RUTES DIDÀCTIQUES DEL

PALLARS SOBIRÀ

GERRI DE LA SAL

(dossier alumne)

Autor/es:

Margarida Fondevila

Isabel Montori Aquest material ha estat elaborat dins del Seminari de Rutes Didàctiques del Pallars Sobirà també compost per: Neus Bardina M. Lluïsa Borràs Xavier Castells Júlia Díez Joan Manel Gómez Joana Montaña Pilar Olives Immaculada Rubió Rosa M. Trepat

INTRODUCCIÓ GENERAL DE LA RUTA El municipi de Baix Pallars és situat al sud de la comarca del Pallars Sobirà, travessat per la Noguera Pallaresa i limitat al nord per l'estret d'Arboló i al sud pel de Collegats. Els nuclis de població que el formen són , entre altres, Gerri de la Sal , Peramea , Montcortés de Pallars , Enseu , Bresca , ... Travessa la vall per la banda dreta de la Noguera la carretera N-260, l'Eix Pirinenc. La població es concentra en els pobles, dedicats a les feines del camp, la ramaderia i cada vegada més al turisme. S'ha perdut l'extracció de la sal que va tenir molta importància en l'antiguitat. Els aspectes més rellevants de l'indret són: - L'estret de Collegats, límit entre els dos Pallars, amb els seus espadats i indrets, com la roca de l'Argenteria, són un atractiu. L'antic camí que comunicava els dos Pallars, passava per la carena d'aquest estret i a prop del monestir de Sant Pere de les Maleses, construït damunt del barranc de Sant Pere. Va ser a partir de l'any 1905 quan aquest camí va ser substituït per una carretera remodelada actualment. - La Geganta Dormida, a la serra de Peracalç, geomite que es pot observar des de la mateixa carretera entre Gerri i el Congost de Collegats. - Estany de Montcortés un estany d'origen càrstic, situat al costat de la carretera. - Les Salines de Gerri són l'aspecte més representatiu de la població donen un peculiaritat a la població. - El Monestir de Santa Maria és una de les joies romàniques més ben conservades de la comarca. - El Pont que travessa la Noguera està completament integrat en el paisatge de les salines, les cases i el monestir. - Els Dòlmens, monuments del nostre passat, formen part de les llegendes de la zona.

LES SALINES Actualment l'extracció de la sal a les salines de Gerri només queda com a residu en un petit sector sota mateix de l'origen de la font d'aigua salada, com a conseqüència de les destrosses de la riuada del novembre del 1982, però antigament va ser una explotació molt lucrativa . Primer com a concessió dels abats, senyors del lloc, i des del segle XVIII amb la intervenció reial hi havia una comunitat de propietaris de la sal que es repartia l'aigua de la font salada, que naixia a l'extrem nord de la població i amb canals de fusta l'aigua era conduïda a les basses o eres d'evaporació. Aquestes eres es repartien per tot el pla de la marge dreta del riu en tres sectors, el principal enfront del monestir ( ara del tot abandonat) i un de més lluny a Morreres ( aquest abandonat fa anys).

L'evaporació es feia, i en part es fa encara, entre el quinze de juny i el quinze de setembre i la sal que s'obtenia per l'evaporació es dipositava inicialment a la casa de la sal un gran edifici rectangular, refet al segle XVIII amb els baixos distribuïts en tres naus per grans arcades, que és a la part alta del poble, sobre la carretera. Aquesta casa, que té escrit sobre el portal Real Alfolí de Gerri, es destina ara a dipòsit municipal. En el temps de plena producció, sobretot, si els estius eren secs, s'havien arribat a recollir més de 1500 tones anuals, d'una sal molt fina i apreciada al mercat. La producció de sal no ha variat gaire des dels seus orígens medievals. El procés s'inicia en brollar d'una font subterrània aigua salada. Amb una bomba hidràulica es bombeja l'aigua cap a la superfície i es distribueix per uns canals de fusta L'aigua arriba així a una bassa anomenada toll, amb la finalitat d'emmagatzemar.

Al toll es comença a evaporar l'aigua i agafa més grau de salinitat, al mateix temps que sedimenta les impureses que pot tenir. Quan comenci la temporada aquesta aigua anirà a parar a les arcabotes. Un cop a l'arcabota s'efectuarà un sedimentació prèvia i l'aigua anirà guanyant grau a mesura que estigui exposada al sol i al vent. Al mateix temps, en produir-se un augment de la temperatura la calç que donaria mal gust a la sal es va precipitant. De l'arcabota l'aigua , despullada de residus i amb un grau elevat de densitat, passarà al salí, lloc on es produirà la cristal·lització definitiva. La sal quedarà a la superfície en forma sòlida i a punt per a la seva recol·lecció un cop s'hagi produït l'evaporació corresponent. Un cop escorreguda al mateix salí aquesta s'entrarà a la caseta, edifici de pedra amb la funció de petit dipòsit, a mesura que es va elaborant durant la temporada d'estiu perquè en cas de pluja s'eviti la seva dissolució. PROPOSTES DIDÀCTIQUES Quines diferències trobes entre les dues fotos de Gerri?

Pinta segons les ordres:

toll era arcabota caseta

Pinta les salines en el plànol de Gerri

Pinta el toll i explica la seva funció

Pinta l’era i l’arcabota i explica les seves funcions

Dibuixa la caseta. Quina és la seva funció?

Escriu el nom de les eines que es fan servir en les salines: Evitar esquerdes en la massa fangosa que recobreix l’element

Picar l’empedrat per que s’estengui la pasta i es tapi el forat

Posar un quadre d’empedrat nou

Obrir els canalots tapats amb un pegot d’argila

Escombrar la sal solidificada

Llençar la sal al mig de l’era i formar un munter

Cavar la sal que ha quedat endurida a la caseta

Amuntegar la sal a la caseta

Transporta la sal de sobre la pila a la caseta

Posar la sal més molla a la caseta. Té uns forats per on es cola l’aigua

Explica quins elements de la salina es poden apreciar en la foto

EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE GERRI Situació Al marge dret del riu Noguera Pallaresa riu que separa el poble de les salines, del monestir.

Origen L'església es va consagrar el 25 de setembre de 1149 per l'arquebisbe de Tarragona i el bisbe d'Urgell acompanyats dels comtes de Pallars i els bisbes de Barcelona, Vic, Girona, Lleida i Saragossa. L'església És un espaiós edifici romànic de tres naus i altres absis. La nau central és la més enlairada i coberta amb una volta de mig punt que descansa sobre impostes, mentre que les laterals cobertes amb volta de canó carreguen sobre suports de la nau central per reforçar-la. La divisió de les naus es fa per pilars de 2,5 m. de basament en forma de creu, amb columnes adossades per a sostenir els arcs torals de la nau central. La nau central sense absis té 23,20m x 6,80m. i les laterals 3,60m. d'amplada, que sumades a les dels pilars dóna una amplada total de 19m.

L'absis central té, en el seu interior, tres finestrals dins altres fornícules decorats amb columnes i arquivolta; i a l'exterior, arcuacions cegues sobre mènsules separades per mitges columnes sota un fris de dents de serra. Davant la primitiva façana hi ha un atri de tres cossos adaptats a l'amplària i a l'alçada de les naus, cobert amb voltes d'aresta. La imatge romànica de la Mare de Déu ha estat molt venerada des de molt antic. Hi ha una llegenda explica el miracle del comte de Pallars salvat per la Mare de Déu de Gerri d'enfonsar-se en el llac gelat de Montcortés quan anava de cacera. Modificacions posteriors La resta del monestir és avui un munt de runes; no se'n conserva res més. A l'església, s'hi feren modificacions que no li han fet perdre la gràcia original: - S'hi afegirem els darrers pisos del campanar( li donen esveltesa) - Aixecament de la teulada sobre una sèrie d'arc buidats. - Cambril i sala capitular, afegits el segle XVIII al final de l'església, que si bé es matusser, li dóna profunditat. Acaba amb un petit llanternó de coberta piramidal. Història El monestir neix l'any 807 sota l'advocació de Sant Vicenç, que serà canviada el segle següent per a de Santa Maria. No s'extingí la vida monàstica fins l'exclaustració de l'any 1835. L'any 966 el papa Joan XIII li concedeix l'excempció episcopal. Els comtes de Pallars afilien el 1096 el monestir al cenobi de Sant Víctor de Marsella. Això li dóna vitalitat. Al finals del segle XII comencen les calamitats. Els comtes li arrabassaren dominis i possessions; seguí el despoblament de Gerri i uns abats comendataris preocupats més per les rendes que per la vida monàstica. El 1592 el papa Climent VIII normalitza les rendes del monestir. El 1631 entra a formar part de la Congregació Claustral Tarraconense de la qual havia estat al marge. Tots aquests fets revitalitzaren la vida del monestir. Però en el últims segles, Gerri s'anà esllanguint amb les guerres dels país fins que els pocs monjos que quedaren foren exclaustrats el 1.835. Actualment, del monestir i totes les seves dependències en resta només l'església.

En quina data exacta es féu la consagració de l'església del monestir? ______________________________________________________________ Quina imatge presideix l'altar de l'església ? Dibuixa-la.

Sabries dir a quin estil arquitectònic pertany el monestir?

______________________________________________________________ Regla de Sant Benet TEXT. FRAGMENTS DE LA REGLA DE SANT BENET. "Raó per la qual considerem que s'ha d'ordenar tots dos temps segons aquest pla: des de Pasqua fins el 14 de setembre, al matí, sortint de prima, treballaran en allò que calgui fins prop de l'hora quarta. Mes de l'hora quarta fins a la sexta, en acabat de dinar, descansaran als seus llits amb molt de silenci, i si potser algú vol llegir, que llegeixi per a si mateix, de manera que no molesti l'altre. Que e la nona es digui més d'hora, dins l'hora vuitena, i que torni a treballar fins a vespres en allò que calgui. Però si les condicions del lloc o la pobresa exigeixen que s'ocupin en la recol·lecció de les messes, que no s'entristeixin, ja que aleshores són en veritat monjos, quan viuen de la feina de les seves mans. Creiem que per a la refecció quotidiana, tant a sexta com a nona, basten a totes les taules dues menges cuites, tenint en comptes les diferents necessitats; a fi que el qui potser no pugui prendre'n de l'una, en mengi de l'altra. N'hi ha prou amb una llira llarga de pa per sia, tan t si només hi ha una refecció, com si hi ha dinar i sopar.

Per a l'agençament dels llits, n'hi ha prou amb un llençol , in cobrellit, una manta i un coixí. Aquests llits han de ser inspeccionats sovint per l'abat, perquè no hi hagi cap objecte en propietat. I si algú se li troba alguna cosa que no hagi rebut de l'abat, que se'l sotmeti a un càstig molt sever. I per tallar de soca-rel aquest vici de la propietat, que l'abat doni tot el que calgui, això és, cogulla, túnica, escarpins, calçat, cenyidor, ganivet, estilet, agulla, mocador i tauletes, per tal d'eliminar tot pretext de necessitat". Aclariments: - L'horari d'oracions i àpats d'un monestir benedictí era l'esquelet de la vida diària dels monjos. Els monjos resaven i menjaven tots junts abans o després de fer el treball encomanat a cadascú. - Les hores de rés eren: Matines: cap a les 3 h de la matinada. Laudes: cap a les 6 h del matí( acabaven a trenc d'alba) Prima: cap a 2/4 de 8. Terça: cap a les 9h. Sexta: migdia ( l'hora de dinar a l'hivern) Nona: cap a les 3 h de la tarda. Vespres: cap a 2/4 de 5 h ( a sol ponent) Completes: cap a les 6 h ( anaven a dormir poc després) Vocabulari: - Refecció: aliment i àpat. - cogulla: hàbit monacal amb caputxa - túnica: petit llarg i poc folgat, amb mànegues - escarpí: sabata lleugera de cuir amb una sola. La regla benedictina era el conjunt de normes escrites per Sant Benet, que regulava tota la vida dels monjos al monestir a fi que actuessin d'acord amb l'evangeli i complissin els vots que havien professat ( fet) de pobresa, castedat, i obediència als seus superiors. Es monjos feien una vida dedicada a l'oració i al treball i tenien un horari molt rígid que havien de seguir tots els dies de l'any. D'aquí el seu lema "ora et labora"

PROPOSTA D'EXERCICIS Llegeix els fragments de la regla( normes) de Sant Benet i digues què

necessitaven per arranjar els llits. ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ Què passava als monjos que tenien un objecte en propietat que no els

havia estat donat per l´ abat? ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ Observa l'horari d'oracions dels monjos i els fragments de la regla de Sant

Benet. Pots dir quantes hores dormien els monjos? Quantes vegades es reunien diàriament per resar? Menjaven molt? ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ Què et sembla que pot indicar el lema benedictí "ora et labora"?. Exposa

les raons que justifiquin l'ús d'aquest lema. ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ ______________________________________________________________

Explica la vida dels monjos observant cadascuna de les vinyetes.

Dependències Amb aquesta il·lustració ens podem fer una idea força clara de quines eren les dependències principals d'un monestir medieval.

Del monestir de Gerri només en resta l'església, però a l'època de la seva fundació deuria ser molt diferent. Segurament era molt semblant al dibuix que tens al davant un monestir típicament benedictí. El monestirs tenien terres que eren treballades pels monjos, un claustre que unia les dependències del monestir, comunicava la sala capitular( lloc de reunió del monjos), l'església, el refectori (menjador), el dormitori o cel·les( cambres individuals petites), els punts de treball o estudi, la infermeria, el noviciat (residència dels neòfits en la vista monàstica). L'abat tenia unes dependències pròpies, separades de la resta. Així mateix hi havia a un lloc reservat a l'almoiner ( monjo encarregat de fer almoines al necessitats) i una hosteria per hostatjar els visitants.

Ultra això, el monestir tenia possessions fora de les estrictes del monestir, i els abats actuaren a partir del segle XI com a veritables senyors feudals, per això hi havia els pabordies, és a dir, l'administració o gestió dels béns del monestir, els quals se separaven per lots tot prenent el nom del sector o propietat principal. Fes una llista de les diferents dependències d'un monestir.

______________________________________________________________ ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ Quines dependències de l'antic monestir resten actualment?

______________________________________________________________ ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ Localitza les dependències al dibuix del començament.

Característiques arquitectòniques: Quin tipus d'art trobes a la portalada de l'església?

De mig punt Apuntat La portalada té un arc de _______________________________ L'església és el lloc destinat a l'oració comunitària. Els monjos anaven vuit

vegades al dia. Té 3 naus longitudinals que acaben en un absis cadascuna d'elles. La nau central, més enlairada, és coberta amb una volta de mig punt (o de canó), mentre les laterals, són cobertes amb volta de quart de cercle. I un atri adossat a la façana principal coberta amb volta de creueria.

Relaciona cada número amb el nom que li correspon: nau central nau lateral nau lateral absis atri Fes una descripció de la imatge de la Mare de Déu.

______________________________________________________________ ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ ______________________________________________________________

Dibuixa el monestir