REVISTA DE L’IES LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

Núm.21 · juny 2009

SEXE I DROGUES A L’ADOLESCÈNCIA PROVES DE GRAU MITJÀSORTIDES PROFESSIONALS PLA BOLONYA INTERCANVI A BERLIN DIARI DE LA USEE CARNAVAL VIATGE A MALLORCA TEATRE. DONES...? SÍ, DONES XAFARDERIES PONTS CAP AL FUTUR DIADA DE SANT JORDI CONCURSOS DE DIBUIX I FOTOGRAFIA

APROVAT O SUSPÈS?

Ara ve l’estiu. És l’època de l’any de caloreta, gelats, bikinis, banyadors, platjeta, cerveseta (pels més grans!). Falta alguna cosa per mencio-nar? Ai, sí, els exàmens. Una persona molt sàvia va dir una vegada que

hi havia dues coses segures a la vida: la mort i els impostos. Cal afegir-ne una tercera: els exàmens. De fet, la vida és un gran examen que ens posa a tots a prova, d’una forma o d’una altra, tard o d’hora, d’una forma prevista o im-prevista. La vida és una gran nota de tall (visca la Selectivitat!) i la universitat de la vida no és només la “facultat”. Els plans de Bolonya de veritat, ja vindràn després: pis, hipoteca, declaració de la renda, places als instituts, etc.

Parlant de places, els “profes” també tenim “exàmens”. Se’n diuen “oposicions”. Ai, alumnes, “pupilos”, “estudiantes”, què us penseu, que sou els únics que patiu? Nosaltres els “profes” estudiem i treballem, treballem i estu-diem, estudiem i no dormim per fer classes i més exàmens, perquè aprengueu més i més! Nosaltres, els professors us duem per una autopista de saviesa i comprensió (això esperem!) que us ha de donar eines pel demà, però el demà només està a les vostres mans.

Tots anem plegats cap a la meta final, el nostre camí, la nostra Ítaca particular (gràcies Lluis Llach!). El camí és infinitament més important que la meta i tot sovint, només és el començament. Bon estiu i que vagi tot bé!!

Miquel Giménez – Departament de Llengua Anglesa

1Editorial

2Sexe i drogues

2Sortides professionals

3Quantes hores a Internet?

4Què nes diu l’Ampa

5Pla Bolonya

6Intercanvi a Berlín

7Diari de la USEE

8Carnaval

10Sortides

12Viatge a Mallorca

14Xafarderies

14Entrevistes

18Pasarel·les

20Retrobada amb els amics

22Teatre. Dones...?

23Diada de Sant Jordi

29Concurs de dibuix i fotografia

32Racó denúncia

32Canvis a l’Institut

Coordinació: Eli Lavado

Equip de redacció: Isaac Beltran, Darko Brajnovich, Helena Bregaciano, Andrea Calvo, Soufiane el Hemdi, Mireia Martínez, Aline Mendes, Àlex Muñoz, Marc Neila, Marina Pedrola, Ariadna Puig, Helda Ramírez, Ruben Rivas, Iván Rodríguez, Alejandro Sánchez, David Seijo, Mireia Solà i Ferran Solè.

SUMARIEDITORIAL

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 �

SexeAvui dia els adolescents decideixen

mantenir relacions sexuals cada cop més aviat. És per això que volem informar-vos que hi ha diferents mètodes com els mètodes anticonceptius, que eviten te-nir avortaments o esglais innecessaris. Per mitjà d’una enquesta hem sabut que gent de la nostra edat ha tingut la necessitat d’avortar. L’avortament no és cap tonteria ni cap joc, és interrompre un embaràs en temps de gestació. No és necessari avortar si un mateix pren mesu-res prèviament. Aquestes mesures poden evitar l’avortament i també les malalties per transmissió sexual. Un alt percentatge d’adolescents diuen que no han mantingut relacions sexuals, però un altre diu que n’ha man-tingut abans dels 16. Nosaltres pensem que no hi ha pressa, però que si es deci-deix mantenir relacions sexuals, cal fer-ho amb seguretat i així t’estalvies ensurts.

DroguesEs diu que els joves d’avui dia “beuen

fins emborratxar-se”. Aquestes drogues poden tenir, a curt termini, conseqüències

nefastes sobre un mateix (problemes car-díacs, insuficiència hepàtica, alteracions digestives, atrofia muscular, disminució de les defenses, etc.). Els efectes psicolò-gics són els que comporten un grau més elevat de degeneració personal, perquè impedeixen un desenvolupament social i professional normals. També, poden pro-duir accidents, violència o bé, fets que ni un mateix controla. Un alt nombre de persones ha admès que ha pres més d’un cop drogues, des del tabac fins als al·lucinògens. No fa falta drogar-se per tal de “passar-s’ho bé”. Pots

SEXE I DROGUESa l’adolescència

Hem fet una enquesta entre l’alumnat de 4t d’ESO i, segons ens han dit, només la meitat dels joves

creuen que están ben informats de les possibles sortides professionals en acabar l’ESO. La majoria dels estudiants, però, de-cideixen no seguir el camí del batxillerat i s’encaminen a un mòdul de grau mitjà; sobretot destaquen la sanitat, l’educació infantil i la fisioteràpia, entre d’altres. Per una altra banda, tenim els que sí deci-

passar moments tant de vergonya, com fins anar a un hospital. Molta gent comença a prendre dro-gues per la seva influència social o per frustracions personals, però és una sorti-da evasiva de la realitat i una por a afron-tar els problemes i les responsabilitats amb l’audàcia i l’esforç que reclamen. Proporcionen una sensació de falsa lu-cidesa i autosuficiència. Realment, voleu aquest futur?

MireiA SoLà i AnDreA

deixen seguir. D’entre aquests, destaquen sobretot els que es decanten pel batxille-rat de ciències socials. La gran majoria de l’alumnat abans de marxar i deixar els estudis opta per repetir i seguir amb allò que s’havien proposat, encara que tots ens hem plantejat més d’un cop treballar mentre estudiem. Alguns creiem que estudiem per obli-gació i que són els pares qui ens obliguen, però i si us diem que aquests estudis “pe-

sats” són el vostre futur? Potser això que tan poc ens agrada, estudiar, ens portarà allà on més ens agrada i farem sempre. No creiem que hi hagi dificultats per estudiar com gran part de la gent diu. Més enllà de les dificultats personals, to-thom podem ser capaços de fer les coses si ens ho proposem.

AnDreA i MireiA

SORTIDES PROFESSIONALS A 4 D’ESO

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009�

Desprès d’haver fet aquest estudi en tot l’institut, tant amb alumnat, com amb pro-

fessors o personal administratiu... ens hem ado-nat que Internet s’ha convertit en una activitat diària i rutinària de tots els que podem disposar d’ordinador a casa. La majoria de persones que tenen ordinador a casa el tenen amb Internet. Depen dels “hobbies” i del que els agrada als usuaris d’Internet en fan ús de diferent manera. Abans només tenien ordinador amb In-ternet les empreses importants i ordinadors puntuals que ho necessitaven de veritat, però ara, qui més fa servir Internet som els joves, no només per fer treballs o per comunicar-nos amb els amics una estona sinó que la majoria d’entrevistats fan ús d’internet durant més de 3 hores diàries, per... Aquí teniu els resultats ob-tinguts de l’enquesta.

AriADnA PUiG i MireiA MArTineZ

Quantes hores diàries passes connectat a Internet?

1 hora 75

2 hores 70

3 hores 28

més de 3 hores 97

Amb quina freqüència utilitzes l’Internet a la setmana?

cada dia 181

més de 3 cops 62

menys de 3 cops 27

mai 1

En quin moment del dia et connectes amb major freqüència?

matí 3

migdia 24

tarda 92

nit 90

tarda-nit 61

Quan et connectes habitualment ho fas: sol 232

amb familiars 23

amb amics 15

Has participat algun cop en algun xat? sí 182

no 88

Tens algun tipus de “blog” on escriure? sí 148

no 122

Tens algun tipus de “fotoblog” on hi sols penjar fotos teves?(“fotolog”, “flickr”…)

sí 180

no 90

Que prefereixes, “fotolog” o “facebook”? “Fotolog” 117

“Facebook” 103

Cap dels dos 50

Tens correu electrònic? sí 263

no 7

Has fet amics a través d’Internet? sí 237

no 23

Has parlat algun cop amb una persona desconeguda?

sí 246

no 14

Has estat víctima d’algun tipus de broma relacionada amb aquest tema?

sí 169

no 101

Quines d’aquestes activitats realitzes amb més freqüència?

MSN 98

“Fotoblogs” 57

MSN+Fotoblog 104

Altres 11

Et descarregues música des d’Internet? sí 254

no 16

Quina importància té Internet en la teva vida?

molta 86

normal 173

gens 97

Des d’on et connectes a Internet? casa 204

institut 28

altres 38

Penses que Internet millora la teva vida social?

sí 186

no 84

Creus que el llenguatge utilitzat al xats, ens influeix en l’estudi de l’ortografia?

sí 248

no 22

Utilitzes aquest llenguatge en altres àmbits?

sí 267

no 3

Quantes hores estema Internet?

El primer blog va ser creat per la nostra companya Berta Escudero, es va passar tot

el crèdit variable fent el blog fins i tot va estar moltes hores a casa avançant feina. Finalment no va aconseguir acabar-lo a temps per poder-lo publicar a la revista i va demanar un cop de mà per poder-lo acabar. Quan es va publicar la revista, amb la il·lusió que sortís tot el que els alumnes havien fet a classe, malauradament va sortir tota la informació excepte el blog que no es va poder publicar per incidències tècniques. La nostra companya Berta va senir una gran desil·lusió perquè havia passat moltes hores treballant en el blog. Per això, en aquesta revis-ta, els nostres companys Ivan Rodriguez i Darko Brajnovich són qui estan fent el blog per evitar que no torni a passar el mateix. Des d’aquí vo-lem agrair a la nostra companya la feina feta. A continuació us presentem la pàgina on podreu visitar el nostre blog i on podreu co-mentar tot el que hi surt, esperem els vostres comentaris. Recordeu que també podeu tro-bar fotografies de les sortides que s’han fet, de l’intercanvi a Berlín o d’altres. http://aidomenech.blogspot.com Gràcies per la vostra atenció i esperem que us agradi el blog. ivan & Darko

Progressió dels blogs en la revista Ai Domènech

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 �

Què ens diu L’AMPA?“Un viatge ple d’aventures”; “El viatge de la cooperació”...

Un any més, l’AMPA hem tingut el plaer de col.laborar amb els nois i noies de 4t en el seu viatge de fi

de cicle. Una tradició que no s’ha perdut malgrat que les últimes generacions de joves han estat acusades de materialisme, de creure que tot se soluciona prement un botó, de superficialitat... Acusacions que per altra banda, haurien d’anar di-rectament al sector “pares i mares”, com a principals responsables de l’educació dels fills i no a aquests fills que, com ja sa-bem, seran el reflex de la nostra actitud davant la vida.

Tanmateix, amb aquestes iniciatives,

una vegada més, els nostres joves ens de-mostren el contrari. Només cal una mica de motivació i aquests nois i noies són capaços de posar en marxa la màquina, aquest cop, la de la feina i l’esforç.

Una manera també d’ajudar als pares

a fer front a una despesa més, aprenent el que costa guanyar “el poderoso don dinero”. Principalment en èpoques com l’actual en què el futur es presenta encara més difícil. Però, lluny de ser apocal.líp-tics, esperem saber fer dels problemes i les dificultats, una nova font de saviesa i esperança (que caldrà fer arribar a la clas-se política, evidentment).

Per aquests joves de 4t acaba un cicle

important i han de prendre una decisió clau.

Uns seguiran amb el Batxillerat, altres amb estudis professionals, altres decidi-ran l’àrdua tasca de trobar la seva primera feina.

Per a tots ells molt d´ànim en aquest

moment àlgid a la seva vida. Tal com ens van demostrar, ells po-

dran aconseguir allò que es proposin. Ens

donaran nous motius per sentir-nos orgu-llosos d’haver posat un petit gra de sorra per ajudar-los en la seva carrera. La carre-ra de ser, prioritàriament, bones persones disposades a prendre responsabilitats en aquesta nova vida en què l’ensenyament deixa de ser obligatori i en què comença-ran a desplegar les seves ales.

Moltes gràcies per haver-nos sentit

recolzats en la nostra iniciativa amb un majoritari entusiasme i compartir aque-lles hores amb vosaltres i la vostra espon-taneïtat i també el vostre respecte envers nosaltres.

Bon viatge! Disfruteu!

Aquest desig el fem extensiu a tots els alumnes del Centre, des dels que inicia-ran l’ESO el proper any fins els de 2n de Batxillerat.

L’AMPA

Al Cicle de grau mitjà poden accedir-hi aquells que, sense tenir bons resultats acadèmics, superin una prova d’accés que es convoca anualment. Per accedir

mitjançant aquesta via és imprescindible tenir com a mínim 16 anys, l’any de la realització de la prova.

Els alumnes que superin un Cicle Formatiu de grau mitjà, havent-hi accedit a través de la prova d’accés o mitjançant la titulació ( ESO ), tenen diverses possibilitats de continuació d’estudis:

l Incorporar-se a qualsevol modalitat de batxillerat, amb la qual cosa estan exempts de cursar les matèries optatives.

l Si tenen 18 anys, poden presentar-se a les proves d’accés a Cicles Formatius de grau superior del mateix grup d’itineraris. Aquests alumnes, cal que es preparin per superar la prova.

l Cursar altres Cicles Formatius de grau mitjà, la via pot-ser més viable.

Entre aquests graus podem trobar cursos d’auxiliars d’infermeria, estètica, administració, química, màrqueting, hostaleria i turisme i imatge i so, entre d’altres.

El dia 6 de maig es van fer les proves d’accés a grau mitjà, una nova sortida per als alumnes que no acaben l’ESO. Van assistir-hi divuit alumnes del nostre institut. Les proves van tenir lloc en un institut de Mataró. De les persones que es van presentar, 15 van aprovar i 3 van suspendre. Segons el que ens han dit, a l’ institut de Mataró hi havia un total de 179 persones distribuïdes en 20 aules.

A les proves els examinaven de 8 assignatures bàsiques: català, castellà, anglès, matemàtiques, socials, experimen-tals, plàstica i tecnologia. Els resultats els van saber al cap de 14 dies i després tan sols van tenir dos dies per apuntar-se al mòdul que volien fer.

Us desitgem sort, companys!

Mireia i anDrea

Alguns companys fan les proves de grau mitjà

El Pla Bolonya és un nou pla d’estudis que s’implantarà a totes les univer-sitats del país, en algunes carreres ja

està funcionant. Aquest consisteix a equi-parar totes les titulacions universitarias a nivell europeu. Els estudiants que ens van visitar reivindiquen que el pla Bolonya és un sistema en què no es poden compagi-nar els estudis amb la feina, ja que amb aquest pla s’haurà d’anar a la universitat matí i tarda. A la universitat es farà el 30% de la feina i a casa el 70%. A part d’això, per dur a terme aquest sistema es neces-siten molts diners i Espanya no disposa de tant. A partir d’ara les carreres seran graus i després s’hauran de fer postgraus o màsters per especialitzar-te en el que vols fer i consideren que els màsters se-guiran essent molt cars. A partir d’ara tot serà molt més car, en l’àmbit d’Educació, i no tothom es podrà permetre estudiar la carrera que en realitat li agradaria fer. Pensen que tampoc hi ha suficient profes-

sorat per dur a terme aquest pla. A partir d’ara tindrà més importància el fet labo-ral que el cultural. Les carreres que estan molt poc sol·licitades les eliminaran, per molt que faltin llocs de treball, no tothom podrà treballar del que li agrada. Els estudiants ens van explicar que l’any 2003 Zapatero (quan no governava) va dir que els estudiants havien de reivindicar-se i donar la seva opinió envers la inicia-ció del Pla Bolonya. Anys més tard (quan ja governava), es va contradir dient tot el contrari envers la primera opinió. Per culpa d’això fins ara no s’ha pogut fer cap tipus d’assemblea ni de referèndum amb el professorat i l’alumnat no estan d’acord amb aquest nou sistema.

Els alumnes d’aquest institut opinen que el pla Bolonya té com a positiu que les carreres estan homologades a tot Eu-ropa i que és necessari menys temps per validar la carrera. Això ens obre una porta cap al nostre futur laboral.

DOS ESTUDIANTS D’UNIVERSITAT ENS INFORMEN

PLA BOLONYA

L’assignatura d’Educació per a la Ciutadania s’ha creat per evitar els efectes negatius de

l’educació al nostre país. “Ciutada-nia” té com a principal objectiu fer entendre als alumnes que tots som iguals, ja siguem musulmans, jueus o cristians i que ens hem de respectar mútuament i no respondre de forma violenta envers les persones d’altres cultures. També promou el respec-te i l’ampliació dels drets humans. Aquesta assignatura no pot substituir l’educació bàsica dels pares, però pot ajudar alguns/-es alumnes a aprendre a respectar els altres.Alguns/-es alumnes fan aquesta assig-natura en anglès i d’altres en català, diuen que es pel nivell acadèmic de la llengua anglesa de l’alumnat. A continuació coneixerem les opi-nions d’alguns companys/-es que cur-sen ciutadania, per saber què pensen de l’assignatura. Un 38% de l’alumnat pensa que fer aquesta assignatura és, segons ells, “perdre el temps”, afortunadament la resta de companys considera que s’aprenen coses noves o es recorden aquelles que ja se sabien. Per sort, la majoria d’alumnes porta a la pràctica la teoria apresa a classe, és a dir, tenir respecte vers els altres ja que tots som persones. Tot i que, com sempre, n’hi ha alguns que no ho fa perquè consi-deren que si algú no els respecta ells tampoc tenen obligació de respectar-los. Coneixerem ara per què alguns alumnes fan l’assignatura en anglès. La majoria dels alumnes pensa que els professors van escollir l’alumnat a l’atzar però d’altres diuen que és pel nivell acadèmic dels alumnes. Per acabar els hem preguntat si sa-ben per què serveix la ciutadania i la majoria ens assegura que serveix per evitar els efectes negatius del país.

àLex

QUÈ ÉS “EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA”?

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 �

El passat dia 13 de febrer, alumnes de 4t d’ESO conjuntament amb alguns de 1r de batxillerat que fan la ma-

tèria optativa d’alemany van fer un inter-canvi de deu dies a Berlín. Concretament, es van allotjar en un petit poble anome-nat Kladow. Hi van anar un total de vint persones, les quals s’allotjaven a les cases dels alumnes de l’institut Hans Carossa Gymnasium. Durant els deu dies d’estada a Berlín, 13- 23 de febrer, van fer diverses sortides culturals. Per exemple, van visi-tar el monument Gedenkstatte Deutscher Widerstand, un monument in memoriam a les víctimes de la resistència al nazisme, també van visitar el camp de concentra-ció de Sachsenhausen, el Barri jueu i el Mur de Berlín o Mur de la vergonya, entre d’altres. Però no tot van ser visites cultu-rals, també sortien amb els amics o amb les respectives famílies d’acollida.

Els/les nois/-es de Berlín van estar a Canet del 3 al 10 de juny, aquests també tenien programades sortides culturals, així doncs van visitar el Poble Espanyol, el Parc Güell, la Sagrada família, el Palau de la Música... També van gaudir de temps lliure per fer activitats amb les famílies d’acollida.

INTERCANVI A BERLÍN A continuació coneixe-rem les experiències d’alguns companys que van tenir la sort d’anar a l’intercanvi.

Bon dia i gràcies per la teva col·laboració.

1. Com t’espera-ves l’experiència a Ber-línicomhaestatenrea-litat? Doncs esperava apren-dre molt i passar-m’ho molt bé i així ha estat.

2. La família quet’ha acollit t’ha tractatbéihaestatgenerosa? Sí, molt generosa. M’ha tractat molt bé i de vega-des em traduïen el que deien.

3. Creus que hasaprès alemany anant a Berlín o l’hasmillorat?

Sí, he millorat moltísim.

4. Heuconegutgentnova? Sí, hem conegut molta gent.

5. HeuanatdefestaperBerlín? Sí que hi hem anat, a més a més, cada

nit.

6. Heucompratalgunssouvenirs? Sí, evidentment per a la família.

7. En general, recomanaríeu el viatgealsalumnesquearavana3rd’ESO?

Es clar, perquè és molt interessant

Esperem que aquesta activitat es pu-gui dur a terme els propers anys, ja que ens sembla molt interessant poder conèixer un idioma i uns costums diferents als nos-tres. A més, recordem que aquest inter-canvi es fa des del curs 2001/2002.

Si voleu més informació podeu visi-tar la pàgina web del centre http://www.iescanet.cat aquí hi trobareu tot el que fa referència a l’intercanvi fet aquest curs.

Bé, fins aquí una petita mostra de l’intercanvi a Berlín, esperem haver-vos animat a compartir aquesta experiència.

Ferran i Alejandro

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009�

Hem fet una observació de la integra-ció dels nostres companys que estan

a la USEE. A continuació trobareu les ex-periències que ens han explicat.

Soufian

Quan vaig arribar em sentia molt estrany ja que no coneixia ningú amb qui pogués parlar, però amb l’ajuda del professorat em va ser més fàcil fer amics.Els meus companys de la USEE són molt enrotllats i en qualsevol moment vénen a ajudar-me si tinc dubtes. El primer any, vaig estar totes les hores d’horari escolar a les classes de la USEE, però al segon any faig un horari diferent, només 3 ó 4 hores al dia a la classe de la USEE. Normalment fem llengua catalana o castellana ja que alguns companys són de fora de Catalunya i necessiten un ajut especial per aprendre les llengües d’aquí. També fem altres assignatures com la res-ta de companys, com per exemple Socials, Matemàtiques, Experimentals, etc... Els nostres professors, l’Oleguer, la Lo-

urdes i l’Eva sempre estan de bon rotllo i quan algú fa anys ho celebrem amb una petita festa portant coses de casa com: Fantes, Cocacolats, pastissos, patates, etc... i és molt divertit.

Samuel Mendoza

Quan vaig entrar a la USEE em vaig sentir estrany ja que era nou en aquest institut.Però gràcies als companys ha estat més fàcil, perquè tots els companys que tinc són molt bons companys. A la USEE fem poques classes amb la resta de l’aula ordinària per exemple: E.F, Socials, Experimentals, etc. Però tot això depèn del dia, perquè de vegades faig classe tot el dia a la USEE i d’altres dies faig classe amb la resta de la classe.Faig exàmens com tothom, però sempre els faig especials, tot i que igualment són difícils. Els professors/-es de la USEE són mol-ts simpàtics amb nosaltres i ens ajuden en qualsevol moment. De professors/-es tinc a l’Oleguer, la Lourdes, l’Eva i la Núria

Mohamed Ben

Normalment ens tractem bé entre els companys però he de reconèixer que amb la Lourdes discutim perquè xoquem molt.

Normalment coincidim amb els ma-teixos companys a la USEE, però també faig moltes classes amb la resta de com-panys com per exemple: Socials, Experi-mentals, etc... A vegades vaig a la USEE a fer aques-tes classes i sobretot faig llengua catalana i llengua castellana. Tenim exàmens, però diferents a la resta de la classe i solen ser prou difícils.

M’agraden molt els professors que tenim, tot i que el que em cau millor és l’Oleguer. Esperem que amb això conegueu una mica més les sensacions dels nostres companys que van a la USEE Marc & Soufian

Diari de la USEE

Actualment el Carnaval s’ha conver-tit en una festa popular de caràcter lúdic, on tota aquesta llibertat ex-

trema, prèvia al temps de Quaresma pren forma en un sol individu: en Carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.

ComhemcelebratelCarnavalalnostreinstitut?

El Carnaval a l’institut l’hem celebrat com un dia molt especial, un dia molt esperat perquè tothom tenia ganes de disfressar-se i de saltar-se un dia de classe. Tots els nois i noies esperaven aquest dia amb molta il·lusió. A les 8.00 tots els nens van assistir puntualment a classe per aca-bar a les 10.00 del matí, mentre que els seus companys de segon i tercer anaven al Centre parroquial per veure els seus amics que representaven una obra de teatre, que començava a les 8.30. Els nens que feien el crèdit “Fer comèdia” van anar al centre parroquial per representar l’obra “Miles Gloriossus”, mentre que els nens

de 1r feien classe i els de 4t preparaven la festa. A les 10:00 tota la gent va arribar del centre parroquial, ja disfressats. De 10.30 a 12.30 es va fer una concentració al pati i es va celebrar un concurs de disfresses per parelles o en grups o individual, on es puntuava la millor disfressa, la més origi-nal. I el premi a la millor disfressa va ser per en Ricard Haro de 3r d’ESO B.

A continuació us mostrem l’entrevista que hem fet a un company que ve de l’Equador per conèixer una mica la tradi-ció “carnavalera” del seu país.

Hola Jerry, et volem fer unes preguntes sobre la tradició del Carnaval al teu país.

-SecelebraelCarnavalal’Equador?•Sí, “a lo loco!”

-Hi ha alguna disfressa que sigui espe-cialotradicionalal’Equador?•No, tothom es disfressa com vol.

CarnavalEl Carnaval, anomenat també temps de carnestoltes o darrers dies abansdelaquaresma,segonsdiferentsetnòlegs,trobaelseuorigenenantiguesfestespaganesd’hivern,decelebracionsdionisíaquesgreguesodefestesromanes.

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 200910

-Dequèesdisfressalagent?•Hi ha gent que fa una “xeringada” (com es diu aquí), i d’altres que es disfressen com al Brasil. Gairebé ningú es disfressa, mola més mullar-se amb els companys.

-El carnaval se celebra amb moltail·lusió?•Sí, bastant.

-El carnaval és a la mateixa època queaquí?•Sí, és clar.

-Quincarnavalt’agradaméseld’aquíoeldel’Equador?•Aquí pels amics i allà per l’ambient, la famí-lia i la xerinola.

-TeniumoltsdiesdefestapercelebrarelCarnaval?•Una setmana.

-Esteumoltsdiespreparantaquestafes-ta?•Jo, no sé però... hi ha gent que sí.

-Comlaprepareual’insti?Iacasa?•Festa a l’escola i a casa amb el meu ger-mà.

-Normalmentetdisfresses?•Sí, aquest any també, aquest any em dis-fressaré de mafiós. Aquesta vegada serà diferent ja que sempre m’he disfressat de “monstre” o personatge de terror.

Bé doncs, moltes gràcies per la teva col·laboració. Has estat molt amable.

Seguidament teniu l’entrevista que varem fer a un futur actor, en Marc Neila, actor de l’obra “Miles Gloriossus”.

-Quèetvasemblarrepresentarunaobradeteatreperprimercopalatevavida?A part de ser força interessant, va ser divertit ja que no havia fet mai una obra de teatre.

-Comvasfer-hoperaprendreelteupa-peral’obra?Prenent-me seriosament els assajos i lle-gint-me l’obra ,ho vaig fer d’un cop, a casa.

-Etvaagradarelteupaperal’obra?Sí, però en alguns moment era difícil perquè el meu paper era molt llarg.

-El tema de què tractava l’obra, et vaagradar?Perquè?Sí, però no gaire. Perquè el llenguatge que parlàvem era antic i moltes paraules no les coneixíem i els insults eren massa pobres i feien vergonya, tot i que també vam impro-visar.

-Com estaves just abans de començarl’obra?Nerviós i impacient per acabar.

-Quèetvasemblarelvestuari?Ilarepre-sentaciódel’obra?El vestuari era bastant divertit i graciós. L’obra va ser un desastre, ja que hi havia companys que no es van aprendre el paper, però ho varem solucionar improvisant de forma graciosa i natural perquè la gent no ho notés,però es va notar.

Bé, doncs moltes gràcies. Esperem que hagi estat una experiència molt positiva per a tu i aviat et tornem a veure repre-sentant una altra obra.

Darko i ivan

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 11

El dilluns 16 de febrer d’enguany, l’alumnat de 2n d’ESO van anar a Malgrat de mar a veure l’obra de

teatre “Cyrano de Bergerac”, sortida or-ganitzada pel Departament de català. Ha estat una de les propostes efectuades des d’Eina Escola.

L’obra va ser representada per la com-panyia MAGATZEM D’ARS. Cinc autors van

posar en escena durant una hora aproxi-mada l’adaptació d’aquesta obra clàssica del teatre francès, que es representa arreu del món i de la qual se n’han fet algunes pel·lícules. L’obra està escrita originària-ment en vers.

Prèviament es va fer un comenta-ri de l’obra i es van realitzar un seguit d’activitats facilitades per Eina escola.

Un cop vista l’obra es va fer una va-loració a l’aula i algunes de les opinions donades per l’alumnat són aquestes:

“Va ser molt avorrida perquè els actors només parlaven entre ells i se’m va fer llarguíssima...”

Marina

“Estava bé, però l’obra estava mal organi-tzada, no se sentien quan parlaven, i tam-poc la trama. Definitivament, una pèrdua de temps.”

Jhon Pinxito

“A mi, l’obra de teatre no em va agradar gaire, perquè a part que l’escenari no era molt clar, també perquè era una mica avorrida.”

Andrea Grijalbo

“Jo crec que és molt bona obra perquè els diàlegs estan molt elaborats. L’únic que no em va agradar va ser el decorat, però entenc que per als actors sigui molt més còmode per desenvolupar l’obra”

Slipknot

“A mi l’obra em va agradar perquè els ac-tors eren divertits i m’ho vaig passar bé, però el decorat era una mica pobre, i el teatre era bastant petit.”

Kangrejo

“Són pocs actors, però distribueixen molt bé els papers. L’obra és força interessant. Aconsegueixen recrear molt bé aquella època. Amb poc decorat treballen la ima-ginació dels espectadors. El tema és bas-tant bo.”

Paula

En primer lloc, l’escenificació dels actors ha estat molt bona, i l’obra en con-cret és de gran prestigi. Precisament per aquest fet el local on s’ha representat ha estat molt petit, i en el repartiment hi ha mancat un gran nombre d’actors.

El material per fer l’escenari no era gaire treballat (bastides de metall i tela). Tot i això és una bona obra, representada amb esforç i motivació. Res és perfecte, com diuen.

Fran

Sortida 2n ESO

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 200912

A continuació trobareu un petit com-pendi de les sortides que s’han anat fent durant aquesta edició de

la revista. Hem decidit quines serien les que havien de sortir publicades. Esperem que ningú se senti ofès per la nostra de-cisió.

3r ESO

Port aventura

Aquesta excursió és com un premi per als alumnes, segons ens han dit alguns, ja que tenen un dia de descans i llibertat per passejar-se i gaudir de les instal•lacions. Els/les alumnes ens han manifestat que els hagués agradat que aquesta excursió s’hagués allargat uns dies més, com si fos-sin unes colònies, per poder gaudir més de les instal•lacions i compartir més expe-riències amb els companys/es.

1r ESO

excursió al Poblat ibèric

Els alumnes de 1r van anar a veure un Poblat ibèric, on els van ensenyar com vivia la gent en aquella època i com es construïen les cases en aquell temps. En general no ha agradat gaire encara que diuen que el lloc era bonic. Altres diuen que els va ser difícil entendre el tema de què es tractava.

2n ESO

Jalpí aventura

L’alumnat descriu la sortida com “una excursió amb acció”, ja que van anar ca-minant al parc que es troba a Arenys de Munt. L’ excursió ha agradat sobretot als alumnes aventurers i a aquells que els agrada fer esports. És una excursió di-dàctica i molt divertida ja que t’ho passes molt bé.

BATXILLERAT

el programa de televisió “Los mejores años de nuestra vida”

En aquesta excursió els/les alumnes de batxillerat van anar a un programa de televisió on havien d’animar la dèca-da que en aquell programa s’enfrontava, anys 60 i 70. Després havien de votar la que més els agradés. Segons ens han ex-plicat s’ho van passar molt bé.

4t ESO

La Colònia vidal

Els de 4t d’ESO van visitar la Colònia Vidal. En primer lloc, van visitar una fàbri-ca que tenia més de cent anys, després van visitar els habitatges de les famílies, els homes dels quals treballaven a la fà-brica i allà van conèixer com vivien i com treballaven. També van anar a veure una pressa d’aigua que era l’encarregada de generar l’electricitat. En general l’excursió va estar bé, ja que d’una manera visual es van fer un petit resum de com vivien a l’època. Tot i que l’alumnat ha fet una petita queixa, el viatge se’ls hi va fer molt llarg.

Saló de l’ensenyament

Al saló de l’ensenyament hi van anar l’alumnat del crèdit optatiu d’orientació personal, els de batxillerat i el de Passarel•la amb la intenció de trobar una orientació per al seu futur professional o acadèmic. L’excursió va durar un matí i van poder visitar tots els estands . Allà van poder obtenir informació dels graus als quals poden accedir i a les carreres que poden fer.

David, Rubén i Marina

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 1�

Com tots sabem en acabar el curs tenim amics i amigues que em-prenen un nou camí professional i

tanquen aquesta etapa fent un viatge de final de curs. En aquest cas són els nostres companys de 4t d’ESO els que han marxat a Mallorca. Van començar la seva odissea dimarts 9 de juny, van anar en vaixell i va ser un viatge ple d’experiències. En arribar a Palma, al dia següent, van estar visitant l’hotel, a continuació es van acomodar i van començar a gaudir de les instal•lacions. A la tarda van anar a Palma on van tenir el plaer de visitar la Catedral i el Castell de Bellver, peculiar per tenir el pati d’armes central en forma circular. Dijous 11 van anar a visitar el poble de Sóller on van poder gaudir de la pla-

tja i d’uns paisatges meravellosos. Allà van agafar un altre vaixell que els por-tà a la platja de sa Calobra. Va ser molt emocionant quan anaven en vaixell perquè van veure un dofí. Arribar a sa Calobra va ser una experiència única ja que és un plaer poder gaudir d’un paisatge tan mera-vellós. Allà es van poder banyar, tot i que l’aigua estava una mica freda. El punt ne-gre del dia va ser el viatge de tornada, ja que van passar per una carretera on hi ha-

via moltes corbes i com que tots anaven una mica cansats i no van poder dormir a l’autobús, se’ls va fer interminable. Però els/les nostres companys/es ca-rregaven forces quan queia el sol i aquella nit se’ls va oblidar l’esgotament i van sor-tir a la discoteca. Quan van tornar a l’hotel van continuar la festa a les habitacions. Els dies següents la cara de molts eviden-ciava la falta de son, que suplien en els viatges en autocar. Divendres 12 van dedicar gran part del dia a fer esports d’aventura. Van fer piragua, allà vam viure moments inobli-dables, tant amb els/les alumnes, quan s’havien de fer una abraçada damunt la piragua i queien a l’aigua o quan anaven directes a les roques i s’encallaven; com també amb els professors José Luis Mi-randa i Alejandro Briz quan es van decidir a participar en aquesta activitat i van tenir alguns problemes amb la seva piragua. També van fer tir amb arc, ràpel i escala-da. En general l’alumnat va gaudir molt d’aquestes activitats i alguns, fins i tot,

VIATGE A MALLORCA

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 20091�

van tornar una mica vermellets. Com que aquell dia era l’aniversari de l’Anna Garcia, a la nit els/les companys/es li van fer un pastís perquè apagués les espelmes tot demanant un desig. Després van sortir a fer una volta. El penúltim dia van marxar a veure les coves d’Artà, que van agradar a la majoria d’alumnat, i també van visitar el poble de Porto Cristo, on molta gent va aprofitar per comprar souvenirs per a la família. Com que era l’última nit els van deixar tornar a la discoteca, sabent que al matí s’havien d’aixecar aviat. El diumenge van tenir una dia de relaxació ja que van reco-llir totes les coses i van poder gaudir de la piscina de l’hotel. Però tot s’acaba i diumenge a la nit van agafar el vaixell que els tornaria a la rutina.

El professorat que els hem acompan-yat estem d’acord en dir que exceptuant alguns fets puntuals, que van ser una mica desagradables, estem molt contents d’haver compartit amb vosaltres aquesta experiència, per això us volem donar les gràcies pels moments divertits que ens heu donat, com per exemple quan en Guillem Querol ens va imitar. També vo-lem agrair-vos la confiança, la paciència, el respecte que ens heu mostrat i el vostre bon comportament. Per totes aquestes coses esperem que també vosaltres tin-gueu un bon record d’aquest viatge i que continueu jugant tant a les cartes. Us desitgem de tot cor molt bona sort en tots els projectes que aviat encetareu.

eLi, eva, J. Luis i aLeJanDro

1.Quèsignifica“PLACEBO”?- Jo crec que és un droga, o medicina, de-pèn de com ho miris.

2.Dequètractaelvídeo?- És un curt que parla sobre un noi que té problemes amb les drogues i la seva mare acudeix a un metge, perquè ajudi el seu fill a superar el problema. En el curt jo re-presento a una de les altres addictes a la droga.

3.Comhasarribatasortirenaqueství-deo?- He arribat a sortir en aquest vídeo per-què coneixia el director. Ja havia treballat amb ell en altres ocasions.Ja feia temps que volia dur a terme aquest projecte.

4.Hasnecessitatpreparar-temolt?- La veritat és que no. Només va ser a l’hora de gravar, els nervis..

5. Quant de temps ha durat el rodatgedelcurt?-El rodatge va ser curt, només va durar dues setmanes. Però tenint en compte que el curt és tan sols de tres minuts, va durar bastant.

6.Ons’hanrodatlesescenes?- Vem rodar-les a diversos llocs: Als carrers de Barcelona, a l’hospital Dexeus i a Ale-lla.

7.T’haafectatenelsestudis?- La veritat és que no, però recordo un cap de setmana que havia d’estudiar per un examen, i no ho vaig fer per poder rodar una escena.

8. Què en penses del tema de les dro-gues?- És un tema que veiem molt lluny, però en realitat el tenim més a prop del que ens pensem

9. Creus realment que ara els adoles-centsenconsumeixenmoltes?- Si, realment. I cada vegada en consu-meixen més, i més joves.

10.Coneixieselsaltresactors?- Si, jo ja havia treballat amb el director i altres actors que hi havia.

11.Comhaestat larelacióentrevosal-tres?- Molta conya i molta confiança, potser massa.

12.Compartíeulesmateixesopinions?- Mes o menys compartíem les mateixes opinions, però sempre hi ha moments de desacord.

13. El fet d’haver-hi actors més gransquetu,t’hafetaprendreunamicaméssobrelainterpretació?- Tots eren més grans que jo, però tenia l’avantatge que jo era la que portava més anys en el tema del teatre.

14.T’has sentit satisfeta amb el treballrealitzat?- Sí.

15.Coneixesaalgúquepuguipatirelssímptomes que presentava el protago-nista?- Sí, en conec algun cas, però no directa-ment.

16. Et veus en un futur treballant d’ac-triu? - Jo espero que sí. Es el meu somni.

Si algú està interessat a mirar el curt PLA-CEBO podeu anar a visitar la pàgina web que teniu a continuació http://www.you-tube.com/watch?v=Bixy1dgmKpA.

Edna VidalL’EdnaVidalésunacompanyadelnostreinstitutqueestàcursant1rdebatxi-llerat.Ensvamassabentarquehaviafetuncurt-metratgeivoliemconèixerla seva experiència com a actriu, per això vam decidir fer l’entrevista quetrobeuacontinuació.

Com ja sabeu en aquests institut som una mica tafaners/es, per això hem tornat a recuperar l’apartat de xa-farderies, que ja havia sortit en publi-cacions anteriors. Com que ens consta que vosaltres, lectors, també en sou una mica, doncs aquí us deixem unes quantes notícies que hem considerat d’interès col·lectiu ja que, en un any de crisi les bones notícies agraden a tothom. Aquest any per a alguns profes-sors/es del nostre institut ha estat l’any d’estrenar-se com a pares, com és el cas d’en Jordi Tornabells, ( de Mú-sica ) que aviat serà pare o d’en Martí Navarro (d’Anglès), o com a mare, com ha estat el cas de l’Imma García ( de Mates ). A tots ells els desitgem mol-tes felicitats i molta sort en la feina de pares, que no és una feina fàcil preci-sament. Molta sort! A continuació trobareu una foto-grafia del petit Martí

XAFARDERIES

Però no totes les notícies acaben aquí, també volem felicitar a l’Imma Font perquè durant aquest curs ha aconseguit ser catedràtica. Sabem que tot el procés de selecció ha estat difícil i que tots els tràmits burocrà-tics i l’espera de la confirmació l’han tingut una mica angoixada. Per això i per la seva nova situació professional li desitgem moltes felicitats Imma

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 200916

Com podeu comprovar som uns nois una mica inquiets i hem decidit anar a buscar l’alcalde i fer-li algunes preguntes que últimament ens inquieten. A continuació teniu l’entrevista, que molt amablement, ens ha concedit.

- Quantsanysfaquepresideixl’Ajunta-ment?Ara farà uns 7 anys.

- Té projectes de futur per al poble?Quins?Sempre hi ha projectes de futur, els que ja teníem són els que es faran primer perquè estan previstos per a aquesta legislatura. En aquests moments els que s’han de acabar pri-mer són la plaça de davant del nou camp i la riera on ara començaran a fer obres. Són les dues obres més important que s’han de fer.

-Tépensatsalgunscanvisalpavellómu-nicipal?En aquests moments el que s’està buscant és anar explotant la zona esportiva. Està previst fer-la en el polígon industrial, al cos-tat de la piscina on més endavant potser és farà un nou pavelló ja que el que tenim és una mica vell. Després hauríem de parlar de diners perquè és una gran inversió, però això no se sap quan es farà.

-Quans’acabaranlesobres?Les estan acabant ja i en poc temps ja es po-dran utilitzar.

-Perquès’hatardattant? Perquè vam tenir uns problemes amb les canonades i l’aigua calenta.

“...hem de trobar un lloc on el soroll no molesti el veïnat. Per això creiem que un bon lloc seria al polígon...”- Es van recollir firmes per fer un skatepark,iensagradariasabercomcontinuaeltema.Estàalcorrentdetotaixò?Sí, estic al corrent de tot això, però és compli-cat ja que hem de trobar un lloc on el soroll no molesti el veïnat. Per això creiem que un bon lloc seria al polígon, allà no molesten ningú, però no és segur que el posem allà.

-Ielbikepark?Doncs el mateix,quan hi hagi un lloc ho fa-rem.

“En aquests moments hi ha uns 2200 so-cis aproximadament, al gimnàs”

- S’ha apuntat molta gent al nou gim-nàs?Sí, ha hi hagut força gent que s’hi ha apun-tat, ja s’esperava.

-Quantssocishiha?En aquests moments hi ha uns 2200 socis aproximadament.

-Perquèdesprésd’haverestatinaugu-radalapiscinaesvaaixecarelterra?Doncs la veritat no ho sé. He parlat amb els tècnics i ni ells es posen d’acord amb el que va passar o sigui que no ho sabem amb exactitud, però el més probable és que la causa fos un escalfament de l’aigua de la piscina, a causa de les canonades que pas-sen per sota de la piscina i curiosament es va aixecar el terra.

-Enelrobatoridelgimnàs,comvanen-trarsensesonarl’alarma?Bé, allò va ser curiós, perquè els mossos van fer la investigació el dia següent i no van trobar cap empremta, per tant sabien el que feien i ho tenien tot planejat i estudiat, per això no va sonar l’alarma.

- Es tornarà a presentar a les eleccionsdel2011?La veritat és que no ho sé.

-Enspodriadirenquèconsisteixlasevafeina?Per fer d’alcalde has de tenir molta vocació i has de tenir present la responsabilitat que això comporta, ja que de tot el que passa al poble sigui bo o dolent, me’n responsabilit-zo jo. A més, t’ha d’agradar la política.

- Ens han parlat d’un nou institut, esfarà?S’ha de fer un nou institut, perquè el que tenim ara ja comença a estar ple, i ara es-tem mirant per fer-ho en un bon lloc, ja que també venen alumnes de Sant Cebrià.

-Quanesfarà?No ho sabem, perquè no es tracta de fer-ho a corre cuita sinó de fer-ho bé.

-Posareufinalmentlagespaartificialalcampdefutbol?El problema és que la gespa val 700.000 euros i són molts diners, encara que a mi es clar que m’agradaria.

-Haafectatmoltlacrisial’ajuntament?Molt. Bé, cert és que ha afectat molt a to-thom, a l’ajuntament, a l’administració i, en definitiva, a totes las famílies del poble i de tot el món.

- Ha complert els objectius que teniaquanvaentrard’alcalde?Sí que hem complert els objectius principals que eren l’educació, la sanitat i la riera, on en poc temps es començaran a fer les obres.

-Hihabonarelacióambels lídersdelsaltresgrupspolítics? La relació ha de ser correcta sempre.

-Sempreesteud’acordentotselspro-jectes?Normalment, ens intentem posar d’acord encara que és normal que tothom doni opinions en les quals algú pugui estar en contra.

- Són molt “moguts” els plens munici-pals?No són gaire moguts i normalment duren unes dues hores aproximadament.

-CreuqueinflueixenelturismedeCa-net tenir gent important com Joan Pe-drero,LluísHomaroXavierSardà?No, directament no hi ha turisme a Canet, però si n’hi hagués no crec que influís massa comptar amb aquestes persones.

-Peracabar,enspodriesparlardeltemadels ocupes que han estat durant tantdetempsalcinema? Els ocupes ja són fora perquè era una pro-pietat privada i l’amo ha decidit recuperar el local.

Gràcies per la seva col·laboració, ha estat molt amable. Li farem arribar, personal-ment un exemplar de la nostra revista, que surt al juny

ALejAnDro i FerrAn

Entrevista a l’alcade, Xavier Mas

E·N·T·R·E·V·I·S·T·E·S

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 1�

1- Com es va incorporar al món del cinema i al món televisiu?

Bé, al món del cinema no gaire, jo vaig co-mençar al món del teatre i fins als 19 anys no vaig començar amb el Teatre Lliure. Quan ja portava un temps amb el Teatre Lliure vaig començar a participar en programes drà-matics, a la televisió de Catalunya. 2-Quinavaserlasevaprimerafeinadinsd’aquestàmbit?

Al Teatre Lliure de Barcelona. 3- Quantes pel·lícules ha fet? I quan-tessèries?Quineshanestat lesdemésèxit?

-No ho sé, n’he fet moltíssimes, entre 20 ó 30. De sèries n’hauré fet 4 ó 5.-“La plaça del diamant”, “els Borgia” i “La

mala educación” de l’Almodóvar, aquestes són les pel·lícules que més gent ha vist. I de sèries, la del “23F”. 4-Comportalasevafamíliaquegairebémaiestiguiacasa?

Qui ha patit més ha sigut la Cristina (la seva dona) perquè quan el meu fill petit només tenia 2 mesos i mig vaig haver de marxar a Argentina a gravar una pel·lícula. 5- Amb quins directors i productoresimportantshatreballat?Ambquinsar-tistesetrelacionesmillor?

-Bé directors importants, doncs Pedro Almo-dóvar, Antonio Hernández, Gómez Pereira, Pilar Miró, Vicente Aranda, entre d’altres.-Dins de la producció hi ha Javier Cámara, també em porto bastant bé amb Concha Velasco, Núria Espert, la Kira Miró...

6-Quinahaestatlaproduccióqueméslihaagradat?

Això és difícil de dir perquè al llarg de tant anys, una és per una cosa i l’altra per una al-tra, però coses que a mi m’han agradat molt fer hi ha “La mala educación” d’Almodóvar, “els Borgia” i una de les últimes produccio-ns, la de “23F” de la qual me n’emporto mol-ts bons records. 7-Lagentpelcarrerfacomsinopassésresoelreconeixen?

Ara em coneixen una mica més pel fet de fer una sèrie com “Herederos” ho noto perquè la gent em coneix més, ja que mai havia fet un treball de tant d’èxit. Ara la gent em para, em felicita i em diuen coses, però crec que ara més que mai. 8-Quantsanysportatreballantenaixò?

enTrevisTa a LLuÍs HoMarCom que tinc alguns contactes he decidit utilitzar-los. Vaig pensar que seria interessant conèixer l’experiència d’un actor català molt reconegut, per això vaig deci-

dir entrevistar-lo. Si voleu conèixer una mica sobre Lluís Homar, seguidament teniu l’entrevista que molt amablement em va concedir.

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 20091�

E·N·T·R·E·V·I·S·T·E·S

Professionalment des dels 19 anys, però vaig començar amb 6 anys. 9-Havertreballatambl’Almodóvarlihacomportat algun canvi especial dins lasevamaneradetreballar?

Dins la manera de treballar sí. Quan treba-lles amb algú que en sap tant, algunes coses canvien i aprens, moltes coses. Però, sobre-tot, el gran canvi va ser quan vaig començar a treballar amb l’Angela Molina, perquè em va ajudar a conèixer-me. 10-Quivaserlapersonaolaproductoraqueelvaintroduirenaquestmón?

La meva introducció en aquest món va ser a través del Teatre Lliure, ja que va ser el que va tenir més projecció. 11- Com ha influït el fet de ser un per-sonatgeimportantdinselpobledeCa-net?

El poble de Canet m’ha fet sentir molt res-pectat, em deixen viure molt tranquil.

12-Elsseusfills,hanvistalgunapel·lículaseva?

Sí, han vist “La habitación de Fermat”, ”La plaça del diamant”, ”Àngels i Sants”, ”Go-minolas”. Fins i tot van estar en el rodatge de “Los abrazos rotos” a Lanzarote amb l’Almodóvar. 13-Desprésdegravaralgunapel·lícula,liagradaveure-lesambcompanyiaperdespréscomentar-les?

No gaire, m’agrada més fer-les. Quan les veig, les veig una vegada i prou. 14-Quihaestatlapersonaquemésl’harecolzatentotselsseusprojectes?

La Cristina, la meva dona. 15-Dejove,vaestudiaralgunacarrera?Teniarelacióamblasevafeinaactual?

Vaig començar a estudiar per ser advocat, només 2 anys, però ho vaig deixar perquè

vaig descobrir que tot aquest món també era un ofici. I vaig començar a fer classes d’interpretació per aprendre’n més. 16-Desdebenpetitliagradavaelmóndelatelevisióovasermésendavant?

Des de molt petit perquè vaig començar als set anys a fer teatre i als catorze anys el meu somni era dedicar-me a això, encara que pensava que mai es faria realitat. 17-Quinssónelsreptesqueliagradariaaconseguir?

Poder continuar treballant amb la mateixa il·lusió, ja que amb aquesta feina queda molt camí per recórrer. M’agrada molt, en-cara que xoca una mica amb el tema de la família, però m’agrada molt combinar el cinema amb viatjar. 18-Ambquinaproductoraodirector liagradariatreballariencaranohatingutl’oportunitatdefer-ho?

A nivell estatal amb la Isabel Coixet i a ni-vell mundial amb un director que m’agrada molt que és Clint Eastwood, perquè les pel·lícules que fa en aquest moment són fantàstiques. 19- Hi ha hagut algun paper que no lihagi agradat o que no se n’hagi sentitorgullós?

Sí. Afortunadament no gaires, però jo sóc molt crític i molt exigent, a vegades en ex-cés. I recordo especialment un personatge que em va costar molt, va ser al teatre amb una obra de Shakespeare.

20-Quinahaestatlasevamillorèpoca?Ilapitjor?

La meva millor època és en aquest moment i la meva pitjor època va ser en el moment en què jo havia estat molt vinculat amb el Teatre Lliure i quan es va trencar em va afectar a molts nivells. 21-Hahagutd’anarmolt llunydecasaperpodergravarunapel•lícula?Aon?

El més lluny que he anat jo per gravar una pel•lícula ha estat a Argentina i a Perú. 22- Si pogués ser algun actor de nivellmundial,quinprefeririaser?

Marlon Brando, sens dubte. 23-Quinapel·lículaliagradamés?

“Los otros”, una pel·lícula alemanya que van fer fa 2 ó 3 anys i que va guanyar un oscar a la millor pel·lícula de parla anglesa. Però n’hi ha d’altres que també m’agraden. 24-Desprésdegravarlespel·lícules,se-gueixparlantambelsseuscompanysdeproducció?

Acostumo a tenir molt bona relació amb tothom, el que passa és que amb aquesta feina anem canviant de gent. 25-Hasorgitalgunaamistatapartirdelcinema?

Sí, he fet molt bones amistats. Tant a nivell d’actors com a nivell de gent de producció. Per exemple, ara a l’última pel•lícula que he gravat m’han ajudat molt perquè el paper era d’un home cec i he tingut molt recolza-ment de Javier Cámara, de la Marina i de molts companys més. 26- Te alguna anècdota divertida queenspuguiexplicar?

Sempre explico la mateixa, una vegada que estava fent “Hamlet” a Avilés, de cop i volta es va a posar a sonar un mòbil, i jo vaig pa-rar i la següent frase que havia de dir era: “En que bajos usos podemos caer, Horacio?”. I just després que havia sonat el mòbil vaig dir això, i tot el públic es va posar a aplaudir, i fins i tot, va sortir al diari. Finalment,livolemdonarlesgràciespercol·laboraramblarevistadel’institut.Jali facilitarem un exemplar de la revistaquanlatinguemapunt.

ARIADNA PUIG

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 19

Per astrid roig, coordinadora del projecte

El projecte singular Passarel·les es va engegar fa dos anys i avui volem posar per escrit el que hem après

tots plegats (professors, alumnes, pares, tècnics de l’Ajuntament i empresaris) per a què el coneixement flueixi i pugui ser font d’aprenentatge i reflexió per a tots, així com d’inspiració per a futures expe-riències educatives. Com sabeu, aquest projecte és un pro-grama de diversificació curricular comú entre l’institut, l’Ajuntament de Canet i el Departament d’Educació que té com

a objectiu últim facilitar l’acreditació del Graduat en Educació Secundària Obliga-tòria a tots aquells alumnes desmotivats, en risc d’exclusió i sense èxit escolar. Tal com apunta la direcció del centre: la necessitat d’un projecte com aquest és es-sencial per al centre, ja que representa un recurs per a tots aquells alumnes que de ben segur no tindrien cap possibilitat de graduar-se. A més a més, aquests alumnes a la classe ordinària distor-sionen greument el funcio-nament de la classe i, per tant, amb l’execució del pro-jecte s’eviten els problemes de convivència i la reducció de la conflictivitat dins de l’aula. En defi-nitiva, hi guanya l’alumne, el centre i el poble. Aquests alumnes s’integren en el seu grup classe, del qual en són part, i tam-bé reben una atenció individualitzada en un grup reduït on fan les instrumentals

i al llarg de dos matins a la setmana van a una empre-sa del poble de Canet. En aquests tres espais forma-tius els alumnes Passarel·les han millorat les possibilitats d’inserció educativa, so-cial, laboral i relacional de l’alumnat. Pel que fa al desenvolupa-ment acadèmic de l’alumne, al llarg d’aquests dos anys s’ha intentat obrir camins i se’ls ha ajudat a pensar en el seu futur més immediat: la realització d’un mòdul de grau mitjà, el món laboral

o cursar un PQPI (Programa de Qualificació Professio-nal). Per ajudar a decidir a l’alumne per a quin tipus de cicle es vol encaminar o quin camí o passarel·la (pont entre l’institut i el futur immediat) vol optar, aquest realitza unes esta-des formatives en empre-ses del municipi de sectors d’activitat diferent (admi-nistració, turisme, automo-ció, comerç, fusteria i servei a les persones- cura de gent

gran i guarderies), es duen a terme accio-ns d’orientació i inserció laboral per part del Consell Comarcal del Maresme (i l’any passat pel sindicat CCOO) i es visita el Saló

de l’Ensenyament. Amb totes aquestes activitats, l’alum-ne pot discernir al llarg de dos anys què li agrada i enfocar les seves energies cap allà. En relació a la inserció laboral, l’alumne va adquirint habilitats socials a l’institut, i

laborals a l’empresa. Aquestes experièn-cies fomenten el desenvolupament de les habilitats transversals que li serviran tant en la seva vida personal com en la laboral. Per exemple, aprèn a tractar al seu supe-rior, aprèn que hi ha un horari a l’empresa i que no s’ha d’arribar tard, aprèn a trac-tar als clients en una empresa, etc. i, tot aquest aprenentatge el pot transferir en qualsevol dels contexts i entorns on es trobi l’alumne. També pot passar que l’alumne no acabi de veure què és el que li agrada i vulgui optar per entrar al món laboral, independentment de l’obtenció del certi-ficat de l’ESO. Cadascú té la seva evolució i potser necessita més temps per acabar de madurar i decidir cap a on vol tirar. Si l’alumne no acredita l’ESO també pot op-tar per realitzar un PQPI. Amb la realització d’aquest programa en diferents centres del Maresme, l’alumne pot aprendre una professió, rep un certificat professional, i a la vegada es pot anar traient l’ESO. Quant a la inserció social i el desenvo-lupament personal dels alumnes, el pro-

EL PROJECTE PASSAREL·LES: PONTS CAP AL FUTU.R IMMEDIAT

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 200920

jecte ha ajudat a l’assoliment de la seva maduresa i la reconducció de les actituds. Cal tenir en compte que els alumnes te-nen unes necessitats i uns interessos dife-rents uns dels altres. Els professionals de l’ensenyament de l’escola inclusiva hem de detectar aquestes necessitats del nos-tre alumnat i adaptar la nostra metodolo-gia i didàctica a les diferents intel·ligències dels alumnes. En el projecte Passarel·les es té en compte que no tothom aprèn de la mateixa manera, i per tant, es programen activitats que promouen una diversitat d’intel·ligències, assumint que els alum-

nes tenen diferents graus de desenvolu-pament de totes elles. També per a que tot això sigui possible cal un seguiment individualitzat de l’alumne i un suport constant dels pares. Un alumne Passarel·les de 3A, co-menta el següent sobre el projecte: el projecte m’ha donat l’oportunitat de centrar-me més en els estudis i a la classe d’instrumentals sento que se m’aprecia i això em fa sentir bé. També m’ha fet viu-re noves experiències com veure el món laboral de prop. M’han passat coses cu-rioses com, per exemple, vaig anar amb l’empresari a prendre mides a una casa d’un professor de castellà que vindrà l’any que bé a l’institut, i mira, un “client” potser serà un professor meu l’any que ve. Una mare d’un alumne de 4A opina el següent sobre el projecte: no saps la tranquil·litat que és per una mare veure que el seu fill està motivat per seguir estu-

diant i va content a l’escola. Quina diferèn-cia amb el meu fill abans de començar fa dos anys. Ara al menys té un projecte de futur. També hi guanya la comunitat educa-tiva en el projecte perquè en pot treure molt de profit ja que li pot aportar noves estratègies didàctiques, formes de treba-llar molt enriquidores i comptar amb un alumnat motivat, poc conflictiu. De cara a l’any vinent i tenint en comp-te el gran esforç que realitza l’institut per a l’execució del projecte, es produiran unes modificacions per garantir-ne el bon

desenvolupament, tant dins de l’entorn laboral com aca-dèmic: s’estableix un màxim de faltes d’assistència per a donar-los de baixa del pro-jecte, es propiciarà la pun-tualitat d’entrega dels tre-balls o dossiers. Així doncs, i sobretot per als alumnes que cursen el segon any del programa, si després dels avisos pertinents la situació en els aspectes esmentats no millora, es procedirà a l’expulsió de

l’activitat. L’Ajuntament s’implica en el projecte Passarel·les arran de la posada en marxa d’un altre projecte, el de Millora de l’èxit escolar. L’objectiu és im-pulsar accions i mesures per afavorir el màxim nombre possible de joves graduats en secundària. Per això, quan des de la direcció de l’IES Do-mènech i Montaner es posa sobre la taula el projecte Passarel·les, la implicació és pràcticament immediata. La col·laboració de l’Ajuntament es materiali-tza en diversos àmbits: dóna cobertura ju-rídica a través del conveni de col·laboració amb el Departament d’Educació i dels convenis per a les estades formatives a les empreses, fa la difusió del projecte entre les empreses del municipi i els proposa la

col·laboració, i, finalment, fa el seguiment de l’estada dels joves a les empreses junta-ment amb l’institut. Aquesta forma de treball fa que dife-rents àrees de l’ajuntament, l’institut i les empreses hagin de coordinar-se per avançar en el projecte i en la consecució de la seva fi-nalitat última: acreditació en secundària. Aconseguir aquest objectiu final duu

implícit l’assoliment d’altres objectius també molt importants. L’apropament entre les organitzacions, la confiança mú-tua, la complicitat, l’energia i la il·lusió del que representa l’educació compartida. És important destacar de manera molt es-pecial el paper de les empreses que han volgut col·laborar en el projecte. En total més d’una vintena d’empreses del nostre municipi que ens han demostrat la im-

portància dels valors socials en l’empresa. Està clar que la seva aportació al projecte és fonamental, la seva tasca no ha estat tan professionalitzadora, sinó més aviat orientadora, d’ajudar els joves a veure quin camí laboral pot ser més interessant per a ells i sobretot de reforçar valors com ara la responsabilitat, l’esforç, la disciplina, el saber fer i estar... tots aquells valors so-cials que tan importants són per a l’èxit ja no escolar ni professional sinó com a per-sones. A totes elles els volem agrair molt especialment la feina que estan fent. En definitiva, per a tots i totes consta-tem que a Canet tenim un teixit empresa-rial socialment actiu i solidari, un institut molt compromès amb la tasca educativa i amb el futur dels nostres joves, i uns joves prou motivats per trobar noves oportuni-tats i aprofitar-les.

El dissabte passat vaig quedar per anar a sopar amb els companys de Primària de l’escola on anava abans.

Feia quatre anys que no ens veiem. Quan ens vam trobar em vaig emocionar molt, no m’ho podia creure, eren ells!! Els meus amics de la infància, aquells amb qui ju-gava a patacons i amb els que reia per qualsevol tonteria!!

La Marta era una de les meves millors amigues, alumna brillant i estudiosa, intel.ligent i perfeccionista. Físicament era una noia alta, prima, esvelta i castanya, amb els ulls verds, molt bonica i una d’aquelles amigues que no es poden oblidar mai. Quan estava parlant amb ella per saber com li anava tot, em va explicar que tot li anava bé però, que durant dos anys, a tercer i quart d’ESO, havia passat una eta-pa difícil, tant emocionalment com física-ment. Havia patit anorèxia i havia estat in-gressada a l’hospital durant molts mesos i jo no n’havia sabut res. Com pot ser que aquella noia amb un cos formidable ha-gués patit una malaltia tan greu?

Per sort, la Marta ha pogut sortir d’aquell pou tan profund en que havia caigut gràcies al suport constant de la seva família, els seus amics i l’ajuda dels metges i psicòlegs de l’hospital.

Mai havia conegut ningú que patis aquesta malatia, però pel que veig és un trastorn que està afectant a molta gent

Tot va passar en aquella tarda de juliol. Ja vestides, pintades i prepa-rades, esperàvem nervioses el mo-

ment que tant desitjàvem que arribés.

Per fi, va sonar la música que ens porta-va la melodía, el to i el ritme necessaris per començar a ballar. Uns tambors do-naven l’inici al moviment: ara una cama,

ara l’altra, seguit d’un balanceig del braç dret, un salt, un lleu-ger moviment del cap i del cos... Era una suc-cessió de passos que reflectien tot un joc de sentiments, dedicació, i d’hores i hores d’esforç.

Durant aque-lls minuts de canvis de ritme, de cançons i de passos sense cap des-cans, juntes aconsegui-rem ser una de sola; ser un bon grup mogut per

Retrobada amb els amicsi que sense saber-ho, potser que hi hagi una persona al teu costat que estigui so-frint-la.

La Marta se n’ha sortit i crec que to-thom se’n pot sortir amb el suport indis-cutible del seu entorn.

r.r.F2n BATx. A

les ganes de ballar, l’energia i, sobretot, per l’amor enfront del ball. Però quan va resonar l’última nota i nosaltres varem fer l’últim pas, una multitud d’aplaudiments, xiulets i crits ompliren la sala sencera. En aquell precís instant no eren simples go-tes de suor les que ens queien del rostre, sinó que anaven acompanyades d’unes gotes d’alegría, d’il·lusió i felicitat.

Finalment, ens anunciaren que ha-víem estat les guanyadores del concurs, i d’aquesta manera el nostre esforç ha-via estat valorat i recompensat. Per un moment tot es va aturar, semblàvem les protagonistas d’una història amb un final feliç. En els nostres cors hi dominava un sentiment d’eufòria únic, i difícil d’explicar, una felicitat que ens va durar dies, i que quan encara ho recordem se’ns dibuixa un ampli somrís a la cara.

L.A.H2n BATx. B

UN BALL, MOLTS SENTIMENTS

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 200922

BCdari l’Institut

Alcohol: Beguda (no permesa als menors) que barrejada amb altres substàncies resulta bastant estimulant.

Botellón: Distracció de moda per als caps de setmana.

Crisi: Excusa dels pares per no donar-nos diners.

Direcció: A causa dels comunicats, és el lloc més visitat pels alumnes i a la vegada el més temut.

Examen: Prova escrita que ens fa patir

Fill meu: Expressió molt utilitzada pel director.(I nosaltres ens preguntem..¿quants fills té aquest home?)

Ganes: El que més manca en aquest institut.

H2O: Gimnàs on la majoria dels estudiants es van apuntar i no hi van ni que els matin.

Inacabats: Com la majoria de deures que presentem.

Jet lag: El que pensem que tenim cada matí.

Kiwi: Una de les barreges que fem habitualment amb l’alcohol.

Lavabos: Excusa per sortir de classe.

Moe: Qui no ha sentit més d’un cop “MOE” mentre un està als quatre cantons?

Negatius: Allò que et posen quan no fas els deures.

Objectius: Aquells que t’has d’estudiar si vols aprovar un examen.

Passadís: Lloc on sempre trobes algun alumne/a.

Quinze: Són els millors anys.

Ressaca: Símptoma que et fa recordar els litres i litres beguts la nit anterior.

Skate: Raó de viure per molts dels estudiants (skate or die!)

Taula: Moble que ens agrada guixar quan ens avorrim

Univeritat: Massa lluny...

Voluntat: Quanta ens falta a alguns!

Waka-waka: Quin record teniu? Graaan viciada!

Xerrar: Acció que agrada molt als adolescents.

Youtube: Una de les pàgines més visitades pel estudiants a la nova aula d’idiomes.

Zinc: Això ens sona de les classes amb l’Helena!

Ja fa un parell d’anys que es va en-gegar a Canet de Mar el programa “voluntariat lingüístic”. Per poder

ser dut a terme amb èxit, aquest pro-jecte requeria la col·laboració desin-teresada del jovent canetenc. Jo, que sempre havia considerat la llengua com un dels tresors més preuats que existeixen, no podia desaprofi-tar l’oportunitat d’ensenyar el català a algú que desitjava aprendre’l. És per això que, sense dubtar-ho ni un instant, vaig decidir inscriure’m com a voluntària per la llengua. Així, molt aviat, l’associació que s’encarregava del projecte, em va fer arribar una carta on se’m citava per conèixer la meva parella lingüística. Es deia Camila i era encantadora. Per motius de feina del seu pare, la famÍlia havia hagut d’abandonar la seva llar –que es trobava a Buenos Ai-res– per començar de zero en un in-dret on tot els resultava desconegut. Ens trobàvem cada dilluns i diven-dres per anar a berenar. Jo li ensen-yava la riquesa de la llengua catala-na, tan desconeguda en els nostres dies. Ella, en canvi, m’explicava cu-riositats de la seva cultura. La Camila mostrava un gran interès per apren-dre la llengua catalana. El problema és que sempre s’havia entrebancat amb la mateixa pedra: la gent de Ca-talunya, al veure que era argentina, es dirigien a ella en castellà, privant-la, d’aquesta manera, conscient o in-conscientment, del dret d’aprendre català. Tanmateix, com que era una noia constant i eficient, aviat la seva evolució fou formidable: de no saber pronunciar ni un mot en català, va passar a dominar, pràcticament, la llengua. Encara avui, quan recordo aquell “gràcies” titubejant, amb accent ar-gentí, que la Camila em regalava al final de cada trobada, no puc evitar sentir-me satisfeta per haver contri-buït, humilment, a posar el català a l’abast de tothom. És l’orgull de saber que el temps i l’esforç que vaig inver-tir en l’ensenyament de la Camila va acabar donant fruits.

M.à.A.G (CAneT De MAr) 2n BATx. B

EL CATALÀ A L’ABAST DE TOTHOM

Com cada any, els nostres companys de 2n de batxillerat han hagut de fer el treball de recerca i com que

nosaltres no estem molt al dia en aquest tema, hem volgut conèixer, una mica, com funciona. Seguidament trobareu les respostes dels alumnes entrevistats

1.Enquèconsisteixel treballderecer-ca?És un treball on s’ha de buscar molta infor-mació, és a dir, s’ha de fer una recerca que et serveix per pujar nota en les assignatures i per poder aprovar el batxillerat.

2. De quantes persones ha de ser elgrup?D’un o dos components, cap més.

3.Hivahaverconflictesentreelsmem-bresdelgrup?Sí, solia haver-hi alguns petits conflictes per incloure informació al treball.

4.Usvacostarquedarperfereltreballderecerca?Perquè?Sí, perquè els dos components del grup tre-ballàvem i ens era complicat coincidir.

5.Comusvauorganitzarperfereltre-ballderecerca?Anàvem discutint del que havíem d’introduir al treball i ens repartíem la feina.

6.Comusvauorganitzarperexposareltreball?Ens vam partir el teball i vam exposar-los els dos, però també teniem l’ajuda del “power point”.

7.Estàveunerviosos/-es?Sí, una mica.

8.Hihaviamoltagentmirant?Sí, tota la classe.

9.Teníeualgunprofessorparticularaju-dant-vosambeltreball?No.

Què ens diuen els companys de 2n de batxillerat del Treball de Recerca?

10.Creieuqueel treballs’hauriadeferaprimer?Sí, perquè a segon s’acumula tota la feina i els exàmens.

11.Vaserdifíciltrobarlainformació?Una mica, però només al començament.

12.Creieuqueaquesttreballusajudaràatrobarinformacióambmésfacilitat?No, perquè tampoc és que no sabéssim trobar informació. Ja hem fet més treballs apart d’aquest.

13.Quinanotaheutretaltreball?Un 9.

14.Esteusatisfetsambaquestanota?Sí , perquè pensem que ens la mereixem ja que ens ho hem “currat” molt. DAviD, rUBén i MArinA

En aquesta representació han actuat tres alumnes del nos-tre institut; Georgina Fors, Maria Jover i Aina Arnó i dues alumnes més de fora l’ institut per la falta d’alumnes inte-

ressats en aquesta activitat extraescolar. El grup de joves que actuen a l’obra s’anomenen Clau de Lila; un grup d’amigues aficionades al teatre que, assagen un cop a la setmana des de febrer, encara que, van començar a l’octubre. L’obra consisteix en petites historietes de situacions que es troba una dona en la vida quotidiana. Des de la dona que es troba a la cua per anar al lavabo i fer una reflexió sobre les seves peripècies per orinar fins a la dona maltractada pel marit i per l’inspector de policia qui li vol fer creure que la seva injustícia és una patologia psicològica. D’aquest petit, però significatiu ven-tall de situacions aques-tes novelles actrius són capaces d’extreure’n una representació original, amena i divertida fins a convertir-les en una lliçó que moralitza sobre la situació de la dona en el nostre país. Cal remarcar la capacitat d’aquest grup de noies per comunicar moltes coses a partir de quatre objectes que con-formen l’atrezzo i de les seves veus, gestos, acti-tuds dalt de l’escenari.

Prèviament, va tenir lloc una altra representació que van dur a terme alumnes de primer cicle: Miranda Teulé, Helena Lorza, Marta Dotres i Susana Pérez. Aquestes van interpretar petites històries grotesques sota el títol Històries Efímeres. Eren de di-ferents autors, com per exemple Kar Valentin, i representaven situacions típiques de la vida quotidiana.

El 29 de maig van actuar per als alumnes de l’institut al centre parroquial, i el 30 de maig per a tot aquell qui volgués anar-hi.

MireiA & AnDreA

TEATRE. DONES...? Sí, DONES!

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 20092�

Com diu la llegenda, el dia 23 d’abril és un dia per regalar roses a les noies, i llibres als nois, o al revés.

Però també es pot optar per regalar altres coses. Aquest any l’institut de Canet ha optat per seguir la tradició literària anual. Així doncs, les primeres hores van ser de classe i a partir de les 11 va començar la festa amb un intercanvi de llibres i xocola-tada. En acabar l’hora d’esbarjo, es va re-unir l’alumnat per anar a l’envelat i veure els diversos actes preparats. En primer lloc, es va dur a terme el lliurament de premis del Certamen litera-ri els guanyadors/es llegien un fragment del seu treball. També es van lliurar els premis del concurs de Passatemps Matemàtics. El guanyador de 1r cicle va ser en Fran Gar-cía Sarmiento, de 2n d’ESO C. Després els nens i nenes de 1r d’ESO van cantar la cançó Mamma mia, tancant l’acte. A la tarda, l’alumnat tenia l’opció d’escollir una pel·lícula, prèviament ha-vien agafat uns tiquets per veure-la i poder gaudir de les instal•lacions de l’institut.

A continuació us expliquem, breument, en què consisteix el concurs de pass-atemps matemàtics.

-En que consisteix el concurs de Passa-tempsmatemàtics?És una competició per veure qui aconse-gueix més punts en uns exercicis de mate-màtiques. -Quantesrondesesfan?En fem 20.

-Quantsconcursantspodenparticipar?Pot participar-hi tothom qui vulgui ,no hi ha límit.

-Creieuquelaspreguntessóndifícils?Home, depèn, algunes sí.

-Finalment, quins són els premis que

Diada de Sant Jordi 2009

lliurenalsguanyadors?Cada any regalem una cosa diferent. Els noms dels guanyadors i els premis es lliuren per Sant Jordi

-Tu personalment creus que aquestesprovesajudenamillorarelsalumnes?Sí, crec que ajuden a millorar les seves ca-pacitats.

Doncs, moltes gràcies al Departament de matemàtiques per la seva col·laboració A continuació , trobareu els escrits guan-yadors del certamen literari. Esperem que us agradin.

HeLDA & HeLenA & FerrAn

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 2�

texts guanyadors

Do lor incomprès Lali Porto (2 eso)

Un llamp va il·luminar una petita habitació on tot semblava aban-donat. La pluja colpejava amb fú-

ria contra les finestres, i se li sumava l’aire que augmentava la força. Un altre llamp va caure, aquesta vegada a prop d’allà, i va tornar a il·luminar l’habitació. Era de proporcions petites i no es podia distin-gir gaire el mobiliari ja que estava tapat per uns grans llençols o mantes negres, semblants a les que es posen quan vas de viatge durant un llarg període de temps. Es podia dir que allò estava abandonat des de feia setmanes. En el centre, una figura s’alçava en la foscor. Es podia dis-tingir gràcies a la pal·lidesa de les seves mans i rostre. Al terra de l’habitació, reposava un matalàs amb una manta llardosa i bruta i al seu costat, una gerra d’aigua dipositada sobre una simple safata amb dos panets florits. La figura es va encongir després que un altre llamp, l´ il·luminés la cara. Era ossuda i pàl·lida, desfigurada pels constants abusos dels seus pares i oncles. Plorava a moc estès mentre se subjectava el braç dret, on hi tenia una ferida petita però profunda que no parava de sagnar. Les seves mans eren igualment pàl·lides i ossudes, donava la sensació que era un cadàver. I no li faltava massa. No menjar durant un mes i mig ja crea els seus problemes, però, a més, sumar-li

que tènia leucèmia no li feia gens de bé. No semblava que li quedessin més de dos dies de vida. Era un noi en la tendra edat de nou anys el que havia de passar per això, i a aquesta innocent edat, no es po-dia fer gaire. Van començar a sentir-se persones pujant les escales després d’un fort cop de porta per la qual cosa el nen va deduir que era la porta principal. S’arrossegà, al no poder fer res més, fins a una de les cantonades en un llastimós intent que no el trobessin, mort de por i cansat. Però va ser en va. Després de sentir com el cadenat que mantenia la porta tancada cedia, es va obrir de bat a bat i cinc siluetes van entrar, dues dones i tres homes. Portaven dos d’ells un bastó de fusta i una agulla amb el fil. Tot just fer dues passes cap a dins, van buscar el nen amb la mirada. El van trobar en una cantonada gràcies a l’enllumenament d’un altre llamp, que va fer ressonar la casa mentre els adults el van mirar amb expressió cruel i freda, per a després esbossar un lleu somriure sarcàstic.-Vine aquí, marrec inútil -li ordenà el més gran d’ells mentre els seus ulls express-aven una hostilitat sense raó cap a aquell indefens nen- Ja! El noi, fins i tot espantat pel que li po-guessin fer, no es va moure del seu lloc,

però va començar a tremolar exagera-dament en veure’s novament atrapat i acorralat davant d’aquells monstres que es feien dir “família”. La dona que era més propera, la seva tieta, se li va acostar amb expressió furiosa i el va agafar pels cabe-lls per endur-se’l arrossegant-lo cap a la resta de persones de l’habitació, mentre el nen només articulava xiscles de dolor, tant per les estrebades com per la ferida fins i tot oberta que notava bategar amb inconfusible dolor al seu braç. Tot just arri-bar davant els altres quatre, el va llançar sense cap remordiment al terra causant-li més rascades i contusions, per a després donar-li una altra puntada de peu fent que es retorcés i xisclés. Va alçar la mira-da amb dificultat per les contusions, però va tornar a mirar al terra mentre plorava, deixant caure unes llàgrimes vermelles , que reflectien la sang que se li havia esca-pat pels cops i la ferida. De nou, però, algú el va alçar. Aquesta vegada era la seva mare, el va alçar gairebé sense deixar que es recolzés al terra, tocant només amb les puntes dels peus. Ell tancava els ulls amb força mentre intentava amb totes les se-ves forces no cridar de l’agonia que sen-tia. Ella s’ ajupí per quedar la seua cara a la mateixa alçària que la d’ell, sense deixar-lo anar ni afluixar-lo en cap moment. Es va quedar mirant-lo amb una ganyota de disgust.-Què et pensaves? Que podries eludir-nos després de ser tal deshonor per a la famí-lia? –li va preguntar mordaçment mentre el noi contenia el plor.-Pe-però... Què vaig fer mare perquè em pegueu així? -va aconseguir articular amb veu molt feble i ronca fent-lo tenir un as-pecte fins i tot més fràgil.-¡Néixer! -li va cridar aquesta vegada el seu oncle, un dels que no havia participat. Després d’això, la seva mare el va llençar de nou al terra amb força i el seu oncle li va donar unes altres tres punta-des de peu , causant-li noves contusions i trencant-li alguna costella. En això, l’últim dels homes, el seu altre oncle, se li va apropar i es va ajupir a pocs centímetres de distància quedant cara a cara, mentre portava el bastó a la seva mà dreta reme-nant-lo i ara mirant-lo amb falsa innocèn-cia i alguna cosa d’arrogància.

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 200926

Aquesta història no comença amb hi havia una vegada o fa molt de temps o fa molts i molts anys...,

sinó que aquesta història es desenvolupa a Canet de Mar, en un institut anomenat IES Lluís Domènech i Montaner. On els professors ja no són el que eren. El dia quinze de setembre quan els alumnes de primer d’ESO van arribar a l’institut el van trobar molt malmès. Les parets queien a trossos, les taules eren totes pintades i ratllades, les cadires pin-tades amb guix, total que quan els alum-nes de primer van veure aquell desgavell encara es van espantar més del que ja ho estaven. A primera hora, a una classe de primer, els hi tocava anglès. La Maria, la professora, va agafar el radiocasset i el va posar a tot volum, els alumnes cridaven de dolor i no van sentir res fins a l’hora del pati. Un cop al pati, la majoria dels alumnes van anar a la cafeteria. Tots demanaven bosses de patates i en Joan, el director, hi va anar corrents, les hi va prendre, i se les va menjar. Els alumnes estaven molt enfa-dats per aquell fet però no hi podien fer res perquè en Joan era la màxima autori-tat de l’institut. Després del pati tampoc va anar molt bé que diguem, el professor de matemàti-ques en Lluís, es va dedicar a pintar les pa-

rets de la classe mentre cantava i ballava. Una hora més tard, en Pau el professor de música, va agafar la flauta i va començar a tocar un cançó desafinada i els va dir que la repetissin, però els alumnes la van tocar afinada i en Pau els hi va posar un negatiu. Els alumnes, enfadats, se’n van anar a dinar a casa, però no van explicar res als pares perquè sabien que no els creurien. A la tarda tocava castellà, però el pro-fessor no va venir i tots els alumnes de primer van avançar feina. Al cap d’un estona va venir en Joan perquè estava de guàrdia, va agafar retoladors i es va posar a pintar les taules dels alumnes. Després tocava català amb la Meritxell però, enlloc de fer classe es va dedicar a tirar papers per la finestra. Quan es van acabar les classes, els alumnes se’n van anar cap a casa pensant que l’endemà seria un altre dia. Anaven passant els dies, les setmanes, els mesos, fins que un dia una noia de primer que es deia Mar, va decidir posar fi a aquella situació. Va organitzar moltes reunions d’alum-nes i van arribar a la conclusió següent: organitzarien una revolta contra els pro-fessors. I així ho van fer, la setmana se-güent, van esperar que la Carme de con-sergeria obris la porta i van entrar amb tota la naturalitat del món. Un cop van

ser a les taules de ping-pong, van treure totes les pancartes, xiulets, etc. Quan els alumnes de segon, tercer i quart d’ESO els van veure es van unir a ells, en aquest ins-titut ja no hi havia alumnes de batxillerat, perquè feia molt de temps que s’havien cansat dels professors. En aquella revolta tot va funcionar de meravella fins que els professors es van unir als alumnes sense saber perquè protestaven. Els alumnes sense saber que fer van tornar a classe. Els hi tocava català amb la Carme, que a part de dedicar-se a tirar papers per la finestra, els hi va dir que escrivissin una història o un poema per Sant Jordi. La Mar s’hi va voler apuntar perquè a ella li agradava molt escriure. Va pensar que podia escriure una història sobre el seu institut on els professors es compor-tessin com els alumnes i els alumnes es quedessin bocabadats amb aquesta acti-tud. Aquestes històries del concurs litera-ri van ser exposades al taulell d’anuncis del passadís de primer, a la vista de tots els alumnes. Aquests van veure reflectits el seu comportament diari amb l’actitud dels professors en aquesta història i van decidir fer un canvi radical perquè el seu institut no fos un institut capgirat i fos com hauria de ser, un institut normal.

L’INSTITUT CAPGIRAT Marta also (1 eso)

-Mathew, Mathew -va començar mentre remenava el cap en senyal de cansament molt ben fingit, fent que el noi s’ho em-passés innocentment- Un deshonor i...cosa -va dir despectivament en no trobar una mica apropiat en el seu repertori per al- com tu és igual a un insult a tot el món -remarcant les paraules. Mathew va obrir els ulls en desmesu-ra, però no exactament pel que havia dit, ja que hi estava acostumat, sinó perquè el seu oncle li va donar una bastonada a la cara fent que la girés involuntàriament i donés la volta per la força usada. Tot se-guit, nous cops, bastonades i insults van tornar a caure-li. L’altre, el seu pare, porta-va l’agulla a la seva mà esquerra i en l’altra, un vidre que semblava bastant afilat. Li va fer uns quants talls pels braços, espatlles, tòrax, cames i mans, deixant fe-

dre una decisió. La seva tieta, en acabar, se’n va anar amb els altres, i després de burlar-se de Mathew van sortir de l’habitació deixant-lo semi inconscient. Ell va intentar moure’s, però va notar que no podia i la visió va començar a tornar-se negra i a perdre la noció del temps. Una llàgrima rebel se li va escapar de l’ ull esquerre.-Si us plau...que...això...acabi-la veu se li va trencar. Mentre deixava anar un últim sospir i es sumia en la inconsciència, va poder sentir feblement moltes sirenes que so-naven, i, al seu torn, els xiscles de la seva família. Després, abans de caure incons-cient, la porta es va obrir de cop, i per ella, dotze siluetes amb placa de policia van entrar en l’habitació.

Fi

rides que sagnaven constantment pel seu camí. Després, es va apropar a la seva oïda per xiuxiuejar-li:-Això és perquè t’ajudi a recordar el que ets de nou... -va dir mentre tornava a aixe-car-se i l’observava amb diversió.Davant d’això, només va poder mirar-se dificultosament les ferides, comprovant que tenia marcat:NO MEREIXES RES MILLOR QUE AIXÒ, MONSTRE Després, els mirà amb por i dolor re-flectits en la seva mirada, sense poder moure cap part del seu cos. Tot seguit, la seva tieta va agafar l’agulla i va començar a cosir-li sense cap mirament les ferides, però no tancant-les totalment, fent que fins i tot sagnessin. La seva mare, per pri-mera vegada en la seva vida, es va sentir molt culpable per allò, i per això, va pren-

texts guanyadors

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 2�

Canet de Mar, 21 de febrer de 2009

Estimat:

Amb una mica de rancúnia i tristesa m’he decidit a escriure’t aquestes paraules.

Ben cert és que he de reconèixer que t’estimo, que t’he esti-mat sempre des del moment en què et vaig conèixer, i que t’estimaré fins que algú altre ocupi el teu lloc en el meu cor.

Em sap greu decebre’t dient-te que jo no sóc la persona a qui estimes, per desgràcia.Va haver un temps en què vaig creure que sí, que m’estimaves. Ara ho recordo i m’adono que no, que només era amistat recoberta de felicitat.

Jo en canvi, sí que t’estimava, i no he deixat de fer-ho. Podria arribar a dir que aquest sentiment ha crescut en els últims mesos.

Doncs sí, encara avui, després de gairbé un any i mig d’haver-te conegut crec que estic completament enamorada de tu, amb tots els tòpics i ximpleries que això significa.

Recordo aquell estiu com a una cosa llunyana, però màgica. Quan les teves paraules d’amor m’omplien els pensaments d’il·lusió i felicitat. Quan tot era de color de rosa i l’única cosa que volíem era estar els dos junts. Ara sé que ho fingies, o almenys, que el teu amor no s’igualava al meu. És un record dolç i amarg a la vegada .Encara ara, en aquesta tarda ennuvolada d’hivern, espero, a que vinguis per darre-re, m’agafis fort de la mà i em consolis, amb el teu somriure encantador i les teves dolces paraules, d’aquesta tristesa que m’envolta.

És graciós veure com somio d’aquesta manera, sense cap esperança. Però aquests somnis mantenen viva la meva feli-citat .Quantes han estat les nits que m’he adormit pensant en tu! I les vegades que he despertat agafant-te la mà? No ho sé. I les hores que m’he passat repassant una per una les escenes que he viscut amb tu? Sincerament, no ho podria dir.

Tinc tots aquests moments guardats a la memòria sota clau i no els puc alliberar. És impossible esborrar tots els records que tinc de tu, per més que vulgui. M’has fet massa mal, però també m’has fet massa feliç.

A vegades em poso a buscar dins la memòria i trobo moments que feia temps que no els obria. Aquelles dues setma-nes que vam passar separats, recordes? Jo sí. Recordo com se’m van fer llargs aquells dies, sense escoltar la teva veu i sense poder-te veure.

Doncs sí, me’n recordo d’això i de moltes coses més. De coses que segurament tu vas pas- sar per alt i que jo, en canvi, les vaig recollir per guar-dar-les a la meva caixeta dels records, i tancar-les per sempre més. Tan bé les vaig tancar que ara no les puc treure. Què he de fer per oblidar-me de tu? perquè tots aquests records puguin sortir de la caixa? És molt difícil oblidar una persona i no me n´he adonat fins ara.

No crec en els miracles i no crec que et pugui oblidar així com així. De moment em toca esperar que una altra perso-na ocupi el lloc que tu estàs ocupant en el meu petit cor, que està ansiós perquè algun altre cor l’estimi. Ara, el lloc que jo vaig ocupar l’ocupa una altra persona. I espero que siguis feliç amb ella, i que la facis feliç, tant com em vas fer a mi.

M’acomiado de tu demanant-te que no et preocupis per mi. Pot ser que aquestes paraules que pretenen ser d’amor no t’hagin afectat gens, o pot ser que t’hagin fet plorar. Sigui com sigui no vull que pateixis per mi

És veritat que estic trista, i que ho estaré, perquè el meu desig és tornar-te a tenir. Però sé que això és impossible i he d’aprendre a resignar-me.

T’he donat la meva felicitat perquè la puguis gaudir, veient-te content ja em conformo.

M’encanta veure’t somriure.

Teva

P.D.: Has de saber que si algun dia deixo d’estimar-te no t’oblidaré, sinó que, simplement, formaràs part d’un tros més petit del meu cor, però no menys important.

texts guanyadors

La carta de l adéu

‘

stephenie Clark

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 20092�

PrimaveraTic tac, tic tac,

ara plou ara neva,ja és primavera.

Venta tramontana,venta mistral,

mentre a la muntanya,comença l’estrall.Aigües embugides

corrent avall,transparents com un mirall.

Els ocells cantan,i a l’hivern espantan les flors blanques,

a totes les branques.Hi han tantes,

que a l’ambient li encanta.El vent s’enreda

i l’aroma a primavera.Al sol a l’horitzó,

ens canta una cançó,allargant la melodia

cada dia. El cel rogenc,

darrere l’atmosfera,ens envía temps enrere.

FeT Per: eL SoL.

Estel

Estel del meu cel tu m’ il·lumines,Jo et busco a la nit cada dia.

Tu ets el meuàngel la meva alegria,et tinc al meucor amb molta emoció.

Et busco entre altres Però tu sempre estaràs al meu cor i, mai te’n aniràs.

Jo et vull per sempre per tota la vida tu estaràs al meu cor mai se’n oblidarà de tu.

MireiA GArCÍA (1 eSo)

SENSE TU

Las meves llàgrimes afoguen el marTu ets el lloc en el que vull estarSe que és difícil d’explicar.

Perseguint un d’aquest camíEm va portar fins a tu el destíA veure quan arribes a mi.

No paro de pensar en tu des d’una habitacióEs barallen per tu la meva ànima i la passióPensa, reflexiona abans de fer una mala acció.

Teves son las meves paraulesTeus son els meus secretsMeu es el càstig d’allunyar-me més.

Ets delicada com una rosaI tan fràgil com el cristallComparem, soc un simple raspall.

Tanco els ulls i veig una realitatCom la distancia que ens separaEntre tu i jo fes com el que espera.

Gràcies per les teves 12 cosesGràcies per una historia de 2 tan meravellosaEstar sense tu em destrossa

No vull que t’envegisXiuxiuegem a la orellaAlgo com sempre estarem units

M’és igual el que pensi de mi tot el meu voltantTot es va quedar curt al intentar donar-te el meu amorI la veritat y ja no se si vull estar amb tu

Guarda el comportament de els nens petitsCom per el fet de treure-li una joguinaEn 5 segons val tenir-la

Tinc una espina clavada Que s’esgota com la tintaNo tot es tan bonic com t’ho pintan

No es que el meu cor no s’hagi trencatEs que ja no es el mateixJo volia pero em vas deixar com un gat

Els meus ulls estan secs ja no plorenPero vull deofegar-me de aquest pes que em controlaPot ser l’amor no existeix, perqu creiem en ell?

Las promesses son metirasEl silenci ens escoltaLa nostra vida es un contiua lluita

DÍDAC SAnTAMAriA (1eSo)

1a. Categoria POESIA

1

2

3

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 29

1RECORD DE SAL

Cap onada Cap record L’espera de la mort.

La teva ànima, Closca de caragolaEsquerdada,Un dia va esta plenaDe sal i blaus llampants.

Del mateix blau encès Que cremava les teves horesVoreta de la platja, Mentre la remor d’ones,Lentament i plàcida, Ens adormia.

De la mateixa salQue amb paciènciaI insistència d’onesHa colpit aquestes roques,Plenes de foradetsOn s’amaguen els crancsEntre salabrors d’escumaI sons de cisterna.

Sal i blaus llampantsForjaren l’ànima de marinerQue has portatTota la teva vida.

Ara, tens la malaltia de la mar,La malaltia de l’oblit,Que s’ha empassat tota la blavor,Tota la sal, I també aquells amors adolescentsD’humitat de fusta. AvuiNi tan sols reconeixeries aquella olor!No recordes res, ni tempsQue la tempesta et tombi la barcaI provar el gust salat de la mort.Si fores conscientEt neguitejariaRecordar tot allò,Ni que fos per un moment...

La memòria és el perfum de l’ànima diuen,I la teva ànima un diaVa esta plena de salI blaus llampants.Quin contrast amb el blau tan apagat D’aquests llençols,On t’has ancoratAls batecs innecessaris que encara et queden!

Avui per dinar t’he fet brou,Encara notes el gust a sal?

DAGnA, Un DiA MerAveLLóS.

INSTANTSNo hi ha paraules per descriureel que em fas viure.

Quedar-nos a mil·límetres de separació entre nosaltres,amb la punta dels nas fred tocant la de l’altre.

Ben a prop, sentint l’aire que respires fregant el meu cos.tu i jo, tan sols nosaltres dos.

Que els teus porus de la pell són els meusque la teva sang corre per les meves venes al ritme de les passes dels meus peus.

Mirar-te als ulls, fixamentmentre sento que viatjo, volant amb el vent.

Sentir que un llamp com d’electricitatpassa per la meva panxa de dalt a baix, de costat a costat.

I poc a poc sentir que una força m’impulsa cap a tu,cap als teus llavis, cap als teus ulls.

Sentir i incitar un petó sense arribar a fer-te’l,per morir-me de ganes fins a robar-te’l.

Desitjar unir-me a tu, en una sola personafusionar-nos com la lletra i la música, la cançó que sona.

Veure’t somriure,i sentir unes ganes immenses de viure.

Sentir-me trista, buida,i necessitar que tu em tornis la vida.

Abraçar-nos fort, ben fortfins a notar-me protegida d’allò que pot trencar-me el cor.

Miro a les estrellesi és com si fossis la que més brilla d’entre totes elles.

Sento el tic tac del rellotgei en realitat no m’importa.

T’agafo la mà,i espero que el nostre camí no acabi demà.

Et miro i tremoloper imaginar que un dia em faltes, i després moro.

Escolto les teves paraules,i fins i tot entenc els teus silencis quan no em parles.

Et penso i et rumio,i per si no en tens prou, també et somio.

M’imagino que arriba la fi,i no sóc capaç de simular què se’n faria de mi.

Intento explicar-te el que signifiques,i comparat amb tu res s’acosta, ni una mica.

Et prometo el que és etern,tot i no ser capaç d’imaginar la continuïtat infinita del pas del temps.

Et regalo el meu jo,perquè ho converteixis en el que et falti i fins i tot facis de mi el que no sóc.

Pel que hem passat i el que ens queda per endavant,seguirem vivint, seguirem somiant.

Perquè et vull i et necessito,com l’aire que respiro.

I no m’atreveixo a posar-li al poema punt i final,perquè sigui en memòria o en vida, això és una història immortal.

nenA iMAnTADA

2

3a. Categoria POESIA

Com ja vau veure en la propaganda deixada per les classes i a l’institut, aquest trimestre hem organitzat el I Concurs de Fotografies. Hem de dir que pensàvem que no hi par-

ticiparia gaire gent, però sorprenentment hem tingut bastants participants. I tot i que decidir-nos per un guanyador ha estat molt difícil, al final ens hem decantat per la fotografia del violí,

feta per l’Andrea Munrabà, la nostra companya de 4t d’ESO. Fe-licitats, Andrea! Ens agradaria recordar-vos que a l’institut trobareu exposa-des les fotografies que més ens ha agradat a l’equip de redacció, per tal que vosaltres també podeu gaudir d’elles. HeLenA & HeLDA

I CONCURS DE FOTOGRAFIAA

nd

rea

Mu

nra

bà

Àfr

ica

Alà

Ari

ad

na

Art

ur

Lov

ain

a

Geo

rgin

a

Hem organitzat un Concurs de dibuix per conèixer els petits artistes d’aquest centre. Ens ha costat molt decidir-nos pel dibuix guanyador, ja que el nive-ll era molt elevat. Tot i així, al final

hem escollit el dibuix d’en Jerry Ruiz de 3rC. Moltes felicitats Jerry. Tens un gran talent! Recordeu que podeu trobar el dibuix guanyador i els finalistes, exposats a l’institut!

CONCURS DE DIBUIX

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 21 - JUNY 2009 ��

L’equip de redacció, en aquesta edició, voldria denunciar que les porteries del pati estan en mal estat. Qui són els respon-

sables? Com que això mai no ho podrem saber, només volem recomanar que quan ens les arreglin les cuidem entre tots, per-

què l’institut som tots. I continuant amb el pati, també volem dir que el pati continua estant brut a l’hora d’esbarjo. Si us plau no siguem bruts, utilitzem les papereres!

L’equip de redacció

RACÓ DENÚNCIA

El primer canvi que s’ha fet ha estat al pati a les zones de les pistes. S’han aixecat uns murs de protecció per les plantes i se n’han tornat a plantar de noves. També han arreglat les

porteries. El següent canvi ha estat a l’aula d’idiomes on s’han posat nous ordinadors, concretament, vint ordinadors comptant el del professor. El del professor consta d’un programa que fa que ell sàpiga en tot moment què està fent l’alumne/a, i per tant, no hi ha la possibilitat d’entrar en altres pàgines d’internet. Aquestes millores han servit per potenciar les llengües es-trangeres, ja que s’usa per fer video-conferències amb alumnes

d’altres països de parla anglesa. Aquest projecte ha costat uns 20.000 euros. També està previst que totes les aules puguin tenir un equip multimèdia. Això es farà al llarg d’aquest curs i sobretot el curs 2009-2010. Un canvi que ja està engegat és que el curs vinent, amb la col·laboració del Departament d’educació, l’institut, l’ajuntament i “Comediants”, s’impartirà una nova modalitat de batxillerat, la d’arts escèniques. I per últim, dir que ens han tornat a pinta les línies de joc del pati. Aquí exposem fotografies dels canvis:

Canvis a l’institut