Revista final

Modernisme

Paola Soto TREBALL DE SÍNTESI 1 Àngela Saperas EL MODERNISME Pau Martín TERCER D'ESO

Els Arcs

3r ESO

Paola Soto

Àngela Saperas

Pau Martín

23/05/2016

Modernisme


Índex

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Expectatives del treball de síntesi (tutoria)

1.2. Activitats de socials (vídeo)

1.3. Activitats de francès (Art Nouveau)

1.4. Activitats de naturals (cultura científica de l’època)

2. SAGRADA FAMÍLIA

2.1. Resum visita i activitats de matemàtiques

2.2. Casa Macaya

2.3. Casa de les Punxes

2.4. Palau del Baró de Quadras

2.5. Palau de la Música i activitats de música

2.6. Mercat de la Boqueria

2.7. Edifici dels Quatre Gats

3. HOSPITAL DE SANT PAU

3.1. Resum de la visita

3.2. L’Exposició universal

3.3. Arc de Triomf

3.4. Passeig monumental de Sant Joan

3.5. Castell dels Tres dragons

Modernisme


3.6. Hivernacle

3.7. Umbracle

3.8. Font de la Gran Cascada Monumental

4. LA PEDRERA

4.1. Resum de la visita i activitats de matemàtiques

4.2. Pla Cerdà

4.3. Quadrat d’or

4.4. Passatge Permanyer

4.5. Torre de les Aigües

4.6. Illa de la Discòrdia

5. COLÒNIA GÜELL

5.1. Resum de la visita

6. VALORACIÓ

6.1Text argumentatiu de català

Modernisme


Expectatives

Àngela Saperas

Les meves expectatives d’aquest treball de síntesi de tercer, son que crec

que serà més difícil que els anteriors i que haurem de treballar més en

grup, distribuir-nos i organitzar-nos millor compensadament la feina, per

que el treball de síntesi ens quedi be.

Penso que haurem de treballar subtemes dins el modernisme de

Barcelona molt diferents entre ells, i que el que anem fent, exposar

presentacions, fent fotografies, veure vídeos i visites durant el treball de

síntesi seran molt petits treballs que ajuntant-los tots es forma el treball

de síntesi del modernisme.

Per una altra banda, haurem de tenir més responsabilitat, perquè crec

que hi hauran parts del treball que haurem de anar sols, més per lliure i

per el nostre compte. També crec que

treballarem d’una manera molt diferent a quan vam fer els altres treballs

de síntesi de primer i segon.

Espero que després d’aquest treball de síntesi sapiguem millor on se

situen els monuments famosos modernistes que visitarem de Barcelona, i

també aprendrem a moure’ns per Barcelona amb més habilitat i

coneixement.

En conclusió espero aprofitar molt aquest treball i conèixer mes a fons el

modernisme de Barcelona.

Modernisme


Paola Soto

D'aquest treball espero aprendre varies coses, se que el primer dia

estarem perduts ja que tot això es nou per nosaltres però espero que

funcionem molt bé amb el grup, se que anirem a lloc on potser mai aniria.

Vull millorar la puntualitat i saber treballar en grup, organitzar-me millor ja

que és una cosa que no porto gaire bé.

Respecte al grup crec que som persones molt treballadores i responsables

encara que potser no tots ho semblem, estic segura que tindrem les

nostres diferencies, com tothom, de fet les tres persones que constituïm

el grup mai em parlat llavors estic segura de que començarem una mica

amb por per saber que pensen les altres persones de les nostres idees

però, poc a poc anirem agafant confiança.

Crec que el tutor que tenim, el David Leira, ens ajudarà moltíssim ja que és

professor de socials i segur que qualsevol dubte que tinguem ens el resol

molt ràpidament, també puc afegir que és molt fàcil treballar amb ell i et

fa les coses el més fàcil possible i divertides.

Modernisme


Pau Martín

Aquest serà el meu segon any que faig aquest treball de síntesi, l'any

passat em va agradar molt però, hi havia un accés de feina. Espero que

aquest any el treball sigui divertit però, se que haurem de treball també

espero que les visites no es facin gens pesades ni que s'allarguin més del

compte. Tinc la intenció d’aprendre moltes coses sobre el modernisme

que podem trobar a Barcelona, i visitar zones turístiques molt importants

com la Sagrada Família o la Pedrera, que tinc moltes ganes de visitar-les

amb els meus companys

Respecta les visites el que jo espero en aquest treball de síntesis és

conèixer més sobre el modernisme i sobre les cases d'aquella època. Ja he

anat algunes de les cases que veurem i ser mes o menys com són però,

d'alguna d'elles no se la seva història ni quin autor va fer aquell edifici.

Respecte sobre el grup, espero que tots treballem per igual i que ens

repartim la feina per igual i que treballem en grup. espero, que treballin

sense que se'ls hi tingui que dir, sinó, que ho facin perquè volen treure

bona nota i perquè no hagi de fer el treball els altres. Respecte sobre les

exposicions que facin tots els nostres companys intentarem estar molt

atents per després no tenir que buscar informació per internet i

intentarem estar tots atents, per després passar-nos els apunts, per què el

treball en surti bé. Intentaré treballar molt amb el meu grup, i espero que

el treball tingui molt bona presentació i el contingut sigui bo i espero que

ens quedi el millor possible.

Modernisme


Socials

L’esclat del modernisme va suposar el trencament de la monotonia que hi

havia al Pla Cerdà degut a que era un barri construït en només 30 anys.

Això va fer que fos un barri avorrit, amb una arquitectura molt semblant i

senzilla a totes les cases. Aquest moviment va coincidir amb l’Exposició

Universal de 1888 que va promoure Pius i Taulet. Rep diversos noms

depenent del lloc on aparegui Art noveau(França i Bèlgica), modern

style(Anglès), jugendstil (alemanya) ,cesesiumstil (Àustria) i liberty (Itàlia).

Aquest art va ser molt rebutjat per l’Església perquè el modernisme té una

filosofia i una ciència que qüestiona la Església. El modernisme aparegué a

Barcelona en el barri de l’Eixample on avui en dia pots trobar obres d’art a

façanes. Aquesta ubicació era contradient ja que si el modernisme volia

cridar l’atenció, no tenia que fer-ho a carrerons on hi passes poca gent. A

més a més aquesta ubicació era molt difícil de fotografiar (poca

perspectiva per observar les obres. Esclata definitivament quan la burgesia

decideix anar a l’Eixample per tenir una casa de la que en puguin estar

orgullosos i amb la que puguin compatir amb les cases dels seus amics

burgesos. Arran d’aquest fet es crea una certa rivalitat entre els

arquitectes i entre els promotors. Les arts aplicades formaven part a les

cases com al·licients per la seva originalitat. La burgesia catalana era o bé

persones que fugien de la ciutat vella o de les guerres carlines o gent que

venia de fer les Amèriques. La burgesia va establir-se a l’Eixample per

mostrar-se. Van arribar a dir que la Barcelona modernista era la millor de

tota Europa ja que era el lloc on hi havia més quantitat i qualitat. Tot i que

no podia ser sempre bones noticies, ja que com cada moviment artístic té

uns enemics. En aquest cas trobem Eugeni d’Ors. Sentenciava que no

tenia res a veure amb nosaltres i que era irracional i barbar. Ell creu que

les cases s’han de dissenyar amb les regles internacionals. En canvi des de

el punt dels modernistes es l’arquitectura de la renaixença catalana.

Algunes de les obres més criticades van ser els fanals del Passeig de Gràcia

i la Casa Milà que van rebre diversos mofes com: tarada, Barcelonota,

Modernisme


quincalleria catalana... Un artista que va marcar la diferencia va ser Dalí

que va defensar el modernisme. La destrucció sistemàtica de cases

modernistes va ser durant la guerra civil i en la postguerra. També es van

eliminar cases com la Lléo Morera per crear cases noves o la caserna Casa

morera que es va anar destruint i per falta de pressupost no es va renovar.

Després del franquisme es va establir “la solución vertical” és una llei, i

que per la qual, s’afegien dos pisos més al capdamunt de molts edificis

modernistes.

El modernisme va tornar a renéixer quan volien enderrocar la casa Fuster.

Tot i que els espais modernistes actuals són una petita part del que hi

havia fa anys. Cap al 1950 ja començaven a quedar pocs edificis en peu,

degut a que tots es van comercialitzar, i els que no enderrocats i canviats

per edificis comercials més nous. Així doncs parlem de dos principals

destructors:

- El noucentisme i el franquisme.

- La nova generació que es vol comercialitzar.

Actualment parlem de la Barcelona modernista com una de les millors de

Europa, si no la millor. Això es degut a que es fa fer una exposició de Gaudi

a Nova York. Arran d’aquest fet van venir turistes i es va anar fent més

famosa.

Modernisme


Naturals

Aquest era un anunci d’un medicament, remei per evitar o lluitar en contra de la

obesitat segons el que possa a la noticia era unic al món i tera de llarga duració.

Clicerofosfato de Cal, anunci de un tonic que reconstrueix i era antireumatisme

Modernisme


Depurador de sang, el mes poderos de els depuradors que existeixen

Aquest a noticia es del segle XX, 23 d’octubre “la lucha contra la gripe se

ha convertido en una carrera contrarreloj” la grip estava mola potent

aquella epoca i el que estan intenta y es trobar un medicament per curar els

simptomes i els mlestars o almenys reduirlos perque mori menús gent.

Modernisme


Modernisme


Sagrada Família

La visita a la Sagrada Família està dividida en dos parts:

Primer veurem un vídeo, de com serà la Sagrada Família quan acabin les

obres, aquestes obres estan pagades per donatius de la gent de la ciutat i

actualment també es paguen amb les entrades. Es preveu que les obres

començades per l’arquitecte Antoni Gaudí al 1882 acabin al 2026

coincidint amb el centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí .

Més tard farem unes activitats amb unes tauletes tàctils, on haurem de fer

uns exercicis sobre les seves obres, estructures i característiques

principals. Uns minuts després hem sortit del lloc on estàvem veient el

vídeo i hem anat a la façana de la passió, la façana més actual .Després

ens han explicat diferents

curiositats i

característiques sobre el

propi l’edifici, com per

exemple l’altura de

l’edifici que no farà més

de 172m, perquè un edifici

no podia ser més alt que

la muntanya de Montjuïc,

ja que res superava a la creació de Déu. També em parlat sobre les ultimes

hores de Jesús abans de la seva mort, representat en diverses escultures.

També podrem veure el quadrat màgic, és molt curiós ja que representa

els anys que tenia Jesús quan va ser crucificat, i totes les columnes, files i

diagonals del quadrat màgic els seus nombres sumen 33. Després

entrarem dins de la Sagrada Família, i observarem diverses façanes com: la

façana de la glòria, les columnes que representaven arbres, també el

cristalls de vidre dissenyats per Joan Vila-Grau, i construïts per l’empresa

de Josep Maria Bonet. Aquests no són molt antics, es van començar a fer

sobre l’any 1999.

Modernisme


El misteri del Quadrat Màgic

Avui hem visitat la Sagrada Família i hem observat que a la porta de la Passió, a la part

de l’esquerre de la porta principal

hi ha un quadrat màgic. Pels que

no saben que és un quadrat

màgic, és una taula amb números

escrits i formats per nombres

consecutius i diferents, sense

repetir cap número; començant

pel 1, col·locats ordenadament

per files i columnes, A demés si

sumes les files i les columnes

donen el mateix resultat. I si les

diagonals del quadrat també donen el mateix resultat podem dir que és un quadrat

màgic perfecte.

Si ens centrem en aquest quadrat màgic, veiem a simple vista que és una taula de 4

per 4. I si calculem quan donen les seves files i columnes dona 33 i les diagonals també

dona 33. Aquest número té un

significat concret, el seu significat és el

any que va morir Jesús i son els anys

que tenia quan va ser crucificat a la

creu. Per una altre banda si ens fixem

en la definició de quadrat màgic

perfecte veiem que no ho és perquè té

nombres repetits com el 10 i el 14 i

falten dos números com el 12 i el 16.

En canvi, el gravat que va dibuixar

Albert Durero al segle XVI, titulat La

Melancolia podem observar que surt

l’any que va ser dibuixat, l’any 1514, i

el nombre màgic es 34 i aquí podem observar que és perfecte ja que les diagonals

també donen 34 i ni repeteix ni falten cap nombre, tots són consecutius.

Modernisme


El nombre màgic d’un quadrat màgic d’ordre 5 és 65, això ho sabem fent dos càlculs, el

primer és sumar tots els nombres del 1 al 25 i, un cop sumats que dona 325, dividir-lo

per 5, perquè el quadrar es d’ordre 5, i el resultat final es 65

Càlculs:

1r. Sumem tots els nombres del 1 al 25.

325

2n. El resultat el dividim per 5.

3 és el nombre màgic

Casa de les Punxes

La casa de les Punxes o casa Terradas és un edifici dissenyat per

l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Inscrit entre els carrers de

Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a

l'Eixample de Barcelona. La casa es va

construir el 1905 per encàrrec de les

germanes Terrades, que volien unificar

tres immobles de la seva propietat. Puig

i Cadafalch va projectar un edifici

d'aspecte medieval, amb elements que

recorden el gòtic europeu. Una de les

característiques d'aquest edifici són les

seves sis torres, coronades per sengles

agulles de forma cònica, cosa que li va

donar el nom popular de casa de les

punxes. Per a la construcció de la façana

es va utilitzar el maó. En aquesta, poden

veure's alguns plafons decoratius; un

d'aquests, en el qual apareix sant Jordi,

té escrita la següent llegenda "Sant

Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat". La decoració en pedra amb

Modernisme


dibuixos florals de tribunes i balcons és plenament modernista. La teulada

és a doble vessant.

Palau del Baró de Quadras

El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista construït per Josep

Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Es troba a l'avinguda Diagonal, 373 de

Barcelona. Actualment és la seu de l'Institut Ramon Llull.El Baró de

Quadras va encarregar a Puig i Cadafalch l'any 1900 construir la seva nova

residència a Barcelona després

d'haver acabat el seu palau a

Massanes. L'edifici està ubicat en

un terreny estret amb façana a

l'avinguda Diagonal i al carrer de

Rosselló, amb dues façanes

completament diferents. És fruit

de la reforma d'una antiga casa

de lloguer amb façana al carrer

Rosselló, on encara són visibles

alguns elements de l'estructura

preexistent. La residència del

Baró de Quadras s'instal·là a les

plantes baixa i primera,

destinant-se la resta a habitatges

de lloguer. Així, els elements més

importants de l'edifici són la façana a la Diagonal i als espais i decoració

interior de la residència de baró. La façana a la Diagonal és un exemple de

la característica de Puig de reinterpretar façanes gòtiques del nord

d'Europa. A l'interior, amb un disseny molt heterogeni però molt

representatiu de la manera de fer de Puig, es repeteix l'ús d'elements

escultòrics goticistes amb profusió de l'ús de ceràmica de colors amb una

certa influència de l'arquitectura islàmica. La façana posterior és més

convencional, amb una decoració que recorda l'estil Sezzesion vienès.

Modernisme


Josep Anselm Clavé i Camps

-Com va culturitzar els obrers?

-Aplegant-los en societats

corals.

-Quin va ser el primer cor

que va fundar?

-El primer va ser l'Aurora.

-Com se'l va anomenar a

apartir de l'any 1857?

-Se'l va anomenar Euterpe

-En quin any va

compondre les flors de

maig? I lo Pom de flors?

-Les flors de maig les vaig

compondre l'any 1858 i lo Pom de flors l'any 1859.

-Com eren aquestes dues composicions? Eren composicions romàniques i

populars

-Que era el wagnerisme?

-Era un corrent misical que s'estengue per Europa cap a finals del segle

XIX.

Modernisme


Enric Morera

-Qui va ser?

-Vaig ser el compositor català

més representatiu de l'epoca

modernista.

-Era un home que no tenia

"casa fixa", per què?

-Sí, vaig viatjar molt i mai no

em vaig establir en un lloc, de

fet he viscut a 3 llocs:

Argentina, Barcelona i

Brussel·les.

-En quin any va fundar la

Societat Coral Catalunya Nova?

-La vaig fundar l'any 1895

-Quantes obres compren la

vostra producció?

-La meva producció era molt

extensa, comprèn unes 800 obres

-Quines van ser les obres mes populars?

Las mes populars van ser:

-La Santa Espina

-La Cançó nostra

-Al Mar Llatí

-L'Empordà

Modernisme


L'Orfeó Català

-Què és?

-És una societat coral fundada l'any 1891, va ser capdavanter del

moviment orfeonostic

català.

-Quins van ser els origens

de l'Orfeó?

-Inicialment només

constava d'un cor masculí i

més tard s'organitzà una

secció infantil. -

Posteriorment es va fundar

la secció de dones.

-Que va crear l'Orfeó

català?

-Una revista, la revista

musical catalana.

-Quan va se clausurat

l'Orfeó?

-Durant el periode de

Dictadura de primo de Rivera, l'Orfeó va ser clausurat uns mesos.

-Actualment que fa l'Orfeó?

-Actualment manté l'ensenyament musical de nens i nenes

Modernisme


La Boqueria

Va ser projectat per l’ajuntament al any 1840 la primera pedra al dia de

Sant Josep es va col·locar Perquè va ser el dia en els que els polítics

liberals van assaltar l'antic convent. El sostre es va transformar Al 1914 al

final de les obres. L’encarregat de l disseny i de portar a terme les obres va

ser Mas Vilà i les obres

es van realitzar per

l'empresa LA

MAQUINISTA

TERRESTRE I

MARÍTIMA. Aquest

arquitecte era deixeble

de Josep Mas i Dordal

Ell Va projectar la

façana neoclàssica de la

Casa de la Ciutat de

Barcelona, realitzada

entre els anys 1830 i

1847. Molt discutit va

ser el projecte inicial en

el qual s'incloïa

l'enderrocament de la façana anterior gòtica.

Modernisme


Quatre gats

Aquest es el restaurant dels 4 gats, és un edifici residencial construït en el

14 de juny del 1987 d’aquí aquest 1986 , possiblement quan van fer

aquest adorn, ha estat creat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. El

trobem al carrer de Montsió numero 3 a Barcelona esta a prop de la via

laietana a la altura de la parada Urquinaona. Actualment es coneix com el

restaurant o bar dels 4 gats, aquest edifici te importància cultural perquè

es feien diverses exposicions d'art on hi havien personatges especials com

Pablo Picasso, també era un lloc de trobades per artistes, també hi havia

una revista de els 4 gats.Van treballar artesans com: Eusebi Arnau, Alfons

Juyol o Gaspar Homar. L'exterior de l'edifici es molt condimentat, podem

observar aquesta inscripció de l'edat de la construcció, també llueix

escultures d'Eusebi Arnau, ferros forjats de Manuel Ballarín i, al pedestal

de la cantonada, l'estàtua de Sant Josep de J. Llimona. El local es va fer

famós per les persones que visitaven aquell mateix van passar músics com

Isaac Albéniz i els seus amics Enric Granados i Lluís Millet, arquitectes com

Gaudí i dibuixants com Ricard Opisso. L’edifici te importància cultural

perquè es feien diverses exposicions d'art on hi havien personatges

especials com Pablo Picasso, també era un lloc Ade trobades per artistes,

també hi havia una revista de els 4 gats. Pere Romeu i Borràs era

l’hostaler. Recorda al Estil neogòtic i Es dona a l'Europa continental. Pel

local també van passar músics com Isaac Albéniz i els seus amics Enric

Granados i Lluís Millet, arquitectes com Gaudí i dibuixants com Ricard

Opisso. L’exterior també llueix escultures d'Eusebi Arnau, ferros forjats de

Manuel Ballarín i, al pedestal de la cantonada, l'estàtua de Sant Josep de J.

Llimona.

Modernisme


Modernisme


L’Hospital de Sant Pau

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a

Barcelona i que fou projectat

per l'arquitecte Lluís

Domènech i Montaner. Va

ser construït entre 1902 i

1930 en dues fases: la

primera, duta a terme per ell

mateix entre 1902 i 1913,

consta de tretze edificis

modernistes; la segona,

realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta

d'uns altres sis edificis d'un

modernisme moderat, així com

d'altres construccions

posteriors. l'Hospital estava

dividit en quatre parts, la

primera que era a la dreta que

estava feta pels homes, la de

l'esquerra que estava feta per

les dones, la part de dalt per els

pacients amb epidèmies i la

entrada on estaven els pacients que tenien alguna infecció. Tot i no haver-

ne desenvolupat íntegrament tot el projecte original la seva notorietat ha

estat reconeguda amb diversos

premis i amb el nomenament

com a Patrimoni de la

Humanitat per la UNESCO l'any

1997. Construït amb els

materials i la decoració pròpia

d'un modernisme amb

Modernisme


inspiració neogòtica, destaca la profusió de ceràmica, amb funcions

profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una

ampla iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista del seu autor.

Per la gran quantitat d'edificis, la seva riquesa ornamental i el seu nivell de

conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de

l'arquitectura modernista catalana.

Arc de Triomf

L'Arc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la

confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el

Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere. Va ser construït arran de

l'Exposició Universal de 1888 i era la porta d'accés al recinte firal. És obra

de l'arquitecte Josep

Vilaseca i Casanovas.

La decoració

escultòrica va ser a

càrrec de Josep

Reynés, Josep Llimona,

Antoni Vilanova,

Torquat Tasso,

Manuel Fuxà i Pere

Carbonell. Els

materials que van utilitzar van ser el maó ceràmic amb majòlica, pedra

artificial. Les dimensions són de 2980 (alçada) i 2770 (amplada).Consta de

12 figures i no és del tot modernista i té arquitectura romana.

PASSEIG MONUMENTAL DE SANT JOAN

El passeig de Sant Joan es un via estructural. Esta ubicada al sector est,

connectant el Parc de la Ciutadella amb la Travessera de Gràcia .Té 50

metres d’amplada. Actua com a element d’articulació del barri de Gràcia

amb els límits de Ciutat Vella i l’Eixample. Va ser dissenyat per Ildefons

Modernisme


Cerdà cap el 1859. El monument a Rius i Taulet fou construït al passeig

Lluís Companys. Va ser dissenyat per Manuel Fuxà el qual va guanyar un

concurs. El van homenatjar

perquè va ser l’alcalde que va

promoure l’exposició universal.

La diputació de Barcelona va

designar a Josep Domènech i

Estapà i Enric Sagnier

Villavecchia com arquitectes del

projecte. Es modernisme ja que

s’utilitzen materials com el

totxo o el ferro forjat.

CASTELL DELS 3 DRAGONS

El castell dels tres dragons, actual Museu de Zoologia, es va construir per

fer de restaurant a la primera exposició universal de Barcelona. Va rebre el

nom en honor de l’ obra creada per

Serafí Pitarra. Hi van haver dos

arquitectes. El primer va ser

Domènech i Montaner, però per

problemes amb la llicència del cafè,

va acabar l’edifici Josep Fortesa.

Podem observar les arts aplicades

als vitralls i a les escultures. Es

modernista degut al material emprat ( maó, ceràmica, paviment, ferro,

etc.).

Palau del Parlament

Modernisme


El Palau del Parlament era l’antic arsenal de la Ciutadella. Cap al 1900 va

rebre la funció de Palau Reial dissenyat per Pere Falqués a fet diverses

obres com:

Iglesia San Andrés de Palomar (1881), Torre Macosa (1882), Torre de las

aigües del Besòs (1883)

Mercat del Clot (1889),

Hidroelèctrica de Cataluña

(1897), Monument A

Francesc Rius i Taulet

(1901), Casa Bonaventura

Ferrer (1906) Passeig de

Gracia nº113 Bancs-Fanals

del Passeig de Gracia en

Barcelona (atribuïts a

Gaudi).

La majoria son obres

modernistes, en el cas del parlament, podem trobar trets modernistes en la

ornamentació. Al jardí podem trobar una replica de la escultura de Desconsol, de Josep

Llimona. Actualment es troba al MNAC.

Modernisme


Modernisme


Matemàtiques

Catenària: corba que adopta una cadena, una corda, etc..., perfectament

flexible i amb una càrrega uniformement repartida en tota la seva

llargària, fixa pels caps pels caps i suspesa lliurament.

Avui dia 5 de maig hem anat la Pedrera i hem pogut observar uns arcs

catenaris, que ens han cridat l'atenció i hem decidit fer un estudi sobre

ells.

Per trobar cada punt de tall de la paràbola hem aplicat una fórmula

+c , sabent que "a" i "c" són nombres reals. Aplicant la equació

hem conegut que els punts de tall amb l'eix d'abscisses són els punts (8,0)

i (-8,0). També hem arribat a saber que el valor de "c" és de 10 i el valor de

"a" és 0,164 i aquest resultat hem arribat fent

.

L'expressió algebraica de la funció quadràtica és i ara

representarem la paràbola fent una taula. x y

-3 8,52

-2,5 8,97

-2 9,34

-1,5 9,63

-1 9,83

-0.5 9,95

0 10

0,5 9,95

1 9,83

1,5 9,63

2 9,34

2,5 8,97

3 8,52

Modernisme


Ara ens centrarem amb la casa Milà, i observem els passadissos i ens

sorgeix la curiositat de saber l'amplada i l'alçada del passadís. La calculem

vesant-nos en l'equació següent: . Gràcies aquesta

equació sabem que l'alçada és de 2,75 metres. i sabem que passa pels

punts (-0,86,0) i (0,86,0) i el punt d'abscissa és (-0,423 , 2,15).

En resum l'amplada del passadís és de 1 ,72 m i aquest dada l'hem

obtingut multiplicant

Finalment, em trobat una maqueta a gran escala (1:10) del projecte de

l'església de la Colònia Güell. he trobat tres corbes diferents i tres

diferents equacions.

-3,8 -2,8

Després, se'ns ha passat pel cap quina mida hauria de tenir les torres a la vida real. Com les dades les teníem a centímetres i les passem a metres. I

quedarà la primera farà 38 metres la segona 28 i la última 42 metres

Modernisme


Pla Cerdà

La Barcelona anterior estava molt revolucionada i hi havia molta població. L’exèrcit s’oposava en enderrocar les muralles, i no deixava construir fora les muralles per la defensa contra els atacants i no es podia construir a una mesura mes baixa que d’un tret de canó.

Ildefons Cerdà va donar llum verda al projecte. La comissió municipal vol obrir 4 carrers per ampliar la ciutat.

La primera pedra va ser posada per Isabel II a l’any 1860.

Els projectes que més van destacar van ser el pla de distribució radio cèntrica, i el projecte de Cerdà. El projecte de Cerdà va guanyar perquè Cerdà va saber portar el tema amb qui tenia les competències a Madrid. Les persones que es van queixar del projecte de Cerdà van ser els treballador que haurien de treballar en aquell projecte perquè era un pressupost molt alt i deien als treballadors que havien de fer coses que no era la seva feina, i per part de la gent que no treballaria en aquell projecte també criticava que es necessitaven molts

diners per fer allò.

Les crítiques que rep el pla Cerdà son que es massa monòton en quant a la forma en que es volia construir, es a dir, com una urbanització on totes les cases són molt

semblants.

Quadrat d’or

La primera zona industrialitzada va ser la part dreta de l’Eixample. El que li va donar solidesa al projecte de Cerdà van ser tant el creixement demogràfic, industrial i econòmic de Barcelona, i també l’acompanyament que va tenir Cerdà en el projecte. La urbanització va ser un procés lent inicialment. El que va donar embranzida a Barcelona per construir la

Modernisme


urbanització vas ser perquè es va construir en el quadrat d’or on hi va haver un alt creixement de l’Eixample i també era la zona on es van construir edificis emblemàtics. El pla era molt monòton , l’hospital de Sant Pau es un exemple. L’amplada dels carrers era de 20m, molt ample. Tenia forma ortogonal. Les illes eren de forma octogonals amb la creació de xamfrans per facilitar la circulació. Preveia molta població. Es preveia un planell amb un creixement molt alt a l’Eixample. L’alçada màxima d’una illa era de 16m. El Quadrat d'or és la zona de l'Eixample de Barcelona la qual té forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectònic. Situat en el context de la riquesa burgesa en la qual va créixer l’Eixample. El Quadrat d’or ocupa el carrer Aribau, Passeig de St. Joan, Ronda de St. Pere, Ronda Universitat i la Diagonal.

Pla original

A la burgesia catalana no li

agradava el pla perquè feia

de la construcció més cara i

també limitava l’especulació.

Josep Puig i Cadafalch tenia la postura en contra del pla Cerdà i un

exemple seria la frase que va dir negativament sobre el pla Cerdà:

“Aquesta ciutat nova feta tant a la moderna, respectant el parer de

barceloní comú, és un dels horrors més grans del món, un dels horrors que

segur no té igual sinó a les ciutats cursis d’Amèrica del Sud”.

Les illes van anar evolucionant de tal manera que primer es construïa

Modernisme


únicament en dos costats de l’illa( quedava molt espai de zona verda), i al

final es van acabar construint els quatre cantons de l’illa.

Les vies més valorades són consell de cent i Roger de LLuria. Aquest valor

estava materialitzat perque en aquests carrers hi havi una torre d’aigua

que subministrava aigua a les cases del pla Cerdà.

Casa Batlló

La casa Batlló te un altre nom a part d’aquest, la casa Barrells, i esta

situada al Passeig de Gracia. La casa ha estat creada per Antoni Gaudí, va

ser construïda entre el 1904-1906. Gaudí estava en una etapa naturalista

en aquells moments quan va dissenyar i crear la casa Batlló. La casa va ser

encarregada per Josep Batlló i Casanovas.

Biografia:

Josep Batlló ,era un home de negocis i industrial tèxtil. Era fill de Feliu

Batlló Masanella i de Josefa Casanovas i Duran; tenia dos germans, Tomàs i

Alejo. Es va casar el 14 de maig de 1884 amb Amàlia Godó Belaunzarán,

filla de Bartomeu Godó i Pié, polític actiu del Partit Liberal i empresari, que

va ser diputat a Corts per Igualada, i fundador de Godó Hermanos i La

Vanguardia.

Josep Batlló i Casanovas s’havia enriquit tant, gràcies a la seva esposa

perquè els seus pares eren unes persones amb empreses importants a

Barcelona i Catalunya.

La feina encarregada era que Gaudí construís una casa luxosa perquè

Josep Batlló i la seva esposa poguessin viure, consistia en que Josep Batlló

volia enderrocar l’edifici on s’havia de construir la casa que Gaudí crearia,

però Gaudí, en comptes de enderrocar-la va voler aprofitar la façana i

algunes parts de la casa, llavors Gaudí hi va posar molts ornaments i

decoracions, 11 balcons i va afegir comoditats per l’interior.

Modernisme


A la façana es poden observar molts temes, la teulada te forma de drac i hi

han escames de drac, les finestres dels dos primers pisos estan recobertes

com si fossin uns ossos, la paret de la façana recorda a una festa o a un

quadre de Monet, i els balcons estan

recoberts d’una espècie de mascara.

Els materials que es van utilitzar per

fer la casa van ser pedra, ferro forjat,

trencadís de vidre i ceràmica.

Hi predominen les línies corbes i

formes bastant arrodonides.

El pis principal i el millor pis en aquella època era el primer pis, que era on vivia Josep Batlló i la seva esposa, per tant era el pis que estava més decorat i el que destacava més.

Era una arquitectura orgànica perquè Gaudí pensava molt en l’ecologia i la innovació, per tant va dissenyar un sistema de ventilació nou i útil. El tema principal de l’interior de la casa hi domina el to cromàtic blavós.

Gaudí no en té prou en dissenyar una casa bonica, si no que també li busca un sentit i una relació entre les decoracions, també fa que entri molta llum a través del vidre de colors i el

sistema de ventilació.

La casa Ametller

Es anomenada casa Ametller esta ubicada al passeig de gràcia al costat de la casa Batlló i la va projectar Josep Puig i cadafalch però l'industrial xocolater Antoni Ametller i Costa, va voler transformar l’edifici, llavors va encarregar les obres a Josep Puig i Cadafalch. La feina encarregada a Puig i Cadafalch no va ser especificada per tant Puig i Cadafalch va voler donar-li l'aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dóna accés a l'habitatge principal.

Modernisme


Biografia: Antoni Ametller i Costa va ser un empresari català. Va instal·lar al 1797 un a fabrica de xocolata artesanal al born Xocolates Ametller, i fill d'Antoni Ametller i Ràfols. Va traslladar la fàbrica a Sant Martí de Provençals i va modernitzar la producció seguint els models europeus, controlant la qualitat de les plantacions de cacau de Cuba. Es va enriquir per la fabrica de xocolata i pels

negocis que en tenia molts.

El tema que predomina més en la façana es el neogòtic però també hi han moltes relacions

amb la xocolata.

La tècnica que va utilitzar per la decoració a part de influències flamenques, portes asimètriques i diferents escultures repartides per tota la façana que són uns micos que representa que estan treballant fent un ofici i l’ofici que predomina es el de xocolater, hi han esgrafiats, mosaics i ceràmiques. També es pot observar unes escultures que fan

referència a sant Jordi que estan a la columna del portal de la planta baixa.

Els materials són marbre, ceràmica, empaperats per les parets.

Hi predominen les línies rectes i les formes geomètriques, com quadrats,

triangles, etc.

El primer pis continua sent el principal com a la casa Batlló i podem observar que les finestres estan molt ornamentades i amb la fusta verda als porticons, cada cop les finestres que estan més amunt estan menys ornamentades que les primeres de baix. De manera que evidentment els portals de la planta baixa són els més decorats de l’edifici sobretot amb

escultures detalles que fan referència a Sant Jordi.

Modernisme


Els elements que fan pensar en el treball artesanal integrats en l’arquitectura són els micos que han estat mencionats abans, són un bon

exemple.

En total han treballat uns 50 artesans, però els més destacats són: Eusebi Arnau (escultor), Alfons Juyol (escultor), d'Esteve Andorrà i Farràs

(serraller).

Casa Lleó Morera

Es una casa que es diu Lleó Morera i Lluis Domenech i Muntaner va ser qui

va portar el projecte. La casa esta situada al passeig de gràcia núm.35, es

va construir al 1902 però es va acabar al 1905.

La feina encarregada consistia en reformar la casa Rocamora de l’any

1864. La persona que va encarregar aquestes obres a Domenech i

Muntaner, va ser la senyora Francesca Morera.

Biografia:

Francesca Morera i Ortiz, era filla de Joan Morera i Busò i Baldomera Ortiz

i Figueroa, va néixer a Barcelona l’any 1853. Provenia d’una família de

comerciants d’ultramar que van fer les Amèriques. Va estar casada amb

Albert Lleó i Dubosch, del que es va separar més tard i van tenir un fill

únic, Albert Lleó i Morera.

La façana está estructurada de manera que a la planta baixa el portal es

molt ample, al primer pis en la façana s’observen les escultures de

persones fetes de pedra que están representant els avenços tecnologics

del moment: fotografia, electricitat, fonògraf i telèfon. Aquestes

escultures estan damunt d’una petita terrassa també ornamentada, al

segon pis, seguint la forma arrodonida dels balcons, les finestres laterals

s'emmarquen en un buit circular, el balcó central està format per dues

peces rodones amb una rica decoració floral. El tercer pis conté una

decoració més sòbria, sense balcons, amb finestres contigües que semblen

una galeria.

Modernisme


L’estil de decoració de la façana de la casa Llaó Morera es pr incipalment

ornaments fets amb pedra, es a dir escultures esculpides de pedra.

L’estil dels mobles es un estil naturalista d’acord amb l’edifici,

principalment son mobles fets de fusta. Domenech i Muntaner i Homar

son els tallers del qual van

subministrar tots els

accessoris decoratius per la

part principal.

El material majoritari utilitzat

per la façana es la pedra que

es més sòbria perquè era on

vivia Albert Llaó i Morera que

era metge.

Hi predominen línies

sinuoses en els ornaments i

formes arrodonides tant en

finestres com en columnes,

etc. El pis principal se situa a

la tribuna cilíndrica, que té

quatre columnes, i està

rematada a la part superior

pel balcó del primer pis.

A la façana podem observar diverses referencies a Sant Jordi que tenen a

veure amb el cognom de la família Morera.

El que fa pensar en el treball artesanal es la cohesió entre les línies rectes i

les corbes de l’edifici, es a dir que esta estructurat de tal manera que

produeix un efecte visual molt equilibrat.

El seu interior esta inspirat en motius ornamentals de la natura, hi

Modernisme


predominen molt els vitralls amb majoritàriament colors freds, de molta

intensitat.

Els autors artesans es destacaven pels seus oficis que van posar en

practica en construir i dissenyar les cases modernistes, van ser:

Eusebi Arnau i Mascort: Escultor especialment de modernisme.

Gaspar Homar: va ser decorador i ebenista.

Lluís Brú i Salelles: va ser mosaïcista i escenògraf modernista.

Mario Maragliano: va ser un mosaïcista italià.

Antoni Rigalt i Blanch: va ser pintor, dibuixant i vitraller modernista.

Antoni Serra i Fiter: va ser pintor i ceramista modernista.

Josep Pey: va ser decorador, dibuixant i pintor.

Alfons Juyol: va ser escultor especialitzat en la seva aplicació a

l'arquitectura.

Joan Carreras: va ser escultor i tallador en fusta.

Modernisme


Modernisme


Colònia Güell

La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava al tèxtil.

Començà a construir-se el 1890 per iniciativa de l'empresari Eusebi Güell,

propietari del terreny, l'antiga finca Can Soler de la Torre. Güell traslladà

aquí totes les indústries que

abans tenia ubicades al

Vapor Vell de Sants. Eusebi

Güell encarregà a Gaudí el

projecte de la Colònia, que

disposava d'hospital, fonda,

escola, comerços, teatre,

cooperativa i capella, a més

de les fàbriques i els

habitatges dels obrers, en

una superfície total d'unes

160 hectàrees. Hi havia dues

escoles, una per nois i una altre per les noies. L’escola de noies,

actualment és una biblioteca. L’església era petita amb columnes torçades

perquè així aguantaven millor el sostre. Dalt de l’església hi havia com un

replà amb una sèrie de punts negres separats pel terra, ajuntats amb

línies. Gaudí va començar

a fer l'església el 1908, 10

anys abans de que Eusebi

Güell li encarregués,

perquè volia que fos

especial. La va fer pensant

en els valors amb què

s'inspirava: la natura

(d'aquí els colors foscos

de la part baixa, la cripta,

que donarien pas a tons

verds, simbolitzant els colors dels arbres), Déu i la religió (decorant el

sostre de l'entrada amb petits triangles que simbolitzaven la Trinitat) i

Catalunya. També els vitralls colorejats de l'interior recorden a les ales

Modernisme


d'una papallona. Al només poder haver fet la cripta durant pocs anys, no

va completar l'església sencera, però s'hi poden apreciar alguns detalls

(com els arcs catenaris) que més tard faria servir a la Sagrada Família.

Actualment l'església pot ser visitada durant quasi bé tot l'any i és d'un

important reclam turístic, però encara s'hi celebren misses els diumenges i

resta tancada alguns dies de l'any amb caràcter litúrgic.

Modernisme


Valoracions

Paola Soto

Avui és el primer dia de sortida i anem a l’Hospital de Sant Pau, he d’estar a les 9:30 llavors podre dormir una mica més. Com es el primer dia i mai he estat estic molt atenta a tot el que diu la guia, s’explicava molt bé i

s’entenia perfecte.

Per la tarda tenim lliure per fer l'itinerari i hem escullit un que sembla facil però és molt complicat amb la gent caminant, etc... Estem molt cansats de

caminar però ho hem de fer, varem estar fins les 6 o 7 i no ho hem acabat.

El que crec que hem après avui és la historia del hospital, hem caminat

bastant i ens hem mogut en metro.

Avui fem el segon dia de sortida del treball i anem a visitat La Sagrada Família, he arribat justa per entrar i dins el guia en ha explicat moltes coses xules i interessants, el guia ho feia molt bé, hem fet un recorregut i a cada lloc on paràvem ens feia fer una activitat en la tabletes que ens havia donat al principi, portàvem també uns cascos perquè com havia molta gent, parlàvem molt alt i en diferents idiomes doncs era per escoltar millor al guia, mai havia anat a La Sagrada Família i tampoc és que hem fes molta il·lusio però un cop dins vaig, literalment, flipar.

La pedrera, avui ens anem a la pedrera a la mateixa hora que tots el dias.

El primer que fem és conèixer la guia i deixar les motxilles per estar mes còmodes després ens anem al pati on ens fa explicació i ens deixa fer fotos. Després pujem fins adalt del tot on també ens fa explicació hi havia com 200 o 300 escales i no podíem utilitzar l’ascensor, la pitjor part va ser aquesta. Ens va deixar entrar a una casa i dins d’aquesta vam poder observar com vivien els “rics” de l’epoca un cop acabada la visita vam anar a una altre exposició feta per nosaltres la qual estaba lluny i ens vam

cantar moltíssim.

No vaig poder estar perquè no em trobava gens bé però pel que m’han explicat ha està molt xulo tot ja que han pogut gaudir de la sortida amb

tot 3r i això els hi va agradar molt.

Modernisme


Àngela Saperas

Avui hem iniciat la part de les sortides dins el treball de síntesi de tercer, m’esperava caminar menys durant el matí perquè com que a la tarda teníem l’itinerari fotogràfic que hem caminat molt depèn d’on haguéssim escollit l’itinerari. En quant a la noia que ens feia de guia de l’excursió del matí ho va fer molt bé perquè era molt entenedor i s’explicava molt bé. La part del día que s’em va fer més llarga va ser la part de l’itinerari fotogràfic perquè era molt llarg i també estàvem cansats del día. Com que era el primer dia de sortida del treball de síntesi era tot nou per a mí, per tant estava mes atenta a totes les coses. Gràcies a la sortida cap al hospital de Sant Pau He pogut veure una zona de Barcelona que mai havia vist. I per tant també he sapigut aprendre a

orientarme amb el metro que havia anat molt poques vegades.

Avui com que ha sigut el segon dia de sortides, ja estava més habituada i acostumada a aquest ritme i forma de treballar fora de l’escola i llavors ja he entès més la dinàmica dels dies propers dies del treball de síntesi. Aquesta va ser la visita que em va agradar més de tot el treball de síntesi, perquè estava molt ben organitzat i explicat. Em feia il·lusió anar perquè només havia vist una capella dels laterals però l’església per dins no. Personalment com que la Sagrada Família es molt gran i també hi ha capelles als costats molt grans no només es l’esglèsia per dir i la façana, llavors crec que hauria estat bé si haguéssim visitat alguna capella, però va estar molt bé. També volia anar perque es un edifici que esta a prop nostre i no som consients de que tenim la Sagrada Família al costat i per

això crec que l’haviem de visitar per saber com és.

Aquesta sortida em va agradar molt però el que més em va agradar de la sortida van ser les escales plenes de plantes i amb un sostre molt bonic en forma de fulla, perque era molt original. Al veure aquest edifici desde el carrer per fora, impacta una mica perquè es molt gran i gens semblant a altres edificis, es molt diferent. Les escales comunicaven l’entrada de la planta baixa, amb el pis principal, que en aquella època el pis principal era un dels millors pisos. El que em va cridar més l’atenció, va ser una cosa que va dir la guia, quan parlava sobre la família que va comprar un pis a la pedrera. La senyora Milà preferia el seu primer marit que el segon, per

això la van enterrar amb el seu primer marit.

Aquest dia em anat tot tercer a fer la sortida a La Colònia Güell, ja estava més cansada perquè portàvem tota la setmana de sortides a llocs

Modernisme


diferents, ja que em va semblar molt interessant i em va passar molt ràpid. La part que em va agradar més va ser quan ens van ensenyar La Cripta de la Colònia Güell i els finestrals de La Cripta alguns tenien forma de papallona i es podien obrir en forma de papallona per ventilar, de l’explicació de la guia em va sobtar quan va explicar com vivia la gent que treballava a la fàbrica tèxtil, inclús els nens que haurien d’estar a l’escola. En cuant a La Cripta, com tots els edificis de Gaudí hi ha molta llum de colors gràcies als vitralls. També em va semblar curiós quan ens van explicar la distribució de l’esglèsia, per exemple, els bancs que estaven tots en rotllana al voltant de l’altar on es fa missa, i la forma dels bancs que cada respatller estava orientat oposadament a l’altre, perquè la gent no es distregués parlant amb el del costat i així tenir tota l’atenció cap a la

missa.

Modernisme


Pau Martín

Aquest treball de síntesi que hem fet aquest any m’ha semblat bastant interessant ja que jo de Barcelona coneixia pocs llocs turístics, i amb aquest treball de síntesi he conegut molt més que m’han fascinat. I se’m fa una mica estrany, que uns anys enrere hi hagués gent que no estigués a favor del modernisme. He de destacar que especialment la visita a la

Sagrada Família m’ha agradat molt.

El primer dia vàrem anar a visitar l'Hospital de Sant Pau, questa visita va ser la que menys em va agradar. Se'm va fer bastant pesada degut que hi havia molta informació i hi havien moltes coses que no tenien a res veure sobre el modernisme i crec que tampoc ajudava gaire el fet que on ens seiem era un lloc on tocava el sol i feia molta calor. Un cop en acaba la visita de l'Hospital de Sant Pau vàrem anar al Passeig de Sant Joan, Arc de Triomf i el Parc de la Ciutadella que no va ser tan pesat. Una cosa que no m'agrada't ha estat el fet de que vàrem caminar molt durant el dia, i desprès a la tarda tocava anar a fer el itineraris fotogràfics i estàvem

bastant cansats i no els vam acabar.

Dimecres, va tocar anar a la Sagrada Família, allà ens van fer una petita introducció del la historia del monument modernista i després ens van donar unes tauletes per fer unes activitats i també un aparell i uns cascs per poder escoltar el guia amb més claredat. Després de la Sagrada Família vam anar als Palaus de la Diagonal. Un cop fetes les exposicions vam anar al palau de la musica. Novament acabat les exposicions vam

anar als 4 gats i la Boqueria, que allà vaig exposar.

Dijous, vam anar a la Pedrera va ser un visita guiada una mica avorrida però, l'edifici em v agradar molt perquè no m'enrecordava com era tot i que, l'havia vist l'any passat. Desprès, vm anar a l'Illa de la discòrdia i vam visitar las seves cases corresponents. Just desprès vam anar al Pla Cerdà que, pel meu gust va ser bastant avorrit perquè no vaig veure res

modernista i estava molt lluny d'on es trobava l'Illa de la discòrdia.

Per últim, el darrer dia no em va agradar gens la Colònia Güell, trobo que es va molt pesada la sortida i que ens donava massa informació i era impossible agafar-la tota perquè al no haver-hi unes preguntes es més difícil. Les exposicions de la guia, com ja he dit abans, ens va donar massa informació i no la podíem agafar-la tota. La actitud del grup era bona,

Modernisme


estàvem atents i agafant apunts. Pel que fa l'església em va agradar i la

recordava diferent amb més llum i no tants vidres pintats.

Documents

Revista final