5
SUPLEMENT DE SOLIDARITAT CIUTADANA Febrer del 2016 persones Joves que busquen una feina Entitats socials com Fundesplai col·laboren amb les empreses, sota el paraigua de la Unió Europea, per combatre la plaga de l’atur entre la població juvenil amb risc d’exclusió David Morante ensenya a joves acollits a un curs de cuina del programa d’inserció laboral de Fundesplai. RICARD CUGAT © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

RICARD CUGAT - Fundació Catalana de l'Esplaicanal.fundesplai.org/repositori/file/00-2016/02... · de la Garantia Juvenil. Tots aquests requisits, a més de la contextualització

  • Upload
    others

  • View
    5

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: RICARD CUGAT - Fundació Catalana de l'Esplaicanal.fundesplai.org/repositori/file/00-2016/02... · de la Garantia Juvenil. Tots aquests requisits, a més de la contextualització

SUPLEMENT DE SoLiDariTaT ciUTaDaNa Febrer del 2016

persones

Jovesque busquen una feinaEntitats socials com Fundesplai col·laboren amb les empreses, sota el paraigua de la Unió Europea, per combatre la plaga de l’atur entre la població juvenil amb risc d’exclusió

David Morante ensenya a joves acollits a un curs de cuina del programa d’inserció laboral de Fundesplai.

RICARD CUGAT

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Page 2: RICARD CUGAT - Fundació Catalana de l'Esplaicanal.fundesplai.org/repositori/file/00-2016/02... · de la Garantia Juvenil. Tots aquests requisits, a més de la contextualització

TEMA DE PORTADA

2 9 DE FEBRER DEL 2016

Set milions i mig de joves, a tot la Unió Europea, no tenen feina ni es tro-ben en processos d’edu-cació o formació. Molts

d’ells estan mancats d’estudis re-glats o de formació específica. Pe-rò en aquest conjunt de joves sen-se feina hi ha també llicenciats, di-plomats i altres que compten amb graus de formació professional ben superats. El 12% d’aquests set mili-ons i mig de nois i noies en atur te-nen entre 15 i 24 anys, i una mica més del 30% d’ells fa més d’un any que no aconsegueixen cap feina. L’impacte de la crisi econòmica, acusada a tot Europa –a Espanya ex-pressada amb nitidesa ja a partir del 2008–, ha sigut especialment dur per a la població jove. A més d’impedir la seva autonomia eco-nòmica, cosa que prolonga la de-pendència dels pares, el fet de pos-tergar la integració laboral aniqui-la en ells la possibilitat d’anotar als seus currículums un dels eterns re-quisits dels anuncis d’ocupació de les empreses que, encara que escas-segin, sempre ho fan constar: expe-riència demostrable. Per posar fi a la desocupació de tants joves, puntals essencials de la futura economia, les instituci-ons europees, ja el 2010, van inici-ar l’impuls d’una política pública de garantia juvenil, que estengui el suport necessari a les persones jo-ves en atur i inactivitat perquè pu-guin aconseguir una feina. L’abril del 2013, el Consell de la Unió Eu-ropea va dirigir una recomanació als estats membres sobre l’establi-ment de tal garantia juvenil. I, el juny d’aquell 2013, des del Parla-ment Europeu, el Consell Europeu, el Comitè Econòmic i Social i el Co-mitè de les Regions, la Comissió Eu-ropea va instar les institucions a ac-celerar la implementació d’aques-ta garantia juvenil. I ha arribat el moment de fer-ho. Empreses i entitats s’alien en un es-forç conjunt per dotar d’una feina joves que, prèviament, han format de manera integral. Amb conceptes teòrics i l’exercici de pràctiques so-bre una matèria determinada, nois

CarmeESCALES

Europa enfoca l’atur juvenil per eradicar-lo Entitats com Fundesplai formen tàndem amb empreses per aconseguir que

la meta dels itineraris formatius tutoritzats asseguri l’ocupació dels joves

i noies, de 16 a 30 anys, orienten les seves capacitats a les necessitats de les empreses. Un tutor acompanya cadascun d’ells al llarg de tot el ci-cle teòrico-pràctic preparatiu, fins que aconsegueix entrar a formar part d’una empresa, que és l’objec-tiu principal de tots els esforços.

HORITZÓ 2020 / Aquesta iniciativa eu-ropea d’impuls a l’ocupació juve-nil situa el seu horitzó en el 2020 com a meta perquè, a través dels es-forços proposats, es contribueixi a ocupar en empreses el 75% de les persones d’entre 20 i 64 anys; a re-baixar l’abandonament prematur dels estudis a menys del 10% i a res-catar com a mínim 20 milions de persones de la pobresa i l’exclusió social. I desplega fons extraordina-ris per fer-ho possible. Entitats on es realitzen les formacions i l’acompa-nyament dels joves adscrits a la ini-ciativa reben ajuda econòmica per poder portar-ho a terme, i també les empreses. Nous incentius per a la contractació de joves formen part també de l’estímul global per facili-tar la inserció laboral juvenil. La Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai) és una de les entitats que van mostrar la seva voluntat de participar en la formació de joves dins de la nova iniciativa europea, i han sigut seleccionades per l’Admi-nistració per fer-ho. L’1 de març co-mencen les classes. Oportunitat Jove és el nom amb què Fundesplai ha personalitzat la seva aposta per aquest projec-te europeu, que està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Eu-ropeu, dins del marc de la Iniciativa d’Ocupació Juvenil, d’acord amb els Programes Integrals de Garantia Ju-venil. «Hi ha 350 places disponibles per formar nois i noies desocupats, i de manera totalment gratuïta», avança la responsable del departa-ment d’Acció Social de Fundesplai, Maria Bruno. «Hi ha cursos de res-tauració, cuina, serveis administra-tius i oci i esbarjo infantil, i no van dirigits únicament a joves en situa-ció de risc de marginació social, si-nó a qualsevol persona, d’entre 16 i 30 anys que, amb formació o sense, compleixi amb la resta dels requi-sits que demana el programa de Ga-rantia Juvenil.

A CASTELLDEFELS. Una classe pràctica d’Educació i Oci amb alumnes de Fundesplai

AL PRAT. Alumnes de cuina de la mateixa fundació centrats en els seus plats.

Tenir nacionalitat espanyola o ser ciutadà de la Unió Europea o de qualsevol dels estats que formen part de l’Acord Econòmic Europeu o de Suïssa, i que es trobin a Espanya en exercici de la lliure circulació i residència; o comptar amb una autorització per residir en territori espanyol que habiliti per treballar és el primer dels requisits per poder accedir a un curs de garantia juvenil. I en el cas de Catalunya, a més, s’ha d’estar empadronat en qualsevol municipi català. També és necessari tenir més de 16 anys i menys de 30, en el moment de sol·licitar la inscripció; no haver treballat en els 30 dies naturals anteriors a la data de presentació de la sol·licitud; no haver rebut accions educatives de més de 40 hores mensuals en els 90 dies naturals anteriors a aquesta presentació; ni tampoc es poden haver rebut accions formatives que comportin més de 40 hores mensuals en els 30 dies naturals abans de presentar la sol·licitud. Per últim, es requereix una declaració expressa sobre l’interès de participar en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil, tot adquirint un compromís de participació activa en les actuacions que es desenvolupin en el marc de la Garantia Juvenil. Tots aquests requisits, a més de la contextualització i els dubtes sobre aquesta iniciativa europea, es detallen a la web que, amb motiu de la seva implementació i per promocionar les inscripcions ha disposat la Generalitat de Catalunya: www. garantiajuvenil.gencat.cat.

REQUISITS PER PUJAR AL TREN DE LA INSERCIÓ

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Page 3: RICARD CUGAT - Fundació Catalana de l'Esplaicanal.fundesplai.org/repositori/file/00-2016/02... · de la Garantia Juvenil. Tots aquests requisits, a més de la contextualització

TEMA DE PORTADA

9 DE FEBRER DEL 2016 3

EnelcasdeFundesplai,elscur-sos,peralsqualsestàobertalama-trículafinsal29d’aquestmes,esdesenvoluparan,apartirdel’1demarç,alscentresdeformacióqueaquestafundaciótéalsmunicipisdelPratdeLlobregat–quejaesta-ràconnectatamblalínia9delme-tro–,l’HospitaletdeLlobregatiManresa. «Aquestaformació,teòricaipràctica,esportaràatermedurantelsmesosdemarçfinsaldesembre.Enelsprimersesdonaràprioritatalateoria,ial’estiuescomença-ranaimplementarlespràctiquesque,finsaldesembre,anirantreba-llantaquestaaproximacióalmónrealdelainserciólaboral»,precisaMariaBruno. La formació adquirida enaquestscursosgaranteixuncerti-ficatdeprofessionalitatenelqualconstenlapreparacióteòricaipràc-ticadecadaindividuquelarealit-za.Enelscursostambéesreforcenaspectesacadèmics,s’activalapar-ticipaciódelsjo-vesalseubarriomunicipid’ori-gen,is’estimulaenellselvolunta-riatielconcepted’aprenentatge-servei,totplegatencaratalconcep-tederetornalaco-munitat,aferqueaquestretorns’ex-perimenticomunvalorafegitenlaformació.L’enfo-camentdelpro-gramaésintegral,perquènos’escapienlaformaciócapaspecteareforçarquepuguiserclauperfacilitarlain-serciólaboralenunaempresade-terminada. «Duranttotelcursestreballenlespossibilitatsrealsd’insercióla-boraldecadascú,fent-hiencaixarleseinesquedó-nesaljoveamblesnecessitatsquetél’empresa»,desta-calaresponsabled’AccióSocialdeFundesplai.

ACTIVAR CIUTADANS /Endefinitiva,estractad’uncursque,atravésdeca-dascunadelessevessessions,for-mal’alumnealmateixtempsquel’assessoraindividualmentsobrequinseràelseumillorpladefutur.Sel’ajudaaadquirircompetènciesperportaratermeellmateixl’auto-diagnosidelessevescapacitats,olafaltad’elles,perserelcandidatide-alenposicionsquelesempresespu-guinoferir. Peraaixò,laformaciónooblidacapdelsenfocamentsquelamatei-xavidademanaperaunasaluda-bleidignaintegraciócompletaalasocietat:elsocial,ellaboralielrela-cional.«L’objectiuésactivarciuta-dansentotsaquestsaspectes,itotplegat,enelcamífermcapalacon-secuciód’unllocdetreball.Perquè

al’empresa,tantvaloraranilise-ranútilsperalarealitzaciódelessevesfuncionsallàlaformacióte-òricaadquiridaenelcurscomlescapacitatsd’empatiairesponsabi-litattambéaconseguides»,puntu-alitzenelsresponsablesdelprogra-maOportunitatJove.

ORIENTACIÓ /«Orientareljovecapalquesen’esperatémoltaveureambeltreballadesenvoluparenl’em-presa,peròeldominid’unatècni-caodeconeixementsteòricsipràc-ticsd’unoficioactivitatfracassaràsinovaacompanyatdevalorsper-sonalscomperexempleelcompro-mísolaculturaorganitzativa.Decandidatsaunllocdetreballn’hihamolts,peròésmésdifíciltrobar-nequesuminaquestsvalorsperso-nalsalseuaprenentatge»,expressaelresponsablederecursoshumansdeFundesplai,JordiRoman. Comaexpertenseleccióigestiódepersonesenl’àmbitlaboral,Ro-manésprospector,orientasobre

lesmillorsfórmu-lesperquèelpro-gramaOportuni-tatJovedeFundes-plaiesconverteixirealmentenunpontcapalain-serciólaboraldelsseusparticipants.«Peraaixò,s’hadeposarmoltd’èm-fasialaprimerapartdelprogra-maiaquíl’acom-panyamentdelstutorsconstitu-eixunactiuclau.Ellssónelsúnicsquesegueixentotelprocésforma-tiuiacompanyeneljoveentotselsnivellsdeforma-ció.Noésquefor-mindirectament,peròsíquecol-laborenambeljo-veenlasevamoti-vacióemocionalioperativa.Peraell,constitueixenunaguiarespectealmónlaboral»,explicaRoman. «Commillores

treballielprocésprevialainserció,laprospecciócapalainsercióseràmésfàcil»,afirmaRoman.«Tenintsempreencomptequelesempre-sesbusquengentcompromesaiali-neadaambelsvalorsilafilosofiadelafirma.Iestàenmansdelstutorssensibilitzarelsjovescapaaixò»,precisaelresponsablederecursoshumansdeFundesplai. Desdelpuntdevistadelesem-preses,lesajudeseconòmiquesquellançaEuropaperalacontracta-ciódejovesquehagincompletatelseucamíformatiuenelprogramadeGarantiaJuvenilsónunestímulperintegraraquestsjovesenlesse-vesplantilles.TambéelsegelldelaResponsabilitatSocialCorporativa(RSC)enunaempresaadquireixfor-çaivaloramblacontractaciódejo-vesqueparticipind’aquestprojec-tesocialqueimpulsa,enrealitat,larodaeconòmicadelfutur.H

RICARD CUGAT

La formació que reben els joves activa la participació en els seus llocs d’origen i reforça la idea de retorn a la comunitat

«Els tutors no formen directament, però segueixen tot el procés formatiu, i així motiven els participants»

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Page 4: RICARD CUGAT - Fundació Catalana de l'Esplaicanal.fundesplai.org/repositori/file/00-2016/02... · de la Garantia Juvenil. Tots aquests requisits, a més de la contextualització

4 9 DE FEBRER DEL 2016

Eduardo Esteban Peña va néixer a la ciutat equatoriana de Guayaquil. Té 19 anys i en fa cinc que va arribar a Catalunya, on ja té el certificat de l’ESO. A través del Servei Ocupacio·nal de Catalunya (SOC), va saber de l’existència del projecte de Garantia Juvenil i va enviar un e-mail per sol·licitar informació. «Des de la Funda·ció Catalana de l’Esplai es van posar en contacte amb mi perquè assistís a una sessió informativa sobre això», explica Peña. «La meva idea era fer una formació per ser cambrer, pe·rò he anat a alguna entrevista rela·cionada amb aquest sector i sempre em demanen anglès, i jo no el domi·no gens. Així que he pensat que for·mar·me en cuina pot ser una bona opció», afegeix. Eduardo és un dels joves que ja s’han inscrit al curs de cuina del programa Oportunitat Jo·ve que Fundesplai iniciarà el pròxim 1 de març, dins del projecte de ga·rantia juvenil. «Trobar feina a l’aca·bar el curs i, mentrestant, formar·me bé i ocupar·me en el tantíssim

Camí del somni d’un contracteTurisme, hostaleria i activitats d’oci infantil i juvenil són els sectors amb més oportunitats de treball per als joves

temps lliure que tinc ara són les me·ves principals motivacions per se·guir el curs», diu.

Reorientar-seUn altre dels alumnes ja inscrits en els cursos del programa Opor·tunitat Jove de Fundesplai –per als quals hi ha un total de 350 places– és Francesc Xavier Llop. Barceloní de 28 anys, és llicenciat en Ciènci·es Ambientals i també té un Màster en Enginyeria Ambiental. «Buscant a internet informació sobre els pro·grames formatius del SOC, vaig veu·re que Fundesplai organitzava un d’aquests programes i vaig decidir apuntar·m’hi», relata. Llop s’ha apuntat al curs d’Ope·racions auxiliars de serveis adminis·tratius i generals que, juntament amb el d’Operacions bàsiques de restaurant i bar, Operacions bàsi·ques de cuina i Oci educatiu infan·til i juvenil són els quatre itinera·ris formatius que ofereix el progra·ma Oportunitat Jove de Fundesplai. Són les àrees que en el moment eco·nòmic actual inspiren més confian·ça per contractar aquests joves pro·CONTRACTADA. Marlen Martín, barcelonina de 20 anys, treballa a l’Àrea de Suport Associatiu de Fundesplai, on es va formar.

CarmeESCALES

RICARD CUGAT

RICARD CUGAT

SABER EMPATITZAR. Alumnes d’Educació a l’Oci finalitzen una de les seves classes al Prat.

TEMA DE PORTADA

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Page 5: RICARD CUGAT - Fundació Catalana de l'Esplaicanal.fundesplai.org/repositori/file/00-2016/02... · de la Garantia Juvenil. Tots aquests requisits, a més de la contextualització

opinió

Desigualtat per barris

RoserROSELL

Fa uns dies llegí-em pràcticament al mateix temps els informes de desigualtats de l’Ajuntament de Barcelona i d’Inter-

món-Oxfam, que posaven de ma-nifest el que moltes entitats cons-tatem en el nostre dia a dia: la po-bresa no es mesura amb grans dades de creixement econòmic si-nó que hem de poder mirar al bar-ri, al carrer del costat i preguntar-nos com viuen els nostres veïns i veïnes. Més enllà de les xifres pu-blicades que assenyalen, per exem-ple, que les famílies del Front Ma-rítim del Poblenou gairebé tripli-quen la renda del Maresme-Besòs, hi ha noms, hi ha cares, vides de fa-mílies que, mes a mes, han de rein-ventar-se per tirar endavant. Així, Jazmín, de 16 anys, reflexi-onava com podia ser que entre els dos costats de Diagonal Mar, amb pocs metres de distància, hi hagi un abisme de condicions de vida (52 posicions en el rànquing de bar-ris elaborat per l’Ajuntament). «Hi ha els que en tenen més, que es van enriquint, mentre la resta s’empo-breixen cada vegada més». Jazmín assisteix cada tarda al casal del bar-ri del Besòs. És una afortunada si tenim en compte els milers d’ho-mes i dones de la seva edat, dels barris, que es queden sense un lloc on anar a fer els deures o altres ac-tivitats. Les llistes d’espera a les en-

titats i els serveis socials són inter-minables. Davant d’aquesta falta d’atenció, molts sovint es veuen abocats a situacions molt compli-cades a casa, a l’escola o al carrer, i no és casualitat que, ja compler-ta la majoria d’edat, els costi molt trobar feina i estabilitat personal. Una vegada volen formar una fa-mília, la inquietud i la incertesa els persegueixen. És així com torna a començar la roda que cronifica les desigualtats. Des del Casal constatem que el cas de Jazmín es repeteix als barris de la geografia catalana, on tam-bé estem presents, la Mina (Sant

S’ha de dotar les famílies de recursos per viure amb autonomia, a més de reforçar l’educació

JOAN CORTADELLAS

Presidenta del Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris

La diferència entre rics i pobres afecta els menors de les zones populars

al. No obstant, s’han de concretar i accelerar amb urgència, tenint en compte l’emergència de la situa-ció. Pensar en la solució per a aquests barris és pensar en les famílies, do-tant-les de recursos perquè elles mateixes puguin cobrir les neces-sitats mínimes i encarar així la vi-da amb confiança i autonomia. És, també, invertir decididament en l’educació dels nens des dels pri-mers mesos de vida i durant tot el procés de creixement, facilitant-los espais on reforçant els aprenen-tatges escolars s’ho passin bé com nens que són, sense haver de pre-ocupar-se de res més. És acompa-nyar-los en l’adolescència i fins que puguin ser joves autònoms, amb confiança i eines per tirar enda-vant. Per aconseguir aquest cercle vir-tuós, no només ens podem sostenir en plans de xoc: ens hi hem d’im-plicar totes i tots. És responsabili-tat i virtut de les administracions dotar de recursos suficients les fa-mílies, els barris i els equipaments, però també ho és de les empreses, de les entitats, de la ciutadania, dels veïns i veïnes, de les comissi-ons de festes, els bancs del temps i els horts comunitaris. De cada persona que escolta la Jazmín, que l’acompanya i que l’ajuda a tirar endavant. Hem de cooperar, fer pinya per tants joves, adolescents, nens i ne-nes que ho necessiten avui mateix, en aquest precís instant. Cada gest és imprescindible i més urgent que mai per acabar amb les desigual-tats, per construir els barris i les ciutats que volem per als nostres fills. Però tot això només serà pos-sible si mirem al carrer del costat. I ens hi acostem. H

Adrià), Fondo i Raval-Santa Ro-sa (Santa Coloma), Salt (Gironès), Sant Roc i Llefià (Badalona). És en aquesta zona on l’informe de la si-tuació de la infància al districte de la Salut-Llefià denuncia la satura-ció i falta de recursos crònica per atendre els adolescents i nens en risc d’exclusió social. La situació és crítica i la solu-ció demana una resposta contun-dent per evitar que el creixement d’aquestes desigualtats entre bar-ris, d’aquesta injustícia social, es perpetuï. És per això que valorem el pas endavant de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat amb el Pla de Barris i el pla de xoc soci-

9 DE FEBRER DEL 2016 5

fessionals. «A mi m’agradaria po-der treballar en una empresa on pogués encarregar-me d’implan-tar un sistema de gestió ambien-tal, paral·lelament al desenvolu-pament d’altres tasques com l’ad-ministració i la comptabilitat, que són temes que també m’in-teressen», explica el jove. «Amb aquest programa he vist l’oportu-nitat de reorientar la meva trajec-tòria acadèmica. D’aquesta ma-nera podré elaborar un full de ru-ta amb tot el que sigui necessari per tenir més possibilitats d’èxit en el moment de la inserció en el mercat laboral», destaca l’alum-ne, que precisa també una altra opinió: «Crec que seria important posar més èmfasi en la necessitat de recuperar la figura de l’apre-nent, per poder combinar la for-mació a l’aula amb l’estada a les empreses per adquirir experièn-cia laboral». I Eduardo Esteban Peña tam-poc es queda enrere en la seva aportació constructiva. Segons ell, «les empreses haurien de faci-litar més informació sobre el per-fil que busquen, perquè moltes vegades les seves exigències for-matives són excessivament eleva-des», diu. «I no haurien de prejut-jar els joves per la seva imatge, ja que moltes vegades se’ns despres-tigia i això afecta la nostra autoes-

«La figura de l’aprenent s’hauria de recuperar per poder combinar la formació i l’experiència»

tima», afegeix el jove, que ja s’ha inscrit al curs de cuina de la Fun-dació Catalana de l’Esplai. Oumayma El Hichou i Marlen Martín són dues joves barceloni-nes que ja van participar en altres cursos formatius de Fundesplai. El Hichou, com a monitora d’oci, «fet que t’obre moltes portes al món laboral, sobretot a l’estiu», diu. Martín també es va formar com a monitora, però va fer un altre curs de Joves pel tercer sec-tor. En l’actualitat, Martín treba-lla com a administrativa a l’àrea de Suport Associatiu de Fundes-plai, el lloc on, a més a més de la formació, va fer les seves pràcti-ques (a la foto inferior de l’esquer-ra). «Gràcies a aquestes formaci-ons em sento molt més segura de mi mateixa a l’hora de buscar fei-na», indica la jove. Oumayma El Hichou, en can-vi, realitza ara les seves pràcti-ques com a monitora d’oci en un centre obert. Comença així a su-mar experiència, una cosa neces-sària i difícil a la vegada: «Quan tens la sort de trobar una oferta de treball, et demanen l’experi-ència que no tenim perquè no ens contracten, justament», ma-nifesta. H

RICARD CUGAT

A la llista d’ingredients dels plats que prepararan els alumnes del curs de cuina de Fundesplai també hi figuren l’autoestima i la confiança en un mateix. «Tan important és l’aptitud davant la feina, com l’actitud», sentencia el formador i coordinador d’Hostaleria de Fundesplai, David Morante. «Com ho és també saber moure’s dins d’una cuina, compartir amb altres un espai moltes vegades petit», afegeix Morante, que assegura que en els cursos s’intenta «posar tota la carn a la graella, amb teoria i pràctica sobre tots els aspectes culinaris i també sobre la preparació del currículum i l’entrevista com a candidats a un lloc de treball», diu. Després de molts anys d’aprenentatge i dedicació en els dominis de l’hostaleria –va començar el 1992–, Morante té clar que «l’aptitud s’adquireix amb la pràctica, i més avui dia, ja que totes les receptes es poden trobar a internet, però l’aptitud davant la feina és un punt de partida determinant a l’hora de buscar un lloc de treball. Les ganes hi han de ser».

cuinaR La miLLoR pREsEntació D’un matEix

TEMA DE PORTADA

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.