RomansLA VIDA QUOTIDIANA

Temes de la confèrencia• Antiga roma• Com es vestien?• Com eren els teixits?• Que menjaven?• Com eren les cases?• L’agricultura• ARTESANIA• El comerç

Antiga roma

• L'antiga Roma va ser una civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC. L'imperi Roma va decaure i la part occidental es va disgregar en un seguit de regnes independents durant el segle V.

Com es vestien?

Les dones• La dona ibèrica anava

vestida amb túniques llargues de lli o llana decorades amb sanefespintades o teixits amb fil de color, i a vegades portava un davantal sobre del vestit principal. Aquest solia arribar als genolls i fins i tot als peus.

Els homes• Els homes anaven vestits

amb túniques curtes rivetejades er un fil decoratiu, o túniques llargues cobertes amb un mantell llarg agafat per mitjà d’una agulla de pit o fíbula. El calçat era divers, podien dur botes de cuir combinades amb gamberes.

Com eren els teixits?

• Els teixits ibèrics són molt sovint esmentats en les fonts escrites i iconogràfiques, la qual cosa ens indica que devia ser una producció molt important. Entre tota la producció, en destaquen els vestits de lli i les capes de llana, també anomenades sagum pels romans.

• Els teixits podien ser de dos tipus: de matèries animals, com ara la llana, obé de matéries vegetals, com ara el lli o l’espart.

Que menjaven?

• Els romans menjaven tres o quatre vegades al dia: l'esmorzar (ientaculum), el dinar (prandium), el berenar (merenda) i el sopar (cena). L'àpat principal era el sopar, fet en família, el qual tenia lloc a l'acabament de la jornada. En un primer moment se sopava a l'atri, però més endavant s'utilitzà una habitació dedicada expressament a aquesta activitat (cenaculum). Quan va arrelar el costum de menjar recolzats en divans, el sopar es portava a terme al triclini. Coneixem alguns menús de sopars per la literatura de l'època. Horaci, en una de les seves Sàtires, presenta Ofelius, pagès honrat, explicant com els dies de feina menja verdures i cuixa de porc i els dies en què té convidats, per contra, fa servir uns aliments més destriats i selectes.

Com eren les cases?

• La casa senyorial romana, la domus, és un espai íntim i aïllat de l'exterior. Les obertures que donen al carrer són mínimes, sovint reduïdes a la porta d'entrada. L'atrium és el cor de l'habitatge. És un pati semicobert, des del qual s'accedeix a les diferents cambres situades al seu entorn. A través de l'atrium la llum, matisada, arriba a les cambres. Un petit estany que recull les aigües pluvials amenitza i centralitza l'espai..

L’AGRICULTURA

Durant el període ibèric, l'explotació de la terra va sofrir canvis força importants. Al

conreu tradicional de cereals i llegums s'hi vàren afegir els mills (utilitzats per a la

fabricació de teixits), l'alfast i la civada. Gràcies a les restes de llavors, pòl·lens i els

carbons recollits en els jaciments ibèric podem saber que es conreava a la trilogia mediterrània(cereals, vinya i olivera), bàsicament.

ARTESANIA• Els objectes que s'han conservat demostren la gran

capacitat dels artesans en l'elaboració de tota classe d'utensilis, tant de cuir, teixit i fusta com de metall i vidre. En algunes regions, la ceràmica era una indústria a gran escala: per exemple les àmfores per vi. Altres oficis es van desenvolupar a una escala menor, exercits per artesans en els seus tallers propis a les ciutats, com Pompeya. En aquell temps, l'ofici s'adquiria mitjançant un llarg aprenentatge consistent en observar amb atenció com treballaven els qui tenien experiència i pràctica. Els fills aprenien dels seus pares, i els esclaus, dels seus amos.

El comerç• El comerç va ser molt important en la societat ibèrica i va

transformar-la considerablement. Les seves rutes comercials i els seus mecanismes de distribució es desconeixen, però, se sap que utilitzaven les vies naturals (camins, rius, ports) perque gairebé totes les colònies fenícies i gregues van ser fundades en ports naturals i molt a prop dels estuaris dels rius.El comerç era controlat per les diverses estructures de poder (aristocràcia, grups gentilicis dominants). Aquestes eren les que organitzaven l’obtenció d’excedents de producció que eren destinats als intercanvis, també controlaven les rutes de comunicació, protegien els mercaders i els seus productes a les àrees de mercat i redistribuien les mercaderies entre els membres del poblat.