TRIBUNA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS MARÇ | ABRIL | 2014

ENTREVISTA

ÀlexRoviraEscriptor, conferenciant i emprenedor

ACTUALITAT

06 Presentacióde l’informe sobre litigiositat

RENDA

08 Novetats de la renda 2013Decàleg amb els principals canvis que afecten la declaració de la renda

El Col·legi elabora diferents propostes per reduir els litigis fiscals

ACTIVITATS

17 Festa Professional a LleidaTindrà lloc el 24 de maig amb la presència del conseller Pelegrí

SUMARI2 EDITORIAL L’Administració es deshumanitza

3 ENTREVISTA Àlex Rovira. Escriptor, conferenciant i emprenedor

6 PRESENTACIÓ Propostes per reduir els litigis fiscals

8 NOVETAT RENDA Una tributació justa. Novetats de la declaració de la renda 2013

10 MUTUAGA L’estalvi fiscal de tenir un pla de previsió social

12 OPINIÓ Pere Brachfield. La falta d’utilitat pràctica de la legislació contra la morositat

14 DELEGACIONS Activitats de la Delegació de Girona i de Lleida

15 GESTORIES A CATALUNYA Gestoria GPL-BCN

16 RESULTATS ELECCIONS

17 ACTIVITATS COL·LEGIALS

21 CULTURA I CONVENIS

22 SERVEIS

3

6

8

16

17

L’Administració es deshumanitza

PER GENTILESA DEL SEU GESTOR ADMINISTRATIU

Ben al contrari del que hauria de ser -o del que hom espera que sigui- en temps com els actuals, en els quals a tothom li ha “tocat” d’una manera o altra la crisi, l’Agència Tributària ha optat per “des-humanitzar-se” i aplicar el seu afany recaptatori entre la ciutadania de “a peu”, en lloc de perseguir les grans empreses o grans fortu-nes. Avui, el ciutadà del carrer se sent considerat gairebé com un defraudador en potència, i es veu amb l’obligació de demostrar la seva innocència sempre que l’Administració li ho requereixi.

Des dels despatxos professionals dels gestors administratius observem com l’Administració exerceix una pressió envers les persones amb pocs recursos, com en el cas de les comprovacions de les deduccions per adquisició o reinversió de l’habitatge habitual. En aquestes situacions està demanant un volum de dades -com ara còpies de talons de pagament, escriptures d’hipoteques, etc.- d’exercicis prescrits que moltes vegades són impossibles de trobar o d’aconseguir en el terminis que marca l’Agència Tributària.

Alhora, es dóna la circumstància que les liquidacions resultants són habitualment d’imports molt alts, i en un bon nombre dels casos són incorrectes, però s’arriba a embargaments per culpa de les complicacions dels mateixos procediments.

Aquest afany recaptatori cap al ciutadà s’observa amb exemples que sobten com el fet de fer servir les dades del consum elèctric per eliminar les deduccions per habitatge habitual, situació que afecta molt d’aprop les persones amb pocs recursos i que fan mans i mànigues per arribar a fi de mes. Fins a quin punt és ètic que l’Administració tracti d’aquesta manera els seus contribuents?

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAGemma Martí

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCarme ElenaConcha FortezaMaria MiserachsBruno PardoMarina RocabrunaAurora RodésJosep TeixidorFrancisco TorresGabriel Villanueva

COL·LABORADORSNeus Bergua

FOTOGRAFIESManuel CanettiPhotoAltoBit Comunicación

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DEP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

Col·legi de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

EDITORIAL

elg

esto

r

32

Àlex Rovira és escriptor, conferenciant i emprenedor de referència en temes com la psicologia del lideratge o la psiconomia. És autor d’una quinzena de llibres entre els que trobem La Bona Sort, La Bona Vida; La Bona Crisi, El Laberint de la Felicitat o La Vida que et Mereixes.

Fins a quin punt l’entorn influeix en la manera de ser i de com-portar-nos?

Aquest influeix molt. Des del punt de vista de la psicologia, i sobretot de la psicologia social, sabem que nosaltres som el resultat del capital genètic, és v a dir, d’on venim, els nostres gens, i del capital social i cultural, o sigui, l’entorn en el qual ens criem. Per tant, com deia Ortega, “jo sóc jo i les meves circumstàncies”. El teu entorn influencia molt en els teus valors, en la creació de la cultura, el que es coneix en psicologia com el marc de referència. I aquest marc condiciona necessàriament una mirada de la vida, i aquesta condiciona una mirada psíquica determinada; no es mira de la mateixa manera el món algú que ha nascut a Catalunya, que algú que ha nascut a León o a París.

Tenint en compte aquest entorn considereu que ens trobem en una societat que té massa de tot?

Sense cap mena de dubte.

Caldria quedar-se amb allò que realment necessitem, allò que és l’essència, recuperar les coses més senzilles, el tracte més proper, més humà…

“Amb uns honoraris raonables, el meu gestor i el seu equip fan les tasques administratives que a mi se’m fan feixugues”

ENTREVISTA

ÀlexRoviraEscriptor, conferenciant i emprenedor

Patim una manca d’autocrítica”

Sovint es dedica massa temps a pensar què fa l’altre i a jutjar-lo i es dedica molt poc temps a qüestionar-se un mateix, com està visquem i com vol viure i, en definitiva, quines contribucions està fent en el seu entorn ”

“

ENTR

EVIS

TA

Penso que vivim en un entorn en el qual hi ha una saturació d’estímuls externs. Anys enrere els canals de comunicació que teníem eren, principalment, la carta, que implicava un procés d’elaboració. El llen-guatge epistolar tenia una dialèctica molt serena, molt elegant, molt protocol·lària, i després va venir el telèfon. Avui, a part de la interacció personal, tenim centenars d’estímuls que rebem a través de les dife-rents plataformes tecnològiques i aplicacions que s’han desenvolupat que sovint generen un contingut no útil, banal, però que ens fan estar en un permanent estat d’alerta. Hem confós desig amb necessitat i crec que en el futur la sobrietat i la serenitat seran valors necessaris a la societat per una qüestió purament de salut pública. No és sa aquest excés d’estimulació, aquesta falsa urgència i sobretot aquesta bulímia consumista en la que ens trobem, especialment a Occident.

Quan ens adonarem que estem davant d’una falsa urgència?

No crec que sigui un procés de consciència col·lectiu, sinó que hi ha tendències -a mi em fa l’efecte, encara que potser està esbiaixada la meva percepció-. Avui es parla de les ciutats slow, dels moviment slow, de la lògica de la lentitud, però crec que és un procés individual al qual moltes persones necessiten arribar-hi en un cert moment de la seva vida, per una opció de maduresa psíquica o psicològica, a fer un downshifting que diuen els anglosaxons, i reduir la voràgine en la que es troben immersos per una qüestió de salut física i mental.

I com a societat?

Com a societat no sé quina serà la dialèctica perquè la gent jove que neix ara ja es troba amb aquest entorn d’hiper estimulació; però segu-rament és una qüestió adaptativa i ho assumiran com quelcom normal. Però tot el que té a veure amb els dèficits d’atenció, amb l’ansietat, amb les angoixes... si agafes els estudis de l’OMS i mires any rere

any, la prevalença de les malalties psicològiques a Occident no para d’augmentar: creix l’ansietat, l’angoixa, la depressió, les urgències psiquiàtriques… i en bona part això s’ha produït per dues coses: per culpa del que anomenem crisi, i que realment ha estat una molt mala gestió i una estafa, i perquè vivim en un entorn on molts mitjans de comunicació per generar atenció creen un titular terrorífic!

I això ens fa estar més deprimits?

Sabem que una persona genera 60.000 sentiments i pensaments al dia, és a dir, hi ha uns 60.000 moviments de consciència a causa d’estímuls interns o externs. D’aquests 60.000, aproximadament el 80%, són inconscients i la resta, dels que són conscients, s’estima que un 90% dels estímuls que rebem tenen un signe negatiu, és a dir, amenaça, crisi, conflicte, manca de diàleg... Per tant, potser hauríem de posar el focus tots plegats -i això és un exercici que implica una pràctica-, per desenvolupar una mirada apreciativa de l’existència, no negar la part dolenta, però també posar l’atenció a les altres coses que valen la pena, a la gent bona que ens envolta i després fer una certa dieta mental.

En què consistiria aquesta dieta mental?

Bàsicament a ser molt selectius a l’hora de triar amb qui relacionar-nos i com. Per exemple, valorar si val la pena mirar la televisió quatre o cinc hores al dia i quins continguts. Una altra part de la dieta mental és la cultura: en lloc de triar segons quins continguts, com pot ser un videojoc que no aporta res, llegir un bon llibre, practicar la meditació, el diàleg… tot allò que ens apropi d’una manera o una altra a nosaltres mateixos, amb més consciència i amb més serenitat. Cal fer una pedagogia sobre la selectivitat: viure en consciència i saber triar, no confondre necessitat amb desig, o valor amb preu i adonar-te què és el

Hem confós desig amb necessitat i crec que en el futur la sobrietat i la serenitat seran valors necessaris a la societat per una qüestió purament de salut pública ”

“El futur està en la consciència; que siguem capaços de sembrar en aquells que demà seran adults i que per tant hauran de gestionar”

5

elg

esto

r

ENTR

EVIS

TA

4

que realment necessites per viure perquè probablement aquest excés d’estimulació ens porta a una roda de la qual és molt difícil sortir-se’n excepte que tinguis una crisi personal que et faci qüestionar com estàs vivint.

Falta autocrítica?

Exactament. No fa gaire li preguntava a un amic finlandès, que és empresari, quin creia que era el principal problema que tenia Espanya en relació amb la crisi econòmica. I em va semblar molt brillant la seva resposta, a la vegada que no puc estar més d’acord quan diu: en essència, el problema que teniu a Espanya és la manca d’autocrítica. L’autocrítica del polític, que mai s’equivoca i fins i tot quan és corrupte -i ho sap i menteix-, oculta i no dimiteix; al revés, crítica sempre a l’altre per tapar les seves pròpies misèries. En definitiva, penso que sovint es dedica massa temps a pensar què fa l’altre i a jutjar-lo, i es dedica molt poc temps a qüestionar-se un mateix, com està visquem i com vol viure i quines contribucions està fent en el seu entorn.

Considera que cal més transparència?

La tecnologia té un gran avantatge: si algú fa quelcom és molt fàcil que s’enregistri. Tot ciutadà és un reporter potencial que pot captar una imatge i difondre-la. I aquest nou paradigma que ens han donat les xarxes i la tecnologia ens porta a una societat que cada cop demanarà més transparència, no justícia, sinó transparència. Perquè la justícia la poden fer els homes, de fet és subjectiva, però la transparència no admet judicis.

La crisi ens ha portat quelcom de bo?

El que ha tingut de bo és que ens ha fet menys ingenus, més crítics i més solidaris, en general, tot i que encara no hem arribat als nivells de consciència que serien necessaris per fer un canvi més estructural.

Considera que el ciutadà és conscient del poder que té amb les seves decisions?

No es pot generalitzar, però d’uns cinc anys cap aquí està emergint una nova consciència social i economia que està fent que un determinat col·lectiu es bellugui activament en una nova pedagogia i en una nova manera d’entendre la transacció econòmica i la convivència. Hi ha un nou moviment, una nova consciència, que és natural perquè el que hem viscut i el que estem vivint és tan gros, que molta gent està obrint els ulls i diu que així no es pot viure, la vida així no té sentit.

Creu que aquesta nova consciència social i econòmica perdurarà una vegada haguem sortit de la crisi, que no és quelcom puntual?

El futur està en la consciència; que siguem capaços de sembrar en aquells que demà seran adults i que, per tant, hauran de gestionar. Tot i això, després d’unes quantes generacions l’espècie humana tendeix a oblidar-se dels problemes que va viure en el passat, però crec en aquesta evolució dialèctica. Si tornem a un moment de bonança eco-nòmica i de prosperitat -i que el crèdit torni a ser fàcil i lax com en el passat- segurament es tornaria a generar una bombolla, però també hi hauria molta gent que no entraria en el joc, perquè el dolor ha estat molt gran i hem après moltes coses.

Hi ha hagut un canvi en l’escala de valors?

Arran d’aquesta crisi econòmica, i també del despertar de moltes persones, hi ha hagut l’emergència de l’apreciació d’alguns valors com poden ser l’honestedat, la integritat, la sobrietat, la compassió, la soli-daritat, la generositat… Aquests valors han guanyat un protagonisme.

Cadascú té la vida que es mereix?

No, hi ha gent meravellosa que té una vida miserable perquè li han robat les possibilitats, els diners i l’esperança, i hi ha autèntics corrup-tes que s’han ficat diners negres en sobres a les butxaques i que es

mantenen impunes. Però precisament hem de treballar perquè això es reverteixi, què cadascú tingui el que es mereix.

Hi ha algun secret per motivar-se, per trobar sentit a la vida?

La vida, objectivament, i especialment quan hi ha dolor, patiment, injustícia… no té cap mena de sentit, objectivament. El sentit és una construcció subjectiva que els humans ens fem per tirar endavant i, per exemple, davant de la mort inesperada d’un fill, de l’abús, de la guerra, de la violació… la vida no té cap sentit.

…

La part fonamentat està en l’amor; no hi ha sentit sense amor. Ja ho deia Paracels que, qui més coneix més estima i qui més estima més vol conèixer. Consciència i amor estableixen una dialèctica que fa créixer l’un a l’altre.

Canviant completament de tema, i per acabar. Vostè compta amb un gestor administratiu?

Sí. I estic encantat tant amb ell com amb el seu equip. Per uns ho-noraris raonables fan les tasques administratives que a mi se’m fan feixugues, i que si hagués de dedicar-hi hores no podria generar valor. Des que vaig començar com a autònom, i després quan he tingut els meus projectes empresarials, sabia que era molt important comptar amb un professional que m’ajudés amb les gestions administratives, legals, laborals perquè val molt la pena i ho dic convençut. Jo estic encantat amb el meu gestor.

Arran de la crisi econòmica, hi ha hagut l’emergència d’alguns valors com ara l’honestedat, la integritat, la sobrietat, la compassió, la solidaritat, la generositat… Aquests valors han guanyat un protagonisme ”

El Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya impulsa l’elaboració d’un infor-me amb propostes per reduir la litigiosi-tat fiscal a l’Estat espanyol. L’informe, re-dactat pel Dr. Lluís Alonso, catedràtic de la Universitat de Barcelona, es va presen-tar el 25 de març passat a l’auditori Axa, a l’Illa Diagonal, amb la presència de més de dues-centes persones

Hi ha tres dades que, per elles mateixes, ja permeten afirmar que cal canviar el sistema de relacions entre l’Administració tributària i els contribuents: el volum de noves reclama-cions econòmiques i administratives creix de manera incessant cada any: gairebé 225.000 el 2012; el percentatge d’estimacions, totals o parcials, d’aquestes reclamacions en via econòmica i administrativa i davant els tri-bunals de justícia se situa entorn el 50%, i l’import del deute tributari liquidat per l’admi-nistració però no cobrat -en bona mesura per estar recorregut- és el més elevat d’Europa i continua pujant: uns 25.000 milions d’euros.

Davant aquesta situació, que posa de mani-fest el fracàs del sistema, el Col·legi de Ges-tors Administratius de Catalunya decideix “no quedar-nos de braços creuats i actuar en benefici del ciutadà”, destaca el president de l’entitat i del Consejo General de Gestores Administrativos de España, Alfonso Lluzar.

Després de reunir-se la Comissió Econòmi-ca, Financera i Tributària, liderada pel Dr. Jor-di Altayó, i d’acord amb la Junta de Govern, el Col·legi va decidir encarregar al Dr. Lluís Alonso, col·laborador del COGAC i catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona, l’elaboració i la redacció d’un informe on s’oferissin un seguit de propos-

tes per reduir la litigiositat fiscal a Espanya a la llum del Dret Comparat.

L’informe, editat en català i castellà pel Col-legi de Gestors, es va presentar el 25 de març passat a l’auditori Axa de l’Illa Diagonal, davant de més de dues-centes persones en-tre les quals hi havia destacats representants de l’Administració, el món acadèmic, del dret, la política i l’econòmic.

La presentació de l’acte va anar a càrrec del president del Col·legi, qui va destacar l’inte-rès de l’entitat per resoldre els problemes de ligitiositat. “Falta una entesa entre els ciutadans i les administracions tributàries”, va remarcar Lluzar, tot afegint la voluntat del Col·legi “d’aportar els seus coneixements i els de tot el col·lectiu de gestors per moder-nitzar les administracions”.

PRESENTACIÓ

Propostes per reduir els litigis fiscals

Gay de Liébana i la reforma fiscal

A continuació, l’economista i professor universitari José María Gay de Liébana va exposar el seu punt de vista sobre la reforma fiscal, “una reforma que sembla que no entrarà en vigor ni a curt ni a mig termini; el ministre l’està deixant de banda, però el que hi ha són propostes per sistematitzar el sistema tributari”, va començar dient.

Gay de Liébana va continuar la seva intervenció preguntant-se per què cal una reforma fiscal, tot responent-se: “Perquè aquest és un país escalabrat on gastem més del que ingressem; els que gestio-nen ho estan fent especialment malament”.

El ponent va destacar la necessitat de retallar la despesa pública, i va afegir: “En aquests moments som un país abocat a la fallida i suspensió de pagaments, i cal solucionar-ho per la part correspo-nent a la despesa”. Gay de Liébana va explicar als assistents com és l’evolució de la despesa pública, -“imparable”, va remarcar-, “alhora que caldria veure en què es gasta i si aquesta despesa pública és productiva”.

El ponent va apuntar que a curt termini no s’aplicaran mesures com un increment de l’IVA, “perquè es produiria una revolta, ja que tant la policia com la ciutadania estan al límit”, i va remarcar la necessitat de lluitar contra el frau fiscal i l’economia submergida. “L’Agència Tributària no es preocupa pel frau fiscal, sinó que persegueix el po-bre contribuent mentre l’economia submergida campa al seu aire”, va afegir.

PRES

ENTA

CIÓ

Apostar per la resolució de conflictes

Finalitzada la intervenció de Gay de Liébana, que va ser molt aplaudi-da pels assistents a l’acte, el Dr. Lluís Alonso va exposar la situació actual i les propostes extretes arran del treball realitzat.

Alonso va començar la seva intervenció apuntant que “no és sufici-ent millorar la lluita contra el frau fiscal; és necessari cobrar les infrac-cions que s’han comès i avui, a l’Estat espanyol, només es recapta entorn el 27%”, tot afegint: “És necessari aconseguir pacificar, ja que hi ha excessius conflictes tributaris, i cobrar”.

El Dr. Alonso també va remarcar que el sistema no funciona amb eficàcia per l’excés d’economia submergida –del 22% a l’Estat espa-nyol– i perquè no es cobra tot el que es liquida.

El catedràtic de Dret de la UB va posar com a exemple el que succe-eix a d’altres països, “com Itàlia, on s’han fet esforços per resoldre les controvèrsies i no arribar als tribunals, potenciant la mediació, que és obligatòria per a reclamacions inferiors a 20.000 euros”. El Dr. Alonso també va voler deixar clar que “la coacció no es troba darrere dels sistemes fiscals que més quotes ingressen, sinó que el positiu és que existeixi una relació de confiança entre l’Administració i el ciutadà, com pot ser el cas australià, on la resolució de conflictes serà una assignatura dels estudis de Dret”.

Com a fórmules alternatives a la sanció, l’informe apunta l’arbitratge, la transacció, la mediació, la conciliació… “Cal potenciar la cultura de l’acord, la confiança, que aquí encara ens falta, element fonamental per a una bona relació entre administració i contribuent. Aquest s’ha de veure com un client o company de viatge i no com un potencial defraudador”, va remarcar Alonso.

El ponent també va apuntar que els problemes actuals no se soluciona-ran amb la reforma fiscal, “el que cal és transparència i seguretat amb el tracte amb Hisenda, i perdre la por a pactar, a apropar-se a l’altre”.

• Reforma radical a la normativa en matèria sancionadora. No s’ha de perseguir a qui s’equivoca, sinó a qui enganya

• Establir mecanismes legals de control per evitar reinterpretacions de les lleis

• Fomentar el paper dels intermediaris fiscals

• Reciclatge dels funcionaris d’Hisenda i formar-los en resolució de conflictes

• El sistema d’autoliquidació i comprovació administrativa s’ha de reformar seguint l’exemple d’Itàlia

• Humanitzar l’Agència Tributària amb una condonació de sancions en aquells casos necessaris o reducció de quotes,

per exemple

• Pagament de les costes processals qui perdi, ja sigui contribuent o administració

• Col·laboració entre ciutadans i administració

Mesures a aplicar

elg

esto

r

76

OPINIÓ

CAMPANYA DE LA RENDA

2013

CONCHA FORTEzA

Gestora Administrativa

Membre de la Comissió Econòmica, Financera i Tributària, i de la Comissió de Comunicació del Col·legi de Gestors

Una tributació justaNOVETATS DE LA DECLARACIÓ DE LA RENDA 2013

Moltes són les mesures que s’han aprovat en el transcurs del 2013 i que afecten la declaració de l’IRPF d’aquest exercici. La Llei de Fiscalitat Mediambiental; la de Suport als emprenedors i la seva in-ternacionalització; la d’estímul al creixement i la creació d’ocupació; i la de consolidació de les finances públiques i impuls a l’activitat econòmica, contenen disposicions que modifiquen les condicions per a la tributació de l’IRPF.

Per tant, són també moltes les novetats a tenir en compte a l’hora de passar comptes amb Hisenda. Gran part afecten les activitats econòmiques i tenen condicions i limitacions més específiques que caldrà deixar en mans de professionals per valorar la seva aplicació, com poden ser el nou tractament de les retribucions en espècie, les indemnitzacions exemptes per acomiadaments o per EROS, limitacions en determinades despeses deduïbles, noves causes d’exclusió del règim d’estimació objectiva, novetats en la integració i compensació de rendes, deduccions per a la contractació de treba-lladors menors de trenta anys aturats... D’altres que hauran de tenir en compte un major nombre de contribuents són de caràcter més general com, probablement, la desaparició de la deducció d’habitat-ge i l’establiment d’un règim transitori que afecta tant l’adquisició de l’habitatge com la construcció o rehabilitació, i les aportacions a comptes habitatge.

No podem en aquest espai analitzar les peculiaritats de cadascuna d’aquestes, i per això ens hem limitat a fer un petit decàleg amb les que hem cregut que poden ser de més interès, però en cap cas són exhaustives. Per aquest motiu és aconsellable consultar amb el gestor administratiu de confiança per aplicar correctament totes aquestes mesures i aconseguir així una tributació justa.

Es aconsellable consultar amb el gestor administratiu de confiança per aplicar correctament tots els canvis i aconseguir una tributació justa ”

OPI

NIÓ

RENDA

2013 Decàleg

Se suprimeix la deducció per adquisició de l’habitatge habitual per a com-pres posteriors a l’1 de gener de 2013, tot i que es manté un règim transito-ri perquè puguin seguir deduint aquelles persones que van comprar abans d’aquesta data.

Desapareix l’exempció dels premis de loteria que passaran a tributar un 20% per la part d’import que excedeixi de 2.500 euros.

S’inclouran en la Base General guanys i pèrdues derivades de la transmissió d’elements patrimonials adquirits amb un any o menys d’antelació. O sigui, que passaran a tributar als tipus establerts en l’escala general de l’impost jun-tament amb la resta de rendes obtingudes. Aquelles que tinguin un període de generació superior a l’any, formaran part de la renda de l’estalvi.

Desapareix també el límit de 15.000 euros per considerar exempta la presta-ció de desocupació en la modalitat de pagament únic, que queda exempta sigui quin sigui l’import obtingut.

Desapareix la reducció del 40% per als rendiments irregulars del treball que derivin de l’extinció de la relació laboral comuna o de la mercantil dels admi-nistradors, per imports superiors a 700.000 euros.

L’exempció per acomiadament per als contractes posteriors a l’entrada en vigor del RDL 3/21012, només s’aplicarà a un màxim de 33 dies/any, amb un màxim de 24 mensualitats.

S’estableix una nova deducció per la inversió en empreses de nova creació, per a la subscripció d’accions o participacions en empreses de nova o recent creació, amb una base màxima de deducció de 50.000 euros anuals.

Per a activitats econòmiques que determinin el rendiment pel règim d’Esti-mació Directa i que s’iniciïn en aquest exercici, s’introdueix una nova reduc-ció del 20% del rendiment net en el primer exercici en què el rendiment sigui positiu i en el següent.

També s’estableix una nova deducció del 10% o el 5% , quan els rendiments nets d’activitats econòmiques s’inverteixin en elements nous de l’immobilit-zat material o en inversions immobiliàries afectes.

Es manté també en aquest exercici el gravamen complementari que es va aprovar ja en l’exercici 2012 i suposa un increment en els tipus impositiu que va del 0,75 al 7% en l’escala general i del 2 al 6% en l’escala de l’estalvi.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

elg

esto

r

98

Segons la normativa vigent (1), les aportacions realitzades a plans de previsió es redueixen de la base imposable de l’impost de la renda sobre les persones físiques (IRPF) fins a uns límits, obtenint un avan-tatge fiscal cada any i pagant menys IRPF. L’estalvi fiscal depèn de les quantitats aportades en els sistemes de previsió i del tipus marginal de l’IRPF que tingui cada persona. A continuació es mostra en la taula adjunta com l’estalvi fiscal és més gran segons les quantitats aporta-des i segons el tipus marginal de l’IRPF del contribuent.

APORTACIÓ TIPUS MARGINAL DE L’IRPF ESTALVI FISCAL

600 E 20% 120 E

1.000 E 25% 250 E

600 E 30% 180 E

5.000 E 40% 2.000 E

No obstant això, la suma del total de les aportacions a reduir de la base imposable de l’IRPF no podrà superar els límits següents, i s’aplicarà la menor d’aquestes quantitats:

• El 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici o 10.000 euros anuals per a persones menors de 50 anys.

• El 50% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici o 12.500 euros anuals per a contribuents majors de 50 anys.

MUTUAGA

L’estalvi fiscal de tenir un pla de previsió social

És important que els mutualistes i gestors valorin ara quant més podrien aportar a plans de previsió per obtenir el màxim estalvi fiscal en la renda 2014 ”

Un dels principals avantatges d’estalviar per a la jubilació és l’estalvi fiscal implícit que tenen els plans de previsió

8

elg

esto

r

116

MU

TUAG

A

10

A més dels límits anteriores, es poden deduir fins a 2.000 euros anuals per les aportacions realitzades al pla de previsió del cònjuge, si aquest no obté rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques, o que no superin els 8.000 euros.

També, es poden deduir fins a 10.000 euros anuals els familiars i tu-tors legals per les aportacions realitzades a favor de familiars discapa-citats. Les aportacions realitzades a plans de previsió a favor de per-sones amb un grau de discapacitat no podran sobrepassar de 24.250 euros anuals i hauran d’acreditar un grau de minusvalidesa física o sensorial igual o superior al 65%, psíquica igual o superior al 33%, així com de persones que tinguin una incapacitat declarada judicial-ment amb independència del seu grau. En aquest import s’inclouen les aportacions que realitzi el cònjuge, familiars de fins a tercer grau, i persones que estiguin en règim de tutela.

El 16 de maig tindrà lloc el XI curs de Formació Mutuaga

La Mutualidad de Gestores Administrativos està enllestint l’or-ganització de l’11a edició del Curs de Formació Mutuaga per al proper dia 16 de maig que tindrà lloc a Madrid.

El curs de Mutuaga, que ja és una tradició, consisteix en una for-mació dirigida a gerents i personal dels col·legis que s’encarre-guen dels temes de la Mutualidad de Gestores Administrativos. L’objectiu d’aquests cursos és actualitzar els continguts tècnics i els canvis en matèria de normativa, així com informar a tot el

personal de les accions de comunicació planificades per difondre els plans de previsió social Mutuaga entre el col·lectiu de gestors administratius.

La convocatòria de l’any passat va ser un èxit gràcies a la gran participació de tots els col·legis de gestors. Arran d’aquesta inici-ativa, durant l’exercici 2013, la Mutualidad de Gestores Adminis-trativos va aconseguir generar més difusió dels plans de previsió social Mutuaga i augmentar les altes en un 65%.

(1) Normativa bàsica de l’IRPF:

•Llei35/2006,de28denovembre,del’impostsobrelarendadelespersonesfísiquesidemodificacióparcialdeleslleisdelsimpostossobresocietats,sobrelarendadenoresidentsisobreelPatrimoni(BOE,29novembre2006).ReialDecret439/2007,de30demarç,pelquals’aprovael Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques i es modifica el Reglament de Plans i Fons de Pensions, aprovat per Reial Decret 304/2004,de20defebrer.(BOE,31març2007)

Pla Bàsic Mutuaga

A més a més, les aportacions realitzades al Pla Bàsic Mutuaga es po-dran deduir com a despesa de l’activitat econòmica fins a 4.500 euros, sempre que tinguin per objecte la cobertura de contingències ateses per la Seguretat Social en l’exercici de la professió de gestor adminis-tratiu, com les destinades a jubilació, accident, invalidesa, incapacitat temporal, viduïtat i defunció. La quantitat restant es podrà reduir de la base imposable de l’IRPF amb els límits detallats anteriorment.

És important que els mutualistes i gestors valorin ara quant més po-drien aportar a plans de previsió per obtenir el màxim estalvi fiscal en la renda 2014.

Formació Mutuaga

LaLlei11/2013,de26dejuliol,demesuresdesuportal’emprenedori d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació, concretament enel capítol segon, article 33Modificacióde la Llei 3/200 , de29de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, ha introduït diversos canvis rellevants en la legislació antimorositat.

La Llei 11/ 2013 esmentada ha incorporat al nostre dret interndiversesnormesdictadesperlaDirectiva2011/7/UE,de16defebrerde 2011, i que han suposat una sèrie de canvis substancials a la Llei 3/2004,de29dedesembre.Lanovanorma,queversasobrel’article4 Determinació del termini de pagament, estableix que el termini de pagament que ha de complir el deutor , si no hagués fixat data o termini de pagament en el contracte, serà de trenta dies naturals després de la data de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis. D’altra banda, la nova legislació ratifica que els terminis de pagament no podran ser ampliats mitjançant pacte de les parts per sobredels60diesnaturals,talcomvaestablirlaLlei15/2010,de5de juliol.

També estudis recents de la PMcM Plataforma Multisectorial contra la Morositat revelen que el termini mitjà de pagament a Espanya es troba al voltant dels 94 dies i que en els últims quatre anys gairebé no ha disminuït. El motiu és que molts compradors continuen imposant terminis de pagament de 90 dies als seus proveïdors, ja que no hi ha control estatal a aquestes pràctiques abusives.

El filòsof René Descartes, que era matemàtic, físic i llicenciat en Dret per la Université de Poitiers, va escriure: “Els estats millor organitzats són els que dicten poques lleis, però de rigorosa observança”. Alhora, l’insigne jurista Federico de Castro Bravo va expressar en una ocasió la màxima: “A Espanya, l’abundància de lleis es mitiga amb el seu incompliment”. Cal fer notar que el professor Federico de Castro va ser catedràtic de Dret de diverses universitats, acadèmic, investigador

i jutge del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia. La profunditat i subtilesa dels textos del professor de Castro han influït a diverses generacions de juristes. Les seves teories han estat objecte d’amplis treballs per part de la doctrina jurídica. La majoria del seu pensament jurídic està ja tan assumit per la doctrina i la jurisprudència que s’ha convertit en cultura legal comuna de la majoria de lletrats.

Regla no escrita

El fet que un dels primers juristes espanyols del segle XX pronunciés aquesta lapidària sentència ens porta a pensar que el professor Federico de Castro va establir una irònica regla no escrita de dret: les lleis es publiquen al BOE, però després ningú s’encarrega de realitzar una funció coercitiva per assegurar el compliment de la norma jurídica. En el nostre segle l’Estat espanyol legisla cada vegada més sobre qüestions implicades en l’activitat empresarial. Cada any a Espanya es produeix una allau legislativa impossible d’assimilar fins i tot per al jurista més docte, llevat que tingui memòria fotogràfica per recordar l’aclaparadora quantitat de normes promulgades. Com a mostra un botó: només al llarg de l’any 2012 es van promulgar set lleis, 29 reials decrets lleis, 1.744 reials decrets, gairebé 3.000 ordres i desenes de milers de normes de rang menor. Així les coses, a Espanya hi ha en vigor unes 100.000 lleis i normes.

Ens trobem davant d’una important manca jurídica que impedeix que s’implanti el termini màxim de pagament de seixanta dies, en particular per a les grans corporacions empresarials”

La falta d’utilitat pràctica de la legislació contra la morositatPERE BRACHFIELD

Professor d’EAE Business School i director d’estudis de la PMcM

“Un reglament ben redactat és decisiu perquè es pugui implementar a la pràctica una llei promulgada”

OPINIÓ

OPI

NIÓ

Un polític, Álvaro de Figueroa i Torres- més conegut com a comte de Romanones -, que va ser president del Congrés dels Diputats, ministre i tres vegades president del Consell de Ministres durant el regnat d’Alfons XIII, va dir en una ocasió: “Senyories, facin vostès les lleis i deixin-me a mi els reglaments”.

El cèlebre polític liberal sabia per experiència que el poder legislatiu té el seu espai fent les lleis, però l’executiu pot reservar l’última paraula mitjançant els reglaments. Un reglament ben redactat és decisiu perquè es pugui implementar a la pràctica una llei promulgada.

En 1540 l’escriptor gal François Rabelais va escriure: “Les lleis són com les teranyines , ja que les mosquetes i les petites papallones queden atrapades, però els grans tàvecs nocius les trenquen i travessen”.

El mateix pensament va ser expressat al segle XVIII per Jonathan Swift, escriptor satíric irlandès que va escriure en els seus llibres les crítiques més amargues que s’han publicat contra la societat i que va saltar a la fama universal gràcies a la seva obra “Els viatges de Gulliver “. Aquest va dir: “Les lleis són com les teranyines , que atrapen les mosques petites, però deixen passar a través d’elles les vespes i els borinots”. En 1837 Honoré de Balzac va manifestar la mateixa idea a través d’aquest adagi: “Les lleis són com les teranyines, a través de les quals passen lliurement les mosques grans i queden enredades les petites”.

Legislació antimorositat

Pel que fa a la legislació contra la morositat i en particular l’última reformaestablertaperlaLlei11/2013,de26dejuliol,demesuresde suport a l’emprenedor, incorpora una norma imperativa que prohibeix que el termini de pagament pugui ser ampliat per sobre dels seixanta dies. Ara bé la nostra legislació antimorositat vigent pateix la síndrome de la teranyina i també el que va remarcar el professor de Castro: ens trobem davant d’una important manca jurídica que impedeix que s’implanti el termini màxim de pagament de seixanta dies, en particular per a les grans corporacions empresarials.

Un reglament per fer complir la Llei

Per solucionar aquesta situació d’incompliment de la Llei, i parafrasejant el comte de Romanones, cal fer un reglament perquè es compleixi la Llei, ja que una norma jurídica no aplicada és sens dubte pitjor que l’absència de norma.

Per tant, per combatre la morositat en la pràctica empresarial és necessària la promulgació d’un règim sancionador que penalitzi l’incompliment de la legislació antimorositat. Conseqüentment, seria desitjable que les Corts Generals aprovin el règim sancionador impulsat per la Plataforma Multisectorial contra la Morositat PMcM que s’ha presentat davant el Congrés.

elg

esto

r

1312

Model de col·laboració i anàlisi de risc El dia 12 de març passat i amb una assistència de 12 persones, va tenir lloc a Girona una taula rodona per presentar el model de col·laboració amb el Banc de Sabadell. Aquest acte va estar moderat pel president-delegat de Girona, Joan Roig i Gubert.

DELEGACIONSDELEGACIÓ DE GIRONA

DELEGACIÓ DE LLEIDA

II Torneig de Pàdel GestorsDurant tot el matí del dissabte va tenir lloc la segona edició del Torneig de Pàdel Gestors. La primera part de la competició es va disputar tots contra tots, i després va tenir lloc una segona fase amb quadre eliminatori. Els guanyadors d’aquesta segona edició van ser Joan Paris, gestor administratiu, i Juan Ma-nuel Morales, de la Gestoria Cervera

La diada va finalitzar amb el lliurament de guardons, el sorteig de regals per a tots els participants i un aperitiu de germanor.

Declaracions Úniques AgràriesEs va realitzar una sessió informativa a les depen-dències del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de Lleida, per explicar al col·lectiu de gestors -de forma entenedo-ra i a través de professionals del sector-, totes les inquietuds que van sorgir respecte a les Declaraci-ons Úniques Agràries (DUN). L’objectiu d’aquesta jornada era valorar i poder decidir formar part com a col·laboradors i poder tramitar DUN’s. La jornada va ser impartida per Vicente Ugidos, cap de Secció, i Amàlia Fernández-Montes, tècnica del Departament d’Agricultura.

Uns dies més tard, el 14 de març, va tenir lloc una formació pràctica al centre formatiu General d’Estu-dis de Lleida. Aquesta també va ser impartida per la Sra. Fernández –Montes per posar en pràctica el procés, les formes i els programes utilitzats en les presentacions de les DUN’s.

Successions i donacionsJornada sobre l’impost de Successions i Donacions a la Delegació de Lleida, amb una gran acceptació per part dels col·legiats. La sessió va ser impartida per Sílvia Cano, gerent de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, i moderada i presidida per Venanci Blanch.

L’objectiu del curs va ser tractar de forma pràctica la gestió i liquidació de l’impost sobre successions i donacions i incidir en totes les novetats i particula-ritats introduïdes per les recents modificacions nor-matives. Les explicacions van anar acompanyades d’exercicis i casos pràctics.

I Fira de l’Ocupació a la Universitat de LleidaEl Col·legi de Gestors va participar a la I Fira de l’Ocu-pació 2014 organitzada per la Universitat de Lleida (UDL), que va tenir lloc al Centre de Cultures i Co-operació Transfronterer. L’objectiu de la fira va ser donar a conèixer de primera mà a tots els assistents les oportunitats laborals que ofereix la professió de gestor, així com donar orientació específica i aprofi-tar l’oportunitat que ofereix la Universitat de Lleida per promocionar la professió, així com el màster en Gestió Administrativa que s’impartirà per primera vegada a la ciutat. La jornada va ser molt ben acolli-da, i l’estand del Col·legi va rebre un bon nombre de visitants interessats en el màster.

22 DE FEBRER

12 DE MARÇ

12 DE MARÇ

19 DE MARÇ

6 DE MARÇ

3 D’ABRIL

24 DE MARÇ

27 DE MARÇ

Novetats en l’impost de successions i donacions El mateix dia 12 de març, en horari de tarda, es va rea-litzar, amb una assistència de 40 persones, una jorna-da molt interessant sobre les novetats en l’impost de successions i donacions. La jornada va ser impartida per Lluís Camps Saguer, cap del Servei de Gestió Tribu-tària de l’Agència Tributària Catalana a Girona, el qual va analitzar amb detall les modificacions parcials de la Llei 19/2010.Lasessióvaestarpresididaimoderadapeldelegat de Girona, Sr. Roig.

Nou règim especial d’iva de caixa El dimecres 19 de març es va realitzar, a la Sala d’Actes de la Delegació de l’AEAT a Girona una sessió infor-mativa sobre el nou Règim Especial d’IVA de Caixa. La ponència va anar a càrrec d’Ana Diego Salvador, ins-pectora adjunta al Cap de la Dependència de Gestió Tributària.

Jornada Concursal i FiscalManuel Ruiz de Lara, magistrat jutge del Jutjat Mer-cantil n.5 de Barcelona, va impartir la primera part de la jornada realitzada el passat 3 d’abril sobre Concur-sal i Fiscal, i es va centrar enelRDL4/2014de7de març, que modifica la Llei Concursal, part relativa al refinançament i la reestructuració d’empreses: El nou marc normatiu en matèria de refinançament i re-estructuració del deute empresarial. Una alternativa al concurs de creditors. La segona part, dedicada a Fiscal, va ser impartida per Diego Artacho Martín-Lago, advocat, inspector de Finances de l’Estat ex-cedent, i cap del departament de Dret Penal Econò-mic de Rouasaud Costas Duran, i es va centrar en la responsabilitat penal de l’assessor fiscal.

elg

esto

r

151814

mancança clara de serveis de gestoria administrativa que amb l’obertura del despatx intenten cobrir.

Entre els serveis de Gestoria Administrativa que ofe-reix el despatx, se centren principalment en l’asses-sorament fiscal i comptable per a autònoms i micropi-mes, a la vegada que cada vegada més els demanden serveis de gestió laboral.

El despatx també ofereix els serveis de trànsit per a la transferència de vehicles i altres gestions civils re-

lacionades amb tramitacions d’estrangeria, donacions i successions i assessoraments puntuals en matèria d’incapacitats i de drets laborals de treballadors.

Fa tres mesos el despatx va subscriure a través del COGAC el conveni per esdevenir punt PAIT, que ja comencen a notar amb l’arribada de nous clients que volen constituir la seva empresa o esdevenir autònoms per realitzar les seves activitats.

GESTORIES

Gestoria GPL-BCN

GPL-BCN és un jove despatx de gestoria administrati-va i defensa jurídica amb seu a Vilassar de Mar i obert fa només sis mesos per tres advocats i un gestor ad-ministratiu.

Tota la gestió administrativa del despatx és a càrrec de Pere Rodríguez, gestor administratiu que es va col-legiar en acabar el Màster en Gestoria Administrativa que organitza l’ISGAC.

Des de la seva obertura, el despatx ha centrat els seus esforços a donar-se a conèixer entre particulars i pe-tites empreses del municipi, i d’aquesta manera, han començat a constituir la seva cartera de clients. L’ava-luació que en fan des de la seva inauguració és molt positiva, i s’ha fet evident que Vilassar de Mar tenia una

GPL-BCN es troba situada la plaça de Carles Trias 8, local 4, de Vilassar de Mar. El seu gestor administratiu és Pere Rodríguez, amb número de col·legiació 3.374. Telèfon de contacte: 937591477 Correu electrònic: prodriguez@gpl-bcn.com Pàgina web: http://www.gpl-bcn.com

GES

TOR

IES

En el cas d’accedir a la professió per mitjà de les pro-ves, cal que els aspirants siguin llicenciats en Dret, Ci-ències Polítiques i Sociologia, Ciències Econòmiques i Empresarials, i Administració i Direcció d’Empreses o estiguin graduats en algun dels títols universitaris corresponents al vigent sistema universitari espanyol inscrit en el registre de títols universitaris acreditats del Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya.

El temari de les proves ha estat elaborat pel Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya. Principalment, els temes a tractar estan relacionats amb Dret Constitucional, Comunitari, Civil i Penal. A la vegada, hi haurà una part de Dret Administratiu, Labo-ral, Fiscal i Estatutari.

La professió es feminitza

En la darrera convocatòria, el 53% de les persones que es van presentar a les proves eren dones. Per titulaci-ons, el 45% eren llicenciats en Dret i el 15% en ADE,

Econòmiques o Empresarials. El 39% procedien del Màster en Gestió Administrativa.

Una vegada realitzades les proves, la persona que hagi estat declarada apta podrà sol·licitar l’expedició del títol professional al Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. Amb el títol i la col·legiació, el nou gestor pot iniciar la seva activitat professional, una professió que permet ser expert en la gestió de les relacions amb les administracions i que té la capacitat per abastar dife-rents àmbits.

RESULTATS ELECCIONS

Els gestors renoven la seva confiança en Alfonso Lluzar

Gestor administratiu, una professió amb futur

Actualment, les persones interessades a exercir de gestor administratiu tenen dues vies per accedir a la professió:

per mitjà de les proves que es convoquen regularment o bé cursant el màster en Gestió Administrativa que

actualment imparteixen la Universitat Abat Oliba-CEU, la Universitat de Barcelona, i properament la Universi-tat de Lleida i la de Girona. El màster té una durada d’un curs acadèmic.

El fins ara president del Col·legi ha estat reelegit president per tercer mandat consecutiu

El 27 de febrer va sortir publicat al DOCG Núm. 6571 – 27.2.2014 la resolució per la qual la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Justícia, convoca una nova edició de les proves per obtenir el títol de gestor administratiu. La data límit per inscriure’s a les proves va finalitzar el 27 de març de 2014.

El 21 de març passat, Alfonso Lluzar va ser reelegit president del Col·legi de Gestors, càrrec ratificat per la Junta General en la sessió que va tenir lloc el divendres 21 de març, i en la qual es van renovar els càrrecs establerts en els Estatuts del Col·legi.

La nova composició de la Junta de Govern del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya és la següent:

Durant els dos anteriors mandats, l’equip liderat per Lluzar ha donat un valor afegit a la professió de ges-tor administratiu. Alhora, ha impulsat el màster en Gestió Administrativa que actualment s’imparteix a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i a la de la Universitat Abat Oliba-CEU, i que en els

propers cursos l’impartiran la Universitat de Lleida, la de Girona, i fins a 17 universitats de la resta de l’Estat –Madrid, Alacant, Santiago de Compostel·la, Granada…–amb les que el Col·legi de Catalunya ha signat convenis.

A més, el Col·legi ha apostat per les noves tecno-logies i l’e-administració per facilitar la feina tant a l’Administració com al ciutadà. Destaquen la ma-triculació telemàtica de vehicles i les gestions en escriptures.

Una altra de les vies en què s’ha avançat ha estat en els encàrrecs de gestió, que permeten al col-lectiu realitzar tramitacions administratives sense que la documentació l’hagi de comprovar la matei-xa administració; qui la revisa és el gestor.

Durant aquest darrer mandat, el Col·legi també s’ha implicat de forma activa en la creació i l’impuls de la I’Associació Intercol·legial de Col·legis Profes-sionals de Catalunya, entitats que agrupa més de cent col·legis professionals catalans, amb més de 200.000 col·legiats de diferents sectors i que tre-balla en la defensa dels col·legis professionals com a garants dels drets dels ciutadans i de la contínua adequació de les professions a les necessitats so-cials.

D’acord amb aquesta línia, el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya defensa la col·legiació obligatòria per la representativitat del col·lectiu da-vant de qualsevol administració o entitat. La repre-sentativitat única de la professió és en benefici del ciutadà i una garantia per a aquest.

President Sr. Alfonso Lluzar López de Briñas

Vicepresident Sr. Antonio Pérez Farguell

Secretari Sr. Juan Antonio Santos Rovira

Vicesecretària Sra. Carme Dalmau i Bacardit

Tresorer Sr. Jaume Llorens i Soria

Comptador Sr. Josep Ribó i Nirella

Vocal 1a Sra. Sònia Villar Saltiberi

Vocal 2n Sr. Santiago Fernández Carbó

Vocal 3r Sr. Pau Garcia Sistac

Vocal 4r Sr. Marc Giménez Bachmann

Vocal 5è Sr. Jordi Beltran i Serra

Vocal 6è Sr. Jordi Altayó i Martí

Vocal 7è Sr. Jaume Vilanova i Vila

Vocal 8è Sr. Plínio Gómez Ferrer

Delegat president a Girona Sr. Joan Roig i Gubert

Delegat president a Lleida Sr. Venanci Blanch i Bonet

ACTU

ALI

TAT

COL·

LEG

IAL

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Festa Professionala Lleida

Trobada amb la Diputació

El 24 de maig tindrà lloc la propera festa dels gestors administratius a les Caves Raïmat. Durant l’acte es lliurarà la Medalla al Mèrit al conseller Pelegrí i al gestor Josep Teixidor

El dissabte 24 de maig tindrà lloc la Festa Professional dels Gestors Administratius, que enguany se celebrarà a les Caves Raïmat de Lleida.

A més del tradicional dinar, es realitzarà el lliurament de guardons a tots els gestors que celebren vint-i-cinc i cinquanta anys de vida corporativa.

Aquells que tot just ara comencen a fer-se un lloc en la professió també tindran el seu moment, ja que durant l’acte es lliuraran els títols de gestor administratiu expedits pel Consell de Col·legis de Gestors Administratius i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i es reconeixerà els nous col·legiats.

El president del Col·legi es va reunir amb la nova gerent de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona

El 13 de març passat el president del Col·legi de Gestors, Alfonso Lluzar; el ponent de la Comissió econòmica, financera i tributària del Col·legi, Jordi Altayó, i la ponent de la Comissió de Comunicació, Carme Dalmau, es van reunir amb la gerent de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, Sílvia Cano.

Durant la trobada, la Sra. Cano els va explicar les principals tasques que comporta el seu nou càrrec i es va mostrar oberta a col·laborar amb el Col·legi.

Sílvia Cano, inspectora tributària de la Generalitat de Catalunya i doctora en Dret per la Universitat de Barcelona, compta amb una marcada experiència professional dins de l’Administració pública. Entre altres responsabilitats, ha estat cap de la Inspecció Territorial de Barcelona, subdirectora general de Gestió Tributària de la Direcció General de Tributs, cap de l’Àrea d’Aplicació dels Tributs i Procediments de l’Agència Tributària de Catalunya, i inspectora coordinadora de l’Agència Tributària de Catalunya.

Medalla al Mèrit a la Professió

A més, es farà el lliurament de la Medalla al Mèrit a la Professió, que aquest any s’atorgarà al Sr. Josep Pelegrí, conseller d’Agricultura, Pesca, Ramaderia, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, i al Sr. Josep Teixidor Casamitjana, gestor administratiu amb una llarga trajectòria i que ha col·laborat al llarg de la seva vida professional en diferents Comissions del Col·legi, a la Junta de Govern, i a la Junta de la delegació de Girona.

Aquells gestors que ho necessitin, disposaran d’un servei gratuït d’autocars des de Barcelona i Girona.

elg

esto

r

1716

garantir que cap infant tingui dificultats per tenir una ali-mentació saludable, i que les famílies puguin comprar productes frescos, entre d’altres accions”.

Amb accions com aquesta, el col·lectiu de gestors administratius vol mostrar la seva solidaritat envers les persones que passen per dificultats. Alhora, el president del Col·legi també va mostrar la voluntat del col·lectiu de gestors administratius de continuar col-laborant amb la Creu Roja.

Lluita contra la pobresa infantil

Jornades de Representants Corporatius a Granada

El president del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya lliura un xec al president de Creu Roja a Catalunya per col·laborar en el programa d’Alimentació Infantil

El dimarts 4 de març, a la seu del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, va tenir lloc el lliurament d’un taló per part del president del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, Alfonso Lluzar, al presi-dent de Creu Roja Catalunya, Josep Marquès. L’import de la donació es destinarà al programa d’Alimentació Infantil que impulsa Creu Roja.

Avui, un 26,4% dels infants catalans viuen sota el llindar de pobresa, i entre les persones que reben ali-ments o productes de primera necessitat de la Creu Roja, gairebé 1 de cada 3 són infants. “Si a Catalunya un de cada quatre infants és pobre, a la Creu Roja una de cada tres persones que rep ajut bàsic és un infant”, va apuntar Marquès.

Durant l’acte, el president de Creu Roja Catalunya va donar les gràcies al Col·legi i va destacar: “Ens és molt necessària la col·laboració de corporacions professi-onals que, amb les seves aportacions, ens ajuden a

De l’1 al 4 de maig se celebra la XVII edició de les Jor-nades de Representants Corporatius dels Gestors Ad-ministratius. La trobada tindrà lloc a Granada i comptarà amb la presència de diferents membres de la Junta del Govern del Col·legi de Gestors Administratius de Cata-lunya que participaran en diferents taules de debat. Els temes d’aquestes són: Imatge i Comunicació dels ges-tors administratius, en la qual participarà la vicesecretà-ria del Col·legi i ponent de la Comissió de Comunicació, Carme Dalmau; Anàlisi de l’Avantprojecte de Llei de Serveis i Col·legis Professionals, on intervindrà el se-

cretari del Col·legi, Juan Antonio Santos; Administració electrònica i el gestor administratiu-projecte DIGA, que comptarà amb la presència del president del Col·legi i del Consejo, Alfonso Lluzar; i Projecte de Reforma de l’Estatut Orgànic de la Professió de Gestor Adminis-tratiu, que comptarà amb la participació del president d’honor del Col·legi de Gestors Administratius de Cata-lunya, Pere Saumoy.

Més informació del programa a:

http://17jornadasga.net/

Granada del 1 al 4 de mayo

de 2014

ACTU

ALI

TAT

COL·

LEG

IAL

ACTU

ALI

TAT

COL·

LEG

IAL

“Oblida’t de la paperassa”, el nou espot dels gestors

Recursos on line per als gestors

Quines subvencions o ajuts pot sol·licitar un client, com trobar ràpidament una ambaixada o un ajunta-ment? Internet, a més de ser un gran aliat per al ges-tor administratiu perquè li proporciona immediatesa a l’hora de fer les gestions, també pot ser una font d’informació àgil.

La plataforma www.ayudas-subvenciones.es és un cercador senzill que el manté informat de les subven-cions que hi ha actualment en cada comunitat autò-noma i l’ajuda a conèixer quines pot sol·licitar el seu client. L’usuari pot triar qui vol rebre l’ajut -particulars, pimes, autònoms...-, en quin àmbit professional -edu-cació, comerç...-, i quin tipus d’ajut -financiació, avals, incentius fiscals...-. L’únic requisit és registrar-se al web, que li concedirà unes cerques gratuïtes, però si vol consultar sovint aquesta plataforma ha d’abo-nar-se.

A l’hora de fer tràmits institucionals amb ambaixades el web www.exteriores.gob.es (apartat de servei al ciutadà/Siviatgesal’estranger/Ambaixadesestran-geres acreditades a Espanya) li indicarà on estan les ambaixades de tots els països del món a Espanya

“Oblida’t de la paperassa” és l’eslògan de la nova campanya del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya que s’emet aquets dies en diferents mitjans de comunicació.

Amb un espot càlid i proper, la campanya vol transmetre tranquil·litat i informar el ciutadà i les empreses que aquells tràmits i obligacions fiscals, laborals, etc., que moltes vegades els resulten feixucs, els pot realitzar un gestor administratiu, el professional expert en l’assessorament i la gestió amb les administracions.

Com que les gestions que pot realitzar el professional de la gestoria són molt variades, la campanya engloba aquelles més representatives de la professió alhora que mostra diferents perfils de possibles clients del gestor: el ciutadà en la renda; l’emprenedor en l’obertura d’un negoci; la

-ciutats i dades de contacte-, ja que segons el país la seu de l’ambaixada s’ubica a diferents ciutats de l’Estat.

En canvi, si la diligència l’ha de fer amb els ajunta-ments, al web www.canalajuntament.cat (apartat municipis) el gestor pot trobar informació de tots els consistoris catalans amb els quals hagi de realitzar alguna gestió. Podrà seleccionar el municipi i obte-nir les dades bàsiques (telèfon, correu electrònic de cada departament, etc.) d’una forma àgil i senzilla.

persona gran per tramitar-li la jubilació, o l’autònom perquè s’oblidi de la paperassa i es pugui dedicar de ple al seu negoci, a allò que li agrada.

Per facilitar les gestions la campanya ofereix un contacte fàcil mitjançant el cercador -gestors.cat, on es pot localitzar el gestor administratiu més proper al ciutadà.

Presència als mitjans

La durada de la campanya és de març a juny, i les diferents peces de comunicació realitzades són: espot amb cobertura per a Catalunya que s’emet alsprincipalscanalscomaratv3,3/24,8tv. Falcade ràdio que cobreix les principals emissores catalanes: Rac1, Catalunya Ràdio, la Ser, Onda Cero, i les emissores locals de major audiència de les províncies de Lleida i Girona. I anuncis en mitjans de premsa com ara: La Vanguardia, Expansión, El Segre, Diari de Girona. A més, s’han fet pòsters i accions d’emailing a les gestories.

elg

esto

r

1918

Alfonso Lluzar, president del Col·legi i del Consejo General de Gestores Administrativos de España, va ser l’encarregat de donar la benvinguda a tots els assistents.

A continuació, Jesús M. Prujà, doctor en Publicitat i Relacions Públiques, llicenciat en Dret, llicenciat en Ciències Polítiques i en Sociología, professor adjunt de Ciències Polítiques i de l’Administració, responsable de l’Oficina d’orientació per a l’accés a la Universitat de la Generalitat de Catalunya i tutor del Sr. Torres en el seu treball de fi del màster en Gestió Administrativa que imparteix per la Universi-tat Abat Oliba CEU en col·laboració amb el Col·legi de Gestors, va presentar l’obra als assistents.

Novel·la històrica

Durant l’acte, el Sr. Torres va estar acompanyat pels membres de la Junta i pels de les comissions en les quals ha col·laborat al llarg de tota la seva vincu-lació amb el Col·legi. Tal com va explicar Francisco Torres, “es tracta d’una novel·la històrica en la qual he invertit moltes hores i il·lusions, i que m’he auto-editat amb la valuosa ajuda de grans professionals del sector”. Es tracta d’un trepidant llibre d’aventu-res, traïcions, amors i venjances que acaben con-vertint el fill bastard del senyor feudal de Sant Guim de Llor, a la plana de Guissona, en el primer agutzil de l’illa de San Juan Bautista (Puerto Rico).

El dia de la presentació de l’obra, en tractar-se de la festivitat de Sant Jordi, els assistents a l’acte van ser obsequiats amb una rosa i una copa de cava.

El dimecres 23 d’abril va tenir lloc al Col·legi de Gestors la presentació del llibre Ysavela, de Fran-cisco Torres Verdugo, gestor administratiu i presi-dent d’honor del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya.

Presentació d’Ysavela, de Francisco Torres

NOVETATS EDITORIALS

El racó del bon gourmet

El president d’honor del Col·legi va presentar al Col·legi la seva primera novel·la a la Diada de Sant Jordi

Delicatessen Un kit per arrodonir les tapes

The tapas kit, d’Ingredíssimo, és un estoig amb 16 ingredients diferents i les seves corresponents receptes per elaborar a casa tapes gourmet. Una variada selecció d’entrants com ara crema de carbassa amb llavors de carbassa crunch, formatge de cabra amb crudités i tomàquet crunch o la terrina de foie amb pera Gummy. Els ingredients estan presentats en bosses individuals i envasades al buit per a la seva òptima conservació.

Vins Palomo Cojo, un vi rodó i equilibrat

Palomo Cojo es un vi 100% Verdejo de la DO Rueda embotellat per Bodegas Álvarez y Díez.

Nota de tast: Color palla brillant amb rivets verdosos; aroma fresc, fruita, herbes, varietal, cítrics; en boca és fresc, saborós amb fruita i bona acidesa, i en conjunt és rodó i molt equilibrat.

Collection Blanc 2013. Perelada

Elegant cupatge de Chardonnay i Sauvignon Blanc parcialment envellit en bóta d’acàcia. Amb una etiqueta molt gràfica inspirada en la col·lecció del Museu del Vidre del Castell de Perelada, es tracta d’un vi de color groc brillant, amb aromes de fruites dolces i tropicals sobre un fons de fines i delicades notes procedents de la seva criança. En boca és rodó, fresc, equilibrat i envolupant. És intens i complex, amb un final molt llarg i expressiu. Destaca la seva complexitat i personalitat úniques.

Oli Oli pur

Oli Primum de La Chinata, mestres oleícoles des de 1932. És un oli en branca, sense filtrar, que s’embotella tal com s’obté de l’almàssera, de manera que durant el procés de decantació podria produir-se un lleuger dipòsit en el fons de l’ampolla (signe de puresa). Resulta exquisit acompanyant preparacions calentes com són els peixos i els vegetals.

ACTU

ALI

TAT

COL·

LEG

IAL

elg

esto

r

2120

CULT

UR

A

CULTURA

El Departament de Cultura del Col·legi de Gestors va oferir el dissabte 15 de març passat una visita cultural, organitzada per l’associació sculpture network, que va girar a l’entorn del reconegut pintor i escultor Robert Llimós (Barcelona,1943), Premi d’Arts Plàstiques per la Generalitat de Ca-talunya (1994). El grup va visitar dues escultures públiques: Marc (1997) a la Vila Olímpica, i el

conjunt Miraestels (2010), al Maremàgnum, a la rambla de Mar. Tot seguit, al taller-estudi de Ro-bert Llimós, es va poder visitar la seva galeria, on l’artista ens va explicar les diferents etapes de la seva obra (figuració, abstracció, conceptualisme) i el seu projecte actual amb el qual s’ha dedicat els 5 darrers anys, resultat d’una experiència molt singular d’un viatge al Brasil.

Visita a l’estudi-taller de l’artista Robert Llimós

serveis

Aprofiteu el valor de la vostra marca

Servei d’Atenció al Col·legiat Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

El Col·legi al servei dels seus col·legiats.Per tal que no t’hagis d’esperar i oferir-te una atenció immediata, concerta la teva cita prèvia.

El GEstor AdministrAtiu Es difErEnciA Amb lA GA

El podEu GAudir dE mAnErA GrAtuïtA, durAnt sis mEsos

Com a Gestor Administratiu us identifica la vostra pròpia marca: la GA, símbol de professionalitat, quali-ficació i especialització en assessorament i gestió.

Entre tots hem aconseguit l’objectiu que persegueixen les millors marques del mercat, associar al nostre sím-bol de la GA uns atributs qualitatius que, entre d’altres, podem destacar: serietat, confiança, modernitat i dinamisme que ens diferencia d’altres professionals i ens identifiquen davant la ciutadania i les administra-cions.

Per reforçar la vostra marca i posicionar la professió, el Col·legi va crear una campanya publicitària planifica-da en diverses dates dels mesos de març i abril.

L’anunci “Oblida’t de la paperassa” es va emetre a 8TV,aTV3ia3/24enhorarisdemàximaaudiència,coincidint amb programes estrella de la cadena.

Per primer cop, a més, l’anunci es va veure a la te-levisió del metro, a través d’aquest canal el nostre missatge va arribar a molta més gent.

Si encara no heu utilitzat la GA, us facilitem les Nor-mes d’ús, el Manual d’Imatge Corporativa i el logo-tip en el format que necessiteu per aplicar-la.

Podeu sol·licitar-ho per e-mail al Servei d’Atenció al Col·legiat sac@gestors.cat o bé trucar-nos per telèfon.

Ara podeu provar el Software gratuït de SIGA, Serveis Integrals de Gestors Administratius, durant sis mesos.

Un Pack de programes informàtics, especialment dissenyat per a Gestors Administratius i que preveu diverses àrees per atendre les necessitats d’una Gestoria.

SG21 format per: OSI, Nòmines i Seguretat Social, Comptabilitat, Facturació i Renda.

Estrangeria: Sistema Expert en Gestió del Coneixement, que acompanya el gestor en qualsevol tràmit d’estrangeria amb totes les casuístiques possibles.

Expedients: Permet realitzar la tramitació i l’exportació dels expedients a plataformes telemàtiques, entre d’altres els referents a vehicles.

Podeu gaudir i conèixer cadascun dels programes de manera molt senzilla, nomes cal que ho sol·liciteu per e-mail a sac@gestors.cat, per tal que us facilitin la sol·licitud corresponent.

www.gestors.cat

Més avantages: software especialitzat per al vostre despatx