Revista de Les Preses 95 - Febrer 2014

11111

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

22222revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES


Coordina: Mateu BatalléImprimeix: Impremta Delta - OlotEdita: Edibasa (Tel. 972 26 74 67 - Olot)Dip. legal: GI - 859.87

Amb la col·laboració de la:

EDITORIALEDITORIALAGENDA DE TELÈFONS

Ajuntament de les Preses

C. Major, 2Tel. 972 69 32 32Fax 972 69 34 34

[email protected]

Horari d'atenció al públic:de dilluns a divendres de 2/4 de 9 a 2 del migdia,

també els dijous de 4 a 7 de la tarda

SERVEIS MUNICIPALSRegistre Civil ________________ 972 69 32 32Jutjat de Pau ________________ 972 69 32 32Empris, S.L. _________________ 972 69 32 32Consultori Local Mèdic _______ 972 68 25 17Llar d'Infants _________________ 972 69 34 26Escola Verntallat _____________ 972 69 32 09Sala Lectura _________________ 972 69 36 10Centre Empreses ____________ 972 69 47 37Bar la Plaça - Llar d’avis ______ 972 69 34 56Centre Cultural ______________ 972 69 36 42Local social B.T. _____________ 972 69 34 37Ràdio la Vall 107.6 FM _______ 972 69 33 33Esbart Marboleny ___________ 972 69 34 85Rectoria ____________________ 972 69 30 92Oficina Turisme - Estació _____ 972 69 49 04Àrea recreativa de Xenacs ___ 972 19 50 87Baixador de Codella _________ 972 69 48 97Escola La Bòbila _____________ 972 68 25 40Casa de colònies ____________ 972 69 21 21

EMERGÈNCIA A LES PRESESVigilant municipal ___________ 608 39 91 88Brigada (X. Comas) __________ 639 14 49 22Farmàcia ____________________ 972 69 33 08Servei aigua - Sorea urg. ____ 900 30 40 70Recollida d’animals __________ 665 87 22 89Informació general - www. gencat.cat __ 012

EMERGÈNCIA 24 horesEmergència _________________ 112Mossos d’Esquadra __________ 112Ambulància _________________ 112Bombers Olot _______________ 972 26 00 88Sanitat respon ______________ 902 111 444Fecsa-Endesa averies ________ 900 770 077

TELÈFONS COMARCALSHospital Sant Jaume _________ 972 26 18 00Cap Garrotxa ________________ 972 26 19 16Taxis Olot ___________________ 972 26 15 66Teisa - Bus Transversal _______ 972 26 01 96

SERVEIS

Recollida de trastosCada dijous. S’han de deixar el dia abans, alvespre, al costat d’un contenidor d’escombraries.

Assistent SocialPrimer i tercer dimarts de cada mes, de 9 a 12del matí, al consultori local mèdic.

Sala de lecturaOberta de dilluns a divendres de 3/4 de 5 de latarda a 2/4 de 8 del vespre. Dissabtes oberta de2/4 d’11 del matí a 1 del migdia.

LLAR D’AVISServei de podologiaDemanar hora per la Glòria Aulinas altel. 972 69 32 90 / 972 26 36 90

BarberTots els dissabtes, de 3 a 6 de la tarda.

GimnàsticaDimarts i dijous, de 2/4 de 4 a 2/4 de 5.

Les Preses, sempre endavant

Fa poques setmanes hem encetat un any nou i si fem memòria del 2013, des de l’Ajun-tament s’ha treballat de manera intensa per obtenir els millors resultats per al poble.Els temes més preocupants, sobre els quals s’està al damunt dia a dia, són la travesserade les Preses, amb el trànsit que suporta, i l’acabament definitiu de l’escola La Bòbila.Pel que fa a la carretera, tenim el compromís del Departament de tenir damunt la taula,dins d’aquest primer trimestre, tant el plantejament del traçat de l’anomenada «variant»com la possible solució a curt termini per tal de minorar les cues de vehicles. En el temade l’escola La Bòbila, estem donant suport a la comunitat educativa i a l’Ampa per talque la mediació davant la Generalitat, l’empresa constructora i l’equip tècnic condueixia resoldre problemes de calefacció i altres accions pendents, a fi de garantir un bonservei de les instal·lacions de l’escola.

CTRA. DEL CORB - Al començament d’aquest any es van iniciar les obres, executadesper la Diputació, per eixamplar el vial, construcció d’un carril bici en el tram cruïlla deCaprabo a Pocafarina, i l’enllumenat del tram eixamplat, per part de l’Ajuntament.

VII TROBADA D’ESTUDI DE PRESERVACIÓ DE LA PEDRA SECA - Pel maig de 2013 vamtenir ocasió d’acollir un nombre molt important d’estudiosos de la pedra seca i duranttres dies la trobada va ser seguida per un públic nombrós públic.

NOU ESPAI JOVE - La sala del damunt del Bar la Plaça (sala de conferències) s’harehabilitat i adequat per tal d’ubicar-hi també el Grup de Joves. Volem que sigui l’espaidels joves per al lleure, l’oci, la informació, les noves tecnologies i l’estudi.

ANIVERSARI DE LA CORAL PUIGSACALM - Al final d’any es van culminar un seguitd’actes per celebrar el 25è aniversari de la Coral Puigsacalm.

ÈXIT DE L’ÉSDANSA 2013 - La nova edició va posar de relleu la consolidació d’un festi-val que és un referent internacionalment de la cultura i la dansa d’arrel tradicional.

VISITES INSTITUCIONALS - Hem tingut visites per tractar temes del seu àmbit i d’interès peral municipi: el director general de Joventut, Antoni Reig; el director dels Serveis Territorialsd’Empresa i Ocupació, Ferran Roquer; el delegat a Girona d’ACC10, Ferran Rodero; eldirector general de Carreteres, Xavier Flores, acompanyat del director de Mobilitat, RicardFont, així com també del delegat del Govern de la Generalitat, Eudald Casadesús.

ACCÉS A LA PISTA POLIESPORTIVA MUNICIPAL - Un cop ha deixat de ser utilitzadacom a pati provisional de l’escola La Bòbila, s’ha donat accés lliure a l’espai de la pista,sense reserva prèvia. La part de la pista de tennis i de frontó segueix com fins ara, ambla reserva d’hora i la recollida de la clau a la recepció de l’Ajuntament.

CANVI REVISTA MUNICIPAL - En aquest 2014 farem canvis a la revista municipal i enllocd’editar tres revistes a l’any se’n faran dues: a l’octubre, a prop de la Gala de les Preses,i pel maig, al voltant de la Festa del Roser. Tindrà més pàgines, fotos i altres seccions.Per tant, aquesta serà l’última Revista de les Preses amb aquest format i des de aquí vulldeixar de manifest la bona feina feta, coordinada per en Mateu i al seu costat totes lespersones col·laboradores, moltes, a les quals els demano que segueixin fent el mateixen el nou format.

Bé, veïnes i veïns, el meu desig és que el 2014 estigui carregat de noves esperancesque condueixin a esvair aquest llarg període de crisi que ens ha tocat de viure i que, perdescomptat, totes les llars del nostre país gaudeixin de salut i treball.

33333


junt amb l’alcalde Pere Vila i els regidorsElisa Boix i Lluís Guillaumes.

Nous hereus i noves pubillesde les Preses i Bosc de ToscaDurant el sopar popular de la Gala deles Preses 2013 es va escollir com anova pubilla del municipi l’Helena Fàbre-ga i com a nou hereu en Sergi Duran.En Francesc Serrat-Calvó Calm i la CarlaDomènech Sadurní van ser escollitscom a nou hereu i pubilla de Bosc deTosca i Sant Miquel del Corb.

Festa del RoserEl penúltim cap de setmana de maig esva celebrar la Festa del Roser. Duranttot el cap de setmana va tenir lloc el VTorneig de Futbol 7 - les Preses, en lescategories de prebenjamins, benjaminsi alevins amb els equips: CD Banyoles,

LES PRESES 2013LES PRESES 2013

FC Begur, AEC Manlleu, At. Balenyà, FCPeralada, Sant Miquel de Balenyà, CESant Esteve d’en Bas, JE Santa Eugènicade Berga i el CF Les Preses. Molta assis-tència de públic i grans partits de futboles va poder veure al camp municipal d’es-ports de les Preses durant tot el cap desetmana. Al matí també es va fer l’«Horadel conte» i en aquesta ocasió ens vaacompanyar la companyia País de Xau-xa, amb l’espectacle Fira mercat de pri-mavera. A la nit, al Centre Cultural, esva oferir el concert solidari a benefici delCentre de Distribució d’Aliments de laGarrotxa, amb l’actuació dels grups Lap-sus, Tortellinis i Tambasats. El diumenge,durant tot el dia, es va poder veure l’ex-posició de la maqueta del tren d’Olot, acàrrec de l’Associació Amics del Trend’Olot–Girona, que va ser visitada permoltes persones. Al matí, a primera ho-ra, el grup excursionista Els Enfilats vaorganitzar la 3a Caminada popular «Rutadels llenyataires de les Preses», en laqual van participar més de setanta per-sones. També al matí, un centenar decotxes antics i clàssics van visitar la pla-ça Major, amb motiu de la 6a Trobadade vehicles antics i clàssics. Seguida-ment hi hagué animació infantil a càrrecde Pep Puigdemont i es va efectuar l’en-trega de premis del Concurs de cartellde la Gala, així com els premis del Con-curs de relats curts. A la tarda, a la plaçaMajor, hi va haver audició de sardanesamb la cobla Osona i cercavila dels ge-gants, calabotins i granota, acompa-nyats pels grallers de les Preses.

Xerrada informativa sobre elPAESEl març passat es va organitzar unaxerrada–taller de participació per a laredacció del Pla d’Acció d’Energia Sos-tenible (PAES) del municipi. El Pacted’Alcaldes és una iniciativa europea,impulsada a les comarques gironinesper la Diputació de Girona i el CILMA.Les Preses, amb la signatura del Pacte,es compromet, per a l’any 2020, a reduirel 20% les emissions de gasos ambefecte d’hivernacle. El PAES inclou uninventari de les emissions de gasos ambefecte d’hivernacle del municipi idefineix les accions necessàries per tald’assolir els objectius del Pacted’Alcaldes. Les accions se centraran, Del

Helena Fàbrega i Sergi Duran

Francesc Serrat-Calvó i Carla Domènech

El municipi participa al GranRecapte d’AlimentsEl municipi es va afegir a l’iniciativa queorganitza el Consorci d’Acció Social dela Garrotxa i la Fundació Banc dels Ali-ments en el Gran Recapte d’Aliments iproductes bàsics. Al llarg de tota la set-mana hi va haver diferents punts ons’efectuava la recollida d’aliments i pro-ductes bàsics. Enguany hi van col·labo-rar Can Peric, Can Central, Can Nero,Supermercat Summa, Planeta Màgic iel Supermercat Caprabo. Una vegadafinalitzada la campanya es portaren elsaliments recollits al Centre de Distri-bució d’Aliments, un espai destinat aoferir aliments bàsics a les persones dela comarca de la Garrotxa que es trobenen una situació puntual de precarietateconòmica i/o social i que tenen moltesdificultats per cobrir adequadament lesseves necessitats més bàsiques.

Mercat de l’andròminaL’1 de desembre passat es va organitzarel Mercat de l’andròmina, a l’Estació. Vaservir per muntar la parada i vendre,canviar o regalar el que es volgués. S’hivan instal·lar parades amb objectes dedecoració, eines, vaixelles, llibres...Durant el matí es va fer un esmorzarsolidari i jocs de cucanya per a lamainada; la recaptació va ser de 200euros i anà destinada per a la Maratóde TV3.

Inauguració del nou Espai JovePel desembre es va inaugurar un nouEspai Jove, equipament juvenil, cultu-ral i social que vol aconseguir ser uncentre de referència per a qualsevoljove, entitat o grup no formal que tinguiintenció de generar qualsevol tipusd’activitats i proposta. La inauguració vacomptar amb la presència de la coordi-nadora de Joventut a Girona, Anna Prior,


A través del fil conductor de l’entrevistaes van poder conèixer joves de la co-marca que per la seva trajectòria perso-nal o professional han aconseguit reptessignificatius. Al mateix mes es va pre-sentar el llibre del periodista i editorQuim Corbet, columnista del Diari deGirona, que va elaborar un recull de dos-cents vuit articles dedicats a les dues-centes vuit poblacions de les comar-ques gironines, entre elles les Preses.

Nova guia turísticaPel juny va sortir la nova guia i plànol deles Preses. Gràcies a la col·laboració dediferents establiments del poble i tambéd’empreses, es va elaborar la nova guiad’informació per al visitant. La guia con-té un plànol i informa dels llocs més ca-racterístics del municipi; recomanacionsdels llocs a visitar a on es pot anar a men-jar i dormir i els serveis que s’ofereixen.

La Coral Puigsacalm ha estatd’aniversariDurant el 2013, la Coral Puigsacalm hacelebrat els seus 25 anys d’existència.Al llarg de l’any van programar diferentsactes relacionats amb la celebració del’aniversari. Pel juny van dur a terme unconcert de primavera a l’església par-roquial de Sant Pere i es van interpretar


ció de la Pedra Seca als Països Catalans.Més de cent especialistes de la pedraseca es van reunir al Bosc de Tosca perdebatre el futur d’aquest patrimoni cul-tural i natural. La inauguració va anar acàrrec de Vicenç Estanyol, director terri-torial a Girona del Departament d’Agricul-tura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Me-di Natural, de la Generalitat. Una de lesconclusions de la VII Trobada d’Estudisfou que la construcció en pedra seca potesdevenir un element arquitectònic pera ser tingut en compte de manera pun-tual i una possibilitat d’ofici per al futur.

Variant de les PresesEl mes de març, l’alcalde Pere Vila esva reunir amb el conseller de Territori iSostenibilitat, Santi Vila, perquè nos’oblidés de la variant de les Preses.Aquell mateix mes, l’alcalde, juntamentamb regidors, es van reunir amb el di-rector general de Carreteres, Xavier Flo-res, per explicar-li que en dies festius ihores punta el municipi pateix col·lap-ses, en relació al trànsit, a tota la tra-vessera de les Preses. Al començamentde maig, l’alcalde es va reunir de nouamb el director general de Carreteresper treballar i seguir la línia de trobar lamillor alternativa per, com a mínim, re-gular el trànsit de manera adequada, totmillorant la qualitat de vida dels veïns.

Visita del director general deJoventutPer l’abril es va rebre la visita del direc-tor general de Joventut, Antoni Reig, ila coordinadora de Joventut a Girona,Anna Prior, per parlar de les noves líniesde treball i les actuacions de l’Àrea deJoventut a les Preses.

Presentació de diferents llibresDurant l’abril es va aprofitar per presen-tar dos llibres a la Sala de Lectura. D’unabanda, la de Valents, del periodista JoanManuel Robles i el fotògraf Martí Albesa.

Programa de «Les Preses a lafresca»Quan arriba el bon temps, tot esdevésinònim de gaudir de les activitats a lafresca. Un estiu més, es va presentar laprogramació d’activitats «Les Preses ala fresca», amb un ventall de propostesper a tots els públics, des dels mésgrans als més petits, per tenir una bonaexcusa per sortir de casa i passejar pelpoble: cinema a la fresca, la revetlla deSant Pere, concerts a la fresca, la duatló,aiguagim, la festa de l’escuma, músicaen viu, karaoke, el servei de bibliopiscinai al final d’agost el Festival Ésdansa, queany rere any congrega a les Preses amolts visitants de la comarca i d’arreude Catalunya.

VII Trobada d’Estudis per a laPreservació de la Pedra Secaals Països CatalansDel 17 al 19 de maig es va dur a terme laVII Trobada d’Estudis per a la Preserva-

Activitats del barçakids a l’escolaEls dies 4 i 5 desembre l’escola va po-der gaudir del Barça Kids gràcies a laFundació FC Barcelona.Dins la recreació d’un mini estadi, elsnens i nenes van treballar en equip i vanaprendre els diferents valors de l’esport,tot realitzant una sèrie de jocs.Donem les gràcies a en Marc i en Pepper ajudar-nos a entendre que no estracta de guanyar o perdre, sinó que ju-gar amb respecte, compartir i confiar enels companys, fa el joc molt més divertit.Qui té valors, guanya!

principalment, a millorar l’eficiència ener-gètica dels edificis públics, l’enllumenatpúblic, la producció d’energia renovableal municipi, així com en actuacions con-cretes per disminuir el consum de com-bustibles associats al transport.

55555


cançons com Collarets de llum, La pri-mera il·lusió i la Santa Espina, entrealtres. Abans, pel maig, durant la Festadel Roser, van presentar una exposicióde fotografies i records de la seva trajec-tòria durant el quart de segle transcor-regut. Pel desembre van organitzar unConcert de Nadal ben original, sota elnom genèric Nadal Rock, sota la direccióde Rosa Fluvià amb la participació de lacoral Cors Alegres, d’Anglès, i la Coralde la Gent Gran d’Olot. Va agradar moltel repertori escollit i va ser molt aplaudit.

El veí de les Preses, SalvadorJou, rep la Medalla Centenàriade la Generalitat de CatalunyaEl juliol passat, el veí de les Preses, enSalvador Jou i Bach va complir 100 anysd’edat. En un dels actes de la Festa delRoser se li va lliurar la medalla com-memorativa, per haver complert els 100anys, que ofereix el Departament deBenestar Social i Família. La Coordina-dora territorial de l’Institut Català de laDona, Fina Surina, va ser l’encarregadadel lliurament de la Medalla Centenària.

Una Gala molt participativaLa Gala del 2013 va tenir un inici passatper aigua, perquè la pluja va fer acte depresència i el pregó es va haver de tras-lladar al Centre Cultural. Els pregonersd’enguany van ser els membres de laCoral Puigsacalm, amb motiu del seu25è aniversari. Hi hagué el 10è Soparpopular, en què, aquesta vegada, totsels assistents es van disfressar de pa-gès; concerts amb Cesk Freixa i MiquelAbras; Ball amb Sweetdreams, hora delconte, exposició fotogràfica Instagrama càrrec del grup de Teatre Klyngh. L’ori-ginal i atractiva fireta perquè els nens iles nenes es diverteixen jugant a vendreles seves manualitats. Bon futbol a càr-

rec del CF Les Preses i L’Escola de FutbolBosc de Tosca. Els grallers de les Presesamb els seus tambors i timbals acompa-nyaven pels carrers del poble als ge-gants i a tota la comparsa. Bona músi-ca i interpretació en els concerts de fes-ta major que va oferir l’Orquestra Inter-nacional Maravella, amb la particularitatque durant el concert del matí es vapoder escoltar la peça que va elaborarel músic i veí de les Preses, Agustí Pe-drico: una sardana dedicada al pintor deles Preses, Miquel Duran. Una «Hora delconte» molt divertida amb el pallassoRuskus Patruskus. En fi... una festamajor molt ben treballada i organitzadaper la Comissió de Festes de les Preses.

El CagaburroPel juny es va organitzar la segona ediciódel Cagaburro, un esdeveniment origi-nal i atractiu organitzat per l’Escola deFutbol Bosc de Tosca. L’entitat l’organit-za coincidint amb el final de tempora-da. Es van disputar diferents partits defutbol i hi hagué activitats infantils i lú-diques durant tot el dia. A la tarda, ambacompanyament de tambors i timbalers,es va organitzar una cercavila per anara buscar els burros. El camp municipald’esports s’havia quadriculat amb 3.200parcel·les i calia esperar veure quinsserien els números premiats. Els gua-nyadors van aconseguir premis comàpats en diferents restaurants ambcategoria d’estrelles Michelin, creuers,vols en helicòpter o globus aerostàtic.Va ser una bona diada festiva i original.

Èxit de l’Èsdansa 2013Més de vuit mil persones van passar perl’Èsdansa. En aquesta edició el festivalva presentar alguns canvis respecte aaltres anys, a causa del reajustament delpressupost. El més destacat va ser queel recinte del festival, la pista poliespor-


tiva de les Preses, va acollir la gran ma-joria d’activitats. D’aquesta manera esva aconseguir prioritzar la qualitat de lescompanyies i propostes programades.El Cercle de Cultura Popular i Tradicio-nal Marboleny va tornar a aconseguirque el festival continués essent un refe-rent en la dansa tradicional de tot el país.

Homenatge a Enric RodàPer l’octubre es va fer un homenatge al’Enric Rodà, en reconeixement a la sevagran tasca de president a l’Escola deFutbol de Bosc de Tosca durant 24 anys(1990- 2013), com a referent, exemple igran amic per a tots. Al matí es vanorganitzar diferents partits de futbol, esva fer la foto commemorativa del Club,hi va haver l’actuació de l’EsbartMarboleny i, tot seguit, es va descobrirun monòlit dedicat a l’Enric Rodà. ElClub, l’Ajuntament, diferents patro-cinadors, empreses, amics i amigues,veïns i veïnes i autoritats del món del’esport van voler recordar amb emotiusparlaments la figura de l’Enric Rodà.

Molta assistència a l’aplec deSant MiquelPel setembre es va celebrar l’aplec deSant Miquel del Corb. Va començar almatí, amb una caminada guiada a càrrecde l’empresa Tosca. Va durar dues horesi hi va haver cinquanta-tres inscrits.Seguidament es va fer el joc tradicionalde la virolla de Sant Miquel. A tres quartsde dotze es va dir la missa en honor delsant arcàngel i, tot seguit, en acabar, hiva haver un vermut popular i sardanes,que van anar a càrrec de la cobla La Prin-cipal de Banyoles. El bon temps va ferque l’assistència fos molt nombrosa ales sardanes i vermut i es gaudís, comsempre, d’una bona festa tradicional delmunicipi.


Consell Consultiu de la GentGranA mitjan març es va fer la trobada delConsell Consultiu de la Gent Gran a lesPreses. Es van reunir al municipirepresentants dels disset casals de lagent gran de la comarca. Seguint la líniade treball del Consell Consultiu de laGent Gran de la Garrotxa, el grup detreball (format per representants dequatre casals) va presentar lesconclusions de l’informe final delqüestionari que es va repartir a perso-nes entre 60 i 65 anys de tota la comar-ca. En aquesta ocasió i va assistir elpresident del Consell Comarcal de laGarrotxa, Joan Espona; el vicepresidentdel Consell Comarcal, Josep Berga, il’alcalde del municipi, Pere Vila.

Molta participació a la festa deSant AntoniLa de 2013 va ser la sisena vegada enquè es va celebrar la festa de Sant Anto-ni Abat al municipi, organitzada pels Amicsdel Cavall de les Preses i per l’Associaciód’Amics de les Preses. Al matí es va ferla concentració de més de setantacavalls a la zona del polígon industrial ies va oferir un esmorzar als genets; amig matí es van poder veure moltscavalls passejant pels principals carrersdel poble, fins a la plaça Major, acompa-nyats pels traginers de la Família Viñals,de Cabrera de Mar, per fer la benedicciódels animals davant de l’esglésiaparroquial de Sant Pere. Al migdia es vadur a terme un dinar de germanor alLocal Social de Bosc de Tosca.

Activitats culturals i socialsDurant el 2013, l’Associació de Jubilatsi Pensionistes de les Preses va organitzardiferents activitats de caire cultural i tra-dicional, com la castanyada, el dijousllarder, l’Homenatge a la vellesa i la Festade l’Arbre. D’altra banda, el grup deteatre Klyngh va organitzar diferents


tallers i activitats infantils i juvenils, comel taller de carbasses, la nit de la por, eltaller de boles de Nadal, taller demàscares per carnestoltes, i també vanoferir diferents obres teatrals per Nadal,la programació d’estiu i la mostra d’artsescèniques Eva Compta.

La XXXII Marxa Popular deBosc de Tosca i Sant Miqueldel CorbVa ser una cursa clàssica i popular, quecada any aconsegueix congregar mésadeptes de l’excursionisme i la mun-tanya. El recorregut d’enguany va ser:Zona Esportiva Bosc de Tosca, Clot del’Infern, fonts de Sant Roc, Montolivet,Mas Garganta, Sant Valentí, Baixador deCodella i Bosc de Tosca. Es va fer un bonesmorzar, i hi hagué fruita i traguinyolsper a tothom.

Festa de Bosc de Tosca i SantMiquel del CorbLa festa va tenir moltes activitats i per atots els públic, entre la plaça de la Pe-drera i el Local Social del Bosc de Tos-ca. No hi va faltar la revetlla amb el grupStukat del Bolet, el concurs de dibuix il’actuació dels nens i les nens, latractorada matinera, la missa, lessardanes i el vermut a Sant Martí delCorb. Un dels actes principals de la festava ser el sopar popular, que va reuniruns dos-cents vint veïns i veïnes a lafresca i durant el qual es va poder se-guir el concert per la llibertat, dut a termeal Camp Nou (FC Barcelona) i ques’emetia per televisió; després es vaballar amb les cançons del grup PlayBack Bonavista i al ritme de Blue Moon.

Setmana de la MobilitatA mitjan setembre es va celebrar almunicipi la Setmana de la Mobilitat.S’organitzà una pedalada, una camina-da i una exhibició de cotxes elèctrics.Va ser el segon any consecutiu que secelebrarà al municipi.

Visita del director dels ServeisTerritorials d’Empresa iOcupacióEl maig passat, l’alcalde de les Presesva rebre la visita del Director dels ServeisTerritorials d’Empresa i Ocupació, FerranRoquer, i del delegat a Girona d’ACC1Ó,Ferran Rodera. Durant la visita es vandebatre els fets recents del tancamentd’una empresa d’embotits del polígonindustrial i se li va demanar que, des delsdepartaments corresponents de laGeneralitat, es poguessin fer les accionsnecessàries per tal de facilitar els tràmitsdavant d’empreses interessades en que-dar-se-la. Alhora i en un altre àmbit em-presarial, el mateix director general i eldelegat van posar a disposició del’Ajuntament totes les accions que duua terme el seu Departament, per tal queles empreses puguin ser visitades iinformades en temes d’internacionalit-zació, exportació, necessitats d’amplia-ció i finançament.

77777


RESUM nadalRESUM nadal

Un Nadal molt participatLa programació d’activitatsnadalenques es va iniciar el 14 dedesembre amb l’«Hora del conte»,d’en Pep Puigdemont. Al llarg de lesdarreres setmanes de desembre icomençament de gener hi va haveractivitats pensades per a tots elspúblics. A destacar un divertidíssimtaller de boles de Nadal, que va anara càrrec del grup Klyngh Teatre.També el grup excursionista ElsEnfilats va organitzar una

concorreguda excursió, amb una quarantena de persones, al santuari de la Marede Déu del Cos, de Montagut. Es va visitar l’original pessebre de la farmàcia i esva fer entrega dels premis del Concurs de nadales, en el qual van participar moltsnens i nenes. Pel que fa als guanyadors de la categoria A (P3, P4 i P5), el primerpremi va ser per a Clàudia Just Pedrosa: el segon, per a Manel Erazo Aguilar, i eltercer, per a Martí Túron Codina. En la categoria B (1r, 2n i 3r), el primer premi se’lemportà Helena Planagumà Torrentó; la segona classificada va ser Paula DuranCanalias, i el tercer premi fou per a Roger Vilà Cufí. En la categoria C (4t, 5è i 6è)el primer premi l’obtingué Berta Cruells Abel; el segon, Jan Serra Ruiz, i el tercer,Urkai Alonso Espina. Coincidint amb l’entrega de premis s’efectuà la inauguraciódels pessebres i maquetes dels alumnes de l’Escola de Plàstica, del Centre Cul-tural, sota la direcció del pintor Miquel Duran. El diumenge 22 de desembre, laCoral Puigsacalm va efectuar, en un acte original i molt ben treballat, el Concertde Nadal, sota el nom genèric de Nadal Rock, amb motiu del seu vint-i-cinquèaniversari. Seguidament es va fer un ball, a càrrec de Generació 3. Les quinesvan comptar amb molta assistència de públic i hi hagué magnífics premis en elssorteigs. Els dos clubs de futbol del municipi, el CF les Preses i el Club Escola deFutbol Bosc de Tosca, van organitzar diverses quines, que van tenir una granconcurrència de gent.Dies abans de la Cavalcada de Reis va fer acte de presència al municipi el PatgeReial; més d’un centenar de nens i nenes li van fer entrega de la carta adreçadaa Ses Majestats, fent-los arribar peticions i els seus bons desitjos. Al començamentde gener, el grup Klyngh Teatre va fer la representació de l’obra Mama què hi hadins el Tió?, que va ser molt aplaudida. Com era previst, el diumenge 5 de genervan arribar els Tres Reis d’Orient, carregats com sempre de regals per a tots elsnens i les nenes que els van anar a rebre. Enguany van participar seixanta-setnens i nenes al Concurs de fanals fets a mà; els guanyadors van ser els primersa anar a saludar els Reis d’Orient.

Èxit de públic a larepresentació d’Els Pastorets

El diumenge 12 de gener es va fer la últimarepresentació d’Els Pastorets de les Preses.Amb aquest acte es va tancar tota la progra-mació d’activitats de Nadal. Després dequatre anys sense fer-los, els Amics de lesPreses van preparar una adaptació original icreativa d’Els Pastorets, de Mn. FrancescGay. Va ser una adaptació d’Enric Masó, diri-gida per Pep Aiguabella, ajudat pel joveGerard López. Les dues representacions quevan oferir van omplir de públic el local i vanrebre molt bones crítiques pel seu treball aescena. Els Amics de les Preses és una en-titat que col·labora amb el poble en diferentsactivitats. L’associació nasqué el 2007 itambé organitza activitats relacionades ambla faràndula (els gegants, la granota, elscalabotins, els grallers), Els Pastorets i laCavalcada de Reis.

Èxit del Casal de Nadal

Una trentena de nens i nenes d’edats com-preses entre els 3 i 11 anys van gaudir durantles vacances escolars del Casal de Nadal.Va ser organitzat amb activitats originals,tallers dedicats a la temàtica del Nadal, visi-tes al Planteta Màgic... També es va oferirun servei de menjador. Les activitats van sermolt ben acollides per part de tots elsparticipants i cal dir que els pares van estarmolt satisfets del servei que se’ls va donar.

77777



ESCOLA la BòbilaESCOLA la Bòbila

LA FESTA DE NADAL DE L’ESCOLA LA BÒBILA

El dia 13 de desembre a la tarda, elsalumnes, les mestres, els pares i lesmares, vàrem celebrar la festa deNadal de l’escola. Tots els alumnes del’escola vam fer la representació d’unaobra de teatre al Centre Cultural.L’obra de nadal de l’escola la Bòbilava començar amb l’actuació d’algunsnens de 5é i 6é cantant una cançó delgrup de One Direction, “The best songever”. Hi havia uns nens que cantaven,uns altres que tocaven i al fons esveien unes nenes de l’escola queballaven en un vídeo projectat. Aquestgrup musical van ser els protagonistesprincipals de l’obra de teatre i algunsdels alumnes de Cicle Superior van serels encarregats d’interpretar elspapers corresponents.Quan els One direction van acabar defer l’assaig, per preparar la gira del seudarrer disc, tot de cop va sonar un troi van sortir uns dimonis (alumnes de2n) tot picant de peus a terra i amb laforca. Desprès van fer un ball i mentreanaven ballant, canviaven els objectesmés moderns dels One Direction perels objectes antics, els del pessebre;la moto es va convertir en una mula,les guitarres elèctriques es van trans-formar en flautes dolces, la bateria vapassar a ser una pandereta, el seuvestuari d’última moda es va transfor-mar en la roba dels pastorets, etc.Tot seguit van entrar uns angelets(alumnes de P3), acompanyats de laMare de Déu i Sant Josep. El nen Je-sús, que el porta Sant Josep,

comença a plorar, laMare de Déu els hi de-mana als angelets queli cantin una cançó debressol a Jesús i el nens’adorm. Més tard, elsOne Direction es vantrobar amb un grup decantaires, els alumnesde P5, que també vancantar una cançó: ElNadal del pot petit.Ben perduts, els OneDirection, que volientrobar una botiga percomprar instruments musicals i robaben moderna, es troben amb dos pas-tors i amb uns nens petits (P4). Comque tot estava nevat els nens petitsels van acompanyar i els van indicarel camí tot cantant una cançó, La neutan blanca.De cop, quan els joves començavena tenir fred, es van trobar uns pastorsque els van indicar al camí, per anar aca la Pepa filadora. Quan hi van arri-bar, la Pepa i la Caterina, les filadores,els van cosir unes samarres, amb elsseus ajudants els nens i les nenes de1r, que mentre anaven treballant icosint cantaven una cançó, Passa elfil.Tot seguit es va començar a sentiruna música dels Manel, Un camelld’orient, i es van veure uns llums queanaven formant un arbre de Nadal:eren alguns alumnes de Cicle Mitjà.Després les nenes i els nens van

marxar i van començar a sortir ambdiàbolos, malabars, feien acrobàcies,salts...tot un espectacle!Finalment els One Direction es vantrobar a un grup de gent que rentavala roba i pescava al riu. Com que elsnois volien que els rentessin la roba,una pastora els va indicar on era elsafareig perquè ells mateixos hofessin. Però, tot de cop, els alumnesde 3r i 4t que feien veure que pes-caven o rentaven la roba, es van or-ganitzar i van interpretar un ball debastons, el Virolet Sant Pere.Al final de l’obra els cinc nois del grupOne Direction van tornar a la cova moltmés savis i sabent la veritable impor-tància dels valors del Nadal: la família,els amics, el passar-s’ho bé i fer feliçals altres.Quan va acabar l’obra de teatre, l’es-cola tenia una sorpresa preparada perals pares: era un vídeo amb fotos onsortien tots els nens i nenes de l’es-cola, acompanyades d’una cançó L’es-perança és el regal. Després vammenjar xocolata i coca. Què bona queera! Va ser una tarda molt especial pertothom i que la festa va ser tot un èxitgràcies a la col·laboració dels pares,mestres i alumnes.

TTTTText: Alumnes de 6èext: Alumnes de 6èext: Alumnes de 6èext: Alumnes de 6èext: Alumnes de 6èFFFFFotos: Albert Fotos: Albert Fotos: Albert Fotos: Albert Fotos: Albert Fajulaajulaajulaajulaajula

99999


Ballem-la! «El Trencanous»,al Teatre Principal, d’Olot

L’espectacle de Marboleny, que en aquesta ocasió comptarà ambla participació dels balladors de Marboleny Escola, de MarbolenyJove i del Cos de Dansa, es representarà el diumenge 30 de març,

a les cinc de la tarda, en el marc del cicle Olot a escena

ocasió hi prendran part també elsballadors de Marboleny Jove i del Cosde Dansa de l’Esbart. Així l’escenari delTeatre Principal acollirà des de nens inenes de 6 anys fins als balladorsadults de Marboleny. Més de centcinquanta balladors acompanyats de lacontacontes Dolors Arqué, l’encarregadad’explicar la història i anar presentant lesdiferents danses que formen part del’espectacle i que abracen el territoricatalà: des del Mn. Joan de Vic deReus, passant per la Garrotxa i el Ballde Sant Ferriol de Besalú, fins a Sitgesi el seu Ball de Panderetes o la Vall d’Arani el Ball Pla del poble de Canejan.L’espectacle compta, a més, amb laprojecció de nombrosos dibuixos queil·lustren el conte, uns dibuixosrealitzats pels mateixos balladors deMarboleny i protagonistes del’espectacle.

La dansa catalana d’arrel tradicionales converteix en conte a Ballem-la!«El Trencanous», una adaptació dela clàssica història d’Alexander Dumasi Ernst Theodor Amadeus Hoffmannrealitzada per Marboleny. La protago-nista, la Clara, de la mà d’un trenca-nous convertit en príncep, recorre unpetit país del mediterrani anomenatCatalonia a través de les seves danses.

Ballem-la! «El Trencanous», la pri-mera proposta que Marboleny ha tiratendavant a través del micromecenatge,es va estrenar el juny passat al Cen-tre Cultural, de les Preses. I el proper30 de març es podrà tornar a veure,amb algunes novetats, al Teatre Prin-cipal, d’Olot, dins el cicle Olot a esce-na. Si bé en la versió inicial de l’espec-tacle hi van participar només els ba-lladors de Marboleny Escola, en aquesta

Ja es poden comprar les entrades per la representació de Ballem-la! «ElBallem-la! «ElBallem-la! «ElBallem-la! «ElBallem-la! «ElTTTTTrencanous»rencanous»rencanous»rencanous»rencanous» al Teatre Principal, d’Olot a través de la web del teatre,teatreprincipal.olot.cat, o a taquilla (dilluns i dimarts, de deu del matí a una delmigdia; dimecres, dijous i divendres, de dos quarts de tres de la tarda a dosquarts de nou del vespre, i una hora abans de l’espectacle). Les entrades van dels8 als 3 euros. Per als socis i amics de Marboleny, els preus van dels 6 als 2 euros.

ACTIVITATS culturalsACTIVITATS culturals

Ràdio la Vall millora laseva comunicaciócorporativa a lesxarxes socialsConscients que les xarxes socials i lesnoves tecnologies formen part de lanostra societat d’una manera molt cla-ra i esdevenen alhora una font d’infor-mació complementària i actualitzadaals mitjans de comunicació tradicio-nals, Ràdio la Vall ha volgut apostarper millorar la seva imatge corporati-va amb una web totalment renovadai amb molts continguts, com ara po-der escoltar un arxiu sonor amb granpart dels nostres programes a travésde la plataforma Ivoox, o bé escoltarla ràdio en directe, així com també unarxiu fotogràfic de totes les activitatsque anem portant a terme a la nostraemissora. Pel que fa a Facebook iTwitter, Ràdio la Vall, ja s’ha consolidatperfectament amb prop de 900 segui-dors a les dues xarxes socials, oferintinformació de proximitat del nostrepoble i d’arreu de la comarca de la Gar-rotxa. En aquests darrers mesos, tam-bé hem realitzat diversos programesque han obtingut molt bona accepta-ció, com ara el programa Ursai, quecontinua parlant del món del futbol ien especial fent èmfasi a l’equip de laUnió Esportiva Olot, portant convidatsdel club cada setmana als nostres es-tudis. Un dels altres actes que va comp-tar amb la participació de tots elsnostres col·laboradors fou la realitza-ció d’un programa en directe a la plaçadel poble durant la Gala de les Preses,on es varen narrar els actes de la festaaixí com una entrevista al grup de rockcatalà Brams, acabant amb un soparpopular de tots els locutors de la Rà-dio, i que va estar tot un èxit. Ràdio laVall també va participar activament, elpassat 5 d’octubre, a la diada «4 barresi una estrella» a la ciutat d’Olot, ambun programa especial que va donarcobertura als actes de la presentacióde la campana de la llibertat, essentun referent a tota la comarca.


per Mateu BATALLÉ

L'ENTREVISTAL'ENTREVISTA

GRUP DE TEATRE KLINGH...tenim unes idees molt similars i una manera d’entendre

el teatre molt semblant.Són tres joves que participen enmoltes activitats al poble: Ràdiola Vall, Casal d’Estiu, Sala de Lec-tura, Centre Cultural... però en-tre les moltes afeccions que técadascú d’ells els uneix la sevapassió pel teatre, per això vancrear el grup Klyngh. Són la Lau-ra Parramón, la Judit Compte ien Ferran Bassaganyes. Cone-guts al poble per la creació de laNit de la por, tallers i activitatsper nens i nenes i represen-tacions de teatre.

Com va sorgir la idea de crear elgrup Klyngh?La idea de crear un grup de teatre vasortir d’un dels projectes LaborActorique es portaven a terme des delTeatre Principal, d’Olot. Desprésd’haver participat durant nou mesosen un d’aquests projectes, alguns delsparticipants teníem ganes de conti-nuar fent teatre junts i de començar afer coses de creació pròpia, així quevam decidir de formar Klyngh. A par-tir d’aquest moment Klyngh va anarincorporant membres i d’altres vandeixar el grup per motius acadèmics.

Què vol dir Klyngh?Trobar un nom per al grup va ser elmés difícil. Volíem un nom que ensidentifiqués. Ens vam adonar queteníem moltes idees, però que noteníem nom. Klyngh és un nomonomatopeic que representa el soque produeixen les idees a la ment,com la bombeta que s’encén, d’aquítambé prové el nostre logotip, que ésuna bombeta.

Sou tres els components del grup.Com us poseu d’acord? Quin paperté cadascú dins del grup?Per sort, els tres tenim unes ideesmolt similars i una manera d’entendre

el teatre molt semblant; per tant, noens és gaire difícil posar-nos d’acord,tot i que, algunes vegades, sí que hemtingut petits debats a l’hora de deci-dir-nos per una idea o per una altra.Pel que fa a les funcions, normalmentho fem tot conjuntament, tot i que síque pot haver-hi qui s’encarregui mésde l’organització de determinatsactes, però intentem ajudar-nos entretots. Intentem repartir-nos la feina demanera equitativa. Si alguna vegada,en algun acte, un s’ha encarregat mésde l’organització, o de qualsevol altretema, en el següent ho fa un altre.

Com escolliu les obres que voleu re-presentar? Quin criteri seguiu?De moment presentem les obressegons els projectes o els calendarisque se’ns presenten. Per exemple,quan se’t acosta Nadal, preparem unaobra infantil d’aquesta temàtica.També intentem tenir sempre a la«recambra» alguna obra que ens vinguide gust fer, un exemple seria Les

veïnes, que era una idea que teníemdes dels inicis de Klyngh i quan vamdecidir fer la Mostra d’Arts Escèni-ques Eva Compta, la vam traslladar al’escenari. Les veïnes és una obra quehem anat reconvertint i versionant acausa de l’èxit i la resposta positivadel públic. La veritat és que enspermetem fer una mica el que ens vede gust. Sí que seguim un calendari,però si algun dia tenim ganes de pre-sentar una obra i no hi ha cap dataassenyalada, ens permetem estrenar-la quan veiem que pot sortir a la llum.

Heu estat els impulsors de la Mostrad’Arts Escèniques Eva Compta. Quiva ser l’Eva Compta?L’Eva Compta era amiga i companyade teatre de la Judit. Era una gran amantdel teatre, era una persona molt acti-va en la vida cultural d’Olot. L’Eva erauna noia que patia fibrosi quística, unamalaltia degenerativa que no té cura.Malauradament, el 2009 va morir acausa d’una pneumònia.

D’esquerra a dreta: Laura Parramón, Judit Compte i Ferran Bassaganyes

1111111111


Què vol ser la Mostra d’Arts Escèni-ques Eva Compta?La Mostra d’Arts Escèniques EvaCompta, a part d’un homenatge a l’Eva,és un espai de creació i d’intercanvi,en el qual moltes companyies mos-tren els seus projectes. És un acte to-talment benèfic en el qual, les compa-nyies participen de manera totalmentaltruista i tots els diners recaptats ambles entrades es destinen a l’Associa-ció Catalana de Fibrosi Quística. Pertant, podríem dir que la Mostra d’ArtsEscèniques Eva Compta és un espai derepresentació cultural totalment benèfic.

També sou coneguts per la creacióal municipi de la Nit de la por.La Nit de la por és, probablement, undels actes amb més participació queorganitzem anualment. De fet, cadaedició aplega més i més públic i, això,a part d’agradar-nos molt, suposa unagran responsabilitat. Per a gestionartota aquesta gent necessitem ajudad’amics i col·laboradors que, per sort,sempre ens donen un cop de mà demanera altruista. Enguany tenim mol-tes ganes de posar-nos amb el projec-te perquè és la cinquena edició ivolem que es noti. Volem mostrar comhem consolidat el concepte però,alhora, innovar i sorprendre al públic.De moment no podem avançar gairecosa, però segur que intentarem ferla Nit de la por més terrorífica de totes.

Sou un grup que feu moltes activi-tats, però la vostra passió i interèsés el teatre.Sí, el que de veritat ens apassiona ésel teatre, però també ens agrada moltfer diferents activitats per als nens ijoves del municipi. No només fem tea-tre, sinó que, durant l’any, anem fent di-ferents tallers destinats a aquest públic.

Creieu que és necessari creure’s el per-sonatge per a poder interpretar-lo?Aquesta és una de les bases de lainterpretació, segons el nostre parer.Un actor o actriu s’ha de creure el per-

sonatge, se l’ha de fer seu. Ha de sercapaç de transmetre al públic elcaràcter i les emocions del perso-natge que interpreta. Si no es creu elpersonatge, la seva interpretació noseria creïble, seria forçada i postissa.

Què penseu que amaga un actor o ac-triu darrere el paper que interpreta?Darrere de la interpretació que fa unactor o actriu d’un personatge hi haun munt de coses, des de tècnica tea-tral a experiències personals. Quan had’interpretar un personatge, té unseguit d’eines a les quals pot recórrerper tal de fer que el seu treball escènicfuncioni. Una d’aquestes eines pot serla seva experiència personal, trobaruna vivència personal que et puguiajudar a interpretar certs aspectes delpersonatge, tot i que a vegades esbastant dur buscar en la pròpia expe-riència per interpretar certes emo-cions. Nosaltres el que intentem ésveure com ens fa reaccionar un recordi utilitzar la sensació i no el record, per-què quan interpretes has de gaudir dela feina.També és molt important documen-tar-se a l’hora d’interpretar qualsevolpersonatge. Un exemple seria el tre-ball que vam fer a l’hora d’interpretarels personatges de Les veïnes.Havíem d’interpretar tres àvies i el quevarem fer va ser observar molt la gentgran, sense que se n’adonessin, per-què tot fos natural. Vam observar moltles nostres àvies, però també les do-nes grans que vèiem pel carrer, lesactituds, els tics, les maneres de par-lar, etc. Això fa que el personatge cobrirealisme.

En el món artístic en què us esteuenvoltant, la vanitat és un defecte ouna virtut?Nosaltres, potser perquè som unacompanyia petita, creiem que és ambhumilitat i sense idolatrar-se coms’acon-segueixen les coses i com espot connectar amb la gent. Sí que éscert que el món de l’espectacle està

ple de vanitat i d’una certa pomposi-tat, però creiem que el que s’ha de ferés connectar amb la gent, amb el pú-blic, que en definitiva és a qui et diri-geixes, i tocar de peus a terra. La hu-militat, el no deixar-se endur per l’èxiti el tocar de peus a terra ajuda a po-der acceptar millor tots els tipus decrítiques, tant les bones com les do-lentes, i ajuda a assimilar els fracassosd’una manera més madura.

Un bon actor pot arribar a fer bonauna mala obra?Més que convertir una mala obra enbona, el que sí que es pot arribar a ferés crear una gran empatia amb elpúblic i aconseguir fer arribar totes lesemocions que vol transmetre l’obra alpúblic, d’aquesta manera l’espectadorés capaç d’introduir-se dins l’obra. Feraixò, però, no és fàcil. Sí que hi haactors que tenen un gran capacitatd’empatia, però es necessita un grantreball interpretatiu, però també ungran treball de direcció.

Quina obra esteu preparant ara?De moment no estem preparant capprojecte. Tot just hem acabat l’any iara toca fer balanç, ja que al final d’anyse’ns acumulen els projectes (la Mos-tra, la Nit de la por, activitats de Nadal)i no tenim temps per poder reflexio-nar sobre el que hem presentat i compodem millorar-ho. Després de fer l’ava-luació de l’any, ens posem a pensarnous projectes i a continuar els anteriors.

TEST:

Un director: Tim Burton.

Una pel·lícula: La vita è bella.

Un actor: Johnny Depp.

Una actriu: Jessica Lange i Meryl Streep.

Una obra de teatre: qualsevol que estigui feta amb moltes ganes i il·lusió.

Les Preses és... un escenari.

Són creatius, dinàmics, originals...són joves molt actius als quals elsuneix el teatre i les arts escèni-ques. Parlar amb ells és encoma-nar-te d’il·lusió, de ganes d’orga-nitzar activitats, dosis d’optimismei d’il·lusió. Al poble es va engran-dint el teixit associatiu i de creacióde grups i ells, amb el poc tempsde creació, ja van deixant petjada.Per molts anys!


ACTIVITATS esportivesACTIVITATS esportives

CF LES PRESES

Primer de tot volem desitjar un bonany a tothom ¡ que porti salut i treball.Per el que fa a la participació delsnostres equips a les lligues, podemdir-vos que estem a la meitat delcampionat i el resum és aquest:

Equip 3a CatalanaEs troba classificat onzè, amb 19punts, i creiem que pel potencial dela plantilla hem d’acabar ocupant unlloc més alt a la taula. Esperem que ala segona volta es pugui agafar unadinàmica igual que la temporadapassada, en la qual es van aconseguirmoltes victòries.

Equip Femení 1a DivisióExcel·lent temporada de les noies delCF Les Preses; estan classificades enprimera posició amb 40 punts i ambuna bonica lluita amb el Sant PerePescador que es troba en segonaposició. Animem a continuar amb lamateixa il·lusió que ens demostren encada partit i així mantenir les opcionsd’acabar en la part més alta de laclassificació.

NOTÍCIESEl diumenge 29 de desembre es vafer la III Quina de Nadal del CF LesPreses amb un èxit total de participa-ció; feia goig veure la sala del CentreCultural plena i que la gent marxésmolt contenta tot dient «tornarem ala propera». Des de aquestes ratllesvolem felicitar a tots els componentsde la Junta, com també a les perso-nes que ens van ajudar i van fer pos-sible passar uns bons moments, fosen la preparació com en la realitzacióde la quina. S’han d’agrair també lesaportacions de tothom que va col·la-borar.Per la nostra part, continuarem enaquest 2014 amb la mateixa il·lusió itreball per tal de continuar portant elClub el millor que podem.

FUTBOL BASEEstem a mitja temporada 2013/2014 iés hora de passar balanç d’aquestsprimers quatre mesos.Futbolísticament, la temporada passa-da vam aconseguir dos ascensos decategoria, l’Aleví «A» a la màxima cate-goria provincial i l’Infantil «A» a la pri-mera divisió provincial; un dels objec-tius d’aquesta temporada era poderaguantar aquestes categories, i estemmolt satisfets del rendiment dels dosequips, situats al mig de la taulaclassificatòria; molt d’esforç és el queposen els nostres jugadors i entrena-dors per poder aconseguir-ho.La resta d’equips estan fent una moltbona campanya, el CADET «A», ambtots els jugadors de primer any, estàtambé al mig de la taula classifica-tòria; l’Aleví «B» està fent una moltbona campanya i es troba classificatals llocs capdavanters; l’Infantil «B» haacabat la primera volta i està classi-ficat en primera posició; no podemdemanar res més: campions d’hivern.Per últim queden els més petits, elsbenjamins, que aquest any juguen ala lliga federada i estant fent unacampanya extraordinària, classificatsentre els quatre primers i competintla majoria de partits amb jugadors

d’un any més grans. Per tant,aprofitem aquest espai per felicitar alsjugadors, per les ganes i l’esforç queen el dia a dia hi estan posant.Queda mitja temporada més;continuarem treballant pels nostresobjectius i estem preparant per fer elTorneig CF les Preses, aquest any ambquatre categories (Benjamins, Alevins,Infantils i Cadets). I estem preparant,per al final de temporada, una gransortida amb tots els equips del futbolbase.

Equip femeni CF Les Preses

Stage CF Les Preses

1313131313


EF BOSC DE TOSCA

Homenatge a en LicuPer l’octubre es va fer un homenatge a l’Enric Rodà, en reconeixement a laseva gran tasca com a president de l’Escola de Futbol Bosc de Tosca durantvint-i-quatre anys. Va ser un acte amb molta assistència de públic i molt emotiu,amb parlaments per part de membres del Club, l’Ajuntament, i autoritats delmón de l‘esport, que van ressaltar la figura de l’Enric Rodà. Sempre estarà enel nostre record.

Com cada Nadal, es van fer lestradicionals quines organitzades pelClub Escola de Futbol Bosc de Tosca.Estem molt contents, perquè lesnostres quines ja són tota una tradiciói tenim molt èxit de públic, que hi volparticipar i passar-s’ho bé. Comsempre, mirem que els premis siguinoriginals i atractius com: televisor, Wi-Fi, Play Station, Tablets, etc.

En aquests moments s’ha acabat laprimera volta de tots els equips i hemde dir que estem molt contents delsseus resultats i millora.

Aquell mateix dia es va aprofitar perfer la presentació de tots els equipsde l’Escola de Futbol Bosc de Tosca.Enguany disposa de disset equips,més un equip filial que és el SantPrivat de Bas. Estem molt orgullososde ser, avui dia el primer club de lacomarca amb més nombre de fitxesde jugadors.

Homenatge a Enric Rodà

Nova equipació del Bosc de Tosca

El president del Bosc de Toscapresentant l’equipació

Tots els equips


GENERGENERGENERGENERGENER

- Excursions a Montmajor, el Far i

Bellmunt.

FEBRERFEBRERFEBRERFEBRERFEBRER

- Excursions a les Escletxes d’en

Freixaneda i les Tres Colades.

MARÇMARÇMARÇMARÇMARÇ

- Excursions al castell de Colltort,

la Fageda, Marxa Santjoanenca i

Santa Magdalena de Cambrils.

- Calçotada al Bosc de Tosca.

ABRILABRILABRILABRILABRIL

- Excursions a Puig Clarà, castell de

Fornils i Mare de Déu del Mont.

MAIGMAIGMAIGMAIGMAIG

- Excursions a Rupit, les Baumes del

Teixidor i Puig Neulós.

- Ruta dels Llenyataires.

JUNYJUNYJUNYJUNYJUNY

- Excursions a Costa Pubilla, estret

de Gibraltar i Costabona.

JULIOLJULIOLJULIOLJULIOLJULIOL

- Excursions al congost de Mont

Rebei i l’olla de Núria.

- 1r Mercat de l’andròmina.

- Mulla’t per l’esclerosi múltiple.

AGOSTAGOSTAGOSTAGOSTAGOST

- Excursió a la Pica d’Estats.

SETEMBRESETEMBRESETEMBRESETEMBRESETEMBRE

- Excursió a la Torre del Mir.

OCTUBREOCTUBREOCTUBREOCTUBREOCTUBRE

- Excursió a la Via Romana del

Capsacosta.

NOVEMBRENOVEMBRENOVEMBRENOVEMBRENOVEMBRE

- Excursió al castell de Centelles.

- Caminada pels volcans i castanyada.

- 2n Mercat de l’Andròmina.

DESEMBREDESEMBREDESEMBREDESEMBREDESEMBRE

- Excursions al Puigsacalm, Pic de

l’Àguila i Montpetit.

- Sortida astronòmica a Batet de la

Serra.

- Arribada del Carter Reial.

- Concurs de nadales.

- Portada del pessebre al Cos (Mon-

tagut), xocolatada i dinar de Nadal.

- Exposició de pessebres al Centre

Cultural.

ACTIVITACTIVITACTIVITACTIVITACTIVITAAAAATS CENTRE CULTS CENTRE CULTS CENTRE CULTS CENTRE CULTS CENTRE CULTURAL 2013TURAL 2013TURAL 2013TURAL 2013TURAL 2013

CENTRE culturalCENTRE cultural

AULA DE MÚSICAMODERNAEl Centre Cultural ha obert una novasecció: l’Aula de Música Moderna.Aquesta secció serà dirigida perl’Acadèmia de Música Moderna dela Garrotxa. Això fa que ara siguimolt més còmode per als veïns i veï-nes del poble iniciar-se en la músi-ca o començar a tocar un instru-ment. Seguint la seva filosofia defer arribar la música a tothom id’enriquir la vida de petits i gransamb aquest suculent llenguatge,l’Aula de Música Moderna ofereixclasses al Centre Cultural. Hi podeuestudiar bateria, piano, guitarra acús-tica, guitarra elèctrica, trompeta...Si us agrada la música, no dubteuen demanar informació trucant al

tel. 972 27 28 [email protected]

o consultant el nostre web:www.musicsassociats.net.

Excursió a la Pica d’Estats

Festa de Nadal Ruta dels llenyataires

Visita del Patge Reial

1515151515


GUANYADORCATEGORIA C:

Ferran Delgà i Fernández

Imaginacions?

RELATS curtsRELATS curts

Corres, corres pel mig del bosc i no saps on corres niperquè corres. Te’ns la sensació que et persegueix algú,però enmig de la nit fosca i freda no veus careshumanes ni animals amb mirada amenaçadora. Etsembla que, en aquell moment, qualsevol soroll potser perillós per a tu. Això és el que passa quan estàssol i no saps per on començar a buscar el teu raconetsegur entremig d’un bosc ple de perills.

Quan has trobat la teva petita llar, t’hi amagues i noestàs disposat a sortir-ne fins que la llum potent delmatí no torni a sortir.

Hola. Sóc en Pau. Sóc un nen de 14 anys i, tot i així,visc al bosc. Quan tenia 10 anys vaig quedar orfe, sensepare ni mare. De fet, des de llavors estic al mig d’unbosc immens, prop de les Preses, a la serra del Corb.Us pot semblar estrany que ningú s’hagi fet càrrec demi, però per a la resta dels mortals m’he tornat invisi-ble. La meva llar és una petita casa on venia, amb elsmeus pares, a passar el diumenge. No és gaire gran,però està força bé. Tinc una petita estufa per a l’hiverni una finestra per deixar entrar l’aire a l’estiu. També hiha un armari amb roba i un fogonet per preparar-himenjar. Com que el meu pare era caçador i carnisser,m’havia ensenyat totes les tècniques per caçar i pre-parar la carn perquè fos bona, així que menjo carn ialtres fruits que trobo pel bosc.

La vida al bosc sense ningú és molt entretinguda, dedia. Però de nit és tot un terror. Hi ha sorolls que posenla pell de gallina i que fan que agafi por. Però com quesempre és igual, he acabat agafant confiança i ara japuc saber quin soroll és.

Aquest matí m’he aixecat i he sortit per mirar elpaisatge, no feia un dia gaire clar. Era més aviat undia lleig i fosc. Les aus no volaven i no hi havia sonsde matí. S’acostava una tempesta.

Era molt normal una tempesta al bosc. Però jo sempretinc el pressentiment que durant una tempesta la malasort m’acompanya i sempre tanco la porta amb unbon tronc i em quedo sota les mantes.

Fa fred, i sento sorolls que no havia sentit mai. Desobte em van venir calfreds i vaig pensar que el millorera dormir.

Quan em vaig despertar encara no havia acabat latempesta. Però vaig sortir per caçar. Quan començavaa estar lluny de casa, vaig sentir uns sorolls moltsospitosos. Vaig pensar que era un animal enorme ique venia cap a mi.

I vaig començar a córrer. A córrer pel mig del boscsense direcció ni motiu. Tinc la sensació que empersegueix algú, però enmig de la nit fosca i freda noveig cap cara humana ni animals amb miradaamenaçadora.

Em sembla que en aquell moment, qualsevol sorollpot ser perillós per a mi. Això és el que passa quanestàs sol i no saps per on començar a buscar la tevallar.

Quan arribo a casa m’hi amago i no estic disposat asortir-ne fins que la llum potent del matí no torni asortir.

Però avui fa sol, m’he amagat i la llum del dia ha sortiti per això he estat content. Tot forma part de laimaginació.


GUANYADORCATEGORIA E:

Salvador Vergés i Cubí

Enyor de la innocència


Vaig néixer quan el padrí encara triava el nom i em va posarAniol. Si vaig demanar el lloc, l’hora i el dia per néixer, no me’nrecordo. Però us puc ben assegurar que com sovint m’ha passata la vida amb totes les coses importants, són els altres quidecideixen per mi.Segons la meva mare, era tan ros que els cabells semblavenblancs, i aquesta particularitat, quan ja anava a estudi, em feiaavergonyir. Jo volia ser com els meus companys; fins i totm’empastifava el cap de fang per ser tan fosc com ells, però nome’n vaig sortir. Els altres nens, que ni ara em cauen gaire bé,em deien el ros de la Ribera.Hi ha records que em costa de recordar-los amb claredat, emvénen al cap punts vermells, com si m’haguessin retocat lamemòria amb Photoshop. Quan tanco els ulls veig una gran eraplena de garbes, d’homes i una nebulosa de pols que de tanespessa gairebé amagava una enorme màquina vermella, l’únicpunt de color entre tot aquell garbuix. El tub per on vomitava lapalla era prim, llarg i desproporcionat, com una canya de pes-cador. Al cistell del menjar, durant els dies del batre, sempre hihavia algú que li feia companyia: eren temptadores la botifarra,la llonganissa, la melmelada..., però entre aquells queviures fetsa casa hi destacava una bola de color vermell. Quina meravella!Un formatge que venia de molt lluny, algú deia de províncies,un menjar per als dies assenyalats. Fins i tot amb les dentsrautava el plàstic, que també em semblava bo. Que bones lescoses que venien de fora! Eren molt millors que no pas aquellmenjar de sempre, elaborat de manera casolana!La ràdio no m’agradava gens ni mica, era una andròmina defusta amb els cantons arrodonits i un gruixut teixit de robablanquinosa que sempre tremolava quan se sentia aquell sorolltan espantós. Tenia una lleixa per a ella sola, la tribuna de lacasa, un lloc privilegiat. El pare cargolava i descargolava unsbotons fins que tots deien: ara sí. Aleshores ningú no estavaper mi, no podia entendre per què tothom s’escoltava la ràdio,un aparell amb unes veus que xerraven molt estrany i que jo noentenia. Sovint li mirava les entranyes per veure aquella genttan petita, que segons la padrina parlaven castellà.Inspeccionava i inspeccionava per intentar veure com eren depetits els castellans.La terra era tan gran com tot el que es veia des de casa. Per ami, el món s’acabava a l’última serralada on hi havia el cim mésalt, que se’n deia el Puigsacalm. Aquella muntanya tan alta quearribava fins al cel. Una vegada em varen portar fins al cim, vaigtenir la meva primera decepció. Recordo que vaig dir: Valga’mDéu! Sí que n’és de gran el món! Quan vàrem tornar a casa

estava molt cansat i desorientat, el món havia crescut.Gairebé cada matí, venia la parella de la Guàrdia Civil a cavall ies quedaven a esmorzar, tots quatre, és clar! Portaven escope-ta, botons d’or i un barret molt lluent. Sovint preguntava al paresi anaven a caçar, però em deia que callés i m’advertia que, siem demanaven alguna cosa, digués: «jo no sé res». Però no hihavia cap perill que respongués, perquè xerraven com els de laràdio i no els entenia. De gran volia ser com ells, pensava, perquèem semblaven una gent molt important. Cada vegada ens feiensignar, perquè havien de deixar constància de la visita, no del’esmorzar!També de tant en tant venia el capellà, tot de negre, amb sotanai botons de dalt a baix. M’agradava quan es treia el barret, se liveia un cercle al cap ben pelat, era com si li haguessin posat unduro de plata roent. Solia portar el salpàs i posava sal als costatsde la porta principal, per allunyar-nos de tots els mals.L’escudella i la carn d’olla eren el nostre pa de cada dia, i persopar patata, col i una rosta de cansalada rossa i ben torrada.Això que ara en diuen «trinxat de la Cerdanya»!Jo tenia debilitat pel sucre. Quan ningú no em veia i podia apla-nar la llengua sobre una sucrera plena, era com si la felicitatpogués fer cim. Valga’m Déu, quina satisfacció! Era tan immensaque encara avui, quan hi penso, la boca se’m fa aigua. Un dia,segurament per ajudar a portar els cabassos, vaig anar al pobleamb la meva mare. Mentre m’esperava que ella acabés de com-prar, jo em vaig plantar davant l’aparador d’una confiteria en quèhi havia pastissos de tota mena, una delícia; però, és clar, desdel carrer solament podia mirar. Entre tota aquella majestuositatensalivadora, hi havia uns bracets de gitano farcits de nata igairebé colgats de sucre, però un sucre encara més blanc queno pas aquell que sovint llepava a casa. El vidre estava protegitamb uns tubs metàl·lics pels quals solament em passava el capinclinant-lo fins que una orella tocava a dalt i l’altra a baix. Aquellbé de Déu de bracets era un espectacle irresistible i, per acos-tar-m’hi encara una mica més, vaig introduir-hi el cap. Quan vaigintentar treure’l, em va ser impossible: era ben bé com si haguéscaigut en una ratera. Tot d’una ja no veia ni la nata ni tampocaquells bracets, era com si de cop tot estigués nevat. Quietamb el cap travat, solament podia grinyolar i xisclar com ungodall senglar. Els meus crits no devien ser suaus, perquè pelreflex del vidre veia una munió de gent que em volia ajudar. Peròd’allà no em va treure el més espavilat ni el més llest. Em vatreure el més imbècil de tots, l’únic que no tenia ni la més petitaidea de descollar-me, em va estirar amb tanta mala traça queem va retorçar el coll com si fos un pollastre d’aquells del vespre

1717171717



abans de la festa major. A part d’esclafar-me mitja orella contraels tubs, sempre més he anat amb el coll una mica torçat.Qualsevol pensaria que amb aquella desagradable experiènciaja m’hauria assabentat i vacunat que no tot el que sembla bos’ha de poder llepar. Doncs quan encara tenia quatre anys i enun hivern d’aquells que el fred era gairebé insuportable, la gebrava arrebossar totes les obagues i ombrívols que trobava. Labarana metàl·lica del pont va quedar blanca i pura com un braçde gitano ben ensucrat. Vaig intentar contenir-me, però el meuinstint no podia dominar la força d’aquella provocació. Doncsallà, sí, allà al davant dels meus ulls veia lliure una joia que per ami era un tresor. Almenys aquesta vegada no hi havia aquellvidre ni els tubs que un dia em varen atrapar. Un cop més eravíctima de la meva gormanderia i res no em podia aturar dellepar aquell gebrat barrot. No recordo que res m’endolcís, peròsí un contrast de temperatures entre la llengua i aquella gèlidafredor, i m’hi vaig quedar totalment enganxat. Sort que estavasol i lluny d’aquell imbècil que un dia em va estirar. Allà atrapat,mentre la temperatura s’autoregulava vaig descobrir que lallengua, a part de ser bona per llepar (no sempre), també serviaper parlar.A casa era el centre del món, però aquelles sortides fins a la vilaem varen començar a crear els meus primers dubtes. Jugavasol i les hores se’m feien molt llargues, perquè els meus germansno tornaven mai d’estudi. Això, em tenia molt intrigat. La padrinaen deia «anar a costura». Per què trigaven tantes hores a tornar,si ells ja gairebé ho sabien tot? Quan estava sol i avorrit,m’agradava fer-me notar. La meva tàctica, per cridar l’atencióera infalible. Em treia les sabates, les llençava al riu Fluvià icaminava descalç fins que venien a buscar-me.Quan anava a vila tot em feia dubtar. La meva lògica era unmaldecap constant. Però el cosí del poble encara em va fertrontollar més el meu món. A casa seva, bevien llet i no tenienvaques, menjaven verdura i l’oncle no feia de pagès, compravenfruita en un lloc que no tenien fruiters. Per a mi era tot undesgavell. Quan demanava un braç de gitano, la mare em deia:no, és massa car. Però com podia ser car? Sovint veia que quanpagava amb un sol bitllet li’n tornaven tres o quatre!Moltes vegades els dubtes em travaven els pensaments. Jovolia fer una feina diferent. La primera: guàrdia civil; després:capellà, metge... Oh!, metge, aquesta sí, perquè l’últimam’anul·lava l’anterior. Un dia el padrí (dic «padrí» perquè a casaels pares dels pares eren els padrins) es va posar molt malalt ivàrem anar a buscar el metge. Valga’m Déu! Tothom havia d’estarpreparat, fins i tot les vaques varen sortir més tard. No fos casque deixessin algun record amb què el metge s’hi pogués em-brutar. No sé si algú pensava en el padrí, però en el metge se-gur que sí. El pare el va anar a esperar, deien que el seu cotxe esparava si a la carretera no hi havia quitrà. Abans de veure el

malalt va demanar aigua, però no li varen pas portar el càntir, talcom feien amb tothom, al senyor metge li van portar una ampo-lla plena d’aigua i un got que la mare guardava a la vitrina per alsdies de festa grossa. Quan va entrar a l’habitació, va dir al padrí:Ei! Joan, què m’expliques? Vaig quedar parat, al meu padrí mainingú no l’havia tractat de tu. A casa, als pares i als padrins, atots els parlàvem de vós. Després va demanar una tovallola perposar-la-hi sobre el pit. Em va costar anys poder saber per quèamb un drap entre el pit i l’orella es podia escoltar més bé el cor.Als sis anys vaig començar d’anar a l’escola, però allò va ser unmalson. Allà, tot eren prohibicions: quan cridava em deien quecallés, quan em posava dret sobre la cadira em deien quem’assegués, quan havia de fer un riu no em deixaven anar afora... Però la cosa més terrible era que fins i tot quan feia unbon sol ens havíem d’estar a dins. Sovint m’escapava i emtrobaven enfilat a dalt del desmai. Era un arbre a l’ombra delqual sempre hi havia una monja molt vella, gairebé com lapadrina, que feia puntes de coixí. Ella sí que em comprenia.Quan ja no volia ser guàrdia civil, ni capellà ni metge, va aparèixerun nou personatge. Un tal Déu, de qui sempre em parlaven acasa i també a doctrina. La padrina solia dir: «No es mou fullaque Déu no vulla». Qui no hauria volgut ser com ell! Quan plovia,«gràcies a Déu que plou», si no plovia, «gràcies a Déu que no haplogut». Quan resàvem el rosari, donàvem gràcies a Déu perquèens guardés el bestiar. Allò ho trobava injust, a ell, que mai no hiera i ni tan sols el coneixia, li donaven les gràcies, a mi quesempre les atalaiava ningú no em deia ni bèstia què et fa mal.Els últims dies de doctrina ens varen posar junts, nens i nenes;això va ser un calvari gros per a mi! Crec que l’única nena quem’havia mig dit alguna cosa era la meva cosina, i seguramentva ser el dia de matar el porc entremig de molta gent. Assegutal banc amb el coll mig torçat, el cap baix i la sang a les galtes,em sentia bullir el cap, com si el color vermell escalfés més quel’estufa de les monges. Tenia clara la paraula transsubstanciació,però quan me la van preguntar, com que ningú no se la sabia,vaig fer veure que jo tampoc. Vaig dir que no amb un movimentde cap, no fos cas que parlant se m’encengués la cara. Passavenels dies i la vergonya em pertorbava, però les ganes de mirarles nenes em superaven. Amb la mà em tapava mitja cara comsi aguantés el cap perquè no caigués. I així espiava tot un tresorverge, encara per descobrir. Recordo una nena que m’agradavade mirar especialment, anava diferent i portava ulleres. Era tanrossa com jo i no semblava pas que se n’avergonyís. Quina sortpoder portar ulleres, jo volia ser com ella. Sovint em queixava ala mare que em ploraven molt els ulls, però em deia que era percausa del sol.Quan la ignorància neix sense l’experiència és un record dolç iimmens. Però quan has caminat una part del camí, i no potstornar enrere, se t’acumula tota l’enyorança d’aquest món.


SAPS que...?


Sala de lectura Mossèn Joan PagèsPréstec de llibres, revistes, dvd de pel·lícules infantils,

taules d'estudi, hora del conte, contes en anglès...De dilluns a divendres de 3/4 de 5 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre

Dissabtes de 2/4 d’11 a la 1 del migdiaTelèfon: 972 69 36 10

SAPS que...SAPS que...

Naixements del

2013

Revista de les PresesAquesta revista tanca un periode de set anys. Han sigut molts articles, col·laboracions ientrevistes que han donat caliu a la publicació, agraeixo a tothom la seva disposiciómentre he estat el coordinador. A partir d’ara la revista sortirà publicada dues vegades al’any, pel maig i l’octubre; amb un canvi de format, estil, paginació i seccions. El propernúmero serà el mes de maig pels volts de la festa del Roser.

Mateu Batallé.Mateu Batallé.Mateu Batallé.Mateu Batallé.Mateu Batallé.

Abril Font Fernández, nascuda el 31 de gener de 2013

Claudia Delgà Cicres, nascuda el 3 de febrer de 2013

Nil Vilaró Berga, nascut el 14 de febrer de 2013

Ana Lucia Coca, nascuda el 24 de febrer de 2013

Mohamed Sillah Touray, nascut el 31 de març de 2013

Íria Esparcia Margüenda, nascuda l’11 de maig de 2013

Jan Feixas Plana, nascut el 27 de maig de 2013

Laia Suñer Balcells, nascuda el 10 de juliol de 2013

Esteve Mayà Nogué, nascut el 19 de juliol de 2013

Muskaan Kaur, nascut el 20 de juliol de 2013

Laia Bagaria Font, nascuda el 15 d’agost de 2013

Emma Gordillo Canal, nascuda el 12 de setembre de 2013

Sònia Abarkane Bouguarout, nascuda el 15 d’octubre de 2013

Arai Llach Rich, nascut el 24 d’octubre de 2013

Adrià Viñals Vergés, nascut el 22 d’octubre de 2013

durant el 2013 hi va haver 15 naixements? 8 nenes i 7 nens.

han nascut més nenes que nens durant el 2013, a les Preses?

1919191919


aaaaaagendaagenda

FEBRERDivendres 21Presentació del llibreActes de la VII Trobada d’Estudi per ala Preservació de la pedra seca alsPaïsos Catalans.A les vuit del vespre. Al Centre Cultural.

Dissabte 22Hora del conte a la Sala de Lectura.Amb Dolors Arqué.Fem dentetes amb Miss Croquetes.A dos quarts de dotze del matí.Sessió gratuïta.

Dimecres 2Inici del curs: treu profit del teu gmail.De deu del matí a una del migdia.Finalitzarà el mateix dia.Centre d’Empreses de les Preses.Preu: 15 euros.

Dimecres 9Curs de Drive: documents en línia.De deu del matí a una del migdia.Finalitzarà el mateix dia.Centre d’Empreses de les Preses.Preu: 26 euros.

Divendres 11Curs: El teu canal Youtube.De deu del matí a una del migdia.Finalitzarà el mateix dia.Centre d’Empreses de les Preses.Preu: 20 euros.

Dissabte 12Hora del conte a la Sala de Lectura.Amb el grup les Carres.A dos quarts de dotze del matí.A la Sala de Lectura. Sessió gratuïta.

Diumenge 1830a Assemblea General de l’Associacióde Jubilats i Pensionistes de les Preses.

Dissabte 24 i diumenge 25Festa del Roser. Contes, sardanes, ballsde gegants, trobada de vehicles anticsi clàssics.

Dilluns 26Inici del curs: Introducció a l’Access.De dilluns a divendres, de dos quartsde deu a dos quarts de dotze del matíFinalitzarà el divendres 6 de juny.Centre d’Empreses de les Preses.Preu: 90 euros.

Dijous 27L’Associació de Jubilats i Pensionistesde les Preses organitza el dijous llarder.A partir de les sis de la tarda, al Bar laPlaça.

Dissabte 11Inici del curs de presentacions amb Prezi.Els dimarts i dijous, de dos quarts deset de la tarda a vuit del vespre.Finalitzarà el 20 de febrer.Centre d’Empreses de les Preses. Preu:27 euros.

Dilluns 24Inici del curs de Word.De dilluns a divendres, de deu a dosquarts de dotze del matí. Finalitzarà el28 de febrer. Centre d’Empreses de lesPreses. Preu: 45 euros.

Dissabte 15«Hora del conte» a la Sala de Lecturaamb la Sessi Sitjà i En carnestoltes, reidels disbarats. A dos quarts de dotzedel matí.Sessió gratuïta.

Dijous 20Hora del conte en anglès.The Town Mouse & the country MouseA dos quarts de sis de la tarda.Sala de Lectura. Sessió gratuïta.

Diumenge 16Premis literaris Òmnium CulturalGarrotxa i Premis Sambori.D’onze del matí a una del migdia.Centre Cultural.

Dilluns 17Inici del curs introducció a l’Excel.De dilluns a divendres, de deu a dosquarts de dotze del matí. Finalitzarà el21 de març. Centre d’Empreses de lesPreses. Preu: 53 euros.

Dijous 20L’Associació de Jubilats i Pensionistesde les Preses organitza la Festa de l’Ar-bre. Plantació d’arbres i dinar de germanor.

Hora del conte en anglèsThe three Billu GoatsA dos quarts de sis de la tarda.Sala de Lectura. Sessió gratuïta.

ABRIL

MARÇ

MAIG


Laia Bagaria Font15/08/2013 Emma Gordillo Canal12/09/2013

Adrià Viñals Vergés22/10/2013

Arai Llach Rich

24/10/2013

Sonia Abarkane Bouguarout

15/10/2013

Documents

Revista de Les Preses 95 - Febrer 2014