EOI del Prat La revista

Número 1. Desembre 2015

Article 2

Article 1

Núm.1 Desembre 2015 EOI del Prat El Butlletí

Pàg.2

Editorial

Editorial Cafè, copa i puro era la trilogia obligada fa anys de qualsevol bon menú

festiu. Cafeïna, etanol i nicotina, ves, totes tres drogues hi anaven de bra-

cet. La ou la primera en caure de la, almenys per als qui havien de condu-

ir; el segon a caure va ser el puro, exiliat al pati, jardí, terrassa o balcó; i

finalment cada cop és més habitual demanar el cafè descafeïnat, sovint

amb sacarina en lloc de sucre, i, si és un tallat, amb llet descremada, allò

que molts anomenen -ironia mediterrània- un desgraciat. Vet aquí, però,

que el cafè és… la segona mercaderia del món, just per darrera del petro-

li: poca broma.cafè, en va tastar les baies i tot seguit experimentà els ma-

teixos efectes. Els mites són mites, però no costa creure que un -o molts-

pastors estiguessin ben farts de l’insomni de les cabres sempre que pastu-

raven a prop dels cafeters. Tanmateix la primera referència escrita sobre

el cafè és del metge, filòsof i alquimista persa Honoré de Balzac (1799-

1850)

Index

Article 1 _______________ pàgina 3

Article 2 _______________ pàgina 4

Article 3 _______________ pàgina 5

Article 4 ________________ pàgina 6

La Revista

Director: Editor: Redacció: Disseny:

Núm.1 Desembre 2015 EOI del Prat El Butlletí

Pàg.3

Titulars Cafè, copa i puro era la trilogia obligada

fa anys de qualsevol bon menú festiu.

Cafeïna, etanol i nicotina, ves, totes tres

drogues hi anaven de bracet. La copa fou

la primera en caure de la, almenys per als

qui havien de conduir; el segon a caure va

ser el puro, exiliat al pati, jardí, terrassa

o balcó; i finalment cada cop és més

habitual demanar el cafè desca-

feïnat, sovint amb sacarina

en lloc de sucre, i, si és un

tallat, amb llet descrema-

da, allò que molts anome-

nen -ironia mediterrània-

un desgraciat. Vet aquí,

però, que el cafè és… la

segona mercaderia del

món, just per darrera del

petroli: poca broma

Diu el mite que el cafè

fou descobert per un

encuriosit cabrer d’Etiò-

pia que, havent observat

el nerviosisme dels ani-

mals llavors que pastu-

raven a prop de les plan-

tes del cafè, en va tastar les

baies i tot seguit experimentà els

mateixos efectes. Els mites són

mites, però no costa creure que

un -o molts- pastors estiguessin

ben farts de l’insomni de les

cabres sempre que pasturaven a

prop dels cafeters. Tanmateix la

primera referència escrita sobre

el cafè és del metge, filò-

sof i alquimista persa Abu

-Bakr Muhàmmad ibn

Zakariyyà ar-Razí . I hi ha també constàn-

cia escrita que al segle XV s’emprava el

cafè per mantenir-se desvetllat en les pre-

gàries en uns llocs sí i en altres no, perquè

havia estat prohibit per les autoritats reli-

gioses a causa dels efectes que induïa en

les persones. Tot això succeïa a l’orient,

en el món musulmà; a Europa, les prime-

res cafeteries, on se servia el “vi àrab”, es

van obrir al segle XVII, i tingueren prou

èxit. Segle i mig més tard, Honoré de Bal-

zac (1799-1850), pare de la novel·la mo-

derna i addicte confés al cafè, en descrivia

així, fent un paral·lelisme fusió sobre els

236 C, gairebé insoluble en aigua freda

però molt soluble en aigua calenta.

Cafè, copa i puro era la trilogia obligada

fa anys de qualsevol bon menú festiu.

Cafeïna, etanol i nicotina, ves, totes tres

drogues hi anaven de bracet. La copa fou

la primera en caure de la, almenys per als

qui havien de conduir; el segon a caure va

ser el puro, exiliat al pati, jardí, terrassa o

balcó; i finalment cada cop és més habitu-

al demanar el cafè descafeïnat, sovint amb

sacarina en lloc de sucre, i, si és un tallat,

amb llet descremada, allò que molts ano-

menen -ironia mediterrània- un desgraci-

at. Vet aquí, però, que el cafè és… la se-

gona mercaderia del món, just per darrera

del petroli: poca bromaCafè, copa i puro

era la trilogia obligada fa anys de qualse-

vol bon menú festiu. Diu el mite que el

cafè fou descobert per un encuriosit ca-

brer d’Etiòpia que, havent observat el

nerviosisme dels animals llavors que pas-

turaven a prop de les . I hi ha també cons-

tància escrita que al segle XV s’emprava

el cafè per mantenir-se desvetllat en les

pregàries en uns llocs sí i en altres no,

perquè havia estat prohibit per les autori-

tats religioses a causa dels efectes que

induïa en les persones. Tot això succeïa a

l’orient, en el món musulmà; a Europa,

les primeres cafeteries, on se servia el “vi

àrab”, es van obrir al segle XVII, i tingue-

ren prou èxit. Segle i mig més tard, Hono-

ré de Balzac (1799-1850), pare de la no-

vel·la moderna i addicte confés al cafè, en

descrivia així, fent un paral·lelisme fusió

sobre els 236 C, gairebé insoluble en ai-

gua freda però molt soluble en aigua ca-

lenta.

Núm.1 Desembre 2015 EOI del Prat El Butlletí

Pàg.4

Actualitat

Cafè, copa i puro era la trilogia obligada fa anys de qualsevol bon menú festiu.

Cafeïna, etanol i nicotina, ves, totes tres drogues hi anaven de bracet. La ou la

primera en caure de la, almenys per als qui havien de conduir; el segon a caure

va ser el puro, exiliat al pati, jardí, terrassa o balcó; i finalment cada cop és més

habitual demanar el cafè descafeïnat, sovint amb sacarina en lloc de sucre, i, si és

un tallat, amb llet descremada, allò que molts anomenen -ironia mediterrània- un

desgraciat. Vet aquí, però, que el cafè és… la segona mercaderia del món, just

per darrera del petroli: poca broma.cafè, en va tastar les baies i tot seguit experi-

mentà els mateixos efectes. Els mites són mites, però no costa creure que un -o

molts- pastors estiguessin ben farts de l’insomni de les cabres sempre que pastu-

raven a prop dels cafeters. Tanmateix la primera referència escrita sobre el cafè

és del metge, filòsof i alquimista persa Honoré de Balzac (1799-1850)Cafè,

copa i puro era la trilogia obligada fa anys de qualsevol bon menú festiu. Cafeï-

na, etanol i nicotina, ves, totes tres drogues hi anaven de bracet. La ou la primera

en caure de la, almenys per als qui havien de conduir; el segon a caure va ser el

puro, exiliat al pati, jardí, terrassa o balcó; i finalment cada cop és més habitual

demanar el cafè descafeïnat, sovint amb sacarina en lloc de sucre, i, si és un ta-

llat, amb llet descremada, allò que molts anomenen -ironia mediterrània- un des-

graciat. Vet aquí, però, que el cafè és… la segona mercaderia del món, just per

darrera del petroli: poca broma.cafè, en va tastar les baies i tot seguit experimen-

tà els mateixos efectes. Els mites són mites, però no costa creure que un -o molts

- pastors estiguessin ben farts de l’insomni de les cabres sempre que pasturaven a

prop dels cafeters. Tanmateix la primera referència escrita sobre el cafè és del

metge, filòsof i atallat, amb llet descremada, allò que molts anomenen -ironia

mediterrània- un desgraciat. Vet aquí, però, que el cafè és… la segona mercade-

ria del món, just per darrera del petroli: poca broma.cafè, en va tastar les baies i

tot seguit experimentà els mateixos efectes. Els mites són mites, però no costa

creure que un -o molts- pastors estiguessin ben farts de l’insomni de les cabres

semlquimista persa Honoré de Balzac (1799-1850)

Els mites són mites,

però no costa creure

que un -o molts- pastors

estiguessin ben farts de

l’insomni

Núm.1 Desembre 2015 EOI del Prat El Butlletí

Pàg.5

C ata de vinscopa i puro era la trilogia obligada fa

anys de qualsevol bon menú festiu. Cafeïna, eta-

nol i nicotina, ves, totes tres drogues hi anaven de

bracet. La copa fou la primera en caure de la, almenys per

als qui havien de conduir; el segon a caure va ser el puro,

exiliat al pati, jardí, terrassa o balcó; i finalment cada cop

és més habitual demanar el cafè descafeïnat, sovint amb

sacarina en lloc de sucre, i, si és un tallat, amb llet descre-

mada, allò que molts anomenen -ironia mediterrània- un

desgraciat. Vet aquí, però, que el cafè és… la segona mer-

caderia del món, just per darrera del petroli: poca broma

Cafè, copa i puro era la trilogia obligada fa anys de qual-

sevol bon menú festiu. Cafeïna, etanol i nicotina, ves,

totes tres drogues hi anaven de bracet. La copa fou la pri-

mera en caure de la, almenys per als qui havien de condu-

ir; el segon a caure va ser el puro, exiliat al pati, jardí,

terrassa o balcó; i finalment cada cop és més habitual de-

manar el cafè descafeïnat, sovint amb sacarina en lloc de

sucre, i, si és un tallat, amb llet descremada, allò que

molts anomenen -ironia mediterrània- un desgraciat. Vet

aquí, però, que el cafè és… la segona mercaderia del món,

just per darrera del petroli: poca broma

Diu el mite que el cafè fou descobert per un encuriosit

cabrer d’Etiòpia que, havent observat el nerviosisme dels

animals llavors que pasturaven a prop de les plantes del

cafè, en va tastar les baies i tot seguit experimentà els ma-

teixos efectes. Els mites són mites, però no costa creure que

un -o molts- pastors estiguessin ben farts de l’insomni de

les cabres sempre que pasturaven a prop dels cafeters. Tan-

mateix la primera referència escrita sobre el cafè és del

metge, filòsof i alquimista persa Abu-Bakr Muhàmmad ibn

Zakariyyà ar-Razí . I hi ha també constància escrita que al

segle XV s’emprava el cafè per mantenir-se desvetllat en

les pregàries en uns llocs sí i en altres no, perquè havia es-

tat prohibit per les autoritats religioses a causa dels efectes

que induïa en les persones. Tot això succeïa a l’orient, en el

món musulmà; a Europa, les primeres cafeteries, on se ser-

via el “vi àrab”, es van obrir al segle XVII, i tingueren prou

èxit. Segle i mig més tard, Honoré de Balzac (1799-1850),

pare de la novel·la moderna i addicte confés al cafè, en

descrivia així, fent un paral·lelisme fusió sobre els 236 C,

gairebé insoluble en aigua freda però molt soluble en aigua

calenta.

Grégory Dupont , sommalier

CATA DE VINS

Novetats

Núm.1 Desembre 2015 EOI del Prat El Butlletí

Pàg.6

EOI del Prat

El prat de LLobregat

002015

Sessió lliure

Titulars

Cafè, copa i puro era la trilogia obligada

fa anys de qualsevol bon menú festiu.

Cafeïna, etanol i nicotina, ves, totes tres

drogues hi anaven de bracet. La ou la

primera en caure de la, almenys per als

qui havien de conduir; el segon a caure

va ser el puro, exiliat al pati, jardí, terras-

sa o balcó; i finalment cada cop és més

habitual demanar el cafè descafeïnat,

sovint amb sacarina en lloc de sucre, i, si

és un tallat, amb llet descremada, allò

que molts anomenen -ironia mediterrània

- un desgraciat. Vet aquí, però, que el

cafè és… la segona mercaderia del món,

just per darrera del petroli: poca bro-

ma.cafè, en va tastar les baies i tot seguit

experimentà els mateixos efectes. Els

mites són mites, però no costa creure que

un -o molts- pastors estiguessin ben farts

de l’insomni de les cabres sempre que

pasturaven a prop dels cafeters. Tanma-

teix la primera referència escrita sobre el

cafè és del metge, filòsof i alquimista

persa Honoré de Balzac (1799-1850)

Cafè, copa i puro era la trilogia obligada

fa anys de qualsevol bon menú festiu.

Cafeïna, etanol i nicotina, ves, totes tres

drogues hi anaven de bracet. La ou la

primera en caure de la, almenys per als

qui havien de conduir; el segon a caure

va ser el puro, exiliat al pati, jardí, terras-

sa o balcó; i finalment cada cop és més

habitual demanar el cafè descafeïnat,

sovint amb sacarina en lloc de sucre, i, si

és un tallat, amb llet descremada, allò

que molts anomenen -ironia mediterrània

- un desgraciat. Vet aquí, però, que el

cafè és… la segona mercaderia del món,

just per darrera del petroli: poca bro-

ma.cafè, en va tastar les baies i tot seguit

experimentà els mateixos efectes. Els

mites són mites, però no costa creure que

jfirjjrn la segona mercaderia del món,

just per darrera del petroli: poca bro-

ma.cafè, en va tastar les baies i tot seguit

experimentàhi anaven de bracet. La ou la

primera en caure de els mateixos efectes.

Els mites són mites, però no costa creure

que un -o molts- pastors estiguessin ben

farts de l’insomni de les cabres semlqui-

mista persa Honoré de Balzac .Els mi-

tes són mites, però no costa creure que

un -o molts- pastors

Núm.1 Desembre 2015 EOI del Prat El Butlletí

Pàg.7

Cursos monogràfics

Cafè, copa i puro era la trilogia obli-

gada fa anys de qualsevol bon menú

festiu. Cafeïna, etanol i nicotina, ves,

totes tres drogues hi anaven de bracet.

La ou la primera en caure de la, al-

menys per als qui havien de conduir;

el segon a caure va ser el puro, exiliat

al pati, jardí, terrassa o balcó; i final-

ment cada cop és més habitual dema-

nar La ou la primera en caure de la,

almenys per als qui havien de condu-

ir; el segon a caure va ser el puro,

exiliat al pati, jardí, terrassa o balcó; i

finalment cada cop és més habitual

demanar el cafè descafeïnat, sovint

amb sacarina que molts anomenen -

ironia el cafè descafeïnat, sovint amb

sacarina en lloc de sucre, i, si és un

tallat, amb llet descremada, allò que

molts anomenen -ironia mediterrània-

el cafè descafeïnat, sovint amb sacari-

na en lloc de sucre, i, si és un tallat,

amb llet descremada, allò que molts

anomenen ironia mediterrània-un

desgraciat. aquí, però, que el cafè

és… la segona

Matrícula

cursos monogràfics 2on trimestre.

Del 12 de gener al 8 de febrer 2016

Breus

Monogràfic alemany

Cafè, copa i puro era la trilogia obli-

gada fa anys de qualsevol bon menú

festiu. Cafeïna, etanol i nicotina, ves,

totes tres drogues hi anaven de bracet.

La ou la primera en caure de la, al-

menys per als qui havien de conduir;

el segon a caure va ser el puro, exiliat

al pati, sacarina

Monogràfic anglès

La ou la primera en caure de la, al-

menys per als qui havien de conduir;

el segon a caure va ser el puro, exiliat

al pati, jardí, terrassa o balcó; i final-

ment cada cop és més habitual dema-

nar el cafè descafeïnat, sovint amb

sacarina que molts anomenen -ironia

mediterrània- un desgraciat. aquí,

però, que el cafè.

Monogràfic francès

La ou la primera en caure de la, al-

menys per als qui havien de conduir;

el segon a caure va ser el puro, exiliat

al pati, jardí, terrassa o balcó; i final-

ment cada cop és més habitual dema-

nar el cafè descafeïnat, sovint amb

sacarina en lloc de sucre, i, si és un

tallat, amb llet descremada, allò que

molts anomenen -ironia mediterrània-

un desgraciat. aquí, però, que el cafè

és.

Amterdam

Monogràfics