RTt4rTl>J^L>> '

Núm. 428 Any XXXVI

LA NOSTRA HISTÒRIA

EIs serveis públics a començaments del segle XIX

L'abastimentdel pa, Ia sal i el manteniment dels pousEl dret de venda de pro-

ductes de consum i alguns ser-veis públics eren, al comença-ment del segle XDC i des debastants anys enrera, una prerrogativa que concedien elsajuntamens i que contracta-ven amb particulars per unescertes quantitas de diners.

Alguns tipus d'aquestscontractes foren quests:

E L P AA Ia vila de Montui'ri del

Regne de Mallorca, a dia 5 degener de 1799, estant reunitsa Ia sala i escrivania universalde Ia present vila els senyorsque componen l'Ajuntament,comparegué davant els es-mentats Antoni Ximenis Interessant postal captada a Ia Paça Major de Ia vila, cap ah anys vint del segle actual.

oficial saig i pregoner, i donà relaciód'haver rematat a favor de Gabriel Mas-caró l'obligació de l'abastiment del papertanyent a aquest terme de Montuïri,pel preu de deu lliures, quinze sous com^ menor postor i amb les obligacions ipactes previngunts a l'albarà, que sónque aquest abastiment durarà tot un

any i així finirà dia 5 de gener de 1880,però haurà de pastar el pa de bona qua-litat, per6 que no ha de mancar pa mésde tres hores, tot baix Ia pena de treslMures per cada vegada que es trobaràen frau.

L'expressat Mascaró comparegué iacceptà Ia sobreexpressada obligacióamb els pactes continguts i ho firmàessent testimonis per a dit fi requerits.Joan Cerdà, fuster y Antoni Ximenis.

L A S A L

A Ia SaIa Consitorial de Ia vila deMontuïri, als onze dies del mes de no-vembre de 1801, estant congregats ilegítimament convocats el magnífic donRafel Manera de l'Ullestrar, baile real,

PORTADA

P L A Ç A V E L L A

Molts d'indrets del poble ofereixentan belles perspectives com aquestaq~j.e es pot contemplar des d'un angle

de Ia Plaça Vella

els honors Joan Miralles, Francesc Van-rell, Joan Cerdà, Bartomeu Manera deIa Costa, regidors actuals, Joan Bautista

Mas, diputat del comú, amb intervenciód'Antoni MiraUes, síndic personer,comparegué Sebastià Mascaró, actualsaliner de Ia present vila i digué que ano ser que aquest Ajuntament h' permetivendre Ia sal a uns doblers més cara peralmud que fins al present l'ha venuda,renunciava a tal ocupació de sah'ner ique el mateix Ajuntament nomenàs pertal el subjecte que bé Ii paresqués, motiupel qual l'esmentat Ajuntament acordà"nemine discrepante" que no consen-tien Ia puja de sal que pretén dit Mas-caró i que sempre que aquest no volguésperseverar en vendre-la al preu de 4 1.per almud com ho ha practicat fins alpresent, que es nomenàs un altre saliner,i el citat Mascaró expressà que no con-sentia en vendre-la a dit preu de 4 1. ique pel mateix motiu renunciava comhavia dit, a l'esmentada ocupació i elmateix Ajuntament nomenà per saHnerd'aquesta vila Gabriel Roca amb ekprivilegis que gaudeixen semblants sub-jectes i l'obligació de tenir sal per a l'a-bastiment de Ia vila baix les penes a notenir-la que fins al present s'han obser-vat i havent comparegut el nomenatGabriel Roca digué que acceptava iacceptà dit nomenament de saHner is'obligà a mantenir dita vila de sal a

raó de quatre sous i quatre doblers peralmud i de Ia manera referida l'atorga-ren i firmaren dit honorable Ajunta-ment.

E L S P O U S

A Ia vila de Montuïri del Regne de.MaUorca a dia 5 de gener corrent de1799, estant reunits a Ia SaIa Consisto-rial de Ia present vila de Montuïri els se-nyors que componen l'Ajuntament,comparegué davant els esmentats Anto-ni Ximenis oficial saig i pregoner i donàrelació d'haver rematat l'obligació demantenir els pous comuns d'aquesta vilade Montuïri a favor de Joan Cerdà,fuster, pel preu de deu Uiures, quinzesous per un any que comença el diad'avui i acabarà el mateix del pròximany, amb les obligacions contingudesque són les de tenir corrent tot l'any acada pou, dos poals bons i tota Ia resta icas de passar dos dies sense tenir-los-hicaurà en Ia pena de deu sous per cadavegada que s'hi trobarà, i quan deixi elspoals tendrà l'obligació de deixar-ne dosde nous i els demés de rebut.

I l'esmeritat Cerdà comparegué i ac-ceptà l'esmentada obh'gació amb els pac-tes continguts i ho firmà essent testi-monis per a dit fi requerits GabrielMascaró i Antoni Ximenis.

Guillem Mas Miralles

OPINI Ó

DEL FUTBOL I LA VIDA ELQUEDIRANDiuen els experts que el futbol d'ara no és com el d'en temps primer.

Avui, per cada jugada bona que veus, n'has de presenciar vuitanta dedolentes, sovint els jugadors van més a Ia caça del contrari que no apassar i centrar Ia pilota.

Temps enrera —diuen— el futbol esjugava amb el cap, fent servir elspeus; avui moltes vegades aquest esport esjuga sense cap ni peus: són pi-lotes a l'aires, xuts a fora, corregudes sense to ni so, jugadors lesionats,gent p'en terra.

Sembla que Ia principal raó de fons no és ni Ia mancad'entrenament,ni Ia planificació; tampoc no és Ia manca de tècnica ni de preparaciófísica; Ia causa primordial del desgavell futbolístic és haver oblidat queen el camp no juguen una persona, ni dues, ni tres, sinó onze; és a dir. totun equip en el qual cadascú té una lloc assenyalat i una tasca per fer.L'individualisme i el llui'ment personal són els causantsque en el terrenyde joc hi hagi 22 protagonistes quan només n'hi hauria d'haver dos: elsequips contrincants.

El futbol, com molts d'altres jocs, és un esport que està pensat peresser jugat en equip; les millors jugades són les que resulten d'una bonacombinació de centres en els que hi han intervengut tota una sèrie dejugadors que, renunciant al llui'ment personal, han sabut cedir Ia pilota aun altre company i a ixíofer i r un futbol elegant i un partit de classe icategoria.

Dins Ia vida de cada dia passen "dos doblers de Io mateix' ; hi hatasques —a un Ajuntament, Associació de pares, Parròquia, empreses,etc.— que no es poden fer en solitari, sinó en solidari i en equip. EIs bonsresultats del treball no provenen d'un esforç titànic realitzat per una solapersona, sinó de Ia tenacitat, constància i labor feta en equip, amb esperitde corresponsabilitat i entrega, de cara a l'eficàcia.

Hi ha certes coses i moltes activitats i feines que requereixen Ia partici-pació de tots, perquè les coses que es fan en solitari, decara al protago-nisme personal, sovint solen sortir un bunyol, com passa freqüentmentamb el futbol actual.

Andreu Genovart

L'altra cara ben distinta de Montuïri, vista des d'Es Dau

A Montui'ri i a Ia majoria de poblesdel nostre país es troben diferents per-sones que es desviuen, treballen, s'esfor-cen per dur endavant una tasca concreta0 una empresa determinada; les quals,d'una manera més o manco directa, re-percutiran en bé detota Ia comunitat, Jaque des d'un o altre angle Ia majoria se'nbeneficia en el present o en el futur.

Mentrestant els altres, Ia immensamajoria, romanen immòbils; uns obser-vant i altres criticant o cercant el cairenegatiu d'aquella obra, i si no el troben,se l'imaginen. Pocs, quasi ningú.s'esforçaper donar una mà, per ajudar desinteres-sadament aquella persona i fer-li costat.

¿Quantes empreses hi ha a Montuïrique s'aguanten gràcies a Ia generosaaportació d'un redui't nombre de per-sones? Poques. Creim que no és oportúcitar-ne cap, Ja que tothom qui vol com-provarà que dins el nostre poble hi haentre una i dues dotzenes de personessobre les quals hi descansa una empresaconcreta. I aquests pocs homes i donesque tant hi aporten, no cerquen o nohaurien decercarel llu'íment personal niel profit econòmic.

Es ver que d'aquests n'hi ha que sóncompresos i degudament considerats.Altres, en canvi, romanen despreciatsper uns, infravalorats per altres o obli-dats per Ia majoria.

Massa vegades contemplam una per-sona que es mou, s'esforça, treballa finsque arriba un moment en què es cansa1 decideix abandonar aquella obra, club,associació, entitat... Després altres per-sones se'n lamenten. Són aquelles.queno varen oferir el seu suport en el mo-ment de necessitat.

Qualcú dirà que no tots serveixen pera tot, però també és cert que si no es mi-ràs tant Ia ideologia, el caràcter, les qua-litats, les mancances... de Ia personaconcreta que té Ia responsabilitat, serienmés els qui recolzarien aquestes bonesempreses que hi ha i hi podria haver aMontuïri.

Es massa sabut que un bon grapatdels qui tenen qualitats per prendre"les riendes" no les volen agafar, ni volen "empènyer" i rebutgen Ia sevacooperació sds "pel què diran" eisaltres- Onofre Arbona

DE MONTUÏRI

" P E R S O N A D E L P O B L E "

Maria Mesquida Miralles, «Rabent"Peça fonamental en el funcionament del menjador de Ia Tercera Edat"

Per segon any consecutiu h nostra revista respon a Ia convocatòriade l'Associació de Ia Premsa Forana presentant una persona del pobleque no sigui un personatge famós, que faci una labor positiva i eficaçen bé del poble i que mai no hagi rebut cap premi, distinció o reconei-xement púbUc.

Recordam ak nostres lectors que l'any passat presentàvem el testi-moni viu de N'Aina Socias "Vermell". Enguany Ia persona escoUida—per cert sense cap tipus de discussió— ha estat altra volta una dona:Maria Mesquida MiraUes "Rabent".

Activa, servicial, emprenedora, alegre, són quah'ficatius que d'entra-da i d'alguna manera ens poden ajudar a definir Na Maria "Rabent"(així Ia coneix tothom), Ia cuinera del menjador de Ia Tercera Edat.

La trobareu tots els matins dins Ia cuina de "Ca Ses Monges"aguiant per a més de cinquanta persones (d'aquestes te meitat dinenal menjador; a les altres se1s porta el dinar a ca seva). Na Maria elaboraun menú diferent per a cada dia de Ia setmana, menú que es posa aenrengar de bon matí ajudada per Na CataUna MartoreU Sastre i algu-nes dones voluntàries de b Tercera Edat, a fi de tenir-lo enflestit amigdia i així poder-lo distribuir per les cases dels impossibUitats.

UN POC DE LA SEVA VTOA

Maria Mesquida Miralles va néixer a Montuïri el 13 de desembre de1941 a migdia. Es va casar amb Gabriel Febrer Mestre el 3 de febrer de1964, i enviudà el setembre de 1984. @in Biel morí d'accident a Iacarretera). Te una filla que nom Maria Franciscà.

A Ia tardor del mateix any (1984) es posà en funcionament el men-jador de Ia Tercera Edat. El Patronat, vist el bon curriculum de NaMaria en Ia professió cuHnària, l'elegí com a cuinera oficial delmenjador.

Després de quatre anys hem de dir en honor a Ia veritat que MariaMesquida és una bona professional i l'ànima del menjador. A més depersona ben arromangada, té un caràcter bo i trempat: sap com trac-tar les persones (les entén i duu molt bé) tenint per a cada una d'ellesles paraules sempre justes i adequades. Es una dona de bon humor quesap encaixar les bromes i, degut al seu esperit jove, tant h és anar a;omprar com escurar, aguiar com distribuir el menjar amb Ia furgo-neta;sempre està disponible i a punt.

»

HA ACONSEGUIT QUE EL MENJADOR SIACOM UNA FAMÍLIA BENAVINGUDA

ES UNA BONA PROFESSIONAL IN'ÉSL'ÀNIMA

"TE UN CARÀCTER BO I TREMPAT"

"MOS TE A TOTS DINS SA BUTXACA "

TaI vegada aquest és el motiu pelqual ha trobat una col.laboració exem-plar entre les mateixes dones de Ia Ter-cera Edat que acudeixen al menjadori que de manera voluntària Ii ajuden aacabar el dinar, posar y llevar taula, etc.

Creim que no és adular si afirmamque Na Maria ha aconseguit que el men-jador de Ca Ses Monges sigui com unafamüia ben avinguda on es riu i es fanbromes, on hi regna un esperit juvenili de germanor. Ningú diria que aquellmenjador fos de ía Tercera Edat

DOS MATREWONIS OPDMEN

Amb Ia pretensió de ser objectiusi per tal d'oferir una informació méscompleta, hem volgut polsar l'opinióantre algunes de les persones que dià-riament acudeixen al menjador de IaTercera Edat, perquè ens donassin elseu parer sobre Na Maria. EIs primersen fer-ho han estat Maria Garau Mi-raUes i Bartomeu Garcias Sastre, ma-Mmoni:

-¿Quina quaHtat destacaríeu rr;es

de Na Maria?-"Sa bondat i es seu caràcter: fa

cas a tothom i sap sa manera de trac-taracadaun".

-"Jo —afirma l'amo En Tomeu"Mosson"- vaig fer una glosa alabantIo bona cuinera que és; si Ia perdíem noen trobaríem una altra com ella".

El matrimoni format per Melcion Ni-colau Servera i Margah'da Cerdà Mirallestambé exposen el seu parer:

-"De Na Maria -diu l'amo En Sion-<;empre n'haurem de parlar a favor. Mos

DE MONTUÏRI

" P E R S O N A D E L P O B L E "

"Aquesta dona ha estat Ia peça fo-namental perquè funcionàs el menja-dor. Muntar una estructura aixf ésbo de fer, Io difícil és mantenir-la. NaMaria és Ia persona ideal i les seves vir-tuts estan a Ia vista començant per Iasenzillesa; no dóna importància a Io quefa, té molta vista i una vivor naturalque Ia caracteritza; és capaç d'intuirles coses i guardar-les així com toca,amb molta discreció. El Uoc que ocu-pa ás molt difícil però eJüa té moltapersonalitat; tal volta les circumstàn-cies familiars l'han obMgada a afron-tar Ia vida amb valentia, això potserH hagi ajudat a desenrotllar aquestalabor humana i social. Per altra bandaNa Maria no mena gens de por a Iafeina, en fa molta i ben feta, hi tégust".

El President del Patronat de IaTercera Edat acaba dient: "Crec queheu encertat amb aquesta elecció,perquè les grans personah'tats sónaqueUes que fan una feina caUada ique no és vista. Na Maria és una d'a-questes persones; per això crec queés important que algú Ii reconesquiaquest mèrit".

Voldria acabar el reportatge sobreaquesta persona popular amb una glosade les moltes que fa l'amo En MiquelMassanet 'Tarri" enelmenjadorde"CaSes Monges". Està dedicada a Na Maria.

té a tots dins sa butxaca i fa uns platsmolt bons, especialment s'aguiat ambpilotes".

Madò Margalida és una de les que elsmatins ajuda aNa Maria a Ia cuina i ensdiu: "Ho du molt bé an això, ho sap fertot; sap tractar tothom, sempre estàigual, de bonhumor".

Hem volgut transcriure les paraulesdels consultants amb tota fideHtat iexactitud com a testimoni del valor il'estima en què és tinguda Na Mariapels qui freqüenten el menjador de "CaSes Monges" i creim poder afirmar, sen-se por d'equivocar-nos, que a qualsevolque haguéssim formulat aquesta pregun-ta, les respostes haurien estat les matei-xes; si no ho feim és per no allargarexcessivament aquest reportatge.

OPINIÓ DEL PRESroENTDEL PATRONAT

Al que sí ens ha semblat que po-díem demanar Ia seva opinió sobre elmateix tema, com a testimoni quah'-ficat, és a Joan MiraUes Julià, Regidori President del Patronat de Ia TerceraEdat que, per raó del seu càrrec, ha detractar molt amb Na Maria Mesquida.En Joan s'expressava aixf:

De glosador no pretencperquè mai no ho som estat;som de sa Tercera Edat,i ara m'he proposatsaludat amb humüdata Na Maria "Rabent",que és sa dona més atentnoble i servicient <que Déu ha principiat.

Jo puc dir en veritatque dins es nostro poblati onsevulla hagi anattothom d'eUa està content;se mereix un monumentdamunt un altar sagrat.

Andreu Genovart

Concurs Literari - ArtísticORGANITZEN: Comissió de Cultura de l'Ajuntament

Bona Pau

PATROCttïA: ConseU Insular de MaUorca

COL.LABOREN: Col.legi Públic "Joan Mas i Verd""La Caixa"

PARTIQPEN:

TEMES:

Alumnes de Ia 2a. Etapa d'E.G.B. •

a) Dibuixos al natural de racons històric-artístics de Montuïri.

b) Recerca històrica sobre els raconshistòric-artístics de Montuïri.

c) Text Uiure relacionat amb un motiuhistòric-artístic de Montuïri.

ENTRE VIS TA

Antoni Cerdà Verd, "Poeto"Va' t r e b a l l a r durant 40 anys en el tren

En Toni Cerdà Verd, "Poeto" ésun home seixantí que ha dedicat Iamajor part de Ia seva vida -més dequaranta anys— fent feina al tren.Tota una existència i molts de recordsper contar.

—¿Quina classe de gent viatjava amb eltren?

-Gent de pertot, de totes les cate-gories, rics i pagesos.

-¿Quins dies anava més ple?-Generalment els dissabtes.

-¿Quins eren els trajectes?-La línia de Felanitx, que era Ia que

passava per aquí, feia Palma, Pont d'In-ca, Marratxí, Santa Maria, Santa Eugè-nia, Algaida, Montui'ri, Porreres, Can-teres i Felanitx.

-¿Hi havia trens de mercaderies?—Sí; un temps n'hi havia un cada

dia, encara que a temporades sols n'hihavia dos a Ia setmana. Eren trens ambvagons de carrega, uns tapats i altres des-coberts, estirats per Ia màquina decarbó.

— ¿Recordau alguns accidents?-En tant de temps n'hi ha hagut

molts. Record un pic a Algaida, unesal.lotes que anaven a colh'r oh'ves, unava caure. En una altra ocasió, devoraSon Palou, un tren va pegar a un carro,Ia bístia va escapar i els amos esvarenferir. Una vegada a Santa Maria el trenva matar un mosso.

— ¿Què valia el billet per anar aCiutat?

—Totd'una valia set pessetes, desprésset i mitja. Però va arribar a costar cincduros.

— ¿Quants d'anys teníeu quan co-mençàreu a trebaUar?

—Tenia desset anys i mig. Record queera dia 10 d'octubre de 1938, en plenaguerra civil.

-¿Quants d'anys hi vàreu trebaUar?—Quaranta anys i "pico".

—Com vàreu entrar a trebaUar en elmón del tren?

—Mestre Pere Arbona, un capatàs,em va ajudar. En el tren hi trebaUaven

El tren que passava per Montui'ri va funcionar durant 70 anys

Hi arribaren a treballar 20 montui'rers

Quan no hi havia carbó, Ia màquina marxava amb estelles

Durant molts d'anys, es veren passar per l'estació de Montui'ri velles locomotores.com aquesta

joves i veUs perquè els altres, els qui te-nien de 18 a 30 o més anys, eren a Iaguerra. Això era en temps del Moviment.

—¿Era una feina pesada Ia vostra?-La meva no. Em cuidava de Ia línea

de telèfon i de pintar. Feia feina quasisempre tot sol. De totd'una vaig ferfeina a Ia brigada.

—¿Recordau alguna vegada en què eltren portàs algun passatger important?

—Sí. Quan no hi havia cotxes, el rei iel governador tenien un cotxe especial"saló".

—¿Com eren les estacions?—Estaven més o manco bé. També hi

havia una vivenda per al "jefe".

-¿I el tren, interiorment, com es-tava?

-Hi havia vagons de primera i de se-gona. EIs de primera tenlen seients en-coixinats. EIs de segona eren de fusta.CaI dir que Ia carbonissa molestavamolt.

— ¿Quantes hores treballàveu al dia?-Vuit.

- ¿Teníeu dies Uiures?-Si;els diumenges.

— ¿Què ens podeu contar més delvostre treball?

-La meva feina era còmoda. Arribà-rem a ser 900 empleats, encara que a Iadarreria sols érem 300. Ara n'hi ha de

NOTICIARI LOCAL

NOVA "FESTA DE CARRER"

De Ia mateixa manera que els veïnsde "Na Pai'ssa" un dels darrers dissabtesde Juliol organitzaren una "festa de car-rer", aquesta vegada han estat els de Iabarriada d'"Es' Molinar" els qui munta-ren el dissabte 17 de setembre Ia "seva"berbena, tancant el carrer i convidanttothom qui volgué, a menjar coca de lesmés de seixanta que ells havien fetes. Iqui volgué, també pogué ballar als sonsdel conjunt local "Sa Por".

El Patronat de Música de Montuïriens prega que donem les gràcies als veïnsdel MoUnar i de Na Païssa per cedir-losel bar de les festes dels seus barris.

Gràcies a eUs s'han ingressat 61.000pessetes de Ia festa de Na Païssa i28.000 de Ia festa d'Es Molinar, lesquals serviran d'ajuda per pagar els pro-fessors de l'Escola de Música.

QUAN EL TREN PASSAVA PERMONTUi'RI

80 a 90. En aquell temps de Montuïriérem uns 20 que hi treballàvem.

— ¿Quin temps durava el trajecte?—D'aquí a Palma s'emprava una hora;

i d'aquí a Felanitx, mitja.

- ¿S'espenyava?—Els trens s'espenyaven bastant.

-¿I les senyals, com eren?-No hi havia semàfors, sols rètols.

A Ia carretera, devora l'estació, hi haviaun guardabarrera que posava les ca-denes.

- ¿Quin era el combustible?—Les màquines anaven amb carbó.

Però quan no n'hi havia, marxaven ambestelles. EIs homes arrabassaven oHveres.Per això anava més a poc a poc.

Avui, a Montuïri, el tren ja sols és unrecord. Per Ia nostra part direm que Iainauguració del tren que passava perIa vila, es féu el 7 d'octubre de 1897 i vafuncionar així durant 70 anys. Ens constaque Ia línia d'Inca ja s'havia inauguradael febrer de 1875 i encara ara roman.La darrera vegada que el tren passà perMontuïri fou el 31 de desembre de1967.

Maria CerdàMa. Antònia Rigo

RESTAURACIÓ DE LA CREU DE SON RAFEL MAS

Fa cosa de dos anys,segons pareix (mai nos'ha sabut exactament),un camió fent una ma-niobra tomà un braç deIa creu de Son RafelMas, del segle XVI. Lapeça rompuda fou guar-dada a l'Ajuntament, elqual demanà ajuda a IaComunitat Autònomaper restaurar-la, encaraque sembla que no s'ob-tingué cap resposta.

Des de BONA PAUen algunes ocasions s'hainsistit en Ia necessitatde Ia restauració d'aques-ta històrica creu. No famolt, Ia Comissió del Pa-trimoni encarregà un es-tudi i pressupost al mon-tuïrer Francesc Isbert, es-pecialista en restauració,el qual realitzà l'encàrrecde Ia Comissió i en a-quest moment està duenta terme Ia restauracióque té un pressupost a-proximat de 75.000 ptes.

La fotografia mostra els bastiments i Ia columna que sosté el peu de Ia creu.

DEFICIÈNCIES TELEFÒNIQUESI ELÈCTRIQUES

Durant el dissabte i diumenge, dies 17i 18 de setembre passat, Ia vila va quedarincomunicada telefònicament amb l'ex-terior. Des de Montuïri no es podia co-municar per telèfon amb fora poble nide l'exterior amb Montuïri. SoIs erenpossibles cridades dins Ia vila.

Desgraciadament són freqüentsaquestes deficiències al Uarg de l'any, endies de tormenta o pluja forta. Ensconsta que una persona de Montuïri esva haver de desplaçar a Sant Joan perpoder fer des d'una cabina unes crida-des urgents.-

*Igualment, amb.l'arribada de les tor-

mentes de setembre es produïren tambéles primeres apagades de llum. I tememque, ara que acaba de començar Ia tar-dor, tornin a repetir-se. Voldríem quetant GESA com Ia telefònica mÜlorind'una vegada per a sempre el seus serveis.

ESCOLAD'ADULTS

En combinació amb el programa dIa Mancomunitat d'Es PIa i Ministeid'Educació i Ciència, l'Ajuntamenva convocar Ia matrícula per a PEscold'Adults, Ia qual haurà començat a furcionar a principis d'Octubre a l'edificde Ca Ses Monges, ara propietat muncipal.

S'han pogut formaHtzar inscripciónen els cursos de graduat escolar, alfabctització, certificat d'estudis, prova d'accés a Ia universitat, cuina, confecciccatalà, així com altres taUers.

f

DISCANUL·LAT

Receatment, el disc que prohibentrar a Ia Plaça Major ak vehicl<procedents dels carrers Vanrell i d'IMig, ha esta anul.lat.

Creim que haurà estat una bormesura, que els conductors agraïran.

DE LA CASA DE LA VILA

L'AJUNTAMENT INFORMA

"X FIRA DE SA PERDIU" i "Ia DE CAÇA"

Dins un ample programa en e! que hi figuren a més de les tradicionals expo-sicions, el "I Campionat de Caça, modalitat 'San Umberto'", el "Campionat deBalears de Ca Eivissenc", una "Gran tirada de Coloms", interessants taules rodo-nes i una "Caceria de perdius, faisans i coloms; els dies 2, 3 i 4 de desembre se

celebrarà Ia "X Fira i mostra de sa Perdiu" i Ia "I Fira de Caça".

Enguany i coincidint amb Ia cele-bració de Ia "X Fira i Mostra de sa Per-diu' se celebrarà també Ia "I Fira deCaça de Mallorca' .

Aquest esdeveniment tendrà lloc elsdies 2, 3 i 4 del proper desembre is'emmarcarà dins el programa oficialde "Sa Fira" de Montui'ri. El seupressupost passa els cinc milions depessetes.

L'èxit obtingut per espai d'una dè-cada a animat a l'Ajuntament, a Ia So-cietat de Caçadors i a l'Associació deCaçadors de Perdius amb reclam amontar una original fira dedicada a Iacaça a fi "d'intentar donar a dit esde-veniment un caràcter cultural i eco-nòmic i, d'aquesta manera, donarsortida a les més de 30.000 llicènciesde caça amb què compta Ia nostraComunitat Balear".

Encara que Ia "I Fira de Caça" ocu-pi bàsicament els esmentats dies 2 , 3 i4 (divendres, dissabte i diumenge) dedit mes de desembre, s'han programataltres activitats a nivel insular durant elprecedent mes de novembre. Es peraixò que s'ha convocat el "I Campio-nat de Caça, modalitat San Umberto"mitjançant Ia disputa de tres proves,els dies 6, 13 i 20 de novembre en elspobles de Muro, Santa Maria (o Po-llença) i Montui'ri, respectivament.A més, el diumenge anterior a sa firahi haurà Ia tirada de coloms "colom-'>aire', i també s'hi podrà afegir Iacelebració del campionat de Balearsde ca eivissenc, Ia convocatòria delqual encara no està, de moment,dictaminada.

TRES DIES DE FIRA

El divendres 2 de desembre, a les 8de l'horabaixa, està prevista Ia inaugu-ració de Ia "I Fira de Caça", Ia seu de

Ia qual estarà en un pavelló cobert queexpressament haurà construit "Ifebal"a Ia pista poliesportiva d'Es Dau.Aquest pavelló cobert ocupa més de Iameitat del pressupost ferial, el qualoscil.larà a l'entorn dels cinc milions imig de pessetes.

Per a Ia nit d'aquest primer dia estàanunciada una taula rodona amb eltema "Races autòctones de cans decaça i veterinària".

Dos actes destaquen el dissabte 3 dedesembre: Ia "Cacera de'perdius, fai-sans i coloms" i Ia taula rodona a les 8del vespre sobre el tema"Sistema decaça i repoblació de Ia perdiu". L·iter-vendran Félix Pérez Pérez, catedràticuniversitari de veterinaris de Madrid iJoan Delibes (fill del mestre de Ia nar-rativa moderna castellana Miquel Deli-bes, autor -^ntre altres— de Ia novel.la"Los Santos L·iocentes"), el qual ésdirector de Ia revista "Trofeo". Enaquesta taula rodona també hi hauràrepresentació de l'Associació d'Armersi de Ia Petita i Mitjana Empresa, Ia qualdisposarà de cinc o sis ' stands" en elpavelló de Ia fira.

Diumenge dia 4 de desembre serà eldia de "Sa Fira de Montui'ri". Aquestdia hi haurà tots els actes pròpis de"Sa Fira". També se celebrarà Ia "XFira de sa Perdiu a Mallorca", tal comve essent habitual aquest primerdiumenge' de desembre. Per altra parthi haurà també l'exposició dels cansguanyadors dels diferents concursos.El pavelló cobert de Ia "I Fira deCaça" romandrà obert durant tot eldia; i a les cinc i mitja de l'horabaixa esfarà l'entrega dels diferents trofeus pera continuar després un fi de festa.

EXPOSITORS

Dins l'edifici cobert d'Es Dau i du-rant els esmentats dies 2, 3 i 4 de de-

.&

^DIU

^sss^sembre es podran visitar els nombro-sos "stands", tots ells relatius al temamonogràfic de Ia caça. De moments'han confirmat els "stands" decuina de caça, literatura de caça, armesde caça antigues, articles tradicionalsde caça, literatura de caça, cartutxos,escopetes, complements de caça, Con-selleria d'Agricultura, Societat de Ca-çadors de Montui'ri, revista "Caza yPesca", revista "Trofeo", revista "Fe-dercaza", Federació Balear de Caça,"Perdices Altube, S.A.", clínica decans, menjar per a cans, explotacionscinegètiques i exposicions de treballssocials de societats federades. A l'ex-terior hi haurà dues exposicions decans de raça per a caça, una de viversde cans que hi ha a Mallorca i unaaltra de Ia península.

OBJECTIUS CULTURALSI ECONÒMICS

La "I Fira de Caça", Ia qual comptaamb les subvencions de l'Ajuntamentde Montuïri i el patrocini de Ia Conse-lleria d'Agricultura del Govern Baleari del Consell L·isular de Mallorca, pre-tén tres objectius fonamentals: "Lapotenciació socio-cultural de Mon-tui'ri", "Ia mentalització cultural delcaçador", i "l'altemativa de zonesagrícoles rurals".

Figuren com a caps de l'organitza-ció i responsables, Joan Antoni Ramo-nell Amengual, Batle de Montui'ri,Joan Beltran Solivellas, President deIa Societat de Caçadors de Montui'rii Joan Miralles Julià, President del'Associació de Caçadors de Perdiusamb reclam de Balears.

ALS QUATRE CANTONS

OBPHBSt;O0©

... es mes passât En Xerrim se passa.En aquest pas, aviat mitja revista estaràdedicada an es "S'ha dit que..." '>

-oOo-

... En Xerrim, per sa seva part, accep-ta aquesta crítica -per això en aquestnúmero voldrfem esser més breus i pon-derats (veurem si podrà ser)- i tambéadmet totes ses enhorabones rebudesper tot "lo" que va sortir es mes passat.

-oOo- _o0o_

... No tenim consol. Dia 13 de setem-bre tothom bufava i comentava: "quinacalor que fa, sa brusca de dilluns encaraho ha encès més". L'endemà, dia 14, samajoria amb jaquetes posades deia:"quin fred que fa, és que ha vengut totde cop". No hi havia tant per tant.

-oOo- -oOo-

... qui tenia motiu de bufar i tremolarera es bargantell que a altes hores desa nit feia brunyir sa moto per davantcas batle, amunt i avall. En Ramonellacabà sa paciència i va recórrer a ses tàc-tiques pedagògiques tradicionals: pegàtirada a un poal d'aigua i Ia tirà sobrees motorista. Sa història no acabà aquí.Llavors es batle pujà cap a plaça perveure qui era es subjecte, però qui vaveure i sentir va ser son pare de s'al.lotque Ii va transmetre en directe totquant havia de dir.

-oOo-

... s'Ajuntament ja prepara es progra-ma de Sa Fira. Aquesta vegada s'hi haposat amb temps. Es una bona manerad'evitar es desgavell que hi haguéamb so de ses festes de Sant Bartomeu.

)Oo-

... sa vegada que n'Amador Bauzàha anat amb sos peus més alts, va serun dimarts i tretze quan sortia de s'A-juntament amb un xec firmat amb unvalor de prop de dos milions i mig depessetes. L'home va estar a punt defer una "burrada", però va reaccionarpensant que es doblers que eren de"Ràdio Murta" no el podien fer feliç,a ell, i acabà ingressant es talò a sa lli-breta corresponent.

^)Oo-... no hi havia qui aguantàs es perfum

que se sentia es vespres d'estiu, a Plaça,quan passava es camió des fems. Toteren flastomies, llamps i pestes que Iienviaven es qui tan plàcidament estavenasseguts davant Can Pieres. Vos assegur_que n'hi feien de lloc!

-oOo-... aquestes "oloretes" fins i tot forérï

motiu que un diari de Ciutat en publicàsuna ben documentada "carta al direc-tor" d'un montui'rer indignat. I hi pega-va fort, contra es responsables!

—oOo-

... però... s'ha de dir tot: si es quitreuen es fems, en lloc de fer-ho dinspoals (com és sa majoria) tenguessin sadelicadesa de posar-los dins bosses deplàstic, fermades, no sols facilitarien safeina an ets homes des camió —que ja ésmolt—, sinó que també se suprimirienses males olors que "embafen" quan unhi passa per devora.

-oOo-

... sa gent jove montui'rera dèmana:¿Què passa amb so "Local Jove"? ¿Perquè s'espera tant que hi hagi una perso-na encarregada i que doni vida an es lo-cal i organitzi ses possibles activitats?

-oOo-

... es diumenge següent a ses plugesde setembre, no se podia trescar per capcarrer que no sentissin una oloreta decaragols... que hauria fet rompre esdejuni a un sant. Hi ha que veure Iosaborosos que són aquests inofensiusi banyuts animalets!

—oOo-

... no hi ha dret que per part de s'A-juntament o municipals o Guàrdia Civiles permetin tanta velocitat o renous ex-cessius a ses motos, sobretot en Es Dau.Qualque dia hi haurà un greu accidenti llavors s'hi p,osara remei.

- )Oo-

... ningú controla es vehicles que cir-culen sense llum ni es que pugen en di-recció contrària es primer tros des car-rer d'Es Pujol.

-oOo-

¿Qui en diu més?

... hi ha moltes queixes contra e"laissez-faire" de s'Ajuntament en matèria de construccions. Passant pes'Avinguda d'"Es Dau" qualsevol desentès coneixerà que una nova edificacidesentona totalment de ses altres. Critquen i diuen que sa lléi s'ha de fer compIir per un igual a tots, sense mirar ncompromissos, ni ideologia, ni res.

-oOo-

... sa Comissió d'Agricultura de s'Ajuntament hauria de retre més visites pecamins de fora vila. Així comprovaria tmal estat des camí que va a Can PeraSon Berenguer i Son Renou, i veuricom per allà hi passa molta gent i nece;sita unes bones millores.

-oOo-

.„. hi ha gent que no comprèn com éque BONA PAU fa entrevistes a perscnes que han destralejat contra sa revisti que, inclús, de males maneres, s'haidespuntat d'ella. (Encara n'hi ha quignoren que BONA PAU no guardrancor ni venjança contra ningú).

_oOo-»

... han estat molt comentats es caitel!s convidant a matricular-se a s'edicació d'adults. Lo que sa.gent no sabisi es tractava d'educació vial, urbana, dplomàtica, de bons modals o altres. Corque qui més qui manco es té per 'educat, no sabem gens com haurà an:aquesta matrícula.

ENXERRN

DE CADA DIA DISMINUEIX LA GEty' QUE POT MALVIURE DEL CAMPSEGONS EN JOAN MAS "COLLET, DEGUT A QUE EL TREBALL AGRICOLAS'H>'MECANITZAT, S'HAN PERDUT MOLTES FEINES ICOSTUMS DE LA PAGESIA

A Montum, com a Ia majoria dels pobles page-sos de l'Il la ¡ possiblement d'Espanya, resta pocagent que es dediqui exclussivament a les tasquesdel camp. La majoria dels qui encara conren elseu troç ho fan els caps de setmana, i no com aprofessió, sinó més bé com afició o com apreci auna herència que no volen abandonar, motiu pelqual moltes finques estan mal explotades per nodir abandonades.

Aixi' com estan avui les coses, és poca Ia gentque pot malviure del camp. Si els nostres padrinshi vivien era perquè es conformaven ambtan poccom guanyaven, no disposaven d'altre medi i

limitaven les seves despeses a les curtesentrades.Però avui és molt difícil que una família, que solsconra unes poques quarterades en pugui viure.Aquest és, tothom ho sap, el principal motiu pelqual molta gent s'ha vist obligada a cercar unaaltra ocupació.

Una bona planificació de cultius a gran escalai disposant d'uns mercats on poder-los donar sor-tida, sí; però a això sols ho podran fer un númerolimitat de persones del poble.

Aquest és, en síntesi, el que es desprèn del queens diuen els qui toquen>el tema amb les sevesmans.

El proper 21 de gener complirà 40anys En Joan Mas Martorell, un home aqui tots els montufrers coneixen com a"Collet". Des que tenia 14 anys es de-dica exclusivament a l'agricultura, fa depagès, conra les fèrtils terrers dels nos-tres camps, a les quals coneix molt béper haver-les tractades durant 25 anys.Això fa que Ii poguéssim fer preguntescom les següents:

— ¿En quin tipus de cultius es fo-namenta Ia vostra agricultura?

-La nostra economia principal estàbasada en les hortalisses i també un poc

en els cereals, així com ametlers, garro-vers, etc...

— ¿Quins mesos són els que donenmés rendiment econòmic?

—Juliol, agost, setembre i octubre—ens va respondre sense pensar-s'hogens-.

— ¿Quins conreus afavoreix el nostreclima?

—Per a alguns cereals el dima d'aquíés bo; també per a algunes hortah'sses,com per exemple espinacs, bledes, por-ros, juevert, aUs i tomàtigues tardanes.

AHlF%%-1'

'

En Joan "Collet" es va aturar un moment per atendre els entrevistadors

De Ia branca dels arbres fuitals, l'albar-coquer és dels més cultivats.

—¿Com és el terreny montuirer?-Es un terreny naturalment pla. La

terra de Ia vila és bastant argilenca. Pe-rò per fer planters s'ha d'emprar terrade mata. La terra argilenca va molt béper aI conreu que us he indicat.

— ¿Està molt mecanitzat el trebaEagrícola que practicau? , ¡ fc,

—Encara empram a vegades alguna 'cosa tradicional, però està tot meca- 1nitzat.

t—¿Quin sistema emprau per regar?—Encara hi ha plantes que les regam

per baix, però a Ia majoria les regam pergoteig o amb aspersors.

-El terreny que cultivau, ¿és vostreo el conrau a mitges?

-Un deu per cent és Uogat, però Iaresta és meu, ja que el meu sistema decultiu és familiar.

(Aquí ens aturàrem una estona; men-trestant l'amo En Joan ens va convidar aberenar d'una cosa que se sol menjar

"L'hivernacle és un gran avançdinsl'agricultura"

"El món rural depèn del de Iagran ciutat"

molt a fora vila: "pa amb oh'". EU ma-teix ens ho va preparar. Va ser molt bo.Seguidament tornàrem a Ia nostra tascade periodistes amb aquesta pregunta:)

—¿Estau afÍh'at a cap sindicat?-Si -ens respongué mentre es grata-

va Ia cara—,estic ala "Unió de Pagesos"ja que les seves reivindicacions són Iadefensa de l'explotació familiar.

-Llevat de Ia "Unió de Pagesos",¿estau associat a algun altre Uoc?

-Si -ens va contestar totd'una-. Es-tic associat a Ia cooperativa de Montui'ri.

—I de doblers, ¿com anau,ala coope-rativa? ¿Rebeu subvencions?

—Sí; rebem una petita subvenció—ens respongué tot Uamentant-se-. AMaUorca no hi ha cooperatives moder-nes, perquè el caràcter maUorquí ésindividuaUsta.

— ¿Quins són els principals mercatsde 1'IUa?

—Els productes que es fan a MaUorcase solen dur al 'TvIerca-Palma" directa-ment.

—¿Qui acudeix a comprar aUà?-En el "Merca" no només hi com-

"A Mallorca no hi ha cooperatives modernesperquè el caràcter mallorquí

és individualista"

"A l'hora de les eleccions elspartitspolítics espreocupen de l'agricultura'

Lafeina del camp s'ha mecanitzat, peròcerts treballs s'han defer com abans

pren els majoristes, sinó que també hiacudeixen els detaUistes, o sia els bo-tiguers.

—¿Com és Ia vostra manera de viure?-La meva vida és bastant normal.

Faig feina al camp tot el dia i quan arri-ba el vespre vaig a dormir a Ia vüa. Si béhi ha gent que viu sempre en el camp.

— ¿Quina diferència veis entre el mónrural i el món de Ia gran ciutat?

-El món rural és molt diferent delde Ia gran ciutat, però no oblidem quel'un depèn de l'altre.

— ¿Quina és l'estructura econòmicadel mercat central o 'Merca-Palma"?

-Es una empresa composta per l'A-juntament de Ciutat, que en té un 51per cent i 'Mercasa" que poseeix el49 per cent.

— ¿Quina és Ia vostra opinió sobrel'activitat agrària ,dins Ia nostra co-marca?

^rec que és bantant important.

políem saber Ia diferència entre elcultiu de temps enrera i el d'arä. Peraixò U preguntàrem :)

—¿En quins aspectes principals esdistingeix l'agricultura d'abans de Ia delsnostres dies? <

-Hi ha molta diferència. L'agricul-tura d'abans es basava en els cereals,engreixar porcs, recoUta d'ametles igarroves... Ara s'han perdut mol't totesaquestes feines i costums.

—¿UtiUtzau hivernacles pels vostrescultius?

-No -ens respongué rotundament-.No en fas ús d'eUs perquè el pla té unmal sól i una mala climatologia. Consi-der, però, que l'hivernacle és un granavanç dins l'agricultura.

-Ja per acabar voldríem fer-vos unapregunta diferent: ¿Podríeu dir-nos sihi ha cap partit polític que vertadera-ment es preocupa de l'agricultura?

—Sí —ens va respondre tot rient idecidit—. A l'hora de les eleccions, tots.

p

I rient amb aquesta contestació, elvàrem deixar, segons ens va.parèixer,satisfet de les seves respostes.

AntoniMesquida LlinàsJoan Josep Mas Tugores

Pere Cerdà LinaresAlumnes del Col.legiPúblic "Joan Mas i Verd"

12 DEL CAMP

UN ALTRE PAGÈS PARLA DEL CONREU DEL CAMP A MONTUÍRI

Jaume Alcover "D'Es Castellet"

El fill d'En Jaume Akover "d7Es Castellet"feu una entrevista al seu pare,un pagès del nostre poble de 42 anys. En ella, com es podrà veure, ens dónanotícia dels actuals tipus de conreu que abunden a Montuiri, ens parla de les

relacions dels mercats comarcals, del treball agrari i de l'acció geogràfica de

h distribució dels espais segons els diferents cultius:Aquestes foren les preguntes i respostes:

— ¿Com són les unitats de conreu?-La gent de Montuïri té molts de

trossets petits i dispersos on el que escultiva més són productes de secà.Man-co qualque excepció que té una granfinca i només fa hort.

-¿Quins són els productes majori-taris?

-Els productes de secà, que són:blat, civada, ordi... Després hi ha l'amet-Ia. Jo també faig hort.

— ¿Són de propietat les unitats d'ex-plotacio,o de parceria?

—Són de propietat, manco qualcunaque està vei'nat de les nostres finques,que les tenc a parceria, però són moltpoques.

— ¿Existeix algún sindicat agrari?-No ; però hi ha una cooperativa que

abans era delí! montuïrers; però, comque cada vegada tenien més deutes, Iavaren llogar a l'agropequària per pagaruns crèdits.

—Com són les condicions de vida delscamperols?

-Jo trob que són iguals que les delsaltres ciutadans.

— ¿Són treballadors estables o esta-cionals?

—Els qui vénen a fer feina a ca mevasón estacionals.

El terme de Montuïri abarca3.108 hectarees,delesquals2.654 són terres que es

dediquen a conreu.SoIs fa sis anys hi havia405 explotacions. D'eUes277 tenien menys de 5 hes. i

9 en tenien més de 50.

-¿Quins són els principals centrescap a on s'orienten els productes agrariscomarcals?

—Dins Ia nostra comarca realmentno hi ha cap centre a no ser Ia coopera-tiva, on només hi solen dur els montuï-rers, i sols hi comercialitzen productesde secà.

— ¿I les hortalisses, on es porten?-EIs productes de l'hort es duen al

mercat intercomarcal, que és el Merca-Palma. Encara que jo no -els hi duguiperquè faig poc hort i venc a un majoris-ta (persona que compra a més baix preuels productes de l'hort i després els vena més elevat) que hi ha a Montuiri; i n'hiha més d'un.

-¿Com comercialitzau el bestiar?-La carn, Ia se'n du un mercader

(persona que compra animals i desprésels ven, i segons el que Ii abonen a l'es-corxador en paga al pagés que Ii havenut l'animal), i després aquest el dual mercat intercomarcal que és l'escor-xador del Merca-Palma.

— ¿Hi ha bons camins agraris?—Per aUà on jo tenc les finques, sí,

però n'hi ha que no estan tan bé.

— ¿Existeix una relació de dependèn-cia entre l'ocupació, Ia distribució, l'ha-bitatge,etc.

—Els pagesos que es troben prop deca meva són quasi tots cosins i ens duimmolt bé. Cadascú té el que és seu, totstenim tractor. Un disposa d'una sembra-dora, un altre d'una embaladora... i comque estam molt units deim: 'Hu em sem-bres i desprésjo et regalaré s'embalar",i ens arreglam així. Però veig que decada vegada hi ha més pagesos que volentenir Ia seva pròpja maquinària: i aquesl

Les activitats dels petits pagesos sónmolt variades. Una d'elles és Ia de

tondre ovelles abans de l'estiu.

cas no és el meu. La maquinària que jotenc és el tractor, remolc, sembradorai una abonadora. També poseesc unmotor de treure aigua per poder regarl'hort.

-¿És important l'activitat agrària a Ianostra comarca?

-El PIa, que és Ia meva comarca, ésuna terra coneguda com una de les mésagrícoles en productes de secà; però araja hi ha molta gent que fa hort;per aixòhi ha policultiu.

—¿Considerau que hi ha poca gentque es dedica a l'agricultura?

—Antigament hi havia molta mésgent que s'hi dedicava, però ara ja n'hiha molta menys.

Rafel Alcover Amengvvl

DEL CAMP 13

DADES ESTADÍSTIQUES SOBRE LA SITUACIÓ I APROFITAMENT DE LES TERRES DE MONTUÍRI

Hem volgut oferir un resum de Iasituació agrària a Montuïri, segons lesdarreres dades de 1986, que fan refe-rència a 1982.

Perquè el lector pugui establir unacomparació amb MaUorca, cal dir quel'extensió de Ia nostra illa és de

Hectàrees 366.769de les quals, hi ha,

Deseca,Hes. . 347.140Dereguiu,Hes. 19.629

En concret, el terme de Montui'riabarca una superfície de

Hes. censades 4.039Hes. cultivades de secà 3.295Hes. " dereguiu 120

PeI que fa referència a explotacionsagràries, Montui'ri disposa en total de

Hectàrees . 3.108Hectàrees ílaurades 2.654

" no llaurades 454(Aquesta darrera xifra es refereix a prades,praderes,boscs,etc.)

Les 2.654 hes. Uaurades, s'aprofitend'aquesta manera:

Herbacis,Hes. 1.843OHvar, Hes. 1Vinyes, Hes. 35Fruitals, Hes. 756Laresta,Hes. 19

Per altra part, les2.654 hes. llauradeses troben explotades de Ia següent ma-nera:

Enpropietat,Hes. 800Arrendades, Hes. 442Amitges,Hes. 1.405Altres, Hes. 7

CaI assenyalar, però, que Ia super-fície total de les explotacions censadese's de 3.116 hes., distribuïdes així:

En propietat, Hes. 845Arrendades,Hes. ,519Amitges,Hes. 1.734Altres,Hes. 18

La maquinària agrícola a Montui'ries distribueix així:

TractorsMonoculturs"Cossetxadores"Altres màquines

Total

183602446

313

Persones empresàries del camp, aMontuiri, segons edat:

De menys de 35 anysDe 35 a 54 anysDe 55 a 64 anysDe més de 65 anys

Total

121911317j_

405De les quals, Ia seva ocupació prin-

cipal és aquesta:Agrícola 248No agrícola 88Altra 69

L'extensió total dels 'totos" privatsde caca,l'any 1986 eren :

Totos"hes. 3.035NoTotos",Hes. 73(0 sia, que pràcticament tot el terme

està vedat, manco 73 hes.)

Ajudes familiars rebudes 200

(Nota.- Aquestes dades s'han recollit deDADES BALEARS 1986, editatperla Conse-lleria d'Economia i Hisenda del Govern Balear,Institut Baleard'Economia.- Palma, 1988).

PRESENTACIÓ DE LA "X FIRA DE SA PERDIU" I "I FIRA DE CAÇA"

El passat 14 de se-tembre fou presentadaa Ia SaIa d'actes de l'A-juntament Ia "X Firade Sa Perdiu" i Ia "IFira de Caça".

L 'acte fou presiditper Batle, Joan Ramo-nell, pel President deIa Societat de Caça-dors, Joan Beltran ipel Presdident del'Associació de Caça-dors de Perdius ambReclam, Joan MirallesJulià.

A l'acte hiforen convidats els mitjans de comunicació de Ciutat i també BONAPAU.

La Beatificació de Fra Juníper

W>- *Fra Juníper fou beatificat el 25 de setembrepassat, i a Ia cerimònia hi assistiren molts demallorquins. El dia següent, Ia petrera IsabelSalom va tenir l'honor de presentar al Papaun preciós brodat de les dones del poble

del nou beat.

SOCIETAT DE CAÇADORS

DE MONTUÍRI

La Junta Directiva de Ia Societat deCaçadors de Montuïri, en data 22 desetembre passat informà als seus socismitjançant una circular en Ia qual elsnotificava que a Ia darrera Assembleade Socis, celebrada el passat 8 de juliolen el local de l'Ajuntament, es va decidircrear una "zona de reserva" o "refugi decaça", per un any. Es tracta de lesfinques compreses entre SaFarinera oSa Cova, carretera de Palma, carreterade Randa, camí de Porreres fins elcreuament del polvorj: o camí SonRibes, i després aquest mateix camí deSon Ribes que ve fins a Sa Cova (carre-tera de Palma).

A partir del diumenge dia 2 d'octu-bre, que s'obri per a les perdius, ja hihaurà les plaques posades.

Com es pot veure, les finques que hiqueden compreses són Son Bascos i SonRubí.

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

ENHORA BONA. MA. LJLOK CA'" SA I)RAGONERA ES Nf)STRA "

MONTUÏRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA 15

Joan Mas Verd,"batle de les escoles"S'ESFORÇÀ PER LA CULTURA I LA CONVIVÈNCIA PACÍFICA

Quan el director de BONA PAU emva proposar fer un escrit sobre un"montuïrer que hagi deixat petjada",vaig pensar totd'una en l'amo En JoanCoUet. La seva herència és ben clara,tots Ia coneixem. Les Escoles i el Ce-menteri són, tal vegada, Ia rniUor herèn-cia que es pot deixar per als vius i perals morts.

I vet aquí que a l'hora de posar-me aescriure, em don compte que m'era moltdifícil. Jo sabia algunes anècdotes, per-què havia parlat d'ell moltes vegadesamb Ia seva vídua, madò Margaüda. Peròconeixia poc el seu pensament, sols unesparaules que el meu padrí repetia sem-pre que el recordava: "Al.lots, feisbonda*.

Així que vaig pensar que el millor eraacudir a persones que el conegueren bé,i especialment als articles que eU haviaescrit, perquè d'aquesta manera coneixe-ria directament les seves idees. Les per-sones que m'han ajudat són Ia seva fülaFranciscà i l'amo En Mateu MiraUes. EIsarticles, per desgràcia pocs, perquèmolts s'han perdut, corresponen a dia=ris de tendència republicana, com eren"Tribuna Libre", "Ciudadanía" o "ElRepublicano".

De tots n'he tret unes idees que crecpoden servir per donar a conèixer unade les persones més preocupades pelprogrés del nostre poble i, a Ia vegada,menys conegut de les generacions joves,i tal volta no tan joves, por molt que Iaseva vida ha estat aquests darrers anysrepetidament recordada.

BIOGRAFIADonarem primer un breu repàs a Ia

seva biografia:

Va néixer el 28 de desembre del'any 1.900. FUl de GasparMas, pagès,i de Franciscà Verd, mestressa d'escola.Estudià als frares jesuïtes, i en va sortirquan ja U faltava poc temps per dirmissa. Després de casat, va viure deumesos a Cabrera i, tot just retornat, esva dedicar a Ia política, ingressant pri-mer al partit Rapublicà Radical dirigitper Alejandro Lerroux, que havia estatfundat a Montuïri pel seu cosí JoanVerd. Encapçalà Ia Uista d'aquest partita les eleccions de 1931, i Ia seva candi-datura conseguí majoria absoluta: setregidors. Va esser el batle fins al febrerde 1936, en què triomfà el FrontPopu-lar, quan l'agrupació republicana mon-tui'rera s'havia passat al partit d'Esquer-ra RepubHcana de Manuel Azafia. El ma-taren, juntament amb altres repubh'cans,al cementeri de Palma el 3 de setembrede 1936.

De Ia seva mare i de Ia seva formacióal seminari del jesuïtes K varen quedarunes fermes creences reHgioses, que pot-ser també H ajudaren a adheru>se alregeneracionisme polític que predicavenels partits republicans.

PROGRAMA POLÍTICDeI seu "prbgrama" polític en des-

tacarem alguns punts. Copiaré textual-ment alguns paràgrafs dels seus articlesperquè crec que no ho sabria expressarmiUor.

Per millorar el niveD de vida dektrebaüadors, és necessari donar-los méscultura. D'aquí que Ia seva gran il.lusió,contra tota adversitat i propaganda deles dretes, fou Ia de construir el GrupEscolar. Segons eLl, "¡os maestros debenpreparar a los niños para que sean ciuda-

]oan Mas i Verdpronuncià un delsparlaments inaugurals del nou Centre

danos de una gran España libre i culta"..,"La enseñanza es necesaria para equi-pararnos a los demás pueblos libres yprogresivos ".

A més de les escoles i el seu equipa-ment, conseguí Ia cantina, subvenciona-da, i una bibHoteca per al poble de mésde 300 volums.

L'Ajuntament ha de tenir una admi-nistració transparent. Cada any donayacompte, en un bàndol, de Ia h'quidacióde les arques municipals.

No només serveixen per governar unspocs rics, els cacics. Aquests, que haviendominat el govern municipal des de sem-pre, ja havien demostrat prou Ia seva in-capacitat per introduir miUores per alpoble. EIs pobres, amb una actuaciócorrecta, podien ser igualment vàHds.

DEFENSOR DE LA CONVIVÈNCIA

Creia també en Ia unitat de les es-querres per damunt de les diferències deprograma i dels interessos. Ja el 1932,davant Ia proliferació de partits republi-cans i .d'esquerres en general, cridaval'atenció perquè seria, a Ia llarga, un mali escrivia: ...iPorquèno borramos denuestros corazones este encono?... ¿Noos da vergüenza Io que está pasando?.,.

(Continua a lapagina següent)

16 DE MONTUÏRI

TerceraEdatGELATADA DEFI D'ESTIÚ

El darrer dissabte de setembre, dia24, l'Associació de Ia Tercera Edat de Iavila va celebrar l'acabament d'estiu ambuna gelatada amb ensaïmada, com havingut fent aquests quatre darrers anys.

Dins aquesta "festeta" també s'hi vaincloure l'actuació de "EIs VaUdemos-sa", conjunt que,patrocitat per "Sa Nos-tra',' va agradar molt i els nostres majorspogueren gaudir d'un horabaixa festiu.

El fet de fer-se en Es Dau, do'na mésamplària i tothom en surt més satisfet.

JOAN MAS I V E R D

(Ve de Ia pàgina anterior)

Organicemos una alianza... para implan-tar nuestros ideales, nada de sectaris-mos, sino libertad, justicia y respetomutuo''.

Fermament convençut d'aquestesidees, estava sempre dispost a defensar-ies i no dubtava en donar Ia cara i retarels detractors: "Cuando oigaisdecirqueel Ayuntamiento ha hecho o hace talo cual cosa injusta o deshonrosa en Iaadministración municipal, preguntadal difamador si está dispuesto a soste-nerlo ante el Ayuntamiento '*. •

Aquesta defensa fervorosa, de parau-la, mai volia que es transformàs en unenfrontament violent. Al contrari, da-vant les acusacions i per contenir elsjovençans, sovint massa impetuosos,Ia seva prèdica era sempre Ia mateixa:"Orden, paz y serenidad es Io que ospide vuestro alcalde''. "Al.lots, feisbonda". •

La gent el seguia, o almenys .la majo-ria de Ia gent, perquè va saber connectaramb el poble, amb les seves aspiracions,amb les seves necessitats.

Per acabar, i parafrasejant Joan Mi-raUes i Monserrat, jo tampoc no el vullsantificar. EIs seus defectes tendria,com tota persona nada. Però va esseressencialment un home bo. I Ia històrias'ha encarregat de demostrar que teniaraó. Avui tots U agraïm el seu esforçper Ia cultura i per Ia convivència pa-cífica.

foana Martorell Nicolav

Direccionsprohibides

Està clar que les Ueis no estanfetes per empipar d poble sinò perajudar i afavorir Ia convivènciadels ciutadans. Per això mateixles lleis i normes dictades de caraal bé comú s'han de respectar. En-tre aquestes hi entren sens dubteles de circulació.

Voldríem insistir que hi hagent que no respecta certs senyakde tràfec, especialment alJots ipersones de Ia tercera edat -quesolen esser els més perillosos— icirculen amb bicicletes i motorets.Aquest cas es pot veure amb certafreqüència al carrer de Sant Barto-meu. Convendria tenir-ho tots benpresent per tal d'evitar possiblesdesgràcies.

Volem també recordar el que jadèiem en una altra ocasió respectedel creuer del carrer de VanreUamb el que puja de Plaça. Creimque seria bo posar-hi una indicacióde cedir d pas. Resulta que els ve-hicles que pujen de Plaça es pen-sen tenir Ia preferència i en reaU-tat no és així, ja que aquests sur-ten de l'esquerra ab provinents ddcarrer VanreU. EIs de Ia vila ho sa-bem, però els externs s'exposen ano fer massa returada, donat queno hi ha cap signe que ho indiqui,motiu per qual pensam que un"Cediu el pas" seria Ia cosa méscorrecta. De fet són ja molts d quies returen a l'esmentada confuèn-cia dels dos carrers.

De lesEscolesCOMENCAMENTDECURS

En el present curs escolar 1988-89, elCol·legi Públic d'E.G.B. i preescolar"Joan Mas i Verd" completa tot el seuensenyament en català, el qual fou ini-ciat l'any 82-83. Aleshores, Montuïri,entrant dins el coUectiu de les primeres"Escoles Mallorquines", fou una de lespioneres en impartir l'ensenyament enIa nostra llengua en els cursos de prees-colar i cicle inicial d'E.G.B.

Des de llavors, cada any han anat in-corporant-se en aquest sistema, els alum-nes d'un nou curs, fins que ara s'ha arri-bat al vuitè i darrer. Així tot l'aprenen-tatge, els dos cursos de preescolar i elsvuit d'E.G.B., es fa en català.

PROFESSORAT

DeIs onze professors del CoUegi, noutenen plaça com a propietaris definitiusi dos com a provisionals. El quadre pe-dagògic —el professorat^ per aquestcurs 88-89 romangué de Ia següentmanera:

Presc. 4 anysPresc. 5 anys1er. Curs2on. Curs3er. Curs4rt. Curs5nt. Curs6è. Curs7è. Curs8è. CursEd. Física

Aina Ferrer TorrandeUMiquel Oliver Trobat

Antònia Puig MesquidaJeròniaOHverRotger

Catalina Martorell LlanerasMagdalena Mayol Mas

Josep Maria Munar VicGabriel Miralles Pizà

Joan Sorell JuanGabriel Gomila Jaume

GuiUem Fiol Tomàs.

Imparteixen l'educació a les dues uni-tats de Ia guarderia municipal les profes=sores Llucia Cifre Rodríguez i PaulaRibas Verd.

ESCOLADEMUSICA

El Patronat de Música de Montuïri hacontractat un nou professor per, junta-ment amb els dos anteriors, impartirles classes de solfeig i instrument el curs88-89. Es diu Onofre Servera, de 62anys, natural de Porreres, toca l'oboè aIa Banda Municipal de Palma i ha dedi-cat tota Ia vida a l'ensenyament, desta-cant dotze anys al conservatori de l'Ha-vana.

ESPORTS 17

Per part dels equips de futbol base de Montuiri

Començament il.lusionat d'unanovatemporadaBENJAMINS

Comencen Ia Uiga precisament el pri-mer dia d'aquest mes d'octubre. Estaninclosos en el grup del PIa de MaUorcajuntament amb altres onze equips:Sant Jaume de Binissalem, Llosetenc,Alaró, Maria de Ia Salut, Sineu, Lloretde Vista Alegre, Santa Maria, Algaida,ConseU, Margaritense i Porreres. Comveim, els rivals seran diferents de l'anypassat dels quals només queden ,els al-gaidins i els porrerencs.

No poguérem publicar Ia relació dejugadors d'aquesta categoria a l'ediciódel mes passat perquè no estava deciditquins integrarien el número de 20 queestà establert. Disposamja dels 17 ninsque tenen Ia fitxa feta, als quals se n'hiafegiran tres fins a comple.tar aquestnúmero de virit. Són: Guillem AndreuAmengual, Joan Sampol Roca, GabrielAmengual MartoreU, Jaume AlcoverMayol, Joan Socias Fiol, Antoni VergerCerdà, Bartomeu Bennàssar Verger,Cristòfol Amengual Nicolau, Joan Mes-quida Llinàs, Jaume Rossinyol Garcia,Joan Mateu Sbert, Josep Mateu Sbert,Rafel Honorat Ribas Mayol, Ivan CidaleCerdà, Miguel CanyeUas RamoneU, Mi-quel Lladó Pocoví i Cristòfol AndreuAmengual. Circumstància curiosa és qued'aquests 17 jugadors, els onze anome-

L'equip de Benjamins de Montuïri que va participar en el darrer Torneig de sa Llum

El passat 17 de setembre, en el poliesportiuSan Fernando, Joan Verger va inaugurar

oficialment el Torneig de Benjaminsorganitzat pel C. 1.M.

nats en primer lloc tots pertanyen almateix curs de cinquè. Per amistat nomancarà!

A més de Gaspar Socias, actuarà coma Delegat el veterà Cristòfol Cerdà, "espadrí" dels "benja".

Ja que oferim Ia plantiUa del mésjove equip montuïrer, hem volgut in-cloure Ia classificació final d'aquestsbenjamins de Ia passada temporada.Com es pot observar, varen quedar sub-campions Qa. miUor classificació des del'existència de l'equip) i foren els futbo-listes locals que assoliren el Uoc més alt.Fou aquesta:

J. G. E. P. F. C. P.C.D.Campos 28 27 1 0 236 16 55Montuíri 28 21 4 3 106 29 46Porreres 28 18 6 4 105 43 42SonServera 28 20 1 7 126 32 41U.D.Barracar 28 15 4 9 103 46 34Avance-Artà 28 14 6 8 95 77 34BarracarAtco. 28 15 1 12 79 74 31Espanya 28 13 5 10 64 69 31Escolar 2811 5 12 57 60 27Porto Cristo 28 10 2 16 55 96 22SesSalines 28 9 2 17 40 93 20Cardassar 28 5 4 19 29 108 14Algaida 28 5 4 19 54 112 14MolíNou -28 4 1 23 27 171 9SantJoan 28 0 0 28 12 187 0

ALEVINS

MUiten en el grup B de Ia III regio-nal. La Uiga comença dia 15 d'octubrei acaba el 3 de juny. Moltes novetats hi

ha entre els 16 equips participants. Se-ran: Cardassar de Sant Llorenç, Alcúdia,Beta Color de Palma, Algaida, San PedroAt., Avance d'Artà, Colònia de SantJordi, Margaritense, Penya Son Pizà dePalma, Cormoran de Palma, Patronat dePalma, Xiivar de Selva, Son Cladera,Can Picafort, Constància d'Inca i Mon-tuïri.

INFANTILS

Aquesta temporada tenen una com-petició curta atès que el seu grup B deII regional està integrat per aquests dot-ze equips: Ses Salines, Porreres, La SaUeManacor, Beta de Palma, Cardassar deSant Llorenç, Colònia de Sant Jordi.Avance d'Artà, Felanitx, Margaritense,Can Picafort, Algaida i Montuïri. Co-mencen dia 8 d'octubre i acaben el 8d'abril.

JUVENILS

Ja iniciaren el campionat de III re-gional el passat 18 de. setembre, elqual finalitzarà el 23 d'abril. EIs 16equips que integren el grup C d'aquestacategoria són: Barracar de Manacor,S'Horta-de Felanitx, Colònia de SantJordi, Sant Joan, Alqueria Blanca, Al-gaida, Mariense, Santanyí, Lloret deVista Alegre, Ses SaHnes, Xilvar, Por-reres, Llubí, Campanet, CaIa D'Or iMontuïri.

18 ESPORTS

CAMPIONAT DE I PREFERENT

El Montuïri, situat enmig de Ia taulaComentari i resultats dels partits

celebrats el passat mes de setembre:

Montuïri, 3 - Campos, 2

Primer partit de Ia temporada en"Es Revolt". La mitja del Montuïriva faUar lamentablement durant elsnoranta minuts, Ia qual cosa va perju-dicar Ia defensiva que també va actuarmalament i va encaixar dos gols "be-

neits". El fet més important foren elsdos punts aconseguits.

Soledat, 5 - Montuïri, 0

Fortes crítiques de Ia premsa palme-sana a l'actuació montuïrera. EIs "ju-gadors es passejaren i no oferiren espe-rit de Uuita, semblaven trobar-se a finalde temporada i no al seus inicis". Elresultat fou escandalós.

** * * * * # # # * # * % # * * # £ ^ # ^ . £ £ .,. „. .,. .,. ju j,. £ £ j^ jjj ju ju ju ¡u ¡u .,. % % .ç. % % ,u £ $ ¡u £ £ ¡c * jj.

**************

CORREDURIA DE SEGUROS

CarrerJaumeIInúm.4 - Tel.646043- MONTUÏRI

*************

* ASSEGURAM QUALSEVOL VEHICLE A MOTORví"

******-x-

**-X-

******-X-

*-X-

******-X-

********•X--X-#-X-

******#

**********#

********#

**

MARCA-14-R-5GTL 15699-14-Fiesta-L 15 699-14-Corsa 1.0 S Luxus 15.699

-15-R-5 GTL Supercinco 16.999-15-R-9 TSE 16 999-15-R-11 GTL 16 999-15-R-11 TSE i R 11 GTS 16.999-15-Ronda75Start i75CLX 16.999-15-Polo Clàssic 55c 16.999-15-Passat 1.6 CL 16.999-15-Visa 11 SE 16.999-15-GSA X 3 16.999-15-Fiestal300S 16.999-15Orion 1.3 GL 16.999-15-205 XL 16 999-15-205 SR 16.999-15Oorsa 1.2 LS 16.999-15Oorsa 1.2 S Luxus 16 999-15-Corsal.3GLS3p 16.999-15-Kadett 4 p 1.3 GL 16.999

-16-R-18 GTS 19.565-16-R-18 GTD 19.565-16-R-21 GTS 19.565-16-Ibizal.5GL 19.565-16-Màlaga 1.5 GLXi 17 GLD 19.565-16-VW Santana LX 19.565-16-Passat 1.6 CL Diesel 19.565-16-BX 1.6 TRS 19.565-16-BX 1.9 Diesel 19.565-16-Escort 1.6 19.565-16-Escort 1.6 Ghia 19.565-16^3rion 1.6 GL Diesel 19.565-16-205 GT 19.565-16-Horizon GLD 19.565-16-SolaraXL 19.565

-17-505 GTD Turbo i 505 GTI 20 596-17-505 GRD 20.596

TOTA CLASSE DE C O N D U C T O R S *

*•X--X-

**

OBLIGATORI S.S.-RC-DC-RD-OCUP.20.83620.836

Tara i Cargade 4 a 6 T.de 7 a9 T.de 10 a 14 T.de 15 a 19 T.de 20 a 24 T.de 25 a 34T.de 35a49 T.

Ciclomotors fins 49 C.C.

Motocicletes fins 75 cx;." de75al50c.c ." de 150 a 350 cjc."de 350a 500 c.c." de 500 a 750 ca.

de750c£.

CAMIONSTransp. Propis

51.44454.49157.03259.94564.00472.20488.701

CICLOMOTORS6.199

MOTOCICLETES8.8959.446

10.30314.48119.98524.631

20.836

22.58422.58422.58422.58422.58422.58422.58422.58422.58422.58422.58422.58422.58422.58422.58422.58422.584

25.92325.92325.92325.92325.92325.92325.92325.92325.92325.92325.92325.92325.92325.92325.923

27.13927.139,

Servei PúbUc66.60170.56173.86577.65582.92993.588

115.035

TRACTORSQualsevolmarcaambremolc TrebaUsagrícoles 5.217

-x--x--X--X-

***#-X-

******•X#

****#****#

*****~

*#***-X-

*•X-

********#

******•X-

***#**

## * * -Jf :;: :>. íf * * # >; ¥ * * -Jf * * # * * * 'f. * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *#

Montuïri, 2 - Andratx, 1

Dos golassos a l'esquadra i des defora de l'àrea quan mancava un quartd'hora per acabar el partit i en el curtespai de cinc minuts, feren justícia aaquesta victòria del Montuïri, que ana-va perdent des d'abans d'acabar Iaprimera part.

At. Rafal, 4 - Montuïri, 3

Partit que es va caracteritzar pel ma-jor domini de l'At. Rafal en el primertemps. Però a ' la segona part el Mon-tuïri sortí molt fort i a l'atac i acon-seguiren els tres gols Maestre, Bussy iSampol.

Després d'aquest partit, el darrer desetembre, el Montuïri està classificatenmig de Ia taula amb un positiu.

Biel Gomila

D'aquí i cTallaPREMIS31 DEDESEMBRE

L'Obra Cultural Balear convoca els-'Tremis 31 de desembre de 1988" ambIa finah'tat de reconèixer, d'estimular ide fer sorgir tot tipus d'actuacions, decomportaments i d'activitats encamina-des a afavorir l'ús normal de Ia Uenguacatalana en tots els àmbits de Ia vidasocial i pública, a promoure Ia cultura ia desvetUar i a desenvolupar Ia conscièn-cia nacional pròpia de les IUes Balears.

S'han establert quatre premis: "Fran-cesc de B. MoU", "Gabriel Alomar","Emili Darder" i "Bartomeu OHver".El termini de presentació de candidaturesacabarà el proper 15 de Novembre.

IMPOSTSMUNICIPALS

Després d'haver-se exposat fins elpassat 30 de setembre els padrons deles contribucions urbana, rústica i Ui-cència fiscal a efectes de reclamacions,s'hauran posat al cobrament durantaquest mes d'octubre. EIs qui hauranvolgut -si abans s'han dirigit a Ia Casade Ia ViIa- podran pagar mitjançantels bancs que hi ha a Ia vila.

MISCEL. LANIA 19

raffAV(*;iwqM;f=iPluja caiguda a Montuiri durant elpassat mes de setembre, per metre

quadrat

Dia 101213141516

6'60 litres22'50 "18'30 "10'50 "1'10 "

15'80 "

Total 74'80 litres

re*y/i^y;F^g^Kf^ALBERGÍNIES A LA VINAGRETA

Ingredients

1 quilo d'alberínies.1 ceba grossa.300 grams de tomàtigues.1/4 de quilo de carn capolada.Una fulla de llorer.Una capeta de vinagre.

Elaboració

Les albergínies se xapen per Ia mitat,fent uns quants taUs a Ia popa. Desprésde frites amb oh" i poc foc es posen dinsuna greixonera. Feim salsa amb Ia cebai les tomàtigues pelades i una fulla deUorer. Una vegada cuita hi posam unacopeta de vinagre. Ho posam tot da-munt les albergínies, junt amb l'aigua,que quasi les tapi. Ha de coure uns vintminuts a foc fluix.

Recepta de:Bet VaquerBallester "Palosa"

Fi*[^f^/^^T.^T/yf4d

En cap cap cap,el que cap en aquest cap.

Aixi' és com tu dius,aixi' com tu dius és;'aixi' com tu dius és,aixítu dius com és.

Duc pa sec al sac,m'assec on soc,i el suc amb el suc.

AMBMOTIUDELNOMDEMARIA

A ses "Maries"

Perquè és el nom de Mariaaravullfelicitar:ses '^laries" que aquí hi hadesig passin un bon dia;i també m'agradariai a Déu ho vuU demanar,que molts d'anys poguem passartots plegats amb alegria.

Tomeu Garcias "Mosson"

A sa seva dona

Aquí hi ha una Maria,també vull felicitar,perquè m'ha deixat passarmoltes d'hores d'alegria;totes ses hores des diadesig poder-la adorar;que molts d'anys poguem passartots dos fent-nos companyia.

Tomeu Garcias "Mosson"

A sa cuinera

Maria, en aquest dia,jo te vull feh'citar:molts d'anys el puguis pasaren sa nostra companyiaamb pau, saIut i alegria;res més te puc desitjar.

Miquel Massanet "Parrí"

A ses altres 'TOaries"

Si aquí hi ha més Maries,també vos vull saludar:Déu vos don un benestar,no vos faltin alegries,i que tengueu tots es diesdoblerets per disfrutar.

MiquelMassanet "Parrí"

L • • i *i! Ü r ISIFa 25 anys, pel mes d'octubre, no

hi va haver cap matrimoni a Montuïri,motiu pel qual aquest mes ningú celebrales noces d'argent.

i*JifiL'W:rJJMNAIXEMENTS

Dia 14 de setembre.- Miquel AntoniMayol Arbona, fill d'Antoni i de JoanaMaria.

Dia 25 de setembre.- Miquel MairataBauzà, fill de Bartomeu i d'Antònia.

DEFUNCIONS

Dia 29 d'Agost.- Isabel Cerdà Bauzà,de 87 anys,viuda, "Pera".

Dia 2 de setembre.- Sebastià VergerMas, de 85 anys, fadrí, "Salat".

Dia 3 de setembre.- Llorenç LMlGalmés, de 71 anys, casat, "Son Tro-bat".

Dia 12 de setembre.- Gabriel CampsAlcover, de 87 anys, casat, "Sabó".

Dia 22 de setembre.- Franciscà Ver-ger Socias, de 88 anys, viuda, 'Tola".

Dia 26 de setembre.- Bernardi FontBarceló, de 58 anys, casat, "Son Daixo-ta".

25 anys enrera

27Octubrel963

MAQUWARIA NOVA

Una moderna maquinàriadesti-nada a l'elaboració de farina pera pa, propietat de Bartomeu Go-mita Tous, fou beneïda pelPrelatDomèstic de S.S., Monsenyor Ho-notat Ribas. Es va servir als con-vidats un bon refresc.

^

wmmvmEstà ben demostrat que en el nostre

poble hi ha molta gent q*ue sap fer festai participar-hi. No sols a les de Sant Bar-tomeu, sinó també a les populars i debarri. I beure per Uevar-se el fred iajudar al Patronat de Música.

Però n'hi ha que "fermen s'ase as'abeurador i no saben dir ou!" I Uavors,de matinada, hi ha qualque alçada de culque desdiu de gent amb dos dits de seny.

20 ESGLÉSIA EN CAMÍ

Comença un nou curs d'activitats parroquialsAmb el començament de Ia tardor, quan les basques de l'esthi van amainant i les

vetiades s'aUarguen, sembla que tot torna començar un nou cicle: Ia natura reverdeixamb les primeres pluges, els estudiants roden clau a les vacances, els pagesos es dispo-sen a sembrar promeses de fruit i d'espiga dins Ia terra assaonada.

Es el curs de Ia vida, el cicle anyal de les estacions, que acudeix puntual a donarun nou impuls a Ia roda del temps, que mai s'atura ni torna arrera.

També Ia parròquia inicia un nou curs d'activitats, programades amb il.lusió i es-perança conjuntament amb les altres parròquies solidàries d'Algaida i Porreres. Con-vidam tots els cristians i persones de bona voluntat a participar en tots aqueUs actesi iniciatives que els puguin ajudar a esser miUors i a mülorar els altres, a fi d'anar ma-durant com a poble i com a comunitat cristiana que s'esforça per superarle i seguirun procés de creixement en tots els aspectes.

Voldríem que arribas a totes les cases el programa d'Activitats Pastorals per alcurs 1988^9. Si qualcú no 1 a rebut,pot demanar-lo a Ia parròquia.

CONSELLPARROQUIAL

El düluns dia 10 d'octubre, a Ia rec-toria, tendràUoc Ia primera reunió decurs del Consell Parroquial, per a po-sar en marxa Ia programació i Ia reno-vació d'una part dels membres.

CONFIRMACIÓ

Per dia 20 de novembre està previstque rebin el sagrament de Ia confirma-ció un grup de joves que han estat cons-tants en assitir a Ia cataquesi preparatò-ria per espai de dos anys.

A partir de dia 14 d'octubre, cadadivendres hi haurà per a ells una sèriede temes de reflexió dirigits per perso-nes especialitzades. Com a inici de curses va dur a terme una excursió a Caste-Uitx conjuntament amb altres grups dejoves d'Algaida i Porreres, amb els qualscompartiren l'alegria i Ia pregària.

FORMACIÓ PER A CATEQUISTES

A punt de començar el curs de cate-quesi, i perquè les persones que hi vul-guui col.laborar es puguin preparar mi-llor, s'ha organitzat un breu curset quetendrà Uoc a ;a rectoria de Montuiri iestà obert a les altres parròquies de Iacomarca. EIs temes seran els següents:

Dimecres, 5 d'octubre.- "Vocació imissió del catequista", dirigit per Se-bastià Salom.

Dijous, dia 6.- "Us de Ia Bíblia. Gè-neres literaris", dirigit per Teodor Suau.

Divendres, 7.- "Eines pedagògiques idinàmica de grm" 'irigit per Pep ToniG ardiola.

REFLEXIO CRISTIANAPERAADULTS

A partir de dia 18 d'octubre es co-mençaran unes trobades de reflexió pera cristians adults. Tendran una periodici-tat normal de 15 dies, alternant una ex-posició a càrrec d'un ponent i una refle-xió a partir d'un qüestionari concret.

EIs primers temes seran:18 d'octubre: introducció i presen-

tació del pla de curs.25 d'octubre: "La fe viscuda al

carrer", dirigit per Jaume Serra.No cal dir que totes les persones

adultes estan convidades a participar-hi.

SOBRELESEXEQUIES

Des del passat primer de gener de1988, els morts de Ia part forana nosón condui'ts a l'església. La normativaactual estableix que els sacerdots, d'a-cord amb Ia famíh'a del difunt, reaHtza-ran les exèquies a Ia casa mort a l'horaacordada entre el capellà i els familiars.

Voldríem, sobre aquest particular,puntualitzar dues coses: la.- Que lesexèquies no necessàriament s'han de fera l'hora de portar el cadàver al cemente-ri; algunes vegades pot coincidir, peròno cal. 2a.- AIs difunts que són duits deCiutat se'ls faran les exèquies a Ia clínicaon han mort (totes tenen el seu capeUàcorresponent) i no al cementeri del po-ble on el cadàver rebrà sepultura. Aixíes farà igual per tots els pobles.

BAPTISME

A Ia nostra parròquia, d'aquí enda-vant, h celebració del baptisme serà eltercer diumenge de cada mes. Aquestprimer trimestre del curs, per tant, n'hihaurà: dia 16 d'octubre, dia 20 de no-vembre i dia 18 de desembre.

La preparació del pares es farà un piccada trimestre, dos vespres. La primeratrobada serà els dies 11 i 12 d'octubre.

VII PUJADA A LLUC DE LA PART FORANA

Moment de l'ofrena que Montuïrí va dedicar el passat 11 de setembre a laMare de Déu de Lluc,amb motiu de Ia "VII Pujada a Lluc de Ia Part Forana". Dins el caixonet hihavia un brot defi-gues de moro. blat de les Indies, llorer i alls. De Montuïrí M anaren 140 persones, d'elles set a peu

des d'Es Pou d'Es Dau i les altres des d'Inca, (EIs dos nins de Ia foto són montuïrers).