LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTADORS/ N153R TR IMESTRE 2011

L’alimentació dels celíacs

Seguretat digital

Adolescents i responsabilitat

Recerca científica

2

Recinte Montjuïc21-25 Març 2012 www.ensenyament.com

Saló dels idiomas

Un cercador gratuït d'informació i orientació acadèmica que comple-

menta la visita presencial.

Iniciativa de:

Fundació Institució catalanade suport a la recerca

1

OBJECTIU:REDUIR EL FRACÀSESCOLAR

El curs escolar 2011/2012 ja ha engegat motors de faalgunes setmanes, de manera que és hora de treballarintensament tots plegats per assolir els objectius esta-blerts per la conselleria d’Educació de cara a aquestspropers mesos. Combatre el fracàs escolar és, sensdubte, el principal problema a reconduir amb urgèn-cia. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, ha des-tacat que, per aconseguir-ho s’incidirà en els següentsaspectes: la detecció precoç de les dificultats, el SuportEscolar Personalitzat (SEP) i el foment de la lectura.D’altra banda, l’aprenentatge de l’anglès rep també unnou impuls gràcies a la creació de 3 noves escoles ofi-cials d’idiomes a Catalunya (Cornellà, Rubí i Barcelona),de manera que en aquest curs 2011/2012 s’han ofertatun total de 26.130 places, 660 més que l’any passat.Cal destacar també la posada en funcionament d’unnou portal web, Família i escola, Junts x l’educació,adreçat especialment a les famílies. L’objectiu és milloLL -rar la implicació dels pares en el procés escolar delsseus fills a través de recursos i informacions.

EDITORIALSTAFF

SUMARI

Entrevista a Matilde Torralba, presi-denta de l’Associació de Celíacs de CatalunyaParlem de la situació avui de les perso-nes que pateixen aquesta malaltia.

Pàgs. 2 i 3

Entrevista a Victòria Cardona, autora del llibre Un estrany a casaAnalitzem amb l’autora la comunicació amb els adolescents i els trets caracte-rístics d’aquest etapa.

Pàgs. 6 i 7

Sabem utilitzar les xarxes socials?Les xarxes ens envolten i en moltesocasions es produeix un excés de con-fiança a l’hora de ‘penjar’ informacions personals.

Pàgs. 12 i 13

La llibertat i la responsabilitat dels jovesArticle d’Anna San, del Centre Suport.Psicologia i Educació.

Pàgs. 14 i 15

Novetats editorials Selecció de les novetats editorials pera alumnes i docents.

Pàg. 16 i 17

L’ús de les TIC millora l’ortografia Un estudi conjunt de la UAB i la URLdemostra que les TIC ajuden en la pro-gressió acadèmica.

Pàgs. 22 i 23

La recerca científica a les aulesApropar la ciència als alumnes a través del format pedagògic adient.

Pàgs. 24 a 26

Com van triar ells la seva professió?Dos personatges destacats de la socie-tat catalana ens expliquen com van escollir ells la seva actual professió.

Pàgs. 30 i 31

EDITOR: Joan Pons

RBLE. REDACCIÓ: Cristina San José

REDACCIÓ: Àgata Serra, Meritxell Sort, Gerard Arias

RBLE. DISSENY: Carlos Latorre

FOTOGRAFIA: Diego Calderón, David Fernández,

Miguel Ángel Chazo

DEP. LEGAL: B-9654-2007

DIRECTOR GENERAL: Joan Pons

DIRECTORA EDITORIAL: Àgata Serra

GERENT COMERCIAL: Carles Vives

RESPONSABLE DE MÀRQUETING: Laura Pons

DTORA. D’OPERACIONS Mònica Rodríguez

DTOR. ADMINISTRACIÓ: Ramon Thomas

DTORA. MADRID: Maika Fernández

C/Caballero, 79, 2a planta, 08014 Barcelona

Tel. 93.280.00.08/ Fax: 93.410.66.37

www.medigrup.com - medigrup@medigrup.com

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pú-blica o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzadaamb l’autorització dels seus titulars, només amb l’excepcióprevista per la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de De-rechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

2

portesobertes

“Avui és totalment normal que a les escoles s’ofereixin menús sense gluten per a celíacs ”

Text: Cristina San José / Foto: Cedida

Què és exactament la celiaquia i per què passa?La celiaquia és una intolerància per-manent al gluten i a la qual algunes persones en tenen predisposició.Aquestes persones no toleren una proteïna que tenen diversos ce-reals com el blat, el sègol, l’ordi o la civada. Fins a dia d’avui, tots elsproductes que continguin aquests cereals s’han d’eliminar de la seva dieta.

Quins són els símptomes que de-noten una intolerància al gluten? Hi ha situacions en què la persona afectada té símptomes i de vega-des no. La celiaquia es pot mani-festar a través d’una anèmia, d’una artritis juvenil, problemes de còlon irritable, problemes de la pell, unapanxa inflada en els nens, tambées manifesta quan els nens deixen de créixer, o fins i tot amb un mal caràcter. Infinites són doncs les for-mes de presentació de la malaltia.

ENTREVISTA A MATILDE TORRALBA, PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE CELÍACS DE CATALUNYA

La celiaquia és, fins a dia d’avui, una malaltia que no té cura. Tot i així, amb l’eliminació del glu-ten de la dieta aquestes perso-nes poden fer vida normal. A les escoles, els menjadors escolars ofereixen menús adaptats sense gluten.

la dieta es soluciona la malaltia tot tor-rrnant a tenir una vida normal.

Quin és el protocol a seguir un cop diagnosticada la celiaquia?El protocol és eliminar el gluten de la dieta. Quan a una persona se li diag-nostica la celiaquia ve a l’Associació inosaltres l’informem que passa i què és el que han de fer a partir d’ara, les precaucions, etc.

Quina proporció de població és celíaca?L’1% de la població és celíaca però

Quant temps es sol trigar en fer un diagnòstic?De vegades, potser un any. Des del’Associació estem treballant inten-sament per a sensibilitzar els metgesen general. Qui ho identificarà senseproblema és un gastroenteròleg o finsi tot un pediatre que hagi fet la sevaformació en aquest àmbit. Per exem-ple, si un nen pateix una osteoporosi, que no és normal en un nen, el metgetraumatòleg hauria de pensar en lapossibilitat que es tractés d’una ce-liaquia. Avui en dia es poden fer unesproves ràpides de diagnosi i canviant

3

portesobertes

productes específics, substitutoris demolt bona qualitat i ben controlats. Al’Associació hem editat un llibret amb una llista d’aliments permesos, tot i que es podria evitar si tots els fabri-cant agroalimentaris identifiquessin lacomposició dels seus productes. Per sort, comptem amb legislació a nivelleuropeu i que permet a les empreses

que es vulguin assegurar i confirmarque el seu producte no porta gluten, doncs que ho pugui identificar.

Els preus dels productes per a ce-líacs són superiors. Hi ha cap tipus de subvenció avui?Res. Des de l’Associació estem lluitant perquè hi hagi una compensació en la “medicina” del celíac, quan parlem dels productes substitutoris. A Itàlia, els celíacs tenen una compensació d’entre 100 i 200 euros al mes. Tenim calculat que al cap de l’any és unadespesa extra de 1.500 euros.

Els productes sense gluten tenen alguna diferència en el sabor?N’hi ha molts que, efectivament, tenen diferència en el sabor com per exem-ple productes fets a base de blat de moro. Avui s’aconsegueixen moltessimilituds dels productes específicsamb els productes normals i, en oca-sions, estan igual o més bons.

no tots els casos estan diagnosticats. Pel que fa a Catalunya estem parlant de 70.000 celíacs. Nosaltres en tenim registrats uns 10.000. Això vol dir que molta gent està patint la malaltia i en-cara no ho sap.

Aquesta malaltia afecta per igual homes i dones?No, curiosament hi ha més dones que homes i encara no hem trobat ningú que ens digui el perquè. Fins itot quan anem a congressos mèdics,quan els fem la pregunta als profes-sionals encara no en saben. De fa 15anys s’està treballant i estudiant molten aquesta malaltia que és una realitat des dels inicis de la humanitat no es vacomençar a conèixer fins els temps de la primera guerra mundial. A Europa hi ha almenys 4 grups de científics que treballen en la seva investigació.

Avui en dia, encara és una malaltia que no es pot curar?És una malaltia de la qual en van va-riant els criteris de diagnòstic però araper ara no es pot curar. La celiaquia és una malaltia no només de nens però sí que generalment es manifesta alesho-res. Quan avui es diagnostica a un nen es fa també un estudi a la família i estroben moltes sorpreses. S’està treba-llant en una medicina tipus vacuna o quelcom per pal·liar els símptomes.

És una malaltia hereditària?No sempre de manera directa de pa-res a fills. És a dir, que diversos mem-bres de la mateixa família, encara que el seu vincle sigui de diferent grau, po-den tenir celiaquia. Els únics que ne-cessiten medicació són aquells celíacs que tenen la malaltia a la pell.

Als menjadors escolars, com s’actua de cara als celíacs? Durant molts anys ens ha estat moltdifícil que a les escoles es contemplésaquest problema. En aquest moment podem dir que a les escoles, desprésd’anys de col·laborar amb el departa-ment d’ensenyament, això ja està so-lucionat. Ara és normal que si a l’escola et presentes com a celíac li posin alnen un menú sense gluten. Tot i així,hi ha escoles que et diuen que si vols tenir el menú sense gluten l’has deportar tu o d’altres que et diuen que te l’ofereixen però que has de pagar més. Quan ens assabentem d’aquests casos a l’Associació lluitem perquèconsiderem que es tracta d’una discri-minació que no hi hauria de ser.

Algunes begudes contenen gluten i fins i tot s’ha d’anar amb compte amb alguns medicaments. Hi ha begudes com la cervesa queporten gluten però a casa nostra hi hauna empresa que treballa per la causa i que n’elabora una sense gluten co-mercialitzant-la a un preu ‘normal’. Pel que fa als medicaments, sí que hi ha al-guns que poden portar gluten, és a dirque porten com a excipient midó de blat o algun cereal. Cal destacar que des de l’any 1989 els medicaments, per llei, han d’identificar si porten glu-ten ho han d’indicar en el prospecte, a les advertències.

Els celíacs poden gaudir de produc-tes variats?Avui en dia, sí. No es pot ni compa-rar amb fa 30 anys, quan hi havia un pa que era dur com una pedra i uns fideus que gairebé no es podien ni mastegar. Afortunadament avui hi ha

“A Itàlia, els celíacs tenen una compensaciód’entre 100 i 200 euros al mes”

Escola Universitària Salesiana de Sarrià Pg. Sant Joan Bosco, 74 - 08017 Barcelona

35

54

55

Centre adscrit a la

El camí més pràcticper estudiarEnginyeriesIndustrials

Programes ADDper viure l’enginyeria

Més info: www.euss.cat/ProgramesADD

Graus d’Enginyeria i Màsters 932805244 www.euss.cat euss@euss.cat

4

portesobertes

Espanya, l’epicentre dels Erasmus

Segons dades publicades per la Comissió Europea, durant el curs 2009-2010, Espanya va ser el país que va rebre més estudiants Erasmus, i també el que en va enviar més a l’es-tranger. D’aquesta manera supera a França que en passades edicions havia encapçalat aquest rànquing. Espanya va rebre 35.389 estudiants estrangers, per davant de França (26.141) i Regne Unit (22.650). Pel que fa als estudiants espanyols que van realitzar una beca Erasmus per Europa, van ser 31.158, per davant també de França (30.213) i seguida d’Alemanya (28.854). De fet, durant el curs 2009-2010 els estu-diants erasmus van augmentar a tots els països excepte Noruega, i es va batre el recorda d’estudiants en mobi-litat superant la xifra de 213.266 eras-mus recorrent Europa.

L’Escola Thau Sant Cugat rebrà 300 alumnes més

A partir d’aquest estiu comença-ran les obres per ampliar el centre, i que permetran acollir a 300 nens i nenes més a partir del curs 2012-

13. Aquesta nova línia afectarà a tots els cursos, però en especial a P3, 1r de Primària i 1r d’ESO. La remodelació de l’escola suposarà la construcció d’una nova entrada del centre la reforma del pati amb un amfiteatre per realitzar actes a l’aire lliure. A més, també s’arreglarà el camp de futbol de gespa artificial i es construirà una nova cuina que permeti oferir als alumnes aliments cuinats a la pròpia escola. Aques-tes obres es realitzaran durant tres fases: aquest estiu amb la realit-zació de les obres importants de l’exterior; durant el curs amb les obres menors a l’interior, i l’estiu vinent amb l’acabament d’aquests espais interns.

El 36% dels alumnes més pobres tenen un nivell superior

En l’últim informe Pisa, entre moltes altres mostres significatives també es va buscar quants alumnes d’entorns pobres aconseguien obtenir les notes més altes en els exàmens. En aquest cas la mitjana dels països de l’OCDE se situa en un 31%, i la d’Espanya és superior amb un 36%. D’aquesta apro-ximació també en destaca la idea de fomentar un aprenentatge i motiva-ció d’acollida i confiança en si mateix entre els estudiants. I oferir unes

tutories d’alta qualitat ja que aquests alumnes parteixen amb un desavan-tatge i és menys probable que rebin suport en altre llocs.

Complicacions per escollir carreraUn cop realitzats els exàmens de selectivitat, comença el període en que els estudiants hauran de triar la carrera universitària que volen realit-zar. Enguany, accedir a la carrera que volen serà més complicat que altres anys degut al nou sistema de puntua-ció de la nova selectivitat i a l’augment d’estudiants. En el curs 2009-2010, es podia accedir amb un 5 al 60% de les carreres de les universitats públiques, mentre que l’accés d’aquest curs que finalitza ha estat del 42%, una xifra que es tradueix a 890 titulacions (comp-tant cada carrera a cada universitat). Degut al nou sistema de puntuació de la selectivitat que va entrar en vigor la passada edició, en més de 130 titula-cions era necessari treure més d’un 10 en la mitjana dels exàmens.

Els alumnes no aproven en lectura digital

En l’últim informe Pisa realitzat, havia 19 països de l’OCDE que s’enfron-taven a un tipus d’examen que mai

Actualitat per a joves

5

portesobertes

s’havia dut a terme. Els alumnes de 15 anys es van haver d’examinar en lec-tura digital, és a dir, en posar a prova les habilitats que tenien en accedir, integrar i avaluar informació en un entorn digital i treure’n coneixements. Els resultats obtinguts del PISA digi-tal deixen a Espanya en la cua de la classificació, quedant en la posició 14 dels 19 països participants. Els experts asseguren que els resultats obtinguts no volen dir que aquests alumnes tin-guin una falta completa d’habilitats per la lectura digital, sinó que és molt poc probable que aquestes habilitats els permetin accedir a les oportunitats educatives, laborals i socials que ofe-reix el segle XXI.

Més iniciativa que tècnicaUn estudi realitzat per l’Organitza-ció Mundial del Treball estima que la meitat d’aturats del món són menors de 24 anys, i conclou que les empreses valoren més la iniciativa dels candidats que no pas la tècnica. Això es deu a les preferències de les multinacionals, ja que d’aquesta manera els treballa-dors sense experiència prèvia rebran la formació que ofereix la pròpia empresa. Entre les habilitats més des-tacades per les empreses destaquen la necessitat de saber idiomes, però sobre tot, demostrar habilitats socials a l’hora de buscar feina. És a dir, que l’avantatge que tenen els joves en diferència amb la gent gran són les seves habilitats socials i la iniciativa a l’hora de buscar.

L’ampla de banda d’Espanya entre els més cars d’EuropaEn l’últim informe de l’OCDE, es pre-sentava el preu de l’ampla de banda a Espanya com un dels més cars d’Eu-ropa i del món si es té en compte el poder adquisitiu dels seus habitants. L’informe situa a Espanya la primera en el rànquing per tenir el preu mínim més elevat a l’hora d’oferir aquest servei d’internet. Àustria, Polònia,

Japó o Turquia paguen gairebé menys de la meitat per un servei simi-lar. Tot i això, tenint en compte la velo-citat de navegació que més s’utilitza a Espanya –entre els 2’5 i 15mbps-, el país ocupa la tercera posició dels menys econòmics, només per darrere de Luxemburg i Mèxic, que lidera el rànquing sota el domini del magnat Carlos Slim.

Èxit de la 16a Setmana de la CiènciaEl ‘Dia de la ciència a les escoles’, l’ac-te principal de totes les activitats que es van dur a terme al llarg de la setma-na de la ciència, va tenir un gran èxit d’afluència i participació i va arribar a 80.000 alumnes entre estudiants de 4t d’ESO i Batxillerat des del 2003. En l’edició d’enguany, aquestes confe-rències impartides per més d’un cen-tenar d’investigadors van realitzar-se de manera simultànea a 235 centre de secundària on van participar-hi 12.560 alumnes i 630 professors. D’aquesta manera els alumnes de secundària i batxillerat van poder conèixer de pri-mera mà la tasca diària que realitzen científics i investigadors.

Neix el projectePirineus MobilitatLa Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va ser l’encarregada de pre-sentar a Girona un nou projecte anomenat Pirineus Mobilitat. Una col-laboració entre Aquitània, Euskadi, Navarra, Aragó, Migjorn-Pirineus, Llenguadoc-Rosselló i Catalunya perquè la zona dels Pirineus sigui

un espai obert a la mobilitat edu-cativa. Aquest projecte permetrà que més d’un miler d’alumnes de Formació Professional d’aquestes regions puguin realitzar intercanvis i fer pràctiques en empreses dels ter-ritoris francès, català i espanyol. Una iniciativa que s’emmarca dins un altre projecte ja existent com és el Pirineus Formació Professional (PIREFOP), que integra els sistemes de les dues vessants pirinenques per tal de con-tribuir a millorar-ne la qualitat i mobi-litat transfronterera. Per ara, aquest antic programa ja ha permès l’inter-canvi de 380 estudiants dels quals 148 eren catalans.

5 milions d’Erasmus entre 2014-2020

La Comissió Europea espera que du-rant el període entre l’any 2014 i el 2020, Europa viurà el moviment d’uns 5 milions d’estudiants que realitzaran programes de mobilitat entre els pa-ïsos de la Unió Europea. Xavier Prats, Director General d’Educaci´p i Cultura de la COmissió Europea va anunciar que s’intentarien incrementar els fons de la Unió per poder millorar l’edu-cació i la formació, tot i que aquesta mesura haurà de ser ratificada pel Par-lament Europeu. El nou Erasmus con-centrarà tots els programes de mobi-litat en educació, formació, joventut i esport sota noms com Leonardo da Vinci, Comenius, Erasmus Mundi, Tempus o Alfa, entre d’altres, i espe-ra que el pressupost augmenti en un 70%. Prats també va assegurar que si es manté la tendència, Espanya un dels països amb més alumnes partici-pant en programes Erasmus, més de 30.000 durant el 2010, també serà un dels països més beneficitats dels 5 mi-lions de persones que es mouran fins el 2020.

6

portesobertes

“No sabem escoltar els sentiments dels adolescents”

Text: Cristina San José / Foto: Cedida

La rebel·lia pròpia de l’adolescència la viu tothom igual? Depèn del caràcter i el temperament de cada persona. Hi ha persones que són més espontànies i d’altres de més reflexives. L’adolescència és una etapa de crisi i de revolució hormonal que repercuteix en la part física i psíquica. Alguns nois i noies tenen rampells de mal humor i contesten malament però cada persona és diferent. L’entorn fa-miliar és un factor important. Al llibre Un estrany a casa (Ed. Pòrtic-Grup 62 i, en castellà, Ed. Viceversa) he volgut aprofundir molt en la comuni-cació i el diàleg, destacant que això s’aconsegueix quan no s’imposa, quan no hi ha interrogatoris, quan es sap esperar, quan es passen per alt canvis d’humor o quan es fa servir més el gest i la mirada que la paraula.

És diferent l’adolescència d’avui de la d’abans de l’era tecnològica?Una característica molt pròpia de l’adolescent és que per ell és molt im-portant tenir amics. La integració en el grup és, però, encara molt més im-portant. Les xarxes socials tenen moltsbeneficis perquè generen amistats virtuals en espais on es posen fotos i s’expliquen les coses que els passen, normalment, de manera innocent. Cal destacar que aquells pares que quan eren joves no van tenir ni hora-ris ni normes a casa tenen ara molts problemes amb el control de les xar-xes socials. Quan els pares avisen els fills per sopar i aquests estan fent ús de les xarxes socials els resulta difícil

ENTREVISTA A VICTÒRIA CARDONA, AUTORA DEL LLIBRE UN ESTRANY A CASA

L’adolescència és una etapa que tothom ha de superar i que es viu amb rebel·lia, en graus diversos. Pa-res i adolescents han d’adaptar-se a aquest període transitori, sabent escoltar i respectant unes pautes de responsabilitat i convivència. De tot plegat n’hem parlat amb la Victòria Cardona, escriptora i orien-tadora familiar.

Diu en el llibre que creu que no sa-bem escoltar. Pares i fills?Vull dir que potser ens fixem en temes més superficials i no sabem escoltar els sentiments. De vegades s’ha de saber esperar i no forçar la confessió però quan te la fan cal saber escoltar. Amb el pas dels anys, trobo que ara tot és el “jo”. Moltes parelles no es casen perquè tenen por de perdre la seva autonomia i la seva independèn-cia. En canvi, he vist matrimonis joves que donen prioritat als fills i que, quan han de fer una sortida, parlen amb ells i busquen àmbits per poder dialogar i enraonar. Tot i així no és fàcil escoltar.

Diu al llibre que el que reclama l’adolescent és l’atenció dels pares i que no vol quedar-se sol amb les seves coses a l’habitació. En els temps actuals els pares te-nen molta por. Quan el noi entra a l’adolescència, no saben què fer. Mol-tes vegades, amb una rebequeria del nen el que cal fer és esperar i pensar quina hora és per si té gana o son. A l’adolescència passa el mateix. Quan el noi fa el primer crit de “no em com-preneu”, els pares acostumen a dir que “ja s’ho farà”, que ja és gran i l’abandonen. I això és el pitjor que pot

fer que coincideixin tots en un mateix àpat. Són molt importants la discre-ció i la prudència per tal que el fill no es senti vigilat. El nen ha de tenir un creixement tranquil i ha de percebre un respecte cap a la seva persona. No es tracta de fer imposicions sinó que hi hagi una responsabilitat compartida a l’hora de fer les tasques i els adoles-cents han de fer també la seva apor-tació. El to de veu i el gest dels pares ha de ser sempre molt agradable en l’etapa adolescent.

“No es tracta de fer imposicions sinó que hi hagi una responsabilitat compartida a l’hora de fer les tasques”

7

portesobertes

han de guanyar. No som ni els ‘mal-criadors’ oficials ni els qui organitzemla casa dels fills. Potser fem coses pels néts que no vam fer pels nostres fills ja que no ho valoràvem tant.

fer. Per molt que un nen estigui rode-jat pel Facebook, un pare o una mare ha de ser algú que acompanya. Els pa-res no s’ha d’espantar amb el primer crit ja que el que farà l’adolescent serà provocar i cridar l’atenció.

Destaca que els adolescents incor-poren 3 novetats: la provocació, els canvis d’indumentària i el despertar de la sexualitat. He volgut destacar aquests tres as-pectes però també s’hi podria afegir la incomprensió. M’agrada molt la frase que diu que “s’han de calçar sa-bates de totes les mides.” El fet que els adolescents provoquin és perquè també els agrada que ens enfadem i que cridem i després ja es queden tranquils. Cal seguir amb serenitat i, quan l’hi passi, ja se’n parlarà. No cal donar-li importància. Pel que fa al despertar de la sexuali-tat, jo ho uneixo a l’amor i l’afectivitati crec que els pares són els més indi-cats per a parlar-ne als fills. Cal edu-car en valors i en la sexualitat, tenimcap, cor i cos. Aquest tema s’ha deixat molt a les escoles i no es tracta d’una simple informació. Els pares han de ser un referent, demostrant-se el seu mutu afecte però preservant sempre el seu espai d’intimitat. De vegades, els pares en parlen d’una manera molt frívola o fent broma però el que s’ha de fer és parlar de la sexualitat amb naturalitat.

A l’adolescència la personalitat encara no està del tot formada i a l’hora d’experimentar novetats molts sucumbeixen. Per què? És important que els pares pensin en els seus fills en el temps d’oci. A l’hora

de fer un viatge és important pensaren opcions interessants pels fills. A les sortides a l’estiu és bo anar junts i nodeixar-los sols si prefereixen anar a un altre lloc de manera que no se’ls aban-doni facilitant-los l’inici a hàbits o cos-tums desaconsellables. Com comento al llibre, el 47% dels joves beu alcoholi tan sols el 20% ho diu als pares. Calno espantar-se i buscar solucions. Cal posar remei a conductes que no elfaran feliç. De vegades, els fills diuenals pares “tots ho fan” per aconseguirarribar de matinada desprès d’una sortida de nit. Seria bo que els pares d’un mateix grup d’amics es posessin d’acord amb les hores de tornada delsfills o que algun pare s’encarregués dela seva recollida.

Diu vostè al llibre que per a ser fe-liç cal assumir responsabilitats i ser més generosos. La generositat comença amb els encàr-recs i s’ha de fer que els fills i les fillessiguin generosos amb el seu temps, primer amb la família i després ambels amics. Més que amb sermons, han de veure practicar-ho als seus pares. Cal fomentar també la generositat cap a aquells col·lectius que ho necessitenpotser, aprofitant períodes de vacan-ces. S’ha de fomentar el voluntariat entre la gent jove.

Què és allò que fa que existeixi una relació especial entre avis i néts? Realment, no ho sé. Suposo que els avis han tingut més calma i més expe-riència i quan els néts han estat petitsels han fet molts petons i els han tin-gut molt a la falda. En fer-se adoles-cents, els néts tenen una actitud de protecció cap als avis però també s’ho

Títol: Un estrany a casa. La comu-nicació amb l’adolescent.Autora: Victòria Cardona. Ésescriptora, mestra i s’ha espe-cialitzat en l’orientació familiar. Col·labora a diversos mitjans decomunicació i fa conferències de temes educatius a escoles i aassociacions. Ha publicat també els llibres Ensenyar a viure (2006),Som avis (2008) i(( Qui mana a qui? (2009).Pàgines: 166Editorial: Pòrtic (Ed. 62), en ca-talà. Viceversa, en castellà.1a edició: juny 2011

8

portesobertes

Radiografia de la vida universitària

Redacció

La Fundación Conocimiento y De-sarrollo (CyD), es va crear l’any 2002 amb l’objectiu de controlar i rea-litzar un seguiment de l’evolució de la universitat espanyola i de la seva qualitat. Cada any, aquesta fundació realitza un informe que compleix la funció de diagnosticar l’estat de salut del sistema universi-tari de tot el país. Ara, amb la deli-cada situació econòmica que vivim, els anys de bonança de les universi-tats s’han vist afectats. Tot i això, ha servit per millorar el sistema gràcies

INFORME CYD DE 2010

En l’informe de 2010 es reclama més suport a les universitats, i afirmen que eliminant les carreres amb menys alumnes i adaptant les classes a Bolonya s’estalviarien 2.100 milions d’euros.

l’acte de presentació de l’informe CyD 2010, l’exvicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba va definir l’actual situació del país com una “sego-na transició” econòmica, en la que les universitats hi jugaran un paper molt important, i es per això que re-clamen més suport per aconseguir ser el veritable motor que ens ajudi a sortir de la crisi i col·labori per mi-llorar el model productiu del país. En contrapunt a tot això, s’ha de te-nir en compte que aquest suport ha d’arribar per part de les empreses, i només el 22% d’aquestes creu que

a l’augment sostingut del seu pres-supost al llarg d’aquests anys.De l’informe se’n desprèn que ara, amb la frenada que ha patit l’economia del país les universi-tats necessitaran rebre més suport. Tot això, justament l’any en que el nombre d’alumnes matriculats ha tornat a créixer després d’un perío-de de disminució; en el curs 2010-2011, l’alumnat de nou ingrés ha augmentat en un 10%, i aquesta xifra demana suport econòmic per poder fer front a la demanda que les universitats estan tenint. Durant

9

portesobertes

les universitats són el motor de la societat; una dada encara més pre-ocupant és que el 38% d’elles creu que el seu paper en tot el procés de recuperació de la crisi ha estat nul. Un altre punt important que es va destacar durant la presentació de l’informe CyD 2010 és la neces-sitat de posar remei a les ineficièn-cies que existeixen dins el sistema universitari. Per exemple en un do-cument adjunt, s’informava sobre l’oferta de carreres amb baixa de-manda, i s’afirma que si es reduís al mínim aquesta oferta i s’adaptessin millor a l’esquema que planteja la reestructuració del pla Bolonya es podrien arribar a estalviar fins a 2.100 milions d’euros.

LES MATEIXES CARRERES EN MENYS FACULTATS S’ha de tenir en compte que el que suggereix aquesta reforma no és la supressió de les carreres amb menys demanda sinó concentrar-les en

menys facultats de les que actual-ment ofereixen aquestes carreres. Per aconseguir aquests objectius es proposen un seguit de reformes que podrien ajudar a complir-ho. Per exemple reduir la presenciali-tat de les carreres minoritàries, de manera que es puguin reestructurar millor les hores de feina dels profes-sors, ja que Espanya compta amb nou docents per cada 100 alumnes, mentre que la mitjana europea és de sis. I s’ha de tenir en compte que els professors tenen reservada una tercera part de la seva jornada laboral a l’investigació. Tot i això, un quart dels docents de major cate-

goria no presenten resultats de les seves investigacions, o bé no acon-segueixen obtenir reconeixement per elles. És per això que aquests haurien de complimentar la seva activitat fins a assolir una jornada laboral completa. Aquest és una de les ineficiències més greus que s’assenyalen en l’article, ja que una insuficient activitat d’I+D és un pro-blema molt extens entre el perso-nal de les universitats públiques, on es considera que el 24% dels seus professors no presenta resultats d’investigació.És per això que en les conclusions de l’informe CyD 2010, es reclama més suport a les institucions univer-sitàries, però també se’ls hi exigeix una reestructuració. Ja que el pro-blema de les universitats espanyoles és que té un recursos equiparables als d’altres sistemes universitaris europeus però l’ús i el resultat que se n’obté dista molt dels que asso-leixen la resta de països europeus.

El 24% del professorat no presenta resultats d’investigació, o bé no n’obté reconeixement

10

portesobertes

Redacció

En general, quan a classe un alum-ne ha de sortir a la pissarra i/o par-lar davant els companys reacciona amb bloqueig i nervis. Alguns no poden dissimular els colors a les galtes i les paraules no flueixen. No hi ha dubte que molts alumnes, tot i reaccionar així, sí que han estudiat la matèria i saben resoldre la qües-tió. El problema de saber parlar en públic és força general i no només es dóna entre els joves sinó també entre els adults. La por al ridícul és el principal obs-tacle que ens impedeix ja sigui ex-pressar una pregunta o comentari davant la resta de l’auditori. En lloc d’expressar correctament la respos-ta, és el subconscient qui predomi-na, tot acompanyat dels gestos, els quals solen donar a entendre un missatge equivocat. Com tot, cal pràctica, i en el cas de parlar en pú-blic una premissa a seguir és pen-sar que s’està explicant als amics, la

APRENDRE A PARLAR EN PÚBLIC

se en públic i que ho assimilin com una cosa natural. A d’altres països europeus és una realitat estesa la realització d’exà-mens orals a l’etapa de secundà-ria. Algunes escoles de l’Estat han començat a organitzar campionats de debat amb alumnes del cicle su-perior de primària per tal de com-petir amb alumnes d’altres escoles. La composició d’aquests equips és d’un capità, un documentalista i tres oradors.

RAONAR I NO REPETIRDominar l’oratòria i l’expressió en públic vol dir saber el que s’està dient, amb arguments i amb capa-citat de convicció, podent variar el discurs en cas segons l’interlocutor. De fet, amb l’adaptació a Bolonya, el domini de l’oratòria és imprescin-dible. La comunicació oral i el lide-ratge es consideren imprescindibles de cara a l’èxit en el futur desenvo-lupament laboral dels estudiants.

família o a algú en confiança. Unes persones tindran més habilitat que d’altres però l’entrenament perme-trà a uns i altres construir discursos eficaços, clars, amens i convincents. L’entonació, el to, el volum, el ritme o la vocalització són aspectes im-prescindibles per aconseguir l’exe-cució d’un bon discurs.Cal gestionar l’habilitat de saber parlar en públic sense vergonya ja des de petits, per exemple de les l’etapa preescolar i/o primària. Per què tant aviat? Doncs senzillament perquè els nens no tenen vergonya i és aleshores quan en principi és més fàcil acostumar-los a expressar-

L’entonació, el to, el volum, el ritme o la vocalització són aspectes imprescindibles per a fer un bon discurs

L’oratòria, dominar-la

de petit garanteix

l’èxit professional

futurLa majoria de la gent té pànic a parlar en públic, això és una evidència. Realitzar l’aprenentatge quan s’és un nen és, sens dubte, el millor moment ja que no es té sentit del ridícul. Dominar l’oratòria és tenir un as de cara a l’èxit professional.

11

portesobertes

Redacció

La transcendència de les conseqüèn-cies del fracàs escolar, que sobrepas-sen l’àmbit escolar, i la seva extensió, en major o menor grau, a tots els països desenvolupats, justifiquen l’in-terès d’institucions i associacions de docents i de pares per pal·liar-ne els efectes.Les dades avalen l’abast d’aquesta realitat. Així, el 72% de la desocupa-ció dels menors de 25 anys té relació estreta amb l’abandó dels estudis i el fracàs escolar. Segons dades de l’Ins-titut Nacional de Qualitat i Avaluació (INCE), gairebé la tercera part dels alumnes adolescents del nostre país, estudiants d’ESO, obté qualificacions negatives. En l’ensenyament mitjà, un 32% dels alumnes repeteix curs, un 35% no acaba amb èxit 2n d’ESO, el 48% no supera el batxillerat i a la uni-versitat l’abandonament dels estudis voreja el 50%.Al nostre país un de cada quatre jo-ves fracassa en els seus estudis, amb

ENQUESTA: “FACTORS DE RISC PER FORMAR ADULTS RESPONSABLES I MOTIVATS A L’ESCOLA: FEM BALANÇ”

els problemes consegüents que això comporta, inclosos els psíquics. Ma-temàtiques, llengua i anglès són les matèries en què es registra un fracàs escolar més gran. Enfront de la mitja-na europea (20%), l’índex espanyol de fracàs, prop del 29%, només és superat per Portugal, amb una mica més del 45%. Les estadístiques oficials indiquen que la comunitat amb més fracàs esco-lar és Canàries, amb un 35,8%, mentre que la d’Astúries és la més baixa amb un 14,4%, seguida de Navarra, amb un 17,3% i el País Basc, amb un 17,5%.Aquestes dades, unides a les que re-flecteixen l’elevat nivell d’absentisme escolar i d’abandó, mostren l’existèn-cia d’un alt grau de fracàs escolar que requereix una acció global allunyada de la creença que els alumnes són ‘ganduls’ o ‘ximples’. El fet que hi hagi escolars amb dificultats per superar amb èxit les exigències del sistema educatiu implica no tan sols factors in-dividuals, sinó també educatius, socials i culturals.

El fracàs escolar, motiu de preocupacióEl fracàs escolar és un dels problemes més greus que pateixen en l’actualitat els sistemes educatius. Concretament, consisteix en la no consecució del títol oficial en acabar l’ensenyament obligatori.

Voleu col·laborar en un informe sobre el fracàs escolar?Us avancem que l’equip de Portes Obertes, amb col·laboració amb el Centre Suport Psicologia i Reedu-cació, està preparant un informe sobre el fracàs escolar a partir d’una enquesta, els resultats de la qual es publicaran en el proper número. Us convidem a partici-par-hi a partir del següent enllaç:

http://tinyurl.com/portesenquesta

D’altra banda, a Expodidàctica podreu recollir un exemplar de l’informe a l’estànd de Portes Obertes.

12

portesobertes

templa que cada persona coneix de mitjana unes 100 persones, comp-tant familiars, amics de l’escola, de l’institut, la universitat i companys de feina. Si cadascun d’aquest coneguts es relaciona amb unes

Redacció

Avui dia qui més qui menys sap què són o utilitza alguna xarxa social: Twitter, Facebook, Tuenti, LinkedIn, Blogger, Flickr i tantes altres. Però ho sabem tot sobre aquests entorns digitals?La història es remunta molts més anys enrere del que pot semblar. El concepte de xarxa social parteix de la teoria dels “Sis graus de sepa-ració”, segons la qual qualsevol persona del planeta pot està con-nectada a una altra a través d’una cadena de coneguts de no més de sis persones. Però aquesta teoria

que pot semblar dissenyada espe-cíficament per entorns digitals, ja va ser plantejada el 1929 per Frigyes Karinthy, un investigador hongarès. Inicialment, aquesta teoria partia de la base de que el nombre de coneguts creixia exponencialment segons el nombre d’enllaços, fins arribar a la conclusió de que només es necessitaven sis enllaços –és a dir, sis persones -, perquè el con-junt de població connectada entre ella impliqués a tots els habitants del planeta. Aplicant aquests con-ceptes teòrics a la pràctica, la teoria dels “Sis graus de separació” con-

Sabem utilitzar les xarxes socials?

ELS PERILLS QUE S’AMAGUEN RERE UN PERFIL DIGITAL

Un cop immersos en plena era digital, cal tenir en compte els perills que plantegen aquests entorns, sobretot en els casos de desconeixement en l’ús de les xarxes socials.

La teoria dels sis graus de separació, afirma que tot el món està connectat a través de sis coneguts en comú

13

portesobertes

altres 100 persones, qualsevol indi-vidu pot fer arribar un missatge a 10.000 persones tan sols demanant a un amic que faci arribar el mis-satge a la resta dels seus coneguts. Per tant, aquestes 10.000 persones es converteixen en contactes de segon nivell, és a dir que no són amistats directes però s’hi pot tenir accés només demanant que te les presentin. Si seguíssim els mateixos paràmetres i aquestes 10.000 per-sones en coneguessin unes altres 100, la xarxa s’ampliaria a 1.000.000 de persones connectades a un tercer nivell, 100.000.000 a un quart nivell, 10.000.000.000 a un cinquè nivell, i finalment 1.000.000.000.000 de persones en un sisè nivell. I si tot això ho apliquem a les xarxes soci-als, aquests enllaços o contactes de diversos nivells es converteixen en les famoses recomanacions d’amis-tat o gent que potser coneixes.

COM S’APLICA TOT AIXÒ A LES XARXES SOCIALS?El problema sorgeix quan no es fa un bon ús d’aquestes eines. S’ha de tenir en compte que en la soci-etat actual existeixen dos tipus de generacions, els anomenats “natius digitals” (adolescents i gent jove), i la generació dels “immigrants digitals” (adults). En la primera ca-tegoria existeixen dos subgrups, d’una banda els adolescents que ja han crescut amb les xarxes socials, i que per tant, poden caure en un excés de confiança; i d’altra banda els joves que van conviure entre una societat predigital i el naixement de les xarxes socials, i que són menys

vulnerables als perills que avui dia ofereixen aquest tipus d’entorns. Per la seva part, els adults solen te-nir més reticència en l’ús d’aquestes eines i acostumen a veure-hi més perills i amenaces que no pas opor-tunitats, i això els podria convertir en “absents digitals” i podria afec-tar en la relació i educació dels seus fills. Els pares són els responsables de la formació dels seus fills en tots els àmbits, i per això és important no caure en el rol d’”absents digi-tals”, de manera que puguin educar els seus fills sobre l’ús responsable d’aquestes xarxes.Els principals perills que es poden trobar en aquests entorns són el ciberassetjament, el grooming (o la suplantació d’identitat), o fins i tot el xantatge a través d’internet, problemes molt greus que s’han de

tallar d’arrel i informar-ne perquè les autoritats puguin actuar. Malaura-dament, aquests són els perills més freqüents entre nens i adolescents, i la principal reacció envers als pares és no comunicar-los el que els està passant. Per això és vital recalcar la importància de l’educació digital, i alguns centres ja han incorporat assignatures dedicades al conei-xement i l’ús d’aquests tipus d’en-torns. Tot i això, el que els nens i adolescents aprenen sobre aquests temes poden no aplicar-ho un cop surten de l’escola o l’institut, és per això que s’ha de combatre l’absèn-cia digital dels pares però sense sobrepassar els límits de l’intimitat dels fills ja que això es pot girar en contra i perdre el control sobre l’ús de les tecnologies que en fan.Per tot això, és bàsic recordar el significat de la paraula “amistat”, ja que moltes vegades quan ens trobem navegant en les xarxes soci-als ens n’obliden i s’accepten com “amistats” persones que ni tant sols es troben dins la categoria dels coneguts de segon nivell dels que parlàvem abans. Un altre fet impor-tant, és ser responsable en la gestió del nostre perfil virtual, i controlar la informació personal que cadascú penja a la xarxa; s’ha de tenir en compte que en el moment que ho publiquem, qualsevol persona pot tenir-hi accés a través del nostre perfil, i per tant, tornant al tema anterior, és important saber a quins coneguts o “amistats” donem accés al nostre entorn digital més proper.

La suplantació d’identitat, el ciberassetjamenti el xantatge són els principals problemes

S’ha de recuperar el significat de la paraula “amistat”, i saber a qui donem accés al nostre entorn digital

14

portesobertes

La llibertat dels nostres alumnes i fills

Anna San

Centre Suport. Psicologia i Reeducació.

www.centresuport.com

APRENDRE A SER RESPONSABLES

La llibertat individual ha assolit un màxim insuperable, fruit de les conquestes de generacions anteriors, però no disposa d’instruccions d’ús.

ELS NOSTRES ALUMNESNOMÉS ESTUDIARAN SI VOLEN

NOSALTRES FEMEL QUE S’HA DE FER

15

portesobertes

COM PODEM ESTIMULAREL PLANIFICADOR

ESTIMULAR LA RESPONSABILITAT I FOMENTAR L’AUTONOMIA

Planificar implica actuar AVUI tenint en compte les conseqüències que se’n poden derivar DEMÀ

Centre Suport. Psicologia i reeducació

Passeig del Terraplè 92, local C(entrada pel carrer de Les Sínies)

08750 Molins de Rei Tels.: 93 680 38 08

consultes@centresuport.com

16

portesobertes

Actualitat en llibres

EL CAU DEL CONILL,

Cristian Segura, Ediciones DestinoLes partides de tenis al migdia, les demostracions de popularitat a latribuna del Barça, els vermuts alTuró Park i les tardes de compres al’Illa Diagonal: aquesta és la plàcidaexistència que l’empresari Amadeu Conill va haver de sacrificar l’es-tiu de l’any 2007 per salvar la sevaempresa i la seva pròpia vida. Elcau del conill relata les tribulacionsd’un prohom de la burgesia barce-lonina en caiguda lliure. La primera novel·la de Cristian Segura descriu amb ironia els dilemes existencials i les misèries humanes que afrontael protagonista i la seva família; és la història d’una era que finalitza a ritme de la globalització.

MONSTER HIGH 2. EL MEU VEÍ ÉS UN MONSTRE,

Lisi Harrison, Estrella Polar La Frankie, una alumna de l’institutMonster High, es va fer molt popu-lar en la seva arribar a aquest ins-titut. Els seus enfrontaments ambla Cleo no s’aturen, i en aquesta segona part la rivalitat tornarà a serel centre de les aventures. Aquestcop, la Frankie decideix rodar undocumental, però la Cleo es posahistèrica quan veu que les sevesamigues passen de la sessió foto-gràfica amb Teen Vogue per par-ticipar i ajudar la Frankie en el seu documental. Què serà capaç demaquinar la Cleo per continuar sentla l’abella reina i la estudiant méspopular de l’institut Monster High?

LA VOLTA AL MÓN EN 28 COR-REUS ELECTRÒNICS

Stefano Bordiglioni,Edicions CastellnouAquest, no és el típic llibre de viatges. Aquest llibre ens explica la històriad’en Fabrizio, un nen molt afortunatque donarà la volta al món, però ho farà d’una manera molt especial:compartint-ho amb els seus amics.A tothom li agradaria fer un viatged’unes quantes setmanes. I poder visitar d’un sol cop el Marroc, Mèxic, Guatemala i la Polinèsia. Doncs en Fabrizio ho pot fer: el seu pare, queés periodista, se l’emporta a un llarg viatge al voltant del planeta on veurà i coneixerà coses extraordinàries. Peròno s’ho guarda per a ell sol, sinó que cada vegada que pot, envia un correu electrònic als seus amics Sara i Giulio.

A continuació us oferim una selecció de novetats editorials destinades a alumnes i professors. Redacció

17

portesobertes

L’HOME DE LA MALETA

Ramon Solsona, Edicions ProaNovel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 2010. Ens narra la història d’un antic músic d’orquestres de ball que decideix, en quedar-se vidu, vendreel pis, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tresfilles. Tot i ser un gat vell que n’ha vist de mil colors, l’home se sentdescol·locat davant d’unes fillesque no són pas com voldria, d’uns néts internautes, d’uns models de família que no entén i, en definitiva,davant d’un món que va massa de pressa. Però, en comptes de fer un drama de la seva perplexitat, mira al seu voltant amb uns ulls burle-tes i les seves reaccions generenmoments de comicitat. La novel·la combina l’emoció d’uns personat-ges de carn i ossos amb la mirada

càustica i humorística del protago-nista sobre el món d’avui i el nostre dia a dia. Finalment, les incògnitesi les mancances de la infantesa del’antic músic afloraran amb unaforça inesperada.

PER QUÈ LLEGIR ELS CLÀSSICS, AVUI

Laura Borràs, Ara LlibresMai no és tard per arribar als clàssics,perquè precisament pel fet de ser-ho, guarden al seu interior un secret inex-haurible. El clàssic sempre és generós.D’Èsquil a Joyce, passant per Flaubert, Ausiàs March, Goethe i autors con-temporanis com ara Màrius Sampereo Joan Margarit, Laura Borràs ens guia en un viatge apassionant pels pilars de la literatura i ens respon amb un sí rotund a la pregunta de si té sentit, en ple segle XXI, llegir els clàssics.

18

portesobertes

Redacció

-ment tots els alumnes estiguessin re-laxats i atents? Aquest escenari idealés pot aconseguir o, si més no, fer-neuna aproximació molt ajustada. Com?Doncs amb la pràctica de ioga a l’aula.De fet, una vintena de centres esco-lars de Catalunya ja fa temps que ho han posat en pràctica i els resultats són positius.La societat en la qual vivim avui en dia fa anar a la majoria de les persones,grans i petits, amb un ritme accelerat. L’entitat que ha promogut la pràcticadel ioga a l’aula és l’Institut de Cièn-cies de l’Educació de la Universitat Au-tònoma de Barcelona (UAB). Són un total de 20 persones expertes en ioga, segueixen formació i imparteixen els seus coneixements a professors. Des de fa 5 anys, el grup defensa i pro-mou els avantatges d’aplicar el ioga a les escoles i instituts, des de primària fins el batxillerat. A alguns països d’Europa, Nord Amèrica o Austràlia ja fa anys que apliquen el ioga a l’aula enforma d’assignatura optativa.

PERQUÈ FER IOGA A L’ESCOLA? Experts i estudis realitzats con-clouen que les tècniques del iogapermeten estimular les capacitats

IOGA A L’AULA

aconseguir l’equilibri emocional per tal de poder sentir-nos més segurs, més optimistes i amb una bona autoestima. Amb el ioga es deixa de banda l’estrès, els nervis i s’aconsegueix adoptar una visió méspositiva de la vida. A més permet a la persona un creixement interior, així com una millor capacitat resolutiva de problemes.

d’aprenentatge i de motivació. La re-laxació dels alumnes permet rebaixar el grau d’alteració propi i natural quehi ha les aules i millora l’atenció i la conducta. De fet, l’agressivitat i la irasón els principals i més comuns pro-blemes dels nens a dia d’avui. Experts en l’àmbit de la psicologia infantil apunten que aquests proble-mes de conducta tenen a veure amb l’aprenentatge que reben a casa i ésper això que en recomanen el compli-ment d’alguns principis bàsics de caraa prevenir aquests comportaments.Aquests principis són: fer que els nens aprenguin a fer front a les conseqüèn-cies dels seus actes però que també es les bones actituds seguin premiades; cal fixar-los uns límits; tenir en compteno humiliar-los i també respectar els seus sentiments; tenir en compte el seu temperament; així com respectar el seu ritme d’aprenentatge. Es tracta bàsicament d’un treball emo-cional i millora la complicitat entre alumnes i professors. Es tracta doncs d’encarrilar aquells que potser estanperduts, d’oferir una nova motivació a aquells alumnes que estan avorrits,donar energia a aquells que estancansats i calmar a aquells que són mésnerviosos. En general, l’objectiu del ioga és

Potenciar la motivació i la concentració a l’aula

Per aprofundir una mica més en el tema....

Llibre: Ioga i educació. Un aprenentatge per a la vida

Autora: Dolors Garcia DebesaEditorial: Publica-cions de l’Abadia de MontserratCol·lecció: VàriaPàgines: 192Preu: 23Data de publicació: 03/01/2011

L’estrès i les presses d’avui en dia no només afecten els adults. Els nens i nenes, en la seva particularitat també s’hi veuen afectats, reflectint-se tot plegat en la relació amb la família i els resultats acadèmics. Una mesura força eficaç per a combatre-ho és incorporar la pràctica del ioga a l’aula, tal com ja han experimentat algunes escoles darrerament.

19

portesobertes

20

portesobertes

Redacció

El tabac és una de les addicions més esteses socialment i cada vegada l’edat d’inici en el consum és més primerenca. Avui en dia, la mitjana d’edat en què els joves comencen a fumar es situa en els 13,3 anys. És doncs entre els 12 i 13 anys quan cal dur a terme les tasques de preven-ció, just abans que es produeixi el primer gran increment del consum. Carles Ariza i Manel Nebot, de l’Agència de Salut Pública de Bar-celona, exposen en l’article titu-lat “La prevenció del tabaquisme en els joves: realitats i reptes per al futur”, publicat el 2004, que els programes més efectius es basen en el tractament de les normes i competències socials i en el des-envolupament d’habilitats per a re-conèixer i resistir la pressió social.” D’altra banda, també apunten que la intervenció no ha de ser aïllada perquè, de fet, entre els programes

PREVENCIÓ DEL TABAQUISME ENTRE ELS JOVES

bac i seguir el seu consum són di-verses. En destaquen aquelles de tipus sociocultural i les relacionades amb l’entorn. La permissivitat dels pares, en alguns casos, pot ser un factor determinant, així com també cal tenir en compte el desig d’imitar alguns referents, ja siguin amistats, gent coneguda o personatges famo-sos. En aquesta línia també es té en compte el fet que molts joves tenen la pressió pròpia d’entre iguals. Caldoncs treballar i desenvolupar des de ben joves la capacitat de resistir la pressió. Per a una bona prevenció és molt important poder identificar quines són i d’on provenen aques-tes pressions per tal de fer-s’hi re-sistents. El baix rendiment acadè-mic o conviure amb una situació de desestructuració familiar poden ser elements de pes molt importants.

més eficaços destaquen les propos-tes que inclouen sessions de reforç i l’extensió a 2 o 3 cursos lectius on s’intervé respecte a la iniciació al tabac, l’experimentació o la con-solidació de l’hàbit.” Finalment, un dels altres punts que es destaquen és que “l’estratègia preventiva s’ha d’estendre a l’aula, a l’entorn esco-lar i a la comunitat. En aquest sentit, l’estratègia pre-ventiva s’ha de dur a terme tant a l’escola, com a l’entorn familiar i social, de manera que s’actuï a tots els àmbits del seu entorn seguint en concordança una política d’espais sense fum.

PER QUÈ S’INICIEN EN EL TABAC?Les circumstàncies que porten a una part dels joves a provar el ta-

Prevenció contra el fum Una prevenció a temps és la clau per evitar que els joves s’iniciïn en el consum del tabac. Lamitjana d’edat d’inici en el tabac és situa al voltant dels 13 anys i és per això que cal treballar des d’abans per a frenar aquesta tendència preocupant.

21

portesobertes

LA SITUACIÓ AVUI

Més d’un milió de joves d’entre 16 i 24 anys fuma cada dia de manera habitual, segons l’enquesta de Sa-lut a Espanya de l’any 2009. És des-tacable que alguns experts apun-ten que un de cada 3 adolescents consumidors de tabac desenvolu-

L’origen del tabacEl descobriment del tabac pels europeus es remunta als temps del descobriment d’Amèrica. La producció de tabac a nivell mun-dial s’estén actualment per tots els continents, encara que a Oceania és realment poc significatiu. Àsia produeix el 62% de tot el tabac mundial, seguida de la Xina, amb el 36%. Els moviments antitabac, però, van començar a prendre força als països occidentals el 1996. Avui en dia, cada vegada més s’identifica el tabac com un potencial agent cancerigen, princi-palment per a les vies respiratòries, a més de ser un potenciador d’accidents cardiovasculars, tant pels fumadors actius com passius. A Espanya, l’any 2005, es va pro-mulgar la coneguda “Llei antita-bac”, amb la qual s’establia una llei de mesures sanitàries contra el tabaquisme i també la regulació de la venda i el consum de tabac. El 2010, però, es va aprovar una nova llei que reforçava i enduria les mesures establertes per l’anterior i amb la qual es prohibia fumar en tots els espais tancats de locals públics, i que va entrar en vigor el gener d’aquest 2011.

parà una dependència clínicament rellevant fins als 35 anys. Això vol dir que augmentarà el risc de patir malalties.L’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) ha posat en funcio-nament recentment una campanya de prevenció del tabaquisme que porta per títol “Rompe con el ta-baco”. Per a fer-la possible, s’ha comptat amb la col·laboració de personatges coneguts del món de la cultura i l’esport com, per exem-ple, Alejandro Sanz, Ricky Rubio, Jesús Olmedo, Dafne Fernández o Diego Forlán. Tots ells han prestat la seva imatge de manera altruista per a la campanya amb la qual es vol conscienciar els més joves que fumar no és gens saludable i ho porten a terme amb la utilització de frases com “t’asseguro que les dents grogues no han estat mai de moda”, “acaba amb els teus rivals, no amb els teus pulmons” o “a par-tir d’ara, l’encenedor només per a il·luminar els teus concerts.”Un 44,6% dels estudiants d’entre 14 i 18 anys que van participar en la darrera Enquesta Estatal sobre l’ús de drogues a l’Ensenyament Secun-dari (ESTUDES 2008) afirma haver fumat alguna vegada mentre que un 32,4% reconeix haver-ne consu-mit en els darrers 30 dies. A més, l’addicció al tabaquisme augmenta amb l’edat i la mitjana d’estudiants que fumen diàriament és del 14,8%. Ara bé, si es té en compte la pobla-ció de fins a 18 anys, el conjunt de joves fumadors s’eleva al 31,7%.

22

portesobertes

Redacció

L’ús de noves tecnologies a les au-les ha començat a donar els seus primers fruits, tot i les veus en con-tra que s’hi van alçar en un principi. L’aplicació de les TIC a les aules va obrir un debat sobre si el rendiment dels alumnes milloraria, o en el pit-jor dels casos, empitjoraria encara més a causa de la distracció que podia suposar treballar amb ordi-nadors a les aules. Tot i això, l’ús responsable de les noves tecno-logies està començant a donar els

LES NOVES TECNOLOGIES AJUDEN EN LA PROGRESSIÓ ACADÈMICA

han millorat els resultats més que no pas els que han utilitzat mèto-des tradicionals. La primera fase d’aquest estudi s’ha centrat en l’or-tografia, on els resultats van millo-rar en un 20%, i fins i tot, en alguns casos aquesta progressió va arribar fins al 50% de millora des de la pro-va inicial a la prova final de la inves-tigació.Per realitzar aquesta estudi, es van escollir un grup de 1.700 alumnes, la majoria de 1r d’ESO, i es van di-vidir en dos grups: els primers, que

seus primers resultats. Així ho de-mostra un estudi realitzat conjunta-ment per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Ramon Llull. En aquesta investigació, que s’ha realitzat durant l’últim trimes-tre d’aquest passat curs acadèmic 2010/2011, hi van participar 1.700 alumnes de 1r d’ESO de 27 centres escolars, 12 públics i 15 concertats de tot Catalunya. Els resultats ob-tinguts demostren que els alumnes que han incorporat continguts mul-timèdia en el seu entorn educatiu

Els llibres digitals ajuden a millorar l’ortografia Un estudi realitzat per investigadors de la UAB i la URL demostra, per primera vegada, relació entre l’ús de noves tecnologies i la millora acadèmica dels alumnes.

23

portesobertes

han treballat les normes ortogràfi-ques seguint el mètode tradicional; i un segon grup que ho ha fet mit-jançant continguts multimèdia. Tot i això, els responsables de l’estudi asseguren que no n’hi ha prou en abastir les escoles d’ordinadors i pissarres digitals si el professorat no ha rebut la formació necessària per utilitzar aquestes eines correc-tament. Miquel Àngel Prats, codi-rector de l’investigació, afirma que “en els estudis realitzats fins ara, no s’havia tingut en compte que no és suficient valorar si la introducció del hardware millorarà l’educació; s’ha de tenir en compte que un ordina-dor sense continguts adequats no

Els alumnes que treballen amb llibres digitals, hi dediquen més hores i realitzen més exercicis

Bolonya avança, a pas lentAquest any ha finalitzat el primer curs amb la total aplicació del Pla Bolon-ya, i ja no s’han ofert llicenciatures ni diplomatures sinó graus de 4 anys. Tot i això, les universitats reconeixen que encara hi ha certa resistència i reticència per part d’un sector del professorat, cosa que complica la bona aplicació del nou sistema educatiu universitari. A Espanya, aquest procés va començar l’any 1999, i el Pla Bolonya s’iniciava a donar les primeres passes per un camí rocós i ple de traves i queixes en contra. En les últimes manifestacions del moviment 15M encara se sentia el ressò d’aquestes veus crítiques, però Bolonya segueix avançant en un entorn complicat per la situació de crisi, just l’any que l’alumnat torna a créixer.

serveix per res, i que els professors necessiten formació sobre com treu-re’ls-hi profit”. Un cop iniciat l’estu-di, es va demostrar que el segon grup, el que treballava amb mate-rial multimèdia, experimentava una millora més amplia en el camp de l’ortografia. El motiu d’aquesta mi-llora és que els alumnes perceben les noves tecnologies com un ele-ment motivacional, gairebé com un joc, i això els despertava el caràc-ter de superació i millora. Gràcies a l’aplicació de contingut multimè-dia, l’alumne mostrava una major disposició a l’hora de completar els exercicis que no pas amb mètodes tradicionals. A més, aquesta tecno-logia permet obtenir les correccions a l’instant i ofereix la possibilitat de repetir els exercicis tantes vegades com es vulguin fins superar-los sen-se cometre cap error. De la mateixa manera que en un joc, els alumnes reben un estímul extern que els im-pulsa a completar els exercicis fins superar-los correctament.

Més hores i més exercicis Dins la mateixa investigació de la UAB i la URL, es va realitzar una en-questa als professors un cop finalit-zada l’experiència amb continguts digitals. Els resultats obtinguts van ser que el grup de docents que va treballar amb material multimèdia va invertir menys hores en el treball de l’ortografia, tant dins com fora de l’aula. Tot i això, els seus alum-

nes hi van dedicar més hores i van realitzar més exercicis gràcies a les eines de correcció automàtica i al seguiment a distància que en po-dien fer els professors. Un fet que acaba constatant que la bona apli-cació de les noves tecnologies a les aules dóna les primeres mostres de bons resultats. Aquest primer es-tudi s’ha centrat en l’ortografia, ja que aquest camp juntament amb la comprensió lectora són una de les assignatures pendents segons els resultats que obté Espanya en els regulars informes Pisa. I es que en l’àmbit universitari, les institucions catalanes reben cada cop més alum-nes que cometen faltes d’ortografia o que presenten un baix nivell de comprensió lectora. Els principals motius que queden al descobert segons l’estudi, és que durant els últims anys els joves han anat per-dent l’hàbit de lectura i s’han vist in-fluenciats per la cultura audiovisual i dels missatges de mòbil i les seves abreviacions. Aquests dos factors mal combinats han donat lloc a un baix nivell acadèmic en lectura i or-tografia, tot i que ara sembla que amb l’ús de les noves tecnologies a les aules, els alumnes comencen a mostrar símptomes de millora en aquests camps. Tot i això, l’investi-gació continuarà el pròxim any amb una segona fase d’estudi dedicada a avaluar l’impacte de les tecnologi-es de la informació i la comunicació sobre altres camps educatius com per exemple el càlcul matemàtic.

24

portesobertes

Recerca científica a les aules

UNA APROXIMACIÓ A LA CIÈNCIA

La ciència és, sens dubte, una branca del coneixement fascinant. Apropar la ciència als més joves, en el format pedagògic adient a cada etapa, contribueix a desenvolupar un criteri propi i a fer entendre el món que ens envolta.

Jordi Mas

Una visita al museu de ciència és, per als alumnes de totes les edats, la descoberta de fets sorprenents, la font d’experiències inoblidables. Als museus, ells poden tocar, sen-tir, veure, escoltar i conèixer coses sobre el món que ens envolta que no podrien fer a cap altre lloc. Les visites als museus de ciència o a ex-posicions científiques són tota una experiència plena de noves sensa-cions. Qui sap si en alguna d’aques-tes visites es desperta l’interès del nen o la nena per dedicar-se a la recerca científica de més gran. Les vocacions comencen a vegades per experiències impactants, singulars.A l’aula, els alumnes també poden ser l’objecte de la recerca cientí-fica en projectes de pedagogia i didàctica. Cal que innovem, que intentem millorar en mètodes pe-dagògics i, per això, ens calen pro-jectes de recerca basats en experièn-cies reals per tal de poder anar avançant, cada vegada més, en la manera com ensenyem. Els contin-guts curriculars, els formats educa-tius, l’ús de les noves tecnologies, l’organització de l’escola i de l’aula, tots són elements susceptibles de millora i sobre els quals cal fer re-cerca a l’aula.Però, també els alumnes poden ser els subjectes de la recerca científica i ser ells els veritables protagonistes de la mateixa. Més que a un museu, més que objectes de la recerca, que els alumnes es converteixin en investigadors – ni que sigui per un

25

portesobertes

temps reduït- té uns valors que cal potenciar i practicar. El mètode cien-tífic, dimensionat i en el format ade-quat per els diferents nivells educa-tius, pot ajudar a fer persones amb criteri propi, ciutadans amb capaci-tat d’entendre els que ens envolta i cercar solucions.

MÉS ENLLÀ DE L’EXPERIMENTA-CIÓ CIENTÍFICAL’experimentació científica els ajuda a decidir entre dues o més explica-cions diverses a un fet concret, ob-servat. Aquestes són les hipòtesis. Suggereixen els motius pels que passa un fet, o prediuen el resultat futur d’una acció. Una de les hipòte-sis més típica és, amb el braç estirat subjectant una pilota amb la mà: “si deixo anar la pilota, caurà al terra”. Podem fàcilment experimentar què passa en aquesta situació. També podem, per tal d’esbrinar les varia-bles que afecten aquest fenomen, variar la mida, el pes, la forma de la

pilota, l’altura del punt inicial, etc. Això ens generarà un munt d‘obser-vacions, de dades, sobre el temps que triga en arribar al terra, el nom-bre de bots, l’alçada del rebot, etc. Podrem aleshores establir lleis que relacionin les variables amb els re-sultats i predir els comportaments de diferents objectes en funció de les variables analitzades. Sovint però ens oblidem dels controls ne-gatius de tot experiment. Cal sem-pre experimentar l’efecte de no fer cap acció i avaluar-ne el resultat. El temps que es pot dedicar a l’ex-perimentació científica a les aules no ha de ser un temps extraordinari, sinó que ha de complir alguns dels objectius concrets del currículum escolar. L’experimentació ha d’aju-dar a assolir coneixements espe-cífics, a més de beneficiar-se de la pràctica de mètode. A més. també cal superar determinades barreres que dificulten fer recerca a les au-les. Aquestes barreres provenen de

factors com la seguretat dels expe-riments i la preservació de la salut dels estudiants, dels costos asso-ciats a determinats materials neces-saris per a experimentar i la seva disponibilitat, la dificultat en l’ava-luació de l’activitat, o de la mateixa confiança del docent en el mètode experimentador.

DESENVOLUPAR L’ACTITUD CRÍTICAAmb l’experimentació es pretén que els alumnes desenvolupin una actitud crítica, practiquin una mane-ra de veure els problemes i la cerca de solucions, l’habilitat de treballar en equip i de cooperar per assolir unes fites concretes, i el fet de tro-bar dades concretes, reals, que do-naran suport a nous coneixements. Alguns autors identifiquen tres ti-pologies d’arguments en favor de l’experimentació a les aules. Primer, els factors cognitius que fan que els alumnes millorin la seva comprensió

26

portesobertes

de la ciència visualitzant algunes deles seves conseqüències. El treballpràctic pot confirmar, intensificar oemfatitzar algun contingut teòricestudiat durant el curs. Segon, els factors afectius fan que l’experi-mentació pràctica tingui un efecte motivador i il·lusionant en l’alumnat. Genera entusiasme i interès, a la ve-gada que pot deixar una empremtamajor. Allò que s’experimenta ma-nualment es recorda millor que allòque s’escolta, es veu o es llegeix. I finalment, el treball pràctic millora les habilitats dels joves aprenentsde científic. A part de millorar lahabilitat manipulativa, i de la rea-firmació de la lateralitat, intervenen altres habilitats com l’observació, la mesura, la predicció i la inferència.Altres aspectes positius són el tre-ball en equip i el desenvolupamentde la capacitat comunicativa.La tendència actual a substituir l’en-focament deductiu tradicional pelmètode exploratiu (IBSE, inquirybased science education) té tambénavantatges quant al tractament de ladiversitat a l’aula. És apte per a totsels nivells dins de l’aula. Com ence-ta de fet un entorn creatiu obert al

descobriment de noves coses, mo-tiva els alumnes avantatjats i adapta la seva complexitat a la seva pròpia iniciativa. No posa barreres a la seva imaginació. És totalment compa-tible amb la cerca de l’excel·lència sense perjudicar aquells alumnes que requereixen més atenció. Tam-poc entorpeix l’interès de les nenesen la ciència i la seva participació en un entorn que l’estereotip dels

CosmoCaixa Barcelona, ofereix, permanentment, activitats que apro-pen la ciència als més menuts, amb programes d’activitats creades per a adaptar-se a cada cicle educatiu. Per exemple, dues de les activitats permanents del centre són el Flashi el Clik. Elk Flash es basa principlah -ment en observar, experimentar i descobrir. Els joves científics posaran a prova les seves aptituds a l’hora d’interpretar plànols i construir un museu peça a peça; també podran transformar objectes i el seu propi cos interaccionant amb llums i om-

bres; els estudiants podran iniciar-seen la classificació d’animals i podranjugar modelant el curs d’un riu o transformant la seva veu. El Clikés unkespai on els més joves podran gaudir de les descobertes científiques mit-jançant el joc i l’observació. Podrandur a terme experiments en un espaiple de miralls, lupes, remolins d’aiguai vaixells que suren sempre o, fins itot, utilitzar estris per a fer bombollesde sabó gegants, entre moltes altrescoses. Més informació al web: www.activitatseducativesfundaciolacaixa.es/cosmocaixa-barcelona.

La ciència, ben a prop teu!

adults identifica més amb el gène-re masculí. La Fundació Oms del Col·legi Oms i de Prat de Manresa i els seus “Dissabtes de la Fundació Oms” són un bon exemple de com combinar l’interès dels joves per la ciència en un entorn inclusiu que combina centre i família.Ja finalment, iniciatives de profes-sors, centres i altres institucions a nivell internacional han provat ja la seva eficàcia. Projectes europeus com la xarxa Pollen (http://www.po-llen-europa.net/), amb participació catalana, són un exemple de com es pot anar incorporant la recerca a les aules, compartir experiències entre centres i professors. A part, diverses iniciatives de caire inter-nacional, com per exemple TIMSS (Trends in International Mathema-tics and Science Study; http://timss.bc.edu/index.html) ajuden també a compartir experiències i mecanis-mes d’avaluació dels resultats.

Allò que s’experimenta manualment es recorda millor que allò que s’escolta, es veu o es llegeix

27

portesobertes

LA REVISTA DELS TUTORS I

ELS ORIENTADORS/ N10

1R TR IMESTRE 2010

Activitatsals museus

Professionsambprojecció

Noves tecnologies a l’aula

Consumresponsable

LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTADORS/ N082N TR IMESTRE 2009

l’aprenentatge

Expressar-se bé en públic

Créixer amb

Residències universitàries

tec

LA REVISTA DELS TUTORS I

ELS ORIENTADORS/ N09

3R TR IMESTRE 2009

L’educacióa Espanya

L’EEES i els nous Graus

Videojocs iadolescents

El cinema com

a complement formatiu

Publicació orientada al professional de l’ensenyament, especialitzada

en serveis educatius.

Per a més informació i reserva d’espais publicitaris

Tel.: 93 280 00 08e-mail: info@medigrup.com

LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTADORS/ N071R TR IMESTRE 2009

Gestió de la convivènciaA

LA REVISTA

DELS TUTO

RS I ELS O

RIENTA

DO

RS

28

portesobertes

Trastorns del son en adolescents

Redacció

Les persones, en les seves diferentsetapes del cicle vital, viuen canvis na-turals i també necessaris. El cicle dela son, per exemple, n’és un d’ells. Elsnadons, els adolescents i els adultstenen necessitats diferents en horesde son i cadascuna en la seva etapaés correcta. En qualsevol cas, les al-teracions provindrien en la incorrectaresolució de les necessitats del son.Durant les hores de son, a més dedescansar i “carregar les piles” esprodueixen processos relacionatsamb el creixement.

APRENENTATGE I DEFICIÈNCIES DEL SON EN ADOLESCENTS

Dormir és una necessitat bàsica de les persones i a cada etapa de la vida el cos ho soluciona amb costums diferents. És a dir, en les etapes de creixement la quantitat d’hores que es dediquen a dormir és més alta; a l’adolescència es redueix i s’endarrereix el son fins que a l’edat adulta s’estandarditzen amb una necessitat de 8 hores de son.

per això que la seva atenció a les clas-ses que comencen a les 8 del matí sónmenys productives del desitjat perquè els estudiants no presten tota l’aten-ció que convindria. La gran quantitat d’estímuls que tenen i la gran quan-titat d’activitats extraescolars fan que els joves estiguin desperts fins a altes hores.

NORMES MÉS LAXES A CASAEn els darrers anys s’ha implantat una manera de fer més laxa pel que fa als horaris, en el sentit que els jo-

EL SON ADOLESCENT

Els adolescents segueixen una patronsde son diferents als dels nadons, pre-adolescents i els adults. I això és deu a una hormona que es diu melatonina,l’encarregada de dir-li al cos que és l’hora d’anar a dormir. En els adoles-cents, aquesta substància es segregamés tard i per això triguen més tempsen anar a dormir i els costa també mésaixecar-se al matí. A banda d’aquesta qüestió biològica, els adolescents, jade per si dormen poc, i s’estima que el dèficit són un total de 2 hores del que haurien de descansar cada dia. És

29

portesobertes

ves avui no tenen una hora habitual aproximada d’anar a dormir. Entre les causes més habituals d’aquest problema hi ha l’elevat consum de televisió, videojocs, internet i les xar-rrxes socials, etc. D’altra banda, també cal tenir en compte que per part d’al-guns pares hi ha hagut una relaxació de les normes de control. Experts en matèria del son afirmen que els indicadors del dèficit crònic del son es manifesten en forma de malsons i somnambulisme. Més d’un 50% delsjoves que van participar en un estudi recent dirigit pel doctor G. Pin Arbo-ledas, membre de la unitat valen-ciana del son de l’Hospital Quirón, afirmen que pateixen malsons més d’un cop per setmana. A més, només el 19% dels adolescents enquestats d’entre 12 i 15 anys se’n va a dormir a una hora determinada tan sols elsdies que té classe, mentre que la resta de dies hi va quan vol. Els pro-blemes de manca de son comporten hiperactivitat així com canvis en els estats d’ànim, dificultats a l’hora de

controlar les emocions i un augmentde la impulsivitat, entre d’altres qües-tions. En alguns països, com és el casdels Estats Units, ja fa temps que esvan prendre mesures per contrarestaraquests problemes. La proposta queapliquen de fa anys és endarrerir l’ho-ra d’inici de les classes.

QUINA ÉS LA SOLUCIÓ?La solució passa per mantenir unesnormes, és a dir, tenir una regularitata l’hora d’anar a dormir i aixecar-se.També és important tenir en compte

una sèrie de recomanacions per po-der dormir i descansar. Per exemple,estar exposat sota llum intensa pelsmatins enlloc de per la tarda ja quela intensitat de llum fa que el cos esmantingui despert i alerta. És inte-ressant practicar esport millor a mitjatarda ja que permetrà un millor des-cans. Si l’activitat és d’alta intensitates desaconsella que es realitzi justabans d’anar a dormir ja que dificultala relaxació. A més, cal evitar tambéel consum de begudes o substànciesestimulants cap al vespre.

guíaíguíaguíamastersRevista Trimestral de Masters, Postgrados y Cursos de Especialización

www.guiamasters.com

..

N.25 // 4º trimestre 2011 // 5

¿Lo ves tan CLAROCOMO CUANDO

ERAS NIÑO?

LA REVISTA QUE DESVELA

QUÉ HAY DESPUÉS DE LA UNIVERSIDAD.

¡A la venta

en tu quiosco!

Per què somiem?Teories al voltant d’aquesta pregunta n’hi ha moltes. Veus d’alguns cien-tífics apunten que els somnis responen a l’atzar i que no responen a cap significació mentre que d’altres aposten per la seva importància i es deuen a una estructura del cervell i que són l’expressió del subconscient. Tot allò que somiem acostuma a passar a llocs espacialment coherents i els fet o situacions que succeeixen busquen respostes, orientació o l’assimilació d’informació, accions que també portem a terme quan estem desperts. A més, quan somiem, acostumem a trobar informació significativa i reco-neixem persones, coses situacions, de vegades ja viscudes.

30

puertasabiertas

“Envejo moltíssim els actors voca-cionals que sempre han tingut molt clar el que volien fer. Jo no. Quan era joveneta m’agradaven moltes coses diferents i no tenia cap pre-ferència per res en particular. Això sí, tenia molta curiositat i sempre m’apuntava a fer coses. Una d’elles va ser fer teatre a l’escola. Vaig començar fent petites obres i poc a poc m’ho anava passant millor. Mai

Com van escollir ells la seva professió?A cada número de la revista Portes Obertes volem compartir amb els nostres lectors la història del camí triat per dues persones rellevants i destacades de la societat catalana a l’hora d’escollir el seu camí professional.

els agradaven els meus monòlegs, així doncs vaig dedicar-m’hi seriosament i un cop vaig gravar amb Paramount Comedy i em vaig donar a conèixer ja no he parat. Odio que hem diguin monologuista, sóc humorista, també faig ficció, televisió..., però el monòleg és el registre humorístic que domino millor. Realment, la meva carrera ha estat bastant fulgurant. El primer any vaig estar actuant en petites sales per tota Catalunya. La gent no em conei-xia, així que m’havia de guanyar el públic a cada funció. He arribat a actuar en locals on només hi havia borratxos que ni m’escoltaven, i crec que aquest fet va ser el que em va fer millorar i aprendre. L’any següent vaig comen-çar a sortir de Catalunya i per fi gravar amb Paramount Comedy. Així em va començar a conèixer el públic de tota Espanya. Vaig començar a treballar en programes de televisió i a aprendre cada dia més. Mai he estudiat inter-pretació ni similars, m’he format tot treballant, això si, ben dur...Per mi és fàcil trobar temes per un monòleg, és un defecte de fàbrica. Veig coses gracioses on ningú veu res, m’inspiro en qualsevol cosa quotidi-ana. De fet, les coses més quotidianes són les que provoquen més riures. Jo les agafo i les treballo, les exagero, les extrapolo, les porto a nivells surrealis-tes. Tot i això, avui dia encara em poso nerviós al sortir a l’escenari. Depèn del lloc, però sempre hi ha nervis. Crec que la persona que surt a un escenari a fer riure, o té talent o és un inconscient. La gent amb talent sempre està una mica nerviosa abans d’una funció.”

TONI MOOG, HUMORISTA

TESTIMONIS

VICTÒRIA PAGÈS, ACTRIU

Toni Moog / FOTO: CEDIDA Victòria Pagès / FOTO: DAVID RUANO

“Sempre he volgut ser humorista, des de ben petitet em preguntaven: què vols ser de gran? I jo contestava: Martes y Trece. Però tampoc volia estudiar teatre o interpretació, volia ser humorista. Un bon dia vaig veure alguns còmics de Paramount Comedy en directe, i els meus amics em van reptar a pujar a l’escenari (sí, va ser un aposta). El fet es que em va agradar el registre humorístic, i a la gent també

31

vaig tenir cap pretensió de ser actriu professional. Gaudia del teatre fent-ne i sobretot com espectadora. Jo crec que així em va començar el gust per la interpretació. Poquet a poquet i fascinant-me cada vegada que anava a un teatre a veure els actors treballar. No se’m passava pel cap ser actriu professional, ho veia una cosa tan allunyada de mi que ni m’ho vaig plantejar mai. Jo feia teatre amb un grup aficionat (on per cert, estàvem el Jordi Galceran, la Gemma Nierga, el Xavi Casan….) i em vaig llicenciar en Història Con-temporània. Vaig començar a treba-llar al departament d’Ensenyament de la Generalitat. Els meus inicis tea-trals van ser purament atzar. Amb els

meus companys del grup de teatre vam fer una col·laboració per a TV3, d’aquí a un càsting i una substitu-ció de la Mercè Pons al Knack. Vaig haver de triar….i aquí estic! Recordo les meves primeres passes al món del teatre convençuda que seria una cosa temporal (a vegades hi ha dies que encara ho penso). La meva for-mació és purament pràctica, ja ho veieu. Hi ha moltes obres de teatre que et marquen per molts motius diferents, personals i professionals. Pel text, pels companys amb qui tre-balles, pel ressò de la proposta, per la intensitat del treball. A mi, potser, més que les obres, m’ha marcat la gent amb qui he treballat. Destacaria el Ramon Simó (Arcàdia,

Escenes d’una execució, Les Troia-nes) que em va ensenyar l’enorme capacitat de treball que ha de tenir un artista i la professionalitat que se li pot exigir. I el Calixto Bieito (Peer Gynt, Tirant lo blanc, El Rei Lear)que em va ensenyar la bogeria inter-pretativa. La combinació del talent arrauxat i el talent treballat és per mi la quintaessencia de l’actuació.Sortir a escena sempre et posa ner-viós. I cada vegada més perquè la responsabilitat és més alta. És una sensació complicada de definir, vol-dries fugir corrents abans de sortir a l’escenari però ho donaries tot per poder sortir-hi sempre. És una mica masoquista però forma part de l’ofici.”

De ben segur que, tu i els teus alumnes, sentiu curiositat per conèixer els motius que van impulsar a personatges destacats triar la seva carrera universitària. Envia els teus suggeriments a

info@medigrup.com i tindràs les respostes en el proper número.

32

portesobertes

UNA ESCAPADA A TURQUIA

Redacció

Descobrir els encants de Turquia és aproximar-se a la terra que uneix Orient i Occident, el passat i el futur. Molts són els turistes que s’apro-pen a aquesta terra a la recerca de la mítica Tràcia, terra on explica la mitologia grega que van tenir lloc un dels 12 treballs d’Hèrcules, per tal de recercar les empremtes de Troia. També volen descobrir i con-templar les meravelles de Constan-tinoble, avui Istanbul, una de les més belles ciutats de l’actualitat. Ciutats com Pèrgam, Edirne, Milet o Konya, són també indrets d’una gran bellesa que expliquen llegen-

Un dels grans nuclis de que expliquen la història del món es Turquia. Els seus secrets, els seus costums, la seva gent i la seva història expliquen l’encant d’aquesta terra que uneix Orient i Occident.

des, històries i mites. A Esmirna va néixer Homer i a Teos va viure-hi Plató. A més, dues de les set mera-velles del món es troben a Turquia, a la costa del mar Egeu, i són el Mausoleu d’Halicarnàs i el temple de la deessa Àrtemis. I no podem oblidar-nos de Faselis, l’indret que va unir Marc Antoni i Cleopatra. Turquia conté una gran riquesa his-tòrica de gran bellesa a més d’unes platges de color Turquesa, salts d’ai-gua, frondosos boscos, fèrtils valls, coves amb estalactites i estalagmi-tes i grans formacions rocoses. Es tracta d’un paisatge de gran bellesa amb una gran importància històrica,

plena de futur i modernitat. Segons l’època de l’any, Turquia mostra una gran varietat de colors que encan-ten els sentits. Els marrons, ocres i vermells es tornen blaus i grisos en funció de la llum del dia.

ISTANBULEs tracta de la ciutat més gran i està situada al llarg de l’estret del Bòsfor, que uneix el mar de Màr-mara i el mar Negre i que, a més, separa la part asiàtica de l’europea. La ciutat es divideix en tres zones: el “Cuerno” d’or, el barri de Galata al nord i la ciutat nova, situada a la part asiàtica. Al llarg de la història, Istanbul ha tingut una gran impor-tància geopolítica, motiu pel qual en més d’una ocasió altres estats han volgut exercir la seva influèn-cia. En els darrers 20 anys de vida, Istanbul s’ha convertit en una gran metròpolis moderna gràcies als seus grans centres comercials, cul-turals i les modernes autovies. Es tracta d’una ciutat plena de vida i la seva població segueix creixent, principalment pel gran percentatge d’immigració rural que arriba cada any a la ciutat. La història viva dels seus carrers, els barris, els temples, les mesquites i els palaus són una mostra de la seva gran riquesa cul-tural. Un dels costums més apre-ciats tant a Turquia com a d’altres països són els populars banys turcs. Els estrictes preceptes de d’higiene de la seva cultura i la seva religió han fet que des de l’Edat Mitjana, el “hamam” o bany públic tingui una gran importància per a la societat. L’objectiu d’aquest bany és la neteja profunda de la pell i la reactivació de la circulació. Cal destacar també l’artesania del poble turc, l’ambient dels basars i la calidesa de l’acollida de la seva gent. Entre els objectes més populars i apreciats hi ha les estores, l’orfebreria, els treballs en ceràmica i llauna, les joies, la pell o les figures de fusta, entre moltes altres coses.

Turquia a vista d’ocell

33

Graud’Informàtica

i Serveis

Grau enInfermeria

Gradua’ta l’escola universitària més personal i assegura

el teu futur

Grau enFisioteràpia

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

www.eug.es

Encara

hi ets a temps!

Recinte Montjuïc21-23 Març 2012

Vine a formar part de la cita clau per als professionals del món de l’educació. Una opor- tunitat única per intercanviar experiències idescobrir tots els recursos necessaris entecnologia, material didàctic, innovaciópedagògica i metodologia. Un esdevenimentimprescindible per aprendre i ensenyar compodem formar avui la generació de demà.

www.expodidactica.com