Per Pere Andreu Jariod

Són tres dels fotògrafs més destacats del nostre país que es dediquen a la música clàssica. De generacions dife-

rents i amb el seu estil propi i característic, ens expliquen alguns aspectes de la seva fei-na, i com veuen (i miren) la música i els mú-sics clàssics. Són els responsables de la imat-ge visual de solistes i conjunts com l’OBC, la JONC, l’Orfeó Català, el Quartet Casals o Jordi Savall, entre d’altres.

José María Rodríguez (Sevilla, 1967) és el més veterà. Tot i que va néixer a Sevilla, ja de petit va venir a viure a Barcelona. Artís-ticament se’l coneix com a May/Zircus. La temporada passada va seguir de prop l’OBC, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Naci-onal de Catalunya. Col·labora habitualment amb L’Auditori. També ha treballat amb la

Mahler Chamber Orchestra i ha retratat músics com Alberto García Demestres, Eli-sabeth Leonskaia o Albert Guinovart, entre d’altres.

Igor Cortadellas (Barcelona, 1976) és fill del flautista Jaume Cortadellas. Oboista i cofundador del conjunt Murtra Ensemble, col·labora habitualment amb la Jove Or-questra Nacional de Catalunya (JONC), de la qual ha realitzat reportatges gràfics dels seus Encontres. També ha treballat per al Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Nacional d’Espanya i l’Orquestra Camera Musicae. A més, ha dirigit diversos documentals i re-portatges sobre música clàssica, alguns dels quals s’han emès per televisió.

Josep Molina (Valls, 1984) és violinista i la seva passió són els quartets de corda. Fins ara n’ha treballat amb catorze, alguns dels

més destacats del panorama internacional. També ha realitzat projectes per a músics com Jordi Savall, René Jacobs, Paul Lewis, Andreas Staier o Bejun Mehta, entre molts d’altres, i diversos cors (Orfeó Català, Lieder Càmera). El seu interès s’adreça actualment cap a la direcció artística i la creació visual en música clàssica.

No només fotògrafs

Cap dels tres es defineix obertament com a fotògraf. En el cas de May/Zircus, es con-sidera “retratista, perquè faig fotos a per-sones. A mi, de la fotografia sempre m’ha interessat el factor humà. Poder-me posar a fotografiar persones normals, de carn i ossos, que toquen un instrument, juntes, m’entusiasma.”

Igor Cortadellas, especialment pel seu

56 · RMC 336

NOus eNFOcameNtsen la música clàssica

Ecka

rt R

unge

© M

olin

a Vi

sual

s

treball a través del món del documental, es defineix més com “algú que intenta explicar històries. Sóc una persona molt curiosa, que és músic i que, de mica en mica, vol portar la seva mirada musical a un entorn més plàs-tic, a través del vídeo i la fotografia. Inten-to posar els ingredients de la creativitat i la imaginació en camins nous, que ajudin els músics a explicar i reforçar les seves histò-ries”.

El cas de Josep Molina és diferent. Ell va començar com a fotògraf, de la fotografia va passar al vídeo, després a internet i ara es troba explorant noves experiències mul-timèdia: “És un obrir portes i possibilitats.” Per això fa un parell d’anys va fundar la seva pròpia empresa. “M’he anat desvinculant cada vegada més de la càmera, per conver-tir-me en un director artístic per a la crea-ció visual en la música clàssica, que és com m’agrada definir-me. És aquí on em sento més còmode, creant conceptes comuns per treballar. Ara la gent ja no em trobarà com a nom, Josep Molina, sinó com a director ar-tístic d’una empresa, Molina Visuals.”

El músic, una relació especial

Els tres fotògrafs tenen en comú que gau-deixen molt amb la seva feina. Per a Cor-tadellas, “és una sort i un privilegi poder compartir aquests moments dels músics, des d’una altra mirada. Establir ponts entre aquests dos mons (el musical i el visual) és una de les parts que més m’agraden. Intento acompanyar molt el músic perquè es trobi a

gust i destil·lar d’aquesta manera el màxim de veritat possible”. La relació que s’esta-bleix entre el fotògraf i el músic és el que més valora May/Zircus: “És un treball de relació amb la gent i no hi ha falsedat. Tot el que surt és veritat. A més, és una relació desinteressada.” Josep Molina, que ha pogut treballar amb grans noms del panorama in-ternacional, explica que en el seu cas “con-vius dos o tres dies amb ells, entre la pre-paració, la producció i el comiat. Són grans figures però molt normals. És molt bonic poder estar amb ells i compartir aquests moments que tenen entre concerts”. Tant ell com Cortadellas són músics i, per tant, “saps què és ser dalt d’un escenari, què re-presenta preparar un concert, les tensions que això comporta, la preparació prèvia”, diu Molina. I afegeix que “es crea un vincle immediat amb el músic, que deixa de veu-re’t com un fotògraf o una persona externa que porta un instrument estrany, i passes a ser un músic més, que el vols acompanyar a l’hora d’explicar aquesta història que ell està convençut de transmetre a l’audiència”. May/Zircus, tot i no ser músic, reconeix que hi ha molts actors, i sobretot actrius, que no pot retratar: “Tenen un posat del qual no surten. Els músics són una altra història: no són actors, no són models i són més perso-nes.”

Preferències

A l’hora de preguntar on es troben més cò-modes, cadascú té les seves preferències. En el cas de May/Zircus, tot i fer reportatges de grans conjunts com l’OBC o la Banda Mu-nicipal, quan ha de fer retrats d’estudi “pre-fereixo més fotografiar una persona sola que dues o cinc. Perquè és un diàleg. En un concert no hi ha un diàleg, hi ha una com-plicitat. Jo tan sols sóc un observador, ells parlen i jo observo, i escolto”. També aposta clarament pel blanc i negre: “Cada època té

el seu color. El blanc i negre és intemporal. Hi ha fotos fetes als anys quaranta que po-drien ser fetes d’ara.” Per a Josep Molina, en canvi, és amb un quartet de corda quan es troba més a gust, segurament per haver-ne format part d’algun. “Em resulta molt fàcil. A part, com a caràcter, un músic de cambra és normalment gent poc complicada, agra-dable i proactiva. Per a mi, els quartets de corda o els músics de cambra són els empre-nedors de la música clàssica. Són conscients que el que tenen entre mans és una petita empresa. És una filosofia de vida”, conclou. Igor Cortadellas és potser més tot terreny: “Em trobo molt còmode en tot el que faig. En els projectes, a vegades puc fer un piano, un quartet o una orquestra. No hi veig gai-re diferència, la veritat. El més difícil és no perdre’t i trobar les tres fotos del reportatge. Són allà. Només les has de trobar.”

A la recerca de la imatge màgica

Però, què converteix una imatge en única? Per a Molina, “una bona imatge la reconei-xes quan és icònica, quan és fàcil de recor-dar perquè no hi ha gaires elements. I et toca. Ha d’haver-hi un xoc emocional. En una imatge, si no hi ha emoció i simplicitat, no és sublim. Quan ho aconsegueixes, dius: «és ‘la foto’» i no necessites gaire cosa més, l’arregles una mica i ja està.” Cortadellas reconeix que és “la part més emocionant”. I afegeix: “Tries potser aquella imatge en què s’ha pogut aïllar tot el soroll que hi ha en l’ambient. És molt de veritat, com el mo-ment del concert, que és únic, que ja ha pas-sat i que no es podrà repetir mai més”. Per a May/Zircus, en la selecció d’una bona imat-ge “hi molta intuïció. Perquè una imatge si-gui bona ha de tenir ànima, i tenir ànima és ser un mateix. Davant d’uns focus és com-plicat. En una instantània és més fàcil per-què és un moment espontani”, reconeix. ♦

RMC 336 · 57

Alb

erto

Gar

cía

Dem

estre

s ©

May

/Zirc

us

Ann

a G

ómez

(JO

NC

) © Ig

or C

orta

della

s