LA REVISTA VIRTUAL DELS LLOPS

ZER CONCA – SANT ROC

CURS 2.011/2.012

2

IN DEX:

La clau d’un cop a l’any 3 El somni de la Lara 5 S’acaba l’estiu 6 El bosc més encantat del món 7 La sirena 8 El pastor i les seves ovelles 9 El nen màgic 10 El rescat de la Vero i els seus amics 11 Viatge al centre de la Terra 12

3

LA CLAU D’UN COP A L’ANY Fa molt i molt de temps dues germanes van anar a jugar, sempre jugaven al bosc però

un dia van anar a jugar al bosc com sempre i de cop es va

a ficar a ploure però les dues germanes, Sara i Laia, no

els i feia res, van anar jugant jugant jugant fins que la Sara

va dir:

- Mira allà Laia!!!

- Què passa Sara?

- Que no ho veus? A la casa mira

– Aaaah d’acord, aquella casa.

– Es beu molt abandonada oi Laia?

– Sí.

Llavors les dos van veure un home i la Sara i la Laia es van posar a

córrer i a cridar com unes boges:

–AAAAAAH!!!!

Però l’home va desaparèixer. Al cap d’uns dies les dues mortes de por van tornar,

sentien sorolls i es veien moltes coses, les dues van entrar i es va tancar la porta; van

veure un esquelet i es van posar a cridar. L’esquelet es va espantar més que la Sara i la

Laia juntes. Llavors un fantasma els va dir que es calmessin. Es van calmar i es van fer

amics i quan estaven juguant se sent... pip pip pip pip

- Tot era un somni...

– Has somiat el mateix que jo?

- Era un somni de una casa amb fantasmes

–Sí sí!

– Mira mira la clau de la casa

– Anem a la casa Sara

4

–Sí sí anem-hi!.

Quan hi van anar la clau hi era però la casa no.

Uns dies mes tard van descobrir que el dia de més tempesta la casa apareixeria al mig

del bosc.

5

EL SOMNI DE LA

LARA!!!

Cada any la Lara va a casa dels seus pares, perquè viu amb els seus

avis. Té unes quantes amigues que es diuen: Maria, Julia, Marta i Raquel. Però les

seves preferides eren la Maria i la Julia. Tenia un somni que era ser famosa,

sortir a la televisió. La Marta i la Raquel no li queien bé però sabia que

era la seva amiga. Poc després era l’aniversari de la Lara i les seves

millors amigues que sabien que la Lara volia ser famosa li van aconseguir un càsting.

La Lara estava molt contenta perquè els seus pares li havien regalat un mòbil: una

blackberry, i les seves millors amigues un càsting. La Lara va anar al càsting tot va sortir

bé era un càsting de ballar i a la Lara li encanta ballar perquè es fan d’una nena que

balla que es diu Zendaya. Tot va anar bé fins que la Marta i la Raquel es van posar al

mig. La Raquel i la Marta volien ser populars i es van apuntar al mateix càsting. Però no

tot els va sortir bé; la directora del càsting sabia que la Marta i la Raquel no sabien

ballar i no les va admetre. La Lara, la Maria i la Júlia estaven molt contentes i la Marta i

la Raquel ja no eren amigues de la Lara. I així és com la Lara va ser una famosa

ballarina.

6

S’ACABA L’ESTIU!!!

Un dia quan menys m’ho esperava vaig sentir que els mestres deien que volien

cancel�lar l’estiu. Quan ho vaig sentir em vaig posar molt disgustada perquè sé que a

ningú no li agradaria que es quedés sense estiu. I pensar que tot això va començar per

la crisis.....Els professors estaven parlant mentre jo vaig anar a dir-ho als meus amics,

quan ho van sentir es van quedar de pedra. Vam planejar que faríem una manifestació

els nens de totes les escoles contra la crisis. Però els mestres no ens ho deixaven fer

però no, nosaltres no ens vam rendir. Vam voler organitzar una festa cada any pel final

del curs per una protesta, una queixa...... Van fer una reunió tots els mestres de la

Conca de Barberà perquè tot això va passar a la Conca de Barbera i van decidir fer la

festa de la ZER . Així que vam començar la festa. El Xavi i en Martí van donar la idea de

fer balls i la Montse i la Núria van donar la idea de la graduació. Així ho vam fer, per

cursos vam fer balls. Els de 5è 4t i 3r farem el ball de la cançó de Lady Gaga i la de

Macedònia Caminant. I els de 1r la cançó de Dansa Kuduro. Vam pensar fer la festa el

dia 16 de juny. Estàvem nerviosos perquè era la nostra primera vegada que ho fèiem,

però sabíem que ens sortiria bé.

Quan ja era el dia tots els nens vam anar a Barberà per que ho fèiem a Barberà. Els

pares, joves i vellets, estaven asseguts en unes cadires i ens miraven com fèiem el ball;

a part, portàvem una samarreta que anava contra la crisis, o si no la teníem la samarreta

del xandall.

Ho vam fer molt bé, tots els pares ens van aplaudir finalment vam fer la graduació.

Alguns es van graduar i uns altres no, però jo faig 5è i em graduaré l’any que ve. Sóc la

Verónica i tinc 10 anys, amb aquesta història us explico com es va crear la festa de la

ZER encara que m’ho he inventat.

7

El bosc més encantat del món Hi havia una vegada un nen que es va escapar de la seva casa perquè estava tip. El

tractaven molt malament perquè va néixer la seva germana i els pares ja no li tractaven

com abans el tractaven com un servidor i com que no ho va aguantar es va escapar i va

anar molt lluny fins que ja no ha pogut caminar més i va fer una pausa en un bosc i allà

es va dormir. Quan ja es va despertar, que era de matí, va tenir gana perquè feia un dia

que no havia menjat. Doncs com que tenia molta gana va anar a buscar en aquell bosc

alguna cosa de menjar, mentre anava a buscar alguna cosa de menjar aquell nen es va

trobar una cova i dintre d’aquella cova hi havia una llum que brillava. Quan va veure

aquella llum brillant va anar cap aquella cova perquè estava molt encuriosit de saber de

que era aquella llum quan va entrar en aquella cova va seguir aquella llum d’on venia.

Quan va parar la llum es va aixecar el cap per veure que era i quan es va aixecar el cap

va veure que era una porta màgica. Aquell nen va obrir la porta i quan la va obrir es va

emocionar moltíssim perquè en aquella porta va trobar fades, follets, nans i princeses.

Aquell nen no va creure el que veien els seus ulls, totes aquelles persones que el van

veure es van espantar i es van amagar però aquell nen els hi va dir.

- No ho es preocupeu perquè jo no he vingut per fer- vos mal.

Totes aquestes persones van anar sortint i aquell nen els hi va explicar com va arribar,

quan totes aquelles persones van escoltar la seva historia van saber que no era dolent i

no els volia fer mal i així totes aquelles persones es van fer amics amb ell.

Al final aquell nen va viure amb els seus amics i tots es van tornar una família.

8

LA SIRENA

Hi havia una vegada una sirena que mai feia cas al seu pare que era el rei del mar. La

sirena no li importava res de ser rica ella el que li importava molt era trobar el seu

príncep que es pugui casar-se i tingues fills amb el, fins que un dia va veure un vaixell

passant per el seu costat i allà en aquell vaixell veu un príncep.

Quan va veure Aquell príncep ràpidament es va enamorar d’aquell príncep i també

aquell príncep quan la va veure també es va enamorar de la també. Quan els Dos es

van veure i es van enamorar cada dia es trobaven fins que un dia el príncep un dia no

va venir i aquella sirena li estava esperant i com el no va vindre ela va anar a buscar-lo i

par fi el va trobar però amb una princesa i quan el va veure amb aquella princesa se li

va trencar el cor i com que no va aguantar el que va veure es volia tirar-se d’una

cascada però unes estrelles li van dir que no es tires d’aquella cascada.

-Aquell príncep no es mereix ni una gota de tu si el va anar amb un altra es perquè no

ha sabut que es l’amor. Aquella sirena cada dia sestava oblidant d’aquell príncep i així

va qu7edar amb les seves amigues estrelles.

9

Hi havia una vegada un pastoret que sempre anava a pastorar les seves ovelles.

Un dia es va perdre una ovella pel bosc però no va tenir molta bona sort i una guineu la

va perseguir però es va amagar a sota d’unes herbes.

El pastor i les ovelles van seguir el seu camí i quan van arribar a casa el pastor va

comptar les ovelles:

- Una, dues, tres, quatre, cinc sis, set, vuit, nou,...eh! on està l’ovella que falta?

Mentre l’ovella perduda estava tremolant de por... Però les nou ovelles es van separar

en grups de tres. Un grup va anar al riu; un altre grup va anar al parc i l’altre grup va

anar a l’escola.

Quan van anar a casa del pastor van trucar a la porta i van obrir a l’ovella que estava a

casa seva. Mai més es va separar del seu pastor.

Després l’ovella es va aparellar i va tenir un fill molt maco i en comptes de ser deu

ovelles van ser dotze amb el nadó i el mascle.

10

EL NEN MÀGIC

En un país molt llunyà hi havia un nen, que es deia Marc, que volia ser mag. Però els

seus pares no volien perquè deien que era massa petit per dedicar-se a la màgia. Ell

opinava que ja era prou gran.

Així van passar els dies, fins que va arribar un mag al poble. En Marc li va demanar si el

podia ajudar a convertir-se en mag.

- És clar que sí!- Li va contestar el mag.

-Gràcies!

Aleshores li va ensenyar un munt de trucs de màgia. Però a en Marc no li sortien gaire

bé. Fins que a força de practicar i practicar molt, li van començar a sortir.

Un dia el mag es va posar malalt i no podia actuar en l’espectacle de la festa major del

poble. Llavors li va demanar a en Marc que actués en lloc seu.

En Marc va fer mils i mils trucs de màgia a l’espectacle. Els veïns dels poble van quedar

impressionats i els pares del Marc, que també estaven d’espectadors, van estar molt

orgullosos del seu fill i van decidir que deixarien que el Marc estudiés per fer de mag i es

dediqués al món de l’espectacle.

Des d’aquell dia, al seu poble, li diuen el nen màgic. De fet encara li diuen ara, que ja

està jubilat.

11

EL RESCAT DE LA VERO AMB ELS SEUS AMICS.

Hi havia una vegada una nena que es deia Vero. Era una nena molt eixerida, feia els

deures quan li deien, sortia a passejar després de fer les feines de l’escola, ajudava la

mare a casa i ajudava sempre als amics.

Un dia passejant pel carrer, es va trobar per davant de casa seva, un ratolí que era de

color gris i amb els ulls blavosos i també un gos de color marró. La Vero li va posar de

nom al gos Roc i al ratolí li va dir Petit. Llavors va sortir a passejar-los i es va trobar un

petit homenet, que resulta que era un follet, amb les orelles punxegudes, amb un nas

molt llarg i amb cara d’espavilat. Aleshores la Vero li va preguntar:

- Com et dius?

- Sóc un follet. Vine a la meva casa, et convido a jugar.

La Vero va acceptar la invitació, però quan van arribar a casa del follet que era una

cova fosca, el follet va tancar la porta i li dir:

-Ah, ah ,ah! Ara ets meva!

El gos va bordar enfadat amb el follet.

-Bup,bup,bup! Deixa la meva amiga Vero! -el ratolí també l’ajudava.

Així va ser com va haver una batalla contra el follet. El gos va mossegar el follet. A més

el follet tenia molta por dels ratolins i quan va veure el ratolí va xisclar molt fort.

Aleshores la Vero va saltar a sobre del follet i li va cridar a l’orella tant fort que el follet va

marxar corrents. Però abans de fugir corrents, va prometre que mai més molestaria a la

Vero i els seus amics i conte contat aquet conte ja s’ha acabat.

12

VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA

Una vegada vaig anar a buscar un amic meu per fer una excursió a la muntanya. Quan

vam arribar vam trobar una cova. Vam entrar i la vam seguir fins que al final ens va

conduir fins a un cementiri.

- Què fa aquest cementiri aquí?

–I a mi què m’expliques?

Aleshores, quan ens vam girar, al nostre darrere hi havia un home petrificat.

– Quin mal ha de fer!!!

-Qui ha pogut fer això?

- No se. Però tenia molta mala llet .

Jo només tenia ganes de marxar d’allà. Però llavors darrere el meu amic va aparèixer un

esquelet i va tornar a desaparèixer.

-Mira quin esquelet!

- Quin esquelet ? jo no veig cap esquelet. És broma no ?

- Et juro que no es broma. El millor que podem fer és sortir d’aquí ara mateix.

- És una bona idea.

Al cap d’un mes de voltar per dins de la cova amb les llanternes van tornar a trobar-se

l’esquelet. Però aquest cop l’esquelet, que era amable, els va ensenyar el camí per sortir

de la cova.

Quan vam arribar al final, vam trobar un riu que vam creuar saltant per les roques. Però

no teníem massa traça i ens vam caure a l’aigua. Llavors vam veure una cataracta.

_Oh! No. Una cataracta!

_Mira una branca! Intentaré agafar-me.

Però quan es va agafar, vam estar de mala sort i es va trencar. Així que vam caure per

la cataracta. PATAXOF!! Allà hi havia una cova subterrània, vam entrar i vam trobar

unes escales. Les vam pujar i... RIIING! Va sonar el despertador. Tot havia estat un

somni.

M’havia de preparar per fer una excursió a la muntanya amb el meu amic Marc.

13