Upload
fundacio-claror
View
249
Download
4
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Publicació editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.
Citation preview
REVISTA D'ESPORTS, SALUT, CULTURA i LLEURE
INSTITUTS ODONTOLOGICS
ASSOCIATS
disposem d'un finançament a la seva mida:
Preus especials als socis de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Municipal Sagrada Família
1 a Visita, consulta i revisions "Gratuïta" la Visita Ortodòncia (aparells correctors) "Gratuïta" Urgències / revisions periòdiques "Gratuïta" Fluoritzacions "Gratuïta" Radiografies intrabucals "Gratuïta" Higiene bucal (neteja)+Revisió 3.000 Ptes. Extraccions simples 2.000 Ptes.
i un 20% de descompte en la resta de tractaments!
Cada dia més a prop seu
NO TANQUEM PER
GRANOLLERS Av. Sant Esteve 86, 3r 4a . Tel. 879 32 28 MATARÓ ci lIuro90, 'baixos ' Tel. 93.757.71.81 ItADALONA (nova adreça) Av. Martl Pujol 254, baixos' Tel. 93.389.43.31
CORNELLA ci MossènJ. Verdaguer, 6. 2n 3a' Tel. 93.474.19.32
EMPRESA COL·LABORADORA AMB LA FUNDACiÓ CLAROR
s u M LA PORTADA Revista Tot Claror
Núm. 16 Illa Època
Octubre-Novembre de 1998
A R
Les altres portades
OPINiÓ 2. Articles d'opinió de Francesc Fern6ndez,
Eduard Franco i Sergi Larripa. La Vinyeta, per Eduard Teixidó.
4. Enquesta: "Existeix dopatge encobert en l'esport professional?"
ENTREVISTA 6. David Meca, campió del món de natació de
fons.
SALUT 10. Les lesions musculars
DIETÈTICA 12. L'alimentació és una gran ajuda per a les ma
lalties tumorals.
ENFORMA! 15. Posa't a punt per començar la temporada.
POLIESPORTIU 19. Anar en bici per la ciutat. 22. Reflexions d'una monitora d'esplai.
24. GUIA DE SERVEIS
SOCIETAT 27. Hi ha prou biblioteques a Barcelona? 28. L'Eixample lluita contra el mal de les façanes.
30. LLIBRES 30. INTERNET ESPORTIU 31. AGENDA D'ACTIVITATS 32. PASSATEMPS 32. CONCURS
NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 34. L'Esportiu Claror remodela part de les seves
instaHacions 36. Entrevista a Joan Itxaso, Director General de
la Fundació Claror 38. MisceHània 40. Tot Claror inicia una nova època
ENTREVISTA A DAVID MECA
David Meca s'ha proclamat recentment campió .del món de natació de fons , En l'entrevista, Meca repassa la seva trajectòria com a nedador, explica experiències viscudes entre taurons i piranyes, parla de la seva vida als Estats Units i medita sobre les possibilitats d'assolir uns dels seus grans objectiUS: ser actor de cinema,
LESIONS MUSCULARS
Les I~sions musculars generalment no resulten greus, però, en canvi, afecten força esportistes, De fet, al voltant del 3 O per cent de les lesions que aquests sofreixen són musculars, En alguns casos, com el d 'en Pep Guardiola, poden provocar llargs períodes de recuperació, AI reportatge fem cinc cèntims de la tipologia d'aquestes lesions,
ANAR EN BICI PER LA CIUTAT
Ara que s'acaba l'estiu i que molts de nosaltres hem recuperat el gust per la bicicleta, tenim la gran oportunitat de no desar-la al lloc dels mals endreços, Moure's en biai p'",r la ciutat té indubtables avantatges, i el nombre de carrils-bici ha augmentat, tot i que encara ' és lluny de la quantitat desitjable.
LESIONS MUSCULARS EL CALVARI DE MOLTS ESPORT1STt:S
j, j, j, d?o d?o d?o ANAR EH BICI PER LA CIUTAT
MISSiÓ POSSIBLE?
~ DA.VlDME:tA
campió del món <k natació dt fons ~
LES LESIONS MUSCULARS
I
_ ()p=i01=·~Ó ______________________________________ __
Revista Tot Claror
Tercera època Número 16
octubre-novembre de 1998 Tirada: 13.000 exemplars
Paper reciclat Dipòsit legal: B 28124-84
Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 93 207 06 40 FAX 9320777 35
Entitat editora
Sardenya 337 Entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 932070640 Fax 93 207 77 35
E-mail : [email protected] Web: www.bcn.es/claror
PRESIDENTA
Joana Céspedes
SECRETARI
Jordi Cabanes
DIRECTOR GENERAL
Joan Itxaso Paternain
DIRECTORA ESPORTIU CLAROR :
Núria Borràs
DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL
SAGRADA FAMILIA:
Eduard Franco
Revista Tot Claror
CONSELL EDITORIAL:
Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell,
Sergi Larripa.
DIRECTOR:
Sergi Larripa
REDACCIÓ :
Ester Benach
TRACTAMENT INFORMÀTIC:
David Ferm\ndez
COL. LABORADORS:
Arialllna Viñas Eduard Teixidó Miquel Garcia Núria Cubells David Soriano
PUBLICITAT:
Josep Llurs Vide
COMPOSICiÓ I IMPRESSIÓ:
PCGràfic Bertran, 40. 08023 Barcelona
IMGESA Sant Adrià de Besòs
DISTRiBUCIÓ:
Mencor
TOT CLAROR és u~a revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.
2 rOl CLAROR
Francesc Fernandez
Periodistl1 esportiu de COM Ràdio
~profiteml 'oportunitat
i fem que el cinquè
Ioc aco n segui t a l
Mundial de bàsquet d'Atenes
sigui el punt de partida d 'una
nova etapa.
De moment, s'ha recupe
rat la il · lusió per una selecció
que estava "desapareguda en
combat" , just quan tenim en
l'horitzó la desaparició del ter
cer estranger a l'ACB a fina ls
de temporada, fe t que obre
una porta per tal que els joves
comencin a ser importants.
No podem desaprofitar la
fornada de júniors que s'han
proclamat campions d 'Euro
pa a Turquia i, oficiosament,
campions del Món a Alema
nya. Els López, Dramec, Ga-
L'èxit de la selecció
espanyola de bàsquet al
Mundial d'Atenes
sol, Navarro i altres (per es
mentar només els que juguen
a la Penya i al Barça), formen
potser la millor generació de
basquetbolistes des d'aquella
nascuda el 1959, amb els Epi,
Llorente i companyia.
Afegim a aquesta situació
el nou contracte televisiu, que
farà augmentar els diners que
rebrà el bàsquet, i adminis
trem-ho tot bé.
En l'actual situació de dic-
tadura fu tbolística serà
molt difícil que hi hagi
un segon "boom" a l'estil
del de 1982. Però ja po
sats, demanem als entre
nadors un joc compro
mès amb l'espectacle; als
àrbitres, que deixin jugar
dintre del que permet el re
glament; als clubs, que facin
assequible el preu de les en
trades i que cuidin la pedre
ra; a la televisió, que pensi
que el bàsquet segueix sent
el segon esport a nivell esta
tal, i a casa nostra, a molts
llocs el primer; i nosaltres, els
periodistes, donem-li l'aten
ció que es mereix. Aleshores
serem més a prop del desitjat
segon "boom".
__________________ Opinió
Eduard Franco Esladella
La tarda del 10 de setem
bre es van produir una
cadena d'esdeveni
ments de fort impacte infor
matiu, uns d'actualitat extrema
i d'altres de context històric,
que són difícilment assimila
bles donada la seva quasi si
multaneïtat.
L'entrada a la presó de
Guadalajara de José Barrio
nuevo i Rafael Vera; la baixa
da veltiginosa de la borsa; l'au
torització per l'excarcelació,
els caps de setmana, de Mario
Conde (per què tal fet no ge
nera alarma social?); la clau
dicació de Boris Ieltsin en el
seu desig d'imposar a Viktor
Chernomirdin com a primer
ministre rus; el 25è aniversari
del cop feixista a Xile que va
enderrocar al president cons
titucional Salvador Allende; el
¡ missatge de 1'11 de setembre
del president Jordi Pujol, en
un moment en què s'enfronta
amb el dilema matemàtic de
passar de 1'1 al 3, sense consi
derar el 2; l'enèsim capítol de
''l'affaire" sexi de l'any entre
Clinton, Levinsky i Starr; i... la
"dimicessació" de Javier Cle
mente com a seleccionador
nacional de futbol.
Si fossim mal pensats po
dríem rumiar que la quasi co
incidència horària de l'entra
da a la presó de Barrionuevo i
Vera i la roda de premsa de
Javier Clemente tenia unes
certes reminiscències a les
La sortida d e Clemente
demostracions florals, pro
fundament difoses per la TV
única d'aquella època, amb
les quals ens obsequiava el
general Franco 1'1 de maig de
cada any coincidint amb les
manifestacions sindicals lògi
ques del dia. Coneixent el ta
rannà de Javier Clemente
aquesta interrelació sembla
quasi impossible . No obstant,
és sorprenent que la televisió
estatal, TV1 , donés la roda de
premsa de Clemente al mateix
temps que la majoria de les
altres cadenes mostraven les
emocionants escenes que
s'estaven produint a l'entrada
de la presó de Guadalajara.
Però, què ha passat per
què la situació de la selecció
espanyola en general, i la de
Javier Clemente en particular,
hagi mobilitzat les més altes
personalitats del govern fins
el punt d'analitzar pública
ment l'assumpte, i durant ac
tes de contingut objectiva
ment més importants, i fer re
comanacions molt concretes,
més quan afirmen repetida
ment que no són intervencio
nistes?
Honor Sergi Larripa. Director Tot Claror
Crec que, bàsicament, les
raons d'aquest comportament
són dues diferents, però molt
complementàries.
En primer lloc, l'es logan
comunicatiu més repetit pel
govern estatal és que "ES
PAÑA VA BIEN". Després de
l'actuació decepcionant de la
nostra selecció en el Mundial
de França i, sobretot, de la
darrera derrota davant la se
lecció de Xipre, formada per
uns jugadors amb sous i pri
mes infe riors a les del
"Gratallops FC", es comença
va a impregnar a la societat
espanyola la idea que "ES
PAÑA NO VA BIEN",perquè:
com pot anar bé Espanya si la
seva selecció futbolística, mi-
L'honor és l'estima qtle cadascún de nosaltres sentim per nosaltres mateixos. L'honradesa és l'estima que tenim a ulls dels altres . Sovint alguns esportistes cauen en la trampa de pensar que l'única manera de mesurar l'éxit o fracàs de les seves
accions depèn del seu grau d'honradesa, del reconeixement social que obtenen. I persegueixen l'honradesa a costa de la seva honor. .. i de la inocència de la societat.
Sembla que no tinguin prou amb la satisfacció personal que poden tenir si han fet bé la feina, hagin quedat primers, segons o últims.
En els últims mesos ens hem fartat de sentir a parlar de casos de "pressurnpte" dopatge. "Pressumpte" dopatge al ciclisme, a la natació, al futbol, a l'atletisme ... No valIa pena concretar. Tots sabem el què s'ha elit i escrit: que si s'han de canviar les lleis, fer més controls, unificar llistes, bla, bla, bla .. .
Però, la veritat. per moltes llistes i controls, la solució només arribarà per la via de l'autoreflexió. ¿Perquè no convidem els esportistes, metges, directors .. . a que ells mateixos li donin la volta a la situació, partint de la $eva voluntat? ¿Perquè no reflexionen i decideixen, un per un, competir sincerament, sense trampes? Potser no faran tants bons temps, no quedaran primers ... no seran tant honrats, però sí més honestos. I se sentiran millor amb sí mateixos.
lOl CLAR R 3
_ ()p~int~·=ó ____________________________________ __
I)ENQUESTA
Creus que existei~ dopatge encobert en l'esport professional?
SEBASTIAN TUÑÓ ÀLEX SINTES RIBERA GARCIA CÈLlA ABAD 62 anys 25 anys 12 anys 24 anys
Sí. Mai s'havia parlat Sí. Penso que el tema Sí. Prenen alguna cosa Sí. Penso que n'hi ha d'aquest tema i en can- del Tour de França però penso que no és hagut i que n'hi ha. H i vi ara se'n parla molt. l'han tret de mare però tan forta com es d iu. ha molts interessos que Sempre ha existit. Hi ha de dopatge n'hi ha, en Si fan bons resultats deixen de banda l'es-esportistes que fan uns el cicl isme igual que en deu se r perquè fan un peri t esport iu. Hi ha res ul tats d ifíc i ls de el futbol o en l'esport du r entrenament, no molta gent que té altres creure si no és perquè profess ional en gene- perquè prenguin res. fites que no són es por-han pres alguna cosa. ral.
rall màgic on es miren les vir
tuts principals de la nació, està
fracassant estrepitosament?
És evident que no es podia
permetre que la idea anés pe
netrant als pensaments dels
espanyols i, per això, es de
uen haver produït llargues i
agobiants sessions dels més
alts estaments per decidir la
solució que, en el futbol, quasi
sempre és la mateixa: s'ha de
canviar l'entrenador.
En segon lloc, aquest es
tiu , a més de mantenir l'eslo
gan "ESPAÑA VA BIEN" ha
sorgit un complement des del
govern central indicant "HE
MOS DE IR HACIA EL CEN
TRO".
I, vés per on , la tàctica de
la fracassada selecció de Cle
mente és no fer cas del cen
tre . El seu joc es basa en una
defensa ferotge i p ilotes llar
gues llançades a les bandes o
tives.
a estilistes com Raul, Kiko, AJ- altre entre nador de pensa-
fonso , etc. a passar-se el partit ment rígid , no compta amb
mirant cap el cel per veure si Ivan de la Peña, un dels fut-
cau alguna pilota. bolistes amb mes capacitat del
Clemente ha menyspreat el
. centre i que en aquest centre
estigui el seny i el cap del joc.
Ara es lamenta que Guardio
la, el millor jugador per fe r
aquesta tasca, estigui lesionat
i quan ha estat en condicions
l'ha aprofitat poquíssimes ve
gades en la seva millor posi-
ció.
Evidentment, i amb això
món per fer rutllar un equip i
per donar espectacle . l ho fan
perquè d iuen que perd pilo
tes i, enlloc de pensar una es
tratègia que solventi el proble
ma quan es produeix, és més
fàci l enviar-lo o no tenir-lo en
compte "fins que maduri".
Clemente ha tingut mala
SOlt, ha despreciat el centre i
la seva actuació estava con
duint a pensar a una part im
pOltant de la societat espanyo
la que Espanya no va bé, i això
no ho pot permetre el paltit
que ostenta el poder i el go
vern actual i que està predi
cant exactament el contrari. Si,
a més, aquests fe ts es produ-
eixen en un moment on és
molt oportuna l'aparició d'una
cortina de fum, les conse-
projectils aeris que obliguen coincideix amb Van Gaal, un qüències no tenen remei.
4
MERCÈ ANDRÉS 53 anys
Sí. No sé si en determi-nats esports existeix més dopatge que en d'a ltres però estic convençuda que hi ha esportistes, no tots, q ue prenen su bstàncies.
Envieu-nos les vostres opinions!
També per E-mail: [email protected]
Animeu-vos-hi!
Q ualsevol lector pot publicar el seu texte a la Revista Tot Claror. Escriviu algCm article d'in terès general, sobre algún fet esportiu, social o cultura l que us interess i, i el veureu publ icat a aquesta pàgina. Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publi car les col.laboracions, així com de resumir-les o extractar- les quan es consideri oportú .
especialistes
en complements
pUl' lu pl'àttitu
iJe ta natació
15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS , SOCIS FUNDACIO CLAROR
Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc ..
~IXAMPL~ C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu
Sagrada Família)
_ Entrevista
DAVID MECA: IIEL TITÀII
Entrevista: Ester Benach
David Meca posseeix des del19 de setembre e l títol de campió de la Copa del Món de natació de llarga distància. Des de la plata del Mundial de Perth" l'acumu lació de victòries en travesses en mar obert li han comportat e l just reconeixement per dinou anys dlintens treball. Però pe r a molts Meca és encara un desconegut, ja que la nataci6 de llarga distància és u'n esport amb poca base al nostre país .. la revis1:a Tot Claror ha volgut conèixer les seves experièndes en aigües de tot el món i I:a seva vocació, quan toca, Itteralment~ de peus a terra" Ita d1actor.
6
David Meca va començar a nedar gairebé per necessitat. Tenia els peus plans, dèbil constitució i altes febres quan es posava malalt. fI metge va aconsellar-li que fes natació per fer madurar la constitució. Tenia cinc anys i ningú hauria pensat que vint anys després es convertiria en el millor fondista del món.
Ja t'agradava la piscina, amb cinc anys?
Sí. De fet participava en campionats
escolars i vaig rebre una petita beca,
D'aquell temps recordo una entrena
dora que em lligava les cames amb
cordes perquè millorés la tècnica i quan
feia les competicions era l'únic nen que
anava amb les cames lligades, Això
se'm va quedar clavat.
Una experiència que podria fer abandonar la natació a molts nens.
Sí, però vaig seguir nedant. A sisè
d'EGB va ig entrar a l'escola Santa Cia
ra, que és només per nedadors, És
quan vaig fer el primer salt guanyant
campionats de Catalunya i d'Espanya
per edats, L'estiu del 1992, justament
per les Olimpíades, vaig guanyar el
primer títo l de ca mpió d'Espanya en
categoria absoluta,
Però aquest títol el vas aconseguir quan ja estaves al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR).
Sí. Durant el BUP i el COU vaig
estar al CAR, Aquest va ser el segon
salt perquè et converteixes en un ne
dador profess ional. Ja em jugava el
sou , entrenava amb medallistes .. , El
Club Natació Sabadell va fer-me cam
pió d'Espanya d'edats i el CAR em va
proclamar campió d'Espanya absolut.
Aleshores és quan vaig decidir dedi-
________________________________________ 1Ent~vista
Revalidar el títol de la
Copa del Món és un dels
gran reptes perquè diuen
que és més difícil aguan
tar que no pujar.
ca r-m e se riosam e nt a la natac ió. I quan vas decicir passar a la llar
ga distància? Des de l 1992 fins el 1996 vaig gua
nyar, com a mínim, una prova cada any
dels campionats d'Espanya absoluts. El 1 996 l'entrenador ja em va recomanar que, per les meves condicions físiques, e l millor seria que em dediqués a la
natació de llarga distància. Ja feia dos anys que estaves als
Estats Units. Què et va fer marxar? Quan el COU es va acabar vaig fer
un curs d'Art Dramàtic a Barcelona.
Te nia una beca de la Federació Espanyola, volia participar en el meu pri
mer Campionat d'Europa ... Però aquí era molt difícil compaginar entrena
ments, estudis, feines que sorgien de publicitat, fins i tot em van oferir parti
cipar en una pel ·lícula. Vaig renunciar
hi perquè l'entrenador volia que em concentrés en la natació.
I te'n vas anar. Sí, d'un dia per l'altre vaig fer les
maletes i vaig anar a l'aventura sense , saber on acabaria. Només vaig trucar
un entrenador de Santa Bàrbara i em
va buscar una família . Vaig estar-hi tres
mesos, vaig participar a l'USA Open i
vaig aconseguir el bronze. Aleshores
és quan em van oferir beques i vaig
triar anar a la universitat de Califòrnia.
Perquè quan vas arribar no favalava ningú.
No. Quan vaig arribar als Estats U nits
no tenia cap beca ni cap universitat.
Ni l'anglès sabia! Havia parlat amb al
guns entrenadors americans però quan
ets estranger i arribes de nou no se'n
refien prou per donar-te una beca o
agafar-te per l'equip. Primer volen veu
re't nedar.
I és tanta la diferència en el trac-
te que reben els esportistes que, a més, volen estudiar?
Sí. Pel que fa als entrenaments ja és diferent, és com una competició cada dia. Entreno amb campions de l món, olímpics ... , hi ha un nive ll molt alt, i això et fa millorar. Depèn també de les universitats però en general és alt.
Pel que fa a les ajudes per seguir estudiant també és molt diferent. Te
nim tutors, et fac iliten els exàmens perquè els facis a l'avió sota el control de l'entrenador o t'envien un tutor a l'hotel.
La decisió va ser encertada, perquè des daleshores fins avui has acumulat moltíssimes victòries. Aquest any ha estat importantíssim per a tu, sobretot des del Campionat del Món celebrat a Perth (Austràlia).
Sí, però no m'ho vaig passar gaire
bé. Just abans de començar el Mundial, al mes d'octubre, em van fer una revisió i em van trobar força anèmic.
En esports de resistència no pots estar-ho perquè necessites molts glòbuls vermells. Em van comentar que acon
seguir un nivell normal demanaria tres
o quatre mesos i que si el volia alt podia passar més temps. Faltaven només dos
mesos i mig pel Mundial, estava classificat i desitjava fer-ho bé.
Tota la meva família va venir cap als '
Estats Units i em van ajudar amb una
alimentació rica en ferro, a més de la medicació.
Però finalment les coses van sortir-te molt bé.
Sí. En la prova que no havia preparat
bé vaig aconseguir una cinquena posi
ció, molt a prop de l'or, i això em va
donar ales per a la dels 25 km. Vaig
començar molt endarrerit. A mitja car
rera, quan faltaven dues hores i mitja,
vaig començar a picar peus i a moure
braços com si fos un esprint. Pensava
"o peles o ho fas millor". Vaig pensar en
positiu, en aquestes proves val més la
mentalització, el "coco", que cap altra
cosa i, finalment, vaig guanyar la plata.
Va ser la primera medalla espanyola de
la història en aquesta especialitat i l'úni
ca espanyola de natació al campionat
del món. Un cop aconseguida, la gent
CURRíCULUM VITAE
• .David Meca i Medina va néixer a Sabadell 1'1 de febrer de 1974.
• Graduat en Art Dramàtic per la University Southem Califomia.
MECA NEDADOR
• 9 cops guanyador del Descenso lntemacional a la ria de avia (Espanya), del 1990 al 1998.
• Rècord de .Ia Travessa al Port de Barcelona.
• 2 cops campió de la Copa d'Europa a Sardenya (1996 i 1997).
• 3 cops campió de la Copa del Món a Macedònia 09')6, 1997 i 19')8).
• Campió Ciudad del Rosario (Ar
gentina) el 1997. • 2 cops campió al riu Nil 09')6 i
1997).
• Campió al can,al de Suez el 1997 . • Segon al Mundial de Perth
(Austràlia) el 1998.
• Guanyador a la platja de Copacahana (Brasil) el 1998.
• Segon a Tapes (Brasil) el 1998. • Guanyador de la Marató Santafé
Coronda (Argentina) el 1998.
• Guanyador de l'HendariasParanà (Argentina) el 1998.
• Guanyador de Ciudad del Rosario (Argentina) el 1998.
• Medalla de plata Copa Europa a Starigrad (Croàcia) el 1998.
• Campió de la Copa del Món, el 19')8.
s'hi va abocar i em vaig sentir molt satisfet.
Et va sortir tot forgul/! Home, m'havia entrenat molt fort.
L'entrenador em feia fer una marató
7
_ Entrevista
de 25 km cada dissabte perquè m'acos
tumés a l'esforç. Pensava que no po
dia conformar-me amb una catorzena
pos ició.
I en lloc d'anar-te'n a casa a assaborir la victòria vas tornar als Estats Units.
Vaig pensar que el millor era tornar
per preparar-m e per les proves de
l'Amèrica del Sud de la Copa del Món.
No només vas guanyar la majoria de curses sinó que et vas estrenar amb un rècord a Rio de Janeiro (25 Km). També vas guanyar les proves més llargues, com la de 60 km i la de 88 km, organitzades a l'Argentina amb només set dies de diferència entre elles.
Les vaig guanyar però per poc. Són
carreres que duren entre 5 i 9 hores i
guanyar-les per un minut tampoc és
gaire.
I nedant entre 5 i 9 hores, en què penses?
Molts cops penses que ja no pots
més i cauries en la temptació d'agafar
te a la barca. Jo encara no he abando
nat cap cursa. Diuen que un cop ho
proves tornar-ho a fer no costa gens.
I què ,et motiva per seguir? Diuen per l'Amèrica del Sud que sóc
l'únic nedador que parlo mentre estic
nedant. No és que digui frasses però
m'agrada passar una bona estona. Que
et facin riure durant un segon no et fa
perdre la cursa i, en canvi, et fa gua
nyar mentalment i t'ajuda a seguir mit
ja hora més.
També em motiva l'ajuda de l'en
trenador o de la persona que va al meu
costat. Necessito molta info rm ació,
que em mantingui constantment infor
mat del temps que porto, quan em
falta, a quina distància vaig del primer,
a quan temps va el del darrere, la tèc
nica, la braçada ...
Però després de tres hores nedant amb prou feines deus sentir braços i cames. Encara pots vigilar la tècnica?
La tècni ca no la pots perdre mai.
Has de tenir sempre la sensació d'aga
far l'aigua bé, de no fer bombolles,
d'acabar les braçades, de fer-les el més
econòmiques possible per no cansar
te, vigilar de no fer un mal gest per
evitar lesions. Són moltes coses.
Les condicions que deus trobar en segons quins mars tampoc deuen ser les més adeqüades. La gent només pensa en els taurons blancs de Perth però deveu trobar de tot.
Hi ha aigües molt brutes. A Egipte,
al riu Nil , un dels més contaminats del
La carrera a la gran pantalla David Meca ja ha començat a veure com la popularitat gràcies als seus èxits
com a nedador repercuteix en la seva carrera d'actor. Fa poc li van oferir rodar durant tres mesos per la sèrie Los vigilantes de la playa . Va rebutjar-ho perquè, com ell diu, "de moment per a mi és més important guanyar una medalla d'or que potser només passa un cop a la vida. fa tindré temps d'acceptar altres oportunitats", Es va llicenciar en Art Dramàtic per la Universitat de CaliFornia i ja ha fet obres de teatre i una sèrie televisiva americana. Era l'amic de El joven Indiana fones, dirigida per Steven Spielberg i amb George Lucas com a productor. "La sèrie no és com la pel' lícula i no va tenir gaire èxit però treballar amb ells i en una superproducCió ha resultat molt positiu per a la meva carrera". Es va iniciar en el món de la petita pantalla fent anuncis de publicitat. Més endavant li van oferir de participar en una pel'lícula que es rodava a Barcelona: 'Wo .la vaig fer perquè tenia el Campionat d'Europa, però la idea em va agradar i llavors vaig decidir estudiar seriosament Art Dramàtic". Volcl.fia dedicar-s'hi quan acabi la seva etapa com a nedador professional però admet que "m'agradaria qualsevol tipus de paper però que no tingués res a veure amb l'esport o la natació, ja que és més fàcil quedar-te encasellat".
8 ro r l.LAROR
món, has de tenir la boca ben tancada
perquè hi ha paràsits que poden ser
perillosos. Has de vacunar-te bé i vigi
lar amb les piranyes i les meduses. Tot
i ai xí ja es busquen llocs més o menys
controlats o zones en què no ri'hi hagi
gaires. La possibilitat que et passi algu
na cosa és mínima, però si veus unes
condicions pèssimes sempre pots triar
no participar a la cursa.
Sobretot a l'Amèrica del Sud, on es fan la majoria de curses de la Copa del Món i on la natació de llarga distància és molt més coneguda, deus ser tot un heroi.
Bé, les curses allà m'han anat molt
bé aquest any i l'esport és molt impor
tant, fan un gran muntatge a les pro
ves. Quan hi ha una competició tro
bes gent a banda i banda del riu que
t'anima i aplaudeix. Ho admiren més i
per això ets com un heroi. Seria com
el futbol a Espanya.
Quin àlies t'han posat? Home, em diuen "El Titan". Aquí a
Espanya algun cop he llegit que em
deien "el tauró nacional", "l'home am
fibi" i coses així.
Per què creus que aquí pràcticament ni es coneix la natació de llarga distància?
Crec que en part és perquè els pocs
espanyols que hi ha en aquesta disci
plina no han aconseguit els resultats
esperats ni tampoc han rebut el su
port necessari ,
Quin tipus de suport? A mi mateix em va passar. Vaig ha
ver-me de buscar la vida sol per partici-
______________________________________ ~ntrevista
La Federació Espanyola
no m 'inscrivia als Campio
nats dEuropa o del Món
que feia una pila danys
par en els circuits internacionals. La Fe
deració Espanyola no m'inscrivia als Cam
pionats d'Europa o del Món que feia una
pila d'anys que es realitzaven. Fins i tot
em deien que era massa prim, massa
jove i que no seria bo per a la natació de
llarga distància. Suposo que això també
els ha passat a altres nedadors.
Tot just ara, com el Campionat d'Eu
ropa es va fer aquí l'any passat i s'han
adonat que necessiten medallistes, co
mencen a crear-se escoles de gent jove
i es comença a conèixer.
En això alguna cosa deu tenir a veu
re el teu èxit.
Suposo que sí -reconeix tímidament-
Per mi és una satisfacció veure que
el meu treball serveix per alguna cosa.
Hi ha molts esportistes que s'entrenen
durament però que no reben cap ti
pus de reconeixement a canvi.
Esportistes com tu, que feu un gran esforç de resistència, sempre deveu estar sota la sospita d'un possible dopatge?
Sí, és veritat. Però ens tenen les 24
hores del dia controlats. Saben on vius,
on t'entrenes, on estudies. Tant aquí
El CN Sabadell va fer-me
campió dEspanya
dedats i el CAR em va
proclamar campió
dEspanya absolut
INFORMÀTICA
CI Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93455 56 84 Fax 93 458 57 48
com als Estats Units, on la Universitat
ho vigila molt per cuidar la seva imat
ge, et persegueixen i poden demanar
te en qualsevol moment que passis un
control. També quan guanyes una cur
sa és obligatori que al cap de mitja hora
te'n facin un . Si tens una bona tempo
rada imagina la de controls que arribes
a passar.
Què en penses de la situació actual del dopatge?
Em sembla bé que es vigili però
penso que de vegades els que gua
nyen estan molt perseguits i els que
no tenen bons resultats no passen tants
controls .
Quina alimentació i preparació física fas abans d'una competició?
El meu tipus d'entrenament és força
diferent que el d'altres espo rti stes.
Quan arriba una competició en comp
tes d'abaixar el volum i descansar el que
faig és intensificar, nedar encara més
que durant l'any. És com una piràmide,
on dalt de tot hi hauria la competició.
Aquest sistema em va bé perquè, per
ara, com no tinc gaire múscul, no so
freixo gairebé lesions i, en canvi, m'aju
da molt mentalment. L'alimentació es
basa en carbohidrats (pasta, espague
tis) per aportar molta energia, en be
gudes isotòniques ben preparades .. .
Quins projectes tens a curt termi- · ni?
No ho sé, hi ha tantes coses ... ! Cre
uar l'estret de Gibraltar n'és un però
potser el més important és revalidar el
títol de la Copa del Món . És un dels
grans reptes perquè diuen que és més
difícil aguantar que no pujar.
Què sents amb la Copa del Món a les teves mans?
Encara no m'ho crec. No sé explicar
la sensació. Veus com l'esforç, el sacri
. fici, llevar-te a les cinc de la matinada i
anar a dormir a les vuit del vespre, no
sortir, no beure, no fumar, no fer la vida
Presuntes molt personals
• Una ciut.at per viure-hi? Barcelona
• Un lloc on anar de viatge? San Francisco
• Un llibre per llegir? La Tapadem, de John Grisham
• Una pel'lícula de cinema? Titàn'ic
• Un mitjà per estar infonnat? La televisió
• Mar o muntanya? Mar
• Un plat per dinar? La paella
• Un cantant o grup musical? Celine Dion
• Un esportista? No vull dir noms, tots tenen el seu mèIit
• Quin personatge històric t'hagués agradat conèixer? Cristòfol Colom
• Què valores, més de les persones? Que sàpiguen pOltar l'èxit, la senzillesa
• Si un dia fossis president del govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries? Ajudaria més els esportist~s
• Dretes o esquerres? Centre
• Què t'enduries a una illa deserta? La xicota
• Un desig confesable? La migdiada
normal d'un jove de la meva edat, es
veuen recompensats. No és una vida
fàcil però una cosa així et compensa
molt, i més encara quan veus esportis
tes que també s'esforcen molt i es sa
crifiquen i potser no aconsegueixen els
mateixos resultats.
Ordenadores PC Y Hp VECTRA a la carta. Terminales de venta y programas para tiendas. Distribuidor oficial COMPAQ (pago en 6 meses sin intereses) y BROTHER. Ordenadores Portàtiles . Impresoras, accesorios, consumibles. Juegos, programas educativos. Reparación y actualización de ordenadores. Precios especiales para estudiantes, profesores, escuelas, en programas COREL y MICROSOFT.
4% de descuento a los socios del Claror y P.M. Sagrada Família
_ Sa~lu=t~ ____________________________________ __
LESIONS MUSCULARS, A It.VJJIIh,_
«L1INFERN» DE MOLTS ESPORTISTES
Per: Albert Giménez, llicenciat en Medicina
Qui no ha tingut o, almenys, ha sentit parlar de les lesi ·l'h'·H~+'
Segons alguns estudis, les lesions musculars representen er les dels esportistes. Tot i així, encara no donem suficient importància a
aquest tipus de lesions. Solen ser benignes, però amb freqüència perjudiquen l'atleta perquè un tractament inadequat pot produir llargues
absències en l'activitat esportiva.
Les lesions musculars són aquelles
que afecten el component contràctil
i/o el component tendinós dels mús
culs.
Són I~s lesions de la patologia es"
portiva més comunes però també les
menys conegudes i les que es tracten
més inadequadament. S'acostumen a
menysprear perquè habitualment qui
les sofreix pot continuar l'activitat de
la vida quotidiana immediatament des
prés de la lesió.
Segons alguns estudis, el 10-30% de
les lesions esportives són musculars.
El 65% dels casos es donen en la mas
sa muscular i amb molta freqüència en
la unió múscul-tendó.
És estrany que aparegui una ruptura
Un bon escalfament pot evitar moltes lesions
Les lesions musculars poden tenir origen en forces externes (cops, contusions, microtraumatismes repetits ... ) o bé internes, que acostBmen a ser la coordinació defectuosa en la contracció muscular. Aquestes causes, espeoialment les internes, poden veure's afavorides per una sèrie de factors com la predisposició individual a l'hora de fer l'exercici físic, el tipus de material utilitzat, el terreny on es realitzi, la modalitat eSportiva practicada i l'aplicació de la tècnica individual, i el sobreentrenament, que produeix fatiga muscular. Per tot això, cal que tinguem en compte tots aquests elements abans de començar l'activitat espo~iva.
Un punt que val la pena destacar és la importància de l'escalfament per evitar les lesions musculars. Encara que no elimina del tot el risc de lesió, sí que en redueix molt les probabilitats. Per tant, abans de fer qualsevol activitat, és imprescindible un mínim de deu minuts d'escalfament, amb una petita cursa suau i estiraments de braços i cames.
10 TOT CLARO R
total que requereixi tractament quirúr
gic i, en canvi, sovintegen les ruptures
fibrilars de major o menor intensitat.
Acostumen a produir-se quan s'inicia
o s'acaba l'activitat esportiva. Afecten
majoritàriament les cames; en primer
lloc els isquiotibials i, en segon lloc, el
quad ríceps.
Principals lesions
Les lesions musculars poden dividir
se en dos grans grups, segons afectin
el component contràctil o muscular o
bé el tendinós. Les ruptures fibrilars
en el múscul són més freqüents que
les tendinoses. Aquestes últimes afec
ten més les persones per sobre dels
40 anys. En aquest article ens centra
rem a les lesions englobades al primer
grup. Les lesions que afecten el com
ponent tendinós (tendinitis, entesitis i
tenosenovitis) les tractarem en propers
articles.
AI primer grup, el de les lesions del
component contràctil o muscular, hi ha
set tipus diferents de lesions : la con
tusió muscular, la rampa, la contractu-
I
___________________ salut
Què fer en cada cas Una de les normes comunes aplicables en tots els casos de lesió muscular és el repòs. S'ha d'interrompre l'aotivitat per evitar que la lesió no empitjori. L'embenatge i l'aplicació de gel també són adequades per a totes les lesions.
En una situació de contractura i distensió, a més d'un repòs funcional i d'aplicar gel durant dos o tres dies, el metge pot recomanar activitat física progressiva al llarg dels elies següents, sempre sense sobrepassar el llindar del dolor, aplicació de calor en qualsevol de les seves formes i pomades antiinflamatòries. A més, en la oontractura (no en la distensió) és recomanable fer estiraments suaus.
Pel que fa a l'estrebada i a la mptura o esquinçament muscular, el tractament va encaminat a limi-tar l'hematoma i l'esquinçament. Repòs, embenatge i ge l poden anar acompanyats d'antiinfhmatoris, aplicació de calor i massatges, sempre sota la supelvisió d'un
especialista. Una vegada cicatritzada la lesió s'ha de remuscular la regió, perquè es produeix una atròfia notable. En la ruptura, el període de curació serà més llarg. Per tant, també ho seran l'atròfia i la posterior rehabilitació.
En qualsevol cas, el retorn a l'activitat física s'ha de fer suaument, de manera
El cos humà té més de 300 músculs clarament definits que constitueixen
aproximada-ment el 40% del pes total del cos.
ra, la distensió, l'estrebada muscu lar, la ruptura o esq uinçada muscular i la mi oge losi.
Cadascuna d'aq uestes lesions, que representen diferents graus de gravetat, té les seves simptomato logies i tractaments propis. No es poden tractar igual totes les les ions muscu lars. Per això és important consu lta r el metge després dels primers símptomes i posar en les seves mans el procés de teràpia i recuperac ió.
Lesions que afecten
el component muscular
Contusió muscular. La gravetat de la contusió està en relació directa amb la intensitat de contracció del múscul i la força agressora.
Rampa. És la contracció espontània del múscul per causa de la fatiga. És un avís que el múscul ha de deixar de funcionar perquè una exigència més gran d'aquest pot originar una lesió més greu.
Contractura. És l'escurçament e1el múscul en un punt determinat, mentre que en la rampa es dóna en tota la seva extensió.
Distensió. És un estirament o elongació violenta de les fibres musculars que produeix extravasació. El múscul veu sobrepassats els seus límits d'elasticitat de forma homogènia. És el primer 'pas cap a l'esquinçament muscular.
Estrebada. És un grau superior a la distensió muscular. El mecanisme d'acció és el mateix però aquí sí que hi ha lesió anatòmica. Hi ha ruptura de miofibril ·les.
Ruptura o esquinçament muscular. Si l'estirament del múscul és molt important es produeix la mptura d'alguns fascicles. És un esquinçament parcial de les fibres musculars. Es parla de mptura muscular quan és un esquinçament total. La ruptura muscular se sol donar com a conseqüència de la força externa sobre un múscul en contracció.
Miogelosi. És un enduriment per inflamació del múscul. Passa per un sobreesforç del múscul quan se sotmet a càrregues de resistència molt elevades. S'ha de distingir entre la gelosi, que requerirà un massatge enèrgic i profund, i el mioespasme, que requerirà un massatge i exercicis d'estirament suaus de cara a la rehabilitació.
TOLDOS SAGRADA FAMILIA (fUUfU
Fabricació, instal·lació i reparació. TAPISSERIA I CORTINES Tendals elèctrics i automàtics. PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís
Rossell ó, 380 08025 BARCELONA Te I. 93.456·07·18
_Dietètica
Val més curar-se en salut. Una dita que fem servir molt sovint referint-nos a molts i diversos aspectes de la vida però que, en aquest cas concret, funciona a la perfecció, perquè parlem de malalties que no sempre tenen remei i que, en canvi, podem prevenir. Només cal saber quins aliments són perjudicials, quins són protectors i seguir una dieta en conseqüència.
L1ALIMENTACIÓ ÉS UNA GRAN AJUDA
PER A LES MALALTIES TUMORALS
per Maria Dolors Villanueva, dietista
Els hàbits alimentaris, de vegades,
poden perjudicar la nostra salut. Si hi
sumem que parlar de determinades
malalties, per exemple de càncer, ens
causa objeccions i por encara resulta
més difícil que coneguem la realitat i
la manera de cuidar-nos per prevenir
les .
Tots podem produir cèl·lules malig
nes, però això no ha de ser alarmant
perquè el propi cos produeix unes
defenses que les destrueixen. El tipus
d'alimentació també ens pot ajudar a
12 TOT CLAROR
eliminar aquestes cèl·lules canceríge
nes i a enfortir les defenses.
L'excés de greixos
Alguns estudis han observat que
l'alt contingut de greix en l'intestí
modifica la flora intestinal i canvia el
metabolisme dels àcids biliars, que es
transformen en peròxids reactiús i
potencialment metagens, és a dir, en
agents potencialment cancerígens. Per
tant, la ingesta elevada de greix i co-
Els' aliments que escollim han
de constituir una dieta.
Per això cal que continguin
una elevada proporció de:
1. Fibra. La fibra és beneficiosa perquè segresta el greix i evita l'estrenyiment. N'aporta els llegums, les fruites, les verdures i el pa integral
2. Sofre. El sofre és un mineral que ajuda a netejar l'intestí. Per això, almenys una vegada per setmana, hauríem de menjar cols (coliflor, bròquil, cols de Brussel'les, col llombarda).
3. Carotens. Els carotens o la provitamina A actua com a protectora per la pell i l'organisme. En porta, per exemple, la pastanaga.
4. Llegums. Els llegums són importants pel contingut en coure i altres minerals, a part de la proteïna vegetal.
5. Vitamines i minerals. Com ja hem comentat, són antioxidants.
6. Oli d'oliva verge. Per la seva vitamina i àcids grassos insaturats.
5. Poc greix d'origen animal. 6. Líquids.
Hem de beure dos litres de líquids al dia per eliminar bé les toxines.
7. Evitar l'obesitat. Hi ha força relació entre l'obesitat o el sobrepès i el càncer de mama.
8. Evitar l'estrenyiment. Està relacionat amb el càncer de colon.
9. Evitar les margarines. Pels olis saturats i altres tipus d'olis que perden la seva naturalesa en el procés de fabricació.
____________________ Dietètica
Els greixos, el colesterol o l'abús de carn incideixen en la formació d'agents potencialment cancerigens, tot i que no causen una iniciació tumoral directa.
leste ro l té efectes de promoció de
tumors, e n especial de mama i de co
lon, tot i que no causa una iniciació
tumoral de manera directa .
També els gre ixos satu rats anima ls,
com la carn o els embotits, augmen
ten el nivell de certes hormones que
poden estimular e ls processos cance
rígens en la dona. És e l cas de la pro
lacti na, una hormona segregada du
rant e l cicle menstrual.
Menjar d'una manera ab usiva carn
també afavore ix la inc idència del càn
cer de mama, d'endometri- la paret
interna de la matriu -i de co lon . Al
guns estud is demostren que disminuir
e l consum de carn -si és abusiu- ajuda
a equ ilibrar e l metabolisme de les cèJ.
lules i, per tant, evita formacions tu
morals.
Prevenir el càncer
Les últimes investigacions pel que
fa a l càncer i a l'a lime ntació demos
tren una corre lació positiva entre la
ingestió calò rica e levada i e ls diversos
tipus de cànce r, com e l de vies bili
ars, el de pròstata, colon, mama i en
dometri.
Per tant, entre els factors més re
llevants que prevenen la malaltia es
troba la ingestió equilibrada de ca lo
ries, en relació amb e l pes i e l tipus
Un exemple de dieta preventiva del càncer
2 racions de làctics. (1 got de llet i 2
iOgUlts, per exemple) 2 racions de carn o equivalents. (No més de 120-150 g al dia) 2 racions de fruita 2 racions de verdures (600 g de verdures: amanides, verdures, sofregits, etc.) 3 o 5 racions de farinacis (patates, llegums, arròs, pa)
Els minerals com el seleni inhibeixen la iniciació tumoral perquè tenen factors antioxidants que fan que la cèl'lula no envelleixi ni emrnalalteL'<i. En trobem en els cereals integrals, la carn, el peix, el marisc i les algues. Tots aquests aliments també ap01ten vitamines C, A i E.
El coure és un mineral citotòxic per les cèl'lules tumorals i n'impedeix la formació. Es troba en el fetge, els xampinyons, el marisc i els llegums.
La dieta preventiva del càncer és una dieta educativa per evitar hàbits erronis o no saludables en el futur.
És bàsicament una dieta mediterrània, equilibrada, amb Hn 55-60% d'hidrats de carboni, un 30-35% de greixos i un 12-15% de proteïnes.
de feina. Aconseguir aquest eq uilibri
retarda l'aparició i redueix la incidèn
c ia global de neoplàsies espontànies,
és a dir, la produ I I
li gnes i indu
ïdes per
age nts
Els minerals tenen factors antioxidants que ajuden per tal que la cè1-1u1a no envelleixi ni emmalalteixi.
ta, en conseqüència, les expectati
ves de vida.
També la fibra, les vitamines i els
oligoelements- o minerals -poden ju
gar papers protectors. La fibra, segons
diversos anà lisis, pot exercir un paper
protector contra e l desenvolupament
del càncer colorectal.
RIA Eines ! Cristalleries Material elêctrle Bateries Aixetes Coberteries Sanitaris Electrodomêstics~ ete~
-Jardineria. -Aire Condicionat.
V)
u.J
> -I~
o a.. V) :
u.J
-u : U ' ::> . ~ 1-- . V)
Z o u ~
EMPRESA CONSTRUCTORA
DEL POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA
FAMíLIA
pidec,s.a.
Les Corts, 12-14, baixos 08028 Barcelona Tel. 93.330.00.11
__________________ __ En forma!
Abans d'entrenar-se cal fer l'escalfament.
Primer generaL sobre els grans grups
musculars, després més específic, sobre els músculs que més
es treballaran.
POSA-T A PUNT PER
COMENÇAR LA
TEMPORADA
L'estiu ha quedat enrere i amb la tardor arriba la competició o l'entrenament quasi diari per a la majoria d'esportistes. És un moment de promeses i propòsits. Però cal tenir un aspecte present: per assolir els objectius proposats primer cal posar a punt el cos. No es pot començar amb la màxima intensitat si es vol acabar la temporada amb una forma física envejable.
Després de l'estiu , del relaxament
i del canvi d'hàbits, tornar a l'act ivitat
quotidiana hivernal requereix un nou
període d'adaptació. Comença r a es
tudiar o a treballar, compaginar-ho amb
les tasqu es de la casa o els deures,
fer els plans de la nova temporada,
compatibili tzar els horari s dels pares
amb els dels fill s, i, a més, trobar un
forat per recuperar la forma físi ca .
Encara que només hagin estat quinze
dies sense fer esport, el cos ha per
dut en gran mesura les adaptacions a'
l'esforç aconseguides.
Un cop fi xat un fo rat a l'horari per
dedicar-lo a l'esport el més important
és canviar el xip. Hem de ser consci
ents que el cos necessita readaptar
se a l'es forç. Ai xí com els futbolistes
pro fessionals han de fer la pretempo
rada, qualsevol esporti sta, sigui o no
profess ional, també la necessita per
evitar les ions o un desgast prematur.
Sigui qu in sigui l'esport tri at, no ca l
tenir pressa per recuperar la forma fí
sica . Haurem de començar entrenant
nos a un nivell més baix que l'habitu
al. És més avantatj ós entrenar-nos tren
ta minuts cada dia que quatre hores
un sol dia. Sempre es pot augmentar
Celebra el teC/aniversari a ('1cf)onaldsf ,.., .5agrada Familia .. .
Et regale/n el PA.5fÍ.5 I
-En forma!
DEU PRINCIPIS BÀSI~S DE LA PREPARACIO
l Escalfament
2 Gradua litat: incrementar l'esforç
una mica cada dia.
3. CalendaJi: evitar l'excés. Un es
portista cansat és propens a les
lesions.
4. Intensitat: insistir en la intensitat
més que en la quantitat.
5. Nivell de capacitat: entrenar-se
segons les condicions personals,
en funció de la salut i la seguretat.
6. Força: desenvolupar-la com a
mitjà per aconseguir més resis
tència i velocitat.
7. Motivació
8. Especialització
9. Relaxació: aprendre els exerci
cis que permetran recuperar
nos després de l'esforç.
10. Rutina: establir un exercici mti
nari que podria ser de 3 a 4 cops
per setmana durant tot l'any.
el temps dedicat diàriament a l'activi
tat física. Pel que fa a la intensitat de
l'esforç, ~ambé ca l seguir un ritme pro
gressiu proporcional a les hores dedi
cades.
A l'hora d'escollir com començar la
temporada podem triar entre du es
opcions.
La primera són les activitats d irigi
des, on el ritme de l'entrenament el
marca el professor, que augmenta la
in tensitat dels exercicis en funció de
tot el grup. Aquesta és un bona mo
dalitat, sempre que es pugui adapta r
l'horari al de les classes.
La segona és entrenar-se un ma
te ix i per lliure al gimnàs i/o a la pisci
na. En aquest cas, el més recomana
ble és demanar als monitors de cada
es pai un program a d'entrenament
segons la capacitat i la forma física de
cadascú. D'aquesta manera es pot
controlar l'evolució de l'esforç i evita r
exced ir-se en un període en què el
més important és la preparació física
del cos.
Consells de pretemporada
Abans de començar qualsevol acti
vitat és bàsic l'esca lfament. En primer
lloc, ca l fer-ne un de general amb
exe rc icis que actuïn sobre els grans
grups musculars. En segon lloc, l'es
ca lfament pot ser específic, amb exer
cicis que preparin els músculs concrets
que s'utilitzaran en l'activitat.
Prioritàri ament, haurem de comen
çar a treballar a nivell cardiovascular,
amb una intensitat molt suau (40-50%
Freqüència Cardíaca M àxima) i amb un
vo lum alt (de trenta minuts a una
Cal recuperar la forma física amb un entrenament constant i augmentar la intensitat de l'esforç de manera progressiva.
hora). Quant a musculació, si anem
al gimnàs i fem servi r peses o màqu i
nes ca l comença r amb poc pes i mol
tes repeticions (3 o 4 sèri es de 20 re
peticions per exercici).
És important que, acabada la sessió,
dediquem uns deu minuts a l'estira
ment, perquè els primers dies els mús
culs es carreguen amb més facilitat.
Amb un tipus d'entrenament com
aquest realitzat durant 2 o 3 setmanes
podrem afrontar amb garanties un en
trenament d'intensitat mitjana-alta.
Pel que fa a la piscina, és conveni
ent co mençar amb uns estiraments
fora de l'aigua. Un cop dins els movi
ments han de se r suaus i preferent
ment de cro l i esq uena.
Després ja es poden rea litzar sèri
es de diversos estils, però tenint sem
pre en compte que no es produeixin
canvis i mportants en el ritme respi
ratori.
Tens problemes d'aparcament al barri de la Sagrada Família?
Tenim la solució! I si ets soci o usuari de l'Esportiu Claror, gaudeix
la tarifa especial de 1 00 ptes/hora
PÀRQUING-CONCESIONARIA DE EXPLOTACIONES Doble entrada i sortida: Nàpols, 274 (entre Rosselló i Provença) Sicília, 257 (entre Rosselló i Provença) Telèfon 93-457·37·06S
A 100 metres de la Sagrada Família
(C\ ~;) ~IEEJftI~S.L
PARKING
I
Rotex>M Xt,
e
el Movimiento Natural hacia el
Wellness™
La gama mas completa de equipamiento cardiovascular con control de frequencia cardíaca, presenta al miembro mas nuevo de su familia. El Rotex™ Xt.
Con Rotex ™ Xt , tu trabajo cardiovascular sera mas facil que nunca al no tener practicamente curva de aprendizaje .Su movimientC!l elíptico , de trayectoria biomecanicamente segura, reduce cualquier tipo de estrés articular y simula ur;¡a carrera sin impacto.
El CPR y los ~ ®
perfiles y .tests de " J\;~~~ entrenamlento
confirman las características de la completa familia de productos Xt. Rotex™ Xt, permite tanto un trabajo cardiovascular como muscular del tren inferior, adaptable a cada nivel de entrenamiento. -S e g u ro . F a c i I d e u s a r . E fe c t i v o . El Rotex™ Xt. iEmpieza tu propia revolución!
GYMSPORT,S.A. Buenos Aires 11-13, 1°4
08029 Barcelona Tel.93 419 43 60 Fax.93 4191916
CAFETERIA CENTRE CULTURAL «PALAU MACAIA»
Passeig de Sant Joan, 108 Tel 93.458.18.01
'. Servei de cafeteria Menú del dia: 950 ptes.
• Gaudiu de tota l'oferta cultural del centre: exposicions, concerts ... i descanseu a la cafeteria del Palau, on podreu trobar totes les elaboracions de qualitat de les Escoles Sinaí
• Obert de dimarts a dissabte de 10 a 8 i els diumenges de 10 a 3 (dilluns tancat)
RESTAURANT NOU Padilla, 327 Tel 93.436.68.46
• Esmorzars· Tapes variades· Menú casolà
• Bufet lliure · Celebracions (fins a 80 , persones) • Tot de qualitat· amb un servei ràpid i
econòmic. • Obert tots els dies de 7 del matí a 4
de la tarda (diumenge tancat)
Les escoles Sinaí
us oferim els
nostres Serveis de
professionals amb
preus d'escola
RESTAURANT DE LA CANTONADA
Còrsega, 562 Tel 93.450.00.57
• Menú del dia (amb 4 opcions) : 975 ptes.
• Carta· Celebracions amb caliu i sopars
• Tot amb un ambient tranquil i agradable.
• Obert tots els dies d'i a 4 de la tarda (dissabtes tancat)
SERVEI DE CATERING
• Casaments· Bateigs· Convencions · Inauguracions
• El nostre servei es desplaça a on els nostres clients demanin.
• Les celebracions s'elaboren d'una forma molt personalitzada.
• Atenció al client de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda, al telèfon 93.455.77.71
____________________________________ Iteportatge
Avantatges de moure's en bici per la ciutat
• Movem el cos fent espolt • És el mitjà de transpolt més ba-
rat, tret del d'anar a peu
• No contamina • No fa soroll • Redueix el volum de trànsit • Evitem els embussos • Facilitat d'aparcament • Gaudim més de la passejada
La ciutat comtal ha incrementat els darrers anys el nombre de ca rrils bici, en un intent d'afavorir l'ús de la bicicleta, un mitjà de transport que fa minvar molt el volum de trànsit, la contaminació i els soro ll s, a més d'afavorir l'estat de sa lut dels ciutadans.
Amb això i tot, l'ús de la bicicleta per part dels barcelonins encara és lluny del que en fan els parisencs o e ls habitants d'Amsterdam.
22 carrils bici a BeN
La ci utat de Barcelona té actualment 22 carr ils bici, una xifra que, tot
,
Probablen ent mol de l105a -
tre- hem aprofita l'estiu per treure del racó del mal endreço a bicicleta i emular les ge tes de Perico Delaado i
iguellndurain. En hem rerobat amb el plaer q me (J -
era el transport sobre aquest ehicle de due rode.
molts, po ¡ble ent, haurem pen at en egt ir uti itza t la bici per la ciutat dura t e
tardor que ara començ . Per què no? olte vegade en ~ ho hem pla tejat per mai ens hem acabat de decidir, tot i aber el avantatge de moure's en bici per la ciutat.
Es POSSIBLE
ANAR EN BICI
PER LA CIUTAT? per Sergi Larripa
i l'esforç dels últims anys, segueix sent molt baixa comparada amb la d'a ltres grans ciutats europees, sobretot si tenim en compte l'afició per la bicicleta i e l bon clima del nostre país.
I és que, tant per la xarxa de carri ls de la ciutat com pels hàbits dels ciutadans, a Barcelona l'ús de la bici està més pensat per a les passejades de diumenge que per al transport diari.
La majoria de circu its ciclistes existents són ara com ara als parcs o a les grans av ingud es. La muntanya de Montjuïc, e l Parc de Co llserola, e l Parc Güello la Vila Olímpica en só n els millors exe mples. Són e ls punts més
alliberats del trànsit i, per tant, on els ciclistes es troben més bé amb la bici. El resultat és qu e, precisament en aquests indrets, és on s' han dibuixat la majoria dels ca rrils bici de la ciutat. I el fet no ha deixat d'aixecar protestes per part de ls qui pensen que aquests carr il s s'haurien de dibuixar als carrers de difícil o perillós accés, i no a ls parcs, on e ls cicli stes es mouen sense problemes .
A banda de tota la franja litora l (Montjuic, Barceloneta, Vila Olímpica), e l punt més concorregut pels ciclistes és el Parc de Collserola (e l Tibidabo, Vallvidrera ... ).
l 1 CLAROR 19
_ Reportatge
Els carrils bici per districtes
Ciutat Vella 1
Eixample 7
Sants-Montjuïc 3
Les Corts 2
Sarrià-Sant Gervasi 1
Gràcia O
Horta O
Nou Barris 1
Sant Andreu 1
Sant Martí 3
El Parc de Co llsero la, l'espa i natural
més prope r a ls ha bi ta nts, té set itine
rar is per gaudir de la geografia e n bi
cicleta. Es poden fe r privada i lliure
me nt, o e n grup, amb un guia . El Cen
tre d ' Info rmació de l pa rc orga ni tza pas
sejades gui ad es un dium e nge a l
mes. Nor:nés es pot circular pe ls iti
ne raris senya litzats i no es pode n so
bre passar e ls 20 km/hora. La rique
sa vegeta l de l parc i les vistes que
dóna de la ciutat fa que els dies fes
t ius ce nte nars de ciclistes rod in pe ls
dife re nts itine ra ri s.
Rodar pel centre de la ciutat
Tot i qu e e l ce nt re és e nca ra
"p ro pi etat" de ls ve hicles motorit
zats, cada cop són més e ls ca rre rs
ad equats a les necessitats de ls ci
ci istes .
L'Ajunta me nt ha estab le rt un a
xarxa de carrils di ssenyada de ma
ne ra que qua lsevo l ci utadà es pu
gui desplaça r e n bici a ga ire bé qua l
sevo l punt de la c iutat se l")se pro
ble mes. Així, e n sent it transve rsa l,
s' ha n posat ca rrils bici a la Diago
na l, des de la Zona Unive rsità ri a fins
ga ire bé a la Rambla Prim, e n dive r
sos tra ms d e la Me ridi a na , i a l
20 TOl ClAROR
Recomanacions de seguretat • Quan circuleu amb bicicleta, feu-ho amb pmdència i respecteu les normes
generals de trànsit. • Quan circuleu per la calçada, utilitzeu el carril més proper a la vorera. Si
aquest fos reservat (bus-taxO, circuleu pel següent més proper a la vorera. Circuleu sempre pel centre del vostre carril.
• Si no hi ha senyalització que indiqui el contrari , circuleu per la dreta. • Feu-vos veure i sentir amb llums i senyals acústics. De nit, utilitzeu material
reflectant. • Si heu de fer un avançament, feu-ho respect¡mt les normes de circulació. • Respecteu el pas de vianants, ja que sempre tenen prioritat, especialment en
voreres, andanes, illes de vianants, passejos, etc. • Estacioneu la bicicleta als llocs adequats i amb mesures de seguretat per
evitar robatoris. • Per la vostra tranquil ' litat, feu-vos una assegurança. La Federació Catalana
de Ciclisme posa a la vostra disposició la "Llicència Ecològica Temps Lliure". • Manteniu la bicicleta en bon estat d'ús. • Circuleu amb civisme i respecte . • Utilitzeu sempre el casc. En cas d'accident, no toqueu el ferit ni li tragueu el
casc i demaneu ajuda a persones experimentades.
~ Tot i els esforços fets els últims anys, .,..Yj Barcelona encara té un important dèficit o ro de carrils bici. Hi ha distric-tes que
no en tenen cap.
Pa ra l·le l, e nt re les Drassa nes i la
Plaça Espanya .
En sen ti t ho ritzonta l, pràcti ca
me nt tots e ls carril s existe nts es con
centre n a carre rs de l' Eixa mple, e l
distri cte que, amb set, més ca rrils
bic i té .
En sentit verti ca l, d estaca bàs i
came nt e l ca rril que hi ha a l ca rre r
de Ma rina, de la Diago na l a les to r
res de la Vila Olímpica, i e l que hi
ha a la Rambla Prim .
Les mancances principals
La zona no rd , e ntre la Diago nal i
la Me ridi ana, és la més ma ncada
de ca rrils bici. De fet, e ls habitants
d e d os di str ictes t a n impo rta nts
co m Gràc ia i Horta-Guina rdó no
te ne n cap ca rril bici a l se u a bast.
En aquest cas, si vole n ci rc ula r e n
bic icleta han de fe r-ho compa rtint
.Ies vo re res amb e ls tra nseünts i la
ca lçada amb e ls cotxes i busos, o
____________________________________ Iteportatge
Ordenança municipal de circulació de vianants i vehicles
Art. 48.1 Les bicicletes poden circular per les voreres, andanes i passeigs si tenen un ca rril especialment reservat per a aquesta finalitat , però els vianants tenen preferència de pas.
Art. 48.2 Si no circulen pels carrils reservats, ho faran per la calçada, tan a prop de la vorera com sigui possible, excepte on hi hagi carrils rese¡vats a altres vehicles. En aquest cas, circularan pel carril contigu al reservat.
Art. 48.3 En les vies amb diverses calçades, circularan pels laterals.
Art. 48.3 En els parcs públics, illes de vianants i zones de prioritat invertida, ho faran pels camins indicats. Si no n'hi ha, no excediran la velocitat normal d'un vianant. En qualsevol cas, aquest tindrà preferència.
agafar un mitjà de transport públi c i
traslladar la bicicleta fins a algun dels
punts adequats, ja sigu i la zona sud o
el Parc de Collserola.
Aquest problema, de tota manera,
és prev ist que t ingui soluc ió. De fet,
l'Ajuntament ja ha dissenyat la xarxa
.. de carrers que t indran carril bici a curt
termini en aquesta zona. Els més des
tacats són la Ronda de Dalt en tota la
seva extensió, la Ronda del Gu inar
dó, Fabra i Pu ig o Tuset.
!" Lamajoriade rt.~ circuits ciclistes \.J .fa existents a
Barcelona són als parcs o a les grans avingudes . Collserola o la Vila Olímpica són els millors exemples.
Normes per al transport de bicicletes en
altres mitjans
Al metro està permès el t1'anspOlt de bicicletes els dissabtes, diumenges i festius, des de l'inici del selvei fins a les 16 hores, i des les 21 hores fins a la finalització del servei.
A la RENFE, dissabtes, diumenges i festius, tot el dia. De dilluns a divendres, de 10 a 15 hores.
Als Ferrocarrils de la Generalitat, dissabtes, diumenges i festius, tot el dia, sempre en trens de tracció e lèctrica. En queda exclosa, per tant, la línia Barcelona (plaça Espanya)-Igualada.
, DEPILA CIO DECISIVA • NO CAL DEMANAR HORA • Dempeus, amb cera de baixa temperatura • Notable disminució de la molèstia • Extracció total de l'arrel del pèl • Maior duració de la depilació • Servei ràpid, higiènic i econòmic
Ex. Mitges cames, 7 O min., 7.500 pIes. Cames senceres, 15 min., 2.000 pies.
• obert 12 a 19h. de dilluns a divendres
SISTfMA
~ÑIONltERI®~
Cartagena, 214, cant. Mallorca PUJA
D~~ I~q 41,1~ lll~~mT • L 1 ,L2,L5 - BeN TELÈFON 93.232.28.68
----
REFLEXIONS D-UNA
MONITORA D-ESPLAI
Cada vegada són més els nens i nenes menors de catorze anys que, en els períodes de vacances escolars, s'apunten a algun centre esportiu per divertir-se als esplais. L'estiu passat més de 200 nois i noies van gaudir dels organitzats per l'Esportiu Claror. La revista Tot Claror va voler saber com pensen les persones responsables del seu funcionament, els responsables que els participants s'ho passin bé durant els dies que dura cada torn de l'esplai . Parlem, és clar, dels monitors. Vam encarregar a un d 'ells, l'Anna Rodríguez, un article i aquest és el resultat: les seves reflexions.
~ Revisió optomètrica gratuïta ' ~ Montures primeres marques ~ Vidres correctors primeres marques:
INOO, ESSILOR, ZEISS, HOYA ... ~ Tot tipus de lents de contacte ~ Líquids manteniment lents contacte ~ Primeres marques en ulleres de sol
SOCIS ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMílIA
FI~S 30% de DESCOMPTE* ' excepte en productes ofertats
EstÏ'lI, diversió, moviment, crea tivi
tat, es po rt, ami stat, coo pe rac ió,
amor ... , són paraules clau que formen
part del pensament d 'un monitor d 'es
pla i.
Ja fa quinze anys que l'Esport iu Cla
ror va crear l'ESPLAI. Des d 'alesho
res mo ltes coses han ca nviat: les
i nsta l·l ac ions, els coo rd i nado rs, els
monitors, les programacions, només
una cosa cont inua al mateix lloc, sen
se degenerar-se i incapaç de perdre
ni una mica de la seva força: estem
parl ant de l'esperit.
La vida i l'activitat de l'esplai gira
al vo ltant d 'uns pilars bàsics; són els
fo naments que l' impulsen a seguir en
davant. Com a eix fonamental hi
ha el nen; partin t d 'e ll neix la resta
de l'estru ctura que de manera defi
ni t iva co mposa rà l 'espl ai . Qu an el
grup de monitors rea li tze m les reuni
ons per a les pl anificac ions, tenim
mo lts factors en co mpte, però dins
d 'aqu est conglomerat mai oblidem
que l'objectiu fin al que perseguim és
la dive rsi ó i el desenvo lupament in
tegral del nen com a persona i com a
membre actiu d ' una soc ietat de la
qual fo rma part.
De portes enfora, aqu esta tasca
forjadora i integradora pot quedar una
mica di fuminada per les activitats lú
diques, però ca l tenir present que mit
jançant aquest treball diari (tallers, ac
ti v itats, jocs .. ,) el nen i tots els que
València, 539 Tel. 93 232 67 65
formem part de l'esplai anem creixent
com a persones.
Jo, com a monitora, tinc el luxe de
veure des de d ins co m és rea lment
l'activitat d iàri a de l'esplai , i molt ago
saradament voldria mostrar l'a tmos
fera, les experi ències humanes entre
els diferents treba lladors de l'esplai i
la relació quotid iana entre els nens i
els monitors.
L'equ ip de l'espla i és d 'a llò més he
terogeni , perquè no podem ob li dar
que, tot i se r e ls més vis ibl es, e ls
monitors ten im al darrere una in fraes
tructura humana més que considera
ble: el persona l de manteniment de
l 'esportiu, els soco rri stes de la pisc i
na, els nostres estimats cuiners (e n
caparrats a fer-nos augmentar un pa
re ll de quilos per torn ), el coord ina
dor de monitors ... En la difícil tasca
d'aconsegu ir que l'engranatge sigui
fluït tenim l'Alfons Font. Què podem
dir de l'Alfons! Profess ional al cent per
cent que sempre ens gestiona les sor
tides, les activitats i ens supervisa la
fei na, encara que jo crec que la seva
tasca a l'esp lai no es limita només a
supervisar professionalment els moni
tors. Amb la seva manera de fer dóna
confiança al monitor i aconsegueix un
clima de companyonia difícil de tro
bar avui dia en una societat on es pro
mociona la competitivitat entre com
panys de feina.
Molts dels monitors passe m diàri a
ment més de vu it hores junts, per la
qual cosa la nostra relac ió sobrepassa
la profess iona l. La broma, la compa
nyonia, la so lidaritat, la gresca, la res
ponsabi litat, l'afecte, es barregen i es
poden respi rar en l'am bi ent; és la
manera més directa qu e tenim de
contagiar als nostres nens el positivis
me vita l, intentem que express in el
que senten i que s'obrin als altres.
Pot semblar que amb tots els nens
qu e té un monitor és imposs ibl e
aquest tracte però fa ig constar que cap
nen de l'esplai s'ha quedat sense un
petó, una xerrada o una abraçada quan
ho ha necessitat. És fàci l veure qual
sevol monitor córrer pel passadís amb
materia l, o d isfressat; cuqu es, dracs,
feres, pri nceses, extraterr·estres, pops,
personatges de còmic, inventors i mil
persona li tats més han passat per aquí.
Tots ells neixen de la imaginació del
grup de monitors, però creixen gràci
es a les v ivències de ls nens. El ls els
veuen, els senten, els fan pensar i fins
i tot actuar. Els in fants són els (mics
capaços de donar vida a aq uests és
sers inanimats, ja que si ells no hi cre
uen els personatges no tenen raó de
ser. El pape r de l mon itor aq uí és el
d'invo lucra r el nen dins la hi stò ri a,
aconseguir que faci seva l'aventura i
que per tant la visqui de manera acti
va amb els seus companys i monitors.
L'a ltre d ia, una nena de l'esplai em
recordava el personatge protagon ista
de l'estiu passat: el famós Papague
no. Si he de dir la ve ri tat, em va fer
sentir rea lment feliç que després d'un ·
any la nena em preguntés pel Papa
gueno com aquell qui pregu nta per la
famíli a. Fou la satisfacció que se sent
pel treball ben reali tzat.
M 'agrada parlar de l'esplai no no
més com d'un lloc on els nens van a
divertir-se, es tracta d'un lloc on s'es
tab leixen vincles i lli gams importants,
i no únicament entre els infants, sinó
també entre els nens i els monitors.
Les relacions humanes són imprevisi
bles, i tot i que tractem els nens per
un igua l, se mpre n' hi ha algun que
marca d'una manera especial la tra
jectòria del monitor. Aquestes experi
ències que viu no sempre són positi
ves però quan això es dóna sempre hi
ha la resta de companys o el coordi
nador per donar alè o el coneixement
qu e proporciona l 'ex per iènc ia de
molts anys.
Què són els esplais?
Coincidint amb els períodes de vacances escolars- Nadal, Setmana Santa i estiu -la Fundació Claror organitza els anomenats "esplais", cursos destinats als nois i noies entre set i deu anys on els jocs i la diversió són el comú denominador. Tallers d'activitats manuals, activitats esportives, visites guiades i excursions són només algunes de les activitats que s' hi duen a terme.
Els esplais són organitzats en torns de 5 o 10 dies, i en grups d'un màxim de 15 nois i noies coorclinats per monitors i monitores titulats.
Fins ara es realitzaven a l'Esportiu Claror, però a partir del proper Nada l s'organ itzaran també al Poliesportiu Municipal Sagrada Fam11ia.
23
Guia de Serveis i Coznpres
PERRUQUERIA LEAM
Extensions i metxes de color. Tatuatges i micropigmentació. Sardenya, 325 Tel. 93.207.52.23
TALLER D'lNICIACIÓ AL MAQUILLATGE Particulars o grups redu'its 4 sessions 60 minuts, per dones totes les edats Aprèn trucs, correccions, games de colors, etc. Preus especials als socis. Esther .TeI.93.458.86.47
CENTRO DE ESTETICA YSALUD Tractaments facials, ceres, i massatges
Provença, 522 Tel. 93.435.11 .17
LA YAYA AMÈLIA
LA CUINA DEL BACALLÀ.
Sardenya, 364 Tel. 93.456.45.73
DELIRIUM BAR-CA.FETERIA
• Esmorzars especials.
• Menú de 975 ptes. i servei a la carta. Especialitzats en carns a la brasa.
• Obert de 7h a 1 h de la matinada. Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93.459.38.60
BAR RESTAURANT LA MORENETA
• Especialitat en xai rostit, mariscada i embotits ibèrics.
• Sala per a empreses i grups. • Dtes. als socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Família en dinars i sopars. Cartagena, 234 Tel. 93.347.63.04 08013 Barcelona
BARRIBEIRA
Entrepans, tapes i vins gallecs.
Rosselló, 411 Tel. 93.458.63.85
GRANJA L'ESTONETA Esmorzars, Menú quatre opcions de dilluns
a divendres 975 ptes, i dissabtes 1100 ptes.
Mallorca, 469 Tel. 93.455.33.15
RESTAURANTE VILARET Pizzeria-brasseria Pizzes j plats del dia per emportar
Passeig Vilaret, 54 (cant. Provença) Tel. 93.456.35.34 ::¡!::to¡ ¡;) [3 iB.
APLICACIONES ELECTRICAS ENE S.A. Equipament de telecomunicacions. Costa, 16 - 18 local 2 - Tel. 93.254.15.51
DOBLER
• Electricitat industrial
• Automatismes
• Bobinatge de motor
Instal·lacions Doble R, SL. Alemania, nau 5 - Montigalà 08917 Badalona (Barcelona) Tel 93.465.77.47 Fax 93.465.79.11
;e-i ¡et€) ;,.':j p·W
MURAL COLOR Laboratoris color, revelats i còpies normal 6 hores sense recàrrec. Màxima qualitat
Mallorca, 502 Tel. 93.26572.70
êj::¡;Jt·'ji;)t·.
RESIDÈNCIA ARCO IRIS Amplis salons, llargues estances. Hab.
ind. i comp. Cuina pròpia, centre de dia.
Sicília, 402 2n 2a Tel. 93.207.58.73 I: I ¡(.] ¡ji'¡ P-j j [!f .•
BEEP INFORMÀTICA • Ordinadors
Venda Reparació
• Xarxes locals Instal·lació Manteniment
• Telefonia mòbil Provença, 485 Tel. 93.436.51 .38 Roger de Flor, 125 Tel. 93.265.11 .07
MOBLES CÒRSEGA Mobles juvenils. Armaris a mida. Còrsega, 509 Tel. 93.457.79.57 08025 - Barcelona
PI MARC • Marcs a mida Obra gràfica original, pintures i posters Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i Fax 93.436.77.58
ALRAVASA
• Instal·lació integral d'oficines,
biblioteques i col.legis.
Marina,297 Tel. 93.348.07.77 Fax 93.347.03.25 08025 Barcelona
BAROKE Bar musical.
Mallorca 492 Tel. 93.232.42.67 08013 Barcelona
!·¡i::¡;)t·. DIAZ Loteria nacional, travessa, bonoloto,
primitiva. Es reserva loteria de Nadal. Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i Fax 93.436.34.19
JERSEY Generes de punt i confecció de senyora Mallorca, 477 Tel. 93.348.19.56 Rogerde Flor, 123 Tel. 93.231.74.18
YAIZA Moda infantil i complements.
Tot per al nadó. Rosselló, 378 Tel. 93.436.77.49
:/.1 ¡;¡::¡;)::¡;) t·.
TÈCNIC GRAF Taller i articles per manualitats 20% dte . socis Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Família València 524 Tel. 93.245.54.28
TÈCNIC GRAF Oficina, dibuix, escriptura, belles arts, i consumibles informàtica. València 524 Tel. 93.245.54.28
REGALS
GIRBAU REGALS Mil detalls per a tu 10% de descompte als socis de l'E. Claror. Còrsega, 51 - Rosselló, 396
PIRULETA Llaminadures, regals, articles de festes Bateigs,.comunions, noces.
Sardenya, 331 Tel. 93.207.02.34
JOIERIA CONXITA
• Especialitat en joies de platí
• Joies amb disseny
• Diamants amb certificat HRD (IGI)
• Taller propi
Mallorca, 494 Tel. 93.231.56.70 Fax. 93.246.18.90
XAUXA
Articles de regal 5% dte. als socis. Material de papereria
Còrsega, 567 Tel. 93.436.28.61
INSTITUTS ODONTOlÒGICS ASSOCIATS
• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 439.45.00
• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos, Tel. 93.457.04.53
FARMÀCIA BRICIO
~ Servei de guàrdia de 9 a 22h
• Dies de octubre:dv. 2, ds. 10 ,dg.
18 i dI. 26
Sardenya, 334 Tel. 93.436.77.34
FARMÀCIA BR.CIO
• Dies de novembre: dm. 3, dc.
11,dj.19idv.27
• Dies de desembre: ds. 5, dg. 13,
dI. 21 , dm. 29.
S,ardenya, 334 Tel. 93.436.77.34
SONIBER ElECTROMEDICINA
• Equipament per a cardiologia. • ECG, Holter, prova d'esforç,
espirometria, accesoris, i no reutilitzables.
• Doppler. Digitalització i arxiu d'imatge mèdica.
Sardenya, 337 Tel. 93.458.19.04
CENTRE ORTOPÈDIC MAROBA • Plantilles a mida. • Proteccions esportives. Sardenya, 375 Tel. 93.457.12.76
CENTRE DE PSICOLOGIA
• Ajuda psicològica en situacions d'ansietat, estrès, depressió, fòbies, dificultats de relació amb l'entorn. Adults infantils i adolescents.
• Assessorament matrimonial. Tel. 93.207.34.19 (Hores convingudes) Tel. 93.237.72.22
CENTRE DE PSICOLOGIA Ajuda psicològica en les dificultats de relació de parella. Tel. 93.207.34.19 (Hores convingudes) Tel. 93.237.72.22
CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMíLIA Gavinet de psicologia • Tractaments de fobies, ansietat,
depressió, pors, estrés. • Grups de ludopaties i adiccions. • Mediació en relació matrimonial • EI·laboració d'informes pericials. Castillejos, 259 Tel. 93.232.26.51 (Hores convingudes)
ANUNCIS LíNIA DIRECTA
OlOGY S.l.
• Equipaments per a piscines.
• Burbuj~a.
Energia, 14-16 Polígon Famades
08940 Comellà de Llobregat
Tel. 93.377.72.52
Fax 93.377.71 .56
MUDANCES ÀNGEL LLEÓ A qualsevol punt d'Europa i guardamobles
Roger de Flor, 277 Tel. 93.457.12.25
VIDRIOS BENEDICTO
• Vidres, cristalls, marcs, biselades i gravats
• Portes "Securit", finestres "Gravenf'.
• Especialitat en vidreres emplomad~s i tallades.
Oficines i vendes PI. Sagrada Fam ília, 14 Tel. 93.457.85.60 Exposició i magatzem Provença 393-395
LA BOUTIQUE DEL MOVll
• Telefonia mòbil i accessoris
í1::¡! 3 :t.]: I P·W
• Descomptes especials als socis de l'Esportiu Claror
Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. (93) 456.59.33 - 08025 - Barcelona
VIATGES QUA TRO 87 Tot tipus de viatge. Atencions especials als socis Còrsega, 545 Tel. 93.456.85.00
Classes de música. Nens a partir de 18 mesos i fem tota la carrera. Exconservatoris . Piano, violí, viola, clarinet, guitarra, orgue, flauta. Ref: M' Núria. Tel. 93 457 70 36.
Busco persona alemanya per a classes i conversa. Ref: Nemesia. Tel. 93 435 36 08.
Virrei Amat. Pis en lloguer, 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany reformats, ascensor, exterior, aire oondicionat. 60.000 ptes. Ref: M' Carmeno Tel. 93 435 04 36.
Llenguatge musical i piano. Professora amb experiència, nens i adults. Ref:Mercè. Tel. 93 456 78 51.
Estudiant de química dona classes particulars de qualsevol assignatura. Preus eonòmics. Ref: Mercè. Tel. 93 458 41 13.
Venc Seat 600 , Clàssic, motor perfecte estat, ITV, 175 .000 ptes. Ref: Esther. Tel. 93 458 52 Ol.
Venc Peugeot 306 Style Sedan. Nou de setembre de 1997. Un any, 9.000 km. Blanc. Ref: Alícia. Tel. 93 458 74 43 . Nits.
Es lloga pàrquing el Castillejos, 298-300. l' planta. Preu econòmic. Ref: Jaume Plans. Tel. 93 210 30 96.
Venc amplificador de guitarra H&Kettner Sixty 65 watt (Cleanl T.Overdrive)+Reberb. Preu 55.000 (negociable). Ref: Jordi. Tel. 93 436 83 63 .
S'ofereix cangur pels matins. Molta experiència. Ref: Mercè. Tel. 93 458 41 13.
Ens trobarà molt a prop seu:
Provença, 427 - 431
Pg. Sant Joan, 135
Castillejos, 248
St. Antoni M. Claret, 139
CAJA MADRID I tots els avantatges de les hipoteques Caja Madrid
• C3ja Madrid és líder en el mercat hipotecari. • A Caja Madrid trobarà la més àmplia oferta hipotecària, els imports més elevats de finançament, i
els preus més competitius del mercat. • Els nostres professionals l'assessoraran sobre el producte que millor s'adapti a les seves necessitats
i li resoldran tots els dubtes sobre els tràmits per adquirir el seu habitatge . • l, a més, podrà escollir el tipus d'interès que més li convingui: fix, variable o mixt.
-A LA HIPOTECA Fins al 85% del valor de taxació de l'habitatge, i fins a 25 anys per amortitzar-lo. A interès fix, variable o mixt.
• HIPOTECA MAXI 100:
n Fins al 100% del valor de taxació, per al seu primer habitatge. A interès fix, variable o mixt, i fins a 30 anys per pagar-lo.
• HIPOTECA QUOTA FIXA n Per als qui prefereixin pagar la
mateixa quota cada mes, pugin o baixin els tipus d'interès. Fins a un 85% del valor de taxació de l'habitatge.
• PRÉSTECAUTO-PROMOTOR n Per la construcció o rehabilitació de
l'habitatge de propietat, amb un tipus d'interès fix, variable o mixt, i fins al 85% del valor de taxsació del projecte.
Hipoteques Caja Madrid. Pensades per cobrir totes les seves necessitats @ 902.24.68.10 http:/ /www.cajamadrid.es
LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGA~ S.L.
cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67
REHABILlTACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION
REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO
El proceso de rehabilitación exige uno s amplio s conoci
mientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.
NEIX UNA NOVA REVISTA AL DISTRICTE
DE GRÀCIA
Una nova
rev i sta,
Gràcia 6, ha nascut
al distri cte
de Gràcia.
El p r imer
número d'aquesta publica
ció, d'informació general del
d istri cte, va veure la ll um al
mes de juny. L'objec ti u és
el de ser present als quios
cos cada quinze dies.
El nom, Gràcia 6, fa re
fe rència als sis barri s- dels
quals informa àmpliament
que conformen el distri cte:
Camp d'e n Grassot, El Coll,
Gràc ia, La Salut, Peni tents i
Vallca rca .
AI preu de 190 pessetes,
Gràcia 6 va sortir al mercat
amb una portada dedicada
als d isturbis ocasionats pel
desallotjament, per part de
les forces d'ordre públic, del
I centre social de Can Cacau,
"okupat". Altres temes de
les 42 pàgines del pri mer
número van ser les mobilit
zacions populars que dema
naven desbloquejar el pla
d'ampliació de l'escola Rei
na Vi olant-Comas i So là, i
una entrevi sta al peri od ista
Anton i Bassas.
Gràcia 6 és ed itada per
Am ics de Gràcia Telev isió,
dirigida per Xavier Pereira i
redactada per joves periodis
tes prov inents, majoritàri a
ment, de Gràcia Telev isió.
Des de Tot Claror, els donem
la més cordial benvinguda.
Societat
HI HA SUFICIENTS
BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES
PERA TOTHOM?
S. L.
Q uan arri ba e l te mps
dels exàmens no és d ifíc il
ve u re a pri mera ho ra del
matí desenes d'estud iants
fent cua a la porta d'una bi
blioteca. És una escena que
s'ha repetit aquest mes de
setembre. I és que el nom
bre d'estudiants que hi ha
actualm ent a Ba rce lona
està molt per sobre de la
ca pac i tat d e les bi bli o te
q ues ex istents.
A Barcelona podem tro
bar avui 45 biblioteques pú-
Enquesta
bliques, se nse comptar les
privades que pe rta nyen a
escoles, fundacions, facul
tats, ent itats financeres o
co l' legis professionals.
Als d istri ctes de Gràcia i
l'Ei xa mple, pe r posa r d os
exe mples, hi ha
u n tota l de vu it bi
blioteques pClbli
ques. D'aq uestes,
només dues han
obe rt dura nt l'es
t iu , la biblioteca
Lo la Anglada de
l'Ei xa mple i la de
Gràcia.
A banda d'a ixò,
cal dir que, tot i que alguna
s'ha esforçat per adaptar-se
a les noves necessita ts, la
majo ri a só n l luny d'oferir
l'espai, el fons doêumenta l
o el materi al tecnològic re
queri ts pe ls estudiants d'avui
d ia. Són necessàries més bi
blioteques?
Hi ha suficients biblioteques públiques a la ciutat?
Marta Solé
Biblioteca Popular Xavier Benguerel
No. Només cal mirar un plànol de Barcelona i sinlar les biblioteques existents. Hi ha grans territoris sense biblioteca. Tot i això, cal dir que l'Ajuntament treballa un Pià de Biblioteques i l'any vine nt és previst obrirne alguna a la ciutat.
Teresa Sandoval
Regidora de Gràcia
No. Per això, l'Ajuntament ha aprovat un pla que pe rmetrà dup licar e l nombre de b iblioteques a l'any 2010. A Gràcia, se'n construiran dues de noves i s'ampliarà la biblio teca de Catalunya.
BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES PER A TOTHOM
D ISTRlC Ill DE GRÀCIA (5): Biblioteca de Gelida (Gran de Gràcia, 140) B/bl. Pop. A. JulL'I de Capm.'U1.y (Torrent de l'O lla, 219) B/bl. Pop. Verdi (Verd i, 240) B/bl. Sant Jordi (Torrent de l'Olla, 104) C.Cívlc L'I Sedeta (S icíl ia , 321)
DlsTRlc m DE l'E IXAMPLE ( 3): B/bl. Pop. Joan Miró (Vila marí, 61) B/bl. Pop. Sofi.'1 Barat (Diputac ió , 328) B/bl. Pop. LoL'I Anglada (Roca fon , 236)
Al:rRl!S DISTRlC rES:
Ciutat Vella (6) Sants-Montjuïc (3) Les Corts (2) Sarrià-Sant Gelvasi (3) Horta-Guinardó (5) Nou Barris (7) Sant Andreu (6) Sant Maltí(5)
Ester Fernandez
Estudiant d'Història
No. Crec que és indignant haver de fer hores de cua en u na biblioteca pe r tal de poder esnld iar. Ja és hora que les admin istracio ns actuin en aquest sentit, i no deixin aquesta responsabilitat a les empreses privades, ja que la formació d'un esnlcliant no és u n negoci.
27
_ Societat
L1ElXAMPLE LLUITA
CONTRA IIEL MAL DE
LES FAÇAN ES 11
LlEixam ple té edificis considerats autèntiques joies, però tot i la seva bellesa, el districte 11 de la ciutat és un dels més castigats pel mar e5tat de les façanes. Llalarma social es va disparar després de la mort de tres persones en menys dlun any i mig. Però hi ha més despreniments que, per sort, no causen pèrdues tan lamentables. Tot Claror ha volgut saber què slestà fent per combatre-ho i quin és Ilestat real dels edificis del nostre entorn.
E. B. B de cada 10 façanes de
Barce lona tenen problemes
de deteriorament i en 4 de
cada 10 aquests problemes
són molt perill osos, segons
un estudi elaborat pel Col·
legi d 'Aparelladors i Arqui
tec tes Tèc ni cs d e
Barcelona. I és que a l'a lta
densitat de la ciutat ca l su
mar-hi el fet que la meitat
dels edificis es van co ns
truir abans del 1900.
A l ' Eixa mple la situ ació
es complica, ja que és un
dels distri ctes més densos
de Barce lona i a més té
edif icis modern istes que ne
cess iten un manteniment
molt específi c per causa de
la decoració de les façanes.
Aprox imadament un 30%
dels edificis del districte te
nen entre 90 i 100 anys i
els barris que pateixen més
el deteri o rament del se u
parc d'habitatges són el de
la Sagrada Família, el de Fort
Pienc i el de Sant Antoni .
La importància de triar una bona empresa de rehabilitació
Els ültims accidents ocorreguts han fet sorgir un gran nombre d'empreses dedicades a la rehabilitació. Tot i així, no totes són de fiar, ja que s'han donat casos d'empreses que amb pressupostos molt més baixos han fet reformes d'escassa qualitat.
Una garantia per als propietaris és que l'empresa estigui associada al Gremi de Const1Uctors. Una altra manera d' identificar-les és mitjançant els pressupostos. Les diferències entre uns i altres giren entorn les 200.000 pessetes. Una diferència per sobre' del mig milió ja ens pot fer sospitar.
Un cop triada l'empresa, és important que a l'hora de formalitzar el pagament s'exigeixi factura i es pagui l'IVA corresponent.
28
Mantenir i rehabilitar
Molts d 'aquests proble
mes podrien solucionar-se si
Espanya tingués una cultura
de la rehabi litació ben im
plantada. Només el 20% del
tota l de les operacions en
habitatge són de rehabilita
ció (un 21% a Catalunya),
mentre qu e a França són
d'un 50% i la mitjana de la
Unió Europea és d'un 35%.
Davant d'això, els orga
nismes públics volen cons
cienciar els propietari s que
el manteniment de la part
exterior de l'edific i és tant
o més important que la dels
pisos.
Una ordenança municipal
aprovada el febrer passat
obl iga els propietaris de tots
els immobles de Barce lona
a revisar-los periòdicament
i a obtenir, en un període de
temps determinat, el certi
ficat de solidesa que garan
teix el bon estat de l'edifici.
Però, som prou consci
ents de la necessitat de vet
llar pel bon estat de l'edifi
ci on vivim ? Són el propie
taris els que han d'assumi r
Aspecte d'un edifici
el total del cost de la reha
bi li tac ió?, Quin es ajudes
dóna l'Administració? Quins
incentius hi ha? Quina fei
na s'està fent?
El cost de la re habilitació
Una de les qüestions que
es plantegen molts propie
taris és la del cost de la re
habil itació i aquest aspecte
és un impediment per tal
que les operacions de man
teniment i arranjament dels
edificis es faci d'una manera
ràpida i eficaç. Segons Xavier
Casas, primer t inent d'alcal
de i pres ident de l consell
d'administració de ProEixam
ple, l/hi ha una responsabilitat del propietari però mentre les desgravacions fiscals, per exemple a l 'IRP~ no tinguin el mateix valor a la rehabilitació que a la compra, hi haurà pocs estímuls".
Una de les mesures pre
vistes a la rev isió del Pla
d ' Habitatge és incorporar
més ajudes per rehabi lita
ció, que actualment són del
15% sobre el total dels pres
supostos de l'Estat. A més,
En els últims dos anys s'ha duplicat la inversió en rehabilitació d'habitatges a l'Eixample
el Consorci barceloní té la
intenció de signar un acord
amb la Generalitat de
Catalunya per obtenir nous
recu rsos econòmics a fons
co mú pe r subvencionar la
rehabi l itac ió d 'ed i fic is en
mal estat.
Els ciutadans prenen consciència
El grau de conscienciació
ha augmentat considerable
ment respecte d'anys pas
sats. El 1995 la inversió pri
vada en rehabilitació a l' Ei
xample va ser de 1957 mi
lions de pessetes; el 1997
va ser de 383 1 mil ions.
Du rant l'any passat, l'Ofi
cina de Rehabil itació de Pro
Eixample va atendre 4090
consultes; en canvi, només
durant el primer se mestre
d ' engua ny se n' han atès
3825 . Aq uest espectacular
augment de demanda d' in
formació s'ha trad uït en un
alt nombre d 'exped ients:
314 entre gener i ju ny,
mentre que en tot el 1997
van ser 348.
Seguretat a l'Eixample
Pro Eixample és una em
presa mi xta crea da pe r
l'Ajunta ment de Barce lona
per fomentar la rehabil ita
ció a l'Eixample. Amb aquest
obj ectiu i per conèixer mi
llor l'estat del parc d'edificis
del districte ha engegat tres
estudis. L'objectiu del pri
mer és anali tzar la quali tat i
les condicions de les pedres
dels edi fi cis, sob retot dels
mode rni stes, per sabe r-n e
l'estat de conservació.
El segon estudia l'estat de
co nse rvac ió ge neral dels
ed i fi c is. La mostra s' ha
efectuat en una zona on
hi ha varietat de ti pologies
per tal d'establir criteris com
pa ratius co m l'expos ició o
no al so l, i ha afectat entre
150 i 200 cases de divero
sos carrers.
T
[j] o V
Aigua, gas i electricitat Antenes
Sist. Intercomunicació Construcció general
ROSSELLÓ, 427 bis 93.450.49.70 93.436.84.57
Pintor Fusteria
Caixes fortes Persianes
Manyà Metal.listeria d'alumini
Neteja industrial Reixes
Sist. de seguretat Guals
Portes automàtiques Gravats
Tot tipus de claus
Societat
Jordi Villarroya i Tarrés Direclor flerenl de ProEixample
A l'Eixample rehabilitar esdevé, a més d'una activitat que defmitivament ha de convertir-se en periòdica i indiscutible , la millor de les polítiques d 'habitatge . Amb un sòl que quasi no permet el creixement, mantenir i millorar el nostre parc d' habitatges és fonamental per augmentar la qualitat cie vida i convenir l'Eixample en un espai atractiu perviure.
ProEixample, SA, empresa creada per l'Ajuntament de Barcelona, ha apostat per la rehabilitació des del seu naixement, ara fa any i mig. Aquest és, juntament amb la millora i l'obtenció d'espai per a l'ús públic al districte, un dels eixos fonamentals per impulsar la revitalització dels barris de l'Eixample.
La tasca que realitzem en l'àmbit de la rehabilitació és clara: fer-la més fàcil, ràpida i econòmica. Per això des de l'Oficina de Rehabilitació de ProEi:xample s'ofereix un servei integral, que inclou tots els tràmits i ajuts necessaris i possibles.
Cal tenir molt present que un manteniment continuat i correcte dels edificis no només evita problemes majors i situacions perilloses sinó que resulta econòmic i fa que a la llarga no ens veiem obligats a fer grans inversions per posar-hi solució. Ara és, sens dubte, el moment de pensar en l'estat i les necessitats del seu edifici, per garantirne la qualitat. Si viu a l'Eixample , des de ProEixample li posem fàcil.
El tercer estudi s'ha cen
trat en la definició d'una re
lac ió acurada de costos i ac
tu ac ions de manteniment
d'un edi fici segons el mate
rial de construcció. Amb les
conclusions s'aconsegui rà un
formulari que ajudarà els
pro moto rs i pro pi eta ri s a
l'hora de plantejar-se tant la
construcció com la rehabili
tació d'un edifici.
AQUAMARINA ce n t r e d e s u b mar i n i s m e
• Cursos de busseig (tots els mesos)
• Bateig de busseig
CastllleJos, 270 (cant. Provença) 08025 Barcelona Telèfon I fax 93.455.29.62
Http://www.sucdebytes.com/aquamarlna E-mall: [email protected]
r... Cursos teòrico·pràctics de submarinisme FEDAS 1 CMAS/SSI. '-''':J I Edat mlnima: 12/14 anys. U ..Q Personal docent: instructors FEDAS 1 CMAS ISSI. ~¡.
• Venda i lloguer de material de submarinisme .~ • Sortides col ·lectives durant tot l'any, dissabtes i diumenges • Socis del poliesportiu preus especials • Bateigs gnatuïts si posteriorment s'efectua el curs
e ~ srI Titol Nacional Tltol lntemacional Instructors de la Federació Titol Nacienal
FEDAS CMAS Catalana FECDAS i Internacional. A partir de 14 anys A partir de 14 anys
LA TECA IGNASI DOMÈNECH
Manuel Company editors 279 pàgines
LaTeca és IIn llibre de sempre, editat any rere any, 011 podem trobar des de receptes d'àpats ben senzills a plats d'etiqueta. També inclou consells pràctics per comportar-se elegantment a tau la.
DEL TOT INDEFENS DAVANT DELS HOSTILS IMPERIS ALIENÍGENES
QUIM MONZÚ Quaderns Crema
2 18 pàgines
IIU.MMON'l.O ·········· mi ' IUr INVI:I'/'.VS ".H\I,Vr ¡)F.l. r l/(Ums -- .~J"'''';RI$Af.I'!'\"((:Ii.,\·~.' ···-- .. ~." .. "" .... ,. --,', a ',',' , ','
Quim Monzó torna a l'atac amb UT! recull dels millors articles pub1icats els últims anys a La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i l'Avui. Aquest és el sisè llibre tipus recuI'l després d'El dia del Senyor, Zzzzzzzz, La maleta turca, Hotel Intercontinental i No plantaré cap arbre.
GIMNASIA PARA PROBLEMAS DE ESPALDA
HELMUT REICHARDT Hispallo Europea
80 pàgil1es
Una guia molt pràctica amb programes i ellerdcis per prevenir i alleujar el mal d'esquena i millorar la posició corporal. Inclou ¡J.lustracions dels exercicis.
Llibres cedits per Papereria Xeito
La Fundació Claror té un web amb tota la informació relativa a activitats i als poliesportius Claror i Sagrada Família. L'adreça és .. www.bcn.es/c1aror".
L'esport també té el seu lloc a lnternet Cada vegada són més i millors els webs que podem trobar a lnternet relatives al món de l'esport. D'entrada us hem seleccionat alguns de les més interessants.
http://www.fcbarcelona.es El web oficial del. FC Barcelona és de visita obligada per a tots els culés. Conté informació de totes les seccions del club, de la història i de l'actualitat de l'entitat.
-, .. .... ,--.! ~ .2. A!) .. 1l I!:!:. •
_1oI--_1l-~ .. - - ~--II-
http://www.ufec.org La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) també té un lloc a internet. El seu web informa sobre l'activitat de les federacions catalanes.
SJ __ .. _
SZJ _ ....-_, .. 51 -. _ _ .. SJ ....... __ . _ _ _ SJ _ _ _ s:J _ _
SIJ _ ,_ .... ,. s:J _ _
.. _:_---- --_.-http://personal.redestb.es/ cioxet Per als amants del ciclisme català, aquest web ofereix dades sobre les principals curses, els equips i els professionals catalans.
tLTAR ••• -PARTICIPAR!
«Amics de «IV Pedalada la Bici» ecològica popular Aquest és el calendari per tots els Barcelona-Sitges» Amics de la Bici de la Fundaci6 Claror:
4 d'octubre Passejada conjunta del grup A -Introducci6 i Passeig- i el grup B -Esforç i consolidaci6 . Reco rregut: p la tges de Barcelona arribant fins a la de Badalona. Punt de sortida: Esportiu Claror. Hora: 9'00 del matí.
1 de n ovembre Sortida del grup A. Recorregut : Carril bici de l'Avinguda Diagonal/Infanta Carlota/carrer Tarragona/ Plaça Es pa nya/ Marqu és de l Duero.
15 de novembre SOltida del grup B. Recorregut: Barcelona-Corbera del Llobregat.
Però si el que us agrada s6n les rodes grans, us podeu apuntar a aquesta coneguda pedalada.
Un any més, la Federaci6 Catalana de Ciclisme orga nitza, el 4 d 'octubre, la sortida a Sitges.
La inscripci6 és gratuïta i l'heu de formalitza r el mateix diumenge a palt ir de les 8'30 del matí a la Plaça Catalunya . A les 10'00 es donarà el u'et de sortida a tots els ciclistes.
Des de la Plaça Catalunya fins a Sitges per les costes del Garraf.
Us atreviu?
«Internacional Ciutat de Barcelona de Taekwondo»
Per a finals de novembre, el cap de setmana del 28 i 29, us proposem una activitat menys mogucleta: gaudir d'aquest torneig de taekwon lo amb els millors taekwondistes europeus i americans.
L'entrada costa 1.000 pessetes el dissabte i 800 el diumenge. Però si voleu ass istir-h i tots dos dies podeu comprar l' abonament de 1. 500 pessetes.
Per tots aquells que tingueu la llicència cie la Federaci6 1'entrada és gratuïta.
Barcelona acollirà el IV Congrés Nacional de Ioga El Ioga és una activitat amb cada vegada més practicants. Tants que, des de fa uns anys , l'Associació Espanyola de Practi cants de Ioga (AEPY) organitza un congrés nacionaL El quart congrés repetirà seu a Barcelona, que ja ha acollit tres dels precedents, donat l'elevat nombre de practicants a Catalunya. La cita serà el cap de setmana del 24 i 25 d'octubre, al centre de convencions Winterthur (Av. Diagonal , 547) . El Congrés tindrà com a eix central el tema "Ioga i Salut"i constarà d'onze ponències, dues taules rodones i set sessions pràcti ques. Un dels plats forts serà la presència del francés T.K.
Sribhashyam, que impartirà dues de les ponències. Dissabte 24, a les 9.30h, es farà la primera ponència, "Ayurveda" , i diumenge 25 , "Espi ritualitat i Ioga". A més , el mestre francès di rigirà una sessió pràctica el diumenge a les 8 del matí. També hi haurà altres ponències interessants. José Antonio Sha parlarà de "Naturopatia" , Magda Sole r de "La psicolog ia transpersonal: herència de les tradicions espirituals" i Rosa María Marcos de "L'estrès i el ioga". Altres ponents seran Manuel Morata , Vicente Merlo i Daniel Bonet. L'objectiu de ' l'Associació Espanyola de Ioga és divulgar el ioga, vetllar per la qualitat de la seva ense-
El Congrés tindràlloca Barcelona per tercer cop, donat el gran nombre de practicants de ioga de la ciutat.
nyança i esdevenir punt de trobada de practicants . Els interessaJs a assistirhi han de formalitzar la inscripció a l'AEPY (Tel. 976 560 493) . El preu de les inscripcions és de 9000 pessetes per als socis de l'AEPY i 14000 per al públic en general.
El 25 d'octubre, VIII Cursa i
caminada popular de muntanya a
Collserola
PARC DE COLLSEROLA
• » VIII CURSA l'I CAMINADA POPULAR DE I MUNTANYA
_ A COUSEROLA _ Barcelona 25 d'octubre'98
orQlmlu fI : '. í~
~p Ajuntament de Barcelona
El Centre Excursionista de
Catalunya-Club Alpí Català or
ganitza un any més la Cursa po
pular de muntanya i caminada a
la serra de Collserola. La prova consistirà en una
cursa (es pot fer caminant) de
I S quilòmetres per la geografia
de Collserola. La sort ida tindrà
lloc al parc de Cervantes a les
9.30 hores, i l'arribada serà al re
cinte del Velòdrom d'Horta.
L'activitat és oberta a tothom,
sense discriminacions per edat o
sexe, tot i que, per a les c lassifi
cacions, s'han establert tres ca
tegories: Cursa Atlètica, Cami
nants i Esport Adaptat.
La prova s'ha inclòs al calen
dari oficial de la Federació Cata
lana d'At letisme, en la modali tat
de cursa de mu ntanya.
Una a ltra de les novetats
d'aquest any és que s'ha li mitat a
4000 el nombre de participants,
per causa del volum dels últims
anys.
Les inscripcions, gratuïtes ,
s'han ¡:te formalitzar abans de les
2 1 hores del 23 d'octubre, al Cen
tre Excurs ionista de Catalu nya,
amb seu al carrer Paradís 10, al
costat de la plaça de Sant Jaume.
El ~elèfon del Centre és el 93
31 523 11.
CONCURS
Participa-hi i guanya ... 3 mesos de quota
gratuïta a l'Esportiu Claror o al
Poliesportiu Municipal Sagrada
Família
Oferta vàlida fins al 31 de novembre de 1998 Partic ipeu enviant-nos la butlleta adjunta per correu (Revista Tot Claror, Sardenya 333, 08025 Barcelona), o dipositant-la a les urnes situades al control d'accés de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.
El concurs del passat número el va guanyar ... Mari Carme Juste Solé
r?E-~-----------~------1 Nom .. " ..... . "" .. ,,, .,,., Cognoms. ", ., .. , .. "."" ... ",."" ." ." .. . "" ... ... . "." .. . .
Adreça ... " ".""""" ,,, ,, ,, .,,. ,, .. ,,, ,,. ,,,,,,, .,, ... ,, .... Telèfon ...... " .. ,,, ... ,, ' ... ,, .
Ciutat. " ... "" ... . "". " "."" .... , .. .. , ........ " .. " ..... """ .... ' OP " ."".", ,, .,,,,,,,.,.
Edat.. ... Ets soci/a .""." .. . Esportiu Claror O PM Sagrada Família O
Qüestionari per al concurs
1, En quina sèrie televisiva americana va participar David Meca?
2, Quants carrils bici hi ha actualment a Barcelona?
3, Quin equip del Safa-Claror va proclamar-se Campió de Barcelona?
Què penses de la Revista Tot Claror?
1, Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4, A qui t'agradaria que entrevistéssim?
5. Què creus que li falta , a la revista?
6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?
----r--------~~-----------¡,------
PASSATEMPS per Miquel Garcia
A B E R Z I N
L N L S TM o M
A L T L A A I L
B E H A U U L A
E B J A N R L N
RM L D I I o K
T E o C Z P I
B E H A H E I K T
N A L 0 - C R C O E
Quin ciclista és conegut amb el sobrenom de "el Pirata "? Qui va ser el màxim golejador del Mundial de futbol de França? Com es diu l'actual entrenador del RCD Espanyol? Quin jugador del TDK Manresa ha fitxat el FC Barcelona?
5. Quina selecció ha guanyat el Mundial de Bàsquet?
'U !AIl [SOan¡ (ç 'uOISIV >[:J pJ'JO ('17 'USP!8 01~:)Juw
CE 'J~n(ns JOAUa (Z; , !UUIUUd O:JJU II\I ( [ :S<Jlsods1JlI
Tennis Estiarte
Bàsquet Olazaba1
Futbol Santi Carda
Hoquei Jofre
Atletisme R. de la Fuente
Waterpolo F. Mantilla
Golf V. Massana
ï uquzulO 'l lOO :dl.lB!IS3 '" W ·oIOW"d)UM. :uuussuW '1\ ' ;:RUS!l'J[IV :upJU;) !lues ' !~mboH :'JJJO[ '¡oQlnd ~dlu~md uI 'Jp ''M ' 1~mbsç8 :ull!luuW 'd 'S!Ullal :9pn(os
BARCELONA (central) Avda . D iagonal , 484 principa l 2 -Te l 93.326 .5 0 .60 Escocla , 134-138 (Esq. Felipa 11) Te l. 9 3 .34 9 .26 .26 Clot, 123 Te l. 9 3 .265.48 .4 9 Rose l1 6 n , 372 Te l. 93.207 .64 ,94 Ctra. de Sants, 365 Te l. 93.440. 0 9 .0 9 D a nte AlIgherl , 2-4 (Esq. Maragall) T e l. 93.429.37.00
BARCELONES BADALONA Alfonso XIII , 608 T e l. 93. 4 6 0 .3 3.22
SANTA COLOMA DE GRAMANET SlcOla , 11 Te l. 93. 3 92 .81 .6 1
VALLES SABADELL Avda. Barbera , 363 Te l. 9 3. 71 2. 41 .22 Avda Francesc M acià , 54-bis Te l. 93. 71 6 .01 .00 Avda. Matadepe ra . 59 Te l. 9 3 .723.23 .22
TERRASSA Tra nsversal. 2-4 Te l. 93 .789.28 . 11 Gutenberg, 30 Te l./Fa x 9 3. 7 33.20 .70
CERDANYOLA R els, 24 Te l. 93.594 .0 2. 0 2
RUBI Maxlml Fornés , 12 Te l. 93.699 .3 9.39
MOLLET Jaume l, 144
Tel. Atención al Cliente
900.70.80.90 www.expofinques.com E-miI:~@~
Artículo 47:
Le vendemos su piso en 21 dias
o. se lo compramos al contado
COMPRE SU PISO AL PRECIO DE UN
ALQUILER
jl L1NEA PREFERENTE ~ DE FINANCIACION
~ TRANSPARENCIA ~ GARANTIZADA
ESTUDIO DE FINANCIACION
GRATUITOY PERSONALlZADO
~_ ADMINISTRACION \.7 DE FINCAS:
Te l. 9 3 .570 .7 7 .88 CASTELLAR DEL VALLÈS Sala Boadella , 10 Te l. 93. 7 15 .86 .00
Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada ...
COMPRA-VENTA, VALORACIONES,
ASESORIA JURIDICA YFISCAL
i
!
ILLES BALEARS PALMA DE MALLORCA Avda. Alemanla , 4 Te ls . 971.75 .89 .00- 971 .75 .11 .88 Aragón , 56 Te l. 971.25 .0 5.50 Llibertat, 25 Te l. 9 71.45 .15.2 5
COTA
I TAMBÉ"\'
SI TENS MENYS DE DOS ANYS D'ANTIGUITAT EN EL PERMís DE COTXE,
i PREGUNTA PEL NOSTRE CURS DE PERFECCIO-
. NAMENT I SEGURETAT EN LA CONDUCCiÓ.
. "C .... ...J
. en
I-
I J
PERMís DE MOTO COTXE
CAMiÓ
r:::ir' FINANCIACION A PARTIR DEL 3,5 %
GRAN DIFUSION PU8L1CITARIA
TRÀILER AUTOCAR
A L TEU SERVEI A: Padilla, 308 i Provença, 455-457
LA NOSTRA XARXA \ 1 Bisbe, 2 Tel.: 93.315.04.04 BARCELONA 2 Rocafort, 67-69 Tel.: 93.424.00.67 BARCELONA 3 Joan Güell, 153 ent. A Tel. : 93.330.32.50 BARCELONA 4 Cantàbria, 42 bis Tel.: 93.305.23.23 BARCELONA 5 Ronda Sant Antoni, 102 ent. 1a. Tel.: 93.302.11.40 BARCELONA 6 Padilla, 308 esc. Dent. 2a. Tel. : 93.455.68.71 BARCELONA 7 Torrent de l'Olla, 157 Tel.: 93.218.01 .86 BARCELONA 8 Carmen Amaya, 35-37 Tel.: 93.335.63.14 L'HOSPITALET DE LL. 9 Passeig Zona Franca, 142 Tel.: 93.332.81.62 BARCELONA
10 Gran de Sant Andreu, 450 Tel.: 93.345.52.99 BARCELONA 11 Provença, 455 ent. Tel.: 93.436.76.49 BARCELONA 12 Muntaner, 430 Tel. : 93.201.69.70 BARCELONA 13 Pi i Margall, 24 Tel.: 93.658.92.34 VILADECANS 14 Gran Via, 1019 Tel.: 93.307.85.91 BARCELONA 15 Sants, 46 pral Tel.: 93.421.79.47 BARCELONA 16 Rosas,11 Tel.: 93.437.23.71 L'HOSPITALET DE LL.
_ PJndació ClAROR
\',~
I .... .. :~
Entrevista: Sergi Larripa/Ester Benach
Com valora la situació actual de la Fundació Claror i l'evolució que ha viscut aquest últim any amb el canvi d'imatge, l'impuls de la Milla, la inauguració d'un segon equipament ... ?
La va loro molt pos itivame nt. Di.ri a que la històri a de la Fundació es pot dividir en tres fases . La primera va se r la del seu naixement, e l 1989, quan va m recollir l'he rència de la Cooperati va Claror. La segona fase, de cre ixe me nt, aniri a des de l'acabament de les obres de l'Esportiu Claror l'any 1992 fin s aquest any, amb l'acabament de les del Poliesportiu Sagrada Famíli a. Ha estat l'etapa en què la presència de la Fundac ió socialme nt ha donat un sa lt quali tatiu més important. I la tercera fase és la que come ncem ara. Més de consolidació, de projecció sOo cial i de nous projectes.
Quin balanç fa de la posada en marxa del Po,Iiesportiu Municipal Sagrada Família quatre me-
34 I
JOAN ITXASO, DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACiÓ CLAROR
IISEGUIREM
TREBALLANT PER MILLORAR LA QUALITAT EN EL SERVEI A TOTS ELS ABONATS
11
liLa Fundació Claror està en plena fase de consolidació"
sos després de la seva inauguració?
Molt pos itiu quant a la res posta de l ba rri. S' han trencat les prevision s més optimistes. Nosaltres prevèiem que entre el segon i e l te rcer any arribaríem al sostr e d 'abo nats qu e té la instal·lac ió, i hi hem arribat pràctica me nt nom és co mençar. Pel que fa al rodatge de l'equip humà, tot i qu e encara s' han d 'asse nta r tant les àrees de serveis co m les tècniqu es, la res-
posta ha estat bona. Tothom ha treba llat amb una dedicació i una motivac ió molt important qu e ha pe rm ès tirar endavant i fer rea li tat un projecte que pe nse m que ja arriba una mica al seu sostre. Hem arribat al sostre quantitatiu , i ara és necessa ri arribar al sostre qualitatiu .
De quina manera ha afectat a l'Esportiu Claror l'obertura del nou equipament?
Abans d' inaugurar el Poli espo rtiu Sagrada Família va m fe r un es prevision s quant al nombre d'abonats qu e podien traslladar- se d 'instal·lac ió. Prevèiem que podien marxar de l'Esportiu Claror unes 1000 persones
"No descartem ampliar alguna de les nostres instal'lacions"
La resposta dels veïns envers el Poliesportiu Sagrada Família és un element destacat per Joan Itxaso.
i que podíem donar entrada a unes 500. Els resultats han estat en la línia prevista, la qual cosa ha facilitat du es coses: d ' un a banda descongestionar una mi ca l' Esportiu Claror, i d 'a ltra banda, poder obrir les portes a gent que portava força temps esperant fer-se sòci a. En aqu ests mom e nts l'Esportiu Claror té uns nive ll s d 'ocupació una mica més baixos que els que teníem l'any passat, però no substancialment.
Quines accions concretes hi ha pensades per millorar la qualitat en el servei als abonats de les dues instaHacions?
AI Poliesportiu Sagrada Família l'objectiu fonamen-
. I
_______________ F!!ndació CLAROR
"TENIM LA FERMA VOLUNTAT D'EIXAMPLAR LA NOSTRA
ACTIVITAT AL CAMP CULTURAL"
El lema de la Fudació és "Esport, Cu1nu-a i Lleure". En algunes ocasions ha mostrat interès per tal que la Fundació s'obri al camp sociocultural.
Quins són els projectes que, ara, tenen més possibilitats de dur-se a terme a curt o mig termini?
Penso que la Fundació Claror no només ha pres consciència del lema sinó que té una voluntat molt fe rma de desenvolupar i tirar endavant l'e lement sociocultural. AI marge de projectes lligats a llocs o equipaments, hem de fer avançar la idea, en el sentit que tenim una realitat social en el marc de la qual ens movem molt, i en què la Fundació Claror ha de ser un element dinamitzador i emprenedor d'aspectes culturals. Creiem que hi ha un dèficit imponant pel que fa, no tant a la gran cultura, sinó a la cultura més propera al ciutadà. En aquest sentit hem d'estar molt vinculats a aquestes demandes. La pròpia Associació de Veïns de la Sagrada Faml1ia reivindica i reclama equipaments culturals al barri, i la Fundació Claror s' ha d'implicar per promoure aquestes iniciatives.
Com es pot traduir aquesta voluntat en fets reals?
Hem manifestat a l'Ajuntament i al Districte de l'Eixample el nostre desig de fer un estudi per promoure un equipament cultural, per exemple, a l'annex del mercat de la Sagrada Famt1ia. I no ens referim només a la cultura tradicional, que també s' ha de considerar, sinó a noves realitats culturals de les quals ja hi ha força experiència a altres països com França o Anglaterra. Parlem, per posar un exemple, de les mediateques. Finalment, l'element cultural el veiem com un mitjà per incorporar la gent jove a activitats actives i creatives. Hi ha multitud de propostes però molt més passives. Ens agradaria un equipament on la joventut trobés resposta a les seves necessitats, cosa que actualment, en molts casos, no es dóna.
tal és posar en marxa la
Carta de Serveis. Això com
porta la definició del Pla de
Qualitat, en el que es co
mença rà a treballar av iat.
Pel que fa a l'Esportiu Cla-
ror, on ja tenim la Carta,
hem d'assentar l'estructura
de qualitat, i jo diria que ara
és el moment de posar en
marxa el Manual de Quali
tat que comporta els manu-
liLa posada en marxa del Poliesportiu Sagrada Familia ha trencat les previsions més optimistes"
als de procedi ments,
etcètera. Ja hi treballem.
Existeix la possibilitat d'ampliar alguna de les dues instaJ.lacions?
Home, no és fàcil. Sem
pre co nsiderem qualsevol
acc ió que pugui donar res
posta a una demanda soci
al. Quant a l'Esportiu Claror,
penso que les reformes que
estem fent co breixe n una
part important de les neces
sitats. Segurament, on pot
ser més necessari investi
gar possibilitats d'ampliació
sigui en el cas del Poliespor
tiu Sagrada Família, donat els
nivells d'ocupació que té.
Ara, s'ha d'esperar una mica,
ja que no tindria sentit pen
sar en crè ixer si disminueix
la demanda. En qualsevol
cas, arribat el moment, se
ria un element que s'hauria
d'estudiar, par lar i pactar
amb l'Ajuntament.
S'ha aconseguit que les dues instaJ.lacions reflecteixin el segell de gestió de la Fundació Claror?
Ho este m aco nsegu in t
molt partint de la base que
l'estratègia i els criter is de
gestió són els mateixos. Pro
bablement, al Sagrada Famí
lia falta, com és lògic, més
rodatge, més temps perquè
l'equip humà s'impliqui en
els processos de qua li tat.
Com de finiria aquest segell, el fet diferencial de la Fundació Claror?
Diria que té tres o qua
tre co mponents fonamen
tals. Primer, tenim molt cla r
que donem serveis a per
sones i que elles són el més
important cie la nostra tas
ca. Segon, clonem molta im
portància al paper de l'equip
humà. Tercer, pensem que
no només ca l ten ir un bon
equi p professional sinó fer
tasca en equip. I quart, una
constant inquietud per mi
ll orar les coses. Som una
entitat emprenedora que no
ens conformem amb el fet
que els elements hi siguin,
volem que constatment mi
llorin . Com el nostre camp
és molt ampli , en l'esport,
la cultura i el lleure, coses a
emprendre n'hi ha moltes.
Quina projecció creu que té aquest segell Claror en els cercles esportius i socials de la ciutat?
En els ce rcl es esporti us
som, com a mínim, una en
titat res pectada. I, a més,
diria que admirada pel pro
cés evolutiu que hem tingut. .
Vam partir d'una cosa petita
i, amb pocs recursos, hem
arribat a ser una entitat d'una
dimesió important, amb un
apreciable volum de recur
sos. Socialment crec que els
nostres abonats tenen un alt
grau de fid elitat perquè ja
ens consideren la seva enti
tat esportiva.
OPTICA SAGRADA FAMILIA 7et 93.436.25.77
- Revisió optomètrica gratuïta - Muntures de primeres marques - Lents progressives ~ - Lents de contacte i líquids \.......l''-'C. - Ulleres de sol SOCIS CLAROR I SAGRADA FAMILI~ - Ulleres de piscina i d'esquaix graduades 20% DE DESCOMPTE!
_ F'!ndació CLAROR
Les obres d'aquest estiu a l'Esportiu Claror han eliminatdefinitivament les barreres arquitectòniques encara existents per adaptar la instal·lació a les persones amb discapacitats, ampliar el gimnàs i crear un nou servei: el bany de vapor. Les obres han estat les més importants fetes a l'equipament des de 1992.
Millorar les instal ·lacions és un dels objectius que la Fundació Claror té presents. constantment per tal de millorar el servei que ofereix als seus socis i usuaris.
Aquest estiu, hem pogut comprovar com, transcorre-
36 r 'LAROR
L1EsPORTIU CLAROR ,
RENOVA MES DE 650 M2 D'INSTAL-LACIONS
guts dos anys de les últimes obres que van permetre crear una nova zona amb saunes i hidromassatges, l'Esportiu Claror ha sofert una renovació considerable que ha afectat a més de 650 m2.
Gran part de les obres s'han dut a terme a la part més antiga de la instal ·lació, aquella que va formar part del soterrani de l'escola Sagrada Família i que el col·lectiu de pares i mestres va decidir convertir en un gimnàs i una piscina. Era l'any 1982.
Després de l'ampliació de l'Esportiu Claror, el 1993, amb la recuperació de l'interior de l'illa, es van dur a terme, l'any 94, 95 i 96, les primeres obres de remodelació de la part antiga amb la creació de nous serveis. El 1997 va ser un any de repòs fins aquest estiu.
Les obres han tingut un triple objectiu: distribuir millor els espais, eliminar les barreres arquitectòniques encara existents i ampliar el gimnàs i la zona de salut.
Les obres van començar amb la nova pavimentació del túnel d'accés a la instal ·lació (foto 4). El proper trimestre es preveu millorar el paviment del tram dels patis exteriors, entre el túnel i l'interior de la instal·lació.
Més metres de gimnàs ·
Després de la remodelació, les escales d'accés a la sala de rítmica, de massatge i de tennis taula ja són història. Una rampa, connectada amb el passadís del gimnàs (foto 1), ens porta directament al nou gimnàs dedicat a aquelles activitats que requereixen poc esforç físic. A més del gimnàs, en aquesta zona també hi ha la zona de salut.
D'aquesta part antiga s'han renovat totalment la sala de rítmica, la de tennis taula i els serveis.
L'Àrea de Salut
Una novetat important és la centralització de l'Àrea de Salut i dels serveis que ofereix en una mateixa zona. Així, aprofitant la ubicació de la sala de massatge, s'ha creat nous espais per al Servei Mèdic i pel servei d'assessorament dietètic.
Nou vestidor de grups
A la planta del pavelló també s'han fet obres (foto 2).
L'antiga sa la de correctiva ha desaparegut per construir-hi un gran vestidor per a grups que, conjuntament amb els dos existents, reso l la manca d'espai de
El nou gimnàs es dedicarà a aquelles activitats que requereixen poc esforç físic
les escoles i els grups d'alumnes que fan activitats a l'Esportiu Claror.
Aquesta redistribució de vestidors ha permès que els altres dos que es troben al soterrani es conectessin a la pisci na petita per tal d'adaptar-los a les persones amb discapacitats.
Desapareix una sala, la de correctiva, però les activitats que s'hi feien passaran a fer-se a la sala d'aeròbic, al pavelló i al tatami.
Zona de saunes
La zona de saunes (foto 3) també s'ha renovat totalment incorporant un sistema de dosificació automàtica de l'aigua i els aromes.
Completa l'oferta actual de la zona humida -saunes i hidromassatges-la instal·lació del bany de vapor. El bany de vapor és, en comparació amb la sauna, més humit i amb menys temperatura (40 o 45 QC). Això fa que la transpiració sigui diferent a la de la sauna, tot i que els beneficis són comuns.
Els socis i cursetistes del Claror
tindran nou carnet
Els nous socis i cursetistes q u e s'inscriguinal'entitat el pro- ~,~-"'"
per trimes- tre rebran un nou model de carnet de l'Esponiu Claror.
El nou model de carnet, dissenyat d'acord a la nova imatge corporativa de l'entitat, incorporarà la foto digitalitzada de l'abonat, i el nom i número d 'associat. El revers del carnet tindrà una banda magnètica similar a les que tenen les targetes de crèdit.
El canvi de carnet es produeix com a conseqUència de la implantació del nou programa infOlmàtic de gestió de socis, elaborat per la Fundació, i que substitueix l'antic, ja desfasat.
Amb la implantació del nou programa s'aconseguiran tres elements fonamentals: a) una major agilitat en els tràmits administratius, b) ,una major seguretat en el control d'accés, c) una informació molt més detallada dels nivells d'ocupació de la instal ' lació. Amb les dades derivades d'aquesta infonnació, l'entitat podrà conèixer millor els hàbits d'utilització de la instal' lació, fet que facilitarà una millor gestió de tots els espais.
El canvi de carnet no significarà cap cost per als socis. A més, en principi no hauran de fer cap tràmit administratiu, ja que les fotos del nou carnet es digitalitzaran a partir de l'arxiu fotogràfic de l'entitat. Només està previst sol, licitar-ne de noves si són antigues o estan en mal estat per tal que la digitalització sigui de la màxima fiabilitat i acn¡alitat.
}ill!!dació CLAROR
POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMíliA
, ULTIMS RETOCS A LA INSTAL-LACIÓ PER MILLORAR EL SERVEI A TOTS ELS USUARIS
Aprof itant el període
d'estiu el Poliesportiu Muni
cipal Sagrada Família ha re
forçat diversos aspectes de
l'equipament.
Entre les pri ncipals nove
tats destaquen la instal·lació
d'una graderia i proteccions
de pilars a la zona del pave
lló, i la mi llora de les bara
nes de l'esca la per facilitar
ne la utili tzació a les perso
nes amb discapacitats.
També s'ha completat la
dotació d'equipament de
manteniment i s'ha mi llorat
tota l'equ ipament de mega
fon ia per adaptar- la a les
necessitats de determ ina
des activitats .
Més màquines al gimnàs
Ta l i com era de preveu
re, un dels espais més con
correguts de la insta l·lació
dura nt e ls primers quatre
mesos ha estat la sa la de
muscu lació i card io-vascu -
Obre liLa Banqueta", la cafeteria del Poliesportiu Sagrada Família
A principis d'ocmbre obrirà les seves portes "La Banqueta", la cafeteria del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.
El concurs de gesti6 i explotació per 5 anys de la cafeteria va ser convocat a finals de juliol i l'empresa adjucata ria ha estat Garbasa SC dirigida pels senyors Pedro Martínez i]uan Quirante.
D'acord amb e l programa presentat la cafeteria servirà, ¡¡ més d'esmorzars, un menú diari de 875 pessetes amb tres p rimers, tres segons i 3 tercers plats. També hi haurà una éxtensa llista de plats combinats.
Pel que fa a l'horari de la cafeteria , en principi es preveu que sigui e l més coincident possible amb l'horari de la insta l · laci6.
lar. Per això, i d'acord a les
previs ions ja ex istents, s'ha
incrementat el nombre de
màqu ines d'aquest espai.
A les vuit bicicletes està
tiques que hi havia s'han afe
git quatre, deixant en dotze
el nombre tota l de "bicis".
S'ha instal·lat una nova cinta
rodant (a ra hi ha quatre, en
total), i dos màqu ines d'es
glaons o "steps", que incre
menten el nombre a set.
Pel que fa al gimnàs tam
bé cal afegir la creació d'una
nova rutina per als nens i ne
nes menors de setze anys
que, acompanyats d'un soci
adu lt, vu lguin fer exercicis a
la sala de muscu lació.
La Fundació Claror estrena seu social La Fundació Claror comença la nova temporada estrenant seu social. El local es troba al carrer
Sardenya, 337, entresol 2a, a una escala situada entre l'Esportiu Claror i l'Escola Sagrada Faml1ia. Segons el Director General de la Fundació Claror, Joan Itxaso, el principal motiu que ha clut a la
Fundació Claror a tenir seu pròpia ha estat l/la necessitat de donar suport a les instal- lacions en aspectes tant importants com la formació del personal o la trobada d'equips de qualitat. El fet de disposar de la seu ens permet també comptar amb un lloc més apropiat per als òrgans de la Fundació com el Patronat o la Direcció General, que podran treballar sense interferir en els espaïs de les instal· lacions. l/.
Un element que també ha impulsat la Fundació a tenir la seva seu ha estat, segons Joan Itxaso l/aprofitar aquest moment de reformes a l'Esportiu Claror, ja que ai.:>:í podem incorporar nous espais per als usuaris i traslladar al personal intern d'aquests espais a la zona alliberada per la direcció i la secretaria generall/,
lOI t:lAROK 37
_ pmdacló ClAROR
ACTIVITATS DIRIGIDES:
COMENÇA EL CURS 98-99 Ja podem començar a escalfar motors perquè a partir de l'octubre comencen, tant a '·Esportiu Claror com al Poliesportiu Sagrada Família, totes les activitats dirigides del curs 98-99.
Hores d'ara ja han comen
çat a les dues instal'lacions
les inscripcions per les acti
vitats dirigides del cu rs 98-
99. Pensades per tots aq ue lls
que vo le n fer esport en ho
raris i dies co ncrets, amb
grups reduïts i di ri gits per
tècn ics especia l itzats.
Cal tenir en compte q ue
tant els sqcis de l'Esportiu
Claror com e ls del Poliespor
tiu Municipal Sagrada Famí
li a poden apuntar-se a les
activitats dirigides de qual
sevol dels dos centres pa
ga nt preu de soci.
Activitats a totes dues
instaHacions
Activitats infantils : inici
ació esportiva, judo i cursos
de natació, des de nado ns
de tres mesos fins a ne ns/
es nascuts e l 1987.
Gent jove i adu lts: ae rò
bic, ioga, judo, gimnàstica
de manteniment, cursos de
natació i l'aiguae ròbic i l'ai- .
guagim. Aquestes dues úl
times activitats són exclusi
ves per a socis.
Gent gran: pensades es
pecialment per a majors de
38 Ior t.LAROR
60 anys hi ha la gimnàstica
de manteniment i cursos de
natació. Altres activitats són
les que ofereix l'Àrea de
Salut com la natació correc
tiva infanti l i per a adu lts i
l'escola d'esquena.
També a tots dos polies
portius es faran ba ll s de
sa ló. EI15 d'octubre comen
çaran amb e l primer nivell.
A partir de febrer comen
çarà el segon nivell. Però, a
més, durant tot l'any es fa
ran diversos cursos mono
gràfics centrats en e l rock,
e l cha-cha-cha, les sev ill a
nes, e l tango argentí i rit
mes ca lents .
Oferta espefica
A més de totes activitats
n'hi ha d'altres que només
es realitzen a un a de les
dues instal·lacions.
A l'Esportiu Claror hi tro
bareu l'esco la de bàsquet, e l
bàsquet, e l taekwondo, la
dansa clàssica i la dansa-jazz,
totes activitats infantils. Per
a adults també hi ha grups
de dansa-jazz i taekwondo,
a més del tai-chi
En e l cas del Poliesportiu
Municipal Sagrada Família
les activitats que difereixen
de l'Esportiu Claror es basen
en les dirigides als més pe
tits: psicomotricitat, escola
de futbol-sala, gimnàstica rít
mica, patinatge i bàdminton.
E S ics de la Bici re re en es sortides
Els Amics de la Bid reemprenen l'activitat i ho fan amb una novetat imponant: la fOlmació de clos grups diferents degut a l'increment de palticipants i als diferents objectius que cadascú té a l'hora de plantejar-se sortir en bicicleta.
La diferència entre tots dos gntpS és basa en el recorregut i, per tant, en l'esforç que requereix . El grup A,"d'Introducció i passeig", sonirà pels carrils bici de Barcelona o per les rodalies més properes a la ciutat, per exemple, Badalona. El segon grup, el B o "d'Esforç i consolidació", requerirà més esforç però sempre tenint en compte el caràcter lúdic de les sOltides.
Cada grup tindrà un calendari diferenciat de les sOltides i, trimestralment, s'organitzarà una sOltida conjunta a tots dos.
Per participar-hi no cal fer cap inscripció prèvia. Exceptuant les sortides especials que es fan amb el SUpOlt tècnic i logístic de Biciclot, per afegir-se a les sonides no cal fer cap inscripció prèvia. Només cal ser a l'hora i al lloc indicat pels posters publicitaris que podreu llegir periódicament en els taulells d'anuncis de totes dues instal·lacions. Tampoc cal ser soci/a ni estar inscrit a cap activitat. Qualsevol persona s'hi pot afegir sense problemes.
Si voleu saber les sOltides organitzades per els propers mesos d'octubre i novembre consulteu l'agenda d'actes esportius a la pàgina 31.
NETEJA
HERSAN, S.C.p.
INDUSTRIAL
Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialitat en poliesportius Encarregats de la neteja de l'Esportiu Claror
Parc Vall Palau, 13 7è 4a. Tel. 93 682 35 94 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA
pmdació CLAROR
TRES EQUIPS DEL SAFA-CLAROR
JUGARAN A PREFERENT
Wall Street Institute patrocina la secci6 de bàsquet Safa Claror El cadet C masculí va guanyar el campionat de Barcelona del CEEB
el passat mes de juny, en partit disputat contra el Sant Ignasi
Els equips del Safa-Claror ja han començat a entrenar folt per començar, a mitjans d'octubre, una nova temporada que, aquest any, incOl·pora algunes novetats.
Una d'elles és la formació d'un nou equip en categoria cadet. El Cadet D masculí incre menta rà e l número d'equips del Safa-Claror, que ja compta amb 25 equips, sent una de les escoles de bàsquet amb més base de jugadors.
Una altra novetat és el nou repte per alJúnior masculí que jugarà, per primera vegada, a la preferent. Per ara, també juguen la lliga prefe rent e l Cadet A masculí i l'Infantil masculí. El Sènior masculí jugarà a tercera preferent, després de l'ascens la passada temporada.
Aquest any set dels equips del Safa-Claror faran els entre naments a l pavelló del Poliesportiu Municipal Sagrada Faml1ia . Seran l'Infantil masculí A, el Cadet masculí A, el Júnior femení i el masculí
A, e l Sènior femení i mascu lí i e l Sots-20 masculf.
Jornades Tècniques
Com ja és tradiciona l, la Fundació Claror va organitzar les Jornades Tècniques de Bàsquet el passat 19 de setembre. Les Jornades són una eina de formació per a tots els en-
trenadors de ls equips de l Safa-Claror. Enguany van participar-hi e l Director Tècnic de la Federació Catalana de Bàsquet, Joan Junoy, que va parlar de l'aplicació del fonament tècnic del b¡¡squet, i e l psicòleg de l'espo rt , Ca d os Berlanga, que va centra r la seva ponència en la manera de tractar l'esportista jove.
El Cadet C masculí, que la temporada passada va ser ent.renat per Àngel Maní, és l'actual campió de Barcelona de la lliga organitzada pel Consell de l'Esport Escolar de Barcelona (CEEB). La victòria la va aconseguir el 6 de junyen un panit disputat al Pavelló del Raval davant el Sant Ignasi. El resultat va ser de 62 a 55.
Wall St.reet Institute, l'acadèmia d'anglès líder a Catalu nya, patrodnarà Safa-Claror, la secció de bàsquet de la Fundació Claror durant la temporada 98/ 99. L'acord preveu l'esponsorització de diversos equips de Safa-Claror, i el patrocini dels principa ls esdeven iments: e l torneig de bàsquet P¡·einfantil i Infantil de Nadal, un torneig de bàsquet a tres i la Diada del bàsquet, que tindrà lloc durant el mes de maig.
Wall Street Tnstitute, entit.at que col· labora amb la Fundadó Claror des de fa dos anys, amplia aL'<:í el suport a les inidatives de la Fundació, com la Revista Tbt Claror o la Milla de la Sagrada Famt1ia.
A la foto superio r, Jaume Vilardell, director de Wall Street, i Joan Itxaso, Director General de la Fundació Claror.
\,
PARC INFANTIL
CoNSELL DE CENT. 461 TEL. 93 232 97 os 08013 BARCELONA
cuinQts mediterràniQ Festes d'aniversari, o dates especials.
Menjadors escolars i catering
Carrer del Sol, 179 entresol 5a. 08201 Sabadell Tel. 93.726.99.77· FAX 93.726.98.56
Hores de JQC amb piscines de boles, tobogans ... HORARI: de dilluns a divendres: de 17 a 21 h
dissabtes, diumenges i festius de 11 a 21 h
VAL 50% dte. la 1a h. Valid per a un nen
*És obligatÇ>ri l'ús de mitjons *No compatible amb cap altre tipus prom.
Val per persona i dia - Caduca 31-12-98
_ Ftlndació CLAROR
Si heu arribat a aquesta pàgina seguint l'ordre lògic de lectura de la revista, us haureu ja adonat dels canvis que presenta aquest número respecte dels anteriors. Color, canvi de capçalera, més pàgines i algun canvi quant als continguts. Tot un esforç per tal de millorar la qualitat d'un producte que ha ampliat considerablement la seva família de
lectors. I és que amb els canvis que tots estem vivint actualment, Tot Claror també ha volgut apuntar-se al futur. Hem iniciat una nova època: la tercera.
TOT CLAROR INICIA UNA NOVA 'ÈPOCA
APOSTANT PEL COLOR I NOUS CONTINGUTS
La Revista Tot Claror va ser publicada per primer cop el febrer de 1982.
Era el número zero: un petit butlletí de 12 pàgines grapades, en blanc i negre, format A-S, que informava exclusivament de l'activitat mensual que generava un .Esportiu Claror acabat de néixer. Llibel1 Caminal i Àngels Güell eren els encarregats de confeccionar una publicació que arribava de manera gratuïta als prop de 2.000 associats que aleshores tenia la instal · lació. En aquest format es van publicar 10 números de Tot Claror durant cinc anys.
El 1987, Tot Claror va experimentar el seu primer canvi d'imatge. Hi havia motius més que suficients: el naixement de la Fundació Claror, el cinquè aniversari de l'Esportiu i la inauguració de l'interior d'illa, el 85è aniversari de l'Escola Sagrada Faml1ia ... eren les informacions de què tractava el número 11. La revista tenia ja format A-4, i constava de 16 pàgines en blanc i negre. El color no arribaria a la pOl1ada fins al número 21, al març de 1991.
El punt àlgid de la primera època va tenir lloc el juny de
40 l'or lLAROR
1992. I és que les obres de construcció del pavelló i un especial sobre les escoles esportives van fer que Tot Claror arribés a les 28 pàgines.
Els dos anys posteriors, de gran creixement per a la Fundació i l'EsP01tiu Claror, van ser, en canvi, de recessió per a la Revista. Entre juny del 92 i el Nadal del 94 només es van publicar tres números que van sumar, en total, 16 pàgines. I és que la càrrega de feina que generava el funcionament del poliesportiu apenes deixava temps per a elaborar la revista.
Informatització i nous aires
L'any 1995, l'Espoltiu Claror comptava ja amb una massa social propera als 6.000 socis. I la direcció de la Fundació va decidir revitalitzar la revista amb l'objectiu d'estabilitzar-ne la periodicitat i ampliar-ne els continguts.
Era ja l'etapa dels ordinadors i els processos editorials havien evolucionat considerablement des de la publicació del primer número de Tot Claror. Així, la Fundació va fer un impoltant esforç per dotar-se de tot el necessari per produïr la revista: eqllips in-
formàtics, un Consell de Redacció i un jove equip de producció integrat per Sergi Larripa, David Fernandez, Ester Benach i Josep Lluís Vide, i un Consell Editorial.
" , La segona epoca, entre oc-tubre de 1996 i juny de 1998, ha estat de creixement. Tot Claror s'ha distribuit puntualment cada dos mesos entre una massa social que ha arribat enguany fins les 20.000 persones amb l'apertura del Poliesportiu Sagrada Faml1ia.
Tant la forma com els continguts van canviar respecte de la primera època. Quant a la forma , ha crescut de les 28 a les 44 pàgines impreses a tres tintes, amb les cobeltes a color.
En relació als continguts, Tot Claror va ampliar el seu tractament informatiu amb articles de salut, esports i societat, a més dels propis de l'entitat. A més, per Tot Claror han passat els millors esportistes catalans. S'han entrevistat personatges com Valentí Massana, Araceli Segarra, "Chichi" Creus, Sílvia Parera, Enric Massip, "Nino" Buscató, Jordi Villacampa, Jordi Tarrés i Ladislao Kubala, i també destacats dirigents de l'espol1 i la societat catalana.
La segona època ha estat també la de l'aparició de la publicitat, amb els avantatges que ha comportat a la revista i, amb l'oferta de centenars de comerços i empreses, als lectors de la revista.
Les col · laboracions periodístiques tampoc no han faltat, a la recerca sempre de la màxima pluralitat d'opinió.
Impagables han estat les aportacions dels col· la boradors; anomenar-los resultaria interminable. Com impagable ha estat l'aportació dels membres del Consell de Redacció i de la Fundació.
Tot Claror ha estat testimoni del naixement, creixement i consolidació de la Fundació Claror. Del creixement de totes aquelles persones que, amb els seus somnis i esforços, han fet possible que "l'esperit Claror" sigui avui un segell socialment reconegut com a sinònim de qualitat i professionalitat.
Ara, 16 anys després de la publicació del primer Tot Claror, comença una nova època. Esperem que sigui de l'agrat de tots els lectors que, sense dubte són, al capdavall, els més impoltants d'aquesta història.