Aula

Es presenta la nova farmàciai el nou laboratori clínic

3 L'entrevista 6 A cel obertProjecte pioner enel tractament delcàncer de recte

10 AulaJornada de Salutdedicada al sistemacapitatiu

S'inauguren les noves dependènciesdel Servei d'Urgències

Revista de l'Hospital General de Granollers Núm. 65 - Maig'10

Pilar Saura, directoramèdica de l'HospitalGeneral de Granollers

sumari

el tema

S'inaugura el Serveid'Urgències

l'entrevista

Pilar Saura, directoramèdica de l'HGG

aula

osva

DE BAT A BAT. Revista de l'Hospital General de Granollers. Edició: Fundació Hospital-Asil deGranollers. Av. Francesc Ribas, s/n. Tel 93 842 50 00. Director: Rafael Lledó. Consell de redacció:Anna Padrós Mercade, Marta Felip Saborit, Mercè Guillamet Bosch, Mònica Botta Santasuana,Mònica Ribell Bachs, Núria Martínez Martínez, Marina Molins Viaplana, Francesc Xavier Subirana,Victoria Remedios Roman, Àgata Franco Carrera i Teresa Riu Alborna. Disseny i maquetació:Edicions Gargot. Etiquetatge i embossament: Residents del Centre Geriàtric.

I Curs del Dolor per aMetges de Primària

La Mini Marató deMontornès amb el serveide Pediatria de l'HGG

3

4

10

11

editorial

a cel obert

6 L'Hospital participarà enun projecte pioner pertractar el càner de recte

Conveni amb la UDIAT delParc Taulí

la columna

Mantenir-se actiu duranttota la vida

16

article mèdic

Bases biològiques de laxocolata

9

Resultats de l'avaluacióde riscos psicosocials

13

seguretat i salut laboral

L'Hospital recupera lalectura vespertina depoemes per Sant Jordi

12

7

Enquesta d'opinióa les persones treballadores

És per a mi un plaer presentar-vos el projecte PARTICIPA, queneix de la convicció que lespersones som l’ànima de lanostra organització. Aquestconvenciment personal elveiem recollit als objectiusinstitucionals d’aquest any2010, que determinen lanecessitat de recollir l’opiniódel personal i fomentar la sevaparticipació.

Amb l’esforç de tothom, ambtenacitat i constància hemsabut donar una assistència dequalitat als nostre usuaris, i ferde l’Hospital una institució dela qual tots ens podem sentirorgul losos, malgrat lesdificultats. I volem seguir sent-ho. Estic convençut que lamillor garantia per aconseguir-ho és seguir comptant amb elmillor equip humà, preparat icompromès amb el nostrefutur.

Per això, la satisfacció imotivació del personal és elnostre principal compromís.PARTICIPA és una iniciativa quepretén crear un espai departicipació perquè tothompugui expressar-hi la sevaopinió, de manera directa iconfidencial, sobre temesrellevants de la seva feina i dela institució. Aquest projectecomplementa l’enquesta derisc psicosocial que es va ferl’any passat, dels resultatspreliminars de la qual ja us

n'hem informat recentment.El propòsit últim d’aquestesactivitats és impulsar accionsde millora basades en unconeixement contrastat de larealitat, i sou vosaltres quimillor la coneixeu.

Per garantir la professionalitati confidencial i tat en eltractament de la informacióhem encarregat la realitzaciótècnica del projecte a e-Motiva,consultora especialitzada enaquest tipus de projectes.

Els resultats es faran públics atots els professionals i ensp e r m e t r a n , a m é s d edesenvolupar accions demillora, comparar-nos ambaltres institucions sanitàries deCatalunya que també hanendegat iniciatives comaquesta en el marc d’unprojecte conjunt amb elConsorci Hospitalar i deCatalunya.

Vull demanar-vos, i us hoagraeixo per endavant, que apartir del 7 de juny dediqueuuns minuts a respondre elq ü e s t i o n a r i , a m b e lconvenciment que la vostraopinió sincera serà de granutilitat per fer realitat aquestfutur que volem construirentre tots.

Carles PlaDirector de Persones

Quin balanç fasd e l s t e u s

primers dos mesos a l’HGG?El balanç és molt positiu. Han estatdos mesos molt intensos, on hehagut de fer una immersió moltimportant, tant pel que fa aentendre el model d'hospital compel que fa a conèixer els seusprofessionals, les seves expecta-tives i les seves problemàtiques.També he de reconèixer que hetingut una acollida extraordinària,per part de tots els professionals,metges, infermeres i de tot l'equipdirectiu sense excepció.

Quin consideres que és o són elsprincipals reptes de la DireccióMèdica per a aquest any?Bé, en primer lloc el repte éspersonal per poder copsaradequadament les necessitats del ' h o s p i t a l i l e s d e l s s e u sprofessionals. En segon lloc, idurant el primer any, m'agradariacentrar-me a poder fer evolucionarel model d'urgències per anar capa unes urgències integrades a totl'hospital, on és tot l'hospital quitreballa i ajuda al servei d'urgènciesperquè tot funcioni senseinterrupcions i de forma moltcoordinada. Si aconseguim quefuncionin adequadament lesurgències, podrem abordar-ne laresta amb més comoditat. Un repteimportant, que no només tél'Hospital de Granollers sinó totsels hospitals del nostre país, ésaconseguir millorar el treballinterdisciplinar. Avui en dia poquesmalalties poden abordar-se desd'una única disciplina. Però quanla medicina ha arribat a nivells moltimportants de superespecialitzacióno resulta fàcil introduir el treballen xarxa de grups interdisciplinarsque hauran de fer-se i desfer-seper afrontar diferents projectes alllarg del temps. Finalment, estemobligats a qüestionar-nos contí-nuament el bon ús dels recursos.No només arran de la conjunturaeconòmica actual, sinó perquè elsrecursos són fruit dels impostosdels ciutadans i, per tant, és unaobligació ètica.

Què és el que més et va atraurea l’hora de presentar-te a aquestcàrrec?L'Hospital de Granollers és l'únichospital com a proveïdor de la sevapoblació de referència. Igualment,exerceix com a referent en alguns

processos per a tota la comarca. Téun gran projecte de futur. I, a més,m'havien parlat molt bé dels seusprofessionals.

Amb la teva incorporació, lesdones formeu el 80% de l’equipdirectiu, com veus la presènciade la dona en l’àmbit sanitari?La presència de la dona als equipsdirectius ha de ser un procésnatural atesa la proporcionalitat dela dona entre els professionalssanitar is . S 'ha par lat moltd'aquestes qüestions però emsembla que en aquest procésn a t u r a l , l e s d o n e s e s t e mdemostrant capacitat d'implicaciói compromís. Jo crec que tant elshomes com les dones tenim virtutsque hem d'aprofitar, tant pel quefa a la tasca directiva com en lafeina del dia a dia al costat delsmalalts.

Què significa per a tu serdirectora mèdica de l’HospitalGeneral de Granollers? Quin és elteu paper i el límit i l’abast de lesteves funcions?És un repte importantíssim queafronto amb molta il·lusió. Sempre,des de resident, m'ha agradatopinar sobre com podríem millorarles coses. Però finalment, qui espermet el luxe d'opinar sobre uns i s t e m a e s t à a d q u i r i n t e lcompromís per intentar millorar-lo. I aquí estic, amb el compromísd'intentar vetllar per una bonagestió de l'Hospital de Granollers,però no només tècnica sinó,també, humana. El meu reptepodria ser aconseguir potenciar eltrebal l en equip entre elsprofessionals per tal d'aconseguircompartir objectius i assolir lamillor qualitat assistencial amb elsrecursos disponibles. El límit de lesmeves funcions és entendre queestem immersos en un sistemasanitari que ha de donar respostaa molts altres problemes, i nonomés als nostres, i per tant lescoses que tenen a veure amb lesgrans inversions no sempre podenanar tan ràpid com voldrien elsciutadans i els professionals del'Hospital de Granollers.

Quin aspecte pots destacar delperfil de la teva gestió?Tot i que he intentat formar-meacadèmicament, en la meva gestióm'agrada donar molta importànciaa les relacions personals, a fer

equip, a compartir fites i a gaudirfent camí. Al final, quan intentespensar en moments importants dela teva vida professional sempret'acabes veient treballant ambaltres persones, lluitant contradificultats que finalment vasvèncer gràcies a l'esforç conjuntd'un grup de professionalsil·lusionats.

Quina és la teva valoració de laplantilla de professionals de lasalut de l’Hospital?Crec que l'Hospital té professionalsd'un altíssim nivell no només tècnicsinó també humà. He observat quela gent s'estima molt l'hospital.Tots tenen moltes ganes de fer béla seva feina, d'iniciar novestècniques per posar a disposiciódels malalts. Hi ha moltes ganesd'afrontar els reptes del futur.

Què creus que té l’HGG que not i n g u i n a l t r e s h o s p i t a l s ?Té unes oportunitats úniques perla seva plantilla, per la sevaubiqüitat, per la implicació del'ajuntament i de la seva ciutadania,per ser la referència d'una comarcaen expansió no només demo-gràfica sinó també econòmica.Però m'agradaria tornar a destacarl'estima que tenen de l'hospital elsseus professionals. No sempre esdóna aquest fet i estem obligats aaprofitar-ho.

Quin missatge donaries alsusuaris per generar la confiançai la garantia de la qualitat delservei que se’ls ofereix?L'hospital fa diàriament més de milactes assistencials. És per tant moltdifícil no trobar aquell casanecdòtic on les coses no van anardel tot bé. Això no pot enfosquir latasca diària de molts professionalsamb dedicació i capacitat moltimportants. Actualment, l'hospitalafronta reptes no només decreixement sinó també pel que faa la recerca i a la docènciauniversitària. Ja fa molts i moltsanys que l'hospital forma residentsde diferents especialitats quedesprés tenen ofertes de moltsaltres hospitals. Tots aquests fetsc o n f l u e i x e n e n l a m i l l o r aassistencial continuada. Al final elshospitals no els fan només lesparets i les estructures sinó,sobretot, els seus equips deprofessionals. En aquest aspecte,Granollers està de sort.

Entrevista a la Dra. Pilar Saura, directora mèdica de l'HGG

3

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

l'entrevista"El meu repte és aconseguir potenciar el treballen equip entre els professionals del centre"

4

de abat

el tema

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

La consellera de Salut inaugura l'ampliaciódel Servei d'Urgències de l'Hospital

La consellera de Salut, Marina Geli,acompanyada per l’alcalde deGranollers, Josep Mayoral, i eldirector general de la FundacióPrivada Hospital Asil de Granollers,Rafael Lledó, van inaugurar el 4de març passat l’ampliació delServei d’Urgències de l’HospitalGeneral de Granollers. El projected’ampliació ha comptat amb unpressupost d’1,5 milions d’euros,que han estat finançats pel ServeiCatalà de la Salut.

L’ampliació de les urgències hacomportat la construcció de 22nous boxs assistencials, sisdestinats a l’àrea pediàtrica, ambun espai d’atenció i sala d’esperaindependent de les urgènciesd’adults, i amb una nova salad’observació d’urgències (SOU)amb 16 nous boxs més amplis iconfortables. En total, el Serveid ’ Ur g è n c i e s d e l ’ H o s p i t a laugmenta la seva capacitat a 53boxs d’atenció urgent, més els setboxs que es troben al dispositiud’Urgències Centre, situat al’avinguda del Parc.

Paral·lelament a aquesta ampliaciótambé s’estan realitzant altres

obres de reforma de les àrees deselecció i triatge, sala d’espera,traumatologia i cirurgia, per tald’oferir un major confort alsusuaris i facilitar la feina delsprofessionals.

Dades d’urgències a 2009

L’any 2009 el Servei d’Urgènciesde l’Hospital General de Granollersva atendre un total de 130.751visites, el que suposa una mitjanade 353 persones diàries. Aquestaxifra s’ha estabilitzat respecte el2008, any en què vanser ateses 130.147v i s i t e s , p e r òconfirma la l íniadescendent respecteel 2007 quan es vanrealitzar 136.658urgències.

L ’ e n t r a d a e nfuncionament delnou edifici d’atencióa m b u l a t ò r i a h apermès potenciar lesa l t e r n a t i v e s al’hospitalització iaquel les unitatscomplementàries al

servei d’Urgències, coms ó n l a U n i t a t d eDiagnòstic Ràpid, elsequips d’hospital ad o m i c i l i i e l st r a c t a m e n t s d e l spacients crònics al’Hospital de Dia, reduinte l n o m b r e d ereingressos a través delser vei d’Urgències.

Al mes de febrer es vaacomplir un any de laposada en marxa delsistema de triatge delspacients del serveid’Urgències. Aquestsistema avalua el nivelld e g r a v e t a t d e l spacients per tal degarantir l ’ordre enl ’atenció urgent aaquells pacients querealment ho necessitenen funció de la sevapatologia. Els resultats

del sistema de triatgeconfirmen que la meitat de lespersones que vénen al Serveid’Urgències corresponen alsnivells IV i V, definits com a nourgents, i que el canal normald’atenció hauria estat la consultaals centres d’atenció primària.

Pel que fa a les consultes perespecialitat mèdica, la majoria delspacients corresponien als serveisde medicina interna i geriatria,seguits de cirurgia ortopèdica itraumatologia, i pediatria. Pel quefa a Urgències Centre, durant el

La consellera de Salut, Marina Geli, al costat del Dr. Rafael Lledó i de l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral

5

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

el tema

Quan l'Hospital dormSón les nou de la nit, elspassadissos comencen a buidar-se. Familiars i visites marxen apoc a poc després d'un dia pled'agitació. Demà molts d'ellstornaran per fer costat, un copmés, al seu parent o amic malalt,d'altres tornaran per treballar i,fins i tot, d'altres vindran perprimer cop. Progressivament escomença a respirar una certacalma, només aparent, on elspacients es relaxen i s'acomodenper dormir i la intensitat del diaes consumeix, com aquellaespelma que s'apaga enmig dela quietud. L'Hospital dorm.

Però enmig d'aquestambient d'aparentinactivitat, hi ha unequip de professionals,que corren frenètica-ment, disposats a do-nar-ho tot: ens trobemal Servei d'Urgències.És justament aquí ontrobem un grup depersones entregadesamb l 'objectiu dedonar una nit més at o t h o m q u e h onecessita, un equipque, gràcies a la sevad e d i c a c i ó iprofessionalitat, fanque totes aquellesp e r s o n e s a m bproblemes de salut se

sentin segurs i emparats.

L'avi que es troba sol, un pacientamb dolor, a l'altre costat unapersona se sent marejada i ambindisposició, el personal atenenttotes les persones d'una banda al'altra del passadís. Tres de lamatinada, de sobte, sona eltimbre....RING.RING.RING.....-ésel 061, emergència, accident detrànsit, dos ferits greus, preparantbox de greus. Un equip dep r o f e s s i o n a l s s ' o r g a n i t z aràpidament sense perdre ni unsegon, infermeres, auxiliars,laboratori, tot preparat per al'arribada dels accidentats. És

important que tot estigui bé, lavida de dues persones depènd'ells. Mentrestant, els altrespacients segueixen necessitantatenció, a un ritme constantdurant tota la nit...

A la fi sembla que hi ha una certaserenitat, comença a fer-se dedia, és per tant el final de lajornada per a tots aquells que,mentre tothom dormia, hanestat lluitant enèrgicament pertots aquells que ho necessitaven.L'equip d'Urgències, orgullós dela feina feta, comenta la guàrdiaprenent l'últim cafè. L'Hospitalcomença a despertar i Ur-gències començar a dormir.

Rosa M. Coll (tec. lab.) i XaviFernández (aux. infer.)

2009 es van atendre 44.651 visi-tes, majoritàriament de medicinainterna, geriatria i cirurgiaortopèdica i traumatologia.També cal destacar que el serveid’oftalmologia va atendre un totalde 7.793 urgències. Tot i que finsal 31 de març no finalitzarà el PlaIntegral d’Urgències de Catalunya(PIUC), el nombre de visites alServei d’Urgències durant el mesde desembre de 2009 va ser de10.943, mentre que el mateixperíode de l’any passat va ser de11.617 visites. Pel que fa al mesde gener, s’han atès 9.794persones, 1.315 urgències menysque el mes de gener del 2009.Aquesta dada és significativa si esté en compte que enguany el PIUCha coincidit amb l’epidèmia de lagrip A. Caldrà veure, però, el

volum total d’urgències delsmesos de febrer i març del 2010

per tenir una valoració global delPeríode PIUC d’enguany.

6

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

L’Hospital General de Granollersha estat escollit per participar enun projecte de la AsociaciónEspañola de Cirujanos per millorarla formació científica i tècnica delsequips multidisciplinars queintervenen en el tractament delcàncer de recte. La gran novetatd’aquest programa és queprofessionals de diferentsdisciplines (cirurgians, radiòlegs,patòlegs, oncòlegs) rebran lamateixa formació en aquestestècniques, per tal d’aconseguiruna homogeneïtzació progressivaen la metodologia emprada enaquestes intervencions a nivell del’Estat. El segon valor afegit delprograma és que centres que hiparticipen seran auditats, per talde mesurar i garantir els mateixosestàndards de qualitat.

Aquest projecte ja s’ha desen-volupat a Dinamarca, Holanda,Noruega i Suècia amb uns gransresultats en els estàndards dequalitat en la reducció de lareaparició del càncer i en el graude supervivència dels malalts.Actualment estan inclosos enaquest projecte 58 hospitals detot l’Estat.

El projecte, que duu per nom“Implantación de la Exéresis Totaldel Mesorrecto para el tratamientoquirúrgico del cáncer de recto enel Estado Español. Un estudio conproceso docente y resultadosauditados”, ha comptat enguanyamb la sol·licitud de 24 centres,dels quals només s’han seleccio-nat 12 en base als criteris d’es-tructura hospitalària, tecnologiadisponible, volum de cirurgia ipreparació tècnica dels integrantsde l’equip multidisciplinar.

El càncer de recte és el tercer enincidència en homes i el segon endones a Catalunya, amb unasupervivència entorn al 50 % als5 anys. El patró predominant delfracàs terapèutic del tumor és enforma de recidiva local en el llocon es trobava prèviament lamalaltia. L’exèresi de mesorectees considera el factor determinanten la probabilitat de recidiva locali és una variant tècnica de lacirurgia del recte que es considera

L'Hospital participarà en un projectepioner de tractament del càncer de recte

en l’actualitat obligada a la majoriade països europeus, inclosaCatalunya. A l’Hospital General deGranollers es practica de formareglada des de l’any 2001 ambbons resultats. En un recent estudide qualitat del Pla Oncològic deCatalunya es constata un índex derecidiva i una supervivència en elcàncer de recte millors que lamitjana catalana. Per aquestmotiu, l’Hospital està consideratel centre de referència comarcalper patologies oncològiques d’altacomplexitat, com el càncer derecte (del que es tracten uns 40

casos anuals), càncer d’estómaco de pàncreas.

L’equip multidisciplinar queparticiparà en aquest projecte estàformat pel director del Servei deCirurgia, Dr.Josep Maria Badia; eldirector del Servei d’AnatomiaPatològica, Dr. Jordi Esquius; elscirurgians Dr. Dídac Ribé, Dr. JosepMontero, Dr. Rubén Hernando, Dr.Álvaro Gaspar i Dr. Antoni Ibáñez;la Dra. Nuria Roson del Servei deDiagnòstic per la Imatge i, perpart de la Unitat d’Oncologia, laDra. Pilar Vicente i el Dr. Enric Pou.

Part dels professionals que participaran en aquest projecte

a cel obert

7

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

L'Hospital signa un conveni amb la UDIATdel Parc Taulí per millorar l'atenciódiagnòstica de la patologia de la mama

L’Hospital General de Granollers ila UDIAT Centre Diagnòstic de laCorporació Sanitària Parc Taulí deSabadell, van signar el 26 d'abrilun conveni de col·laboració enmatèria d’assistència en radiologiamamària, que implicarà milloresqualitatives en l’assistència de lespacients de la Unitat de diagnòsticde la patologia de la mama.

La col·laboració entre els doscentres es concreta en el suportassistencial per part de dosespecialistes en RadiologiaMamària de la UDIAT, dereconeguda exper iència iformació, per a tota l’activitatrelacionada amb el diagnòstic perla imatge de la patologia de ladona de l’Hospital General deG r a n o l l e r s . A q u e s t s d o sprofessionals es traslladaran cadasetmana a les instal·lacions delcentre del Vallès Oriental, a onaplicaran el seu coneixement ambel suport del personal d’infermeriai d ’ a l t r e s p r o f e s s i o n a l sd’admissions i programació del’àmbit en el qual s’integraran.

Els professionals del Servei deRadiologia mamària de la UDIATtenen una dilatada experiència,amb una activitat actual d’unes54.000 exploracions de radiologia

mamària anuals (mitjana diària de245/dia), i una sòlida trajectòriaen la col·laboració amb altresentitats sota el concepte de xarxade coneixement, d’unificarprotocols i criteris i d’enfortirl ’àmbit de la recerca i elconeixement amb el suport de lesn o v e s t e c n o l o g i e s d e l ainformació i la comunicació, enles quals la UDIAT és líder al país.

Aquesta col·laboració, amb uncentre referent europeu enaquesta branca del diagnòsticradiològic, comportarà unimportant avenç qualitatiu ambun millor accés a les tècniquesdiagnòstiques per la imatge mésnoves disponibles en l’actualitat.Aquesta millora també implicaràuna reducció de la llista d’esperad’aquesta patologia en lesconsultes externes del nostrecentre. A més a més, amb aquestacol·laboració s’espera millorartambé la relació amb altresespecialistes implicats en eltractament de la patologiamamària, així com la formació delsmetges interns residents enaquesta àrea.

El servei de Diagnòstic per laImatge de l’Hospital General deGranollers, és un dels pioners en

el model “organ system”, que téper objectiu l’especialització delradiòleg per grups anatòmics depatologies en contraposició almodel clàssic de coneixementd’una única tècnica radiològica. Elmodel “organ system” permet queel professional de radiologiarealitzi un control i seguiment delmalalt al llarg de tot el procésradiològic, no només a partir deles proves diagnòstiques inicialssinó també en el seguiment ip r o c e d i m e n t s t e r a p è u t i c sintervencionistes si s’escau.

En el cas del servei de SDI del’Hospital General de Granollers elmodel “organ system” es vacomençar a implementar l’any1997 i ha anat evolucionant iconsolidant-se al llarg dels anys.Actualment, en el Servei deDiagnòstic per la Imatge del’Hospital General de Granollers,existeixen cinc especialitats:neurologia, abdomen, tòrax,múscul-esquelètic i mama. A partde la gratificació professional,aquest model s’ha mostrat tambémolt beneficiós per al pacient, jaque permet que el radiòleg quel’assisteix sigui el mateix duranttot el procés, fet que afectadirectament en la confiança ibenestar percebuts.

Aquesta especialització tambéafavoreix el treball multidisci-plinari i la col·laboració delsprofessionals de radiologia ambels altres serveis, a través de laparticipació freqüent en elsdiferents comitès assistencials.Els diferents serveis assistencialsde l’Hospital compten així amb unradiòleg “referent” que facilita lacomunicació i el treball dinàmic.

D’altra banda, la qualitat en ladocència també s’ha vist milloradagràcies a la consolidació d’aquestmodel ja que els metges internsresidents afronten els reptesdiagnòstics d’una manera moltmés global a partir de l’examenprecís i detallat d’un mateix òrgana partir de les diferents tècniquesradiològiques que tenen al seuabast.

Un moment de la signatura del conveni entre la Dra. Helena Ris i el Dr. Rafael Lledó

agenda

Programa de Sessions Clíniques a l'Aula de docència13·05·10 (08 h)

20·05·10 (08 h)

27·05·10 (08 h)

03·06·10 (08 h)

10·06·10 (08 h)

17·06·10 (08 h)

Projecte de Qualitat en el Tractament del Càncer de Recte a l'Estat espanyol (ProyectoVikingo). Dra. Núria Roson, Dr. JM. Badia, Dr. Dídac Ribé, Dr. Jordi Esquius i Dra. P. Vicente

Hemorràgia digestiva de causa inusual: importància de la història clínica i de l'abordatgemultidisciplinari. Dra. Rebeca Acal i Dra. Deysi B. Garcia

Malaltia de Chagas. Una malaltia emergent al nostre entorn. Dra. Carmina Martí, Dr. ÁlexAlmuedo i Dra. Carme Muñoz

Presentació del document elaborat pel Comitè de Bioètica de Catalunya: "Recomanacionsals professionals sanitaris per a l'atenció als malalts al final de la vida". Dr. Marc Antoni Broggii Dra. Clara Llubià

Artritis: maneig actual. De l'empirisme al tractament biològic. Dr. Andreu Ponce

SHARE-it: Autonomía compartida para dar soporte a la vida autónoma de personas ancianascon discapacidades física y/o cognitivas. Prof. Ulises Cortés8

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

El passat mes de febrer, el Dr.Marc Crego i la Dra. Begoña Jua-neda del nostre Servei d’Urolo-gia van viure l’experiència deviatjar a Nicaragua per realitzarcirurgies per donar respostaquirúrgica a pacients que nodisposen de recursos i es trobenafectats per diferents malaltiesen el camp de la urologia

La nostra experiència sorgeixd’una acció solidària impulsadaper la Fundació Coen de Nicaraguai els Laboratoris Ipsen Farma d’Es-panya, on, conjuntament ambaltres vuit especialistes seleccio-nats de diferents hospitalsespanyols, se’ns ha permèsapropar-nos a les necessitatsd’una població amb moltescarències assistencials.

La sanitat pública de Nicaraguaconsta de grans mancances tanta nivell professional com derecursos. Per a una població demés de cinc milions d’habitantsnomés hi ha uns 73 metgesespecialistes en urologia, pel quea cada metge li correspon apro-ximadament una població de68.000 habitants. A aquest fet seli ha d’afegir que els salaris delsprofessionals per part del governescassament superen els 600dòlars mensuals, fet pel qual

Dos treballadors de l'HGG realitzen cirurgiesa persones sense recursos a Nicaragua

molts professionals optenper l’activitat privada endetriment de la pública. Esdeixa així un gran nombrede població sense assistènciaespecialitzada, ja que en laimmensa majoria el nivelladquisitiu és baix.

Enguany en aquesta missióinternacional hem realitzatun total de 37 cirurgies, 24en l’Hospital Lenin Fonsecade Managua i 13 en l’HospitalEspaña de Chinandega,situat al nord del país. Es vanpriortizar casos concretscom pedres en els ronyonsi a la bufeta, càncers depròstata, obstruccions de lesvies urinàries, i fístules. Vamrealitzar 10 de les 37 inter-vencions totals, dedicant-nos especialment a lescirurgies laparoscòpiques.Aquesta tècnica s’ha realitzatcom a novetat en aquestaocasió gràcies al material queens ha estat cedit per unacasa comercial participant.Així, hem aconseguit que elspacients tinguin menys proble-mes amb les ferides com infecci-ons, ja que la higiene és deficitàriai no sempre hi ha accés alsantibiòtics, o com el dolor, perquèrarament se’ls pot administrar

analgèsics. També ha servitp e r q u è e l s p r o f e s s i o n a l spoguessin familiaritzar-se ambuna tècnica que, de moment, enalguns països com Nicaragua estàen una fase molt inicial.

Els uròlegs Dr. Marc Crego i Dra. Begoña Juaneda

a cel obert

"Els països que consumeixenmés xocolata són Suïssa,Alemanya i Noruega, on escalcula una ingesta perhabitant de 10 kg/any"

9

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

Què té la xocolata que hi ha gent quecreu que és necessària per tenir unbon dia? Es cert tot el que se’n diu?

L’origen de la paraula xocolata no estàdel tot clar. Hi ha dues possiblesetimologies: una diu que prové de laregió centre-occidental de Mèxic ones deia xococ (agre) + atl (aigua); il’altre dels maies que l’anomenavenchocolhaa (beguda ca lenta) .

D’on surt la xocolata? Necessitem lesllavors del cacau; aquestes llavorsestan dintre de les nous del cacau quesón el fruit de l’arbre Teobroma cacao;aquest arbre pot arribar a créixer finsa 8 metres, les nous fan uns 25 cm ipoden arribar a contenir fins a mésd’un centenar de llavors. Quan esrecol·lecten les llavors han de passarper diversos processos: rentat,torrefacció, neteja, mescla i mòlta; totaquest procés es fa a diferentstemperatures per tal de poder obtenirfinalment la pasta de cacau i lamantega de cacau. En funció de lesproporcions amb què barregemaquestes dues substàncies, i si hiafegim o no sucre o llet, tindrem elsdiferents tipus de xocolata que tenimal mercat: xocolata negra (mésamarga com més concentració depasta de cacau tingui), xocolata ambllet, xocolata blanca (no conté gensde pasta de cacau i sí llet i sucre),xocolata de cobertura, xocolata a latassa i cacau en pols.

El 75% del cultiu mundial de cacau estroba a Costa de Marfil, Ghana iIndonèsia. Els països que produeixenmés xocolata són Estats Units,Alemanya i el Regne Unit. I els païsosque consumeixen més xocolata sónSuïssa, Alemanya i Noruega, on escalcula una ingesta per habitant de10 kg/any, enfront els 3,5 kg/any del'Estat espanyol.

Què és el que diu la cultura popularsobre la xocolata?•Provoca acné: FALS. L’acné es deu acanvis hormonals, genètics i a l’índexglicèmic dels aliments.•Afavoreix l’augment de pes: FALS.Una pastilla de xocolata conté 40 cal,enfront les 37 cal d’una cullerada demantega o les 51 cal que té un alvocat.Per tant, si es consumeix de formamoderada no provoca augment depes.•Provoca càries: FALS. Té un elevatcontingut de fòsfor i calç i això evitarial’aparició de càries i, a més, s’adhereixmenys que altres substàncies dolcesa les dents.•Provoca mal de cap: FALS. Lesmigranyes es poden explicar pervasodilatació o per la presènciad’algun al·lergogen a la xocolata. Peròe l s e s t u d i s q u e r e l a c i o n e n

l’alimentació i la presència demigranyes desmenteixen aquestarelació.•Protegeix el cor i frena l’envelliment:VERITAT. Els polifenols (epicatequina)són antioxidants, això vol dir queatrapen radicals lliures, quelen ionsde metalls prooxidants, protegeixende l'oxidació les LDL, protegeixen del’oxidació del DNA i regeneren les VitE i C. Els polifenols estan en la xocolataen quantitats similars o majors queen les pomes, te, cafè, vi negre ocebes i, a més, tenen una altabiodisponibilitat (és a dir, que hi sónpresents però que a més tenen unabona absorció). Els beta-sitosterol iestigmasterol són altres substànciesesteroidals d’origen vegetal queajuden a disminuir el risc de malaltiacoronària pel seu efecte antioxidant

i perquè disminueixen l’absorció decolesterol.•Les dones embarassades quemengen xocolata tenen fills mésfeliços: VERITAT. Segons un estudianglès (realitzat al 2004 amb 300mares embarassades), es va trobaruna relació entre els nadons i laquantitat de xocolata que havienmenjat les mares, de forma que vanobservar que les mares que havienmenjat més xocolata tenien fills méssomrients i més actius.•Durant el període premenstrual hiha un augment de la ingesta dexocolata: VERITAT. Tot i que no hi hauna explicació clara (una possibleexplicació seria pel descens demagnesi objectivat en aquesta època),hi ha diversos estudis on es reflecteixaquesta dada, sense que s’hagi vistuna correlació amb l’estat d’ànim.•Afrodisíac: FALS . Les sevespropietats afrodisíaques estan mésassociades amb el simple i sensualplaer de consumir-lo més que no pasamb què hi hagi una substància queprovoqui plaer. Aquest mite ja provédels maies, que la utilitzaven com aafrodisíac (basant-se únicament enseus efectes energètics).

•Crea addicció: VERITAT A MITGES.La xocolata és la substància queprovoca més craving a EUA, on el 40%de dones i el 15% d'homes reconeixenser xocoaddictes o xocohòlics. A més,un 75% dels chocolate cravers diuenque no hi ha cap substitut per a laxocolata. No s’ha trobat cap substàn-cia que sigui la responsable de l’efecteaddictiu, però s’han trobat quantitatssignificatives de metilxantines:teobromina, feniletilamina, cafeïna(és la substància psicoactiva mésconsumida del món) i anandamida.Aquesta última també es troba en lamarihuana però en quantitatsinferiors i es creu que és elcomponent responsable de l’addicció,però hi ha estudis que diuen queperquè una persona tingui addicció ala xocolata ha de menjar-ne uns 15 kg

al dia. Es va fer un estudi per sabersi el desig de menjar xocolata eraprovocat per les propietatsorosensorials de la xocolata o peralgun factor fisiològic intern o peruna combinació de les dues raons.Es van seleccionar estudiants a quiels agradés la xocolata, i se’ls vadonar 6 caixes numerades amb laindicació de no menjar res des deldia anterior ni en els 90 min desprésde prendre el contingut de la caixa.Les caixes contenien: xocolata ambllet, xocolata blanca, xocolatablanca i 6 càpsules de cacau, 6càpsules de cacau (magnesi,tiramina i teobromina), 6 càpsulesde placebo i una caixa buida. Elsresultats van ser que la caixa que

més disminuïa el craving era la quecontenia la xocolata amb llet, seguidaper la xocolata blanca amb igualpuntuació que la xocolata blanca i lescàpsules. Això vol dir que el cravingestà més relacionat amb les propietatsorganolèptiques (gust, tacte i textura)que amb el contingut bioquímic.•És antidepressiva: VERITAT AMITGES. Pel que fa a l’estat d’ànimmediat per la serotonina, la xocolata,tot i que conté triptòfan (que és unprecursor de la serotonina), no en téen quantitat suficient ni és prou ràpidala síntesi de serotonina com perprovocar una millora immediata enels ànims. Però sí que s’ha objectivatque quan mengem xocolatas’estimula el circuit de la recompensa(igual que passa en els consumidorsde cocaïna o en els addictes al joc),provocant una sensació de plaer,mediada pel circuit dopaminèrgic i elsopioids endògens.

Segur que ara esteu pensant a menjarxocolata! Quan ho feu, per assaborir-la bé, oloreu-la primer, trenqueu-laamb les dents, passeu-vos-la per totala boca (inclosa la part interior de lagalta) i aleshores empasseu-vos-la. Ia gaudir-ne!!!!

Bases biològiques de la xocolata

article mèdic

10

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

aula

Experts en l'àmbit de la salut es reuneixena Granollers per fer balanç dels dos anysdel sistema capitatiu al Vallès Oriental

Per sisè any consecutiu l’HospitalGeneral de Granollers va orga-nitzar el 26 de febrer passat alMuseu de Granollers la Jornada deSalut amb l’objectiu de fomentarel debat sobre aspectes rellevantsen l’àmbit sanitari entre elsprofessionals dels proveïdors dela comarca del Vallès Oriental.

En aquesta edició el tema centralva ser el sistema capitatiu com amodel assistencial centrat en elpacient i en les seves necessitatsque comporta un canvi orga-nitzatiu, a través d’una gestiób a s a d a e n l a i n t e g r a c i ó ,

c o o r d i n a c i ó icol·laboració entrel’atenció primària,els hospitals i elscentres sociosa-nitaris.

Altres aspectesr e l l e v a n t sd’aquest modelassistencial són else q u i p s m u l t i -disciplinars per talde donar unaatenció transversali centrada en elpacient; el reco-neixement delpaper i la parti-

cipació del professional; i lacorresponsabilitat dels proveïdorsen els resultats sanitaris ieconòmics, tot transferint unapart del risc als proveïdors iestimular la millora de la qualitatdels serveis de salut situantl’assistència en el nivell mésadequat.

Tots aquests temes, així com elrepte d’un treball en xarxa,eficient i sostenible, es vandebatre en la Jornada de Salut quees va fer enguany amb elssegüents ponents: la Dra. NúriaPrats, directora de SAP Granollers-

Mollet de l’ICS; el Dr. EsteveLlargués, director del Servei deMedicina Interna de l’HospitalGeneral de Granollers; la GemmaPerxachs, infermera de l’Hospitalde Sant Celoni; el Dr. Emilio Rojo,responsable de Psiquiatria i SalutMental de Benito Menni; el Dr.Joan Solà, cap de l’àrea socio-sanitària de l’Hospital de Mollet; iel Dr. Xavier Surís, codirector delP la Director de Mala l t iesReumàtiques i de l’AparellLocomotor.

La inauguració de la jornada desalut va anar a càrrec de M. delMar Sánchez, regidora de SalutPública de l'Ajuntament deGranollers, del Dr. Rafael Lledó,director general de l’HospitalGeneral de Granollers, i de la Dra.Eva Martín, adjunta a la DireccióGeneral de l’Hospital General deGranollers, i va ser moderada perAurora Dueñas, directora delsServeis Sanitaris Vallès Oriental iMaresme.

Al tram final de la jornada, SílviaCordomí, coordinadora del'Oficina Tècnica dels Capitatiusdel Vallès Oriental, va presentar elpremi de reconeixement al Mèriti Excel·lència en Sanitat al VallèsOriental.

Des del 4 de maig i fins al 22 dejuny, a l’Aula de Docència delnostre Hospital s’està realitzantel I Curs del Dolor per a Metges dePrimària, organitzat pel Dr. JuanJosé Aren de la Clínica del Dolor.El curs sorgeix d’una iniciativa dela unitat del dolor després dedetectar en la pràctica diària eltipus i la forma de derivació delspacients cap a aquesta unitat. Elseu objectiu és facilitar als metgesde primària els coneixementsnecessaris sobre fàrmacs iprocediments cruents en elsdiferents tractaments del dolor

I Curs del Dolor per a Metges de Primàriacrònic per, d’aquesta manera,consensuar entre els diferentsprofessionals els criteris de

derivació dels pacients cap a lanostra unitat del dolor del’Hospital.

La Jornada de Salut es va fer a la sala d'actes del Museu de Granollers

11

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

Per tercer any consecutiu va tenirlloc a Montornès la Mini MaratóSolidària dirigida als corredorsmés petits, amb l’objectiu princi-pal de fer una donació dels dinersde les inscripcions per destinar-los a la compra de materials peral servei de Pediatria de l’HospitalGeneral de Granollers.

Per altra banda, i com a novetatd’aquest any, els organitzadors dela cursa van impulsar la campanyasolidària del “dorsal zero”, donantl’oportunitat a totes les persones,entitats i empreses perquè ambl’adquisició del dorsal poguessinfer una altra aportació percontribuir amb aquesta causa.

L’any passat, amb la recaptacióaconseguida es van adquirir duescadires reclinables amb fre deposicions per tal de fer una estadamés còmoda als acompanyantsdels nens que es troben ingressatsa l’Hospital.

La Mini Solidària va tenir lloc eldissabte 27 de març a les cinc de

osva

La Mini Marató de Montornès es solidaritza amb elservei de Pediatria de l'Hospital General de Granollers

la tarda a la plaça Pau Picasso dela Montornès del Vallès. El preu deles inscripcions era de tres euros.La distància de la cursa variavasegons les categories establertes(dels 200 metres que van córrerels més petits fins als 1.200metres dels més grans). Tots els

nens d’entre 3 i 12 anys que hivan participar van rebre unasamarreta commemorativa i unabossa de regals de diferentsentitats col·laboradores. A més,els tres primers guanyadors decadascuna de les categories vanser premiats.

Moment de la signatura de l'acord de col·laboració entre els organitzadors de la Minimarató de Montornès i l'Hospital

El passat dia 19 de març,l’Hospital General de Granollersva rebre la visita dels nens inenes de la Fundació Pe-dagògica Escola El Brot ambl’objectiu d’aproximar-los almón de la salut i el seufuncionament.

Aquesta escola de primària isecundària té com a missiódonar suport i atendre alsinfants o als adolescents quepateixen trastorns en els seusaprenentatges i, de maneraespecial, als afectats de dislèxia.

La visita va ser guiada per partd’alguns professionals que esvan encarregar de mostrar iexplicar de forma perso-nalitzada als nens algunesàrees de l’Hospital i també lesnoves insta l · lac ions deConsultes Externes.

L'Hospital rep la visita d'alumnes de l'escola ElBrot dedicada a nois i noies afectats de dislèxia

Alumnes de l'Escola el Brot amb professionals de l'Hospital

12

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

osva

L'Hospital recupera la lectura vespertina de poemesper celebrar la diada de Sant JordiCom cada any els treballadors del’Hospital General de Granollersvan organitzar diverses activitatsper commemorar la diada delllibre i de la rosa. Entre lesactivitats culturals que es vanportar a terme destaca el recitalpoèticomusical vespertí al jardí del’edifici històric el dia 22 d’abril,que es recupera després dels anysdurant els quals s’han executat lesobres del nou edifici de consultesexternes.

Per altra banda, el dia 23 d’abril esva tornar a fer la lectura depoemes al migdia i es van repartirpunts de llibre commemoratius atots els assistents. En aquest diatan especial també es van vendreroses en benefici de la residènciade la gent gran del Centre GeriàtricAdolfo Montañá, als vestíbuls del’Hospital, del nou edifici deConsultes Externes i del CentreGeriàtric. L’acte del 23 d’abril vacomptar amb la presència de

l’alcalde de Granollers i presidentdel Patronat de la Fundació

Hospital Asil de Granollers, JosepMayoral.

Els treballadors de l'Hospital van tornar a organitzar actes per la diada de Sant Jordi

Per cinquè any consecutiu,l’Hospital General de Granollersva disposar d’un punt d’atenciómèdica a la Mitja Marató deGranollers, que va tenir lloc el 7de febrer passat. En concret,enguany hi van participar coma voluntaris 2 metges, 4diplomades d’infermeria, 3auxiliars d’infermeria, 3 tècnicsde laboratori, 1 fisioterapeuta i1 administrativa de l’HospitalGeneral, que van cobrir lesincidències mèdiques que esvan produir en el puntd’arribada de la cursa. L’atenciósanitària de la Mitja es va ferconjuntament i de formacoordinada amb Creu Roja, quees va fer càrrec de l’atenciósanitària en el recorregut de lacursa. L’equip estava ubicat a lameta i va comptar amb unhospital de campanya de la CreuRoja.

La Mitja Marató es va convertir

l ’any passat en laprimera competició anivel l estatal quecomptava amb unaclassificació especialper a atletes diabètics.Per aquest motiu,l’equip de voluntaristambé va realitzaraquest any controlsmèdics als atletesdiabètics durant lacursa (a la sortida, alsquilòmetres 5, 10 i 15 ia l’arribada).

A més de col·laboraramb el punt d’atenciómèdica, 20 professio-nals de l ’HospitalGeneral de Granollers es vaninscriure per participar a la MitjaMarató. Els corredors van ser: M.Victòria Borràs, Anuncia Boltes,Ignasi Castells, Josep Constantí,Enric Cruz, Victòria Garriga, RafaelLledó, Dolores Lorente, Josep Lluís

Luna, Antonio Martínez, CarlesPla, Anna Rodríguez i Marta deRojas. També van córrer el Quartde Mitja M. Antònia FarrésVerónica Gómez, Montse Mairal,Carme Maraña, Anna Marín, MariMatito i Anna Sànchez.

Un any més diversos treballadors de l'Hospitalparticipen a la Mitja Marató de Granollers

Els col·laboradors i els corredors de l'Hospital, en una foto el dia de la Mitja

13

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

Enguany ja disposem delsresultats prel iminars del’avaluació de riscos psicosocialsque es van portar a termedurant l’any passat. Dels 1.200qüestionaris que es van lliurarhan respost 563 persones, elque representa una taxa deresposta del 46,9% respecte alsqüestionaris lliurats.

L’objectiu d’aquesta avaluacióés la identificació dels riscospsicosocials existents, l’establi-ment de prioritats d’actuació i,una vegada implementades lesmesures preventives, lacomprovació de l’adequació deles intervencions. Això ens hapermès conèixer les àrees demillora del nostre hospitalrespecte a les de la poblacióocupada de referència, ja queel mètode compara els nostresresultats amb els obtingutsmitjançant una enquestarepresentativa de la poblacióocupada.

S’entén com a factors de riscpsicosocials aquelles caracterís-

Resultats de l'avaluació de riscos psicosocials a l'Hospitaltiques de les condicions de treballi de l’organització del treball queafecten la salut de les personesmitjançant mecanismes psico-lògics o fisiològics als que tambéanomenem estrès.

Les intervencions a fer s’hanprioritzat, segons els nostresresultats comparats amb lapoblació de referència:

•Les dimensions inseguretat,estima, exigències psicològiquessensorials i exigències psicològi-ques emocionals precisen millorarla seva puntuació en més de 20punts per arribar a la puntuacióreferent.

•Les dimensions exigènciespsicològiques quantitatives, doblepresència, ocultar emocions,conflicte de rol, qualitat dellideratge, reforç i control de tempsde treball precisen millores d’entre20 i 10 punts.

•Les dimensions previsibilitat,suport social , integració al’empresa, influència, claredat de

rol i sentiment de grup precisenmillores de menys de 10 punts.

•Les dimensions exigènciespsicològiques cognitives, elsentit del treball, la possibilitatde desenvolupament i lapossibilitat de relació social, hanobtingut una puntuaciósuperior a la puntuació de lapoblació de referència.

Per tal d’orientar l ’acciópreventiva i definir les mesuresde prevenció més adients perminimitzar aquest riscos s’hadecidit la constitució d’un grupde treball ampliat que inclouràmembres de la Direcció, de larepresentació legal de personestreballadores i de la plantilla.Això permetrà aportar unaàmplia varietat de visions de lescondicions psicosocials delcentre de treball per tald’identificar les possibles causesque originen aquests riscos idefinir les mesures preventivesque permetran pal·liar-los.Durant l’any us anirem infor-mant dels avanços de l’estudi.

Seguretat i Salut laboral

El passat 5 de maig, L’HospitalGeneral de Granollers es va unir ala campanya impulsada perl’Organització Mundial de la SalutSalva vides: renta’t les mans,amb el compromís de promourela higiene de mans entre elsusuaris i professionals.

L'Hospital promou la higiene demans per prevenir les infeccions

Durant tot el dia els Voluntaris perl’Hospital van repartir informacióper sensibilitzar la gent de laimportància d’aquesta mesura pertal de prevenir les infeccionshospitalàries, evitant d’aquestamanera possibles danys entre elsmalalts ingressats.

Una de les accions més senzillesper evitar la transmissió demicroorganismes és el rentat demans amb aigua i sabó líquid oamb solucions hidroalcohòliquesen les cinc circumstàncies se-güents: abans del contacte ambel pacient, abans de realitzar unatasca asèptica, després del riscd’exposició a líquids corporals idesprés del contacte amb l’entorndel pacient.

En nom de la Direcció de l'Hospitalvolem agrair el compromís i ladedicació de tots els professionalsque el darrer dilluns 8 de març vandedicar esforços a pal·liar elsproblemes sorgits arran de la nevada.Tanmateix volem fer un esmentespecial a la Comunitat Vedruna, queun cop més va posar a disposició delsprofessionals la seva llar i hospitalitat.Gràcies a tots per la vostraimplicació i dedicació.

14

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

Pit de pollastreamb verdures

Maria Vila i M. Antònia Ferrés

INGREDIENTS per persona:Juliana de verdures: porro,pastanaga, mongeta tendra,pebrot (es talla en tires moltprimes i allargades ), 1/2 ceba oescalunya bullida al vapor, pit depollastre i vinagreta.Es posa el pit de pollastre sobrela juliana de verdures i es fa alvapor. Es talla al biaix el pollastrei ho servirem amb les escalunyesi la salsa vinagreta per sobre.

VINAGRETA: una cullerada devinagre de vi, 3 cullerades d'olid'oliva verge, sal, herbesaromàtiques: julivert, estragó,alfàbrega.Es comença a dissoldre la salamb el vinagre, s'hi afegeix l'olii les herbes aromàtiques. Si esvol també s'hi pot posar pebre.Remenar-ho bé.

VINAGRETA DE PEBROT ESCALIVAT:escal ivem un pebrot, e lcol·loquem en un bol juntamentamb una salsa vinagreta i hotriturem amb la batedora.

La nevada del 8 de març a l'Hospital

calaix

de dosi de radiacióabsorbida. Enllaçanegacions.- 11.Precedeix el crac.Geladeria.- 12. Lap r i m e r a . A m bminúscula eina def u s t e r , a m bmajúscula segonadona de Mahoma.Mig igual. Símbol del’argó.- 13. Notam u s i c a l b u i d a .Conjunt d’eines.Quarta part d’unap e s s e t a . C i n c -cents.- 14. Tàvec.Marca deixada peruna substància queembruta.V: 1. Manca de ladeguda secreció dellet després del part.Que té un preue l e v a t . - 2 .Hipocor íst ic deDolors. Un de famósva ser Demòstenes.Pronom feble de

primera persona.- 3. Part de la geofísicaque estudia els fenòmens volcànics. Oest.-4. (Al rev.) En frases negatives,interrogatives i condicionals molt. Lesglàndules que secreten sèu.- 5. Arbre curt.Pecat capital. Lletra grega. Petit.- 6. Articleplural o poble de la Vall d’Aran. Ja. Apetit.-7. Expressió o gir propi de l’italià.Contracció gramatical.- 8. Creu. Si no tébatall no toca. Cinquanta. Mil cinquanta.-9. Nom d’home petit (el nom). Xifraromana. Escorpí. Vocal foradada.- 10.Absència de soroll. En la mitologiagrecoromana déu semisilvestre.- 11. Xai.Que pateix set.- 12. Mortal. Un. Igual quel’anterior. Consonant. Nota musical“massieliana”.- 13. No passat pel foc. Marcadistintiva del grau, del rang, etc. Cent.- 14.D’os. Unitat de longitud anglesa quecorrespon a poc menys d’un metre. 15

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

calaix

Marina Molins

Mots encreuats

H: 1. Inflamació dels alvèols. Sota aquestacol en Patufet no s’hi pot amagar.- 2.Persona afeccionada a la bona cuina.Encarregats del servei d’un tribunal o d’unaassemblea.- 3. Allà. Molt temut pels nensl’home que el duia. El blau és un conted’en Tintin.- 4. Figuradament, persona quecol·labora servilment amb algú. Membred’un poble ibèric establert al pla deBarcelona i comarques properes. Un.- 5.La primera. Expressem a algú gratitud.Nord. Pronom feble.- 6. Cos de basecircular que s’estreny regularment fins aacabar en punta. (Al rev.) S’apropia unacosa en detriment dels altres. Sodi.- 7.Fragment d’una cosa. Al laboratori en fanmoltes.- 8. (Al rev.) A la batalla deCovadonga va iniciar la Reconquesta.Inaugura la inauguració. Sud. Un.-9.Adobaments. Sacsejada.- 10. (Al rev.)Hipocorístic del nom Santiago. Mil. Unitat

La vinyeta de... Jaume Parera

Nomenaments

Pilar SauraDirectora Mèdica

H: 1. QUIROMASSATGE.- 2. UNTOS.IATRE. LC.- 3. III. MARTINGALA.- 4.RONCOR. INOIDES.- 5. OVELLA. SR.NOSA.- 6. FURIA. AFONAR. M.- 7. ALA.R. BAFARADA.- 8. NARCIS. C. R. COT.-9. RINTINTIN. ILE.- 10. A. ANIO. IDOLS.-11. PLANTA. REAL. E.- 12. LONA. PRIM.DOJO.- 13. AIN. SLEBER. AC.- 14.ANTONI. SON ARI.

V: 1. QUIROFAN. APL. A.- 2.UNIOVULAR. LOAN.- 3. ITINERARI.ANIT.- 4. RO. CLI. CN. NANO.- 5.OSMOLARITAT. N.- 6. M. ARA. SINAPSI.- 7. AIR. AB. NI. RL.- 8. SATISFACTORIES.- 9. STINROF. I. EMBO.-10. ARNO.NARNIA. EN.- 11. TEGINAR. DLDR.- 12.G. ADORACIO. O. A.- 13. ELLES.DOLLEJAR.- 14. CASAMATES. OCI.

SolucióMots encreuats

número 64

· Hospital General de Granollers 93 842 50 00· Urgències 93 842 50 31· Urgències Centre 93 860 47 70· Emergències 112· Bombers de la Generalitat de Catalunya 085

Telèfons d'interèsi

Tal i com deia Hipòcrates 400 anys abans de Crist,totes les parts del cos tenen la seva funció, i sis’usen amb moderació i se les fa treballar en allòper al que estan preparades, es mantenen sanes,ben desenvolupades, i envelleixen lentament.

L’envelliment en si mateix comporta una disminucióde la funció i del rendiment, i una pèrduaprogressiva de la capacitat d’adaptació.Per tant, és molt important fer prevenció imantenir-se actiu físicament i psíquica duranttota la vida.

A la Residència Adolfo Muntanyà, des de la vessantde la fisioteràpia, donem atenció a les personesque ho requereixen. Sobretot fem prevenciósecundària i terciària.

Quant a la prevenció secundària (dirigida a un grupde persones amb característiques semblants desdel punt de vista funcional), tenim en marxa unprograma d’activitat física que té com a objectiuspreservar o millorar les capacitats funcionals, perenvellir més lentament, ser més independents pera les activitats de la vida diària (AVD’s), i mantenir-se en bones condicions el màxim de temps possible.A nivell de prevenció terciària (quan ja hi ha hagutuna fractura o una patologia aguda que genera unapèrdua funcional), la fisioteràpia té un paperimportant per aconseguir que la persona retorni ala situació funcional prèvia i, si no és possible, ques’hi aproximi al màxim.

Mantenir-se actiudurant tota la vida

Des de la inauguració del Centre Geriàtric, ja fa mésde 25 anys, els professionals de fisioteràpia hanestat presents a la residència. Actualment som dosfisioterapeutes i dos auxiliars d’infermeria, que tali com defineix l'OMS, treballem en “l’art i la ciènciadel tractament per mitjà de l’exercici terapèutic, lacalor, el fred, la llum, l’aigua, la teràpia manual il’electricitat”. Desitgem que per molts anys puguemseguir donant l’atenció personalitzada querequereixen els residents, i d’aquesta maneraajudar-los a viure un envelliment amb la màximaqualitat de vida.

Mercè Miralles i SabadellFisioterapeuta

Centre Geriàtric FHAG

TOP

2 0 0 5

TOP

2 0 0 6

TOP

2 0 0 7

TOP

2 0 0 8

Fes-te voluntari!Si teniu interès a formar part del col·lectiu de voluntaris delnostre Hospital, només heu de trucar al telèfon imprès asota i la coordinadora del voluntariat serà qui us informarài donarà resposta a les preguntes o dubtes que tingueu.Som un grup de persones amb un bon tarannà, il·lusió ientusiasme que volem saber-ho transmetre. Us hi esperem!

· Tel. 695 228 950 ·