractad’una plaga de les palmeres del coco que afecta la part interior de lesplantes i els exemplars adults surten a colonitzar noves palmeres.Ràpidament s'ha estès per moltes poblacions costaneres, sobretot delMaresme, on fins l'any passat havia provocat la mort de 3.000 palmeres.Actualment es troba en tretze comarques del litoral i prelitoral català i jaha arribat al Vallès

!

!!!

CRANC ROIG AMERICÀ(Procambarus clarkii)

Originari: nord-oest de Mèxic i centre isud dels EUA

Problemàtica: desplaça el cranc de riuautòcton i li transmet un paràsit que li resultamortal

Com s'introdueix: es va introduir enalguns indrets per substituir el cranc autòctondesaparegut

S’ha introduït a tot el mon per al consumhumà. A la península Ibèrica se’n van començara construir granges a final de la dècada dels50. El podem trobar en pràcticament tots elsambients aquàtics, en alguns dels quals hicausa estralls, com al delta de l’Ebre, on l’any1991 la Generalitat va declarar la sevapresència com una plaga per als arrossars.

!

!

!

!

COIPÚ(Myocastor vison)

Problemàtica: ocasiona importants danys a la vegetació de ribera, iredueix la superfície que utilitzen els ocells aquàtics per nidificar

Originari: Amèrica del SudCom s'introdueix: escapament d'indústries pelleteres o

alliberaments voluntarisÉs un rosegador vegetarià semiaquàtic, semblant a una rata de gransdimensions. Es va introduir a Europa a principi dels segle XX per a laindústria pelletera. Ha constituït poblacions estables al País Basc i a

Navarra. A Catalunya n'hi ha a la Val d'Aran, al Montseny i al riu Tordera; ise n'ha vist algun exemplar a l'Albera i també se n'han citat a la riera

Gavarresa, al Bages. A Manresa, fa una trentena d'anys se'n va trobar unexemplar mort

!

!!

!

MOSQUIT TIGRE(Aedes albopictus)

Problemàtica: la seva picada és molt virulentaOriginari: sud-est asiàticCom s'introdueix: es creu que va viatjar en l'aigua que hi havia en

uns pneumàtics que es transportaven en camions des d'ItàliaEn pocs anys s'ha estès per tots els continents. L'agost del 2004 es

va començar a detectar a Sant Cugat del Vallès. Des d’aleshores s'haestès a molts indrets de Catalunya i també ha arribat a la Catalunyacentral. Les larves es desenvolupen en l'aigua continguda en petitsrecipients, com ara els plats de sota de les torretes de les plantes, al'interior o a l'exterior de les cases. Té uns enemics naturals que són leslibèl·lules, les larves de les quals se’n mengen les larves i les adultescacen els mosquits al vol

!

!!!

SILUR (Silurus glanis)

Originari: de la PolinèsiaProblemàtica: és un gran depredador

que menja tot tipus de peixosCom s'introdueix: amb finalitats

esportivesL’any 1974 es va introduir al pantà de

Riba-roja i s’ha estès per l’Ebre, el Segre, elLlobregat i se n’han trobat exemplars alparc de l’Agulla de Manresa i al llac deGraugés. La seva gran voracitat la descriuun proverbi de Bohèmia que diu «un peixsempre és una presa d’un altre peix però elsilur se’ls menja tots». Pot arribar a fer finsa 2 metres de llargada i pesar un centenarde quilos

!

!

!

!

TORTUGA DE FLORIDA(Trachemys scripta elegans)

Originària: del sud-est dels EUA i del nord-oestde Mèxic

Problemàtica: competeix amb les tortuguesautòctones

Com s'introdueix: per l’alliberament d’exemplarscomprats com a animals de companyia, quan noestava prohibida la seva venda.

Es va començar a comercialitzar el 1983 i l’anyanterior a la prohibició d’importar-ne als països de laUE (1997) se’n van vendre 900.000 exemplars. Ésuna amenaça per a les espècies autòctones, ja que esfa més grossa, té més descendents, arriba més aviat ala maduresa sexual i té una dieta més variada.

!

!

!

!

VISÓ AMERICÀ(Neovison vison)

Originari: Amèrica del NordProblemàtica: competeix i desplaça el visó autòctonCom s'introdueix: exemplars escapats

voluntàriament o involuntàriament de grangespelleteres.

Se’n van començar a veure exemplars a partir delsanys cinquanta. Ara s’ha estès per una bona part delsambients aquàtics de Catalunya, És una mica més grosque l’europeu, es reprodueix de manera més ràpida itambé és més voraç

!

!

!!

ACN

ARXIU

GENCAT

ARXIU

JORDI COMELLAS