Catalunyawww.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Desembre 2007 • número 92 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

Munta

tge:

Pat

ríci

a C

arle

s

Després de mesos d’obres id’hres esmerçades pel nos-tre company Josedel

Col·lectiu Catalunya, estrenem pà-gina web renovada de la CGT deCatalunya. Per accedir al nou webcal anar a l’adreça www.cgtcatalun-ya.cat

El web encara no estàcomplet i es troba en període deproves, però es disposa d'una bàsi-ca base de documents de legisla-ció, guies laborals, butlletins juridi-cosindicals, materials de formació,... i s'hi han publicat comunicats inotícies de tot l'any 2007. Tambépodeu accedir a les últimes notí-cies de la premsa catalana, aixícom a les notícies d'Europa Press.

Si el que busques no hotrobes en la nova, pots provar en lapàgina web antiga, que ja no seràactualitzada, a la qual pots accedirdes de la nova o anant ahttp://www.cgtcatalunya.cat/nuke/

Qualsevol errada quedetecteu, no dubteu a comunicar-ho a l'administració del lloc, al co-rreu: webcat@cgtcatalunya.cat

Aquesta renovació com-porta una millora considerable enl'estructura de la pàgina i un canviimportant d'imatge, i suposa un pasmés en el procés de consolidacióde l'entramat comunicatiu de laCGT de Catalunya.

Seguirem treballant pera donar-li major contingut al web ifer d'aquest una bona eina per atots/es vosaltres.

Aquells webs o blocs deCGT que tingueu sindicat el webde la CGT de Catalunya heu decanviar les claus o codis de sindi-cació, si voleu que les noticies ac-tualitzades del web de la CGT deCatalunya segueixen apareixentals vostres webs o blocs.

Aquelles pàginas webde CGT que tinguin caràcter dinà-mic i tinguin sindicada la pàgina

web de CGT Catalunya, han decanviar el codi de sindicació, queara és:http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?page=backend

Per a les pàginas webestàtiques que la tinguin sindicada,el nou codi de sindicació és: <texta-rea rows="4" cols="20> <scriptty-p e = " t e x t / j a v a s c r i p t "src="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?page=distrib"> </script> jaque si no canvieu els codis no esvincularan les noves notícies queanem penjant en la página de CGTCatalunya.

La pàgina continuarà es-sent un reflex de les i deesi el tre-ball de la CGT de Catalunya itambé de tots els moviments so-cials que estiguin per la transforma-ció social des de formes de funcio-nar i d’organitzar-se antiautoritàriesi llibertàries.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 20072

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC)• Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.esBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.comBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.esTel. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 82è25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-508191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallèscgt.castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialEl nou web de la CGT deCatalunya ja està disponible

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.Col·laboren en aquest número: Francesc Arnau, Campanya Catalana de Solidaritat amb el PobleKurd, Coordinadora estatal d’organitzacions solidàries amb el Sàhara, Teresa Clarà Munt, JosepLlunas, Fòrum Social Català, Lluís Anton Farnós, CAES, Antonio Aranda, federacions i seccions sindi-cals de CGT. Fotografies: Gabi, Dídac Salau. Il·lustracions: (portada) Patícia Carles. Tirada:

10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna,13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcata-

lunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.catNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimarts 20 denovembre del 2007.

“Obeïu” de El Ataque de la Basura

Radioactiva

“Consumiu, caseu-vos i reprodui-

vos, no penseu, conformeu-vos,

no qüestioneu l’autoritat, no

desperteu, mireu la tevisió,

compreu, sotmeteu-vos...”

Còmic - Ácido Crítico

Federació de Sindicats de alInd´tria Metal·lúrgica (FESIM) iCoordinadora de l’Auto de CGT

La raó empresarial és única itramposa davant la globalit-zació dels mercats i la lliure

producció/distribució de mercade-ries, s’addueix la “necessitat deguanyar quota en nous mercats”, onla competència cada vegada és mésdura i desigual.

Per guanyar quota de competiti-vat i incrementar el marge de bene-ficis, la reorganització de les em-preses, diuen, està basada“necessàriament i inevitable” en laflexibilitat laboral, la reducció decostos i els augments de productivi-tat.

Les mesuresempresarials i les sevesconseqüències sobre lesplantilles

La flexibilitat laboral propicia lapèrdua del control dels treballadorsi les treballadores del seu tempslliure, cosa que provoca que hagind’ajustar la vida social al servei delscanvis del mercat. Es consuma laplena disposició dels treballadors alservei de les empreses, sense possi-bilitat de fer plans més enllà de les48 hores i allargant les jornades iels cicles de treball perillosamentper a la salut. El temps de treball noes redueix, sinó que resulta distri-buït desigualment. En molts casoss’inverteix més temps a obtenir lesmateixes rendes.

La reducció de costos s’aconse-gueix per diferents vies. La via ques’utilitza de forma “més eficaç” ésla dels acomiadaments o externalit-zacions.

Acomiadaments quepoden ser individuals ocol·lectius (ERO)

Dobles escales salarials, eliminacióde l’antiguitat, degradació constantdels contractes de treball i desvia-ment de les conseqüències mèdi-ques dels seus sistemes productiusvers la Seguretat Social són altresformes empleades per les multina-cionals per abaratir costos en les

seves plantilles.Les externalitzacions són mesu-

res molt recurrents utilitzades percanviar contractes indefinits per tre-

balladors en precari.Augments de producció. Els

constants xantatges als que somsotmesos els treballadors sota l’a-

menaça de desplaçar el nostre tre-ball a països emergents fan que des-viem la mirada sobre un dels pro-blemes més importants que afecten

la nostra salut. El continuat aug-ment dels ritmes de producció nosolament facilita, sinó que provocales actuals xifres d’absentisme a lesfàbriques que es dediquen a l’auto-moció.

Conseqüències dobles

D’una banda, d’ordre intern a lesempreses: substitució de treball fix iamb drets per feina precària i vul-nerable. De l’altra, s’externalitzenpart dels costos als sistemes públicsde prestacions (atur contributiu i as-sistencial).

Els ajustaments de plantilla estal-vien entre un 20 i un 30% en els sa-laris dels i les treballadors/res regu-lats/des. La paradoxa apareix enaquests períodes de racionalitzacióen realitzar-se l’ajustament no persalvar o viabilitzar les empreses,sinó que l’ajustament es porta aterme per guanyar quota de mercat iser més competitius.

Catalunya. Desembre de 2007

REPORTATGELes empreses substitueixen treball fix iamb drets per feina precària i vulnerable,un retorn al no res per a la nostra classe

FUGA DE LESMULTINACIONALS DE L’AUTO

3

Dobles escales,degradació dels llocs detreball... tot perdut iamb amenaça constant

Les raons de les multinacionals

Mentre tot ho podem portar a fer fora, aquí pactem una altra reforma a la baixa per mantenir el “mercat laboral” submís.

Catalunya. Desembre de 20074

REPORTATGE

A quiprotegixen leslleis? El dretcomunitari i laComissióEuropea

Através del Reglament Generalsobre el Fons Europeu de

Desenvolupament Regional(Feder), el Fons Social Europeu(Fse) i el Fons de Cohesió s’ha in-troduït un nou article, el 51, en l’es-mentat Reglament, on s’assenyalaque l’Estat corresponent ha d’asse-gurar-se que les ajudes a una em-presa serveixen per cofinançar unprojecte que no tingui modifica-cions importants, en un termini deset anys.

Aquest tema de deslocalitza-cions en particular i de reestructu-racions en general va ser inclòsdins de l’Agenda Social (2005-2010), la qual cosa mostra la relati-va preocupació de les autoritats co-munitàries -en especial per algunpaís membre, com França i Ale-manya-, i en canvi, el nostre orde-nament jurídic i en especial la Llei38/2003 General de Subvencionsno és ni molt menys suficient -imenys encara la seva aplicaciópràctica- per oferir algun tipus deproposta que tingui alguna eficàciai garantia. I és l’existència d’aquesttipus de legislacions laborals bas-tant deficients, en què s’assenta lapossibilitat de deslocalitzacions -sobretot- cap a països denominats“emergents o en vies de desenvolu-pament”.

La dinàmica de reestructuracionsen la Unió Europea, a partir de ladècada dels 90, per mitjà de rees-tructuracions internes en cada undels estats membres; les fusions iabsorcions d’empreses; l’expansiódel negoci; l’externalització; lesdeslocalitzacions a països asiàtics ila reubicació dels negocis està te-nint conseqüències molt seriosesen l’estructura social del mercat detreball amb pèrdues de treball im-portants i una forta precaritzaciódel treball.

En el període 2003-2005, segonsl’Observatori de Reestructuracionsa Europa (ERM), s’han recollit untotal de 3.500 casos de reestructu-racions amb importants repercus-sions en el treball: es perden untotal d’1.551.828 llocs de treball isolament es creen 474.807 llocsnous, que sens dubte no tornaran aser en les mateixes condicions.

La mundialització (globalit-zació de les economies) fo-menta l’augment dels flu-

xos comercials, la qual cosa esmanifesta en la importància cadavegada més gran dels intercanvisde components i del comerç in-traindustrial.

Els nous ajustaments en les es-tructures productives en els dife-rents països permeten que els avan-tatges comparatiuss’internacionalitzin i augmentin elsguanys en termes d’eficiència iproductivitat. Les possibilitats decreixement per a les economiess’amplifiquen. Els fluxos moneta-ris i la virtualització de les econo-mies les fa deslligar-se dels seusvincles materials i així depenencada vegada més de les innova-cions tecnològiques.

La mobilitat més elevada del ca-pital i la seva transnacionalitzaciódonen lloc a una assignació méseficient de l’estalvi mundial, pro-vocant el deteriorament de les con-dicions de treball tant en els païsoscentrals com en els empobrits o“en desenvolupament”, la destruc-ció de treballs estables i amb drets iel trencament del poder sindical.

I sense fronteres pel mig ni lí-mits legislatius en l’economia glo-balitzada, la millor manera de re-duir els costos laborals éstraslladant-se allà on la mà d’obrasigui intensiva i barata, la tecnolo-gia suficient, la jornada de 12 a 14hores i els sindicats o la força con-tractual dels i les treballadors/es noexisteixi o es trobi molt debilitada.

Ens trobem en un escenari enquè els preus a la baixa són la tòni-ca general (eficiència en l’estalvimundial), quan el que es busca ésacaparar un percentatge més grande consumidors. Si els preus bai-xen, també ho farà la rendibilitatdel capital en certa mesura, si no ésque les vendes es desborden -nosol passar-, o bé els costos de pro-ducció es redueixen.

A l’Estat espanyol la major partde capital “exterior” que arribaprocedeix de la UE i els EUA. És adir, el comerç de capitals -la sevamobilitat- es realitza entre elsgrans blocs econòmics i polítics, iels propietaris d’aquests capitals(multinacionals, grans corpora-cions) els traslladen allà on els seusbeneficis creixen o tenen expectati-ves de fer-ho, fet que reverteix elvalor afegit als centres (països cen-trals) on les multinacionals tenenfixades les seves seus socials.

L’ampliació dels mercats ha

comportat que els països amb mésrecepció de capitals exteriors si-guin els recentment incorporats ala UE (Polònia, República Txeca,Eslovàquia, etc.) i els mercats del’est europeu, el Magrib (el Ma-rroc, Argèlia, Tunis, etc.) i el tercerpilar, el sud-est asiàtic (la Xina, fo-namentalment).

Aquests mercats afecten certssectors industrials a l’Estat espan-yol: tèxtil, calçat, joguines, centresde trucades d’empreses de serveis,components auxiliars de l’automo-ció i el sector automobilístic.

Els factors que actuen en les des-localitzacions no solament són sa-larials, sinó espacials, és a dir, lamobilitat de les mercaderies entransport i distribució (logística) ila situació estratègica d’aquestspaïsos en relació amb els mercats oles zones de domini i influència.

Les empreses combinen elsavantatges econòmics i fiscals ambels de situar-se en la zona d’in-fluència de la nova Europa i el seumercat.

Les conseqüències perals assalariats i lapoblació civil

Finalment, en ser acceptada i com-partida -la lògica de la competitivi-tat- pels sindicats majoritaris s’en-tra en una espiral on “l’únicaveritat” aparent és la raó empresa-rial per portar a terme la destruccióde treballs fixos i del teixit indus-trial.

La fragmentació de l’empresa -

externalització d’activitats no es-sencials, organització del treballper mitjà d’empreses auxiliars ocontractes- fragmenta també launitat de negociació i acció sindi-cal, trencant-la en àmbits de negoci-salt de fronteres-, sobrepassantl’espai de la unitat provincial, sec-torial i estatal i enfrontant treballa-dors de distintes àrees o païsosentre si, que competeixen a labaixa per mantenir el seu estatuslaboral.

Aquesta fragmentació de l’espaide negociació condueix a probabi-litats més grans de discriminaciósalarial i també a discriminacionsen el conjunt de les condicions la-borals.

Els ritmes de treball, els tempsde producció, la disponibilitat de lamà d’obra, les jornades laborals,“l’obligatorietat en la realitzaciód’hores extra”, són ordenats ambcriteris de flexibilitat laboral, elsquals incrementen la temporalitat imobilitat funcional. Això s’anome-nen “Plans Industrials”.

La separació d’espais i la distin-ció en les pautes organitzatives,amb distints mecanismes regula-dors o, simplement, la desregula-ció de les relacions laborals en elsespais fragmentats incideixen deforma significativa en la ruptura deles identitats col·lectives, la qualcosa comporta un debilitament del’acció sindical col·lectiva.

La pèrdua de llocs de treball di-rectes o indirectes en el país d’ori-gen de la deslocalització comporta,a més, importants efectes locals en

termes de desestructuració i des-trucció de formes de vida a leszones geogràfiques afectades.

L’estratègia d’externalització(relacions entre els grups multina-cionals i els estats) no és que des-trueixi molt de treball, sinó que elseu objectiu és un canvi en les ca-racterístiques del treball: els llocsde treball directes destruïts reapa-reixen sota noves formes i condi-cions contractuals.

Treball precari

La qualitat d’aquest treball és moltprecària i la situació s’agreujasubstancialment en les relacionscol·lectives, on la supressió delsdrets sindicals bàsics resulta ser elmàxim punt d’atracció per als ca-pitals en els països de destí i en eld’origen assistim a un reforçamentdel poder de direcció i negociadorempresarial, sotmès a les personesassalariades al pur “xantatge ma-fiós”: “o et romanitzes o m’empor-to l’empresa a Romania”.

Les conseqüències d’aquestesestratègies són nefastes tant per alcol·lectiu de treballadors/es comper a les posicions sindicals: divi-sió, defensa del propi fent perdreperspectiva sobre el que és global i,en general, facilitant l’adopció demesures com l’ampliació de lesjornades laborals, disponibilitat iflexibilitat horària, sistemes de tre-ball de “just a temps”, congelacióde salaris, dobles escales salarials,reduccions en la producció, incre-ments en la productivitat, etc.

La deslocalització de lesempreses i la impunitat

amb què maxen

Davant la nova organització del treball posada per les multinacionals

On situa la CGT l’acció sociall’acció sindical

Catalunya. Desembre de 2007 5

REPORTATGE

Empreses de Components d’Automoció i Empreses de l’Auto

Empresa Situació Nova destinació Afectats/des Any

Lear Lleida Polònia 1.280 2002Lear Àvila 615 2006/2008Copo Ferher Barcelona Tancament 128 2006/2007Autotex Barcelona República Txeca 150 2004Blackstone Burgos Tancament 308 2005TRW Burgos Tancament 292 2005Nacam Ibérica Barcelona 160 2006Zodiac Automotive Girona Tunis 110 2006Visteon Valladolid 170 2006Renault V.I. Madrid França 547 2005Renault Valladolid 1.300 2007Johnson C. Valladolid 155 2006Valeo Barcelona Marroc/Tunis 400 2003Valeo Madrid República Txeca 173 2004Valeo Barcelona Jaen 260 2003

Empresa Situació Nova destinació Afectats/des Any

Total destrucció llocs de treball Valeo (francesa) 833

General Motors Saragossa Diferents països 503 2004Delphi Soria Marroc/Romania 560 2001Delphi Tarazona Portugal 425 2006/2008Delphi Puerto Real Països de l’Est-Xina 260 2002Delphi Puerto Real Països de l’Est-Xina 400 2005/2010Delphi Puerto Real Països de l’Est-Xina 1.660 2007Total destrucció llocs de treball Delphi (americana) 3.280

Gearbox Barcelona Polònia 222 2005Seat Barcelona Països europeus 660 2006Seat Barcelona 1.600 2007SAS-Abrera Barcelona Països de l’Est 330 2007Total destrucció llocs de treball de VW (alemanya)

Total de llocs de treball destruïts en automoció i components de l’Auto 12.540

Deslocalització i externalitzacions d’empreses multinacionals

L’innovador de l’efecte deles deslocalitzacions enl’actualitat és el marc po-

lític global (mundialització de l’e-conomia) en què s’estan produint.

El fet que les empreses se’n van itornen, i que desplacen produccionsintrafàbriques, amb independènciade en quin lloc del món es trobin enfunció de la lògica del màxim bene-fici, no ens aporta massa informa-ció si el que volem és comprendreper què aquest efecte perjudica se-riosament no tan sols els treballa-dors dels països desenvolupats, sinótambé el conjunt dels assalariats.

La nova organització del treball -que ja hem explicat amb anteriori-tat- demana i fa possible obtenirguanys al capital de manera i formabastant diferent al model anterior.Diversos factors -entre d’altres- hoexpliquen: la desaparició de l’esta-tut protector del treball i l’absènciade límits -regulació- en el movi-ment de capitals. Aquí es tanca elnus gordià a l’hora d’enfrontar-nosa les deslocalitzacions.

Algunes estratègies sindicals perfrenar les deslocalitzacions (unexemple pràctic és el cas dels sindi-cats del metall alemanys, IGM, idels espanyols, CCOO i UGT, en elsector de l’automobilisme), elsquals basen la seva estratègia sindi-cal en l’acceptació de o en la rebai-xa dels salaris, o bé en la intensifi-cació dels ritmes de treball i laflexibilització del temps de treball,o en ambdues coses alhora. No handonat resultats.

La consideració que aquestes es-tratègies resolen el problema de la

majoria social és donar per fet quel’acceptació de la lògica del capita-lisme en l’actual economia mundialés la solució. És a dir, adoptar lesmesures més racionals que demanal’economia per seguir fent-ne pos-sible el creixement, el qual ens “ga-ranteix” el treball assalariat i/o lesprestacions de renda en els casosd’atur.

La lògica del capital

Aquestes estratègies es mouen en lalògica del capital, doncs creen lescondicions per competir en costos idesapareix la necessitat de la deslo-calització de forma conjuntural finsque qualsevol altre element produc-tiu (organització, tecnologia, etc.)possibiliti més porció de beneficisen el sector i llavors se’n vagin defi-nitivament. Aquest és el joc, la lògi-ca “immutable” del capital.

Segurament els assalariats delspaïsos destinataris de les deslocalit-zacions tinguin visions “materials”radicalment oposades, a causa deles expectatives de creixement deltreball i la millora del preu de laseva mà d’obra.

Mesures com l’adoptada per laComissió Europea que hem asse-nyalat anteriorment es troben enaquesta via.

El fre de les reordenacions delsmercats de treball per qualsevol viaque el capitalisme utilitza habitual-ment (Expedients de Regulació deTreball, acomiadaments indivi-duals, externalitzacions, deslocalit-zacions, etc.) implica una voluntatsindical i política capaç d’enfron-

tar-se a la lògica del mercat capita-lista o bé, dit d’una altra manera,que les relacions socials que con-formen i en les quals se sustentenles relacions salarials han de serbastant diferents.

L’estratègia sindical ha de sercapaç no tan sols de mostrar la gra-vetat d’unes polítiques que en nomde la competitivitat i el lliure mer-cat destrueixen qualsevol relaciósocial basada en el respecte per lademocràcia i els drets col·lectius -de tots i totes- i la llibertat, sinó quea més ha d’actuar desplegant laforça suficient com per interrompreaquesta barbàrie.

Cada dia es fa més necessaridonar una resposta a aquesta novaofensiva del capitalisme globalitzat.Resposta que cada vegada més hade ser internacional i solidària, jaque l’estatut protector del treball hade ser per a tots i totes. El rebuigper totes les capes socials, com araels ciutadans, exigint a les institu-cions públiques (locals, autonòmi-ques i administració central) queassumeixin la responsabilitat queels competeix: aplicar i fer aplicar ales empreses, a les multinacionals,els DRETS que com a treballadors icom a ciutadans tenim.

Des de CGT hem de ser moltclars: volem treball per a tots i totesi en tots els llocs. Volem i lluitemperquè les condicions d’aquest tre-ball es desenvolupin de forma equi-valent i digna (jornades, salaris,drets sindicals, drets polítics, dretssocials, etc.) i es respecti l’estatutprotector del treball de forma inter-nacional.

Secció sindical de la CGTd'Autobusos de TMB

Acomençaments de 2007 jaes va fer arribar a la Con-selleria de Mobilitat de

l'Ajuntament de Barcelona unacarta on es plantejaven les possi-bles problemàtiques que podienocórrer en relació a la Nova orde-nança de circulació. A la vegada,també es demanava poder tractar eltema del Pla de mobilitat, els ca-rrils bus, les agressions que pateixel col·lectiu de conductors, etc. En-cara s'està a l'espera d'una reunióamb la nova regidora de Prevenció,Seguretat i Mobilitat, AssumptaEscarp, per parlar d'aquests temes id'altres com la necessitat d'amplia-ció de l'ús del passe d'empleat per ala seva utilització en la xarxa de ro-dalies de Renfe i la falta de descan-sos del col·lectiu de conductors deTransports Municipals de Barcelo-na.

En aquest últim aspecte la situa-ció és insostenible i per això s'hadecidit posar sobre la taula i de-nunciar públicament la problemà-tica situació de la falta de descan-sos del col·lectiu de conductors iconductores d'autobusos de TMB.El col·lectiu de conductors deTMB realitza només 5 dies de des-cans al mes. Treballa sis dies a lasetmana, comença i acaba la sevajornada laboral en dos llocs dife-rents de la ciutat, i tots els conduc-tors i conductores suplents conei-xen el seu horari i la linea en la quehan de conduir el dia següentnomés amb un dia d'antelació.

Els conductors i les conductoresd'autobusos de TMB treballen a

l'any: 1.690 hores efectives, 83hores de presència mínimes, 80hores extra obligatòries, 7 dies defeina en festes oficials, temps par-tit, etc. Treballen 251 dies l'any,més les festes oficials, quan la mit-jana al sector és de 220 dies.

Aquesta situació de manca de

descans provoca:

1. Una concil·liciació de vida fami-liar i laboral molt difícil de dur aterme. No és una casualitat quecada cop són més els treballadors itreballadores que s'agafen la reduc-ció de jornada per fill, com unamanera de poder estar més amb elsseus. Una altra dada que confirmaaquesta mancança de conciliaciófamiliar és l'augment considerablede companys i companyes queagafen alguns dels seus 20 dies depermís no retribuït, ajustant-se elcinturó per poder estar més amb lafamília.

2. Un alt nivell de tensió entreels conductors i conductores queha fet disparar totes les alarmes pelnivell d'agressions que pateix elcol·lectiu. El complicat tràfic de laciutat, la tardança entre autobusosdeguda a la gestió de segons quineslínies, fa que la desesperació d'al-guna gent es tradueixi en agressivi-tat i la pèrdua del respecte cap a lafigura del conductor i derivi enagressions cap al conductor i laconductora. (35 agressions físiquesal 2006, 28 fins al dia d'avui. En re-lació a les agressions verbals no hiha constància, però sabem que sóndiàries).

3. L'alt nivell de baixes per qües-tions psicològiques (depressió, an-sietat, etc.). Segons l'Informe de

Salut de l'any 2002-2004, les en-fermetats psicològiques eren la se-gona causa de baixes a l'empresa,després de les muscoesqueletiques.A dia d'avui encara no tenim dadesde l'Informe del 2004-2006.

Aquesta situació ha fet que lademanda dels dos dies de descanssetmanal sigui sentida per tota laplantilla de conductors d'autobu-sos, sigui quina sigui la seva afilia-ció sindical. Entenem que s'ha detrobar una solució a aquesta mancade descansos i que la situació acabiagravant-se més i tingui conse-qüències no desitjades per ningú.

Campanya demobilitzacions

Durant els mesos d'octubre i no-vembre la CGT s'ha portat a termeuna amplia campanya per reclamarsolucions a la falta de descansosdels conductors de TMB. Enaquesta campanya s'han realitzataccions com:

- Enganxar milers d'adhesius icartells a les marquesines de lesparades de les diferents línies d'au-tobusos per exigir dos dies de des-cansos setmanals, cartells que imi-ten un cartell de TMB on esparlava de la gran responsabilitatque comporta conduir un autobúsper Barcelona però que no explica-va com i en quines condicions la-borals es realitza aquesta responsa-bilitat. D’aquesta manera, s’haafegit al text original de “Profes-sional qualificat de la conducció”la coletilla “que només descansaun dia a la setmana (amb el conse-qüent perill per els passatgers), téun alt percentatge de baixes per de-

pressió i ansietat i pateix seriososproblemes amb la conciliació fa-miliar”.

- Lluir xapes amb la frase "Jovull dos dies de descans setmanal",xapes que imiten el disseny de lesxapes que es van fer per a la setma-na de la mobilitat i en les quals espodia llegir "Jo, Transport públic".D’aquesta manera, els conductorsd’Autobusos de TMB fan entendreque sense unes bones condicionsde descans pels conductors no espot tenir un bon transport públic.

- Convocar vaga i manifestaciódels conductors d'Autobusos deTMB el 21 de novembre.per recla-mar dos dies de descans setmanals,una vaga d'11 h. del matí a 16 h. dela tarda, amb assemblea a la plaçaUniversitat a les 13 h. i posteriormanifestació fins la Plaça de SantJaume.

El col·lectiu de conductors va re-tardar tot el possible la vaga per noagreujar la situació de caos delstrens de rodalia creada per lesobres de l'AVE. Desgraciadament,després de mesos de peticions icartes a la Direcció de TMB i alpropi Ajuntament de Barcelona, elcol·lectiu de conductors no haviarebut cap resposta. D'aquesta ma-nera, la irresponsabilitat i la intran-sigència de les caps empresarials ipolítics no ha deixat altra possibili-tat als treballadors que la mobilit-zació.

Sembla que l'Ajuntament i TMBno ha après res de la crisi de roda-lies Renfe i espera amb un silenciabsolut que la situació de manca dedescansos en els autobusos deTMB acabi explotant i perjudicantl'usuari del transport públic.

TREBALL-ECONOMIALa vaga dels conductors d’autobusos de TMB hadeixat clar que la defensa dels interessos de lamajoria no passa només per les eleccions sindicals

Tots som LuisAntonio García, siens toquen a unens toquen a tots

Volen solucions a la mancade descansos dels

conductors d’autobusos

Catalunya. Desembre de 20076

Repressiósindical a laPrefectura deTrànsit deLleida

CGT Administració Pública deLleida

La Direcció General de Trànsitha sancionat un delegat de

CGT amb 10 mesos i mig de sus-pensió d'ocupació i sou. La DGTdiu que “No podem conduir pertu”... però et perseguirem si denun-cies els incompliments de la llei enquè incorre l'Administració.

Això és el que han fet amb el re-presentant de CGT a Lleida, LuisAntonio García, delegat sindical deCGT, secretari general de la SeccióSindical de CGT i delegat de pre-venció; prepararant un muntatgeque no és una altra cosa que unvenjança contra el representant deCGT.

… Però podematropellar-teimpunement

Al març de 2005, quatre mesosdesprés de constituir la Secció Sin-dical a la DGT de Lleida, el repre-sentant de CGT va denunciar lesmancances i defectes de la Prefec-tura de Trànsit de Lleida. En llocd'assumir i rectificar els errors (si-milars als de la resta de prefecturesdel país), es va iniciar una persecu-ció i assetjament al representantsindical, amb la finalitat que ningúseguís l'exemple. Canvis de depar-taments, denegar la conciliació, fis-calitzar al màxim tasques, assetja-ment constant per qualsevolmotiu… i com a cirereta, l'oberturad'un expedient disciplinari amb unasanció per onze càrrecs, que arribaals deu mesos i mig de suspensiód'ocupació i sou.

Davant d'aquest nou cas de per-secució sindical contra la CGTs'està portant a terme una campa-nya de solidaritat, que consta de:-aportacions econòmiques alcompte 2100-3602-29-2200053041-campanya d'enviament de faxos icorreus electrònics a la DGT-recollida de signatures de solidari-tat-repartiment d'octavetes informati-ves en tots els centres d'AGE del'Estat espanyol

Per a més informació us podeudescarregar el document informa-tiu elaborat per la CGT de Ponent:http://www.cgtbarcelona.org/sapb/t r a f i c o / c o m u n i c a c i o n . p d f

Per informació sobre la campa-nya:http://www.cgtbarcelona.org/sapb/

Catalunya. Desembre de 2007 7

TREBALL-ECONOMIA

Sindicalisme iqüestiónacional

Emili Cortavitarte Carral

El sindicalisme revolucionari,l’anarcosindicalisme, ha d’in-

terpretar-se com a moviment socialque defensa les condicions de vidai de treball de les classes populars.Dintre de les condicions de vidahan d’encabir-se les reivindica-cions nacionals de ciutadans i po-bles.

En l’actual situació hi ha unatendència enganyosa a creure’nsallò de la societat global. En realitatglobals són les economies i les po-lítiques dels poderosos. I aquestessón profundament depredadoresrespecte de les condicions de vida ide treball de la resta dels humans,del medi ambient i dels sentimentsd’arrelament a un territori, a unacultura,... i de la capacitat d’auto-gestionar-nos, d’autogovernar-noscom millor creiem.

No es tracta tampoc de constre-nyir-nos, ni de cercar reivindica-cions territorials ancestrals frontuna situació que no entenem o novolem. Cal reivindicar la diversitatdel gènere humà, de les seves cul-tures, de les seves actituds per diri-gir els seus destins,... des de l’inter-nacionalisme dels que pensem queun món alternatiu, divers, plural isolidari és possible.

No és possible l’internacionalis-me sense les persones concretesque són plurals, que parlen idiomesdiferents i tenen utopies diverses.No hem de caure ni el parany del’internacionalisme uniformador niel nacionalisme ètnic i segregador.La capacitat d’autodeterminaciódels pobles, expressat per les per-sones, és un dret personal i col·lec-tiu bàsic, inalienable. Els sindica-listes revolucionaris ho hem dedefensar sense pal·liatius, però ambla conseqüència que la seva reivin-dicació no ha de comportar l’esta-bliment de noves estructures jeràr-quiques i dominadores. Quel’autodeterminació ha de formarpart d’un pla per fer d’un poble,d’una nació, un conjunt de perso-nes lliures i sobiranes.

Secció Sindical de CGT a l’empresa Promofon

‘Ens hem vist obligats adenunciar l’empresa’

E N T R E V I S T A

Josep Garganté

-Quan és crea la secció sindical

de CGT a Promofon?

-La Secció Sindical de CGT neixper iniciativa pròpia arran de l'es-cissió d'una altra Secció Sindical,constuint-se el dia 9 de maig del2007.

-Fa algunes setmanes vau fer

una mobilització de tot el sector

del Telemàrqueting. Quins eren

els motius i què tal va anar?

-Els motius que van induir a la mo-bilització del passat dia 18/10 vanser donar una resposta a la pèssimanegociació que s'està portant aterme del IV Conveni de Telemàr-queting, on CCOO-UGT estan ne-gociant nefastes condicions. Se-gons les estadístiques rebudes anivell nacional, va ser un èxit con-

tundent.

-Quina és la situació laboral en

concret a Promofon? Teniu con-

veni propi o us regiu pel conveni

estatal?

-El dia 1 d'agost, la nostra empre-sa, Promofon, va ser fusionada perabsorció per l'empresa KonectaBTO. Ens regim per l'actual IIIConveni Estatal del Telemàrque-ting.

-Quina és la vostra manera de

treballar com a Secció (assem-

blees, fulles informatives, denun-

cies, etc.) i quina ha sigut la res-

posta de la plantilla?

-Cada 15 dies, la Secció Sindicaldistribueix un butlletí a tots els tre-balladors, en el qual s'informa detotes les novetats i notícies queafecten el sector i el treballador o

treballadora. A més, hem creat enla nostra Secció Sindical una pàgi-na web on figuren actualitzadestotes la novetats i notícies del nos-tre entorn diari. Un dia a la setma-na, tenim habilitada una sala ambun horari fix per atendre les con-sultes dels treballadors.

A més, es reparteixen tots els co-municats referent a la negociaciódel Conveni. La resposta de laplantilla, en general, és positiva,són molt freqüents les consultes isol·licitud de resolucions de treba-lladors a la nostra Secció Sindical.

Ens hem vist obligats, en diver-ses ocasions a denunciar l'empresaen defensa dels treballadors, ambresultat molt positiu per als com-panys.

-Com està la situació dels com-

panys acomiadats a Sitel (em-

presa també de telemàrque-

ting)? Com veuen els treballa-

dors de la vostra empresa la vos-

tra solidaritat amb companys i

companyes amb problemes en

altres empreses?

-Des de la nostra Secció Sindical,hem participat activament en lesactivitats proposades per CGT, iquant als nostres companys, donensuport a la nostra decisió.

-Afegeiu el qual vulgueu...

-No només hem creat la nostraSecció Sindical, sinó que a més,hem intervingut activament en lacreació de la Secció Sindical del'antiga AGM Contacte, (empresaque actualment també forma partde Konecta BTO).

Per a més informació:http://www.cgtbarcelona.org/pro-mofon

LA MIRADAINDISCRETA

Vaga a Coty-Astor Granollers permillorar el contingut del conveni

Col·lectiu Catalunya

E ls companys/es de la SeccióSindical de CGT a l'empresa

Coty-Astor de Granollers van rea-litzar una nova convocatòria devaga pels dies 21 i 28 de novem-bre per a poder desbloquejar lesnegociacions del pacte que millo-ra el conveni.

Aquesta convocatòria es pro-dueix després que haguessin des-convocat una altra vaga convocadael passat 25 d'octubre, a l'arribar aun compromís en la conciliació,entre l'empresa i la majoria del co-mitè, de reprendre les negocia-

cions. No obstant això, l'actitud del'empresa no ha canviat i no ha fetcap concessió, per això des de laConfederació General del Treballes decideix realitzar una nova con-vocatòria de vaga.

Coty-Astor és una multinacio-nal del sector de cosmètics, quecada vegada té més beneficis icada vegada reparteix menys, peraixò des de la Confederació Gene-ral del Treball de Catalunya es de-nuncia la pèrdua del poder adqui-sitiu, i es reclama el repartimentdels beneficis, amb un augmentsalarial digne.

La CGT vol incrementar la sevapresència a la comarca d'Osona

Col·lectiu Catalunya

La FEMEC-CGT ha iniciat unacampanya per donar-se a co-

nèixer i per augmentar la seva re-presentació a la comarca d'Osona,aprofitant la celebració d'eleccionssindicals a diverses empreses delsector del metall.

Actualment, encara que no dis-posa de cap local a la comarca, laConfederació General del Treballté afiliació en set empreses de lacomarca i té delegats en dues em-preses, a banda d’un grup de sim-patitants.

La campanya per aconseguir quela CGT augmenti la seva presènciaa Osona es porta a terme amb car-tells informatius per les empresesdel sector del metall i alguns polí-gons industrials de la comarca.

En el marc d’aquesta campanya,el sindicat ha denunciat que l'em-presa Madel Air Technical Difu-sión SA, incompleix la normativade prevenció de riscos laborals, fetque l'hi ha comportat una multa del'Inspecció de treball. Aquesta ésuna de les dues empreses d'Osonaon actualment la Confederació Ge-neral del Treball disposa de dele-gats.

Catalunya. Desembre de 20078

TREBALL-ECONOMIA

CGT Balears

Els treballadors de l'empresaREMOLCANOSA, enro-lats en els remolcadors del

port de Palma de Mallorca, estanen vaga indefinida des del dia 19de juny, plantant cara a una empre-sa que, entre altres incomplimentsen matèria de prevenció de riscoslaborals, no respecta el seu dret alrègim legal de descansos dels tre-balladors de la mar. En aquestsquatre mesos, els companys de Re-molcanosa, afiliats al STMM i a laCGT, han hagut de suportar agres-sions, amenaces, abusos governa-tius i acomiadaments. La seva si-tuació la podem resumir en:

a.- Un primer decret de "serveismínims", per part de Delegació delgovern (Ramón Sòcies, al servei del'empresa), absolutament abusiu,que impedia als treballadors elsdescansos reglamentaris.

b.- Dues sancions a cada treba-

llador, de tres mesos d'ocupació isou cadascuna, per "secundar unavaga il·legal" (sic) que, finalment,han estat retirades davant el jutge.

c.- Amenaces i extorsions, a totsells, que van provocar l'abandó dela vaga i la dimissió del seu repre-sentant en el Comitè de Flota(d'empresa).

d.- L'intent de posar en servei unvaixell esquirol, que també ha estatparat per disposició judicial.

e.- Un segon decret de "serveismínims" que, davant la no atencióals creuers de luxe -no estaven in-closos en el primer decret, perquèno són serveis essencials a la co-munitat- i novament a petició del'empresa, va ser decretat pel dele-gat del Govern, anul·lant definiti-vament l'efecte de la vaga.

f.- Acomiadament de dos treba-lladors, com a mesura de repressiódirecta per posar fi a la vaga.

g.- La col·locació, amb el visti-plau de Capitania Marítima, de dos

esquirols, per a substituir els aco-miadats (aquesta era la veritable fi-nalitat dels acomiadaments, que jahan estat recorreguts).

Aquesta vergonyosa col·labora-ció del delegat del Govern delPSOE (socialista?, obrer?) amb unempresari com José Silveira, arma-dor de Remolcanosa i model d'em-presari prepotent i cacic, deixa benclara la política antiobrera d'un go-vern que es diu d'esquerres i pro-gressista, quan en realitat demostraque és fidel servidor dels interessosdels poderosos.

Només la solidaritat dels treba-lladors i de la ciutadania farà possi-ble que els drets dels treballadorsde Remolcanosa siguin respectats,i que hi hagi una solució justa alconflicte. La seva lluita és la de totsi totes. Per això és important que,en aquest moments, els companysen vaga comptin amb el suport detots, fonamentalment per plantarcara a l'enorme desgast econòmic

que suposa la vaga, per a poderaconseguir els següents objectius:

1. L'aplicació als treballadors deRemolcanosa del Port de Palmelldel règim de guàrdies i descansosdels treballadors de la mar, con-templat també en el seu convenicol·lectiu.

2. L'establiment de condicionsde treball dignes, i de les mesuresde prevenció de riscos laborals, arainexistents en vaixells que, per laseva antiguitat, són en realitat fe-rralla flotant.

3. La readmissió immediata i in-condicional dels treballadors aco-miadats.

Aquesta solidaritat econòmicaes pot fer arribar a través de lacompra dels bons ajuda de cinceuros que s'ha engegat, o bé in-gressant la quantitat que cadascúpugui al compte: 2051 - 0016 - 68 -1070004050

Més informació a www.cgtbale-ars.org

Solidaritat amb elscompanys de Remolcanosa

Secció Sindical de CGT al'Ajuntament de Barcelona

Des de fa nou anys els treballa-dors/es auxiliars de l'Arxiu Histò-ric de Barcelona (AHCB), centreque depèn de l'ICUB i que formapart de l'Arxiu Municipal de Bar-celona, estan externalitzats.

Amb successives empreses(Fragments, Bloc i ara Magma desde fa 4 anys) l'ICUB ha anat sub-contractant una categoria de treba-lladors de l'AHCB mitjançant con-cursos públics d'adjudicació(capítol 2). Quina és la situació la-boral d'aquests treballadors?Aquesta: 634 euros al mes + in-existència en la plantilla = treballa-dors de segona categoria.

No gaudeixen de cap dret con-templat en el nostre conveni, capformació reglada, cap promoció,cap dret en salut laboral, cap anti-guitat (alguns en porten set, cinc,quatre anys treballant), el seu tre-ball no forma part de l'organigramapropi del centre amb la qual cosasempre estan subjectes i subordi-nats a l'arbitri d'altre i a la ingerèn-cia de la seva empresa. Dit en pa-raules curtes: estan condemnats aser uns matxaques nostres.

En realitat és la seva empresa lainexistent dins de l'Arxiu Històric,no així els treballadors i el seu tre-ball que són estructurals, el centreno en pot prescindir, han estat elsfuncionaris els qui els han format idonat les ordres de treball. Per aixòparlem de prestamisme, precarietatlaboral i cessió il·legal de treballa-dors.

Les condicions econòmiques del'últim concurs normal eren aques-tes: 138.000 euros adjudicats perdos anys a l'empresa Magma a raóde set treballadors a 634 euros almes. Fent comptes el resultat és:40 % de benefici net se'n va a unaempresa privada, mentre que si l'I-CUB i l'Ajuntament destinessin elsmateixos diners, dins del capítol 1,els diners públics quedarien on hand'estar: invertits en els seus treba-lladors dignament pagats i consi-derats i dins d'una plantilla cohe-sionada que gestionariadirectament un servei públic de laciutat.

Per això parlem de que l'ICUB il'Ajuntament aboquen a la privatit-zació i el desmantellament de lafunció pública. Aquesta situació noés exclusiva de l'AHCB, sinó de totl'ICUB, de tots els sectors, institutsi consorcis de l'Ajuntament i, llunyd'aturar-se, aquesta política va enaugment.

Què ha passat durantl'últim any?

Els treballadors:

- Els auxiliars denuncien al mes de

març, amb els advocats delCol·lectiu Ronda, l'empresa il'AHCB davant del Jutjat de lo So-cial núm 17.

- El conjunt de treballadors del'AHCB (funcionaris i laborals)dóna suport als seus companys. Esdemana la contractació directaamb la categoria que els pertoca(auxiliars d'arxiu).

- El comitè d'empresa de l'I-CUB, el de l'Ajuntament i la Juntade Personal i tots els sindicatsdonen suport.

- També manifesten el seu acordmolts altres companys d'altres sec-tors amb les seves firmes i moltsusuaris.

- Roda de premsa, abans de leseleccions, per donar a conèixer laproblemàtica.

La Gerència de l'ICUB i l'Ajun-

tament:

- Negar-se en banda a reconèixercap reivindicació. Argument:estem dintre de la legalitat més ab-soluta.

- Intenta dividir els treballadorsdes de bon principi. Enfrontar tre-balladors / comitè d'empresa / sin-dicats.

- Denega sistemàticament elsdrets dels delegats sindicals a tenirinformació fefaent i puntual (expe-dients dels concursos, etc.). Argu-ment: no sou part interessada i totestà en mans dels serveis jurídics.

- Possible intent d'adjudicar elnou concurs a una altra empresaper treure's el problema de sobre ideixar els treballadors al carrer. Elstreballadors, la Junta de Personal iel comitè d'empresa eleven un re-curs d'alçada per aturar el concursja que s'està pendent de judici. Capresposta. Silenci administratiu.

- S'adjudica el concurs de formatotalment anòmala, encara que pelseu criteri perfectament legal, ambun nou plec de condicions quevaria substancialment les condi-cions de treball, fins al punt que elsdies 14 i 15 de juny l'Arxiu es vaveure obligat a restringir el servei.

- Actuacions antidemocràtiques iautoritàries malgrat el llenguatgeaprès i repetitiu al que ens tenenacostumats els nostres demòcratespolítics i gerents: tot és legal, noens neguem a parlar, etc.

L'empresa Magma:

- Pressions, amenaces d'acomiada-ment i sancions, intents de subornper a que els treballadors retirin ladenúncia i compleixin el nou plecde condicions de treball. Des delmes de juny estan treballant per-manentment vigilats per un capa-tàs, altrament anomenat "coordina-dor in situ".Més info: http://cgtajunta-mentbcn.blogspot.com/

Els auxiliars de l'Arxiu Històric de Barcelona, en lluita

L’ALTRA REALITAT

‘Por qué no tecallas?’

Pepe Berlanga

En la llunyania ressona aquellaprimera Cimera Iberoamerica-

na de caps d'estat i de govern cele-brada a Guadalajara (Mèxic) el1991, sota el patrocini de Juan Car-los de Borbón, els propòsits de laqual eren instaurar el lliure comerçi la cooperació de l'Estat espanyolamb el mercat llatinoamericà. Em-preses espanyoles van participar enels processos privatizadores d'im-portants sectors públics, conse-qüència de les polítiques neolibe-rals exercides per governsconservadors d'aqull moment, de-terminant que Espanya sigui ac-tualment el segon inversor més im-portant dAmèrica Llatina. Això hagenerat una extensa i importantpresència dels empresaris espan-yols a través de l'establiment de lesmés significatives empreses:Banco Bilbao-Vizcaya, BancoSantander, Repsol, Telefònica,Unión Fenosa, Gas Natural,…, pelque els beneficis obtinguts peraquestes empreses contribueixin demanera gens menyspreable als re-sultats finals de les companyies es-mentades.

En aquest context era previsibleque en qualsevol moment saltésl'espurna, sobretot quan governsprogressistes han arribat al poderpolític i pretenen compartir els lu-cres aconseguits.

Així, durant la recent XVIICimea Iberoamericana, que es vacelebrar a Santiago de Xile, va tenirlloc la ja famosa picabaralla entreEspanya (en la persona del presi-dent José Luis Rodríguez Zapate-ro), Veneçuela (president HugoChávez) i Nicaragua (president Da-niel Ortega) a partir de l'atac contral'expresident Aznar, amb la desme-surada defensa d'aquest des de lesfiles nacionals, que va arribar elsumun amb el famós “Por qué no tecallas?” del Rei Don Juan Carlos.Tot això amanit per les fundadesacusacions d'intromissió en els as-sumptes interns dels esmentats paï-sos d'Aznar, en qualitat de fidelvassall dels interessos nord-ameri-cans i com a representant d'impor-tants lobbys que veuen perillar elsseus negocis si s'afermen les ten-dències naturals a nacionalizar l'ex-plotació dels recursos propis delsactuals governants.

Els importants beneficis aconse-guits per l’empresariat espanyol através de diversos sectors econò-mics com el de les telecomunica-cions, el sistema bancari i els hidro-carburs es troben en dubte i,evidentment, actuacions com l'e-nunciada no només no contribuei-xen a calmar els crispats ànims,sinó que són un perfecte ganxo pera polítiques populistes.

Catalunya. Desembre de 2007 9

TREBALL-ECONOMIA

Mileuristes

Vicent Canet

Des de fa un temps, als mitjansde comunicació espanyols i

catalans ocupen un espai els mileu-ristes. Es fan reportatges, debats,anàlisis socials o, fins i tot, ja se’nparla com si fos un grup social. Hiha diferentes explicacions mediàti-ques a aquest fenomen: que hi haexcés d’oferta d’universitaris en elmercat laboral, que si a Espanya nose sap valorar bé la feina qualifica-da, fins i tot els més agossarats par-len de canviar el model productiu,basat en feines por qualificades, isubstituir-lo per un altre que ho es-tigui en totes aquestes coses tanmodernes de l’I+D, les noves tec-nologies, la societat de la informa-ció o el valor afegit, paraules quede tan usar-les són buides…

Es parla, gairebé des de la natu-ralitat, que les feines “poc qualifi-cades” han de tenir una remunera-ció baixa per se. La culpa, persuposat, no és d’una classe empre-sarial que basa en molts casos elsseus beneficis en escanyar el treba-llador, no, sinó que, pobrets, a lesseves empreses tenen “feines pocqualificades” i no tenen més remeique pagar poc, ja voldrien ellspagar més!!! Però és que són feinespoc qualificades!!!

Se suposa que el “valor afegit”de les tecnologies, i la formacióuniversitària portaran amb si mi-llors salaris. Aquesta anàlisi, que enpart és certa, oblida un fet fona-mental: les polítiques salarials o derecursos humans no només depe-nen de treballar al sector de la so-cietat de la informació, sinó queestan vinculades a la voluntat del’empresari de voler tractar bé elseu empleat.

Estic cansat de veure universita-ris que no treballen del que van es-tudiar, sí; però també estic fart deveure (de veure’m) gent que té unafeina vinculada als seus estudis ique està rebent salaris de misèriaper fer una mitjana de deu horesper dia. Un amic, que està en unaempresa de construcció, em co-menta que els treballadors “no qua-lificats” cobren més que ell. Perquèel factor que s’apuntava de la so-breoferta també influeix, és clar, enregular el mercat dels salaris a labaixa (o a l’alça quan n’hi ha pocs).

De totes aquests anàlisis ningúapunta que, en la seua immensamajoria, cap d’aquests mileuristess’han preocupat per acudir als sin-dicats, per implicar-se, per crearcomitès d’empresa, per lluitarcol·lectivament pels seus drets,sinó que s’han dedicat a trepar, méso menys honestament depén delcas, en el difícil i competitiu àmbitlaboral. Ningú no diu que moltsd’aquests mileuristes no saben quèés un conveni, ni una vaga, ni unsindicat, ni els preocupa.

Protestes unitàries aMercedes, Sysmo i Frape

FEMEC-CGT

Un miler de treballadors deles factories barceloninesde Mercedes Benz, Frape

Behr i Sysmo es van manifestar elmatí del 23 d'octubre de formaconjunta pel centre de Barcelonaen defensa dels seus llocs de tre-ball, uns 835 en total, i en demandade la continuïtat de les fàbriques.

La manifestació va finalitzar a laplaça de Sant Jaume, davant la seudel Palau de la Generalitat, on enaquells moments s'estava desenvo-lupant la roda de premsa del con-sell executiu del govern català.Portaven pancartes en les quals esreclamava que no s'especulés ambels terrenys de les empreses, espe-cialment amb els més de 90.000metres quadrats que ocupa Merce-des prop del centre comercial deLa Maquinista de Barcelona, i endefensa dels seus llocs de treball.

Un taüt amb un ninot que repre-sentava un obrer encapçalava lamanifestació conjunta, que obrienels treballadors de Frape Behr iSysmo. Darrere, es van situar elstreballadors de Mercedes Benz,que havien vist confirmats els seustemors que les seves ocupacionsperillaven seriosament al presentarl'empresa un expedient de regula-ció d'ocupació davant el departa-ment de Treball de la Generalitat.Els representants dels treballadorsvan reclamar una major implicacióde la Generalitat per a salvar el tei-xit industrial del sector de l'auto-moció.

La plantilla de Daimler-Merce-des Benz de la fàbrica del polígonindustrial del Bon Pastor de Barce-lona es trobava en la cinquena jor-nada de vaga, en defensa de la con-tinuïtat de la factoria desprésd'anunciar-se el 5 d'octubre el tan-cament de la planta, que ocupa auns 420 treballadors.

Pel que fa els treballadors deFrape Behr, havien tornat a sortir alcarrer per lluitar contra el tanca-ment de la planta de la filial delgrup automobilístic alemany a laZona Franca de Barcelona, dedica-da a la fabricació de productes detransferència tèrmica. El 25 de se-tembre la direcció de Frape Behrva presentar un expedient d'ocupa-ció que afectava la totalitat de laplantilla, de 295 persones.

El tancament de Sysmo,cop al teixit industrialdel Baix Llobregat

Per la seva banda i després de set-manes d'incertesa, la direcció deSysmo, amb fàbrica a Abrera, vaanunciar al comitè d'empresa quepresentarà un concurs de creditors,

després que Volkswagen retirés elsencàrrecs per a una peça del modelSeat Ibiza, cosa que afecta els 120treballadors de la factoria. La plan-tilla de Sysmo ha portat a terme di-verses mobilitzacions en defensadels llocs de treball, com el blo-queig de l'entrada al parc de pro-veïdors de Seat a Abrera el 4 d'oc-tubre, la convocatòria de diversesjornades de vaga per reclamar ex-plicacions sobre el futur de l'em-presa, la concentració l'11 d'octu-bre davant el concessionari oficialde Seat a Martorell, o les manifes-tacions pels carrers d'Abrera el 9 iel 30 d'octubre.

La planta de Sysmo, tot i estarsituada en el terme d'Abrera, ésmolt a prop de la gran factoria deSeat, a Martorell. Malgrat això, elfabricant automobilístic va recórrera altres empreses locals o a la im-portació d'algunes peces des d'Ale-manya per a continuar treballant,després d'haver prescindit deSysmo amb l'argument que la vagainiciada pels treballadors el 4 d'oc-tubre els va provocar l'aturada dediverses línies. Els 120 empleatsde Sysmo, però, no s'ho acaben decreure, ja que la vaga, precisament,era per a reclamar informaciósobre el seu futur. Seat va aprofitarles convocatòries de vaga de laplantilla com a excusa per desvin-cular-se de Sysmo.

Seat segueix provocantatur i precarietat

Novament Seat precaritza la indús-tria de la comarca: ha deixat senseocupació 120 treballadors de l'em-presa Sysmo, traslladant la produc-ció del pont del darrere del SeatIbiza a Benteler, fàbrica situada en

el mateix polígon que fins a araproduïa el pont de l'Altea/Toledo.Amb això aconsegueix salaris mésbarats i condicions laborals ambmenys drets i molt més precàries.

Encara n'hi ha més: fa uns diess'ha acordat la destrucció de 350llocs de treball i el tancament deTecnoConfort a la Zona Franca,que subministrava l'estructura delsseients. Construccions Mecàni-ques Marés, de Montcada i Rei-xach amb 85 treballadors, que sub-ministra motlles per a VW tambété intenció de tancar. També Frape-Behr s'enfronta a un possible tan-cament. Les mesures d'ajustamentaplicades per Seat en les empresesexternalitzades han generat i estangenerant un greu perjudici a cente-nars de treballadors que o bé per-den el seu lloc de treball o es veuenabocats a empitjorar les seves con-dicions laborals fruit de negocia-cions sota xantatges i amenacesper part de les empreses implica-des. Aquesta política la ve aplicantdes de fa temps. Recordem el queva fer amb SAS, Copo-Ferher ianys enrere amb Valeo, però la res-posta ferma de rebuig per part deCCOO i UGT a Seat brilla per laseva absència. Tan sols CGT vanacudir a la crida del comitè d'em-presa de Sysmo al costat de tota laplantilla, en que van sol·licitar lapresència dels tres sindicats deSeat per a demanar la solidaritat dela plantilla. Més informació sobreel conflicte de Sysmo al seu bloc:http://sysmoenlucha.blogspot.com

El tancament de l'altra factoriade Sysmo situada a Navarra amb130 treballadors que subministrenl'eix i el frontal del VW Polo, eltancament de Mercedes-Benz aBarcelona amb motiu d'un "pelota-

zo" urbanístic afectant 450 treba-lladors, les externalitzacions a Ge-neral Motors, l'ajustament a Nissande les condicions labors de la sevaplantilla i de les plantilles externa-litzades, etc. demostren que és unproblema global en el sector del'automòbil.

Al·legar que no es pot fer res en-front de la globalització i la voraci-tat de les multinacionals és caureen el derrotisme i sotmetre el con-junt dels treballadors a la precarie-tat més absoluta, mentre les cons-tructores i empreses auxiliars estanen connivència mitjançant entra-mats financers, amb els quals ge-neren nombrosos beneficis per auns pocs i precaritzen i empobrei-xen els treballadors afectats. Aixího valora la Coordinadora d'Auto-moció de la CGT i fa una crida ano conformar-se amb l'actual situa-ció, a exigir a tots els sindicats unaacció sindical ferma per a obligarles empreses matrius Seat, VW,GM o Faurecia a mantenir l'ocupa-ció millorant les condicions labo-rals actuals.

Manifestació el 2 dedesembre

Davant aquesta situació es va con-vocar una manifestació unitària iuna festa reivindicativa a la plaçaSant Jaume de Barcelona el 2 dedesembre per a exigir la readmis-sió dels acomiadats de Seat i con-tra els acomiadaments i tanca-ments de Sysmo, Mercedes Benz iFrape Behr. La convocatòriacomptava amb el suport de Xarxacontra els tancament d'empreses,l'Assemblea d'Acomiadats/des deSeat, CGT i altres sindicats i orga-nitzacions.

QUI PAGA MANA

CGT arriba a un acord amb RENFE-Operadora i desconvoca la vaga de l'AVESFF-CGT

E l passat 31 d'octubre de 2007 laCGT va arribar a un acord amb

RENFE-Operadora per a la descon-vocatoria de la vaga indefinida quetenia convocada a l'AVE des de feiamés d'un mes i que afectava elsMM.II. Maquinistes Caps de Tren ials Supervisors de Serveis a Bord, ique, malgrat els intents de l'empre-sa de declarar-la il·legal i les sevescontinuades vulneracions del dretde vaga, va tenir un seguiment mas-

siu.Després de moltes hores de nego-

ciacions entre el Comitè de Vaga ila Direcció General de RecursosHumans de RENFE-Operadora, esva arribar, després de greus i in-compresibles dificultats, a un acordque satisfà a ambdós col·lectius detreballadors i a la CGT.

L'acord contempla les seves prin-cipals reivindicacions; és a dir, unaccés ordenat i normatiu a aquestescategories, que impedeix el que elsindicat gremialista Semaf pretenia,

com era decidir per pur clientelismequi hi havia d'accedir i conduir elstrens AVE.

A més, es dóna igualtat d'oportu-nitats en la promoció, es mantenenles garanties de futur d'aquestesprofessions, i s'invaliden totes lescacicades que han vingut portant aterme el SEMAF i la Direcció deRR.HH.

D'altra banda, l'acord estableixcriteris formatius adequats per auna activitat de tanta responsabilitatsobre la seguretat i permet recupe-

rar la normalitat tant laboral per aaquests treballadors, com per altransport ferroviari.

Quantes molèsties es podrienhaver estalviat als ciutadans si l'em-presa tingués més respecte als Con-venis Col·lectius que signa.

L'acord, que el Semf i la Direccióde RR.HH. de Renfe-Operadoravan tractar d'impedir per tots elsmitjans que van tenir a l’abast, ambfosques i interessades intencions,va ser possible gràcies a la partici-pació massiva dels treballadors en

les mobilitzacions, al suport incon-dicional de la COnfederació Gene-ral del Treball i a la intervenció delmateix president José Salgueiro,qui va haver de sortejar les travetesdels seus propis subordinats deRRHH, els quals havien intentatclarament deixar-lo en evidènciasuccessives vegades.

L'acord aconseguit va ser ratificaten l'Assemblea de Treballadorspràcticament per la totalitat delspresents, la qual cosa ens omple desatisfacció.

10 Catalunya. Desembre de 2007

TREBALL-ECONOMIA

Gabinet d'Estudis Confederals dela CGT

E l 18 d'octubre, mentre elsgoverns de la Unió Europeatancaven un nou tractat per

a substituir la moribunda Constitu-ció europea, els sindicats agrupatsen la Confederació Europea de Sin-dicats (per part espanyola UGT-CCOO-ELA) i les organitzacionspatronals europees van arribar a unprincipi d'acord sobre un nou con-cepte denominat “Flexiseguretat”,denominació que engloba vellsconceptes com competitivitat, pro-ductivitat, abaratament, desprotec-ció i precarietat. Els dies 13 i 14 denovembre, el Parlament europeuiniciava un debat sobre el conceptede flexiseguretat.

Preocupació pelconcepte

La CGT està preocupada per aquestconcepte i les seves conseqüènciessobre el dret laboral. Oficialment, laflexiguretat pretén combinar la fle-xibilitat en el contracte de treballamb la seguretat dels treballadors.En realitat, els últims decennis jas'han caracteritzat per la reculadaen les normes protectores del dretlaboral, i sempre, a petició dels em-presaris.

Aquesta evolució ha creat una si-tuació en la qual tan sols un 60%dels treballadors (percentatge alque ni tan sols arriben tots els paï-sos de la UE) treballen en les condi-cions d'un contracte de treball clàs-sic. Els altres treballen a tempsparcial, amb contractes temporals,en mini treballs, subcontractats, através d'agències de treball tempo-ral o sota la formula de treballadorautònom depenent.

Però per a la patronal, la flexibili-tat existent no és suficient. Sota elpretext de la competitivitat dema-

nen encara més en funció dels seusinteressos. En el seu Llibre Verd de2006 i ara en els seus principis co-muns sobre la Flexiseguretat (juny2007) la Comissió europea s'acostaa la posició empresarial i neoliberali promet l'entrada del concepte deflexibilitat en el dret laboral. Aquestdebat no és només teòric sinó que téconseqüències pràctiques.

La Comissió europea pretén fle-xibilitzar les condicions de finalit-zació del contracte, afavorir els me-canismes que provoquen lacompetència entre els treballadorsque manquen o que tenen ocupaciói desenvolupar encara més les pos-sibilitats de l'ocupació precària. El

cost d'aquesta major flexibilitat hohaurien de pagar els treballadors iels poders públics. Es vol eliminarel caràcter protector de les normeslaborals amb el consegüent incre-ment en la precarietat i en la desre-gularització i tot això sense un efec-te positiu per a l'ocupació.

El que caracteritza les polítiquesconcretes de flexiseguretat és: flexi-bilitat en les condicions d'ocupació(contractació) i flexibilitat en elsacomiadaments (sense causa i ba-rats); un sistema de subsidis (pro-tecció social) per a corregir les si-tuacions d'atur en la transició entreque perds una ocupació i en trobesuna altra; polítiques actives d'ocu-

pació, per mitjà de dispositius d'in-serció professional (formació/qua-lificació al llarg de tota la vida labo-ral), per a reduir el temps en el quals'està aturat; i l'allargament de lavida laboral “activa”, augmentantl'edat de jubilació i endurint lescondicions d'accés a jubilacions an-ticipades.

Des del 2006, la Comissió Euro-pea va engegar el denominat “Lli-bre Verd per a modernitzar el dretlaboral per a afrontar els reptes delsegle XXI”, en una Europa que esmou entre el mercat “pur i dur” i,un estat de benestar en franca dete-rioració.

L'Europa del segle XXI, i elsseus dirigents reals, Comissió Eu-ropea, Banc Central i Consell de laUE i multinacionals, necessitenaconseguir un consens suficientsobre una estratègia basada en lacompetitivitat i, al mateix temps“garantir” una bona protecció so-cial als seus ciutadans.

Competitivitat

La denominada estratègia de Lis-boa, “fer de la UE l'economia méscompetitiva del món entorn al2010”, se sustenta en els processosde globalització, els quals possibili-ten la deslocalització del capital aritmes tan impressionants que la noexistència d'autèntics àmbits trans-nacionals de negociació, així comla no existència d'un estatut protec-tor del treball a nivells mundials,comporten la desertització de mi-lers i milers d'ocupacions relativa-ment “dignes” (preu pagat + dretslaborals) en sectors productius i deserveis, per a ser substituïts per al-tres milers i milers d'ocupacions, onaquestes comporten la reducciódràstica dels costos de producció(preus pagats + drets laborals).

Estem parlant de la llibertat abso-luta de moviments del capital, comcondició del benefici i, alhora, la

desprotecció i desregulació delsdrets laborals i socials. Les Empre-ses, el capital, al poder utilitzar laregla de la desregulació, guanyenen poder contractual i saben perfec-tament, que la unitat negocial s'hafragmentat, així com les condicionslaborals dels treballadors (diferentsstatus jurídics i contractuals), afe-blint el poder contractual dels ma-teixos. Aquí es troba la primerabase, flexibilitat en la contractació ien la ruptura unilateral del contrac-te, és a dir en l'acomiadament.

Les polítiques de flexiseguretatimpliquen una reconfiguración delsrespectius àmbits del dret del tre-ball i del dret de la seguretat sociali, per descomptat, de les polítiquesde l'ocupació. Es tracta d'harmonit-zar a tota la UE en la desprotecciólaboral i social, traient el problemade cada estat nació (reformes labo-rals, reformes de sistemes

de seguretat social, reformes dejubilacions-pensions, etc.) i d'a-questa manera, evitar-se el conflic-te, el qual es torna més complex, acausa de la no existència d'estructu-res sindicals alternatives globalitza-des.

La “liberalització”, la qual inclouel replegament del sector públic i elseu progressiu desmantellament,avui massa avançat com per serpossible una tornada enrera, ha ge-nerat les bases de gestió política isocial des del mercat, és a dir, desdel privat i, per tant, la recerca delbenefici privat, com garantia delsnostres salaris, les nostres ocupa-cions, les nostres pensions, els nos-tres habitatges, les nostres mobili-tats, les nostres igualtats, etc.

La flexiseguretat és la tomba onvolen enterrar els drets laborals i elsdrets socials de les persones que ha-biten aquesta part del món denomi-nada UE.

Tenim dret a tenir drets i aquestés un Dret inalienable de cada per-sona.

La flexiseguretat és la tomba delsdrets laborals i socials

Catalunya. Desembre de 2007 11

TREBALL-ECONOMIA

Èxit de la vagaen el sector deltelemàrquetingdel 18d'octubre

Gabinet de Premsa ConfederalCGT

El sindicat CGT va obtenir unrotund èxit el 18 d'octubre en

la seva convocatòria en solitari d'a-turades parcials de dos hores en ca-dascun dels torns, en aconseguir lapràctica paralització dels serveisd'atenció al client de les principalsempreses de comunicacions i altresserveis com la banca, telefònica, elgas i l'electricitat.

El seguiment de les aturades vaser d'un 65 %, amb un resultat des-igual en algunes empreses peròsent especialment destacable la in-cidència obtinguda en les ciutats deMadrid, Barcelona, Sevilla i LaCorunya, on s'ocupen un 80 % delstreballadors del sector. Empresescom Vodafone, Ono, Telefònica,Movistar, Orange, BSCH, ING,Iberdrola o Gas Natural van veurecom durant el temps d'aquestes atu-rades les seves línies d'atenció tele-fònica es col·lapsaven i el tempsd'espera per a ser atesos augmenta-va de forma notable sobre el que éshabitual, o bé directament l'usuariescoltava una locució que li reme-tia a cridar més tard per una inci-dència tècnica.

Els motius d'aquesta mobilitza-ció van ser la falta d'acord sobre lanegociació de l'IV ConveniCol·lectiu estatal del sector, queafecta més de 60.000 treballadorsque tenen un dels seus principalsproblemes en la deslocalització d'a-quests serveis, que efectuen princi-palment fins a països de Sudaméri-ca les mateixes empreses que aquíels ocupen. Com a solució i desprésde 10 mesos de negociació la partempresarial proposa rebaixar lescondicions laborals dels treballa-dors, abaratint i fent automàtic l'a-comiadament dels pocs contractesindefinits amb els quals compta elsector.

Ràdio KornetaRàdio Korneta és la nova ràdio lliu-re de l’Alt Llobregat i ja ha iniciatles seves emissions per FM a travésdel 90.70 MHZ

Es pot sintonitzar a Berga, Giro-nella, Avià, Colònia Rosal i vol-tantsLes seves dades de contacte són lessegüents:Apartat de correus 16, 08600Berga, telèfon: 93 821 65 92Correu electrònic:radiokorneta@berguedallibertari.org; web:http://berguedallibertari.org/radio-korneta; i Myspace:http://www.myspace.com/rkorneta

Seguiment massiu enles aturades a Adif

Federació Comarcal BaixLlobregat CGT

Els acomiadats i acomiadadesper Seat a través de l'ERO de

desembre de 2005 estan en situaciócrítica, el temps per a reingresarse'ls esgota, solament queden po-ques setmanes de treball a Seatabans que s'acabi l'any, i al tancaraquesta edició del "Catalunya" lasituació segueix estancada.

L'empresa segueix en la sevapostura de seguir contractant per-sonal de fora en comptes de con-tractar els acomiadats, en un altreacte més de discriminació, sobretotals afiliats/des a la CGT i a tots elscompanys/es que en el seu dia vanoptar per fer ús del seu dret consti-tucional de denunciar una causaque creien injusta, cosa que eltemps i les 33 sentències denul·litat d'acomiadaments emeseshan demostrat.

Encara queden 108 companys icompanyes que van optar per l'op-ció del reingrés sense que l'empre-sa, els sindicats signants i l'admi-nistració que va donar el vistiplau,hagin complert amb els pactes que

van signar en el seu moment. Seatsegueix en la seva postura de nocridar els acomiadats a treballar, lasituació és clara, queden 108 com-panys/es per reingresar dels quenomés 30 han estat cridats a passarla revisió medica però no a treba-llar, mentre que l'empresa segueixcontractant a personal de fora del'empresa.

En lloc de readmetre els acomia-dats, Seat ha realitzat 171 contrac-tes a nous empleats des de gener de2006, i no dóna llum verda a la pre-jubilació de 58 treballadors al·le-gant "falta de personal en les líniesde producció".

La CGT des del primer momentsempre s'ha posicionat en contrad'aquests acords vergonyosos quefinalment van signar UGT, CCOOi la Generalitat juntament amb laSeat i tant aquests “sindicats” sig-nants com l'Administració deixenpassar el temps per a, com sempre,no fer res. L'administració és laprincipal responsable d'aquestsacords, per dolents que siguin, i hade vetllar perquè es compleixin itots els acomiadats reingressinabans del 31 de desembre, però el

dia 20 de desembre és l'ultim diade treball a Seat.

El temps s'esgota

La totalitat de la CGT ha de mos-trar el seu suport als acomiadats iacomiadades com tantes vegadeshem fet, però ara ha de ser exem-plar, ha de demostrar a l'adminis-tració que SÍ que hi ha una organit-zació que vetlla pels drets delstreballadors i que no es quedarà debraços creuats davant d'aquestesagressions.

En contra de l'ERO es va situarla CGT i el temps li ha donat la raója que s'ha pogut veure com les ne-cessitats de plantilla a Seat no s'hanreduït. Si d'una banda s'ha acomia-dat, per un altre s'ha contractat per-sonal i, per tant, aquest no era unERO per motius econòmics sinódisciplinaris, amb un objectiu clar,tenir una platilla més submissa alsinteressos de la multinacional. Ladirecció de Seat segueix amb laseva política de perseguir i de dis-criminació de la dissidència i nocrida cap dels denunciants pel seuacomiadament. Atempta el dret

constitucional de té tot ciutadà iciutadana a recórrer a la llei quancreu que se l'ha tractat injustament.

L'Administració té una respon-sabilitat política i social, i un deureamb la societat, de donar sortida alconflicte, ja que és part signant, iaixò l'obliga a no ser còmpliced'accions que atempten contra elsdrets dels ciutadans, per això se liexigeix que faci complir a Seat elsseus compromisos.

Concentració alDepartament de Treball

Per això i per molt més coses, laCGT del Baix Llobregat va convo-car el 21 de novembre una concen-tració de protesta davant la seu delDepartament de Treball de la Ge-neralitat a Barcelona, amb unacrida a tota la CGT, a federacions,sindicats i afiliats/des a participar iestendre la convocatòria de con-centració, per tal de demostrar lasolidaritat als companys acomia-dats.

Els treballadors i treballadoresacomiadats de Seat segueixen enlluita... i necessiten suport.

SFF-CGT

El Sindicat Federal Ferrovia-ri de la CGT es troba im-mers des de mitjans d'octu-

bre en un procés de mobilitzacionsconsistent en aturades del personald'estacions de ferrocarril. La nefas-ta gestió de personal portada aterme per ADIF, a través de la sevaDirecció executiva d'Estacions,responsable de la prestació del ser-vei de venda, informació i atencióal client, s'ha traduït en una perma-nent manca de personal per a co-brir amb garanties les necessitats ioferir un servei públic de qualitat.

Incert futur

L'incert futur professional, la faltade garantia de les condicions detreball, l'escassetat de personal i lasaturació dels llocs de treball sónels fonaments sobre els quals sesustenten aquestes mobilitzacions.Cal assenyalar la divisió de Renfeen dues empreses, gràcies a la Lleidel Sector Ferroviari, com causantd'una situació singular, on el repar-timent d'actius es va fer precipita-damente i sense tenir en compte lafinalitat que se li va adjudicar acada empresa després de la separa-ció.

La participació dels/les treballa-dors/es en les aturades va adquirirun caràcter massiu, donant-se un100% de seguiment en estacionscom València Nord, València Ca-banyal, Castelló, Madrid Chamar-tín, Barcelona Sants, Ciudad Real,Puertollano, Avila, Tarragona, Gi-rona, Gijón, Salamanca, Vallado-lid, Sevilla, San Sebastián, Zarago-za, Málaga, Bobadilla, Santa Ana,Vigo, Palencia, Granada, Logroño,Vitòria&. I entre un 50 a un 90%en estacions com La Corunya,Córdoba, Passeig de Gràcia Bcn,Linares, Burgos&

Dificultats

La Direcció executiva d'Estacions ila Direcció Corporativa han estattractant d'obstaculitzar el segui-ment mitjançant ampliacions d'unsmés que dubtosos legalment ser-veis necessaris, a més de perjudi-car l'usuari del ferrocarril ocultantla realització de les aturades, senseinformar-ne ni mitjançant cartells,ni megafonía en la majoria d'esta-cions. La CGT exigeix que s'esta-bleixin els criteris de futur i estabi-litat professional com a col·lectiu,de cara a salvaguardar i afermar unservei de qualitat a l'usuari del fe-rrocarril com un bé social per a totsi totes.

Continua la lluita per exigir la readmissió de les treballadoresi els treballadors acomiadats de Seat. El temps s'esgota

Falten uns 800 treballadorsa Renfe i Adif a Barcelona

Col·lectiu Catalunya

El sindicat federal ferroviari de la

CGT va realitzar una concentra-

ció el passat 16 de novembre a

l'Estació de Sants de Barcelona,

dins la seva campanya per de-

nunciar que la manca de perso-

nal als serveis ferroviaris de

Renfe i Adif a la demarcació de

Barcelona passa per una situa-

ció molt crítica perquè falten

uns 800 treballadors, aproxima-

dament 500 a l’empresa pública

Administrador d’Infraestructu-

res Ferroviàries (Adif) i entre 200

i 300 a l’operadora de Rodalies.

La reclamació de la CGT es re-

munta a fa deu anys, quan van

començar les reduccions de

plantilles que han portat a la si-

tuació actual, agreujada pels

problemes generats arran de les

obres del TGV. Una trentena de

membres de la CGT es van con-

centrar al vestíbul de l’estació

de Sants, amb una gran pancar-

ta i diferents proclames contra la

gestió del servei de Rodalies,

per reclamar a l’administració

més inversions en el servei fe-

rroviari i més personal per com-

pletar totes les plantilles, afecta-

des per un expedient de

regulació. Fa anys que el sindi-

cat denuncia la deixadesa del

servei. CGT responsabilitza el

PP i el PSOE del deteriorament.

12 Catalunya. Desembre de 2007

TREBALL-ECONOMIA

CAES (Madrid)

El punt de vista de l’esquerrapolítica i sindical, basat enuna retòrica neokeynesiana

d’anar per casa, desconeix -i no perignorància- l’ordre de relacions so-cials mundialitzades que promouenla guerra, la violència, el saqueig iel genocidi com a norma. Aquestdesconeixement voluntari condueixa l’apologia d’aquest ordre. L’1 demaig de 2007, Fidalgo, secretari ge-neral de CCOO, va cridar a la “de-fensa d’aquesta forma de vida i be-nestar de què gaudim” i vaqualificar les deslocalitzacions comun “fet biològic”

La relació salarial

En el capitalisme les relacions entreles persones assalariades i les per-sones que representen el capital sónrelacions de desigualtat i subordi-nació consagrades per la llei. Enl’esfera de la producció, és a dir enl’interior de les empreses, la funciódirectiva del capital està constitu-cionalitzada com un poder executiui inapel·lable: 1) les ordres cal com-plir-les, 2) en un conflicte o des-acord entre capital i treball, la per-sona que treballa es veu privada dela presumpció d’innocència i la di-recció de l’empresa es veu assistidapel poder legal de fixar unilateral-ment la sentència (sanció, acomia-dament) i executar-la sense cap mésmediació.

Encara que, posteriorment, elstribunals de justícia poden opinarsobre el cas i donar o treure la raótotalment o parcialment a l’empre-sari, la màxima condemna (acomia-dament) és potestativa d’aquest em-presari (llevat de casos moltexcepcionals) i ha d’indemnitzaramb una certa quantitat la personaacomiadada, que es veu d’aquestamanera privada del seu dret d’ob-tenció de recursos de vida i d’igual-tat davant la llei.

El salari, com a renda obtingudaper la persona treballadora en laseva relació amb el capital en l’es-fera de la producció, el condueix arelacionar-se com a consumidora,també amb el capital, en l’esfera dela circulació-consum. En aquestesesferes, la relació de domini del ca-pital sobre el treball adquireix l’a-parença d’una relació entre perso-nes lliures, iguals i propietàries. Eltreball d’atencions en no comparèi-xer directament en l’esfera pública(el mercat de treball) no rep cap re-tribució, ni és comptabilitzat, niexisteix per a l’economia.

El salari com a relaciósocial

El salari és la forma que adquirei-

xen les rendes de les classes assala-riades en el capitalisme. A més deles màquines, matèries primeres,etc., que reben el “capital fix”, elsalari constitueix la segona compo-nent del capital, denominada “capi-tal variable”. La seva determinacióquantitativa està subjecta a rela-cions de força entre els actors delmercat de treball (treball, capital,estat).

El salari és, sobretot, el preu de laforça de treball. És a dir el valor dela força de treball expressat en di-ners. El valor de la força de treballés el temps de treball social neces-sari per produir els béns i serveisque permeten mantenir el posseïdord’aquesta força de treball en lesseves condicions normals de vida,així com la continuïtat de la seva es-tirp assalariada i la formació neces-sària de nens i nenes per integrar-seadequadament, una vegada assolidal’edat legal, en el mercat de treball.Aquest temps no és el mateix a In-donèsia que a Alemanya o a Nicara-gua. El salari, com a preu de laforça de treball, també està subjecteal volum relatiu d’oferta i demandaque es produeix en el mercat de tre-ball.

El salari és, també, l’expressió dela subordinació del treball al capi-tal. Un operador de l’ocultació detots els treballs i les activitats senseels quals la relació salarial seria im-possible. En particular, les aten-cions i els afectes portats a termeper les dones en la privacitat de lallar.

El salari no és la retribució quepercep el treballador pel producteque ha produït. El salari no paga el

valor del producte produït per lapersona treballadora, sinó el valorde la reproducció (producció, pro-creació i qualificació) de la força detreball.

El salari com a diners suposa unamediació monetària que oculta ladesigualtat i l’explotació en les re-lacions socials. A través del que lapoblació assalariada cobra (mercatde treball) i del que gasta o inver-teix (mercats de consum, mercatsfinancers, submercats de treball) elsindividus apareixen com a iguals iintercanviables. Gràcies als diners,les persones sembla que es relacio-nen entre si, no com a persones des-iguals, sinó com a funcions tècni-ques i com a coses. L’ordre políticque garanteix la desigualtat s’auto-denomina “democràcia”.

Treball i força de treballno són la mateixa cosa

La força de treball és una capacitat,una potència. Es pot definir la forçade treball com el conjunt de facul-tats físiques i mentals que estan enla personalitat viva de l’ésser humài que aquest posa en movimentquan, en un procés laboral, pro-dueix valors d’ús de qualsevol ín-dole.

El treball és un acte que consis-teix en el consum de la força de tre-ball d’una persona treballadora pelcapital. Aquest ús o consum és unprocés la condició del qual és laproducció de plusvàlua per al capi-tal.

El procés laboral

En el capitalisme, el procés labo-ral està subsumit en el procés de va-lorització del capital. En aquestprocés laboral es combinen: dura-da, intensitat i productivitat. Aques-ta última depèn de factors com: tec-nologia, divisió del treball, escalade la cooperació, recursos naturals,destresa i formació de les personestreballadores.

El procés laboral és el procés enquè l’empleat o empleada treballeni converteixen la seva força de tre-ball (potència, capacitat de produc-ció d’un producte socialment útil)en acte (producció d’una mercade-ria o producte). En el mateix procéslaboral es combinen dues activitatsdistintes. Per una banda, la personaque treballa produeix una mercade-ria que conté un valor d’ús que sa-tisfà una necessitat. Per l’altra, lapersona que treballa produeix unvalor la substància del qual és eltreball social humà la magnitudprincipal del qual és el temps de tre-ball social necessari per al sosteni-ment de la persona que treballa i dela seva descendència mateixa. Partd’aquest valor (la plusvàlua) se l’a-propia l’empresari. Aquesta plusvà-lua resulta de la diferència entre elsalari que percep la persona que tre-balla per al manteniment de la sevaforça de treball i el preu pel que esven en el mercat el producte que haproduït la persona que treballa du-rant el temps de treball que remune-ra aquest salari[1].

Condicions polítiques,socials i ideològiques dela relació salarial

- Escissió entre la persona que tre-balla i els seus mitjans tradicionalsde producció i subsistència. Aques-ta separació exigeix, per a milionsde persones, una ruptura socialtraumàtica. Aquesta ruptura (migra-cions) arrenca les persones del seuterritori, els seus mitjans de produc-ció, les seves xarxes socials i elsseus costums inserint-los posterior-ment en medis urbans o industrialscom a individus aïllats i dependentsdels mercats de treball i de consumsota el comandament del capital.- Invisibilitat, desvalorització i sub-ordinació del treball d’atencions,realitzat per les dones, com a condi-ció de la producció i reproducció dela força de treball a baix cost. Lesdones que acudeixen al mercat detreball es veuen obligades a treba-llar per tal de produir valor directa-ment per al capital. Però ho fansense deixar de treballar per produiri reproduir la vida humana que, a lavegada, és el suport vital i social deltreball assalariat.- En els països “desenvolupats” elcreixement dels salaris reals pro-mou l’estalvi en un important sec-

tor de les classes assalariades.Aquest estalvi permet a moltes fa-mílies treballadores intervenir a pe-tita escala en els mercats financers iimmobiliaris a través dels fons d’in-versió, fons de pensions, compra-venda i lloguer d’habitatges, com-pra-venda d’accions en borsa, etc.Aquesta activitat suposa participaren els beneficis de l’explotació delsi les treballadors/es i de l’especula-ció financera. També suposa, en casde pèrdues, assumir el seu màximpes. Aquesta implicació de la po-blació assalariada en els mecanis-mes d’explotació i agressió del ca-pitalisme global contra els i lestreballadors/es i els pobles del món,amb més poder adquisitiu, consti-tueix la base social i electoral del“feixisme dolç” amb el que ens au-togovernem i anuncia, amb la crisiterminal de l’esquerra, la dissoluciódel pluralisme i la democràcia enles societats parlamentàries de mer-cat global.- El salari també funciona com amecanisme per alliberar temps devida propi, mitjançant la compradel temps de treball d’altres perso-nes. És el cas de la contractaciód’immigrants per tal de realitzartasques domèstiques i d’atencions(neteja, alimentació, atenció denens/es, malalts/es i ancians/es, jar-dineria, etc.). En aquest cas, el sala-ri pagat per la persona assalariadaque contracta la persona assalariadacontractada no funciona com a ca-pital perquè la finalitat no és l’ob-tenció de plusvàlua (no es tracta -adiferència de la borsa o del mercatimmobiliari- d’una inversió per ob-tenir beneficis, sinó d’una despesaper al consum individual o fami-liar). El que no elimina les condi-cions de desigualtat que, després dela diferència de salaris entre la per-sona contractada i la persona quecontracta, oculta les distintes condi-cions socials de cadascuna d’elles ila subordinació d’uns/es treballa-dors/es als i les altres.- El punt de vista de l’esquerra polí-tica i sindical, basat en una retòricaneokeynesiana d’anar per casa, des-coneix -i no per ignorància- l’ordrede relacions socials mundialitzadesque promouen la guerra, la violèn-cia, el saqueig i el genocidi com anorma. Aquest desconeixement vo-luntari condueix a l’apologia d’a-quest ordre. L’1 de maig de 2007,Fidalgo, secretari general deCCOO, va cridar a la “defensa d’a-questa forma de vida i benestar dequè gaudim” i va qualificar les des-localitzacions com un “fet biolò-gic”.Notes

[1] A excepció, per simplificar,d’altres costos inherents al procésproductiu (generals, financers,amortitzacions, impagats, etc.).

Per un sindicalisme anticapitalista:El salari

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 2007 13

Tema del mesEn el despatx de la jutgessa...

Francesc Arnau i Arias

A hir feia bon dia. Un noi, unanoia i jo anàvem baixant perRegomir, en direcció a Co-

rreus. Ara un pas, ara un altre. Era undia d’aquests en què la pol·lució crimi-nal no aconsegueix impedir que el soli l’aire de mar alegrin els veïns i veï-nes del barri Gòtic. Ara, al migdia, elque menys m’atrau és la idea d’anar atancar-me en qualsevol edifici judicial.Però ja sé que no m’ha de costargens vèncer aquesta mandra. Siaquests dos que caminen al meu cos-tat meu varen gosar, la setmana pas-sada, plantar cara als Mossos d´Es-quadra, quan es disposaven arealitzar l’ineluctable desallotjamentde la casa, ben bé puc jo, avui, ferl’esforç d’entrevistar-me una vegadamés amb un funcionari de l´Estat. Oamb dos.

L’entrada a l’edifici

Just al principi de la Via Laietana,després de passar al costat del mo-nument a un dels més insignes trafi-cants d’esclaus que ha donat aquestpaís nostre: l’Antonio López, entremen un d’aquests edificis antics, ocu-pats abans per empreses com Taba-cos de Filipinas" o Compañía Trans-mediterránea i ara pels Jutjats dePrimera Instància de Barcelona. Men-tre travessem el detector de metalls,vaig rumiant que en els propers trentaminuts, segurament viuré, altra vega-da, uns moments d’aquests que, en-cara que els recordaré tota la vida, noels enyoraré mai.

Avui es pot dir que la jutgessa, queno és de les pitjors, no ens ha citat,sinó que hem estat nosaltres els quil’hem citada a ella. L´entrevista li hemdemanat per fer-li una crítica sobre lamanera il·legal com es va realitzar eldesallotjament de la casa okupada.Comentem que, si aconseguim que lajutgessa ens escolti, potser en el pro-per cas que tingui, s’ho pensarà mi-llor, a l’hora de signar segons quinesresolucions judicials, sobretot si elsseus destinataris són els policies.

Quina mena d’ordres hauria d’im-partitr, aquesta Senyoria, la setmanapassada, per tal que els policies s’a-trevissin a agafar pel coll aquestadona que camina al meu costat, tanbon punt la varen veure a l’interior dela casa, amb el telèfon mòbil a l´ore-lla? No li varen donar cap oportuni-tat. La varen escanyar fins a tallar-li larespiració... i després varen afluixar.No és la primera persona quem’explica aquesta manera de proce-dir per part de la policia. Sense anarmés lluny, en la primera plana de la"Directa" del 24-10-07, hi ha una fo-tografia on es veu perfectament com

la Policia Municipal, amb una prepo-tència sensacional, guardiacivilesca,rodeja i escanya un manifestant, en eldesallotjament de les famílies de BonPastor.

Com devia redactar aquesta Sen-yoria el manament judicial, per tal queels policies arrosseguessin pels peus,aquest homenoi que ara camina almeu costat meu, tirat pel terra de lacasa, d’una habitació a una altra,sense cap necessitat, només pel gustde fer-ho? Per què els molesta tant lasolidaritat? Per què s’havien indignattant, els policies, quan aquellsta per-sona havia fet una temptativa per aju-dar la noia que estaven estrangulant?

"No hi ha cadires per atothom”

A les dotze en punt, quan l’agent judi-cial ens introdueix al despatx de la jut-gessa, es produeix una d’aquestes

escenes que he viscut repetidamentdes del primer any dels trenta- dosque porto fent d´advocat.

Veiem la jutgessa i el seu secretariben arrepapats en les seves cadires iatrinxerats darrere la taula. Ni elspassa pel cap aixecar-se per saludar-nos. La nostra improvisada comissióestà composta per nosaltres tres idues advocades d’ofici, que comen-cen a mirar-s’ho tot amb uns ulls moltgrans, quan veuen que nosaltres de-manem més cadires. Som cinc inomés han previst tres cadires. Enca-ra no sé què em va provocar una sen-sació més desagradable: si la jutges-sa parlant en català, quan insistiaque dos de nosaltres ens havíem dequedar drets durant tota l’entrevista oel secretari que, parlant en castellà, hiva posar cullerada: "Si Vds. encuen-tran alguna otra silla por ahí, nosotrosno nos opondremos a que las utili-cen..."

El noi i jo sortim del despatx, dispo-sats a aconseguir dues cadires més.Estic tan enfadat a causa d’aquestamala educació insuportable, que totem sembla un gran parany. Un paranysurrealista, com si tots aquests expe-

dients i paperots de sobre taules i ca-dires fossin en realitat cagallons dejutges o jutgesses, que els han diposi-tat aquí mateix, amb la malèvola in-tenció que en trepitggem algun, rellis-quem i ens enfanguem amb els altresi entre nosaltres.

Em sento com aquella supervi-vent del camp de concentraciód´Auschwitz-Birkenau que va anar aentrevistar-se amb el jerarca local dela Gestapo. Li va dir que li semblavenindignes aquells reguerots on obliga-ven a defecar, esquena contra esque-na, els presoners i les presoneres.Que, si els facilitaven uns martells iunes quantes fustes, els propis pre-sos aixecarien cabines que perme-tessin una mica de privacitat, a l’horade fer les necessitats fisiològiques...La resposta del nazi la va deixar gla-çada: "Vostè què s’ha pensat? Escreu que no hi havíem caigut, nosal-tres, en això? Vostès continuaran pi-

xant i cagant en els reguerots comfins ara! Aquí tot està planificat, enprimer lloc, per fer-los la vida impossi-ble a vostès... el que els hi pugui que-dar de vida... encara...!"

"Jo em limito a aplicar lallei”

Malgrat tot, ens recordaran desprésles advocades d’ofici, aquesta jutges-sa no és de les pitjors: ens ha escoltati ens ha donat explicacions! Sí, peròjo crec que només ho ha fet, en ado-nar-se, en els primers trenta segonsde l’entrevista, que no podia amb no-saltres. Quan ha vist que l’única donano advocada de la nostra comissió ésprecisament la que treu el tema de lescadires i no para fins que tots i totesens podem asseure. És per això que,a partir d’aquí, ni la jutgessa no potevitar que la mateixa dona li parli deqüestions processals, de dignitat i deDrets Humans, i que li retregui que,tant aquest Jutjat com la Policia hanactuat, en aquest procediment, ambun total menyspreu contra el Dret deDefensa, que està tant pomposamentrecollit en la Constitució Espanyola de

1978...Per què havien vingut de matinada,

sense previ avís? Per què no haviennotificat el dia i l’hora previstos per aldesallotjament? Per què els policiesno havien ni trucat a la porta? Per quèhavien destrossat tots els mobles ipertinences de les persones okupes?Per què els policies s’havien negat aensenyar l’ordre judicial, malgrat elsrequeriments que una de les advoca-des d’ofici els havia fet? Aquella ad-vocada d’ofici amb qui estava parlantamb el mòbil aquella noia, en els pri-mers moments del desallotjament sal-vatge, quan un policia va començar aescanyar-la ?

La jutgessa ens escolta atenta-ment. El secretari també. Ella intentaocultar-se en tot moment, darrere laseva mà oberta, que manté perma-nentment sobre la boca. Jo no podriaassegurar que no sigui perplexitat, elque està sentint aquella dona, en

aquells moments, davant del que deuconsiderar que és un atreviment inau-dit per part del ciutadà i la ciutadanaokupes que té asseguts davant seu...

"Jo em limito a aplicar la llei", ensreplica, quan li retreiem que en la dili-gència manuscrita del dia del des-allotjament, s’especifica que el mana-ment judicial qualifica com a "objectesabandonats" tots aquells que es tro-bin en la casa, en entrar la Policia.Així s’explica que els policies es con-sideressin autoritzats a destrossar totel que trobaven al seu pas... "Esto eslo que dice la Ley...", s’atreveix a re-blar el secretari. I segurs de la sevaimpunitat, afegeixen: "Si tienen algu-na denuncia que hacer, ya saben,vayan al Juzgado de Guardia."

I jo miro l’ordinador de sobre lataula i tots aquells llibres de lleis quehi ha escampats. I me’ls imagino atots dos, jutgessa i secretaàri, fent"corta y pega", és a dir, un desallotja-ment rere l’altre, sense cap mena desensibilitat, sense tenir en compte lespersones que patiran les seves ordresdespietades. I tot això per a majorhonra, glòria i enriquiment del CapitalImmobiliari...

"Vosaltres els heuvotat..."

La jutgessa riu, cap al final de l’en-trevista, quan li expliquem els comen-taris que feien els policies, durant eldesallotjament, davant de les protes-tes de les seves víctimes: "Nosaltresnomés obeim ordres. I vosaltres souels qui heu votat els polítics que ensdonen aquestes ordres. De maneraque ara us feu fotre!" I nosaltres enspreguntem si aquests dos funcionarisque tenim davant, són capaços desentir preocupació per alguna altracosa, que no sigui la seva pròpia cadi-ra, el seu escalafó.

Em sembla que té raó en JosepPla, quan diu: "... L’aspecte que tenenels buròcrates quan es coneixen su-perficialment, és el de les personescorrents. Si teniu, però, la desgràciad´arribar-hi a tenir una certa franque-sa, us adoneu que la seva conversaes redueix al tema del seu company odel superior, considerats com a unsenemics -des del punt de vista de l’es-calafó, s’entén. Arriba un moment enquè aquesta conversa se us fa tan pe-sada, tan avorrida, us sembla unaforma tan grotesca de la megaloma-nia, que quan el veieu venir en fugiude la manera que sigui- com el dimonide la creu. És absolutament sorpre-nent de veure com els homes podenviure d’ínfimes petiteses." ("Notesdisperses", Obra Completa. VolumXII, pàgines 406 i 407. Barcelona1969).

Sortim del seu despatx. Darrerequeda la fotografia oficial del Reid’Espanya, testimoni mut de tota l’en-trevista, estaquirot real, testimoni muti president d’aquesta i de totes les en-trevistes, judicis i injustícies que esfan en aquestes sales. Al costat delcalendari obsequiat pel Departamentde Justícia de la Generalitat de Cata-lunya. I les reproduccions pictòriquesque decoren les parets del despatxde la jutgessa i que em resulten im-possibles d´apreciar en aquellst con-text de falsedat i d´hipocresia aclapa-radores.

Comentem entre nosaltres que pot-ser la Jutgessa, que no és de les pit-jors, només ens ha escoltat com quiescolta un compnte de "Les mil i unanits". Potser només els hem distretuna mica, en aquesta última hora delmatí de divendres que, com gaire bésempre, acostumen a no tenir judicis.I de tot plegat ens queda un gustamarg, especialment quan tornem apensar en les destrosses i els formi-dables forats que han obert al sostrede la casa. I en el pati, on s’estava tanbé... i en les dues figueres... quan du-raran?

A qui donaran ombra ara, aquellesbranques?

Text: Jordi Martí Font i Xavi Rojals;fotos: Dídac Salau

Ivan Miró és coautor, junt amb Enrique

Leiva i Xavier Urbano, del llibre “De la

protesta al contrapoder”. Membre de di-

versos moviments socias del barri de

Sants, parlem amb ell sobre el paper

dels moviments socials en els darrers a

a Barcelona i a Catalunya.

-Al vostre llibre partiu d'un primer ca-

pítol on feu una anàlisi de la transició

com a llavor de la desmobilització,

com a començament de la destrucció

de tota la resistència popular que

s'havia desenvolupat durant els úl-

tims anys del franquisme i per tant

d'alguna manera negativitzeu tot el

període. Com veieu des d'ara la im-

portància d'aquest període de transi-

ció entre la dictadura i la democràcia i

sobretot el paper que els moviments

socials tenen i com els neutralitzen.

-A veure, nosaltres en el llibre fem unexercici de redimensionar i donar unvalor polític als moviments socials querealment van posar en qüestió el que eral'arquitectura institucional del franquis-me. Bàsicament era el moviment obrer,que des de les fàbriques i amb unes for-mes d'organització assembleàries i ambacció directa i etcètera van posar unamica en qüestió les bases materials delrègim. Van provocar una crisi d'acumula-ció del capitalisme tardofranquista. No-saltres entenem que és aquesta neces-sitat empresarial de governar el conflictede classe el que fa que els sectors em-presarials apostin per una transició de-mocràtica i abandonin la carcassa insti-tucional franquista.

Per tant, per una banda, donar valorpolític al moviment obrer de l'època coma veritable agent del canvi social i peraltra banda desmitifcar la qüestió que latransició democràtica va ser feta per a lademocratització, sinó que va ser feta entot cas per governar el conflicte que hihavia i controlar-lo i crear un nou règim,una nova arquitectura política per tal defer una reestructuració econòmica defons. Això és el que va passar.-Hi feu una descomposició del mite,

però tot això ho feu sempre en funció

de l'actualitat...

-Clar, com ens afecta la transició? ensafecta en dos sentits. El primer és que lareestructuració econòmica que es vaproduir aleshores, els pactes de la Mon-cloa que van ser l'expressió política d'a-quella reestructuració, van contribuir als

grans escenaris de la precarietat quesón els que emergeixen amb força alsanys noranta. Per tant, nosaltres somfills, la generació dels noranta, els movi-ments que emergeixen als noranta, din-tre ja de la precarietat, som fills de la re-estructuració econòmica que van fer elspatrons i les associacions i els sindicatsque van substituir al moviment obrer.

Per altra banda com ens afecta la tran-sició també a nosaltres? ens afecta en elsentit que durant tots aquests anys hemviscut cavalcant un mite que era el mitede la transició, que els canvis noméspoden ser gestionats pels polítics. Ésuna mica l'apologia habitual que es fa dela transició, la figura del rei, la responsa-bilitat dels polítics, etcètera.

Nosaltres diem que els canvis nonomés són provocats pels polítics -enaquest cas són provocats per l'emergèn-cia del moviment obrer-, sinó que quanho gestionen ho fan per desmuntar elsmoviments que existien. Per tant, el miteaquest de la transició nosaltres creiemque als anys noranta es va fisurar, l'e-mergència dels moviments als norantava contribuir a la fisura del mite de la hi-poteca de la transició pel que fa a les for-mes de l'acció col·lectiva.-Als noranta, després de tot el desert

dels setanta i els vuitanta, sembla que

es comença a construir tot aquest

nou moviment de moviments, tota

aquesta nova resposta que havia

estat ja pràcticament desmuntada i

desfeta.

-Clar, pel mig han passat moltes coses:ha passat que tot un moviment popularals barris que ha estat institucionalitzat idesactivat a partir dels ajuntaments de-mocràtics, ha passat que la forma-partitde l'esquerra tradicional doncs ha entraten crisi per moltes qüestions: polítiquescom la caiguda del mur de Berlín, delsrègims centre-americans...; els mateixoscanvis de composició de classe que fanque la base social dels partits d'esquerratremolin...

Llavors, nosaltres diem que hi hamolts elements que fan que als anys nor-anta sorgeixin noves formes de fer políti-ca. Una és la crisi de la representació po-lítica, dels partits, una altra ésl'emergència de noves formes compoden ser el zapatisme als anys norantacom a metàfora de la nova era que s'a-costa; la qüestió de la precarietat laboralque fa que el sindicalisme vegi que lesseves bases socials quedin trencades, ique per tant des de la precarietat es mirien altres models.

I després noves formes de fer políticaque vénen sobretot de la insubmissió alservei militar, com és la desobediènciacom a resposta social, que és una novaforma de fer política que no espera unfutur més enllà, que no creu en un partithomogenitzador, sinó que bàsicament através de la implicació personal i de l'ac-

ció directa aspira a transformar la vida apartir d'aquests actes de desobediència.

Tots aquests elements a l'àrea metro-politana de Barcelona hi ha diversos mo-ments en què cristal·litzen: un és al cinePrincesa per exemple al noranta-sis, tanten l'ocupació com en el desallotjamentposterior. Pensem que en aquell momenttots aquells factors de crisi de represen-tació, de precarietat, de noves formesd'acció política desobedients allà emer-geixen. I a partir d'aquí comença elquealguns han dit un cicle, i el que altresveiem com una evolució dels moviments,que no és que inventem res nou, sinóque recuperem moltes formes de fer del'època de la transició, que van quedarsoterrades per aquesta.

Però són unes recuperacions de pràc-tiques que tenen una readaptació... noés fer aquestes recuperacions per fer lescoses com en el passat...

És una línia subterrània que es rein-venta. No és caure ni en l'obrerisme nien voler representar un barri quan estracta de moviments urbans, ni en els fe-minismes que surten idealitzant una ideafemenina, com es podia haver fet en elpassat.

Tots aquests nous factors als norantavan creixent, perquè hi ha el PP al go-vern o pel que sigui, i aquestes novesformes d'acció col·lectiva sembla quequallen en sectors socials cada cop mésamplis.-Ho plantegeu també com tot de mo-

viments que quallen a partir d'agres-

sions que vénen des del poder. Quin

paper té aquí la gent que no només

s'enfronta a partir d'una agressió prè-

via, sinó perquè estan per crear una

altra cosa i de fet la volen posar en

pràctica?

-Clar, partim del fet que l'ocupació enaquest sentit és una mica metàfora d'a-quest món, perquè per una banda reo-bre l'espai al carrer, que estava segellat,a l'enfrontament i al conflicte radical;però alhora també entén que la pràcticapolítica és la creació de mons on hi hagiunes relacions socials diferents. I és unamica a partir d'aquest aprenentatged'autogestió d'espais físics per exempleque jo crec que hi ha una generació sen-cera que aprèn a pensar en una auto-gestió global del que és la seva vida entots els seus aspectes. Ja sigui en l'eco-nomia, amb cooperatives, cooperatives

de consum, ja sigui en la resta de qües-tions (contrainformació, etc).

Jo crec que la desobediència té peruna banda l'obertura del conflicte unaltre cop, però per una altra banda laconstitució d'unes altres noves relacionssocials.-I aquestes noves relacions socials,

quins paràmetres tindrien? Quins se-

rien aquells que marcarien, amb

aquells que podem afirmar que el mo-

viment existeix com a tal, a més a més

s'enfronta al poder i a més a més fa

una construcció pròpia?

-Nosaltres el que diem és que l'eix cen-tral és l'autoorganització, que és una di-nàmica que fa que cada vegada tu pu-guis anar aspirant a gestionar novesàrees de la vida col·lectiva.

Una vegada comences l'autogestiód'una parcel·la de la teva vida, te n'ado-nes que no cal delegar ni en els políticsni en el mercat, sobretot no cal delegaren els polítics. I de vegades, els que novolen delegar en el mercat ho han de ferd'una manera autogestionària, doncs ésaixò: una matriu que es pot anar recon-duint, que és pot anar amplificant d'unamanera com molt com en xarxa.

El funcionament de bona part delsmoviments dels noranta fins ara té com abase l'autogestió i la reapropiació de par-cel·les de vida. Desapareix en certa ma-nera la concepció dels setanta de la re-volució en majúscules i la concepció dela política com una cosa separada de lavida quotidiana.

L'esquema en què es movia l'extremaesquerra que s'havia de fer la revolucióde tal hora a tal hora, i després me n'ani-ré als espais de consum normals. Això jocrec que es posa en qüestió bàsicamenta partir del feminisme que hi havia hagutabans. A la mateixa pràctica de l'assem-blea si s'aprofunditza totes les incohe-rències van caient, es van llimant. I jocrec que això és una feina que han fetmolt les dones, i que després tota laresta de gent hem après.

El paradigma de discussions de cen-tre social okupat és les ties fotent canyaperque els tios parlen molt a l'assembleai després no netegen prou. I és gràcies aelles que podem anar avançant. Tampocavancem molt, però més.-Quin paper creus que juguen aquí

tots els mitjans de contrainformació,

pel fet de donar punts de relació, és a

dir, per exemple, que“La Burxa” inclo-

gui moltes diverses experiències que

entre elles s'haurien donat d'hòsties

vint anys enrere, això creus que gene-

ra alguna cosa o és senzillament un

reflex del que està passant?

-La contra-informació, la comunicacióhoritzontal, popular o com vulguem dir-li,no només fa de retransmissor d'allò quesucceeix, no només és la reproducció denotícies alternatives, sinó que també re-combina activitats polítiques diverses.

Jo sempre penso que en la contra-in-formació es coordinen les lluites, és unprojecte polític més, i no només això,sinó que això fa que hi hagi un relat, unimaginari d'un protagonisme socialemergent. És important que la gentpugui visualitzar un relat a banda deldels mèdia. A part, penso que són pro-jectes polítics que obren espais políticsnous, com per exemple està fent la “Di-recta”, establint contactes, contamina-cions diverses entre la gent, etc.

Hi ha dos nivells diferents: la “Directa”que seria el nivell general, i el nivell mésconcret, de barri (“La Burxa”, el “Massa-la”, coses així).-Dintre dels barris de Barcelona, que

és on es desenvolupen molts dels

projectes aquests, a banda de crear

un imaginari general, creus que es

pot arribar a donar una substitució de

la informació que per exemple abans

feien les associacions de veïns?

-Això per descomptat perquè les asso-ciacions de veïns ara no en tenen unrelat propi. Es podria entendre més quecom una substitució com una actualitza-ció de la comunicació autònoma a nivellpopular.

Fins i tot aniria més enllà. Jo crec queen algun cas concret com el “Massala” aCiutat Vella i “La Burxa” a Sants i segura-ment alguna altra experiència, entra encompetència fortament amb els mitjansde comunicació tradicionals. No és quesigui una escletxa petita, sinó que real-ment de vegades entra en competènciadirecta amb el monopoli de la informacióinstitucional. Els projectes informatiusdels districtes no s'aguanten, a la gentno els interessen, la gent els fa servir pereixugar-se les sabates, i “La Burxa” s'a-guanta, durant 10 anys està sortint alcarrer.

En aquest nivell sí, ara bé, a nivell enels últims anys de diaris gratuïts i de mit-jans de comunicació de masses, aquí nohi ha competició possible.-A nivell de barri de Sants com veus

ara mateix el panorama en dos parts:

venint d'on veniu el treball que heu

anat fent i després d'aquí en enda-

vant?

-Jo crec que en general els movimentssocials de Catalunya estan bastant tran-quils, no hi ha molts moviments socialsen l'actualitat, excepte el de l'habitatgeper exemple i el de la defensa del territo-ri en alguns casos.

Tota aquesta onada que hi ha haguten els últims anys està com descansantd'alguna forma. Això s'acusa a molts bar-ris de Barcelona on l'activitat social ésmenor. Però a Sants jo estic content, hiha una eina que és l'Assemblea de Barride Sants, que fa 10 anys que funciona,que és un espai de coordinació de totesles altres formes de participació socialque hi ha a Sants, que hi ha des de coo-peratives de treball autogestionari fins acol·lectius de comunicació, associacionsde veïns, cases okupades, casals inde-pes, gent independent, que d'alguna ma-nera va fent treball lentament, i es vaconstituint en una mena de referent, enaquest sentit jo diria que és un dels con-trapoders al barri respecte a les políti-ques institucionals. Que no pot frenargrans processos com són la introducciódel tren d'alta velocitat, l'especulació, etc.però que com a mínim a nivell d'imagina-ri ja hi ha una crítica a això, ja no hi ha unconsens absolut al voltant de l'organitza-ció del territori de la ciutat. I a més hi hatota una trama quotidiana d'espais físicsque fa que aquests moviments puguintenir una cultura alternativa quotidiana-ment: cooperatives, cafeteries, espais devida quotidiana, etc. S'ha d'anar avan-çant. Ja ens agradaria tenir una escolaalternativa a Sants i un centre de salutalternativa a Sants.-Teniu algun tipus de proposta que

esteu desenvolupant ara o el que feu

és coordinar allò que aparegui?

-Hi ha línies de treball concretes. Una ésara mateix el tema d'equipaments, es-pais públics i territori, conèixer quins es-pais buits hi ha al barri, quins espaispoden ser gestionats, com afecta la novacentralitat de Sants amb les infrastructu-res, etc. I d'això sí que es fa una comis-sió d'investigació, i d'aquí han de sortir lí-nies polítiques d'intervenció. I això és elque s'està treballant més.

I després s'apunten algunes coses demunicipalisme autogestionari... festesmajors, aquest tipus de treball anuals esvan fent.... Es va mirant de fer un docu-ment, de noves formes de fer política,però això no acaba de sortir, de fer unaràdio comunitària a Sants, etc.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...IVAN MIRÓ

‘No cal delegar ni en els polítics ni en el mercat’

Catalunya. Desembre de 200714 Catalunya. Desembre de 2007 15

> LES FRASES...

Una vegadac o m e n c e sl ’ a u t o g e s t i ó

d’una parcel·la de lateva vida, te n’adonesque no cal delegar nien polítics ni en elmercat, sobretot nocal delegar en elspolítics"

"La desobediència téper una bandal’obertura del conflicteun altre cop, però peruna altra banda laconstitució d’unesnoves relacionssocials"

"És en la contra-informació on escoordinen les lluites,perquè és un projectepolític més, i això faque hi hagi un relat,un imaginari d’unprotagonismesocial

‘‘

‘‘

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 200716

Sobre aspectesgenerals

Què és el Fòrum Social Català?

El FSCat és un espai de trobadaobert, divers, plural, no confessio-nal, no governamental i no partida-ri. És un espai d’intercanvi d’expe-riències, de debat, de mobilització id’articulació d’entitats i de movi-ments socials que rebutgen elmodel actual de desenvolupamentdels pobles i que es troben en unprocés permanent de recerca iconstrucció d’alternatives. ElFSCat no és una entitat ni una or-ganització.Quins són els objectius del

FSCat? El FSCat pretén estimularla reflexió i l’acció a partir d’una de-mocràcia veritablement participati-va, pel que fa a les dinàmiques po-lítiques, econòmiques i socialsactuals i proposar alternatives quese centren en l’atenció de les ne-cessitats de l’ésser humà i del res-pecte a la natura. El FSCat vol arti-cular de manera descentralitzada ien xarxa a entitats i moviments so-cials amb inquietuds similars, invo-lucrats en accions locals i/o inter-nacionals.Quan es farà el FSCat? El cap desetmana del 25, 26 i 27 de generamb actes centrals a Barcelona ide manera descentralitzada ambactes propis de les assemblees,grups i fòrums locals, durant el capde setmana i els dies anteriors alsactes centrals de Barcelona, perafavorir que ens ajuntem a Barce-lona, encara que aquesta decisiócorrespon a cada grup local.Quins actes hi haurà al FSCat?

Els actes centrals a Barcelonacomptaran amb una inauguraciódel FSCat el divendres 25, semina-ris durant el divendres a la tarda i eldissabte 26 tot el dia, assambleade moviments socials dissabte 26a la tarda i manifestació el diumen-ge 27 al matí. Els actes descentra-litzats que els grups locals propo-sin seran publicitats a laprogramació del FSCat, si així hovolen els seus organitzadors.On es farà el FSCat? Els actescentrals de Barcelona tindran lloc aalgun espai encara per concretar al’estil d’una universitat o centre cul-tural amb aules suficients per aacollir diverses activitats alhora. Elsactes descentralitzats es celebra-ran als llocs on existeix la iniciativade fer aquestes d’activitats. Pun-tualment s’informarà a la web delFSCat dels llocs i espais confir-mats on tindran lloc les activitatsdel FSCat.Qui pot participar al FScat? Laparticipació al procés d’organitza-ció del FSCat és oberta a totes les

entitats i persones de la societatcivil i els moviments socials ques’hi sentin identificades i s’hi vul-guin implicar. Els organitzadors delFSCat s’encarregaran exclusiva-ment de facilitar la realització de lesactivitats proposades i recollides através dels processos participatiusoberts del FSCat (assemblees, co-missions, grups de treball, etc.).

Poden participar i proposar acti-vitats totes les organitzacions, mo-viments socials i entitats de la so-cietat civil que es declaren d’acordamb la Carta de Principis. Els ciu-tadans que no pertanyen a cap or-ganització també poden participarals debats. El FSCat té la propostade construcció d’altre món sensel’ús de la violència, raó per la qualno es permet la participació d’orga-nitzacions que utilitzin la violènciaper aconseguir els seus objectius.Hi ha una declaració final? ElFSCat , igual que el Fòrum SocialMundial, no té caràcter decisori.Per tant, no promou oficialmentcampanyes, ni elabora declara-cions finals.Quin és l’àmbit territorial del

FSCat? El FSCat naix amb la pre-tensió de fer-se extensiu a tots elsPaïsos Catalans. És una de lesprioritats fer un esforç importantd’extensió per donar a conèixer lescaracterístiques del procés delFSCat i instar a d’altres grups detot el territori a sumar-se a la pro-posta. Tanmateix, es respectaranles dinàmiques i processos que jahi ha a aquests territoris, acceptanten tot moment que puguin celebraral mateix temps o quan vulguin elsseus propis actes o fòrums socials.Això es tindrà en compte especial-ment als llocs on ja hi ha un procésengegat pel que fa als fòrums so-cials com el Fòrum Social a la Vall,el Fòrum Social de València, elFòrum Social de Mallorca, FòrumSocial d’Osona...Quin és l’ambit sectorial del

FSCat? La participació al procésd’organització del FSCat és total-ment oberta a totes les entitats ipersones de la societat civil i elsmoviments socials que s’hi sentinidentificades i s’hi vulguin implicar.L’única condició és respectar laCarta de Principis del FSM, en laque es basa el FSCat.

Sobre l’organització delFSCat

Quins són els contactes del

FSCat? Pàgina web: http://www.fo-rumsocialcatala.cat E-mail d’infor-mació: info@forumsocialcatala.catLlista de distribució d’aspectes or-ganitzatius del FSCat: fscat@movi-ments.net Si us voleu subscriureho podeu fer a la pàgina web:http://www.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/fscat Llistatd’opinió del FSCat:debatfscat@googlegroups.com Sius voleu subscriure ho podeu fer ala pàgina web: http://groups.goo-gle.com/group/debatfscat?hl=caA què estan obligats els organit-

zadors? Els organitzadors delFòrum Social s’encarregaran ex-clusivament de facilitar un espai onrealitzar les activitats proposadesper la societat civil i de donar lamàxima publicitat a la programaciódel FSCat.Qui organitza el Fòrum Social

Català? La participació a l’organit-zació del FSCat és totalment ober-ta i lliure. Els únics requisits que esdemanen es corresponen amb laCarta de Principis del FSM, que enresum es refereixen al respecte dela diversitat, horitzontalitat i no diri-gisme dels organitzadors, senseoblidar que ni els partits polítics,governs o organitzacions armadesno poden formar part de l’organit-zació del Fòrum.

Existeixen dues maneres departicipar a l’organització delFSCat, una és a través de l’assem-

blea general del FSCat que es reu-neix amb periodicitat quinzenal alcarrer Rivadeneyra 6, 3r pis (alcostat de Plaça Catalunya). Unaltra manera de participar és fent-ho a les Comissions de Treball ques’han creat. Les comissions queactualment estan en funcionamentsón: la Comissió d’Extensió i Co-municació, la Comissió de Temàti-ques i Programació i la Comissióde Logística i Finançament.Què es fa a les Comissions de

Treball del FSCat? Totes les Co-missions de Treball del FSCattenen l’ objectiu d’executar i desen-volupar les propostes i decisionsde l’assemblea general del FSCat ifer propostes concretes a l’assem-blea sobre els temes que treballen.

La Comissió d’Extensió i difusiós’encarrega de pensar i executarles accions més adients pel que faa l’extensió territorial i sectorial delFSCat per una banda i de proposaruna estratègia de comunicació i di-fusió que faci possible que les acti-vitats del Fòrum arribin al màximnombre de moviments socials ipersones que puguin estar interes-sades en el mateix.

La Comissió de Temàtiques iProgramació s’encarrega de pro-posar i dinamitzar els eixos temà-tics dins dels quals s’ordenaran lespropostes d’activitats autogestio-nades rebudes. Amb la finalitat decrear la programació del FSCat.

La Comissió de logística i finan-ces té la responsabilitat de buscarels espais més adequats per a lacelebració del FSCat així com elsrecursos financers necessaris.

Si us voleu subscriure ho podeu

fer a la pàgina web:

http://www.moviments.net/cgi-

bin/mailman/listinfo/fscat

Més informació:

www.forumsocialcatala.cat

info@forumsocialcatala.cat

www.wsf2008.net

Del 19 al 27 degener de 2008 esportarà a terme elFòrum Social Català

Fòrum Social Català (FSCat)

El Fòrum Social Mundial, celebrat a

Nairobi aquest any, ha fet un pas enda-

vant com a procés descentralitzat i,

més enllà de la convocatòria de la tro-

bada anual, planteja pel gener de 2008

una setmana global de mobilitzacions

arreu del món, que culminarà amb un

dia d’acció global el 26 de gener de

2008, coincidint amb el Fòrum Econò-

mic Mundial de Davos, per mostrar l’e-

xistència al món de milers d’experièn-

cies de transformació.

Com a resposta a la crida del FSM es

proposa la realització d’una setmana

de mobilitzacions i accions a casa nos-

tra per visibilitzar i potenciar els movi-

ments i les propostes que existeixen,

aquí i ara, arreu del territori.

Per tal de fer-lo possible, estem con-

vocant totes les persones, entitats, pla-

taformes, col·lectius... i tot aquell que

lluiti a nivell local i/o global pels drets

individuals i/o col·lectius, que creuen i

treballen per fer possible un altre món,

a participar en el procés de creació del

fòrum així com en la participació de les

seves activitats. Creiem que representa

una oportunitat única per oferir qualse-

vol de les seves temàtiques de treball a

la societat civil en general, i per mos-

trar a la nostra societat i als poders que

ja existeixen alternatives, altres mane-

res de fer, que aposten per construir un

món just, solidari i no violent i respec-

tuós amb el medi ambient i els seus po-

bles.

Animem a participar en aquest pro-

cés a totes les persones individuals,

els moviments, les plataformes, els

col·lectius i les organitzacions de tot

àmbit: sindicals, ecologistes, feminis-

tes, de consum responsable, pels drets

de les persones immigrades, contra el

racisme, per un habitatge digne, contra

l'especulació immobiliària i en defensa

del territori, contra la precarietat, per

les llibertats sexuals, a favor dels drets

dels pobles, per la llibertat cultural, a

favor de la pau i contra el militarisme,

de joventut,...

Les activitats proposadessón:

-una setmana, del 19 al 24 de gener)

amb múltiples i diverses mobilitza-

cions, accions, reivindicacions i lluites

a tot el territori (barris, pobles, comar-

ques...) setmana que convergirà en una

trobada conjunta de tots i totes el cap

de setmana de 25-27 de gener a Barce-

lona.

-cap de setmana del 25 al 27 de gener

amb actes centralitzats a Barcelona.

Els actes centrals a Barcelona compta-

ran amb una inauguració del FSCat el

divendres 25, seminaris, tallers i activi-

tats auto-organitzades durant el diven-

dres a la tarda i el dissabte 26 tot el dia,

assamblea de moviments socials dis-

sabte 26 a la tarda i manifestació el diu-

menge 27 al matí.

TROBADA DE MOVIMENTS SOCIALS DELS PAÏSOS CATALANS

Però què és el Fòrum Social Català

Catalunya. Desembre de 2007 17

SENSE FRONTERESLa impunitat amb què es mou l’extrema dretasobta encara més quan es veu el control i larepressió exercit sobre l’esquerra

El poble kurd ésl’objectiu a batrepels estatscolonitzadors

Laindependènciadel Sahara, unaassignaturapendent

Coordinadora Estatald'Associacions Solidàries amb el

Sàhara (CEAS)

L'Estat espanyol és, històrica-

ment i políticament, responsa-

ble de la colonització soferta pel

poble del Sàhara Occidental, en

haver ocupat i explotat els seus re-

cursos durant més d'un segle.

Aquesta responsabilitat no va aca-

bar el 14 de novembre del 1975

quan es van signar els Acords Tri-

partitts de Madrid, que van repre-

sentar l'incompliment de tots els

seus compromisos i el lliurament

del territori i els seus habitants al

Marroc i Mauritània.

Els diferents governs de la de-

mocràcia no han assumit ni han

complert el seu compromís històric

amb el poble saharaui, i s'allunyen

cada vegada més de la seva respon-

sabilitat nacional i internacional en

l'actual situació del conflicte. L'Es-

tat espanyol té una assignatura pen-

dent i un deute històric, moral i po-

lític amb el poble saharaui; no

podem parlar de llibertat, justícia o

democràcia en el nostre país fins a

aconseguir posar fi a tants anys de

sofriment d'aquest poble, i con-

cloure amb un procés de descolo-

nització que deixem sense tancar.

Les tropes marroquines conti-

nuen ocupant un territori que van

envair per la força. El Marroc es

nega a complir les resolucions

aprovades per l'ONU i pretén sen-

zillament annexionar-se el Sàhara.

I el Govern espanyol parla de “di-

plomàcia activa”, mentre contri-

bueix a mantenir l'ocupació il·legal

del territori, amb la venda d'armes i

la signatura de tractats de pesca i

convenis preferencials amb el Ma-

rroc, que afecten directament el Sà-

hara ocupat.

Per la descolonització i la Inde-

pendència del Sahara Occidental.

Més informació: http://www.saha-

raindependiente.org/

Secretaria d'Acció Social ComitèConfederal CGT

Carlos, 16 anys, militant i ac-

tivista social, va ser assas-

sinat l'11 de novembre a

Madrid per no ser racista, ni xenò-

fob ni feixista. I qui li va segar la

vida, un jove neonazi de 24 anys i

soldat de l'exèrcit espanyol, encara

que formi part d'un grupúscle neo-

nazi, ho va poder fer perquè l'Estat,

la classe política, les seves lleis

d'estrangeria, el seu permanent dis-

curs atàvic d'espanyolisme absurd i

irracional, el seu constant atac i re-

pressió als sectors socials crítics

amb el capitalisme consumista i les

seves seqüeles ambientals i socials,

la institucionalització de la sospita

contra qualsevol que pensi diferent

al pensament únic dels mitjans de

comunicació de masses, la creixent

precarització intencionada de les

condicions de vida de joves, dones,

immigrants i població treballadora,

la cultura del consum i la competi-

tivitat… ho possibiliten, ho perme-

ten, ho potencien.

Aquest assassinat polític no

només té culpables directes, no

només qui va empunyar una nava-

lla i fredament la va introduir en el

cor de Carlos, no. També hi ha cul-

pables polítics: el Delegat del Go-

vern a Madrid, per permetre ex-

pressions públiques de racisme i

xenofòbia contra la població immi-

grant en forma de manifestacions

convocades per organitzacions

d'extrema dreta, i dirigir la repres-

sió policial a qui només denuncien

amb la seva presència tals manifes-

tacions; el PP, caldejant l'ambient

amb les seves posicions polítiques

pròximes a la ultradreta feixista

nostàlgica de la dictadura franquis-

ta; el govern del president Zapate-

ro, que amb una mà dialoga i amb

l'altra reprimeix. Els mitjans de co-

municació, reduint un fet polític a

un assumpte de mera baralla entre

bandes juvenils. Aquests són real-

ment els culpables d'un assassinat

que mai hagué de produir-se.

Contra aquest estat de coses, per

la solidaritat amb els familiars i

companys/es de Carlos, per la de-

núncia permanent de la repressió

institucional dels moviments so-

cials i sindicals, per la vigilància i

la denúncia pública de tota expres-

sió xenòfoba, racista i feixista. Per-

l'esclariment just dels fets, pel des-

enmascarament dels culpables, per

la reivindicació permanent de la

pluralitat com base per a construir

una democràcia real. Perquè la

mort de Carlos no sigui una mort

sense sentit.

Cal lluitar contra el feixisme, el

racisme i la xenofòbia. Contra la

impunitat, estenguem la Solidari-

tat.

La Campanya Catalana en Soli-

daritat amb el Poble Kurd i la

Plataforma Aturem la Guerra va

convocar una concentració davant

del consulat de Turquia el passat

dijous 29 de novembre.

Davant la possibilitat d'una gran

operació militar de l'exèrcit turc

contra les bases del PKK al Kur-

distan Sud, que és la continuació

d'anys de repressió, persecució i

vulneració dels drets humans del

poble kurd, diverses entitats van

impulsar la Campanya Catalana en

Solidaritat amb aquest poble. Jun-

tament amb la Plataforma Aturem

la Guerra, es va convocat el dia 29

per mostrar el rebuig a les agres-

sions de Turquia al Kurdistan i per

demanar pau, democràcia i lliber-

tat per al poble kurd.

Manifest de laCampanya Catalana enSolidaritat amb elPoble KurdDurant anys el poble kurd, la nació

sense estat més gran del món, ha

estat silenciat per la comunitat in-

ternacional. Els seus repetits in-

tents d'aconseguir diferents graus

de reconeixement dels drets civils,

culturals, socials i col·lectius que,

com a poble, li pertanyen, han estat

reprimits pels estats que ocupen el

seu territori (Turquia, Síria, Iraqi

Iran). Els estats que l'ocupen i les

potències que lluiten per la domi-

nació de la regió han utilitzat sem-

pre la població kurda segons els ha

interessat.

Davant la decisió presa pel Par-

lament de la República de Turquia,

país membre de l'OTAN, aliat

d'Estats Units i en negociacions

d'accés a la Unió Europea, de llen-

çar una operació militar al Kurdis-

tan del Sud (Nord de l'Iraq), amb

l'objectiu de perseguir la resistèn-

cia kurda del Partit dels Treballa-

dors del Kurdistan (PKK), les enti-

tats catalanes sotasignants:

-Manifestem el nostre rebuig a

l'operació militar anunciada contra

la resistència kurda que vol fer l'e-

xèrcit turc, que només contribuirà

a agreujar la situació de repressió,

pobresa i exclusió que pateix el

poble kurd i que té com a objectiu

minar, coartar i arrabassar l'escassa

autonomia política d'aquest poble.

-Denunciem la perpetuació de la

situació de setge i repressió que el

poble kurd ha patit les darreres dè-

cades i continua patint fins a dia

d'avui, i que ha comportat tota

mena de violacions dels drets hu-

mans individuals i col·lectius. Es-

pecialment a les províncies kurdes

sota administració de Turquia, on

la persecució, empresonament i

execució dels activistes kurds, així

com la tortura, la crema i evacua-

ció de poblats i l'estat d'excepció

militar contra el poble kurd han

estat la única resposta de l'Estat a

les demandes de pau i llibertat de

la població kurda.

-Entenem que la manera de re-

soldre el conflicte que pateix el

poble kurd passa per una solució

política i democràtica que respecti

el dret d'aquest poble a autodeter-

minar-se. L'Estat turc ha de respec-

tar els drets nacionals, culturals i

lingüístics dels kurds, que actual-

ment continuen vulnerats.

-Demanem el reconeixement

oficial dels actors socials, organit-

zacions i grups polítics kurds com

a interlocutors legítims, en el marc

dels estats de la regió i en el marc

internacional, de les aspiracions

del poble kurd.

-Critiquem el paper que ha tin-

gut la Unió Europea en aquest con-

flicte, ja que manté unes relacions

preferencials amb Turquia que no

posen en qüestió la negació de

drets que pateix la població kurda,

i demanem que prengui una posi-

ció clara i forta a favor d'una solu-

ció política del conflicte i contra

les vies militars i genocides del go-

vern turc..

-I, finalment, cridem a la societat

civil catalana i d'arreu a mobilitzar-

se, i demostrar la nostra solidaritat,

en defensa dels drets humans, indi-

viduals i col·lectius, del poble kurd

i a favor d'una solució dialogada al

conflicte, en contra de la guerra i

de la repressió que promou Tur-

quia.

Barcelona, 8 de novembre de 2007

Podeu formalitzar el vostre su-

port enviant un correu electrònic

a: poblekurd@gmail.com

Comunicat de CGT davant l'assassinat d'un jove antifeixista produït l'11de novembre a Madrid

Racisme, Xenofòbia iFeixisme = Terrorisme

d'Estat

Mobilització solidària amb el poble kurd a Barcelona

SOCIALNegar els mínims drets humans a les persones queno tenen papers no és només inhumà sinó unamostra més del món que tindríem sense lluita social

Els babitatgescontinuen estantpels núvols per a lamajoria de la gent

Reivindiquem el dreta l'habitatge com un

dret fonamental

Venedors deguerra

Adolfo Montoliu (AssembleaAntimilitarista de Catalunya)

És ben probable que quan esteullegint aquestes línies ja s’hagi

constatat l’anunciat fracàs de la ci-mera entre els líders israelià i pa-lestí que havia de tenir lloc als Es-tats Units a finals de novembre. Lesarrogants condicions prèvies impo-sades per la diplomàcia israeliana il’endèmica feblesa de la contrapartàrab fan difícil imaginar un altredesenllaç. La inoperància de la po-lítica exterior europea i el suportquasi incondicional dels EstatsUnits a una de les dues parts enconflicte dificulten encara més lespossibilitats d’arribar a un acordraonable.

Cal no perdre de vista, però, lamanera com aquest últim país haposat el seu granet de sorra en elmanteniment de la inestabilitat dela regió: a principis d’agost, la sevasecretària d’Estat, CondoleezaRice, fa fer una gira pel PròximOrient, dins la qual va vendre mate-rial militar per valor de 46.000 mi-lions d’euros a vuit estats de lazona. D’aquesta venda d’arma-ment, els principals beneficiaris envan ser Israel, que va signar com-promisos per 22.000 milions, iEgipte, que ho va fer per 9.530 mi-lions. Els altres 14.630 se’ls van re-partir els països del Golf. Per feruna mica més entenedores aquestesxifres, us direm que el cost total dela venda suposa cinc vegades elpressupost espanyol anual de De-fensa, despesa que els antimilitaris-tes d’aquest país ja considerem ab-solutament vergonyant. Elsredactors d’aquesta columna no en-tenem gaire sobre estratègia políti-ca-militar, pero se’ns fa molt costaamunt estar d’acord amb aquestaexportació de maquinària de guer-ra.

Més aviat tendim a pensar queaquestes joguines bèl·liques contri-buiran a l’augment de la tensió, a lavegada que quedaran a l’abast deser usades per dirigents polítics enhores baixes de popularitat o inte-ressats en trobar una fòrmula pa-triòtica de tapar les seves corrup-cions. Un mal auguri per a lesperspectives d’un futur en pauentre palestins i israelians i unaexcel·lent notícia per a empresescom ara Boeing, Lockeed Martin oRaytheon, integrants del famóscomplex militar-industrial americà,les accions de les quals van experi-mentar un important augment aDow Jones coincident amb la fina-lització de la gira de Rice.

Catalunya. Desembre de 200718

BALA PERDUDA

VdeVivienda

L es mesures aprobades re-centment pel govern espan-yol en relació a l’habitatge

només ens demostren una cosa:Avui més que mai hem de seguiramb les mobilitzacions per exigirque es faci efectiu el dret a l’habi-tatge. Per això el 6 d'octubre a di-verses ciutats de l'Estat espanyol esvan mobilitzar milers de personescridant a la vegada “no tindràs casaen la puta vida!”.

No podem obviar que aquestesmesures s’adopten a pocs mesosde les eleccions estatals i que el seupropòsit, igual que el Pacte Nacio-nal per l'Habitatge i la Llei d’habi-tatge a Catalunya, tenen un caràc-ter descaradament electoralista.

Tot i que la desgravació fiscaldel lloguer és una mesura reivindi-cada històricament des de l’inicidel movimient, només la podementendre com un primer pas cap aun conjunt de mesures estructuralsque aplicades de manera íntegrafacin de la vivenda un dret i no unamercaderia.

En canvi, en lloc de proposarmesures estructurals, el govern haplantejat unes ajudes directes allloguer que són inflacionistes, jaque acabaran repercutint sobre elpreu ja desorbitat dels lloguers: siel parc de lloguers és reduit comara ho és, els propietaris incorpora-ran les ajudes públiques als preus.La casa que avui ens lloguen per1.000 euros, demà la llogaran per1.200 euros: és així com el governpensa garantir el dret a l’habitatge?Per què no es regulen els preus delslloguers, tal i com fan altres païsoseuropeus? I el que es pitjor, margi-nen a un sector majoritari de la po-blació: què passa amb les personesmajors de 30 anys? No tenim dret aaccedir a una vivenda?.Entenemque el dret a una vivenda és un dretuniversal, que no entén d’edats ique afecta al conjunt de la ciutada-nia.

No oblidem que en tot l’Estat hiha més de tres mil·lions de viven-des buides, que no compleixen laseva funció social. Moltes d’aques-tes, noves promocions que hanquedat invendibles: Per què no s’o-bliga d’una vegada per totes queaquestes vivendes compleixin lafunció social a la que obliga la

Constitució?Després de més d'un any de mo-

bilitzacions ciutadanes que hanaconseguit posar al centre de l'a-genda política el problema de l'ha-bitatge, les mesures anunciades nonomés són màrqueting pre-electo-ral, sinó que amaguen la mateixapolítica de sempre: destinar dinerspúblics per afavorir encara més aaquells que fins ara s’han enriquitespeculant amb un dret fonamen-tal. Ara que estem front el punxa-ment de la bombolla immobiliària ique la venda de pisos ja no és elgran negoci, treuen mesures per se-guir assistint a la màfia immobilià-ria (promotors, constructores i en-titats financeres).

En aquests moments de crisi delsector immobiliari s'utilitzaran di-ners públics per perpetuar els be-neficis milionaris que han obtingutels mateixos que ara signen elPacte Nacional per l'Habitatge deCatalunya, a costa del patiment ide l'endeutament de la població.Un pacte que fa que els pisos denova construcció es destinin majo-ritàriament a la compra, en lloc dedestinar-los a lloguer que és el quetothom diu que fa falta; un pacteque aposta per la nova construcció,i per tant la devastació del territori,ignorant l'existència de milers depisos buïts que no estan complintla seva funció social; un pacte que

permet que els pisos de proteccióoficial passin al mercat lliure des-prés de només trenta anys; unpacte que faculta als promotors avendre el 30% dels pisos de pro-tecció oficial que construeixin.

És a dir, un pacte que fomental'especulació i la corrupció. Unpacte que ignora les crítiques so-cials rebudes, que no treu l'habitat-ge del mercat, que no proposa me-sures estructurals. Un pacte que noté cap mesura ni per fer els lloguersassequibles ni per ajudar a les per-sones hipotecades i endeutades quecorren el risc de perdre els seus ha-bitatges. Un pacte que seguirà con-tribuint a fer als rics més rics, i alspobres més pobres.

Gràcies a aquest pacte, accedir aun habitatge seguirà sent del totimpossible, i el que és pitjor, prete-nen fer creure a la població queaquest pacte resoldrà un problemaque han creat ells mateixos. Però laciutadania insisteix en denunciarque no ens prenen el pel, que ambaquest pacte i amb aquesta llei, notindrem casa en laputa vida!

Malauradament, ens veiem obli-gats a constatar, un cop més, queles institucions no tenen cap volun-tat política per fer efectiu el dret al’habitatge. Les mesures anuncia-des no només són màrqueting pre-electoral, sino que amaguen la ma-teixa política de sempre: destinar

diners públics per afavorir encaramés a aquells que fins ara s’han en-riquit especulant amb un dret fona-mental. Ara que estem front el pun-xament de la bombollaimmobiliària, impulsada des delsdiferents governs en els darrersanys, i que la venda de pisos ja noés el gran negoci, treuen mesuresper seguir assistint a la mafia im-mobiliària.

Les persones que seguim sensecasa, les que seguim pagant llo-guers abusius, les hipotecades queveiem com pujen els tipus d’inte-rés mentres els bancs segueixenaumentant els seus beneficis, lesque patim mobing per la presió im-mobiliària en els centres històrics,les que no arribem a final demes… seguirem sortint al carrerper cridar que no ens prenen el pel:que amb aquestes polítiques, notindrem una casa en la puta vida!

Per denunciar tot això, el passat6 d'octubre, a Barcelona es vanmanifestar unes 5000 persones finsla plaça de Sant Jaume. Altres ciu-tats catalanes que van acollir mobi-litzacions van ser Sabadell on esvan manifestar 400 persones con-vocades per l'Assemblea per un ha-bitatge digne de Sabadell, i Tarra-gona on es va fer una concentraciódavant l'Ajuntament.Més informació a: http://bcn.vde-vivienda.net

Catalunya. Desembre de 2007 19

Associació Papers i Drets per aTothom

Una sentència del TribunalConstitucional emesa el 7de novembre declarava in-

constitucionals diversos articles dela Llei d'Estrangeria aprovada pelgovern de José M. Aznar, argu-mentant que aquests articles res-tringíen drets fonamentals dels i lespersones immigrades "sense pa-pers". El Tribunal considera que lamodificació de la Llei d'Estrange-ria, que el PP va aprovar a finals del'any 2000, vulnera l'article 13 dela Constitució perquè no es podenlimitar els drets fonamentals de lespersones a l'intentar distingir entreimmigrants regulars o irregulars.

Drets de les personesimmigrades

Aquesta sentència ve a donar la raóals col·lectius i organitzacions quedefensem que aquesta Llei vulnerai discrimina els drets de les perso-nes immigrades. Els i les immi-grants hem vingut sofrint aquestadiscriminació durant més de 7 anysdurant els quals, els nostres dretssocials, sindicals i polítics han estatinjustament retallats.

El govern del PP és responsableperquè va elaborar aquesta Llei,però el govern del PSOE també hoés per no tenir la valentia d'elimi-nar els articles ara declarats in-constitucionals. Tot el contrari,quantes vegades s'ha reformat laLlei, sigui pel PP, sigui pel PSOE oper acords entre ambdós, aquestsarticles s'han mantingut i el caràc-ter discriminatori de la Llei s'ha in-crementat.

És doncs una sentència tardana,però també és insuficient. El tribu-nal no es pronuncia sobre el con-junt de la Llei ni sobre la majoriadels seus articles perquè no forma-ven part del recurs. I aquesta Lleique seguirà vigent segueix sentdiscriminatòria i contínua retallantdrets elementals de les personesimmigrades. És la Llei d'Estrange-ria la qual permet l'explotació labo-ral de centenars de milers d'immi-grants obligats a treballar sensecontracte i sense drets laborals permancar de papers. És aquesta Lleila que permet empresonar durantquaranta dies en els centres d'inter-nament a immigrants que no hancomès cap delicte. I és tambéaquesta Llei la que nega als immi-grants amb i sense papers drets po-lítics fonamentals com el dret alvot.

Per això les organitzacions d'im-migrants que avui ens felicitem dela sentència del Tribunal Constitu-cional hem de continuar la lluitaper la derogació total de la Lleid'Estrangeria i per descomptat con-tra tots els intents d'endurir-la (pro-tocol d'expulsions, proposició deLlei de lluita “contra la immigra-ció…”).

Perquè cap societat serà lliure nijusta si tolera la discriminació, peraixò reclamem els papers i la com-pleta igualtat de drets per a totesles persones.

Millorem les eines per autodefensar-nos

Tota la Llei d'Estrangeriahauria de ser declarada

inconstitucional

SOCIAL

Cap agressiósense resposta?

Josep Cara Rincón (Berga)

Cada cop costa més ser lliure.Sempre ha estat mal vist, però

no és només una qüestió de pressiósocial o comportaments hegemò-nics. És difícil viure la llibertat nique vulguis. El cas de l’alimentacióés ben clar, el Marc de Ponent ensho explicava l’altre dia a Berga. Totaixò dels transgènics fa que per-dem la capacitat de plantar i enscondemna a dependre de tres oquatre grans empreses a les qualsdeleguem una cosa tan importantcom la nostra alimentació.

És per això que la revolució alli-beradora continua sent transformarla nostra realitat immediata de ma-nera individual i col·lectiva, és a dirautogestionar les nostres vides enel màxim d’àmbits possible fins aarribar a la totalitat de les nostresvides. Fer de les nostres vides unade sola. Lleure, coneixement, cul-tures, treball, afecte, diversió...;fora de la lògica capitalista (explo-tació i consum inconscient) i de ladelegació que ens fa incapaços. Totaixò i molt més —que de rotllo noens en falta— li explicava l’altredia a una noia que feia un treball derecerca d’aquests de batxilleratsobre l’anarquisme a l’actualitat.Els anarquismes sempre interessa-ran algú, malgrat la propagandaque ens en fan els poders.

A Madrid, mor assassinat un noide setze anys a mans d’un militarfeixista (sí, és un epítet) en nom del’autoritat i de les essències de lapàtria. Un altre mort dels nacionals.Però no passa res. L’Estat sap a quiha de mossegar i a qui no. La restade poders també ho saben i si nofixeu-vos en els mitjans de comuni-cació. Indignant. La manifestacióde protesta a Barcelona era una de-mostració de què és el dret de ma-nifestació per als “demòcrates dedebò” del senyor Saura i la resta depolítics: una cosa que fa nosa i ques’elimina a cop de porra. Sap greuper les detingudes i les manifes-tants ferides i sempre és un consolsi algun mosso rep. Sigui comsigui, al Carlos la vida no li tornaningú i al seu assassí ni la justíciaen farà Justícia (recordeu el cas delRoger) ni nosaltres tampoc enfarem (l’autodefensa de les nostresorganitzacions és només un recordantic).

La justícia condemna a no sequants anys de presó els assassinsdel nostre company Pep Isanta,mort a mans de lumpen creat per lainjustícia social. I què? La presó nosoluciona res ni per a uns ni per alsaltres. Si lluitem contra l’autoritat ila injustícia social, cal també quetinguem molt en compte la nostracapacitat i efectivitat a l’hora de de-fensar-nos, sinó els ho posemmassa fàcil.

SALUT I ANARQUISMES

Contra la proposta del Senat de l’Estat espanyol d'endurir lanormativa sobre les persones immigrades

D ins el marc de l'endurimentde les polítiques repressives

contra les persones immigrades al'Estat espanyol, el Senat ha elabo-rat una proposició de Llei sota ladenominació de "Proposicion deLey de Lucha contra la inmigra-ción clandestina" que preveu, entre

altres coses, la desaparició de la re-gularització per l'arrelament de 3anys, l'ampliació a 70 dies de presóen els centres d'internament i so-bretot la prohibició de l'empadro-nament per a les persones sensepapers. Aquesta última mesura ésespecialment greu perquè signifi-

caria que les dones i els homes im-migrats sense papers, més d'unmilió de persones, no podrien ac-cedir ni a la sanitat ni a l'educació.

Els col·lectius d'immigrants, aixícom les entitats i associacions queels donem suport, com la CGT, quedefensem la igualtat de drets per a

totes les persones, ens hem de mo-bilitzar per frenar aquestes mesu-res i reiterem el nostre més profundrepudi l'esmentat esborrany de nor-mativa, i cridem a totes les associa-cions, partits polítics i sindicats, amanifestar el seu rebuig i exigir laseva retirada.

Àrea Confederald'Immigració-CGT

“Sin fronteras. Manual básico dederechos”, és el títol d'aquestmanual editat per l'Àrea Confe-deral d'Immigració de CGT i con-feccionat pel Gabinet JurídicConfederal.

El Manual Bàsic de Drets, ésuna publicació dirigida als/lesimmigrants que pretén ser unapetita guia que orienti a aquestapoblació sobre els drets queposseïx i el que ha de fer per aexercir-los.

Aquest nou manual, que espot trovar en els locals de laCGT, és un material d'informacióútil entorn dels drets laborals,sindicals i socials per a perso-nes immigrants, però a causa dela seva claredat expositiva tambépot servir per a qualsevol perso-na (especialment per a joves)que s'incorpori per primera ve-gada al món laboral, o no tinguiclar els seus drets bàsics.

La informació que conté ésclara, concisa i toca tots els as-pectes fonamentals en els quequalsevol persona pot trobar-se,des del que s'ha de tenir encompte en relació al contracte detreball, als descans i vacances, ala nòmina, als acomiadaments iliquidacions, a les reclamacionsque poguessin fer-se, a la segu-retat social i l'atur, a la prevenciói riscos laborals, com per des-comptat als drets sindicals quepot exercitar i als socials bàsics

que tota persona immigrant potreclamar.

Es tracta d'un fullet de 32 pàgi-nes que comprèn tres apartatsbàsics: drets laborals, drets sin-dicals i drets socials. Cadascund'ells està desenvolupat senzilla-ment perquè els immigrants pu-guin utilitzar-lo sense que siguinnecessaris especials coneixe-ments jurídics. La seva estructu-ra és la següent:Drets laborals:1.- Normativa; 2.- Contractes; 3.-Si no tinc contracte?; 4.- Jorna-da, torns, descansos; 5.- Quanthe de cobrar?; 6.- Acomiada-ment i liquidació; 7.- Què fer da-vant un acomiadament?; 8.- Se-guretat social;9.- Prevenció iriscos laboralsDrets sindicals:Sindicació, reunió en l'empresa,vaga, manifestació.Drets socials:1.- Primer pas: empadronar-se2.- Quins drets puc reclamar?Finalitza la publicació amb un di-rectori en el qual figuren totesles federacions locals de la CGT.Ara toca difondre'l i donar-lo aconèixer allí on ha de ser útil:obres, hostaleria, locutoris i boti-gues, empreses amb mà d'obraimmigrant, temporers/es agríco-les, associacions específiquesd'immigrants, etc.Podeu accedir al document enpdf a l'enllaç:http://www.rojoynegro.info/2004/IMG/pdf/Sin_Fronteras-Dere-chos.pdf

CGT edita un manual sobre elsdrets laborals, sindicals i socialsper a persones immigrants

La nit del 15 de desembre de1992 és assassinat en la ciutat

catalana de l'Hospitalet de Llobre-gat un jove de 20 anys, Pedro Álva-rez, d'un tret al cap. Pedro acom-panyava a casa la seva núviaYolanda, amb qui sortia des de feiacinc anys. Just després d'acomia-dar-se, un cotxe que circula a granvelocitat per poc atropella la jove,la qual en una reacció instintiva in-crepa el conductor. Aquest surt del'automòbil i comença a discutiramb la jove de forma violenta finsal punt que la copeja i la tira a terra.

Pedro llavors torna corrent perdefensar-la i inicia una discussióamb l'agressor, que es converteix enl'assassí en el moment que es diri-geix al cotxe (un Opel Vectrablanc), agafa un arma i li disparatres trets al jove, un d'ells mortal denecessitat, davant l'intent de dete-nir-lo d'una dona que l'acompanya-va. Després torna al cotxe, amb lamateixa sang freda, i arrenca men-tre unes persones intenten socórrerPedro, que ingressa cadàver a l'-

Hospital de Bellvitge, davant l'estatde xoc en què es troba Yolanda.

Les sospites cauen sobre un poli-cia nacional (José Manuel S. F), i ésdetingut de seguida. És igual quela descripció que es va donar d'ell,les proves balístiques coincideixenamb les de les armes utilitzades perles forces de seguretat de l'Estat il'agent és assidu de la zona on pas-

sen els fets. Una persona conflictivai amb "cert poder" en aquesta zona.A més, és identificat immediata-ment per Yolanda, l'únic testimonidel crim.

L'agent presenta una coartada taninfantil com concloent per als enca-rregats de la investigació: "Estava acasa dormint després d'haver acom-panyat la meva mare a l'hospital" i

la investigació comença a tornar-setèrbola. Es declara immediatamentel secret de les investigacions, pelque la representació de la famíliano pot participar en elles. A Yolan-da se la sotmet a una sessió marato-niana de múltiples reconeixements,qualificada d'irregular per juristesconsultats. La jove al final manifes-ta dubtes sobre aspectes molt con-crets del policia.

Els familiars acusen en repetidesocasions que la titular del Jutjatd'Instrucció número 5 de L’Hospi-talet, María José Magaldi, i el co-missari Llorente no estan portant aterme bé el procediment: la jutge noordena analitzar les empremtes delcotxe per identificar la dona queacompanyava l'assassí, ni ordena laseva identificació posterior, perexemple. Finalment, es decreta l'ex-culpació de l'agent per falta de pro-ves fiables.

Ningú ha seguit realitzant fins aavui cap tipus d'investigació poste-rior i no hi ha cap institució quehagi donat suport al cas Pedro Ál-

varez, a pesar que, per exemple,l'Ajuntament de l’Hospitalet es vacomprometre a això, i els poderspúblics (polítics, forces de segure-tat, jutges i fiscals) estan obligatslegalment a vetllar per l'esclarimentd'uns fets tan greus com aquests.Els policies que van iniciar les in-vestigacions, d'altra banda, tractendes d'un principi de criminalitzarPedro, buscant antecedents que noexistien, per a culpar-lo del succeït iaixí defensar al seu company.

Actes realitzats i previstos en-

guany:

Xerrada-Debat- Passe de vídeo

Dimarts 20 novembre 20h

Lloc: Espai Obert, c/ Violant d'-Hongria 71, 1r, Barcelona.Concentració i ofrena floral

Dissabte 15 de desembre

11.30 h. La Torrassa, L'Hospitalet,ofrena floral17.30 h. Plaça Universitat, Barcelo-na, Concentració

Catalunya. Desembre de 200720

SOCIAL

70è aniversari del bombardeigdel Liceu Escolar de Lleida

15 anys Sense Pedro Alvarez, assassinat per un policia

Secció Sindical d’Educació de laConfederació General del Treballde Ponent

Un any més recordem l’ani-versari del dia nefast enquè la cultura i el coneixe-

ment van ser derrotats per la infà-mia. Un any més recordem que un2 de novembre d’ara fa setantaanys, la càrrega mortal de l’aviaciófranquista colpejava durament laciutat de Lleida com a preludi delsfoscos anys que vindrien després.En aquell acte terrorista, el LiceuEscolar, símbol de la renovació pe-dagògica a Lleida, va ser enfonsatpels criminals que sense dubtar-hovan assenyalar-lo com a objectiu.Els vassalls de la estupidesa van en-sorrar un símbol, una llavor del quehavia de ser una educació allibera-dora per construir altre futur.

Aquell 2 de novembre de 1937,ales negres van volar també sobre lanostra ciutat per atemorir petits igrans, per castigar-los, per fer-los-hi veure que els valors pels qualslluitaven no tenien cabuda en elmón submís que els feixistes desit-javen.

Lleida coneixia l’horror de laguerra i l’horror dels que desitjavenla victòria a qualsevol preu, als quino importava que els que es troba-ven lluny del front també morissin:dones, nens, mestres, avis... que vi-vien el seu dia a dia, van veure comen aquella data fatídica la seva vidacanviava radicalment: Rosa Daniel,

Antoni Castell, Pilar Hernández,Josep Jové... són només alguns delsnoms d’aquells nens i nenes que,amb menys de 15 anys, van moriraquí sota les bombes de la ignoràn-cia.

En aquella guerra no només llui-taven uns contra altres per un terri-tori, sinó que la primera contesamundial contra el feixisme es juga-va a casa nostra, a la que personesd’aquí i de tot el món van acudir perdefensar la llibertat.

Avui, nosaltres, treballadors del’educació, ens declarem ara i sem-pre antifeixistes, no només com adignes hereus dels qui des de lesaules o amb el fusell hi lluitaven,sinó perquè també denunciem i as-senyalem els que van permetre la

massacre, i no oblidem ni perdo-nem el que aquí va succeir. Llunyde falsos discursos conciliadors,volem cridar ben fort, un altre cop,que la lluita contra el feixisme entotes les seves formes segueix mésviva que mai: a les escoles, als insti-tuts, a les fàbriques, al carrer... totshi estem implicats i cal no baixar laguàrdia.

En un temps en què tant es parlade memòria històrica, volem de-nunciar l’amnèsia històrica a laqual se’ns vol sotmetre. Les gene-racions actuals tenen el dret a here-tar els valors dels qui defensaren lallibertat i la democràcia davant delsque van imposar el totalitarisme.Reclamem que es condemni el fei-xisme com a responsable de la

mort, el sofriment, la destrucció il’alienació mental de diverses gene-racions que han vist amagada la ve-ritat. Tenim el deure de transmetreels valors de la solidaritat, de la jus-tícia social, de la igualtat i de la raóals qui han de bastir un nou món.

Per nosaltres, només hi ha unsculpables, els feixistes, que imposa-ren la pau dels cementiris i les fos-ses comunes, dels camps de con-centració i dels treballs forçats, del’exili i de la destrucció, de la tortu-ra i l’esclavatge a milers de perso-nes. Sí hi ha diferència entre vícti-mes i botxins, entre vencedors ivençuts, i cal passar comptes i es-clarir responsabilitats. No s’enténque polítics que diuen defensar elsvalors republicans corrin a retre

pleitesia a la monarquia hereva delfranquisme; no s’entén que els quebeatifiquen els seus màrtirs no de-manin perdó pel seu suport als fei-xistes; i no s’entén que aquí, a lanostra ciutat, destruïda pel feixis-me, es mantinguin dempeus home-natges als “caídos por Dios y porEspaña”, així com que als nostrescarrers hi figurin noms dels quinomés mereixen ser recordats coma col·laboradors del feixisme i ladictadura: Joan Recasens, RamonAreny, Casimiro Sangenís, Carme-lo Fenech, Miquel Montanya, serlleidatans no els exculpa de res. Laseva complicitat amb el règim tota-litari els situa a l’altre costat delsqui defensem la llibertat. No ensvalen arguments conciliadors ni demals menors, reclamem de nou laseva desaparició dels espais públicsi que siguin recordats com a còm-plices de la barbàrie. L’homenatgeha de ser pels milers d’homes idones que no dubtaren a donar unpas endavant per defensar la huma-nitat i que han estat tractats injusta-ment per la Història, quan no obli-dats o menyspreats.

Nosaltres, avui i aquí, prenem elrelleu, conscients que l’educació falliures les persones, ens comprome-tem a militar en l’antifeixisme, alluitar pels valors de la solidaritat il’ajuda mútua, a bastir un món depersones lliures. Avui, igual queahir, mori el feixisme, visca la lli-bertat!Lleida, 5 de novembre de 2007

Catalunya. Desembre de 2007 21

OPINIÓ

En defensa deChávez

Carlus Jové

El linxament mediàtic que estàpatint Hugo Chávez diu molt

sobre la qualitat de la premsa d’a-quest país. Passats uns quants dies,cada dia un més, des de la picaba-ralla verbal entre el president vene-çolà i el cap de l’Estat espanyol, nohi ha mitjà, escrit o audiovisual,que passi per alt qualsevol petit co-mentari del bolivarià. Sense entrara discutir aquí les bases del projec-te polític del chavisme, que seriauna qüestió a part, és discutible finsa quin punt la notícia és notícia o estracta més aviat d’una guerra fredamediàtica entre dos camins clara-ment divergents.

El suplement “Domingo” de El

País del 18.11.07 afirma en titular:“Hugo Chávez utiliza el incidentecon el Rey para afianzar su poder”.Hauria convingut afegir: “La mo-narquía española, las transnaciona-les, y los mandarines del nuevo ca-pitalismo global, también”. Hauriaestat tot més exacte i veraç.

Critiquen els comentaristes habi-tuals de l’actualitat (vells amicsnostres) que Chávez encara gosiparlar d’imperialisme a l’AmèricaLlatina, que vulgui posar limita-cions a les transnacionals espanyo-les, que defensi a tort i a dret el seumodel polític, o que es faci aliatsarreu del continent. Que poc quedeuen haver estudiat la qüestióabans de sortir en antena! Quebaixa la moral del periodista de bu-taca, que crítica allò que ell mateixdefensa quan va en benefici d’Es-panya! Que potser no pot mirarChávez per l’interès de l’economiaveneçolana, inclús si això va en de-triment d’algunes empreses espan-yoles? Que potser les potències oc-cidentals no s’alien entre elles perpromocionar les seves polítiques?Que potser Repsol o qualsevol altrade les empreses tan “maltractades”a Veneçuela han tingut mai cap es-crúpol en implantar-se al mercat la-tino?

En tot aquest rebombori estàmolt clara la intenció. Chávez és undimoni per al capitalisme global, iqualsevol excusa és bona per carre-gar-se’l. La monarquia espanyolaestà en el punt de mira d’un amplisector social, i qualsevol excusa ésbona per lloar-la. Espanya es veuqüestionada per les reivindicacionsindependentistes, i cal fer pàtriacom i quan es pugui.

No em molesta que els diferentsmitjans siguin partidaris d’opcionspolítiques concretes. Aquesta revis-ta també ho és. La immoralitat ésque se n’amaguin, i que convertei-xin la tendència en la informació.Pensaran el que jo els digui, quedeia Charles Foster Kane a la ge-nial pel·lícula d’Orson Welles. Clarque allò eren altres temps, oi?

Josep Llunas i Pujals

F a deu anys que les forcespolicials van desocupar elCinema Princesa a Barcelo-

na; el David Fernández de Gràciaho ha agafat com a punt de partidad’una època i ja ens va bé. S’haviaconvertit en un gra de pus al cul delsistema i van decidir rebentar-lo.El van convertir en un símbol. Nonomés de l’okupació d’espais perviure sinó també del que som capa-ços de fer quan ens mirem el poderi ens en riem a la cara... de cara. Noho/ens suporten.

En aquests darrers deu anys, lespersones que més o menys hemestat en els moviments socialstransformadors dels Països Cata-lans hem pogut veure com s’obrieni s’ampliaven espais arreu del terri-tori, esdevenint una veritable xarxadel que podria ser un contrapoderpopular, del que podria ser i en al-guns casos és. És evident que no atot arreu la cosa ha anat de la ma-treixa manera però hi ha dates i fetsque ens cal no oblidar:-La creació d’un intens i extens sis-tema de contrainformació queabasta gairebé tots els formats: dela ràdio a la televisiso (encara inci-pient), fins a internet o la creació iconsolidació de capçaleres depremsa cada cop més estables iamb més difusió.-La consolidació d’un pensament

crític que no és un sinó la suma demolts pensaments i que ha entès fi-nalment que només la unitat –di-versa sempre- en les lluites, mal-grat les discrepàncies en el modelfinal, ens pot portar a algun lloc.-La lluita de les Terres de l’Ebre ila seva victòria contra el Pla Hidro-lògic Nacional i per la Nova Cultu-ra de l’Aigua com a exemple realperò no únic que la mobilitzaciópopular pot aconseguir els objec-tius que es proposi.-La proliferació continuada d’es-pais alliberats arreu del territori,tant de cases okupades com decentres socials (alguns okupats id’altres no), ateneus, casals, bars,etc., que han contribuït a crear untupit teixit social de dissidències.-La desaparició gairebé total demanies lingüístiques que portavenalguns individus a prescindir delcatalà com a llengua vehicular dels

moviments i la reafirmació del fetque la defensa de la llengua mino-ritzada als Països Catalans éstambé una part de la nostra lluitaper un món on hi càpigin tots elsmons.-El sorgiment d’un nou sindicalis-me fora dels sindicats majoritarisque es defineix clarament com aassembleari, de classe i de base.Hereu de l’anarcosindicalismeperò també dels models autònomsdels setanta, cada cop més gran ipotent, en permanent creixementsota diverses sigles.-Una participació a nivell local enla gestió de “la cosa pública”, elec-cions municipals incloses, que hafet possible la implicació directa enl’entorn proper més immeditat.-Les mobilitzacions contra la glo-balització capitalista, des de lestrobades contra el neoliberalisme iper la humanitat fins a les contraci-

meres contra els diversos organis-mes gestors, amb dos momentscentrals, la cimera de la UE a Bar-celona i la suspensió de la reuniódel Banc Mundial. Vam poder per-què vam ser moltes.-L’amplíssima lluita social per l’-habitatge i les seves formes d’orga-nització.-La creació d’una extensíssimaxarxa de plataformes i “salvem”que alhora que s’han oposat a ladestrucció del territori han aportatalternatives de tota mena i ha apro-fundit en models dissidents d’auto-organització.-La defensa de totes les sexualitatspossibles, que ha omplert d’aire elsnostres pulmons i ha obert portesque sempre havien estat closes..-Les campanyes de desobediènciacivil, des de l’objeció o la insub-missió fins a l’objecció fiscal o elboicot a la desfilada militar a Bar-celona.-Un internacionalisme de tu a tuconcretitzat en molt diverses for-mes d’ONG, organitzacions soli-dàries o brigades de suport, arreudel món.-Un feminisme moltes vegadessense aquest nom que ha aconse-guit esdevenir transversal en moltsdels nostres moviments.-Una defensa continuada dels dretshumans més enllà de la retòrica delpoder.-I molt més...

ALGUNA COSA ES MOUInfectació:L’ampolla mig plena

Infectació: L’ampolla mig buida

Teresa Clarà Munt

Seríem una colla de mentideres ide manipuladores si només ens

quedéssim en els guanys i les vic-tòries. És més que evident que elpanorama que tenim davant delsulls ha millorat en moltes de lesseves parts.

Es pot veure en multitud de mo-ments, llocs, actes, trobades, ac-cions..., però no és menys evidentque el que tenim davant, en gene-ral, ens mostra que continuemallunyades, i potser cada dia hoestem més, de l’alliberament quebusquem, alliberament divers,complex, sense receptes preesta-blertes... Així, cal destacar com aespecialment negatius:

-La dificultat evident de trencarel mur del rebuig i la ignorància aquè ens sotmeten els qui cobrenper opinar allò que el poder pensade nosaltres. La gran dificultat quesuposa trencar el soroll mediàticsobre qui vol o gosa lluitar. Ho fembé fora dels seus canals però noaconseguim maiobrir escletxes ocrear una realitt suficient més enllà

del seu món.-La impossibilitat que les nostres

lluites i victòries siguin totals, perculpa tant nostra –no ens lescreiem ni ens creiem capaços devèncer- com per part seva –tenenuna maquinària tan ben greixadaque just arriba una victòria nostra,ells ja preparen la seva nova ofensi-va. No ens deixen respirar. I quesigun totals no vol dir que aspiremal totalitarisme, no fotem!

-L’increment de la utilització dela violència policial refinada o notant, ben coordinada amb la quegrups de l’extrema dreta apliquendamunt qualsevol que per ells sigui“rojo”, “separatista”, “terrorista” o“jove antisistema”. La violènciasimbòlica que el poder desplegacada cop amb més impunitat arreude les nostres vides.

-La proliferació de la violènciamasclista i de la seva visualització.El creixent discurs que vol confon-dre “masclisme” i “feminisme” enla retòrica i en els continguts. Lacolla de les dones que aspiren a serneutres obviant que allò guanyat haestat producte d’una lluita evident-

ment feminista. I la colla d‘homesque diuen, esperant recuperar partdel poder perdut, que tenen raó.L’odi cap a qui practica una sexua-liat no adequada a les propostesimposades per les esglésies diver-ses.

-La reculada evident de l’ús so-cial de la llengua catalana, sobretoten les grans ciutats i en determinatsparts del domini lingüístic. A Ala-cant o Perpinyà el català ja és anec-dòtic. La defensa implícita delmarc espanyol, francès, italià i an-dorrà o dels marcs autonòmics en-front del marc dels Països Catalanscom a opció pròpia.

-La derrota d’àmplies capes dela classe obrera amb una reculadatotal i continuada de drets. La glo-balització ha portat un nou para-digma explcatiu del món quetenim. La tecnologia i el dominineoliberal creen noves possibilitatsd’explotació i la precaritzaciód’extensos grups de persones, fins itot de persones que tenen feina.

-La nul·la incidència en les polí-tiques reals de les mobilitzacionsanticapitalistes i la dificultat per lli-

gar l’àmplia mobilització popularamb les realitats del dia a dia de lespersones.

-L’encariment sense paua delpreu de l’habitatge i la dependèn-cia que crea per a moltíssimes per-sones la hipoteca per adquirir habi-tatge.

-La destrucció completa –o camíde...- del territori convertit tot ell enespai per a l’especulació. La cons-trucció desaforada a la costa i laseva extensió cap a l’interior. Lesvies ràpides, les línies rectes.

-Tal com deia Jaume Asens, lapolicializació de l’exèrcit i la mili-tarització de la policia, junt amb lautilització de la presó com a apar-cament dels pobres i dissidents.Codis penals regressius, enduri-ment de les sancions, persecucióde la dissidència, ordenaces de ci-visme...

-I la poca il·lusió que despertenen la majoria social les propostesd’enfrotament que nosaltres elsdonem com a camí per a recuperarla vida que el sistema el poder ensvan prenent, a poc a poc, cada diamés.

Cristina Escrivà i RafaelMaestre, comissaris del'exposició

La Revolució espanyola va seruna realitat. L'han explicat elsseus protagonistes, els mili-

tants de la Confederació, elshomes i dones que la van fer possi-ble.

L'exposició La Revolució Lliber-tària, 70 aniversari del 19 de juliolde 1936, neix amb la intenció deposar en relleu, amb imatges i ambdocumentació de l'època, els mo-ments històrics referents a la sevaexistència. El propòsit és donar aconèixer a les noves generacionsalguns dels fets que van viure elsseus avis, al mateix temps que re-cordar a aquestes persones, quede manera molt sentida, van man-tenir la flama viva de la Revolucióen l'exili interior i exterior, i una ve-gada desapareguts van deixarconstància de les seves vivènciesen enregistraments orals i testimo-niatges escrits perquè la seva ex-periència ajudi a comprendre millor“aquest curt estiu de la anarquía”,aquest moment únic on la il·lusiód'un món nou es va fer realitat. Elnostre reconeixement s'estén alsllibertaris anònims i al poble ven-çut.

El 19 de juliol de 1936, va ser laculminació d'un procés de madura-ció revolucionari que va trobar, des-prés del cop d'estat feixista del 18de juliol, les condicions objectivesnecessàries per a eliminar els obs-tacles que s'oposaven al seu des-

envolupament.L'exposició, que consta de 26

panells i un muntatge audiovisual,inicia el seu recorregut mostrant elsantecedents ètics i filosòfics de l'a-narquisme i acaba plantejant eldebat pendent de la Revolució. Deforma descriptiva presenta cronolò-gicament des de la Primera Inter-nacional a les organitzacions que,com la Confederació Nacional delTreball, la Federació AnarquistaIbèrica, les Joventuts Llibertàries i Dones Lliures, conformen el Movi-ment Llibertari. Des del Naturismea l'Esperanto, la Cultura Ácrata i laseva Filosofia, la Pedagogia Lliber-tària, els Ateneus, fins al procésproduït el 19 de juliol, quan el poble en armes, frena el cop fei-xista en bona part del país i el pro-letariat entra en escena com princi-pal actor, representant amb lapèrdua de la guerra el final deldrama històric.

L'eclosió de la Revolució Lliber-tària, es va plasmar en infinitat de

realitzacions. El nou ordre social,autogestionari, organitzat de baix adalt, va tenir en les col·lectivitats elseu principal exponent. Els treba-lladors per primera vegada vanviure tot allò que havien somiat, ex-perimentant la llibertat, la solidari-tat humana, el suport mutu i laigualtat entre homes i dones; ambuna filosofia d'acord als requisitsque demandava la nova societat iunes pràctiques compromesesamb la naturalesa i la fraternitatuniversal. Dècades de cultura lli-bertària i d'ensenyament raciona-lista, a través dels ateneus i els sin-dicats, van fer possible lapreparació intel·lectual del poble.

La nostra intenció és actualitzaruns esdeveniments que van ocó-rrer i dels quals hem d'aprendreper a assimilar, recollint la part po-sitiva d'ells, forjant així un pensa-ment que inciti a l'acció. Per a fina-litzar, ens agradaria haver poguttransmetre amb el recorregut del'exposició, la veritat de la història

de la Revolució espanyola i provo-car un sentiment d'indignació con-tra la injustícia del que vamperdre en mans del feixisme, des-pertant la idea en les ments que unaltre món va ser possible, amb laseguretat que si aconseguim intro-duir en el pensament la llavor lliber-tària, el futur serà millor.

Panells de l'Exposició

* Pòrtic; * Ètica llibertària * Associa-ció Internacional de TreballadorsAIT i Moviment Llibertari EspanyolMLE; * Cultura llibertària; * Espe-ranto, llengua auxiliar internacional;* Naturisme llibertari; * Pedagogiallibertària, educar per a la vida; *Ateneus llibertaris; * En marxacompanys!; * Milicies confederals; *Confederació Nacional del TreballCNT; * Federació Ibèrica de Joven-tuts Llibertàries, FIJL i FederacióAnarquista Ibèrica FAI; * DonesLliures; * Definir la utopia, comunis-me llibertari; * L'autogestió, Ciutat* L'autogestió, Camp; * L'autoges-tió, Indústria; * Pedagogia de la re-volució; * Salut i anarquíia. Solidari-tat Internacional Antifeixista SIA; *Publicacions, ànima de la Revolu-ció; * Llibres – Fulletons; * Cinema– Teatre; * Ràdio – Música; *Homes i dones del Moviment Lli-bertari Espanyol; * Exili; * Debatsde la revolució

Es pot obtenir més informació ivisualitzar el contingut de l'exposi-ció en el web: www.memorialiber-taria.org

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Desembre de 200722

> EL FARi 2) Dalí, surrealismeen acció

Ferran Aisa

Salvador Dalí, el 5 d’abril de 1934, vatornar a participar en una conferènciasurrealista a l’Ateneu Enciclopèdic Po-pular, que va titular: “Per a un tribunalterrorista de responsabilitats intel·lec-tuals, polèmica sobrerealisme”. La re-vista Gràcia-Rambles va publicar unadivertida crònica de l’acte, els autorsd’aquest escrit n’eren un tàndem formatper dos joves periodistes, Avel·lí Artís iPere Calders, els quals van presentar laconferència amb el títol: “Salvador Dalífa rodar el cap als socis de l’Ateneu En-ciclopèdic Popular”. El pintor de Portlli-gat va entrar a la sala de conferènciesamb una barra de pa sota l’aixella i unfeix de quartilles a la mà dreta. Desprésde fer la presentació de la cerimònia da-liniana, que va consistir en posar en ac-tivitat uns repartidors de fulls clandes-tins perquè a les vuit del vespre esconcentressin al carrer del Carme ambdos-cents gats negres amb unes llau-nes de llet condensada lligades ambcordills a les respectives cues:“Els ma-rrameus van arribar fins a la Barcelone-ta, on van creure que es tractava de l’a-rribada d’una esquadra de vaixellsfantasmes. Salvador Dalí va dipositaren mans del president (Víctor Colomer)el pa de barra i amb l’ídem que el carac-teritzà va entrar de ple en matèria. Co-mença dient que el surrealisme és l’a-teisme de l’inconformisme i l’abisme devachiereisme. (...) Nosaltres diem -seguídient-, com un vulgar Massip de LaRambla- que cal foradar amb el filaber-quí del surrealisme la crosta del cons-cient que porta la nostra gent. (...) Fora-darem el cap de l’Albiñana i hi trobaremserradures. Foradarem el cap d’En Le-rroux hi trobarem palla de la bona. Fora-darem el crani d’En Gil Robles i seràuna font d’orxata de la millor qualitat.(...) Fins l’alimentació -seguí dient Dalí-pot seguir essent la nostra. No cal pasinventar una cuina surrealista. Lesfaves a la catalana són una menja bennostra. És un plat que jo enyoro en elsmoments de depressió. De les faves novull parlar-ne, però de la botifarra, sí. Labotifarra simbolitza exactament la boti-farra que faig a tots els intel·lectuals ca-talans, valencians i occitans (...). Aureàde Sarrà (sensació!) és surrealista -afir-mà el pintor dels rellotges de butxaca“tous” i dels menuts de gallina en lliber-ta- i ho és perquè quan balla no sap elque es fa. (...) -Parla d’arquitectura ipugna per un retorn a les construc-cions comestibles del 1900. Amb un plade construccions de crocant, l’obrer nosolament podrà un dia assaltar lescases dels burgesos, sinó que podràcruspir-se-les i tot. I el diumenge, si vol,menjarà tribuna. (...) -Dalí reprèn el dis-curs i diu que per acabar llegirà unpoema dels seus. És el moment culmi-nant de la conferència. El president ai-xeca el pa i per mitjà d’unes petites cor-des li lliga al cap. Llavors Dalí, amb laveu trencada i els ulls en blanc, comen-çà el seu inspirat poema:“Se li veia l’os/ de la punta, / de la punta, / se li veia l’os/ de la punta del dit gros”.

La Revolució Llibertàriava ser una realitat

EXPOSICIÓ ITINERANT REALITZADA PER LA CGT AMB MOTIU DEL 70 ANIVERSARI DEL 19 DE JULIOL DE 1936

La Revolució Llibertària

Secretaria de Formació CGTCatalunya

Després de més d'un any en elqual ha passat per nombrosesciutats de tot l'Estat espanyol, l’ex-posició sobre “La Revolució Lli-bertària” ara arriba a diverses ciu-tats de Catalunya, en una giracoordinada per la Secretaria deFormació de la CGT de Catalu-nya.Del 19 de novembre al 2 de des-embre de 2007, BarcelonaDel 3 al 9 de desembre, Sant Boide LlobregatDel 10 al 16 de desembre, ReusDel 17 al 21 de desembre, Tarra-gona

Del 5 al 13 de gener de 2008,RubíDel 14 al 20 de gener, ManresaDel 21 al 27 de gener, SallentDel 28 al 3 de febrer, BergaDel 4 al 10 de febrer, CornellàDel 11 al 18 de febrer, GranollersDel 18 al 24 de febrer, TerrassaDel 25 de febrer al 2 de març, Vi-lanova i la GeltrúDel 3 al 9 de març, TarragonaDel 15 al 24 de març, PerpinyàDel 25 al 30 de març, Girona

El per què del'Exposició

Han passat més de 70 anys d'a-quella Revolució del 19 de juliol

de 1936. Des de la ConfederacióGeneral del Treball, en el marc dela nostra campanya per la recupe-ració de la Memòria Històrica, nopodíem deixar que aquest esde-veniment tan important pel que vasuposar, en vides, il·lusions i reali-tats, passés desapercebut.

Des del 19 de juliol de 1936 ifins a la pèrdua de la guerra, elPoble es va convertir en el verita-ble artífex del seu propi destí, comprotagonista lliure del futur, el qualva quedar truncat amb el triomfdel feixisme.

La CGT vol reivindicar el pas-sat que ens van robar, al mateixtemps que denunciar la veritat ne-gada per la història sobre el movi-

ment llibertari en l'Estat espanyol.Des de la CGT volem mantenir

vives les idees que ens van donarforma i no perdre la memòria delque vam ser i el que volem ser.Recuperar l'organització i implan-tar idees, recuperar la nostra his-tòria i transmetre la realitat delque va passar, recordar les realit-zacions dels homes i dones lliber-tàries en lluita contra una realitatinjusta i opressora. Es van carre-gar la Revolució però no les nos-tres idees.

Que l'anàlisi del passat ens ser-veixi per a seguir caminant cap alfutur, creixent com organització iconsolidant-nos com alternativaper al canvi social.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 2007 23

LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICA: CRIDA DE CGT A LA MOBILITZACIÓ SOCIAL

Un nou pacte per l'oblit i laimpunitat del franquismeSecretaria de Formació de laCGT i Comissió de MemòriaLlibertària

El projecte de Llei de Memò-ria Històrica pactada pelspartits polítics, que a l'octu-

bre de 2007 reprenia la seva trami-tació parlamentària de forma defi-nitiva, renúncia a la Veritat, laJustícia i el respecte als Drets Hu-mans de les víctimes de la dictadu-ra franquista.

CGT manifesta públicament laseva més absolut rebuig i es rebeladavant la mateixa, no assumint queamb aquesta llei es tanca i quedasaldat el deute que la democràciaté encara pendent amb les vícti-mes del règim franquista i d'aquestamb la Història.

Aquesta Llei representa a unanova claudicació de les forces polí-tiques democràtiques i especial-ment del govern socialista que,trenta anys després de la Transiciói amb dues generacions pel mig,no s'han atrevit a fer el que des defa temps ha sol·licitat el Conselld'Europa i que constitueïx una rea-litat cívica normalitzada en païsoscom Xile i Argentina: la constituciód'una Comissió de la Veritat quedeclari la nul·litat radical dels tribu-nals i sentències de la dictadura i laimprescriptibilitat dels delictes con-tra la drets humans comesos enaquest període, com contemplal'ONU en repetides resolucions.

Fins que no es produeixi la dero-gació total i amb conseqüències ju-rídiques de l'entramat legal punitiudel franquisme, la democràcia es-panyola serà una democràcia vigi-lada, segrestada i lligada al mateix,i les normes que intentin esbiaixarla realitat assassina d'aquell règimfranquista tindran la lectura de Lleide Punt Final.

L'Exposició de Motius del projec-te de Llei és calculadament ambi-güa. En ell es recorre als concep-tes de reconciliació, concòrdia,respecte, pacifisme, transició,constitució, retrobament, vocacióintegradora, convivència, cohe-sió… per a intentar ocultar la VERI-TAT, per a intentar no anomenar ales coses pel seu nom i en conse-qüència, per a no condemnar,sense cap tipus de pal·liatius, elrègim franquista, la dictadura i elgenocidi comès contra diversesgeneracions d'homes i dones quevan lluitar per la llibertat des de1936.

Les generacions actuals tenenel dret a heretar una educació i unaformació basada en la condemnadel règim franquista a l'haver estatresponsable de l'amargor, el sofri-ment, l'aïllament, la destrucció i l'a-

nihilament físic i mental de diversesgeneracions. La democràcia actualté el deure de transmetre a la jo-ventut que el cop militar franquistava suposar la ruptura traumàticaamb el sistema democràtic de1936, amb el sistema polític vigent,va suposar l'aïllament d'Espanya,l'obscurantisme, el retard social atots els nivells i, tot això, a costa dela violació dels drets humans méselementals i perpetrant crims con-tra la humanitat.

En l'esperit del projecte de Llei,se segueix mantenint l'equidistàn-cia entre víctimes i botxins, inten-tant homologar els que van lluitarper la llibertat amb els que defen-saven el feixisme. Es consuma unintent per seguir oblidant, per igno-rar l'autèntica realitat de la històriade la guerra civil, el franquisme i ladictadura. La llei no es plantejacom tasca implantar una determi-nada memòria col·lectiva. Per què?Això seria diferenciar entre vícti-mes i botxins? Mentre no es recu-peri la memòria col·lectiva basadaen la veritat , en la justícia i el res-pecte als drets humans, el dictadorseguirà venerat en un mausoleugrandiós i els poetes i treballadorsseguiran desapareguts en les fos-ses comunes. La normalitat de lavida pública i la fi de la transició, noes produiran fins que aquesta de-mocràcia no hagi trencat amb elrègim franquista.

Per altra banda, la llei renuncia ala recuperació de la memòriacol·lectiva i social, oblidant que lalluita del poble espanyol per la lli-bertat va ser un projecte col·lectiu.És necessari que al costat del dreta la reparació moral i a la recupera-ció de la memòria individual i fami-liar de les víctimes del franquisme(recuperació de les persones as-sassinades, empresonades, ban-dejades, torturades, desaparegu-des, esclavitzades, depurades,condemnades…), es recuperin lesidees socials, econòmiques, cultu-rals, educatives, organitzatives de-fensades des de concepcions re-publicanes i anarcosindicalistes ique configuren la memòria col·lec-tiva i social. Per a CGT és prioritarique en els centres educatius s'in-

clogui com matèria d'estudi el co-neixement de la guerra civil, la dic-tadura i la seva repressió genocida.

Amb aquesta Llei, l'Administra-ció fa abandó total de responsabili-tat en l'esclariment dels crims con-tra la humanitat, recerca dedesapareguts i violació de dretshumans perpetrada pel franquismei sotmet a les víctimes, perquè deforma individualitzada, intentin laseva rehabilitació i dignificació pú-blica enfront d'aquesta pròpia Administració, pledejant per l'ob-tenció d'una Declaració de repara-ció i reconeixement personal, queen si mateixa, no constitueïx captipus de reconeixement de respon-sabilitat patrimonial, ni reparació, niindemnització.

Per a CGT és inadmissible, in-asumible, innegociable, que la Lleino anul·li les sentències franquis-tes. Se segueixen validant les sen-tències repressives dictades per ladictadura. No n'hi ha prou amb de-clarar el caràcter radicalment injustde les condemnes i sancions du-rant la guerra civil, no n'hi ha prouamb ilegitimar els tribunals, jurats,òrgans penals durant la guerra civili les seves resolucions, no n'hi haprou amb declarar il·legítimes per“vicis de forma i fons” les condem-nes franquistes, no n'hi ha prouamb reconèixer la falta actual de vi-gència jurídica de les sentències…

És absolutament necessarianul·lar de forma clara, contundent,en l'articulat de la Llei, les sentèn-cies franquistes. L'Administració nopot rentar-se les mans pel que fa ala validesa jurídica d'aquestes sen-

tències La Llei deroga expressa-ment determinades lleis franquis-tes. Què ocorre amb les que no esderoguen? Per altra banda, la noderogació implica el reconeixe-ment legal del franquisme. Així ma-teix, la derogació d'una llei significala seva vigència fins que es pro-dueixi aquesta derogació. En con-seqüència, la revisió de les sentèn-cies es fa pràcticament impossible.Els processos seguits contra Gra-nado i Delgado, Joan Peiró, PuigAntich i tants milers més, seguiransense tenir cap reparació, seguiransent culpables per al franquisme itambé per a la democràcia.

La Llei no comprarà el silenci deCGT, millorant algunes de les in-demnitzacions que puguin rebreles víctimes del franquisme, indem-nitzacions que en alguns casossón ridícules i en altres casos,obertament discriminatòries entrevíctimes anteriors o posteriors a1968. Per què aquestes discrimina-cions entre víctimes? Les Adminis-tracions Públiques renuncien a laseva responsabilitat en les localit-zacions de desapareguts, exhuma-cions i identificació de víctimes en-terrades en fosses comunes.L'Estat no solament no escometràaquesta tasca sinó que regularà iburocratitzarà el procés que han decomplir qui a títol personal vulguinfer aquest treball.

El Valle de los Caídos seguiràsent el mausoleu dels líders delcolpisme i la repressió encara quees retirin tots els símbols franquis-tes i feixistes o es deixi d'indemnit-zar a institucions públiques o priva-des que no vulguin retirar-los. Noes planteja el reconeixement deltreball esclau i la seva reparaciódavant l'ingent cens d'edificacions iobres realitzades. No s'estableixuna política clara de recuperació,rehabilitació i accés als arxius, nos'esmenta res sobre la impossibili-tat d'inscripcions de defuncions enels registres civils o la possibilitatde modificar les causes de mort.En conclusió, amb aquesta Llei noes repara la Justícia i la Veritat, noes reparen les víctimes, no s'esco-met la recerca de desapareguts, noes recupera la memòria col·lectiva isocial, no s'assumeix el reconeixe-ment dels crims contra la humani-tat perpetrats pel franquisme, no esdeclara la il·legalitat del franquis-me, no hi ha una ruptura definitivaamb el règim de la dictadura.

Aquesta llei està avalant nova-ment una memòria històrica escritai revisada pels vencedors. CGT noes resigna i seguirà lluitant per larecuperació de la memòria històri-ca dels vençuts. Més informa-ció: www.memorialibertaria.org

> RACÓ TRANSVERSALCompany Fernando

Pepe Gutiérrez-Álvarez

Segons he pogut comprovar aquestsdies, sembla que entre “la gent d’avui”,Fernando Fernán-Gómez era un senyoramb molt males puces que vivia ambEmma Cohen, una senyora que en elssesenta-setenta va treure la son a unageneració que volia però no podia.Aleshores, s’havia de donar la cara percontar que hi havia un altre Fernán-Gómez, un actor i cineasta reconeguten un reduït cercle dels cinèfils, o siguidels que a més de veure cinema, llegieni en discutien. Eren els que estaven enel secret que existia un altre Fernán-Gómez que havia interpretat, i en al-guns casos, facilitat, títols del valor il’interès de Vidas en sombras (LlobetGracia, 1948), i en la qual el protagonis-ta apareix com a “soldat nacional” quanen realitat havia estat “soldat republi-cà”, El última caballo (Edgar Neville,1950), El inquilino (Nieves Conde, 1958),constants mostres d’un cinema “ma-leït” que ha guanyat amb el temps coma testimoni d’una resistència digna d’a-quest nom. I és clar, d’Esa pareja feliz

(1951), de Bardem-Berlanga, que va serun èxit a banda d’un gol com una cate-dral a la censura, i només cal recordarl’escena en què Lola Gaos declamacom una Aurora Bautista en un ‘dramónpatrio’ abans de pegar-se una bona pa-tacada amb la dura realitat del terra.Amb la productora de Bardem, Fernán-Gómez va realizar una divertidíssimacomèdia feminista, Sólo para hombres

(1960), amb una impagable AnalíaGadé, i un portentós Erasmo Pascual,que explicava la història d’una donaque entra a treballar en un ministeri, i amés de treballar és eficient, increible.

Molt poca gent sabia distingir entrelas infaustes “espanyolades” en quèFernando es limitava a ser un bon pro-fessional, i el de les pel·lícules de mésprofunditat. Sense que ni es notés,havia realizat títols com La vida por de-

lante (1958) i la seva continuació, La

vida alrededor (1960), ambdues amb laseva musa del moment, Analía Gadé,qui per cert mai no va estar millor, duescomèdies amb més mala llet del quesemblava, tot i que això són coses quees veurien molt més clarament desprésque en el seu temps. Molt més incisivava ser El mundo sigue (1963), adaptaciód’una novel·la de l’oblidat Juan AntonioZunzunegui, un “nacional” que va dei-xar de ser-ho, una pel·lícula que quasiningú no ha vist, i que l’autor d’aques-tes línies recorda d’un llunyà cicle deTV2 a mitjans anys setanta, i que conti-nua perduda per algun bagul. Conteniauna desgarradora visió de la situació dela dona i comptava amb dues interpre-tacions antològiques a càrrec de duesgrans actrius (desaprofitades): Lina Ca-nalejas i Gemma Cuervo.

Però si hi ha una obra mestra en lamolt irregular filmografía de Fernán-Gómez, aquesta és El extraño viaje

(1964) basada en un argument de LuisGarcía Berlanga convertit en guió perPedro Beltrán (un altre talent desaprofi-tat que va tenir amb Fernando les sevesmillors oportunitats).

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 200724

LA SEVA INFLUÈNCIA EN EL MOVIMENT LLIBERTARI A CATALUNYA I A L’ESTAT ESPANYOL(A FINALS DEL SEGLE XIX I PRICIPIS DEL XX)

Bakunin i el nacionalisme (1)vEmili Cortavitarte Carral

No són gaires els estudis d’a-questa significativa figura del’anarquisme que situen entre

les seves preocupacions i aporta-cions teòriques el tema del naciona-lisme. Altres releguen aquestes apor-tacions a la seva joventut, a la sevaetapa prerevolucionària o preanar-quista.

No obstant, en un recent estudi,Antonio Elorza assenyala: “El anar-

quismo económico y político legitima

y convierte en revolucionario ese nú-

cleo duro del pensamiento de Baku-

nin, eslavista y germanófobo,...El re-

ferente escondido, la estaticidad y las

categorías propias del pensamiento

ruso quedarán en lo sucesivo fuera

del campo de observación. Pero, difí-

cilmente, sin ellas, las tendencias de

fustración y rechazo de la política,

que desde 1848 apuntan en los me-

dios obreros europeos, hubieran cua-

jado en el movimiento anarquista”.(1)James Guillaume –amic, company

internacionalista i editor dels cinc úl-tims volums de les obres escollidesde Mijail Bakunin- no té cap problemaen esmentar les seves intervencionsrespecte dels temes nacionals queafectaven Europa (especialment, lesrelacionades amb Rússia i l’eslavis-me) en paral·lel a les seves actua-cions com a difusor de l’anarquisme,de l’Aliança Internacional de la De-mocràcia Internacional o de l’Asso-ciaciació Internacional dels Treballa-dors. (2)

Respecte de la teoria que aquestava ser una preocupació de la seva jo-ventut, no s’aguanta ja que en algu-nes de les seves últimes obres Unes

paraules als meus joves germans

de Rússia (1869), La comuna de

París i la idea de l’Estat (1871) oEstatatisme i anarquia (1873) hi hareflexions i propostes sobre la qüestiónacional i l’Estat i sobre l’emancipaciódels pobles eslaus i del poble rus.

És evident que les seves màximespreocupacions en les dècades delsanys seixanta i setanta, del segle XIX,es van orientar cap a la Internacional ila revolució social, però en cap cas vabandejar la seva preocupació per l’au-todeterminació dels pobles sotmesosal jou dels imperis rus, austro-honga-rès, prussià i turc.

Allò que sens dubte es va produirfou una profunda evolució en el seuposicionament, qüestió força lògica jaque qualsevol persona és filla del seutemps. La qual cosa també succeíamb les seves postures socials i polí-tiques. En aquest sentit, plantejaràuna estricta convergència entreemancipació eslava i revolució social.(3)

Primeres aportacionsPer a Elorza, existeixen dos nivells

d’elaboració teòrica en Bakunin.D’una banda, en el planol de la cons-trucció ideològica-política rep les in-fluències occidentals de Fichte (l’indi-vidualisme), Hegel (la dialèctica),Freuerbach (l’autonomia de la raó in-dividual i l’alienació de la religió),Proudhon (el federalisme econòmic),Marx (l’anàlisi crítica del capitalisme) ialtres. D’altra, la presa de conscièncade la realitat russa és expressada perla dualitat entre l’autocràcia del tsar iel poble rus (representat en l’obshina

o comunitat agrària).(4)Segons el seu biògraf, Guillaume,

l’espectacle d’una Polònia aterridaper l’aplastament de la seva insurrec-ció (1830) contra Rússia portarà l’a-leshores jove oficial d’artilleria MijailAlexandrovitx Bakunin a l’odi al des-potisme del tsar i dos anys més tard al’abandonament de l’exèrcit.

Els seus estudis de filosofia, i l’ofe-gament de la societat russa del mo-ment, el portaran a Berlín, Dresden,Berna, Brussel·les i París, durant ladècada dels quaranta. És en aquestaúltima ciutat, on es produeix la prime-ra mostra, de la que tenim referènciesescrites, de la posició de Bakunin res-pecte de l’opressió tsarista sobre elspobles polonès i rus.Tot participant enuna reunió de polonesos exilats, vareclamar la reconciliació de Polònia iRússia perquè “això representarà l’e-

mancipació de seixanta milions d’ho-

mes, la llibertat de tots els pobles es-

laus que estant gemegant sota un jou

estranger. Al final, serà la caiguda, el

col·lapse definitiu del despotisme en

Rússia”. (5)Un any després (1848), tot coinci-

dint amb la segona onada de revolu-cions europees, Bakunin elaborà La

crida als eslaus en la qual estableixtres eixos centrals:

a) la burgesia s’havia comportat demanera contrarevolucionària i caliaposar les esperances en la classeobrera,

b) la revolució consistia fonamen-talment en el col·lapse de l’imperiaustro-hongarès (i de tots els estatsdespotes) i l’establiment a l’Europacentral i oriental d’una federació derepúbliques eslaves lliures, i

c) els camperols (especialment, elsrussos) serien una força decisiva enel triomf d’aquesta revolució.

Aquesta posició el portarà a la pri-mera controvèrsia amb Marx i Engels,molt abans de les seves picabarallesen el si de l’AIT. Mesos després, elsautors dels Manifest Comunista vandesautoritzar Bakunin tot negant lavirtualitat de les nacions eslaves, tretde Polònia i Rússia, i posant especialèmfasi en la inexistència històricacom a nacions de txecs i eslovacs.Molts anys més tard de la polèmica(1871), Bakunin sentenciava les di-vergències amb aquestes línies tanexplícites: “No obstant, hi ha un punt

en el qual Marx no tenia raó i jo sí.

Com a eslau, jo volia l’emancipació

de la raça eslava del jou alemany; i ell,

com a patriota alemany, llavors no ad-

mitia, com ara tampoc, el dret dels es-

laus a alliberar-se de la dominació

alemanya”. (6)Respecte de la seva crida als es-

laus, és interessant la reflexió de l’his-toriador E.H.Carr que assenyala laimportància d’advocar, setanta anysabans de 1918, per la destrucció del’Imperi austro-hongarès i la construc-ció de nous estats eslaus sobre lesseves ruïnes.

Quant a la controvèrsia entre Baku-nin-Marx i Engels, Andreu Nin moltsanys més tard sentenciava: “Y, a

pesar de nuestra devoción por Marx y

Engels, hemos de confesar que, si tu-

viéramos que juzgar por las manifes-

taciones externas, haciendo abstrac-

ción de las circunstancias del tiempo

y de los factores de orden psicológico,

diríamos que las acusaciones de Ba-

kunin contra Marx y Engels están

más justificadas que las de éstos con-

tra aquel”. (7)Bakunin no va ser estrictament un

teòric social, es va comprometre deci-didament amb allò que proposava.Durant, l’any 1848 va ser present ales revoltes de Viena, Berlín, Breslau,va participar en el congrés eslau dePraga i va ser expulsat de Prússia i deSajònia. L’any següent, participà en lapreparació d’un aixecament popular aBohèmia i en la revolta popular deDresde contra el rei de Sajònia. Cap-turat i entregat a Prússia, va ser con-demnat a mort, pena que més tard lifou commutada per cadena perpètua.Reclamat per les autoritats austría-ques, va passar pels mateixos pro-cessos fins a arribar a mans del tsar

Nicolau I que el va condemnar a ca-dena perpètua. Com es pot observarels tres estats van posar-se d’acordper deixar fora de circulació un revolu-cionari social que posava en solfa lesseves polítiques autoritàries i ofega-dores de les nacions del centre i l’oestd’Europa.(8)

Des de 1851 a 1861, Bakunin vad’una presó russa a altra fins a acon-seguir un desterrament a Sibèria i desd’allà fugir a través de Japó, passarpels Estats Units i tornar a aparèixer aLondres.

Durant la seva estança en les pre-sons russes escriu la Confessió altsar Nicolau. La majoria dels seusbiògrafs i estudiosos han donat pocaimportància a aquest extens docu-ment (9), consideren que es tractavad’una forma d’aconseguir alleugerir ladura repressió a la qual era sotmès ipoder tenir accés a la seva gent méspropera. No obstant, Elorza, que esplanteja que “la cuestión de fondo

consiste en valorar hasta que punto

son creíbles las proposiciones expre-

sadas en una circunstancia límite...,

cuando de la acogida del zar depen-

día la libertad, el encierro más o

menos largo y, con ello, la vida o la

muerte del supuesto criminal arre-

pentido” (10), creu veure en el docu-ment determinats línies mestres delpensament de Bakunin: l’eslavisme,que el porta a demanar al tsar queencapçali el moviment paneslau i ladestrucció de l’Imperi austríac, elregne de Prússia i l’Imperi otomà; i, lacrítica de l’autoritarisme, quan assen-yala que la por que mou Rússia des-trueix tot tipus de vida i d’intel·ligèn-cia. També en aquest cas assenyalaels alemanys com a principals adver-saris de la llibertat eslava.

Bakunin revolucionariEl 1862 escriu dos pamflets relacio-nats amb les causes russa i eslava:Als meus amics russos, polonesosi altres amics eslaus i Romanov,Pugachev o Pestel? En aquest últimtext, Bakunin planteja quins d’aquestspersonatges podia portar a Rússiacap a l’alliberament i la revolució: eltsar Alexandre II, Pestel com a líderdel moviment desembrista i partidarid’una monarquia constitucional quedonés pas a una república amb unprograma socialista o l’històric Puga-chev, líder camperol cosac que, enl’etapa de Catalina II la Gran, va lluitarcontra l’aristocracia terratinent(boiards) i el poder de la tsarina i vaacabar esquarterat a Moscou (11).Les predileccions de Bakunin estan alcostat d’aquest últim, al qual tornarà areferir-se més tard com a representa-ció del poble rus, però les seves ape-lacions a la bona voluntat del tsar sóninterpretades en claus diferents: per aKaminsky és un desemascaramentde la suposada reforma agrària d’Ale-xandre II i una forma retòrica de si-

Guillaume, dels seus biògrafs, i una fotografia d’una de les reunions de l’AssociacióInternacional de Treballadors.

Una part del pensament del teòric anarquista planteja la confluència amb l’eslavisme.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 2007 25

De qui són lesrevolucions?

Joan Zambrana

Navegant, no se si a la deriva, dins alguns“fòrums virtuals” del rotllo llibertari m’hetrobat amb un debat del “tomaca” al vol-tant de una possible mala utilització perparts d’alguns grups de la revolució lli-bertària i de seguida m’ha vingut al cap lapregunta que inicia aquesta columna.

No voldria fer mal, però la pregunta ésclara: algú te dret a reivindicar-se com“l’autèntic hereu” de qualsevol revolucióque ha volgut canviar de soca-rel lesbases classistes del capitalisme.

Comencem, per exemple, amb la revo-lució russa que va ser feta a inici per mol-tes idees d’esquerres, anarquistes inclo-sos. Posteriorment, ha passat a ésser un“icona” d’un món leninista i stalinista jauna mica “demode”. Però a l’origen de larevolta, aquella va ser reivindicada plural-ment per una bona part de l’esquerra quevolia acabar amb el capitalisme a Rússia iper extensió als països a on treballaven illuitaven.

La força simbòlica d’aquella revolucióva servir dins de Catalunya a molts obrersper continuar insistint en un canvi de so-cietat, i la majoria no eren ni van ser maileninistes, sinó que van seguir ferms unatradició llibertària que en aquells mo-ments a Catalunya era majoritària dins l’i-maginari obrer i cultural alternatiu que re-presentava la CNT.

Per tant, quan parlem de la revolució lli-bertària al nostre país, algú es pot consi-derar l’unic hereu, amb drets exclusiusideològics, per afirmar que ningú més tédret a reivindicar i popularitzar la sevaempremta ideològica i cultural?

Es que les revolucions no són en pri-mer lloc i bàsicament dels qui les vanvoler fer i en segon lloc i de forma ja moltmenys important d’aquells que les reivin-diquem posteriorment per la seva herèn-cia històrica que considerem positiva.

O no seria bo per a tots aquells quecompartim l’herència cultural llibertària,que ens ajudéssim en aquesta tasca di-vulgadora i no ens féssim la guitza, enmoments històrics en què tenim una in-fluència social per dir-ho fàcil “de perfilbaix”.

Un altra qüestió, i aquesta sí que podriaser objecte de debat teòric i pràctic, éscom enfrontar-nos a la realitat actual dinsl’imaginari obrer i anarquista al segle XXI.En aquest debat és evident que hi ha dife-rències en les diverses organitzacions igrups llibertaris que seria útil i bo relati-vitzar.

Però seguint amb el fil principal d’a-questa intervenció, deixem reivindicar larevolució llibertària del nostre país a totsaquells que s’hi senten a gust amb lesseves idees-força, perquè la propera revo-lució que vindrà continua necessitant deajuntar moltes intel·ligències col·lectives iperquè, companys, les revolucions -i crecque fa temps que molts ho sabem- notenen ni propietaris ni drets de copyright.

Estic convençut que molts dels com-panys que es dediquen a aquest activis-me cultural de divulgació de l’imaginaride la revolució del 1936 participen a actesdiversos d’organitzacions llibertàries di-ferents...

> CONTRAHISTÒRIA

tuar-lo davant del seu suïcidi polí-tic; ans al contrari, per a Elorza, Ba-kunin torna a l’utopia del tsar bo ileal, del tsar del poble, del bol’txac

o pare de tots els russos.Una any més tard, un nou intent

d’emancipació polonesa va fracas-sar. Bakunin tractà d’organitzar elsuport d’una legió russa i contribuía l’elaboració del Programa de l’As-sociació Polonesa Social-Revolu-cionària en el qual es proposavauna organització social per mitjàd’una lliure federació d’associa-cions obreres i comunes campero-les lliures, es reclamava el dret delspobles eslaus -sota el jou dels go-verns moscovita, turc i alemany- areivindicar llur independència i llurplenitud nacional. (12)

Aquesta línia de pensament, capa un nacionalisme d’arrel federalis-ta i revolucionari, alhora que pro-fundament antiestatista, s’aprofun-dirà en Bakunin durant els seusanys d’estada a Itàlia (1864-67). Enaquesta etapa, el revolucionari rusva poder verificar de primera mà latransformació de la revolta garibal-diana en una dominació conserva-dora que el portarà a rebutjar la viadel parlamentarisme burgès, enclara confrontació amb Mazzini. Ésaquest el moment també del seuapropament a les organitzacionsobreres i camperoles, que esdeve-nen per a ell el subjecte revolucio-nari.

En 1865, elaborà el Programade la Germanor Internacional ode l’Aliança dels Socialistes Revo-lucionaris en el qual estableix unarelació directa entre emancipaciónacional, revolució social i destruc-ció de l’Estat: “Cap revolució nacio-

nal o política pot triomfar si nòo es

transforma en una revolució social i

a condició que la revolució nacio-

nal, precisament atès el seu caràc-

ter radicalment socialista, que és

destructor de l’Estat, es converteixi

en una revolució universal”. (13)En el seu discurs al Congrés de

la Lliga per la Pau i la Llibertat (Gi-negra, 1867), Bakunin insisteix enla crítica de l’Estat, com a instru-ment de dominació social (“Tot

Estat centralista, per liberal que es

vulgui presentar i no importa la

forma republicana de la qual es

vesteixi, és necessàriament un

opressor, un explotador de les

masses treballadores del poble en

benefici de les classes privilegia-

des”) i perquè els seus aparellscomporten risc de conflicte (“Li cal

un exèrcit per a contenir aquestes

masses en certs límits, i l’existèn-

cia d’aquest poder armat el porta a

la guerra”). La solució per a ell,passa per la capacitat d’autodeter-minació i la solidaritat internacio-nals (“Per això acabo dient que la

pau internacional és impossible

mentre no s’hagi acceptat el se-

güent principi amb totes les seves

conseqüències: tota nació feble o

forta, petita o gran, tota província,

tota comunitat té el dret absolut de

ser lliure, autònoma de viure, i en

aquest dret totes les comunitats

són solidàries en tal grau que no és

pas possible violar aquest principi

respecte a una sola d’elles, sense

posar simultàniament en perill a

totes les altres”) (14).Decebuts pel caràcter reformista

de la Lliga per la Pau i la Llibertat,Bakunin i els seus correligionarisl’abandonaren i constituiren l’Alian-ça Internacional de la DemocràciaSocialista i ingressaren en l’Asso-ciació Internacional dels Treballa-dors (AIT). Com a conseqüència,durant els següents anys els princi-pals esforços de Mijail Bakunin es-tarn dedicats a la consolidació dela Internacional en el Jura, a la

seva expansió per altres territoris(especialment, les penínsules Itàli-ca i Ibèrica) i a la seva batalla inter-na amb Marx i Engels.

Però, fins i tot en aquesta etapade tan intensa activitat organitzati-va, i també teòrica, Bakunin s’ocu-pà del tema nacional. El 1869, es-criu Unes paraules als meusjoves germans rusos (15), en laqual es dedicà a lloar les tendèn-cies revolucionàries d’una part delsjoves russos, als que anomenà“joves desclassats i anònims”, elscridà “al despertar de la vida popu-

lar”, els assenyalà que “la garantia

del triomf popular resideix en la

unió d’aquesta joventut amb el

poble” i en una demostració de pro-fund coneixement de la història delseu país els va recordar que elpoble s’agita esperant “la seva

emancipació des d’abaix, per la via

que el va indicar, just fa dos segles,

el seu heroi Stenka Razin”. En lareferència a Stenka Razin, Bakuninestava alhora citant al camperolcosac que va encapçalar la revoltade marcat caràcter revolucionari iantifeudal (16) i a diverses ideespresents en l’imaginari rus: la lliber-tat de moviments que havien gau-dit els camperols fins a finals delsegle XVI (en què van esdevenirserfs de la gleva), la creença queles terres pertanyen al poble i queaquest havia d’administrar els seusassumptes en assemblees comu-nals.

L’altre moment clau d’aquestaetapa es produeix amb la guerrafranco-prussiana (1870-71) i la Co-muna de París. Bakunin, com enaltres moments de la seva vida, nonomés es va implicar directament(va participar en un Comitè de sal-vació a Lió i va haver de fugir perMarsella cap a Locarno), sinó queen la Carta a un francès sobre

l’actual crisi demanava a les clas-ses populars franceses una revoltatant contra l’invasor com contra elsseus tirans domèstics. Del resultatfinal de la guerra, en el seu desen-volupament tradicional (exèrcitcontra exèrcit) en va extreure unasèrie de conclusions negatives,tant pel que suposava de reforça-ment de l’imperi germànic com pelque feia a la nul·la o quasi nul·la im-plicació alliberadora de les classespopulars, que va plasmar a El im-peri knutgermànic i la revoluciósocial.

La posterior revolta parisenca ila formació de la Comuna fan quereneixin totes les seves esperan-ces en la revolució social i queaquesta prengui les formes auto-gestionàries que ell preconitzava.

Expulsat de l’AIT el 1872, Baku-nin va dedicar els últims anys de laseva vida a la consolidadció d’unaInternacional antiautoritària encontraposició a l’AIT dirigida perMarx i Engels i a l’elaboració teòri-ca.

Tanmateix, a aquest periode co-rrespon l’obra Estatisme i anar-quia (17), que Elorza considera lamillor mostra de la conjugació deplantejaments anarquistes i de re-cuperació de l’eslavisme revolucio-nari. El text té tres parts: Crítica dela teoria marxista de l’Estat, Al-gunes precondicions per a unaRevolució Social i Precondi-cions per a una Revolució Sociala Rússia.

Respecte del tema objecte d’a-quest treball i com a línies mestresdel pensament de Bakunin enversde la qüestió nacional cal ressaltar:-la crítica a la suposada “soberania

de la voluntat popular” del nou sis-tema estatista sorgit de la revoluciófrancesa i del liberalisme burgèsque, per a Bakunin, no és altracosa que progrés del capitalismemitjançant la “centralització estatal”

i “el sometiment del poble sobirà a

la minoria intel.lectual governant“, -la negació de qualsevol expansio-nisme nacionalista oposant-se “a

qualsevol forma de paneslavisme

com també de pangermanisme”, -el dret nacional que assiteix a “tot

poble, per més petit que sigui” atèsque “té el seu propi caràcter espe-

cífic, el seu estil de vida, de llen-

gua, la seva manera de pensar i de

treballar; i precisament aquest ta-

rannà, aquest estil de vida, consti-

tueixen la seva nacionalitat que és

la suma de la seva vida històrica,

de les seves aspiracions i circums-

tàncies” , i -la necessitat d’una àm-plia visió internacionalista “quan

més concentrats estiguin en la idea

general de la humanitat, més vital,

més coherent i més profund passa

a ser el sentiment de nacionalitat i

d’individualitat”

Pel que fa a Rússia, Bakunindestaca com els seus tres princi-pals problemes: el paternalisme,l’absorció de l’individu pel Mir (co-munitat rural) i la confiança en eltsar. I en el camp de les solucions:la revolució social encapçaladapels camperols, els obrers i el queanomena “el proletariat intel·.lec-

tual”, en referència als joves estu-diants.

És a París, on es produeix la primera mostra, de la que tenim referències escrites, de la posició de Bakunin res-pecte de l’opressió tsarista sobre els pobles polonès i rus.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

ESTÀ CONVOCAT PEL COL·LECTIU ANARQUISTA NEGRES TEMPETSES

Segon certamen decontes antiautoritaris Per un pensamentllibertariantidogmàtic

Joan M. Rosich

Sota les denominacions d'anarquisme,anarcosindicalisme, moviment lliberta-ri,... sempre han conviscut diferents co-rrents i formes d'entendre aquests con-ceptes. Existim llibertaris que entenemque l'heterodòxia forma part de la ma-teixa raó de ser de l'anarquisme, unaideologia que hauria d'estar en cons-tant renovació, lluny de l'esclerosi i fos-silització d'altres pensaments d'esque-rres que s'han caracteritzat per uncorpus de pensament i una forma d'or-ganització dogmàtics, tancats i jerar-quitzats.

En aquest sentit, l'anarquisme sem-pre ha suposat una alenada d'aire frescpel seu component antidogmàtic i an-tiautoritari, per la seva crítica radical delcapitalisme i del sistema social impe-rant, de les religions, dels partits polí-tics i la seva farsa de democràcia parla-mentària, de les diverses formesd'autoritat, control social i repressió,...Malauradament, també podem observardins l'anarquisme concepcions i pràcti-ques ortodoxes, que converteixen els"principis" ideològics en dogmes into-cables, sectors que s'autoconcedeixenla potestat de dir quin és el camí correc-te, de decidir qui és anarquista i qui noho és, d'atorgar carnets de puresa ideo-lògica, i que lluny del debat obert i res-pectuós, utilitzen la manipulació i lamentida com a eines per a desqualificarqui no veu les coses com ells.

Aquests sectors viuen totalment tan-cats en si mateixos, convertint-se enuna secta marcada per la paranoia d'e-vitar qualsevol infectació externa quealteri el seu statu quo d'organitzacions icol·lectius que justifiquen en la sevapròpia existència immutable la finalitatde qualsevol acció. No participen maien res que no hagin organitzat ells ma-teixos i on només participin els seus.Els i les qui apostem pel pensament i lareflexió lliures, que defensem un anar-quisme obert i implicat en les lluitessindicals i socials i en els movimentssocials, hem de combatre les pràcti-ques que, sota una suposada defensade les "essències" anarquistes, s'aca-ben carregant la mateixa raó de ser del'anarquisme, convertint-lo en una peçamés del museu de la història.

Ja hem perdut molts trens, el movi-ment llibertari no avança ni en incidèn-cia ni en militància, i sense incidènciasocial ni participació en les lluites no hiha futur més enllà de mantenir l'existèn-cia de petits grups molt ideologitzatsperò sense capacitat de generar uncanvi social.

Tot i això, molts dels principis i pràcti-ques de l'anarquisme es troben en la di-nàmica quotidiana de molts col·lectius imoviments socials. És aquesta infecta-ció la que hem de segiuir estenent, almateix temps que potenciem la infecta-ció del moviment llibertari i de les sevesorganitzacions, dins les quals hem decontinuar estenent el virus de l'hetero-dòxia.

Catalunya. Desembre de 200726

El Col·lectiu Negres Tempes-tes ha convocat el segóncertamen de contes anti-au-

toritaris “La Rosa dels Vents”, ambl'objectiu de promoure, a partsiguals, els valors anarquistes i l'usdel català, sense cap tipus de com-plex.

Després de l'èxit de l'anterioredició, que va donar com a fruit unprimer llibre recopilatori dels diver-sos contes presentats (el qual ja estroba per una segona edició ambmés de 200 llibres venuts) NegresTempestes s'ha proposat repetir lainiciativa esperant que el nombred'autors que es presentin encarasigui més alt que al certamen ante-rior.

Les bases per a la participacióseràn les següents:

Temàtica: Els relats han de pro-moure els valors anarquistes.

Idioma: Només s'accepatarànrelats en català, doncs un dels ob-jectius basics d'aquest certamenes promoure'n l'ús. Els relats noseràn valorats per l'ortografia, sinópel fet que acompleixin amb lesbases i que tinguin una temàticaanti-autoritària.

Originalitat de l'obra: Els relatshauràn de ser creació de l'autor,però no cal que siguin inèdits, tot ique es valoraria com a quelcompositu.

Extensió màxima: Aproximada-ment 3 fulls.

Termini de lliurament: El terminifinalitzarà el 31 de gener de 2008.

Entrega de les obres: Els textoss'enviaràn al correuanarcontes@gmail.com o en casde no disposar de conexió a inter-net també s'acceptaràn contes en-viats a “Col·lectiu Negres Tempes-tes, CSA Can Vies C/Jocs Florals42, 08014, Sants-Barcelona”.

Premi: El certamen no preténpotenciar la competició, i és peraixò que el premi serà la pròpia pu-blicació de tots els contes enviatsque s'ajustin a les bases. Cada par-ticipant al certament en rebrà un

exemplar.Publicació: Negres Tempestes

publicarà el llibre resultant en fun-ció de les seves possibilitats.

Drets d'autoria: El llibre serà pu-blicat sota llicencia de CreativeCommons Reconeixement-No co-mercial-Sense obres derivades2.5. Per consultar les condicionsd'aquesta llicència es pot visitar:http://creativecommons.org/licen-ses/by-nd-nc/1.0/

Distribució: El llibre serà distri-buït pel col·lectiu i per les llibreriesque Negres Tempestes creguioportu.

Guanys econòmics: Els guanysque la venta del llibre pugui produirseràn reinvertits en futures edi-cions de propers llibres.

Podreu trobar més informació a

www.negrestempestes.org

> OPINIÓ

AL VOLTANT D’UN LLIBRE DE LOÏC VACQUANT PUBLICAT PER EDICIONS 1984

Castigar els pobres per no qüestionar els rics

Lluís Anton FarnósAcostumades com estem a mirarla realitat de ben a prop, tot sovintens oblidem de distanciar-nos-eni només esdevenim subjectes ca-paços de dir que no, sense ni tansols saber per què. Em rebentaaquesta actitud, aquesta lloançasense lloa de la negació, no per-què no tingui clares les afirma-cions que suposen cada una deles nostres negacions sinó per-què hi ha qui hi viu a gust enmigdel no i prou. El perill que ens vigi-la sempre és el mateix: sense niadornar-nos-en, a vegades diem“nos” que som incapaços d’argu-mentar i en qualsevol debat dia-lèctic som carn de canó davantdel capellans del sí que gairebésempre –el Poder mai no s’oblidad’argumentar les seves mentides idonar consignes als seus fidels-ens venç en els debats més aprop del carrer.

És per això que fa uns anysque omplo dies i nits llegint llibresd’assaig sobre l’actualitat, sobreavui. I vull fer un elogi públic a unacol·leccó de pensament que ensestà nodrint amb títols que mal-grat parlar de l’ara no són peri-bles, és a dir que no passaran demoda tan ràpidament com els dis-cursos ideològics que intenten re-tratar, disseccionar, esbudellar...És la col·lecció d’assaig d’Edi-cions 1984. Cada títol que m’arri-ba a les mans és un tresor queem nego a no compartir. S’hi in-

clouen Carlos Taibo, GerardHorta, Pierre Bourdieu, LópezCrespí o Michel Onfray. I entretots ells, el darrer que he llegit,Loïc Wacquant, hi té tres volumspublicats: “Les presons de la mi-sèria”, “Cos i ànima” i el llibremotiu de l’article: “”Castigar elspobres”.

“Castigar els pobres”, subtitulat“El govern de la inseguretat mun-dial”, al costat dels textos de MikeDavis i de Manuel Delgado, és unllibre imprescindible per fer un copd’ull racional i crític a un dels con-ceptes que el Poder ha aconse-guit promocionar a ser una de lesnostres més importants preocu-pacions: la seguretat.

He llegit el llibre mentre el países trobava en estat de xoc –se-gons deia Josep Cuní- afectat peruna d’aquestes “plagues moder-nes” que són els assaltadors dexalets d’urbanitzacions de rics.Enmig de la “plaga” –fixeu-voscom deshumanitzen alguns hu-

mans-, el “cap de seguretat” decal Tous, que n’és alhora un delsgendres, va matar d’un tret al capun altre home que havia entrat alxalet familiar suposadament ambla intenció de robar-hi. L’intrúshavia penetrat al jardí dels joiersacompanyat d’un altre homementre dos més els esperaven afora de la propietat privada i enpocs segons va rebre el tret mor-tal. El guardià ha fet cap a la presói aquesta situació ha generat fins itot una manifestació molt conco-rreguda demanat-ne la llibertat.

On som?La descomposició de la idea ipràctiques de les garanties so-cials que es va desenvolupar alsEstats Units als anys 90 ha arribatràpidament a Europa. Aleshores,les privatitzacions a manta vananar acompanyades de desregu-lació laboral i precarietat salarial ivital per a milions de persones.Calia donar-los un enemic nítid,

un causant dels seus problemesque no tingués a veure res ambels culpables reals. A l’exterior,l’islamisme radical; a l’interior, elspetits delinqüents pobres.

És només amb aquest marcben clar que podem entendre,com a éssers racionals que som,les diferents formes de medir larelitat que utilitzem. Amb el marcque el llibre planteja, entendremper què fer fora de casa seva deufamílies insolvents cada setmanaa Barcelona mai no és enfocat perla premsa com a violència. Enten-drem per què l’extrema riquesamai no és vista com a agressió iproblema general i el que ens calés “acabar amb la pobresa”, quen’és la conseqüència, sense nitan sols posar en dubte la causa.Entendrem per què si algú assas-sinés un agent judicial que practi-ca un desnonament que deixasense sostre una família senceraseria percebut com un assassí i,en canvi, l’assassinat d’una per-sona que podria haver robat al-guns béns materials a l’interiord’una propietat privada és vistacom a “lògica reacció” i, encarapitjor, reivindicada com a no puni-ble.

Ho entendrem, és clar, però noho compartirem. Ara bé, per argu-mentar-ho públicament ens fanfalta molts altres llibres com el deWacquant, tenir-los i llegir-los. Lli-bres i mitjans de comunicació,com aquest que llegiu ara, senseparaules presoneres dels diners.

> IMATGES QUE PARLEN1r certamen decontes anti-autoritaris "LaRosa dels Vents"

Col·lectiu Negres Tempestes

Per fi publiquem el llibre del certa-men de contes anti-autoritaris "LaRosa dels Vents". El llibre té 82 pà-gines i conté 15 contes de temàti-ques diverses. A més compta ambil·lustracions i còmics d'Ira(http://desocarel.ppcc.cat) i foto-muntatges de lyrae (llibertates-nomdedona@gmail.com). La por-tada i la maquetació són deGondwana Visuals (http://gondwa-na.ppcc.cat). Cal recordar que elpropòsit d'aquest certamen és pro-moure els valors llibertaris, la crea-ció artística i l'ús del català.Punts de distribucióPodeu adquirir el llibre al mòdicpreu de 3 euros als punts de distri-bució que aniran actualitzant:La Ciutat Invisible (c/ Riego 35,Sants), Centre d'Estudis Josep Bo-rràs (c/ del Balç 4 dreta, Berga),Casal Independentista de Sants"Jaume Compte" (c/ Premià 31Sants), Terra d'Escudella (c/Premià20, Sants), Llibreria Rosa de Foc(c/ Joaquím Costa 34, Barcelona)El Lokal (c/ Cera 1 bis, Barcelona)Espai Obert (c/ Violant d'Hongria71, Sants), Ateneu Llibertari d'I-gualada (Psg. Verdaguer 122,Igualada), Llibreria "Els Trobadors"(L'Escala).

“Persèpolis”

MARJANE SATRAPINorma Editorial, 2006

Ivan Miró (La Ciutat Invisible)

Un altre còmic –en aquest casnovel·la gràfica- prou més promo-cionat que l’anterior, però que si elressenyem és per l’aportació infor-mativa que fa d’una realitat històri-ca i política que ens és prou desco-neguda –l’Iran de 1979-, i perquè

és un dels pocs còmics per aadults editats recentment en cata-là. Satrapi, amb una il·lustració bà-sica i una mica desinteressada perles qüestions estètiques -fet que liha merescut crítiques dels habi-tuals del còmic, i adhesions delslectors no especialitzats- dibuixaun relat autobiogràfic, emotiu i crí-tic, que es desenvolupa paral·lela-ment a la revolució islàmica de1979. Una revolució que acabàamb el règim autoritari del Xa, peròque també arrasà els seus compe-tidors polítics -comunistes i altresdissidents d’esquerres- i que, ambla guerra contra el seu veí Iraq coma teló de fons, reforçà una repúbli-ca teocràtica, on els màrtirs de la fesón en els símbols d’una societatrepressiva cap a totes les formesde vida no regides per la religió.

“La ColumnaDurruti y otrosartículos yentrevistas de laGuerra CivilEspañola”CARL EINSTEIN

Pau Juvillà

Minillibre de 41 petites pàgines edi-tat per l’editorial Mudito & Co delque només se n’han imprès 300exemplars i que consta de dos arti-

cles de Carl Einstein sobre la Co-lumna Durruti i el front d’Aragó i dedues entrevistes realitzades per amitjans de comunicació en el de-curs de la guerra civil.

La curiositat del llibre rau en quil’escriu: Carl Einstein, escriptor icrític d’art alemany, una de les figu-res més importants en la històriadel moviment avantguardista quesempre s’implicà profundament enles causes per la transformació so-cial. S’uní al 1918 a la lliga Espar-tac (Spartakusbund) moviment re-volucionari marxista organitzat a

Alemanya i fundat entre d’altresper Rosa Luxemburg i també alPartit Comunista a Berlín, poste-riorment amb més de 50 anys s’a-llista al grup internacional de la Co-lumna Durruti i no abandonà l’Estatespanyol fins a la fi de la guerra. AFrança fou capturat pel govern deVichy que l’empresonà en un campde refugiats per venir exiliat de laguerra i pel seu origen jueu, es suï-cidà abans de caure en mans, l’any1940, dels alemanys.

Carl Einstein fou un anarquistamilitant i això es nota en els dos ar-ticles que recull el llibre sobre laColumna Durruti, on va més enllàdel pur article descriptiu i realitzauna lloa tant a la mateixa columnaon “s’havia suprimit del vocabularila paraula prehistòrica jo” com almateix Durruti. No en va, ell fou quillegí, al novembre del 1936 a laradio de la CNT-AIT, una commo-vedora necrològica per la seva

mort.El que és molt interessant del lli-

bre són les dues entrevistes onparla sobre l’art i el necessari com-promís dels intel·lectuals, quan se lipregunta sobre el paper del’intel·lectual en un país en guerra,respon “abandonar el privilegid’una covardia venerable i mal pa-gada i anar a les trinxeres. La nos-tra existència està tan amenaçadaque no hi ha lloc ni tan sols per al’art”. Coherent amb aquest princi-pi, unit a una idea d’art emancipa-dora, Einstein participà activamenten la lluita per l’ideari anarquista,tant en els llibres com en el front debatalla.

“Bienvenidos almundo.EnciclopediaUniversalClismón”

MIGUEL BRIEVAGrijalbo, 2007

Ivan Miró (La iutat Invisible)

Miguel Brieva, dibuixant i il·lustra-dor sevillà, l’incansable autoeditorquasi subterrani de diatribes gràfi-ques contra el capitalisme de l’hi-perconsum (“Dinero”) i col·labora-dor habitual de periòdics com“Diagonal” fa el salt al gran públicamb “Bienvenido al mundo. Enci-clopedia Universal Clismón”.Sense perdre la corrosió que el ca-racteritza, Brieva construeix un uni-vers on combina historietes deli-rants -que samplegen l’estèticapop nord-americana i el còmic un-derground- amb definicions enci-clopèdiques que basculen entrel’erudició i la sàtira, entre la inge-nuïtat i l’absurd. Un tractat polític iexistencial divertidíssim, on es re-passa sense pietat les neurosis au-todestructives dels habitants d’unmón que ha convertit els centrescomercials -les catedrals de con-sum- en els nous temples espiri-tuals de la postmodernitat.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 2007 27

Llibres

It's a free world

Carlus Jové

S'estrena la darrera i exitosa pel·lículade Ken Loach: It's a free world (És unmón lliure). Paradoxa del títol que re-flecteix la misèria de les empreses detreball temporal que es dediquen a l'ex-plotació dels treballadors precaris, lamajoria immigrants. La trama argumen-tal gira al voltant de dues noies quemunten una empresa -situada a un patidarrere d’un bar- on recullen gent atura-da que necessita una feina com sigui.

És una empresa il·legal que no comp-ta amb els permisos de l'administracióperquè l'han concebuda per obtenir elmàxim de beneficis amb el mínim d'in-versió. Les víctimes són els immigrantsde l'Europa de l'Est, persones normal-ment joves que han estat reclutats alsseus països amb promeses d'una feinamillor, unes promeses que no es com-pleixen. El que els espera és l'explota-ció mesquina. Obtenen feines per a undia, una setmana o un mes, com amàxim, i amb empresaris que els explo-ten perquè disposen de força mà d'obrabarata i dòcil. La combinació perfectaper al capitalisme més salvatge.

La pel·lícula de Loach manté lesconstants estilístiques de la seva fèrtilfilmografia: una narració lineal i trans-parent, uns personatges realistes, si-tuacions dramàtiques, un compromíssocial... Les contradiccions del sistemasón posades de manifest de maneradialèctica. Una de les nòies empresà-ries és també mare soltera d'un nen queinicia l'adolescència. La pel·lícula ofe-reix també els personatges atrapats enels seus dilemes morals. D'una banda,la protagonista es mostra en societatcom una ciutadana exemplar -menteixels professors del seu fill presentant-secom a empresària modèlica- però en re-alitat porta una doble vida com a unaexplotadora -juga amb la vida dels des-graciats immigrants i de les seves famí-lies.

“It's a free world” agradarà els fansdel director anglès mentre irritarà alsseus detractors, perquè té el millor i elpitjor del seu cinema. Els primers aplau-deixen aquest nou forat en les misèriesdel capitalisme; els segons, hi trobenuna trama argumental manipulada peradequar-la a la dialèctica marxista. Éspossible que les trames argumentals si-guin, de vegades, rebuscades. Es tractad'una ficció. Però el resultat és un retratgens amable i força versemblant d'a-questa societat europea hipòcrita. Quanarriba el Nadal, ens ofega amb unesunes campanyes mediàtiques de la so-lidaritat però els seus fonaments sónsovint la xenòfobia, el racisme i l'explo-tació dels més desvalguts.

CIERZO LIBERTARIOÒrgan trimestral de la CGT d'Aragó iLa Rioja, Coso157 local, 50001 Za-ragoza, www.cgt.es/aragon / zierzoli-bertario@gmail.com

Revistes

LIBRE EXPRESIÓNButlletí informatiu de la secció sindi-cal de CGT a l'empresa Gearbox(Baix Lobregat),cgtgearbox@yahoo.es

EL PÈSOL NEGREPublicació bimensual llibertària del'Alt Llobregat i Cardener, www.ber-guedallibertari.org/pesolnou pesol-negre@berguedallibertari.org

BELTZAPublicació trimestral de la CGT delPais Basc i Navarra, Bailén 7 dpto.5,48003 Bilbao,beltza@cgtbizkaia.grupouni2.com

Pau Juvillà BallesterEl Centre Social Autogestionat "La

Maranya" neix l'abril del 2005 al

carrer del Parc del casc antic de

Lleida com una continuació neces-

sària del projecte que "La Maixan-

ta" duia a terme en el local del car-

rer la Palma i que va haver de

tancar per diversos motius.

La Maranya es situa conscient-

ment dins del casc antic, una zona

degradada i sotmesa a una espe-

culació ferotge i a l'oblit institucio-

nal, i s'estructura com un local

obert a diversos col·lectius i perso-

nes, seu de la "Directa" a Lleida, de

la pàgina web Suportponent o de la

Cooperativa de productes ecolò-

gics "Lo Fato". Ara, i cinc anys des-

près del seu inici, la Maranya es

planteja altre cop canviar de local.

Parlem amb l'Arnau Galí i Montiel,

membre de l'assemblea de la Ma-

ranya i de la corresponsalia de la

Directa a les terres de Ponent.

-Que és La Maranya?-La Maranya és un Centre Social

Autogestionat, una pedra a la sola

de la sabata del poder, un espai de

relacions horitzontals, un Ateneu,

un Casal Popular, un espai polític

en un entorn on la política brilla per

la seva interessada desídia. Som

un espai on les coses es poden fer

i es fan d'una altra manera. De ten-

dència Llibertària, les membres de

La Maranya intentem generar es-

pais d'autogestió en les nostres

vides i en les nostres relacions so-

cials. Participem i donem suport a

les iniciatives populars que sorgei-

xen, tan a la ciutat com a les Terres

de Ponent. Som també la seu de la

coope de consum, Lo Fato, i de la

distribuïdora "Les anònimes", de

productes no comercials provi-

nents de col·lectius i persones que

s'oposen a la manera de fer del sis-

tema econòmic imperant. La cafeta

ens ajuda alhora d'autogestionar-

nos, igual que les quotes que les

membres paguem regularment.

Darrerament hem iniciat un pro-

jecte prou engrescador, com poden

ser els Grups d'Aprenentatge

Col·lectiu, persones que decidei-

xen treballar sobre un tema en con-

cret de manera col·lectiva. Actual-

ment s'està treballant sobre el llibre

de Dietrich de Chavez i el Socialis-

me del Segle XXI. Quan entrem al

nou local hi ha la intenció de recu-

perar els ordinadors, de posar al

dia i catalogar l'extensa i variada bi-

blioteca que tenim, i d'engegar un

projecte ambiciós però molt guapo

com és la consultoria jurídica gra-

tuïta. La distribuïdora s'està fent

gran, igual que la cooperativa, amb

nous productes ètics i ecològics

per oferir a les participants. La Di-

recta pretén establir allà la seva

seu física a les comarques de Po-

nent. La Maranya és i seguirà sent

un somni fet realitat.

-Per què el canvi de Maixanta aMaranya?-La Maranya és fruit de la fusió de

la gent de l'antic Ateneu La Mai-

xanta, com bé has dit al presentar-

nos, i de la gent de SuportPonent.

Arrel d'això i amb ganes de reno-

var, ja que havia marxat gent i n'ha-

via entrat de nova, es decideix can-

viar per La Maranya. Som unes

Maranyeres, ens agrada enmaran-

yar al personal si això pot suposar

quelcom positiu per la veritat que el

sistema ens amaga. Podríem dir

que el projecte de la Maixanta s'ha-

via cremat, que la gent necessitava

aire nou, fresc, i també un local

nou, ja que al estar al casc antic el

local de la Maixanta feia literalment

aigües per tot arreu. Les relacions

personals entre membres d'altres

col·lectius com Suport Ponent van

fer la resta, fins a inaugurar, l'any

2005, la Maranya. Actualment,

unes 10 persones participem regu-

larment de la gestió de l'espai, tot i

que el nombre és variant i aspirem

a créixer. La idea és arribar a tenir

una assemblea de gestió que fun-

cioni sola, alhora que en funcioni

una altra més política, la generado-

ra d'activitats.

-Que us va fer decidir a buscarun local dins del casc antic? -El local del carrer del Parc està en

un estat un xic complicat, amb la

part del fons del local amb dos dits

d'aigua permanentment. La humi-

tat ens impedeix tirar endavant al-

guns projectes, com l'espai per la

corresponsalia o la consultoria

legal. Finalment, una denúncia per

l'aniversari d'ara fa un any va ame-

naçar de tancar el local, de precin-

tar-lo per part de la guàrdia urbana

al no tenir llicència d'activitats.

Aconseguir aquesta llicència,

demanada per la Paeria, suposava

una inversió impressionant, fet que

ens va fer plantejar la idea de mar-

xar. Entre les humitats i les impos-

sibles exigències de l'ajuntament,

ens volien fer fora, però després

ens han arxivat la causa, o sigui,

ara marxem perquè ens dona la

gana, tot i que allà on estem hi

estem la mar de bé. Entenem

també el casc antic com l'espai de

lluita i de dignitat que li queda a la

Lleida de tota la vida, una mica

com la darrera trinxera contra el

progrés a la nostra ciutat. D'alguna

manera estem enganxats al Casc

Antic, i ens és difícil d'imaginar una

Maranya lluny d'aquest.

-Al casc antic de Lleida i molt aprop vostre es troba el Casal In-dependentista d'Agitació Cultu-ral L'Ocell Negre i la Taverna Po-pular La Falcata, com són lesrelacions entre tots vosaltres?-Alguns membres de la Maranya

són usuaris del Casal i viceversa, i

les relacions personals entre els

membres d'ambdós col·lectius

s'estrenyen a cada acte organitzat

conjuntament. La defensa del

Roser ens ha portat sovint a en-

capçalar i aguantar la mateixa pan-

carta, i, tot i que els espais de lluita

poden semblar diferents, sovint s'a-

propen i es transformen en co-

muns.

Les relacions han millorat molt,

fet que produeix una suma d'esfor-

ços quan cal. Lligues de futbol, mili-

tàncies en d'altres col·lectius, etc.

han fet la resta. La Falcata és una

Taverna, no és cap col·lectiu, i

algun dels qui la porten militen o

han militat en algun dels col·lectius,

però actualment funciona només

com a taverna.

-Que destacaries d'aquests dosanys i mig de Maranya?-En aquests dos anys i mig hem

consolidat tant el projecte com el

col·lectiu.

Ens hem acabat de convèncer

de la importància d'un espai com la

Maranya en una ciutat com Lleida.

De fet estem convençudes que cal-

dria una Maranya a cada barri de

Lleida, ja que és necessari donar la

volta a la barbàrie capitalista que

no para de menjar-se la dignitat de

les persones. La Maranya és l'e-

xemple, com cada Casal, Centre

Social o espai alternatiu, que una

altra manera de fer les coses és

possible.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

La Maranya és una pedra a la sola de la sabata del poder, un espai de relacions horitzontals.

ARNAU GALÍ I MONTIEL, MEMBRE DE LA MARANYACaducar

Jordi Martí Font

Totes tenim una data de caducitat iaquest arriba soviet més aviat del quevoldríem. Els primers símptomes queaviat se’ns activarà la reserva ens die-sen desconcertats i sense tenir massaben clar què fer amb el que ens quedade vida, el que ens queda de temps.Som peribles, cossos que es van des-composant des que neixen però queen la seva recta final fins al no res es-devenen particularment poc atractiusper a la resta, poc interessants, pocdesitjats… Caduquem com els iogurtsital com ho fan, també, les coses quehem fet al llarg de la nostra vida. Elmón es renova cada dia, cada, hora icada segon i que nosaltres deixem deser vius és la manera que té la terra dedir-nos que no som res més que unanecdòtic munt de carn, ossos i sangque en uns mesos no deixa rastresdistingibles.

Social-sindical

Sovint a casa nostra hi ha un debat,sempre solucionat amb bones parau-les, al voltant del tema de la mala i ne-cessària relació entre els movimentssocials i els moviments sindicals. És eldebat que mai no fineix entre les quivenim d’una tradició, l’anarcosindica-lisme, que pretén defensar els intere-saos del treball davant dels del capitalsense renunciar, teòricament, a cons-truir un món sense explotació i sensedomini d’uns sobre els altres. Mésenllà de la retòrica que gastem, la rela-ció entre uns (que som nosaltres) i al-tres (que moltes vegades també somnosaltres) és pèssima, moltes vegadesinexistent.

Ens cal una inflexió en aquest jocencaminada a aconseguir que la infec-tació sigui d’anada i tornada, que la ba-rreja i la manera de fer nostra s’oxigenii, sense voler ser ditrigista, captadorao manipuladora, esdevingui camí junta qui està lluitant i sobretot treballantper transformar el nostre voltant en unsentit socialitzador, no capitalista i fu-gint de dogmes antics i moderns. Si nosom capaços de canviar no deixaremde ser el que som, un d’aquells esque-mes tan tòpics, típics i reals que parlend’”homes, blancs (o grisos), cristians(o negadors del cristianisme) i de mésde 45 anys, majoritàriament treballa-dors de grans empreses amb estabili-tat laboral o funcionaris... Si realmentvolem transformar la societat en unsentit revolucionari, per fer-la avançar(i no necessàrimanet això vol dir pro-duir ni consumir més, només faltaria),no podem continuar vivint els am-bients reclositsde què ens hem dotat.Ens cal aire i repirar-lo amb els pul-mons oberts.

Resignació

Farem amb el que tenim el millor quesabem fer. No ens plegarem, no enssotmetrem, no callarem...és per aixòque no coneixem “resignació”.

“Caldria unaMaranya a cadabarri de Lleida, perdonar el tom a labarbàrie capitalista”

De tendència llibertària, les membres de La Maranya intentem generar espais d'autogestió en les nostres vides i en les nostres relacions socials.

‘La Maranya, la nau pirata,segueix el seu camí’> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...