Rutes 5de Constantí

Ajuntament deCONSTANTÍ

Una guia turística i cultural

www.pafes.cat

10 trucs per ser més actius

Pla

d’A

ctiv

itat

Fís

ica,

Esp

ort

i S

alut

(PA

FES)

- m

arç

de 2

013

Sense barreres

1. Fer activitat física o esport és divertit, et fa sentir bé, és possible per a tothom i és necessari.

2. Cada 10 minuts compten. Tria activitats diverses que puguis fer i que t'agradin. Intenta fer-les quasi cada dia.

3. Fixa't un repte amb tu mateix o amb els altres. Per on començar i què triar depèn de tu!.

4. Si ets un adult, 30 minuts al dia en total són suficients i si ets un infant, és millor que sigui una hora.

5. Si pots, intenta combinar exercicis de força amb cardiovasculars (has de sentir que respires més ràpid, però que pots parlar).

6. Per tenir un estil de vida actiu, aprofita totes les oportunitats al llarg del dia per moure't: passejar, anar a comprar, fer les tasques de la casa.

7. Hi ha esports adaptats, que no són cars, i que trobaràs en el teu entorn: per exemple, bitlles, tennis de taula, bàsquet, bàdminton, nedar, etc.

8. Si t'agrada més o vols fer exercici a casa, demana consell als professionals de l'esport i salut o a les entitats que et representen.

9. Comparteix el teu temps d'oci actiu amb els amics i els familiars.

10. Consulta els professionals d'activitat física i esport. Entra en acció, et sentiràs millor.

2

3

RUTES DE CONSTANTÍ - NÚM. 5 - AGOST 2013

El sumari10Un itinerari pel camí de la Comaper veure una bona mostra de biodi-versitat i alguns masos magnífics.Bones vistes panoràmiques sobre elterme municipal.

Ricard Escarré

El camí de la Coma

11 Una visita detallada a l’imponent iantic mas de Mascaró: fotografies an-tigues i actuals, plànols, vistes aèriesi secrets amagats. Ricard Escarré

El mas de  Mascaró

17Mostrem per primera vegada unaautèntica joia de la cartografia local:un mapa de la finca del mas de Mas-caró de l’any 1851.

Josep Estivill

El mapa del 1851Ens endinsem en els refugis de laGuerra Civil, oblidats durant dèca-des. Fotografies inèdites de l’interiordel que hi ha a la plaça del Castell.

Jordi Torrents CardielFrancisco Jose Ruiz Ballesteros

Els refugis de la Guerra CivilBTT amb encant

CRÈDITS

Edita: Ajuntament de ConstantíCarrer Major, 27 - 43120 Constantí Tel.: 977 520 521eMail: ajuntament@constanti.catCoordina: Àrea de Cultura

Textos: Carles Alcoy, Ricard Escarré, Josep Estivill,José A. Latorre, Ignasi Manzanares, Francisco JoséRuiz Ballesteros, Jordi Torrents Cardiel.Correcció lingüística: Montserrat Franquès Gil

Impremta: Arts Grafiques OctaviDipòsit Legal: T-944-2012ISSN: 2014-7686 (versió per a Internet) i 2014-7678 (versió en paper)

Amb el suport de la Diputació de Tarragona

2025 Vols viure l’aventura en BTT? Laruta fins al pont del Diable i el mas del’Àngel t’ofereix prou alicients.

Ignasi Manzanares HàbitatT’agradaria conèixer els nostresveïns més singulars? Et presentemels animals i les plantes que et potstrobar pel camí de la Coma.

José A. Latorre28

4

RICARD ESCARRÉ

Saginers al mas de MascaróAntigament, es feia molta por alsmenuts de la casa per tal que nofessin entremaliadures. Una de leshistòries que tenia més èxit era, sensdubte, la d’un personatge mític peròque tenia una base real: l’home delsac o saginer. Curiosament, al masde Mascaró i a alguns dels altresmasos del voltant, segons el testi-moni que em va facilitar Joan se-gura, a principis del segle xx hi haviaun saginer.Aquest personatge formava partde l’univers infantil. Es deia als in-fants que, si es portaven malament,no s’acabaven el plat o no se n’ana-ven a dormir d’hora, vindria unhome alt i gros que deambulava pelscarrers, places i camins i se’ls em-portaria, posant-los en un sacenorme que duia a l’espatlla. Des-prés, en un lloc apartat, els esbude-llaria i els trauria el greix pervendre’l. L’origen d’aquest terrorífic ésserté a veure amb el sagí (també cone-gut com segí o saïm), que és el greixque s’extreu del porc. Tradicional-ment, aquest greix, com la cansa-lada, era considerat una delíciaculinària i, per això, era forçaben pagat. Els saginers eren les per-sones que extreien i elaboraven elsagí del porc. D’aquí sorgeix lacreença que, davant la manca de

porcs, aconseguissin el greix de per-sones humanes, especialment d’in-fants. Aquest personatge té el seuparal·lelisme arreu d’Espanya ambdiversos “sacamantecas” gallecs, va-lencians, bascos o andalusos. però el que de bon començamenthavia de ser un conte per a nens vatenir, malauradament, la seva mate-rialització en la crònica negra delsegle xix: Juan Díaz de Garayo y Ar-gandoña, un pagès d’Àlaba nascut el1821, es va convertir en el “saca-mantecas” o saginer en la vida real.Durant vora deu anys va assassinari esquarterar com a mínim deu víc-times conegudes (s’especula que se-gurament foren encara moltes més),

sempre dones, de diferents edats iclasse social. Ell va donar forma inom al que seria després aquesta fi-gura dels malsons infantils durant elsegles xix i xx.

L’enigmista

sabríeu dir per a què serveixaquest estri del segle xVii que esva trobar en unes exacavacions ar-queològiques fetes per Josep Antonremolà i Josep Maria Macias a lesrestes d’un baluard de la muralla deConstantí?Es tracta d’un rellotge de sol por-tàtil de la Guerra dels segadors, sem-blant al rellotge de pastor, que eraun cilindre marcat amb els mesos iles hores i una tapa superior d’onsurt una tija que fa de gnòmon que,amb la seva ombra, un cop benorientat, permetia conèixer l’hora.D’aquests rellotges portàtils també

hi havia els anulars, que consistia enun anell suspès per un fil o cadena.L’anell tenia un orifici on incidia elraig de sol, indicant l’hora en lesmarques interiors. A banda d’aques-tes curiositats, hi havia els rellotgesde sol més coneguts, com l’equato-rial, l’horitzontal o el vertical. Avui, el nostre món cada cop mésdigital i on es viu amb pressa, sem-bla haver gira’t l’esquena als rellot-ges de sol, aquesta barreja de llumsolar, ombra i geometria, que per-metia calcular el pas del temps quanaquest discorria més lentament. An-tigament, era un signe de distinció (a

més d’un element eminentmentpràctic) col·locar un rellotge de sol ala façana de la masia o l’església(com és el cas de l’església desant Feliu de Constantí, amb el re-llotge semicircular que hi ha a laparet del campanar). sovint erenacompanyats d’una frase enginyosao alguna alabança a la Mare de Déuo als sants. Avui representen un pa-trimoni històric que cal valorar i eltestimoni d’un temps on, paradoxal-ment, tot era més ecològic: els rellot-ges de sol no contaminen, no fansoroll ni funcionen amb piles que calreciclar.

La foto misteriosa

FonsUniVEr

siTATAUTòno

MADEBArCE

LonA(UAB)

FonsUAB

CoDEx – ArqUEoLoGiA i pATriMoni

5

CARLES ALCOYConstantí compta, com tantsd'altres pobles, amb caminsde carros. Han estat molt im-portants, els carros. Com que treba-llo amb petites coses, sovint lacuriositat em fa regals estranys, tanestranys que no ho diríeu mai.Al Camí de la Coma i després de lapartida de rabassols, trobarem di-versos camins de carros. El costu-mari català ens diu que feien unamica més de 2,7 metres d’amplada.quan trobo una dada d’aquestes ca-racterístiques, un nombre peculiar,vull saber-ne l’origen.Els romans varen construir lesseves famoses calçades d’acordamb un criteri: hi havia de poderpassar un carro amb dos cavalls, enun o en dos sentits. Això feia queles calçades mostressin unes ero-sions coincidents amb l’ampladadels carros. Es va fer evident queels carros havien de tenir aquestaamplada: la d’una biga, un carroamb un tir de dos animals (si algúvol fer l’acudit fàcil del “dos ca-valls”, fa tard).

Aquests solcs es van aprofitar perposar unes pedres que permetienals vianants passar d’una banda al’altra sense mullar-se. i definitiva-ment els fabricants de carros elsfeien amb una mateixa distància atota la llatinitat: aproximadament 1,44 metres (el doble, per tant, 2,8 quetenen els nostres camins.quan va caure l’imperi aquestamesura es va mantenir; quan vanfer-se nous camins, tenien aquestamida; quan es feien nous carros,també. quan van posar màquines devapor als carros, també es van man-tenir; quan algú va fer les vies delsprimers trens, va fixar l’ample en1435 mm, que és l’ample de via in-ternacional. A Espanya no: per di-versos motius (estratègics, tècnics)es va triar un ample de via amb 6vares castellanes (1668 mm).A Amèrica, en haver de fer elscoets de cap Canaveral i transportarmaterial de lluny, en tren, es vanadonar que havien de fer-ho ambuna mida que fos compatible ambl’ample de via.Mireu com podeu arribar, des deConstantí i en carro fins als espais si-derals!

Les coses ben fetes fan costum; el costum, llei

El guiaDues imatges del camí de la Coma. Abaix, específicament, podem veure undetall de les marques fetes per lesrodes dels carros sobre la roca.

FoTos: AJUnTA

MEnTDECon

sTAnTí

6

El caminant

JOSEP ESTIVILLARXIU MUNICIPALDE CONSTANTÍ

La primavera del 2013 serà recor-dada, a nivell cultural, per l’exposició“Veïns a la fresca”, una mostra singu-lar que no va deixar ningú indiferent.Els mateixos carrers del nucli mésantic del poble van esdevenir l’esce-nari per mostrar un centenar de foto-grafies familiars que, d’aquestamanera, adquirien un caràcter públic.Aquests espais han esdevingut els pro-tagonistes d’un particular itinerariartístic que ha seduït molts visitants.Parlem amb les comissàries, NúriaSerrano i Sílvia Iturria.

Com ha estat l’experiènciad’exposar retrats fotogràfics demida real a la façana de lescases?Ha estat una experiència intensaja que durant gairebé un any i mighem estat treballant amb els veïnsde la Vila de Dalt demanant retrats.En un principi potser va costar d’en-tendre el fet d’exposar les imatges agran format a les façanes de lescases, ja que es tractava d’una expo-sició no convencional, però el cert ésque de seguida els veïns es van im-plicar i van portar imatges a l’arxiu.

Ara, veïns d’altres carrers deConstantí demanen que es repeteixil’experiència per altres carrers delpoble ja que amb aquesta exposiciós’ha aconseguit reivindicar el prota-gonisme dels propis vilatans.Quines escenes són les quès’han pogut veure?Demanàvem retrats anteriors alsanys 90, concretament anteriors al’aparició de la fotografia digital.Molta gent ha cedit imatges que ha

rescatat dels seus àlbums familiars,marcs, capses de sabates... en defini-tiva, imatges realitzades als estudisfotogràfics, com les de les bodes ocomunions, però també hi ha aque-lles imatges espontànies del dia adia. A l’exposició hi ha fotografies moltantigues, de finals del segle xix, que,conviuen amb imatges més recentsdels anys 80. Amb aquest projecte, de fet, prete-nem analitzar la importància

Núria Serrano i Sílvia IturriaCOMISSÀRIES DE L’EXPOSICIÓ “VEÏNS A LA FRESCA”

d’aquestes “noves” pràctiques artístiquesi la conseqüent legitimació de l’àlbum fa-miliar com a gènere artístic en sí mateix–propi de finals del segle xix i fins a prin-cipis del xxi– gènere que es mou entre laimatge i l’autobiografia, entre l’arxiu pri-vat i la memòria col·lectiva.Què passa quan una fotografiaprivada passa al carrer i tothom enparla?És interessant veure com aquelles imat-ges, que fins ara només havien estat vistesen un àmbit domèstic i privat, en canviarel context i el format passen a convertir-se en unes imatges públiques i, d’aquestamanera, es trenca amb aquella lectura ín-tima que aquestes tenien en un inici, pas-sant a ser tema de conversa de tothomque passi pels carrers. De fet, són als propis veïns als qui elsagrada comentar les imatges que hanaportat explicant qui és la persona que hisurt o la història que hi ha darrere d’a-questes.Quines històries amagaven lesfotos?Acostumem a fotografiar els momentsimportants i el cert és que la importànciaels la donem nosaltres mateixos. De fet,totes les fotografies amaguen una històriaque els propis vilatans no han dubtat a ex-plicar. Hi ha qui recorda que aquell diatenia el xarampió o qui ens explica que

aquella és la fotografia d’una germana queva morir quan es va ensorrar la casa onvivia.En realitat, la fotografia ens parla de lamemòria i de la nostàlgia, és una màquinadel temps ja que moltes vegades recor-dem les persones o uns determinats fetsa partir de les imatges. De fet, les fotografies domèstiques ensajuden a construir els records, que tot ique no siguin cent per cent veritat, a nos-altres ens serveixen.Heu trobat imatges amb valorhistòric?Totes les imatges tenen un valor docu-mental i, en definitiva, les imatges domès-tiques ens parlen de les petites històriesdels veïns del poble, en aquest cas el deConstantí. De fet, ens parlen de la històriaque mai no trobarem als llibres però queforma part de la nostra vida.Quina resposta heu trobat en elsveïns participants?sense els veïns no s’hagués pogut realit-zar aquest projecte ja que es tracta d’unaexposició participativa. La seva implicaciói resposta ha estat al cent per cent. nosal-tres només hem fet de dinamitzadores icoordinadores de la idea.El resultat ha estat tan satisfactori queels propis veïns han demanat que es pror-rogui l’exposició.

Com valoreu el patrocini del sectorprivat en el manteniment de lespolítiques culturals?En l’època en la que vivim el mece-natge del sector privat és fonamental perengegar projectes culturals. En aquestsentit, repsol ha fet possible que es du-gués a terme l’exposició “Veïns a laFresca”. Val a dir que la implicació icol·laboració de l’Ajuntament en aquestcas ha estat també fonamental ja que desdel principi va apostar per la idea i va re-colzar totalment aquesta iniciativa.7

FoTos: AJUnTAMEnT DE ConsTAnTí

L’aigua continua en direcció als

molins hidràulics Arc ogivalCaixa per

al pas de l’aiguaArc de mig

punt rebaixat

JOSEP ESTIVILLningú no pot discutir la monumen-talitat que ofereix a primera vistael pont de les Caixes, però tampocel munt de sorpreses que depara la sevavisita. Construït a prop del camí vell deMontblanc i seguint el curs de la sèquia

Un pont molt original

8

FoTos: AJUnTAMEnT DE ConsTAnTí

Estalagmites

Arcs de mig puntContrafortRestes de carreus

L’aigua ve d’una re-presa al Francolí

La panoràmicadels Molins és, en veritat, un aqüeductebastit a l’època dels romans per bé quemolt transformat posteriorment. Al principi de tot una resclosa al riuFrancolí emmagatzema l'aigua i en regulael cabal; després la sèquia aprofita la in-clinació suau del terreny per tal que l'ai-gua simplement flueixi en el sentitdesitjat. L’aqüeducte el que fa és salvar el

desnivell d’una riera.A l’Antiguitat, l’aigua arribava fins a lavil·la de Centcelles, els seus banys i les fin-ques del voltant; a l’època medieval i mo-derna, era la força que movia els cincmolins fariners o paperers que trobem enel recorregut de la sèquia fins que al finaldel trajecte, ja al terme de Constantí,aboca l’aigua novament al Francolí.

El de les Caixes, és un aqüeducte es-trany, per la irregularitat i singularitatdels arcs i pels múltiples pedaços quel’han fet mantenir-se dempeus durant se-gles. i també perquè la cara de ponent téunes originals estalagmites formades perles filtracions de l’aigua sobre la pedra cal-cària i, a l’altra banda, diversos nius d’a-bellerols.9

Nius d’abellerol

10

L’itinerari El camí de la Coma

RICARD ESCARRÉLa següent passejada us convidaa redescobrir llocs molt propersal poble en un itinerari planer iagradable de gairebé dos quilòmetres.Caminarem en direcció sud-est, el queens garanteix tenir el sol flanquejant-nos, tant si marxem al matí o a latarda, tant si ho fem a la tardor o a laprimavera, ja que aquesta és una ca-minada susceptible de realitzar-se aqualsevol època de l’any i moment deldia, sempre que raonablement evitemdies ventosos, excessivament caloro-sos o massa freds. Aquest és un recor-regut breu en distància però intens ensensacions si ens deixem emportar iveiem més enllà del que trepitgen elsnostres peus; si aprenem a sospesarel patrimoni històric i natural que ensrodeja i que, sovint gràcies a miracu-losos atzars, s’ha conservat i sobreviu,malgrat la nostra insistència en trans-formar el paisatge sota, de vegades,dubtoses necessitats. Des d’assenta-ments íbers i camins medievals amasos de gran valor històric i arqui-tectònic o les escoles públiques delsegle xx; de cultius ancestrals a vege-tació autòctona, preciosa per la sevadiversitat i fragilitat, de fauna rica ivariada però espantadissa i recelosade nosaltres, que s’amaga sota les pe-dres dels marges però que podem

descobrir si sabem mirar, i que conviuvora la pressió de les modernes in-fraestructures com l’autopista o el po-lígon industrial.Les Escoles Velles Anteriors caminades d’altres anyss’han iniciat a l’esplanada davant lesEscoles Velles, però fins ara no ha-víem parlat del seu passat ni de l’ar-quitectura que recull, rere els seusmurs, la voluntat d’educar i d’oferirun futur millor als fills. Cal remuntar-nos als inicis de segle xx i acostar-nosa l’estat de l’ensenyament per com-prendre el canvi que va suposar laconstrucció de les Escoles Velles.Constantí, malgrat la seva població,amb més de 2.000 habitants, dispo-sava tan sols de dos pisos particularson s’impartien classes (malgrat existirun projecte per construir unes escolespúbliques) i de les germanes carmeli-tes de l’antic hospital (avui edifici dela biblioteca i arxiu) que es dedicavena l’ensenyament d’infants. Aquesta si-tuació és explicada pel doctor Aleuarran de disputes polítiques que pa-ralitzaven la iniciativa de construirunes escoles. Mossèn ramon Ber-gadà, llavors rector de Constantí, i elpare del doctor Aleu, llavors metgedel poble, varen decidir actuar percompte propi i fer ús de les seves in-fluències: Bergadà va parlar amb el

cardenal Vidal i Barraquer i amb An-selmo Guasch, president de la Diputa-ció, mentre el metge Aleu ho feia ambel rector de la Universitat, el Dr. Caru-lla, i l’alcalde de Tarragona, sr. prats.D’aquesta manera aconseguiren des-lligar el nus. El 25 d’abril de 1918mossèn Bergadà presenta un projectea l’Ajuntament per la construcciód’unes escoles públiques i proposaobrir una “subscripció popular” perfinançar l’obra. Com que Bergadà japreveia que la contribució dels vila-tans no seria suficient per la seva pre-cària situació econòmica, va suggerirque l’Ajuntament podria vendre algundels seus immobles, a més de convi-dar els terratinents de Constantí a feruna contribució monetària. per l’escriptura de compra-venda(26 de desembre de 1919) de la fincaon s’ubicarien les Escoles, sabem quees va constituir una “sociedad de laCultura de Constantí” formada perl’alcalde, el mossèn, el jutge i altresterratinents del poble, que varenpagar 60.000 pessetes en tres paga-ments anuals de 20.000 pessetes apartir de 1920 per cobrir la construc-ció de l’edifici. s’encarregà l’obra a l’arquitectereusenc pere Caselles i Tarrats, quellavors ja comptava amb una recone-guda trajectòria com a arquitecte mu-nicipal de reus i una llarga llistad’edificis modernistes en aquesta ciu-

tat. A Constantí, ja el 1890 havia restauratl’església de sant ramon i el 1928 cons-truiria l’edifici del Casino, al carrer Major. La inauguració de les Escoles va tenirlloc per la festa major d’hivern de 1920, eldia de sant sebastià, amb la presència detotes les autoritats de Constantí i de Tar-ragona que havien contribuït al projecte.Anota el mateix mossèn Bergadà com acuriositat que la data d’inauguració fou “eldia 20 de l’any 20 del segle 20”. Tot i així,

molt possiblement l’obra no estava aca-bada del tot. Caselles havia dissenyat unaplanta en forma de C, amb sis aules (tresseccions per a nens i tres per a nenes). Mi-rant la façana des del poble, la part dretaestava destinada a les nenes i l’esquerrepels nens, a partir d’una porta d’accéscomú, amb un finestral amb un arc i asobre l’escut de Constantí i l’any de cons-trucció, 1920. probablement uns anysdesprés va haver-hi una ampliació amb

plànols del mateix Caselles, on s’afegiauna galeria coberta a la part posterior, quetancava un jardí on, el 1926, hi havia cincpalmeres plantades en forma de quadrati una al centre, en commemoració de laprimera “Festa de l’Arbre” que es va fer aConstantí. Tot i així, per tal de reduir des-peses, es va acordar de suprimir elementsdels plànols originals de Caselles, consi-derats “luxosos”, com ara les cuines. Du-rant la Guerra Civil de 1936 es va

1

2

3

4

5

1. Escoles Velles2. Camí de la Coma 3. Baixada de Rabassols4. Mas de Muntaner5. Autopista AP76. Mas de Mascaró

6

ESQUERRE: imatge actual de les Escoles Velles. DALT: mapa de l’itinerari del camí de la Coma. BAIX ESQUERRE: imponent vista pan-oràmica que es divisa sobre el terme des d’un dels possibles miradors al camí de la Coma. BAIX DRETA: un garrofer. FoTos: AJUnTAMEnT DEConsTAnTí.

BAsECArToG

rÀFiCA: insTiTU

TCArToGrÀF

iCDECATALU

nyA(iCC)

ITINERARI PEL CAMÍ DE LA COMA

11

construir un refugi antiaeri per a la pro-tecció de la canalla, que posteriorment esva soterrar. Les Escoles Velles mantindrien la sevafunció educativa durant gairebé seixantaanys: el 1979 s’inaugurava el col·legi Mos-sèn ramon Bergadà davant la necessitatde més places escolars. Més endavant re-cuperaria part de la seva funció inicial enemprar-se com a Llar d’infants municipali Centre de Dia pels jubilats.El camí de la Comapartim de la plaça davant de les EscolesVelles en direcció sud-est pel carrer Fran-colí per desembocar al carrer de la Coma.El seguim fins trobar el camí de rabassolsque, girant a l’esquerre, ens portarà a l’an-tic camí carreter de la Coma. La denominació “Coma” podria fermenció a la depressió més o menys pro-funda i planera que existeix per la bandade llevant i que té el seu punt més alt enla baixada de rabassols.La geologia d’aquesta zona pertany alquaternari, concretament al període del’Holocè (fa 10.000 anys), amb dipòsits

al·luvials, per l’acció propera del riu Fran-colí, i dipòsits col·luvials per l’acció de lagravetat que ha desagregat les roquesvora els vessants. Els materials són predo-minantment graves (anguloses, amb lamatriu argilosa i llimosa) i sorres. A lazona s’hi han trobat restes arqueozoolò-giques i materials de sílex. Cal tenir encompte que a la veïna partida de les Ga-varres va haver-hi importants troballes desílex tallat o retocat (puntes de fletxa i dedards, arpons, esquers...), destrals depedra i escassos fragments de ceràmicaque denoten la presència, a la part supe-rior de les Gavarres, d’un poblat íber quefou estudiat pel doctor salvador Vilaseca. per diverses fonts documentals i literà-ries coneixem la presència de tribus íbe-res al camp de Tarragona. Hecateu, unescriptor grec que visqué entre els seglesVi i V aC, parla dels ilaraugats, mentre que,per textos romans (a partir del s. iii aC)sabem dels cessetans. Anteriorment, al

paleolític superior (35.000-10.000 aC),grups de caçadors-recol·lectors es moviencíclicament pel territori, segons la clima-tologia i la necessitat de recursos, darrereels ramats salvatges (principalment ca-valls) i preferentment prop de l’aigua perdisposar d’aquest recurs tan bàsic, tantper la pròpia subsistència com per caçarels animals que anaven a beure. per això,per la proximitat del riu Francolí, és moltprobable que aquestes tribus nòmadespassessin o s’establissin per períodesbreus de temps a la partida de rabassolsi la Coma per la seva situació estratègicasobre la riba del riu. La partida de rabassols i la Coma haestat conreada des d’antic amb arbres desecà característics del nostre territori,com el garrofer, l’olivera o l’ametller, ques’adapten bé a la crosta calcària que co-breix la superfície d’aquest paratge, talcom comentàvem anteriorment. Tambéallà on la terra ho permet, s’hi cultivavencereals i vinya. però a partir de la dècadade 1980, a nivell general del terme, les tas-ques agrícoles van anar en clar descens ien molts casos van significar un totalabandonament dels conreus. A això calafegir l’augment de la urbanització enaquest sector, especialment acceleratarran de l’esclat immobiliari de finals dela dècada del 2000, un fet que ha accen-tuat el contrast entre illes de pisos senseconstruir al costat de parcel·les sense con-rear. i tot plegat rodejat d’infraestructu-res en expansió: l’autopista Ap-7 i la sevaampliació, la carretera de Constantí a Tar-ragona o la nova autovia de Tarragona aMontblanc.La biodiversitatLa repercussió de totes aquestes ac-cions sobre la fauna ha estat clarament12

ESQUERRE: el camí de la Coma en un mapa del 1919. DALT: posició d’un molar d’Equus,una petita resta d’un cavall paleozoològic trobat a la partida de Seixanta Jornals. BAIX:imatge del siboc, un ocell nocturn que es camufla al terra, entre les branques dels arbreso entre la fullaraca, i que podríem trobar per la zona del camí de la Coma.

iCC JosÉA. LATorr

E

JosÉ A. LATorrE

negativa i ha representat un descens ge-neral de totes les espècies, tal com eviden-cien les dades recollides les darreresdècades per José A. Latorre, amb unadavallada global que oscil·laentre el 60-70%. Cal sub-ratllar l’extensa i desco-neguda biodiversitatd’ocells que sobre-volen aquest espai,amb quaranta-sisespècies que or-questren amb elsseus cants unabanda sonora vital.Els seus cants ila seva presència se-gueixen allà, malgrathagin après a defugir-nos, a l’igual que fan les sei-xanta espècies de vertebrats i elspocs rèptils, amfibis i mamífers que mal-auradament ens tenen com a veïns. El mas de MuntanerEl camí de la Coma, malgrat ser un camíusat a l’antiguitat i reconegut com a via decomunicació amb Tarragona, tal comveiem en un plànol de 1914, és un camícurt que per la banda de l’est s’uneix, ambpoc més de mig quilòmetre, amb el camívell de Montblanc, per la Baixada de ra-bassols. També tenim l’opció de continuaren direcció sud-est per l’antic camí deConstantí, que passa just a la vora del Masde Muntaner. Aquest mas, actualment enestat ruïnós, és un edifici del segle xViiiamb modificacions posteriors, de plantaquadrada amb dos pisos i teulada a doblevessant. A la seva façana es conserven ves-tigis d’un rellotge de sol, quelcom molt ha-bitual en els masos del territori.Antigament, el mas disposava d’una granextensió de terres, i resta dempeus partd’una llarga i alta paret que tancava un

corral, que encara podem distingir entreles runes.L’autopista Ap-7reprenem el camí percreuar la infraestructuraque, al mateix temps,separa els termes deConstantí i Tarra-gona: és l’autopistaAp-7. Aquesta car-retera, hereva enconcepció i, de ve-gades, en traçat deles antigues vies ro-manes, permet lavital comunicació depersones i mercaderiesentre Europa i el nord d’À-frica. La seva planificació es re-munta a la dècada de 1960, quans’estableix la necessitat de construir unaautopista (la “autopista de la costa de Le-vante”) que comuniqués tota la costa me-diterrània espanyola, arran d’un informedel Banco internacional de reconstruc-ción y Fomento (o BirD, en les seves siglesanglosaxones), una organització interna-cional nascuda l’any 1945 amb el propòsitde finançar els països afectats per la se-gona Guerra Mundial i una de les cinc ins-titucions integrants del Banc Mundial. ElBirD concedeix un préstec de 33 milionsl’octubre de 1963 pel recorregut Madrid-Barcelona-Alacant (sempre sota aquestconcepte radial filipista de les infraestruc-tures espanyoles) i el gener de 1964 s’ini-cien les obres a la frontera francesa,arribant una dècada més tard fins a Alge-sires. originalment fou anomenada A-17 i eraconsiderada una continuació de l’auto-pista francesa A-9 (actualment AutorouteLa Catalane i part de l’E-15, una de les car-reteres de la xarxa europea). L’any 1986

es canvia la denominació per A-7 i el 2003passa a ser l’actual Ap-7 o Autopista delMediterrani. El tram que travessa el termede Constantí fou iniciat l’any 1973 i la to-talitat es va posar en servei l’any 1985sota la concessionària Aumar. Tot i que elspeatges més propers (El Vendrell, Tarra-gona i l’Hospitalet de l’infant) van ser su-primits entre els anys 2008 i 2011, laconcessió de l’Estat no acaba (segons realDecret vigent a dia d’avui) fins al 2019 i2021 en els dos trams catalans gestionatsper la concessionària Abertis. És curiósanotar que en la memòria del projecte de1964 es preveia la seva amortització l’any1984.Arribem, un cop creuat el pont sobrel’autopista, al final del nostre trajecte, elMas de Mascaró, un mas històric i impor-tant que, malgrat estar situat ja en termede Tarragona, sempre va mantenir vincu-lació amb Constantí. Desitgem queaquesta breu però intensa caminada hagidespertat el vostre interès i hagi aportatelements de descoberta del nostre terme.

Les darreresdècades s’ha vist quela biodiversitat ha fetuna davallada global queoscil·la entre el 60 i el70% de les espèciesexistents

DALT: el mas de Muntaner i un detall del rellotge de sol de la façana. BAIX: l’autopista AP-7.

FoTos: AJUnTA

MEnTDECon

sTAnTí

13

RICARD ESCARRÉEncimbellat sobre l’autopista,en l’elevació del vessant situatmés a llevant del polígon riuClar, l’antic Mas de Mascaró es mantéaltiu enmig de les infraestructuresmodernes que han esquarterat lesseves terres, que s’estenien genero-sament al voltant de la masia, arri-bant fins el marge dret del riuFrancolí, mentre una part de la fincapenetrava dins el terme de Constantí,en un total de 27 hectàrees. Els propietarisL’antiga hisenda havia estat pro-pietat dels Jesuïtes, encara que des-coneixem quines són les edificacionsque habitaren, si en modificaren d’e-xistents o n’aixecaren de noves. Lareferència documental més antiga ésel cadastre de 1774, on consta com apropietari “Don Francisco Bofarull,de reus”, mentre el mas era habitat

per Andreu pallejà, el masover. Defet, l’escut de la família Bofarull era ala paret de la porta d’entrada al casal. Francisco de Bofarull va néixer el1737 i es casà amb Teresa Mascaró isalas, filla del comerciant reusencAndreu Mascaró. Va passar tota laseva vida a l’ombra del seu germàJosep, qui fou degà i regidor de reusdurant la primera dècada del seglexix. Josep Bofarull era prou adineratcom per fer préstecs a particulars. A

El Mas de Mascaró

La visita

FonsDEMArC

ACióDETArr

AGonADELCo

L·LEGiD’ArqUiTE

CTEsDECATA

LUnyA

GooGLE MAps

14

Constantí, el 1801 va comprar cinc jornalsde terra a la partida de la Grassa. Tots dosgermans continuaren el negoci familiar, lasocietat “José y Francisco Bofarull”. peròFrancesc Bofarull i Mascaró (fill de Fran-cesc i Teresa), malgrat disposar d’una ricaherència i mantenir l’empresa familiar, vapatir dificultats econòmiques i es veiéobligat a demanar préstecs i vendre’s partdel patrimoni. Entre moltes altres terres icases, va vendre el Mas de Jesús (entreCentcelles i Tarragona) i el Mas de Mas-

caró a salvador Escofet, l’any 1854. Així,el mas, que portava el nom de la mare deFrancesc Bofarull, passa a anomenar-seMas de l’Escofet. Al segle xx tornarà a can-viar d’amos i altre cop de denominacióper la família que el va comprar: Mas deCliment. També era conegut com Mas depaelleta pels masovers de Constantí quehi habitaven, ja que malgrat els successiuscanvis de propietari, el masovers, en granpart, continuaven sent constantinecs.ArquitecturaCom veiem en el magnífic plànol adjuntde principis del segle xix, la finca eracreuada per un camí principal emmarcatper dues fileres d’oliveres. A causa del fortpendent, hi havia uns petits marges depedra perpendiculars al camí per sostenirles rodes dels carros i evitar l’arrossega-ment de la terra del caminal. Davant la casa, el camí formava un se-micercle i donava pas al jardí, amb un es-tany que tenia un pedestal al centre ambuna imatge de la Marededéu. La família Escofet, ja al segle xx, va ferconstruir per a la seva filla una casa petitaa l’esquerre de la façana principal, anome-nada “la casa de nines”. Al costat hi haviauna era, mentre que, adossada a la partdreta de la porta principal, hi havia unacapella sota l’advocació de sant ignasi deLoiola, amb un cor i parets decorades ambrajoletes. Una espadanya sobre la porta dela capella allotjava una campana amb lasegüent inscripció: “sant Antoni, ora pronobis. Anno 1816”.El conjunt del mas es caracteritza peruna estructura closa rodejada per edifica-cions que li confereixen gran unitat i pro-porció. Un pati central distribuïa duesparts desiguals adossades: una ambplanta i pis i una altra, més important i demajors dimensions, amb planta baixa, dos

FonsDEMArC

ACióDETArr

AGonADELCo

L·LEGiD’ArqUiTE

CTEsDECATA

LUnyAFoTos

: AJUnTAMEnT

DEConsTAnT

í

15

pisos i unes golfes. A banda i banda de laporta principal se situaven dos magat-zems. En un costat s’hi ubicava una fontamb abeurador i un estable comunicatamb l’habitatge dels masovers, que cons-tava de cuina, tres habitacions i un magat-zem a la part posterior, amb un espai perassecar les avellanes. sobre l’habitatgedels masovers, unes escales portaven a laplanta destinada als amos. Des d’un pas-sadís emporxat, amb elements neoclàssics(molt similar al que trobem al mas de Ven-tura de Constantí) es travessava un terratsobre les quadres que conduïa a una tor-reta, també amb porxada, que s’empravacom a menjador. per un altre terrat s’arri-bava a la sala d’estar, a un altre menjadori a les habitacions. A la part nord, a labanda de Constantí, hi havia hagut una bi-blioteca. El segon pis constava de salad’estar, tres habitacions amb balcons icambra de bany. A sobre de tot hi haviauna golfa amb un dipòsit d’aigua i ulls debou el·líptics com a ventilació. Les escalescontinuaven fins a una torre amb merletsdes d’on hi havia una excel·lent panorà-mica. Les portes i finestrals d’aquesta part“senyorial” eren rectangulars i de midesgeneroses, amb motllures i elements de-coratius de gust neoclàssic. Encara hi res-

ten dos elements ornamentals i alhorapràctics: dos rellotges de sol, un a la fa-çana principal i l’altre a la paret del pri-mer pis del pati de ponent. Un molí de vent, prop del riu, que ja ales darreries del segle xx funcionava ambuna bomba amb motor de gasoil, pujaval’aigua des d’un pou a la masia. El mastenia dret d’ús sobre el rec de rabassols ila Mina Vella (resultat de la fusió de lamina de la Ferrerota i la sèquia dels mo-lins).segons diversos testimonis, com ara eldel darrer propietari del mas, Jaume Cli-ment, coneixem l’existència d’uns passa-dissos subterranis que partien del mas ique baixaven vora el riu, vora un altre masque, segons sembla, antigament era eldormitori dels frares. Ja fos per ús com avia d’escapament o per altres menesters,aquests passadissos es posaren al desco-bert al fer els accessos de l’autopista, tot ique, com és malauradament habitual, escolgaren tot seguit. Avui en dia, sense cap pre-visió per a la seva reuti-lització i senseteulada des de fadècades, el Mas deMascaró restat o s s u d a m e n tdempeus, recor-dant la glòriaviscuda i la his-tòria que ha vistpassar. segura-ment, el dia ques’acabi d’ensorrar,ho faci de cop, comdeixant anar l’últim alè;llavors recordarem que elsmasos ens cauen, que ja n’han caigutmolts i que els pocs que queden ho farandavant els nostres ulls, tancats. FonsDEMArC

ACióDETArr

AGonADELCo

L·LEGiD’ArqUiTE

CTEsDECATA

LUnyA

AJUnTAMEnT

DEConsTAnT

í

Les tropes franceses i, potser, elmateix general suchets’hi hostatjaren mentrepreparaven el setge deTarragona del 1811

16

JOSEP ESTIVILLArxiu Municipal de Constantíno és gens habitual trobarplànols de finques que si-guin anteriors al segle xx;per això, convé celebrar com un au-tèntic esdeveniment la publicaciód’aquesta joia de l’any 1851. Estracta del plànol de la finca del masde Mascaró que, com molt bé indicael títol, és en aquell moment unapropietat de salvador Escofet.

Aquesta imatge (1), cedida gen-tilment pel darrer propietari delmas, el senyor Jaume Climent, enspermet veure com era la finca famés de cent cinquanta anys. indicaels cultius predominants, que s’hanmarcat en colors diferents, els ca-mins, els elements primordials delpaisatge i les principals construc-cions que hi estigueren relaciona-des en aquella època o bé mésendavant: el mateix mas de Mas-caró (2), el mas de la xeca, en reali-tat un molí antic dels jesuïtes (3),l’Hort del mas de Mascaró (també

conegut més darrerament com masde la Merla) i on hi vivien algunsjornalers que treballaven les terresde la finca (4) i el molí de Vent (5).Els dos molins citats funcionavenamb l’aigua de la sèquia dels Molinsque passava pel costat, la qual rebial’aigua del riu Francolí (6).Totes les construccions estanavui dia abandonades de fa temps,però encara les podem contemplarcom una mostra de la vitalitat eco-nòmica del sector agrícola i indus-trial de quan Constantí era unmunicipi rural.

El mapa del 1851 del Mas de Mascaró Eines

1 2 3

4 65

FoTos: AJUnTA

MEnTDECon

sTAnTí

17

19

JORDI TORRENTS CARDIELFRANCISCO JOSÉ RUIZ

BALLESTEROSDurant els anys de la GuerraCivil, quan venien els avionsde guerra, els pobles que te-nien sirenes avisaven del perill i lagent corria a protegir-se. A Cons-tantí, moltes persones es protegienals refugis antiaeris, alguns es que-daven a casa mirant com passavenels avions i, fins i tot, hi havia gent alcarrer i que anava a refugiar-se alsmasos que tenien a fora. Un dia unhome que estava al carrer va tenir lamala sort que li va caure a sobre unabomba i el va matar. L’entrada dels refugis estava refor-çada amb rajoles i sempre tenia unacorba perquè, si tiraven una bombaal davant, no entrés la metralla capdins i pogués fer mal a algú. Els refu-gis sempre estaven comunicats entreells perquè si s’ensulsia una entradapoguessin sortir per una altra. Els qui ho podien fer van cercar

protecció en els masos, on adaptarenrefugis a partir de cisternes, pous ogaleries, o en construïren de nous ex-cavant al terra, en coves o marges.Encara avui hi ha masos que hanconservat aquests refugis familiars,adaptats finalment com a cellers. A banda de la construcció de refu-gis privats a les masies, en determi-nats pobles se’n feien de col·lectius.Alguns van ser aixecats de novaplanta, pensats per la funció explícitade la defensa personal, altres encanvi van ser construïts adaptantobres ja existents.La necessitat de construir refugisper protegir-se en cas d’atac aeri vaser una de les tasques que va portara terme la junta de Defensa passivaLocal. Els treballs d’adequació es vanrealitzar amb la col·laboració de totel veïnat. per torns es treballava enl’obra i s’imposaven fortes penyoresa qui es negava a fer-ho. si un veí novolia treballar personalment pagavaa una altra persona perquè el substi-tuís. El consell es feia càrrec de lesdespeses del material i va rebre l’a-

portació d’una subvenció de 17.824pta. que va concedir la Junta Centralde Defensa.Els dos refugis importants deConstantí foren construïts per lacooperativa de paletes. El primerestà ubicat a la plaça de la república(actual plaça del Castell) amb una ga-leria mínima de 200 metres de llar-gada i 1,80 m. d’amplada i unasuperfície de 360 m2. Tenia cinc en-trades; el terreny era d’argila i el pa-viment de terra; comptava ambenllumenat elèctric i dues comunes.L’altre refugi, al carrer de FrancescMacià (actual carrer Major) es pro-jecta amb una llargada de 460 m. i 1m. d’amplada, però tan sols se’n vanconstruir 60 m. i, de les sis entradesnomes n’acabaren dues (aquestúltim refugi es va destruir). En unqüestionari que a l’agost de 1938 esva complimentar amb dades dels re-fugis, hi constava el personal ques’encarregava de les funcions d’assis-tència: un metge, cinc paletes, deumanobres i sis guàrdies municipals.

Una església “amb rumbeig de Catedral”

Durant els anys de la Guerra Civil es van construir diversos refugis al nucli urbà per pro-tegir la població contra els bombardejos de l’aviació franquista. Avui només queda dem-peus el de la plaça del Castell. oblidat durant dècades i finalment tancat, el mostremcom era per dins.

Els refugis de la Guerra Civil

La descoberta

BAIX: entrada al refugi construït a la finca del mas Nou. Foto: Ajuntament deConstantí. DRETA: entrada al refugi de la plaça del Castell per l’exterior de l’Es-glésia parroquial. Foto: els autors.

20

21

DALT: croquis de l’emplaçament de les entrades del refugis de la GuerraCivil construïts al centre de la vila, tret de l’article de Montserrat Duch iAnna M. Giné: “Constantí durant la Guerra Civil”, que es va publicar alsEstudis de Constantí, núm. 3 (1987), pàg. 124. BAIX: dues vistes de lagaleria principal, amb les diferents arcades d’obra fetes per donar soli-desa a l’excavació. Fotos: Ajuntament de Constantí.

1. Entrada per la part baixa de l’Església2. Sortida a la timba de cal Roig3. Entrada per la part baixa de l’Església4. Sortida a la timba de ca la Marinera5. Entrada per les escales del Morrot6. Sortida pel carrer Major

1

2

3

4

6

5

REFUGIS DE LA GUERRA CIVIL

Actualment els refugis estan tapiats perassegurar que la gent no hi accedeixi, és adir, per la seva seguretat. L’estructura del’interior malmesa en alguns punts ja queen bona part es tracta només d’una exca-vació sobre la terra i alguns trossos hancaigut. El refugi de la plaça del Castell té l’en-trada recoberta de maons antics però, capa dins, l’estructura està feta d’argila, comes veu en diverses fotografies. Un cop en-trem a l’interior, hi ha un passadís que es

dirigeix cap a la dreta, aquest segueix unsquants metres endins, després el túnel fauna forma de “v”; això servia perquè sillençaven granades o disparaven, la me-tralla s’estavellés contra la paret de terrai no pogués fer mal a ningú que estiguésdins. Cada un dels refugis tenia diversos pas-sadissos perquè la gent hi pogués passari no es formessin aglomeracions de perso-nal, la gent que estava més tranquil·la, ju-gava a cartes i a d’altres jocs de taula, però

n’hi havia d’altres que estaven nerviosos.Fins i tot la gent que tenia més por s’hiquedava a dormir, per temor dels bombar-dejos que hi podia haver durant la nit.L’Ajuntament té previst dins del poUMobrir i adequar els refugis, perquè cadavegada s’està donant més importància aaquestes construccions que es van fer du-rant la Guerra Civil. La seva adequació su-posa una gran record del que van haverde patir aquelles persones que ho vanviure.

El refugi conté alguns respiradors per facilitar la renovació de l’aire a l’interior, sobretoten el cas que hi hagués moltes persones. Estan excavats de la manera habitual, però elsostre s’ha construït en forma de cúpula, a base de diferents fileres de totxos de mida cadavegada més estreta, fins arribar a la part superior que quedava connectada a la plaça delCastell. Fotos: Ajuntament de Constantí.

L’estada a l’interior solia ser curta.Un cop els avions havien passat dellarg es podia sortir a fora, tot iaixí, l’interior tenia algunes depen-dències, com ara una sala amb unaletrina o uns armaris on s’hi po-dien emmagatzemar productes di-versos, tal i com podem apreciaren les fotografies següents. podemveure-hi, d’esquerra a dreta, unaarcada que dóna accés a la zona deserveis, la letrina, un armari i, endarrer lloc, detalls de la tassa obase del vàter i de la instal·acióelèctrica (potser ja d’època poste-rior).

Zona de serveis

22

23

L’obra efectuada en el seu moment combinava l’excavació de galeries sota terra i la cons-trucció d’arcades, pilars i alguns murs amb obra de totxo massís. Tot i el pas dels anys ila manca de manteniment, l’estat de conservació és força acceptable. Fotos: Ajuntamentde Constantí.

24

Un cop acabada la guerra, els refu-gis quedaren abandonats, excepteel que hi havia a la plaça del Castellque fou llogat a una empresa perplantar-hi xampinyons. Més enda-vant, l’Ajuntament el va tapiar perevitar que les criatures corressin ijuguessin per dins i ningú pren-gués mal, a banda de la degradacióque patia la construcció per lespintades ocasionals que s’hi feien. Els altres refugis, al carrer Major ia la plaça de les Escoles Velles, vandesaparèixer o quedar completa-ment tapats per les obres d’urba-nisme que es van portar a terme.

i després de la guerra?

AJUNTAMENT DE CONSTANTí

DALT: algunes parts del refugi quedaren inacabades, a mig construir. DRETA: del sostred’algunes galeries sobresurten les arrels dels arbres de la plaça del Castell que estan plan-tats precisament a sobre.

Cada vegada s’està donant més valor aaquestes construccions fetes durant laGuerra Civil. La seva adequació suposauna gran record del que van haver depatir aquelles persones que ho van viure.més informacióMontserrat Duch i Anna M. Giné: “Cons-tantí durant la Guerra Civil”, Estudis de

Constantí, núm. 3 (1987)

IGNASI MANZANARESpunt d’informació JuvenilAjuntament de ConstantíUs presentem una ruta de BTTno massa llarga ni massacurta, ni massa fàcil ni massadifícil, que pot servir com a presa decontacte amb rutes de muntanyabaixa que trobarem al nord de Cons-tantí, sobretot un cop travessem elriu Francolí. Aquesta ruta té de tot enpetites dosis, suficient per tastar lesdiverses especialitats de la BTT, co-nèixer o canviar la perspectiva delpaisatge històric i natural del nostreentorn més proper. En resum, és deles que creen afició.La ruta surt de Constantí pel camíque, travessant el barri Centcelles,

ens porta al riu Francolí passant a lavora de la vil·la romana de Centce-lles, del molí de Constantí, del molípaperer i del molí de reus. Travessael riu per una represa que habitual-ment porta aigua i de vegades estàimpracticable pel gran cabal d’aiguaque porta el riu. A partir d’aquí faremuna ruta circular que, primer ambpujada contínua i després amb baixa-des tècniques (trialeres de baixa di-ficultat), ens porta des de l’aqüeducteromà de Tarragona (pont del Diable)a llocs pintorescs com les bodeguesabandonades puig i Valls (conegudespopularment com a Mas de l’Àngel),els boscos de Tarragona o els poemesde Marià puig gravats a la roca vivaen ocasió de la celebració de la Festade l’Arbre, promoguda a finals del s.xix pel seu germà Francesc puig i

Circuit d'iniciació al Pont del Diable

BTT amb encan

tBAsEC

ArToGrÀFiCA

:insTiT

UTCArToGrÀ

FiCDECATALU

nyA

DALT: el Pont del Diable, un imponentaqüeducte romà. MIG: les BodeguesPuig i Valls. BAIX: el mapa de la zonaamb l’itinerari marcat.

25

26

Tram 1: de Constantí al riuFrancolí (2'14 km)

1. punt d'informació Juvenil (st.pere, 49). sortim en direcció sud-est, pelcarrer Barcelona fins al carrer sant sebas-tià. 2. pugem a l'esquerre pel carrer st.sebastià fins al carrer Major. 3. Girem a la dreta fins al primercarrer (avinguda 11 de setembre). 4. Baixem l'avinguda fins a la plaçade la Generalitat.5. Entrem a la plaça fins a la se-gona sortida, passada la parada del bus(carrer Centcelles).6. recorrem el carrer Centcellesfins al seu final.7. prenem el camí de la dreta queens porta a la vil·la romana de Centcellesfins a una bifurcació. 8. prenem el trencall de la dreta ibaixem fins al riu, salvant el que poguemels trams d'obres que han malmès el camíoriginal.

Tram 2: del riu Francolí alpont del Diable (1'75 km)

1. seguim el camí al costat del riucap al mar fins a l'alçada de la represa quetravessa el riu, després d'haver recorregutuns 900 m. 2. Travessem el riu per la represa,normalment pel damunt de l'aigua, i arri-bem a la pista que acompanya al riu pelmarge oposat.3. Continuem per aquesta pistafins a sota el viaducte de l'autopista, giranta l'esquerre en aquest punt.4. Travessem la carretera de Tarra-gona-Valls per un túnel a l'esquerre del'ample camí que porta a aquesta carre-tera.5. sortint del túnel girem a l'es-querre fins a l'aparcament del pont delDiable.

Tram 3: del pont del Diableals tallafocs (2'59 km).pujada contínua

1. Entrem al recinte del pont delDiable i seguim el camí ample que va gi-rant progressivament cap a l'esquerre,prou ample i en pendent continu. Arribema les Bodegues puig i Valls (conegut coma Mas de l'Àngel per la figura de l'àngelque ens rep).2. El voregem per la dreta i darrereprenem el segon senderó dels tres quese'ns presenten.3. per una pujada estreta i tècnicaanem guanyant alçada fins a un desvia-ment. prenem el de l'esquerre que tra-vessa un tallafocs (conducte) una micamés endavant . 4. seguim aquest camí sempre pelmés evident i planer, fins a retrobar-nos eltallafocs.5. El seguim durant 100 metres igirem per un senderó a la dreta.FO

TOS:

PUN

T D’

INFO

RMAI

Ó JU

VEN

IL

27

Tram 4: del tallafocs aldesviament del mas d'enGranell /pont del Diable(1'11 km). Descens ambtrialera fàcil

1. El senderó dura 20 metres i apa-reixem a una pista que seguim a la dretadurant uns 250 m.2. prenem la pista a l'esquerre queaviat comença a baixar fins a creuar un ta-llafocs que seguim a la dreta 10 m.3. prenem una trialera a l'esquerredel tallafocs que fa ziga-zagues dins elbosc fins al desviament indicat per un se-nyal indicador.

Tram 5: del desviamentMas d'en Granell /pont delDiable a l’aparcament delpont del Diable (1'66 km).Més descens

1. prenem l'indicador que ens in-dica cap al Mas dels Arcs i pont del Diable(dreta)2. Continuem el descens fins a unanova cruïlla senyalitzada que prendremaquest cop cap a l'esquerre (pont del Dia-ble).3. per la pista de l'esquerra, pas-sem pel costat dels textos de M. puig iValls, gravats a la roca viva.4. Continuem el descens cap alpont del Diable, on podem prendre de ve-gades variants per trialeres depenent dequin sigui el nostre nivell tècnic. Tram 6: tornada pont delDiable – piJ de Constantí(3'90 km) Tornem a Constantí pel mateix camíque ens ha portat anteriorment fins alpont del Diable.

. per carretera, carrers i trams tèc-nics és altament recomanable l’úsdel casc per evitar greus lesions ce-rebrals.seleccioneu la ruta en funció deles vostres capacitats físiques i tèc-niques.La bici sempre a punt: canvi demarxes ajustat i sense friccions im-portants, frens efectius...si feu alguna ruta que presenti di-ficultats on el nivell de la vostra tèc-nica sigui escàs o just, aneuacompanyats d’alguna persona queus pugui ajudar en cas d’accident.Aquesta ruta és factible i satisfac-tòria també caminant o corrent, sino disposem de bicicleta adequadaa aquests terrenys.Calculeu una durada aproximadad’1 hora i mitja per fer-la amb tran-quil·litat.

recomanacions

Colla Cicloturista Centcelles de Constantíhttp://www.cicloturistasdecons-tanti.com

Punt d’Informació Juvenil sant pere 49 - Constantíimanzanares@constanti.catorganitza puntualment i a demandadels joves que ho desitgin sortidesde BTT a l’entorn proper de Cons-tantí.

Més informació

28

JOSÉ A. LATORREEn la panoràmica fotogràfica, queestà feta des del camí vell de Mont-blanc, es poden observar els dife-rents ecosistemes que s’identifiquen a lespartides de la Coma i rabassols.Al nivell 1 hi trobem, sobre una crostacalcària, un arbrat de secà, amb oliveres igarrofers abandonats, enmig dels quals esfan interessants comunitats d’herbàcies.

El camí de la Coma

puputabellera de

mirall albellatge garrofer olivermussolcomú serp verda siboc

1.- Comunitat sabanoide d’albellatge amb arbrat de secà

arç blanc lligaboscmussaranya

vulgar serp blancatallarol

capnegre

3.- Bardissa d’arç blanc

FOTO

S: JO

SÉ A

. LAT

ORR

E

A la comunitat 2 apareix una brolla degatosa i jonça, amb poblacions d'abelleres(Ophrys sps.).Als desnivells següents, identificatsamb el número 3, hi ha bardisses d’arçblanc i lligabosc.per últim, en l’apartat 4 es conrea ce-real sobre les amples terrasses existents.En aquests hàbitats podrem descobriralguns vertebrats com la musaranya, a larecerca d’insectes; el tallarol buscant eru-gues entre les fulles primaverals o lapuput menjant larves enmig de les gramí-

nies. També es poden veure els conillscorrent a la vora del cereal o el mussol ca-çant ratolins en les càlides nits d’estiu.Els gripaus i les serps, moltes vegadesmaltractats, són molt beneficiosos pelsnostres camps i conreus ja que mengengran quantitat d’insectes i rosegadors,respectivament.Les abelles i altres insectes realitzenuna labor de vital importància per la su-pervivència de la nostra flora.La Coma-rabassols, tot i ser una zonaamb molta pressió urbanística, humana i

envoltada de diferents infraestructures, téplantes i animals que intenten adaptar-sea les diferents situacions. Hem de pensarque aquest espai ajuda a esmorteir lapressió que ens ve del polígon riu-Clar, al’altra banda de l’autopista Ap-7. El poblede Constantí s’hauria de dotar d’un rosarid’espais verds al seu voltant; sinó, lesimatges com les que veiem en aquest ar-ticle només seran un record.resumint, estem davant d’un illot bio-lògic ric i diversificat, molt a prop nostre,que s’ha de respectar i conservar.

Hàbitat

abellera gatosa jonça papallonasargantanacuallarga

2.- Brolla amb gatosa i jonça

conillgripau

corredor lliri de blat rosella

4.- Conreu de cereal

29

30

El passat 18 de març es va poderveure pels voltants de Constantíla presència d’una espècie d’ocellinèdita a la península ibèrica. La tro-balla la va descobrir el naturalistaJosé A. Latorre, que va detectar lapresència d’una au que difícilmentes pot veure per les nostres contra-

des i que va identificar com a cotxadiademada (Phoenicurus moussieri)mascle. Es tracta d’un ocell força petit, decolor negre a la part superior i ver-mellós a la part inferior, amb unafranja blanca per damunt dels ulls ique és endèmic del nord-oest d’À-

frica, que molt difícilment es potapreciar al continent europeu.segons els experts, l’explicació dela seva presència podria trobar-seen el fet que l’ocell hauria estat ar-rossegat per alguna de les borras-ques que, per aquelles dates, vavenir de sud.L’ocell va estar per Constantíaproximadament una setmana, i lacita va ser homologada per l’institutCatalà d’ornitologia, que va confir-mar que només hi havia un prece-dent, l’any 1985, al Delta de l’Ebre.L'observació també va ser enviada ala institució Catalana d'Història na-tural.La troballa va generar una granexpectació i, durant els dies poste-riors, es van desplaçar fins a Cons-tantí ornitòlegs de llocs tan diversoscom Burgos, palència, Astúries, Galí-cia, saragossa, Madrid, Girona i Bar-celona.

notícies Descobreixen a Constantí la presència d´un ocell inèdit a la península ibèrica, propi del nord-oest d’Àfrica

UN OCELL SORPRENENT

ALBErT CAMA

COM ERA CONSTANTÍ FA 600 ANYS?Dins de la programació del cicle “Fes Cultura,Fes salut”, el passat dilluns 22 d’abril es pre-sentava a la Biblioteca Municipal un manuscrit ori-ginal que datava de l’època medieval, concretamentdel segle xV. per primera vegada s’exposava i pre-sentava al públic aquest document que ha estat re-centment recuperat i restaurat per la Generalitatde Catalunya. L'acte va comptar amb la presènciade ricard ibarra, director de l'Arxiu Històric de Tar-ragona, i d'isabel Companys, tècnica d'arxius, a mésde l’aleshores alcalde de Constantí, Josep Maria sa-baté, i l'assistència d'una quinzena de persones in-teressades a conèixer de primera mà els detallsd'aquest interessantíssim document medieval deConstantí.Es tracta del Capbreu Llevador de les rendes delsaniversaris i del Benefici de Sant Jaume del Castellde la comunitat de Preveres de Constantí, un llibrereligiós dels anys 1421, 1422 i 1479, amb anota-cions posteriors dels segles xVi i xVii. La llarga sèriede declarants que confessen les quantitats assigna-des per a les misses d’aniversari –algunes canta-des– a les diferents festivitats, aporta nombrososcognoms de la vila (Aguiló, Aiguader, Bacona, Bar-celó, Barenys, Calaf, Caldes, Canyelles, Capell, Fa-jola, Ferrer, Fortuny, Gener, Guerau, Llaberia,Magrinyà, Mangons, Martell, Martorell, Moragues,pallarès, peirí, pescater, pontons, saleses, salort,Torner, Toses, Tost..., a vegades amb la professió oofici), posats sovint en relació amb els béns obli-

gats (tots, un hort, un tros de terra, un alberg ocases) i amb antigues escriptures que comencen el1344.Els emplaçaments remeten també a una bonaquantitat de carrers (de l’Església, del Castell, de laCosta, de la Carnisseria), portals (nou, de la selva,de Barreres), camins (del pont de les Tries), parti-des (les Argiles, rabassols, sant pol, l’Almatella,l’Horta Vella, les Tries, riudarenes, Centcelles, laCreu de salom...), torrents, canals, recs i edificiscom l’església, el castell, la Casa del Comú, el fornde pa, el molí d’oli, la muralla i masos (del Corb, desalom, d’en Bonet, de l’Aragall... i a altres indretscom el Codony, la Canonja o reus).Aquest llibre havia estat sotmès a un acurat pro-cés de restauració l'any 2010, a càrrec del Departa-ment de Cultura de la Generalitat, i el resultat haestat espectacular. El llibre original es troba diposi-tat a l’Arxiu Històric de Tarragona, el qual s'ha fetcàrrec de la seva digitalització, que podrà consul-tar-se en sala i ben aviat a través d'internet.

ArxiUHisTòr

iCDETArrAG

onA

www.pafes.cat

10 trucs per ser més actius

Pla

d’A

ctiv

itat

Fís

ica,

Esp

ort

i S

alut

(PA

FES)

- m

arç

de 2

013

A la Universitat

1. No feu servir l'ascensor, feu ús de les escales per pujar i baixar d'un espai a l'altre.

2. Poseu les impressores, fotocopiadores, arxivadors, etc... prou lluny del vostre lloc de treball per tal que el seu ús us obligui a aixecar-vos i caminar una miqueta.

3. Després d'estar una hora assegut/da davant la pantalla de l'ordinador, aixequeu-vos, camineu i feu algun estirament . Exerciteu la respiració profunda (repeteix fins a 3 vegades a fons: inspiració 5" i espiració llarga 8")

4. Si veniu a treballar o a estudiar en transport públic, baixeu una o dues parades abans per caminar. Si veniu en cotxe particular, aparqueu una mica lluny per tal de poder caminar una mica abans de començar la vostra jornada laboral i en acabar-la. Amb deu minuts de temps n'hi ha prou!

5. Feu els desplaçaments entre els diferents equipaments de la Universitat i les diferents facultats a peu o en bicicleta.

6. Aprofiteu part del temps destinat a esmorzar o a dinar per fer activitat física, sobretot en el segon cas: amb un dinar lleuger i ràpid n'hi ha prou. Si aneu a restaurants o bars del campus, trieu-los prou lluny del vostre lloc de feina que us permetin anar-hi caminant i tornar de la mateixa manera.

7. Dinamitzeu als companys i companyes, grups i equips de treball per participar en activitats físiques i esportives (caminades, lligues, tornejos,...).

8. Quan organitzeu conferències, congressos o reunions de tota mena, tingueu en compte que incloguin moments per relaxar-se, estirar, reactivar la respiració, moure's, empatitzar amb la resta de companys,...

9. Programeu reunions “actives” sempre que us ho permetin els temes. Passejant pel campus, a l'spa, jugant partits de pàdel, tennis o golf o propiciant l'existència d'espais per a la distensió i la reunió dins dels edificis amb recursos actius (futbolí, taula de tennis taula, etc.)

10. Aprofiteu per caminar i respirar millor quan truqueu per telèfon.

31