'E

ti

fr

y

REVISTA D'ART

1:PROFESSO RURAL, per Madest Ur Fot. Esp(:igasj

50 CTS.

R.I^S.^6b

ARTISTIS! P PIANOS 1

ARMONIUMS

Aviat es posarán a la venda

els tubs de color a l'oli

ATLANTIDA, de qualitat

extra i qualitat extra-supe-

rior, única marca que po-

drà competir amb les mi-

llors estrangeres

DEMANEU -NE 1 PROPAGUEU -LOS

Lloguers desde 10 ptes. mesais

IDA DE CARLES BIE E 1V U RGA

Ex operari i afinador dela casa ERARD de París

Bruch, 78, entl. BARCELONA

d^ao 7'a

R. Ventosa

Pintura deco rativa

1 decoració general

1J1 fl GPetritxol, 17 - Barcelona

Teléfon 3470 A

■■

ARTICLES PER DIBUIX

PINTURA 1 ESCRIPTORI

■

Plateria, 65

Agent exclusiu per a la venda en

Espanya deis COLORS A L'OLI

SELVAS

1v0114HRIEXT REVISTA D'ART Redacció i admin stració: Banys Nous, 22, tenda

N.° 4

Barcelona, Setembre de 1924

Any I

NOSTRA POR7ADA

MODEST URGELL

En Modest Urgell era un poeta ; unpoeta que feia versos amb la punta delspinzells. Els seus capve--pres, aquellasermites solitàries i aquella xiF rers onla lluna en son quart minvant hi treiamelangiosament les banyes, aquellesbruixes i aquelles velles, aquells llocsplens de tristor, eren poetitzats per l'ar-tista.

Artista poeta i poeta romàntic eral'Urgell, i així es comprèn que en lesseves obres hi traspués aquell do'.ç en-cía sentimental i anecdòtic, peros comque a l'ensems era tot un pintor—unpintor nat, Fàcil i fecund—les sevesobres tenen aquella fortalesa que fa queaquestes s'aguantin a pesar dels anec-dotismes, i de les modes. A més la sim-patía que s'hi trasllueix les fa corpre-nedores.

L'Urgell, era tot cor—i en aqueststemps de cerebralisme va tan escàs elcor !—i s'emocionava davant d'unaposta de sol— i això que n'havia vistestantes ! —li plaïa romandre per aquellesermites rurals, solitàries, desolades, in-finitament melangioses, especialment enles hores tristes deis capvespres romàn-tics i sentimentals, que tan meravello

-sament havia copsat ell.I els vells carrers de Barcelona, la

comtal? Haveu sentit el dolç encísd'aquests nostres carrers de la vellaciutat, estrets i obscurs, solellats, no-més, en els terrats i colomars que s'ai-xequen com reclamant un raig de sol iun tros de blau del cel? Qui com l'Ur-

gell, ens n'ha fet sentir tota la poesía,tot l'encant.

Cony havem dit abans, era un pintor,tot un pintor, coneixedor de la tècnica,aquella tècnica seva tan pastosa i sen-sual, i per això com que era tot un pin-tor es assumptes i els anecdotismes li

-teraris i que en un altre podien apa-reixer carrinclons—eren dignificats, i

s'elevaven les seves obres, deixantl'anècdota, al seu valor real i sintèticd'art.

Les revea pintures, en els nostrestemps de Llotja, d'aprenentatge de l'artja ens emocionaven i ens hi extassià-vem, produint-nos un calfred, una emo-ció profunda en nostra adoles2ència ro-màntica i plena d'idealitats i somnis

-sàmnis d'amor i de glòria, somnis dau-rats i de color de rosa, somnis de l'àni-

ma i del cor.

Si escrivia amb els pinzells, com re-sistir la temçtació de fer-ho amb laploma?

Les seves obres literàries tenen elmateix caire simpàtic de les seves pin-tures i dels seus dibuixos, si bé no te-nen la Força d'aquelles i d'aquests, noper això deixen d'ésser ben notables,campejant-hi, com en tota la seva obra,aquell regust de xiroi, on hi campejaaquella filosofia poética de bona llei.

Is seus llibres editats—quadrets decostums, poesies, etc.—i manuscrits,així com les seves cartes intimes i fa-miliars, plenes d'un encís i decoradesamb deliciosos ninotets i d'un humoris-me fi, son mostres que revelen el ta-

3

MODERNITATT

. Pm

YP^, c'aL 1M^a..

•'' lr̂ ti+h or.wJ o 1 ̂ \

',Coy — •

r

V ^3 cl c^v ol ^ L' -i^rn^^

Carta adreçada a la seva familia,

d'En Modest Urgell

lent i grau de culture, a 1'ensems quesón esplèndidament simpàtics, de l'Ur-gell.

També sofrí els embats dels críticsdolents i poca-soltes i de mala fe, i delstalents incompresos que en llur impo-tència s'arrosseguen penosament i sen-ten l'enveja del que té ales per volar,i vola. Regateijadors del talent d'altri,estan a punt sempre de fer la traveta.

KIMET

Donya Consuelo, la vídua d'un ser-gent de carrabiners—el senyor Gon-zález—estava espaordida ; el seu tiernoretoño, la gentil Nieves— •dinou anysdivins i egregis—li havia sortit ben alrevés d'ella ; ella tan carregada de pre-judicis, tan rància i amb tant enfarfeg•I-ment, la seva filla li havia sortit des-preocupada, és a dir una noia plena demodernitat ; feia excursions, preniabanys de sol, i li tornava amb la pelltorrada, cosa que la treia de «tino)), el!aque lo que més temía era el sol, quefins una vegada perquè tingué de passarun xic de solellada, estigué vuitdiesmalalta, i sobretot lo que la tenia ho-rroritzada era que la Nieves es rentavatot el cos diariament, i donya Consuelonomés havia pres un bany el dia abansde] seu casament ; demés ara, s'haviatallat els cabells a la romana ; ves ta-llar-se els cabells ! com qui no diu res,aixó ja era massa ! i recordava amb de-lectança la seva llarga cabellera de quanera jove i que tant havía apassionat alseu difunt González.

La cotilla, aquelles cotilles d'antanyque apretaven horrorosament la cintu-ra, també havia estat desterrada, i percúmul de fatalitats, la Nieves estaba per-dudament enamorada d'en Pinell, carn-pió de boxa del pes mosca—un moscaa la seva familia !—alló era el ((caos)),l a fi del món, les trompetes del judicifinal, pitjor que una pintura cubista !

Si el pobre senyor González—tan se-riós—hagués tornat de l'altre món, onse veu que hi estava bastant bé, i haguésvist la seva Niei'es del braç d'un xitxa-rello tot afaitat de cara—el senyor Gon-zález lluïa en vida un famós i recargo-lat bigoti—amb els cabells tallats arran

4

solament amb uns quants pels drets enel tupé, i amb el nas aixafat, de penas'hauria mort una altra vegada.

Per altre banda, Donya Consuelo notenia prou energía per poder fer anaral seu retoño pel camí que ella hauriavolgut ; allargar-li les mànigues, cloure

-íi l'escot, posar-]i mitja dotzena d'ena-gos i refajos, i apresonar-li el cos baixla corassa d'una cotilla.

Pero com si tot aixó no fos prou en-cara, la Nieves no solia ésser Nievessinó Neus i ballava sardanes. En unaparaula la Neus—la filla d'un Gonzàlezsergent de carrabiners, li havia sortitcatalanista. O; quin horror !

Tot això, donya Consuelo, ho veia

amargament, pero no podía fer-hi res,no era ella, la que passava, era tota unaèpoca plena de prejudicis i carrinclona,que s'anava acabant, deixant pas a lamodernitat, encarnada en la figura sim-pàtica de la Neus.

ADRIÁ REBEC.

FRONT A FRONT

En un temple dels belgues, Dijous sant,Jesús, clavat en creu està plorant,los ulls fixats sobre la terra molla.Entra'l Kaiser de cop i s'agenollai Jesús mira'] cel, i espera el llamp.

ANGEL GUIMERÁ.

PAISATGE, per A. Iglesias

—5

EI Paisatge de Suburbi

Pocs, molt pocs, dels nostres pintorsi menys encara dels ja acceptats.en pri-mer rengle, han demostrat amor al pai-satge del suburbi barceloní. Fariemunes excepcions, molt bones per certi prou, i encara aquestes excepcions novaren dedicar al suburbi més que elsprimers anys de la seva carrera.

D'entre els pintors d'avui, els mésjoves, són els qui ens han donat provesd'apreci envers aquest paisatge tan su-gestiu i tan divers en assumptes. Peròaixí mateix, ha passat que gairebé ja nos'hi ha estat a temps.

La ciutat, en anar-se estenent, ha res-tat bona part de la bellesa del suburbii aquell ordre dins el desordre, ha des-aparegut, quedant en son lloc . el caosmés complet.

Les vies de comunicació, el trànzitmés gran cada vegada, de la nostra ciu-tat amb el defora, ha fet que es traguéstot de polleguera i lo que abans teniatot un encís de vida silenciosa, avui s'haconvertit en un veritable camp d'opere-cions.

La terra s'ha remogut, aquells campsque vèiem plantar i desplantar contí-nuament, avui no són més que uns pi-lots de fang, les cases belles que havienaixecat els nostres avis, han fet lloc a

DIA DE PLUJA, per f ascint Olivé. (Propietat de D. A. S.)

6 —

PAISATGE, per Tomás Llobet

unes construccions d'una modernitatcarrinclona, aquells trossets de terra

que cultivaven amb tant amor un cop

sortits de les fàbriques els obrers, avuisón una pestilent barracòpolis yergo--

nya dels barcelonins.Recordem amb enyor aquel] Forto-

pío, un pla immens i formós que des

de les mateixes portes de la ciutat, ana-

va a juntar-se amb Clot i Sant Martí.Horts i hortets d'agradables recors,camps, fàbriques i arbres tan bellamentbarrejats, vies del tren, reguerots, ca-mins i caminets que et portaven pertot. Avui d'aquest tros, no en quedani el record. Les modernes construc-cions ho han emplenat tot.

Els sota Montjuich, heu-saquí un al-tre lloc, on els ulls educats d'un bonpintor, poden Pernos-hi veure un sensfi de recons i reconets, meravelles decolor.

La Bordeta amb les seves rieres—laRiera Blanca, la del Tena, la de Magò-ria—avui també amb perill inminent dedesaparèixer.

Sans, Camp de l'Arpa : qui vos co-neixería ja? Qui podria recordar—enaquests poblats inversemblantment im-provitzats, de cases fornades de llauna,fustam, estores, i restes de sommieramb menys condicions d'higiene que elsmés humils corrals—bells indrets onels barcelonins tantes hores agradoseshi havien passat, amb les tan típiquessortides al camp.

Barcelona la gran urb ! Tot siga pelteu futur engrandiment. Suportem re-signadament aquesta desfeta sens pietatdel nostre suburbi, si en l'esdevenidorl'estimada ciutat, pot oferir-nos bella-ment urbanitzat i amb una nota de bongust, tot aquest desgavell present.

PALLARÉS.

—7

LA JOVE PINTURA CA7ALANA

ANTONI ROCA1

Certament en Roca és un dels joves

rit, el colloca molt per damunt de] ni-vell en què sol trobar-se la joventut deiseu temps.

En Roca que pinta, dibuixa, escriu ll

llegeix contínuament, ha sabut arribargloriosamen taels cims dels seus pro-p'sits, i dia per dia, va produint i de-

LES ROSES, per Antoni Roca

catalans, que més s'ha preocupat defer-se una cultura general, que, ajudatper una natural predisposició i un amorincansable per totes les coses de l'espe-

lectant el seu esperit amb nous pre-sents d'obres, que sens dubte tenen ungran valor.

8—

Roca pintor.

Ben poques coses hem pogut adi:mi-rar d'En Roca pintor, pers aquestes po-ques coses, precisament lo rar, acabende donar-li un nou encant.

Aquest pintor no ha tingut pas nece-sitat d'un penós i llarg aprenentatge.

La seva natural comprensió de lescoses, i el grau tan elevat de sensibilitatque posseeix han fet que a les primerestemptatives serioses ja hagi reexit.

Recordem només «Les roses) i «Lescastanyes), que exposà l'any 1923 a lesGaleries Dalmau. Bellíssimes pintures,sòbries •de color, dibuixades deliciosa-ment i aplomades i correctes que mainingú podría dir que fossin de les pu-meres pintures que sortien de les mans

,del pintor.La pinzellada divisionista d'En Roca,

lluny d'ésser un formulisme carrinció,demostra clarament els seus coneixe-ments técnics dins l'art.

Trobarien potser un parallisme moltaccentuat en l'obra d'En Roca i la d'EnFeliu Elías (APA).

Si bé l'un res ha manllevat a l'altre,l'art formidable d'aquests dos artistassegueixen per un mateix camí en mol-tes de les seves activitats.

Pictòricament en Roca—com ho vafer ]'Apa—ha adoptat el divisionismocom a medi d'expressió, perqué li per-met pintar els objectes, amb un mà-xim de realitat, d'una realitat tan benentesa com ho puguin ésser la dels mes-tres holandesos i la dels clàssics espa-nyols. L'afrancesament general queavui sentim a Catalunya, en Roca solsl'ha adoptat interiorment. Sols n'esti-ma aquella finor d'esperit que irradien

les obres dels impressionistes i post-impressionistes, però si en aquesta agu-dització hi poguéssim posar la força ila sobrietat dels clàsics espanyols, lla

-vors en Roca creuria que l'art hauriaarribat a una nova fi. El nostre jovepintor en aquesta lluita vers la perfec-ció, en aquesta depuració de l'art hivol posar el seu esforç, el seu gra desorra només, i per això, ell que té unafacilitat espahuadora, pinta potser unxic fora del seu temps -i com l'Apa-el dia de demà, s'haurà de convenir enquè feren pintura intel.ligent, de tècnic,d'home d'ofici, precisament en unaépoca en què el vent que bufa, anavacompletament per uns altres camins.

Quina necessitat hi haurà de descriu-re en Roca caricaturista? Ell sol ho vafent. Avui per avui, és dels pocs queconreen amb dignitat aquest interessantaspecte de l'art.

Nogués, Apa, Junceda, Roca... avuiaquests i tot una tradició dels Nonell,Padró, Moliné, Pellicer, etz., han fetque Catalunya sempre, pogués lluir en-tre els millors, una Forta representaciódintre la caricatura de tots els temps.

F. CAMPS.

r:,^ eme.

M]

Salvat-PapasseitEn Cot de Reddis, publicà a

justicia Social del (ha 16 d'Agost,l'article «En Salvat -Papasseit y l^o-bra de l'avanguardisme», el qualreproduïm fragmentàriament, jaque a la vegada que ofereix unpietós record a la mernória del malaguanyat Salvat-l'apasseit, defi-neix excelleuu ent l'obra d'avan-guarda de l'excels poeta.

«En Salvat-Papasseit és rrort. Calque nostres quartelles por+ ; n avui a la

seva tomba l'ofrena de nostre record inostra devoció.

La gent no capeix l'esforç deis avan-guardis.rs. Els avanguardistes s'om-plen els ulls de coses actuals. El seuesguard s'obre corn els d'ur-i infant enuna fira i xuclen nostre viure i el fiquendintre del seu cervell i I'abien curosa

-ment i el renten amb tota polidesa. Iens el retornen perfumat d'esperit, nim-bat de caror.

L'avantguardista es planta al mig de!carrer, al mig de la via de carril, al mig

EL MEU GERMÁ VIOLONCEL • LISTA, per Sainz de la Maza

10 —

del por o de la carretera, obre uns ull -com untis bassetges, una i oca r.)donücom una taronja, mou els braços comuna hèlix i canta les meravelles quevcu ;--- n màquina del tren que surtbrunzeri a i forada munatnyes i soterrapobles i :alta rius, l'avió que es dispa-ra cobej-;nt una estrella, el .;irigib'e queha fet .:n esvoranc al cel, ei transatlàn-tic que L rinca graciosament pel damuntdel mar portant un poble °n el seu ven-tre, i l'arc voltaic que tracta de tu a lalluna i os promet arribar al sol, i elsfils de ¡e èfon i telègraf per ori les ideesi les paraules agafant-se per la cua tris-quen per a còrrer món—untat-se totsovint à'oli en les xicretes per a ésserniés llis ,uentes.—Tot això veu l'avant-guardiste i el meravella i vc' merave-nar-nos.

Ens agafa per l'orella i vulgues novulgues ens fe contemplar lu seva descoberta I ens diu : El teu viure és bel'..Les teves mans que algú hay dit barroe-res creer . bellesa. Creen bellesa pergc_ecreen amb energia, perquè creen ambamor. la Roma, la Grècia, el Rei,aixc.-ment, crearen la seva bellesa, no lateva. La seva bellesa, el set Art, :nter-pretant rostre viure és mentida, i Si ellspretenen ésser eterns nosai`res els trac

-tarem de matossers i farsants. Nostry.bellesa gols nosaltres poden, parir-la.

Quatre sagristans i quatre rates debibliote' a ens han enterbo'.^t nostres pures fonts ideals i ens han envernissat depedanteries. Cal rentar-nos amo a:gua-rràs pe- a trere'ns aquest crostisser.Cal rentar-nos perque les ximpleriesdels sagristans i deis erudits entene-breixen nostre viure, ens el fa menys

-prear, -'ns el buiden com un cranc queli han trencat la pota. Els 1: ostres estripacels tonen tanta grandiosi!..t com unPartenor, o una catedral gòtica. Rodini Gargallo poden exposar junt amb Fi-dias i Miquel Angel. Nost,-es pintorsensenyaran a veure el color i el dibuixals ren -ixentistes.

1 nos_re viure èpic? Mac i aveo do-nant la volta al món no nona lliçonsd'audàcia a Elcano i als Argonautes?1 aquests audaciosos que una i altre ve.

ACADEMIA, per Tomás Llobet

gades rr' arxen al Pol o escalen el SantEverest ..ens desmaiar pels fracassos niels peri l ls? I fins el viure deis humilsés avui més audaç que el deis nostresbesavis. --Aquest xòfer que marxa acent pe; hora, aquest minc r que can-tant s'en^onsa en les tenebres. aq,testadona que per no Fer tard va penjadaals estreps de] tranvia.—L? gesta celsgrecs a Troia, la deis catalans a O" sent,les creaca es, no són supere.,'es per 1'ú'tima guerra? A veure, la conquestaobrera de les vuit hores que tantesmorts i `F rits i presoners la costat, noval un poema èpic?

Sóm n-.és intelligents, .soni més bcns,som més forts, que els homes de l'an-tigor. 1 això és l'obra de' devantista,cercar en nostre viure aq :esta be''esa q uesta hnndat, aquesta energia. Cer-car-la i fregar-nos-la pels ud, pe~qujvulguem superar-la sempre. I 1'A:t ila Lite rztura ¡a no és un senzill passa

-temps ú home desenfeinat que bressa

PINTURA, per Ricard Urgell

els avoi rics per tu que s'adormin doçarnent, _,inó que és un apostolat i con,tot apostolat és una moral i una agre-ssió.

Aque-+es són les quartelles que por-to a la tomba de Salvat-Papasseit carell les ha inspirat amb la seva obra. Lesporto i les clavo com un cartell dedesafiament a tots els seus enemics i atots els enemics de la nostra era.

COT DE REDDIS.»

TROSSOS

MEMORIES D'UNEXCURSIONISTA

Hom ha decidit passar-hi la nit. Al'hostal, no quedaven disponibles altrescambres i hom ha tingut de -dormir a lacambra de la filla de l'hostal-18 anys,riallera, plena, de cara rodona i rosadacom un préssec—, la cambra acurada-ment ordenada, amb uns retrats, unesfiguretes de guix, unes llaçades catala-nes i unes flors de roba. El llit núbil,amb coixins de ploma, i amb llençolsimmaculats, ens ha estat com un bre-çol, on hi hem dormit com un infant ques'adorm a les cançons d'àngels que can-ten les mares, i ens hem despertat alscants també d'àngels, que cantaven unesnenes d'una colonia escolar, que hanespargit l'alegria del viure, per aquellpoblet silenciós.

P. DE SILS.

Hom ha anat d'excursió a La Pobla.Hom ha anat a les fonts, i ha ascendirel Castell, des d'on gaudeix d'una es-plèndida vista, dominant-se en aquellesalçades-480 metres—tota la comarcad'igualada, Carme, i per entre unesaltres muntanyes surten els pics mésalts del Montserrat, la nostra munta

-nya sagrada, tron de la morena—comla Sulamita del Rei Poeta—patronanostra.

Del castell, records d'antigues gran-deses, i com reptadores de l'embat deistemps, ne queden encara la torre del'homenatge, les parets, i especialmentl'església, on encara s'hi celebra i enel 3 de Maig—ei mes florit, el mes deispoetes, i de Maria—un tradicionalAplec.

L'aire passa brunzent per les espit-ileres, com devien brunzir-hi les flet-xes llençades pels ballesters valents.L'herbei és ajocat pel vent com fent

-los-hi fer, a Ies flors, acatament, comho devien fer els servidors al senyordel castell. Unes mates de ro maní em

-baumen olorosament l'aire.Hom ha retornat a La Pobla; s'ha

passejat per sos carrers tortuosos i em-pinats, pintorescos i simpàtics.

1K

1

st

DIBUIX, per F. Vidal - Galícia

S'apaguen els somriure's com elsllums.

RAMON GÓMEZ DE LA SERNA.

Aquest home que tren el cap per lafinestreta del cotxe, donant una ordreal cotxer, sembla un graciós putxinelli.

RAMON GÓMEZ DE LA SERNA.

Alguna estrella està morta de son i sela veu tancar els ulls.

RAMON GÓMEZ DE LA SERNA.

Demana un petó a totes les donesque trobis; algunes te'l donaran, peròtotes t'ho agrairan.

PROVERBI ORIENTAL.

He notat que l'originalitat és méscombatuda per aquells qui es coneixienincapaços d'originalitat.

EDGARD AL AN POE.

La criada té un ànima amb músicad'acordeón...

RAMON GÓMEZ DE LA SERNA.

La filla del porter pertany a totes lesclasses socials.

J. M. LÓPEZ - Picó

«Mentides» :Círcol Artístic.La nota d'adquirid es llegeix en qua-

si tots e!s quadros d'aquesta exposició...La Reina del jocs Florals, es bellí

ssirna..Tenda d'objectes d'art...L'admirable pintor Moreno Carbo-

nero...RAMON GÓMEZ DE LA SERNA.

Racine fou un romàntic per a la gentdel seu temps. Per tots els temps, encanvi, es un clàssic.

EUGENI DELACROIX.

Lo nies tràgic dels diumenges són lescriades a les quals no els teca sortir...

^SAMON GÓMEZ DE LA SERNA.

13

NOTICIARI

-tea---^s^t11

PINTORS!Hem rebut la <<Gaseta de les arts>>,contenint interessants articles i gravats.

També hem rebut el simpàtic setma-nari de Sant Feliu le Guixols <(L'AviMuné», en el qual s'hi reprodueix l'ar-ticle d'Adrià Rebec, ((La moda dels ca-bells curts », publicat en nostre m meropassat.

Ademés, hi apareixen treballs signatsper Carles Soldevila, Angel Guimerà,Enric Eosc Viola, etc.

# iE

Per anuncis i suscripcions a NouAMBJENT, dirigir-se a la nostra adminis-tració, carrer de Banys Nous, 22, ten-da (»Galeria Fotogràfica Antonietti),).

Preus de subscripció :Un any ... ......... ... ... 500 Ptes.Estranger ... ... ...... ... 1000 >>Números endarrerits ......100 >>

la única casa que hi trobareu

marcs de talla desde 1'50 ptes.

el pam, es la

Casa SERRAPremiada amb el Gran Premi

a l'Exposició del Moble

ARIBAU, 142

ANTONIETTI

FOTOGRAF

Fotos d'art : Postals

Reproduccions

Ampliacions

Diapositius

SALA ESPECIAL PER A

EXPOSICIONS D'ART

ARTICLES PER A DIBUIX

1 PINTURA

ESCRIPTORILLIBRES RATLLATS

I. flUARDIOLA.Suc. de FRIGOLA I QUERALT

Banys Nous, 22, botiga Telefon 501 0BARCELONA

Galeria oberta de 10 a 1 i de 4 a 8

Valencia, 199 - Barcelona

ARTICLES FOTOGRAFICS

iAparells de les millors marques

Tripodes, Disparadors, etc.^

QPlaques, Papers,

Productes químics,

Pel -licules, Accessoris ^■_1

LAMARCA 1 HERRERA

A, HERRERA SUCESOR

Tallers, 50 BARCELONA

©^^^ od^^^®!fio a!®D

Gran Café ColónRESTAURANT

BILLARS - TRESILLO

Concerts BLAI NET

Saló per a banquets

Prop, HOTEL COLON, S. en C.

Direcció: REGÁS

^d^fà^fà^L 2S^^

HIGALT, BULBENA B

1 COMPANYIA

IDR ERíA D'ART 1 INSTALACIONSV

VIDRIERO. p^

Casanova, 32 entre CortsCatalanes i Sepúlveda pp^((

TELEFOR 5343 A BARCELONA

GALERIESD A U

PASSEIG DE GRACIA, 62

TEL. 1172 G

BELLES ARTSEXPOSICIONS

SECCIONS DE:

MA7ERIAL PER ARTISTES

MARCS MOTLLURES

OBJECTES D'ART

LLIBRERIA

ANTIGUITATS

eI3-I

—I ara no veu que per casar-nos encara tindríem d'esperar cinc anys!— Consideri, maca, que es el temps necessari per a trobar pis...