Revista_MOnGeganter

EL MÓN GEGANTER©

B – 43784 – 2004 Nº7

2 M

ARÇ

-ABR

IL 2

011

EL MÓN GEGANTER REVISTA DE GEGANTS I IMATGERIA FESTIVA D’ARREU

Index Pàg.

Editorial ........................................................................................... 3

Les Festes de Santa Eulàlia 2011 ............................................... 4

Festa de la Malavella de Caldes de Malavella ........................ 6

Els nous gegants de l’escola Gavina de Barcelona .............. 7 Festes de Sant Josep Oriol 2011 .........................................….... 8 Els Veguers de Montblanc reben als gegants de Zamora .. 10

Badagegants 2011, una festa d’aniversari .............................. 12

Estrena dels nous gegants de Gandia (La Safor) ................. 14

La Colla Pessigolla de Valls ........................................................ 15

Passatemps..................................................................................... 20 Fitxa nº73: els gegants de Capellades (Anoia) Fitxa nº74: els gegants centenaris de Girona (Gironès)

pàgina 2 EL MÓN GEGANTER Nº 72

La g

egan

ta P

ieta

t d’U

lldec

ona,

que

eng

uany

cel

ebra

la F

ira.

Us recomanem LA PATUM I ALTRES PATRIMONIS Exposició al Museu Etnològic de Barcelona fins al gener de 2012 L'exposició presenta una col·lecció d'indumentària i altres elements de la festa de la Patum de Berga dels segles XIX i XX.

També presenta artesanies efímeres: un castell de focs a punt d'encendre, guarniments de la Festa Major de Gràcia, mascles històrics de la Tronada de Reus, el procés de construcció d'una gralla i d'una geganta, instruments de banda i d'orquestra de ball, indumentària de la dansa tradicional catalana i la falla pirinenca de 1948.

Allò que la gent som capaços d'imaginar col·lectivament és molt valuós. La Cultura és una construcció simbòlica que fem els humans. Mengem, cantem i ens emocionem seguint pautes apre-ses en família, en colla, en societat. Inventem tradicions, creiem en mites i construïm noves llegendes. Però si una cosa sabem fer és crear col·lectivament el prodigi de la festa.

Els Països Catalans són terra de festes i de festers. Algunes festes i tradicions pròpies com la Patum de Berga, el Misteri d'Elx, el Cant de la Sibil·la de Mallorca, el flamenc dels gitanos catalans i els Castells, són ja patrimoni de tota la Humanitat. Però hi ha aspectes d'aquest patrimoni intangible que mereixen una mirada íntima, una perspectiva interna per entendre millor la seva dinàmica. [...]

Darrera d'aquests prodigis hi ha un patrimoni que cal valorar. El Museu ha documentat les festes i a la gent que les fa, en viu i en directe, i ho ha fet captant les imatges dels processos de treball o de creació col·lectiva en un espai i durant un temps tan extra-ordinaris com efímers.

Aquesta pràctica transcendeix les disciplines i s'aplica de forma eficaç i propera a la societat més immediata, perquè implica de forma activa els protagonistes de la cultura, transforma de forma petita i concreta realitats dinàmiques i ben carregades de símbols, potencia valors a l'escala més propera, menuda, modesta, humana. Aquesta exposició proposa un itinerari objec-tual i conceptual de la ma de la gent que fa les festes, els altres patrimonis.

Text cedit pel Museu Etnològic de Barcelona

Els

geg

ants

de

Ben

etñu

sser

tene

n un

a m

arca

da e

stèt

ica

falle

ra.

pàgina 3

Editorial

SOBRE ELS GEGANTS... I ELS GEGANTERS

Potser aquest tema dóna per molt més que per l’editorial d’una humil revista, però tan sols voldria fer un petit apunt. Per bé, moltes són les maneres diferents i originals en què els catalans entenem el fet geganter. Som molts geganters, molts gegants, i encara més seguidors els qui fem la festa, els que ens involucrem en aquest extens teixit associatiu.

Però com bé sabeu, dins d’aquestes variàncies pròpies de la zona, que donen caràcter a cada festa, no tot són flors i violes.

El món geganter encara ha d’evolucionar molt, i a millor. Podriem dir que si bé moltes colles són responsables i intenten treballar per la qualitat de la seva feina, n’hi ha un piló llarg que tan sols volen els gegants com una excusa per anar de festa. La poca responsabilitat els delata. Per posar exemples; és el cas d’aquelles colles que van amb la litrona mentre passegen els gegants. O els que són impuntuals per norma i tan sols fan que vagin de bòlit els organitzadors de les trobades. O la típica colla que no demostra cap interès pel que representen els seus gegants i els porten i ballen de qualsevol manera... Moltes vegades podem veure uns gegants imponents i uns que trencarien qualsevol mirall que els reflectís. Però com algun cop he sentit, els geganters som l’ànima dels gegants. I si aquesta ànima no es comporta, per molts macos que siguin els nostres gegants... potser és millor fer les coses bé, no? Si canviéssim aquests punts, deixaríem de ser, en molts aspectes, cultura popular “de segona”, sempre darrera dels castellers...

Qui som? Direcció i redacció: Nicolás Alonso Crozet Gestió informàtica i distribució: Carlos Alonso Tascón Edició: Emmanuelle Crozet Caulier Fotografies: Arxiu El Món Geganter Distribució: 2300 enviaments aprox. Col·laboradors en aquest número: Museu Etnològic de Barcelona Amics dels Gegants de Montblanc Els Gegants Som Colla Pessigolla de Valls Escola Gavina de Barcelona Xavier Navarro Sussi Bartomeu Raquel Pujol Montse Campà Jordi Beltran Ezequiel Barrios

L’Ilu

ro, e

l geg

ant d

e la

col

la m

atar

onin

a qu

e du

el m

atei

x no

m.

Els

geg

ants

de

Dos

rius,

uns

del

s m

és e

lega

nts

del M

ares

me.

EL MÓN GEGANTER Nº 72

Portada: Els gegants de Sant Hilari Sacalm.

SI VOLEU COL·LABORAR AMB NOSALTRES, ENVIEU-NOS EL

TEXT / FOTOS A [email protected]

Envieu-nos informació dels actes que fareu, reportatges dels actes que heu fet, fitxes de les vostres figures, breus

ressenyes,...


LES FESTES DE SANTA EULÀLIA 2011

Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter ACTES FESTIUS

Els gegants són els vertaders protagonistes de qualsevol festa barcelonina. Si la de Vilafranca o Valls són les places més castelle-res, la plaça Sant Jaume és la pla-ça més gegantera del país ja que costaria trobar a algun gegant ca-talà que no hi hagi ballat mai.

I les festes de Santa Eulàlia, que junt amb les de la Mercè són el màxim exponent de la cultura popular a la ciutat, no en són una excepció, ans al contrari.

FENT HISTÒRIA

Enguany, les Festes de Santa Eulàlia començaren el divendres 11 de febrer per la tarda, quan en Jaume I i na Violant, els gegants de la Ciutat, entraven al ritme de “La Contradansa dels gegants” al Saló de Cent de l’Ajuntament, la sala més important de la ciutat.

Escortats pels capgrossos Macers, i admirats per més de tres-cents convidats i autoritats, van ser rebuts per primera vegada en tant solemne saló. I és que, inversemblantment, no hi ha cap document que certifiqui que els

gegants de la Ciutat hi haguessin entrat mai abans.

Però si trascendent era el fet, també ho era l’acte; la presentació de “El Llibre dels gegants de la Ciutat”, escrit per Amadeu Carbó i editat per l’Ajuntament i la Coordi-nadora de Geganters.

Per acabar l’emotiu acte, els gegants van fer la seva dansa pro-tocol·lària i hi va haver un altre moment clau; la proclamació del

Cap dels gegants de la Ciutat com a “Pare dels gegants de la Ciutat”, en recuperació del nom que històricament ostentava qui s’encarregava de la cura de tant alts entremesos.

LA DIADA DE SANTA EULÀLIA

L’endemà, Diada de Santa Eulàlia, de bon matí, la gegantona Laia fou espectadora de la Col·locació del Penó de Santa Eulàlia al balcó de l’Ajuntament, junt amb les autoritats electes.

A continuació, s’apropà fins la plaça dels Àngels, on l’esperaven un centenar de gegantons, cavallets i capgrossos infantils, per donar el tret de sortida a la Trobada de gegantons infantils i d’escola de Catalunya, després de la seva exposició al Pati Manning durant la setmana anterior.

Tots ells, la major part dels quals eren de les escoles barcelo-nines, van ser encapçalats per la mateixa Laia i la Crespinella, fins arribar a la plaça Sant Jaume, on els esperaven els gegants de la Ciutat, patrimoni de tots els nens.

A l’acabar la presentació, foto dels gegants de la Ciutat, músics i geganters amb el Pare dels Gegants. Fotografia d’Ezequiel Barrios.

Els gegantons van omplir els carrers del Barri Gòtic i la Ribera en una diada dedicada als més menuts de les colles.


Ja a la tarda, aquest fou el lloc de trobada dels gegantons de les colles de la ciutat, que rebien als seus convidats provinents d’arreu del país: Olot, Lleida, Sabadell, Manresa, Badalona, Tarragona... Tots ells, un per un, van ballar dalt l’escenari principal de la plaça, des d’on els van veure centenars de barcelonins. La festa acabà amb una concorreguda cercavila fins la basílica de Santa Maria del Mar.

I ja al capvespre, la gegantona Laia presidí la Passejada de les Laies, l’acte més característic de les Festes. Després de la xocolatada a la plaça Sant Josep Oriol, i com manen els protocols, les disset gegantes de Ciutat Vella inicien una cercavila pel barri Gòtic passant ineludiblement per la Baixada de Santa Eulàlia, on davant la fornícula que conté la imatge de la Santa, totes fan una reverència. Allà, les Laies centenà-ria i nova de la plaça Nova, dansen el Ball de Santa Eulàlia i es fa l’ofrena floral a la patrona. A la plaça Sant Jaume, com a final de festa, la cobla Ciutat de Barce-lona interpreta de nou el Ball de

Santa Eulàlia, al que s’afegeixen la resta de gegantes presents.

SEGUICI DE SANTA EULÀLIA

I diumenge tingué lloc l’acte més antic de les Festes. Després de les Matinades, hi va haver la Trobada de gegants a Ciutat Vella i Seguici de Santa Eulàlia, on s’hi van congregar unes vuitanta figu-res, provinents dels diferents barris de la ciutat i de localitats pròximes.

Encapçalant, la gegantona Laia i el penó de Santa Eulàlia, junt amb l’ofrena floral que se li

faria a la Santa a la baixada de Santa Eulàlia abans d’executar, en aquesta ocasió els gegants nous de la Plaça Nova, el Ball de Santa Eulàlia.

Seguia l’Àliga de la ciutat i la resta del Bestiari Històric barcelo-ní. Al seu darrera, els capgrossos Macers obrint pas als gegants de la Ciutat i la llarga comitiva de gegants de Ciutat Vella i tots els seus convidats.

Després de sortir de la plaça Reial, i de passar per La Rambla, el carrer Portaferrissa, la plaça de la Catedral, el carrer del Bisbe, la Baixada de Santa Eulàlia (amb tot el protocol de salutació, ofrena i ball) i el carrer Ferran, els gegants arribaren a la Plaça Sant Jaume.

Allà, després de l’entrada i pre-sentació de totes les colles, hi ha-gueren els balls protocol·làris de la gegantona Laia, l’Àliga, els ge-gants de la Ciutat i el “Ball de San-ta Eulàlia” amb els gegants de la Plaça Nova i la resta d’amfitrions, els gegants de Ciutat Vella. I per acabar, el ball final, el final d’una altra edició de les Festes. ■

ACTES FESTIUS

Les gegantes de la Plaça Nova ballant el Ball de Santa Eulàlia davant la Santa.

La Trobada de gegants a Ciutat Vella i Seguici de Santa Eulàlia va cloure les Festes.


ACTES FESTIUS

FESTA DE LA MALAVELLA DE CALDES DE MALAVELLA El dia 30 d’abril vam

celebrar a Caldes de Malavella la Festa de la Malavella. És ja la segona edició i cada vegada hi ha més gent que col·labora i ve a gaudir d'aquesta festa.

Aquest any la co l la gegantera de Caldes de Malavella ha participat en una cercavila de 3 quilòmetres -la distància que hi ha de Caldes fins al Castell de Sant Maurici- amb els 3 gegantons (la Malavella, en Maurici i la Seclina) durant el matí. Aproximadament un centenar de persones hem portat a la gegantona Malavella un altre cop cap els seu orígens, al castell de Sant Maurici, un indret on segons explica la llegenda hi vivia una senyora feudal (la Malavella) que, amb l’ajuda d’un geperut, segrestava els nens del poble. La raó és perquè la Malavella tenia un pacte amb el dimoni: si es menjava un cor tendre cada nit tindria poders sobre els pagesos caldencs. Però gràcies a un xicot foraster de nom Maurici, el poble va ser alliberat del malefici de la bruixa.

La caminada va ser molt divertida, ja que pel camí el grup de monitors de l'Esplai del poble ens van fer ballar diverses danses. Un cop vam arribar a l’ermita en Sergi ens va fer una explicació

sobre el castell de Sant Maurici. La gent estava molt atenta, ja que mai havíem escoltat res sobre aquell indret. I un cop acabada la història vam anar tots a esmorzar.

A la tarda va començar la festa grossa -des de les 5 de la tarda fins les 12 de la nit-. Es va celebrar un mercat esotèric, hi van haver activitats pels més menuts, titelles, xocolatada, taller de disfresses, concurs d’aparadors de la Malavella (aquest any ha estat un èxit, hi han participat 13 aparadors), Ball de l’Hereu Riera i, per fi, l’esclat de la festa... el ball de La Malavella.

En aquest ball vam fer la representació de la Llegenda de la Malavella amb la participació dels nostres gegantons, les nenes del Club de Patinatge i la gent del poble. Durant la representació hi va haver música, amenitzada pels Grallers Escaldats, i unes quantes d'aquestes van ser una estrena: "El geperut", "Dansa de la Malavella" i "L'arribada d'en Maurici", compostes per la cap de grallers, la Raquel Pujol (que és musicòloga). La coreografia del ball va anar a càrrec d’en Marc Ciurana (actor de teatre i veí del poble).

Amb els nervis de l’estrena i la quantitat de gent que hi havia a la plaça vam començar a ballar, però a l’instant ja ens vam anar trobant dins de la llegenda i vam gaudir molt i molt d’aquell moment. Semblava que realment estigués passant la història.

En acabar vam iniciar una cercavila pel poble i la festa va concloure amb un sopar de l’edat mitjana a base de graelles i calders. Més tard vam poder gaudir d'un concert amb el grup Quarts de Quatre (de la qual la cantant, l'Anna Pérez, va crear la cançó "La bruixa Malavella").

Si voleu veure el vídeo de la dansa podeu entrar al facebook de la Colla Gegantera de Caldes de M a l a v e l l a : h t t p : / /w w w . f a c e b o o k . c o m / v i d e o /v i d e o . p h p ?v=2039518191638&oid=155529937822865&comments ■

Text i fotografies de Sussi Bartomeu i Raquel Pujol


L’Escola Gavina va estrenar nous gegants. El Pol i la Laia durant el curs 2009-2010 van patir una transformació important en la seva imatge i ja n’eren de macos, p e r ò a r a h a n q u e d a t espectaculars, fins al punt de que a les passades festes de Sant Andreu van estar exhibits a la Biblioteca de Can Fabra. Aquí us adjuntem unes quantes fotos de “l’abans i després”.

La nova imatge dels nostres gegants l’han treballat els alumnes de Secundària en els tallers de fusteria, on van realitzar la nova estructura, en el taller de paper on varen fer el nous “caparrons” i en

e l t a l l e r d e c o s t u r a o n confeccionaren els vestits tant elegants que varen lluir a la presentació oficial.■

Text i fotografies de Montse Campà i la comunitat educativa de l’escola Gavina ACTES FESTIUS

ELS NOUS GEGANTS DE L’ESCOLA GAVINA DE BARCELONA

Imatge anterior a la restauració dels gegants

Imatge del treball en l’estructura.

Taller de fusteria amb la feina feta.

Imatge del Pol i la Laia després de la restauració exposats a la Biblioteca Municipal de Can Fabra de Sant Andreu a Barcelona.


ACTES FESTIUS

FESTES DE SANT JOSEP ORIOL 2011

Com cada any i ja en fa disset, l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi celebra les Festes de Sant Josep Oriol al voltant dels actes de la diada del Sant, el 23 de març, el qual en vida va estar molt lligat a la basílica de Santa Maria del Pi.

Però tot comença amb l’acte previ celebrat el dissabte anterior a les Festes, que és el Retaule del Doctor Pa i Aigua, nom amb què es coneixia al pare Josep Oriol. A l’obra hi prenen part els gegantons del Pi, a l’acte que representa la Processó de Corpus.

L’INICI DE LES FESTES

Enguany les Festes van co-mençar el divendres 18 de març, amb el Pregó de Festa Major. I amb una novetat. Des de la seva recuperació el 12 de juny passat, es vol que els gegants i gegantons vells del Pi participin a l’acte, com a únic cop a l’any que els podrem veure al carrer.

Així doncs, els valuosos Mustafà, l’Elisenda, en Josep Oriol i l’Eulàlia, aquell vespre van sortir de dins l’armari de l’església, on romanen tancats, i a la Plaça de Sant Josep Oriol, van presenciar el

Pregó i la rememoració del miracle dels raves i les monedes.

Tot seguit, probablement el moment més esperat de la vetlla-da, els vells Mustafà i Elisenda, considerats els gegants originals més antics que es conserven a la ciutat i de ben segur al nostre país, van fer el seu ball tradicional, al ritme de la seva popular tonada.

I per acabar, després d’un petit ensurt, cercavila dels gegantons vells, de l’any 1858, pels carrers del barri anunciant l’arribada de les Festes.

ELS ORIOLS

I dissabte pel matí, com no podia ser d’una altra manera, els gegants de Ciutat Vella van ser convidats pel gegantó Oriol a pas-sejar pel barri. L’Oriol amb els seus companys Perot lo Lladre i Mustafà, va rebre a en Roc i en Pippo de la Plaça Nova, el Senyor Ramon del Raval, el Tinet el Graller i en Peret el Fanaler del Casc Antic, el Rei Salomó de Santa Maria del Mar, en Pere II el Gran de Sant Pere de les Puel·les, en Ferran de Sant Jaume i l’Emili del Carrer Princesa.

Tots ells van arribar-se fins a la Rambla on, després d’un refrigeri, una colla de nens va recollir l’ofrena floral (una cadena de flors de prop de deu metres de llarg) que li farien a Sant Josep Oriol, a la imatge que té dedicada a la plaça que porta el seu nom.

Per acabar, els amfitrions convidaren a l’aperitiu a la resta de colles amigues participants.

Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter

Els gegants vells van ser la delícia de tots durant el pregó.

La passejada dels Oriols amb els gegants de Ciutat Vella.

pàgina 9

ACTES FESTIUS

TARDA D’ATRACAMENTS

I per la tarda, després de jocs per a la canalla, el gegantet Perot lo Lladre va fer de les seves en els populars Atracaments, un dels actes que singularitza més, si s’escau, les Festes.

Mentre la passejada recorre els carrers del Pi acompanyat per una llarga comitiva de camperols, i un homenet molt singular que fa de narrador, el gegantó para a les botiguetes i fa un atracament mentre els nens canten la seva popular cançó. Per acabar, a cada parada es llencen monedes de xocolata i confits per a que els nens els agafin.

DIUMENGE DE TROBADA

L’endemà diumenge, mentre les colles convidades anaven esmorzant, a la Plaça de Sant Josep Oriol anaven plantant els seus gegants, sota l’atenta mirada dels amfitrions, la imatgeria del barri. El Lleó de la Ciutat, la Mulassa de Barcelona, en Perot lo Lladre, els gegantons Oriol i Laia, i els gegants Mustafà i Elisenda.

Els convidats provenien de la Plaça Nova, Raval, Barceloneta, Casc Antic, Santa Maria del Mar, Sant Pere de les Puel·les, Sant Jaume, Sant Felip Neri, Sant Andreu de Palomar, Sant Boi, Car re r Pr incesa , Tor tosa , Montbau, Gràcia i Andorra la Vella.

També hi van participar els Trabucaires de Sant Andreu de Palomar i els Falcons de Barcelona, que prèviament van fer una actuació excel·lent a plaça.

La cercavila va recórrer els carrers del barri; Cardenal

Casañas, la Rambla, el carrer Ferran, la Plaça de Sant Jaume, el carrer del Bisbe, la Plaça Nova, l’Avinguda de la Catedral, el carrer Portaferrissa i el carrer del Pi, tornant a la plaça de Sant Josep Oriol, on en Mustafà i l’Elisenda, els gegants del Pi, van oferir el seu ball tradicional per tal de cloure la jornada.

I la diada de Sant Josep Oriol, el 23 de març, els gegantons vells del Pi ballaren a la Missa en ofrena al Sant.

Així es tancaven unes de les Festes més singulars de la ciutat, marcades per actes propis i amb un fort caràcter popular.

En cap altra festa es succeeix la sortida d’uns gegants tan antics, una cercavila on tan sols hi són presents gegants homes, o una passejada d’un popular gegantó atracant botiguetes del barri.

Unes festes organitzades per la cinquantena de components de l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi, que per molts anys vetllarà per tal que les Festes de Sant Josep Oriol siguin una realitat.■

EL MÓN GEGANTER Nº 72

Foto dels components de l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.

Alguns dels gegants de Ciutat Vella plantats a la Plaça Sant Josep Oriol


El cap de setmana del 14 i 15 de maig, en motiu de les Festes de Sant Maties, la festa major petita de Montblanc, els “Amics dels Gegants” han portat una destacada i intensa activitat, amb la rebuda extraordinària dels Gigantes y Cabezudos “Capitonis Durii” de la ciutat de Zamora.

La delegació zamorana, integrada per prop d’una cinquantena de components, han viatjat per primer cop fins a Catalunya, per participar amb els seus Gegants com a convidats d’honor d’aquestes festes.

El dissabte al matí, arribaven a Montblanc, preparats per gaudir d’un gran cap de setmana. La pri-mera activitat fou una visita guiada pel “Montblanc Medieval”, que va acabar a la Plaça Major on actua-va el Seguici Popular de la Vila. Al migdia, les dues colles van aple-gar-se en el que fou el dinar de benvinguda, amb una rebuda que oferiren els montblanquins fent-los un passadís d’honor a la seva en-trada a l’església de Sant Fran-cesc.

Per la tarda, en motiu de la Mostra de Bestiari i Elements Fes-tius, dedicada als 30 anys de la

Mulassa de Montblanc, els Gigan-tes y Cabezudos de Zamora van representar l’àmbit geganter d’aquesta mostra, sumant-se amb la resta de bestiari: l’Àliga, el Drac, l’Aligot, el Drac Petit i la Mulassa de Montblanc, el Bestusaurus de Girona, el Bou de Vic, el Lleó de Lleida, les Mulasses de Tarragona, els Cavallets del Patronat del Corpus de Lleida, el Drac de l’Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya. Prè-viament, l’Alcalde de Montblanc va oferir una recepció de

benvinguda a la dele-gació zamorana, amb un intercanvi d’obsequis entre ambdues poblaci-ons.

El diumenge, la XVI Trobada Gegantera va omplir de festa els carrers de Montblanc. La Muralla de Sant Jordi, fou el punt de

Text dels Amics dels Gegants de Montblanc ACTES FESTIUS

ELS VEGUERS DE MONTBLANC REBEN ALS GEGANTS DE ZAMORA


ACTES FESTIUS

Gegants els Veguers de Montblanc i els Gegants del Barri de Montserrat, amb un total de 21 colles procedents de Falset, Montbrió, Sant Vicenç de Montalt, La Llacuna, El Pla de Santa Maria, Puig-reig, Valls, l’Arboç, Santa Coloma de Queralt, El Morell,

Hospitalet de l’Infant, Tarragona, Barcelona, Girona, Barberà del Vallès, Sant Carles de la Ràpita, El Prat de Llobregat, Manlleu i com a fet extraordinari amb la presència dels Gegants “Capitonis Durii” de la ciutat de Zamora.

A 2/4 de 12, puntualment com marcava el programa, es va iniciar la cercavila que va ser seguida per moltíssims montblanquins i visitants durant tot el recorregut. Finalment, les colles es van aplegar a la Plaça de Sant Francesc,

on entraven ballant i col·locant-se al voltant, per presidir l’acte final. Els balls de lluïment dels Veguers de Montblanc, com a amfitrions, i també dels convidats de Zamora, donà pas a la salutació del Regidor de Cultura a totes les colles. El moment més àlgid fou la interpretació conjunta del “Ball Nou” que es va veure a 7 parelles, de les poblacions convidades que han estat “Ciutat Gegantera”, i que fou el reconeixement al 5è aniversari de la proclamació de Montblanc com a “Ciutat Gegantera de Catalunya 2006”.

La jornada va cloure amb el lliurament de records a les colles per part de l’Alcalde de Montblanc i regidors del consistori, i una gran ballada final conjunta aplegant els més de 50 gegants presents.

Els “Amics dels Gegants” de Montblanc i “Capitonis Durii” de Zamora van acabar la vetllada amb un dinar de germanor, en que s’intercanviaren obsequis i ja es va segellar el compromís de que els montblanquins retornaran la visita a Zamora, els propers 10 i 11 de setembre.■


ACTES FESTIUS Text de Xavier Navarro i fotografies de l’Arxiu “Els Gegants Som”

BADAGEGANTS 2011, UNA FESTA D’ANIVERSARI! Corria un 7 de maig de 2011. A

Badalona s’esqueien les Festes de Maig i just aquell dia celebràvem el tradicional Badagegants. Semblava que el dia ens volia aiguar la festa, però Sant Pere ens va respectar. Aquesta festa la fem des de fa uns… 12 o 13 anys i, certament, el nom no deixa de ser la mera unió del nom de Badalona i la paraula gegants. Mera, però que en el seu moment va donar (i ha donat) peu a la invenció de noms de festes inspi-rats en el precedent de Badalona.

Per començar vull explicar que al Badagegants hi participen gegants amb els seus balls propis.

Però… Què és un ball propi?? Doncs a veure… Segons tinc entès un ball propi és aquell que ballen els gegants al so d’una música concreta i amb uns moviments prèviament escrits i assajats. Un cop apresa la lliçó ara us explicaré una mica de la festa.

Així doncs, enguany a la festa han participat gegants de Teià, Masquefa, Iluro de Mataró, Palamós i Moià.

Les escoles badalonines no hi van faltar a l’acte, doncs vingueren les del Progrés, Jungfrau, Ventós-Mir, Lola Anglada i Joan Coret.

Enguany era un any especial i és que les nostres dues parelles de gegants reis feien anys!

En Jeroni i la Badamar feien 70 anys d’història i 15 que en foren recuperats (doncs els actuals en són una còpia dels primers que mai s’han arribat a trobar); i per altra banda en Ferrer de Gualbes i na Elionor de Santcliment feien 40 anys (val a dir que els actuals son també una còpia de Jordi Grau, tot i que encara ara es conserven els vells)!


ACTES FESTIUS

I és més!

La nostra colla, la Colla de Geganters de Badalona estava d’enhorabona, doncs fèiem 25 anys! I aquesta festa ve a ser l’inici dels anys d’argent. Com aquell qui diu…

Estem a la flor de la vida! Així doncs, quants aniversaris! Per un tub! I és per això que la festa va estar a l’alçada. Balls, interpretats per la Ban-da d’en Vinaixa, foren els protagonis-tes d’aquest acte. Una mostra de balls que va finalitzar amb l’execució de l’anomenat Ball de Cort on les quatre parelles de la ciutat feren el seu ball conjunt.

I seguidament, la resta de colles s’ajuntaren totes per realitzar el darrer ball: el Renaixement gegant. Una dansa que tan sols es pot assajar un parell d’hores abans i que, per sort, sempre es broda.

Tot i que aquest fou l’acte estrella dels gegants dins les Festes de Maig, val a dir que també sortiren durant la celebració de la Cremada del Domoni, a la Diada de Sant Anastasi, i, finalment, a l'anomena't Faldilles Enlaire.

Una festa que ve a escenificar els diversos balls que tenen els gegants de la ciutat de Badalona.■

Si voleu veure alguns vídeos de la festa aquí us els relaciono.

Festa sencera:

http://youtu.be/p04IBboTS8Y i

http://youtu.be/b-wLGjbTRw8

Ball de Cort:

http://youtu.be/xCLFOVb7P8E

Renaixement gegant:

http://youtu.be/nSmxRYpdhbI


ACTES FESTIUS Text i fotografies de Jordi Beltran, de la Colla de Gegants i Nanos de Vinaròs

ESTRENA DELS NOUS GEGANTS DE GANDIA (LA SAFOR)

El passat dissabte 14 de maig la colla de nanos i gegants, vam viatjar fins la capital de la comarca de Safor, a Gandia.

Aquest viatge el vam empren-dre amb moltíssimes ganes, ja que anàvem a conèixer un nous fillols, i com a bons padrins teníem moltes ganes de conèixer-los.

Especialment el Tio Gori que va ser triat junt amb la geganta Mora "Aüela" dels nostres amics d'Ontinyent, per ser el padrí i la padrina respectivament.

Allí ens vam aplegar bona part de les colles més actives del País Valencià; Benicarló, Borriana, Beniarrès, Godella, Benetússer, totes reunides per tan gegantesc bateig.

Després d’uns bons figatells per esmorzar els més matiners i d’una bona fideuà, tot per tal d'agafar força, va tenir lloc el bateig de Carmesina ella i de Tirant ell, i que després d’un bon obsequi per part del padrí Tio Gori, v a m c o m e n ç a r a f e r l a cercavila per tal que tota la ciutat de Gandia conegués els seus dos nous gegants.

Des de Vinaròs felicitem aquesta incorporació de ciutat gegantera a Gandia, donant la enhorabona de la recuperació d'aquesta tradició tan arrelada a Vinaròs i que a Gandia quasi s’havia perdut. Tot i que l’any passat ja van estrenar el gegant El Tio de la Porra.

Així mateix cal esmentar la gran tasca que ha fet el nostre president de la Federació Valenciana de Nanos i Gegants, Agustí Romeu, que ha fet les tasques d’alliçonar als amics nouvinguts en aquest món de les trobades.

Benvinguts Tirant i Carmesina, benvinguts gegants de Gandia.■


REPORTATGE Text cedit per la Colla Pessigolla de Valls

LA COLLA PESSIGOLLA DE VALLS (I) Un grup de joves de Valls l'any

2006 van voler fundar una colla de cultura popular i tradicional.

Anteriorment aquest grup era anomenat ' 'Colla Gegantera Vallenca'', que ara l'anterior nom és substutuït per Colla Gegantera ''La Pessigolla''. L'any 2009 la colla es va constituïr com a Entitat Juve-nil.

Aquest mateix any els membres de la colla van organitzar una setmana plena d'activitats relacionades amb el món de la cultura popular, aquesta setmana va ser anomenada ''1ª setmana cultural''.

Avui ens presenten algunes de les seves figures.

CARMEN LA BOMBERA

Aquí veiem la gegantona amb manotes articulades, ''Carmen la Bombera''. Aquesta gegantona ha sigut construïda l'any 2010 per l'artista Joan Gallego del Morell (Art Temàtic), i va ser estrenada el divendres 15 d'octubre de 2010.

ELS DRACS

Són el ''Drac Gran'' i el ''Drac Petit'' de la colla. El gran va ser construït per nosaltres mateixos

l'any 2007, i restaurat a fons l'any 2009 canviant-li el cap (construït a ''Joguines Hernández'' d'Olot) i millorant el cos. I el petit va ser construït per la mateixa empresa ''Joguines Hernández'' d'Olot l'any 2008.

EL PAUETET

Aquí veiem el capgròs del ''Pauetet''. Aquest capgròs va ser construït l'any 2000 per Joan Gallego (Art Temàtic). Aquest capgròs pertany a l'Embruix del Morell, però l'any 2010 ens el van cedir a la nostra Colla.

ELS OGRES

Aquí veiem el ''Grifoll'' i la ''Gironella'' de l'Embruix del Morell. Aquests gegantons van ser cons-truïts l'any 2000, i són obra de Jo-an Gallego (Art Temàtic). Aquests gegants pertanyen a l'Embruix del Morell, però l'any 2010 ens els van cedir a la nostra Colla.

EL DRAC DE L’ESPLAI

Aquí veiem el ''Drac'' de l'Es-plai Esquirols de Valls. Aquest ''Drac'' va ser construït l'any 1994 per l'Esplai Esquirols, de ''cos'' és semblant i llarg com el d'una cuca. Aquest ''Drac'' pertany a l'Esplai Esquirols de Valls, però l'any 2009 ens el van cedir a la nostra Colla.

EL CARAMEL

Aquest és el ''Caramel'' de la Colla. El ''Caramel'' va ser constru-ït per nosaltres mateixos l'any 2009. El ''Caramel'' és un gegantó de ''pal''.

LA VACA PESSIGOLLA

I aquí tenim el capgròs de la ''Vaca Pessigolla''. Aquest capgròs va ser construït l'any 2008 a ''Joguines Hernández'' d'Olot.

(Continuarà...)

PASSATEMPS


QUI ÉS QUI??? Tots els noms i imatges que us oferim a continuació estan relacionats. Cada nom tan sols es relaciona amb una imatge, i a l’inrevés. Això si, aneu amb compte ja que hi ha més noms que imatges. Poseu-vos a prova! Cada mes aquest joc anirà sobre un indret diferent. Aquest mes toca...

ENDEVINA, ENDEVINALLA Avui us presentem dues incògnites. Les dues són fotos de monuments a la Ciutat Gegantera de Catalunya. La de l’esquerra va ser els anys 80, mentre que la de la dreta va ser la dècada següent. A veure si trobeu d’on és cadascun.

1 2 3

4 5 6

MONTSIÀ: A - ALCANAR: Remei i Miquel B - AMPOSTA: Ferran i Isabel C - SANTA BÀRBARA: Gregori i Bàrbara D - SANT CARLES DE LA RÀPITA: Jaume i Ràpita E - LA SÈNIA: Bartomeu i Pallerols F - ULLDECONA: Lluc i Pietat G - ULLDECONA: Montsià i Faldura

SOLUCIÓ AL NÚMERO ANTERIOR

QUI ÉS QUI???

A - ABLITAS (1)

B - ARRE (Trampa)

C - BUÑUEL (3)

D - Cascante (4)

E - OLITE (2)

F - RIBAFORADA (5)

G - TUDELA (6)

ENDEVINA, ENDEVINALLA

Els primers gegants són els del barri de la Txantrea de Pamplona, mentre que el grup de sis són els gegants de Tafalla.

AL NÚMERO VINENT …

GEGANTS SINGULARS PER LA PASSADA DE L’ASCENSIÓ

A GRANOLLERS

LA HISTÒRIA DE LA RECUPERACIÓ DELS

GEGANTS DE LA PEDRERA

FITXA: ELS GEGANTS DE SANT JAUME

Fotografies de l’Arxiu El Món Geganter


Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter FITXA Nº 73:

Els gegants de Capellades (Anoia)

Els origens d’aquesta parella de gegants són molt incerts. Tot i que la seva data d’estrena es pressu-posa cap a l’any 1899, aquestes figures podrien haver estat adquirides molt abans.

En tot cas, el que sí és cert és que foren adquirits per Ramon Llucià i Alibau, juntament amb els actuals capgrossos centenaris de capellades. En Ramon era un home que havia anat a Cuba a fer les amèriques i al tornar a la vila carregat de duros va voler regalar a Capellades una parella de gegants i uns quants nans.

Antigament només sortien per Corpus, per les Festes del Carrer i per Festa Major.

Malgrat no tenir nom oficial, els capelladins sempre els anomenaren Dorotea i Sebastià, fins que el 1999, en motiu del seu centenari, es decidí de batejar oficialment els dos gegants amb aquests mateixos noms.

L’any anterior havien estat restaurats a fons i aquell 1999 estrenaren nous vestits.

En Sebastià i la Dorotea, al ser la única parella de gegants que té la població, són els encarregats de representar-la a les trobades que es celebren arreu de Catalunya.

El 2005 Capellades celebrà la Ciutat Gegantera de Catalunya, la gran festa del món geganter català. La població acollí unes 110 colles geganteres. L’any 2009 se’ns tornen a presentar restaurats, amb una feina feta pel taller El Drac Petit de Terrassa, en motiu del seu 110è aniversari.

Per acabar cal esmentar que la colla durant la seva trajectòria fins els nostres dies ha realitzat moltes sortides per diferents poblacions catalanes com per exemple a Manresa durant els actes de la Gegantina Llum l’any 1999, el centenari dels gegants vells de la Plaça Nova de Barcelona, o el dels gegants de Torelló, o la Transèquia els anys 2004 i 2006. L’any 2009 en Sebastià i la Dorotea són convidats a la Ballada de gegants històrics a la basílica de Santa Maria del Mar, on dansaren el seu Ball Pla.

Sebastià: 3,70 m i 55 Kg

Dorotea: 3,50 m i 50 Kg

Data d’Estrena: 1899

Constructor: El Ingenio (Barcelona)


Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter FITXA Nº 74:

Els gegants centenaris de Girona (Gironès)

La primera referència de gegants gironins és del 1513. L’any 1830 Girona ja comptava amb dues parelles de gegants als quals, pocs anys més tard, se’ls afegeix una tercera. Amb el temps s’anaren arraconant els més vells fins a quedar-ne tan sols una parella.

Durant els inicis del segle XX, els gegants només sortien per Corpus. Una de les anècdotes més inte-ressants de la vida d’aquests gegants és que, en prohibir-se la participació d’entremesos en aquesta festa, els portadors dels gegants i l’àliga els dugueren al cementiri, talment com si fossin morts. Anaven vestits amb túniques negres, i estaven sobre les lloses, com a punt d’enterrar-los. Els nans

van ser llençats per les escales de la catedral en senyal de protesta.

Durant aquesta època, foren restaurats sovint, però el cartró dels caps dels gegants s’estava deteriorant i deformant. Per tal que això no passés es decidí que s’omplissin els caps dels gegants de ciment, per que així no es deformessin més. Al gegant li fou extret el ciment en una restauració a càrrec de Domènec Umbert, però la geganta encara el du, fet que fa que sigui una de les més pesants del país.

A la dècada dels noranta van ser recuperats de l’oblit després d’anys sense sortir al carrer, i el Taller Ventura i Hosta en va fer unes rèpliques que només participen en festes molt especials, i a les Festes de Sant Narcís de la ciutat, al novembre. Els originals foren desats al Museu d’Història junt amb l’antiga àliga, tot i que en l’actualitat no es poden veure exposats al públic. El fet que els cossos dels gegants (menys els caps i les mans) estiguin fets de vímet d’una sola peça, que a més es troba podrit, fa que estiguin en un estat molt precari i s’hagin d’aguantar amb cables i un seguit d’estructures.

Actualment són duts per l’entitat gegantera La Fal·lera Gironina.

Fèlix: 3,30 m i 55 Kg

Maria dels Àngels: 3,00 m i 50 Kg

(els vells es diuen Rei i Reina)

Data d’Estrena: segle XIX (originals)

Constructor: Desconegut (originals)

Documents

Revista_MOnGeganter