ANY X

XI - N

ÚM. 1

80 - A

BRIL

2001

- PREU

300

PTA.

rnardes

AgendaActivitats del mesAlaBibliotecaJaumeMinistraliMasià• Dijous 5 d 'abril . Exposició "Punts amb im a g in ac ió ” , col·lecció de pun ts de l libre de M o n tse r ra t Casaponsa i Homs. De 6 a 8 de la tarda, in te rcanv i de p un ts de llibre entre col· leccionistes. A les 8 del vespre, l l iu ram en t de premis del concurs de pun ts de l libre fets pels nens i nenes de les escoles de primària. A 2 /4 de 9 del vespre, conferència sobre la h is tòria dels punts de llibre a càrrec del Sr. Domènec.• Divendres 2 0 d'abril . El Grup Poètic Gironí presenta els seus llibres i poetes del nou mil· lenni, a les 8 del vespe. L'acte serà presenta t pel reg idor de Cultura i el cap del Servei de Català de l 'A jun ta m e n t de Salt, Enric Pallàs i Toni Ruscalleda, i es parlarà de les obres: Insp iració i moments" , de Josep M o rano Álvarez; "El paso de la brevedad", de Lorenzo Medel Romero; "Flors de l'ànima", del Grup Poètic Gironí; "Añoranza de mi t ierra", de Joan C.Velasco; i “ Los mejores poemas - Cartas de am or y amistad", d'Elías Cruz.

Ala Casa de Cultura les Bernardes• Exposic ions de .dibuixos i p in tu res de M ique l Plana, bonsais de les com arques g iron ines, l l ibre g eg an t de la B ib l io tecaMassagràn i contes il·lustrats del C P .de Girona i l'Escola d'A. i O .deV ic .• Dies 1 9 i 2 6 d 'abril i 3 de maig. Curs d ’A r t Floral.

Al Centre Cívic la Cooperativa, seu del Club d’Escacs Girona i Salt• Divendres 2 7 d 'abril . XXVII Obert d'Escacs Restaurant V i lanova de Sa lt-2001. El to rne ig es d isputarà d u ra n t 9 d ivendres consecut ius i com p ta rà amb més de cen t jugadors , d 'en tre 14 i 70 anys, entre els quals destaquen Jaume M undet, mestre català i actual cam p ió p rov inc ia l ; Jaume Domènech, mestre català; Mònica Vilar, campiona d'Espanya; i Joan Fluvià, mestre inte rnac iona l.

Colla Castellera dels Marrecs de Salt• Dissabte 21 d ’abril. A ctuac ió a Sant Jordi Desvalls.• Diumenge 2 2 d'abril . Bateig de la colla dels Marrecs a Salt, amb la part ic ipac ió de les col les de Sant Cugat i Santa Coloma de Gramenet.• Diumenge 2 9 d 'abril . Al matí, actuac ió a Bellcaire i a la tarda, a Peratallada. A to ts dos pobles els Marrecs actuaran amb la colla Els Sagals d'Osona.

FestadeF Arbre• Dissabte 7 d 'abril . l·a festa se celebrarà a les Deveses de Salt.

Diada de Sant Jordi• Dilluns 2 3 d 'abril . 9a f ira de Productes Natura ls i Artesants. Parades de Roses i Llibres. Passeig C iu ta t de Girona, t o t el dia.

Teatre de Salt• Dijous 5 d 'abril , a 2 /4 d '1 1 de la nit . Concert del g rup Komando Moriles, que enregis trarà un disc en directe.• Dissabte 21 d 'abril , a les 10 de la nit. Concert de l'Orquestra S im fòn ica i Cor del Conservatori de Terrassa.• Diumenge 2 2 d'abri l , a les 12 del migdia. La Cia. Teatre de l'Arca representa "Els t rag iners - Contes d'arreu del món", d ins la p rogram ació in fa n t i l del Teatre de Salt.• D iumenge 2 2 d'abril , a les 7 de la tarda. Concert de Sant Jordi a càrrec de l 'Orfeó Català.• Dissabte 2 8 i d ium enge 2 9 d 'abri l , a les 7 de la tarda. La com pany ia saltenca El Safareig representa l'obra d ’Oscar W ilde "Un m a r i t ideal".

Sport Garage, s.a. S E R R A L L E R IA 1 F U S T E R IA M E T À L ·L IC A

Reparacions - G reixatges - Neteja E N F E R R O 1 A C E R IN O X ID A B L E

SERVEI O FIC IA L MOBRA, S.L.VOLVO

Cam ions i Autobusos C a n a ls p e r a la c o n s tru c c ió i la m p is te r ia

Ps. Marquès de Camps, 5 - Tel. 9 72 23 33 11 - 1 7 1 9 0 SALTD o b la t d e x a p e s i ta lls

C / V ilablareix, 1 (cant. C / M ontfu llà) - Tel. 9 7 2 23 3 8 61 - 1 7 1 9 0 SALT TALLER: Camí antic de Salt a Vilablareix - Tel. 972 23 53 17 - 17190 SALT

Editorial3

Història4

Actualitat6

Entrevista9

El Jovent12

La Gent Gran13

Medi Ambient14

Cultura15

Esports17

Opinió18

Informació municipal19

Cartes/Gastronomia22

Poti-poti23

LA FARGA N O SE SOLIDARITZA NECESSARIAMENT AM B LES O PIN IO N S

EXPRESSADES EN ELS ARTICLES SIGNATS I QUE PUBLIQUEM ÍNTEGRAMENT

RESPECTANT L'OPINIÓ DEL SEU AUTOR

LA FARGA AUTORITZA LA REPRODUCCIÓ DELS ARTICLES, SEMPRE I Q U A N SE

N 'IN D IQ U I LA PROCEDÈNCIA

PREMI TRES DE MARÇ DE 1989

Editorial

Tornem-hi que no ha estat res. Un petit descans, una estada a l ’UVI que, vés per on, ha reforçat les ganes de viure amb les renovades pàgines de la revista de Salt LA FARGA.Un relleu en el temps, que sempre és necessari i més quan la dedicació se sosté amb l ’aportació voluntària. Durant els seus 21 anys de vida han estat moltes les persones, homes i dones, que han posat la seva empenta i el seu temps al servei de la revista; un nou equip -que tampoc és tan nou- de redacció n ’ha agafat el relleu. Ens hem proposat que La Farga, amb periodicitat mensual, surti al carrer com un mitjà d ’informació local; que es faci ressò de les notícies i informacions que es generen a Salt; que tingui les pàgines obertes a totes les opinions perquè la veu del poble sigui pública i plural. Ha de ser una revista al servei de Salt, crítica quan calgui, tot recordant els versos del poeta Miquel M artí i Pol quan diu: “Si nosaltres callem, qui parlarà? / Es cert que val ben poc la nostra veu, / (...) Cal que insistim...”Pensem fer un resum dels fets més importants i de les activitats socials del mes transcorregut, també hi programarem l ’agenda del proper mes. Esperem que les entitats esportives, culturals, cíviques i fins i tot familiars ens facin arribar les seves activitats socials. Hem de fer un poble viu; els prop de 23.000 habitants que vivim a Salt hem de relacionar-nos més, hem d ’estar interessats a saber què passa a cal veí i al carrer més apartat; què es cou a l ’Ajuntament i el perquè del Pla General. En fi, el poble de Salt serà el que decideixin els seus veïns i per aquest motiu teniu aquesta revista a les mans.

El Consell de Redacció

ANY X X I -N Ú M . 180 ABRIL 2001

EDITA: Casol de Jubilats de Salt

CONSELL DE REDACCIÓ: Joan Boada i Reig, Agapit Alonso i Pont, Ma Helena Romagós i Ribot, Helena Olivella, Ramon Torramodé i Garcia, Andreu Bover i Pagèspetit, Salvador Sunyer i Aimeric, Jaume Garcia i Navarra, Anna Bonal i Pardo, Àngela Mollera i Case­llas, Ramon Ponsatí i Ventura i Àngels M ir i Casas

COL·LABORACIONS: Pep Collell, Joan Colomer, Josep Boo, Joume Bosch, Ma Carme Bover i Marta Sàlvia

CORRECCIÓ I ESTIL: Toni Ruscalleda

DISTRIBUCIÓ: Pitu Geli

ADMINISTRACIÓ: Joan Boada

INFOGRAFIA: JJ Comunicació

IMPRESSIÓ: Impremta Pagès, S.A.

DIPÒSIT LEGAL: Gl - 35 6 ■ 79

SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 1 .800 PTA

HistoriaSalto, el nom més antic de SaltSempre és interessantconèixer els propis orígens i molta gent de Salt debensegurque està interessada en saber de què ve aquest nom tan curt i fàcil de pronunciar. El que passa és que quan anem buscant més lluny ens adonem que les coses no són tan clares i veiem que fins i tot entre els historiadors hi ha diversitat d’opinions. Intentem, doncs, aclarir-nos o, almenys, conèixer les diferents versions.

Del que no hi ha dubte és que la primera vegada que es troba escrit el nom de la nostra vila és el 833, en un docum ent conser­va t a l 'a rx iu -b ib l io teca de Pere- lada que d iu: "... in te rr ito r io gerundense in v il.la q u i d ie itu r S a lto ". D 'entrada veiem, doncs, que el nom ha canviat ben poc, al con tra r i d 'a ltres poblacions que no s'assemblen de res el pr imer nom amb l'actual. Salto és un derivat del verb llatí saltare, que segons el f i lò leg Joan Coromines vol d ir “ba lla r, sa ltiro n a r, bo tar". D'acord amb aquests siginificats, l legim en el d icc ionari "O no- m a sticon C ata lon iae", de l’em i­nen t f i lò leg cata là: "Salt, pob le de l Gironès, s itu a t a la d re ta del Ter. Corom ines p roposa eom a è tim o n d 'a q u e s t nom l la t í "S a li A lto " , (a igua que) sa lta des de da lt, am b hap lo log ia , fo n a m e n ­ta n t-s e en "sale a lte " de 1019 i en un d o cu m e n t de 1207 (p a r­la n t tam bé de S anta Eugènia de Ter, vora G irona) que d iu : "Sta. Eug. super ca th e ra c ta m su p e ri- orem ", o s ig u i d a lt de l sa lt, més a m u n t que un a ltre "S a lt" del Ter, més a va ll que e l que dóna nom a aquest poble".Aquesta versió, però, no co inc i­deix pas amb la de l 'h is to r iado r doctor Josep Maria Nolla, que en el programa de la Festa Major de Salt de la Comissió, de l'any 1981, parlava del tema i pre­sentava dues h ipòtesis sobre la

procedència del nom. Una, més erudita, procediria dels mots l la­t ins "So/e a lte " (edif ici im p o r­tant?), que trobem en un do cum e n t de 1019. L'altra, més popular, relacionaria el nom del poble amb "Saltus", que fins aquí co incide ix amb Coromines. La diferència, però,la trobem a l'hora de cercar el s ign if ica t del m o t llatí "Saltus". Diu Nolla: "Ja hem v is t eom sa ltus, sem pre de la q u a rta dec linae ió , té s ig n if i­ca ts d iversos en l la t í : sa lt, b a r­ranc, c o ll de m un ta nya , m esura de su p erfíc ie que com prèn 800 iugera (a p ro x im a d a m e n t unes 201 ,46 hectàrees) i, també, regió de bosc i de pastures de g ran extensió, en co n tra po s ic ió a fundus que se rv iria p e r assenya­la r ia te rra p lana i fà c ilm e n t co n - reable. Ben av ia t, però, sa ltus i fundus esdevenen m ots s in ò ­n im s i ja , des de la ba ixa època repub licana, com encem a tro b a r sa ltu s am b e l s ig n if ic a t de g ran p ro p ie ta t, a lte rn a n t am b a ltre s s inòn im s, com fundus i més endavant, ager, la tifu n d a , v il.la , praed ium , possessio, domus... A questa g ran p ro p ie ta t anom e­nada sa ltu s té com a ca ra c te ­rís tiques d e te rm in a n ts l'ex tens ió considerab le i, sob re to t, la in d e ­pendència ab so lu ta respecte a l 'a u to r ita t m u n ic ipa l" .Partin t d 'aquest s ign if ica t de "Saltus", Josep Maria Nolla explica com func ionaven aques-

Historia

tes explotacions, que sempre van estar a llunyades dels contro ls m un ic ipa ls i de les t r ib u ta c io n s imperia ls i que poc a poc es van convert ir en autènt ics dom in is quasi au tàrqu ics i independents i acaba amb aquestes paraules: "Per o nosaltres, doncs, e l nom de l pob le de S a lt i e l seu o rigen sem bla p ro ce d ir de "sa ltu s " am b l'a ccepc ió in d ica d a de g ran p ro ­p ie ta t independen t de l m un ic ip i.

L 'a rqueo log ia ha d o cu m e n ta t a lgunes tro b a lle s im p o rta n ts a l Pla de G irona i una de les més s ig n if ic a tiv e s és la g ran vil.la , am b m a g n ífics m osaics tardans, de B e ll.lloc . No seria aquesta la residència dels am os o del p ro c u ra to r d 'aques t s a ltu s ? Tal vegada. Però a la g ran p ro p ie ta t n 'h i h a u ria d 'a ltre s i una de les més im p o rta n ts i la que va con ­se rva r el nom en el pas dels anys

s'ha de ce rca r so ta el n u c li urbà de S a lt o m o lt a la vora".Pel que es veu, no ten im encara cap prova prou co n tu n d e n t per saber si Salt ve de salt d'aiguao bé de gran propietat. Cadascú, doncs, pot decantar-se per la versió que més li agradi. Esperem que algun dia els estudiosos des­cobreixin nous docum ents que ens port in la versió autèntica.

PEP COLLELL

Frigorífics del Ter, s.a.

Escorxador general frigorífic i sala d’especejament núm. 10.4125/cat-10.03930/ge

C/ Major, 419 - Tel. 972 23 31 11 - Fax 972 24 45 18 - 17190 SALT

Télex 56204 FTER-E - Apartat Correus, 239 - 17080 GIRONA

a u t o - s p o r tVEHICLES TOT TERRENY

TOTES LES MARQUES 4X4

SERVEI: SPORT GARAGE

Passeig Marquès de Camps, 1 -3 - Tel. 972 23 78 83 - 17190 SALT

ActualitatL'Escola d'Adults de Salt i Marcel Rodríguez Bramont,premis Tres de Marf del 2001

L 'a lc a ld e , Jaum e T o rra m a d é , v a ser l'e n c a rre g a t d 'e n tre - g a r els prem is a l'Escola d 'A d u lts de S alt i a l saltenc M a rc e l R od ríguez B ram ont.

El passat 3 de març va ten ir lloc al Teatre Munic ipa l de Salt l ’acte de l l iu ram en t dels premis Tres de Març del 2001, que el ju ra t va decidir a torgar a l’Escola d ’Adults de Salt en la m oda li ta t d 'e n t i ­ta ts i al saltenc Marcel Rodríguez Bram ont en la m oda li ta t de per­sones.L’acte va ser presid it per l ’a l­calde de Salt, Jaume Torramadé i Ribas, que va fer entrega dels premis ta n t al responsable de l ’Escola d ’Adults de Salt, Sebas Parra, com a Marcel Rodríguez Bramont. Entre el públic assistent a l'acte de l l iu rament dels premis, cal destacar la presència de força persones que al llarg dels seus 25 anys d ’existència han t in g u t0 tenen algun t ipus de v in cu la ­ció amb l'Escola d 'Adults de Salt (professors, alumnes, ex alumnes, ...), així com de diversos amics1 fam il ia rs de Marcel Rodríguez Bramont.S'ha de recordar que en la reunió que van celebrar a la Casa de la Vila el passat 29 de gener, i prèvia deliberació, els membres del ju ra t van decidir, per unan i­m itat, concedir el Premi Tres de Març del 2001 a en t i ta ts a l'Es­cola d 'Adu lts de Salt "per la seva t ra je c tò r ia i e l seu tre b a ll p io n e r en el cam p de l'a lfa b e titz a c ió i la fo rm a c ió d 'a d u lts i que enguany ce lebra e l seu 25è an ive rsa ri", i

el Premi Tres de Març del 2001 a personesa Marcel Rodríguez Bra­m o n t "per la seva lla rga tasca de p a rtic ip a c ió c iu ta d a n a en to ta m ena d 'in ic ia tive s i e n tita ts , am b els A m ics dels Gegants, la Com is­sió de Reis i tan tes altres, sempre des de la v o lu n ta t des in te res­sada de serve i a la Vila".El ju ra t dels premis Tres de Març

d 'enguany estava in tegra t pel regidor de Cultura, Esports i Festes de l 'A jun tam en t de Salt, Enric Pallàs, com a president; i Mercè Tonietti, Gema Boix, Joaquim Pons, Ramon Muñoz, Baldomer Gudayol i Miquel Case­llas, com a vocals, mentre que Xavier Alberch hi va actuar com a secretari, sense dret a vot.

L'acte d e lliu ram en t dels prem is Tres d e M a rç del 2 0 0 1 es va fer a l Teatre M u n ic ip a l d e Salt.

Actualitat

Celebració del Dia de la Dona Treballadora

El dia 8 de març d 'enguany, l 'agrupació local i el grup m u n i­cipal del PSC van voler recuperar la reivindicada data del Dia de la Dona Treballadora, v igen t i m o lt actual per la temàtica que porta darrera -el paper de la dona en els d ife ren ts països i s ituac ions

polít iques és un tema de premsa diària-, amb un acte celebrat a la bib lioteca de Salt. L'acte, d iv i­d i t en dues parts, es va cen tra r en el tema de la corresponsa- b i l i ta t fam il ia r i va a treure una gran q u a n t i ta t de públic, que va o m p lir la bib lioteca de gom a

gom.La primera part va com pta r amb la part ic ipació de Marina Geli, d iputada del PSC al Parlament de Catalunya arrelada a Salt, que va parlar de la co rresponsab il i- ta t fa m il ia r en to ts els sentits, ta n t en la cura dels in fan ts com en to ts els altres àmbits: feina dom èst ica ,a tenc ióa la gentg ran , etc. Geli defensà el lloc de la dona en la nostra societat i en concret en el món laboral.La segona part de l'acte va con ­sistir en un recital de poesia a càrrec de Francesca Laguarda, Eva Naranjo i A n ton i Puigverd, que amb els seus poemes sug­geriren uns m om ents de reflexió i complaença que va fer que el públic es fes còmplice de les seves paraules encadenades.En de fin i t iva , una diada amable i re iv indicativa que ajuda a obrir noves esperances per a la dona del segle XXI.

22 de març, Dia Mundial de l'AiguaEl dia 22 de març en el Museu de l'Aigua de Salt, el conegut biòleg i na tura l is ta M artí Boada va realitzar una conferència amb motiu de la celebració del Dia M undia l de l 'A igua en la qual va exposar a lguns dels principals argum ents que les nostres societats haurien de tenir en compte per tal de portar a terme una explotació d'aquest recurs més racional i sostenible. L'aigua és un bé escàs i en contra de l 'op in ió general no és un recurs i l· l im ita t i per ta n t cal endegar polít iques sostenibles que facin compatib le una explotació racional d 'aquest recurs natural amb el progrés econòmic, la qual cosa passa per rep lante jar el model p roduc tiu actual i adequar-lo a aquestes noves necessitats i expectatives.El Museu de l'A igua de Salt també va co n tr ib u ir a la celebració del Dia Mund ia l de l'Aigua a través d 'una presentació mu lt im èd ia que combinava im atges an tigues i actuals del riu Ter, amb veu i música que glosava la im portànc ia de l'aigua i del riu en els pobles i co m un ita ts que v iuen al seu costat.

Actualitat

Escola d'Adults de Salt:25 anys al servei del poble

Són 25 anys de com plic ita ts amb el poble de Salt. Des de l'any 1976, concre tam ent el febrer, en què l'Associació de Veïns de Salt va p lantejar-se que era una necessitat pels adults del poble que no havien t in g u t la possibili tat d'anar a l'escola i pels joves que no havien acabat els estudis, que tinguessin una Escola d'Adults. És per això que l'Escola d 'Adults no ha deixat mai d'estar al servei d'aquests objectius, ni de reivindicar el dret de to tho m a la formació.Així ho va entendre la vocalia de dones de l'Associació de Veïns quan estaven l lu i ta n t al costat del poble per recuperar la inde­pendència de Salt i de re to rnar a Salt les ins t ituc ions que havien estat abolides per decret. L'Escola d 'Adu lts fou un dels llocs on es va anar conso lidant el sen t im ent de poble.És per això que du ra n t aquests 25 anys l’Escola d 'Adu lts ha in te n ta t guardar l'encàrrec que li va fer el poble l'any 1976.La fe ina per m anten ir aquesta coherència no ha estat fàcil. Al llarg d 'aquests anys n 'hem vist de totes, des de la indiferència f ins al reconeixement de la tasca que l'Escola du a terme.Prop d'unes 8.000 persones i un m u n t de mestres i col.laboradors/es han passat per l'Escola d 'Adu lts du ran t aquests 25 anys i creiem que aquest potencial és el que ens dóna força per co n t in u a r t re b a l la n t amb to tes les com plic ita ts possibles per c o n t i ­nuar estant al servei dels c iutadans i c iu ­tadanes que, v ingu in d'on v ingu in , volen fo rm a r part d 'aquest gran poble que és Salt.

JOAN COLOMER I RIBAS EN NO M DEL CLAUSTRE DE PROFES­

SORS

EntrevistaEn aquesta entrevista coneixeremuna mica en Marcel Rodríguez i Bramont, un saltenc que ha vist coml’Ajuntament de Saltlireconeixia lasevacol·laboració i implicació amb diverses entitats de la ciutat,atorgant-liundels premis Tres de Març del 2001.

Marcel Rodríguez i BramontOn i quan vau néixer?Vaig n é ixe r e l 14 d ‘oc tub re de 1946 a Can P istola, una casa p a ira l de l ca rre r L larg de Salt. Heu v iscut sempre a Salt?Sí, p r im e r a Can P istola, on vaig e s ta r-m 'h i fin s als 3 anys, quan els pares van tra s lla d a r-se a una casa de la travessia Surroca. D 'a llà va ig passar a una vivenda de l Grup S a n t Cugat, s itu a d a a l ca rre r M ontseny, i l'a n y 1972, a l casar-m e, va ig ve n ir a l p is de l ca rre r X a v ie r M o n tsa lva tg e , on visc a c tu a lm e n t am b la meva dona, E stre lla C errillo M oreno, i les meves dues filles , l'Eva i la Neus, que tenen 2 7 i 24 anys.On vau estudiar?P rim e r va ig e s tu d ia r p r im à r ia a les escoles nac iona ls de S a lt i després fo rm a c ió p ro fe ss io n a l a S a n t Narcís, on va ig fe r l'e spec i­a l i ta t de m ecànica. Quan ja tre ­ba llava , tam bé va ig fe r d ib u ix am b el Sr. M o lin s a l'Escola de Belles A rts de S a lt i va ig a n a r a les con ferènc ies de l Sr. C a lve t f in s als 19 anys, perquè a casa vo lien que fos de linean t, encara que a l f in a l no ho va ig fer.A quina edat i on vau començar a treballar?Vaig com ença r a tre b a lla r a ls 14 anys a l ta lle r de se rra lle ria d'en X a v ie r Trias, que era on ara h i ha

la ca fe te ria can M argena t.A quines empreses heu treba­llat?Del ta lle r d 'en Trias vaig a n a r am b en Pou de S a n t Eugènia i va ig tre b a lla r -h i f in s que l'a n y 1961 va ig e n tra r a can Riera, on

ja p o rto q u a ra n ta anys.Per què creieu que l 'A jun tam en t us ha a to rga t el premi Tres de Març d ’enguany?Em sem bla que és perquè sempre he e s ta t f ic a t en m o ltes e n tita ts de l pob le i han vo lg u t reconè ixe r la meva co n trib u c ió .Us ho esperàveu?La v e r ita t és que no m 'ho espe­rava i que quan ho vaig saber em va sorp rendre m o lt.Com vau saber que havíeu estat guardonat?Va se ra p rin c ip is de febrer, un d ia la meva f il la p e tita em va d ir que havien tru c a t de l'A ju n ta m e n t perquè l'a lca ld e vo lia p a rla r amb mi. Jo em pensava que vo ld ria d ir-m e a lguna cosa re lac ionada am b els gegante rs o a lguna a c t i­v i ta t de les que es fan a l poble, de m anera que quan vam p a rla r i em va co m u n ica r que m 'hav ien d o n a t e l p re m i Tres de M a rç em va a g a fa r ben bé p e r sorpresa. Quina sensació vau tenir en rebre el guardó?La v e r ita t és que quan el d ia

Entrevista

3 m arç van d o na r-m e el p re m i a l Teatre M u n ic ip a l em va fe r m o lta il. lu s ió rebre 'l, pe rqué és una d is tin c ió de l m eu pob lé i jo em sen to m o lt sa ltenc.Havíeu t in g u t algun altre t ipus de reconeixement per la vostra v in ­culació a les en ti ta ts del poble?A més de la sa tis fa cc ió pe rsona l que e t p ro d u e ix el fe t de con ­t r ib u ir a què una e n t i ta t t i r i endavant, que ja és una bona recom pensa, va ig te n ir la s o rt de ser una de les persones que el mes de ju l io l de l 'a n y 1997 vaig a n a r a la L ingen-hem s am b m o tiu de l'a g e rm a n a m e n t en tre S a lt i aquesta lo c a lita t a le m a ­nya.Quina op in ió us mereixen aquests t ipus de premis que dóna l 'A jun ­tament?Sense vo le r desm erè ixer aquests prem is, crec que el que h auria de fe r l 'A ju n ta m e n t és im p lic a r-s e més am b les e n tita ts d e l poble.

E sve rita tq u e ja dóna sub ­vencions a les

e n tita ts , però tam bé ho és que h i ha g e n t que vo l fe r coses i no p o t fe r-les perquè l i fa lta suport.De quines e n t i ­

ta ts fo rm eu part actua lment?A ra m a te ix sóc el cap de c o lla dels Gegants, e l v ice -

p re s id e n t de la Com issió de Reis

i m em bre de la C o o r d i n a d o r a d 'E n tita ts .Vaig ser un dels im pulsors, ju n t am b

en M iq u e l dels Diables, de la cre­ac ió de la C oord inadora d 'E n ti­ta ts, que es va fu n d a r e l 2 0 0 0 i to t ju s t ara s 'acaba de le g a lit ­zar, i a la Com issió de Reis h i sóc des de l'a n y 1997, quan ens en vam fe r cà rrec am b l'A lfre d Vilanova.I la m eva v in cu la c ió am b els gegan ts ve de lluny, ja que els anys se ixan ta ja p o rta va els cap- grossos. Es la que m 'o cu p a més tem ps i a més h i t in c to ta la fa m ília ficada, ja que ta n t la meva dona com la meva f il la Eva h i toquen e l tam bor, m en tre que la meva f il la Neus, que tam bé és a la Com issió de Reis, h i toca la g ra lla .A més a més, tam bé sóc cap de l pas de l S a n t Sepulcre, que p re c isa m en t ara s 'està re s ta u ­ra n t de cares a la p ropera S e t­m ana Santa. En aquest pas vaig e n tra r -h i fa 11 anys, perquè la meva f il la estava m o lt m a la lta i

va ig p ro m e tre que s i es recupe­rava ho faria .Quan vau començar a im p l ica r- vos amb les en t i ta ts del poble? A ls 13 anys va ig com ença r a ju g a r a h a n d b o l a l Com a-Cross i després vaig fe r-h o am b el GEiEG i e l M o n ts e rra t fins que vaig d e i­x a r-h o p e r a n a r a fe r e l serve i m ilita r a Saragossa, des d 'on van d e s tin a r-m e a S ab iñán igo en un b a ta lló d is c ip lin a r i perquè havia t in g u t un in c id e n t am b un capo­ra l. De jo v e n e t tam bé ha v ia fe t a ltres coses a l poble, com ara els Pastorets.Quin és el principal problema amb què es troben les en ti ta ts del poble?En to tes les e n tita ts que he e s ta t e l p rob lem a sem pre és e l m a te ix : els diners. Tot i que la g e n t h i p a rt ic ip a de fo rm a desin te res­sada, qua lsevo l cosa que facis costa uns calés que s 'han de ten ir, de m anera que sem pre e t trobes que has d 'a n a r a dem anar cèntim s.Com es financen les en t i ta ts on sou ara?Lo Com issió de Reis té una sub ­venció de l'A ju n ta m e n t que cada any p u ja segons l'IPC i que enguany ha e s ta t d '1 .300 .000 pessetes, una q u a n t ita t que p o t se m b la r e levada però que no ho és pas, ja que, rea lm en t, aquest a ny p rà c tic a m e n t h i hem p o sa t diners de la nos tra butxaca.La co lla g e ga n te ra fa dos anys que, p e r una raó o a ltra , no rep subvenció , però te n im la s o rt que am b les barraques vam fe r fo rça calés. A més, és una e n t ita t que no té un pressupost massa e leva t; la despesa més g ran és la que o rig in a la trobada que o rg a n itzem a S a lt am b m o tiu de la festa, ja que, com és tra d ic ió -

Entrevista

n a l en e l m ón gegan te r, la co lla o rg a n itza d o ra es fa càrrec de p a g a r e l so p a r dels m em bres de les co lles que h i vénen, que p u ja en tre 3 0 0 .0 0 0 i 3 5 0 .0 0 0 pesse­tes. Q u a n t a les despeses que o rig in e n els desp laçam ents, les paguem de la nos tra p ro p ia b u t­xaca.Quantes sortides feu n o rm a l­ment amb la colla gegantera? Fem en tre 15 i 2 0 so rtides cada any, en tre les quals n 'h i ha unes q uan tes de fixes, com són la de Fires de G irona i la de la c iu ta t gegan tera, am és de les del nostre pob le ; és a d ir, les dues de la Festa M a jo r i les que p o rte m a te rm e en actes que o rg a n itza l'A ju n ta m e n t, ta Is com la Fira del Cistell, la P lan tada de !'A rbre, el Carnaval...Sortiu de les comarques gironines amb la colla gegantera, o no?Sí, perquè cada a ny anem a a lguna trobada que es fa a les com arques de Barcelona. A ixí, aquest any, a més d 'a n a r a les lo c a lita ts g iro n in e s de Bescanó, L lagostera, S a n t Feliu, G irona i Vilobí, tam bé ten im p re v is t p a t i- c ip a ra les trobades de V ilanova, Caldes d'Estrac, Parets, M o n to r­nès i S a n t Cugat, to tes de la p ro ­vínc ia de Barcelona.Canviant de tema, quines a f ic i - ons teniu?A p a r t dels gegants, que és l 'a f i- ció que m 'ocupa més temps, i d 'e s ta r am b la fam ília , ja que sóc

un hom e m o lt casolà i poc am an t d 'a n a r a l bar, m 'ag rada m o lt nedar, a n a r a buscar espàrrecs i bolets. També m 'ag rada v ia t ja r i, quan pod ia fe r-h o , anava m o lt am b b ic ic le ta ...Que teniu a lgun problema de salut?Fa dos anys va ig tro b a r-m e m o lt m a la m e n t i van d ia g no s tica r-m e una d ia b e tis i des d 'a leshores ha ig de fe r bondat, de m anera que em cu ido m o lt, fa ig règim , no p rovo l'a lco h o l, t re t d 'un g o t de v i a l'h o ra de d in a r de ta n t en tan t. A p a r t d 'a ixò , fa ig una vida co m p le ta m e n t norm a l.Heu v ia t ja t a gaires llocs?A més d 'h a ve r fe t e l v ia tge a A lem anya de l'age rm anam en t, p e r qüestions de fe ina tam bé he

h a g u t de s o r t ir de C ata lunya pe r a n a r a a ltre s zones d'Espanya, com ara A la ca n t, i a França. I de so rtides am b la fa m ília n 'hem fe tes força, ta n t p e r C ata lunya com p e r a ltre s llocs de l'Esta t, s o b re to t A nda lus ia , on he a n a t els dos ú lt im s anys: la S etm ana S anta de 1999 a V illa de l Rio (Còrdova) i e l se tem bre de l 2 0 00 a Granada, Jaén....Per acabar, què creieu que és el m il lo r que té Salt i quina és la seva principal mancança?El m illo r de S a lt és la seva gent. H i ha m o lta g e n t que s 'es tim a el poble, que està d isposada a fe r un fa v o r als a ltres, .... com p e r exem ple els veïns de la meva escala, que són m eravellosos. Q u a n t a les m ancances, trobo a fa lta r més a c t iv ita t p e r a l jo v e n t i un llo c de ball, d 'esbarjo, un a teneu on s 'h i p u g u in trobar. Tampoc m 'ag rada que S a lt hag i crescu t massa i d 'una fo rm a des- con tro la da , però s i la g e n t que a rrib a s 'in te g ra a l poble, a ixò no representa cap prob lem a.

R.PONSATÍ

i GRANJA ^<M\U(ih\\T:

S à fieccatitat e*i

A ba t O liva , 10 - Tel. 972 23 06 79 / M ajor, 5 7 - Tel. 9 7 2 23 0 0 - 17190 SALT

El Joventi

Jove - Estació Jove deSalt"

El passat mes de desem­bre l’Estació Jove de Salt va organitzar un taller de ràdio per a tots els joves saltencs. El taller va tenir una durada de 20 hores i les pràctiques es van fer al local de Ràdio Salt. El professor va ser en Pere Quero.

En el curset ens vam inscriure 6 joves d 'entre 14 i 17 anys, que preteníem passar-ho bé, no avor­

r ir -nos en les festes nadalen­ques i també preparar-nos com a fu tu rs periodistes. Arran del ta ller de ràdio, i gràcies a la col·laboració de Ràdio Salt i l'Es­tació Jove de Salt, el passatd im e- cres 7 de març vam començar el programa "Via Jove - Estació Jove de Salt" a Ràdio Salt (97.7 FM), que s 'emet to ts els d im e­cres de 7 a 8 de la tarda. Com a fu tu rs periodistes part ic ipem activament en les entrevistes que es realitzen a l'Estació Jove de Salt amb els jugadors del Casa­dem on t Girona i p roperam ent amb altres personatges d'interès. Aquestes entrevistes les podeu escoltar al programa "Via Jove". Només d ir-vos a to ts i to tes que esteu convidats a escoltar l'espai "Via Jove", on entre to ts in te n ­tarem fer un programa de ràdio amb temes d ’actua l i ta t i d ’interès per a to ts els joves saltencs. Us esperem aquest proper dimecres, de 7 a 8 de la tarda a Ràdio Salt (97.7 FM).Els creadors i presentadors del programa "Via Jove" són: Oriol Pallàs, Pau Pallàs, Xavier Car­reras, Francesc Valentí, Xavier Gasau i Ludwig Montero.

La Gent GranEl Club d’Escacs Salt i Girona ha organitzat per tercer any consecutiu el Campionatd’Escacs deGent Gran de les comarques gironines, que compta amb 22 participants. El campionat té un nivell força elevatj a que, amés dels escaquistes de cafè, que són els que sense estar federats hanjugat sempre als escacs i mantenenl’afició, compta amb jugadors que, amb el seu club, participen en competicions oficials de la Federació Catalana oentornejos homologats.

I I I Cam pionat d'Escacs de Gent Gran de les comarques g iron inesEl campionat va començar el 6 de febrer i cada d imarts a les 4 de la tarda, amb una p u n tua l i ta t exquisida, els 22 jugadors són davant del tauler. A més de Salt, també es juguen partides a Girona, Llançà, Llagostera, Lloret de Mar i l'Estartit.Quan aquesta revista surti al carrer, el campionat ja t indrà un campió, ja que la darrera jornada se celebrava el dia 27 de març de 2001. Cal destacar que els cinc primers classificats representaran a les comarques gironines en el Campionat de Catalunya d'Escacs de Gent Gran.Els 22 partic ipants en el Campionat d'Escacs de Gent Gran de les comarques gironines d 'enguany són: Guillermo Mirambell, Anton i Medmà, Francisco Cabello, Josep Sabatés, Josep Margall, Lluís Falcó, Josep Xa pel I i, A lbert Robert, Josep Molinero, Tomàs Balcells, Francesc Teixidor, Benet Figueres, Juli Baig, Rogeli Bota, Josep Cisterna, Fèlix Carbonell, Joan M. Morató, Toni Lara, Josep Camps, Jordi Montpart, Josep M. Planas i A rtu r Antúnez.

B U R C H c o n s t r u c to r s , s .a . S a l t ~]____ J j f c _

■ P i ­c a s e s

A m p lia c io n sR e h a b ilita c ió

C / Pere Coll I Guitó, 3 - Tel. ¡ Fax 972 23 86 02 - 17190 SALT (Girona)

Medi AmbientUna exposició sobre el riu Ter i les seves principals problemàtiques, promoguda pel Grup de Defensa del TerDurant el mesde març d 'enguany s'ha pogu t v is itar a la sala d 'ex­posicions tempora ls del Museu de l'Aigua de Salt una mostra realitzada i concebuda pel Grup de Defensa del Ter. Volem ap ro ­f i ta r l 'o p o r tu n i ta t que ens atorga "La Farga" p e r fe ru n b re ucom en- tari sobre la rea lita t i la vigència d'aquesta exposició.El riu Ter es presenta com l'eix d ’una conca sobre la qual s'ha vertebra t un te rr i to r i. Aquesta àrea que s'aplega a l 'en torn del riu s'ha ca racte r itza t per ser un te rr i to r i on l 'home hi ha desple­gat des d'èpoques m o lt reculades una gran activ ita t. És per ta n t un espai que ha exper im enta t una human itzac ió constant, atès que l'aigua ha estat un reclam que ha a favorit enormement el desenvo­lu pam en t d 'unes a c t iv i ta ts v in ­culades als seus usos.El riu Ter, doncs, ha esdev ingu t una fo n t de civ il i tzació que els homes l'han fe t servir per c o n f i ­

“Elriu ésl’aiguaielsllocsperonpassa, les pluges i els eixuts, els dies i les estacions.

Envoltat i ocupat d’animals i deplantes El riu és viscutperla vida I és perla vida que és viu”.

JORDI CERVERA (GRUP DE DEFENSA DEL TER)

gurar un paisatge i un te rr i to r i que té en comú la permanent u ti l i tzac ió de l'aigua, i aquesta c ircumstància ha provocat que al l larg de to t aquest te rr i to r i exis­te ix in un gran nombre de tes­t im on is materia ls que proven i ce rt i f iquen aquest fet. Aquest és el seu gran l legat que reverte ix d irectament als actuals habitants de la conca i que malaurada­m ent es veu amenaçat per to t un seguit de problemàtiques.Val a d ir que el principal mèrit d 'aquesta exposició rau en la denúncia basada en coneixe­ments c ientíf ics i rigorosos de les amenaces que ac tua lm en t assetgen el riu Ter, i en aquest sent it l’exposició "Rius per viure" s'aparta de qualsevol te m p ta ­

tiva arrelada en el cofo isme o el rom antic ism e de caire na tu ra ­lista. És una exposició que intenta explicar i denunciar les greus pro ­b lemàtiques vinculades al nostre riu, que d'alguna manera són una llosa que pot acabar esmico lant aquesta "gallina dels ous d'or" que és des d'èpoques m o lt recu­lades el riu Ter. Quan l 'exp lo ta ­ció es converte ix en una extorsió correm el risc de fe r desaparèi­xer un bé que és de to ts i que hem de preservar per les genera­cions futures. Si el riu desapareix, també desapareix el te rr i to r i que hem anat a rt icu lan t al seu entorn i, de retruc, també perdem una part m o lt im p o r ta n t de la nostra id e n t i ta t cu ltura l.ANDREU BOVER I PAGESPETIT

Exposició de dibuixos de Laura Reixach a les Bernardes de Salt

CulturaSegona edició del cicle"Obres mestres de la història del cinema" a les BernardesDurant el mes de març s'han pro- jee ta ta la Casa de Cultura les Ber­nardes de Salt quatre pel·lícules dins el cicle "Obres m estres de la h is to r ia de l c in e m a " en la seva segona edició, enguany dedicat a la ciencia ficció. En concret, s'han p ro jecta t les pel·lícules "B lade Runner", "Akira", "S ta rT re k " i "la M osca".Dins aquest cicle, o rgan itza t per la Un ivers ita t Oberta de Cata­lunya i la mateixa Casa de Cu l­tura, tam bé s'hi han in co rpo ra t algunes novetats, com una a u d i­ció de bandes sonores com en­tades per l 'especialista Salvador Àngel, p resident de l'Associació STACATTO, i la projecció al cinema T ru ffau t de Girona de la pel·lícula

"The in c re d ib le sh rin k ing m a n " en versió orig inal subtitu lada.Totes les pel·lícules comencen amb la in te r­venció d'un membre de l'Associació de crítics de c inema de Girona, que fa una anàlisi prèvia, i en acabar la projecció es porta a terme un debat o b e r ta m b e l públic assis­tent.Una altra de les novetats d 'enguany ha estat la possibili tat que el públic partic ip i en la tr ia del cicle de cinema que es projectarà en la p ro ­pera edició.

La g iron ina Laura Reixach exposa per primera vegada a la Casa de Cultura les Bernardes de Salt els seus d ibuixos en un recull que anomena "P inzellades de la vida".Aquest recull de d ibuixos consta, bàsicament, de quatre temes -el Modernisme, les cases de l'Onyar, imatges de vacances i tanques publ ic ità r ies- on barreja escenes de la vida real i altres d 'imaginades.

CulturaEl menú de l'escriptor;

narratives, ficcions i gèneres literaris

LUBfíE D i TOT

El valor més preuat que tenen les biblioteques públiques és el seu fons, tota aquella docum en­tació, in formació i obres de ficció que, amb un criteri de qualitat, les bibliotecàries van cata logant i posant a disposició dels usua­ris. Donar a conèixer tota aquesta riquesa, fac il i ta r el seu coneixe­ment i ampliar al màxim el possi­ble goig de les seves lectures és una de les feines que la Biblioteca Jaume Ministral i Masià sempre ha porta t a terme.En aquest sentit, i per segon any consecutiu, hem organitzat la pro­posta que t itu lem "El menú de l'escrip tor". Si l'any passat eren propostesde lecturesqueensfeien ll iurement els sis escriptors que ens visitaren (Emili Teixidor, Maria Mercè Roca, Jaume Cabré, Maria de la Pau Janer, Miquel Fañanás i Ramon Solsona) i que bàsica­ment varen tendir a recomanar les grans obres, els clàssics podríem dir, enguany el que hem demanat als escriptors que ens estan vis i­ta n t és que ens parlin i proposin lectures segons els diferents gène­res o formes narratives que més coneixen. Així, vàrem començar aquesta nova campanya el 8 de

febrer amb una xerrada sobre li te­ratura in fanti l amb l'escriptora Dolors Garcia i Cornellà i el 22 de febrer parlàrem sobre ciència f icció amb l'Antoni Munné-Jordà. Ens queda pendent:• 2 9 de març, a la Biblioteca

Jaume Ministral, Empar Moliner parlarà sobre les formes actuals de narrar amb el t ítol "Ficcions actuals".

• 2 6 d'abril , a la Biblioteca Salvador Allende, serà l'Antoni Puigverd qui tractarà de la narrativa als diaris, "L ite ra tu ra de la m em òria i del d ia a d ia " en serà el títol.

• 31 de maig, a la Biblioteca Jaume Ministral, Xavier Moret parlarà de la literatura de v ia t­ges.

• 27 de juny, a la Biblioteca Salvador Allende, Alfred Bosch acabarà el cicle parlant de la novel.la històrica.

Totes les trobades es fan a les 8 del vespre. Cada escriptor ens va entregar el mes de gener el llis­ta t de les propostes de lectura i les obres són a l'abast de to thom, així com també hem editat uns punts de llibre per d ivu lgar-ne els títols.

estació servei CLAU, S.A.G asolina Súper - Sense plom (95 i 98) G asoil “A ” i “C ” - Petroli per a estufes

R entacotxes autom àtic O lis recanvis

Ctra. Nacional 141, km. 110 ■ Tel. 972 4 4 03 03 - 17162 BESCANÓ Països Catalans, 5 7 -Tel. 97 2 24 05 64

Marquès de Camps, 79 - Tel. 97 2 24 27 50 - 17190 SALT

rmm m o sPasseig Josep Ma Folch i Torres, 21 -17 190 SALT

Tel. I Fax 972 23 96 66 - Mòbil: 629 73 83 18

EsporfsClub Petanca SaltBenvolguts socis i s impatitzants. Al cap de força temps sense aparèixer cap mena d 'in fo rm ac ió sobre la petanca del nostre esti­m at club, intentaré, des de la revista La Farga, fac i l i ta r -vos les novetats i la p rogramació del mes.Durant el mes de febrer s'ha instal. lat un nou sistema de megafonia al pati del Casal i s'han transp lan ta t uns quants arbres, ja que els que hi havia estaven m o lt a tro t ina ts ; la resta s'aniran t ra sp la n tan t d u ra n t els propers 3 o 4 anys. També s'han canvia t les fustes dels fons de pistes i s'han subs t itu ït per unes plaques de goma que, a part d 'a m o r t i r el soroll que feien els cops de les boles dels jugadors, serveixen per m an ten ir més net l 'entorn.És previst que du ra n t el mes d'abril es faci una paret d'uns 50 centímetres d'alçada per sepa­rar les pistes llargues del fons del pati de les altres i així evitar a lgun possible accident per un cop de bola que salti. A més, amb aquesta reforma es guanyarà un espai que permetrà veure les par­t ides asseguts.La nova Junta té ganes

d'engrescar el personal i per això cada dissabte, a partir de 2/4 de 4 de la tarda, hi ha una "meele" amb puntuac ió ind iv idual i cada final de mes es donaran premis als tres prim ers classif icats. També es preparen d iversos concursos socials per als nostres socis per celebrar els d iumenges du ran t to t el dia i amb d inar de ger­m anor inclòs. De m o m en t ja se n'han fe t dos i la part ic ipació ha estat força bona, al vo l ta n t de 40 persones.Per altra part, el Club Petanca Salt té aquest any un patrocinador, Eugesa Constructora Inm ob il ia ­ria, que ens ha a judat a comprar els xandalls dels jugado rs fede­rats, que enguany han a rr iba t a ser 41. Des d'aquestes ratlles, vull expressar el nostre agra ïm ent al

Sr. Joan Paulí per la seva g e n t i­lesa.Cal destacar que un to ta l de 27 ju g a do rs i jugado res del nostre club han part ic ipa t en la Copa President, organitzada per la Federació Terr itoria l Gironina, i que la tr ip le ta fo rmada per Montse Espinosa, Dolors Espi­nosa i Tina Molas van proc la­mar-se campiones en categoria femenina.Després d 'anunc ia r-vos que en el proper número de La Farga espero poder-vos in fo rm a r dels resultats dels campionats pro ­vincials, vu l l a p ro f i ta r aquestes ratlles per demanar a to ts els que veniu al Casal de Jubilats i s im ­pati tzan ts , que us feu socis del Club Petanca Salt.

JOSEP BOO

paulí™ G ES T O R IA - A P I

m > \núm. 218

Agència de la propietat imm obiliària A dm inis trac ió de finques Gestoria administrativa

Av. Jo um e l r, 44 baixos - Tels. 9 7 2 20 88 5 4 / 9 7 2 2 0 13 35 - Fax 9 7 2 21 46 08 - 17001 GIRONA Passeig Països Catalaos, 147 - Tel. 972 24 44 92 - 1 7 1 9 0 SALT

Jugadors del C lub Petanca Salt en p len a com petic ió .

m c u m u s mFLE C A i PA STISSE R IA W \ l j

■ Cl Llarg, 10 - Tel. 972 23 83 71 - SALT ' H

<s>RAI. 20 71 40/CAT

Posats a filar prim, potser no és ben bé el mot més adequat per escriure el que vull dir, però fins i tot TV3 ensl’ha presentat com a sinònim de ser nets i endreçats, d’aprofitaren comptes de destruir. En el meu diccionari de sinònims no l’hi he trobat.

A Salt ten im mostres im p o r ­tants de reciclatge d 'equipaments urbans que podien haver estat enderrocats i que la sens ib i l i ta t de les persones i inst i tuc ions ha fe t possible que avui fo rm in part del nostre pa tr im on i c u l tu ­ral: El Mas Llorenç (Museu de l'Aigua), Can Tarrés (Casa de Cul­tura les Bernardes), "Cals Herma­nos" ( l 'A juntament), l'Estació del Tren d 'O lot (Casal de Joves), Cal Panxut (Teatre de Salt) i també les Deveses del Ter, que mereixen un artic le a part.Ara la fàbrica Coma Cros és el més clar exponent de recic latge d'un magníf ic equ ipam ent que permetrà al nostre poble encarar el fu tu r amb un m o lt ampli ven­tall de possib ili ta ts per a la vida

OpinióReciclem-nos!

associativa i cu ltu ra l dels c iu ta ­dans: l'Ateneu, la Biblioteca, la Universitat, els locals per a les associacions... i, alhora, conser­va n t bona part de l'arqueolog ia industr ia l de “ la Fàbrica" no només en la memòria històrica de les dones i els homes que hi han treballat.L'antiga fàbrica tèxti l serà la "fàbrica dels somnis", de p ro ­jectes de fu tu r pel Salt que els més joves hauran de dissenyar i executar en espais de respecte i l l iberta t. Des de l 'A g rupam en t Escolta Sant Cugat, que porta quaranta anys cercant el seu "Cau", f ins a les associacions més joves, han de poder t r o ­bar-h i la seva "Fàbrica". També La Farga hauria de poder ten ir la seva taula de redacció en aquest emblemàtic equipament.La nostra revista també ha in i­

c iat en aquest número el seu "reciclatge". Una nova etapa que hauria de ser l'eina que ens oferia l 'editoria l del primer exemplar de La Farga - "Butl le tí del Casal de Jubila ts": Comunicació oberta a to th o m i recull del dia a dia del nostre poble."... Ja ten im doncs "La Farga" a pun t d 'engegar les seves manxes i posar-se roenta. Aquesta és l'eina que us o fer im per acon­seguir una com un icac ió oberta; que ens farà v iu re de ca lent en calent, la vida de Salt i del Casal." (Fragment de l'Editoria l de La Farga núm.1, maig 1979).

Reciclem-nos, reciclem La Farga, fem -la de ver ita t la revista de Salt, i fe m - l i costat. Aquesta eina que ha estat v in t anys co m u ­nicant, to rnem -la al foc viu, to r ­nem-la a llossar!

JAUME BOSCH TERMES

La "F à b ric a del V e ïn at" p o d ia h a v e r estat e n d e rro c a d a p e r fe r-h i blocs d e pisos. Felic item -nos d e p o d e r-la rec ic la r com a "F à b ric a d e som nis", A ten eu d e re lac ió i co m un icac ió entre les entitats de Salt.

Informado municipalLlista de n a ixem en ts , defuncions i <asam entsdel 10 de febrer al 10 de marc/Entre el 10 de febrer i el 10 de març del 2001 a Salt s'han registrat13 naixements i 14 de func ions i guem -ne els noms:

Naixements:ORIOL FELIU VILA IVETGIL CULLELL MARCOS COMPANY HINOJOSA KALIJATOU-KUMBA SANKAREH FERNANDO PAISÁN MONTILLA SHIRIFF JAMMEH SARA RAMÍREZ SERRANO PAU LÓPEZ IBANCO EUDALD VILALLONGA SAN­GUINOILYAS CHOUGRANI BADARDIN EL KHTEB ALAN TRIAS PINEDA LIDIA-AINOA RIBEIRA BÉJAR

'ha celebrat un casament; cone-

Defuncions:ESTEBAN COMAS XIRAU ANTONIO PÉREZ GARRIDO CARMEN VILLALBA SORO PETRONILA PUNZANO LARA MELITÓN BOADA RIERA JOSÉ MARIA CLARA MASSONI ANTONIO MEDINA TÉLLEZ MANUEL FÀBREGA GRABALOSA MONTSERRAT ARNAU SALA JOAQUIMA VIUSA CARBONELL MERCEDES AYMERICH GARAN- GOUJOSÉ MUÑOZ PAREDES JOSÉ MANUEL PIRES SENCADAS ESTEBAN FONT PUIGSECH

Casaments:ALFONSO LÓPEZ PEREIRA i DOLORES MARTÍN LLANO

Convis en l'accés al barri vell de SaltEl passat 20 de març van acabar els treballs d 'asfa lta tge del tram del carrer Ma jo r comprès entre el passeig Marquès de Camps i la plaça Verdaguer. Des d'aleshores, els vehicles pro ­cedents de Marquès de Camps poden accedir al barri vell de Salt per la plaça Ver­daguer, que també permet la sortida de vehicles. El mate ix dia, i per ta l de per­metre la co n t in u ï ta t de les obres d 'asfaltatge, el tram del carrer M a jo r comprès entre les places Verdaguer i Dr. Fleming es va ta l la r al t rà n ­sit, com també els carrers Cardenal Vidal i Barraquer, Joaquim Ravetllat, un late­ral de la plaça Verdaguer, un tram d'Esteve Vila i el tram més proper al carrer M ajor de Pere Coll i Guitó.

□PEL# ¿ï ™s ;ï: :: : ;s;...

Gudayol Auto-Taller, S.A.

%Exposició i i V e n d a c / M ajor, 156 Telèfon: 972 24 20 43 - 630912481E-mail: gudayol@grn.esHorari: de dilluns a dissabte de 10 a 1 I de 5 a 8

Servei O ficial: c / M ercè Rodoreda, 13 Telèfons 972 24 37 49 G rua 24 hores 907 20 62 30Horari: de dilluns a divendres de 9 a 1 i de 3 a 8 Dissabte al matí obert de 10 a 1

GRAN PROM OCIOG rans O fertes en ve n d a d e C otxes i ServeisVine a la nostra exposició i veuràs elsavantatges de comprar un Opel a Salt

També ens podeu trobar a Internet: http://www.grn.es/gudayol

7 01928-1998

Informado municipal

Alliberamentd’angulesalriuTerEl divendres 16 de març, al matí, es van a lliberar angules al Ter per tal de repoblar el riu amb aquesta espècie. L'acte va anar a càrrec de tècnics de Medi Natural i es va dur a terme al Pla dels Socs de Salt.

El Fòrum per la Immigració decideix fer un pla d'acollida al ciutadàEl passat 14 de març, el Fòrum per la Immigració, a proposta de la seva Com is­sió d 'Ensenyament, va deci­dir e laborar un pla d'acollida al ciu tadà. Aquest pla ha d ’a favo r ir la in tegrac ió dels nous saltencs, ta n t si prove­nen de l ’estranger, s igu in o no de països de la Unió Euro­pea, com si arriben a Salt procedents d ’altres pobles de Catalunya i de l'Estat espan­yol.En la mateixa reunió es va co n s t i tu ir la Comissió de Coordinació, fo rmada per representants de les d ife ­rents comissions de treball del Fòrum, que van exposar la feina que estan duent a terme. I també es va crear la f igu ra del coord inador, que haurà de d inam itzar i donar suport als treballs de les d ife ­rents comissions.

SERRALLERIA

V a t e ï U l ,s .l.

Ferro i AluminiC / Lluí M o re n o , 11 - Tel. 972 23 75 00 - 17190 SALT

ComMcTUFIITURRO,S.A.

VENDA I LLOGUER DE MAQUINÀRIA I UTILLATGE PERALA CONSTRUCCIÓPasseig dels Països Catalans, 56 - Tel. 972 23 37 31 - Fax 972 24 11 81 - 17190 SALT

Informado munidpal

L 'A jun tam ent i MENTA signen un conveni per desp legar la x a rx a de f ib ra ¿ptica a Salt_________L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i el d irec to r de Relacions Ins t i­tuc ionals de MENTA, Manuel Medir, van s ignar el passat 22 de febrer un conveni per desplegar al nostre munic ip i la xarxa de fibra óptica d 'aquesta operadora de te lecom unicac ins per cable del Grup Aúna a Catalunya..El conveni preveu que l 'A jun tament de Salt i MENTA programin i coor­dinin els treballs de cablejat per m in im itza r l ' impacte de les obres i les molèsties als ciutadans. El conveni també estableix que l'operadora i l 'a jun tam en t treball in co n ju n ta m en t per t robar espais munic ipa ls per a l lo t ja r les instal·lacions de te lecomunicacions.MENTA té previst realitzar una inversió global de 500 milions de pes­setes a Salt perquè, a part ir del mes de setembre de 2001, els p a r t i­culars i empreses del mun ic ip i puguin gaudir del seu servei integral de te lecomunicació per cable, que inclou te lefonia avançada, in ternet d 'alta ve locitat, televisió a la carta i transmissió de dades sobre IP.A més de Salt, MENTA també estén la seva xarxa de fibra òptica a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Badalona, Sant Cugat del Vallès, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola, Granollers, Reus, Terrassa, Mataró, Vilafranca del Penedès, Sant Boi de Llobregat, Saba­dell, l 'Hospita le t de Llobregat, etc.MENTA farà una inversió de més de 150.000 m ilions de pessetes per fer a rr ibar el seu servei in tegra l de te lecom un icac ions per cable al 70°/o de la població de Catalunya en un període de quatre anys.

La revista "El Tut", editada per l'A juntament de Salt, ha in ic iat una nova etapa amb la publicació del número de gener i febrer de 2001."El Tut" reapareix amb la vo lunta t de servir i in fo r ­mar la gent de Salt, perquè pugui opinar i/o comprendre el que es fa des de l 'A jun­tament, segons afirma l'al­calde, Jaume Torramadé, en l'editoria l del c ita t número, on destaca la importància d 'in formar els ciutadans sobre les coses que es fan perquè aquests puguin tenir una opinió fonamentada.

21

L 'a lca lde d e Salt, Jaum e T o rra m a d é , i el d irec to r de Relacions Institucionals de M E N T A , M a n u e l M e d ir , s ignant el conveni.

Cartesa la faRga

Segons expliquen els científics, la temperatura mundial augmenta, els glaciars es fonen, el fo ra t de la capa d'ozó s'eixampla, els canvis matereo- lógics provoquen desastres avui aquíi demà allà. A Salt, però, sembla que ens toca de lluny i podem despreocu- par-nos-en.Jo pensó que no, que de prop o de lluny aquest canvi el veiem a l'horitzó,i les maltempsades és m illor prevenir­les. Potser que a poc a poc anem aga­fant consciència que els recursos no són il.lim ita ts i que les espoliacions han vestit un sant i n'han despullat un altre; només cal veure el nostre riu Ter. I dic a poc a poc, perquè a Salt ja fa temps que algú es va mobilitzar.A l'exposició "Rius per viure" que aquests dies ha estat al Museu de l'Aigua n 'h i ha un bon testimoni. En la fotografia més antiga, que és de la primera manifestació que es va fer a Torroella de M ontgrí per a la defensa del Ter, a finals dels anys 70, hi surt la pancarta de l'Associació de Veïns de Salt amb el lema "Volem tornar a banyar-nos al Ter". Han passat els anys i no s'ha no ta t cap millora, el conformisme, acompanyat del "què hi vols fer...". Una renúncia que exem­plificava el poeta: Quan..., com a m i no m'afectava. Quan..., com a m i no m'afectava. El dia que em va afectar, el mal ja no tenia remei.La societat de consum ens té enga­nyats i de m om ent contents. Recla­mem i involucrem-nos en una nova cultura de l'aigua, perquè la sos­ten i b i l i ta t s igu i possible i treballem perquè l'Agenda 21 sigui més que un plantejam ent teòric per passar temps.

R. TORRAMADÉ

GastronomiaA lberg ín ies farcidesIngredients (pera4persones):4 albergínies grosses, de les llargues; 4 porros m itjans; 4 pas­tanagues mitjanes.

Preparació:Es parteixen les albergínies pel llarg i es posen en aigua salada unes dues hores; es netegen els porros i es tallen a rodelles ben fines; i es ratllen les pastanagues.Es treuen les albergínies de l'aigua salada, s'esbandeixen, s 'eixuguen i se'ls hi treu una bona part de la polpa perquè quedi un bu it per posar-h i el fareit.Farcit: Es tr inxa a ta lls petits la polpa que s'ha tre t de les albergínies i es barreja amb la pastanaga i el porro. Es posa to t plegat en una cassola amb una mica d'o li (poc) i es va fen t so freg ir m o lt a poc a poc, a foc lent. Quan ja estigui cuit, es lliga amb un pols de farina i una mica de llet.Les albergínies, un cop buidades, es posen al fo rn , de cap per avall, amb la pela enlaire, en una platera prèv iament untada d'o li i una petita q u a n t i ta t d'aigua, m o lt poca. Es giren. Si convé, es to rnen a untar amb una mica d'oli i una mica d 'aigua i, quan ja són toves, es treuen del fo rn i es fa r ­ceixen. ,f;Es tornen a posar al fo rn amb la salsa de tomata o amb beixa- mel. Quan s'han fo rn e ja t una mica, es gratinen.

MARIA CARME BOVER I CALVO

Bacallà a la ca ta lana___Ingredients:600 g de bacallà, 1/4 kg de pèsols, 2 ous, 2 escarxofes, 1 tomata, 1 ceba.

Preparació:Es fa f reg ir el bacallà en fa r ina t ta l la t a trossos. A la cassola es fa un so freg it de ceba tr inxada, la tom ata pelada i tallada a trossos, un pols de farina i s'hi afegeix l 'aigua i la sal neces­sàries.Es posa a bull ir , s'hi t iren els pèsols i, quan està a mig coure, s'hi afegeix el bacallà f reg it i les escarxofes prèviament cuites en quatre trossos, després d 'enfarinades i fregides.Un q uar t abans de serv ir-ho, s'hi posaran els dos ous durs part i ts de da lt a baix per la meitat.

MARTA SÀLVIA "ART DE BEN MENJAR"

Poti - potiProblema d'escacs núm .l (Valoració: 3 punts)

1/ Blanques (.... ), Negres (.....); 2/ B lan­ques (.... ), Negres (.....); 3/ Blanques (.....)mat.

Totes les persones que fac in a rr ibar la so lu c ió correc ta al Casal dels Jub i la ts de Salt, abans del 17 d ’abri l, en t ra ra n amb 3 números (els mateixos de la va lo ­ració del p rob lem a) en el sor te ig d ’un jo c d'escacs ( tauler i peces) obsequi del Club d'Escacs Salt i Girona.Nom ................................................................C ognoms ......................................................Te lèfon ...........................................................

R eta lla r pe r la lín ia de pun ts o fe r fo to ­còpia i en treg ar a l Casal dels J ub ila ts de S a lt abans del 17 d 'a b ril

Posiciódelespeces:Blanques: Rg 1, Ta7, Tb7.Negres: Tf6, Tf8, Rg8.Juguen les b lanques i fan m a t en tres jugades.

Temperatures i pluja del 15 de febrer al 15 de març (Museu de l'Aigua)

T em peratu ra m àx im a: 22,5 els dies 26 de febrer i 12 de març Tem p era tu ra m ín im a: -3 ,5 el dia 26 de febrer N úm de dies de pluja: 7Precipitació m àx im a: el dia 24 de febrer 8,1 li tres Pluja acum ulada: 24,5 li t res del 15 de febrer al 15 de març

El o al?“Einoi surt aLbalcó”.Si us f ixeu bé en aquesta frase hi veureu dos m ots subra t l la ts que en català o r ien ta l tenen el m ate ix so, però s 'escriuen d ife ren t . Són: EL i AL. EL és l’art ic le mascuí i s ingular. Al, la con trac­ció per con tac te de A+EL = AL.A vegades dub tem a l'hora d'escriure El o Al d ava n t un sub s ta n t iu masculí. El d ub te se so luc iona posan t m e n ta l ­m e n t en fem ení el sub s ta n t iu objecte del dubte. Si canv ian t el masculí balcó pel femení finestra -per exemple: "El noi és a la f ine s tra " - ens trobem que hi sur t la A de la contracció, això vol d ir que en masculí tam bé ha de d u r la A dubtosa: Surt A la f ines tra ; doncs, Surt Al balcó. A reveure, amics.

SALVADOR SUNYER

GAR4TGEINTERNACIONALROBERT NIDAL,CONCESSIONARI

nana LANCIA

E U G E S AC ONSTRUCTO RA • IM M O BILIÀR IA

Carrer M ajor, 182 - SALT

© 972 235 561

PROM OU:. . ResidencialMaçanaS O C I E T A T L I M I T A D A

l i l i PR O C A MGrup Immobiliari CAIXA CATALUNYA

El gran SALT deGran sala-estar ™

■ ■ Cuina equipada ■ ■

■ ■ Estudi i 4 dormitoris ■ ■

■ ■ ■ 2 banys i lavabo

la teva vida!Garatge a planta baixa

Acabats de qualitat

Preinstal·lació fibra òptica

INFORMACIÓ I VENDA:

Casa MITGERA_______

S up . c o n s tru ïd a : 2 4 2 ,3 9 m 2

Planta Primera

Planta Baixa

B. / I S

Planta Sota Coberta

Promoció: C. Dr. Ferran / c. Prat de la Riba

Altres promocions f l [ de Residencial Maçana