Revista Mà 9 Tarragona

GRATUÏT

Número 915 juny-15 juliol 2010www.revistama.cat

“Partir” es una pro-

puesta de denuncia

social a través del

arte

“Partir” d ijjen nnaqd lijtima3i zi tazuri

“Partir”: social criti-

cism through art

« Partir » est une proposition de dénonciation sociale à travers l’art

NotíciesP. 9

Partir, quan l’art es converteix en denúncia

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!3

*

Notícies P.19

El Camp celebra el Dia de l’orgull gai

Noticias y actualidad

del camp de tarragona

ineghmisen d imaynuten

xef camp n tarragona

All the latest news from

el camp de tarragona

Nouvelles et actualité

d’el camp de tarragona

h

En el debate del burka hay más

prejuicios racistas que sensibi-

lidad feminista

Deg wawar xef nniqab dinni

timesrayin n l3unsuriyya ujar

zi min iddafa3en xef temghart

Debat del burka: molts prejudicis, poc feminisme

RePoRtAtGe P. 6

The burkha debate is more about racist

prejudices than feminism

Dans le débat portant sur la burqa, il

y a plus de préjugés racistes

que de sensibilité féministe

'

La reforma laboral no está pen-

sada para generar nuevos sitios

de trabajo

A3dar n min yeqnen ghar rxed-

met war yebni ca xef tarezzut n

rexdayem d timaynutin

the reform of the employment

law is not about creating new

jobs

La réforme des contrats de tra-

vail n’est pas conçue

pour créer de

nouveaux postes

de travail

RePoRtAtGe P. 7

Vaga general, sobren els motius

Premi

d’Idees per

promoure l’ús

del català 2009

i Premi Paco

Candel 2008

Revista Mà per a conviure al camp de tarragonaRevista Mano para convivir en el camp de tarragonaAr’majalla Fus Hima anemàcher di camp de tarragona

Hand Magazine Living together in camp de tarragonaMagazine Main vivre ensemble à camp de tarragona手杂志为了在欧松纳共同生活

2 Revista MàUn espai de convivència

un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation

Opinió

[email protected]

Un ha d’estar passant per una molt mala situació per marxar de casa seva, per anar del seu territori a un altre que gairebé no coneix i que pot resultar molt diferent des del punt de vista sociocultural. En aquest procés, sens dubte difícil, hem d’acompanyar les persones nouvingudes, ajudant-les en el seu procés d’integració en la societat d’acollida. Això vol dir que han de deixar enrere la seva tradició, la seva identitat? No, cal fer-les compatibles amb les tradicions i costums del país que els acull.Un cop aquí el que es trobaran

és un nou espai, un nou terri-tori, persones amb costums i maneres de fer diferents i amb les quals han de viure i conviu-re perquè així ho han escollit.Quan una persona emigra sap que ha de deixar coses enrere i que n’ha d’aprendre de noves per poder integrar-se en el nou medi on farà la seva vida, això és quelcom que han de saber abans d’anar enlloc.Cert és que fruit de les dificul-tats que presenta el col·lectiu de persones immigrades, de vegades, apareix l’explotació. L’efecte crida fa que molts ima-ginin una realitat que molts

cops no té res a veure amb el que es trobaran. Fins ara hi havia espai per a tots, possibilitats per a tots, però i ara què? Què passa quan moltes persones s’estan que-dant sense feina? Què passa amb els immigrants i amb els que no ho són? La situació de crisi pot generar conflictes, pors i desconfiança. Ara més que mai les administracions han d’actuar amb responsa-bilitat i tenint molta cura de quines han de ser les accions que garanteixin una convi-vència ciutadana que eviti el conflicte i la fractura social.

Cal un estat de garanties per a tots els ciutadans, també per als nous catalans. La fita ha de ser la transformació de la societat en clau de suma. Els nous catalans ho han de sentir i nosaltres els hem d’ajudar. Aquesta és la societat del futur i per això cal treballar des de la complicitat i des del respec-te mutu.

Compartir valores comunes, confianza y respeto mutuo. Son la clave de la cohesiónLqiyyam icarcen d tiqa d lih’tiram tinni itejjan aydud ad yettef ijjen di wenneghni

Sharing common values, trust and mutual respect: the key to social cohesionPartager des valeurs com-munes, la confiance et le respect mutuel. Voilà la clé de la cohésion

g

Més catalans

a. Daniel JuárezPresident Secretariat d’Immigració del TarragonèsCDC

3Revista MàUn espai de convivència



Segons els serveis socials de diferents municipis, el nombre de persones que porten el vel integral es pot comp-tar amb els dits d’una mà, és excepcional! Això vol dir que la immensa majoria de les dones de religió musulmana no

el porten. Aquesta és una primera realitat que desmunta ja mites. Una segona realitat és que l’estat de dret ja obliga a qualsevol persona a identificar-se quan calgui. En tercer lloc, també tenim una legislació que ja sanciona el maltractament, la vexació, la subordinació de la dona per part de qui sigui. Tenim igualtat legal entre persones. L’obligació de fer portar una determinada peça de roba i la seva tortura és delicte i denunciable, si no és portada amb llibertat. També tenim una societat, per sort, lliure, que permet a qualsevol persona viure la seva religió com vulgui, i expressar-la com vulgui. Així tenim religioses i religiosos que es vesteixen amb peces de roba especial, o es tanquen en un convent o monestir per viure la seva religiositat de manera més autèntica, etc. Per què si tenim els mitjans legals per combatre el que es diu que es vol combatre, hi ha hagut aquesta allau de mo-cions per prohibir el vel integral en espais públics, és a dir, de tothom, en els diferents ajuntaments de Catalunya? Realment cal legislar sobre el que és excepcional i alhora ja està regulat? No seria absurd prohibir, per exemple, que en Setmana Santa els fidels que vagin en processons amb “vels integrals”, s’hagin de descobrir al passar per joieries o botigues perquè és més fàcil robar? La resposta, la trobem en el fet que aviat vénen eleccions. Però hem de dir que manipular amb la por, utilitzar les men-tides o les mitges veritats, criminalitzar col·lectius amb finalitats purament electo-rals és un acte mesquí que deslegitima els polítics.

*

EDITORIAL

EDITORIALLa demagogia y las falsas verdades dañan a la sociedadAR’MATBAÀIxarriqen d dimaghuji-yya ddarran aydud

EDITORIALDemagogy and false-hoods damage societyEDITORIALLa démagogie et les fausses vérités font mal à la société

Jordi Salvador i

Duch

r

Un macroestudi recent de l’INE explica que el 75% dels immi-grants estava treballant al seu país d’origen abans de venir a l’Estat espanyol. “No es tracta de ganduls, delinqüents o deso-cupats, perquè aquests grups no podrien pagar-se el viatge”, explica el Catedràtic de Ciències Polítiques de la Complutense de Madrid, David Reher. “El 25% restant, segurament, siguin fills menors d’edat, per tant no estaven treballant abans”, afegeix. L’estudi assenyala que els immigrants tenen un nivell educatiu similar al de la població de l’Estat espanyol. Un 59% han acabat els estudis de secundària i un 20% tenen titulació superior. En el grup amb pitjor qualificació, els africans, el 75% han acabat la primària. El problema és que falta agilitat administrativa per ho-mologar els seus títols. Per aquesta lentitud burocràtica es dóna la situació de professionals no reconeguts.

“Delinqueixen per necessitat. Arriben sense res i roben”

LES MENTIDES DEL RACISME:

La manipulació de la por

LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Delinquen por nece-sidad. Llegan sin nada i roban”IKHARRIQAN N’RÙNSORIATeggen ti3effanin minzi txessant,tasned s walu tacaren

THE LIES OF RACISM“They steal out of neces-sity. They come here with nothing and rob”LAS MENSONGES DU RACISMEIls commettent des délits par nécessité. Ils arrivent sans rien etils volent »

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Qué pien-sas de los recortes sociales y de la reforma laboral?

NEXT QUESTION:What do you think of social cutbacks and the reform of the employ-ment law?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Mamec twarid asenqess di tmesrayin yeqnen ghar weydud d min yeqnen ghar rxedmet?

LA PROCHAINE QUESTION : Que pensez-vous des compres-sions d’ordre social et de la réforme des con-trats de travail ?

g

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Per les següents raons:• Els polítics són escollits a dit pels partits polítics, no directa-ment pels ciutadans, que se’ls troben imposats. • No són accesibles als ciuta-dans. • No s’escolten per a res al po-ble, i, si mai ho fan, segueixen amb el seu tarannà. • Normalment, deixen preval-dre la disciplina del partit per sobre, fins i tot, del que pensen i diuen particularment en privat. • La majoria dels polítics ho han convertit en la seva profe-sió, no en la seva vocació. • Hi una manca TOTAL de transparència en la gestió de les qüestions que afecten els interessos dels ciutadans. • Hi ha una corrupció gairebé total: plètora de càrrecs (molts d’ells retribuits), tràfic d’influ-ències, etc. etc. etc.

• Manipulen el poder legislatiu i judicial.Bé, no sè què més dir. Llistes obertes, transparència i responsabilitats civils i penals si no compleixen el seu programa electoral. Màxim de temps de permanencia en la política: dues legislatures. A tot estirar, tres. Més, sota cap concepte.Josep Bruch i Miralpeix62 anys. Vic

El poc crèdit, per no dir gens, que tenen els politics. Crec que està motivat per la poca vergo-nya de bastants d’ells.Raül Vilanova Mata

Perquè els que es dediquen a la política s’han constituit com una casta de privilegiats que viuen en un món fet a mida i separat de la realitat cotidiana dels administrats. S’aprofiten d’allò públic però no n’hi ha cap polític que vagi amb transport públic (a excepció de l’Ave i l’avió no compta) i molt pocs que portin les seves criatures a un col·legi públic o vagin a la Sanitat Pública. Quan s’eliminin els partits polítics i els cotxes oficials; quan s’obligui a tots els polítics a anar amb transport públic, a portar els seus fills a

col.legis públics i a anar obliga-tòriament als especialistes de la Seguretat Social, sense saltar-se cues; quan cobrin la mitjana del salari que cobren la majoria d’administrats; quan estiguin obligats a declarar el patrimoni

seu, el dels seus fills, dona i família i el que tenen a Andorra o a Suïssa; (i NO ACABARIEM MAI)...Potser aquell dia, valdrà la pena votar. Fins i tot, sense una pinça d’estendre roba que ens tapi el nas. Pep Camprubí

Per què creus que hi ha desafecció política?

Propera pregunta

Què penses de les

retallades socials

i de la reforma laboral?

Envia la teva opinió a:

[email protected]




Sergi López (Vilanova i la Geltrú, 1965) és un actor que ha desenvolupat la major part de la seva car-rera a França. És conegut per pel·lícules com ‘Harry, Un amigo que os quiere’ (1999), ‘El Laberinto del Fauno’ (2006) o ‘Mapa de los sonidos de Tokio’ (2009), encara que té una llarga filmografia al seu darrere. En el darrer any ha estrenat les pel·lícules ‘Partir’ i ‘Ricky’. És més conegut per ser actor de cinema, però amb ‘Non Solum’ recupera els seus orígens teatrals.

Al principi de Non Solum deies que enyoraves el tea-tre. Ara encara l’enyores després de tant escenari?Ara no l’enyoro perquè el disfruto, però ni molt menys estic cansat. El teatre té alguna cosa molt forta per un actor. En cinema, estàs allà una mica sol, diuen acció i tothom calla. En canvi, el teatre tens el públic allà, t’ajuda, els sents respirar, riure... És molt xulo! La primera vegada que vaig sentir parlar d’això va ser quan estava a Fran-ça i el mestre Jacques Lecqoc em va dir “el plaer d’actuar”. Primer em va semblar una idea una mica marciana, però amb el temps m’hi vaig reconeixent. El fet de gaudir actuant, més enllà que sigui una comèdia o una tragèdia, és un motor enorme.

Amb el teatre de creació és on et sents més identificat o et veus fent altres tipus de teatre, potser més clàs-sic?Sí, sí m’hi sento més identificat. Pràcticament tot el que he fet ha sigut de creació. A vegades, quan veig obres de teatre més clàssiques i de text, em ve de gust, també m’agradaria, però la veritat és que la creació és tant rica, tant brutal... Va molt més enllà de fer d’actor, és també fer d’autor.

Quan estàveu escrivint aquesta obra amb en Jorge Picó, pensaveu que tindria tant èxit? No, no. Justament l’obra és una mica marciana, una mica rara. Estem orgullosos de poder dir que és una obra poc convencio-nal i que surt dels estereotips, però al mateix temps era un risc estrenar-la. Les primeres funcions que vam fer abans de portar-la al Teatre Nacional rara-ment estaven plenes. En canvi, va ser portar l’obra al TNC i va còrrer la veu. Es va començar a

“Estem contents perquè l’obra ha depassat l’intèrpret”

Sergi López, Actor

Entrevista

L

Sergi López, Actor

Amb Sergi López ens trobem a l’aeroport per a fer l’entrevista, va cap a Brussel·les al rodatge d’una pel·lícula. Té una agenda apretada perquè quan torni, continuarà amb l’obra de teatre Non Solum. L’obra concebuda amb català ja ha estat tra-duïda i representada en francès i propera-ment ja s’estrenarà en castellà. El podrem tornar a veure a Bar-celona del 20 de maig al 20 de juny al Tea-tre Poliorama. Mònica Puntí Brun Barcelona

Fotos: Ferran Mateo/David

Ruano/TNC

Entrevista




parlar de l’obra, del fet que no hi havia entrades, després va ser quan em vaig quedar afònic, van susprendre funcions... En la re·presa va ser quan vam començar a omplir. Estem contents perquè tenim la impressió que l’obra ha depassat l’intèrpret. La gent es queda amb l’obra.

Teniu altres projectes amb Jorge Picó?Sí, bé sobretot tenim idees. Ell ara mateix està dirigint el Teatre Principal de Vilanova, també dirigeix la

companyia La Baldufa, està es·crivint, actuant i fa un munt de coses a l’hora. I jo igual, ara aquí i ara allà: Brussel·les, Vitoria, Tarragona i... Tahití (riu). Tenim moltes idees i volem escriure alguna altra cosa, però encara no ens hi hem posat. A mi ell m’inspira i jo sé que l’inspiro. Hi ha un munt d’idees que van avançant.

L’any 2008 va ser l’any dels rodatges, en vas fer sis, el 2009 ha estat el de les estrenes. I el 2010, com el preveus?

Aquest any hi ha, sobre·tot, Non Solum. L’havia

fet en català i en francès, ara també

l’estreno en castellà. Hi ha un parell de pel·lícules que estic rodant, però hi tinc un pa·per petit. Ja veurem com continuarà.

La veritat és que no sé mas·

sa bé què passarà aquest any.

L’última pel·lícula que has estrenat a

Espanya ha estat ‘Ricky’. Una pel·lícula que sorprèn bastant ja que és un nen que té ales.Sí, sí, cada cop busco fer pel·lícules que em sorprenguin, que em commoguin i que em diguin alguna cosa. Quan vaig llegir el guió de Ricky vaig pensar això o és una “gilipollada” absolu·ta o té algun sentit. De fet, ja coneixia al director, el François Ozon, i ell sempre explica histò·ries que no són el que semblen. Semblen històries simples, però llavors tenen alguna cosa ama·gada. Ricky és un nen que té ales, sembla molt simple, però llavors és un drama que et planteja molt més. Què fas amb un nen que té ales?En cinema, l’any passat va ser un any d’estrenes. A més de ‘Ricky’ també es va estrenar ‘Mapa de los soni-dos de Tokio’, ‘Petit Indi’...Sí, també vam estrenar Partir de Catherine Corsini a Espanya, però encara n’hi ha un parell que no s’han estrenat a aquí. Una és una pel·lícula belga, La Régate, i l’altre una de francesa, Les derniers jours du monde.

Si ara haguéssis de fer valoració de totes les pel·lícules que has fet amb quina et quedaries?

No, no podria. N’hi ha moltes amb les que em quedaria. No m’atreveixo, n’hi ha moltes que tenen sentit per a mi. Estic con·tent amb les pel·lícules que he fet. Western va ser la primera en què vaig prendre consciència que estava fent cinema. Aquesta va significar el pas de fer pel·lícules a ser actor de cinema. D’altres van ser més significati·ves des del punt de vista medià·tic. Com ara Harry, amb la qual em van donar un Premi Cèsar a Millor Actor Europeu, i que a França va ser una pel·lícula molt reconeguda i molt vista. Encara ara quan la passen per la televisió, molta gent la mira. També El Laberinto del Fauno va obtenir molt reconeixement a Espanya i a Estats Units. Tot i això, no em puc quedar amb una, és molt difícil.

Entrevista

“L’obra és una mica marciana, una mica rara. Estem orgullosos de poder dir que és una obra poc convenci-onal i que surt dels estereotips, però al ma-teix temps era un risc estrenar-la.”




Reportatge

Debat del burka: molts prejudicis, poc feminisme

El tema del mes

La majoria de les associacions musul-manes de Catalunya no són partidàries ni del burka, ni del niqab, ni en les seves oratòries es defensen aquestes peces de roba, ni es recomana a les seves dones dur-les, tot el contrari del que succeeix amb el mocador o hiyab, que consideren una peça recomanada per l’alcorà. Però la pluja de peticions perquè es reguli el burka des de les ordenances municipals no només els ha sorprès, sinó que temen que això porti una onada d’islamofòbia, ja que va despertant recels. Molts temen que aquesta polèmica nas-cuda a França i ara traslladada a alguns ajuntaments catalans creï un xoc entre col·lectius. Algunes associacions i entitats ja s’hi han mostrat en contra. Tant la Ucide com la Feeri, les dues federacions que formen la Comissió Islàmica Espanyola, s’han pro-nunciat contra la utilització política del burka, ja que la seva utilització és gairebé inexistent a casa nostra, és una tradició d’un país en concret de tot el món àrab islàmic, que és Afganistan. D’altres representants d’entitats també han mostrat el seu rebuig, arran de la decisió de prohibir el vel integral de l’ajuntament de Barcelona. Ghassan Sa-liba, responsable de l’àrea d’immigració de Comissions Obreres considera que el decret de l’alcalde de Barcelona respon a una motivació electoralista i pretén des-viar l’atenció social de problemes greus com ara l’atur. Segons diu, la solució és la mediació, no la prohibició. Mohamed Alami, líder de l’Associació Itran d’Amics del Poble Marroquí, recor-da que la seva entitat fa anys que reclama la prohibició del vel integral, però consi-dera que ha de ser una mesura adoptada

de forma supramunicipal. Alami acusa l’alcalde de no conèixer la realitat social, perquè hi ha problemes molt més greus de radicalisme. El president de l’Associació Ibn Batuta i diputat del PSC lamenta la mesura perquè, al seu parer, respon a pressions d’alguns partits. Chaib tem que la comu-nitat islàmica se senti agredida sense haver generat aquest problema. Val a dir que una normativa específi-ca prohibint l’ús d’una peça trenca el principi general que ha de garantir un legislador, això sense fer esment que el dret sancionador ha de ser sempre la última alternativa legislativa. El simple fet de restringir el debat polític al burka denota islamofòbia.La polèmica ha reobert un altre debat: el feminisme islàmic. Totes les dones musulmanes que van ser presents al congrés sobre el lideratge de la dona musulmana, dins la Fira Musulmana a Espanya, celebrada entre el 18 i el 21 de febrer a Madrid, van coincidir a l’hora de dir que no hi ha res als textos de fundació de l’islam, sobretot a l’Alcorà, que prohibeixi el lideratge de les dones en les institucions religioses musulma-nes i en la vida cultural, política i soci-al. Ben al contrari. Els textos apunten al seu protagonisme en els diferents camps del saber i de la conducta huma-na: ciència, política, economia, etc. Així ho confirma la història, almenys en els primers segles, els de l’islam funda-cional. Una història que s’interromp molt aviat i que avança pel camí de la discriminació de les dones, la reclusió en l’esfera domèstica, la submissió a l’home, la dependència dels imams i la invisibilitat religiosa i política.

El debate de la pro-hibición del burka no responde a hechos reales

Awar xef lman3 n nniqab war yedji bu d awar yeqnen ghar tidett iteddar wey-dudThere is no real basis for the de-bate about banning the burkhaLe débat de l’interdiction de la burqa ne répond pas à des faits réels

g

Coses que fan vergonya

Si es prohibeix que una dona passegi pel carrer amb burka, Espanya serà un país del qual renegar, una nacionalitat que car-regar a les esquenes amb tota vergonya. Si aquesta iniciativa portada als canals democràtics tant per ‘progres’ com per

‘carcas’ avança, els nostres polítics ens tornaran a retratar com un Estat del se-gle passat, d’incultes que s’espanten amb allò que és diferent, d’irrespectuosos.La mesura atempta contra la llibertat dels individus d’expressar la seva identitat cultural i religiosa. No seré jo qui defen-si la dignitat i idoneïtat de que la dona s’oculti al món sota un burka i menys si s’argumenta de forma masclista; però com ja vaig escriure fa uns mesos, cal respectar escrupolosament la decisió de qui voluntàriament vulgui vestir-lo si un té veritable sensibilitat democràtica. I això és el que Espanya ha de garantir, la possibilitat de decidir, i no imposar cap norma des de l’etnocentrisme.Una comunitat seriosa no pot omplir-se la boca amb càntics d’igualtat, respecte o llibertat i prohibir una determinada ma-nera de vestir o d’expressar la fe. Nosal-tres podem, com a llunyans occidentals, no entendre o no compartir determinats dictats de la cultura islàmica, però, tan-mateix, no tenim cap dret de dir a qui sí la entengui i estimi que no els pot prac-ticar. Si PP i PSOE volen legislar a favor de la igualtat, que comencin per intentar un repartiment menys fastigosament desigual de la riquesa.

Opinió

David Aliaga

Un país que atorga o secuestra libertades desde el etnocentrismo es un país que da vergüenza

Tmurt idi tedja tirelli yebnan xef umeyyez jar regnus d ijjen dewla n reh’cumiyyetAny country that uses ethnocen-tric criteria in the awarding or withdrawing of freedoms is a coun-try to be ashamed ofUn pays qui donne et qui ôte des libertés dans l’ethnocentrisme est un pays qui fait honte

g

Cesc Poch i Ros




Reportatge

El peor ataque a los dere-chos de los trabajadores de toda la historiaLhujum a3effan qa3 deg mezruy xef izerfan ufeggan

The worst attack on work-ers’ rights there’s ever beenLa pire attaque aux droits des travailleurs de toute l’histoire

Els motius de la vaga generalLa reforma laboral no està pen-sada per generar nous llocs de treball, sinó que determina el tipus d’ocupació que tindrem a partir d’ara; és a dir, la reforma suposarà un increment de la precarietat de la gent que ja té feina, els que trobin feina serà precària, i cap de les mesures és generadora de més ocupació.La reforma ha estat una propos-ta de l’Estat per donar resposta als interessos financers i de mercat, i per tant en són els res-ponsables. I el que queda clar és que els mercats financers, crea-dors de la crisi, són els amos de la globalització i de les nostres vides. La desregulació existent ha deixat buits de poder als Estats, i per tant, aquests són mers executors de les polítiques econòmiques que els mercats imposen i els treballadors i treballadores, la ciutada-nia, les víctimes. És per tot això que els sindicats han convocat una vaga general el pròxim 29 de setem-bre, perquè tots els treballadors i tre-balladores puguin mostrar la seva disconformitat amb les mesures d’aquesta reforma laboral. Una d’elles, i potser una de les més importants és l’abaratiment del cost de l’acomiadament a 12 dies per any treballat, ja sigui el contracte in-definit o temporal. Segons els sindicats la reforma no és una reforma sinó una reta-llada en tota regla. UGT assegu-ra que “encara no s’han atrevit a proposar formalment el contracte únic, però només cal lligar un parell de caps: el con-tracte de foment de la contrac-tació, generalitzat per a tothom en 33 dies d’indemnització per acomiadament improcedent i 20 pel procedent, però amb un descompte per l’empresa pagat pel fons de garantia salarial de 8 dies, per tant des dels punts de vista de costos empresarials queda en 12 dies, la mateixa indemnització de 12 dies que tindran els contractes tempo-rals el 2014, quina casualitat.”En el cas dels acomiadaments improcedents amb indemnitza-ció de 45 dies i els 33 dies, que originàriament eren els únics

afectats, ara seran de 37 dies i de 25 dies respectivament. Amb la modificació dels criteris per les causes econòmiques ens po-drem trobar que una deslocalit-zació es pugui quedar reduïda a un cost empresarial de 12 dies per any treballat. La majoria dels acomiadaments improcedents, a més, poden ser procedents, qualsevol pèrdua econòmica és suficient per acomiadar algú. La majoria de sectors d’activitat treuen els beneficis empresarials en els moments de punta de produc-ció o consum, per exemple: el comerç

i l’alimentació per Nadal, el turisme a l’estiu, la venda de cotxes al juliol..., per tant, la resta de l’any no hi ha beneficis, i si n’hi ha, es maqui-llen, així ja no fa falta la tutela judicial. La immensa majoria dels acomiadaments improce-dents es poden convertir en procedents. La figura del fixe discontinu perd tota la seva força per aquelles feines amb una tempo-ralitat clara any rere any. Ja no cal perquè es debilita clara-ment la causalitat objectiva de l’acomiadament.

Degut a aquesta reforma labo-ral, una vegada més, farà que el diner públic de tothom serveixi per pagar les males pràctiques empresarials. I el sistema d’individualització de la protec-ció davant l’acomiadament farà que els nostres treballadors i treballadores precaris siguin més vulnerables i estiguin més desprotegits. En els processos de regulació de suspensió o reducció, així com en les modificacions subs-tancials de les condicions de treball, el període de consultes

es redueix a la meitat i

en

les empreses on no hi ha representació

legal dels treballadors estableix la possibilitat que els treballa-dors siguin representats per les organitzacions sindicals més representatives. Han pogut aprofitar per traslladar que cap treballador no quedi desprote-git davant d’aquests processos, i només han situat una mera declaració d’intencions ja que no hi ha obligatorietat. Els processos de suspensió o reducció es produeixen perquè les empreses estan en una situa-ció crítica i no s’han fet prèvia-

ment les millores necessàries abans d’arribar a aquesta situa-ció. És l’última oportunitat per fer les millores tecnològiques, productives i adaptar a aques-tes, mitjançant la formació, a les persones treballadores per tenir un mínim de futur. Una gran fita de la concertació dels agents socials i econòmics va ser la creació dels òrgans extrajudicials de conflictes, que sobradament han demostrat la seva utilitat i que el Decret no aprofita per traslladar, la seva utilització com òrgans de media-ció i arbitratge, a la totalitat de la negociació col·lectiva, sinó que els estableix com un òrgan més i els debilita preveient la creació d’un nou organisme a tal efecte.

Cal tenir en compte que la modificació substancial de

les condicions de treball col·lectives decidides

de manera arbitrària per l’empresari

hauran de ser acordades abans de 15 dies. Aquesta refor-ma, a més, fa els joves eternament precaris. Amb ells sí que se’n recorden de la formació, però només

en la fórmula contractual

amb els contrac-tes de Pràctiques

i Formació, que bonifiquen als em-

presaris però no ga-ranteixen la continuïtat

de la persona treballadora a l’empresa. Financem,

formem i acomiadem.

El govern abarateix el cost de l’acomi-adament a 12 dies per any treballant ja sigui el contracte indefinit o temporal

F: Juan Antonio Zamarripa. U

GT de C

atalun

ya




Autòctons i immigrants

Que és ser autòcton? Que és ser d’aquí? Que m’ho diguin els salvapatrias. La meva àvia va ser concebuda a l’Argentina perquè allà estaven emigrats els meus besavis. La majoria dels que hem nascut a l’Estat espanyol parlem dialectes del llatí

(català, castellà, gallec, portuguès, asturià, aranès, ...). Les patates provenen d’Amèri-ca. Les pizzes d’Itàlia. I els pinchos morunos, això tan arrelat? Que cadascú de nosaltres investigui el seu arbre genealògic, pot trobar-hi sorpreses. Mireu el conjunt d’elements que teniu a casa vostra, mireu-los bé. Mireu on es fan: made in... Diuen alguns que no tots cabem en aquest país, però sembla ser que les coses sí que hi caben. Les persones no. Les persones. PERSONES. PERSONES? Alguns veuen les persones immigrades com “els altres”. Nosaltres, vosaltres. Jo sovint els miro. Els veig a l’obra, fent les voreres que trepitgem. Les veig cobrant-me el pa i els productes del supermercat. Els i les veig netejant “el cul d’Europa”, que deien Sa-bina i Pablo Milanès. I tenen ulls (general-ment dos), boca (generalment una), nassos (també generalment un), cames i braços com jo. Ells immigrants. Vosaltres. Penso que és absolutament inadmissible i irresponsable que des de la classe política s’utilitzi els discurs del nosaltres i vosal-tres en el debat de la immigració. Podem discutir de com gestionar l’arribada de persones i els reptes que això presenta, però és un principi històric que la gent va on hi ha més feina i riquesa, i el marc de la globalització facilita i universalitza aquest principi sense volta de full, a no ser que vulguem tancar fronteres i aïllar-nos del món com a Corea del Nord. Diuen que no hi cabem tots: com deia el Bertold Brecht, “després van venir a per mi, però era massa tard”.

Opinió Opinió

Breogán Valcárcel

Tècnic Àrea de

projectes d’AMICUna poesía de Joan Palmarola Ict tqessist n Joan Palmarola

A poem by Joan Palmarola Une poésie de Joan Palmarola

Roser Prous opina sobre el uso del burka Roser Prous yarezzem awar xef nniqab

Roser Prous speaks about the use of the burkha Roser Prous donne son avis sur le port de la burqa

Quin gruix la crosta d’aquesta nit

Sobre l’ús de la burca

Quin gruix la crosta d’aquesta nitsi gronxen sedimentades totes les nits del mon de poemes ofegatsi abandó comprimida.N’ hem vist tantes i tantes de bonesintencions a cau d’orella i paper mullat que el repòs supura malsons pels nostres fillsi fem com si dormíssim atiatsen un barranc de vi escumós i batalles barroques .La nit ancorada llepa el vessament de sangedificant el silenci.I feria el mort salvatgement però temo l’udol dels que ja no hi sondels que suportaven amb ulls desbridatsel llampec de la ràbia sense veure un bri de llum .L’ànima se’m revolta i el regust de l’existènciaque malgrat tot

se’m desfà als dits clivellats de pusguareix les mans amb idees impla-cables . Travessat, s’engruna la foscor només puc pronunciar el meu nom els meus noms només escriure d’ara endavant i per tot arreuel desig permanent i la veu precisa .

Un tema ha fet córrer rius de tin-ta darrerament: la regulació que el consistori tarragoní vol establir per a l’ús del burca i el nicab als despatxos de l’Ajuntament, centres cívics, oficines d’atenció ciutadana, centres educatius, culturals i esportius. Evidentment és molt complicat poder atendre correctament a una persona que es presenta amb la cara tapada i incomunicada sota els metres de roba blava del burca, d’aquí la necessitat de re-gulació als equipaments públics. Aquesta iniciativa s’afegeix a la ja aprovada per l’Ajuntament de Lleida i que també defensen el del Vendrell i el de Cunit. La mesura ha posicionat la societat a favor i en contra usant, tanmateix, arguments semblants: la llibertat de la dona que utilitza el burca. Els uns diuen que els co-

arta la independència d’anar com vulguin; els altres creuen que l’ús d’aquesta peça les fa invisibles injustament, sotmetent-les a una imposició masculina fonamenta-da en la religió musulmana, tot i que el Corà no preveu la neces-sitat d’usar burca ni en parla en cap passatge. La polèmica està servida i va per llarg, perquè l’exercici de la llibertat individual accepta múltiples lectures. Llàstima que ningú s’ha parat a demanar què hi tenen a dir les dones que porten burca tots els dies de la seva vida. Probablement aquest seria un bon punt d’inici. I potser també, per una vegada, el més just.

Joan Palmarola

Roser Prous

d

d

Breogán Valcárcel es técnico de proyectos de AMIC

Breogán Valcárcel netta d atiqni n lmacari3 n AMICBreogán Valcárcel is responsible for AMIC’s projectsBreogán Valcárcel est technicien de projets d’AMIC

g

Opinió

5Amb la col·laboració de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Amb el suport de:

Edita:SOCIALCATPresident: Cesc Poch i RosCoordinadora editorial: Imma Bové i VinyetPlaça d’Osona, 4, 1er, 08500 VicT. [email protected]

Seu Camp de Tarragona:C. Ixart, 11, 1er. 43003 [email protected]:Jordi Salvador, edició Camp de Tarra-gonaCesc Poch, edició OsonaConsell de direcció: Raquel GilMiquel Àngel EscobarChaquir El Homrani

Mohamadi BouzianeJanette VallejoJulià GarciaSara BlázquezCap de redacció i edició Osona:Sara BlázquezRedacció edició Camp de Tarragona:Jordi GenéConsell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador)Glòria CarbonellJordi CasalsSaoka Kingolo

James KwasiJamel el MezianiCarlos ordoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto VillaescusaCol·laboradors Osona:CNL Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (fotografia)Mari MoyanoAlbert PortellEduard Soler

Col·laboradors Camp de Tarragona:Carla AguilarMon GrisóDisseny original i maquetació:Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design)Traduccions:Babel TraductorsDipòsit legalB-52647




Partir és una proposta de denúncia social a través de l’art. Són nouvinguts que un dia van decidir deixar casa seva, per mil motivacions, en busca d’un futur millor. El llibre està escrit a divuit mans, en dues zones molt semblants però a 1.200 km de distància entre elles, Le Blosne, la ciutat francesa de Rennes, i els barris de Ponent de Tarragona.Els camins, les procedències i les inqui-etuds són diverses, com les persones escriuen. Un repte complex, relatar un escrit ple d’emocions dirigit a una persona estimada del teu lloc d’origen explicant quina és la situació que vius. Paloma Fer-nández (actriu, escriptora, i immigrant a Catalunya primer i a França després); una fotògrafa, Andrea Eidenhammer (immi-grant austríaca), i una antropòloga, Maria Pallarès, van recórrer els carrers de Tarra-gona i els seus barris. A Le Blosne l’equip estava format per Bertrand Cousseau (fotò-graf) i André Sauvage (sociòleg), buscaven vivències, experiències, en definitiva de persones amb una història per explicar. Fer revisió de com estic, de què sento i on estic, és un exercici que poques vegades fem de manera intencionada i menys induïda per persones que són estranyes. El resultat és colpidor. És curiós com a centenars de quilòmetres de distància els textos no són tant dife-rents, recullen petits detalls, sensacions i emocions. Al costat de cada carta hi una visió antropològica del text, intentant desgranar al màxim el detall de cadascun dels participants, amb vocació d’entendre

allò que hi ha entre línies amb molta cura. La proposta arriba a la nostra ciutat gràci-es a l’associació L’Âge de la Tortue (l’edat de la tortuga) i de l’associació Ariadna (Tarragona), a la qual se suma la Fundació Casal l’Amic, combinant lògiques diver-ses, formes de fer desiguals i motivacions diferents.

Tres entitats, un camíL’Âge de la Tortue és una entitat que espera oferir a tothom l’oportunitat de confrontar la diversitat de punts de vista que les persones tenen sobre el món. A Le Blosne, Rennes, desenvolupen projectes artístics i socials que volen denunciar, fer propostes i, sobretot, generar reflexió.L’Ariadna és una associació que neix amb la finalitat de donar a conèixer, divulgar i estimular la creació artística a tots els ni-vells i arreu de Catalunya, posant especial èmfasi a les comarques de Tarragona. Amb una programació creixent en el nostre entorn, que promociona una altra manera de fer incorporant propostes artesanals al circuits culturals i ciutadans.La Fundació Casal l’Amic té com objectiu principal l’acció social i educativa amb la infància, l’adolescència i la joventut, destinada a la prevenció de situacions de risc social en aquests grups de població. Amb una clara intenció de mobilització comunitària, actua bàsicament als barris de Ponent de Tarragona i, sempre que es pot, amb la complicitat d’altres entitats i institucions.Jordi Collado Tarragona

Breus Societat

‘Partir’, quan l’art es converteix en denúncia

“Partir” es una propuesta de denuncia social a través del arte

“Partir” d ijjen nnaqd lijti-ma3i zi tazuri“Partir”: social criticism through art« Partir » est une proposi-tion de dénonciation sociale à travers l’art

g

Contra l’explotació laboralUGT inicia la campanya “Per un treball digne, contra la explota-ció laboral”. UGT vol aportar sug-geriments que permetin millorar els treballs de la comissió de tre-ball i immigració del Congreso de los Diputados per la necessitat d’adoptar mesures contra la ex-plotació laboral dels immigrants. UGT considera que s’ha de donar una veritable protecció a les víctimes de l’explotació laboral, fet que també s’hauria d’incloure en el futur reglament de la llei d’estrangeria.UGT inicia la campaña “Por un trabajo digno y en contra de la explotación” UGT tbedda di “i ict n rxed-met s caraf d usbeddi n tsisst n tidi”

UGT starts the ‘For a decent job, and no to exploitation’ campaignUGT débute la campagne « Pour un travail digne et contre l’exploitation »

Es posa en mar-xa una Taula d’Immigració El 9 de juny, a Reus, es va presentar la Taula Territorial de Ciutadania i immigració del Camp de Tarragona. El secretari per a la Immigració del Depar-tament d’Acció Social i Ciutada-nia, Oriol Amorós, i el director dels Serveis Territorials del Camp de Tarragona, Jordi Tous, van explicar les línies d’actuació del Govern en l’àmbit migratori, i les funcions i objectius de la Taula, vinculada al Pacte Nacio-nal per a la Immigració. Se presenta la Mesa de la ciudadanía e inmigración del Camp de Tarragona Lmekteb n une3raq d lmu-watana di Camp n Tarragona

Presentation of the Citi-zenship and Immigration Committee of el Camp de TarragonaLa Table de la citoyenneté et de l’immi-gration est présentée à El Camp de Tarragona

2

Noticies




Mentre que el debat polític i mediàtic s’ha centrat en atemptar contra alguns dels drets de les persones, com és el dret a l’empadronament i al dret a la llibertat religiosa (el primer reconegut en el marc jurídic d’aquest país i el segon tant en el dret internacional com l’estatal), s’està deixat a l’oblit una realitat: la desocu·pació i l’explotació laboral que estan patint milers i milers de treballadors i treballadores im·migrants. I sobre això, creiem, s’han de debatre i plantejar solucions urgents. La crisi econòmica i financera ha colpejat amb contundència el col·lectiu de treballadors immigrants. D’acord al Minis·teri de Treball i Emigració, de l’any 2008 al primer trimestre del 2010 la seva taxa d’atur es va incrementar en 15 punts percentuals. Si bé això és més significatiu entre els homes (comunitaris i no comunitaris) que entre les dones, la taxa de desocupació de les dones proce·

dents de països extracomunita·ris és clarament superior al de les espanyoles. I aquesta dada és especialment preocupant si tenim en compte que, en molts casos, els ingressos de les famí·lies d’immigrants depenen de l’activitat laboral de les dones. No és fortuïta ni molt menys banal la nostra preocupació quan ens referim a una situació que està vivint un dels col·lectius que conformen la classe treballadora del segle XXI. Amb aquesta crisi, molts treballa·dors i treballadores immigrants estan patint enganys, l’abús de la situació de necessitat, la imposició d’unes condicions de treball especialment lesives que determinen el pas d’una infracció social a un delicte contra els seus drets. Condici·ons de precarietat, d’ocupació irregular i d’explotació laboral estan a l’ordre del dia. Des d’AMIC·UGT de Catalunya, avui més que mai, creiem neces·sari assumir una responsabilitat social i política davant els pro·

La reforma de la Llei d’estrangeria 4/2000, que va entrar en vigor el passat mes de desembre 2009, ha introduït alguns canvis en lo referent als drets fonamentals del estrangers:

El 22 de desembre de 2000 es va produir una de les reformes de la Llei d’Estrangeria de mes magnitud, alguns dels canvis que es van introduir van motivar la presentació de diversos recursos d’inconstitucionalitat contra la mateixa.El Tribunal Constitucional va resoldre els esmentats recursos reconeixent que la exigència que la llei imposava als estrangers per al exercici dels drets fonamentals de re·unió, associació, sindicació i vaga, de que fossin residents legals a Espanya, constituïa una restricció injustificada i, per tant, contraria a la Constitució, ja que segons la mateixa els esmentats drets arriben a totes les persones pel fet de ser persones. El Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat dels articles que a la Llei regulaven aquestes qüestions i va fer el mandat de modi·ficar la Llei, mandat que s’ha complit amb la reforma del passat desembre.

Després de la reforma introduïda per la Llei 2/2009 es reconeixen aquestos drets en completa igualtat amb els espanyols, quedant redactats com segueix:Article 7. Llibertats de reunió i manifestació.1. Els estrangers tenen el dret de reunió en les mateixes condicions que els espanyols Article 8. Llibertat d’associacióTots els estrangers tenen el dret d’associació en les mateixes condicions que els espanyols.Article 11. Llibertat de sindicació i vaga.1. Els estrangers tenen dret a sindicar·se lliurement o a afiliar·se a una organització professional, en les mateixes condicions que els treballadors espanyols.2. Els estrangers podran exercir el dret a la vaga en les mateixes condicions que els espanyols.

* Siguis o no resident legal tens tot el dret a manifestar-te, associar-te i sobre tot formar part del sindicat que et recolzarà sempre en la reivin-dicació de tots els teus drets.

Fitxa d’estrangeria

Recursos de extranjeríaDerechos fundamentales de todos los ciu-dadanos, incluidos los extranjeros, sean o no residentes legalesLmawarid n rbarraniIzerfan imezwura n marra lmuw-watinin, issidef ura d ine3raq i ghar yedja recwaghed

Immigration law resourcesFundamental rights of all citizens, including foreigners, whether they are legally resident or notRecours d’extranéitéDroits fondamentaux de tous les citoyens, y compris les étrangers, qu’ils soient ou non des résidents légaux

gDrets fonamentals de tots els ciutadans, inclosos els estrangers siguin o no residents legals

Planta cara a l’explotació laboral

Estrangeria

AMIC-UGT Barcelona

Planta cara a la explotación laboral

Udem n uqedduh’ d usxin-car di tidi middenStand up against exploita-tion at workFaites front à l’exploitation sociale

g

ble·mes reals que afligeixen el conjunt de la classe treballadora. Els treballadors i treballadores hem de donar una resposta contundent a les mesu·res que només pretenen perjudi·car les classes més desafavorides de la societat i que afavoreixen únicament els especuladors i aquells empresaris corruptes. Si ho permetem, si acceptem condicions de semiesclavisme i de precarietat laboral estarem retrocedint en drets. Drets aconseguits en la lluita sindical d’homes i dones que, durant anys, van fer front a qui els volia sotmetre. Hem d’estar alerta i contrarestar aquells poderosos que treballen per la desaparició de les organitzacions de treba·lladors. Hi ha interessos econò·mics i ideològics que volen una

eco·nomia lliure de sindicats, empreses lliures de sindicats i amb treballadors desprotegits. L’organització de treballadors en els sindicats és la clau per a contrarestar l’ofensiva neoliberal a que assistim i lluitar pel mante·niment i la creació d’ocupació de qualitat i de protecció social. Treballador i treballadora plan·ta cara contra l’explotació labo·ral. Organitza’t sindicalment i defensa els teus drets!

VIVIMJUNTSNúm. 24 juny 2010

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

Editorial

Les últimes dades de padró aCatalunya assenyalen el pri-mer descens de persones

estrangeres en els últims 12 anys,quelcom que indica un canvi decicle en la immigració al nostrepaís. La crisi ha frenat la intensitatd’entrades viscuda en els darrersanys. Alhora, el retorn als païsosd’origen i, sobretot, el trasllat a ter-ceres destinacions es consolidencom a noves estratègies per amolts, especialment per a homesjoves de nacionalitat boliviana,equatoriana, pakistanesa i xinesa.Però la feina que ens queda aquíen integració no s’ha acabat, totjust comença. Perquè el gruix delsnous catalans i catalanes es que-daran. En els propers 10 anys unmilió de ciutadans d’origen es-tranger han d’esdevenir catalans icatalanes de ple dret, iguals endrets i deures. Per això des de lesinstitucions hem d’assentar lesbases d’aquest gran repte nacio-nal que ens hem marcat en l’ho-ritzó, per mitjà del Pacte Nacionalper a la Immigració, la Llei d’aco-llida, les autoritzacions inicials detreball o el treball compartit ambajuntaments i entitats. Per això lespersones immigrades han de con-tinuar posant el seu gra de sorra:amb més participació a les AMPA,més aprenentatge del català, mésvinculació als sindicats, a la xarxaassociativa, a la política… Per aixòel conjunt de la societat ha de se-guir treballant en projectes d’a-propament a l’altre i d’intercanvimutu com les parelles lingüísti-ques, el projecte Tots som unacolla de les colles castelleres, lesiniciatives interculturals de la Con-federació d’Associacions deVeïns, els projectes d’universitarismentors d’estudiants de secundà-ria, els esforços de les associa-cions de pares i mares perapropar-se a les famílies nouvin-gudes o el programa Quedemd’Òmnium Cultural. És feina detots i totes.

Més eines per a l’autonomia personal

El Parlament de Catalunya aprova la Lleid’acollida de les persones immigrades

El Ple del Parlament de Catalunya vaaprovar el passat mes d’abril la Lleid’acollida de les persones immi-

grades i les retornades a Catalunya, perla qual es crea un servei universal de pri-mera acollida i es desenvolupen lesnoves competències de la Generalitat enl’àmbit de la integració i les migracions.Es materialitza així una de les mesuresmés importants del Pacte Nacional per ala Immigració, signat per la majoria deforces polítiques parlamentàries, elsagents socioeconòmics i les organitza-cions del sector el desembre de 2008.Amb aquesta llei, Catalunya és la primeracomunitat de l’Estat espanyol en establirun marc legal de referència integral per al’acollida, adoptant una legislació pio-

nera al sud d’Europa que té els següenstobjectius: 1) Facilitar la integració de lespersones immigrades; 2) Estendre unservei de primera acollida homogeni alconjunt de Catalunya; 3) Fomentar l’auto-nomia personal i la igualtat d’oportunitats;4) Reduir les situacions de vulnerabilitati de risc d’exclusió, i 5) Fer del català lallengua comuna d’acollida arreu del terri-tori. Aquesta iniciativa pretén fomentarl’autonomia personal de les personesnouvingudes. A través del servei de pri-mera acollida, Generalitat i ens localsoferiran una atenció personalitzada i ac-cions de formació i informació sobrellengua catalana, mercat laboral, drets ideures bàsics, i model de societat. És laprimera vegada que un text legislatiu

estableix el català com a llengua co-muna en els sistemes d’acollida i reco-neix el seu valor com a llenguad’incorporació, d’integració i mobilitatsocial. El text també preveu l’acollidaespecialitzada, que implica diversos de-partaments del Govern i els insta a es-tablir, mantenir o reforçar programesorientats a les persones nouvingudesdins dels serveis normalitzats per alconjunt de la població. Entre d’altres, escontemplen àmbits d’actuació com arala salut, l’escola, la universitat, l’atencióde menors o la justícia. Així mateix, la lleipreveu el foment de mesures per incen-tivar l’acollida a les empreses i als cen-tres de treball, de comú acord amb elsagents socioeconòmics. La Llei reconeixi aprofita l’experiència acumulada en elsdarrers 20 anys per ens locals, agentssocioeconòmics, entitats del sector i ser-veis públics de la Generalitat. Tambépreveu crear l’Agència de Migracions deCatalunya per guanyar operativitat i agi-litat a l’hora de teixir la col·laboracióentre els diversos actors implicats (enslocals, agents socials, entitats col·labo-radores, prestadors a l’exterior i empre-ses concertades).

10 anys, 1 milió

Foto de grup després de l’aprovació

eines: herramientasaprova: aprueba

mesures: medidassignat: firmadoforces: fuerzas

igualtat: igualdadens: entes

oferiran: ofrecerándrets: derechos

dades: datosquelcom: la cual cosa

viscuda: vividatrasllat: traslado

feina: trabajorepte: reto

vj 24 revista ma :Maquetación 1 1/6/10 11:16 Página 1

2 VIVIMJUNTS

Els catalans fa més de 200 anysque aixequem castells humans pera celebrar les nostres festes. Una

activitat en la que tothom té el seu lloc:homes i dones, grans i petits, tots tenenl’oportunitat de treballar per un objectiucomú. Ara, amb l’objectiu de donar a co-nèixer aquesta tradició a les personesnouvingudes, la Coordinadora de CollesCastelleres de Catalunya, juntament ambla Secretaria per a la Immigració del De-partament d’Acció Social i Ciutadania i elCentre de Promoció de la Cultural Popu-lar i Tradicional Catalana del Departa-ment de Cultura i Mitjans deComunicació de la Generalitat de Cata-lunya han posat en marxa una nova edi-ció del programa “Tots som una colla”.Aquest programa, plantejat com una in-vitació, consisteix en la organitzaciód’uns tallers d’introducció als castellsque s’adrecen especialment a la pobla-ció immigrant, per tal que puguin partici-

par en aquesta activitat. L’any passat esva desenvolupar una prova pilot en quatrede les poblacions amb colla castellera quetenen més índex de població immigrant:Salt, Vic, Guissona i El Vendrell. Als tallershi van assistir un total de 194 persones, il’experiència va ser molt ben valorada pertots els implicats. Aquest 2010 el projectes’ha ofert a les 56 colles castelleres exis-tents en aquest moment, i 28 colles, per-tanyents a una vintena de poblacions,entre les quals hi ha algunes de les mésimportants del país, com ara Barcelona,l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Te-rrassa, Mataró, Tarragona, Reus o Grano-llers, ja han confirmat la seva participació.Alguns d’aquests tallers es realitzaran du-rant tota la temporada castellera. La difusió dels tallers es fa en contacteamb els tècnics d’immigració de cadalocalitat i les entitats que hi treballen, mit-jançant uns cartells i díptics en nou idio-mes. Igualment, s’ha editat un material

audiovisual didàctic específicamentpensat per aquests tallers, que consis-teixen en tres sessions de dues horescadascuna.Més informació:www.cccc.cat

Invitació a les persones nouvingudes

Trenta colles castelleres de tot Catalunya s’afegeixen al programa “Tots som una colla”

El Pacte Nacional per a la Immigració suma ja 68 agents signants entre partits po-lítics, agents socioeconòmics, organitzacions i entitats del sector d’arreu de Ca-talunya. Una xifra que s’ha actualitzat recentment, després de l’adhesió de 30

noves incorporacions de l’àmbit cívic, econòmic i social en un acte que va presidir laconsellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, a la seu del Departament.Més informació: www.gencat.cat/dasc/pni

El Secretariat d’Entitats de Sants,Hostafrancs i la Bordeta deBarcelona ha creat una Taula

Intercultural que agrupa entitats depersones immigrades amb l’objectiude reforçar la cohesió social i la con-vivència al districte. És una iniciativaque compta amb el suport de la Se-cretaria per a la Immigració del De-partament d’Acció Social i Ciutadaniai sorgeix de les propostes d’actuaciódel document “La interculturalitat enel teixit associatiu dels nostres barris”,que van presentar el passat mes demaig als mitjans de comunicació elsecretari per a la Immigració, OriolAmorós, i el membre de la ComissióExecutiva del Secretariat, OleguerForcades. El document descriu el per-fil de les entitats del districte, les rela-cions de cooperació que estableixenentre si, així com les actuacions i elsprojectes interculturals existents.Entre les principals conclusions de l’a-nàlisi destaca el fet que les entitats depersones immigrades se senten, engeneral, ben acceptades per la so-cietat d’acollida. Tampoc es detectauna gran presència de racisme, tot i

que existeixen prejudicis cap a lespersones immigrades i les d’ètnia gi-tana. També constata el desconeixe-ment existent entre les entitats denouvinguts i la resta d’asssociacions.La iniciativa està oberta a totes aque-lles entitats que hi vulguin participar,els membres es reuneixen amb unaperiodicitat mensual i també es pre-veu la intervenció de representants del’Administració per reforçar el treballen xarxa i sumar esforços. Entre d’al-tres, els seus objectius incials són: 1)Debatre i crear un espai de participa-ció real; 2) Fomentar el coneixemententre entitats; 3) Identificar i decons-truir prejudicis; 4) Promoure el treballen xarxa, i 5) Treballar amb línies i va-lors compartits.

Nova Taula Intercultural El Pacte Nacional incorpora30 nous signants

Per a la convivència Més consens en immigració

trenta: treintas’afegeixen: se añaden

colla: grupotot: todo

aixequem: levantamos castells: castillos

tothom: todo el mundoté: tiene

lloc: sitiodonar: dar

juntament: juntoplantejat: planteado

s’adrecen: se dirigeníndex: índiceaquest: este

mitjançant: mediante

taula: mesacompta: cuenta

suport: apoyosorgeix: surge

teixit: tejidomitjans: medios

nouvinguts: recién llegados


VIVIMJUNTS 3

Apendre català

Com cada any a finals de juliol,Sant Joan de les Abadesses re-corda durant tres setmanes un

dels seus personatges més populars, elComte Arnau, amb un festival que reviula memòria d’aquest mite i llegenda.Aquest any la festa es celebrarà els dies11, 18 i 25 de juliol i 1 i 8 d’agost. Envol-

tats de la riquesa històrica que respirenels carrers i el paisatge de Sant Joan deles Abadesses, els visitants es sorpren-dran gratament d’una festa que respiracultura i que troba la seva màxima ex-pressió en el Cicle de Representacionsdel Mite del Comte Arnau que se celebrala primera setmana. Els caps de setmana

següents, Sant Joan de les Abadessesoferirà concerts i d’altres activitats popu-lars que giren al voltant del mite i de l'è-poca en què se situa. En són un exemplela fira artística Artivolta o els concerts demúsica trobadoresca, entre d’altres.Creat al voltant del monestir, el poble deSant Joan de les Abadesses va ser fun-dat l’any 887 per Guifré el Pelós, que vaposar la seva filla Emma al capdavant dela comunitat benedictina. Les abadessesvan perdurar fins al 1017, any en què vanser expulsades acusades de desordres,episodi històric que faria néixer la lle-genda del Comte Arnau. El monestir deSant Joan de les Abadesses era coneguten els seus orígens com Sant Joan de Ri-poll o Sant Joan de Ter. Al segle XII es vaconstruir una nova església que és la queencara es pot veure a l'actualitat. El te-rratrèmol de Catalunya de 1428 va des-truir el cimbori així com el campanar.Autèntic senyor feudal, el Comte Arnaumaltractava els seus vassalls, defraudavala soldada als mossos i seduïa les don-zelles. Entre elles, l'abadessa del mones-tir de Sant Joan a qui va raptar una nittravessant les muntanyes per una mina

molt profunda. Tal era la seva conductaque, quan va morir, va ser condemnat acórrer sense parar amb el seu cavall deflames i la seva canilla de gossos per lesmuntanyes de la Serra Cavellera i, les nitsde tempesta, voltat de clapits de gossos,es diu que esparvera els pagesos i lagent que es troba a la muntanya.

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.santjoandelesabadesses.com

Sant Joan de les Abadesses

Ajuntament de Sant Joande les Abadesses

Pl. Major, 317860 Sant Joan de les AbadessesTel. 972 720 [email protected]

envoltats: rodeadosencara: todavía

terratrèmol: terremotocimbori: cimborrio

travessant: cruzandoflames: llamascanilla: jauría

tempesta: tormentaclapits: ladridos Claustre del monestir de Sant Joan de les Abadesses


Entrevista Jaume Lanaspa, director gral. de la Fundació “la Caixa”

[email protected]/dasc/immigracio

www.acollida.gencat.cat

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorit-

zació per part de l’autor.

“La capacitat de millorar la cohesió social enuna societat plural és un repte i una oportunitat”

4

BreusNova Taula Territo-rial de Ciutadania i Immigració al Campde TarragonaLa Facultat de Ciències Econòmiquesi Empresarials de la Universitat Rovirai Virgili, a Reus, acollirà el 10 de juny ales 19:30 hores l’acte de presentacióde la Taula Territorial de Ciutadania iImmigració del Camp de Tarragona, lacinquena que es promou a Catalunya,després de les Girona, Lleida, les Te-rres de l'Ebre i la Catalunya Central. Estracta d’un òrgan descentralitzat em-marcat dins de la Taula de Ciutadaniai Immigració de la Generalitat, l’espaide participació i consens per a les po-lítiques relacionades amb la gestió delfet migratori a Catalunya. L’objectiu ésfomentar, de forma descentralitzada,la cooperació i participació entre elGovern, els ens locals i la societat civilen les polítiques relacionades amb laimmigració, per tal de tenir en compteles realitats i les necessitats específi-ques de cada demarcació.

La Generalitat assumeix la inspec-ció de treball en la campanya de recollida de la fruita La Generalitat efectuarà, per primercop, inspeccions per controlar el com-pliment de la normativa laboral en lacampanya de recollida de la fruitad’enguany, de manera que aquestatasca es repartirà entre l’administraciócatalana i la central. La novetat obeeixa l’entrada en vigor el dia 1 de maigdel traspàs a la Generalitat d’una partde les competències en matèria d’ins-pecció de treball. Un altre dels temesacordats ha estat la prioritat que man-tindran les administracions en relacióa la contractació d’aturats. El Serveid’Ocupació de Catalunya enviarà car-tes als aturats per oferir-los la possibi-litat de treballar en la campanya de lafruita. En canvi, es reduirà la contrac-tació en origen en un 24% respecte dela que es va registrar el 2009. El De-partament de Treball tornarà a posaren funcionament tres oficines mòbilsper facilitar als pagesos la contracta-ció de treballadors.

VIVIMJUNTS

Quins són els sectors d’actuació del’Obra Social “la Caixa” en l’àmbitde la immigració?

L’Obra Social “la Caixa” des dels inicisdel fenomen migratori a Espanya i Cata-lunya n’ha prestat atenció des d’unadoble perspectiva. Per una banda, lesnecessitats específiques dels nouvin-guts en els seus primers moments a lasocietat d’arribada, donant suport a latasca d’acollida desenvolupada perl’Administració Pública i el tercer sector.I per l’altra, les iniciatives per garantir lacohesió social en una societat que s’estàtransformant en una societat més di-versa i plural.

Què és el Programa d’Interculturalitat i Co-hesió Social?El Programa d’Interculturalitat i CohesióSocial és un programa que té com a ob-jectiu afavorir la convivència interculturalgenerant eines que puguin ajudar els ac-tors socials, inclosos els propis individus.També, que adquireixen competènciesper relacionar-se pacíficament, i per con-tribuir al desenvolupament propi i comúen una societat multicultural.

Com enteneu la interculturalitat?La Fundació “la Caixa” segueix els co-rrents actuals en referència a la gestió de ladiversitat, i afavoreix la interculturalitat coma model de gestió que respecta les dife-rències però se centra en el que tenim encomú: el context local. El seu desenvolu-pament és la prioritat. En síntesis, la inter-culturalitat assumeix com positiva lacoexistència pacífica i dinàmica de dife-rents sentiments de pertinència per partdel nous veïns, i la interrelació respectuosaamb els antics.

I quines aplicacions pràctiques té?Moltes i diverses, perqué es basa en fo-mentar la interacció des del respecte a lesdiferències i sempre en benefici del bécomú. Hi ha múltiples iniciatives dutes aterme per administracions, tercer sector,etc. però el Projecte d’Intervenció Comu-nitària Intercultural, de la Fundació “laCaixa”, intenta anar un pas més enllà.Tracta de posar en valor moltes d’aques-tes iniciatives, i enfortir-les, sent capaçosde generar un model integral d’intervenciósocial que afavoreixi la cohesió social re-vertint situacions de mera coexistència, od’hostilitat explícita.

El més nou d’aquest programa és el Pro-jecte d’Intervenció Comunitària Intercultu-ral, en què consisteix?Per primer cop a Espanya es posa enmarxa, en diferents municipis i al mateixtemps, un mateix model d’intervenció,que parteix d’una col·laboració triangularentre administració pública, entitats so-cials i comunitat acadèmica, impulsatsper la Fundació “la Caixa”. Pretén con-vertir-se, després de la seva validació, enun referent metodològic a nivell estatal. Amés, es tracta d’una intervenció integralen l’àmbit local, implicant als pilars bà-sics, als professionals, al teixit social, i laciutadania, amb especial atenció a famí-lia, infància i joventut. Per això es desen-voluparà des de l’àmbit de la educació, elsocial, i la salut. Per últim, el caràcter pre-ventiu d’aquest model suposarà un delsgrans reptes a nivell d’avaluació, i els dosaspectes, tant la perspectiva preventiva,com els esforços que fem per trobar indi-cadors que permetin avaluar resultats iimpacte, seran innovadors i valuosos enel context actual.

Quins objectius té?El principal objectiu és generar un modeld’intervenció que afavoreixi la cohesió so-cial, però fent-ho a més des d’una pers-pectiva comunitària, que entén que lacomunitat no és beneficiària de les ac-cions, sinó protagonista i responsable delseu desenvolupament.

De quina manera s’aplicarà?S’aplica de la mà d’entitats socials ambexperiència en intervenció comunitària igestió de la diversitat, amb la col·labora-ció de les administracions públiques lo-cals, i amb el suport de la comunitatacadèmica i científica. L’àmbit d’actuaciósón barris o municipis petits on la diversi-tat cultural és significativa.

Per acabar, quin és el repte principal queha d’afrontar la nostra societat en relacióa la immigració?La transformació de la nostra societats’ha donat en un espai de temps moltcurt, que no ha permès adaptar-se ade-quadament al mateix ritme, ni les institu-cions, ni els individus, tant pel que fa alsnouvinguts, com a la societat d’acollida,que ha vist com el seu barri es transfor-mava sense poder-hi entendre les impli-cacions. Així, la capacitat de millorar lacohesió social en una societat diversa iplural, amb noves formes de ser, pensari relacionar-se, és el gran repte, peròtambé és una oportunitat. L’experiènciaconstatable en altres països posa demanifest que resoldre adequadamentaquest repte és socialment desitjable,econòmicament rentable i humanamentimpagable, pel sofriment gratuït queevita, tant als immigrants, com a la po-blació preexistent.

repte: retoquins: cuáles

inicis: principiosbanda: lado

arribada: llegadagarantir: garantizarafavorir: favorecer

enteneu: entendéisdutes a terme: llevadas a cabo

suposarà: supondrámà: mano

suport: apoyo





El risotto segurament és dels plats de la cuina italiana que tenen presència a la nostra cuina d’avui, és una demostració de la mil varietats que és cuina l’arròs a la mediterrània, el risot-to no es redueix a arròs amb formatge parme-sà, sinó que és tot un món saber quina varietat d’arròs i quin formatge millor amb aquells productes. Aquest risotto els productes són de la mediterrània catalana: arròs de Pals, pèsols, formatge de Maó, vi blanc de l’Empordà.En una cassola amb el foc baix fem la ceba tallada ben petita amb mantega i una mica d’oliva confitem la ceba, un cop confitada i enrossim l’arròs, una bona copa de vi blanc i deixem que s’evapori, i afegim els pèsols i unes fulles de menta i comencem a anar posant poc a poc el brou –de verdures o de pollastre i verdures- ,a mesura que el vagi absorbint anem posant-ne més que considerem que està al nostre gust –entre 17 i 20 minuts-, retirem la cassola del foc i posem el formatge de Maó de ratllat amb mantega i es remena amb l’arròs fins que quedi tot ben lligat, el risotto ha de quedar cremós, i la cremositat s’aconse-gueix amb que quedi una mica de brou i fer la cremositat amb brou i el formatge.

Aquí teniu un risotto a la catalana i de temporada, combinat els productes i també amb les coccions nostres, s’adapta la menta de quan fem els pèsols o les faves ofegades, i queda el seu punt anar menjant el risotto amb els seus pèsols dolços i tot acompanyat d’un perfum fresc de menta.

*

Què fem aquestcap de setmana?

Risotto de pèsols amb perfum de menta

De punta a punta de la ruta, que transcorre entre Portbou (l’Alt Empordà) i Blanes (la Sel-va), hi ha 12 trams, que es poden fer en diferents etapes. Són uns 215 quilòmetres, que si t’ho proposes, els pots fer en 15 dies, més o menys.Fer tot aquest camí et permetrà veure que la Costa Brava no és uniforme. Primer, trobaràs la part més abrupte de tota la costa catalana a la Serra de l’Albera i al Cap de Creus, amb muntanyes que superen els 200 metres d’alçada a tocar de costa i on la forta tramuntana no deixa crèixer els arbres. Per això, a la part més nord de la ruta, díficilment hi trobaràs ombra. Si comences el camí per aquí, et faràs una idea del que t’espera un cop arribis al Coll del Frare, a Portbou, des d’on es gaudeix d’una impressionant panoràmi-ca de tota la part nord del Cap de Creus, de Colera a Port de la Selva. De mica en mica, els imponents penyasegats es van suavitzant i cada cop hi ha més pins. Ens acostem a la frontera entre l’Alt i el Baix Empordà, marcada pel massís del Montgrí, que separa l’Escala i Torroella de Montgrí. Si fins ara caminar arran de costa era una prova contra el vertigen, ara tot es torna molt més fàcil per a aquells que no els agrada les altures.Els camins de ronda aquí són ja un clàssic pels turistes i et por-ten des de l’Estartit fins a Sant Feliu de Guíxols, passant per Palamòs, Begur, Calonge i Platja d’Aro. La majoria de municipis han arreglat i senyalitzat els camins amb tots els avantatges i inconvenients que això suposa: camins més transitables però

també més transitats, cosa que fa que, a l’estiu,

quan més turis-tes hi ha,

la

quan-titat de gent que passi per aquí faci perdre part de l’encant del parat-ge. Però quan vegis aquest paisatge costaner entendràs perquè té tant èxit. La combi-nació de pins, mar i roca i la barreja dels seus olors t’atrapa-ran de seguida i faran de la teva excursió un agradable passeig. Quan arribem a Sant Feliu de Guíxols entrem a la recta final de la ruta, a la comarca de la Selva, que ens porta fins a Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. En tan sols 20 quilòmetres pas-sem de la tranquilitat de Tossa i la seva petita vila medieval al bullici del més gran centre turístic de la Costa Brava, Lloret de Mar, i al municipi costaner gironí amb més vida comercial, Blanes. La massiva edificació dels darrers anys entre Lloret i Blanes han fet desaparèixer part del camí originari i l’han convertit en carreteres d’urba-nitzacions. Però encara queden cales on refugiar-se del bullici turístic de l’estiu com Cala Sant Francesc, a Blanes, i Cala Canye-lles i Santa Cristina, a Lloret.La millor època de l’any per fer aquesta ruta és a la primavera i a la tardor, quan fa sol però les temperatures són suaus i no hi ha massa turistes. A l’estiu, però, tens l’al·licient que pots refrescar-te a les cales que hi ha pel camí i que potser no trobari-es si anessis en cotxe.

Els camins de rondaT’agrada el mar i la muntanya? A la Costa Brava tens la combinació perfecta. Camins que volte-gen els penyasegats amb vistes al mar, tot seguint el sender GR-92, conegut po-pularment com sen-der del Mediterrani perquè recorre tota la costa catalana, i que al seu pas per la costa gironina, coin-cideix en alguns dels seus trams amb els camins de ronda, des dels quals es gaudeix d’impressionants vistes de la Costa

Brava.

COCINARisotto de guisantes con perfume de mentaAXXAM U SANWIMacca s arruz d refwah’ n minta

COOKERYRisotto of mint-perfumed peasCUISINERisotto aux petits pois parfumés à la menthe

Este mes caminaremos por la Costa Brava

Deg ayur-a ad nrah’ negwar ghar Costa BravaThis month, walking on the Costa BravaCe mois-ci, nous parcour-rons la Costa Brava

g

La cuina d’en Camil




Torredembarra acull “Guerra i exili”

Cultura

Aquesta xerrada és un dels actes que s’emmarca en l’expo-sició “Exili. Mirades creuades”, que es va inaugurar el 6 de maig i es va poder veure fins el 30 de juny.Un cop acabada la guerra, es va produir un exili cultural a gran escala, ja que mestres i intel•lectuals van abandonar el país. Aquest fet va suposar deixar tocada de mort la cul-tura que existia fins aleshores. Cal afegir que el franquisme no era gens popular en els llocs on s’havia bombardejat sistemàti-cament, com a Catalunya, per tant fuig molta gent a França pel pànic.La guerra es va perdre a causa de la no intervenció que va decidir l’Associació de Nacions, fet que va suposar que la República no tingués armament. En canvi, el bàndol colpista va tenir el suport d’Alemanya i Itàlia, que havien abandonat l’Associació de Nacions, i així Franco va poder disposar de gran quantitat d’ar-mes, algunes de les quals van ser utilitzades de manera experi-mental durant el conflicte.

Durant la guerra es va mante-nir el sistema parlamentari a la zona republicana, demostrant l’interès per mantenir la nor-malitat democràtica per part de les autoritats. La darrera sessió de les Corts es va fer a Figueres.La Llei de Responsabilitats Polítiques que es promulga després de la guerra, té efectes retroactius i no s’ha produït mai en cap altre lloc del món, ja que en d’altres conflictes al cap d’un temps es declara una amnistia; en canvi, a l’Estat espanyol, el règim dictatorial no va deixar de perseguir no només els que havien tingut responsabilitats durant la guer-ra, sinó abans i tot. L’arribada als Camps de concen-tració de França no va ser gens galdosa. Els refugiats estaven en situacions penoses i paupèr-rimes, fins i tot alguns diputats francesos de dretes en dema-naren l’expulsió immediata. Però cal tenir en compte que els inicis de la resistència francesa estan en els exiliats republi-cans, ja que tenen l’experiència militar de la guerra. A més,

quan els alemanys van ocupar França, els perseguien pel seu passat a la guerra civil.La percepció de la realitat des de l’exili i l’interior no coinci-deix. Els exiliats no entenien com és que la població no es revoltava, però la situació a l’interior del país era dramàti-ca, com demostra el fet que els judicis militars van durar fins el 1963.

El 10 de juny es va dur a terme a Torredembarra la conferència “Guerra i Exili”. L’acte, organitzat pel Centre d’Estudis Sinibald de Mas, l’Antena de Coneixement de la URV i la Biblioteca Mestra Maria Antònia, va ser presentat per Lluís Català, antic professor de l’IES Torredembarra i la conferència va anar a càrrec del Dr. Josep Sánchez Cervelló.Julià Garcia Torredembarra

Torredembarra acogió la conferencia “Guerra y ex-ilio”

Torredembarra tesnewju ijjen umsagar xef “ umsey-si d lmenfa”Torredembarra hosts a talk on “War and Exile”Torredembarra a accueilli la conférence « Guerre et exil »

g

Cultura

Pel·lícula:

Camino Direcció i guió: Javier FesserEspanya, 2008. 2’23’’

Inspirada en fets reals, Camino és una aventura emocional entorn a una extraordinària nena d’onze anys que s’enfronta alhora a dos esdeveniments que són completament nous per a ella: enamorar-se i morir. Una niña se enfrenta a dos cosa nuevas: enamorarse y morir

Ict tnibut temseysi akid sin n tmesrayin timaynutin: raxart d tayri A young girl has to face two new realities: falling in love and death Une petite fille se trouve confrontée à deux nouvelles choses : l’amour et la mort

Llibre:

After Dark Haruki MurakamiEmpúries, 2008

After Dark narra les històries entrelligades d’uns personat-ges solitaris a la recerca d’una identitat pròpia, que seuen en un bar mig buit i mantenen llargues i reveladores converses mentre beuen cafè i fumen sen-se parar. Una història senzilla i captivadora.Historias cruzadas que pasan durante una noche en Japón

Tih’uja yemsaren deg ict n djiret di Japon Interwoven stories that take place on one night in Japan Histoires croisées qui ont lieu au cours d’une nuit au Japon

Música:

A la panxa del bou La Troba Kung-fú La última proposta de la Troba Kung-fú, amb una base de rum-ba que sona a cumbia colombi-ana, amb pinzellades de reggae, que el grup l’anomena “rúmbia” (fusió de rumba i cumbia). Ja l’han passejat per tota Europa amb molt d’èxit.

El último disco de la Troba Kung-fú

Adebsi aneggar n Troba Kung-fú The latest recording by La Troba Kung-fú Le dernier album de la Troba Kung-fú

Web:

www.prouracisme.org

Aquesta plana web és un espai d’acció antiracista. Ofereix informació sobre els temes rela-cionats amb el respecte als drets humans, la lluita per la igualtat de drets i oportunitats i la no-discriminació. Una plataforma de difusió de les activitats, accions i campanyes que fomen-ten l’antiracisme als diferents àmbits de la societat.Prouracisme.org es un espa-cio de acción antirracista

Prouracisme.org netta d ijje n wemcan di internit didd i l3unsuriyya Prouracisme.org is an anti-racist action space Prouracisme.org est un espace d’action contre le racisme

Blog:

http://litteraemundi.blogia.com/

Literaemundi és un projecte de llibreria intercultural amb el que es vol acostar la cultura literaria dels països anomenats del Tercer Món. Aquest blog està obert a les relacions culturals, per parlar, debatre i compartir entorn a la diversitat de cultures del món. Blog intercultural i sobre la interculturalidad

Blog xef umrussun n tusnawin d umsaddar jar asent An intercultural blog that deals with interculturalismBlog interculturel et sur l’interculturalité

Ressenyes




Preguntes Creuades Televisió

Les preguntes de la Paqui

En Daniel respon:

Què sabies de Catalunya?Abans en sabia molt poc. Hi vaig venir una vegada fa 10 anys. Sabia l’idioma, coneixia el seu gran equip: el Barça, Montmeló, Gaudí, però no sa-bia, i encara ara no en sé gaire, de la seva història i tot el que neix el voltant del sentiment catalanista.

Què li falta a Colòmbia?Educació, maduresa, i autono-mia. Penso que sense educació som preses de depredadors tan interns com externs. Madu-resa per aprofitar la riquesa i autonomia per no caure en les trampes del pseudodesenvolu-pament.

Què esperes de la teva estada a Catalunya ? El mateix que qualsevol perso-na, poder contribuir a l’entorn i poder gaudir de les opor-tunitats que aquest entorn m’ofereix.

La Paqui respon:

Què en saps de Colòmbia?Tot el que tu m’has explicat: que els carrers van per núme-ros i les ciutats per districtes. Que molts pobles tenen noms d’aquí, com una muntanya que es diu Montserrat. Que te-niu una lluita interna com el narcotràfic i un nou president, però que no és el que tu volies, doncs tu preferies n’Antona Marckus.

Tu què penses que falta a Catalunya?Independència, sense que això representi cap conflicte entre germans.

Com contribueixes al desenvolupament de l’entorn social?Mirant de fer la vida fàcil per tothom. A vegades només es tracta de fer un somriure o un bon dia! Conviure no ha de suposar cap problema.

Perquè des d’algun sector rebutgen sistemàticament la immigració?Jo parteixo de la base que tots som immigrants però si et refereixes a l’ofensa que s’utilitza per crear diferències entre éssers humans en ple segle XXI és una vergonya.

Les preguntes d’en Daniel

Després de fer una aposta per apropar al-tres cultures amb programes com Tot un món o Karakia, ara Televisió de Catalunya “vol fer una mirada amb més profun-ditat des d’un punt de vista cultural de la diversitat”, segons Ester Fernández, responsable del projecte D’aquíd’allà. A partir del mes de setembre, el Canal 33 oferirà una programació especial per mostrar com viuen algunes de les comu-nitats d’immigrants que viuen a Catalu-nya, i proposarà als espectadors un viatge als països d’origen d’aquestes persones, a través del coneixement de les seves cultu-res i societats de procedència. Els protagonistes d’aquesta acció especi-al, que impregnarà la graella de manera transversal, són el Marroc (setembre), Equador (octubre), Xina (novembre), Colòmbia (desembre), Romania (gener) i Bolívia (febrer), països d’on són originà-ries les comunitats amb més presència a Catalunya. Cada mes, la programació es basarà en un d’aquests països. Tot tipus d’espais de la cadena (docu-mentals, cinema, magazines culturals, programes d’entrevistes i de debat) oferi-ran continguts relacionats amb aquests països i comunitats. Els objectius del projecte, segons Fernán-dez, són “donar a conèixer més aques-tes cultures, aproximar-nos a aquests col·lectius, ser inclusius, i fer d’aquesta televisió també la seva; i fer una progra-mació de qualitat, que va en la línia del Canal 33, que atregui el públic tradicio-nal del canal i el nou”. Així, durant tot el mes de setembre, el Canal 33 oferirà diàriament diversos programes dedicats a aprofundir en el co-neixement del Marroc, de la seva societat i de la seva cultura. Hi haurà producci-ons fetes des de Catalunya, però també d’altres fetes des del Marroc.El projecte començarà el 2 de setembre

amb una nit temàtica, que oferirà quatre produccions: l’estrena d’un reportatge sobre històries de vida quotidiana de qua-tre personatges anònims de la comunitat marroquina a Catalunya, Catalans del Marroc; la pel·lícula Ali Zaoua: príncep dels carrers, el documental L’últim contacontes, i la reposició d’Una mà de contes: “Nasreddín a Barcelona. De fet, cada mes començarà amb una nit temàtica, que l’obrirà un reportatge de 30 minuts, i que es dirà Catalans de...(i el país protagonista del mes en qüestió).A més, cada dissabte es programaran pel-lícules de producció marroquina que han estat èxits de taquilla i de crítica a les sales de projecció del Marroc. Els diven-dres hi haurà documentals que aporten testimonis de les diverses mirades amb que les persones poden apropar-se a la societat marroquina i al seu bagatge cultural. Els programes habituals del Canal 33, a més, faran la seva aportació a l’oferta televisiva dedicada al Marroc, amb entrevistes, debats, recomanacions culturals i altres iniciatives que s’aniran emetent durant tot el mes de setembre.

Sara Blázquez

La vida catalana dels nouvinguts, a partir del setembre, al Canal 33

El Canal33 inicia un proyecto de diversidad en su programación

Lida3a n 33 tegg ijj n lmecru3 xef lixtliaf di lbaramij nnesCanal33 starts a diversity project in its programmingLe Canal33 commence un projet de diversité dans sa program-mation

g

Cultura

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anemàcher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活




OFICINES AMIC UGT

TELÈFONS D’INTERÈS

RENFE Tel. 902 240 202 Mossos d’Esquadra088 Emergències mèdiques061

Bombers085

OFICINES AMIC-UGT

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a plantaTel. 977 77 14 14

CURSOS DE CATALÀ

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22 CNL TarragonaPl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència)43003 TarragonaTel. 977243527

CNL ReusC/ de lÁmargura, 26, 1r43201 ReusTel. 977128861

Consolat de BolíviaCarrer Roger de Flor, 308018 BarcelonaTel. 93 322 65 12

Consolat de ColòmbiaCarrer de Pau Claris, 10208009 BarcelonaTel. 93 412 78 28

Consolat del PakistanRonda del General Mitre, 12608021 BarcelonaTel. 93 451 27 56

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected] Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected] Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected] Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolats estRangeRs a BaRCelonaguia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services




Esports i oci

Sara Blázquez Vic

La Copa Amèrica s’ha quedat a casa. La selecció catalana, aquest any amfitriona, ja que ha acollit el torneig, ha estat la vencedora d’un total de deu seleccions. El torneig es va disputar a Vic entre el 21 i el 27 de juny, i hi van participar les seleccions de Brasil, Xile, Argentina, Uruguai, Equador, Estats Units, Alema-nya, Sud-Àfrica, Costa Rica i Catalunya en categoria mascu-lina, mentre que els mateixos països, menys Equador i Costa Rica, hi participaven també en la categoria femenina. Els catalans es van endur la copa, després de guanyar l’espe-rada final: Catalunya-Argentina, que van superar amb el resultat de 3 gols a 0. Durant la primera jornada, però, la selecció catalana va guanyar Uruguai per 9 gols a 1, mentre que en el segon partit, aquesta vegada contra Xile, el resultat va ser de 4-1. Finalment, Catalunya va poder passar a les semifinals després de vèncer Equador per 8-1. Així doncs, la selecció catala-na va quedar en primer loc, l’argentina van guanyar la

plata, mentre que la selecció del Brasil es va quedar amb la tercera posició. Les fèmines catalanes també van arribar a la final, i casualment també els va tocar lluitar per la victòria amb les argentines. Aquesta vegada, però, la sort va estar de part de les sudamerica-nes, que es van endur l’or, i les catalanes es van haver de confor-mar amb una segona posició. El bronze va ser per a les xilenes. 110 voluntaris han fet possible la brillant organització de la Copa Amèrica Open Internaci-onal 2010 a Vic. Els voluntaris d’aquesta Copa Amèrica han col·laborat en les 25 àrees organitzatives amb les quals ha treballat la competició. I la coordinació de tot el grup humà ha anat a càrrec de Lluís Tolray al llarg dels dies de competició. Catalunya només havia pogut quedar subcampiona d’aquesta competició en les tres edicions que ha disputat (dues en mascu-lina i una en femenina). De fet, a partir del 2008 la Copa Amèrica passava a tenir una periodicitat biennal per a cada sexe, que s’al-ternaven. Però la FCP ha decidit organitzar-la simultàniament en les dues categories.

Catalunya guanya la Copa Amèrica d’hoquei patins

g

Esport a Catalunya

La selección catalana ha ganado la Copa América de Hoquei

Tisedma n Katalunya tiwi kuppa n lhuki n AmirikaThe Catalan national team wins the roller hockey Copa AméricaLa sélection catalane a gagné la Coupe de l’America de Hockey

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

EsportCAT

Acomiadem ja la Lliga de Futbol dels Pa-ïsos Catalans, fins la pròxima temporada.

El campió de la nostra lliga, tal com ha passat amb l’espanyola, ha estat el Barça, que ha acon-seguit 18 punts en els 8 partits que han jugat tots els equips. De cara la nova temporada,

però, tindrem una novetat: el Llevant ha pujat a Primera Divi-sió, per tant, tindrem un equip més a la nostra Lliga de Futbol del Països Catalans (LFPC).

Classificació Partits Punts jugats

1 Barça 8 182 Mallorca 8 123 València 8 114 Villareal 8 75 Espanyol 8 4

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC)

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Barça 0-0 0-1 0-0 1-4 Espanyol 1-0 2-0 1-0 0-0

Mallorca 4-2 1-1 1-1 1-1 València 3-0 0-2 3-2 2-0 Villarreal 1-1 0-0 1-0 4-1

Taula de resultats

Humor. Partir-se de riure

gHumor. Partirse el pechoTadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sidesHumour. Se tordre de rire




Llengua

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

A Vic, la Festa Major es fa el 5 de juliol, el dia de Sant Miquel dels Sants, el patró de la ciutat.El dia de la Festa Major es duen les relíquies del sant des de la casa on va néixer fins a la catedral i es fa la missa, presidida per les autoritats municipals.

La Festa Major

L’àliga Els gegants

LENGUA Vocabulario sobre la Fiesta Mayor de VicTOTALAYT (IRAS) Iwaren xef Urar Ameqran n Vic

LANGUAGE Vocabulary of the Festa Major in VicLANGUEVocabulaire sur les Fêtes patronales de Vic

El Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus i el de Tarragona canvien d’adreçaAquest estiu es dóna la coinci-dència que els dos centres de normalització lingüística (CNL) del Camp es traslladen a una nova seu.En primer lloc, el dia 15 de juny s’ha inaugurat, coincidint amb l’acte de cloenda dels cursos de català i del programa “Volun-tariat per la Llengua”, el nou CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura. La seu s’ha ubicat al Mas Vilanova, un edifici de finals del 1800 que l’Ajuntament de Reus ha restaurat totalment i que triplica l’espai de què el CNL disposava fins ara.A partir del dia 23 de juny el

CNL de l’Àrea de Reus us a atén al carrer de l’Àliga de Reus, 1, 43205. El telèfon, 977 12 88 61, es manté. En podeu trobar més informació a www.cpnl.cat/reusD’aquesta manera, els cursos intensius d’estiu de nivell B1, B2 i B3 que oferirà diàriament al mes de juliol ja s’impartiran al nou local.Per la seva banda, el CNL de Tarragona, que fins ara estava ubicat a l’edifici de l’Antiga Audiència, es trasllada a la plaça Imperial Tàrraco, a l’edifici de l’antiga Facultat de Lletres.Es manté, però, el número de telèfon.

El dia 23 de juny tancarà al pú-blic i, després de la mudança, reobrirà el dia 26 de juliol a la nova seu.Així doncs, a partir d’ara tots dos CNL podran atendre més adequadament l’alumnat, les parelles lingüístiques, els usua-ris del servei d’assessorament i dinamització, les organitzacions amb qui es treballa per dur-hi a terme un pla de normalització lingüística, etc.

CNL de l’Àrea de ReusJuny 2010

Un cop acabada la missa, es fa el ball de l’àliga, surten els gegants i els nans, i es balla la dansa de l’Espígol. L’Àliga, animal del bestiari tradicional, representa el poder. És l’ocell que vola més alt i, per tant, la reina de les aus.

El dia de la Festa Major també surten els gegants. Antigament havien tingut gran tradició a tot Europa i han perviscut amb força en la cultura popular de Catalunya i de Flandes. A Vic, els gegants estan docu-mentats l’any 1493 i la primera geganta és del 1609. Representen els comtes d’Osona i les figures actuals són de 1832, any en què es van fer nous.Amb els gegants també surten els nans, capgrossos o caps de llúpia, el més famós dels quals és el Merma. També hi ha la Ve-lla i el Nen, que està fet segons l’estètica dels Nans Nous de la Patum de Berga.

A més de tot això, per la Festa Major es fan concerts, actuacions dels Sagals d’Osona, trobades puntaires, etc.

El Cen-tro de Normal-ización Lingüística de Reus y el de Tarragona cam-bian de ubicaciónAsinag n tutlayt n Reus d Tarragona bedren amcan nsen

The Centres de Normal-ització Lingüística in Reus and Tarragona move to new premisesLe Centre de Normalisa-tion Linguistique de Reus et celui de Tarragone changent de siège

Per trobar informació sobre cultura popular a Osona podeu consultar el bloc del CNL d’Osona: http://blocs.cpnl.cat/culturaosona

Bibliografia: • Joan Soler i Amigó, Enciclo-pèdia de la Fantasia popular catalana. Editorial Barcanova




Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Entrevista a José María Naranjo, Membre del cos de Bombers de la Generalitat

gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes, resolvemos consultas IXEDDEM SE’L ÄZZDeg ayur-a ntarra xef iseqsan n wem

WORKING WITH DIGNITYThis month, we deal with your queries UN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, nous répondons à vos questions

La reforma laboralAlguns treballadors ens han fet varies consultes amb preocupació respecte a com la nova reforma laboral afectarà les condicions bàsiques de l’acomiadament. Per aquest motiu, en la secció d’aquesta setmana farem una breu i petita intro-ducció a la recent reforma aprovada pel que fa al règim de l’acomiadament.

Acomiadament objectiu: 1. Es defineixen el que són les causes econòmiques, tècniques, productives i organitzatives, segons les descripcions ja realitzades per vàries sentències del Tri-bunal Suprem. Pel que fa a les econòmi-ques, s’ha introduït la següent descripció que no constava abans a l’Estatut dels Treballadors: “S’entén que existeixen causes econòmiques quan els resultats de l’empresa es desprengui una situació econòmica negativa (això ja hi era abans). A aquests efectes l’empresa haurà d’acreditar els resultats al·legats i justificar que dels mateixos es dedueix mínimament la raonabilitat de la decisió extintiva (això és nou)” Significa aquest nou redactat que es facilita l’acomia-dament objectiu a les empreses perquè només paguin una indemnització de 20 dies? A priori no; s’ha de veure què faran els tribunals. 2. S’elimina la declaració de nul·litat de l’acomiadament objectiu quan l’empresa no ha seguit els requisits formals. És a dir, abans, quan l’empresa no pagava la indemnització o no entregava una carta fent constar les causes econòmiques, tècniques, productives, etc, l’acomiada-ment era nul i per tant, es condemnava obligatòriament a l’empresa a tornar a readmetre als treballadors. A partir d’ara, el no seguiment d’aquests requisits

formals i de procediment, comportarà directament la declaració d’improcedèn-cia, essent opció de l’empresa si vol pagar la indemnització o readmetre.Rebaixa de l’indemnització de 45 dies per acomiadament improce-dent: En primer lloc, cal dir que no s’ha rebai-xat directament la indemnització de 45 dies de salari per any treballat en cas de declarar-se improcedent l’acomiadament. El govern ho ha fet indirectament i ha decidit ampliar l’aplicació d’un contracte de foment de l’ocupació que ja existia, però que ara podrà afectar a tothom. Aquest contracte limita la indemnització en el cas que un acomiadament objectiu sigui declarat improcedent a 33 dies de salari per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats (2 anys de salari). Això significa que la limitació de la indemnit-zació només afectarà a les persones que signin aquest nou contracte, però en cap cas a les persones amb contracte laboral vigent que no sigui de foment.8 Dies d’indemnització a càrrec del fogasa:Es modifica el règim de responsabilitat del Fons de Garantia Salarial en els aco-miadaments de caràcter objectiu quan els treballadors tinguin un contracte de caràcter indefinit (sigui de foment o no): el fons de garantia salarial cobreix 8 dies de salari per any treballat a totes les empreses, amb independència de la mida i sense límits. Abans hi havia un límit quantitatiu i només s’aplicava a empre-ses de menys de 25 treballadors. L’únic requisit és que el contracte indefinit hagi tingut una durada superior a un any.

El cos de bombers de la Gener-alitat de Catalunya inicia una de les pitjors èpoques de l’any: la campanya d’estiu. Els trebal-ladors i les treballadores del cos denuncien que se senten insegurs davant una campanya improvisada, en la qual els procediments de treball no han estat pautats per profession-als tècnics. Ens ho explica José María Naranjo, membre del cos.

Com preveieu la campanya forestal d’enguany?Des del cos de Bombers de la Generalitat creiem que la cam-panya forestal per aquest estiu és una campanya improvisada, que ens afegeix més confusió i inseguretat alhora de fer front als focs forestals. I tot això quan encara estem exigint responsabi-litats pel cas Horta de Sant Joan, que el passat estiu va acabar amb la vida de cinc companys.

Quina ha estat l’actitud del departament en aquesta campanya?Els procediments de treball que han presentat no estan avalats pel comitè de salut i seguretat.

És a dir, la política d’extinció forestal és la mateixa que la de l’any passat. Els polítics han actuat unilateralment, sense el consens amb els professionals, i han pres mesures que no són de caràcter tècnic. I tot això succe-eix amb l’aplicació de les retalla-des del 5% per als treballadors de la funció pública, en què se’ns demana que ens estrenyem el cinturó..

Què ha de canviar?Entre altres coses la mentalitat de la societat i dels polítics. No podrem evitar mai tots els grans incendis forestals que es produeixin. I tothom hauria de tenir clar que, quan un incendi forestal superi la nostra capaci-tat d’extinció, haurem de prio-ritzar vides i béns per damunt dels boscos. La principal línia de treball és i ha de ser la segure-tat dels bombers i no la fictícia imatge d’eficàcia en l’extinció que es vol donar.

Treball

“No podrem evitar mai tots els grans incendis forestals”

En esta sección mostramos diversas realidades labo-ralesDi l3adad-a nesbiyyan re-b3at n timesrayin yeqnen ghar rxedmet

In this section, we highlight different employment reali-tiesDans cette section, nous montrons différentes réal-ités professionnelles

g







Notícies

El Camp commemora el dia de l’Alliberament Gai, Lesbià, Transsexual i Bisexual

Notícies

F: JULIÀ

GA

RCIA

Julià Garcia Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona va viure intensament el 28 de juny, dia de l’Alliberament Gai, Lesbià, Transsexual i Bisexual, amb diversos actes per tot el terri-tori. El primer d’aquests actes va ser un de caire institucional a l’Ajuntament de Tarragona, que va consistir en la penjada de la bandera de Sant Martí i la lectura del manifest, que aquest any condemnava les actituds homòfones i trànsfobes que s’han produït en diverses locali-tats, com ara Salou, Tarragona, Reus, Cambrils o Valls, dema-nava una reflexió vers aquestes actituds esmentades i que les institucions vetllin perquè no es produeixin.Per la tarda, es va dur a terme la penjada de la bandera de l’arc de Sant Martí a Reus, a la Casa Rull, seu de l’IMAC. Més tard i al mateix indret, es van donar a co-nèixer els guanyadors de la cin-quena edició dels premis «Ploma Daurada», els quals destaquen les persones o institucions que han mantingut un compromís en favor dels drets del col·lectiu homosexual, i també denun-cien aquells que han mostrat

un comportament homòfon mitjançant el guardó “Ploma de Plom”. Aquests premis són entregats pel col·lectiu Lesbià, Gai, Transsexual i Bisexual del Camp de Tarragona H20, que va ser creat inicialment l’any 1998 sota el nom de Col·lectiu per a la Igualtat de Tarragona. El Casal Despertaferro de Reus va rebre el premi “Ploma Daurada” i el grup de comunicació Intereco-nomia va rebre el premi “Ploma de Plom”.A més, aquest any, H2O ha acordat concedir Mencions Honorifiques a MARTA SALVANS, escriptora, poetessa i coneguda lluitadora transsexual, i MIGUEL ÁNGEL LÓPEZ, director de la re-vista ZERO. L’acte va ser conduït per Marta Llorens i la compa-nyia de teatre Tebac.A més, el passat 5 de juliol es va dur a terme un acte a la Sala d’actes de la UGT que, sota el títol “Ràdio Xasi. La bona ona de la igualtat”, va escenificar un seguit d’entrevistes desen-fadades a diverses persones implicades en el moviment gai i lesbià, com són en Miquel Reverté, actual president d’H20; Elena Bolaños, presi-denta d’H20 durant el període

2005-2007; Lluís Romero, tècnic agent de salut; i Caterina Martí, membre del Consell de Dones a l’Ajuntament de Tarragona. Els ponents van remarcar que la visualització de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals encara té un llarg camí per recórrer malgrat l’evolució que s’ha dut a terme en els darrers anys.

gNoticias y actualidad del Camp de Tarragona

Ineghmisen d Imaynuten xef Camp n TarragonaAll the latest news from el Camp de TarragonaNouvelles et actualité d’El Camp de Tarragona

Oliver Klein

Molt poques persones en el fons poden ser considerades racistes: anar contra el mestissatge resultarà dins de poc ‘amodern’, com diuen els bons alemanys. Estic d’acord que, en la majoria dels casos, es tracta d’una qüestió de por cap al desconegut, i és per això que el millor antídot, pel qui no vol entendre o té prejudicis, resulta l’educació i la cultura.Precisament si en alguna cosa hem guanyat durant l’Era de la Globalització ha estat en el fet de conèixer allò que passa arreu del món, les seves cultures, els seus països, els seus habitants i els seus paisatges. És la Globalització de l’Espècie Humana. Podem arribar a saber, no només les co-ses boniques que passen més enllà de les nostres fronteres, sinó que també ens assabentem de les desgràcies al.lienes. Per exemple: la pobresa i la fam. És llavors quan a l’Escola, amb majúscula, hem d’ensenyar que no tothom viu en la confor-tabilitat d’Europa, i que, ans tot el contrari, gai-rebé tres quartes parts de la població mundial es pot considerar sense suficients recursos per a desenvolupar-se dignament. L’emigració no es dóna per gust, ja que si fos així tindria un altre nom que és ‘turisme”. Les onades immigratòries que rebem els països rics són bàsicament a causa de la necessitat econòmica. Malgrat això no som del tot soli-daris i les Lleis de Visat i d’Estrangeria més que mai són restrictives i ens protegeixen de la desgràcia del Sud.La solució a la gestió de la immigració per part dels governs respectius ha de ser global. Es tracta tant de possibilitar el progrés dels països empobrits, així com d’aplicar la fórmula que fa possible la barreja dels àtoms autòctons amb els àtoms estrangers; tots, en definitiva, àtoms malgrat les petites diferències. Es tracta de pura política pública: invertir en les persones sense discriminació de cap tipus com diuen les consti-tucions, generant riquesa i repartint-la, defen-sant sempre els que més ho necessiten, essent generosos com prediquen les religions...Tornem-hi a ser en la contraposició bàsica entre aquells que opten pel bé comú i el progrés de la societat, i els que només volen salvar-se ells, de forma egoista i interessada, especulant. Hem de ser cada vegada més els que creiem que les coses de les persones les hem de gestionar prioritàri-ament. Cal fer-ho evidentment bé, i es pot, sota el lideratge d’un govern mundial participat per totes les nacions. La societat del futur l’estem preparant nosaltres, però la faran, de la forma que vulguin, els nostres fills i nets. Fem que es barregin i es posin mà a l’obra tots plegats sense prejudicis.

Oliver Klein habla sobre la “globalización de la especie”Oliver Klein issawar xef usmadlan n laanwa3

Oliver Klein talks about the “globalisation of the species”Oliver Klein parle de la « globalisation du genre »

Racisme amodern, mestisatge de futur

Opinió

2

Arturo Prat, heroi patri xilè

El 21 de maig es ce-lebra a Xile el dia de les “glòries navals” en commemo-ració del 21 de maig de 1879 en

el qual en la cala d’Iquique es va produir un cruent combat enfrontant a la vella corbeta xi-lena “La Esmeralda” i el poderós cuirassat peruà “Huáscar”Era la Gerra del Pacífic, (Xile - “Confederació” Perú-Boliviana”) pel control de “l’or blanc”, el salitre; una de les principals riqueses d’un Xile precapita-lista i expansionista, de la mà del capital anglès i de John North “el rei del salitre”, un aventurer anglès que va fer una gran fortuna i va donar nom al oprobiós sistema d’explotació del mineral blanc i les primeres lluites i matances obreres de començaments del s. XX.Però el llunyà 21, que avui es celebra amb una desfilada militar i el compte a la nació, al parlament, del president de la república, va inscriure per sempre en la història de Xile un dels seus noms més heroics, Arturo Prats.Valent advocat i mariner que va lluitar fins a la mort per la pàtria i la bandera. El seu pode-rós enemic era el capità Miguel Grau; l’incruent i irònic destí, enfrontava a la fi del món a dos fills de Catalunya, donant la vida per tant nobles ideals com per espuris i aliens interessos.

OPINIÓ

Francisco Javier

Alvear

Arturo Prat, héroe patrio chileno

Arturo Prat,Ayrad anamur aciliArturo Prat, Chilean patri-otic heroArturo Prat, héros patriot-ique chilien

g

Em dic Ossama Jaddi i tinc 19 anys. Ara fa 16 anys que estic a Catalunya i xerro molt bé el català i el castellà. La meva ocupació és estudiar un cicle formatiu d’Equips i Instal·lacions Electrotèc-niques, peró vull intentar arribar a fer Enginyeria Tècnica Elèctrica. El meu esport preferit és el fut-bol, vaig jugar dos anys amb el Tona, però ho vaig haver de deixar pels estudis. A vegades em trobo amb gent que quan parlo amb ells en català, em contesten en castellà, i després la solució es seguir xerrant amb ells en castellà. Si em xerren en català també els segueixo la conversa en català.

%

Ossama Jaddi19 anys

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat mul-tilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvin-guts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà 15 juny-15 juliolwww.revistama.cat

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Vull fer Enginyeria Tècnica Elèctrica”¡Yo ya no soy inmigrante! Uhu necc ur djigh ca d an-e3raq!

I’m not an immigrant any more! Je ne suis plus un immi-grant !

Documents

Revista Mà 9 Tarragona