Revista Nit d'Estels 2011

2 Índex 3 Editorial 4 Inauguració i benvinguda 5 Convidat especial 6 Preparació de la Nit 7 Anem al cinema 8 Taller de danses orientals 9 Taller d’ornaments 10 Taller de teatre 11 Orla 14 Escenari de la Nit 15 Ressopó a l’oasi del Puri 16 Taller de jeroglífics 17 Morir a l’antic Egipte 18 Taller de ball 19 Creació de terrissa 20 La piràmide maleïda 21 El temple d’Anubis 22 Karaoke 23 Màgia i cloenda

Nit d’Estels, 3-4 de juny de 2011

3

Ja ha arribat el dia. Ja està aquí la Nit. Per fi sortiran dels seus amagatalls els secrets de la Nit d’Estels, descobrireu tot allò que se us havia amagat i entrareu dins de les intrigues de l’època dels faraons. L’escola ha canviat, ja no esteu al Puri i durant unes hores fareu el salt a una altra època molt llunyana. Es tanca un cicle. Fins ara heu anat pujant per la piràmide de la primària i esteu arribant al cim. Ara és hora de fer el salt a la secundària. I per això se celebra cada dos anys aquesta festa de comiat de la infantesa. El camí fins el cim d’aquesta piràmide ha estat ple d’experiències, amics, professors, activitats. Però aquesta és només la primera de moltes piràmides a les que haureu de pujar. I de les que haureu de baixar per tornar a pujar‐ne una altra de més gran, amb nous companys, més professors i coneixements mès avançats. Sempre aprenent i sempre jugant. Aquesta festa és un joc. Hi ha tallers, gimcanes, cinema, màgia, ball i diversió durant tota la nit. Ha de ser una experiència que us farà passar una nit inoblidable i que us omplirà la cara de somriures i rialles quan la recordeu. Passeu‐vos‐ho bé. Comença la Nit d’Estels 2011.

Escola Purificació Salas Xandri

4

Els alumnes de 5è i 6è esperaven impacients que s’obrissin les portes, i a dos quarts de nou en punt s’obriren per començar la seva tan esperada Nit d’Estels. Els monitors, perfectament coordinats, van començar la seva tasca fent els grups i disfressant‐los amb les robes que les nostres cosidores havien estat el∙laborant al llarg de tants dies. Ja vestits, grups i monitors van anar a les escales, des d’on van poder veure l’espectacle ofert per la companyia de teatre Festuc. Un presentador, dues senyores simpatiquíssimes que cridaven allò de No hay pan pa tanto chorizo, ballarines, la Cleopatra y el Marc Antoni (amb una carrossa que arrossegaven tres huskies siberians) ens van fer riure una bona estona. I així, entre riallades i aplaudiments, començà una nit que prometia el que finalment va ser: una Nit d’Estels fantàstica!


5

En una nit tan esperada, el convidat especial ho havia de ser molt. I decidir‐nos per un de sol, d’entre la llarga llista de vips que volien acompanyar‐vos, era molt difícil. Així que hem decidit tirar la casa per la finestra i portar a tothom: Puyol, Cruyff, Sergio Ramos, Pichi Alonso... Tots de la mà d’en Jordi Ríos, 41 anys, natural de Vilanova i la Geltrú. Actor. Ha fet teatre, televisió, ràdio, publicitat i cinema. ‐ Jordi, veure’t imitar a algun dels teus personatges és tot un espectacle. Però veure’t patir a Wembley n’és un altre de millor!

Veníem de València de patir molt, i allà ho estava passant fatal. Era un culé mes. ‐ T’has adonat que els nostres fills, de grans, ja no volen ser fusters, bombers o metges? Ara volen ser el que tu: actors d’un programa com Crakòvia. Sou conscients del fenomen social en el que us heu convertit? En principi no ho érem, però després de tres anys i d’un milió d’audiència per programa, ja som conscients.

‐ Posem‐nos en el cas invers. Com era el Jordi Ríos d’11‐12 anys? Tenies una idea del que volies ser de gran? Volia ser director de cinema, i al final vaig decidir ser actor als 29 anys. ‐ Estem d’acord en què la formació és molt necessària en qualsevol àmbit professional. Però en el teu cas, a més de formar‐te com a actor i de treballar dur, també et va ajudar un cop de sort? Si, per que és una feina inestable i no està considerada com una feina de veritat. Vaig tenir sort però també la vaig buscar. ‐ Va, i ara les preguntes de rigor. Quin és el personatge que més t’agrada imitar? M’ho passo molt bé imitant el Cruyff i el Sergi Ramos. ‐ El més antipàtic? No n’hi ha cap, d’antipàtic, ja que tots son com fills teus. ‐ El més agraït? En Puyol. És un personatge que per la gent del Barça és entranyable i és el que m’apropa més a la gent. ‐ Ja acabem, Jordi. Afegir només que, si tens ocasió, passis un missatge de part nostra a la productora: volem més moments Guti‐Ramos!!! Estem molt agraïts que hagis pogut passar una estona amb els nostres fills. No ho oblidaran mai. I nosaltres, tampoc.


6

La Nit d’Estels va començar ja fa uns mesos i a l’inici d’aquesta esperançadora feina semblava quasi bé impossible acabar‐ho tot a l’hora. Fins i tot sembla increïble que es pugui transformar l’escola de tal manera que ens transporti a Egipte. Moltes vegades hem pensat que estaríem mes còmodes asseguts al sofà, però aquesta ocasió be s’ho mereix, i els nens encara més; i darrera de l’esforç de pares, mares, germans, mestres, monitors i col∙laboradors desinteressats, quedarà un record molt especial per a cada un dels nens de 5è i 6è. Gràcies a tots per la vostra imaginació, dedicació i il∙lusió, per fer possible aquesta nit. Ara, a la recta final, només queda col∙locar les coses al seu lloc, endreçar i construir els passadissos i fer els últims retocs. Afanyem‐nos, que els nens arriben aviat!


7

Els nens van fer una expedició a Can Barra per veure una gran pel∙lícula plena d’ aventures: Indiana Jones a la recerca de l'arca perduda. A la recerca de l'arca perduda és una pel∙lícula dirigida per Steven Spielberg l'any 1981. Va rebre quatre Òscars: a la millor direcció artística, so, muntatge i efectes visuals. Ha esdevingut un clàssic del cinema modern. Indiana Jones és un professor universitari d'arqueologia, però alhora un aventurer a la recerca de valuoses relíquies històriques. El govern nord‐americà li encarrega trobar l'Arca de l'Aliança, on es creu que els hebreus van dipositar els manaments que Déu havia atorgat a Moisès, abans que els nazis la trobin i en facin un mal ús. Segons la llegenda, l'objecte atribueix un poder invencible a qui la posseeixi. ‐ “Anem‐hi, nois! Ara viureu excitants missions secretes, intrèpides expedicions arqueològiques, coneixereu civilitzacions antigues i veureu emocionants persecucions pel desert.” Amb tots aquests ingredients i les ganes de marxa que tenen,

tots els nens van nerviosos cap a Can Barra. Es nota que volen acció. La pel∙lícula els manté expectants i entretinguts.

Quan surten del cine,contents i entusiasmats, encara tenen més ganes de veure què els espera en aquesta magnífica “nit faraònica”.


Els amics encarregats d’aquest taller, molt encertadament, no volien deixar l’oportunitat que aquestes danses mil∙lenàries es representessin en qualsevol escenari a l’atzar i d’això se n’han cuidat…. i vaja si ho han fet bé. L’emblemàtica plaça Tahrir o plaça de l’alliberament, en certa manera cor de la ciutat moderna i lloc de congregació del poble egipci quan es tracta de efectuar mobilitzacions festives o reivindicatives, ha estat el lloc escollit per recrear aquest taller. En aquesta plaça es troba l’emblemàtic edifici del Museu Egipci representat amb la porta d’accés que ha romàs tancada, a més una arcada blanca típicament àrab amb un parell de portes i finestres. Els números i noms de la plaça estaven en àrab contemporani. Tot això ha format part del decorat. Els nostres fills han estat tatuats amb hena de la mà artesanal i la paciència de lÁran. Seguidament, sota les instruccions de la mestra del taller de dansa, la Cristina Roure, una ballarina amb experiència que els ha fet les coses molt més fàcils, han ballat submergint‐se en les danses ancestrals egípcies. No oblidem i els hi agraïm el temps que han dedicat els membres dáquest fantàstic taller: l’Imma, la Isabel, en Josep Maria i en Miquel. Moltes gràcies a tots!

8


Ni ens podem imaginar la quantitat de creences, supersticions i cultes sobre les quals la societat de l’antic Egipte feia voltar la seva vida. Cap civilització de la humanitat s’ha maquillat tant com l’egípcia, però segur que no sabíeu que no era per ànim de lucre, el clima àrid del desert els obligava a maquillar‐se i enfosquir‐se els ulls per protegir‐se del sol, també s’untaven amb cremes per hidratar‐se i se les enduien a dins dels seus sarcòfags quan morien, juntament amb altres objectes preuats que pensaven els acompanyarien en un altre món.

Els joves, a més, són il∙lustrats al taller sobre diversos temes com el vestuari de l’època on predominava el lli blanc, els perfums ceris que es posaven al cap, les barbes postisses que es posaven per a esdeveniments importants , el sentit que li donaven a la utilització de ceptres i perruques, els nemes o mocadors que utilitzaven per cobrir‐se el cap. Els nostres joves, pura artesania, s’han fet i s’han dut com a record un collaret d’or amb una imatge motiu egípcia que prèviament han escollit. A més, els que han volgut, s’han maquillat els ulls o s’han tatuat ells mateixos basant‐se en dibuixos que representen simbologies egípcies, tot en mig d’un decorat envoltat del més pur paisatge egipci. Agraïm enormement a la Mari, lÁmparo, la Tere, l’ Anna i la Rosa el temps que han dedicat per fer‐nos gaudir d’aquest interesantíssim taller cultural.

9


10

Comencem el Taller de Teatre amb un bon crit per treure la vergonya i seguim amb un petit escalfament movent des d’un dit de les mans, passant pels colzes i l’espatlla, els malucs i genolls i acabant amb tot el cos en moviment. Desprès hem continuat amb diferents moviments expressant amb el cos: caminar per sota l’aigua, caminar a les fosques, desorientats, amb pluja, amb por, etc… També hem representat diferents salutacions internacionals: aixecar la mà per dir hola, saludar com els indis americans, doblegar el cos com els japonesos o fregar les parts del nas com els esquimals. Al final ens hem inventat una salutació per parelles….Com hem rigut! També ens hem pogut ficar dins de diferents personatges de l’Antic Egipte com ara TOPEH (el sacerdot), NEFERTITI o TUTAMKHAMON, interpretant diferents actituds com ara l’expressió facial i veu greu, el caminar cursi amb veu dolía i aflautada i finalment, actitud xulesca, perdonavides i prepotent. Finalment amb els ulls tancats ens hem deixat portar per la música i el nostre cos ens ha sorprès amb moviments inesperats. Quina estona més divertida d’expressió, moviment i creativitat que hem passat…… COM HEM DISFRUTAT!!!!!!!!!!!

Jordi Mattes Joan Moncusí Adrià Morgades Montse Ocaña Montse Riera Josep Sánchez Eugènia Vives

M. Pilar Barrabés Núria Clotet Isabel Cotrina José María González Marta Jordà Xavi López Imma Martínez

Maite Amorós

PromocióPromoció 20022002--20112011 PromocióPromoció 20032003--20122012 ProfessoratProfessorat ii personalpersonal del centredel centre

Elia Aguado Rut Alemany Àlex Alonso Albert Altarriba

Sara Álvarez Belén Beltrán Belén Beltrán Maryam Castellanos Cristina Castilla Marc Ciurana Luís Díez

Arnau Falgueras Carles Galera Joan Goma María Hernández Rubén Martínez Aída Martínez Anna Ortega

Quico Peris Joel Pilaloa Eva Pradera Ainhoa Prieto Pau Ruiz Iván Ruiz Alba Vidal

55èè AA

Arleene Morel Iván Pérez Mireia Prunes Lara Sánchez Roberto Soler Gloria Tena Juan Varias

Toni García Marta Gómez Andrea Luengo Ángel Mármol Marc Martín Marc Montañés Leonel Morales

Sergi Burguillos Santi Calderón Mar Chaguaceda Pau Dueñas Lucía Fernández Lorena Fernández Cesc Fuentes

Judith Arias Jordi Asensio Carlos Ayuso Guillermo Baltà Àlex Arenas

55èè BB

55èè CC

Paula Balateu Roger Bock Miguel Díez Ignasi Fuentes

Joel García Adrià González Noelia Huelamo Xavier López Sara Mallén Teodor Mihalache Pau Miquel

Marc Morante Iris Padilla Paula Pardillo Antonio Pérez Lucas Roque Josep Sampedro Didac Sánchez

María Serra María Sitjà Andrea Stucchi Miquel Torrent Laura Trabado Marta Vall Aina Villoro

Jordi Albalate Carla Alonso

Sergi Aguilera Gerard Arqués Aitor Colomer

Esterlina Edjang Alexis Feced Cristina Ginés Ricardo Gómez Ana María Herrera Martí Lago David Mejías

Isabel Morales Claudia Navarro Àlex Puertas Yaiza Rodrigo Adriàn Rodríguez Paula Rodríguez Pau Ruiz

Sabrina Sarmiento Alex Tapias Albert Taulé Claudia Tejero Oleguer Vigara Gina Vilaregut Jordi Villaró

Oliver James Porter Cristina Rodríguez Roger Ros Víctor Rosa Paula Serra Alejandro Serrano Gemma Vilanova

Lluís Gómez Xavier Josa Claudio Leonardi Pau Llobet Jordi Martínez Sergi Monroy Carlos Navarro

Joana Calvo Roger Colet Ramón Conesa Josep Costa María Durán Alex Estruch Judith Giménez

Raül Almendros Elisabet Álvarez Andrea Artiel

66èè BB

66èè AA


14

Entrem al Puri per la porta principal d’entrada i ens dirigim a baixar les escales com un dia qualsevol i, ohppps!!!... què veuen els nostres ulls? Ens els freguem diverses vegades, però la imatge perdura impertorbable... Les piràmides de Guiza on estan enterrats als faraons Keops, Kefrén i Micerino a l’esquerra i la seva gran esfinx al front, al costat un oasi de les terres del Nil amb les seves palmeres i una gran llacuna d’aigua plena de vida, a la dreta els temples de Abu Simbel amb les estàtues que representen el faraó Ramses II i a dalt, majestuosa, la lluna plena testimoni de tan fastuós escenari... Això únicament pot passar a la Nit dÉstels! Tothom qui ha passat per tan magnífic escenari ha estat transportat a un període llunyà envoltat d’un flaire absolutament faraònic i encisador. Ha estat centre neuràlgic d’activitats representatives on primer el grup teatral Festüc ens ha divertit i fet riure a línici d’una nit prometedora i més tard en Jordi Rios ens ha embadalit amb la seva simpatia i bon humor. Agraïm la inestimable col‐laboració d’HP que ens ha imprès el material amb una impressora HP Scitex LX850 amb tintes HP Làtex, respectuoses amb el medi ambient.


15

Després d’haver passat ja per dos Tallers i quan ja començàvem a estar baixos de forces, ens ha arribat l’hora de carregar les piles, i el millor lloc on fer‐ho és el fabulós Oasis del Puri, on entaulats com a autèntics prínceps i princeses d’Egipte, tenim l’oportunitat de matar la gana que hem anat agafant desprès de les primeres emocions de la nit. De mica en mica s’han anat afegint els diferents grups de nens/es a les taules instal∙lades al pati de l’escola, a mesura que anaven acabant els Tallers. De primer, un pica‐pica amb patates, croquetes, olives i truita de patates que ja teníem preparat a la taula i tot seguit han arribat els macarrons que ens han servit de segon plat. Per acabar, un gelat ens hem menjat i ja tornàvem a tenir les piles carregades a tope. El plugim que ha començat a caure ens ha fet entrar amb pressa... El Taller de Karaoke ens esperava: Ja tenim forces per cantar amb moltes ganes!!!


16

Els joves del Puri s’han preparat durant aquests anys per escriure, llegir, entendre i analitzar texts de diferents llengües que els preparin pel seu futur i ningú dubta de les seves capacitats per conviure amb el català , el castellà i l’anglès, però segur que ningú de nosaltres hagués pensat que serien també capaços d’enfrontar‐se a l’escriptura jeroglífica egípcia de més de 5.000 anys d’existència i amb més de 2.000 signes. Els decorats del taller han volgut representar i emfatitzar la vida quotidiana de l’antic Egipte, i concretament un dels murals ha servit per que els nostres joves intentessin trobar una errata enginyosa. Bonic record material de la nit el que s’emportaran els nostres fills, una llosa a on han escrit el seu nom segons l’alfabet simbòlic egipci. Un agraïment especial a les persones que han dedicat les seves hores per crear i desenvolupar aquest magnífic taller: La Raquel, la Pepi, la Candice, la Paqui, la Pilar, la Begoña, la Nati i en Juli.


No us heu preguntat i encuriosit alguna vegada sobre el ritual al voltant de la mort que els antics egipcis efectuaven? No cal veure un documental del National Geographic: els que hem viscut aquesta nit l’experiència d’aquest taller ben bé podem dir que ho hem viscut en primera persona. Un sacerdot i el seu submís ajudant esperen un grup d’esclaus i els confonen amb els nostres joves que passaven per allà casualment. A partir d’aquí, els espera un complet ritual funerari típic de l’antic Egipte i el viuran en la seva pròpia pell. Ballarines, ploraneres i sacerdots apareixen a l’acte, arribaran a la mastaba del faraó Monthemhat, després de passar per la casa de momificació, i descobriran els secrets dels embalsamadors de l’antic Egipte. Una sorpresa els espera al final. Una cordial felicitació i la nostra admiració als pares de 5è C que ens han fet gaudir d’aquest meravellós taller.

17


L’aula de psicomotricitat s’ha vist transformada en la Nit Pharaònica, i gràcies a la bona feina dels arquitectes de l’antic Egipte Maribel, Mari, Carlos, Marta i Puri, en el Gran Temple de la Dansa. Els encarregats de guarnir l’espai del taller de ball han deixat un espai fantàstic on els tres grups que han tingut l’ocasió de visitar‐lo no han pogut descansar ni un moment. El Gran Ocell ho observava tot, a l’hora que vetllava perquè tots els nois seguissin els moviments que les Tres Grans Faraones —la Maribel, la Pilar i la Marta— marcaven magistralmet. Els cossos començaven a escalfar motors amb la Shakira. Sense deixar de sonar la música seguia la Jennifer López, que s’unia a la festa a ritme de lambada amb el seu Dance on the floor. Els esbufecs ja eren generals, però les Bangles convidaven a seguir ballant, és clar, amb el seu Walk like an egyptian. Tres cançons, cinquanta minuts de constant moviment, molts parells de braços alçats, alguns badalls i, sobretot, muntanyes d’entusiasme ha estat el resultat d’un taller, el de ball, que ha sortit brodat. Arquitectes, Faraones, monitores de grup: moltes gràcies. El vostre esforç ha valgut la pena!

18


Els artistes estaven al servei del faraó. Treballaven en equip i no existia la figura de l’artista únic i creador. Aquesta nit els nens i les nenes que han passat per aquest taller, han fet el mateix: han treballat junts i en equip. Sota les instruccions de l’Àngels han feinejat amb fang i han après el procés de les peces esmaltades. I el resultat final: unes rajoles amb les lletres del nom de la nostra escola en símbols egipcis. Un text molt familiar per a tots nosaltres i amb un significat únic, però ara el veurem en uns símbols que els egipcis entenien i utilitzaven per escriure normalment. Impressionant!

Moltes gràcies a l’Àngels per guiar els nens en aquesta tasca, i a totes les persones que han col∙laborat en aquest taller. I moltes gràcies a les també artistes Montse, Yolanda, Loli i Chelo, per transformar la classe de P4 B i transportar‐nos a aquest decorat tan especial.

19


No ens podem im ag i n a r c a p esdeveniment que s’organitza fent referència a lÁntic Egipte sense la

presència del seu monument més emblemàtic, la piràmide: aquells enormes monuments funeraris que volien manifestar la importància i el poder dels difunts que jeien en el seu interior, normalment faraons. Aquesta Nit d’Estels hem gaudit al Puri d’una autèntica piràmide amb les seves trampes, proves d’habilitat i enginy que els joves han hagut de superar per arribar al seu cor, on la mòmia de rigor els esperava anhelosament. Els nostres joves s’han endinsat i han hagut de superar diferents obstacles que posaven a prova les seves capacitats cognitives: utilitzar la lògica per resoldre un trencaclosques en forma de piràmide; ser observadors per esbrinar les 7 diferències entre dues làmines que semblaven aparentment iguals i que representaven motius i personatges egipcis de l’època; ser hàbils per fer passar unes boles pels forats d’un mural egipci; utilitzar la seva memòria retentiva per no repetir camins erronis que no els permetessin escapar d’un laberint... Els membres d’aquest taller han fet gaudir de valent els nostres aventurers en un entorn egipci molt ben treballat i cuidat, la qual cosa mereix el nostre reconeixement i la nostra admiració.

20


En el Temple d’Anubis ens hem endinsat en lÉgipte més desafiador, on els nostres exploradors han necessitat de tot el seu enginy, habilitat i destresa per superar les nombroses proves i dificultats a les quals s’han vist sotmesos. Els amics que han dissenyat aquest taller han volgut que els joves viatgessin per diferents escenaris que ens rememoraven lántic Egipte. Els nostres joves s’han trobat, primer, amb el guardià del Temple dÁnubis, qui els ha demanat ajudar el jove Sennemut a alliberar la seva estimada Hathsepsut, a punt de ser momificada pel déu Horus. Amb la seva destresa han hagut de resoldre un jeroglífic, trobar uns amulets amagats a la sorra i, finalment, donar lántídot a Hathsepsut. Superada aquesta prova s’han trobat amb el majestuós riu Nil i amb els perills que amagaven les seves aigües. Una vegada més el seu enginy els ha conduït, no sense dificultats, a passar un obelisc a láltre costat del riu. Finalment, i després dún llarg i tortuós viatge, els esperaven els dos darrers perills que han afrontat i superat amb habilitat tot dirigint unes quadrigues: l'escarabat sagrat i “lúll que tot ho veu”. Els pares i les mares que han treballat aquest taller ens han transmès un dinamisme i un esperit aventurer molt propi del més misteriós i enigmàtic Egipte.

21


22

En qualsevol època, la música ha estat una expressió natural de l’ésser humà. La música alegra, anima, desinhibeix, transmet sensacions... En resum, dóna vida. Els nois han pogut gaudir d’una estona divertida interpretant algunes cançons com, per exemple, Maquíllate de Mecano, Boig per tu de Sau, i altres cançons amb músiques variades i lletres escrites per ells. 5è A va posar lletra a Caminando por la vida, 5è B a Summer cat i 5è C a Hey soul sister, totes elles fent referència a professors i situacions que han viscut aquest curs. Els grups de 6è van aprofitar les lletres de les seves cançons per acomiadar‐se de l’escola amb una mica de nostàlgia, però sense deixar de banda l’alegria que els caracteritza. 6è A va posar lletra a Waving flac i 6è B a Ni una sola palabra de Paulina Rubio. Van acabar cantant tots junts Amigos para siempre de Los Manolos. Tot això ho van fer a les tres de la matinada però, és clar, qualsevol hora és bona per cantar!


23

I arribà el moment de la màgia de mans de Charlie Mag. L’escenari de la Patronal estava il∙luminat de manera molt tènue, d’acord amb l’espectacle que vam poder gaudir. El primer moment màgic ens els van donar un munt de coloms vermells que van sortir del no‐res. Després l’Arleene, ens va sorprendre fent bocins de papers i demostrant‐nos que estava feta tota una maga. L’Aran, en un atac de generositat, es va desprendre d’un bitllet de 50 € que el Charlie va posar a dins del plàtan que la Núria es va menjar per esmorzar. La resta de convidats especials van ser l’Arnau i dues persones molt sensuals, la Montse i el Daniel, parella que ens van fer riure molt al so de la cançó I’m too sexy. Jocs de cartes i il∙lusions amb cordes van tancar l’espectacle. Moltes gràcies, Charlie Mag, per tots els teus moments màgics!

L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes i el Claustre de Professors de l’Escola Purificació Salas Xandri agraeix a les entitats, empreses i persones que han fet possible la Nit d’Estels 2011 la seva col∙laboració.

Sense la vostra col∙laboració el nostre projecte no hagués estat possible.

Moltes gràcies, i esperem que en la propera Nit d’Estels esteu també amb nosaltres!

Ajuntament de Sant Quirze Hewlett‐Packard

Albadalejo Instalaciones Reiser, SCP

Albareda, SL Joan Albacete

Alcampo Jordi Coder, escaparatista

Arcas Envasos Plàstics, SL La Fusteria

Area Verde Leroy Merlin

Aro Serveis Audiovisuals Manufacturas textiles Rutex, SL

Associació Cultural Els Mandukos Materiales Lorente

B‐Grup Peluqueria ese‐ene

Calçats Gaudí Pintors del Vallès

Capel Adhesivos, SL Pinturas Valentine

Centre excursionista de Sant Quirze Primera Impressió, SL

Congelados Romero Quirzetecx Seva, SL

Educa Borrás, SA Rutexfil, SL

El Brioix Self, cintes Addesi

El Celler de la Vila Servei de l’Activitat Física de la UAB

Embutidos Daza Tacisa

Fruites Laura Taller Gracia Motor, SCP

Gaes www.eventofacil.es

Gedesco, S.A (Maheso)

Documents

Revista Nit d'Estels 2011