Revista de l’Ateneu Popular de Ponent

Núm. 204Lleida 2008

Energia i energies

11

Sumari EditorialL’univers és energia pura. Tot està fet d’energia. És conegut pels científi cs que només utilitzem un percentatge mínim de les nostres capacitats mentals. No obstant això, en potència, som posseïdors de tota l’energia que som capaços d’intuir.

Davant el discurs continuat d’esgotament i manca de recur-sos, hem apostat per l’energia renovable; tota vegada que, per defi nició, és l’energia obtinguda de fonts naturals que, en ser capaces de regenerar-se, són virtualment inesgotables.

El nostre recorregut escrit va des de la proposta d’un canvi de model energètic fi ns a l’energia humana encarada a cobrir ne-cessitats tan bàsiques com l’alimentació i l’afecte; passant per estudis sobre el petroli, la geotèrmia solar i el plantejament del repte que representen les energies alternatives.

Així mateix, en clau d’humor, presentem la tira còmica, prota-gonitzada per un entranyable personatge que, amb l’emblemà-tic nom de BLAU, acudirà regularment a la nostra publicació, tot qüestionant temes, idees i propostes.

Tot plegat, juntament amb les seccions habituals de la revis-ta, servit en clau d’expressió divulgativa i amb el propòsit de col·laborar amb l’ànima del lector ja que, en tant que l’energia mental es conrea, no es pot desistir de vetllar per construir un món més digne i més just.

FE D’ERRATES: En l’anterior RESSÒ de Ponent, dins la secció Dones que fan Ateneu, en l’entrevista a l’ANNA LACASA, on es va posar Ana hi havia de dir ANNA, és a dir, el nom en català.

CONSELL DE REDACCIÓ

Direcció: Carme Pallàs.

Consell de redacció:Jaume Barrull, Joan Baró, Maria Briansó, Marga del Campo, Xavier Eritja, Àngels Grau, M. Conxa Montagud, Eva Peiró, Fina Reig, Joan Sagués, Lluís Rosselló

Fotografi a: Robert Ribé.

Portada: Joan Baró.

Edita: Pagès Editors, S LSant Salvador, 8 - 25005 Lleida.

Redacció i administració:Ateneu Popular de Ponent Pau Claris, 10Tel. 973 24 71 7225008 Lleida

RESSÒ DE PONENT

fa constar que el contingut dels articles publicats refl ecteix únicament l’opinió de llurs

signants

Dipòsit Legal: L-674-1983

Imprès a:Arts Gràfi ques Bobalà, S L

Membre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’Ajuntament de

Lleida.

Lleida, 2008Preu exemplar: 2,70 euros

Imprès en paper reciclat.

1 Editorial

2El submaríCanvi de model energèticramon morEll

4PòrticEl repte de les energies renovables

Abandonar el petroli abans que el petroli ens abandoni

Geotèrmia solar: una aposta de futur per a la climatització sostenible

17Va de llibresL’amor boig, de Pere RoviraEmili bayo

19Crònica culturalMusicolo... què?isaac Forns gabanDÉ

22Entrevista aXavier EritjacarmE PallÀs

29Dones que fan AteneuRamona ComesEVa PEirÓ

32Col·lectiu de suport Ángel Olaran

El somriure etíopEstHEr barta torrEs

36Torre de GuaitaMúsica, maestro!m. conXa montaguD

37PauclarisdeuLa XVIa Mitja Marató de Balàfi aJos FarrEny i toni barÓ

Concurs de composició literàriaAteneu Popular de Ponent

44Mots encreuatslluÍs rossEllÓ

2

El passat mes d’octubre va fer trenta-cinc anys de la primera crisi del petroli, bastants més anys dels que van transcórrer des de l’acabament de la II Guerra Mundial fins a l’esclat d’aquella. Fem aquesta com-paració perquè el lector, lectora, prengui conscièn-cia de la següent consideració: Han passat més anys sense que es resolgui el problema de la dependència del petroli, després de les fortes sotragades i ensurts que s’han anat produint, dels que van passar des de la restauració del nou ordre internacional a partir de 1944 amb els acords que es van aconseguir a la ciutat de Bretton Woods fins aquell mes d’octu-bre esmentat de 1973 amb la primera reducció de la producció decretada per l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), temps que es va convertir en la fase de creixement més important del sistema capitalista.

Aquella primera crisi va suposar no només la crea- ció de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) per tal de reduir l’impacte de cara a futures crisis de la mateixa naturalesa i començar a estudiar l’ús d’ener-gies alternatives renovables, sinó que va trencar de-finitivament l’ordre internacional instaurat a Bretton Woods i un nou capitalisme aflorava, un capitalis-me que trencava amb les tesis keynesianes aplicades fins aleshores. Aparegué un nou liberalisme (quinze anys més tard del tot reforçat amb la caiguda del

Canvi de model energètic

socialisme real) centrat en un paradig-ma equivocat: no es por lluitar contra l’atur i contra la inflació a la vegada. Mai, abans de 1973, aquestes dues mag-nituds, preus i desocupació, no havien tingut el mateix signe en la seva evolu-ció, és a dir, quan l’atur pujava els preus baixaven i quan aquell baixava aquests pujaven. Amb la primera crisi petrolera això se’n va anar en orris i els preus i l’atur seguien el mateix camí (camí que han anat seguint fins ara), tots dos puja-ven. Tant la Thatcher com el Reagan van ser exponents inequívocs d’aquesta ma-nera d’entendre l’economia, l’estabilitat dels preus és del tot prioritària a l’atur i aquest és el que ha de pagar el cost de la lluita contra la inflació. Però també els governs europeus i la mateixa Unió Eu-ropea van caure en idèntica praxis, no-més cal recordar el Tractat de Maastricht de 1993 que fixava les condicions que els països que es volguessin incorporar a la Unió Monetària Europea (UME), mo-neda única, havien de complir, l’obses-sió per l’estabilitat dels preus era total i no hi havia ni la més mínima referència

Submarí

Ramon moRell

Economista

3

a la taxa d’atur o a l’índex d’ocupació, com si el nombre d’aturats no fos cap ín-dex de desestabilització (els problemes socials es van marginar).

No és que el petroli sigui el culpable d’aquesta stanflation (estancament amb inflació, que és tal com es va batejar aquest nou fenomen), però molt proba-blement sense la contingentació de 1973 l’aparició d’aquesta nova contradicció s’hauria ajornat. El fet és que fa més de trenta anys d’aquella primera crisi i mal-grat els informes de científics, experts, de la mateixa AIE, de la cimera de Kyo-to i de comissions ad hoc de l’ONU, la dependència del petroli continua sense trencar-se, el camí recorregut en l’apli-cació de les energies renovables és molt curt, la contaminació no s’atura i, en úl-tima instància, la resposta amb models alternatius davant el canvi climàtic sem-bla que no va amb nosaltres.

Però és bo que ens ajustem a veure què passa, exactament, amb el petroli per no perdre el fil. Avui dia, es parla amb tota normalitat del peak oil, és a dir, de la producció màxima de petroli, el ze-nit d’aquesta. A partir d’aquest punt les reserves disponibles s’hauran exhau-

rit, no podran ser substituïdes per no-ves capacitats extractives i la producció sofrirà fortes disminucions. No sembla que aquest punt estigui gaire lluny, els més realistes diuen que aquest peak oil es produirà abans de deu anys i els més optimistes abans de vint. No s’acaben aquí els advertiments, la mateixa AIE ja ha avisat d’un possible crack petrolier en l’horitzó del 2013, és a dir, en un ter-mini de cinc anys.

No es podrà sortir de l’actual crisi econo-micofinancera sense un programa creïble i de compromís, tant per part dels països avançats com dels emergents, per a l’ús d’energies alternatives al petroli renova-bles i no contaminants. No serveixen els camins que ens porten a una lenta però segura i irremeiable destrucció dels eco-sistemes, és a dir, nuclears, tèrmiques o biocombustibles que poden provocar una necessitat de productes alimentaris que impulsi, sense cap tipus de control científic, els cultius transgènics. En de-finitiva, la “refundació del capitalisme” demana no només solucions per a l’eco-nomia productiva, sinó també canviar el model d’aprofitament dels recursos na-turals que mou aquella.

4

Pòrtic

El repte de les energies renovablesJoseP domÈneCh miRa

Foto: Carme Granés4

Foto: Carme Granés

L’intercanvi d’incitació i resposta és el que predomina sobre tots els altres.

Arnod J. Toynbee

Un dels problemes greus que planteja l’economia mundial i especialment la del nostre país, és l’exces-siva dependència del petroli. Recentment hem po-gut veure una espectacular pujada del preu d’aquest producte, arribant a mitjan juliol a 147 dòlars el bar-ril de Brent, quan l’any 1999 es cotitzava a 20 dòlars i al gener del 2007 es cotitzava només a 54 dòlars. Ha estat, en aquest any i mig, una pujada alarmant que gairebé triplicava el preu. Sortosament, la man-ca de demanda provocada per la crisi fi nancera ac-tual ha fet baixar altra vegada el preu a 57 dòlars, un

nivell similar al que tenia abans. Quedarà ara estabilitzat en

aquesta banda? No ho sabem perquè de-pèn de com evolucioni la crisi econòmi-ca, de la relació entre l’oferta i la deman-da i dels moviments especulatius que es puguin produir.

Però sí que sabem que segons les previ-sions fetes per l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) l’actual demanda mun-dial d’electricitat es duplicarà abans de l’any 2030 i es considera que el petroli i el gas cobriran un 60 per cent de les necessitats existents. Cal tenir en comp-te que s’ha produït al planeta un aug-ment demogràfi c de 1.600 milions de persones en els últims divuit anys i que paral·lelament s’està produint actual-ment l’emergència de països molt grans

com la Xina, l’Índia, el Brasil, Mèxic i altres que tenen en

5

conjunt una formidable força demogrà-fi ca i econòmica. La qual es refl ecteix ja, i es refl ectirà molt més en el futur, amb fortes pressions sobre els preus de les primeres matèries, que poden dibuixar un escenari futur de crisis intermitents, especialment en el cas del petroli. Si a aquest quadre afegim que les noves re-serves d’hidrocarburs, que es troben o es poden trobar, difícilment compensaran els jaciments esgotats, el panorama que es presenta és preocupant.

Per altra banda, un altre aspecte molt important en aquest tema que s’ha de considerar és que el consum massiu de petroli, tal com es fa actualment, és responsable d’una part considerable de la contaminació que afecta el planeta, a causa a les emissions de CO2 que apa-rella. És per això que al problema de la carestia d’aquest producte que apareix en el futur cal afegir el problema greu de la contaminació que genera. Per to-tes aquestes raons el foment i la recerca d’alternatives energètiques que eliminin o disminueixin la incidència d’aquests problemes és un dels reptes més impor-tants del nostre temps. Un repte al qual les energies renovables poden donar una resposta positiva.

Energies renovables actualsLes energies renovables són les que no

s’esgoten perquè la naturalesa les renova

contínuament. Algunes d’elles s’han uti-

litzat històricament des de fa mil·lennis.

És el cas, per exemple, de la biomassa,

que ha estat emprada per l’home com a

combustible des de l’època més recula-

da de la prehistòria, quan va descobrir

el foc. És el cas també de l’energia eòli-

ca, que va servir per a la navegació en

civilitzacions molt antigues i fou també

utilitzada en molins de vent amb diver-

ses aplicacions industrials especialment

des de l’època medieval. El mateix po-

dem dir de l’energia hidràulica, conegu-

da perfectament en l’època romana en

les seves aplicacions mecàniques. L’au-

tor clàssic Plini, per exemple, comen-

ta l’existència de rodes hidràuliques en

el nord d’Itàlia en el seu temps. Segles

després serien molt utilitzades a partir

de l’època medieval. Aquestes energies

renovables tradicionals han trobat no-

ves aplicacions actuals de gran impor-

tància amb la transformació en energia

elèctrica.

6

Pel seu volum de producció d’electricitat les dues energies renovables actuals més importants són la hidràulica i l’eòlica. La primera amb una tradició que ve de començament del segle xx i amb un de-senvolupament molt intens en el nostre país, en les dècades dels anys cinquan-ta als setanta del segle passat, produeix ara a escala mundial entre el 16 i el 20 per cent de l’electricitat de tot el món (2.610 TWh any 2002). És en aquests moments l’energia més barata, més neta i més eficient. A Espanya aquesta ener-gia, amb una potència instal·lada que supera els 18.000 MW, suposava l’any 2004 el 14 per cent del total de l’energia elèctrica produïda (font REE), i la nos-tra província de Lleida era un important centre productor. Aquesta energia en el segle passat va jugar un gran paper en la industrialització del país. Actualment es creen minicentrals de vegades aprofitant els salts dels canals com a Juneda en els Nou salts del ramal del canal d’Urgell o en alguna inauguració recent en altres poblacions. El problema que presenta la seva expansió és que els millors empla-çaments hidroelèctrics ja estan ocupats i que els embasaments, a la llarga, perden capacitat a causa dels materials que es dipositen en el fons.

L’energia eòlica ha tingut un desenvo-lupament espectacular en aquesta darre-ra dècada especialment a Alemanya i en el nostre país. Alemanya va al capdavant del món amb una potència instal·lada superior als 22.000 MW seguida per Es-panya, en segon lloc mundial, amb una potència instal·lada d’uns 15.000 MW. Actualment l’aportació d’electricitat de l’energia eòlica a Espanya, comptabilit-zant l’energia minihidràulica i excloent la macrohidràulica, significa el 83 per cent de totes les energies renovables. Existeixen autogeneradors amb 6 MW de potència instal·lada amb pales de més de 114 metres de diàmetre i torres de més de 120 metres d’altura que po-den desconnectar-se automàticament en els casos en què el vent és massa fluix o massa fort. S’estan introduint en alguns països generadors en el mar prop de la costa per aprofitar millor els corrents de vent i disminuir l’impacte ambiental.

El Pla d’Energies Renovables aprovat pel govern espanyol pels anys 2005-2010 feia una previsió per l’energia eòlica per l’any 2010 d’una potència instal·lada de 20.155 MW, és a dir, una potència molt prop a la d’Alemanya en aquests mo-ments. El Pla compta amb una actuació pública en forma d’ajuts a fons perdut, in-

7

centius fiscals i primes a la generació elèc- trica. Segons defensen les associacions de productors els retorns a la societat de l’energia eòlica, quan es comptabilitzen bé tots els aspectes, dupliquen el seu cost en primes.

Per altra banda, l’energia eòlica és una energia amb molta tecnologia autòctona i una producció neta que elimina impor-tacions de petroli i contribueix a la dis-minució de les emissions de CO2. Com a aspectes negatius s’apunten l’impacte estètic en el paisatge, la variabilitat dels fluxos energètics i danys a algunes aus. Un perjudici que s’ha avaluat en menys d’un entre 10.000 ocasionats per activi-tats humanes. Ambientalment el paisat-

ge està canviant amb la presència d’aquests gegants en els cims de les serralades. A mi personalment la seva presència no em desagra-da, però hi ha persones que sí. Aquest estiu anant a l’Exposició Internacional de Saragossa vaig veure a l’altura de Tardienta un enorme parc eòlic en el que vaig comptar prop de cent generadors. També vaig trobar no fa gaire al-tres parcs importants a Catalunya anant per la carretera de Fulleda a Tarrés o prop de l’Ebre en direc-ció a Tortosa i en altres llocs. Són manifestacions clares i positives de la resposta tecnològica que de-mana el nostre temps. Cosa que em sembla magnífica.

També s’està començant a pro-duir una resposta important en el camp de l’energia solar, una font renovable, amb molt poca producció fins ara —l’any 2006

representava només el 0’68 de les reno-vables— però ha agafat una empenta considerable aquests darrers anys. En poblacions lleidatanes com Juneda he vist horts solars prop del canal d’Urgell, també he vist un parc solar a l’entrada de les Borges Blanques i altres instal·lacions en diferents llocs. S’ha publicat fa uns mesos, que l’acumulació de demandes en l’administració espanyola per crear plantes solars superava la suma de totes les que funcionaven en tot el món. Pos-siblement això era excessiu i el govern ha aprovat un nou règim de tarifes, però manté l’objectiu d’aconseguir 3.000 MW amb aquesta tecnologia per l’any 2010 i l’objectiu d’arribar als 10.000 MW l’any 2020.

8

Tradicionalment, la biomassa ha tingut

una importància considerable com a

recurs energètic renovable. Molts paï-

sos subdesenvolupats encara depenen

d’aquests usos tradicionals. Però les

modernes tecnologies aconsegueixen

bons resultats energètics mitjançant

processos fisicoquímics, termoquímics

i bioquíomics. Un dels productes que

es poden obtenir per aquestes vies són

els biocombustibles, els quals poden

significar un estalvi d’importacions de

petroli i una reducció de les emissions

de CO2. Els combustibles més coneguts

són el biodiesel i el bioetanol, que es

poden utilitzar barrejats amb combus-

tibles convencionals. El primer s’obté

de plantes oleaginoses o a partir d’olis

reciclats. Alemanya i França són grans

productors, en el primer d’aquests pa-

ïsos es pot utilitzar fins i tot sense cap

mescla. El bioetanol es produeix amb

alcohols procedents de diverses planta-

cions vegetals i es fa servir mesclat fins

a un 10% en motors convencionals o

en mescles superiors en motors adap-

tats. Brasil i els Estats Units son els pa-

ïsos que en produeixen i en consumei-

xen més. A Espanya se’n desenvolupa

la producció i l’ús.

Altres energies renovablesDe cara al futur existeixen altres energies renovables molt importants, que afegi-des a les actuals ens permeten mantenir l’optimisme de cara a les transformacions que es produiran inevitablement en les properes dècades en aquest camp. En-tre elles parlarem breument de les se-güents:

L’energia nuclear de fusió. És aquesta una gran possibilitat si es compleixen les esperances que s’han posat en el seu desenvolupament. Hi ha tres vies per aconseguir resultats. La primera es la fu-sió nuclear per confinament magnètic. És una tecnologia difícil i molt cara que ha necessitat l’associació de la Unió Eu-ropea, els Estats Units i altres països en el projecte ITER per realitzar el primer reactor experimental a França. El nos-tre país, que reclamava la localització de Vandellòs per aquest reactor, participa molt activament i gaudirà d’importants instal·lacions d’aquest projecte mundial. Si la recerca té èxit es calcula que cap al 2040 podrien existir reactors comer-cials. Els problemes a vèncer són con-siderables perquè els tractaments dels

10

L’any 2002 es va celebrar a iniciativa de les Nacions Unides, l’Any Internacional de les Muntanyes. A l’Estat espanyol, no s’ha reflectit en cap tipus d’ini-ciativa governamental de la voluntat i el compromís que hi va haver en aquell moment de millorar el nivell de protecció de les nostres muntanyes, que va quedar reflectit en el document “La carta de les Muntanyes”. Una declaració mínima de principis on s’alerta de la necessitat de regular la gestió con-servadora d’aquestes àrees i de la recerca d’un de-senvolupament equilibrat pels seus habitants, atès que d’elles i el seu entorn depenen una multitud de serveis ambientals que són fonamentals per a tota la societat. Aquesta és l’única proposta que es va fer i encara continua sense aprovar-se.

Mentrestant, el temps passa, i la situació en aquestes zones cada vegada és més preocupant. Per compte de millorar la sensibilitat de les autoritats ambientals i dels responsables polítics respecte de les importants funcions ecològiques, socials i econòmiques que fan els sistemes naturals de les muntanyes, aquestes zo-nes són cada vegada més, i amb més freqüència, en el punt de mira de projectes d’explotació insosteni-ble dels recursos naturals i dels espais protegits, que els promotors justifiquen amb l’argument de la dina-mització econòmica de les zones rurals i la creació de nous llocs de treball.

Justament, aquí, als Pirineus tenim uns bons exemples que ho il·lustren (vall Fosca, vall de Filià, vall d’Àrreu, vall de Ruda, etc.). La pressió urbanística i es-peculadora és al darrere de la major part d’aquests projectes, que generalment estan vinculats a la creació o ampliació d’estacions d’esquí o a altres promocions esportives i recreatives pensades per a grans multituds, amb l’al·licient de l’alta qualitat paisatgística i moltes vegades a prop d’espais naturals protegits. Tot això amb l’agreujant que, en alguns casos, els interessos econòmics estan provocant i forçant canvis en la legislació ambiental d’aquests espais per així poder permetre la construcció d’aquests tipus de com-plexes.

Avui tenim sobre la taula el document de proposta de Xarxa Natura 2000 que fa el govern de la Generalitat, i aquest no recull precisament la protecció a la vall de Filià, que necessita. Un espai que en el seu moment es va incloure en el Pla d’Espais d’Interès Natural, justament per tractar-se del límit meridional a ma-jor alçada dels Pirineus centrals cata-

Els Pirineus, territori en venda?

PLATAFORMA VALL FOSCA ACTIVA

www.taxisborras.cat

9

plasmes són molt difícils. Però si s’assoleixen bons resultats es podrà gaudir d’una energia molt poc contaminant i pràcticament inesgotable.

Altres tecnologies per aconseguir la fusió nuclear són el confina-ment inercial i la denominada fusió freda. En la primera es pot aconseguir la fusió nuclear amb l’acció de làsers. És una tecnologia que s’estudia en molts centres de recerca i universitats i és possible que s’aconsegueixin resultats amb aplicacions energètiques. Quant a la segona una famosa experiència fracassada realitzada fa uns anys per uns investigadors va desacreditar aquesta via en la comunitat científica, però recerques posteriors semblen obrir noves possibilitats.

Molta esperança es té també en l’energia de l’hidrogen, una tecnologia ja prou treballada en la que s’estan aconseguint bons resultats fins i tot en l’automoció. Un dels problemes, però, és que l’ob-tenció de l’hidrogen resulta pels mèto-des actuals molt cara. Cosa que podria canviar amb tècniques fotocatalítiques descobertes recentment que podrien abaratir molt els costos. Quedarien al-tres problemes per resoldre, entre ells la possible contaminació que les pèrdu-es d’aquest gas, calculades en un 10%, podrien causar en l’atmosfera. En una conferència feta sobre el tema, el 27 d’abril de 2005, vaig fer aquesta pre-gunta al doctor Bragi Arnason, una per-sonalitat islandesa que està considerat com la màxima autoritat en l’energia de l’hidrogen. Em va contestar que aquest tema encara no s’havia estudiat. Espero

que ho facin perquè em sembla impor-tant. Si tot va bé per aquesta via es po-dria crear una economia de l’hidrogen en substitució de l’economia del petroli que és la que va substituir la del carbó i ha tingut vigència fins ara.

Existeixen moltes altres tecnologies prometedores per aconseguir energia renovable. Una que m’interessa perso-nalment és la que aprofita les ones del mar mitjançant uns generadors que transformen el moviment en energia elèctrica. Ja existeixen instal·lacions ex-perimentals a Cantàbria, Portugal i al-tres llocs i m’agradaria que es poguessin generalitzar en les costes del nostre país.

En qualsevol cas penso que el futur té moltes possibilitats i que sabrem res-pondre adequadament als reptes que la crisi financera actual, la crisi ambiental i les possibles crisis energètiques ens presentin en el futur. Trobarem solu- cions positives per al medi ambient i per a l’economia.

10

L’Agència Internacional de l’Energia (l’organització creada pels països de l’OCDE per evitar noves crisis energètiques) està alertant darrerament de l’urgèn-cia d’abandonar el petroli. El seu president fins al setembre de 2007, Claude Mandil, va afirmar du-rant la presentació de l’any de l’informe 2006 de la Perspectiva Energètica Mundial “la paraula clau és urgència (...). Amb les tendències actuals el nostre sistema energètic anirà de crisi en crisi (...). Aquest futur energètic no només és insostenible sinó que està abocat al fracàs”. Faith Birol, economista en cap d’aquesta organització, ha multiplicat les seves apari-cions als mitjans de comunicació per alertar sobre la situació. En una entrevista al Financial Times conclou “Si no fem quelcom molt ràpid, i de manera valenta (...), les rodes del nostre sistema energètic poden sortir-ne. Aquest és el missatge que volem donar”.

Aquestes i altres afirmacions, tanmateix, difícil-ment han arribat a la ciutadania. Vivim en un estat de complaença que no permet copsar que l’ener-gia és la condició necessària de l’economia, i que l’energia ha estat responsable del nostre nivell de progrés. Admetem com a dogma que l’economia mundial creixi un 3% anualment, però perquè es pugui complir cal una condició necessària: cada 35 anys s’ha de consumir més energia que tota l’ener-gia consumida anteriorment. Com es pot intuir, només durant un breu període de la història es pot complir aquesta condició amb recursos energètics fòssils i finits.

Quina és la causa de l’actual recessió global?

Quatre dels cinc darrers períodes de recessió han estat causat per pujades del preu del petroli (gràfic 1). La pujada del preu fins a 147 $/barril de mit-

jan any 2008 ha estat d’un 500% (grà-fic 2), gairebé el doble de les pujades de l’embargament de l’OPEP del 73 i de la revolució iraniana del 79. Posant com a exemple l’efecte sobre l’economia dels EEUU, el subministrament de petroli va caure un 4% al 73 i un 5% al 79, resul-tant una caiguda del 3% del PIB acom-panyada d’inflació, atur i elevades taxes d’interès.

El mecanisme que causa les recessions per la pujada del preu del petroli és la transferència de bilions de dòlars de les economies de l’OCDE a les economies de l’OPEC. Si ha estat així en les crisis anteriors, per què no hauria de ser-ho en l’actual?

Per què el preu del petroli ha pujat un 500%?

La demanda de petroli creix un 2% anu-alment per tal que l’economia mundial creixi un 3%. El gràfic 3 reflecteix que des de 2004 l’oferta de petroli comença a estancar-se entre els 82 i els 86 milions de barrils diaris i resulta insuficient per abastir el mercat. La demanda de petro-li és molt inelàstica, això vol dir que el preu ha de pujar molt per destruir la de-manda. L’elevat preu del petroli es deu al fet que no existeix capacitat per aug-mentar la producció.

El desajustament entre oferta i demanda de petroli és més significatiu si obser-vem el declivi de les exportacions mun-dials de petroli (gràfic 4). Els elevats

Abandonar el petroli abans que el petroli ens abandoni

JoRdi maRtínez

EnginyEr

11

preus del petroli impulsen les economi-es dels països exportadors. En aquests països el preu de la benzina és molt baix (i.e. 0,06€/l a Aràbia Saudita). Aquests dos factors combinats fan que el con-sum intern de petroli augmenti (i.e. un 7% anualment a Aràbia Saudita), restant menys petroli per exportar.

Quan s’acabarà el petroli?

No és la pregunta correcta. La data que petro-geòlegs de diferents països i em-preses han tractat de pronosticar des de la dècada dels setanta és el zenit del petroli (peak oil en anglès). És a dir el moment a partir del qual la producció de petroli davallarà inexorablement any

rere any. Agrupats sota l’Associació per a l’Estudi del Pic del Petroli (ASPO) la majoria prediuen que aquest punt està entre l’any 2005 i el 2010, seguit per un declivi d’entre un 2% i un 5% anualment (gràfic 5). La correlació entre el PIB i la producció de petroli implica que el PIB mundial disminuirà també entre un 2% i un 5% anualment.

L’informe Hirsch, conegut com “El Ze-nit de la Producció de Petroli: Impactes, Mitigació i Gestió de Riscos” va ser en-carregat pel Departament d’Energia dels Estats Units i publicat al febrer de 2005. L’informe conclou que es requereix ini-ciar un pla de mitigació vint anys abans del zenit del petroli per evitat carestia

Gràfic 1. Preu del barril en $ actualitzats a 2008 (font: Jeff Rubin CIBC World Markets Inc.)

Gràfic 2. Increment del preu del petroli previ a les reces-sions. (Font: J. Rubin CIBC World Markets Inc.)

Gràfic 3. Evolució de l’oferta i demanda de petroli. (Font: dades EIA)

Gràfic 4. Exportacions mundials de petroli (milions de barrils diaris). (Font: dades EIA.)

12

Gràfic 5. Producció mundial de petroli en les properes dècades. (Font: Energy Watch Group 2007)

de combustibles líquids. Altrament si els esforços de mitigació són insufici-ents o s’inicien massa tard, l’equilibri entre demanda/oferta s’assolirà mitjan-çant una destrucció massiva de deman-da, la qual es traduirà en un significatiu

daltabaix econòmic. Segons el seu au-tor, Robert Hirsch, el declivi del petro-li suposa, doncs, el repte més difícil al qual s’enfronta la civilització moderna, un d’aquest fets únics que determinen un canvi de rumb en el curs de la història.

“La producció mundial ha arribat al seu màxim. El món no produirà més petroli del que produeix ara”. Sadal Al-Husseini. Excap d’exploració i producció. Aràbia Saudita.

“El boom del petroli s’ha acabat i no torna-rà”. Rei Abdullah. Aràbia Saudita.

“La producció global ha arribat al seu punt màxim més aviat i per sota del valor pre-vist”. Alan Greenspan (15-12-07).

“Ells (Aràbia Saudita) no tenen petroli ad-dicional per posar al mercat. És difícil dir a algú que faci alguna cosa que no és capaç de fer”. George W. Bush (gener 2008).

“L’única política susceptible d’evitar aques-ta catàstrofe és la de la sobrietat, és a dir, el decreixement franc i regular del consum

de petroli als països de l’OCEDE. Aquesta política no és una adaptació lleugera o un problema tècnic passatger, és un canvi de civilització degut a la fi del món tal i com avui el coneixem.” Yves Cochet. Exminis-tre francès. (Le Monde 27-11-07).

“La conclusió és clara: si no planifiquem immediatament el canvi a l’energia renova-ble —de forma més ràpida i acompanyada d’una major inversió de la prevista— ales-hores la civilització s’encara la més abrupta i potser més violenta alteració de la història recent”. Michael Meacher. Exministre an-glès (Financial Times, 4-1-04)

“Hem d’abandonar el petroli abans que el petroli ens abandoni a nosaltres.” Faith Bi-rol. Agència Internacional de l’Energia (2005)

13

No fa gaire temps que es va l’aprovar el Codi Tèc-nic de l’Edificació en el qual de forma explícita es contempla l’aplicació d’energies renovables i estalvi energètic a la construcció d’edificis. No deixa de ser curiós que el mateix document no faci cap referèn-cia a una de les opcions energètiques que, per raons que s’aniran exposant en el text, resulten més atrac-tives: la geotèrmia solar. La raó no sobta si tenim en compte que fins i tot entre el col·lectiu més afí als recursos geològics, el desconeixement d’aquesta va-riant de l’energia geotèrmica i les seves aplicacions, és força estès.

La Terra guarda una enorme quantitat d’energia al subsòl immediat que poc o res té a veure amb els processos interns del planeta. A pocs metres sota la superfície la temperatura és estable dins un interval, a causa principalment de l’energia rebuda del sol. La geotèrmia que aprofita aquesta baixísima entalpia exterior rep el nom de geotèrmia solar, a diferència de la geotèrmia d’alta, mitjana i baixa entalpia que es genera a partir de processos geodinàmics interns, la manifestació externa de les quals podem observar en forma de vulcanisme i termalisme entre d’altres.

Parlem, per tant, de geotèrmia solar, atès que la font d’energia és l’astre sol que escalfa la superfície ter-restre, sobretot a l’estiu. Els sòls i les roques, a causa de la gran inèrcia tèrmica, emmagatzemen aquesta calor mantenint-la fins i tot estacionalment.

Al subsòl, a partir d’uns 5 metres de fondària, els materials geològics romanen a una temperatura pràcticament constant al llarg de l’any. A les nos-tres latituds, a una fondària superior als 5 metres, la temperatura del sòl es manté amb poques oscil-lacions al voltant dels 15ºC, malgrat la climatologia o l’estació de l’any. Per a fondàries d’entre 15 i 20 metres l’estabilitat és de 17ºC durant tot l’any. La inèrcia tèrmica condiciona també una variació tem-

Geotèrmia solar: una aposta de futur per a la climatització sostenible

anna Jiménez lloRens gEoconsultors tècnics i ambiEntals

poral favorable als nostres interessos: és a la primavera-estiu quan els registres de temperatura indiquen valors més frescos (darrere l’hivern) i al període tardor-hi-vern que segueix a l’estiu, quan aquests valors són més elevats.

Els mètodes utilitzats per a l’obtenció d’aquesta energia són les Bombes de Calor Geotèrmiques (GHP, de l’anglès Groundwater Heat Pumas) i els inter-canviadors Terra-aire (EHX Earth-to-air Heat exchangers), que aprofiten l’energia acumulada als magatzems d’energia tèr-mica subterrània (UTES Underground Thermal Energy Storage), i hi ha una gran diversitat de sistemes que poden ser oberts, tancats i mixtes.

Els magatzems d’energia tèrmica subter-rània UTES, alhora, tenen diverses ca-tegories que contemplen bàsicament els sòls i roques, d’una banda, i les masses d’aigua superficial i subterrània de l’altra.

Les bombes de calor geotèrmiques fan ús d’un sistema de perforacions al sòl per aprofitar la temperatura temperada d’aquest. La clau de l’eficiència d’aques-tes bombes de calor rau en la diferència entre la temperatura que es vol aconse-guir i la temperatura de l’element. Amb les bombes de calor convencionals aire-aire (un aparell d’aire condicionat per exemple) pretenem mantenir tempera-tures confortables tot traient fred d’un ambient càlid a l’estiu (uns 22º quan l’aire exterior es troba a 30-35ºC) i ca-lor d’un ambient fred a l’hivern (uns 21º quan la temperatura de l’aire exterior

14

es troba sota 10ºC). Això s’aconsegueix mitjançant una despesa desproporcio-nada d’energia.

En el cas de les bombes de calor geotèr-miques, el gradient de temperatura que s’ha de superar és molt menor. A l’hivern disposar d’un material a 15-17ºC ha de considerar-se com una font de calor. Així mateix aquesta estabilitat tèrmica condi-ciona que a l’estiu el subsòl es trobi for-ça més fresc que l’ambient exterior.

L’intercanvi de calor amb el subsòl per-met proporcionar el mateix confort però amb unes necessitats d’energia elèctri-ca (o d’altres convencionals) molt més reduïdes que les d’una bomba de calor estàndard.

Les bombes de calor geotèrmiques se serveixen d’intercanviadors que poden ser classificats com sistemes oberts o tancats.

Als sistemes tancats els intercanviadors de calor soterrats estan constituïts per una canonada plàstica d’alta resistència i llarga durada que és soterrada a una cer-ta fondària en la vertical (sondejos) o bé amb disposició horitzontal a profunditat soma. El líquid d’intercanvi sol ser ai-gua glicolada resistent a la congelació o bé salmorra, que es fa circular per la ca-nonada en circuit tancat transportant la calor cap a la bomba de calor a l’hivern i cap al sòl a l’estiu. Es produeix un in-

tercanvi d’energia tèrmica entre el líquid que circula per les canonades soterrades i el sòl o la roca. Aquesta fórmula és in-nòcua per al medi, atès que el fluid en cap moment entra en contacte amb ell.

Als Sistemes Oberts s’utilitza una mas-sa d’aigua existent, superficial o subter-rània, com una font de calor. Un cop aprofitada la temperatura, es torna l’ai-gua utilitzada sense cap alteració quí- mica. D’aquesta forma poden condicio-nar-se recintes amb una enorme eficièn-cia i estalvi energètic.

En els intercanviadors verticals, una part important del cost ve determinada per les perforacions; en certs casos, segons les condicions del terreny, poden no ser viables econòmicament, mentre que en el cas dels intercanviadors horitzontals el problema de la seva viabilitat pot venir derivat de l’ocupació del sòl, sovint hi-potecat en altres usos com per exemple a les zones urbanes denses.

El circuit que s’enterra al sòl es tria en funció del lloc on es troba l’edifici i l’es-pai de què es disposa. Quant a les carac-terístiques de la bomba de calor geotèr-mica hi han diferents models per ade-quar-se a cada cas —cases unifamiliars aïllades o adossades, habitatges plurifa-miliars de diferents mides, locals indus-trials o comercials— i a les dimensions de la casa o del local.

Instal·lació de circuit tancat horitzontal Circuit obert

15

Els intercanviadors terra-aire utilitzen la terra per al refredament i escalfament d’un corrent d’aire que circula a través de tubs soterrats per a aquest propòsit, la qual cosa contribueix a reduir la tem-peratura de l’aire que ingressa als edifi-cis durant l’estiu i a augmentar-la durant l’hivern. El seu ús en condicionament tèrmic d’edificis s’ha estès en els últims anys i és particularment útil en hiverna-cles, amb estalvis de més del 45% dels seus requeriments energètics, en gran-ges de cria i engreix i en construccions com hotels i edificis educatius.

Els sistemes de climatització basats en l’aprofitament de la geotèrmia solar són coneguts i estan força estesos en països com els Estats Units, Suïssa, Suècia, Ale-manya, Àustria, la Xina, Països Baixos, Japó, França, etc. A Alemanya el 75% de les bombes de calor són geotèrmiques. A més, en aquests països el nombre d’apli-cacions creix anualment a causa de l’es-talvi energètic i econòmic que suposa i del seu bon funcionament. Les estima-cions són d’1,8 GW als Estats Units, 2,1 GW a la Xina i 1,3 GW a tot Europa amb més de 10.000 instal·lacions. Als Estats Units es compten unes 30.000 instal-lacions i hi ha un creixement anual del 20%. A Europa els països amb major nombre d’instal·lacions amb bomba de calor geotèrmica són: Suècia (55.000), Alemanya (18.000), Àustria (17.000) i Holanda (5.000).

Els sistemes de bombes de calor geotèr-miques, en comparació amb els sistemes tradicionals, permeten un estalvi ener-gètic força significatiu: 40-60% com-parat amb sistema de bomba de calor aigua-aigua o aire-aigua, 75% comparat amb sistema de radiadors elèctrics, 60% comparat amb sistema de Gas Natural i 70% comparat amb sistemes que usen d’altres combustibles. Les bombes de ca-lor geotèrmiques maximitzen la vida útil de la instal·lació, redueixen els costos de manteniment, operació i potència con-tractada, presenten una major fiabilitat i comoditat i permeten una climatització integral tot l’any. També aporten flexibi-litat d’ampliació o modificació quan les necessitats de l’edifici canvien, així com flexibilitat en la ubicació.

Aquestes instal·lacions col·laboren en la disminució de les emissions de CO2, disminueixen la contaminació acústica i els risc de legionel·losi associada als aparells d’aire condicionat.

La despesa inicial d’aquesta mena d’instal·lacions és més gran a causa dels costos de perforacions, però el gran estal-vi energètic (respecte a d’altres sistemes convencionals menys eficients com BC aire-aigua o BC aire-aire) és amortitzable en un termini de temps raonable, de 4 a 8 anys. Aquest tipus de sistemes estan catalogats com a “energia renovable” al Llibre Blanc de les energies renovables de la Unió Europea i, per tant, s’acull a

16

ajuts del Govern per a la subvenció de les instal·lacions. Com a exemple pro-per, a hores d’ara l’AVEN (Agència Va-lenciana d’Energia) subvenciona al vol-tant del 40-55% del cost depenent de la casuística dels projectes.

No se’ns pot escapar la importància que el coneixement del terreny té per a una correcta implementació de la geotèrmia solar. El rendiment del sistema depen-drà en gran part de les condicions del lloc, especialment les geològiques. Els factors geològics que condicionen la vi-abilitat tant tècnica com ambiental de la geotèrmia solar són diversos. Els valors de temperatura de superfície i de tempe-ratura del subsòl condicionen l’eficièn- cia energètica del sistema. La duresa i resistència de la roca, l’espessor de la part alterada, així com l’existència de re-cobriments condicionen els sistemes de perforació i, per tant, els costos en siste-mes verticals i d’igual manera l’execució de trinxeres els dels sistemes horitzon-tals. Els valors de conductivitat i difusi-vitat tèrmica del terreny són els respon-sables del rendiment en l’intercanviador de calor. En el cas de sistemes oberts és necessari conèixer amb precisió els con-dicionants hidrològics del lloc.

Un informe geològic bàsic orientat a l’aplicació de l’energia solar hauria d’in-cloure: un mapa geològic acompanyat de talls, amb especial detall de les formaci-ons superficials i antròpiques, així com característiques i disposició del substrat rocós que permetin conèixer amb detall els 100 primers metres de profunditat, una estimació de la temperatura mitjana anual del sòl immediat i de fondàries de 100 i 200 metres, l’estimació dels valors de conductivitat i difusivitat tèrmica del terreny, un inventari de sondejos i pous propers, les característiques geotècni-ques dels sòls i roques que permetin estimar el tipus i cost de la perforació si és el cas; l’estimació de la posició i característiques del nivell freàtic i flu-xos d’aigua subterrània, i en el cas de sistemes oberts, detall de les propietats químiques de l’aigua del subsòl.

La geotèrmia solar i les seves aplicacions són una realitat als països més avançats del nostre entorn, mentre que al nostre país el tema es va introduint tímidament. Esperem que amb el desenvolupament del Codi Tècnic de l’Edificació la geotèr-mia solar es converteixi en una realitat a favor de la sostenibilitat.

Circuit tancat horitzontalCircuit tancat vertical

17

L’amor boig,de Pere Rovira

emili Bayo

VA DE LLIBRES

La reputació de Pere Rovira com a poeta de primer nivell podia constituir un llast per a una primera novel·la, però els lectors més escèptics escamparan els seus recels des de les primeres pàgines d’aques-ta apassionant història, perquè L’amor boig és la narració d’unes vides plenes d’aventures i atzars, de decisions compromeses, de decepcions... una novel·la de cap a peus. Explica l’enamorament i la fugida de dos adolescents durant l’estiu de 1963: fugen dels pares, de l’institut i de la soci-etat intolerant del franquisme per poder con-sumar un amor que, malgrat les trampes del món i de l’edat, durarà tota una vida.

Però L’amor boig no és només una novel·la d’amor. Com a mínim l’hauríem de considerar una novel-la “d’amors”. L’acció es fi xa sobretot en dos perío-des que no acostumen a ser objecte d’atenció dels novel·listes: l’amor dels adolescents i el dels vells. Fóra fàcil projectar sobre aquesta relació una mira-da condescendent o burleta. En canvi, se’ns ofereix una mirada neta i sense concessions a la sensibleria o als tabús. A més, la història ens presenta una veritable exposició de relacions amoroses d’allò més interessants: l’enamorament d’un gigoló, o la fatal passió homosexual del germà de la protago-nista amb un poeta conegut, o el vincle tempestuós d’un professor universitari amb la seva alumna... Es tracta, doncs, d’una novel·la d’amors; o millor encara: una novel·la sobre l’amor, sobre les diver-ses maneres d’embogir d’amor. La passió, per tant, acompanya els personatges d’aquest relat al llarg de totes les pàgines. En aquest sentit, és evident

que l’autor ha volgut omplir d’inten-sitat cada frase del llibre i ha volgut crear uns personatges “especials”, poc freqüents, amb caràcters i comporta-ments que els allunyin de la vulgaritat.

L’amor boig és també una refl exió sobre el món. El lector d’aquestes pàgines no només hi trobarà la sensibilitat del poeta Pere Rovira, sinó també la reconeguda intel·ligència del professor i l’agudesa de l’assagista. El text està farcit de refl exi-ons i sentències que al meu parer con-formen tota una manera de comprendre el món. Per exemple, una de les idees que plana sobre el text és que la mentida ens acompanya al llarg de la vida perquè en realitat constitueix una essència de l’ésser humà.

La reputació de Pere Rovira com a poeta de primer nivell podia constituir un llast per a una primera novel·la, però els lectors més escèptics escamparan

18

El lector d’aquest L’amor boig troba-rà també dos mèrits innegables. D’una banda, la qualitat de la prosa, un exem-ple de naturalitat, precisió i bon gust. De l’altra, una arquitectura novel·lesca original i rica, que segurament el sor-prendrà. La història es presenta com un model de narració tradicional, que avança amb més o menys salts endar-rere fi ns que l’autor, en l’últim terç del llibre, dóna un gir espectacular al seu text i ens ofereix un nou model de novel·la encara més ric i enginyós.

A l’últim, i com no podia ser altrament en una persona que ha consagrat la vida

L’eternitat de les horesLa vida dins d’un monestir com

el de la pel·lícula El gran silenci

Nancy Klein Maguire

El Tibet trencael seu silenci

Causes i realitat d’una revolta

Tsering Woeser

El complotLa trama en la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d’art

Eugeni Casanova

La fi dels templerscatalans

Josep Maria Sans i Travé

La germana de la núviai altres relats

Josep Vallverdú

A la vora de l’aigua

Rosa Fabregat

Maria Rúbieso el repte constant

Josep Varela

La fi losofi a perenneUna interpretació dels grans místics d’Orient i Occident

Aldous Huxley

Jo vaig vèncer el càncer de pit

La lluita d’una dona

Thérèse Nehr

Jo vaig vèncer

Objectiu PastoretsEl llibre del programa de TV3

Xavier Bru de Sala

Objectiu Pastorets

a ensenyar i fer poesia, el lector hi tro-barà moltíssima literatura. No només perquè un dels personatges acabi essent escriptor o perquè hi surti un editor o perquè la jove protagonista sigui una amant dels llibres, sinó també perquè les referències literàries són pertot arreu i poden acabar constituint un altre joc per a entreteniment del lector. Per les pàgines de L’amor boig passen citacions d’Antonio Machado, Gil de Biedma, Ga-briel Ferrater, entre molts altres.

Es tracta, doncs, d’una lectura apassio-nant, que sens dubte té reservades per als seus lectors unes quantes hores de plaer.

www.pageseditors.cateditorial@pageseditors.cat

Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida

Tel. 973 23 66 11 - Fax 973 24 07 95

19

—Estudio musicologia.—Psicologia? Que interessant.—No, no, musicologia.—Musicolo… què?!

Quantes vegades un estudiant de musicologia s’hau-rà trobat en una situació com aquesta, en què es poden llegir cares de dubte, sorpresa, estranyesa o total perplexitat en el rostre de l’interlocutor quan li pregunten a què es dedica. I no és estrany, ja que la musicologia no és una disciplina gaire coneguda, estesa ni reconeguda. Per aquest motiu, un es veu obligat a fer una breu i senzilla explicació de què és això que fa, que té aquest nom tan exòtic a primera vista.

Primer de tot, un explica que té a veure amb la mú-sica, i immediatament salta la pregunta que sembla evident: “Quin és l’instrument que toques?” O és que la musicologia no sona? Aleshores un aclareix que aquesta disciplina no s’ocupa pròpiament de la interpretació, encara que és bàsica per a poder dur a terme qualsevol concert, perquè, entre d’altres coses, prepara les partitures que seran interpreta-des. Sovint s’explica que té a veure amb la història dels compositors i de les diferents èpoques en què van viure, i sempre s’acaba afegint: “i moltes coses més.”

La impossibilitat d’exposar en una conversa infor-mal totes aquestes “coses més” que conformen la

musicologia, és el que m’empeny a apro-fi tar aquestes línies per a explicar en què consisteix, de què s’ocupa, què produeix,de quines disciplines se serveix, amb quines col·labora i, sobretot, quin és el servei que pot fer a la societat.

S’entén per musicologia la disciplina que s’encarrega d’estudiar la música i tot el que es desprèn de l’acte musical. Es pot trobar un musicòleg estudiant les propie-tats del so d’un clarinet, la història que gira al voltant de les “Quatre estacions” de Vivaldi, la resposta bioquímica cere-bral d’un grup de persones a la música dels Rolling Stones o que orgullosos se senten els culés quan canten l’himne del

Musicolo... què?isaaC FoRns gaBandé

CRÒNICA CULTURAL

20

Barça abans de cada partit. Només per posar uns exemples.

Per tal de comprendre totes aquestes si-tuacions musicals, el musicòleg escolta, observa i torna a escoltar. Reflexiona i busca relacionar allò que observa i es-colta amb altres disciplines i camps del coneixement, per tal de crear nous vin-cles que siguin significatius i que aportin punts de vista enriquidors a la societat. A més, com que la música és contínuament present en la vida de les persones, resul-ta fàcil trobar disciplines “amigues” de la musicologia. En el moment que es posa en contacte la musicologia amb la histò-ria podem comprendre com el moviment de la Il·lustració va comportar un canvi de paradigma en la concepció i crea- ció musical que, per exemple, va modi-ficar en gran part la manera d’aprendre

a tocar els instruments musicals, a causa de la sistematització que es va donar del coneixement. Si es lliga la música a la sociologia entendrem que en quasi tots els ca-sos la música serveix per a establir lligams socials, d’identitat o de gènere entre persones del ma-teix segment de població, com pot passar a les sales d’òpera o als concerts de heavy metal. Si s’adjunta la música amb la psicolo-gia descobrirem que de-terminades músiques ac- celeren el desenvolupa-ment cognitiu dels in-

fants o que determinats sons generen estats d’ansietat o de relax en l’individu que els escolta. Si s’uneix la música i la informàtica podrem generar programari per a l’educació musical, per a l’anàlisi sonora o per a la gestió d’auditoris i sales de concert.

Per tant, els espais d’acció de la musi-cologia dins de la societat són molts: no només té un lloc en àmbits acadèmics universitaris, sinó que també en edito-rials, tant exclusivament de partitures com editorials en general que tinguin una secció musical; en museus, expo-sicions, biblioteques i arxius amb al-gun contingut musical; en la promoció i gestió d’esdeveniments musicals com ara festivals i fires; o en departaments de cultura i espectacles de diferents institu-

21

cions com ara ajuntaments, associacions o clubs privats on pot ser necessari l’as-sessorament musicològic: en muntatges audiovisuals o creacions escèniques; en l’animació musical d’institucions com hospitals, geriàtrics i residències o es-plais i casals; i en qualsevol altra acti-vitat en la que s’hi pugui trobar música. Finalment es troba el vessant educatiu mitjançant l’elaboració de materials di-dàctics, i la docència d’aquests en esco-les i instituts, ja que la musicologia té un paper rellevant i una relació estreta amb la pedagogia musical pel fet de compar-tir objecte d’estudi.

Aquestes només són algunes de les ma-terialitzacions que poden sorgir del pen-sament musicològic que en l’actualitat emana aquesta pulsió interdisciplinària, aquesta necessitat de relacionar-se amb tots els terrenys i àmbits possibles, i que busca organitzar i sintetitzar el coneixe-ment que té a veure amb qualsevol feno-men sonor, mitjançant la creació de tex-tos que expliquin les noves observacions i l’aplicació d’aquestes observacions en tots els àmbits possibles, com abans s’ha exemplificat.

En els seus orígens la musicologia es va encarregar únicament d’estudiar com-positors reconeguts i les seves partitu-res. Amb aquests elements de treball, els musicòlegs construïren una història de la música, amb els seus estils, amb els seus compositors genials, amb les seves obres mestres, amb els seus grans intèr-prets, conformant el que ha esdevingut el cànon de la música clàssica. Avui dia,

amb la col·laboració entre disciplines

s’ha evidenciat que la música que val la

pena d’estudiar no és només aquella que

s’escriu en un partitura, i aquella que fou

escrita en una partitura, s’ha de rellegir

tenint en compte els nous elements de

judici que ens ofereix aquest nou pensa-

ment musicològic interconnectat.

La música està immersa en la nostra

vida sense que ho vulguem i aquesta és

una de les genialitats que veig en la mu-

sicologia. Qui més, qui menys, escolta

música. Hi ha qui només escolta el fil

musical dels ascensors i hi ha qui està

tot el dia enganxat al reproductor de

mp3 escoltant els seus temes musicals

preferits, però sigui com vulgui, tots te-

nim una relació, més íntima o més freda

amb la música. Darrere de totes aques-

tes situacions i qualssevol altres possi-

bles, hi ha potencialment un musicòleg.

Per tot això, es pot veure com aquest

espècimen, que sovint passa desaper-

cebut mentre observa en el seu hàbitat

natural, a part del contacte pràctic amb

el seu instrument, té una naturalesa

curiosa, una necessitat de comprensió

d’allò que tant captiva de la música la

humanitat.

La música ja no només significa oci,

temps lliure i plaer estètic a l’abast d’uns

quants privilegiats, sinó que també és

una via per al coneixement de les inquie-

tuds més profundes de cadascú, utilit-

zant la música i el pensament d’una ma-

nera creativa per a trobar una explicació

més del món en què vivim.

22

Entrevista a

Xavier Eritja President de l’Ateneu i per l’Ateneu

CaRme Pallàs

Fotos: FeRRan BonComPte

Ens trobem a la seu de l’entitat, com ha de ser, després de les hores que en Xavier, el seu presi-dent, hi dedica. El punt concret de trobada és a la Biblioteca de l’Ate-neu.

Qui coneix en Xavier Eritja gaudeix del seu do de conversa, sap del seu humanisme i s’enri-queix amb la seva bon-homia. La receptivitat en l’escolta i l’entusiasme en l’expressió fan de la seva persona un interlo-cutor ideal. Amb aquella capacitat de persuasió i amb aquell domini de coneixements que el caracteritzen, comen-cem l’intercanvi de paraules que configuraran aquesta entrevista.

L’actual president de l’Ateneu Popular de Po-nent va conèixer l’entitat de ben jovenet. De la mà del seu pare hi assistia, tot col·laborant en la secció d’humanitats i també participant de l’activitat “Coneixes la teva ciutat?” En aquest

ordre de coses, la primera qüestió és gairebé obligada:

Quines diferències establiries entre l’Ateneu que vas conèixer com a soci i el que vius actualment des de la Pre-sidència?

Efectivament, la primera experièn-cia que vaig tenir amb l’Ateneu va ser acompanyant el meu pare als cicles

23

del Coneixes i després assistint a algu-nes activitats organitzades per la secció d’humanitats. Sense ser gaire conscient encara, l’Ateneu m’anava impregnant de “ciutat”.

Uns anys després, i des de la universitat, en Joan Busqueta em va introduir preci-sament dins de l’equip del Coneixes per participar en el disseny de l’activitat. I va ser llavors quan vaig començar a valorar la gran capacitat dinamitzado-ra de l’Ateneu. Una capacitat que neix precisament de la vitalitat d’una gent compromesa amb l’entitat i que, d’una manera altruista, cedeix part del seu temps i la seva energia a l’organització d’activitats. Aquesta valoració, que avui pot semblar un tòpic, constitueix de fet el principal actiu de l’Ateneu, el princi-pi bàsic sobre el qual s’estructuren les

diferents propostes i iniciatives de les seccions.

Un altre aspecte important que cal tenir present quan es treballa amb una en-titat com l’Ateneu és que, tot i que la participació és un valor amb una gran capacitat de dinamització i d’energia, està sotmès a la pròpia dinàmica dels grups i al grau d’implicació de les per-sones que el conformen. De fet, tots els grups d’interès tenen el seu cicle vital; avui neixen amb molta energia i demà es transformen o es dissolen.

Per tant, el nivell d’exigència no pot ser mai el mateix que el que es demana a una institució o una empresa, on el per-sonal s’hi dedica professionalment. I en tot cas, només podem agrair la seva im-plicació en el projecte de l’entitat.

24

Precisament, i tenint present aquestes premisses, l’habilitat de l’equip direc-tiu passa per saber captar les diferents sensibilitats d’unes seccions que, a més a més, es gestionen d’una manera molt autònoma. Gestionar l’Ateneu precisa d’una sensibilitat especial; no és ni una institució ni una empresa.

Com a president de l’Ateneu, quina és la teva concepció d’actuació de l’entitat?

Tal i com s’ha recollit en els debats orga-nitzats aquest mateix any per la Federa-

ció d’Ateneus de Catalunya, les entitats socioculturals catalanes estan expres-sant unes mateixes inquietuds entorn de quin és el seu paper en la societat ac-tual i estan preocupats en aspectes com la falta de relleu generacional, el procés de professionalització de la cultura o la manca de pes social.

Després d’un període molt actiu en què les entitats encapçalaven la pròpia dinà-mica social i cultural d’una societat civil inquieta que caminava cap a la demo-cràcia, cobrint moltes vegades aquells espais que avui cobreixen les pròpies institucions i empreses, es va passar a

una fase de consolidació de l’eta-pa anterior amb la programació d’activitats.

Avui, quan l’oferta cultural s’ha ampliat i diversificat en tots els nivells, i quan les institucions i empreses aposten per la profes-sionalització de la cultura per tal de garantir uns serveis i pro-ductes de qualitat, entitats com la nostra s’adonen que no poden “competir” amb aquests criteris si no passen per un procés profund de “professionalització”. No ens enganyem, això implica assumir d’una manera paulatina la pèrdua dels principis fonamentals que han sustentat fins ara entitats com la nostra: la participació ciutada-na. No podem demanar als socis que participin de manera altruïs-ta quan altres són remunerats per les mateixes tasques. Un altre tema és que, cada vegada més, les

25

26

hauria d’anar acompanyat d’un seguit de propostes de dinamització. I és aquí on el soci i les seccions de l’Ateneu ju-guen un paper crucial organitzant ac-tivitats obertes a la ciutat amb un clar objectiu de “sensibilització”.

Aquesta seria la nostra gran aportació a la societat, partint dels propis valors de l’entitat.

Penses que el paper de l’Ateneu es basa en la programació d’activitats o bé creus més en una funció de dina-misme i promoció d’iniciatives?

Tot i la gran capacitat que té l’Ateneu per generar propostes diferents, seria un error considerar la seva activitat com una simple oferta o agenda cultural sen-se tenir en compte la seva component social i participativa. És una qüestió de

entitats s’han de dotar d’equips de ges-tió que permetin cobrir les necessitats administratives. Però estem parlant de dos nivells d’organització diferents; i és que el soci, a través dels seus òrgans de representació (la Junta i l’Assemblea), és qui ha de tenir la darrera paraula.

Quins són, doncs, els plantejaments que ens hauríem de fer? En una societat on es replantegen molts dels principis i valors socials que es creien resolts, l’Ateneu ha de jugar un paper crucial i comprometre’s d’una manera valenta. I ho ha de fer des d’un vessant construc-tiu, afavorint el debat ciutadà en aquells temes que els socis creuen cabdals. De fet, avui en dia, l’Ateneu constitueix un dels pocs espais de reflexió i debat ciu-tadà que garanteix una certa neutralitat.

Però no n’hi ha prou amb obrir el de-bat ciutadà a casa nostra. Aquest debat

27

concepte. Més enllà de programar unes activitats pensant en el soci com a sim-ple usuari, s’han de fomentar aquelles iniciatives que impliquin la seva parti-cipació com una forma de compromís social, un mitjà de dinamització cultu-ral i una eina d’aprenentatge. Per aquest motiu, a l’hora de fer-ne una valoració, és tan important el resultat final de l’ac-tivitat com el mateix procés participa-tiu.

En aquest sentit, les seccions juguen un paper fonamental ja que canalitzen les inquietuds dels socis. Cal tenir en compte que l’activitat que es genera a l’Ateneu sorgeix precisament per pròpia iniciativa de les seccions i que, en tot cas, l’equip directiu pot orientar i donar suport a noves iniciatives, però sempre comptant amb la implicació de les sec-cions.

Aquest ha de ser l’element diferencial que ha de distingir l’Ateneu respec-te d’altres ofertes socioculturals sem-blants.

Per acabar, ens podries donar a co-nèixer alguns dels projectes previstos que segueixin la línia que proposes?

Des de l’equip directiu, estem fent un esforç important per incorporar l’Ate-neu a aquells espais de debat ciutadà que considerem cabdals per al desen-volupament de la nostra societat.

En alguns casos, la nostra participació garanteix que es tingui en compte la nostra percepció de la realitat com a en-titat. Seria el cas, per exemple, del Com-

promís per Lleida, un espai de reflexió

on, des de diversos sectors de la socie-tat, s’analitza quin ha de ser el model de desenvolupament futur de les terres de Lleida, i on l’aportació que fem se centra bàsicament en la nostra participació en els grups de treball de Cultura i projecció exterior i de Mobilitat i comunicacions. L’objectiu final d’aquest projecte és la concreció d’un decàleg que reculli les diferents propostes.

28

En altres espais de debat, la nostra postura és molt més activa. D’una ban-da, formem part de la Plataforma en defensa del Museu de Lleida. Una pla-taforma integrada per diverses enti-tats que, davant del litigi sorgit arran de les peces reclamades pel bisbat de Barbastre-Montsó, defensa la unitat de la col·lecció del Museu. De l’altra, es-tem constituint juntament amb el Cen-tre Excursionista de Lleida i IPCENA una nova agrupació que, sota el nom de Lleida ambiental, permeti tractar aspectes que tinguin a veure amb la millora, preservació i potenciació del riu Segre a la ciutat de Lleida. Aquest dar-rer tema suposa una aposta important ja que ens hauria de permetre treballar

en activitats de dinamització i sensibi-lització.

Un altre projecte important que volem tirar endavant és la reforma del local de l’Ateneu. Una reforma que ja es va iniciar durant l’anterior Junta, amb el condicio-nament de la Sala Nausica, i que ara pre-cisament, i com podeu veure, reprenem amb l’espai de la cafeteria. Juntament amb la Biblioteca, la Sala Nausica i la Cafeteria esdevenen espais oberts molt concorreguts que, precisament, projec-ten la imatge de l’Ateneu a l’exterior.

D’altra banda, s’està treballant en la re-dacció d’un projecte de reforma integral del local, pas previ a qualsevol actuació al local.

29

Bolcada a la secció d’Educació Física de l’Ate-neu, la qual, amb il·lusionada responsabilitat, coordina i esperona.

Educació física: professional o aficionada? Aficionada.

Des de quan ets la persona responsable de la secció?Des de fa més de quatre anys.

Com, quan i per què vas decidir implicar-t’hi?Una amiga meva em va convidar a conèixer la secció fent ioga de polaritat. Em va entusiasmar i em vaig trobar acollida per la gent de l’esmentada secció. Vaig ampliar el meu exercici físic fent gimnàstica de manteniment. Tot això passava el curs 2002-2003. L’any següent calia renovar la Vocalia de la secció, m’ho van proposar i vaig accedir a implicar-m’hi. El projecte era engrescador.

Quina és l’estructura de la secció? Gimnàstica de manteniment, Hatta-ioga, ioga de polaritat, d’adults, adults-infants, tai-xi, excursions, sortides culturals, conferències, etc. Estem oberts a noves modalitats.

Quina diferència hi ha entre ioga de polaritat, hatta-ioga i tai-xi?És la forma de practicar-ho. La seva finalitat és tro-bar l’equilibri i l’harmonia de qui ho practica.

El ioga de polaritat són exercicis dinàmics, amb molta atenció i sense tensió.

El hatta-ioga són postures estàtiques, respiracions i relaxació.

El tai-xi són moviments harmònics on la respiració, l’equilibri i la ment actuen alhora.

La respiració és imprescindible en totes les activitats.

Quina modalitat té més acceptació?La gimnàstica de manteniment. També és la que fa més anys que es practica.

Cada curs se segueixen les mateixes pautes o bé s’introdueixen canvis res-pecte a l’anterior?Intentem seguir les mateixes pautes, in-troduint els canvis que la societat, els socis o el mateix Ateneu suggereixen.

A la secció, hi ha implicades gaires persones?Actualment entre monitors i ajudants som vuit persones que formem un grup molt cohesionat.

Com definiries la teva experiència com a coordinadora?M’és molt fàcil a causa del bon equip que hi ha.

Com es pot qualificar el moment ac-tual?Molt dinàmic.

Projectes de futur? Trobar estratègies per engrescar la gent jove. Acceptem idees.

Dones que fan Ateneu

Ramona Comeseva PeiRó

30

Quines són les teves prioritats dins l’Ateneu?Col·laborar, participar en les tasques que estiguin dins les meves possibilitats i continuar sent la responsable de la sec-ció d’Educació Física.

La teva professió quina és?Modista.

Si no haguessis estat modista...?Infermera o mestra de pàrvuls. M’encan-ten els nens i les nenes.

Diferència entre una modista actual i una d’abans?Per a mi no hi ha diferència, la meva forma de fer és escoltar la necessitat de la clienta per transmetre-ho a la peça de roba que em demana. L’única diferència que hi ha és en el teixit.

Quin consell donaries a una modista actual?Que sàpiga interpretar el que la clienta li demana.

Ets crítica davant l’actual moda en el vestir?Sí, sóc crítica, si bé m’agrada estar al dia.

Com veus els actuals dissenyadors de moda?Dins el món de la moda està tot inven-tat. Hi ha dissenyadors que no són gens pràctics. Pocs tenen l’art dels d’abans.

Què tens a dir de la desfilada Custo a Lleida? Em va semblar molt interessant. Va aplegar models d’alta qualificació, ar-tistes i persones importants del món de la moda, es va parlar de Lleida des de Lleida, i sobretot dins el marc incompa-rable de la Seu Vella i del seu meravellós claustre.

A què dediques els teus moments d’oci? A la meva néta, a tenir cura de mi matei-xa i a l’Ateneu.

Quin és el teu estil de vida?Molt familiar. Integrada a la cultura i a la societat de Lleida.

En què penses més: en el passat o en el futur?El passat és la meva història. El futur no sé com serà. Estic al present sent-hi pre-sent.

31

Quin són els teus temes preferits dins d’una conversa?Diversos. L’actualitat. També m’agrada molt escoltar les vivències de les perso-nes. N’hi ha que són un pou de saviesa i se n’aprèn molt.

Seriosa o riallera?Sempre riallera. Malgrat les circumstàn-cies adverses.

Què prefereixes més, novel·la, música o pel·lícula?Treballant, música o ràdio. Per somiar i evadir-me, una bona pel·lícula. En esto-nes assossegades, una bona novel·la.

Impacient o tranquil·la?Impacient. Sempre em falten hores.

Què valores més en una persona?La sinceritat i l’amistat. Aquests valors em sedueixen.

Quines conclusions treus de la “Lleida ciutat europea de l’esport”? Penso que es podien haver fet més coses amb menys pressupost.

Segueixes el món de la política?No fa gaires anys la vivia d’una altra ma-nera: m’engrescava. Actualment no em convenç el que prediquen.

T’agrada rebre consells?Sí, però selecciono els que més m’interessen.

Quin és el millor que t’han donat? Ser honesta amb mi mateixa i actuar se-gons les meves pròpies conviccions.

32

El Col·lectiu de Suport a Ángel Olaran neix de la vo-luntat de donar suport a l’obra que aquest missioner basc du a terme a la regió del Tigray a Etiòpia, una tasca que fa possible que milers de persones d’una de les regions més pobres de l’Àfrica tinguin accés a les mínimes condicions per a la subsistència. Una població majoritàriament d’infants i dones, abando-nats a la seva sort i amb la constant amenaça de la sida, la tuberculosi i la desnutrició.

El col·lectiu comença la seva singladura de forma modesta, de la iniciativa d’un grapat d’amics que després de viatjar a la zona, queden captivats per l’obra i la personalitat d’Ángel Olaran. Una visita amb la que queda palesa la realitat d’una extrema pobresa a conseqüència de la injustícia i l’abandó de la comunitat internacional a territoris en què no existeixen interessos econòmics.

Un país immers en un gran deute extern que l’esca-nya cada cop més amb les contínues bel·ligeràncies

amb els estats veïns, i com a conseqüència no pot afrontar el cost del desenvolupament social i econòmic.

Ángel Olaran és un missioner basc que fa 35 anys que és a l’Àfri-ca ajudant les perso-nes més necessitades, a països com Somà-lia, Nigèria i Etiòpia. En aquest últim és on s’han centrat els esfor-ços de l’Ángel Olaran i del nostre col·lectiu,

a la població de Wukro, principalment, que és on viu i treballa aquest missio-ner.

La regió de Tigray té una extensió com la província de Lleida, amb una població d’uns 40.000 habitants, a Wukro és on es troba la Missió de St. Mary’s, on Án-gel Olaran té al seu càrrec més de 1.500 orfes que depenen totalment de l’ajuda que ell els proporciona. A part dels or-fes, aquest missioner dóna vida a moltes més persones, els proporciona menjar i educació per evitar que aquesta gent (majoritàriament dones i nens) morin de fam, sida o altres malalties.

Per tot això, des del nostre col·lectiu estem treballant per donar suport als projectes d’ajut juntament amb els nos-tres socis, col·laboradors i voluntaris,

Col·lectiu de suport Ángel Olaran www.angelolaran.org

33

els quals són persones il·lusionades que ajunten esforços per aquesta tasca hu-manitària.

El missioner Ángel Olaran va partici-par als actes que es van organitzar amb l’objectiu de presentar el llibre Ángeles de Wukro, de Mayte Pérez, que descriu la situació que viu el poble etíop i con-cretament a la població de Wukro, que és on viu i treballa.

L’acte que es va celebrar a Mollerussa va tenir lloc el dia 15 d’octubre, amb la par-ticipació del president de la Fundació, Àngel Pujol, la periodista Mayte Pérez, el rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, el missioner Ángel Olaran i com a conductor de l’acte Ramon Berenguer.

La presència de públic va ser molt nombrosa i participativa, i al final de la presentació, es va tenir l’oportunitat de tenir el llibre signat i personalitzat, tant per l’escriptora com per l’Ángel Olaran.

Així mateix, el passat 22 d’octubre, es va fer la presentació a Lleida, concretament

a l’Auditori Enric Granados, on el perio-

dista gràfic del diari Segre Ermengol Tol-

sà va donar el seu suport a l’acte a l’igual

que Lluís Oromí, viatger en solitari per

Àfrica, que explicà les seves vivències, i

Marçal Abella, tots ells molt sensibilit-

zats per la problemàtica d’aquestes per-

sones que recull les pàgines del llibre.

Quant a la resta d’actes organitzats en al-

tres capitals catalanes, Barcelona i Tarra-

gona, es va mantenir també un alt nivell

d’assistents i participació i cal destacar

la càlida acollida que es va retre a l’Ángel

Olaran.

Tots els ponents participants a les confe-

rències van destacar la gran tasca huma-

nitària que està portant a terme el mis-

sioner, que dóna atenció a més de 1.500

orfes, assegurant-los l’alimentació, edu-

cació i salut, a part de més de 1.000

persones afectades per la sida i uns 100

ancians als quals ajuda diàriament.

Segons paraules d’Ángel Olaran, ajudar els

altres ha estat la motivació de la seva vida.

34

En un fragment del llibre, Olaran explica la terrible paradoxa dels qui arriben a desitjar que la misèria en què es troben arribi a extrems que provoquin que es commogui l’opinió pública internacional.

Cal destacar, també, altres actes organitzats, com la Cursa Solidària de Linyola, que es va celebrar el dia 5 d’octubre, on el nombre de participació va ser al-tíssim tant pel que fa als corredors inscrits com per la participació de la població de Linyola. Entre els atletes, vam gaudir de la presència i suport de Fer-ran Vidal, president del Plus Pujol Bàsquet Lleida, i del periodista de TV3 Artur Peguera.

Aquest any, aprofi tant la celebració de la 2a Mos-tra d’Entitats sense ànim de lucre “Solidarium” vam

presentar els nostres projectes i produc-tes solidaris al públic visitant i fi nalment també vam estar presents a la Fira de la Poma de Barbens.

La fi nalitat de tots els actes és aconseguir el suport de totes aquelles persones, que a través del nostre col·lectiu, faran possible l’ajut a una població que no-més pretén atansar-se a un futur digne.

Si voleu col·laborar amb nosaltres o rebre el butlletí d’informació, entreu a:

www.angelolaran.org

Ángeles de Wukro, el lli-bre de May-te Pérez que descriu la vida i l’obra d’Ángel Ola-

ran, es va presentar a Mollerussa, Lleida i altres localitats de la nostra geografi a.

Podeu adquirir el llibre al nostre web, a la nostra seu, a l’avinguda del Canal, 7 de Mollerussa o al tel. 973 60 10 97, els benefi cis del qual aniran per al projecte d’ajut de l’Ángel Olaran.

Ángeles de Wukrobre de May-te Pérez que

35

Etiòpia. Amb nom propi! Què més a dir… moltíssim. Des del prisma amb el qual mi-rem des dels nos-tres horitzons al tercer món, i ara, després de viat-jar-hi… tot un se-guit de sensacions i vivències in-tenses, quelcom que t’emportes a la maleta i que no pots acabar d’explicar, tant i

tant… La gent, el paisatge, la història, la vida quoti-diana, el valor dels petits moments i els somriures! Em van sorprendre els vestigis d’una antiga civilit-zació molt poderosa, amb un paisatge de muntanyes gegants, que fa que es digui que és el sostre d’Àfrica, unes terres que antigament s’afirmava que eren el graner d’Egipte, amb llegendes, mites i regnes fas-tuosos, com el de la Reina de Saba. El viatge no el fèiem sols, a cada parada, a cada revolt de camí, sempre hi havia algú, petit o gran, que orgullosos rebien els “forengis”, així és com ens anomenaven, amb un càlid gest d’acollida. Molts que hi han es-tat, m’entendran. Tenen tant i tan poc a la vegada, saben de la vida, de l’estimar, de conformar-se amb les petites coses, tot això els fa molt dignes i els que hi anem de visita, ens enlluernem d’aquesta manca d’aspiracions, perquè la veritable ambició que ells tenen, és la de créixer dia a dia, salvaguardant els seus i veure néixer un nou sol. La seva gent sobreviu

El somriure etíopestheR BaRta toRRes

amb poca cosa a les mans però molta fe-licitat als ulls. T’envaeix un sentiment de confusió en veure’ls, no entens la seva conformitat, dins teu creix un sentiment de rebel·lió envers les seves circumstàn-cies, per a nosaltres insuportables, un enuig amb el món, estan immersos en la penúria, privats d’allò que nosaltres valorem com a bàsic.

I així i tot, la vida continua en unes ter-res remotes, on el temps s’ha parat i la història s’ha escrit amb pinzellades d’or-gull, independència i dignitat, recollida als llocs més insòlits i recòndits d’aquest país, que somriu a les adversitats amb una dosi d’esperança.

Les imatges i vivències que vam tenir eren contínues, s’agrupaven una sobre l’altra, sense poder-les pair. Es feia ne-cessari un interval, una parada, un incís als nostres pensaments, per tal de gra-var-ho per sempre. Olors, sabors, co-lors i la frescor de la seva gent, que ens acompanyarien al grup i que no ens dei-xarien fins a la tornada a casa. D’alguna manera, ells ens van obrir les portes de casa i de la seva ànima, generosos ens van deixar endur allò que no pots com-prar i que és difícil de trobar, ells en són rics, amor, tolerància i filosofia de vida, reflectit en alguns dels seus proverbis, un dels quals diu: Digues sempre la ve-ritat i atura’t a dormir a qualsevol lloc, encara que sigui a la intempèrie.

Gràcies Etiòpia, pel teu somriure.

36

Música, maestro!Torre de guaita

bles mitjans per poder assabentar-se de tot el que passa al món i per escoltar tota mena de sons musicals però, paradoxalment, ves per on, pocs han estat educats per conèixer aque-lles melodies que van deixar-nos uns éssers dotats de la màgia meravellosa per transfor-mar les set notes de l’escala musical en pura bellesa.

Ni la nostra societat, ni la majoria de pares i d’escoles, s’han preocupat d’acostumar-nos a fruir de les creacions de compositors com Be-ethoven, Mozart, Vivaldi, Haendel, Granados, Albéniz, Schubert i tota una llarguíssima llista de genis que fóra inacabable d’anomenar. No caldria embafar-los de músiques clàssiques (malgrat que sí que els embafem de rock dur i de cançonetes paxangueres), però sí que fóra idoni que escoltessin fragments escollits, har-moniosos, vibrants i no gaire llargs d’aquesta altra música. Anys ençà, quan els meus fills eren petits, aquesta tasca la desenvolupaven les Joventuts Musicals de Barcelona. Actual-ment, hi ha un programa setmanal a TVE, “El Conciertazo”, que amb bon humor i una pre-sentació simpàtica, està iniciant sàviament la mainada en la música clàssica.

Són dos exemples que caldria considerar, si volem que no continuï aquest analfabetis-me musical que tant preocupava el Ricard.

Algunes mares fan escoltar als seus fills encara no nascuts obres de Mozart perquè està cientí-ficament comprovat que això els tranquil·litza dintre del sinus matern, enmig d’un entorn sovint sorollós i neguitejant. Hauríem de ser coherents i caldria seguir proporcionant als nadons, als nens i als joves, racions d’aquest tipus de música plaent i benefactora.

Diu la coneguda frase que la música amanseix les feres. I jo em pregunto: la música, sí, però, quina mena de música?

maRia Conxa montagud

En el decurs dels meus anys d’estudi en la Universitat Central de Barcelona, secció majors de 25 anys, vaig poder conèi-xer una sèrie de persones interessants, companys de classe i professors, i confesso que, sovint, aprenia més d’aquestes relacions humanes que d’algunes matèries docents.

En el meu curs i durant els cinc anys preceptius, hi havia un xicot, el Ricard, al que tots admiràvem per la seva intel-ligència i per les seves notes excel·lents. Jo l’admirava, so-bretot, per un altre motiu: el seu tarannà amable i el seu caràcter planer i gens vanitós, malgrat que era el “crack” oficial de la classe.

Conversar amb en Ricard esdevenia un plaer. Un dia, no recordo com, vàrem començar a parlar de música en general i jo li vaig confessar que m’agradava especialment la música clàssica, amb excepció d’algunes obres que em resultaven una mica, o molt, denses. Ell se’m va quedar mirant amb es-guard seriós i em va dir: “Mª Conxa, reconec que en aquesta matèria sóc un complet analfabet i que, als meus 26 anys, això em produeix veritable vergonya. La majoria de les mú-siques modernes no solen ser un bon mitjà per assolir un bagatge cultural satisfactori en aquest àmbit ni per estimular la sensibilitat artística. Més aviat al contrari. Molts d’aquests ritmes ens estaborneixen i fomenten la nostra irritabili-

tat; però com que és el que se’ns dóna a tort i a dret, amb poques excep-

cions de grups i cantautors de qualitat, acabem idio-titzats musicalment…”. Aquestes reflexions em sorprengueren força, ve-nint d’una persona jove i tan progre en altres as-pectes, però li vaig do-

nar la raó.

La majoria d’infants i joves d’avui te-

nen al seu abast innombra-

37

Pauclarisdeu: La XVI Mitja Marató de Balàfia La festa de l’esport i la salut

Jos FaRReny i toni BaRó

És diumenge, 27 d’abril de 2008, tot està preparat per a la cita atlètica i esportiva més important de la ciutat de Lleida: la XVI Mitja Marató de Balàfia GP Ciutat de Lleida. L’organització, que és a mans de l’Associació de Veïns, any rere any posa tot el seu es-forç perquè es pugui celebrar, ja fa dies que treballa tot l’equip de voluntaris i no contents amb preparar aquest esdeveniment, munten la XXVI Cursa Popu-lar origen de tot, i des de fa 3 anys activitats obertes a les famílies, visitants i ciutadans, la II Caminada Popular amb col·laboració amb l’Ateneu Popular de Ponent, les III Ludocurses per als nens amb la co-operació dels Ludotecaris de Balàfia i a més a més tot el seguit d’activitats relacionades amb la Salut, la Prevenció, la Qualitat de vida i els Hàbits salu-dables, amb col·laboració amb el Centre d’Atenció Primària (CAP Balàfia) i Farmàcia Isanta.

Aquest any i com a novetat ha cooperat amb nos- altres un grup de nova creació. Són nois i noies lli-cenciats en Ciències en Educació Física i l’Esport i la Salut, són el grup EFIS. Ells varen desenvolu-par unes accions pràctiques de recuperació de l’es-forç explicant als “caminadors” de forma raonada els efectes desitjats i beneficiosos de l’exercici físic. L’Ajuntament de Lleida, mitjançant la Regidoria d’Esports, la col·laboració de l’Ajuntament de Torre-farrera i el patrocini de comerços i entitats del barri i la participació de la secció d’Educació Física de l’Ateneu Popular de Ponent, l’Associació Lleidata-na de la Síndrome de Down, l’AVV. de Marimunt i

una llarga llista de voluntaris així com els Bombers del parc de Lleida, Protec-ció Civil, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra fan possible aquesta prova

38

que ja és una de les més ben valorades del calendari de l’Atletisme Català.

En resum una Festa de l’Esport on tots els ciutadans de Balàfia, Lleida i Catalu-nya podem gaudir d’Atletisme d’alt ni-vell amb la Mitja i participar en l’Esport ciutadà i l’Esport Salut.

La Coral Menuda de AAVV Balàfia i la de l ’Ateneu Po-pular ens van obsequiar amb els seus cants en l’en-trega de premis de la Mitja Marató de Balàfia. La Mitja més Saludable. Felicitats.

39

Concurs de composició literària Ateneu Popular de Ponent

L’any 2004, la Biblioteca de l’Ateneu va con-vocar el Primer Concurs de Composició Lite-rària Ateneu Popular de Ponent, amb motiu de la celebració del 25è aniversari de l’entitat.

Els relats guanyadors de les dues primeres edicions es van publicar en la revista Ressò de Ponent. En aquesta ocasió, es publiquen els corresponents a les dues darreres.

Tercer Concurs de Composició Literària Ateneu Popular de Ponent

1r PremiMaura Farrando i Mendoza(Institut Samuel Gili i Gaya de Lleida)

Tots els matins del món són camins sense retornJo, asseguda sobre un tamboret de fusta, la mira-va. Era la meva mare Magdalena. Estava davant del mirall. Es treia les agulles de cap que li recollien la cabellera negra i ondulada. Els cabells li rellisca-ven entre els dits. A través dels ulls apagats podies veure tristesa. La mare encara no havia superat la mort del meu germà gran. Un dia se’n va anar a fer guàrdia a la Suda i ja no va tornar. Aquell matí no va plorar, però dins del seu cor s’amagava l’angoi-xa. El setge del Borbó se li havia endut un fill a la flor de la vida.

Em va mirar la cara amb els ulls humits i cristal·lins i em va dir fent mitja rialla:

—Va, vés a dormir que ja és tard.

—Però... que no sopem?

—Guardava l’últim crostó de pa per al pare...

—Ah! D’acord, mare, el pare tornarà?

Magdalena no va respondre. Ens vam quedar uns moments mirant-nos i la mare va baixar la vista, a poc a poc, tan-cant els ulls. Ella ho sabia igual que jo. Li vaig fer un petó i una abraçada. La mare em va xiuxiuejar:

—T’estimo, filla, bona nit. Demà des-perta’t aviat que anirem a missa.

—Sí, mare.

Ens en vam anar a dormir.

Devia ser matinada quan em vaig des-pertar. La mare, encara dormia. Feia fred. Aquelles nits, jo no descansava bé. Em despertava diverses vegades de la gana que tenia. Però el cansament feia que agafés ràpid el son. Mentre la mare no es despertava vaig decidir anar a baix, al carrer. No hi havia ningú. Em vaig asseure en una roca que hi havia i vaig anar deixant que passés el temps. Al cap d’una estona vaig tornar a casa. Mentre pujava les escales sentia una veu que deia: “no, no” mentre esbufegava. Era la mare. Vaig córrer cap a ella. Es-tava somiant. Li vaig eixugar el front de

40

la suor que li regalimava cap a la galta. Li vaig fer un petó. I ella es va despertar d’un salt.

—Mare! —vaig cridar—, quin ensurt m’has fet!

—Tranquil·la, ja ha passat tot —vaig in-tentar consolar-la.

—Ja, estic, estic bé —va dir lentament mentre s’alçava.

—Has tingut un malson, no és veritat?

—Sí, però no el recordo —em va con-testar.

—Que em preparo per anar a missa?

—Sí, posa’t el vestit de diumenge. M’agradaria ser puntual.

No vaig contestar. Encara que m’estra-nyava, la manera de fer d’avui. Com és que m’he de posar el vestit de diumenge si avui és dijous? Em preguntava. Però bé, és igual.

Després me’n vaig anar a vestir. Quan vaig acabar de vestir-me vaig anar cap a la mare. Ella ja s’havia recollit el cabell i s’estava posant la mantellina, la més bona que tenia. Me la vaig quedar mi-rant.

—Maria, que ja estàs? —em va pregun-tar.

—Sí ja he acabat.

—Doncs vés baixant que ara vinc —em digué.

—Molt bé —I vaig anar baixant les es-cales. Les parets eren de pedra i fang. Aquella casa era molt vella i petita, però ja en teníem prou, nosaltres.

Quan vaig arribar al replà em vaig mi-

rar. Portava una faldilla d’un color ne-

gre descolorit i una brusa de color blanc

amb botons de color daurat. Ja sentia

els passos de la mare com baixava l’es-

cala, a poc a poc. Vaig sortir al carrer i

ella va tancar la porta.

Als carrers hi havia algú, però no gaire

gent. La meva casa estava al carrer de la

Bassa. Vam passar davant del forn del

Capítol. Llavors vaig dir a la mare:

—Mare, tinc molta gana...

—Ja ho sé, filla, ja ho sé. Jo també tinc

gana. Tothom té gana.

—Vull que s’acabi ja, tot això.

—Mira, jo també, però el que hem de

fer ara és sobreviure, ser fortes.

En aquell moment estàvem passant pel

carrer del Bonaire Mig quan, de sobte,

vam veure un nen que va creuar el car-

rer per davant nostre corrent com un

esperitat. Una dona el seguia cridant:

—Torna’m les dues patates! Lladre, que

ets un lladre!

Ara no diríem a ningú lladre perquè ens

ha robat dues patates però en aquell

moment per tenir un tros de pa, o com

aquella senyora, dues patates, eres ric.

La moneda no tenia valor. Però com

s’alimentaria, ara, ella i la seva família?

Com m’havia dit la meva mare, tothom

tenia gana, no només nosaltres. Però per

què passava tot allò? Sabia que hi havia

un setge perquè el meu pare estava de

guàrdia i perquè no entrava menjar a

dins de la muralla. Mentre anava cami-

nant, anava pensant, donant voltes a la

41

vida. Em feia preguntes que ni la mare em sabia contestar o no volia.

Vam continuar el nostre camí. Ara la mare trobava una amiga seva:

—Hola na Dolceta. Com et va tot?

—Mira... —li va contestar amb una veu escanyolida.

—Que véns a missa? —li preguntà la mare.

—Ah, sí, ara hi pujava —va dir tossint.

La meva mare i la seva amiga no podien parlar gaire. Ja tenien prou feina a con-tinuar caminant.

Ara passàvem el carrer Montaraco. Na Dolceta cada dia tenia la cara pitjor, arrugada, xuclada, se li marcaven els pòmuls, com tothom, a la mare tam-bé. Anàvem caminant. A l’esquerra del camí hi havia un altre caminet. Era es-tret i fosc, allí hi vam veure tres perso-nes que estaven fent les seves necessi-tats. Els carrers feien pudor. Vam parar una estona. Estàvem cada vegada més cansades. La meva mare, na Dolceta i jo esbufegàvem. Després vam continuar caminant. Quan caminàvem tot era si-lenci. Vam travessar aquell carrer. Ara només quedaven les Grades de la Seu.

Caminàvem a poc a poc. La mare feia dos dies que només havia menjat qua-tre ametlles. Era terrorífic, estava xopa de suor, a la part de darrere de la brusa tenia una taca que feia que se m’arrapés la brusa a la pell. Tota jo estava engan-xosa. Els músculs de les cames em pun-xaven. La mare es marejava. Vam anar a l’ombra per descansar una mica. La mi-

rava. Els cabells els tenia despentinats, la mantellina li queia cap endarrere. De seguida, vam continuar caminant, su-poso que pels nervis que teníem.

Doncs, així vam fer. Quan vam ser a dalt vam donar la volta. Aquell dia vam entrar per la porta de Santa Ma-ria. Abans d’entrar ens vam passar els dits pels cabells per pentinar-nos una mica. Magdalena es va posar bé la man-tellina. Després, vam entrar. Encara, la cerimònia no havia començat però hi havia algunes persones esperant-se. Ens vam asseure en un d’aquells bancs. Vaig veure el mossèn molt callat, no mirava més que a terra, el seu rostre amagava alguna cosa. Al cap d’una estona, hi era tothom. Tothom, no era gaire gent, no-més unes vint persones. El mossèn va començar la missa. Jo l’escoltava molt atenta, volia saber què passaria.

Aquella va ser l’última missa que es va celebrar a la Seu de Lleida. L’endemà els soldats del Borbó entraven pel portal de la Magdalena i saquejaven la ciutat.

Quan vam sortir vaig veure la mare que es quedava quieta mirant. Hi havia el pare! Si més no, ell havia tornat. La vida continuava. Era el 8 de novembre de 1706.

La documentació per ambientar aquest conte ha es-tat extreta del llibre de Josep Lladonosa Las calles y plazas de Lérida a través de la historia.

42

Quart Concurs de Composició Literària

1r Premi – Primer ESOAlexander Ramal UngriaIES Torrevicens de Lleida

I encara no arriba la pau?

El darrer hivern va ser el més trist. S’en-duien els nois de setze anys. I les pa-rets estaven plenes de cartells i jo, que no havia entès aquell cartell que deia que havíem de fer tancs, i que amb la senyora Enriqueta ens havia fet riure tant, si en quedava un tros per alguna paret, ja no ens feia riure gens. Hi ha-via homes molt grans que aprenien de fer la guerra, la guerra els xuclava i els donava la mort.

Mercè Rodoreda

Mentre la por i la incertesa trucaven a la porta la mare i jo sucàvem un tros de pa en el mateix ou ferrat, i ens menjàvem l’arengada amb les espines i tot. Quina gana! De vegades escombràvem l’àni- ma amb un somriure amagat i li trèiem la pols a la tristor. Si el cos passava gana més fam patia el cor...

Plou, l’aigua netejava els uniformes dels soldats, plens de fang, plens de sang. Els ulls d’aquest titelles sense corda s’anaven apagant de mica en mica, a poc a poc com una espelma sense alè de vida. El cel estava gelós, la terra be-via amb ànsia la dolça sang d’aquells cossos a mig fer, meitat homes, meitat nens.

La guerra fuetejava els records i les pa-raules, i es tornaven buides, trencadis-ses. La guerra s’escolava pel sostre, per les parets, per les finestres..., s’escola-va per les mans, respiràvem el seu alè putrefacte i fred com si arribés fins a nosaltres l’aire ensopit de la tomba del pare i del germà gran, en “Pau”, quina ironia!

Amb coïssor els ulls de la mare fugien dels meus per por no tornar-los a veure més, per por a que jo també em tornés com una ombra, com un no res i desa-paregués de la seva vida com ho havien fet aquells que tant estimava.

Cada nit la meva angoixa feia un pols amb l’esperança i els estels llegien po-emes d’amor en els meus somnis. Però la mare no dormia, es quedava allà, tota sola a les fosques abraçant les fotos del pare i d’en Pau empresonades en un marc que plorava records i desencís.

Bona nit, mare. Dorm ara que la llu-na t’acarona, deixa’t endur per la seva dolçor... Tanca els ulls, mare... Mai més tornarà la llum del dia.

Quart Concurs de Composició Literària

1r Premi – Segon ESOAnna Barco BermejoCentre El Carme de Lleida

Tothom a la guerra

Tothom a la guerra, joves i vells, tothom

a la guerra, i la guerra els xuclava i els

43

donava la mort, passaven els dies i els

soldats alts, forts, amb aquelles robes

tan sèries et venien a buscar i et deien

que sols seria per uns dies. No t’empor-

tis res que ben aviat, segur que tornaràs

a ser aquí de nou, però la gent sabia el

que estava passant, sabien que és clar

que eren pocs dies perquè et mataven

o et feien fer feines dures que acabaries

mort de cansament. A mi, per sort, no

se’m van endur lluny de casa, on sabria

que mai més tornaria a veure els meus

pares, els meus germans, els meus co-

sins, els meus padrins, els meus tiets...

Vaig tenir molta més sort que la meva

amiga Laia. A ella els soldats estrictes se

la van emportar amb tota la seva famí-

lia. Ja ha passat més de mig any i l’únic

que sé d’ella és que és a un refugi de

França però d’això ja fa tres mesos, al-

menys sé que està viva i que d’aquí a

un temps podré anar a visitar-la o ella

tornarà al poble i li podré explicar tot el

que he passat mentre ella era fora.

Tothom parlava de la guerra, al poble

no hi havia cap altre tema de conversa

que aquest, que si un dels guerrers que

hi havia anat s’havia mort... Això podia

ser el que més em preocupava. El meu

pare se n’havia anat a la guerra i cada

setmana ens enviava una carta dient-

nos que estava bé, jo sempre esperava

cada dijous a la tarda, després de sortir

de l’escola, anava corrent a casa, on al

menjador, la mare estava asseguda a la

cadira que ella mateixa havia fet, nervi-

osa obria la carta lentament per no fer-

la malbé. A la mare, en veure la lletra

del pare, li queien unes petites i lluents

llàgrimes dels seus ulls color blau marí.

La carta estava escrita amb presses, la

mare va tornar a deixar caure unes llà-

grimes, cada vegada més grans, però

sempre intentava no tacar la carta per

no descolorir aquella tinta blava amb

què havia estat escrita. La mare va co-

mençar a llegir la carta en veu alta per

a nosaltres i va arribar en un punt que

es va parar, ens va dir que ja està, això

és el que ens diu el pare aquesta última

setmana. Els meus germans petits no ho

van entendre ni es van adonar que la

carta no s’havia acabat. Això de “l’últi-

ma setmana” no volia dir que ja estava

per aquesta setmana sinó que era la dar-

rera carta que rebríem del pare.

Alguna cosa li havia passat. La mare va

deixar la carta damunt la seva tauleta de

nit i en uns dies va arribar una capseta

amb alguns records del pare a dins. Era

dijous i sortia de l’escola amb els meus

germans, ells tots contents perquè avui

tocava llegir la carta que ens havia en-

viat el pare. Vam entrar a casa i la mare

estava, com cada dijous, a la cadira i va

fer el mateix però aquesta vegada no va

llegir la carta primer per ella, la va llegir

directa, llegint-la no va deixar anar cap

llàgrima i això em va estranyar. Podia ser

que aquella carta que ens llegia l’hagués

escrit ella i ens la llegís com si fos la del

pare? Va deixar la carta damunt la taula

del menjador i mentre preparava el sopar

la vaig obrir sense que em veiés, no era la

lletra del pare. Pel que em suposava sa-

bia que la mare ens amagava alguna cosa,

però no ens ho volia dir i no ens ho va

dir mai. Només jo sabia que el pare era

mort i que tothom va a la guerra a morir,

joves i vells, no els importava qui morís.

44

MOTS ENCREUATS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

HORITZONTALS1. Intercanvi de serveis, temps... a l´ATENEU (tres paraules). Consonant contrària al mal.2. Relatiu a l´anorèxia (femení). De tant suar ha perdut el sofre. 3. Extrem d´un ordit. Competien dues i aquesta arribà la segona.4. Coures treballats en forma de fils. En un sentit soroll i en l´altre sentit romaní. Endega la tele.5. Un altre que ha perdut les vocals. Mamífer de la família dels bòvids. Tros de terra per a conrear-hi

hortalisses i regat artificialment. La tercera.6. Madrilla de xúquer. Que té forma de con. Femení del possessiu ton. 7. Palíndrom que dóna coratge. Té tracte amb qui no voldria. Esclau macedoni.8. Iode. Descendent del pare i de la mare. Pedaç a la part de darrere dels pantalons.9. Hi pren unes copes i ara ho veu a l’inrevés. Aquella cosa afrancesada. A Lleida és el Gran Passeig

de...10. Expressa una alternativa. Art ateu. Vocal repetida. Desordre escatològic. 11. Metal·lúrgia de ferro. Els castellans en diuen així a l´all. 12. As. Remenaré la cua. A les portes de Balaguer. I ara a les d´Alcarràs.13. La primera nota. Nosa a la que fa nosa l’oxigen. Cridaré com un llop.14. Faria que suri. Tenen por.

Pensaments•AMOR: L’amor és la comunicació de dues ànimes i el contacte de dues epidermis, Dr. Lopez Ibor.

•FELICITAT: El secret de la meva felicitat rau a no esforçar-me pel plaer, sino a trobar el plaer en l´esforç, A. Gide

•AMISTAT: Les amistats no duren gaire quan un dels amics se sent lleugerament superior a l´altre, H. Balzac

•SAVIESA ORIENTAL: La meitat de la bellesa depèn del paisatge i l´altra meitat de l´home que la mira, L. Yutang

VERTICALS1. Peix que no va dir res. Humitat

de la matinada.

2. Visió deformada en què les rat-lles rectes apareixen corbades. Vocal. Adjectiu bondadós, a l´inrevés.

3. Ella dóna fe dels contractes i ho nota. Badoc que ha perdut l’oxi-gen. Vocal.

4. Malifeta molt grossa. Negació. Fluor. Aplegà moltes coses.

5. Trauria la suor (a algú). Prega.

6. Expressió de fàstic. A l´entrada de Rialp. Treure part de la càrre-ga.

7. Altar que ha perdut un as. Estri de menjar que alguns els agra-da posar pertot arreu. Iode.

8. Surt al pati però sense el pa. Ensenyança secundària obliga-tòria. Expressa alternativa. Per aixecar pesos grossos.

9. Que concerneix totes les con-fessions cristianes. Forma prefi-xada de medul·la.

10. Àcid barbitúric. Do arcaic.

11. Per aparcar. De tres colors. L ànima de l´espelma.

12. ...generis. La primera. Establi-ment on es ven al detall comes-tibles. Ham que ha perdut la muda.

13. El que remena les cireres. Tar-daré.

14. Sala d’estar dels ocells. Germà gran de Moisès. Títol de corte-sia.

HORITZONTALS

1.- Banc del temps. B. 2-. Anorèctica. Uar. 3.-Cotissa. Última. 4.-Arams. Remor. On. 5. -Ltr. Ur. Sènia. C. 6.-Loina. Cònic. Ta. 7.-Apa. Rau. Ilo-ta. 8.-I. Fill. Culera. 9. -Rab. Allò. Ronda. 10.-O. Ar. EE. Merder. 11.-Siderúrgia. Ajo. 12.-A. Cuejaré. B. A. 13.-Do. Nsa. Ulularé. 14.-Aboiaria. Temen.

VERTICALS

1.-Bacallà. Rosada. 2.-Anorto-pia. I. Ob. 3.-Notària. Badc. O. 4.-Crim. N. F. Reuní. 5.-Dessu-aria. Resa. 6.-Ecs. R. Alleujar. 7.-Ltar. Cullera. I. 8.-Ti. Eso. O. Grua. 9.-Ecumènic. Miel. 10.-Malonilurea. Ut. 11.-P. Tricolor. Ble. 12.- Sui. A. Ten-da. Am. 13.-Amo. Tardejaré. 14.-Branca. Aaró. En.

lluís Rosselló