Upload
others
View
1
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
«Ésmoltsenzill:quedeu-vostotsacasa».Aquestaconsignaanònimahaestatcapaçdecontagiartotaunaciutat.Elscarrersesbuiden.Laparàlisis’estén.Gairebéningúno va a treballar.El transport, les botigues i les fàbriques cessen les activitats.Unalçamentcol·lectiusemblapossiblesensevessamentdesang.
Narradaamblaforçail’astúciad’unadelesveuscabdalsdelaliteraturacatalanadelsegleXX,Actedeviolènciaenssituadavantd’unpoderósinterrogant:quèpassariasisuméssimforcesenunavagacol·lectivai indefinida?Larespostaésundels llibresmés representatius i celebrats deManuel de Pedrolo. Una novel·la en què aquestaspirant a utopies ens parla de resistència i opressió, de solidaritat i violència,d’implicacióiindiferència.Unautènticclàssicescritenplefranquisme,guanyadordelaprimeraediciódelpremiPrudenciBertranaicensuratfinsalamortdeldictador.Peròquecontinuasentd’unaesfereïdoraactualitat.
ebookelo.com-Página2
ManueldePedrolo
ActedeviolènciaePubr1.1
Titivillus03.03.19
ebookelo.com-Página3
Títoloriginal:ActedeviolènciaManueldePedrolo,1961Il·lustraciódecoberta:JaumeVilardellEditordigital:TitivillusePubbaser2.0
ebookelo.com-Página4
Índexdecontinguts
Portada
Actedeviolència
Pròleg
Primerajornada1234567
Segonajornada891011121314
Tercerajornada15161718192021
Sobrel'autor
ebookelo.com-Página5
PRÒLEGCESKFREIXAS
Tenim a lesmans una de les novel·lesmés completes de la literatura catalana. Lahistòriad’Actedeviolència s’escriuabatzegades:vasercreadapelseuautor l’any1961ambeltítolEsberlemelsmursdevidre;guanyàelPremiPrudenciBertranael1968comaEstatd’excepció;i,finalment,vaserpublicadael1975ambeldefinitiuActedeviolència.Enaquestvaivéd’esdevenimentspera intentar salvar lacensurafranquista, hi ha un escriptor extremadament lúcid i compromès amb totes lesexpressionsdelasobirania.
Enunpaísnormal,ManueldePedroloseriarecordatillegitcomungrancreadord’imaginarisdellibertat.Enelnostre,quenoésnormal,ésrecordattansolsperunaobra,que,totsiguiditiambraó,éslamésvenudadelaliteraturaescritaenlanostrallengua. Com explica sovint l’Adelais—la seva filla, i presidenta de la FundacióPedrolo—, si el Manuel hagués sigut conscient de l’impacte que tindria elMecanoscritdelsegonorigen,seguramentmainol’hauriaescrit.Perquèdeiaqueeraunaobrapocrepresentativadelasevafeina,iperquè,comsovintpassaenlamúsica,esvaconvertirenelseuonehitwonder,queeclipsavalasevaextensabibliografia,comuntapounraigdellumqueenlluerna.
Peraixònoéscasualquebrolli l’interèsversundelsescriptors imprescindiblesdelaliteraturacatalanadelsegleXX.Aquestanovaedicióqueteniualdavantésunacted’urgènciaperarecuperarelPedroloqueaquestpaísharelegatenunsegonpla.ReeditarPedroloéstambéunactedecoherènciaambelcompromísdelmateixautorperareivindicar-semésenllàdelasevaobramésvenuda.És,endefinitiva,unactede justícia per a un creadorque sempreva ser incòmodeper al poder. I és així debonicque,amés,siguiSembraLlibres,unaeditorialambseualPaísValencià,quihagipreslainiciativa.Ell,defensorincansabledelsPaïsosCatalans,convençutdelaconstrucciónacionaldesdelalliureadhesiódelsterritorishistòricsqueconformenelnostremarclingüísticicultural,n’estariaorgullós.Noentinccapdubte.
AmbActedeviolènciaensreunimambelmillorPedrolo.Desdelamésabsolutasubjectivitat,m’atreviriaadirque,aquesta,ésunanovel·lanecessàriaperaentendreievidenciarquelacreacióculturalhad’estarconnectadaambelseutemps,lesseveslluites i la seva gent. El lligam que estableixManuel de Pedrolo entre el contextfranquista i el relat de desobediència i alliberament ens acosta a la concepció delllibrecomaeinadecreaciódedebatidetransformaciósocial.Conscientquel’oficid’escriurenopotmostrar-sealièalpatiment ia la injustícia,Pedroloconstrueixununivers emocional únic, que ve carregat d’ideologia —explícita en els diàlegs, iimplícitaenlesdescripcions—,fentunexcel·lentexerciciliterariquanjugaambelscanvisdeperspectivaatravésdelspersonatges.
ebookelo.com-Página6
Actedeviolènciasituaelllistódel’arbitratgedelaindiferènciaalcapdamunt.Oditd’unaaltramanera: és literalment impossiblequeaquestanovel·lapuguideixarindiferentaningú.Enprimerlloc,perquè,malgratquevaserescritafamésdemigsegle, trobemunManuel dePedrolo construint un relat que conserva una vigènciaextrema.Atravésdelaconsignaperennequeesvarepetintalllargdelahistòria,ensconvidaaqüestionarlanostraposicióalfinaldelalíniaverticaldelpoderi,ambelganxo del dubte, a preguntar-nos què passaria si, de la suma d’individualitats, elresultat fos una aturada, una vaga general com a premissa per a fer caure lesestructuresquegenerenopressióidesigualtat. I,endarrer lloc,perquè,malgratquePedrolodiguésque«enel fons, jo sócunaspirant autopies»,Actede violènciaésextremadamentterrenal,quesesituaenaquesthoritzópossibledelallibertatentesacoml’absènciadetotaprecarietat.Elsegarrencs’allunyaambunahabilitatenvejabledelsdiscursoscarregatsamblaretòricadel’impossibleilajustíciadelaficció.Peraixòésterrenal,perquèelseudominidelesdescripcionsésabsolut,ilaconverteixenunaobrasincera.D’aquestasinceritatenneixunade lesgransvirtutsde l’autor:elretratfideldelagestióemocionaldelessituacionsidelamateixavida.
Al final, quan el lector tanqui el llibre, tindrà una sensació indestructible derebel·lia. D’enfrontar-se amb els tirans, encara que tinguin aparença de gegant.Pedrolo té una veu pròpia fàcilment recognoscible, que es basa en aquest exerciciimprescindible d’autenticitat i sinceritat que requereix la creació cultural. En unasocietatcomlanostra,ladelfastfood,lesnovestecnologiesilalecturadelstitulars,queesquedaenlasuperfíciedetotinopreguntares,llegirManueldePedroloésunaacciórevolucionària.Actedeviolènciaaconsegueixferforatenlapellgruixudadelaindiferència. Per això és l’autor que cal recuperar. Per això escrivim «gràcies».Celebrem-ho com pertoca, i celebrem-nos d’aquest retrobament. Ell ja ens ho vaadvertir:«Sielllibrecrema,nol’apaguis».
SantPeredeRiudebitlles,hivernde2015-2016
ebookelo.com-Página7
PRIMERAJORNADA
ebookelo.com-Página8
1
Avui no han regat els carrers iDan se’n dol; sempre és agradable de remullar lessolesdegomadelessabatesi,mésqueagradable,útil.Unnoilivadir,janorecordaquan,quel’aigualesendureix.Llàstimaquelamarenosiguidelmateixparer.
Travessalacalçada,atentalspossiblesvehiclesquepodenbaixardelapartalta,perquèelcarrerésdedireccióúnica.Aquestmatí,però,gairebénocirculacapcotxe.Nomésn’hihaun,delapolicia,aturatalacantonadademésamunt.Tampocnoesveuentranseüntsilesbotiguesencaranohanobert.Esmassad’hora.
Canvialacarterademàis’enfilaalavoreradel’altrabanda.Undelspolicieshasaltatdelcotxei,repenjatcontraelmotor,encénunacigarreta.Elsaltrestresnos’hanmogutdedins.Enpassar,elsmirad’esquitllentes,unamicaporuc,impressionatpelsseuscorretjamslluents,pelsuniformesclars,pelsrostresadustos,comtallatsacopsdedestral.
Despréstrencadecarrer,esficaunamàalabutxacadel’abric.Uncopmés,haoblidatelsguants.Elsditsquesubjectenlacarteras’enfredoreixen,seliencarcarenunamica.Ésundia llis, sense sol, ide labandademuntanyabufaunairethumit,ambrellentsdepluja.
Descobreixquetambéaquestcarrersemblaabandonat.Quèse’ndeuhaverfet,detotesaquellespersonesqueacostumadetrobarcadamatí?L’homedelbigotidefoca,la lletera amb els seus pots, aquells dos xicots que discuteixen incansablement, larossetaescanyolidaquesempreliadreçaunpetitsomrís…
Potser ha sortit més d’hora de casa, potser el despertador s’ha avançat. Peròhauria de trobar altra gent, aquest carrer tan solitari no és natural. Mentre unincòmodesentimentdebasardacomençaafurgar-lielpit,estrenymésfortlacartera,comsibusquésunacompanyiatranquil·litzadora.
Peròaleshoresalgúsurtdelafoscad’unaporta.Ésunadona,senseabric,nomésambundavantaliunagranbufandalligadaalcoll.Saltacapalacalçada.
—Senyora!Senyora!Empodriadirquinahoraés?Ladonanomésesmigatura:—Deufaltarpocperlesnou.Icaminacapal’altrecostat,onesficaenunaescalaestretaifonda.Dan torna a canviar-se la cartera demà, es bufa els dits glaçats i, després, es
distreuambelvaporde la seva respiraciócàlidaquepertorba l’atmosferahostildel’hivern.
PelcarrerdeMundavalla,rabent,untramvia,ilaremorfamiliarretornaelpetitDanal seumóndiari.Perònomésdurantunmoment; després tot esquedadenousolitari.
Avança per unmónbuit, per una ciutatmorta, de carrers sense regar, de casesaltesicloses.Nomésmésamunt,propjadelcol·legi,sorprènsenyalsdevidadarrere
ebookelo.com-Página9
unaportareixada,onalgúambunabatallargaillistada,desegurelporter,arrengleraambmeticulositatmitjadotzenadellaunesdelabrossa.
Desprésencaraassisteixalpasràpiddedoscotxes,l’unatocardel’altre,i,capalfonsdelcarrer,potentreveurelasiluetafurtivad’unhomeamblessolapesdel’abricaixecades.Peròaquestespresènciesqueesperdentotseguitenladistàncianopodenesvairlaimpressiódemisterique,cadavegadaméspersistent,subjugal’infant.Doso tres cops es tomba, mira a totes bandes, com si cerqués una sortida. A la fi,impulsivament, arrenca a córrer pendent amunt, travessa el darrer carrer, per onvénenduesdonesambcistelles,is’aturaafrecdecol·legi.
No sap veure cap més infant, ni de dins no li arriba la bonior, l’estranguladagatzara dels companys una mica més matiners, que ordinàriament obren ja lescarteres,examinenelsllibresiquadernsdeclasse.Unaaltracosaelsorprèn:laportaéstancada.
Pitjaelbotódel timbre,unamicamassaalt sobreelmuntantde fusta, i sentelllargestrèpitdelacampanetaqueesdisparapassadísendins,propdeldespatxdeladirectora.Sonamésaltimésdurquedecostum,clarcomaquelldiaquevaarribarelprimer.
Laporta,però,nos’obre.I,quantrucapersegonavegada,eltimbredringasobreunsilenciabsolut.Lesduesdonesqueveniendellunypassengairebépelseucostat,silencioses també, arrupides sotaelsmantellets,perquè sónduesvelles,d’aparençamodesta.
Lessegueixambl’esguard,peròtotseguitestombadenoucapalaportaclosa,s’inclina i,migajupit, espiapel foratdelpany.Únicamentpotdistingir el fonsdelcorredorilaporta,obertadebatabat,delaclassedelspetits,plenadelaclarorquepenetraperlesamplesfinestresquedonenaljardí.Nos’hiveuningú.
—Tampocnofeucol·legi,vosaltres?Esgiraen rodó, sorprès, i fita lanoietaaturadadarrere seuambunacarterade
robasotaelbraç.—Nohosé…—Migsomriu,esbufalamàbalba—.Atuetconec…Lanoietas’arranjalabufandaentorndelcoll.—Tambéjoatu.—Vasalcol·legidemésamunt.Moltsdiesetveig.Miren cap al carrer, on acaba de desembocar un camió que, sorollosament,
prossegueixviaenllà.Després,elnoidiu:—Nosépasquèdeupassar.Noésfesta,avui.—No.Elltocaencaraeltimbreiesperentotsdos,finsqueellaexplica:—Jome’ntorno…Danllambregacarreramunt.—Noesveuningú…
ebookelo.com-Página10
Dos homes joves, un d’ells sense abric, l’altre ambuna gavardina esparracada,cuiten a desmentir-lo. Tots dos caminen de pressa, com si s’escapessin. La noietatornaadir:
—Jome’nvaigacasa.Peròellesquedamirantelsdoshomesquearas’hanaturat.Uncotxe,sorgitdela
cantonada,elsbarraelpas,unaportellas’obre.Danfa:—Ésdelapolicia.Sense dir-s’ho, travessen tots dos el carrer, cap a la vorera on els dos homes
butxaquegen. El policia, de paisà, els pregunta alguna cosa. Ells només senten larespostadeldelagavardina:
—…alaConstructoraMàrcia.—Iquanushiposeu?—Alesvuit.Elpoliciaesmiraelrellotge.—Sónmésdelesnou.Desprésallargalamàiprenelspapersques’hatretelxicot.—Ésquenohianem;envenim.Unaltrepoliciasaltadelcotxeitotsdosfitenelsindividusambunainterrogació
clavadaalsulls.L’homediu:—Nohihavianingú,alesobres.Elpoliciadónauncopd’ullalspapers,peròl’altreestombacapalsdosinfants
ques’hanaturatalavora.—Quèvoleu,vosaltres?—Elspetitsdesvienlamirada—.Apa,capacol·legi.Lanoietadiu:—Noenfan.Elpoliciasemblavacil·lar,peròalafimana:—Capacasa,doncs.L'altreretornaelspapersal'home,fa:—Unmoment!Aquincol·legianeu?Dan assenyala amb la mà cap a l’altra banda de carrer, i tots dos policies
contemplenl’edifici.Elquecontinuadinselcotxes’haabocattambéalafinestreta.Elquesemblacomanardiual’altre:
—Pren-nenota.—Allargaelsditscapalspapersdelsegonxicot—.Ivosaltresjahoheusentit,capacasa.
—Sí,senyor.Danagafalamàdelanoietaitotsdoss’allunyensensecórrer.Despréss’aturena
frec d’un arbre, es tomben.Un dels policies empeny els xicots cap a l’interior delcotxe.
—Quèelsfaran?—Peròsenseesperarresposta,reflexionaambveutemorega—:Tambéenspodienhaveragafatanosaltres…
Lanoietadenegaambelcap.
ebookelo.com-Página11
—Nopasami.Elmeuoncleéssecretaridelcapcivil.Danobremoltelsulls:—Quincapcivil?—ElJutge.—Perquènoelshohasdit?—Noenshanfetres.Miren el cotxe que acaba d’engegar, la mà que surt per la finestreta i els fa
senyals.Danpregunta:—Quèvoldir?—Quenoensquedemaquí.Caminen,agafatsdelamà.Al’altrecostatdecarrer,unhomeambunabatacolor
decacad’ocaobre laportad’unestabliment.Mésavall tambéhihaduesbotiguesobertes, però les restants encara tenen les portes abaixades. Se sent la remor d’untramviaquefrena,invisible,iunacamionetas’aturaarrandevorera.
—Tucreusquetothoms’hallevattard,avui?—L’oncleSalidiuquenovolentreballar.Sóndolents.—Perquè?—VolenqueelJutgese’nvagi.—Elsmestrestambé?Peròlanoietajanocontestaitotsdosmirencapalabotigadelacantonada,on
dos homes joves, vestits amb els uniformes de les brigades de xoc, truquenviolentament contra la porta demetall.De la camioneta salten altres individus ques’escampenperlavoravia.
Eltramvia,quehadeixatlaparadadelcarrerMun,aradavallaambproulentitudperquèesvegibél’interior,onnomésviatgentresoquatrepassatgers.Danfa:
—Noensaturem…En haver creuat la calçada, caminen a reculons, vigilant encara els homes que
semblaquevulguinesbotzarlaporta.Delescasesveïnesnohasortitningú,iunvellques’atansavaperlavoreraesdesviacapal’altrecostat,peronavançafregantlesparetsfinsqueundelspolicieslidónal’alto.
—Faunamicadepor…Lanoietaliengrapalamàmésfort,peròdiu:—Jonoentinc.—Ésclar,atunoetpotpassarres.Tu…Eltallaunaexplosió,dues.Unatercera.Elsdelabrigadadexocdisparencontra
elpanydelaportadeferro.D’altresassaltenunaportaveïna.—Correm…!Danmiraaunaialtrabanda,ialeshoress’adonaquesónatocardel’esglésiadel
barri.—Vine!—On?
ebookelo.com-Página12
Peròelljal’arrossegacapalsdosgraonsquepugenfinsalbreupòrticons’obrenduesportesnoves,encarasensepintar.
—Sinol’hantancada…Laportacedeixipenetrenenlahumidapenombradeltemple.Noméshihados
altars il·luminats, de costat. Tres velles, agenollades als bancs, mormolenmonòtonament.Unescolanettrastejaperl’altarmajor,alesfosques.
—Aquínovindran…Perquèdeviendisparar?Lanoietaestreuunmocadordelabutxacadel’abric,se’lposaalcap.—Nohosé.L’onclediuquesóndolents.Caminaperl’esglésiaielllasegueixcapaldarrerbanc,ons’asseuenvorad’una
columna.Peròtotseguitlanoietadeixalacarteraderobais’agenolla.—Resem…Ellcontinuaassegut,amblacarterapenjadaalsdits,imiralesduestrenesrosses
delanoietaqueenfonsaelcapentrelesmans.Després,ellaestombaunamica:—Noreses,tu?—No;jo,no.—Perquè?—Jotroboqueelsdolentssónelsquidisparen.—Hodiuelteupare?—Noentinc.Nomésmare.—Iella,hodiu?Elnoietlamiraambunesguardrecelós.—Nodiures.Ellanomésparladelsmalalts.—Dequinsmalalts?—Delsdel’hospital.Ésinfermera.—S’inclinaunamicaendavant—.Deveritat
etsnebodadelsecretaridelJutge?—Sí.Perquè?Dandesviaelsullscapal’altardeladreta.—No,perres…—Nomésalcapd’unsmomentspregunta—:Comtedius?—SeaFort.Itu?—DanNadia.Unaveu,darrered’ells,fa:—Al’església,nos’hiveaparlar.Totsdosmirenelsacerdot,dretalcostatdelacolumna.—Perquènoaneuacol·legi?—Noenfan.Elsacerdotamagaunamàdintrelamànegadel’altrebraç.—Siusvoleuquedaraquí,comporteu-voscomésdegut.PregueualSenyorque
tornilaraóatotsaquestsdesgraciats…I s’allunya, silenciós, gairebé solemne. El noiet espera una mica i aleshores
declara:
ebookelo.com-Página13
—Doncsjonoreso!Seaxiuxiueja:—Perquètambédeusserdolent…Iestombadenoudecaraal’altar,araamblesmansunidesalseudavant,sobreel
respatllerdefusta.Dandeixalacarteraaterra,alseucostat,imiracapalcapellà,elqual puja els amples graons de l’altar i diu alguna cosa a l’escolanet.Després, ellmateixcomençaaencendreelscirisdelscanelobresquehihaabandaibanda.
El temple, però, continua en una penombra dolça i tranquil·litzadora que esdissipamés amunt, on els vitralls, alts i estrets, filtren una llum rància, vagamentirreal.
Danamagalesmansentrelescuixes,totinclinatendavant,elcosreplegatpertaldedefensar-sedelahumitatques’escapadelespedresdelacolumna,delesllosesdelsòl.Ambl’orella,espialesremorsdefora,peròaquestésunmónapart,onnoarribares.Iquanelsilenciestrenca,lapertorbacióprocedeixdedinsmateix,d’unadelesvellesques’aixecaifagemegarelbanconeraagenollada.Caminadespréscapalasortidaambunfregadísderobaabundantipesada,iestombapropdelapica,onsubmergeixelsditsperpersignar-sedecaraal’altar.
Danreculllacarteradelsseuspeus,atansaelsllavisal’orelladelanoieta:—Jome’nvaig…Sea continua resant, sense contestar. Ell espera unamica i, després, gairebé de
puntetes, s’encamina a la porta. Abans d’arribar-hi, sent que la noieta abandonaprecipitadamentelbancicorredarrereseu.
—Onvas?—Acasa.SurtenalallumdeforaiSeaesdesaelmocadoralabutxaca.Desdelesescales
examinenelcarrer,encarabuit sotaunaclarorgrisa iplanaquedespersonalitzaelsedificis.Deljardídedavant,lesbranquesd’unsalzes’escapenperlatanca,blanesihumiliades.
—Onvius,tu?—Duestravessiesmésavall.MiracapalcarrerdeMun,peròlacamionetadelabrigadadexocjasen’haanati
l’indretésdesert.Retornal’esguardaSea.—Itu?—Al’altra.Gairebésomveïns.Ellescol·localacarterasotaelbraç,esbufaelsdits.Lanoietapregunta:—Notensguants?—Sí.Me’lshedeixat.Tornenaullarelcarrer,peronaracirculendostranseünts,unhomeiunadona,en
direccionsoposades.—Podemanarplegats…Ellagafalacartera,quelirellisca.
ebookelo.com-Página14
—Jonovoldriaanarambunapersonadolenta.—Iquanellanoreplica,afegeix—:Encaraquetinguéspor.
—Noentinc,jo!—Síqueentens.Entétothom.—Noenspotpassarres,anosaltres.—Comhosaps?—Elparediuqueperquèsompetits.Elllafulminaambl’esguard.—Nosócpetit.Tincdeuanys,gairebéonze.—Jo,nou.Dansubjectamésfortlacartera,davallaelsdosgraons.Seguintelfild’unaidea
inexpressada,diu:—I ets una noia.—Pica de peus, indecís, i, quan ella baixa fins al seu costat,
murmura—:Faréunacorreguda.—Jotambé!Alhora, es posen en moviment, corren l’un al costat de l’altre, sense tocar-se,
gairebéignorant-se.Ella,amblessevescamesllargues,liprenunspamsd’avantatge.Peròalacantonadas’had’aturar,perquèpujauncotxesolitari.
—Corromésquetu.Ellprotesta,mentreescanvialacarterademà:—Noésveritat!—Hearribatprimer…—Etsunapresumida.Lamevacarterapesamés.—Quihohadit?Mira!Lifasospesarlaseva,perònoarribenacapconclusió,jaqueelcotxes’haaturat
unsmetresmésamuntiensaltendoshomesqueesprecipitencapaunaescala.Ellainsisteix:
—Nopesa?Dannoméscontesta:—Tambésónpolicies…S'arrauleixenl'uncontral’altre,senseadonar-se’n.Sobred’ells,esbadaunbalcói
unadonatreuelcap,peròtotseguitesretira,precipitada.Lanoietadiu:—Anemcapacasa…Ellassenteixambelcap,perònoesmou.—Mainohaviavisttantspoliciescomavui.Sea libusca lamà, lahiprem.Desde l’entradade laportadedarrere,algúels
diu:—Quèfeuaquí,vosaltres?Estombencapalavella,migamagada,perquènoméshaobertunaescletxa.—Noetselfilldelainfermera,tu?—Sí,senyora.
ebookelo.com-Página15
—Ijahosaplatevamare,queestàsfentvoltespelcarrer?Peròelltornaafitarlacasadavantlaquals’haaturatelcotxe,ilanoietatambé.
Fins lavella,poruga i tot, obreunamicamés laporta.Unaveucrida, laveud’unhomeencarainvisible:
—Novull!Novull!Nohefetres…Lavelladiuprecipitadament:—Entreu,entreu,vosaltres…!Esrefugiencontraelportal,encongitsperòcuriosos.Lavellaelsagafapelbraç.—Quinesganesdeprendremal,aquestaquitxalla!Laveudel’homeinvisiblecontinuaprotestant:—Nohiteniucapdret.Jo…Callagairebésobtadament,isesentuncopsord.Delaportadel’entresòlhasortit
unanoia,pregunta:—Quèpassa,Almira?—Hanvingutabuscarelfusterd’aquídavant.Totsquatres’aboquenambprecaució.Perdamuntlacapotadelcotxepodenveure
lesgorresdelspoliciesquearrosseguenalgú.Lanoiaexclama:—Lihanpegat!Elscapsdesapareixen,laportetadelcotxeestancaambuncopfort ielvehicle
engega.Totssurtenalapartdefora.Lavellaesqueixa:—Ésunavergonya!—Quindisgusttindràlasevadona,quantorni!—Quepotsererafora?—Sí.Tenialamaremalalta…—Assenyalaelsdosinfants—:Quisón,aquests?—Elfilldelainfermeraiunaamiguetaseva.Lanoias’hiadreça:—Iussemblaqueésundiadevoltarpelcarrer,avui?Lavellaespiaamuntiavalli,enveureelcarrerdenoutranquilisolitari,empeny
elnoietperl’espatlla.—Apa,aneucapacasa.—Sí,senyora.Sea encara li prem lamà i tots dos travessen la calçada corrent, però a l’altra
banda,entombarlacantonada,Danesmigatura.—Tothomensdiuelmateix!Sembla…—Sacsejaunamicalanoieta,excitat—.
Hasvist…?—Què?Peròell janos’explica,perquèacabadedescobriruna inscripciósobre laparet
blancad’unsolar:ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA
—Mira…Seaesgira,llegeixenveualta.Ellespregunta:
ebookelo.com-Página16
—Ésperaixòquenoesveuningúpelcarrer?—Hohanescritells.—Quisónells?De la botiga de més amunt, oberta, en surt una dona amb la bossa plena,
llambregaatotesbandesidespréscaminafregantlaparet.—ElsquivolenqueelJutgese’nvagi.Ellliclaval’esguard,incomprensiu.Ladonadelabossaelspassapeldavantamb
unamiradainquietaquenosaponaturar-se.Seaafegeix:—Tambévanrepartirunspapers…Danfamitjavolta,ràpid:—Anem-nos-en!Ellamiraperdamuntlasevaespatllaiveuelstrespoliciesdelabrigadadexoc,
armats amb fusells metralladors, que desemboquen per la cantonada. Però Dan liestiralamà,sel’enduualllargdelesfaçanes.
Nos’alenteixen finsquenohan tombat capal carrerde sota.Totsdos respirenunamicafeixugamentmentreDanalçaunbraçiassenyala:
—Joviscaquí…Ellanomésfa:—Vinefinsacasa.—Noetpotpassarres,atu.Nohohasdit?Seapidola:—Vine…—Ialeshoresestreulacarteradesotaelbraç,facórrerlacremallera—.
Tincunesestampes…—Noenvull,d’estampes.Sóncosesdenena.Elladeixacaureelbraç,desanimada.Desprésl’esguardseliespaviladenou.—Etdonaréunllibredecontes…—Aveure.—Eltincacasa.Etdonaréelquevulguis.Unes passes feixugues s’atansen pel carrer de sobre i tots dos, desconfiats,
esguardenenaquelladirecció.Danfa:—Deuenserelspolicies.—Litornaaagafarlamà—.Vine,correm.—M’acompanyes?—Sí.Ellarepeteix:—Etdonaréelcontequevulguis.Dannocontesta,lamenacapalacalçada,amblaintenciódetravessar-la,ilamà
delanoietal’estira.—Ésenaquestcostat…Passenperdavantl’estancobert,peròlesaltresbotiguessóntancades.Atocarde
la lleteria hi ha un tricicle i el conductor, plantat enmig de la vorera, es grata laclosca.
ebookelo.com-Página17
—Peraquí…Tomben i travessen el carrer al llarg del qual, escampats, es poden veure una
dotzenadecotxesabandonatsafrecdelesvoreres.Ellpregunta:—Noenteniu,vosaltres?—Dequè?—Decotxe.—No…Espera!Lihacaigut lacartera iesdesprènde lasevamàper talde recollir-la.Després
tornaaagafar-se-li.—Nosourics,doncs?—No;nomésl’oncle.Iabanstampocnohoera.—Esdesviacapaunaporta,alta
iestreta,migajustada—.Jahisom.Penetrenenunaentradallarga,alfonsdelaqualunsrajolsblancsiescrostonats
inicienl’escalasobtada.Elladiu:—Puja,etdonaréelconte.Peròelldenegaambelcap.—No,noelvull.—Perquè?Nohaviesditquesí?—Empensavaqueeresrica,aleshores.—Peròm’hasacompanyat.—Abaixaelsulls,confessa—:Saps…?Síque tenia
por,moltapor.Iunaaltracosa…Janocrecquesiguisdolent.Elllisomriu.—No.—Impulsivament,allargalamà,s’envermelleixunamica—.Sapsquetens
unestrenesmoltboniques,tandaurades?—T’agraden?Ell només assenteix amb el cap i aleshores, bruscament, sense afegir una sola
paraula,famitjavolta,correfinsalaportaisurtalcarrer,adeleratcapalrefugidecasa…
ebookelo.com-Página18
2
Ambun cop sec, Tara Flixa tanca la porta del cotxe flamant; cellajunt, observa lagarita de vidre on hi hauria d’haver el porter, enfila els tres graons quemenen alstallers de la planta baixa, hi dóna un cop d’ull des del llindar. Lesmàquines i elsbancsde treball, abandonats, esperdenen laperspectivade la sala ampla,ofegadasotaunsilencisinistre.
Mastega una exclamació i, congestionat, puja les escales al capdamunt de lesquals la porta del despatx privat badalla, mig ajustada només. L’empeny, totdescordant-se l’abric. Bran, el seu soci, es tomba de la finestra per onmirava elssolars,plensd’herbes,quesemblenempresonarlafàbrica.
Ellnisaluda:—Hohanfet,doncs?Branafirmaambelsullsiesmoucapalataula,ordenadaineta.—Erad’esperar…Ellexplota:—Sónunsinfeliços!Elstractescomapersones,elsdónesanyrereanyunjornal
segur,instal·lestotdeserveisperquèestiguincontents…Llançal’abricielcapellsobreunadelesbutaquetesi,nerviosament,s’arranjaels
punysdelacamisa.—Nohavingutningú,doncs?Brans’asseudarrerelataula.—Tresoperaris,només.—Tres!Peròquèvolen,aixòéselqueempregunto,quèvolen?L'altres'apoderad'unllapis,elcol·locaverticalmentsobrelataula.—Jahosaps.QueenDominase’nvagi.Ellcaminacapalafinestrai,abansd’arribar-hi,esgira.—Ésunaximpleria!GràciesalJutgetenimordreipodemtreballarsenseporde
capdaltabaix…Hatingutdesencerts,també,jahosé!Elstributssónmassaelevats,lamàquinaburocràticaens lliga, sobretotdecaraa fora,peròaells totaixònoelsafectagens…
—Noésami,aquihohasdedir.Taras’atura,espassadosditspelcolldelacamisa.Sospira:—Noséonarribarem!—Idesprés—:Onsón,aqueststres?—Alasalademuntatge.—D’escrivent, non’havingut cap? I el porter?No l’hevist…—L’altrenomés
branda el cap i Tara es torna a exaltar—: A fe que em sentiran! Tots, tots, emsentiran!
—Desgraciadament, no els podem despatxar. Són noranta-sis homes, tota lafàbrica…
ebookelo.com-Página19
—Reduiré les primes de producció, tornarem a la jornada normal, sense horesextraordinàries…
L'altreeltalla,senseperdrelasevaplacidesa:—Jahovamfer,això.Fasismesos.Taraestornaapassarelsditspelcoll,acabaperdescordar-se’l.—Sí,ésveritat…Quinsbrètols!Ésquesemblaqueelsagradidecreardificultats.
Comsiencaranoentinguésprou…—Esdeixacaureenunabutaca,espassaunamàperlacaravermella—.Jadiuenqueunadesgràcianovemaisola!
L'altrealçaunamicaelcap,atent.—LaZita?—No,notéresaveureamblaZita.—S’aixecaigairebérebotcapalataula—.
Aquestimbècild’enVirtus,l’oncle.Ahiresvatornarapresentaracasa,ademanarcaritat!Ésinconcebible!Obreslaportaite’ltrobesallí,mendicant…Nosécomsón,avui,lagent!Tothomt’hadeferlapunyeta!
L'altrerepenjalacadiracontralaparetdelfons,estreulacigarrera.—Calma’t,home!Té,fuma…—Fuma…!Notothomtéelteucaràcter.Delnordhaviesdeser!Brantriaunacigarreta.—Nopodemlluitarcontraelcorrent…—Quincorrent?Perquèquatreirresponsables…—No sónquatre, sinómilers, fins i totmilions.Nohas vist els carrers?Tot, o
gairebétot,tancatibarrat.—Nohi fa res. Tant se val quatre comquatremilions. Són uns irresponsables.
Passemperunahoracrítica,perunmomentdereajustamentsociali…té!L’únicquesabenferésdeclarar-seenvaga!
—Niaixò.—És veritat, ni això. Convé fer un escarment… El lloc dels obrers és aquí,
darrereelbanc,alamàquina…Calprendremesures.Branencénlacigarreta,s’aixecadedarrerelataula.—Deprimercalpensarenaqueststresques’hanpresentatalafeina;nohevolgut
fer res sense el teu coneixement, però em sembla quemés valdria dir-los que se’ntorninacasa.
Ellgairebésalta:—T’has begut l’enteniment?—Dóna un cop de puny sobre la taula—.Sembla
queelsvulguisfereljoc!Devegadesempreguntosinot’haspassatalseucostat…L'altreriu,enfilaunacamasobreeltauleriesmigasseu.—No…Sóc,isuposoquesempreseré,unporccapitalista.Peròcomprencelseu
puntdevista,unpuntdevista,nohooblidem,quenoésprivatiudelsobrers,perquèhicombregaelnoranta-cincpercentdelapoblació:intel·lectuals,botiguers…
—Peròquèt’empatolles?Quèsaps,tu?
ebookelo.com-Página20
—Ho sabem tots. Encarem-nos amb la realitat, Tara. No solament de pa viul’home…Finsitotnosaltresvolemalgunacosamés.Quantesvegades,tumateix,not’hasqueixatdel’ambientd’asfíxia,de…
—Quihohadit?Quanm’hassentitdirunaparaula,unasolaparaula,contraenDomina?
L'altresomriu:—Cadacopqueescreavaunimpostnou.Taraalçaelbraç,gairebétriomfal.—Aixòésdiferent!No…Però el timbredel telèfon, sobre la taula, el talla.Sen’apodera impacientment,
crida:—Digui!Laveufemeninaliarribaclara,comsiparlésalseucostatmateix:—Etstu,Tara…?SóclaZita.—Sí…Quèpassa?—Nomésvoliasabersihaviesarribatbé.—Ésclar.Perquènohaviad’arribar-hi?—Diuquedetenenlagent…—Ningúnom’hamolestat.Perquè?—Nohosé.Not’hapassatres,dedebò?—No,dona.Noetpreocupis!—Ielcotxe?—Unamicadur,comerad’esperar.—Treballeu?Ells’escuralagargamella.—Bé…Faltenalgunsobrers.—Diuquegairebétots’haparalitzat.Nichatornatdel’institut.—Perquè?—Nofanclasse.Elldesencadena:—Què es deuen haver pensat, aquests ganduls? Cobren de l’erari públic, de
l’Estat…Notenendret…Quinacollademalparits!—Tara!—Sí,perdona…Jaensveuremamigdia.—Siguespuntual.Recordaquel’Ariilamevagermanavénenadinar.—Nohoheoblidat.Aratincunamicadefeina…—Finsdesprés,doncs,Tara.Penjaiacabadetombar-secapalseusoci.—Noséonarribarem.Finsitotal’institut…L'altreassenteix,totenvoltatdefum.—Ésunmovimentespontani,general…
ebookelo.com-Página21
—Espontani? No em facis riure! Tu creus que uns quants milers, uns quantsmilions de persones poden posar-se d’acord d’aquestamanera… espontània?Algúquehihadarrere!Jaensentiremparlar.Toteslescosestenenunmotiuiaquí,comatot arreu, hi ha interessos particulars, inconfessables, que se serveixen d’aquestsinfeliçosperalsseusobjectius.
L'altreesmigarronsad'espatlles.—Ja ho veurem, com dius tu. Mentrestant, què cal fer amb aquests tres
desgraciatsquehanvingutatreballar?Ellcreual’habitació,agafal’abricielbarretdesobrelabutaca,elspenja.—Quetreballin!Peraixòcobren,oi?—Bé…Potserseriaconvenientdonar-losunagratificació…Taraestomba,l’esguardsorprès.—Perquè?Perquècompleixenambelseudeure?L'altrereposaelspeussobreelsrajols,parlaambcertaseveritat:—Cal que siguemmolt prudents… Sempre he estat més realista que tu, Tara,
potser perquè sémirar els problemes des d’una certa distància.No ens enganyem.Aquestmovimentd’ara,espontaniono,potcanviar l’estructuradelpaís iningúnosapsidemà…—Faunmovimentambelsbraçositotseguitesgiracapalcendrer,onapagalapuntadelacigarreta—.Nosabemquisónaquestshomes…
—Quivolsquesiguin?Noningú.—Potsernoningú.Éselmésprobable.Peròungestdebonavoluntatnoenspot
fer cap mal. El meu criteri és aquest: cridar-los, concedir-los una gratificació perl’interès que han demostrat per l’empresa i, després, enviar-los a casa amb quatreparaules que posin demanifest que no se’ns escapen les raons de l’abstenció delsseuscompanysi,mésqueaixò,quenosabríemblasmar-lostotielperjudiciqueensocasionen…
—No,noino!Mainofaré…—Nohasdeferres;hofaréjo.—Seliatansailiposalamàsobrel’espatlla—.
L’obstinaciópotserútilendeterminadescircumstàncies.Altrescops,convéunamicamésdeductilitat.Tuijohemtingutsort,perquèenscomplementem…Lasituacióésgreu,Tara,nomésetcalreflexionarunmomentihoveuràs…Deixa’mfer.
Taraalliberal’espatllaicaminaapocapoccapalafinestra.D’esquena,diu:—Estàbé.Potsertensraó…—Esticsegurquesí.Elltancaelspunys,estornaagirar.—Peròesperaqueaixòfracassi,ques’hagind’empassaraquestcopdecap, i ja
veuràscomemsentiran!Sensereplicar,Brans’acostaaltelèfoninterior,premunbotóquecorresponala
salademuntatge.—Noméssaben reclamar,queixar-se!Quesi el sou,que si leshores,que si les
condicionsdetreball…Iara,això!Semblaqueelssàpigagreuquelaciutatvisquien
ebookelo.com-Página22
pau…Bran,encaraaltelèfon,continuaesperantensilenci.—T’envegenelsbeneficis,totelsfaset,comsitunohaguessisexposatres,com
sinohaguessissuatcadamaleïtcèntimqueguanyes…Desagraïts!L'altreseparaunamical'orelladel'aparell.—Nocontestaningú.Ellelmira.—Elshaviesd’haverretingutaquí.Sols,sóncapaçosdequalsevolcosa…—Nohocrec.—Peròpenjal’auricularitotseguitcaminacapalaporta—.Més
valdràqueelsvagiabuscar.Taraobreelsbraços,exasperat.—Molèsties,molèsties!Sempreelmateix…El segueixcapa lesescales i totsdosdavallen finsalbreuvestíbul.Enpassar,
Taradónaunaaltraulladaaltallerdefabricació.—Vessinofapena…L'altreassenteixsenseparaules,surtalpati,onnoméshihauncotxe,deixatde
través.S’aturail’assenyala:—Nom’haviesditquejaeltenies…—Me’lvandurahiralatarda.Tots dos el contemplen, emmirallats en la capota verd clar, resplendent sota la
llumopaca.—Esveuquelaprimad’urgènciavaferprouelseuefecte…—Carall,l’haviadefer!Sóncinquantamilpessetes,undeupercentsobreelpreu
devenda.—Iquiselesqueda?—Jo què sé! El president, el director, un secretari… qualsevol d’aquests
mossegues.L'altrecomenta:—Fabonic,nopotnegar-se,peròpermigmilió…—Ésuncaprici,d’acord.Peròemsemblaquehiteniadret!Esdesplacencapal’esquerra,onBranempenylaporta,itravessenlavastanau
divididaenduespeces,l’últimadelesqualséseltallerdemuntatge.Tarapregunta:—Nom’hasditquierenaqueststres…Elsconec?—L’EliaEscau,l’encarregat,enBolai…Peròcalla,perquèTara,quel’haavançat,estombadesdelllindar:—Nohihaningú!La nau és buida de tota presència humana. Només dotzenes i dotzenes de
màquinesd’escriure, endiferentsetapesdemuntatge, s’arrenglerensobreelsbancsdelsoperaris,alcostatdepileresiméspileresdepeces,d’einesenvellidesperl’ús.Brandiu:
—Nohoentenc…
ebookelo.com-Página23
—Doncsjahoveus.Segurquesen’hananat!L'altreesmoucapaundelsbancs,allargalamà,recullunpaperilentament,en
veualta,llegeix:ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA
Taraescordaviolentamentelsbotonsdel’americana.—I després parlaràs d’un moviment espontani! Que potser s’han escrit sols,
aquestspapers?—No,peròaixònovoldirqueestractid’unacosaorganitzada.—Etsuningenu!—Almeuveure, algúhavolgut aprofitar les circumstàncies…Els fulls nohan
sortitfinsaúltimahora,mentrequeaquestamenadeconsigna,verbal,feiadiesquecorria.
—Ibé,quil’haviadonada?Bran arronsa les espatlles, torna a deixar el paper ciclostilat. Tara s’aixeca les
solapesdel’americana.—Anem,queaquífafred.L'altreelsegueix,butxaquejant.—Nosépasonse’npodenhaveranat…—Acasa,home,acasa!—Miremlesaltresdependències.—Siaixòetdiverteix!Però és el primer d’obrir portes, d’escorcollar amb el seu esguard adust els
departamentsdefosa,depintura,defusteria…—Res…ningú.Peçarerepeçaelsacullunsilenciopressiu,elpaisatgecorprenedordeleseines
abandonades, de les màquines que han perdut llurs servidors. La fàbrica s’haconvertitenunvastcementirideferramentaqueencaraconservalesaparences,peròque,secretament,haestatatesaperlacorrupcióqueamenaçaelsobjectesforad’ús,negligitsomenyspreats.
ElgestdeTaracadavegadaésméssec,mésbrusc,mésirat,ungestqueadespitseuesvaencarcarantamesuraqueelsulls,ribetejatsdevermell,furetegenelsgransespais lliurats, únicament, a la llumque travessa els vidres de les amples finestresreixades.Finsque,incapaçdecontenir-seniunminutmés,esclafeixencara:
—Capd’ellsnotornaràaposarelspeusaquí!Aixòs’haacabat!Podentolerar-semoltescoses,peròperaquestanohipasso.Desdedemà,gentnova!
—Ionlatrobaràs?—Onsigui.Posaremanuncis.—Noacudiràningú.—Semprehihaesquirols.—Moltempensariaqueaquestavegadatotseràdiferent.Ellseliencara,elsullssortitsdelatesta:
ebookelo.com-Página24
—Doncs,quèhemdefer?Plegar-nosdemans?—Esperarquelescosessesolucionintotessoles.Ellescup:—Devegadest’odio,Bran!Aquestaflegma…Sense acabar, es tomba, refà el camí entre les màquines inertes, reduïdes a la
impotència,obrelaportaexteriorambunabatzegada,surtalvestíbulipujadenoualprimerpis.
Furiosament, penetra en el despatx, s’adreça a l’aparell telefònic, se n’apodera.Bran,desdelaporta,unacigarretaalaboca,pregunta:
—Quèvolsfer,ara?—Sócpartidaridel’acció,jo.Lapolicia…Bran,impulsivament,saltaalseucostat,allargalamàitallalacomunicació.—Nosiguisximple!Quèvolsqueenssolucionilapolicia?—Peraixòhisón,oi?Peraixòelspaguem,perquèensprotegeixin.—Litreula
màdel’aparell—.Surt!—Sónganesdeperdreeltemps.—Peròenretiralamà—.Proufeinadeuentenir
ambaltresproblemes…—Només hi ha un problema. —I mentre marca, més calmat, explica—: No
t’oblidis,tampoc,queelcapdeseguretatésunarelaciópersonalmeva.—Iquè?Quèpretens?Quet’enviïunabrigadadexocperengegarlesmàquines?Peròellnocontesta,s’inclinacapal’auricular,elsubjectaambl’altramà.—ComissariaCentral?—Digui.—VullparlarambelcomandantEzra!Laveunoperdlasevaequanimitat.Pregunta:—Elseunom?—Flixa,TaraFlixa.—Enaquestmomentelsenyorcomandant…—Jahosé,jahosé,témoltafeina!Peròésunaferurgent…ipersonal.Sócamic
seu.Facielfavordepassar-lielmeunom.—En aquest moment el senyor comandant no pot ser molestat. S’ha reunit en
conferènciai…—Prenguinotaquehe telefonat,doncs.Queemtruqui tanaviatcompugui!—
Penjal’aparell,mésiratquemai—.Conferències,conferències!Ésl’únicacosaquesabenfer,xerrar…Dóna’munacigarreta,ara!
L'altreestreulacigarrera,lahiallarga.Desprésdónauncopd’ullalrellotgedepolsera.
—Tenslaintenciódequedar-teaquí?—Noemdiràsquete’nvas!Branafirmaambelcap,esdesalacigarrera.
ebookelo.com-Página25
—Sí.I tu també.Vés-te’nacasa,agafa ladona ielnoi isortiud’excursió…Aveuresietcalmesunamicaievitesaquestatacquesemblaquebusquis.
—Elmeullocésalafàbrica.Ielteu…Estombacapaltelèfon,quehacomençatasonar;l’engrapa.—Digui!—Escoltaunmoment—.Sí—diu,iallargal’auricularalseusoci—.Es
peratu.Branl’agafaiell,amblacigarretasenseencendre,esdesplaçacapal’altrecostat.
Tamborinejasobrelataula.—Branal’aparell.Taraespiaelseusilenci,peròdesprésfamitjavoltais’allunyacapalaportaque
comunicaamblesoficinesdelpersonal.Nos’aturaniquanBranexclama:—Hola,Cusa!Penetraeneldespatxons’encaren,enduesrengleresde tres, lessis taulesdels
escrivents,plenesdepapersdeixatssenseordreniconcert,comtenencostumdefer.Allargalamàcapa laméspropera,recullunallistadematerials interrompudaa lameitat,peròtotseguitlarebutjaambungestd’enuig.
Travessafinsalrelleixquecorrealllargdelesduesfinestres,tocaelbloconhihaunaindicacióindesxifrableidesprésempenylaportapersortirdenoualpassadís.Desd’allíescoltaelsilencide l’edifici,unaquietudangoixosa, insana,quepujanosolamentdelstallersdelaplantabaixa,sinóque,detotalaciutat,semblaconvergirenlessevesorelles.
S'adonaqueencaraduulacigarretaapagadaentreelsllavisi,ambungestbrusc,lallençaperterratotexclamant:
—Recony!Avançadenoucapaldespatxdeladirecciói,desdelaporta,sensetancar,veu
que Bran somriu al seu invisible interlocutor. Aleshores, lentament, es va girantd’esquena,diu:
—Sí,sí.Esficalamàalabutxacamentreeldel’altrabandadeuseguirparlant;s’allunya
unamical’aparelldelacara.—Aquestvespre,comdecostum.Siésquehanobert!—S’inclinaunamicamés,
tornaatreure’slamàdelabutxaca—.Finsdesprés,doncs.Adéu.Penja l’auricular al seu suport, agafa la cigarreta de sobre el cendrer, però en
adonar-seques’haanatconsumintsolal’esclafapensarosament.QuanestombacapaTara,explica:
—EraenCusa,delesManufacturesFerris…—Sí.Iquè?—Voliasaberquinaeralanostrasituació.—Ilad’ells,quinaés?—No han pogut engegar, tampoc. Només se’ls han presentat set operaris i un
escrivent.Atotarreudeupassarelmateix.
ebookelo.com-Página26
Tara,ambelpunyclos,esdónacopsalpalmelldel’altramà.—I continuaràpassantmentre no ensdecidimaposar-hi remei.Però si tothom
se’nrentalesmans,comtu…Quinesmesureshanpres?—Cap.Taratornaacolpejar-seelpalmellambelpuny.—Cap, és clar!—Esmou, inquiet, la cara de nou envermellida per la pressió
interior—. Em rebenta, això! Com si no tinguéssim cap responsabilitat envers lasocietat,envers…nosaltresmateixos.Niquenomésfosperinstintdeconservació…
L'altrearrugaelfront,aclucaunamicaelsullsi,encaradret,s’apoderadelllapisambquèhaviajoguinejatdeprimer.
—Aquestinstintdeconservacióenshafetguanyarquinzeanys…Tarase’lmira,recelós.—Quèvolsdir,guanyar?L'altre prossegueix, sempre amb el llapis entre els dits, el cap abocat sobre la
taula:—Enshapermèsdemantenirunestatdecosesenmanifestacontradiccióambun
progrésdecaràctersocialque…—Nofotis!—Ambelpeuesquerrepicacontraelsrajols,gairebéviciosament—.
Mai,entén-hobé,mainohaviaexistitunalegislaciótanprogressiva!Durantaquestsquinze anys que tu dius, hem fet un salt que ni elsmés optimistes no s’atrevien aesperar.
Branriu,brandaelcap.—No,Tara,no!Nofemdiscursos,ara…Perprogréssocialentencnotansolsuna
millora de la condiciómaterial dels obrers i de tots plegats, sinó un respecte a lapersonaque…—ObservaelrostrecongestionatdeTara,labocaques’obre,iliposalamàsobreelbraç—.Escolta…Conec tanbécom tuelsnostres interessos i,mésencara, estic disposat a defensar-los… si això és possible. Però ara parlem entrenosaltres,enspodempermetreelluxedesersincers…
Estalla,itotsdosmirencapalaporta.—Quèésaixò?Deixa caure la mà i avança, però els passos que pujaven per les escales ja
ressonenalpassadísidosindividus,jovesiengavardinats,esretallenenelbuitdelaporta.
—Eldirector…?TaraiBrandiuenalhora:—Sí.Elmésmadurdelshomesespresenta:—TinentOrsia,de les forcesdepolicia…Tenimordred’establirunarelacióde
totselsseusobrersquehaginfaltatalafeina.Taraesmiraelseuassociat,elsllavisseliobrenenunatemptativadesomriure.—Sí.Entrin,entrin…!
ebookelo.com-Página27
Mentrel’altrepoliciaajustalaportaalseudarrere,eltinentexplica:—No és una ordre que afecti la seva empresa sola, senyor Flixa; s’han pres
mesures relacionades amb totes les indústries que ocupen més d’una cinquantenad’obrers.
Taraaccentuaunamicaelsomrís.—Naturalment…I,sim’hopermet,lidiréquejaerahora.—Indicalesbutaques
—.Peròseguin,seguinmentrebusquemlesnòmines…
ebookelo.com-Página28
3
Otidavallalesescalesambtotdepetitssaltsquelifanbotarelspitsjovesiufanosos,mal empresonats dintre uns sostenidors esquinçats.Lesduesgalledes, que subjectaambunasolamà,repiquenl’unacontral’altraambunaremorescandalosadellaunaquetrencaelsilencimigdialdelacasa.Submergidaenelsoroll,laveutaral·lejaunacançóapegalosa.
—Altrecopnoteniuaigua?Laportera,quel’hasentida,ésalpeudelsgraons,propdel’ascensor.—Altre cop.—S’atura al seu costat, diu—:Tenen sort queme’ls estimo i són
personescomcal,perquèambaixòn’hihaprouperdeixarunacasa…—Sí,quehitoqueucadadospertres…Éslapressió.Elladeixalesgalledesaterra.—És clar. Però ves a qui se li acudeix de venir a viure tan amunt, i encara al
darrerpis!Itampocnoemqueixariasilafontfosaquímateix…—Ambtotesduesmans s’agafa la sina esquerra i, una mica inclinada endavant, entra el pit—. Desd’ahirqueducelssostenidorsesquinçats.
—Deutenirmoltmalesmans,elteuxicot…Ellariu,reculllesgalledesicaminacapalaporta.—Sortencaraquenofacalor,perquèambaquestapujada…—Fredfa,criatura!—Al’estiunosésihoresistiré.Deixa que la porta es vagi tancant tota sola al seu darrere, recorre els primers
metres pausadament, però tot seguit inicia un trot sostingut pendent avall, cap a lafont que hi ha gairebé al peu de lamuntanya. El pedruscall se li esmuny sota lessabatesplanes,l’acompanyarodolantenlasevadavallada.
A la torre dels Eixems, la vella Cat pica unmatalàs plegat sobre la barana del’eixida.
—Onvas,Oti?Ellanos’atura,mostralesgalledes:—Niespregunta,això!Riu,ielspitslitrontollencomunanimalviuiindependent,desitjósd’escapar-se.No alenteix el pas fins a la cantonada del torrent, on comença una renglera
seguidadeconstruccionsbaixes, totes tancades,amblesfaçanesescrostonadesielsferrosdelesfinestresrovellats.Natpujaambduesbossesplenesdeverduraiella,desdelluny,licrida:
—Peròquehasanatacomprar?L'altranocontestafinsquenoarribaalseucostat;aleshoress'aturentotesdues.—Lasenyorahohavolgutdetotespassades.—Lihauriaditquesen’hianésella.
ebookelo.com-Página29
Deixacaure lesgalledes,unade lesquals rodolacosademigmetre,perquèhacaigutdecostat.L’amigafa:
—Llengua!Reposa les bosses de la compra sobre la vorera esberlada i, amb les mans
enguantades,rebutjaunscabellsrebelsqueliqueiensobreelsulls.—Bévasabuscaraigua,tu…—Quen’ets,degraciosa!Jaesveuquevosaltresesteubédepressió!I,desobte,riuentotesdues,finsqueOtireplegalesmanscapalpit.—Sem’hatornataescapar!—Quèetpassa?Peròellanomésexplica:—Emfaràbiatenir-lostangrossos!—Pitjoréstenir-losmassapetits.Noduussostenidors,avui?—Sem’hantrencat…Jaestà,ara.Natestreuelmocadordelabutxacadel’abric,esmoca.—Nosécompotsanartanfresca.—Itu,tanabrigada…Peraixòetrefredestansovint.Perprimercop,semblaadonar-sedelagalledaajagudasobreelseuflanc.Avança
unpasilaredreça.Quantornaaincorporar-se,pregunta:—Diuquenoesveugairebéningú,pelscarrers?Natdónaunaulladacircular.Peròellaprotesta:—Oh,aquíjasesap!Sisemblaquevisquemalcamp…!—Esveumoltpocagent,sí.—ElsenyorRomhatelefonatamigmatíperdirquetotsemblavauncementiri.L'altra,ques’habenfregatelnas,desaelmocador.—Hihabotiguesquehanobert,però.Té,sihevistenGuill!Otirecalcalesmanscontraelsmalucs.—Haanatatreballar,aquestpocavergonya?—Eradarrereeltaulell.Otisemblaescandalitzada:—Iemvadirqueno!—JasapsqueelsenyorLlasatnobromeja.—Licantarélesquaranta,t’hoasseguro.Reculllesduesgalledesambunasolamà.L’altraafegeixambaireinnocent:—Després,hihalaTer…Otiesquedaunmomentmoltquieta;aleshorestreulallenguaifaunaganyota.—Eu!Éslletja…imalfeta.Redreça el bust, projectant endavant les sines poderoses i tendrals. Però l’altra
diu:—Sinoméscomptesambaixò!—Iambmoltesaltrescoses,maca!Els…
ebookelo.com-Página30
Latallaunespetec,itotesduesrespirenafons,l’esguardgiratcapalapartbaixadeltorrent,onelcarrervadavallantenserpentinaentreelsedificispenjats.
—Quèhaestat,això?—Semblacomsihaguessindisparat…—Disparat?L'espetec es repeteix, però ara elles es fixen en el xicot que tomba ràpidament
l’angle de la darrera casa i després avança pel carrer desordenat,mirant a banda ibanda.Quanpassapelseucostatsorprenenelpanteixfeixuc,lallambregadaplenadedesconfiança que els adreça abans de fer-se fonedís pel barranc de la dreta on uncaminoi,entreunavegetaciómalaltissa,vorejaelturó.
Nat,enveubaixa,pregunta:—Volsdirqueelpersegueixen…?Laresposta,lahidonencinchomesdelabrigadadexocenfundatsenl’uniforme
que,lespistolesalamà,s’enfilenjapelcarreramblespesadesbotesdecampanya.Oti,espontàniament,crida:
—Sen’haanatperallí!Iassenyala, totaexcitada, lesescalesquebaixencapa lapartdedarrerede les
cases. Ells, sense aturar-se ni regraciar-la, obeeixen la seva indicació, es fanfonedissosmentreunasordaremorderamatendesbandadaalteralaquietuddel’aire.Natselamiraencuriosida.
—Perquèelshasmentit?—Quepotservolsqueagafinundelsnostres?—Delsnostres?Isiésuncriminal?—Nolihasvistlacara?—Novoldirres.—Després, avui no tenen temps per als criminals.Quanha telefonat, el senyor
Romha dit que sabia que havienmolestatmolta gent.Només perquè no anaven atreballar.—Faungestambelbraç—.Queesfotin,doncs!
L'altrareculllesbosses.—Quanveginqueelshasensarronat,sóncapaçosdevenirabuscar-te.—Quevinguin!—Arronsalesespatllesambunmovimentmagnífic—.Amino
me’nfan,depor.—Fadringarunagalledacontral’altra—.Nobaixes,finsalafont?—Quèetsembla?—Icomençaacaminar—.Jam’hasfetgelarprou.Otiriu,estombaambunamitjavoltaquelifavoleiarlesfaldilles.—Diguesalsenyoretquet’escalfi,dona!Natlicrida:—Poca-solta!—Quepotserlidiriesqueno?Tornaariure,ielsseusdivuitanyscorrenpendentavallsenseesperarlaresposta.
Nos’aturafinsal’inicidelcarrerenserpentina,desd’oncrida:—Sivols,despréspotsbaixarim’ajudaràsapujarunagalleda!
ebookelo.com-Página31
L'altranomésbrandaelcapilamiradesaparèixerrerelestorresdelapartbaixa.Otiesdesviacapaladreta,onsaltaunpetitmarge,ialeshores,vorejantlapart
posteriordelsedificis,abreujacamífinsalcarrerdesota.Tombadenoualadretaisurtalaplaçaesquifidaonhihalafont.Unadonas’hihaaturat,hibeu.
—Hola!Ladonaalça la cara i, ambeldorsde lamà, es frega el filet d’aiguaque se li
escorreperlabarbeta.—Bondia.—Després,totobservantlacaradelanoia,quecol·locaunagalleda
sotaeldoll,comenta—:Éslaprimerapersonaqueveigsomriure,avui!Otiobremésl’aixetail’aiguaespetegacontraelfonsdezenc.—Doncsjotroboqueésundiaperestarcontent…L'altral'esguardaambunxicdedesconfiança.—No ho sé… Segons com es miri.—Ordena el mocador que duu al coll, un
extremdel qual s’ha escapat de l’abric—.No heu sentit que disparaven, ara fa unmoment?
—Eralapolicia.Ladonadeclara:—Elmeumarithoés.Otiposacaradecircumstàncies,miracapal’aiguaquevaomplintlagalleda.La
donaprecisa:—Delabrigadadexoc.Jafatresdiesqueelsvanaquarterartots.Etsemblaque
deveritatpassaràalgunacosa?—Quèséjo,pobrademi!—Esticpreocupada.Mainom’haagradatquehosigui.Obstinadament, Oti continua fitant l’aigua. La dona espera unamica i després
diu:—Men’hauréd’anar…Tincunagermanaal’hospital.Otireguladenouelraigdel’aixeta.—Nolafeuesperar,doncs.—No…L’hanhagudad’operard’uncàncerqueteniaalamatriu.N’hihamolts,
ara…Torna a esperar, però Oti s’absté de tot comentari. L’altra fa un pas.
Desmaiadament,saluda:—Bondia,doncs.—Bondia.Alçal’esguardperseguir-lamentretravessalaplaceta.Aleshoresesredreça,treu
lallenguaimormola:—Eu…!Veuqueel líquidgairebésobreïx, tanca l’aixeta,vessaunamicad’aigua i,amb
totesduesmans,fapassarlagalledapersobreelreforçdelatassa,ladeixaaterra.Sorollosament,col·local’altra,tornaaengegarl’aiguai,unamàsobrelafont,l’altra
ebookelo.com-Página32
contraelmaluc,observaalseuentornlescasesescampades,onnosemblahaver-hirastredevida,ielstresbancsdepedradelaplaça,onavuinoprenelsolcapvell.
Desprésaixecal’esguardcapalcel,onespassegenamplesiespessesbandadesdenúvols, cada copmés negres, acastellats per un vent lleu que bufa de ponent. Enalgunabanda,sotalacledavivaquecircumdalaplacetapelcostatdeldeclivi,roncael motor d’un cotxe, falla, s’engega de nou, i després s’allunya amb tot de petitsespetecsinsegurs.
Otificaunditalagalleda,trencaelfràgilremolíd’escumaquel’aiguaformaalesvores,però,enadonar-sequeeldavantalfregalatassahumida,enretiralamà,sesubjecta la roba entre les cuixes. Aleshores es mira les cames, nues, una micaenvermellidespelfred,n’aixecaunai,reposantelpeusobreelsortintdelafont,sel’examinaambunsullscrítics,s’inclina…
—Javoliadir!Esguarda al seu voltant i, en comprovar que no hi ha ningú, es descorda dos
botonsdelvestit,introdueixunamàperl’escot,s’agafaunpiti,ambl’altramà,pujaelssostenidorspertaldeveure’sl’esquinç.Enveualta,amoïnada,s’explica:
—Jaelspucdiradéu!Però aleshores es corda precipitadament, perquè, de la banda de l’avinguda tot
justprojectadaiqueundiaoaltrecanalitzaràlacirculacióperlamuntanya,sesentenveuscantelludesilaremordepeusques’arrosseguenperlagrava.
Tancal’aixeta,agafalagalledailadeixaalcostatdel’altra.Vessadesprésencaraunxicd’aigua,jaquelisemblamassaplena.Esredreçaunamica,esfregalesmansalllargdeldavantal,tornaainclinar-se.
—Eh,tu!Elspolicieshandesembocatalaplaceta,totscinc,iavancencapalafont.Ella,
mig tombada, elsmira finsque s’aturen al seudavant.Elmésvell, ambgalonsdesergent,fa:
—Noetstuquienshaditperons’haviaescapataquell?Ellaestornaafregarlesmanscontraeldavantal,alllargdelsmalucs.—Nohosé.—Com,quenohosaps?—Nosésierenvostès.—Undelshomessomriu,peròellacontinuaseriosa—.No
l’handetingut?Elsergentlafulminaambl’esguard.—Perquèenshasditquesen’haviaanatperlesescales?Ellaliretornalamirada.—Percomençar,nolihedonatcappermísperquèemtutegi…—Fotudamocosa!—Parlibé.L'homes'irrita,avançaunpas.—Parlocomemdónalagana!
ebookelo.com-Página33
—Doncsparlisol.Estombacapalesgalledesis’inclinapertald’agafar-les.L’altreordena:—Quieta!—PeròOticompletael seumoviment, finsqueunamà li subjectael
braç—.Quieta,dic!—Tregui’mlamàdesobre!—Nosapsqueetpodriadetenir?—Quenoemtutegi,lidic!—Moltbé.Som-hi,doncs;capalacomissaria.—Perquè?—Perhaverajudatlafugad’unenemicdel’ordre…Ellaeltalla:—Com ho saben, que no se n’ha anat per on he dit? Perquè no l’han pogut
atrapar?Elsergentestombacapalsseushomes.—Curt,Lari,acompanyeu-laalcotxe.PeròOtitornaainclinar-sesobrelesgalledes,lesagafa.—Deprimerdurél’aiguaacasa.—Faràselqueetdiguin!—M’handitqueduguésl’aigua.Sócpersonamanada,jo!I,abansdedetenir-me,
potserelsconvindriasaberperaquiés,aquestaaigua.El sergent vacil·la un moment i, amb un esguard apreciatiu, ressegueix
ràpidament les torres properes. Després torna a llambregar la noia. Ella ja té unagalledaacadamà.
—Onvius?Ellanomésassenyalaambelcap,d’unamaneravaga.—Allà.Icomençaacaminar,unamicavincladapelpesde l’aiguaqueoscil·ladinsels
recipients. Sense que li calgui girar-se, sent que els homes la segueixen i, després,quans’iniciaelpendent,laveud’und’ellsquediu:
—Sergent…Deu haver fet un gest explicatiu, i el suboficial deu haver assentit, perquè
aleshoresunamàs’allargacapaunadelesgalledes,lahipren.—Permeti…Éselpoliciarosquelihaviasomrigut.—Noesmolesti.Hiesticacostumada.—Peròpesa…Una segona mà ja s’allarga cap a l’altra galleda i un xicot molt alt i caigut
d’espatllesdiu:—Joportaréaquesta.Lanoiagairebériu:—Moltbé,comvulguin…
ebookelo.com-Página34
Elsergent,pocconvençutadespitdelasevaautorització,esqueixa:—Totaixònoésgaireregular…Peròaleshorestotsmirencapalcapdamuntdelpendent,peronbaixaunjovenet
desetzeodissetanys,ambuncàntirenunamàiunaampollaal’altra.Lanoiacrida:—Onvas,Bala?El xicot ja s’ha aturat, sorprès en veure els policies; després fa mitja volta i
arrencaacórrerperonhavingut.Elsergentavançaunespasses,ordena:—Agafeu-me’l!Dos policies se separen del grup i, mig corrent, escalen la pujada. L’altre
interroga:—Quiés?—Totseguits’adreçaalsdoshomesquecaminenalcostatdelanoia
—.Deixeulesgalledes,vosaltres!Elrosielllargarutobeeixen;totelgrups’haimmobilitzatalcostatdelaribaon
unmuntdeterralimitaelbreujardíd’unatorre.L’hometornaarepetir:—Quiés?—Unveí.Uncol·legial.Elsergentobservael lentprogrésdelsseushomesmuntanyaamunt,esficados
ditsalabocaixiula.Elsaltress’aturen,estomben.—Baixeu!—Tornaaadreçar-sealanoia,ambl’esguarddebiaix—.Noenshas
ditelnomdelteuamo…Otimiradeguanyarunamicadetemps:—Ningúnomel’hapreguntat.Irepeteixoquenovullqueemtutegi!Elsergentnolifacas.—Comsediu?—ÉselsenyorRom.L'homemiraelsseussubordinats,repeteix:—Rom?—Els altres s’arronsen d’espatlles, però ell pregunta—: N’heu sentit
parlarmai,vosaltres?Ningúnotétempsdecontestar,perquèlanoiahasaltatalmargei,abandonantles
galledes, corre cap a lamenuda fondalada de darrere les torres.El sergent avança,seguitdelsseushomes,alsqualsesreuneixen,per labandadesobre,elsaltresdosquehaviensortitenpersecuciódel’adolescent.
—Altoodisparo!PeròOtinol’obeeix,s’endinsaperentreunesmatesquecreixenarrandelcingle
escapçat i, al cap d’uns minuts, quan tots corren per les munteres de grava i dellaunesdeconservarovellades,laveuenreaparèixeralcapdamunt,propdelesescalesde terra cavades entre dues torres del carrer de dalt.El sergent crida els altres dospoliciesqueavancenpelmarge:
—Vosaltres!I dispara enlaire per tal d’intimidar la fugitiva. PeròOti no es tomba, puja els
graonsdedosendos.
ebookelo.com-Página35
—Maleïdaxicota!Totss’enfilenperl’esllavissadamentreelsdosdedaltseseparen;und’ellscorre
darrerelanoia,l’altretravessamuntanyaenllà,seguintladesigualalineacióposteriordelsxalets,totstancatsimuts,idestorbatsperlesveusdelshomesques’animenalacacera.
Otitombapeltorrentdedalt,elsegueixarrandelvessantpedrós,cercantunaaltraclivella,peròlamuntanyanoofereixsortidaperaquestcostatiellavacorrentcamíavall,capalesescalesquesapquehihaméslluny,passatselsxalets.Peròaleshoress’atura,espremunpunycontralaboca,famitjavolta.Elpoliciaques’haviaseparatdelsaltreshasorgitgairebéalseudavantdesprésd’enfilar-sepelpatiquequedaentrelesduesdarrerestorres.
Els altres ja vénenper la riera, tots quatredesbocats, und’ells a l’avançada, lapistola a la mà, però sense apuntar. Oti, desesperada, mira cap a la muntanya, esllançacontralaparetiprovad’escalar-laambl’ajudademansipeus,s’arrapaaunaarrelmortaquecedeixperillosament.
L'homequehaarribatalseudarrerel'engrapapelturmell,l’arrossega,itotsdoscauenentreunainofensivaesllavissadadepedruscall.Ellaesregiraperterrapertaldefercaraalseuenemic,esdebatambmansipeus.
—Deixa,salvatge!El xicot, gairebé damunt seu, li premel ventre ambungenoll, la subjecta pels
braços.—Queemdeixis,dic!Licolpejaelpitambelspunys,peròellvaaplanant-sealseudamunt,araambun
rictusàvidquelidesfiguralacara;desplaçalesmanscapalessines…Elsergentfa:—Jaestàbé,Malai!A l’home, sembla que li costi de comprendre que se li adrecen, però després
abandonaapocapoclasevapresa,s’incorpora.Llestament,lanoiasaltadenou,esgiraivapercórrer,peròlesmansl’empresonenperlacamaiquancau,bocaterrosa,Otiestrobarodejadapertotscincpolicies.Elsergentmana:
—Apa,fera,capalcotxe!S'incorpora lentament, mirant-los. Amb un moviment brusc rebutja els cabells
caiguts sobre la cara, però un ble rebel li demana l’auxili de lesmans. El sergents’impacienta:
—Noperdemméstemps!Ellacrida:—Vagin-se’n!Vagin-se’n!—Sí,peròambtu,nena.Li posa unamà damunt, però ella el rebutja, esbossa unmoviment de costat i
després,amblesungles,liatacalacara.Totselsaltresesprecipiten,und’ellslitorçaelbraçcapal’espatllaielsergent,irat,lacolpejasensemiraronpega.
—Malparida!
ebookelo.com-Página36
Elscopsplouensobrelacara,finsqueundelsmateixoshomesexclama:—Sergent…!L'altre l'empenta amb barroeria. La noia ensopega i el cos vacil·la un instant
abansdecaure,migsostingutperlesmansqueliretorcenelbraç.Unospeta.—Ai!No plora. Se subjecta el braç amb l’altra mà, tanca la boca amb un gest de
tossuderia.Elsergentlipegaambelpeu.—Aixeca’t!Otinoesmou,elsmiratotscinc.—M’hihaurandedurarrossegant.L'altreestreulapistoladelafunda,l’amartella.—Etdicquet’aixequis!Oticontinuaaterra,peròaralabocahaperdutdecisió,elsllavislitremolenuna
mica.L’homealçalapistola.—Sergent,deixiqueparliambella…Elpoliciaross’haavançatlleugerament,peròl’altrenielmira,nomésdiu:—Fora!Téel rostre lívid i l’esguardse liextravia.Lanoia respira feixugament,ambel
cordesbocat,peròassegura:—Nohofarà…El sergent, sense moure un sol múscul de la cara, alça una mica més l’arma,
apunta entre elsdospitsblancsquehanacabatper escapar-sedels sostenidors, delvestitesquinçat finspropde lacintura, ipremelgallet.Unsol ressò,curt i sec,espropagaperlamuntanya…
ebookelo.com-Página37
4
Senseabandonarlaploma,RamsGramúallargaelsditscapalpaquetdecigarretes,n’agafauna,peròdesprés, amb lavista sempre fita en lapàginamigescritaque tédavant,ladeixasobrelesquartillesblanquesques’apilonenal’esquerra,atocardelacopa buida. Afegeix uns mots a l’última frase, inacabada, torna a alçar la ploma,suprimeix seguidament una paraula, n’escriu una altra i desplaça l’esguard cap alprincipidel’oració.L’altramàbuscalacopa,sen’apoderaalespalpentesil’atansaalsseusllavis.Nomésaleshoress’adonaqueésbuida.
—Raura…Ladona,ambelseudiminutdavantalnegre,alçaelsullsdelanovel·laquellegia,
fital’escriptor.—Porta’munaaltracopa.Desdelatauladelfons,Gurianacomenta:—Nodiuenniunaparaula…RamsGramúabandonadefinitivamentlaploma,agafalacigarreta.—Quèetpensaves,doncs?Ladonadeixaunllapissobreelllibre,s’aixeca.—Mainohanditresdelescosesqueensinteressen.—Escomprèn.Semblamentidaqueusvinguidenou,desprésdequinzeanys.Gurianaplegaeldiari,n’agafaunaltre.—Esveuquecostad’acostumar-s’hi.RamsGramútornaadeixarlacigarreta,s’estiramandrosament;desprésdesplaça
lacadiracapenrereiesposadret.—Ambforçasifó,Raura.L'altraassenteixdesdelcostatde lespostadesatapeïdesd'ampolles iellcamina
capalracódel'esquerra,onhihaunacortinablava.Darrere,s’esguardafugaçmentalmiralldellavaboi,senseaturar-se,empenylaportadelacomunaondiu«Homes».
Totdescordant-selabragueta,llegeixlafrasequealgúhaescritalarajolablanca:«Ésmolt senzill: quedeu-vos a casa»,mou el cap i,mentre orina, butxaqueja a larecercad’unllapisqueduual’inferndel’americana.
Escordanovament,ambunasolamà.Després,inclinatsobrelatassa,afegeixun«tots»alafrase,procurantd’imitarlacal·ligrafiadeldesconegut.Satisfet,estomba,obrelaportaiara,fora,s’aturaunssegonsdavantl’espill,oncontemplaelseurostreangulós, ambun estrany residud’adolescència que contradiu les primeres arruguesdels seusquaranta-vuit anys.Gairebées fa l’ullet,però se separaa temps i tornaapenetraralasaladelcafè.
Rauraésalcostatdelasevataula,dreta,l’ampollaalamà,peròelsullsfitsenlesquartillesamigescriure.
—Quèxafardeges?
ebookelo.com-Página38
Ellaesgira,sensesorpresa.—Tenslletradecol·legiala.Guriana, des del seu racó, invisible gairebé darrere els periòdics, deixa escapar
unarialleta.Peròelleslimitaadir:—Quin dia trobaràs una frase més original? Aquesta ja l’has repetida massa
sovint.—Peròésveritat.Tapal’ampollaicaminacapaltaulell.Elldiu:—Not’oblidisdelsifó.—Eltenssobrelataula,nohoveus?—Ah,sí!—Imentretravessalareduïdaestança,ons’apinyensistaules,pregunta
—:Jahasvistquealgús’haentretingutfentinscripcionsalvàter?—Sí.Aldelesdonestambéhohanescrit.Gurianaabaixaeldiari:—Quèdiu?—Potsestalviar-ted’anar-hi;noéscapprocacitat,sinóelmotd’ordred’aquests
dies.Rauradeixal’ampollasobreeltaulell.—Jahovanescriureahir.—Sielsesbirrosvénenperaquí,telacarregues.S'asseudarrere la taula,agafa lacigarreta i l’encén.Deixaescaparunamicade
fumi,pensarós,reflexiona:—Sembla mentida que, després de tants anys, s’hagi trobat la manera de fer
cristal·litzarunestatd’opiniópermitjàd’unasimplefrase…Mitjadotzenadepartitssubterranishanintentatmésd’unavegadagalvanitzarlapoblacióambtotd’accionsmés omenys directes, simés no clarament dirigides, imai no s’han sortit amb laseva.Ara,encanvi,algútrobaunmotd’ordrequehacaigutengràcia,s’harepetitdebocaenboca,iheusacíelresultat:tothomobeeix.
Guriana,quehadeixateldiarialseudavant,carregaparsimoniosamentlapipa.—Tothom, no. Encara circulen els tramvies, funciona la ràdio, surten aquests
papers…Nocantisvictòriaencara,tanaviat.—No la canto. Ni ignoro que l’aparell de repressió continua en mans d’en
Domina. Però constato aquest fet: que per primera vegada pràcticament tota lapoblaciós’haposatd’acordperseguirunalíniadeconductadeterminada.Aranoméscalunacosa:quehiperseveri.
Raura,amblesmansalesmenudesbutxaquesdeldavantalnegre,esdesplaçacapalapersianadelcostatdelaporta,tancada.RamsGramúprossegueix:
—Ésclarqueaixònogaranteixcapresultat;vulldiccapresultatpositiu.Ladona,atocardelapersiana,estomba:—VolsdirquenohihaningúpreparatperasubstituirelJutge?—No.Vulldirque,adespitdetot,éspossiblequeellnoesdeixisubstituir.
ebookelo.com-Página39
Gurianaencénlapipa,miraperdamuntlaflamadelllumí.—Al meu veure, el resultat depèn de l’actitud que adoptaran les forces de
seguretat.Siesdeixenimpressionarperlagairebéunanimitatdelapoblacióiagafenpor,enDominahauràdetocareldos.Siesmantenenfermes,ensrendiranperlafam.
Raura,d’esquena,fa:—En aquest moment tothom té el rebost ben proveït. Hi ha botigues que han
tancat,noperquèelsamossimpatitzavenambaquestmoviment,sinóperquèjanoelsquedavares.
—Aixíitot,unaciutats’aprovisionadefora.Sielstransportistesno…Ladonaeltallaambungestsobtati,sensegirar-se,diuambunaveuexcitadai
plenad’urgència:—S’acabad’aturarunad’aquestescamionetesdelapolicia…—On?—Aquídavantmateix.RamsGramúindica:—Obrelaporta.Rauraestomba,estranyada:—Quèdius!—Descorreelpestell.Aquestmatíelshevistrebentarmésdequatreportes.Siles
trobenobertes,nopassares.—Peròésquejovulltenirtancat.Nohedeserpasmenysqueelsaltres.—Alcapdavall,béenshasdeixatentrar…Ellaesdefensa:—Ésdiferent.Soumésamicsqueclients.—Tornaamirarcapaforaperentreles
escletxesdelapersiana;diu—:Nohasaltatningú…RamsGramúdeixalacigarretasobreelcendreris’alça.—Noescriuremgaire,aquestatarda.Gurianareprèneldiari.—Jo,gens.Ell surt al petit passadís que queda entre les taules i els tamborets del taulell,
avançafinsalapersiana,onladonacontinuaal’aguait.—Deixa’mveure…Espientotsdosiobservenelconductorencaradarrereelvolantdelacamioneta,
l’oficialassegutalseucostat,elsditsentretingutsenellleubigotinegre.—Semblaqueesperinalgunacosa…oalgú.—Ésunbonlloconapostar-se.Toteslescantonadeshosón.—Tornaaredreçar-
se—.Ésadmirableque,amblafaltad’habilitatqueelscaracteritza,hagindurattantsanys. —La dona només el mira—. Fixa-t’hi ara mateix. A què treu cap això demolestartothomquesurtalcarrer?Volenquelagenttornialafeina,peròalmateixtemps, amb els seus procediments, gairebé els veden d’abandonar casa. Aquestamenademesures…
ebookelo.com-Página40
Desdelataula,Gurianaexplica:—Sónmesuresmoltpròpiesdegentdesmoralitzada.—Això,sí.Rauraxiuxiueja:—Arabaixaeltinent.RamsGramú torna amirar. L’oficial, jove i carregat d’espatlles, s’ha quedat a
tocar de la portella oberta, amb una mà a la butxaca. Després, lentament, es vatombantcapalbar.
—Mentrenoseliacudeixidetenirset…—Quanestandeservei,nobeuen.Arajanoentraran,jaesveuquenovenienper
tu.Peròeltinentacabadegirar-se,faunparelldepassescapal’establiment.Rams
Gramúmormola:—Nosésienspotveure…Callaquaneltinentesdesviaivaseguintalllargdelafaçana,finsqueelperden
devista.Rauradiu:—Tétotl’aspected’unaemboscada,això.Ellestornaaredreçar.—Aquestmatí,alcarrerdeVil,hihaviaunaparella travessiaperaltra.EnFeli,
queperexcepciódormiaacasa,seleshavistnegresperarribaralgaratge.Després,dalt del cotxe, ja ha estat una altra cosa. Als qui van muntats, es veu que no elsmolesten.
Desdelfons,Gurianapregunta:—Nohosabia,queelteufilljatinguéscotxe…—Ésdelacasa,home!Ara,quenom’estranyariaqueaviatse’ncomprésun,de
lamaneraquelivanlescoses.L'altres'haenvoltatd'unnúvoldefum,desdedarrereelqualcomenta:—Semprehaestatunnoiespavilat.—Sietrefereixesaaixòdeguanyardiners,sí.Nooblidarémaielqueemvadir
quan encara era un mocós i el volia fer estudiar: «Mira pare, tu tens dos títolsuniversitaris, ets un novel·lista famós, però només pots anar al sastre cada tres oquatreanysifasdurarlessabatestantcompots.Jo…».
L'altreriu,sorneguer.—QueetpensesquenohellegitDemàhiseremtots?—Emdeixesparat,tu!—Doncsésaixí.Raura,quenos’hamogutdedarrerelapersiana,fa:—Aratorna.Esrefereixaltinent,queavançaperlavorera,lentament.RamsGramúespiade
nou,elrostreatocardelacaradeladona.Comenta:
ebookelo.com-Página41
—Gairebé és geperut…Empensava que si no eren físicament perfectes no elsvolien.
Ellanocontesta, atentaalsmovimentsde l’home,quehaarribatal costatde lacamioneta. Des d’allí mira a totes bandes i, finalment, puja a la cabina i tanca laportella.Després el veuen parlar al xofer, el qual assenteix sense obrir la boca.Elvehicleengega,tombaapocapocperlacantonada.Aratotsdospodendistingirelssis policies asseguts en dos bancs que corren pels laterals de la camioneta. RamsGramúdiu:
—Foselquefos,noelshasortitbé.Ladonaesredreça,definitivament.—Laqüestióésquesen’haginanat.Emfanmoltpocagràcia.—Noenfananingú.Totsdosseseparendelapersianaiavancenendireccióalestaules;després,ella
semblarepensar-se,esdesviacapalfinaldeltaulell,onhihaeltelèfon.L’agafa,peròtornaapenjarabansdemarcarelnúmeroi,meditabunda,esrecolzacontralabarra,miraelsdoshomes.Guriana,denouambundiarialamà,diu:
—Sifemnosa…Ella ho nega amb un gest i Rams Gramú, que s’asseia, es tomba cap al seu
col·lega.—Quèpassa?Rauraexplica:—Res.Anavaatelefonaralapensiód’enJob.—Noeradeviatge?—Precisament.Haviad’arribaravuiodemài…Gurianavadeixantelsdiarissobrelacadiradelcostat.—Ja sou una parella ben curiosa, vosaltres dos.Mai no he vist que unmarit i
mullerqueviuenseparatsespreocupintantl’unperl’altre.Ellacaminacapalataula,onl’esperaelllibreobert.—Espotestarseparatssensedeixardeseramics.RamsGramúagafalacopa,beuunglop.Endeixar-la,fa:—Esticsegurquedetantentantencaradeveujeureplegats…Ladona,sensereplicar,s’envermelleixunamica.—Veus?—Noheditres,jo.—Nical.Ellas’atura,vagamentdesafiadora.—Benmirat,sihededormirambalgú,mésvalquehofaciambell,oi?Gurianacomenta:—Jo,mésaviathotroboimmoral.—Oh, tu!—S’asseudavant el llibre—.Famoltde tempsquem’headonatque
vosaltres,elsescriptors,trobeuimmoraltotallòquefanelsaltres.Ésadir,mentreno
ebookelo.com-Página42
estractid’unpersonatgedenovel·la.RamsGramúprotesta:—ParlaperenGuriana.Semprehaestatunhomeconvencional.Potserperaixò
haplegatd’escriure…—M’hanfetplegar,quenoéselmateix.—Jahosé,elmetge.Peraixòdicqueetsconvencional.Vesaquiseliacudeixde
preocupar-sedelasalutalsseixanta-dos…sónseixanta-dos,oi?—Hosapsperfectament.Nohasperdutmaidevistal’edatdecapcol·lega.Raurariu:—Aram’agradeu!L'altreafegeix:—Ésclarqueetpreocupenméselsjovesqueelsvells…—Emfaràsplorar!—Iper…Mirentotscapalaporta,onalgútrucadiscretamentalvidre.Darrerelapersiana
esdistingeixunasiluetaaltaicepada.Rauras’aguantalarespiració.—Quèfaig?—Elmésnaturalésanaraveurequiés.La dona s’aixeca ambdesmenjada lentitud i, sota l’esguard dels dos homes, es
moucapalaportaientreobreunamicalacortinapertald’espiarafora.—ÉsenBarni!—Obreràpidamenti,sensedonartempsalnouvingutdesaludar,
diu—:Passa,passa!Tornaatancar,desprésd’adreçarunamiradatemoregaal’exterior.Barniavança.—Sabiaqueustrobariaaquí.—Noeradifícil;enshipassemmitjavida.Barniagafaunacadira,s’hiasseudecaraalrespatller,hirepenjaelsbraços.—Aquest vespre, a les set, es reuneix el Consell d’Escriptors. T’hi voldríem
veure,Gramú…—Miracapal’altre,iafegeix—:Atutambé,Guriana.RamsGramútocadistretamentelpeudelacopaquetédavant.—Ussemblaqueéselmomentmésoportúdecelebrarreunions?—Ésclarquesí!Calendegarlescoses,canalitzar…RamsGramúalçaunamà.—Voleuinvitarlapoliciaaunaintervenció?—Lapolicianon’hadesaberres!—No, és clar! Cada vegada que ens hem reunit, la policia ens esperava a la
porta…Peraixòhempassattantestemporadesal’ombra.—Aratenenaltrafeina.—Volsdirqueara,mésquemai, tenenaquestafeina:desarticular totmoviment
organitzat.—Deixalacopatranquil·laiuneixlesduesmanssobrelataula—.Durantanys,sensequehosemblés,hemanatorientantl’opiniódelpaís.Novel·les,obresdeteatre, assaigs, poesia… tot ens ha servit per a anar desacreditant, soscavant, el
ebookelo.com-Página43
govern d’en Domina. Va cometre l’error de menysprear la intel·ligència, potserperquèésunhomed’accióinocreuenlesidees.Iaraentocalesconseqüències.—Alçal’esguard,fitaintensamentelnouvingut—.Perquètotelquepassa,amicBarni,és obra nostra. Any rere any hem anat exposant els vicis i flaqueses del’administració del Jutge, sense que ell se n’arribés a adonar. Any rere any hemmostratalsnostreslectorsquevivíemsotaunescondicionsindignesd’homeslliures,quelamisèriamoralensrosegava,queelprestigidelaciutathaviamortamansd’enDomina. Els hem explicat, tan bé com hem pogut i les circumstàncies ens hanpermès,quesofríemd’unaactitudreaccionària,cegaalesexigènciesdelprogrés,del’evolució,siussemblamésbé…
Gurianacomenta:—Sí,moltmésbé.Elconceptedeprogrés,semprel’hetrobatequívoc.RamsGramúselitomba:—No oblidis, però, que tota evolució porta implícita la idea de progrés. És
inevitable.L’altreesmou,inquiet.—Alto!Inevitable,no.Si,comdiuenelscientífics,l’energiaesdegrada…Barnis’agitaalseutorn.—Noemsemblal’ocasiómésindicadadediscutiraquestaspectede…de…RamsGramúliestalviaeltreballdebuscarlaparaulaescaientquanafirma:—D’acord.Comdeia,doncs,hemanatpreparantelsciutadans,elshemmostratla
conveniènciad’unapossibleactitudquealallargapodiadonarelsseusfruits…Raura,finsaleshoresdretaalcostatdelataula,s’asseu.—Siushoagafeuaixí,ladiscussiópotdurartotalatarda.Barnidenegaambelcap:—No,nodurarà.—S’adreçadenouaRamsGramú—:Noemdius resdenou.
Totssabemcomhananatlescoses.Araestractasimplementderecolliraquestsfruitsqueacabesd’esmentar.
—Iquielshaderecollir?—Tots.Tambénosaltres.—Nosaltreshemsembrat.Peròaixònovoldirquehàgimdesegar.Barnirebutjalacadira,s’aixeca.—Quèés,això?Unainvitacióaquedar-sealmarge?—No. Només vull dir que no cal que ens fem il·lusions. La direcció de les
operacions,perdir-hoaixí,hapassatad’altresmans.—Quines,sim’hopotsdir?—Not’hopucdir,perquènohosé.Peròsé,aixòsí,queelpoblenoensreconeix
comelsseuscabdillsnaturals.Barnipicasobrelataula.—Ningúnohaparlatd’acabdillarres.Hemanatatocarunaspectedelaqüestió
que,araperara,nopotserdiscutit.
ebookelo.com-Página44
—Quèvoldiscutir,doncs,elConselld’Escriptors?Hasditquecaliacanalitzarlescoses,sinom’equivoco…
—Exacte.—Peròlescosesjan’estan,decanalitzades.Durantaquestsanysnohemfetmés
quecanalitzar-les,cometdeia…ConecelConselld’Escriptorstanbécomtu,Barni,encaraqueensiguiselsecretari.Iséquel’únicquehaaconseguitésprocurardetantentantaalgunsdelsseusmembresunaestadaa lacasagran.Totallòques’hafet,s’haaconseguit almargedelConsell, forçats totsnosaltresper les circumstàncies iperimperatiusdelapròpiaconsciència.LesreunionsdelConsellmésaviattendeixena anul·lar-la, aquesta consciència. Sempre han degenerat en una d’aquestes duescoses:endiscussionsdeconceptesabstractesoenmossegadesdecaràcterpersonal.
—Ésperaixòquet’hihemvisttanpoc?—Sí.—Iésperaixòquearacreusinoportunaunaaltrareunió?—Per això i, sobretot, per això altre: que si us reuniu donareu a les forces
públiques una excel·lent ocasió d’actuar de cara a un objectiu concret, a unmoviment,perinofensiuquesigui,organitzat.
Gurianamuntaunacamasobrel’altra,estreulesullerespertaldenetejar-se-les.—Inofensiu, no. No ens contradiguem. Si, segons el teu parer, l’arrel dels
esdevenimentsactualscalcercar-laenl’actuaciódelsintel·lectuals,enlesideesquehanpropugnatdurantaquestsanysd’unamaneramésomenysdissimulada,nopotparlar-sed’unmovimentinofensiu.Totalcontrari,perquèelsintel·lectualssomdelspocsquehanmenatunaofensiva.
—Una ofensiva únicament de caràcter ideològic. La cosa ens ha estat possiblegràciesa lamentalitatnetamentobtusadelshomesqueenDominahacol·locat alsllocsclau.
—Noéspossibled’afirmar-hoambaquestaseguretat.Aquestshomesnosemprehanestatelsmateixos,i,d’altrabanda,hantingutocasiódeviureenuncontactemésestretambles realitatsde laciutat.Potserhan tolerat,o fins i totencoratjat,aquesttreballdesapaque…
—Noemdiguisquecombatienelsseuspropisinteressos!—Potser,peralguns,ereninteressoscircumstancials…Barnis’asseudenou,peròestornaaaixecaral’acte.—Ensdesviem,encara.Raurasospira,migdivertida:—Iespera’t!—Laqüestióésaquesta,quearatenspordecridarl’atenciódelapolicia.RamsGramúdónauncopalesquartillesescritesquetédavant.—No,noino!Nom’hasvolgutinterpretar.—S’inclinaambtotelcosunamica
encarcarat—. Escolta… En aquest moment les forces d’ordre públic estandesconcertades,nosabenquicombatre.Estractad’unmovimentgeneralidifúsque
ebookelo.com-Página45
se’lsescapa.Laprovaésqueesdediquenamolestarunamicatothom,al’atzarquesurtis o no al carrer… Aquest desconcert treballa contra seu i a poc a poc lesdesarticularà.Peròdeixaquetinguinalgunacosaconcretaireduïdaalaqualagafar-se!Undirigent,unaorganització…Tornarana replegar-se,perquèaleshoressabranbenbéquèhandecombatre.Arapersegueixenunamenadefantasmaiaixòsempreésdesmoralitzador.Peròsidarrereelfantasmadescobreixenuncossòlid…
Raura,comperellamateixa,baixet,diu:—Téraó.—…Inooblidisquequalsevolcossòlidelsservirà.—Lamà,plana,vacolpejant
rítmicamentlesquartilles,comperdonarmésèmfasialesparaules—.Cal,caldetotanecessitat,quenoelsdonemunaocasiód’actuarcontraungrupdeterminat.Calquedeixemquelaciutatelsdevoriapocapoc…
Barni,capcot,espassejaamuntiavall,alllargdeltaulell.—Icalqueaixòpassidepressa,abansquelafamnoobliguilagentatornarala
feina. En aquest moment, l’única arma de què disposem, l’única arma eficaç, ésaquesta:elscarrersbuitsilavidaparalitzada.
L'altres'aturaalcostatdelaporta,miracapalsdoshomes,capaladona,totstresasseguts,cadascúdarrerelasevataula.
—Potsersí.Gurianaalçalamàtancadaienseparaundit,enactitudadmonitora.—Però…!—Totselmiren,iBarnitornaaavançarpellocal—.Alapolicia,noli
calen provocacions ni excuses, per a actuar. Aquest grup que, segons dius, i emsemblaqueambencert,podriaaixecarlasevamoral,nocalqueexisteixi,se’lpodeninventar.
RamsGramúallargalamàcapalpaquetdecigarretes.—Nohocrec.Decaraalpúblic,sí;peròjanotenenpúblic,peraixídir-ho.De
cara a ellsmateixos i perquè tingui un efectegalvanitzador…no, la veritat.Podenconvertirqualsevolgrup,perinnocuquesigui,enunaamenaçaenpotència,peròcalqueelgrupexisteixiprèviament.Inosaltres,elConselld’Escriptors,podríemserunagrupamenttanbocomunaltre,mésitot,perquèse’nsodiad’unamaneraparticular.
Barniseliplantadavant.—Quèproposes,doncs?Ellfaungestdisplicent,deixalacigarreta.—Dissoldre’nsenlaboira.Gurianadiu:—Noenfa.Encanvi,podriaploure,sielmeureumanos’equivoca.Barnipassaperaltl’observació,continuaadreçant-seaRamsGramú:—Iresmés?—Etsemblapoc?L'altreelmira,indecís,peròdesprésse’nvacapaltelèfon.Raurapregunta:—Aquivolstrucar?
ebookelo.com-Página46
—Jahavíemconvocatunacolladegent…Ellanomésfaremarcar:—Potsertenenelstelèfonscontrolats…Potserperillós.Barnideixal’aparell,comsihaguésrebutunadescàrregaelèctricaalapuntadels
dits.—Sí; no sem’havia acudit.—S’allunyadel taulell—.Els hauré d’anar visitant
personalment…—Tenscotxe?Barnigairebés’enfada:—Quanhasvistqueunpoetatinguicotxe?Rauracomenta:—Apeu,etpodendetenir…—Ésunriscquecalcórrer.RamsGramúcomençaarecollirlesquartilles,lesplegapertaldefer-neunpetit
paquet.—Espera’t,t’acompanyaré.O,mésbendit,sivolsenspartiremlafeina.Ambunaglopadas’acabaellicordelacopa;l’altrefa:—Desprésdelquehasdit,noempensavaqueetvolguessisexposar…—Perquèno?Nosócningú,josol.Gurianaeslamenta:—Sinofosperlamevacama,tambéusacompanyaria…—Noetpreocupis,jaensensortiremnosaltresdossols.Recullelpaquetdecigarretes,els llumins,s’hodesa tota labutxacais’aixeca.
Raurabrandaelcap.—Nosé…Emsemblaquesónganesdeprendremal.—Escolpejalescuixesamb
elpalmelldelamà—.Mésvalquetelefoneu!BarniconsultaRamsGramúamblamirada.Aquestfa:—Nohasditquepodientenirelstelèfonscontrolats?Ladonaabandonalacadira.—Nohifares.Telefoneui,després,tancaré.—Iensquedaremsenseunlloconanar?Peròellareplica:—Tampocnoeltindreu,siusengarjolen.I,fetifet,mésm’estimotancar,també.
Nosé,peròencaraquesigueuamics,araemsentounamicacomsisabotegésl’esforçdetotsplegats…
Barniassenteix:—Téraó.Vaigatelefonar.Itravessaellocal,capaltaulell.
ebookelo.com-Página47
5
Guillapilacurosamentelspaquetsdedetergentque,decincencinc,treudelacaixaobertaalsseuspeus.Fora,alabotiga,sesentlaveudelsenyorLlasatqueparlaambunaclienta.Éslaveuuntuosaambquès’adreçaatotselsclients,sobretotquansónfemelles.Després,lacortinadecanyafressejailaTerdiu:
—Quedaalgunallaunadepernilfumat?Fa un gest indicatiu amb el cap i ella se li atansa, allarga les mans fins al
prestatge. Guill, instintivament, defuig el contacte que el gest de la noia estableixentreelsdoscossos.Ellamigriu:
—Encaraetfaigpor?Elxicots’ajuppertalderecollircincpaquetsmés.—Nomen’hasfetmai.—Ningú no ho diria.—Ell no replica, s’incorpora amb els cinc paquets—.De
vegades,empensoquedecferfortor…—Notincganesqueelteupareemdonielpassaport.—I,ambfranquesa,declara
—:Aell,síqueli’ntinc,depor.Ellas’immobilitzaamblallaunadepernilfumatalamà.—Volsdirquesinofosperaixò…—Tampoc.Jasapsquefestejo.Guillvacol·locantelspaquets,moltordenats.—Perònoésseriós.—Pregunta-li-hoaella.—T’hopreguntoatu.Ellseliencara:—Mira,Ter,etslafilladel’amo,ielteuparemai…LaveudelsenyorLlasat,desdefora,litallaeldiscurs:—N’hihaonon’hiha,Ter?Ellaesposaenmoviment.—Sí,sí;javinc.Somriufugaçmentalnoii,després,separalacortinaqueremoreja.Decaraala
botiga,fa:—Hadituna,oi?Guillcontinuaafilerantpaquetsdedetergent,méslentqueabans,elrostrefosc,
preocupat.Enacabar, rebutja lacaixacapaunabanda,n’obreunaaltra, ladarrera,col·locaencaravintpaquets,peròjanon’hicabenmés.
Desdelacortina,diu:—Ensobrentrenta.ElsenyorLlasatretornadelaporta,onhasortitaacomiadarlaclienta.—Apila’lsaquí.
ebookelo.com-Página48
Iassenyalalamunterabellamentordenadaque,comunapiràmide,esdreçapropdelasortidadeltaulell.Terdecideix:
—T’ajudo.Ielsegueixcapalarebotigamentrel’homecomençaatoquejarelssacsd’arròs,
decigrons,dellentilles,enfilatssobreunacurtapostada,contralaparetdelfons,lesprestatgeries de la qual són plenes a vessar de llaunes de sardina, de tonyina, decalamars,decloïssa,depotsd’olives,deboletsconfitats,demusclossenseclosca…
Dins,lanoias’inclinaalcostatdeGuill:—Peròsiellnos’hioposés…Reprènlaconversainiciadaperòellsimulaquenol’entén:—Sinos’oposésaquè?—Jahosaps,noetfacisl’orni.—Comques’hihad’oposar,ésinútilparlar-ne.—Quisapsijoelpodriaconvèncer…Ell, sense replicar,es redreçaambelsbraçosplensdepaquets,esmoucapa la
porta.Ensentirlaremordelacortina,elsenyorLlasatesgira.—Deixa’m…Livaprenentelspaquets,elsdisposaindividualmentsobrelapiràmide,cadacop
mésafilada.—Voldirquenocauran?—Per què han de caure? Si les coses es fan com cal… A tu potser sí que et
caurien,perquèmésaviatetsbarroer…GuillfaunacararesignadaiTer,quementrestanthasortitambelsseuspaquets,
mouelcapambungestcontrariat.Amblaveuunamicadura,pregunta:—Onelsvoleu,aquests?—Espera’t!Noméstincduesmans.—Elsdeixosobreeltaulell?—Heditquet’esperessis.Quantsenduus?—Totselsquequedaven.Potservaldriamésposar-losalcostatdelesconserves
detomàquet.Haquedatmigprestatgebuit.L'homeesquadra:—Quantes vegades he de dir que cada cosa al seu lloc? Tu has vist mai que
poséssimelsdetergentsalcostatdelesllaunesdeconserva?—Peròespodriaferara.—Noespodriaferres.Agafaelsdosdarrerspaquetsdemansdelxicot.Lanoiaencaradiu:—Sicauen…Lapileraésmoltalta.—Laqüestióésnocallar!Nocauràres…Però en aquell moment la piràmide s’inclina, vacil·la, cedeix per un costat.
L’homeallargaràpidamentlesmans,amblaintenciódecontenir-la,peròelspaquets
ebookelo.com-Página49
se li escorren entre els braços. Ni Guill ni Ter no obren la boca. És ell qui, totcontemplantl’escampadissa,crida:
—Ja volia dir jo…Ara estareu contents!—Tot seguit s’adreça aGuill—:Hanfallatelspaquetsdesota.Deviesposar-lostu,perquè…
Sensedeixar-loacabar,elxicotprotesta:—Mainon’hefetcap,jo,depilera.Iaquestarecordoque…ElsenyorLlasatesbossaungestd’impaciència.—Norecordistant,doncs,irecull-los.Elxicots’inclina,s’ajup,ilabatadecolordemerdad’ocaescombraelpisbrutde
peuades.—Quèenfaig?—Amuntega’lscontraeltaulell.Disgustat,giraesquenaise’nvacapalaporta.Terdeixaelspaquetsqueduuals
braçosi,quanl’homeesficalesmansalesbutxaquespertaldetreure’nunacigarretaque,comdecostum,esfumaràdecaraalcarrer,foradelabotiga,s’agenolladavanteldependent.Elllamira,diu:
—Iconfiavesaconvèncer-lo!Unhomeaixí?S’avindriaamblamare…—Hihamaneres,Guill.Ellarronsalesespatlles,varecollintpaquets.—Potsersí.Tambéhihal’Oti.Ellamouelcap,lesduesmanssobreelterra,sensetocarcappaquet.—T’agrada…Enfi,jahoséjo,perquèt’agrada.—Noésquem’agradi.Mel’estimo.—Nomésésunacriada.—Iquè?Ellaagafaunpaquet,eldeixasobrelapilaqueapocapocguanyaalçada.—Sit’hicases,sempreseràsunsimplellogat.—Noemfares.—Not’agradariatenirunabotigateva?Elllamira,fa:—Aquesta?—Sí,aquesta.Ijotampocnosócpastanmenyspreable…emsembla!Involuntàriament, Guill ulla cap a la sina de la noia, més aviat plana, cap als
braçosmassaprimsielrostreossut,debocagran.—No ho he dit pas. Però l’estimo a ella i no a tu. —Després, amb ràbia
continguda,deixaelpaquetqueteniaalesmans—.Noséperquèhashagutdefixar-teenmi!Sócunpelat…
—Elsdinersnom’interessen.—Molt bé, però hi ha altres xicots…Elmecànic aquell que cadamatí entra a
comprarduessardinesperesmorzar…Avuinohavingut.—Esveuquenot’hihasfixatbé.
ebookelo.com-Página50
—Havingut,doncs?—No.Vulldircomés…Feselfavordesuposar-meunamicamésdebongust!Ellanivelladospaquetsmés.—Tampocjonosócresdel’altremón.Ivalcmenysqueell…quetotsplegats.
Unhomenoesmesuraper l’amplàriade les sevesespatlles,niper la sevaalçària,sinó per altres coses. —Colpeja un paquet—. Sóc un cagat! Per no perdre lacol·locacióm’heavingutavenirquantothomfafesta.Haviad’haver-me-liquadrat,al teu pare, i dir-li que, si volia obrir, que obrís sol. Sempre ha de fer les coses alrevés dels altres. Com això de no voler vendre més d’una quantitat determinadad’articlesacadaclient,quans’hauriad’alegrard’aquestaocasiódebuidarlabotiga.Fadosdiesquetothomhohavenuttot,iperaixòavuihanpoguttancartranquils…
Elladiusenseretret:—Parlàvemdenosaltres…ElsenyorLlasat,quetornaaentrar,pregunta:—Encaranoheuacabat?—Deseguida.Itreballenensilenci,mentrel’homeavançacapalseucostat.—Noesveuningú.Nielsdiumengesnohihauncarrertanpelat.Guill,senseinterromprelasevafeina,diu:—Suposoquedemàtancarem,comelsaltres…Sensealterarlaveu,elsenyorLlasatprecisa:—Quejosàpiga,demànoésnidiumengenifestadeguardar.Lanoias’aixecaiGuillcol·locaeldarrerpaquet.—Ningúmésquenosaltresnohaobert.Entotelbarri…L'altrecaminacapalfonsdelabotiga.—Ja l’he sentitmassa, aquesta cançó.És la primera cosa quem’has dit aquest
matí.—Perquèésveritat.—Iquè?—Es tomba—.Sinoobren, les seves raonsdeuen tenir. Jonoen tinc
cap.Elxicotesredreça,s’espolsavagamentelsgenolls.L’homeprossegueix:—Estariabéqueperquèelsaltress’hantornatximplesm’hitornéstambéjo!Saps
quinés,el resultatde totaixò?—NielxicotniTernorepliquen—.Queelcomerçs’arruïna i es desacredita. I el comerç és l’espina dorsal de la comunitat. Sensecomerçnohiharesquemarxi…
—D’aixòestracta.ElsenyorLlasatseliplantadavant,lesmansdarrerel’esquena.—Quèvoldir,qued’aixòestracta?—Doncs que hi ha vegades que les coses van tan malament que més val que
s’aturindeltotpercomençardesprésdenou.
ebookelo.com-Página51
ElsenyorLlasatesprojectaendavant,amenaçador,dreçant-sesobrelespuntesdelessabatillesapelfades.
—Guill!A lamevabotiganovull sentirparaules subversives!Aquíensagradal’ordre,perquèsomgentsensataqueesvolguanyarlavidasenseposar-seencamisad’onzevares.—Tornaadeixar-secauresobreelstalons—.Nosédequèetqueixes!Tensunafeinasegura,etpagosegonsésmanat,mengescadadia,potsanaralcineunavegadaalasetmana…
Guillmiraaterra,mouelpeu,incòmode.—Bé…—Alçal’esguardidiuambrapidesa—:Hihaaltrescoses.—Quinesaltrescoses?—Doncs…ElsenyorLlasatsomriudelasevavacil·lació.—Etsuncapverd!Coma tantsd’altres, t’agradadeparlarpernodir res.Jaes
veuqueetsmassajoveperaapreciarelsbenifets…Esgiracapa laporta, i totsmiren ladonaqueacabad’entrar.El senyorLlasat
canviaeltodelasevaveu,gairebédoblegaelcosensaludar.—Bonatarda,senyora…—Ienadonar-sedelparaiguaqueelladuualesmans—:
Quepotserplou?—No,peròempensoquenotardaràgaire.—Sospira—.Hehagutdecaminarvuit
travessiesabansdetrobarunabotigaoberta.El senyor Llasat somriu circumstanciadament. La dona es treu un paper del
portamonedes.—Guill…Peròelxicotjahapassatdarrereeltaulell,onespera.ElsenyorLlasats’inclina
unamicamés:—Enquèpodemservir-la?LadonaconsultaelpaperiTerfalavoltaaltaulell,finsalcostatdelxicot.—Voliadeullaunesdesardinesd’oli,unadotzena…ElsenyorLlasatalçaunamàadmonitòria.—Sentint-homolt,noenpucvendremésdeduesperpersona.—Com?Nosabiaquehohavienracionat…—No, no…! És una mesura de precaució. Comprengui, em dec a tots els
clients…Guill,duesllaunesdesardinesd’oliperalasenyora.El xicot surt de darrere el taulell, va a buscar-les a les prestatgeries de l’altra
banda.Ladonaexclama:—Peròsihotétotple!—No hi fa res. Cal preveure que, demoment, potser ens serà unamica difícil
proveir-nosdenou.—I joqueno tincresacasa!Esveuquebadava.Tothomestavaalcorrentque
passariaalgunacosa…Hihaveïnsquehancompratmésdelquepodranmenjar-seenunamesada.
ebookelo.com-Página52
ElsenyorLlasat,reprovatiu,brandaelcap.—És innecessari acaparar. Aquesta pertorbaciómomentània no justifica que la
gents’hagiespantat.Guill,desdelesprestatgeries,pregunta:—Algunaaltracosa?—Sí.—Miralallista,peròdespréslaplegaitornaadesar-la—.Mésvalqueem
doniduesllaunesdecadacosa.Aixòhopotfer,oi?—Sí,duesllaunesdecada…—Iarròs.—Dosquilos,també.Ter…Ladonaprossegueix:—Idosquilosdecigrons.Llentillestambé,jaqueveigqueenté.Deporc…ElsenyorLlasatprecisa:—Embotit.—Sí.Emposaràunparelldefuets,unquilodexoriço,unaltredesobrassada…
Ah,iformatge!Tégruyère?—Pucservir-li’nmigquilo.—Migquilo,doncs.Itambédeld’Holanda…Totstrestreballendeferm,reunintllaunes,despenjantembotits,tallantformatges.
Ladonapregunta:—Nosabensin’hihaalgunaaltrad’oberta,mésavall?—No;empensariaqueentotelveïnat…ElsenyorLlasatpesa;diu:—Tomàquetsenconserva,melmelada,olives…?—Sí,també.Guill descarrega les llaunes sobre el taulell, allarga les mans cap als pots. El
senyorLlasatl’adverteix:—Nomésdosdecada,també.Ladonademana:—M’hauràdeferunpaquet.—Naturalment.Guill…Elxicotagafatrespapersd’embalar,delsmésgransigruixuts,elsdisposasobre
l’extremlliuredeltaulell.ElsenyorLlasatdiu:—Hoembolicaréjo.—Ialasenyora—:Sivol,lihofaigportar.—No,no;m’hoenduréjomateixa.—Comvulgui.Ter,lesllaunes.—Icapalxicot—:Guill,apunta.Vaagafantlesllaunesdeduesendues,cantal’importiGuill,ques’haapoderat
d’untrosdepaperd’estrassa,escriuquantitatsotaquantitat.Ladonavamirantalseuentorn,persidescobreixalgunaaltracosaabellidora.
—Elsembotits,Ter…
ebookelo.com-Página53
Lanoiaelsvaservintalseupare.Guill, incansable,apuntalesxifresquelisóncantades.
—Elspots…—Alçaelsullscapaladona—:Présseciprunaconfitats…?—Sí,sí!—Dospotsdecada,Ter.—Continuaamuntegantordenadament, comenta—:Li
pesaràmolt,senyora…Ladonaullaelpaquetenformació.—Potsersí.—Elnoilihoportarà.Prennotadel’adreça,foradelveïnat.Ladonaesperaunamicaipregunta:—Quantés?—Arahocomptarem.Guill…PeròGuilljasumaveloçmentlesllarguescadenesdenúmeros.ElsenyorLlasat
començaaempaquetar.—Ter.Portaelcabdelldecordillgruixut;elquehihaviaaquís’haacabat.La noia es desplaça pel seu darrere, cap a la rebotiga. Guill, inclinat sobre el
taulell,fa:—Sónduesmilset-centesvuitanta-dues.ElsenyorLlasatallargalamà.—Deixaquehocomprovi…Comptaambrapidesa,debaixadalt.Lanoiatornaambelcordill.—Janomésquedavaaquestcabdell.—Prennotaquecaldemanar-ne.—Acabadecomptar—.Estàbé.Duesmilset-
centesvuitanta-dues…Pagaara,senyora?—Naturalment.Butxaqueja pel portamonedes, en treu un altre demés petit i l’obre. El senyor
Llasatordenaalxicot:—Acabadeferelpaquet.—Sonaeltelèfon,penjatatocardelaportadelabotiga
—.Ter…—Jahohesentit.Guill agafa el cordill, mesura per damunt l’ample i l’alt del paquet, talla a la
llargadaconvenient,faunabaga.LadonaallargaunsbitlletsalsenyorLlasat.—Cobri.L'homeesdesplaçafinsalacaixaregistradora,alfinaldetotdel taulell.Ter,al
telèfon,vadient:—Sí,senyora;sí,senyora…Guill,ambelcordillalamà,empaquetallestament,ambgestosprecisosiavesats.
Terfapercinquenaosisenavegada:—Sí,senyora…Bonatarda.Penja.ElsenyorLlasatvatornantelcanvialadona.
ebookelo.com-Página54
—Vuitquefannorantaideuquesóncent…vuit-centes.Centquefannou-centesicent…mil.Siésservida.
—Gràcies.M’hodurandeseguida?ElsenyorLlasatconsultaelrellotge.—D’aquíamitjahorahotindrà.Apuntdeplegar…—Surtdeltaulell,mentrela
donaembutxacaelsdinersitancadespréselsdosportamonedes—.Ijahosap,siliconvéalgunaaltracosa,nosaltresobriremcadadia.
—Hotindrépresent.Caminacapalaporta,il’homel’acompanyafinsalllindar,ons’atura.—Bonatarda,senyora.Omillordit,bonanit.Igràcies…—Sobretotnos’oblididefer-meportarelpaquetaquestvespremateix.—No passi pena…—Després entra, fregant-se les mans, i sense adreçar-se a
ningúenparticular,diu—:Aquestanittindremtemporal.—HatelefonatlasenyoraGlia,pare.Volpernildolç,conservesdeprésseciuna
llaunadecalamars.Lihohemdeportar.—Fesunpaquet,doncs.Guill,quehaacabatdelligar,agafal’embalumieldeixaaterra.Quanesredreça,
explica:—Lamaretambém’haencarregatunesquantescoses…ElsenyorLlasatse’lmira,s’enfilalleugeramentsobrelespuntesdelessabatilles.—Jafadosdiesquecarregues…—Tinguiencomptequenosomnosaltresdossols,queellatéhostes…—Estalla
imurmura—:Lapolicia…Terielseupareestomben.Unhomeuniformat,darrereelqualsen’endevinen
dosotresmés,treuelcapperlaporta.ElsenyorLlasatfaunapetitasalutacióamblamà.L’individupregunta:
—Totenordre?ElsenyorLlasatsomriu:—Totenordre,caporal.—Avançacapalaporta—.Maldiaperapatrullar.Elcaporals’arronsad’espatlles.—Jasesap,nosaltres.Facifredocalor…ElsenyorLlasatabaixaunamicalaveu:—Continuentranquil·les,lescoses?—Naturalment.Dominemlasituació.—Me n’alegro, me n’alegro. Nosaltres, els comerciants, només volem que tot
rutllienordre.Elsdesordresnoaprofitenaningú.Elcaporalassenteix;despréstornaasaludarvagament.—Aixíés.Bonanit.—Bonanit.—Esgira,encaraambunsomrís,idecaraaGuillialasevafilla,diu
—:Sorttenimd’ells…
ebookelo.com-Página55
Ter, a lamàquina, talla llenques de pernil dolç.El xicot, parsimoniosament, varecollint llaunes, una de cada mena. El senyor Llasat, en adonar-se’n, el miracellajunt.
—Quèfas?—Agafototaixòqueemvoliaendur.—Noabusis.Sitotscomencemaposar-himà,aviatnoquedaràres.Ielsclients
sónprimer.—Repeteix,emfàtic—:Jahosaps:elsclientssempresónprimer!Elxicotdeixalallaunaambcertabrusquedat.—Sitantdegreulisap…—Nosigueuaixí,pare…Lacortinade laportaesprojectaviolentamentendavant.El senyorLlasatmira
perdamuntl’espatlla,sensegirar-sedeltot.—Quinesmaneressónaquestes?Quepotservolsarrencarlacortina?PeròNatnoli’nfacapcas,avançadepressacapalxicot:—Guill,latevapromesa…Panteixa,mentreGuillseseparadelesprestatgeries.—Quèpassa?—Ésal’hospital…Elllisubjectaelbraç,mentrelaTerimmobilitzalamàquina.—Al’hospital?—L’hanferida,aquestmigdia…Haviabaixatalafont…ÉsTerquipregunta:—Quil’haferida?—Lapolicia.Esveuqueselavolienenduralacomissaria…Elxicotcomençaadescordar-selabata,ensopegaambelsbotons.—Ésgreu?—Lihandisparatalpitil’hanabandonada.Persort,unsveïnsl’hanrecollidai…—Ifinsaranom’hovénsadir!—Nom’hepogutescaparabans…Guill famitja volta, cap a la rebotiga on guarda l’americana i la gavardina.El
senyorLlasateldeturadeseguidaambuncrit:—Onvas?—Quèlisembla?Desapareix a l’altra banda de cortina de canyes, penja la bata amb una
esgarrapada,s’apoderadelasevarobai,totvestint-se,tornaasortir.ElsenyorLlasatesqueixa:
—Noésmotiuperanar-se’nabansd’hora.Ellreplica,agressiu:—Vostèquèfaria,almeulloc?L'homedefuigunarespostadirecta:
ebookelo.com-Página56
—A l’hospital no et necessiten per a res. Hi ha els metges i les infermeres…Després,encarahasdedurelpaquetdelasenyoraaquesta.
Ellenfilalagavardina.—Dugui-l’hivostè!—Guill!Notolero…—Ofaci’ldurperund’aquestspoliciesamicsseus!—Guill,unaparaulamési…Però ell agafaNat pelmuscle i, en la seva pressa, gairebé l’arrossega cap a la
porta.—Anem!ElsenyorLlasatalçaelsbraçoscomperimplorareltestimonidelcel.—S’habegutl’enteniment!Ellesmigtomba:—Idemà,nocomptiambmi.Comtothom,emquedaréacasa!I,ambuncopsec,quefavibrarelsvidres,tancalaporta.
ebookelo.com-Página57
6
—«Elvostreinformadortambéensinformavaanosaltres.Simésno,enpart…Però,perquèelsvauperdonarlavida?».
—«Aixònousinteressa».Bracià,enelseupaperdeSkuratow,riu:—«Hocreieuaixí?Usdiré…».CloriArnó,desdelseutamboretplantatenunracód’escenari,eltalla:—Unmoment,Bracià…Calvigilaraquestarialleta.Noésunariallaespontània,
saps?Éslamenaderialladel’homequesesentsuperioriquesemprevoltenirraó…Comprens?
—Emsemblaquesí.Despectiva…Eldirector,lentament,disparadosditsalseudavant.—Nobenbé.Ésadir,habitualmentdespectiva…enelsentitdeformarpartdel
caràcter, de lamanerade serdelpersonatge.Expressauncertmenyspreudelqual,gràciesalcostum,jahadesapareguttotamalvolençaconscient.Defet,ésunariallaquetémésd’unnivellique,pertant,hasdematisar…
BraciàestombaaErcal:—Repetim.L'altre,dretalcostatdelacadiraqueocupaellloconeldiadel’estrenahihaurà
uncatre,fa:—«Aixònousinteressa».Braciàmodulalasevarialleta:—«Hocreieuaixí?».—EsgiracapaClori—.Hasortitmésbé,ara?Elxicotnomésfaunmovimentafirmatiu,unamicainsegur,iBraciàprossegueix:—«Usdiréperquè.Perunaideaespotmatarungranduc,peròdifícilmentespot
arribaramatarinfants».Cloricrida:—Criatures!—«… difícilment es pot arribar a matar criatures. Això és el que vós vau
descobrir.Aleshores,esplantejaunaqüestió:siperunaideanoespotarribaramatarcriatures,valproupersacrificar-hiungranduc?».
Ercalfaungest,peròl’altreesprecipita:—«Oh,noemcontesteu,noemcontesteu!Jacontestareualagranduquessa».—«Alagranduquessa?».—«Sí,usvolveure.Mésque res,hevingutper tald’assegurar-mequeaquesta
conversaeraviable.Hoés.Finsitotéspossiblequeellausfacicanviard’opinió.Lagranduquessaéscristiana.L’ànima,compreneu?,éslasevaespecialitat».
—«Nolavullveure».
ebookelo.com-Página58
—«Em sap greu, ella insisteix. I, tot ben pensat, vós li deveu algunesconsideracions.Després,diuenquedesdelamortdelseumaritjanoésbenbéellamateixa. No l’hem volguda contrariar». —Es mou cap a un dels costats—. «Sicanvieudeparer,nooblideulamevapromesa.Tornaré».—Escoltabreument—.«Jaés aquí. Després de la policia, la religió. Decididament, us consentim. Però tot esrelaciona.Imagineu-vosDéusenselespresons…Quinasoledat!».
SurtperentrelesduescadiresquesimulenunaportaiCloricrida:—Griselda!Totscerquenambl’esguard.—Oncaralls’haposat,aquestaxicota?Griselda!Diana,assegudaalfonsdetot,replegadasobreellamateixacomungat,diu:—Encaranohavingut.Cloris’aixecaimpetuosament:—Nohavingut!Jaenpucdonar,d’ordres,jo!Alescinc,tothomaquí!Peròetdic
quesí…Sinoésl’un,ésl’altre.Braciàescordal’americana.—Potserl’handetingudapelcarrer.—Aella?Lagermanad’und’aquestsesbirros?—Sietsent…—Queem senti!Aquí tothom fa el que li dóna la gana, nohi ha capmenade
disciplina…Ercalproposa:—Podríemdescansarunaestona.Fadueshoresqueleshidonem…—Dues hores! —exclama Clori. Butxaqueja, s’enganxa els dits amb el folre
descosit—.Aveure,quitétabac?Beral,desdedaltdelpiano,ons’haassegutambgavardinaitot,fa:—Té,icalla!—Iaixítotspodreumandrejar,oi?—Agafaelpaquet,entreuunacigarreta—.Fa
deudiesqueaixòdura i, res, encaranoheucomençatni a sospitarquinamenadecriaturesencarneu.Sónéssersdecarniossos,carall!D’ossossobretot.Peròningúnohodiria!Ussurtunacosainvertebrada…
Mouelsditsdelamàlliure,unint-losiseparant-losnerviosament.Beraldiu:—Fofa.—Això,fofa,blana…—Aleshoresseligira—.Però,quete’nfotsoquè?Diana,desdelseulloc,riu.Ellpicadepeus.—Ésquenohicreieu!Araprotestentots,iGarçon,ques’estavatallantlesungles,tancalestisores.—Dosanysenrerevamcomençaraparlard’aquestaobra…Nosaltres, l’Orniai
jo…Eldirectorbracejacomunnàufrag.
ebookelo.com-Página59
—No m’has entès, no m’has entès! Vull dir que no creieu que arribarem aestrenar-la.
—Jo,sí!Bracià,encanvi,diu:—Jo,no.Soumassaoptimistes.Eldirector,quetéunllumíalamà,eltallaambungestràpid.—Perdona.Éremoptimistesarafadeudies,quanvamcomençaraassajar…Fapetarelllumícontraelrascadordelacapsa,l’encén.Braciàdeixaescaparuna
rialleta.—Optimistes?Temeraris,deusvolerdir.Perquètothomparlava,parlava…Eldirectordeixacaureelllumí,l’esclafaambelpeu.—Elsfetsenshanjustificat.Vaigtenirunamenadepremonició.—Moltbé,peròlasituaciónoésclara.NingúnoensasseguraqueenDominaes
cagaràalescalces.Aquestamenademanifestaciópassiva…Beral,desdelpiano,precisa:—Joendiriamésaviatunactecomunitaridedesobediènciacivil…—Digues-ne el que vulguis. Però jo encara no he vist mai que aquesta mena
d’actesdoniunresultatpositiu.I,sienDominanopeta,nohihauràrepresentació.Delpatidebutaques,unaveudenoiapregunta:—Quenohihauràrepresentació,dius?Totsesgirencapaaquellabanda,iCloriArnócrida:—Ja era hora, Griselda! Em sembla que vaig dir a les cinc… Si m’equivoco,
corregeix-me.PeròErcalfa:—Plou?Ellaesmiral’impermeableitotseguitestreuelmocadordeplàsticambquèes
protegiaelcap.—Jafaunaestona.Caminaalllargdelaprimerarengleradebutaques,pujaelsgraonsquemenena
les llotges i, tombant a l’esquerra, desapareix un moment abans de penetrar al’escenari.
Cloridiu:—Bé,arajahisomtots.Diana,semprearrupida,contesta:—FaltenenBrauil’Ornia.—Hieren…—Miraatotscostatsi,seguidament,capalpatidebutaquesperdut
enlafosca—.Oncarallesdeuenhaverposat?Brau!Ornia!—S’adreçaalanoia—:Noelshaspasvistosalbar?
—No hi havia ningú. Però què és això que deia en Bracià, que no tindremrepresentació?
L'al·ludits'aixecalessolapesdel'americana.
ebookelo.com-Página60
—Quinfredquefa,aquí!Semprequepassaaire…—Ialanoia—:Esveuquenohohassentittot.HeditquenohihauràestrenasielJutgenosalta.
—Jahosabíem,això.—Ésque,pelquesembla,nosaltarà…Beral,daltdelpiano,esredreçaunamica.—Tuhohasdesaber,Griselda.Quèdiuelteugermàpolicia?Ellaestreul’impermeable.—Nodiures,enGonal.Fadosdiesquegairebénose’lveupercasa.—Peròcarall,unacosaoaltra…Braciàtorna:—Unsimplepoliciatampocnopotsaberres,benmirat.Faelquelimanenino
pregunta.—Peròésunhome,oi?Bédeupensaralgunacosa.Griseldas’atansaaunadelescadiresihipenjal’impermeable.—Silapensa,selaguardaperaell.Tampocnohaestatmaigairecomunicatiu.Dianaesvadesentortolligant,abandonaelseuracó.—Semprem’hafetestranyquefossisgermanad’unpoli.Griseldamigriu,s’arronsad’espatlles.—Noésculpameva.Acasa,tothompensaalasevamanera.Clorillençalacigarretai,comhaviafetambelllumí,ambelpeuapagalapunta
encesa.—Quèussemblasihitornem?Nomésfemqueperdreeltemps.Ercalpregunta:—Enshivolstenirmolteshores,aquí?—Lesquecalgui!—Doncs acabarem tots congelats. Si en començar m’hagués pensat que tots
aquestsescenarissónunpurcorrentd’aire…Iquemainosapsd’onve!—En lloc de xerrar tant, més valdria que em busquessis aquest parell.
Mentrestant,podremreprendrelatevaescena,Griselda.Ercalprotesta:—Sivolsquebusquiaquests,jaemdiràsambquilafarà!Amblaparet?Braciàesficalesmansalesbutxaques.—Assagemmassahores.Qualsevoldiriaqueésperdemà.—Per demà no, però pot ser per molt aviat. Vull que sigui la primera estrena
desprésdelacaigudad’enDomina.—Sinolidónesunaempenta…—Aixífalaciutatsencera.Apa,som-hi!Ercalinsisteix:—Buscoaquestparellono?—No…Diana,bonica,tuquetenstantdefred,sietbellugavesunamicapotseret
passaria…Aveuresime’lstrobes.Desegurqueporquegenperalgunracó…
ebookelo.com-Página61
Diana, amb un sospir, es ben embolcalla amb l’ample abric, tirat damunt lesespatlles.
—Esveuques’hadeferunamicadetot,enaquestacompanyia.Cloriestombacapal’altranoia.—Som-hi,Griselda.Tu,Ercal,alteulloc…Aveure,Bracià,elteumutis.Totsdossesituenal’interiordelescadiresqueindiquenlaporta,Ercalmésafrec
delatercera,col·locadamésençà.—Començo?Eldirectorassenteixtotretrocedintcapalpiano,onesrecolzaatocardelspeus
deBeral.—«Després de la policia, la religió. Decididament, us consentim. Però tot es
relaciona.Imagineu-vosDéusenselespresons…Quinasoledat!».Surt per entre les cadires iGriselda, que esperava, avança lentament,mirant el
director.—Ara!Lanoiaestapalacaraamblesmans,penetraenlaimaginàriacel·la,dinslaqual
esquedaimmòbil,senseparlar.Ercals’humitejaelsllavis,lamira.—«Quèvol?».Garçon,desdel’altrabanda,interromp:—Aquest«quèvol?»semprem’hasemblatincorrecte.—Perquè?Diriespotser«quèdesitja»?Comsilivolguésvendrealgunacosa?Totsriuen,llevatdeGarçon.—Noésaixò.Potserestariamésbépreguntar:«quèseliofereix?».—Lagent no parla d’aquestamanera.No és un llibre, això, sinó una peça que
hemdeviure.—Fapetarelsdits—.Aveure,eltext…Beral l’agafa de sobre el piano i l’hi allarga. El director el fullejamentre tots
esperen.Griseldas’asseuenunadelescadiresquefandeporta.—Ésaquí.Eltraductorhaescrit«quèvol?».—Seriapartidarideconsultarl’original…—Eltens?—No;jo,no.Clorillançalacòpiasobreelpiano.—Apa,continuem!Griseldaestornaaaixecar,estapalacara,iErcalrepeteix:—«Quèvol?».Griseldalimostraelrostre.—«Mira…Moltescosesmorenambunhome».—«Hosabia».—«No,elsassassinsnohosaben.Sino,compodrienmatar?».Ercaldesvial’esguard.—«Arajal’hevist.Vullquedar-mesol».
ebookelo.com-Página62
—«No.Tambéjoetvullmirar».Ercal retrocedeixunamica iGriseldas’asseumentredel fonsde lasalas’alcen
unesveus.—«Janoempucquedarsola.Abans,si jopatia,ellhopodiaveure.Aleshores,
patirera…».—Clori!Eldirectorseseparaviolentamentdelpiano,picaambelpeu.—Quècarallpassa,ara?Avança cap a primer terme i tots miren de perforar l’obscuritat del pati de
butaques.Dianacrida:—Hihaunjove,aquí…—Ibé…Quiés?Salta fora de l’escenari i camina cap a les llotges, on només es veu la noia,
inclinadaendavant.—Diuquenoespotmoure…Beral abandona el piano, salta també cap baix, i tots els altres, per l’escaleta
lateral,elsegueixenapressadament.Clori,propdelanoia,pregunta:—Onés?—Aquí…El xicot és assegut a terra, entre les cadires, i els esguarda amb uns ulls que
reflecteixensofriment.Clorialçalesmansisesubjectalessolapes.—Quèsignifica,això?L'altreexplica:—Nopuccaminar.—Esteuferit,potser?—Empensoquem’hetrencatlacama.Prova d’incorporar-se amb l’ajut de les cadires i Beral, darrere el director,
pregunta:—Quèhapassat?PeròCloris’ajupcapasotaunacadira,d’onenretiraungranpaquetdepapers.
Després,redreçat,eldesplega.Totsmiren,iBraciàallargaelsditsperagafar-neun.Leslletressónprougrossesperquèpuguillegir:
ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA
—Repartíeuaquestspapers?L'altrenomésfaquesíambelcap.Desprésdiu:—M’handescobertiemperseguien.—Peròtambésoubenase…—Esdominai,mentredeixaelspapers,canviaelto
de la veu—. Perdoneu… Vull dir que els podíeu haver llençat en un forat declaveguera.
—Nohepensatenres…Heperdutelcap.Hearrencatacórreriprou.Garçons’interessa:
ebookelo.com-Página63
—Icomheupogutentrar?—Hevist obert.Nohi havia ningú…Aleshores és quanm’he trencat la cama.
Vigilavaelbarinom’headonatdelesescales.Hecaigut…Totd’una,Ercalobreunsullsmoltesverats:—Usdeuenhavervistentrar!Deseguidatindremlapoliciaaquí.Griselda…!Eldirectoralçalamà,projectadosditsendavant.—Noensatabalem!L'homedeclara:—Nom’havistningú.Jafapropdemitjahoraqueheentrat…Haurienvingut.S'adonadelvestitmatxucatibrut,esfregaelsfaldonsdel’americana.—M’hehagutd’arrossegarperterra…Cloris’inclina,allargalamà.—Aveure,aquestacama…Feullum,vosaltres.Petendosencenedors,unllumí.L’homes’arromangaelspantalonsfinsalgenolli
totss’apinyenalseuentornpertaldeveure-lilacama.Eldirectorlapalpa.—Sisurtunos!Ercalmurmura:—Ésclar,elques’hatrencat.—Nosésideuserlatíbiaoelperoné,sempreelsconfonc.SiFamafosaquí…Braciàavançaunamica.—Aveure.Nonecessitemlatevadona,peraixò.Tothomsapdistingir-los.—Doncsjosemprem’oblidodequinésquin.Bracià s’inclina, però en aquell moment tots dos encenedors s’apaguen. En la
fosca,eltoca,decideix:—Latíbia.Undelsencenedorstornaail·luminarl’escenamentrel’altrepicainútilment.—Bé,iaraquèhemdefer?—Sitrobéssiuuntaxi,empodriaduracasa.—Untaxi…?Araquehipenso,non’hevistcapentoteldia.Tambédeuenhaver
plegat.Totsesconsulten,unamicaperplexos.Eldirectorpregunta:—Viviulluny?—Sí,albarrideGuina.Ellesrascalabarbeta.—Icapdenosaltresnotécotxe…Griselda,perdamuntlasevaespatlla,proposa:—Enpodríemrobarun.Aforan’hihad’aturats.—Nodiguisbestieses!Totsselamirenreprovativament,peròellaencarainsisteix:—Usasseguroqueespodriafer.Garçons’interessa:
ebookelo.com-Página64
—Iambquinesclausl’obririesielfariesfuncionar?—Noésdifícil.Undia,elmeugermàemvaensenyarcomesfeia.Eldirectorseliacabadegirar:—Iturobariesuncotxe?—Sí.Perquèno?—Elsconsultatotsambunaullada—.Quèussembla?Elsaltress’arronsend’espatlles,llevatdeDiana.—Seriabendivertit…—Noestractadedivertir-se.L'homeadoptaunaposicióméscòmoda,mormola:—Seriaexposat…—Mésexposatésaixòqueheufet.Percert,d’onsurtenaquestspapers?Sempre
m’haencuriosit…L'altrenoesfapregar:—Elsheimpresosjomateix.Sócimpressor.—Però,perquè?—Nohosé…Suposoquehevolgutcontribuirambelmeugradesorra…Beral,desdedarrereelgrup,reflexiona:—Éscuriós, tanmateix…Vetaquíunhomeque imprimeix i reparteix literatura
subversivaihoconfessaambaquestatranquil·litataunacolladedesconeguts…Ivetaquíquelacolladedesconegutshotrobanaturali,unànimement,esdisposaaajudar-lo…
—Iquètédeparticular,això?Noséveure…—Sí, home.Vol dir que enDomina, durant aquests quinze anys, ha aconseguit
unacosa:unir-nostotscontraseu,siguinlesquesiguinlesnostresidees.—Noensdiusresdenou.Peròellprossegueix:—Iunir-nosfinsatalextremquefinsitotestemdisposatsacórrerelriscdefer-
nosagafar…Hodicpelcotxe.CloriesgiraaGriselda:—A mi només em sap greu que ho hagis de fer tu. Sembla més propi d’un
home…—Perquè?Quinaximpleria!—Detotamanera,t’acompanyaré.Entredos…Pucvigilar,noetsembla?Ellahoacceptaieldirectorestombacapalsaltres:—Vosaltreselportareufinsalvestíbulienshiesperareudisposatsasortirtanbon
puntellavinguiambelcotxe…L'homemigprotesta:—Emsapgreuquepermi…—No us preocupeu. Com ha dit la Diana, fins i tot és divertit, això!—Agafa
Griseldapelbraç—.Som-hi?
ebookelo.com-Página65
Elsaltresseseparenunamicaiellsdos,perdarrerelesllotgesfosques,avancencapalvestíbul.Enarribarafrecdeporta,Cloripregunta:
—Ah!Jasapsconduir?—Ésclar!—Notanclar,perquèjonoensé.—Tuetsunapersonavingudadelfonsdel’antigor.—Potsersí.Entotcas,n’hihamoltes.Travessenperdavantdelbar,desertipocil·luminat.—L’hauràsdedurfinsacasaseva,perquèemsemblaqueambaquellacamanoli
podemconfiarelcotxe.—L’hiduré.Noemfares.Ellesmigatura.—Nomésm’empipaperl’escenadelagranduquessa…Demàetvullveureaquía
lescincenpunt.Laprimeradetotes!Empeny la porta exterior, li cedeix el pas i tots dos surten a l’entrada, on els
acullencartellsifotografiesclavatsarreudelesparets,perdutsentrel’ombradelescolumnes que limiten la penetració de la llum del fanal dreçat a l’altra banda decarrer.Laportareixada,d’acordió,nomésésdospamsoberta.Lanoiafa:
—Sortosament,janoplou.Ells’atura.—T’hasdeixatl’impermeable.Iaquestvespresuposoquejanotornaràs…—No,seràmassatard.Vaigaveuresientroboun.—Espera’t!—Corre cap a dins, travessa el vestíbul i, des de la porta interior,
crida—:Diana!Agafal’impermeabledelaGriseldaiporta’lquansortiu!Moltapropseu,unaveudiu:—Nocridistant,quesomaquí.Aleshoresdistingeixelgrupqueavançaambl’homecarregatentreErcaliBracià,
quefancadireta.—Ah!Hohassentit,Diana?I sense esperar resposta retrocedeix, corre de noupel vestíbul.La noia no s’ha
mogutdelcostatdelaportareixada.—Te’lportaràlaDiana.Anem.—S’aixecalessolapesdel’americana,esfregales
mans—.Quinfred,noia!—Éslahumitat.Caminencarreramunt,decidits.Alllunysonaunclàxon,peròdespréstotestorna
aquedarsilenciós.—Mainohaviavistuncarrertanpelat.Peròelljaassenyalacapal’altrabanda,mésenllà.—Aquest?Ellaesguardaelcotxe,denega:—No;mésvalqueanemméslluny.
ebookelo.com-Página66
Continuenavançant,ràpidsiarrupits,ielspassosdelanoiarepiquenagutssobreles llambordes, on desperten tot de petits ressons que es prolonguen via enllà. Elsfanals, molt espaiats, deixen escapar una claror vacil·lant i tèrbola, groga, quepersegueixlessevessiluetesambtotd’ombresdifusesqueavanceniretrocedeixen,escavalquenentreellessensecontinuïtat.
Clorireposalamàsobreelbraçdelanoia,s’atura.Hanarribatalacantonada.—Und’aquests,potser?Entre vint-i-cinc i cinquanta metres hi ha dos cotxes immobilitzats arran de
vorera, amb els llums apagats. Ella llambrega amunt i avall, sense veure ningú.Aleshoresdiu:
—Agafaréelsegon.—Estàsseguraquehosapsfer?—Jahoveuràs.Ells’arrauleixunamicaméscontral’angledelacantonada.—T’esperoaquí.Sivealgú,xiularé.Lanoiaassenteixambelcapitotseguitcaminacarreravallambelcosunamica
encongitielsbraçosmoltplegatscontraelsmalucs.Elll’acompanyaamblamirada,ulladesprésbreumentcapatotesbandesis’aplanamésenelsortintdel’edifici.
Quantornaamirar,lanoiajas’haaturatapropdelcotxe,ilaveuinclinadasobrela portella. S’aguanta la respiració, tanca els punys dintre les butxaques, peròaleshores somriu i la seva càlida alenada es materialitza al moment en forma denuvoletblanc.
—Hohafet!Griseldaacabadedesaparèixerdinsdelcotxe,peròellencaraesperafinsqueno
sentroncarelmotor.Totseguitesgiraiarrencaacórrercapalteatre.Diana,amb l’impermeable ielmocadordeplàstica lesmans,esperadarrereel
badalldelaporta.—Jaestà?—Sí.Onsón?PeròenmirarcapadinsveuqueGarçon,alpasdelaportaquemenaalvestíbul,
lisomriu.Crida:—Apa!EstombacapaforaielliDianaassisteixenalprogrésdelcotxequeavançasense
llums.Amb una precisió gairebématemàtica, s’atura de talmanera que la portellacoincideixambl’oberturade laportaacordionada.Ell l’obremésensentirelsseuscompanysqueavanceni,seguidament,seseparacapauncostatpertaldedeixar-loselpaslliure.Dianahabadatlaportadelcotxeillançal’impermeableielmocadoralafaldadeGriselda.
—Compte!BraciàiErcalesguardenfurtivamentamuntiavall,peròCloridiu:—Ràpid!Nohihaningú.
ebookelo.com-Página67
S'inclinencapal'interiordelvehicleielxicotdelacamatrencadas'apuntalaamblesmansabansdeferseguirtotelcossobreelseient.Ercalpregunta:
—Hivaig,també?Eldirectordenegaambungestgairebéamoïnat,abaixalacarafinsa l’obertura
delvidre.—Magnífic,Griselda.—Esredreçaiuneixdosdits—.Sort!Elsaltres tanquen laportella i el cotxe,precís i fi, engegagairebé sense remor.
Cloriestombacapalsseuscompanys:—Apa,inosaltresatreballar!Jahemgandulejatprou,avui…
ebookelo.com-Página68
7
Elmetro,dinselqualviatgenpotsernomésunadotzenadepassatgers,s’aturadavantmateix deCara i el conductor lamira amb un esguard que sembla una invitació apujar al cotxe. Fins i tot l’encarregat de les portes espera unamica, per si ella esdecideix, però, en veure que no esmou del banc, deixa escapar un cop de xiulet,tancaiesquedaimmòbildarrereelsvidresmentreelvehicleengegadenou.
Caracontinuaassegudaiulla,alseuentorn,l’andanadeserta.Durantelssisosetdarrersminutsnohabaixatniunasolapersona.Al’altreextrem,elcapdel’estaciós’haficatalapetitagàbiadevidredelataquillailafapetaramblarossaoxigenadairevingudaquedespatxaelsbitllets.Araiadés,l’unol’altreadrecenunamiradaalanoia.
Ellaesdescordalagavardina,perlatelaimpermeabledelaquals’escorrentotdegotesd’aigua;desprésconsultaelrellotge.Arajanomésfaltenunssegonsperalesnou,lasevaesperas’acaba.
Pertald’entretenireltemps,esmiralesbotesd’aigua,negresibrillants,llevatdela banda del taló, on s’han esquitxat de fang.Amb l’ungla, inclinada endavant, elrasca,peròelllotésmassatendreinosalta;encaras’escampa.
Tornaallambregarelrellotge,impacient,iobservaquenocoincideixbenbéambel de l’estació, lleugerament avançat. Aleshores s’aixeca, inicia un passeig perl’andana,s’abocaenfora,capalesvies,iespiatúnelamunt.Unaltrevehiclehasortitja de l’estació precedent i ella assisteix al progrés lent de la llum, una estrellallunyanaqueapocapocesdilataiprecipitaelseufocuscontralesparetsblanques.
Maquinalment,tornaacordar-selagavardina,seseparaunamica,andanaendins,ialeshoreslaremordeltrenespetegaperlesvoltesenrajolades,elsfrensmosseguenles rodesambunxisclecontingut ioliat.Quan laportas’obre,Caraesprecipitaalprimercotxe.
Gairebé és buit. Només sap veure-hi dues dones, una d’elles amb un fardell,assegudes a l’altre extrem; un home d’edat mal vestit i amb un paraiguaexcessivamentgran;iunnoietqueesrepenjaenunadelesbarrescentrals.Atocardelasegonaportahihaunxicotvestitambunaminsagavardinablancatotatacadaperl’aigua,lacaraprotegidaperunbarretd’alesamplesqueliamaguenelsulls.Ellanoelreconeixfinsquenoavançapelcotxe.ÉsPau.
Avança també, pressosa, amb els llavis badats per un somrís inquiet, i tots doscoincideixensotalabombetaenquibidaenunsuportblanc.
—Pau…Ell li agafa el braç, sense una paraula, i la fa seguir cap al refugi d’una porta,
oposadaalcostatdelasortida.Finsaleshoresnodiu:—Javeigquet’handonatelmeuencàrrec…Caracontinuafitant-loambinquietud.
ebookelo.com-Página69
—Quèhapassat?Nosabiasivenir…Quanm’handitquehaviestelefonatiquevoliesqueagaféselprimermetroquepassariaperaquestaestaciódesprésdelesnou,m’hecregutqueeraunabroma.—Litocalessolapesdelagavardina—.Comésquenovasd’uniforme?It’hasmullattot…
Ellesmiradistretamentlarobaxopa,inclinaencaraunamicaméselbarretsobreelsullsi,moltbaix,diu:
—Hedeixatlacaserna.Ellaofegaunaexclamació,sorpresa;tancaelpunyiespremelsartellscontraels
llavis.—Però,perquè?Elnoiesguardaamuntiavalldelcotxegairebédesert.—Jadeussaberquèpassa…—Sí.Peròvosaltres…—Enshanaquarteratidiuensidemàsortiremalcarrer.—Sortireu?Perquè?—Segonssembla,ensfarancol·laboraramblesbrigadesdexoc…Ningúnosap
resdecert.Ellaabaixaencaralaveu,reflexiona:—It’hasescapat…—Sí.Novullferdebotxí.Inoetpensisquesócjosol.Enshemescapattotauna
colla;hemsaltatlaparetambundelssentinellesquetambése’nvoliaanar.Lanoiaseliarrapaalagavardina,espremambforçacontraseu.—Isit’agafen?—M’afusellarien,ésclar.Ellahumilialacara,elfregaambelscabellsablanitsperlahumitat.—Oh,Pau,Pau…!Elxicotlaseparaunamica.—Etmullaràstota.PeròCaracontinuaarrapadaalseucosi,passatunmoment,ellexplica:—Nom’agafaran. Per sort, un caporal tenia encara el vestit de paisà i aquesta
gavardina. Li ho he comprat. Els altres, fora d’un, s’han hagut d’escapar ambl’uniforme.
La noia torna a alçar el cap en el moment que el vehicle s’atura a l’estaciósegüent.
—Nohosaps,quelapoliciademanaelspapersatothomquetrobapelcarrer?—Peraixòt’hetelefonatquevinguessisalmetro.—Observal’únicpassatgerque
puja,unadona,itornaadesviarelsulls—.Ara,quenoempensavaqueanessintanbuits,aqueststrens…
—Gairebétothoms’haquedatacasa.Lesportesdelvehicleestanquenambunaremordexucladísitotsdoscallenfins
queellarepeteix:
ebookelo.com-Página70
—T’hasescapat…—Noemquedavacapmésremei,Cara.—Noetpodiesesperarfinsdemà,aveurequèpassava?—Aleshoresjahauriaestatmassatard.T’hauriaagradatdeveure’malcostatde
la policia, detenint la gent o forçant-los a tornar a la feina com diuen que hancomençatafer?
—No,ésclarqueno…—Doncs!Unaltreijovolíemques’escapéstotalacompanyia,hemfetcórreruna
menademotd’ordre,deconsigna,peròlamajoriatenienpor…Semprelapor!Aixíitot,sombenbétresdotzenes,elsquihemtocateldos.
Ella es mossega els llavis, mediocrement interessada pels altres. Passat unmoment,pregunta:
—Iara,quèfaràs?Elnoiiniciaunmovimentd’espatlles,sensecompletar-lo.—Deprimerhaviapensatenelmeucosí,l’Orestes…Peròviuenunadispesa,no
séquinamenadegenthiha.Alpoble,ambelspares,tampocnohipucanar;seràelprimerlloconembuscaran.
—Iunhoteltampocnosemblaindicat…—No.Ellamormola:—Déumeu,Déumeu!Pauliposaunamàsobrel’espatlla,lisomriu:—Not’amoïnis.Siconvé,pucpassarlanitaquímateix,almetro.—Sitanquenalesdeu!—Jahosé.Empucamagarenalgunracó.Noseràdifícil,jahoveuràs.—Peròésquedesprésd’aquestanithihademà,il’altre…Ningúnosapquants
diespotdurar,això,nicomacabarà.Iencarasielsmetrosanessinplens…Peròjahoveus.Ipotsertambéplegaran…
Elldiuambunaveusobtadamentprima:—Unasolucióoaltratrobaré.—Quina?Enllocnoestaràssegur.Niaquí,nohiestàs.Enqualsevolestaciópot
entrarunpoliciai…—Gairebéploraiell liamoixaelscabellsambunamàtendra;ellaprovadeprosseguir—:Sietpassaalgunacosa…—Laveuseli trencadenou,peròtotseguitelsseusditss’afermensobreelbraçdePau,ialeshoresredreçaelcapambungestdecidit,elsullsseliaclareixenunamica—.Jahosé,quèfarem!
Ellesperamentreelcotxes’aturaenunaaltraestació,ilanoiamiracapafora.—Onsom?—ASitat.Caraliagafalamà.—Baixem!—Perquè?
ebookelo.com-Página71
Però ja la segueix cap a les portes que s’acaben d’obrir i, darrere el vell delparaigua,surtenal’andana,onnoméssorprenenunadonaambunnen,quepugenperunaaltraporta.
—Vine!Avancen cap a les escales, de pressa, i deixen el vell enrere. Tot pujant, Cara
explica:—Vindràsacasa.Paualenteixelpas,vaperaturar-se,peròella liagafaencara lamà i l’obligaa
continuarpujant.—Jahovoldràlafamíliaaquestadeltramviaire?Noéscomsifoscasateva,vius
rellogada…—Nihosabran.—Pelpontdedalt,travessencapal’altrabanda—.Quanarribem
alpis,jaseranadormir,perquèenBonis’aixecamoltdematí…Correm!Esprecipitenescalesavall,darrereeltrenquedesembocadeltúnel.—Nocaiguis…Es desfà de la sevamà i la subjecta pel braç, sense deixar de córrer. Elmetro
s’aturaambunpetitxisclemetàl·lic.Algúaltre,queentraperlabandadel’escalacentral,corretambé,itotspenetren
enelvehiclesotal’ullamicaldel’encarregatdelesportesquejaesficaelxiuletalaboca.
—BaixaremaCalab,quequedamésapropdecasa…Respira fort i es repenja contra la porta de l’altra banda.Ell, amb la respiració
tambéagitada,comenta:—Nom’hasdonattempsdedirnisínino…Carase’ndesentén,explica:—Ni sabran que hi ets. Ells no hi entren mai, a la meva habitació, perquè jo
mateixaemfaigelllitilanetejo.—Aixíitot…Noestàbéaixò,Cara.Elspodemcomprometre.Ellafa,decidida:—M’interessesméstuqueells.—Peròésunabús.Ellaliagafalesmans,l’esguardademoltaprop.—Nohofaries,tu,permi?—Ésdiferent.—Per què? Et penses que per un petit escrúpol m’he d’exposar que et passi
algunacosa?Nohasdittumateixquesit’agafavent’afusellarien?—Éselmésprobable.Elsditss’insinuenperdintrelamànegamassaampladel’americanaqueduusota
lagavardina,prementlacarn.—Ituhovols?Emvolsdeixarsola…?—Cara…
ebookelo.com-Página72
Amb l’altra mà li enllaça la cintura mentre el vehicle entra en la soledat del’estació.
—Novullqueetpassires.Jo…—Espremcontraseu,gairebéambviolència—.Fariaqualsevolcosa,Pau.
Ell assenteix amb el cap, desvia la mirada cap al vidre on s’emmiralla l’altraporta,quejaestanca.
—Potsernohaviad’haver-me’nanat,delacaserna.—Sí,Pau,sí!—Nomésetdurécomplicacions.—Nohifares.Demoment,m’heatabalat.Peròhasfetbéd’anar-te’n.Jotambé
hohauriafet.Calqueaquestavegadaguanyem…Ells’anima,endureixl’expressió.—Guanyarem, Cara. Ha començat tot tan bé… I estan espantats. Quan volen
treureelssoldatsalcarrer,senyalquejanosabenquèfer.—Inoméséselprimerdia.—Inoméséselprimerdia.Tampocnoheutreballat,aldespatx?—Sitothomhacomplertelquevamacordarahir,no.I,alnostrebarri,hevistque
gairebénohaviaobertningú.—Comesteudemenjar?—Els Boni, una mica justos. Però sempre hi van, ells, de justos. Amb el que
guanyaSam…—Itu?—M’hepreparat.Elltorçaelcap.—Perònomésperatu,ésclar.Nopodiespreveure…—Ensarreglarem,noetpreocupis.Pauesquedasilenciósdurantunsmoments,miracotxeenllà.Finsquediu:—Hihamolts inconvenients…Hemdepensareneldormir, també.—Libusca
elsullsambelsseus—.Noset’haviaacudit?Lanoialiretornalamirada,greu:—Sí,sem’haacudit.Pauespera,peròenveurequeellanoprossegueix,fa:—Nodeuspasvolerquedormimjunts?—Perquèno?Elxicotliagafalesmans,leshiempresonaentreelsditsamplesiforts.—Hodiusdeveres?—Sí.Ells’empassalasaliva,gairebédesconcertat.—Tu,tan…primmirada…—Ara és diferent. —Desenllaça una mà i joguineja amb el botó de la seva
gavardina,peròcontinuamirant-lo—.Nosabemquèpotpassar.Podemperdre,ens
ebookelo.com-Página73
poden separar…Desd’arahemdeixatdeviureunavidanormal.Per aixòveig lescosesd’unaaltramanera,peraixò…—Esmiraelsdits,sorpresa—.T’hearrencatelbotó!
—Tantseval…Estàsnerviosa,oi?—Sí,molt.—Tenspor?—No,noésbenbépor…Lesllumsdel’estacióesconfonenamblesllumsdelvehicle,ques’alenteix.Ell
l’agafapelbraç.—Jahisom.Avancen fins a la porta, davant la qual esperen uns segons, fins que el doble
batents’esmunycapalscostats.—Peronsortim,perCalab?—Sí.Quedamésaprop.Entotal’andananohihaningú,iellscaminendebracetsotaelstubsdeneóque
elsemmalalteixenlescares.Enpassarperdavantlataquilla,lanoiadesconegudaqueseu darrere els vidres els saluda amb un somrís inconscient. Després els aculll’alenadafredaihumidaques’entaforaperlesportesmaltancades.
—Encaraplou.—Millor,aixíésmésfàcilquenoensensopeguemambningú.Lanoiaespassalacaputxapersobreelcap.—Volsdirlapolicia?—Sí.—Van en cotxe, ells.—L’atura amb un gest de la mà—. Espera’t. De primer
sortiréjo.—Estàbé.Vés.Puja ràpida, sense ni fregar la barana, i tot seguit el gotellam s’abat sobre la
caputxa, elspeusxipollegenenelsmenuts tollsdelsgraonsdesigualmentusatspelpasdelsviatgers.
Dalt,s’atura,miraatotscostatsideixapassaruncotxerabentqueesdirigeixalcordelaciutat.Aleshoresesgira,faunmovimentambelbraç.
—Vine!Ellpujaelsgraonsdetresentres,indiferentalaplujaquelimossegalacaraili
xopaelspantalonssotalagavardinaques’entreobre.—Correm…—Plouforça…Agafatsdelamà,peròseparatselscossos,travessenlacalçadaiesprecipitencap
alrefugidelescases,sotalaprotecciódelsbalcons.—Ensquedaremfetsunspeixos!Encetenelcarrercosterut,l’asfaltdelqualresplendeixestranyamentsotalapluja,
peròtotseguitescurcenelpas,perquèunacamionetasurtdelacruïlladedaltigira
ebookelo.com-Página74
capal’altrabanda,ons’atura.Totsdosesconsultenamblamirada.—Hosembla,oi?—Sí,emsemblaquesí.—Vessinopodiaesperarunamica…Lacamioneta tornaaengegar i,contradirecció, recorreelcerclecomprèsentre
lesquatrecantonades.Elsfars,poderosos,escombrenenèrgicamentelcarrer.—Ensdeuenhavervist?—Nohosé…L'arrossegafinsalaportaladamésproperaiallargaelsditscapalpomdemetall
negre,peròlaportanocedeixial’altrabandadelsvidrestotésfosc.—Jahantancat!Peròellamiracapadalt.—Baixen!—Maleïts!S'arrauleixen tots dos contra l'ample sortint, barrejant alenades nervioses i
humitats.Ellaxiuxiueja:—Potsernosen’adonaran…Espiadenoucarrerenllà,ielltreuelcapperdamuntseu.Lacamionetatornaa
estaraturadaalacantonada,peròaraalad’aquestabanda.Lanoiadiu:—Hanapagatelsfars.—Jahoveig.L'engrapa,obligant-laatombar-se,itotsdosesquedengaltacontragalta,ambels
cossosmoltunits.—Cara…Sim’agafen…—Not’agafaran!Peròelltorna:—Siempassaalgunacosa…—Nohodiguis!Li tanca laboca amb la seva i, passatsuns instants, esbesendesesperadament,
gairebéambràbia,ambelsllavistumultuososidurs.—Cara,Cara…—Pau…Es rebrega contra seu, desordenada, esmulla lesmans amb la gavardina xopa.
Paudiu:—Tremoles…—La noia només assenteix amb un moviment del cap, torna a
cercar-lielsllavis,peròelllaimmobilitza—.Noenspodemquedaraquí.Calquefemalgunacosa.
Mirendenoucapalvehicle,sempreaturatifosc.—Sóncapaçosdepassar-s’hihores…—Nosé,siensesmunyíssimarrandecases…—Ensveurien.
ebookelo.com-Página75
Ellforçadenouelpomdelaporta,intentadepenetrarl’obscuritatdel’entrada.—Sipoguéssimferqueensobrissin…Discretament, ambels artells, tusta elvidre, esperaunamica i tornaacolpejar.
Elladiu:—Aquestanitningúnoobriràaningú.Tothomtépor.—Sí, tothom és un cagat. —Però rectifica—: És a dir… No. Ben mirat, és
admirableque,ambporosense,totsplegatsenshàgimdeciditaplantarcaraalJutge.Perquèaixòésplantar-licara.
Ellaseliarrapaalbraç.—Hanencèsunllum!Tots dos s’aboquen contra els vidres de la porta, però després Pau es gira i
assenyala:—Ésaquídavant.Podendistingirclaramentladonaque,al’altrabandadebalcó,aturadad’esquena
als vidres, gesticula probablement a intenció d’una altra persona, invisible des delcarrer.Caradeixarelliscarl’esguardcapalaportadesota.
—Tambétenentancat.—Tothomdeuhavertancatenfer-sefosc,avui.—L’abraça,prement-lacontraseu
—.Tensfred,oi?—Sí…No…—Alçaelrostre—.Volsquefemunacosa?Podriasortirjosolai…—Niparlar-ne!—Potser no em dirien res, ami. Sóc una noia i, després, aquest és el camí de
casa…—Isit’hodeien,què?No.—Però…—Etdicqueno,Cara.Noinsisteixis!Etpensesque…Peròaleshoresestallaiella,instintivament,tombaelcap.—Hantornataencendreelsfars…—Vénencapaquí!Nusats de braços i amb el cor encongit, tots dos proven de confondre’s, de
fondre’s,ambelmurprotectordelacasa.Ellamormolaencara:—Potsernoensveuran…—Noetfacisil·lusions.La remor de la camioneta, lleu a despit del silenci del carrer, s’atansa
inexorablement,elsllumss’escampenperlacalçada,perlesvoreres,perlapartbaixadelesfaçanes.Ellsdosesfanmenuts,amaguenlescares,migtanquenelsulls.Perònofinsa l’extremquenopuguinveureels filsdeplujaqueelvehiclesemblaanarteixintidesteixintalseudavant.
Lallumelsfregaelspeus,relliscavoraviaenllàilatossadelacamioneta,quearaaugmentadevelocitat,passaamenaçadoracarreravall.
Cararespiraafons,comsiexhalésunapedra.
ebookelo.com-Página76
—Quèetdeia?Noenshanvist!Ellreflexiona:—Ésestrany…Potsernoeradelapolicia.S'avançapertaldeseguirlasevamarxaambl'esguard,peròlanoiajal’urgeix:—Anem,ara.Abansnopassialgunaaltracosa…Surtena laplujapausadaquecaud’uncelnegre ihostil, icorrencarreramunt,
l’unrerel’altre,malprotegitspelssortintsdelsràfecsibalcons.Ell,desdedarrere,aixecalaveu:
—T’adonesqueentotal’estonanohapassatningú?Peròellanocontesta,s’esmunyafrecdelesfaçanesambelcapcot, lacaputxa
comunaorellaimmensaqueprojectatotd’ombresxinesesenelllençdelesparetsdepedrapicada.
Enarribar a la cantonada, deixen el precari refugiper tal de traspassar en líniarectaiPausesubjectalagavardinamalcordada,elsfaldonsdelaquals’obrencomunesalesnegres.S’encasquetamésprofundament elbarret, amagael coll entre lessolapesdescoloridesixopes.Ialeshoress’atura.
—Mira!Però ella també ho acaba de descobrir i tots dos, com arran d’un abisme,
s’aboquensobrelavorada, l’esguardfitenleslletresgransivermelles,humidesdeplujaimaldibuixades,queconfegeixenunafrase:
ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA
I,enunextrem,capalcomençamentde laconsigna,hihaunagran tacanegra,d’oli,queescupl’aigua.
—Veus?Noerendelapolicia.Admirats,llambreguencarreravall,peròlacamionetajahadesaparegutperuna
viatransversal.—Tantaporquehempassatiellstambédevientenirelcorcomuncapd’agulla…Riuen,nerviosament,clavatsa tocarde la fraseque llegeixen i rellegeixen.Pau
comentaencara:—N’hihaquesónvalents…Icomesdeuenhaverposat,ajagutssobreelfangi
l’aigua…Caraliagafalamà,l’estira.—Noensentretinguemmés.Tornenacórrer,xipollejantenelsbassalsdel’asfalttrencatpelpasdelscarrosi
vehiclespesats, iesprecipitencapalaprotecciódelescasesdel’altrabanda.Peròací nohi habalconsni sortints, sinó elmur llargd’una fàbrica i, després, la tancad’unsolar.L’aiguaespetegasobrelesespatllesvinclades,s’insinuatraïdoramentpelcolldelnoi,lixopaelsbaixosdelspantalons.
Després els cal travessar encara un altre carrer per on avança la silueta furtivad’unapersonasolitàriaqueentraisurtdelesombresd’arbresifanals.Perònil’unnil’altrenose’npreocupen,perquèarajasónpropdecasa,noméselscalendinsar-se
ebookelo.com-Página77
finsamigbloc i aleshores tombara l’esquerra,on s’obreelpassatge, estret, fosc iacabatencul-de-sac,enelquals’arrenglerenunesdotzenesd’edificisbessons.
Lanoiaalenteixelpas,ficaelpeuenunbassalobertentrelesllambordesdelaminsavorera,crida:
—Compte,hihauntoll!Peròell,quejahihacaigut,deixaescaparunaparaulagruixuda,iellariumentre
entafora lamà en la butxaca. D’un petit portamonedes treu la clau de la porta del’entrada,palpejafinsquetrobaelpanyi, totseguit,untallnegreiprofundbadalladavantseu.
—Jahisom!I, sense tancar, emocionada, es tomba cap a Pau, que ha entrat darrere seu i li
cercaelsllavisenlafosca.Ellnomésxiuxiueja:—Cara…
ebookelo.com-Página78
SEGONAJORNADA
ebookelo.com-Página79
8
Tomàssepara lescortines transparentsde la finestra i esclafaelnascontraelvidremigentelat.
—Quinsbrètols!Tambéhanobert…—Qui?Esgiracapalasevadona,laqual,armadad’undrap,eixugalapolsinvisibledel
trinxant.—Quivolsquesiguin?Elsdelsllegumscuits!—Sempret’heditquesimpatitzavenambelJutge.Marc, assenyadament assegut a la taula, deixa les pecesdel trencaclosquesque
teniaalsdits.—Ésdolent,pare,elJutge?—Segonsperaqui,esveuqueno.—Iperanosaltres?Acol·legidiuen…—Deixa estar el que diguin a col·legi. No els queda més remei que cantar la
palinòdia!Minaavançacapalafinestra.—Etsemblaquehivagiacomprarmongetes,ocigrons…?Noensensobrarien.S'inclinaendavant,perespiar,peròTomàsfa:—Decapmanera!Ningúnohihauriad’anaracomprarres;aixòésencoratjar-los.—Esticseguraqueaquestsobririenencaraquetinguessinlabotigabuida.Simolt
convé,nihancuit…—Raódemés.I,siaixòfalla,novullquet’hitornisaatansar.—Aplanadenouel
nascontraelvidre—.Sinofosperquè…M’agradariaanarafer-losplegar.Elnoietpregunta:—Perquèvolsquetanquitothom,pare?Ell se separade la finestra, butxaqueja, peròdesprés s’adonaque les cigarretes
sónsobrelataula.—Feseltrencaclosques,tu.Quansiguismésgran…—Tampocnopodrésortirdecasa,avui?—No,tampoc.—Peròjom’avorreixo.Tomàsagafaelpaquet,entreuunacigarreta.—Tots ens avorrim.—Per a ellmateix, continua—: I no d’ara, sinó des de fa
quinze anys.—Dreça el cap—. Te n’adones,Mina?Quinze anys!De vegades emcostadecreure.Encaranoenshavíemcasat…
Minapassaeldrapperlavitrinadel’altrabanda,darrerelaqualresplendeixenlespecesdecristall,deporcellana.
—Nocridistant.EtsentiranelsMuri…
ebookelo.com-Página80
Ellmiracapaterra,brandaelcap.—Laveumésaviatpuja.Percert,quem’agradariasabersihaanataldespatx,ell.—Debonmatí,hesentitqueobrienlaporta.Peròpotsereralasevadona.Encara
éremalllit,nosaltres.—Sí,deviaserladona.Ellnose’nvamaiquenosiguindosquartsdedeu…—
Mira el rellotge penjat sobre la vitrina—. I encara no els són. —S’apodera delsllumins que hi ha al costat del paquet, encén la cigarreta—. Ja en poden estar, decontents,aquests…!Quatrehoresdefregarcadiresambelcul i,apa,a fermal!—Escup—:Buròcrates!
Elpetitalçaelcap:—Quèésunburòcrata,pare?—Unsenyorqueespassaquatrehorescadadiadarrered’unafinestretafentmala
caraalapobragentquetédavant.—ElsenyorMuritambé?—Deufercomtots.Minaimmobilitzaelgestidespréscorrecapalafinestra.—Arahesentitlaporta!Tomàsseliatansa,seguitdelmenutques’entaforaentreellsdos.—Jotambéhovullveure!Espien vidre enllà, cap al carrer humit de la nit passada, desert com si tota la
ciutats’haguésbuidat.Alcapd’unmoment,ellseseparaunamica.—Deixa’mobrir…Peròlasevamullerassenyala:—No!Mira…Éslanoia.Anni,lafilladelsMuri,travessalacalçadatotmirantamuntiavall.Ellriu:—Quepotsertépord’uncotxe,aquesta?Desd’ahirquenon’hapassatcap.—Ondeuanar?Portalabossadelacompra.Tomàss’enfurrunya:—Aquestamena de gent només serveix per a això, per a boicotejar…Fa tants
anysquevanacavall,quearanoesresignen…Deuentenirpordeveure’sobligatsatreballarcomtothom.
S'allunyadelafinestrai,entreunnúvoldefum,caminaalvoltantdelataula.Ladonafa:
—Entraalaconca.Tomàsesdesplaçacapalaràdio,col·locadasobreuntrespeusdeduespostades,
enlasegonadelesqualss’apilenllibresescolarsirevistesinfantils.—Aveuresidiuenalgunacosa,avui…Marctornacapalataula,reprènambdesganaeltrencaclosques,iellvagirantel
botódel’aparell.Unaremorconfusaindicaquenoestàbencentrat;facórrerl’agullaindicadora.Unaveusurt,precipitada:
ebookelo.com-Página81
—…hadisparatuntretcontraelseupare,pagèsdeTownstone,Geòrgia.Gairebéimmediatament detingut per la policia, Al, que només té catorze anys, ha dit quesemprehaviavolgutmataralgúpersaberquèsesentia…
Tomàsfagirardenoul’indicador,mentrecomenta:—Esveuqueeraurgentcomunicar-nosaquestasalvatjada…Elmenut,ambunsullscomunestaronges,pregunta:—Perquèdiuquel’hamatat,pare?Contestalamare,totallunyant-sedelafinestra:—Perquèeraunnoidolent.Peròlasegonaestaciójaparla:—Segons el parer dels experts en qüestions de política internacional, la crisi
actual entre els dos blocs ideològicament en pugna podria resoldre’s fàcilmentmitjançant una conferència de taula rodona entre els dirigents de les potènciesinteressades…
—Merda!Tancal’aparellgairebéambviolència.Laveudelamullerrepta:—Tomàs,aquestllenguatge…—És que et fan perdre la paciència, carall! Vivim un moment decisiu, estem
ventilant el futur de la ciutat, i ells com si res! Et serveixen unes declaracionsimbècilsd’unsexpertsquenitenensentitcomú.Conferènciesdetaularodona!Noéspocvell, això!—S’empassaunagranglopadade fum i l’expulsa amesuraquevadient—:No sé si deuenhaver sortit els diaris, avui…—Apressat, camina cap a lafinestra,l’obredebatabat,s’aboca—.Elquioscdelacantonadaéstancat.Peròaixònovoldirres,ésclar…
Minaesqueixa:—Quinaire!—Jatanco.Marc, sensedir res,barreja lespecesdel trencaclosques i,després, sensedesar-
les,s’aixecaperanaracercarunquaderndeclasse.Demana:—Emdictesunadivisió,pare?—Aravolsferdivisions?—Éstanavorrit,eltrencaclosques!—I per això no ens deixaves viure demanant que te’l compréssim? Quina
criatura!—Esmoufinsalataula,deixalacigarretasobreelcendrer—.Dequantesxifreslavols?
Elnoidisposaelquadern,esmiralapuntadelllapis.—Detres.Mina,ques’hadesplaçatcapalaporta,diu:—Mentrestantetpodriaordenareldespatx…—Sí,fes.—Ialnoi—:Aveure…vuit,set,quatre,dos,sis…—Notandepressa.
ebookelo.com-Página82
—Sis…nou,cinc…Dividitpertres-centsvint-i-cinc.Elnoietescriuaplicadament,ambunapuntadellenguaentreelsllavispàl·lids.—Lasabràsfer?—Perònoescoltalaresposta,sinóquemiracapalcorredor—.
Hantrucat…Quideuser?LaveudeMina,desdel’altreextremdepis,crida:—Quehantrucat,Tomàs?—Emsemblaquesí.Jahivaigjo.Travessa elmenjador, recorre el breu fragment de corredor i, prop de la porta,
sentquealgú,al’altrabanda,s’escuralagargamella.Obre.—Bondia…RetornaunsomrísmaquinalalsenyorMuri,retrocedeixmigpas,indecís.L’altre
estocalesulleres.—Perdoni que m’hagi pres la llibertat… El nostre telèfon no funciona i em
preguntavasiseriaunaavariaobé…Tomàsesdecideix,acabadebadarlaporta.—Entri,entri…—Gràcies,ésunmoment.Nomésvoliasabersieldevostèsvabé.—Suposoquesí.Entri…ElsenyorMuriavançavestíbulendinsielltancalaportaalseudarrere.—Nol’hemfetservirentotelmatí,nihatrucatningú,finsara.Anitfuncionava.—Elnostretambé,ahiralanit.—Arahomirarem.Vingui…—Novoldriamolestar…—Notéimportància.S'encaminentotsdosaldespatx,elldavant.Sensesaberperquè,crida:—Mina…Ellatreuelnasambeldrapdelapolsenunamà,elplomellenl’altra.Enveureel
visitant,obrelabocaambunsomrísd’excusa,peròl’homejadiu:—Perdonilaintromissió,senyora…Eltelèfon…—Esveuquenoelsfunciona.Voliasabersielnostre…Ella,unamicaatabalada,diu:—Sí,sí,ésclar!Tomàsesmoucapalataula,enuncostatdelaqualhihal’aparell.—Hoveuremdeseguida.—Alçal’auricular,escolta;desprésestombacapalveí
—:Delínia,n’hiha…Vostèhaviadetelefonar,naturalment…—Aldespatx.Ellliallargal’aparell.—Doncstelefonidesd’aquí.Mataremdospardalsambunsoltret.Comprovarem
sivabéialhoravostèpodràferelseufet…—Sinoelssemblaunabús…—Iara!
ebookelo.com-Página83
L'altreagafal'auricular,s’inclinaadiscarelnúmero,espera.Totseguitfaungestambelcap.
—Sí,funciona.Tomàsesguardalasevadonaitotsdosretrocedeixenunamica.L’homeelsmig
atura:—No…—Però a l’altre extrem ja deuen haver despenjat, perquè es talla i, de
caraal’aparell,diu—:Hiés,enGuez…?SócMuri.Tomàsilasevamulleracabend’abandonareldespatx,ellmigajustalaporta.De
fora,encarasenten:—Ésvostè,Illes?Gairebédepuntetes,s’allunyencapalvestíbul.Ellamormola:—M’haviadetrobaraixí,ambelplomallieldrapalesmans…—Etpensesquenonetegen,acasaseva?Ésadir,confioquesí…—Noésaixò.Desdelmenjador,Marccrida:—Quiera,mare?Ellaavançafinsalpasdelaporta.—Not’handitmaiqueelsnensnohandesercomprometedors?—Jonomés…—Tu,res.Elsnens,elquehandeferéscallar.El menut tanca els llavis amb un gest sorrut i contrariat, agafa fort el llapis.
Tomàs,queentradarrerelasevamuller,comenta:—Suposo que no els deu pas telefonar per dir-los que no hi va…Seriamassa
bonic.—On?Anaron?—Etsdespistada!Aldespatx.—Ah,sí!M’hafetatabalar.—Niquet’haguéstrobatambl’orinalalamà!Marcobrelaboca:—Pare,quantsnúmerosseparo?L'homeseligira,mouelcap.—Encaraestemaixí?Siempensavaquejaacabaves!—Passacapadarrereelseu
fill—.Aveure…Quantesxifreshiha,aldivisor?Elnoietcomençaacomptarlesdel’esquerra.—Aixòéseldivisor?Marcaixecaràpidamentelllapis,eldesplaça.—Ah,eldivisor!Empensava…—Et pensaves, et pensaves… Em sembla que en lloc d’avançar, cada dia
retrocedeixes.Comelscrancs.Desdelvestíbul,laveudelsenyorMuricridadiscretament:—SenyorLuc…
ebookelo.com-Página84
Minasurtprimer,desprésd’haverdeixatlessevesarmesdedonafeineraenunacadira.
—Jahatelefonat?—Sí.Hetrucataldespatxpersiuncompanyempodiasubstituirfinsalesonze.
—MiracapaTomàs,queacabadesortirdarrerelasevamuller—.Lamevasenyoranoestrobagairebéinolavulldeixarsola.Mentrelanoiaésacomprar…
Minas’estranya:—Nosabiaquetinguessinmalalts.—Ésunaindisposició,només.Peròella,nosésisabencomés…s’espantaaviat,
volalgúquelifacicompanyia.—Siensnecessitaperalgunacosa…—Gràcies.Siconvingués…Peròjaelshodic,ésunapetitaindisposició.Gràcies
perhaver-medeixattelefonar.M’hauriasabutgreuque,enaquestescircumstàncies,alaDelegaciós’haguessinpensat…
Tomàsnopotevitarunapreguntaintencionada:—Continuentreballant,doncs,vostès?L'altreesredreçaunamica:—Naturalment.Nohihacapmotiuper…Vostèsno?—Abansd’ahiralvesprevamplegarpertoteltempsquecalgués.ElsenyorMuriinclinaelcapi,gairebédolçament,diu:—Malfet.—Hocreuaixí?L'homesacsejaelcapambenergia.—Sí,hocrec.Novoldriaserimpertinent,peròemsemblaunerrorquelesclasses
dirigents se solidaritzin amb aquesta… diguem amb aquesta manifestaciódemagògica.
Tomàsavançaunamà,comsivolguéstapar-lilaboca.—Permeti…Ens hem acostumat a usar les paraules sense discriminació i amb
inexactitud…Minaulladel’unal’altre,inquieta;prega:—Tomàs,sietplau…Ellseligira:—Emsemblaquenoheditresquenoespoguésdir.ElsenyorMuriijosomdues
persones adultes i educades que, si convé, poden parlar amb franquesa senseofendre’smútuament.M’equivoco?
ElsenyorMurivacil·lagairebéimperceptiblement,peròalafis’inclina:—Bencert.—Com li deia, doncs, ens hem acostumat a usar les paraules d’una manera
manifestamentinexacta.Sen’haabusattant,seleshadistorsionadesfinsatalextremque sovint hem acabat per donar-los un significat totalment contrari al que tenienoriginàriament.
ebookelo.com-Página85
—Ésunaapreciaciópersonal…Alcapdavall,nopotpasnegar-meque sota lesparaulessemprehihahagutfets.
—Quins?—S’ha afirmat, per exemple, que passem per un període de pau i d’ordre
desconeguts en qualsevol altre moment de la història de la ciutat. I és veritat. Lacriminalitat éspràcticament inexistent, totmoviment subversiuésofegat abansquepuguiadquirircaràctersdepertorbació…
—Però a canvi de què s’ha aconseguit, això?Vostè sembla que redueixi a unaqüestiód’ordrepúblicunproblemaquetocademoltapropladignitatdel’home.
Minatornaaimplorar:—Tomàs…—Deixa, tu.—I de nou de cara al senyorMuri—: L’ordre es pot entendre de
moltesmaneres.Peròemsemblacontrariatotrespectehumàaconseguir-loacostadelalliuremanifestaciód’unsdretshumans…
—No crec pas que sigui aquest el cas. Que vostè pugui expressar-se coms’expressa,hodemostradesobres.
—Perònoemnegaràquecorrounrisc,elperilld’unadenúncia…—Estallaifaungestamblamà—.Entengui’m,novulldirquevostè…Perònopucsortiralcarreriexposarambfranquesalesmevesidees.
L'altremigsomriu.—Podriensermalinterpretades,enefecte.—Alcontrari, serien interpretadescorrectament, iqualificadesdesubversives. I
aixòéselmésintolerable:quetotpuntdevistaques’allunyi,perpocquesigui,delaideologia oficial, mereixi el nom de subversiu. En un clima així és impossible deconstruirres,perquèsenseeldretdecríticalesinstitucionsescorrompen,elshomesqueocupenelpoderesdeïfiquen i totadecisió, fins i tot laméssensata,acabaperconvertir-seenarbitrària.
Minaelcontemplabocabadada.ElsenyorMuri,ambairedemortificació,intentaunasortidadecostat.
—S’atreviriaaqualificard’arbitràrialapreocupaciódelJutgeperlaclasseobrerai aquest seguit de mesures que ens asseguren un nivell de vida superior al dequalsevolaltreperíodeanterior?
—Sí,certament…S'interromp,escoltacapaldespatx.Minadiu:—Eltelèfon.—Contestatu.—Iacteseguittornaaadreçar-sealsenyorMuri—:Aunnivellde
vidasuperior,nos’hiarribaabased’ordresidecrets,sinóaugmentantlariquesadelaciutat. I no és aquest el cas. L’administració del Jutge no es cansa d’insistir sobreaquestsuposatmillorament,peròellitotsnosaltressabemqueésil·lusori,perquènohiha ladeguda relacióentreel salari i el costde lavida.Siquinzeanysenrerees
ebookelo.com-Página86
podiaviuremésbéambunamonedaquearaambeljornalcorrentdecinc,senyalqueelnivelldevidad’aleshoreserasuperiorald’ara.
—Nonegoquel’aparençadevegadespotseraquesta.Peròvostènotéencomptequearatothoms’haacostumataunseguitdepetitsluxesqueabansnisomniavendepermetre’s.
—Quinsluxes?ElsenyorMurisemblaquecerquialgunacosaamblamirada,s’agafaunditamb
elsditsdel’altramà.—Què vol que li digui? Abans, per exemple, l’obrer calçava espardenyes; ara
gairebétotsvanambsabates…Tomàseixamplalacaraambunsomrísquefregalarialla.—Dequanparla,vostè?Vint-i-cincanysenrere,quanencaraningúnosabiaqui
eraenDomina,jatothomduiasabates,perquèenaquelltempssíque,lentament,peròd’unamaneravisible,lariquesaaugmentavaitendiaapassarprogressivamentalesmansdelaclassetreballadora…Ésaraquemoltsobrersjatornenadurespardenyes.Fixi-s’hi!—I,enunaltreto,esqueixa—:Semblamentidaque,anyrereany,comsiel tempsnopassés, ensopeguemambelmateix exemple!N’hi hauria per a pensarque…—Branda el cap, gairebé commiseratiu—. I després, senyorMuri, no tot ésqüestiódenivelldevida.Hihaaltres coses.Moltes altres coses. Jo, comacapdevendesdelacasadeLyns,parloambpersonesdetotselsestamentsicondicionsiliasseguroque,decadacentqueesqueixen,noranta,alcostatdelplanyhabitualsobrecomde difícil és guanyar-se la vida, lamenten veure’s reduïdes amers receptaclesd’unaopinióalaqualnohancontribuïtnipodencontribuir.Trobenintolerablequese’lsdonitotfet,mastegat,digerit.Elspesaveure’stractatsdecriaturesalesqualsesdicta què han de pensar, com s’han de captenir, quins espectacles han de veure…Menors d’edat condemnats a la lectura d’una premsa que filtra i interpretatendenciosament les notícies, que falta al més elemental deure d’honestedatinformativa…
AraéselsenyorMuriquiavançalamà.—Perdoni… Aquest aspecte, el conec molt més bé que vostè, per deure
professional.Jaséqueelpúblictéunatendènciaacreurequesel’enganya,queseliamaguenfetsqueelljutjaessencials…
—Inoésveritat?Sobretotentotallòqueinteressalavidadelaciutatmateixa.—Enabsolut!Lipucassegurar…PeròTomàs,aleshores,faunpasenrereidiu:—Volferelfavord’entrarunmoment?I,senseesperarlasevaresposta,elprecedeixcapalmenjador,onMarccontinua
assegutdavantlataula,ambelllapisalamà.Enveure’l,fa:—Jaheacabatladivisió,pare.—Està bé. Bon noi.—Allarga els dits cap a la ràdio, fa girar el botó—. Ara
veurà…
ebookelo.com-Página87
Esperaunmoment,elsenyorMuri, immòbil,alseucostat.Després, laveu,unamicamassaaguda,elsassabenta:
—Restesfossilitzades,quesemblaquepertanyenaunmastodontquevaviureunsvintmilionsd’anysenrere,hanestattrobadesa…
Tomàs,lentament,tallal’emissiói,sensecapcomentari,desplaçalabuscafinsal’altraestació.
—…sentit«Havanera».Araelsoferimlesprimíciesdel’obradelmestreGulmz,«Retornalparadís»,interpretada…
Sotaelseupolze,laveuemmudeixensec.TombatcapalsenyorMuri,pregunta:—Quèlisembla?Totelmatíigual.Iahir.Nilaméspetitainsinuacióquepermeti
d’endevinarquelaciutatestàparalitzada…ElsenyorMuris’estiramaquinalmentl’americana.—Escomprèn.Homnegligeixincidentssensemassaimportànciaquepodrienfer
eljocal’enemicdelaciutat…—Veu?Éselquelideiaenreferir-mealsentitdelesparaules.Vostèsidentifiquen
enDominailasevaadministracióamblaciutat,comsifoselmateix,comsiabansnohaguésexistitnihaguésd’existirdesprés…
La cadira on és assegut el noi rasca desagradablement els rajols iMarc, sensemiraments,interrompelseupare:
—Hoheescritbé,això?Ellselitomba.—Marc!Nosapsqueelsnoisbeneducatsesperenqueelsaltreshaginacabatde
parlar?Elmiraseverament,peròaixíitotagafaelpaperqueelseufillliofereix.Després
somriuillegeixenveubaixa,peròaudible:—«Ésmoltsenzill:quedeu-vostotsacassa».—SensemirarelsenyorMuri,fa—:
Noméshisobraunalletra, lasegonaessadecasa.Perònom’agradaquesiguis tantastaolletes.Deprimeraritmètica,araredacció…
—Noésredacció,pare.Éscal·ligrafia!—Ah!—SomriudecaraalsenyorMuri—.Quinacanalla!Benmirat,però,surten
espavilats…ElsenyorMurieslimitaaunaganyotavagamentapreciativaidónauncopd’ull
alrellotgequehihaasobredelavitrina.—Lamevasenyoradeuestarinquieta.Liheditquenoméspujavaunmoment…
—Esgiraidesfilentotsdoscapalaporta.Enarribaralvestíbul,diu—:Igràciesperhaver-medeixattelefonar.
—Jahosap,disposi.—Saludilasevasenyora.Tomàsobrelaporta.—Confioquelasevamillori.
ebookelo.com-Página88
—Sí,gràcies.Bondia.—A l’escala es torna a tombar—.Bondia.Retiri’s, perfavor.Fafred…
—Bondia,doncs.Tancalentamentialeshores,ambunsomrís,tornacapalmenjador,onMarcs’ha
inclinatdenousobrelataula.Seliatansa,lipassaelbraçperl’espatlla.—Hasestatoportúdeveritat.Elnoise’lmiraambunamicad’estranyesa.—Noestàsenfadat?—Perquè?—Perquèt’heinterromput.Ellriutotescoltanteltaloneigdelasevadona,quecaminapelcorredor.—No.Gens,d’enfadat.Minaentraalmenjadoriesguardadel’unal’altre,somriutambésensesaberper
què.—Quèhapassat?PeròTomàspregunta:—Quiera?—LaFanny,quevoliasabercomseguíem.—Ah,quepotserjas’hallevat,aquestaperduda?—Tomàs!Perquètéunamic…—Unrerel’altre,deusvolerdir.Minanoreplicai,inconscientment,allargalesmanscapaldrap.Nomésdesprés
torna:—Quèhapassat,ambelsenyorMuri?Ellagafal’exercicidelseufill.—Lihemllegitaixò!Ladonaavançacapalataula,mentreelmenutdiu,orgullós:—Hoheescritjo,mare!Ellahidónauncopd’ull,esredreça.—Undiatindremundisgust…—Ara,jano.Esmoucapa la finestra,miraenfora,elcarrersensesolon, llevatde laconca,
nomésesveuenportestancades.—Aquestcop,emsemblaquenopodranambnosaltres.Sommassa…I,mentreesgira,baixet,començaaxiular.
ebookelo.com-Página89
9
La camioneta, parcialment sobre les vies del tramvia, segueix la renglera d’arbresdespullats per l’hiverndarrere els quals les casesdrecen llurs façaneshermètiques.Per la finestrade la cabina,oberta, entrauna ininterrompudaalenadad’aireque esmenjalacigarretaqueGonalaguantaentreelsdosditsgrocsdenicotina.
—Dues.Eltinent,darrereelvolant,comenta:—Sí,n’hihabenpoques.—Unadequeviures iunafarmàcia…Duesbotiguesen totelsector. Idemà,ni
això.L'altrenoreplica,atentalabonamarxadelvehicle.Lifadonarlavoltaalaplaça,
canvialamarxaitotseguitenfilenelpasseigsenseasfaltar.Gonalesficalacigarretaalaboca,expiraunglopdefum.
—Tinc la impressió que aquesta vegada perdem el temps. Són més forts quenosaltres.
Eltinentcontinuasensereplicar,lavistafitaalseudavant.—Potser perquè no hem sabut adoptar les mesures pertinents. Mesures
preventives,vulldir.—Noenspodíempasimaginarquelagents’atreviria…—Era inevitable que unmoment o altre s’atrevissin. Tothom n’està cansat.—
Desprésd’uninstantdereflexió,afegeix—:Finsitotnosaltres.L'altrel'ullabreument,perònomésquantornaadesviarlavistacapalseudavant
afirma:—Sí,finsitotnosaltres.—Hemhagutdefermassafeinabruta.Iara,persifospoc,això.—Enutjat,llença
lacigarreta—.Elcomandanthaperdutelcap…Niquetreguinelssoldatsalcarrer,com faran, no hi ha prou forces en tota la ciutat per a dur a terme aquesta feina.Perquènoestractasolamentd’obligarlagentareprendreeltreball,sinód’evitarquedesprés tornin a abandonar-lo. Ja sabeu què va passar ahir amb laMercúria…—L’altre afirma amb el cap, però Gonal continua—: A les dues de la tarda s’haviaaconseguitdereunirelnorantapercentdelsobrersquehitreballen.Ialestres,alcapd’unahora,noquedavajaningúentotalafàbrica.
—Iaixòque,segonstincentès,lesportesestavenbenguardades.—No n’hi ha prou, amb això. Caldria acordonar els edificis, i falta personal.
Saltenperlafinestra,peronsigui…Escomsitotd’unahaguessinperdutlapor.Calla, i totsdosesguardencapalesdarrerescasesdelpasseig,mésenllàdeles
qualscomencenelsprimersreplecsdelamuntanya.Uncotxeclaxonadarrered’ellsiel tinentdesviaelvehiclecapa lacunetaquehasucceït lavorera.L’automòbilelsavançacomunaexhalació.
ebookelo.com-Página90
—Matrículaestrangera…—Sí.Butxaquejaalarecercad’unacigarreta.Ésl’últimai,mentreconverteixelpaquet
enunapilota,diu:—Anithivahaverdoscasosdedeserció.Calpreveurequeavuin’hihauràmés.L'altrefa:—Hoignorava,perònom’estranya.Elshomessemblaquecomencenavacil·lar.Ellmigriu,ambpocaamenitat.—Elshomes,només?S'inclinaendavanti,protegintelllumíamblaconcadelamà,encénlacigarreta.
Quanesredreçadenou,comenta:—Em pregunto quants de nosaltres presentaríem la dimissió si ens l’haguessin
d’acceptar…Iquenoserienpaselspitjors.Espolsaunacendrainexistent,sospira.Eltinentdiu:—Jahisom.Darrere el plec de la muntanya, desordenadament, s’aglomeren les humils
construccionspintadesd’unblanc rabiós.Gonal es treuun carnet de la butxaca, elconsulta.
—Aquín’hemderecollircinc.Elvehicles’alenteixieltinent,indecís,fa:—Noveigcapcamí…—Hemdecontinuarfinsalfinal,onhihaunamenadeplaça.L'altretornaapitjarl'accelerador,prudentment.Després,senseperdredevistala
carreteracadacopmésesbotzada,pregunta:—Comvaserquevósentréssiualesforces?Gonal tanca lapetita llibreta, el dit entre lespàginesonhi ha apuntats els cinc
noms.—Ja fa catorze anys que hi pertanyo. En aquell moment, en Domina em va
semblar l’única solució.Durantmolt de temps he continuat creient que ho era… Ivós?
L'altremigarronsalesespatlles.—Enelfons,jahopucdir,ganesdeseguirelcamímésfàcil.—Mésfàcil?—Sí.Vaig veure que en una ciutat com la nostra només hi havia dues sortides
prometedores:lamilícia,enunaoaltradelessevesformes,oelsacerdoci.Icomque,devocació,noentenia…
Gonalindica:—Tombeuperaquí.Elvehicles’endinsapelpasobertentreduesroques,ilesrodess’enfonsenenels
tollsquequedendel’aiguatdelamatinada.—Quinsverals!
ebookelo.com-Página91
Desemboquenen lamenadeplaça,ungranquadrat irregularde terrapremuda,d’on parteixen tot de caminois serpentejants que, més amunt, voregen lesconstruccions.Gonalaconsella:
—Mésvalquegireulacamioneta.Ningúnosapsihauremdesortircorrent…L'altreobeeix,peròdiu:—Nohocrec.Ahoresd’arajasabenquenoelscalacudiralaviolència.Gonalobrelaportadelasevabanda,peròencaranoesmou.—El que més m’emprenya és aquest acudit d’enviar un inspector amb cada
camioneta.Aquestaésunafeinavostra,delesbrigadesdexoc.Eltinentencaraelvehicle,frena.—Potsersí.PeròjasabeucoméselcomandantEzra.Semprehacregutqueteniu
mésforçamoral…Sense replicar,Gonal escup i, després, salta a terra.El tinent l’imita per l’altra
banda,crida:—Ei,vosaltres!Però els tres homes que ocupaven la part posterior de la camioneta ja es
despengenambelsfusellsmetralladorsalesmans.Gonalmiracapalamuntanya.—Noesveuningú.Niunacriatura! Ino seràperquèaquestsdesgraciatsnoen
tinguin!Eltinentdónaordres:—Tu, Gana, et quedes aquí. No vull trobar-me amb els pneumàtics punxats.
Vosaltres, seguiu-nos.—Després d’una breu vacil·lació, afegeix—: Pengeu-vos lesarmesal’espatlla.
Buscal’aprovaciódeGonal,elqualexpressalasevaconformitat:—Sí,ésmésprudent.Ialeshorescomençaacaminarcapalprimercaminoi,ambtotselsaltres,llevatde
Gana,alseudarrere.Ambelcarnetobert,explica:—Enscalbuscarelsnúmeros82,102,208,271i520…Sense aturar-se, torna amirar cap a lamuntanya, on les construccions fràgils i
blanques semblen penjar en un equilibri inestable arran de les parets curtes, peròsobtades,ons’aboquen,alabandadedavant,elspatismenutslimitatspercledesdecanya,defusta,detrossosdellauna.Acíiallà,excavatsenlarocaoenlaterra,unsgraonsdesigualsesdesviendelscaminsperdonaraccésaunabarracamésaïllada.
—Aquíhihael115.El102nodeuquedarlluny…Es desvien cap a l’esquerra, on rere un entrant de pedra poden distingir les
teuladesdecincosisconstruccionsunides.—Anembé.El105.Peròundelshomes,ques’haendinsatpelpati,exclama:—Aquíhihael13!—Nopotser!
ebookelo.com-Página92
Tots es reuneixen davant la porta tancada, proveïda, com totes, amb lacorresponentplacamunicipal.Eltinentdiu:
—Ésestrany…Nodicqueelsnúmeroshagind’anarbencorrelatius,perquèenaquestdesordreésimpossible,però…—Gambacapalaportadelcostati,ambunaexpressiódesconcertada,canta—:el70!
Gonalllençalacigarretaqueteniaalaboca.—Doncs si les hem de mirar totes, l’una rere l’altra, estem ben lluïts! Ens hi
podempassar toteldia.—Faunpascapa laportaméspropera—.Caldràqueensguiïalgú.
Truca ambelpunyclos i els altres tres, reunits al seudarrere, esperen.Però laportanos’obre.Tornaa trucar,mentreel tinents’atansaa lamenudafinestrasensevidresnifinestrons,unsimpleforatprotegitperunatelaassamfainada.L’apartacapauncostati,depuntetes,espiacapal’interiorfosc.
—Ei,vós!—Hihaalgú?—Ésclar.Gonal s’aboca al seu costat i distingeix una dona, ja d’edat, asseguda, molt
immòbil,atocard’unatauladefustasensepintar.Eltinentcridadenou:—Vós!Obriulaportadeseguidasinovoleuquel’esbotzem.La vella, sense una paraula, s’aixeca feixugament i ranqueja cap a la porta.
L’oficialcomenta:—Tothomesdeuhavertancat…Gonalesdesplaçacapalsdospoliciesquenos’hanmoguti,desprésd’unabreu
espera,s’encaraamblavellaqueobrenomésunbadall.—Aveure,aquestanumeració…Vósdeveusabercomva.Ladonabalbucejaalgunacosaamblesbarrestremoloses.—Quèdieu?Ellaaconsegueixd’articularunamicamésclar:—Nomésfadosdiesquesócvinguda…Nosé…Gonalavançacapalaporta,l’obredebatabat.—Nohihaningúmés?Peròl’habitacióésbuida.Latravessaiseparaunacortinaquehihaalfons.Quan
estornaatombar,diu:—No,nohihaningú.Onsón,elsaltres?Ambquiviviu?Aladonagairebélipetenlesdents.—Ambelfill…ilanora…Sen’han…anat…—On?Lavellamoulesespatlles,migarticula:—No…nom’handit…res.—A veure, els vostres papers! —I quan ella se’l mira inexpressiva, sense
contestar—:Noenteniu?
ebookelo.com-Página93
—No…Quinspapers?Ellfaungestdescoratjatiimpacient,travessacapalaporta,perontreuenelcap
elsaltrestres.—Deixem-ho.Trobaremalgúaltre.—Ialsdospoliciesdelfusellmetrallador—:
Feusortirlagentdelesaltresbarraques.Elsdoshomesesdespengenl’armai,amblesculates,colpegenparetsiportes.El
tinentmiraperunaaltrafinestra.—Buida…Gonaltornaaadreçar-sealavella,dretaalcostatdelaporta.—Peròonsón,lagent?—Tothomsen’haanat.Ellesrascalabarbetaambdosdits.—Nohoentenc…Undelspolicies,sensenecessitat,diu:—Noobren.Volqueesbotzilaporta?—No,deixa-ho.Es reuneix amb el tinent que, sense aconseguir-ho, malda per obrir una altra
finestra,l’última,jaquelesduesbarraquesrestantsnoentenen.—Mésvalqueprosseguim.Potsermésamunt…L'altrerenunciaalsseusesforços,estomba.—Endubto.—Perònopodemrebentarlesportes.Lesnostresordresnomésesrefereixenala
detenciódecincindividusdeterminatsdel’empresaFlixa…Un breu moment, tots dos es miren als ulls. Després, el tinent té un somrís
fugisser.—Teniuraó.Limitem-nosacomplirlesordres.Seguits dels dos soldats, retrocedeixen cap al caminoi que voreja una paret de
terra,sobrelaqual,enunreplà,hihaduesconstruccionsmés.Gonalcomenta:—Elquenoentencésquesen’haginanat…Peròeltinentjahaviacomençatadir:—En aquestes barriades sempre hi ha una barraca o altra on venen menjar i
begudes. En general, els carters hi deixen la correspondència, i per això coneixentothom.Seriaconvenientlocalitzar-la.
—Siéstancada,depocensserviria.Undelshomes,ambunaveuexcitadaperòcontinguda,exclama:—Mirin!Es mig giren, i aleshores esguarden cap on assenyala la mà, més amunt, en
direccióaungrupdebarraquesescalonades.Encaratenentempsdesorprendreunesfaldillesquedesapareixenenuntombant.
—Som-hi,ràpid!
ebookelo.com-Página94
I tots quatre esprecipitenbarranc amunt ambunagran remordebotes.Els calcontornejar una altra paret, darrere la qual un pas molt prim, entre duesconstruccions, silencioses i com abandonades, mena a una reduïda esplanada,aparentmentsensesortida.Eltinentesqueixa:
—Malviatge!Peròundelshomess’esmunymésenllàdel’últimabarraca,onhihauncaminet
amagatperl’angledelaconstrucció.—Peraquí!Passenl’unrerel’altre,fregantlaribaaltai,darrere,elcamíestornaaeixamplar
perconvertir-setotseguitensisgraonspenjatsquemenenalapetitaaglomeracióon,momentsabans,hansorprèslafaldillafugitiva.
Enarribaradalt,però,janotrobenningú.Lesbarraquesesmigarrenglerenambtotdesortintsdesiguals, l’unasobre l’altra,arranantunpetit replecsotaelqual,enuna depressió poc profunda, s’escampen dotzenes i més dotzenes de teuladesprotegidesambllaunes,trossosd’uralita,telesimpermeables…
—Iaraquè?Undelshomesvaempenyentlesportesamblaculatadelfusellmetralladoriel
tinentcercaunafinestra,sensetrobar-la,perquècapd’aquestesconstruccionsnoenté.Gonalcomprovanúmerosidesprés,perellmateix,fa:
—Non’hihadosdecorrelatius.Homdiria…S'inclina endavant, cap a la placa, allarga els dits, però no arriba a tocar ni la
llaunaonhihaelnúmeroforadatnilafustadelaporta.Encanvi,diu:—Elsgransbandarres!Totsselitombenieltinentavançacapalseucostat.—Què?Ellassenyala:—Mireubéaquestaplaca.L'altres'inclina,l’examina,peròenalçar-senomésdiu:—Éselnúmero151.Quètédeparticular?—Quenoéslaplacaquecorresponaaquestabarraca.—Comhosabeu?—Fixeu-vos…Iambeldit,sensetocar-lo,vaseguintelcontorndelallaunaperunabanda.Un
delshomes,quetambése’lshareunit,hicaual’acte:—Nol’hansobreposadaexactamentalllocdel’altra!Ellassenteix,gairebésatisfet.—Iperaixòhaquedataquestribetmésfosc,onlaplacavellaprotegialapintura
delsol.Eltinenttornaainclinar-seendavant.—Sí,nohihadubte.Voleudir…—Sí,hovulldir.Deuenhavercanviatlesplaquesdetoteslesbarraques.
ebookelo.com-Página95
Caminaràpidamentcapaladelcostat,peròdesprésd’examinar-lacontinuafinsaunaterceraportaambtotselsaltresquelitrepitgenpràcticamentelstalons.
—Enconjunt,hanfetlafeinabenfeta,peròsemprehihabadades.—Reposaunditsobrelaplaca—.Fixeu-vosenaquestclau.
Eltinentdiudeseguida:—Ésmésnou.—L’altre és rovellat.En desclavar la placa en devien perdre un i van haver de
substituir-lo.Perònose’lsvaacudirqueeradiferent.Eltinentdeixacaurelesespatlles.—Enaquestcas,jahemacabat.Podemtornaralacamioneta.Gonalassenteixi,totallunyant-sedelaporta,comenta:—Nopotnegar-sequesónenginyosos.Peròeltinentsemblamolestat:—M’agradariatrobarelfilldeputa…—Perquè?L'altreredreçaelcapambungestviolent,peròdesprésnomésmormola:—Sí,teniuraó.Perquè?Alseudarrere,elmateixpoliciad’unsmomentsabans,fa:—Lanoia…Peròjal’hanvistatots,alcostatd’unadelesbarraquesdel’esplanada,d’esquena,
inclinada sobre un objecte que amaga amb el cos. Les faldilles, amples, s’hanescampatalseuentorn,perterra.
Eltinent,sensecridar,ordenaalsdoshomes:—Agafeu-la!Els policies salten pels graons, desapareixen darrere la paret. Gonal, escèptic,
reflexiona:—Se’lsescaparà.Ellaconeixelstopants…—Sí,probablement.Sense pressa, baixen també els graons, salten cap a un corriol lateral, mig
interceptat per tot de pedres, s’endinsen entre construccions caòtiques que entren isurten segons els accidents de la muntanya. Un moment, poden distingir els dospoliciesque,corrent,mésavall,creuenunareduïdaextensióon,entrelesbarraques,quedaunespaibuit.Després,unsortintderoqueselstornaaengolir.Gonalcomenta:
—Benmirat,gentqueviuenenaquestescondicions,tenendretatot.—Eltinentsaltaalseudavant,sensedirres—.Isembla,també,ques’hauriend’atreviratot.
L'altre,sensetombar-se,fa:—Sortosamentperatotsnosaltres,nosabenquesónelsmésforts.—No ho sabien. Però ara ho deuen haver après. —S’atura i esguarda al seu
davant,mésenllàde lamuntanya,oncomencenlescases,difusesen laclarord’uncelbaixiaplomat—.Ellsitotselsaltres.—Espassaunditentrelacamisaielcoll—.Aquestsilenciensofegarà.
ebookelo.com-Página96
Icaminadenou,darrereeltinent,quehatornatadeixarcaurelesespatlles.Surtenalapetitaesplanadaonfaltenduescases,tombencapaladreta,onelscal
saltar un marge, darrere les roques, i aleshores es van orientant difícilment pellaberint de carrerons. Curosament, eviten els reguerols, pels quals davalla un filetd’aiguanegrosaipestilent.
Despréses trobenarrand’unaaltraparet,desd’onveuenelspolicies aturats alcostatdelanoia,ques’haredreçat.Undelshomesfatotdegestosvehements.
—Jalatenen!Salten per darrere una barraca enrunada i, entre pedres i munts de brossa,
s’esmunyencapalpasdesota.—Arafaltasabersientrauremres…El caminoi es parteix en tres branques, però ells segueixen la del mig sense
vacil·lar,orientatsaraperlaveudelpoliciaqueparlaembarbussadament.I,totd’una,elcarrerestallaencul-de-sac.Gonalnomésdiu:
—Cony!Retrocedeixen fins a l’encreuament, tomben cap a l’esquerra, per un camímés
sinuós, ple d’aigua enllaçada, i després, darrere una de les zigues-zagues, gairebéinesperadament,ensopeguenambelpetitgrup.Undelshomescomenta:
—Ésboja.La noia, ben tranquil·la, mira els nouvinguts, somriu, s’estarrufa les faldilles,
amplesivistoses,peròplenesdetaques.Gonalgairebéxiula:—Quinabellesa!L'homerepeteix:—Nohiéstota.Miri.Gonal i el tinent abaixen l’esguard fins a la galleda plena d’aigua. Al costat,
despullada,hihaunaninadegoma.—Sabenquèfeia?Labanyava.Lanoiaassenteix,satisfeta.—Labanyocadamatí.L'altrehomediu:—Nolipodemtreureresquetinguisentit.Laxicotas’inclina,esmigculivaalcostatdelagalleda,agafalaninadeterra.—Ésmoltneta.Éstannetaque,sinolabanyo,novolmamar…Undelshomesavançaunamà,lasubjectapelbraç.—Aixeca’t.Gonal,sensemoure’s,ordena:—Deixa-la!La noia ni sembla que s’hagi adonat que l’agafaven. Amb els dits de la mà
esquerraesdescordalabrusai,abansquehopuguinevitar,fasaltaral’aireunpitbruimenutihiatansaelsllavisvermellsdelanina.Desprésesquedamirantelsquatre
ebookelo.com-Página97
homes amb una expressió feliç que se li escampa per la cara jove i dolçamentovalada.
—Ésmolttipa.Peraixòlatinctangrassona…Gonalieltinentesconsultenambl’esguardmentreelsdoshomess’empassenla
saliva.Eltinentdiu:—Potserhofaveure,queésximple…Ellmouelcap.—No. Seria més bona comedianta que la meva germana, i ella és una
professional.—Torna amirar cap a la noia, sempre ajupida amb la nina entre elsbraços,ialeshores,bruscament,esgira—.Anem!
I,decidit,avançacaminoienllà,seguitperlaremordebotesdelsdoshomes.Eltinentseliposaalcostat.
—Nohemvingutperaquí…—Nohifares.Totselscaminsdeuenmenarabaix.Salten més graons, recorren un altre carrer de barraques, totes silencioses i
obstinadamentcloses,ienarribaralreplàtombencapaladreta,onelcamíésmésample. El pendent els obliga a precipitar el pas en direcció a les construccions desota,lesvoregencapaunsaltresgraonsquedesemboquenenunnovelllaberint,perons’orientencompodenalllargd’unaparetquecauapic.
Aleshoress’aturenensec.Sota,enunclotprofundidilatat,onencaraquedensenyalsdel’explotaciód’una
pedrera, ara abandonada, uns quants centenars de persones, homes i dones, s’hanreunit en una assemblea sense paraules. Un silenci feixuc i angoixósmunta de lamultitud, immòbil, distant imisteriosament amenaçadora tot i que només disposend’unaarma:elspunystancats.
Gonal, amb un estremiment, es tomba. I no cal que doni cap ordre, perquè elsaltrestres,unànimes,esgirendarrereseupercontinuardavallantlamuntanya,capalacamioneta.
ebookelo.com-Página98
10
LasenyoraIrisesdeslligaeldavantal,elpenjadarrerelaportadelacuina,s’allisalesfaldillesi,abansdesortir,recomanaalacriadeta:
—Inopiquiscapoliva,Carla.—No,senyora.—N’hihasispercap.—Sí,senyora.Travessa el corredor, entra al menjador, i, gairebé sense aturar-se, modifica la
disposició d’un vas, de l’ampolla del vi.Va fins a la finestra i la tanca.Aleshorestustaalaportadeladreta.
—SenyorSorl?—Sí…—Eldinarjaésataula.Tornaacreuarperdavantlafinestrais’adreçaalaportadel’altrecostat.—Orestes,Bern…Unaveujuvenilcontesta:—Endavant!Ellabadaunamicalaporta.—Eldinar…Perònoacaba.Elsullsseliquedenclavatseneldrapquehihaaterra,undrap
blanconelsdosestudiants,agenollats,acabendepintaralgunacosa.—Quèfan?Orestesallunyaelpinzelldeldrap,seseparaunamica,mentreelseucompanyes
fregalesmansambelmocadorques’hatretdelabutxaca.—Miri…Noquedabé?Iella,peuendinsipeuenforadeldormitori,llegeixlesgranslletresnegres:
ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA
Pinçaunamicalaboca,elsesguardal’unrerel’altre.—Ionpensenposar-ho,això?—Encaranohohemdecidit.Bernbromeja:—Potseralaportadelpis.—Se’nguardaranprou.Iaquestdrap,d’onl’hantret?—Perquè?—Nodeuenpashaveresquinçatuntrosdellençol…—SenyoraSelvia!Enshauriadeconèixermésbé.—Precisamentperquèelsconechodic.—Faunaltrepas, s’inclina, i tot seguit
exclama—:Peròsiéseldarreredelasevacamisablanca!Orestesdesplaçaunamicaelpotdepinturanegra.
ebookelo.com-Página99
—Jaeramoltvella.Benbédeviatenirdosotresanys.Peròella,despietada,recorda:—Selavacomprararafatresmesos.Mentreelseucompanyriu,ells’admira:—Voldir?—Jahohedit.Silisemblaqueaquestaéslamaneraderebentarelsdinersqueli
enviendecasaseva…AraésBernquidiu:—Alcapdavall,entéd’altres.Ellaselitomba:—Ivostè…Després, laCarlase lesveurànegrespernetejar-liaquestmocador.
Tenimlavabo,emsembla,isabó…Ellesmiraeldrap,lesmans,aragairebéencuriosit.—Se’nvafàcilment,aquestapintura.—Comquevostèsnohohanderentar…Iaquestpot,mésvalqueelduguinala
cuina.Novullqueesvessiitaquilesrajoles.Aixònoésuntallerdepintor.Orestess’incorpora,agafaelpot.Dret,encaratéunamiradapelcartell.—Haquedatbé,oi?PeròlasenyoraIrisretrocedeixcapalaporta.—Elquehauriendeferéstenirunamicamésdeconeixement…Apa,vinguina
dinar.Desprésesqueixaranqueésfred.Elsdosnoissurtenl’unrerel’altre,resignats.Peròellaencarafa:—Nose’lposialabutxaca,aquestmocador.Agafi’nunaltre.ElsenyorSorl,queacabad’asseure’sataula,desplegaeltovallóidiu:—Noespodenpasqueixar.Elstractacomunaveritablemare.Bern,totretrocedintcapaldormitori,mormola:—Moltpitjor.LasenyoraIris,dignailentacomsempre,segueixOrestesfinsalacuina.—Deixi’laquí,darrerelaporta.Desprésjaeldesaré.El xicot obeeix i fa l’ullet aCarla, la qual somriu d’amagat de la senyora Iris.
Quanesredreça,descobreixelplatd’amanida.—Ah,olives…!Enpicaunaamblapuntadelsdits.—Orestes!—Hefetalgunacosamalfeta?—Dequèemserveixdiralanoiaquenoagaficapolivasivostèlidónaelmal
exemple?Iamblesmansbrutes,encara…Ellselesmira.—Nogaire.—Vagi-se-lesarentar,vagi!
ebookelo.com-Página100
Licedeixelpas i,després, s’adreçaa l’armari,d’on treuunpotdevidre.Ambunacullerapetitapescaunaoliva, laposaalplatde l’amanida.Per a ellamateixa,comenta:
—Ja faigbédenodeixar-losentrarmaia lacuina…—Desaelpot i, abansdesortir,encaradiu—:Irecorda,Carla,quequanserveixislaplatanovullquefiquiselditadintre.Lesplatess’agafenpersota.
—Sí,senyora.—Nohiharesquefacitanlleigcomveureunaditadaalavoradelesplates.—Sí,senyora.Ellatornaaallisar-selafaldillais’allunyapelcorredor.Ambelpeu,rebutjacapa
un costat un trosde fang secque algúdeviaportar a les sabates i que s’haquedatsobre els rajols. Després desvia la mirada cap a Orestes, que acaba de sortir dellavabo.
—Sinihatinguttempsd’ensabonar-se!Ell,faceciosament,limostralesmans.—Miri,netescomeldiadelaprimeracomunió.—Sempreestàdebroma,vostè.Entrenalmenjador,onelsenyorSorlesperaamblaculleraalesmans.Bern,ja
assegut,organitzaganivetiforquillaenuncostat.La senyora Iris separa la cadira de la taula, s’instal·la, espera que Orestes es
col·loqui a l’altra banda i enfili una cama sobre l’altra, com té costum de fer.Aleshoresexplica:
—No els estranyi si avui el dinar és una mica magre. Les circumstàncies ensaconsellendeserprevisors.
Orestesdesplegaeltovalló,lainterromp:—Nosaltresrai.MentreGuilltreballialabotigadequeviures…Elladiusenzillament:—Janohitreballa.Totsalcenelcap,estranyats.—Desdequan?—Desd’aquestmatí.Opotsercaldriadirdesd’ahiralvespre.—Quèhapassat?ElsenyorSorlreflexiona:—Anitnovavenirasopariveigquearatampocnoésaquí…—Vanferirlasevapromesaiellvaabandonarlabotigaperanaral’hospital.Ara
tambéhiés.—Peròaixònovoldirquenotreballia…—ElsenyorLlasatelvadespatxar.Bern,querecordaelsseusllibresdetext,comunica:—Nohopotfer.Segonslalegislació…—Arasuposoqueespotferelqueesvulgui.
ebookelo.com-Página101
ElsenyorSorlbrandaelcapificalaculleraalasopa.Totselvanimitant.Orestespregunta:
—Però,perquèl’hadespatxat?Nomésperquèse’nvaanar?—Això diu. Aquest matí hi he parlat per telèfon. Més que res, està ressentit
perquè es va negar a dur un paquet a casa d’una clienta. El senyorLlasat ésmoltestricteambladisciplina.
Bernmigriu,labocaplenadesopa.—Comvostè,doncs!—Nosiguigraciós,Bern!PeròOrestesriu:—Tocada!Tocada!Elsaltresdoslifancoriellamateixanopotevitarunsomrísfragmentari.—Queensón,decriatures!Orestesaprova:—Aixím’agrada.Hauriadesomriureméssovint.—Nodiguiximpleries.S'inclina sobre el plat i els altres tambémengen, el senyorSorl amb el tovalló
lligatperdarrereelcoll.Passatunmoment,Bernpregunta:—Confioquenodeuhaverobertl’estanc,vostè…—Aixòniespregunta.—Comqueaquestmatíhasortital’horadecostuminohatornatfinstard…L'altreestorbaunamica,mormolat.—Bé…Orestesaclareix:—NosésisapsqueelsenyorSorltéunaamigueta…—Orestes,aixòsónbromesdemalgust!Elvells’hoprenmésfilosòficament:—Deixiestar,senyoraSelvia.Sónjovesi…—Ah,peròésquejoelvaigveuredebracetambunanoia,inofapasgairesdies!—Deviaserlamevaneboda.—Bufonaqueera,doncs!LasenyoraIriselsulla,sorpresa:—Nosabiaqueentinguéscap…—Sí,unafilladelamevacunyada…delmeugermà,vulldir.Jaésmort,ell.Berndecideix:—Undiaensl’hadepresentar…Laneboda,benentès.L'homeesmigexcusa:—Noensveiemgaire.Sempretémoltafeina,ella.—Ésartista?—Artista?No,perquè?Orestess’arronsad’espatlles.
ebookelo.com-Página102
—Troboqueenfeiacara.—No.Treballaen…enundespatxoficial.LasenyoraIrisdeixalaculleradinselplat,estombaunamicacapalcorredori,
discretament,crida:—Carla…Laveudelacriadetacontestaimmediatament:—Sí,senyora!I tot seguit surt de la cuina, fa una petita correguda cap almenjador. La dona
indica:—Japotsretirarelsplats.Orestess’eixugalabocaambunapuntadetovalló,alçal’esguardcapalanoia.—Iquindiafaremaquestespràctiquesd’anatomia?Lanoiariu,afalagadaiavergonyida,sensedeixarderecollirelsplats.Lasenyora
Iriss’interessa:—Quinespràctiques?IOrestes,ambtotanaturalitat,explica:—LaCarla,per totelqueespotveure, téunaanatomia força…perfecta.Aun
estudiantdemedicinasempreliconvédecompletarlasevaformaciópràctica…LasenyoraIrispinçalaboca,perònodiuresfinsquelanoiajahaabandonatel
menjadoramblasevacàrregadeplats.—Ja sé que vostè només pensa a bromejar. Però voldria que no oblidés que la
Carlaésunacriaturai…—Tésetzeanys,senyoraSelvia.—Alssetzeanyss’ésunacriatura.Orestesesgrunaunamicadepadelallescaquelihandeixatpropdelvas.—Sivostèhodiu…Peròsino recordomalament,vostènomés téquaranta-tres
anys.Sidescomptemelsvint-i-cincquearatéelseufillil’anyaproximatdurantelquallanaturalesavaanarfentelseufet…resultaqueesvacasaralsdisset.
ElsenyorSorlsomriu.—L’hanatrapada,senyoraSelvia.—Bé,sí,emvaigcasarmoltjove,nohopucnegar…—Peròcallai,mirantcapa
lafinestra,escolta—.Quèésaixò?Totsparenl’orella,atents.—Unatrompeta!—Itimbals!Bern,senseimmutar-se,diu:—Deuenserelssoldatsdelacaserna.—Desd’aquínosesentenlestrompetes.—Devegades,sí.Segonscombufaelvent.—Amblafinestratancada?ElsenyorSorls’aixeca,sensedeslligar-seeltovalló.
ebookelo.com-Página103
—Arasemblaquesesentmésaprop…Deuenhaversortitalcarrer.Jam’handitaquestmatíquecorriaelrumorqueelstraurien…
Orestesseparatambélacadira.—Lihodeuhaverditaquestanebodatanbufona.S'atansentotsdosalafinestra,mirenenfora.LasenyoraIrisdiu:—Sí,sesentmésaprop…Berns’aixecaalseutornigairebéensopegaambCarla,queentraambunaplata
onesbarregencigronsipatates.—Compte!Lanoiaexclama:—Sónelssoldats,oi?Iella iBernse’nvan tambécapa la finestra.LasenyoraIriselsmiraambuna
expressió resignada i seguidament, comambdesgana,deixael tovallóal costatdelplatiabandonatambélacadira.ElsenyorSorlesgira:
—Noesveures,encara,peròéssegurquevénen…Carlademana:—Obrim!Obrim!Ijaallargaunamàcapalalleva.PeròOresteslasubjectapelbraç.—Prudència,criatura!—Indicacapalsbalconsifinestresdel’altrabanda—.No
veusquenohaobertningú?Darreretotselsvidress’apinyenrostresencuriositsimòbilsi,capaladreta,hiha
unatribunaonduesnoiesfanpuntetes,mirantcarreravall.—Quanpassin,jaelsveurem.Emsemblamoltqueelssoldatst’agradenmassa,a
tu…LasenyoraIris,desdedarreredetot,pregunta:—Ésveritablementindispensablequecontinuïagafant-lapelbraç?Orestesesmiralamà,elbraçdelanoia,idesprésriu:—Indispensablepotserno.Agradable…Però enretira els dits. Ella s’aboca unamicamés cap al vidre, entre Bern i el
senyorSorl.LasenyoraIrisesdesplaçacapauncostat,accionaeljocdecortinetespertald’obrir-lesdeltot.
—Jasónaquí!—Quinterrabastall!Totss’aplanencontraelvidre, fanpuntetescomlesnoiesde l’altrabanda,però
aixíitotnoméspodendistingirunfragmentdecarrer.—Mireu!Dintreelseucampvisualelcaporaldegastadorsfalasevaaparició,idarrerees
poden veure dos timbalers que avancen amb el pas mesurat, les mans com duesmàquines autònomes que deixen caure alternativament els dos pals sobre la pelltibant.
—Duenfusells!
ebookelo.com-Página104
A quatre metres dels timbalers avancen els soldats amb l’uniforme blau, totsimpecables amb el fusell a l’espatlla i els botons i sivelles enlluernadors com unamigdiadadejuliol.Orestespregunta:
—Quepotserésunadesfilada,això?—No,unasimplemanifestaciódeforça.ElsenyorSorlassenteix:—Sí, volen impressionar la gent. Després, si no ens donem per al·ludits, els
llançaranalnostredamunt.—Com?—Comsigui.Podemveurecosesgrans,ushoasseguro…Orestess’inclinamés,unbraçnegligentsobrel’espatlladeCarla.Berndiu:—Les coses grans, potser les veuran ells.Vull dir enDomina i els seus. Si es
pensenquetenenlatropaalseucostat…ElsenyorSorlaclareix:—Mentrehitinguinelsoficials…OrestesespremunamicaméscontraCarla,laqualcontinuamirantelcarreramb
elsullsobertsdebatabat,ifa:—Empensariaquenil’oficialitatacabad’estarcontenta.SegonsdiuPau,elmeu
cosí,quearafaelservei…LasenyoraIris,desdel’altrecostat,adverteix:—Orestes,potserquedeixirespirarunamicalaCarla…Lanoiaestomba,sorpresa:—Ami?Però torna amirar tot seguit per la finestramentre el xicot famig pas enrere,
deixacaureelbraç;s’excusa:—Ésunafinestramassapetita,peratots…—Potmirardesdelasevahabitació.—Ésunconsol.Percert…—TocaBernpelcolze—.T’imaginesquincop,siara
deixàvemcaureelcartellenmigdelssoldats?ElsenyorSorlpregunta:—Quincartell?—Hempintattotundarreredecamisaamblaconsignadelmoment.Aquestanit
hopenjaremenunindretoaltre.Nohivolser,vostè?Però el senyor Sorl només branda el cap. Aleshores Carla, amb la veu més
excitadaquemai,diu:—Mireu!Totss’aboquenunamicamés,finsal’extremquelasenyoraIrisesqueixa:—Elvidre!Petarà…Ningúnoli’nfacas,totssegueixenàvidamentlabreucursadelsdossorgesque,
des de darrere de tot de la formació, s’han precipitat al refugi d’una porta oberta,
ebookelo.com-Página105
l’únicaconstruccióbaixadelcarrer,onhihaunmenutvestíbuld’entrada tallatperunaaltraporta,aquestadevidresglaçats.
ElsenyorSorlgairebétremolad’emoció.—Sielsoficialssen’adonen…Perònoacaba.Comtotselsaltres,segueixelmovimentdelssoldats,aratombats
capalavidrierainterior.Und’ellstéelbraçalçatinocostadecomprendrequepremeltimbrequehihaalmuntantdefusta;l’altre,inclinatendavant,semblaquevulguiespiarcapal’interiordelacasa.
LasenyoraIris,quemiradesdedarrere,diu:—S’hananataposarenmallloc.I,quanelsdosestudiantsesgiren,interrogatius,afegeix:—Hiviuunexsecretaridelcapdepoliciaquehihaviaabansdel’Ezra.Ésadir,
ara només hi viu la seva dona, perquè es van separar. No obremai a ningú, ella.Semblaqueésunapersonaambmoltesmaniesi,segonsdiuen,beu.
Orestesfa:—Doncssiesquedenal’entradaipassaalgunpolicia,oalgunoficial…TornaamirarpersobreelcapdeCarla.Elxicotqueintentavad’espiaratravés
dels vidres glaçats, ara s’ha tombat i, mentre el seu company continua amb el ditclavataltimbre,treutímidamentirecelosamentelcap,llambregaamuntiavall.Totd’una,retrocedeix,esgiracapalseuamic,elqualseparalamàdelbotó.Senseperdretemps,ajustenelsdosfullsdelaportaexterior.Berndiu:
—Deuenhavervistalgú.Totsesperen, tensos, integratsenl’aventuradelsdossorges.Gairebés’aguanten
larespiració.Ialeshoresveuenlapatrulla,trespoliciesuniformatsque,ambelfusellmetralladoralesmans,avancenperlavorera,l’unrerel’altre,benseparats.
ElsenyorSorlmormola:—Elsdescobriran?Els policies miren a banda i banda, desconfiats, examinant portes, finestres i
balcons.—No!Hohandittotsalhora,ialenensorollosament,comsis’acabessindetreureunpes
desobre.Lapatrullanohadonatsenyalsdelaméspetitavacil·lació, iara tots trespoliciesesvanallunyantcapal’altreextremdecarrer.
Laportadedavant,però,continuaajustada,i,perlabreuobertura,noéspossiblededistingirsialafiladonaemmanilladaelshaobert.Elscalesperarmoltaestona,potsercincminuts,abansdesorprendre lamàprudentqueapocapoceixamplaelbadall i la cara que, aleshores, espia de nou, més tímida que de primer. Orestesretrocedeixunamica,diu:
—Caldriaferalgunacosa.PeròelsenyorSorlopina:—Prouques’espavilaran!D’entrades,noenfalten.
ebookelo.com-Página106
—Totessóntancades.LasenyoraIris,ambsimplicitat,decideix:—Elsvaigabuscar.Totsobrenlaboca.NomésOrestesexclama:—Vostè?Unaguardianadel’ordre…—Nopasd’aquestordre.Is’allunyacapalaporta.Peròelxicotcorrealseudarrere,liinterceptaelpas.—Hianiréjo.Potserperillós.—No.Sinoméshauréd’obrirlaportaiindicar-losquevinguin!—Aixíitot…Ellaesresignaamitges:—Acompanyi’m,sivol.ElsenyorSorls’escuralagargamella,faunpascapalataula.—Vol dir que no es precipiten? Se m’ha acudit que podrien ser dos agents
provocadors.Mainosesap…—Dossoldats?—Calsermoltprudent.LasenyoraIrissemblaquetitubegi,peròOrestesseligira:—Noveuqueésridícul?Elsagentsprovocadorsmainovesteixend’uniforme.Ellanomésdiu:—Anem.Orestesobrelaportadelpis,licedeixelpas,peròabansd’ajustarencarapoden
sentirelsenyorSorlqueremuga:—Sipassaalgunacosa,nodiguindesprésquenoelsheadvertit…Elxicots’arronsad’espatlles,comenta:—Noespotservell,perquèacabemconfonentlaprudènciaambl’egoisme.I saltadarrere ladona, laqual s’allunya silenciosament escales avall, lleugera i
estranyamentjuvenil.No s’aturen fins a l’entrada, tres pisos més avall. Des de darrere la porta
llambreguencapalcarrer,capal’entradafrontera,peròelsdossoldatshantornataajustar.Ellficalaclaualpany,lafagirar.
—Deuenestarespantats,pobresnois…—Sinoobren,noelspodremfersenyals.Esperen,senseperdredevistalaporta,peròpassenelsminutsi,totilluratenció,
nopodensorprendrecapcara,capmà.Orestesinsinua:—Potsersen’hananat.—Adaltencaradeuenmirarperlafinestra.Enshohauriendit.—Volquem’hiarribi,doncs?—No.Continuen esperant, encarats amb una porta tancada i amb un carrer desert, de
festafúnebre.Desprésellaentreobrel’enreixat,esmunyelcospelbadalliordena:
ebookelo.com-Página107
—Noesmoguid’aquí.Espiaamuntiavall,alçaelsullscapalsbalconsifinestresdel’altrabanda,però
arajasemblaquetothoms’haretirat.Orestescomença:—Novaldriamés…Peròelladiu:—Tornodeseguida.I, corrent, travessa el carrer, i, un cop a l’altra banda, sense aturar-se, projecta
totesduesmansendavant,empenylaportaquecedeix.Ialeshoressíques’atura.A l’altra banda no hi ha cap soldat. La porta interior, en canvi, és oberta; i el
vidre,trencat.Indecisa,penetracapal silencidelpisdesconegut, avançaperuncorredorclar,
il·luminatpel raigdeclarorque, senseobstacles, s’escampadesdelbalcó, ample ivergedecortines,quedónaalpatiinterior.
Aleshores es torna a aturar, perquè ha sorprès una breu remor seguida d’unesparaules.S’orientatotseguitcapalmenjador,onhihaunaaltraporta,oberta.
Els dos soldats, d’esquena, s’inclinen sobre la vella que, amb tota la robadesordenada, sembla respirar feixugament, inconscient, en l’ample llitmatrimonial.Und’ellstéunaampollaalamà,lamira;l’altre,ambdelicadesa,colpejalesgaltesdeladona,fa:
—Tia,tia!Eldel’ampolladiu:—Sel’habegudatota.Ésinútilquelacridis,noesdespertaràfinsdemà.LasenyoraIrisretrocedeixlentament,sensefersoroll,i,pelpassadísonesvessa
lallum,tornacapalaporta,l’ajustadarrereseu.Desdel’altrabanda,migabocadaal llindardelacasa,lacarad’Orestesl’espia
ambànsia.Liadreçaunsomrísnerviósidesprés,sensenirecordar-sedemiraramuntiavall,traspassaràpida,ambtotdesaltets.
Elll’acullambunapregunta:—Què?Elshanobert,oi?—Sí;und’ellseraunnebot.Orestesallargalamàcapalpany,peròlasenyoraIrisliaturaelgest.—No…Benmiratésestúpid,aixòdetenirlesportestancades.Orestesaprovai,obedient,lilliuralaclau.
ebookelo.com-Página108
11
Enveureeltramviaquetombaperdavantdelmercat,San,finsaleshoresassegutalgraósuperiordelsdosquemenenalcinema,aratancat,s’incorporaiavançafinsalavorera,ons’aturaarrand’unpal.
El vehicle, buit i amb un gran rètol que diu «complet» a la part davantera,s’atansa disparat i, unmoment, fins i tot sembla que es disposi a passar de llarg.Desprésfrenaambestridència, laportas’obreambunespetec ielconductor,sensemoure’sdelloc,crida:
—Vaigalacotxera.—Nohifares.Muntaàgilmentimiracapalfons,onelcobradorsemblaendormiscat.Aleshores
tornaagirar-secapalconductor,elqualacabad’engegardenou.—Pelqueesveu,notensgairesclients.—Tudiràs!—Acabeuelserveioseushaespatllatelfòtil?L'altreacceleraviaamunt,onnoméshihacotxesaturatsiunvehicledelapolicia
entorndelqualfumentresagents.—Pleguem.—Dónauncopd’ullcapalabandaposterior,indicaelcobrador—.
Aquest i jo ja havíem d’haver estat rellevats fa una hora. Hem fet una altra voltasencera,ires!—Obreelvidredavanter,escupforaitornaatancar—.Emsemblaquejaésl’únictramviaquecircula.Durantlamitjahoradarrera,non’hemvistcapmés.
Sanmiraalseudavant,estreulagorrallardosa.—Sí, jaho sé.Potser ja feia tresquartsquem’esperava.Unamicamés ime’n
tornoacasa.L'altremormola:—Somunscarallots.Tothomhaplegat.Elltornaaposar-selagorra.—Ami,ningúnom’hadonatcapordre.—Potsesperar-laassegut,sivols.—Indicaadretaiesquerra,capalsestabliments
tancats—. Tampoc no els l’han donada a aquests, i ja veus… Quan pleguemnosaltres, això semblarà un cementiri. —El costum l’obliga a vigilar la corba, aescurçarunamicalamarxa—.Onvas,tu?
—EsticdeguardaviesalacantonadadeProve-Pass.—Nohipassarem.—Peròhipasseuaprop.Jafaunquartquehauriad’haverrellevat.—Aqui?—EnCletxa.—Comsi emdiguessisLlúcia!Vulldirquenohi trobaràsningú.Desd’aquest
matíque,aral’unaral’altre,totsvantocanteldos.Finsitotelsvigilantsdeparada!
ebookelo.com-Página109
I, d’inspector, no recordohaver-nevist capdes de fa hores.Simolt convé, ni a lacotxeranohihaningú.Estariabéquehaguéssimtancat…
—Quèfaries?—Deixarelmaleïtfòtilalcarrer,ves!—Esrepenjaendavant,comenta—:Permi,
elpodencremar.Elldiu:—Sinotroboningú,me’ntorno.—Jo,detu,janom’hiarribaria.—Home,janofaltagaire,ara.Itampocnovullque,segonscomvaginlescoses,
despréssiguidit…Tincdonaiquitxalla,jo!—Totstenimdonaiquitxalla.Peraixòmateix…Calla en sec i frena amb tanta brusquedat que la inèrcia els projecta contra el
vidre,onrepengenlesmans.—Quèfa,aquestbèstia?Elcobrador,ques’hadespertat,pregunta:—Quèconypassa?L'altrebraceja,dónagranscopsdetalóalacampaneta.—Aquest animal que se m’atura aquí, a la cantonada, perquè em trenqui els
morros!Continuapicantdesesperadament,lacaracongestionadaperl’enrabiada.Sandiu:—Emsemblaquel’hanabandonat…El cobrador, que ha recorregut tot el passadís, mira per damunt de les seves
espatlles.—Aveure,deixa’mbaixar…Laportapeta i l’homesaltaalcarrer,ambSanalseudarrere.Totsdosavancen
cap al vehicle i, amb lamirada, van examinant l’interior buit, fins a la portella dedavant,obertadebatabat.
—Quinaconya!—Desegurquehohanfetambintenció.L'altrecrida,totfentunpasenrere:—Joas,japotsbaixar!Elviatges’acabaaquí.Elconductorobeeixllestament,sensefer-sepregar.—Nohihaningú?Elcobradorfaungestamblesmans.—Jahoveus…—Maleïtsia!Quècarallfem,ara?—Quèvolsfer?Res.Peròl’homecrida:—Això ésd’inconscients!Una cosa és plegar i anar-se’n a casa i l’altra deixar
aquestaferramentaalmigdelpas,perquèalgúestrenquilanoudelcoll.
ebookelo.com-Página110
Retrocedeixcapalseuvehicle,s’enfilaalaplataformaiSanielcobrador,desdelcarrer, observen les seves maniobres. L’home engega lentament, atansant-se altramviaabandonat,contraelquals’aturaambtotaprecisió.Totseguitordena:
—Tu,pujadavanti…Peròl’altrenoeldeixaacabar:—Quèvolsfer?Empènyer-lo?—Ésclar.—Nocomptisambmi,doncs.Encararecordoelquevapassarquananavaamb
l’Arbe,elqueesvamorir…—Peròavuiésdiferent,nohihacirculació.—Nohifares.Sanproposa:—Elpodriaportarjo.Totsdosse’lmiren,l’undesdelseucostat,l’altredesdelaplataforma,abocat.—Tu?Quepotsersapsconduir?—Sí.Envaigaprendre,peròdesprésvandescobrirqueteniaelcormalalt…Elconductor,enllocd’agrair-lilainiciativa,s’indigna:—Hopodieshaverdit primer, també!Aquest i joperdent el temps i tu…Apa,
puja!Cony,javoldriaseracasa!Ellposaelpeual’estrep,peròl’altreencarafa:—Recordad’aturar-tealacantonadadeCió,perquèelcanviautomàticdelesvies
nofunciona.Elcobradordiu:—Jamen’encarregaréjo.—Is’enfilaalseucostat—.Aveurecomhofaràs…San, sense replicar, se situa darrere la caixa de comandament, estableix el
contacte,elmotorrondinai,després,quanmoulapalanca,eltramvia,ambunapetitasotragada,començaaavançar.L’altreaprova:
—Vabé.—Esticsegurquehauriaestatunbonconductor.Però…Arronsalesespatllesil’altrepregunta:—Quèhitens,alcor?—Ésunacosadelavàlvula.Nohosé…Amés,eltincmassagros.Elvehiclepujasensepressapelpendent,escurçaencaralamarxaenatansar-sea
lescantonades,passadellargperdavantdelsindicadorsdeparada,perquèenllocnoesperaningú.
—Tambél’hitincjo,peròmainom’haamoïnatgens.Ellno replica,miraadreta i esquerra,vigilantun trànsit inexistent.Ara i adés,
darrereelsvidresdelsbalcons,sorprènpresènciessubmergidesenl’ombra,miradesreprovadoresqueelsegueixencarreramunt.
—Quèvolen,aquests?
ebookelo.com-Página111
Treshomes,d’uniforme,hansorgitdelrefugid’ungaratge,obert,iund’ellsalçaunamà.Elcobradordiu:
—Not’aturis;noésparada.Peròell,indecís,jahaalentitlamarxa.—Miraqueetsidiota!—Esprecipitacapalaporta,crida—:Anemaretir!Undelshomes jas’haenfilatalmarxapeuielsaltresdos l’imiten, totsambles
caresfosquessotalagorraiamblesarmespenjadesalacintura.Sanacabad’aturarelvehicle.L’oficialdiu:
—Perquè?Aneuavariats,potser?—Hemacabatelservei.Els tres homes se’l miren amb una expressió gairebé ferotge. El més vell es
queixa:—Quinservei?Famitjahoraquenohapassatcaptramviaiaravosaltressortiu
queheuacabatelservei!—EsgiraaSan—.Enmarxa,conductor.Elxicotexplica:—Nopucportarpassatgers.Enrealitatnosócconductor,jo.Esbengiracapalsuniformatsielsmostralagorraon,enlletresvermelles,espot
llegirlanaturalesadelessevesfuncions.L’oficialreflexiona:—Nohifares.Lacompanyiausdeuhaverrequisat…Elldenegaambelcap.—Aquesttramviaeraalmigdelcarrer,iperquènofesnosa…El fa callar el dringament de la campaneta de l’altre vehicle, on el conductor,
arribatalseudarrere,s’impacienta.Elcobradorcrida:—Jaengeguem,home!Elldiu:—Demaneraque,sinoelsfares,elsagrairéquebaixin.Peròl’oficialquesembladurelcomandamenttalonejacontral’empostissat.—Resd’això.Enscalanaralaplaçad’Adràinopodemperdreméstemps.Sino
esteurequisat,usrequisemaranosaltres.Som-hi!—Però…L'oficialmésjoveliposalamàal'espatlla.—Nohoheusentit?—Bé…Jonoemfaigresponsable…—Engegueu!Obeeixambdesgana.Elmateixoficialindica:—Inousatureufinsalaplaça.Després tots tres s’endinsenpelvehicle,ons’asseuen.Elcobradorelsullaamb
desconfiança,esmigrepenjacontralabarraqueprotegeixelmotor.—Jat’hodeia,quepassessisde llarg!Noséaquè treucapaixòd’aturar-seper
dir-losdesprésquebaixin.—Heestatuncarallot,jahosé.
ebookelo.com-Página112
—Arahauràsdeferunaaltravolta…—Podemdesaralacotxeradelpasseig.—Podràsdesar,deusvolerdir!Jobaixoaquí.—Esredreçais’atansaalaporta—.
Obre.Nocalqueaturis,afluixanomésunamica.Ellesqueixa:—Noésdeboncompany,això.—Companysdequè?Situetfotsenembolics,noséquinaculpahitinc,jo.Sense replicar,Sanobre laporta i el cobradorbaixa fins almarxapeu.Darrere,
unaveumossega:—Onuspenseuqueaneu,vós?L'oficialelmiradesdedalt,erecte,gairebéencarcarat.L’homeexplica:—Noéselmeutramvia,aquest.Jovaigambeldedarrere.—Nopasara.Pugeu!Elcobradors’indigna:—Cony,això jaésmassa!Hefetelmeuservei iencaraunahoradepropina…
Ningúnopotdemanar-memés.I s’inclina cap a fora, disposat a saltar. Però l’altremig desembeina una de les
duespistolesqueduualcinyell:—Noacostumoarepetirlesmevesordres!Elcobrador faungestdescoratjat, s’enfiladenoua laplataforma i,després,es
despenjalacarteradel’espatllai,ambràbia,lallançaentreelmotorilaparetlateraldelacaixa.
—Fotre…!L'oficial torna a embeinar la pistola i, sense afegir paraula, es reuneix amb els
seuscompanys.Elcobrador,decaraaSan,mastega:—Queensón,devalents! Inomésserveixenperaemprenyar…Vesperquèel
volen,ara,untramvia?Comsinotinguessincotxes!—Noendeuentenir.—No?Quepotsernoelshasvistpassarmai, totsbenescarxofats,ambl’esclau
davant,dretcomunpal?—Gargalleja,disgustat—.Ganesdetocar-te lapera!—Estomba, mira cap al final del vehicle, i més enllà—. S’ha salvat d’una i bona, enJoas…Ésunllepat!
—EnJoas?—Sí,elcompany.D’aquíacincminutsalacotxera,iapa,capacaseta!—Tambénosaltres.Ésadir,tu,perquèjohed’anararellevar.L'altretornaaescopir,se’lmiradecostat.—Etsimbèciloquè?Perònoesperaresposta,sinóqueambunaesgarrapadareculllacarteradeterrai
s’allunyacapal’interiordelcotxe,ons’asseutanllunycompotdelsoficials.San, sense minvar la marxa, perquè la visibilitat és bona, travessa la Gran
Avinguda,onpalmeresipinsalternenamicalment,ellesunamicagrogues,envellides
ebookelo.com-Página113
perl’hivern;elspins,rectes,alts,fregant,enlallunyania,elcelgrisonelsnúvolsespersegueixenperarapacíficament.
Dos cotxes circulen per la part alta del carrer, un d’ells amb l’estrella de lapolicia,l’altraambunesgranslletresdibuixadesalparabrisa:METGE.Unapatrulladecinchomes,acavall,s’escalonaalllargdecinctravessies,immòbilial’aguait.
Després, el carrer tornaaquedar-sebuit, comun riu senseaigua, amb lesaltesribes,desd’onlaciutatvivaassisteixalfer-sedelahistòria,confiada.
Elvehicleavançasorollósi,araiadés,eltròleiespurneja.—Nopodeucórrermés?L'oficialmésjoves'haaixecat,encaranerviós.Sanestomba.—Empensoqueno.Peròjanofaltagaire,ara.El tramvia agafa la corba del passeig deDalt, xiscla per les vies, i l’oficial és
projectatcontraelstresferros,horitzontals,queprotegeixenelsvidres.Quanesredreçasemblairat,peròaleshoresesficalamàalabutxaca,entreuuna
cigarrerad’argentil’obreambunmenutespetecmentreesquedamirantlavellaquehasortitdelacantonadaielsfasenyals.
—Nousatureu!Elvehicletombaencaraienfilaeldarrerpendent,ininterromput,quemenaalpeu
del barri alt.L’oficial encén la cigarreta, expel·leix el fumcontra la nucadeSan idesprés,capadins,indicaalsseuscompanys:
—Gairebéjahisom.Unbrogitconfús,iencarallunyà,sesobreposaalaremordeltramvia,iSanmira
adretaiesquerra,enfonsal’esguardenelscarrerslaterals.Pregunta:—Nosentiu?—Què?Elcobradorhaabandonatelseuseientiara,encuriosit,tornacapalaplataforma.
Tambéelldiu:—Quèés,aquestsoroll?—Sembladevidres…Elsaltresoficials,incorporats,s’estirenlesguerreres.Elmésjovediu:—Atureu-vosal’entradadelaplaça.San es prepara, alenteix la velocitat, però després gairebé s’oblida de frenar:
darrerelacantonada,enobrir-seelventalldelaplaça,potsorprendreunesdotzenesdesoldatsque,amblesculates,colpegenbrutalmentlesportesdelescases.Acíiallà,darrereelsenreixats,esdespengen,escandalosos,totdegransfragmentsdevidre.
—Pareu!Aconsegueixdedominarelvehicle,elquals’atura jabenentrada laplaça.Dos
sergents,finsaleshoresdretsalcostatd’unparterre,araavancenràpidament.L’oficialmésvellordena:
—Obriu!
ebookelo.com-Página114
Davallagairebéambmajestat,ambelsaltresdosafrecdetalons.Elssergents,atresmetres,saludenencarcarats.L’oficialpregunta:
—Dirigeixlesoperacionsdelsectornord.—Bé.Elcobrador,al’orelladeSan,xiuxiueja:—Quinssalvatges!L'oficialtornaaparlar:—Vehicles?—Dos.—Ésinsuficient.Retindremeltramvia.—Handesertattresxofers.L'oficialrectifica:—Quatre,ambelnostre.—Ambungest,indicacapaltramvia—.SergentNolis,
faci’scàrrecdelvehicleid’aquestsdoshomes.Elcobradoresprecipitaendavant,allargalamà.—Ques’hopensin!Amb l’altra mà, brutalment, acciona la palanca, i els dos moviments se
sincronitzen:laportaestancaieltramviaengegaambungemec.—Quèfas?—Surtd’aquí!Els cinc homes, a l’altra bandadels vidres que sembla que els decapitin, s’han
tombata l’uníson,obren lesboques,parlenalhora,però la remordel tramviaofegalesparaulesirades.Sanpregunta:
—T’hastornatboig?—Queda’ttu,sivols!ElvehicleaugmentalavelocitatiSan,queesgira,veuelscinchomesquecorren
ambelsbraçosalçats.Després, l’oficialmésjoveestreulapistolai,senseapuntar,dispararepetidament.
—Aterra!Sanielcobradors’ajupencontralaprotecciódelesparets,mentreeltramvia,ja
disparat, es precipita pendent amunt. Un vidre salta, i tots dos, automàticament,encongeixenencaraelcap.Elcobradormastega:
—Perquèdesprésdiguinquesónintrencables!Els oficials continuen disparant i una bala, afuada, penetra per una obertura
posteriorsenseesbocinarres,travessaelvehicledecapacapiespetegacontral’acerdelmotor.Sanesqueixa:
—Ensperseguiran!El cobrador respira sorollosament i, després, quan ja enfoquen la corba on
s’eixampla el carrer, es va incorporant. Els altres han deixat de disparar. Sanpregunta:
—Iara,què?
ebookelo.com-Página115
Peròl’altrenomésdiu:—Sónunsdesgraciats!Perquèelsxofershantocateldos, janopodenservir-se
delscotxes…Esveuques’embrutarienlesmans,sitocavenelvolant!—Nodeuensaberconduir.—Aixòéselquevulldir,tòtil!Quenis’hanpreslamolèstiad’aprendre’n…—I
totseguit,ambuncanvideveu,afegeix—:Apa,posa’taquídarrere.Aniremfinsalaplaçadel’Esglésiai,allí,t’atures.
—Idesprés?—Tu,feselquevulguis.Sietvolsesperar…—Perquèemfacinelpaquet?No,gràcies!Escol·locadarrereelmotor,sensetocar-lo.L’altrediu:—Elproblemaseràcomarribaracasa.Onvius,tu?—AlpassatgeVilat.Elcobradorfapetarlallengua.—Jotambévisclluny,aCaines.L’interessantseriatrobarunllocobert,uncafè…
Aleshorespodríemesperarqueesfesfosc.—Non’hihacap.Totéstancat.L'altre,ambelpalmell,esdónauncopalfront.—Calla,jahosé!Hihaunacasa,peraquídalt…—Unbordell?—Sí.Nohiheestatmai,peròséonés.Quèetsembla?—Hopodemprovar.Eltramviatombacapalaplaçadel’Església,solitàriacomunmasrobat, iSan
alenteixlamarxa.—Prepara’tasaltar.Deixaréeltramviaenmarxa,apocavelocitat.L'altreaprova:—Ésunabonaidea.Així,sienspersegueixen,nosabranonhembaixat.Sanalenteixmés,abandonaelmotori,amblamàallargada,obrelaporta.—Apa,salta.El cobrador baixa al marxapeu, s’inclina com si anés a prendre una mica
d’impuls,ialeshoresSanelveuferunspassosprecipitatsperlavoreraqueelvehiclefrega. Es mig penja al seu torn, projecta el cos enèrgicament endavant, el llançaenrere i, tot seguit, l’empedrat retruca contra els seus peus. Es queda mirant eltramviaque,sol,prossegueixplaçaenllàiesdesviacapalpasseigdel’esquerra.
—Mentreningúnoprenguimal…—Difícilhoveig.Au,correm!Elprecedeixcapaundelsdoscarreronsque,sotalaplaça,esperdenentrealtres
viesencaramésestretes,entortolligadesigairebélaberíntiques.Sancomenta:—Potsersíquem’hauriavalgutmésnosortirdecasaicreurelaCara…—Latevadona?
ebookelo.com-Página116
—Unarellogadaquetenim.Sim’haguéspensatqueacabarialatardaenunacasadebarrets…
—Encara no hi som. I, al capdavall, llocs pitjors hi ha.—Riu per sota el nas,gambaunamicamésdepressa—.Diuenqueésmésaviatcara.
—Tantmefa.Tampocnohemd’anarambcap…Etscasat,tu?—Persegonavegada.—Tombalacantonadai,amblamà,assenyalacapalfons
delcarreró,onunxalettrencalarasant—.Ésaquestatorre.—Tébonaspecte.Simoltconvé,niensdeixenentrar.—Perquè?Perquèanemambaquestuniforme?—Ésclar.Esveuaprimercopd’ullquenosomgentdediners.L'altrefasorollarlacarteraqueduupenjadaal'espatlla.—Quihohadit?Nosents…?—Riu,totmirantelseucompany—.Avuisíqueno
calliquidar.Travessacapal’altrecostatdecarreróiSan,darrereseu,reflexiona:—Siladonasabiaonm’heficat,emtreiadecasa.—Nocalquefacisres.Te’npotssortirambunparelldecopes.S'aturadavantlatorreta,silenciosacomtotelbarri,iallargalamàcapaltimbre,
quetotseguitfadringarunacampanapisendins.PeròaleshoresSanelsubjectapelbraçambungestgairebéconvulsiu.Elcobradorelllambrega.
—Quèpassa?Novols…Peròsegueixladirecciódelasevamiradaicalla,perquèdellaberintdecarrerons
hasortitunapatrulladequatrehomesqueavancenempedratavall.Mormola:—Fotudasort…!Laportadelatorres’obreiunadona,moltvistosatotielsseuscinquantaanys
quenopotamagar,elsmiraseverament.Almateixtemps,elcapdelapatrullaallargaelpas.
—Ei,vosaltres!Ellspassegenlamiradadelpoliciaaladona.Ialeshoress’adonenqueella,enun
tresinores,haconvertitlasevaexpressióseveraenunsomrísacollidor.—Oh,entreu,entreu!Però el cap de la patrulla, escortat pels seus homes, ja s’atura a tocar d’ells,
interroga:—Quèhifeu,aquí?Tots dos tenen un lleu arronsament d’espatlles i repliquen només amb una
ganyotaavergonyida.Ladonadiu:—Quèlisemblaquehipodenfer,brigada?Peròelpoliciatornaaadreçar-sealsdoshomes:—Quenoesteudeservei?Elcobradorexplica:—L’hemacabatjafaunaestona,desprésd’unsuplementd’unahora.Elbrigadaavançalamà.
ebookelo.com-Página117
—Aveureelfulldeservei?L'altrebutxaqueja.L’hiallarga.—Ivós?Sanbalbuceja:—Jo…éselmeudialliure…Ladona,desdelllindar,urgeix:—Apa,entreu,queaquífafred.—Ialbrigada—:Potsertambéalsvostreshomes
elsagradariad’entonar-seunamica,abansdeseguir.L'altrealçalamà.—Notandepressa.—Retornaelfullalcobrador,s’adreçaaSan—.Vóshaureu
devenirambnosaltres.—Jo…Ladonafaunpascapenfora.—Peròbrigada!Sisóndosclients,elsconecbé…—Desdequan?—Desdefaanys.Nouselspodeuenduraixí…Caram,voleuquetothomfacila
sevavidadecostumiquanalgú,comnosaltres,treballacomsinopassésres,veniuise’nsemporteuelsclients!
—Encaranoenshemendutningú.—Elsmolesteu,doncs,iaixòdescoratja.Sielquehauríeudefer,precisament,és
protegir tots els qui continuem amb l’establiment obert, sense deixar-nosimpressionarperquatrecapscalents!
L'altrearrugaelfront,cellajunt.—Peròaquesthomenoestàenregla.Ladonariu:—Què voleu? Que cada vegada que li toca festa, un cop cada setmana, la
companyialifaciuncertificat?Elbrigadasemblavacil·lar,mirallargamentlacaradeSan.Elcobradordiu:—Siconvéihadeservird’algunacosa,tambéjoresponcd’ell.Ladonaesfapersuasiva:—Apa,brigada,nosiguidolentitotslihoagrairem.Avostèialsseushomes.—Bé…Es mira vagament els seus subordinats, però la dona, amb un altre somrís,
procedeixcomsiladecisiójafoscosafeta:—Entrin,també.Encaraquenoméssiguiabeureunacopa…Ellbrandaelcap,méstractable.—Nopodem,ara.Estemdeservei.—Doncsjahosaben,quanvulguin.Elbrigadaagraeix,tornaamirar-seelshomesi,ambuncopdecap,ordena:—Continuem.
ebookelo.com-Página118
Saludaamblamà,senseparaules,iladonaielsdostramviairesesquedenencaraal llindar del xalet, amb els ulls fits en les esquenes que s’allunyen. San respirafeixugament.
—Gràcies,senyora.Sensevostè…Ellatornaaposarunrostresever,elsexaminadecapapeus.—Nom’agraïures.Totssomalamateixabanda,ara.Apa,entreuabansqueno
passiunaaltrapatrulla.ElscedeixelpasiSanielcobradorpenetrenenunvestíbulluxosamentencatifati
amb lesparetspintadesd’uncolorverdpàl·lid.Ella tanca laporta, indica cap a lapesadacortinaquepenjaal’entradadelcorredor.
—Veniu…—S’atura de nou i, més severa encara, afegeix—: Això sí, no uspenseuqueusdeixitocarcapnoia,avui.Comtothom,hantancat.
San,ambelcap,assenteixalegrement.
ebookelo.com-Página119
12
—JotelefonariaaenBatxera…Dolçaestombacapalasevamarei,ambundeixd’impaciència,fa:—QuantesvegadeslihederepetirquenovullquelidiguiBatxera?EsdiuBlasi,
Blasi!—Jo,alteupare,sempreliheditPuxal…—I què? És un mal costum, de tota manera. Als de la família, se’ls ha
d’anomenarpelnomdepila.Ladonas’atansaunamicamésalradiadorelèctric.—Encaranohoés,ell.—Hoseràaviat.VullquelidiguiBlasi.—Està bé, no t’enfadis per tan poca cosa. Et preguntava per què no li
telefonaves…Ellas’asseu,obresorollosamentelcalaix,d’ontreuunesmenudespinces.—Mésvalquecalli!Encaraemfariaperdrelapaciència…—S’inclinaendavant,
esmiralacaraquelimostral’espillbenil·luminat—.Benmirat,quèhipotfer?Dir-hoaenDomina?—Faungestdespectiuambelcap,tornaacontemplar-se—.Proufeinadeutenir,pobrehome!
—Peròt’hanesbotzatlaporta…—Lamevaiduesdotzenesmés.—Elshopodieshaverdit,quefestejavesambundelsxofersdelJutge.Potser…—Calli, mare, calli! —Alça la mà que aguanta les pinces i, amb molta cura,
començaadepilar-selescelles—.Inoesquediaquímirant-mecomsihaguéspassatunatragèdia.Notéresafer?
—Semprehihacosesafer.—Faci-les,doncs.Peròladonaencaradiu:—Iara,aquestanit,hauremdedormirambaixòobert…Dolçadeixalespincessobrelalleixademarbre.—Quedalaportadevidres,oi?Noes torniaqueixar,perquèd’altreshanrebut
més.—Enshanrebentatelpany…Ellatornaarecollirlespincesambungransospir.—Moltbé;jaquenopotcallar,vagiparlant.—Ésclar,aratuetdesfoguesambmi.—Ésquenosesapacabarres,vostè!Esticamoïnada,sí,peròraódemésperno
insistir.S'estiraunpèl llarg igruixut,se’lmira, totasorpresa.Desprésdilataelsbadius,
ensumaduesotresvegades,ràpida.
ebookelo.com-Página120
—Téalgunacosaalfoc?Sesentolordecremat.—No…—Peròtotseguitesprecipitaambunaexclamació—.Laplanxa!—Vagibadant,doncs!La dona desapareix darrere la cortina florejada que mena a l’estada interior i
Dolças’arrencaunaltrepèlambunabreuestiradaenèrgica, seca.Aleshores, sensedeixarlespinces,s’aixeca,s’inclinasobreelradiadormòbili,subjectantpelpeu,eltraslladamésapropdelacadira.
Torna a asseure’s i reprèn la seva delicada feina. La cara es contreu unamica,ambelsmúsculstensos.Lamare,desdelpasdelaportainterior,diu:
—Noméss’harostitunmocador.Ellaniestomba;lamiradesdel’espill.—Hatornatadeixarlaplanxaencesa?—Sí.—Doncsaveuresiseli’ncremaunaltre.Avostèsemprelipassacomaaquell
operariqueesvatallarundit.—Quinoperari?—Unmecànic.Esvatallarunditamblamàquinaquemanejavaidesprés,quan
ensenyavaal’amocoms’hohaviafet,se’nvatallarunaltre.Ladonaalteral’expressióblanadelacara,remuga:—Sempreestàsd’humor,tu.—Sí,jaesveu!Vagiaplanxar.—NohadevenirenBat…vulldirenBlasi…Nohadevenir,avui?—Nohosé.Sive,jaelveurem.Ésaltimassís,se’lsolveure…—Quincaràcter,noia!Es retira de nou, mormolant. Dolça, sola, repeteix molt baixet, observant el
movimentdelsseusllavisal’espill:—Ésaltimassís,ampled’espatllesifinsitotunamicasalvatge…Esgiracapa laporta,onlacadiraquesubjectaelpanyrebentatesbellugauna
mica,totiquel’habentravada.Algú,desdefora,empenylleugeramentdesprés,ambmés força. Dolça observa el petit balanceig de la vidriera, però no es mou de lacadira.
Uns artells, aleshores, tusten amb discreció, i una veu coneguda cridacontingudament:
—Dolça,Dolça…Ellafarelliscarlacadirapelpis,s’aixeca.Laveuinsisteix:—Dolça…Sócjo,l’Elvi.La noia desapuntala la cadira, la subjecta ambunamà i, amb l’altra, bada una
micalavidriera.Elvipenetraalaperruqueriaambunapetitacorreguda.—T’heduteldiari.Dolçatornaaapuntalarlacadira,sen’asseguraforcejantunamicalaporta.—Quèdiu?
ebookelo.com-Página121
—Res.Peròhepensatquenoeldevieshaverpogutcomprar.EnCarlodiuquenose’ls poden treure de sobre perquè no es presenta cap repartidor. En tenen elmagatzemabarrotat…Té.
—Sinodiures,nom’interessa.—Peròl’agafa,eldesplega,dónauncopd’ullalstitulars i tomba pàgina—. Que són fastigosos! —Gira un altre full, hi passejal’esguardidesprés,despectiva,diu—:Miraquetambécalunestómac,avui,peraferdeperiodista!
L'altraesmolesta:—Dona, està bé! El mateix estómac que per a fer de xofer d’en Domina, em
sembla.Dolçaplegaeldiari,eltornaaladona.—M’hohebenguanyat.Perdona,eh?Aixòm’ensenyaràanollançarlaprimera
pedra.Eltodel’altracanvia,esfaconciliador:—Jasapsqueperaviures’handefermoltspapers…—Sí,tensraó.—Caminacapalacadiraoneraassegudadeprimer,s’hiinstal·lai
agafalespinces—.Ara,quenoemsemblaquesiguielmateix.Lamajorpartdegentfaoficisque…,comt’hodiré…?,quenodemanencapresponsabilitat.Alcapdavall,tant és fer de xofer de l’un com de l’altre. Però un periodista…obligat a escriurementides,aconsciènciaquehosón…
—Quèvoliesquefes,doncs?Queesposésatreballardemanobre?Sietpensesquesimpatitzaambl’administraciódelJutge…
Ellabrandaelcap,lespincesencaraalesmans.—Això es el que té més gràcia. Gairebé no hi simpatitza ningú, però tothom,
d’unamaneraoaltra,hicol·labora.Totssomunstitelles!Ladonas’atansaalradiador,allargalesmans.Repeteix:—S’hadeviure.PeròDolçaprossegueix:—Perunaraóoaltra,totsenshemanatembolicant.—Sospira—:Potsermésval
així,emdicdevegades.Perquèeldiadedemàensveuremobligatsaperdonar-nosmútuament,ningúnopodràretreureresalseuveí.Éslamanerad’evitarquecorrilasang.
Ladonatombalesmans,afilalacara.—Ielteupromèsquèhidiu,entotaixò?—Quèvolsquehidigui?—Nosé.Deusentirconverses,deusabercoms’hoprenelJutge…—Desd’abansd’ahirquenol’hevist.Deutenirserveipermanent.L'altradesvialamirada.—Semprem’hafetestranyquet’enredessisambunxicotquepensatandiferent
detotsvosaltres.—Nohipensa.
ebookelo.com-Página122
Ladonafaungestviu,sobtat.—Hihadepensarperforça.SienDominanoeltinguésperunhomesegur…Elladeclaraambsimplicitat:—Aprimerdemeshaviadedeixarelservei.—Ah!—Peròtotseguitreflexiona—:Aixònovoldirres.—Voldirque,penséscompensésdeprimer,arahacanviat.Imolt,t’hoasseguro!
Havistcoses…—L’esguardaatravésdel’espill,peròdesprésesgira—.Volssaberperquèhemfestejattantdetemps,sensecasar-nos?
—Ésveritat,queheufestejatmoltsanys…—Tres,gairebé.Perònoperculpanostra.—Deixalespincesambunaremoreta
seca—. És com els policies, ell, que no poden casar-se sense que es faci unainformaciósobrelaxicota.
—Això,fan?Nohosabia.—Sí.I,ésclar,novacostar-losgensd’esbrinarqueelparehaviaestatalapresó,
condemnatadotzeanys,iqueamiemvanexpulsardel’EscolaPedagògicaperquèemnegavaa fercasde les InstruccionsPolítiques…Enunaparaula,queno livandonar l’autoritzacióperacasar-se.EllvoliadeixarenDominaa l’acte.Sortqueelparelivaferveurequenoseriaprudent…Peròarajaestavadecidit.
L'altrapunxa:—Bélihacostatprou,però.Miraquetresanyssónmoltllargs.—Nofatresanys.Lainformació,encaraqueetsemblimentida,vaarrossegar-se
gairebéunparelld’anys, iquanellvademanarpermísperacasar-se ja feiamesosqueensconeixíem.—Amblapuntadelsdits,estreuunfilqueacabadedescobrir-sesobrelafaldilla—.Iaixòencaranoéselpitjor.Perquèquanvacomençarabuscarunaltrelloconcol·locar-se,vadescobrirqueningúnovoliaunxoferdelJutge.
L'altras'admira,arad’esquenaalradiador:—Iperquè?—Perpor,suposo.Pordecomplicacions.Ambaquestagent,nosesapmaiquè
potpassar.—Peròn’hatrobat,al’últim,defeina?—No.—Aixísíqueuscasareu!Dolçaafirmatranquil·lament:—Ens casarem. Abans de començar tot això, ja havíem decidit que faria de
perruquer.—Aquí,ambtu?—Ambmi,perònoaquí.Volíemposarunestablimentenunlloccèntric,unacosa
decategoria…Ara,sitotvacomesperem,elsnostresprojectespodencanviar…—Dónauncopd’ullcapalaporta—.Nohasvistquèm’hanfet?
—Qui?
ebookelo.com-Página123
—Nohohasvist?Nohassentitres?Encaraquevisquisal’altrebloc,hohaviesdesentir…
S'aixeca,mentreladonaexplica:—Noeraacasa.Hearribataramateixisem’haacuditdedur-teeldiari.També
pensavaqueempodriesferlapermanent.Jasuposavaqueavuinotindriesningú.Dolças’atura.—Nohicomptis.Nopensotocarniuncapfinsqueaixòs’acabi.L'altranosemblaestranyar-se'n,perquèdiu:—M’homigtemia.Dolçatornaaposar-seenmoviment.—Vine,veuràs…Treulacadiradedarrerelaporta,limostraelpanyesbotzati,totseguit,obrela
vidriera.—Mira,m’hantretlesportesdefora.—Peròqui?Quèhapassat?—Unacompanyiadesoldats.—Assenyalacarreravall,capa lesaltresbotigues
—. Han fet obrir o han rebentat totes les portes d’aquest tros de carrer, fins a laplaceta.Després,sen’hananatendoscamions.
—Miraquesócbadoca!Nom’haviaadonatderes.Ésadir,hevistquehihaviaalgunabotigaoberta,peròpocempensava…Ésclarqueveniaperl’altrabanda…
—Deprimerhoestaventotes,d’obertes.Ara,alguneshantornatatancarcomhanpogut.Peròallíonnoviuenelsamos…
Ladonafaunspassosvoreraavall,curiosa.—Elsdesapareixeràtot,aquestanit.—Sinos’hoenduenlesmateixespatrullesdevigilància…S'aturen davant l'espardenyeria, les portes de la qual, mig trossejades,
s’amunteguenenuncostat.—Peròqualsevolquepassi…Unaveu,dedinsdel’establiment,diu:—Nohihaperill,senyora.Totesduessesobresalten,afitorencapa l’obscuritatde l’interior, finsquealgú,
embolcallatambunabricmoltclar,esfavisible.Ilaveutornaadir:—Ningúnotocaràres.—AleshoressemblareconèixerlaDolça—.Ah,vostèésla
perruquera,oi?—Sí.L'home,jove,acabad’emergirdel’obscuritat,esternuda,s’aixecalessolapesde
l’abric.—Tambévostèharebut.Peròellapregunta:—Quèhifa,aquí?ÉsparentdelsenyorInta,potser?L'altredenegaambelcap.
ebookelo.com-Página124
—No.Noemconeix,vostè;peròalamevadona,sí.ÉslaIrínia.Faunasetmanaquevamtornardelviatgedenoces…
—Ah,sí!Síqueelconec!Recordohaver-losvistplegatsquanfestejaven.Perònosabiaquetinguessinresaveureambl’espardenyer.
Ellsesubjectamésestretamentl’abric,esternudadenou.—Perdoni, estic refredat.—Després, explica—: Uns quants veïns hem decidit
guardarlesbotiguesobertesmentrenovinguinelsamos.Hemtelefonatatotselsquehempogut.Enaquestbarri,novolemqueningútoquires;cappassavolant,vulldir,perquèelveïnat…
Tornaaesternudar.—Salut!—És empipador… Aquesta gent estarien molt contents si algú començava a
saquejar i creava desordres. Estic segur que no volen pas res més, perquè ambaquestaexcusapodrienprendrerepresàlies.
—Voldirquenolesprenenara?L'altrefaungestamblamà.—Finsacertpunt.Jaséquehandetingutgentiqueenalgunssectorshanobligat
elshomesatornaralafeina.I,després,això…—Amblamàassenyalatotelcarrer,amuntiavall—.Peròmentreningúnofacires,elsésdifícild’actuarafons.Pensin…—Esficalamàalabutxaca, treuelmocadoris’hifregaelnas,sensemocar-se—.Pensinqueelmónsencerviupendentdelquepassaaquí.Nohanescoltatlaràdio?
Ladonadiu:—Sinomésdonenmúsicainotíciesdel’estranger!—No, ja ho sé.Vull dir les estacions de fora. Semblenmolt ben informades. I
aquí…Ara l’esternut l’agafa a la impensada i gairebéni té tempsdegirar-se.Després
continuainclinat,ambelmocadoralamà.—Fariamésbédeficar-sealllitqued’estar-seaquíapleaire.Ellmoulesespatlles.—Téraó.Peròalgúoaltrehadeferlescoses.Acasa,totsestemocupats.Dolçadiu:—Empucquedarjo.—Vostèjatélasevabotiga.—Hihalamare.Sí,emquedaré.Ensquedaremtotesdues,oi,Elvi?L'altranosemblagaireentusiasmada,peròfa:—Sí,empucquedarunaestona…Ellaestombaràpidament.—Vaigabuscarl’abricitornodeseguida.Vostèesbeuunbonconyaciacovar-
lo…—Bé,nosési…
ebookelo.com-Página125
Però ella no el deixa continuar. Seguida de la dona, camina apressada carreramunt,capalaperruqueria.Abansd’arribaralaporta,diu:
—És un bon veïnat, aquest! De vegades no ho sembla, però… Si tothom esdisciplinad’aquestamanera,acabaremambenDomina.
Empenylavidriera,excitada.L’altraexplica:—Etfarécompanyiaunahoreta.Despréshed’anaraprepararelsopar.—Abansd’unahora,elsenyorIntajaseràaquí.Noviugairelluny.—Mentrenoeldetinguinpelcarrer…—Si diu que se’n va a la botiga, no el detindran.—Travessa el local, crida—:
Mare!L’Elviijoensn’anemavigilarunabotiga.Lavella,quehasortitalpasdelaportaprotegidaperlacortinaflorejada,badaun
pamdeboca.—Avigilar…?Hola,Elvi.—Bonanit.—Vaigabuscarl’abric.S'endinsacapalpisilavella,sensemoure’sdelacortina,pregunta:—Quinabotiga?—La de l’espardenyer. Els veïns s’han encarregat de vigilar els establiments
obertsfinsquenovinguinelsamos.Ladonasemblaquebaixidelalluna:—Quinsveïns?Dolçatornaambl’abricalesmans.—Nosiguitanobtusa,mare!Tots,qualsevol…—I,casanostra,quil’hadeguardar?—Ningú.Encaratéporta,niquesiguisensepany.Després,nosaltreshivivim.I
tampocnoenspodenprendreres.—Peròemdeixessola…—Apa,mare,nohiposipegues!L’espardenyeriaésaquímateix,prouquehosap.
Ielparevindràdeseguida.—Sinol’hanagafat.Dolça,decaraaElvi,explica:—Sen’haanatambunamicseuquetécotxe.Voliaveurecomresponialaciutat.Lavellamormola:—Comsinohaguéspassatproudisgustos,encara…Enaquestacasa,sempreens
fiquemonnoensdemanen.Després,quipagalesconseqüènciessócjo.Lanoias’impacienta:—Quèvol,doncs?Quetotsamaguemelcapsotal’ala?—Quefemcomtothom.Lagentesquedaacasa.Ellariu.—D’aixòestracta,justament!
ebookelo.com-Página126
Ràpida,ambl’abricencaraalesmans,faunpascapalacadiraondeprimereraasseguda,agafaunpintallavisdelalleixai,amblletresgrosses,escriusobreelmirall:
ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA
—Veieu?Elvilarepta:—Ésunaimprudència,Dolça…Ellasubratllalafraseambuntretenèrgicquecorredebandaabanda.Aleshores
esgira.—Anem.Esposal’abric,se’lcorda,mentrelamareencaraesqueixa:—Esveuquenoescarmentaremmai…—Iadreçant-sealadona—:Semprefael
quevol.Nosécomés,lajoventutd’ara!Enelsnostrestemps,obeíemelspares.Ellarepeteix:—Anem.—I,totcaminantcapalaporta,alasevamare—:Posilacadiradarrere
iapaguielsllums.Travessaelllindari,seguidadel’Elvi,surtalavoreraplenaderotllanesd’aigua.
Sorpresa,aixecaelsulls.—Plou!—Tornaaabocar-sea laporta i,endins,crida—:Mare,plou!Treguiel
vestitquetincestèsal’eixida,perquèsiesmullamassaescorreranelscolors.Itanca,senseesperarresposta.Laveïnadiu:—L’hasdeixadaenquimerada,pobradona…—No,elquepassaésqueliagradaferelploricó.—Alçadenouelsullsalcel—.
Estàmoltennuvolat…Avuiesdormiràbé,siplou.Itotd’una,fredolica,s’estremeixdintrel’abric,passaelbraçpersotaelbraçdela
sevaamiga.Confessa:—Esticunamicaexcitada!L'altrariu,condescendent.—Prouquehoveig.—Totaixò,aquestsilenci,lespatrullesquenosabenquèferniperoncomençar,
la gent amagada darrere els vidres, tothom espiant, resistint… No trobes que ésemocionant?
—Quèvolsqueetdigui…—Ésquetutenslasangd’orxata.S'aturendavantl'espardenyeria,foscaiprofunda,onnosemblaquehihaginingú.
Crida:—Ei,vostè!El xicot es destria de les ombres, les mans profundament entaforades dins les
butxaques.—Jasomaquí!Elxicotsurtcapafora,elrostremigmenjatperlesamplessolapesdel’abric.
ebookelo.com-Página127
—SielsenyorIntatardagaire,esquedarangelades.Hebuscatpersihihaviaunradiador,peròres.Iaquestaportaquenoespottancar…
—Noespreocupi,jatrobaremalgunracó.Vostèvagi-se’nalllitidiguialaIríniaquelifacialgunacosacalenta.
—Unparelldecomprimits, emprendré. Iunbonconyac, és clar.—Es redreçauna mica, les fita—. És veritat! Els en baixaré una ampolla… Quan no hi hacalefaccióafora,calescalfar-seperdins.
Ellariu,peròprotesta:—Nobaixires.Nobecmai,jo.Itutampoc,oi,Elvi?—Ordinàriament,no.Elxicotestreullestamentelmocadordelabutxaca,esplegaendos.Després,ell
mateixdiu:—Quinfàstic!—Peròbromeja—:Quancontialsmeusnétscomhovamferper
treure enDomina i la part que jo hi vaig tenir, hauré de passar per alt que estavarefredat.Fariamalefecte.
—Si s’entretémassa, potser no els podrà contar res, perquè acabarà per pescarunapulmonia…
Ellsaltacapalcarrer,rient.Esgira.—Igràcies,eh?—Deres.Totesduesesquedenmirantcoms’allunyacarreravallabansdedesaparèixerper
l’escalaquehihaalcostatdelaferreteria.Aleshores,Dolçaestombacapalabotiga.—Entrem,noia,queaixòremulla.
ebookelo.com-Página128
13
Elcotxe rutlla lentamentper l’avingudadeserta,onelsarbres,despullats ipatètics,esclafenlesombresdelsseusmonyonscontral’asfalthumit.Cauunaplujamandrosai desganada que ni arriba a entelar el parabrisa, però cap a les muntanyes queencerclenlaciutatressonauntrollargicantellut.
Mr. Zwig i la seva muller miren al seu davant i a banda i banda amb tot dellambregadescadacopmésestranyades.
—Aixònoésnatural…La donamou unamica el cap i els llargs cabells rossos se li passegen per les
galtes.—No.—Si ploguésmolt…—Però ellmateix es contradiu—: I tampoc.Permolt que
plogui,mainohevistunaciutattanquieta,tan…tansola.—Inopotserquetothoms’hagimort…—No és probable. Ni durant les grans epidèmies del segle divuit no moria
tothom.I,després,noseràmassacasualquetothomesmorísacasa,darrerelesportestancades?
Ellas’arrauleixcontralasevaespatlla.—Començoatenirpor…L'homelitustaamicalmentelgenoll,lisomriu.—Hi ha d’haver una explicació. Tot té una explicació, només cal trobar-la.—
Assenyalaamblamà—.Mira,allíhihaunsemàforquefunciona…—Peròelssemàforssónautomàtics.—Sí,jahosé…Ellaesredreçaunamica.—Isitothomsen’haguésanat?—Quèvolsdir?Unaciutatnos’abandonaaixícomaixí,sensemotiu.—Sacseja
el cap, torna a deixar reposar la mà sobre el genoll de la seva dona—. Si sen’haguessinanat,observaríemsenyalsdedesordre.Unaciutatdemésdedosmilionsd’habitantsnos’evacuasensequequedinrastres.Inose’nveucap.Tottannet…simésno,segonslesnormesd’unaciutatestrangera…
Ladonasomriu.—Elsestrangerssomnosaltres,Clark.—Sí,sí,jahosé.Jam’hasentès,però.Ellas’incorporamés,miraendavant.—Quèés,allò?—On?—Allí,entreelsarbres…Semblaunhomeambunparaigua.
ebookelo.com-Página129
Totsdosafinenlavistapertaldedistingirlafiguravagamentretalladamésenllàdelsfarsdelcotxe,caponlesllumsdel’avingudavacil·len.
—Síquehoés.—Acceleraivaarranantelvehiclealavoradadelpasseiglateral—.Jaerahora;arasortiremdedubtes.
—Mira,iallíhihauncotxe!Peròl’automòbilhatravessatveloçmentijaesperdrerelescasesdelacantonada
distant.—Veus?Potserensenquimeràvempernores.Ellaassenyalaamblabarbeta,capalafiguradelparaigua.—Ésunadona.Mr.Zwigalenteixlamarxai,senseabandonarelvolant,ambl’altramàabaixael
vidredelafinestreta.Lamullerdiu:—Sinohaguéssimperdutl’adreçadeBoris…—Haestatmalasort,sí,peròdetotamaneraenshavíemdetrobaralConfort.—Inosabemnionés!—Ara ho preguntarem. —Acaba d’aturar el cotxe, s’inclina cap enfora—.
Senyora!Senyora…!—Ladonadelparaiguael llambrega,peròcontinuacaminant—.Senyora!Ésavostè…
Obre la portella, s’aboca unamicamés i un filet d’aigua, que s’esmuny de lacapota,liremullaelcap.
—Senyora…!Ladesconeguda,enllocd’aturar-se,apressaencaraelpas,iniciafinsitotunpetit
trotcapalavoreraquefregalescases,comimpacientdeposardistànciaentreellaielcotxe.
—Hasvist?—Tornaatancari,amblamà,s’eixugal’aiguaquelihahumitejatlacara—.Dequèdeviatenirpor?
Totseguitesgira,atretperlaremor,idenoutreuelcapperl’oberturadelvidre.Ladona,perlasevabanda,esmigagenollasobreelseient.
—Ésunacamioneta.Sensedirres,Mr.Zwigobreencarai,despreocupant-sedelapluja,saltaalcarrer,
es planta enmig de l’avinguda i, amb tots dos braços, fa senyals als del vehicle.Després,quanlacamionetacomençaafrenar,esretiracapauncostat.
Hi distingeix dues persones uniformades de clar, una d’elles darrere el volant,l’altrapenjadacapenfora,perquèacabad’obrirlaportadelacabina.Mr.Zwigfaunpas.
—Jaerahoraquepoguéssimparlarambalgú!Quèpassa,enaquestaciutat?Elpoliciaelmiraambdesconfiança,totil’accentforasterdeMr.Zwig.—Estranger?—Sí.Què…—Ladocumentació,siusplau.—Ah!Tincelpassaportalcotxe.
ebookelo.com-Página130
El policia espera iMr. Zwig es tomba, fa una petita correguda. La seva dona,abocadaalaportellaoberta,s’enretiraunamicacapendins.
—Quèpassa,Clark?—Són de la policia i volen veure el nostre passaport.—Escorcolla una bossa
lateral,d’onsurtenrevistes,unmapadecarreteres…—.Mirasiésal’altra.La dona cerca al seu torn, amb tot el cos inclinat i les anques luxuriosament
subratllades.—Sí.Mr. Zwig l’agafa i s’incorpora per tornar al costat de la camioneta, d’on els
policiesnos’hanmogut.S’excusa:—Noeltrobàvem…L'oficial se n'apodera, l’obre i l’examina a consciència sota el llum de bord.
Pregunta:—Mr.ClarkZwig?—Sí.Ilamevamuller,EdvaPick.L'altretancaeldocument,l’hiretorna.—Ons’hostatgen?—AlConfort.Precisamentvoliapreguntar-losonés;mainohemestataquíi…L'homecondescendeix:—Nopodemacompanyar-losperquèestemdeservei.Lihoindicaré…—Ambla
mà, assenyala passeig amunt—.Vagin seguint fins a l’encreuament on veuran unaestàtua eqüestre… Tombin cap avall i després entrin per la tercera travessia al’esquerra, que els menarà a una plaça. Aleshores els cal agafar el segon carrer itombarperlaprimeratravessia.Ésallí.Se’nfacàrrec?
ElcervelldisciplinatdeMr.Zwigrepeteix:—Fins a l’estàtua; tres travessies cap avall, fins a la plaça; el segon carrer i
aleshoreslaprimeratravessia.Al’esquerra?—No,aladreta.—Laprimeratravessiaaladreta.—Aixòés.—Hotrobarem.Moltesgràcies,oficial.L'altrecomençaatancarlaportella.—Inos’oblidi,demà,depresentar-sealaComissariaCentral,comésobligatori
alsestrangers.Jalihodeviendir…—Sí.L'oficialacabadetancarlaporta,peròMr.Zwigcontinuaplantatalcostatdela
camioneta.Faungest,indicantalseuentorn.—Passaalgunacosa?—No.Perquè?—Noesveuningú…L'oficialdiuvagament:
ebookelo.com-Página131
—Deuserpeltemps…Ambelcap,faunaindicacióalconductorilacamionetaroncaunamica,engega.
Aleshoressaluda:—Bonanit,Mr.Zwig.—Bonanit.Perlabandadedarrere,oberta,siscareselmirenmentreelvehicles’allunya;les
caresdesishomesassegutsenduesrengleresiambelsfusellsalesmans.—Clark!Correcapalaveudelasevamuller,laqualtornaaenretirar-seseientenllà.—Quèhadit?—Perònolidónatempsdecontestar,perquèlipalpalesespatlles,
eldavantdel’americana—.T’hasmullattot…—Unamica.—Mésvalquetelatreguis.Girasobrelessevescamesi,agenolladaenelseient,s’inclinacapalabandade
darrere del cotxe, on hi ha dues maletes; atreu la més grossa i acciona la tancametàl·lica.
—Sortquel’altraésdamuntdetot.Mr.Zwig,obedient,estreul’americanaclapadapertotdetaquesd’aiguaqueseli
escampen sobretot cap a l’esquena, potser perquè té el costum d’anar una micacorbat.Comenta:
—Deupassaralgunacosagreu,perquènom’havolgutdirres.Ellaestiral’americana.—Greu?Volsdir,potser,unarevolució?—Nohosé…Nohosembla.Lesrevolucionsesfanamblagentalcarrer,amb
desordre.Iaquí,precisament,totesveumassaordenat.—Té.Mr.Zwigdeixalasevaamericana,reculll’altraieslliuraatotdecontorsionsper
taldeposar-se-laenelreduïtespaidequèdisposa.—SuposoqueenBorisenshoexplicarà.—Deprimerhemdetrobarl’hotel.—M’ha dit on era. Hem d’anar fins a un monument, baixar tres travessies i
després,enarribarenunaplaceta,agafarelprimercarrerfinsalasegonacantonada.Escordal’americana,s’estiraelspunys.Lasevamulleracabad’estendrelapeça
humidasobrelamaletaiesdeixacauredenoualseucostat.Especula:—Potserhihahagutalgunatemptatihandonatl’ordredequeda…Mr.Zwigreposaunamàsobreelvolant,lamira.—Nosem’haviaacudit.Llàstimaqueaquestcotxenotinguiràdio…Ésclarque,
pelqueensvacostar,finsitotésadmirablequecorri.—Engegaambunpetitsotracdeconductorinexpert—.Enfi,al’hotelhodeuremaclarirtot.
Lasevamulleragafaelpaquetdecigarretes,se’nposaduesalabocailesencén.Després,lin’allargauna.
ebookelo.com-Página132
—Té… Tant de temps planejant unes vacances i mira, quan ens decidim enstrobemambtotaixò…!
—Siguielquesigui,suposoqueanosaltresnoensafecta.—Peròimagina’tqueensconfininal’hotel…—Nohaditpasres,l’oficial.Ésclarquenosemblavagairegarlaire.Ellaassenyalaambeldit:—Méspolicia.Observen totsdos lapatrullade treshomesqueprogressa lentamentpel carrer,
arrandelsarbres.—Itotsambelfusellmetralladoralesmans…Ellaconclou:—Sí,deuhaverestatunatemptatounacosaperl’estil.Mr.Zwigpremunbotóilesbusquesdel’eixugaparabrisesesposenenmoviment
al’altrabandadelvidre,onlesgotes,apocapoc,s’hananatacumulant.Fitalavistaavingudaenllà.
—Aquestdeuserelmonument…Peròellafa:—El quem’estranyamés és veure tots aquest cotxes aturats al carrer. Que no
tenengaratges,aquestagent?—No oblidis que és un país de temperatures altes, sec…Amés, són persones
indisciplinades.Tombacapalapartbaixadel’avingudatransversali,perellmateix,diu:—Trescarrersial’esquerra…Alenteixlamarxaitotsdos,inclinats,vigilenlestravessies.Ladona,amblamà,
escampaelnúvoldefumconcentratalseudavant.—Primera.—Japodremtombar?Capal’esquerraemsemblaqueéscontradirecció.—Suposoquel’oficialsabiaelqueesdeia.I,després,nocirculaningúmésque
nosaltres…Ladonaelsubjectapelbraç,totaexcitada:—Unabotigaoberta!Ellmiratambécapalsmagatzemsesplèndidamentil·luminats,alenteixencarala
velocitat i totsdosenfonsen l’esguarden lespregonesesdel local,onnomés sabenveuredoshomes.Edvaesredreça.
—Compotserqueaquestaestiguiobertasitotessóntancades?—Aixòtiraperterralatevateoriad’unpossibletocdequeda.Sifosaixí,valdria
peratothom.Deuserunaaltracosa…—S’interrompicanta—:Segona.Elladiu:—Mésavallhihagent.—On?—Aladreta,darrereelcotxenegre.
ebookelo.com-Página133
Mr.Zwigestreulacigarretadelaboca,escupunavolvadetabac.—Sí,jahoveig,ara…—Mira,mira!Dos individus, uniformats, en subjecten un altre, que sembla resistir-se; l’un
l’estirail’altrel’empenycapalvehicle.—Tambésónpolicies.—Peròquèlifan?—Eldeuendetenir.Escurçalamarxa,sensedeixard’observarelsesforçosdeldesconegutqueintenta
dedesfer-sedelesmansdelsseussegrestadors,peròEdvadiu:—Not’aturis!—Perquè?—Podriaserperillós.Un altre individu ha sortit del cotxe de la policia per tal d’ajudar els seus
col·legues,peròMr.Zwigilasevamullers’allunyenja,ellatombadacapenrere.—Siquehemvingutenunbonmoment!Ell,queacabadedescobrir la tercera travessia,mirapel retrovisoronnoméses
reflecteixelcarrerdesert,igira.—Ésaquesta.Arafinsalaplaceta.El carreró gairebé és fosc, però tots dos, simultàniament, s’adonen que per allí
sembla haver passat un huracà. Portes esventrades, vidres per la vorera, persianestrossejades…Lesbotiguesbadallensobreelsilencinocturn.
Totsdoss’esguarden,tornenamirarcapafora,iMr.Zwigdiu:—Potsersíquehaestatunarevolució.—Entotcas,ladeuenhaverdominat.Ellreflexiona:—Tanmateixhihacosesinexplicables,contradictòries…Sobretotaixòd’aquests
magatzemsquehemvist.Ésclarqueenpaïsoscomaquestnos’had’estranyarderes.—Nosécomhipotviure,enBoris,enunindretaixí!Ellsomriu,atentalvolant.—Cosespitjorsdeuhavervist.Elscorresponsals,jasesap,s’acostumenatot.I,
més que res, al desordre.Aquesta, precisament, és la sevamissió: acudir on hi hasoroll.
—Sí,ésclar…—Assenyalacapendavant—.Ésaquesta,laplaceta?—Hodeuser.L’oficialhaditlaprimeratravessia…Lentament,encaraelcotxecapaladretaielsfarsensopeguenamblesfaçanes,
negres i velles, abans de dilatar-se en l’obscuritatmés pregona d’una via estreta ienfangada.Ladonas’estranya:
—Volsdirquehohasentèsbé?UnhotelcomelConfortsemblaquenohauriadeserenunlloctanmiserable.
ebookelo.com-Página134
—Mésavallhemdetornaratombar,aixònomésdeuserunpasentredoscarrersprincipals.
Lesrodessesubmergeixenenelfangqueamagaclotsi,totilareduïdavelocitat,Mr.Zwigilasevamullersaltenimpulsatsperlesmolles.Elsfarsrellisquenperlesparetsonesdestil·launahumitatgreixosa iopaca i,un instant, sorprenen la figurad’unhomeques’esmunycapal’interiord’unacasa.
Després, amenaçadors, els edificis d’una banda es precipiten cap al centre delcarrer,esmengenlavoraviatrinxada.
—Volsdirquepassarem?—Ambaquestcotxe?Sí.Peròelsparafangsgairebéfreguenelsmurs tinyosos i la rodadedarreremunta
sobrelavoradareduïdaal’amplàriad’unallamborda.—Nopodremtombar.Mr.Zwigs’inclinaméssobreelvolant,elsullsclavatsenelslímitsdelsfars.—Elpitjorésquenoveigcaptravessia.La roda rellisca de nou per la vorada,molt polida per lesmossegades d’altres
vehicles,ilescasesesvanseparantlleugeramentenunacorbasuau.Ladonaestornaaqueixar:
—Enshemenredat.—Noenspodemenredar.Semprepodemfermarxaenrere,sical.I,perestretque
sigui,aquestcarrerbédeumenarenunllocoaltre.—Mentrenosiguiuncul-de-sac…Enspodriapassarqualsevolcosa.Ellselitomba,cellajunt.—Quèvolsqueenspassi?—Nohosé.Siensvoliendonarunmalcop…Enaquestamenadecases,nohi
potviureningúdecent.—Sí,dona!Tuetpensesquetotéscomacasanostra…—Peròestalla,assenyala
ambelcap—.Ah,veus?Latravessia,enanglerecte,acabadefer-sevisibleiell,senseadonar-se’n,pitja
unamicamésfortl’accelerador.—L’altraéslanostra.Elcotxesaltaperunsotprofundipled’aigua,ques’escampapertotscostats.—Mentrearribemsencers…Ellprovaderiure:—Peròsiencaraésinteressant,totaixò!—Hoseràquanhocontemalsamics.Javeiglacarad’envejadelaGerda!Riuentotsdos,peròaleshoresellfrena.—Ei,nopassemdellarg,ara!Nom’imaginavaqueestarientanatocar,aquestes
travessies.Obre la portella i s’aboca mentre posa la marxa enrere. El cotxe patina un
moment,peròdesprésmossegafermi,ambunaremorsorda,fregadenoulavorada.
ebookelo.com-Página135
Elladiu:—Nopodremtombar,ésmassaestret.—Hoprovarem.Tornaaaturarelcotxe,canvialamarxai,moltlentament,avança.Laporta,lliure,
petacontralaparetpropera.—Maleït…!Latancai,seguidament,ambtotesduesmans,forçaelvolantcapal’esquerra.El
vehicles’enfilaperlavorera,ielsfarsvanaproximantelmurcantoner.Nerviós,mouelspeus,ielmotorescala.
—Aixòensfaltava!Tornaaobrirlaportella,saltaalcarreri,perlabandadedarrere,moltarranata
lesfaçanes,falavoltaalcotxeiexaminalasituació.Lasevamullertreuelcapperlafinestra.
—Nopassarem,oi?Ellesgratalaclosca.—Caldrà que fem el possible…—Alça els ulls cap al cel i corre de nou per
darrere el cotxe—. Sembla que no faci res, però et quedes xop. On tensl’impermeable?
—Perquè?—Hauriesdebaixaradirigirlamaniobra.Ella es tomba amb les cames replegades sota seu i estira lamaleta després de
rebutjarl’americanahumidasobreelseientposterior.—Esticseguraqueespotpassarperaltrescarrers,peraarribaral’hotel.—Aquellidiotaensdeuhavervolgutgastarunabroma.—Doncsafequetégràcia!Obrelamaleta,remenacapalfons,d’onacabaperestirarunimpermeablenegrei
transparent.—Quèhedefer?—Avisa’mcadacopquelacarrosseriaestiguiapuntdetocarlesparets.L'ajudaaposar-sel'impermeableidesprés,inclinatcapal’altrabanda,liobrela
portella.—Espera;lacaputxa…Selasubjectaambduescintes,que lligasota labarbeta, ialeshores,desplegant
lescames,saltaalcarrer.Elldiu:—Farémarxaenrere…S'inclinacapalsbotonsdelcotxe,premelpeuielmotorronca.Apocapoc,però
amb fermesa, tomba el volant cap a la dreta, accentua la pressió del peu senseinsistènciaielvehicle,lent,saltadelavorada,esbalancejaitornaaredreçar-seambunagranremordefang.
—Prou!
ebookelo.com-Página136
Alçaelpeu i, simultàniament,amb l’altrepitjael fre.Enpuntmort, fagirardenouelvolant,totellconcentratenlatasca.Després,quanalçaelsulls,s’adonaqueEdvaparlaambalgú.
Mira l’ombra dreta en la gola del portal estret i, tot seguit, fa lliscar el cul pelseient,obrelaporta.Edvas’inclina.
—Diu que si seguim fins al capdavall del carrer passarem bé. L’oficial ens haenredat.
Mr. Zwig, amb una mà, separa una mica la seva dona, fita l’home, encaraimmòbilsobreelgraódelaporta,il’interpel·la:
—HeuentèsbéqueanemalConfort?L'home,sensemoureelcap,explica:—S’hanequivocatdecarrer.Haviend’havertombatperlasegonatravessiadela
plaça.Ialeshoresassenyalacarreramunt.Mr.Zwigobrelaboca,dónauncopdepuny
enelbuit.—Ésveritat!Sócjoquis’haconfós.L’oficialm’haditelsegoncarrerdelaplaça
ilaprimeratravessiad’aquestcarrer,noelprimercarrerilasegonatravessia.L'homeeslimitaadesplaçarlamàcapal'altreextremdecarreró.—Sitirenamunt,veuranquealfinals’eixampla…Tombinal’esquerra,puginpel
carrerquehaviendebaixarijaveuranelsllumsdel’hotel…Mr.Zwigmiracapalafoscaidespréselseuesguardtornacapal’home.—Escolti,perquènoveambnosaltres?—Nocal.Hotrobaran.—Permésseguretat…Jojaeltornariaaacompanyarambelcotxe,després.L'homerefusa.—Noespodenperdre.—Moltbé,comvulgui.Enretiraelcap,tornaafercórrerelculfinsadarrereelvolantiesperaqueentrila
sevadona.Nomésaleshores,quanellajaésdins,seliacudeixd’exclamar:—Ah!—Is’inclinaalseudamunt,ambunapregunta—:Empodríeudir…Peròjanoacaba.Onunsmomentsabanshihavial’home,araúnicamenthihala
portadelacasa,tancada.Gairebéincrèdul,mormola:—Sen’haanat…Ellamiratambé.—Teniapor.—Però,perquè?—Tot deu ser el mateix. Vull dir que es deu relacionar amb el que passa. La
qüestió és que ens ha ajudat. —Amb els dits humits, es deslliga les cintes de lacaputxa—.Engega.Jatincganesdetrobar-meal’hotel.
Ellempunyaelvolant,mouelpeu.—Sí.Ijotambé.
ebookelo.com-Página137
14
Fannysurtdisparadadelpisi,corrent,travessatotelreplàfinsalaquartaporta,onpitjallargamentelbotódeltimbre.Crida:
—Clunya!Clunya!Després,quansentelspassosprecipitats, retrocedeixdenoucapal seupis,del
llindardelqualveucomlaportas’obre.—Helocalitzatunaemissoraestrangeraonaradonarannotícies…Corre!L'altraallargalamàcapadins,reculllesclausquehihapenjadesalallevadel
pany i tot seguit, subjectant-se la llarga i feixuga bata, travessa també el replà is’entaforaalpis,onlasevaamigalaprecedeixcapalasaletamenjador.
El locutor, amb una veu lleugerament excitada, de modulacions molt precises,gairebéembafadoramenteducades,vadient:
—… una acció potser decisiva i que podria servir d’exemple a totes lescomunitats regides per un poder reaccionari que subjuga als seus propis fins elbenestar i la llibertat del poble. Els ciutadans, mancats d’òrgans d’expressióindependent, de representacions que els assegurin que la seva veu arribarà alsgovernants, faltats tambéde totamenad’armes, lapossessióde lesqualselshauriapermès un aixecament popular, han recorregut a una acció solidària i passiva debraçoscaiguts.Enaquestmoment ja faquaranta-vuithoresque lapoblació,obeintunaconsignaespontàniaquehaarribatatoteslesllars,«Ésmoltsenzill:quedeu-vostotsacasa»,s’hatancatvoluntàriamentenl’estretordelspisos,refusant-sealtreballiatotaobediènciacivil.Ésunmovimentpacíficiimpressionantquelapolicianohaaconseguitdedesarticularpercausadelafermavoluntatqueanimaelsoprimits.Lesforces policíaques, i darrerament l’exèrcit, han emprès una vasta campanya decoacció,procedintadetencionsdomiciliàriesentrelamassatreballadora…
Fanny, asseguda de gairell al braç de la butaca, allarga a la seva amiga unacigarretaambfiltredesuro.
—Té.Clunyal’agafamaquinalment,s’inclinacapalaflamadel’encenedor,quel’altra
hafetpetar,esredreçaitotesduescontinuenescoltant.—…ia l’oberturaviolentad’establiments.Aixònoobstant, lavidadelaciutat
continua paralitzada i fins i tot alguns serveis públics, com el de transports, s’hansolidaritzatambl’actituddelesempresesprivades.Elscarrersofereixenunaspectedesconegut,pràcticament senseméscirculacióque ladelsvehicles ipatrullesde lapolicia,laqualpelrestanttéordred’interrogartotselsciutadanssorpresosforadelallar.Enalgunssectors,laresistènciadelsobrersquehompreteniafertornaraltreballhaestatcausad’incidentsdesagradablesideviolènciesquehanocasionatferitsiunpetitnombredemorts.Enconjunt,però,homreconeixquel’actuaciódelapolicia,encarafidela l’administracióDomina,escaracteritzaperunacerta laxitud,peruna
ebookelo.com-Página138
indecisióquefaconcebregransesperancesaaquestpoblepacientisofert.Lesesferesdirectivesviuenunsmomentsdedesconcert,palesatenelfetqueelJutgeielsseusconsellers, reunits en sessió ininterrompuda, no acaben d’encertar les mesuresescaients, potser espantats davant la possibilitat de convertir aquesta manifestaciópassivadelapoblació,lavagamésgranqueregistralahistòria,enunmovimentactiuidesesperatquepodriadesembocarenunalluitafratricida.
EllocutorfaunapausaiClunyal’aprofitaperpreguntaralasevaamiga:—Icomhodeuensaber,ells,totaixò?—Tenenels seus informadors.Simolt convé, algunaestació clandestinad’aquí
elsfacilitalesnotícies.Ellocutorprossegueix:—Segons els observadors autoritzats que han seguit de prop la vida del país
durantelsdarrersquinzeanys,l’arbitrarietatdel’administracióDominahaaconseguitd’alienar-sefinsitotaquellesforcesipartitsamblacol·laboraciódelsqualsescalàelpoder. Diferents purgues, sovint ignorades per la generalitat del país, hanmenat arivalitatsdissimuladesque,avui,paralitzenl’actuacióefectivadelJutge,insegurdelafidelitat dels qui l’envolten.Grans industrials i terratinents continuen efectes a unaadministració que els ha procurat beneficis substanciosos, però la petita burgesiaformaalcostatdelsproletarisenunaaccióconjuntaque,segonscàlculsfidedignes,inclouelnorantapercentde lapoblació.Japoden imaginar-seelsnostresoients laimmensapressiómoraldetotunpoblequeesrefusaaveure’sprivatdurantmésdetempsdelasevallibertatiesdisposaadefensarelsseusdretsaunavidamilloriméshumanamentdigna.
—Parlabé,oi?Fanny,encaraassegudasobreelbraçdelabutaca,assenteixensilenci,allargala
màcapalcendrerquehihaalatauletadedarrereieldeixasobrel’altrebraçdesprésdefer-hicaurelacendradelacigarreta.
—Unproblemaimportant,però,esplantejaalapoblació:elproblemaalimentari.Lagranmajoriadellarss’hanpreparatperaresistiraquestestranysetgeidesdefadies que tothomes proveeix abundantment, fins a l’extremquemoltes botiguesdequeviures i rams afins han quedat buides. Però no n’hi ha prou. Una estimacióaproximada ens obliga a concloure que les existències d’aquests establiments nopermetranalsciutadansunaresistènciaquesobrepassielsvuitodeudies.Cal,doncs,queelpobleaconsegueixidedesmoralitzarels…
La veu s’allunya darrere un gran esclafit i després torna, ara intel·ligible, migofegadapertotd’espetecsbreusisorollosos.
—Quèpassa?Fannysaltacapal’aparell,accionaelsbotonsdecomandament,central’agulla.—Nosé…—…unacursaentre…
ebookelo.com-Página139
Però les remorsse li tornena tirardamunt i laveuéscom lad’unnàufragquelluitacontraeltemporalamblabocaplenad’aigua.
—…iCaputxetaVermellaesvaquedarmoltquieta…Fannycontinuamanipulant.—Uncontedefades!Esveuquem’hepassatl’estació.Retornenelssorolls,araestabilitzatsenunamenadedoblexiulet,mésgreul’un,
mésagutl’altre,queesmengenlaveusubjacent,mésendevinadaqueveritablementsentida.
—Aixòhodeuenferelsd’aquí…—Ésclar.Semprehanfetelmateix,quanaforahanditalgunacosaquenoels
convenia.—Peròquèvolenamagar,ara?Sitotshosabem,elquepassa!—Nohifares,éselsistema…Esclafalapuntadelacigarreta,totaplenadevermell,contraelcendrerproper.—Detotamanera,empensoquehodevemhaversentitgairebétot.Fannytancal’aparell,estomba.—Nohosabia,jo,quehihaviahagutdesordres,mortsiferits…—Ni jo.—Esdeixacaure sobreel sofà, agafaunaaltracigarretadelpaquet—.
Volsdirquenotenslacalefacciómassaforta?—No.M’agradaaixí,sócfredolica…Tuhaviessentitparlard’aquestespurgues
entreells?L'altra mou el cap, tot escampant la bata al seu davant per deixar lliures les
cames.Desprésfa:—Potser es referia a quan enDomina va renovar el seuConsell deDefensa…
Mainos’hasabutbenbéquèvapassarambenGregiielsaltres.—Ah,sí!EnRomdiuqueelsvanafusellar.—Nohadevenir,avui?—EnRom?—Arronsalesespatlles—.Nohosé.Nohocrec.Ielteu?—Jasapsqueésfora.—Nohatornat?—No.Sóclliurecomunocell!Riu,is’obreméslabata.Fannys’inclinaalseudavant,allargalamàilitocael
baixdelacombinació.—Ésbonica,aquestapunta…L'altratambél'examina.—Me la va dur la marxanta aquella que passa pels pisos. No te l’havia
ensenyada?—No.Clunyas’incorporais’arregussalaroba.—Aquestaaltra,tambélahivaigcomprar,aella.Fannylitoquejalesbraguesi,ambunsomrís,comenta:
ebookelo.com-Página140
—Vasmoltmudada,perserqueeltensfora.—Ah,sí,noia!Tambéhofaigpermi…Fannyriu.—Josócmésamigadelacomoditat.Estiralafaldilla,ampla,volada,capamunt.L’altrallambregauninstantlabrunor
delventreieltrianglepilósdelpubis.—Jaséquenoportesmaires,tu.Desprésdiusqueetsfredolica…Allarga lesmans cap a l’encenedor i el fa petar a frec de la cigarreta que fins
llavorshatingutapagada.—AenJaus,noliagradariaqueanésaixí.Fannyesdeixacaurelafaldilla.—EnRomésdiferent.—S’estira,vagamentvoluptuosa—.Voldriaquevingués.
Faunanitbenbéperadormirambhome,avui!—Perquè?Nosóntotesiguals?—No.Quanplou,ofavent,alllit,nos’hiestàbésensecompanyia.—Què vols que et digui… Jo esticmés bé sola. Si pogués triar…—S’inclina
endavant,amblacigarretaentreelsdits—.Quèhofa,quesempresónvells?—Vells,vells…EnRomtécinquantaanys.—Inoésvell,això?—Bé,segonscomt’homiris.L'altrareflexiona,totprojectantelfumalseudavant.—Ésveritatquetuetsmésgranquejo.—Nogairemés.—Estombadenoucapal’aparell—.Tornaréaprovar…Manipulaelsbotonsdecomandamentilaràdios’encén,peròaleshores,totd’una,
lallums’apaga.—Bo!—Esdeuhaverfosunplom.—Onés,l’encenedor?Buscaalespalpentes,itambéClunya.Elsditscoincideixenidesprésensopeguen
ambelpetitobjecteniquelat.—Notenscapespelma?—Un quinqué, però fa tant de temps que no l’he usat que ja no sé si hi ha
petroli…Miraréelsploms.—Elssapscanviar?—Ésmoltsenzill.Precedidaperlapetitaflama,avançacapalvestíbul,ambClunyaalseudarrere.—A mi no em fa gràcia, tocar aquestes coses de l’electricitat. Pots quedar-te
electrocutada.—Nopassitreuselcontacte,deprimer.Hihaunaclau…Separalacortinetarosadaqueamagaelcomptadori,ambexpertesa,descargola
undelsploms,hiatansal’encenedor.
ebookelo.com-Página141
—Aquestestàbé.Deuserl’altre.—Repeteixlamaniobra—.Doncsaquesttambé.Síqueésestrany…—Hodeixatotsobrelarepresadelcomptador—.Aveuresin’hihaal’escala.
Obrelaportaiavançafinsatocarladelcostat,onhihaelbotódel’automàtic.Elpitja.L’altradiu:
—Éstotalacasa.Doncsmiraquefaremgoig!Jonotincniuntrosdecandela.Fannycomença:—Vols dir que…—I, sense acabar, es precipita de nou al pis, corre cap a la
finestradelasaletamenjadoriseparalescortines—.Mira,elsdelcarrertambés’hanapagat.
Clunyaespiaperdamuntlasevaespatlla.—Deusertotalaciutat.S'esguardentotesduesambelmateixpensament.IésFannyquidiu:—Enshopodíemhaverimaginat.L'altraesqueixa:—Aixònoestàbé.Ensperjudiquemtots…—Peròésl’únicamaneradeparalitzarlaciutat,nohoveus?Clunyasospira:—Aranomésfaltariaquetallessinl’aigua.—Qui sap si no ho han fet? —Es tomba, precipitada, i a grans gambades
s’encaminaalacuina—.Aixòjam’empipariamés.—Obrel’aixeta,d’onsurtunfiletprim,senseforça,quetotseguits’estronca—.Quèetsembla?
L'aixeta xiula, deixa escapar encara unes gotes, però Fanny ja es mou cap al’armari.
—Hedetenirelquinquéperaquí…S'inclinacapalsprestatges inferiors, fregaunaollad’alumini, la tapadorade la
qualrelliscasorollosament.Després,enretiralamàambelquinqué.—Mentrehihagipetroli…Té,aguanta.L'altra sosté l'encenedor i ella deixa l'objecte sobre el marbre que s'estén a
continuaciódelsfogons.Clunyafa:—Ielgas?Fannyallarga lamà, fagirar laclaudepas i tot seguit lamanetaquecomanda
cadafogó.—Aveure,atansa-hil’encenedor.Perònosentoquexiuli.L'amigaobeeix,passejalaflamaperlavàlvuladesortida.—Res.Detotamanera,aixòm’amoïnapoc,ami.Tincunfogódecarbó.—Doncsjo,no.Torna a apoderar-se del quinqué, deixa el tub de vidre en una banda, alça el
dipòsitielmiraacontrallum.—Encara he tingut sort. Gairebé és ple!—Torna amuntar-ho tot, toca la clau
reguladora—.Encén.
ebookelo.com-Página142
Elbleespurnejaunamica,elfocs’agafaperuncostatidespréslaflama,minsaiblava,s’escampapertotelròdol.Fannycol·locaeltubdevidre.
—Tambétincunapila.Sivols,telapucdeixar.—Sí, t’hoagrairé.Però, i l’aigua?Sensellumencarapotsfer, te’nvasadormir
comlesgallines.Peròsenseaigua…Fannyagafaelquinqué.—Persort,encaraplou.Notensalgunacosa,galledes,pots…?—Perquè?Sietpensesqueamblaplujahoomplirem!—Al’eixidahihaunacanaltrencada.Famesosqueesticavisantquelacanviïn,
perquè tota l’aiguase’nvapel forat i,quanplou,nipotssortir.Sihiposemalgunacosasota…Jotincuncossi.
—Jonoméstincgalledes.Dues.—Vés-lesabuscar,doncs.—Deixa’mlapila.Surtendelacuina,capal’habitació,onFannyremenaenuncalaixdel’armari.—Empensoquejadeuestarunamicagastada…Té.L'altralaprova,itotesduesobservenlallumgrogaivacil·lant.—Mésvaldriaquel’estalviés.Perquènom’acompanyesambelquinqué?—Estàbé.Deprimer,però,posemelcossi.Clunyaesdesalapilaal’amplabutxacadelabataitotesdues,decidides,surten
denoudelacambra,travessenelcorredorperdavantlacuinaicontinuencapalfons,onhihalaportadel’eixida.
—Fes-mellumdesd’aquídins.Nocalqueensmullemtotesdues.LanoiaesquedaarrandeportaiFannysurtalanitfoscaquepenjasobrepatisi
teulats,totsinvisiblesperòdolçamentremorososd’aigua.—Quinfred!—Sí.Ihumitat.Alçaelsullscapalacanal,l’aiguaquebaixaperlaqualnotéencaraprouforça
perasortirprojectadaal’exterior,arrandesafareig.Sen’escapanomésunfiletque,mansament,s’esmunyalllargdelacanonadad’uralita.
—Caldriaqueploguésmés…Però arrossega el cossi cap a sota la canal,mira després al seu entorn i, en un
racó,descobreixunaescombravella.Sen’apoderai,ambelpeu,fapetarlacanya.—Quèfas?Ella ja s’estiraperdamuntdel safareig, repenjaunextremdecanyaen l’ample
esvorancdelacanalialeshores,ambelgenoll,facórrerelcossi,enlanansadelqualsubjectal’altrecapdel’escombratrencada.Satisfeta,diu:
—Emsemblaquehohesolucionat.Fesunamicamésdellum…Inclinada,examinaeldispositiuiobservaqueunapartdel’aiguaqueesfiltrapel
forataraesdesviacapalacanya,perondavallafinsalrecipientdezenc.—Perara,vabé.
ebookelo.com-Página143
Empenylasevaamigaendins,penetraràpidaenelrefugidelcorredoritanca.Esfregalesmans.
—Quinadiferència,noia!—T’hasmullattotselspeus.—Sinomésfossinelspeus,rai.Mira!Li fa tocar la faldilla, xopa d’haver-se arrossegat contra el safareig, i el jersei
ablanitperlahumitat.—Emvaigacanviar,novullagafarunapulmonia.Desprésaniremabuscar les
tevesgalledes,lesdeixaremaquíi,quanelcossisiguiple,lesposaremsotaelraig.Voldriaqueploguésmés.
—Hihauncelmoltnegre.—Nocalfer-necas.Corre pel passadís, tot traient-se el jersei, i Clunya l’acompanya de nou a la
cambra i després al bany, on ella deixa tota la roba penjada al sortint de la dutxa.Ambunatovallola,s’eixugalacaraplenadegotesd’aigua,esfriccionavigorosamentelcos.L’altracomenta:
—Conserveslalínia,noia.—Oi que sí?—Es mira a l’espill, malament, perquè Clunya sosté el quinqué
massabaix—.Llàstimad’anques,quelestincmassasortides.—Selestoca,iriu—.Peròaellsjaelsagraden,així!—SeseparadelmirallipassaafrecdeClunya,capaldormitori—.Emposaréelbarnús.
L'altra,totseguint-la,fa:—SienRomnohadevenir,podríemdormirplegades…—Quepotsertenspor,totasola?—Dona,por,allòquese’ndiupor…Però aleshores totes dues miren cap a l’obscuritat de més enllà de la cambra,
perquèal’altreextremdepiss’acabadesentirunaporta.Fannyriu:—Afequehasestatoportuna!DeuserenRom.Surtcapafora,ambelbarnúsencarasenselligar.Laveudel’homejacrida:—Fanny…—Rom…Not’esperava.L'home avança mig a les palpentes, seguint el fil de llum que s’escapa del
dormitori.Despréss’atura.—Noia!Allarga lesmans amb el rostre enriolat, però ella gairebé no li dóna temps de
palpar-lilessines.—Tu!HihalaClunya…SesubjectaelbarnúsiRommiracapalaportadeldormitori.—Hola,Clunya.—Hola,Rom.Fannyinterroga:
ebookelo.com-Página144
—Comésquehasvingut?Plovent i ambelscarrers tanpelats…No teniesporqueetdiguessinres?
L'homes'arronsad'espatlles,explica:—Encararespectenelsquivanencotxe.—Es treuelbarret,d’onexpulsaunes
gotesd’aigua,eslleval’abricihodeixatotsobreelsofà—.Veigquetambéusheuquedatsensellum.
Clunyaavançamés,reposaelquinquéenuncapdetaula.—Jame’nvaig,jo…—Tenslapila,oi?—Sí.—Fins demà, doncs. Ah!, i les galledes? —Es tomba de nou a l’home,
maquinalmentlitocalessolapesdel’americana—.Tambéenshemquedatsensegas,isenseaigua.
—Eradepreveure.—He posat un cossi sota la canal. —Torna a la seva amiga—: Porta-les, les
galledes.Ovincjo,sivols…—Nocal,jalesduré…—Estreulapiladelabutxacaicaminacapalrebedor—.
Lesdeixaréatocardelaporta,eh?Nocalqueustorniamolestar…Roms’asseualsofà,propd’onhadeixatl’abricielbarret.—Jasapsquenomolestes,Clunya.Onés,enJaus?—És fora.Havia de tornar demà, però ara, amb tot això, qualsevol ho sap.—
Tornaacaminar,encénlapila—.Bé,queusdivertiu.Jaensveuremdemà,Fanny.—Sí.Deixalesgalledes.—Sí.Bonanit.—Bonanit,noia.Escoltendespréslaremordelaportaques’obreidelspassosques’allunyenpel
replà.Romallargalesmans,subjectalesdelanoia,peròellafa:—Espera,penjarétotaixò.Recullelcapellil’abricis’hoenduutotcapalvestíbul,desd’onexplica:—Hempogutescoltarunaràdioestrangera…Diuquehihahagutmortsiferits?Roms’aixecais’atansaalradiadorencastatalaparet,fagirarunamicalaclau.—Morts,nohosé.Ferits,sí.Precisamentenshanferitlacriada,anosaltres.Ellatornaaentrar.—Dedebò?—Sí,ahir.Nohempogutsaberquèvapassar…Ésadir,quèdeviaferellaperquè
l’agredissin.Elcasésquevanforadar-la.Ésal’hospital.—Ihovaferlapolicia?—Sí.Ésunanoiamoltdecididaiquenotépèlsalallengua.Simoltconvé,elsen
vadirquatredefresques,i…—Faungestamblesmans,obreelsbraços—.Ladonal’haanataveureisemblaqueestàgreu.Quèdeialaràdio?
ebookelo.com-Página145
—Forad’aixòdelsferitsimorts,resquenosabéssim.QueenDominanosapquèfer.
—Tantdebohoencertessin!Ellas’asseualseucostat,plegaelbarnússobrelescames.—Cometsemblaqueacabaràtotaixò,atu?—No ho sé. En Domina sempre ha tingut cops amagats. Després, mentre les
forcesd’ordrepúbliclisiguinlleials…Dóna’malgunacosaperbeure.Lanoias’aixecaambunsalt.—Ah, sí, perdona! —S’inclina cap al moble bar, d’on treu dues copes i una
ampolla—.Conyac?—Potserunwhisky…—Notincaigua,eh?—Nohifares.Esguardencapal’ombradelvestíbul,onsesentunaremordegalledes.—ÉslaClunya.Lanoiacrida:—Bonanit!Ialeshorestancalaporta,decop.—Avuim’handitqueentreelsoficialshihaviaunsectormoltdescontent…Ja
deussaberqueelshanencarregatfuncionsdepolicia?—Sí,diuenquesí.Gaire?—Com?Ah, tres dits, demoment…Doncs no els agrada.De fet, el Jutge pot
havercomèsunerror…unerrorpsicològic.—Recull la copaqueella li allarga—.Gràcies. Idicquepot,perquèsembladifícildecreure.Finsara,mainon’haviafetcap.
—Quihohadit!Siningúnoestà content…La ràdioha recordatque fins i totentreelsseusanticspartidarismoltslihaviengiratlacara…
Ellbeuunglop,deixalacopasobrelataula.—Però ha sabut afalagar sempre les forces que comptem: exèrcit, policia,
financers…Tambél’Església.Enprincipi,encaratétotselstrumfosalamà.Araque,comtothom,tambéesfavelliperdfacultats.Potsersíqueaixòéselcomençamentdel’acabament.Tincelsmeusdubtes,però…
Ellaseliasseualcostat,riu:—Derrotista!—Aixòésunparlarentretuijo.—Reflexiona,somrientpersotaelbigoti—.En
el fons, hi dec confiar més que no em penso. M’he passat la tarda al despatx,preparantlapublicaciódetresoquatrellibresquementreenDominasiguialpodernopodremeditarmai.Jahoveus!
—Llibresdepolítics?—Només un. Els altres, llevat d’un assaig de caràcter social, són obres
d’imaginació,novel·les.
ebookelo.com-Página146
—Ah!Peròésqueencaraquedavenautorsperaescriureobresinconformistes?—I tant!—Torna a beure, riu—. Fa anys que gairebé només s’escriuen obres
inconformistes,imoltesfinsitotespubliquen.Elquepassaésquegairebéningúnosen’adona…Vulldirquetothomhotrobanatural,finsitot,iaixòéselméscuriós,els partidaris de l’ordre establert. S’han acostumat que pràcticament tothom quepensaambunmínimd’honestedatestigui,d’unamaneraoaltra,encontra.—Liposauna mà sobre la cuixa—. La situació, si hi reflexionem, és ben paradoxal:l’administracióDominaadmet i trobanormalque lagent estigui encontra,peròalmateixtempspreténqueésl’únicacapaçdedonarunsentitalanostravida,d’unir-nosenunaempresacomuna…
Ellaelmira,tambériallera.—I té raó!Sinoenshaguéssabutunir,ahir iavui lagentnos’hauriaquedata
casa.Ellesquedaunmomentmoltquietil’esguardaambatenció;desprésafirmaamb
elcap.—Sí,ésbencert.Notensresdetotxa,noia.—Faremuntarlamàperlacuixa—.
Nidelletja,tampoc.—Oiqueno?—No, gens.—Amb l’altra mà li desboca una mica el barnús—. I perquè ets
bonicaillestajadeushavercomprèsquenohevingutpasaparlard’enDomina…—Hihatempspertot.—Sí.Devegades…—L’atreu contra seu, amb lesmans sobre la pell càlida—.
D’altrescops,però,no…Oiquehoentens?Ellalimossegal’orellaambelsllavis.—Sí.
ebookelo.com-Página147
TERCERAJORNADA
ebookelo.com-Página148
15
Elsilencidelaplanaperonladonaelsguiavas’obreenunsotvoraç,peroncau.—Raura!Però ja ha perdut lamà i la presència i, nerviosament, ambun sobresalt que li
afectatotelcos,esdesperta.El cotxe és fosc i el tren s’ha immobilitzat. Més enllà de la finestra,
escrupolosamenttancada,distingeixlatossadelsedificis,foscostambé,i,atocardelasortida,tresoquatresiluetesqueesretallencontraelcelvagamentesclarianat.Janoplou.
El silenci del cotxe el sorprèn i, amb els ulls a poc a poc acostumats a lapenombra, examina els seients propers i després, tot aixecant-se, els altrescompartimentsseparatsdelseuperunenvàdefustatallatal’alturadelpit.
—Compotser?La dotzena de viatgers escampats pel cotxe ha desaparegut i totes les xarxes
portaequipatges són buides. Indecís, abaixa el vidre de la finestra, s’aboca al’exterior.
No,nohanarribat.L’estacióésmenuda idescoberta i,darrere,hihanomésunagrupamentde construccionsbaixes, depoble.El rètol indicador,migdespintat, ésil·legible.
—Ei,vostès!El grup sencer es tomba amirar-lo i un dels homes se’n separa, avança cap al
costatdeltren.—Passaalgunacosa?L'home,deprimer,miracapalsaltres,quel’hanseguitmésapocapoc;després
diu:—Devíeudormir,oi?—Sí,m’heendormiscatunamica.L'altremouelcap,ielsdedarrereriuen.—Devíeudormir,imoltfort.Ensquedemaquí.Sensereflexionar,fa:—Nopasjo.—Tots.Maquinista,fogoner,revisor…Totshanabandonateltren.—Amblamà,
assenyalacapal’edifici—.Ial’estaciótampocnohihaningú.Ellreaccionalentament.—Onsom?—ABrètia,avintquilòmetresdelacapital.—Ielsaltres…l’altragent…?—Moltssen’hananatapeu.Peròencaraenquedenalgunsalasalad’espera.
ebookelo.com-Página149
Sense contestar, Job retira el cap, s’incorpora i allarga la mà cap a les duesmaletes.Després,amblentitud,perquèpesen,recorreelpassadísfinsalaplataforma.Quansalta,veuqueelsaltresnos’hanmogutdelcostatdeltren.
—Nohihacapcotxe?Undelstresdelarereguarda,unhomegros,contesta:—Nohihares.Nicotxes,nillum…niningúaquireclamar.Elquihaparlatdeprimerpregunta:—Souviatjant,potser?—Sí.Iesmiralesmaletes,ambdisgust.—Jotambé.DelacasaClais,desabateria.—JodelsteixitsSete.Nohihacaphotelofonda,enaquestpoble?Undelsaltres,altimoltabrigatdarrereunabufandavermella,puntualitza:—Defet,hiés.Duesfondes,hiha.Perònovolenobrirningú.Elquart,secardíiprotegitperunabricambcinturó,esqueixa:—Encaraemfanmallesmansdetrucar-hi!ElviatjantdelacasaClaisdiu:—Mésvalquedeixeulesmaletesalasalad’espera.Tornaràaploure.Jobs’ajuppertalderecollir-les,itotscincavancencapalsedificisfoscos.—I algun garatge…? Podríem llogar un cotxe, sense xofer. Jo tinc permís de
conduir.—Tambéhohemmirat.Ells’atura.—Siqueheutinguttempsdefercoses!Elviatjantielgrosriuen.Elprimerexplica:—Jausheditquedevíeudormircomuntronc.Famésdemitjahoraqueenshem
aturat.Elltornaadeixarunamaletaaterra,esmiraelrellotge.—Lesset,gairebé…—I,mentres’ajupdenou—:Comprencqueelpersonalde
ferrocarrils se solidaritzi amb tota la població. Jo mateix, i suposo que vosaltrestambé,tornavaacasaabansd’haveracabatelmeurecorregut,nomésperajudar,perserunmés…Peròaquestscarallotspodienhaverarribatalaciutatpernoperjudicarningú…
Elgrosdiu:—Potserviuenaquí.—Tots?—Sí,ésclar,seriamassacasualitat.Elsecardífa:—Téraó.Sónganesdetocar-telapera.Job entra a la sala d’espera, però s’atura encara, perquè l’obscuritat, més
pronunciada,ielmurmurideveus,elsobtendesagradablement.L’altre,darrereseu,
ebookelo.com-Página150
indica:—Podeudeixar-lesamblesnostres.—Nohiveiggota.—Veniu.I, enel silenciques’ha fet, elmenaper lamànegacapaun racó,onensopega
ambalgunacosa.—Compte,quehihaunbanc!Noencenccapllumíperquènomésme’nqueden
dos.—Joentincunacapsasencera.—Ah,bé!Sent que rasca, i tot seguit les tenebres exploten abans d’endolcir-se. Al seu
davant hi ha un amuntegament demaletes i cap a l’altra banda pot distingir duesdonesiunvellassegutsatocardel’angledelaparet.Mésençà,unaaltradona,ambduescriaturesquedormen,elmiradesdelcostatd’unaparellagranada.
—Job!Delfonsdetot,onlaclarordelaflamanoarriba,s’aixecaunhomequeavança
ràpidament.—Job…M’hosemblava,queerestu.Perlaveu…El llumís’apaga,peròell jaha tingut tempsd’identificar les faccionsafilades i
estranyamentenvellides.—Jurt!Esbusquenlesmansalespalpentes,encaixenenlafosca.—Quepocpensavaentu!—Veniesambeltren?—Sí.Ésestranyquenoenshaguéssimvist…—Deviesanarenunaltrecotxe.ElviatjantdelacasaClaispregunta:—Unaltrecol·lega?—No,unamicdelainfància.JurtNadia,professor…L'altreespresenta:—OmiSubar.—Encantat.Perdoneuquenousdonilamà…prouquem’hacostattrobarlade
Job!Tots tres riuenenel silencide la salad’espera,perquè lesveusnohan reprès i
tothomsemblaatentalaconversa.Jobdiu:—CaralldeJurt!Onvius,ara?—AIlle.Vaigaconseguirunacàtedraal’institut,jafaanys.—Casat?—No,no!Tusí,etvascasarjove…—Sí…ilaGuida?L'altrevacil·launmoment.
ebookelo.com-Página151
—Bé,laGuida…ElviatjanttocaJobpelbraç.—Vaigaveurequèfanaquestsamics…—Nosaltresensquedemaquí,oi,Jurt?Fafresca,fora.L'altredeixaescaparunarialleta.—Peròésestimulant,l’aire.Is’allunyacapalrectangledelaporta,mésenllàdelaqualelsaltrestres,molt
junts, formenunamassaúnica inegraonpampalluguegen tresespurnesde foc, lescigarretes.Jurtdiu:
—Seiem.Amb els dits, van palpant fins que troben el banc i unmoment després s’han
refugiatdarrerel’amuntegamentdemaletes.Ellpregunta:—Lipassaalgunacosa,alaGuida?Noesdeupashavermort…—No…RecordesquefestejavaambenVintila?—Noelconeixia,jo.Tum’hohaviesdit.—Sí.Doncsellsíqueesvamorir.Desgraciadament…Enfi,ellilaGuidahavien
avançatlescosesiaratincunnebodet.—Ah!Emsapgreuhaverpreguntat.—No;perquè?Ésclarquenoésagradable…Tunotensfills?Ells’escuralagargamella.—Lamevadona i jo estem separats. Ja veusque totes les famílies passenpels
seusmaldecaps.—Sí,ésveritat…Noteníeuunbar?—Ella.Encaraelté.—Jacomprenc,unbar…Ellliposalamàsobrelamànega.—Noéselqueetpenses.Ésunabonanoia.Simplement,noensavenim,maino
enshemavingut,iperaixòvamdecidirplegar.Totd’unamaneramoltamical,noetcreguis.—Faunapetitapausa,enretiralamà—.Defet,quansócaciutat,ensveiemsovint. Ja sé que a un altre li ha de ser difícil d’entendre, però el cas és que ensestimem.
—No,noésdifícil…Jobmiracapafora,onelpetitgrupets’hafetfonedís.—Devegades,nijomateixhoentenc.Ésclarquetusemprehasestatunestudiós
delanaturalesahumana,delcaràcter…Encaraensenyespsicologia?—Sí,entrealtrescoses.Elsentbutxaquejar.—Fumes?—No,hohedeixat.L'altre encén una cigarreta i els grups que omplen la sala tornen a sortir dels
reductesd'ombra,totsmuts.
ebookelo.com-Página152
—Heuplegat,també?—Comdius?—Al’institut…Jurtdeixacaureelllumíperterra,peròlabrasadelasevacigarretaassenteix.—Vamplegarahir.Ésadir,notots,perquèeldirectoridosmés…Siaixòfalla,
japucdiradéual’ensenyança.Araque,noetpensis,noemsabràgreu.Famoltsanysque sé que vaig fer una equivocació. Jo i molts d’altres…Mai no havia d’haveracceptataquestacàtedra.
Jobcontinuasilenciós,amblesduesmansentrelescuixespertald’escalfar-seelsditsqueesrefreden.L’altreprossegueix:
—No se t’ha acuditmai que si des de bon principi tots ens haguéssimnegat acol·laborar, cadascú en la seva esfera i segons les seves capacitats, les coses nohaurienarribatal’extremonhanarribat?
—Potsersí.—Aquest moviment d’ara ve amb quinze anys de retard. Quan la ciutat està
pràcticamentarruïnada,quanjas’hafetgranunaaltrageneració,laquecompta…Laque hauria de comptar, vull dir, perquè el fet és que és una generació sense nord,embrutida per consignes estúpides, adormida pel poder hipnòtic d’unes paraulesbuides, repetidesdia reredia…Araseràmoltdifícilde redreçar-nos.Nosaltres,elsvells, ens hem encarcarat una mica, com era inevitable, i continuem pensant entermesdevintanysenrere,entermesquehanperdutvigència…Laciutat,enmansnostres,gairebéno tésalvació.Hemde resoldreunproblemadesproporcionata lesnostresforces…
Ellinclinaelcap,encreualescames,sensetreure’slesmansd’entrelescuixes.—Nosé…Peròquèpodíemfer,quinzeanysenrere?Nosabíemcomhaviad’anar
tot.—Diguesquenohosabiestu.Nijo,sivols.Peròhohaviendepreveuretotsels
professionalsde lavidapública.Nopodienser tancecsquenos’adonessinquedesobte tot començava a enfocar-se amb una mentalitat reaccionària, enemiga delprogrés. Fins i tot una administració honesta, en aquestes condicions, havia de durconseqüències funestes.Peròhacalgutqueenssentíssimpersonalment lesionatsenelsnostresinteressosperquèensdecidíssimafercausacomuna,comara.
L'estrella vermella de la cigarreta resplendeix violentament, i la sentor acre delfumques’escapadelabocadelseuamicfereixlespituïtàriesdeJob.
—Ara que estem enverinats i corromputs, també. Perquè no es pot viureimpunementanysianysalcostatd’uncadàver.Queéselquehaestatl’administracióDomina,uncadàverimmensqueenshaanatemmetzinantambelsseusmiasmes.Quisapsiunaglopadad’airepurnoensmatarà!
Jobesgiraambunmovimentviu.—Aleshores,què?Caliapotsercontinuarfentcosambelcadàver?
ebookelo.com-Página153
—No, això no.L’únic que et vull dir és que no sé veure una sortida clara a lasituacióqueesplanteja.Perquènon’hihaprouquetotd’unaelpobles’alcicontraunordre establert. Elsmoviments de caràcter negatiu nomenen enlloc si no duen unfermentconstructiu,unavoluntatdebastirsobrelesrunes,unavoluntat traduïdaenun programamés omenys precís. És clar que aquest és un problemamundial. Latragèdia dels nostres dies és que no tenim res amb què substituir els valors d’unacivilitzacióque reneguem. Iendir res,vulldirqueestemdesil·lusionats.Vivimenunamenadeterradenoningú,entreallòquehaestat,deficientiesclavitzador,iunanebulosaquenosabemcomdissipar.Éscomsitotd’unahaguéssimarribatenuncul-de-sac.Sabemquenoéspossibledeprosseguirperaquestcamí,perònoacabemdedescobrir-ne capmés. Només sabem dir: No! No! I això sol ja esgota les nostresenergies…
Jobesbelluga,inquiet.—Éspossible.Noheanalitzatlasituaciód’unamaneratanprecisa.Potserperquè
noéslamevamissió.—Error,error!Sónmoltesestellesquefanunfoc…Enrealitat,faanysqueningú
noentéaltra,demissió:buscarlasortida.Perònopodremtrobar-lasenseunaanàlisidelescondicionsactuals.I,comdic,potserniaixíno…—S’interromp,itambéJobalçaelcap—.Quèés,això?
Defora,delmolldel’estació,elsarribaunsorolldecopsviolents,unaremordeveus excitades. Algú, unamassa més densa que l’obscuritat ambient, travessa perdavantd’ells,idespréspodenveurequeéselvellqueseiaamblesdones.
—Semblenbaralles…Saltasobreelsseuspeus,seguitdeJurt,itotsdoscorrencapalaporta,ongairebé
ensopeguenamblaparellagranadaquetambéesprecipitavaenforaiambelvellquetornaaentrar.
—Perdó…Elvelldiu:—Estanrebentantunaporta!Però jahan sortit fora, ipodenveureelviatjant i els altres treshomesque, ara
méssilenciosos,manegenunabarraintroduïdaentrelesjunturesd’unaportadedosbatents.
—Quèfeu?Und’ells,amblaveuexcitada,explicabreument:—Éslacantina.ElviatjantdelacasaClaisordena:—Tornem-hi!Introdueixenunamicaméslabarraidespréstotsquatrefanforçacapalaparet.—Mésavall,arrandepany.Elgros,sensetreurelabarra,vaorientant-laensentitvertical.Diu:—Potserhofemalrevés.Siestiréssimcapenforaforçaríeml’altrebatent…
ebookelo.com-Página154
—Provem-ho.Lesvuitmanssubjectenestretamentlabarraielviatjantcanta:—Alauna…alesdues…alestres!Forcegentotsquatreial’altrabandadelaporta,esmorteït,sesentunestrèpitde
cristalls.Elshomess’immobilitzen.—Hideviahaverunavidriera…—Probablement.Peròelpanyjahacomençatacedir.L'homegras,ambtotelseucos,pitjaperintroduirencaraunamicaméslabarrai
despréss’eixugaelfrontambeldorsdelamà.—Som-hi!Ara,llevatdeladonaambelsinfants,tothomhaabandonatjalasalad’espera,i
unade lescompanyesdelvellpicadepeusper taldefer-sepassarel fred.L’homecomenta:
—Nohodiupas,quesiguilacantina…Elsaltresnoli’nfancas,estirentotsquatrealhora,comquatreocellsgrotescosi
desmanyotatsenlapressentidaclarordelcelencaranúvoliamenaçador.—Més!Respirenafons,fanunvaitot,idecoptotsquatrereculenprecipitadamentandana
enfora,endutspel seupropi impuls,mentreelpanysaltaambunespetec.Labarracauaterra,sorollosa.
Elviatjant,satisfet,diu:—Sí,senyor!—Ibenmirat,perquè?Tots es tomben a mirar Jurt, fins i tot aquelles persones que ja iniciaven un
movimentcapal’interiordellocal.Eldelabufandavermellapregunta:—Quèvoleudir?—Quenoesticsegurquehàgiuproceditcorrectament.Elviatjantsalta:—Vósnoheufetres.Totalaresponsabilitatésnostra.—Nobenbé.Finsacertpunt,totssomcòmplicesd’aquestactedevandalisme.—Iaraseusacudeixdedir-ho?Podíeuhaverparlatabans!Jurt,amblacigarretaalaboca,entaforalesmansalesbutxaquesdel’abric.—Potserésquenopensoproudepressa.Demoment,nosem’hanacudit totes
lesimplicacions…—Quinesimplicacions?Teniupordelquepuguipassar?—No,jaséqueningúnoenshadedirres.—Doncs!Unadelesdonesquevanambelvell,fa:—Si la companyia ens ha abandonat en aquest racó de món, és natural que
nosaltresmiremdedefensar-nos.L'homegranatlifacor:
ebookelo.com-Página155
—Téraó.Aquíhideuhavermenjaribeure.Nohemdedejunarpas.Jurtestreulacigarretadelaboca.—Però… és que ningú no s’adona que, amb aquest acte, ens posem almateix
nivelldelamentalitatqueestemcombatent?Unaaltradelesdonesexclama:—Queparlimésclar!Jobexplica:—Totssabemque,enmoltsllocs,lapoliciaielssoldatshanproceditaesbotzar
lesportesdelsestablimentstancats,quehanviolatlesllarsi…—Nohiséveurelarelació.Jobestombacapalseucol·lega.—Jaséquelafinalitatésdistinta,peròelsprocedimentssónelsmateixos.Això
éselquevoliadirelmeuamic.L'homeescanyolit,sorneguer,fa:—Siusamoïnaqueatemptemcontralapropietatprivada…—Noésaixò. I, alcapdavall, tampocnoésbenprivada,aquesta.L’empresade
ferrocarrilsésunserveipúblic…Jurtestornaaficarlacigarretaalaboca.—Vull suposar que tots, per molt que ens hagi perjudicat la defecció del
maquinista,quepodiahaver-nosportatfinsalacapital,estemd’acordenunacosa:quel’administracióDominajahafetelseutemps.
L'homedelabufandavermellaprotesta:—Nofembarreges!PeròJurtprossegueix:—Iqueestemdeciditsamantenir-nosenunaactitudderesistènciapassiva…Elvellmastega:—Jonoemficoenres!Jurt el fita intensament i després passeja la mirada per les cares dels altres
viatgers.—Potser m’he equivocat. Potser m’ha passat per alt que entre nosaltres hi ha
persones que aproven l’actual situació i no simpatitzen per tant amb els qui ensdisposemasacrificar,sical,algunacosaabeneficid’unfuturmillorimésdigne…
Lamateixadonaquehaviaprotestatdeprimerexclama:—Quèdiu?Quepotserésunmestretites,aquest?Jobselitomba.—Unprofessor,senyora.—Iperaixònopotparlarcomtothom?Noséperquèhadeferdiscursos…Jurtlatalla:—Permeti…Ens hem reunit a l’atzar, no ens coneixem, i cadascú de nosaltres
ignoralamaneradepensardelsaltres.Potservaldriamés,doncs,queaclaríssimlesposicionsrespectives.
ebookelo.com-Página156
ElviatjantdelacasaClaisfaunpasendavant.—D’acord,sempreésconvenientaclarirposicionsisaberambquitractem.Però
confesso que per lamevabanda continuo sense veure quina relació hi ha entre totaixòielfetquehàgimrebentatelpanydelaportadelacantina.
—Hiés,usn’adonareudeseguida.Peraixòproposo…Unaaltradelesdonesl’interromp:—Siésmoltllargelqueheudedir,potserfaríembédetornaralasalad’esperao
d’entraraquí.Fafred.Ellsacsejaelcap.—No.Acabaremenunmoment.Proposoque tots aquellsque simpatitzenamb
l’actualcampanyadedesobediènciacivil,aixequinlamà.L'altradonapregunta:—Iquèésaixòdedesobediènciacivil?—Éselqueestemfentdesdefatresdies,senyora.Ésaquestaresistènciapassiva
envirtutdelaquallagenthaabandonatelsseusllocsdetreballi…—Ah,jahoentenc!—Moltbé.—Tornaamirar-losatots—.Elsquesimpatitzen,doncs,ambaquesta
campanya,queaixequinlamà.Job,elviatjantielsaltrestres,gairebéniesperenqueacabi.Méslentament,els
imitalaparellagranada.—Vostès,no?Elvellcontestaperelles:—Nosaltresnoensvolembarrejarenres.—Perònoestanencontra?—Niafavorniencontra.—Perfectament.Detotamanera,sommajoria.Elviatjantesfregalesmans,enèrgicamentidistret.—Moltbé,arajahemdefinitposicions.Quèmés?Jurtestreuperdarreravegadalacigarretadelaboca.Llençalapuntaaterra.—Ara estic segur que tots vostès em podran entendre i m’aprovaran quan els
exposielmeupuntdevista.Elresumiréenduesobservacions.Primera:quel’úsdeprocedimentsempratsperl’enemicensequiparamoralmentambaquestenemici,enconseqüència,debilitalesnostresposicions.Tenirraó,sermillor,noésunaqüestiódeforçabruta,sinó…
Jobeltocapelmuscle.—Jurt…L'altresomriu.—Sí, confesso que tinc una tendència a sermonejar… L’altra observació és
aquesta:calqueevitempertotselsmitjanspossiblesqueaquestaresistènciapassivaes desnaturalitzi per culpa d’impaciències, malhumors o circumstànciesmomentàniament desavantatjoses. —Fa una breu pausa i prossegueix—: Si ara
ebookelo.com-Página157
nosaltres,desprésd’haverrebentataquestaporta,entremasacentrelesexistènciesdelacantina, ens femculpablesd’unacteviolentqueenscompromet i compromet lanostralluita.
L'homegrosestocaelnas,unxicperplex.—Unepisoditaninsignificant,unacosatan…Jurtselitomba,ràpid.—Sí, teniu raó.Ésunepisodimínimque té llocentreunadotzenadepersones
perdudes en un racó demón.Ningú no n’ha de saber res, fins i tot us concedeixoaixò.Peròno somnosaltres sols.Ací i allà, pertot arreu, hi hapetits grups, algunsprobablement encara més reduïts que el nostre, enfrontats amb temptacions moltsemblants. Ara bé, si cadascun d’aquests grups es diu que allò que ell faci no téimportància,perquèésunacteaïllat,sensepesenelconjuntdelescoses,alcapdavallenspodemtrobarquelasocietatsenceras’haseparatd’unanormadeconductaqueconsiderem desitjable perquè és l’única que ens posa moralment per damunt delnostreenemic,l’únicaqueenspotproporcionarunavictòriadigna…
Elviatjantreflexiona:—Emsemblaquehoheentès…Peròafequeparleud’unamanera…!Voleudir,
sinom’equivoco,quecadagruphad’actuarcomsidel seu ferdepenguésaquestavictòriaoladerrota.Osigui,exemplarment.
Jurtsomriu.—M’heuentèsmoltbé.L'homegranats'escuralagorja,tusunamica.—Tots,ushementès.Tampocnosomtanignorants…Eldelabufandavermella,cellajunt,comsifesunesforç,exposa:—Ara,elquefalta,ésqueencadagruphihagialgúcomvósperaencarrilarles
cosesdegudament…Jobafirma,convençut:—Per sort, aquí tenim aquesta persona. I, per nosaltres, és com si la tingués
tothom.—Esguardafrancamentelsreunits—.Quèussemblasimiréssimdetornaratancarlacantina?
Elvell,gratant-selaclosca,diu:—Potseruspodriaajudar.Josócmanyà.Totsriuen,desbordants.Elviatjantacaba:—Apa,doncs!Avuiésungrandia…
ebookelo.com-Página158
16
Cautament, Fama surt al replà i, sense fer gens de soroll, atreu la porta cap almuntant;aleshoresdeixaanarelpanyqueaguantavaamblaclaui,satisfeta, tombacapalesescales.
Delpisdelcostatsurtunaremordeplatsi,mésalfons,algúparlaambundeixirritat.Peròellaniescolta.Lleugera,començaasaltargraonsavall,finsal’entrada.
La porta del carrer és despanyada des de la tarda abans i dos vidres trencatsdeixenfiltrarunxicd’aire,precursordelafrescadelcarrer.Famaeslimitaaencongirunamicaelcollentrelesaltessolapesdel’abric,isurt.
Noesveuningúi,entotalacalçada,noméshihadoscotxesiungroscamió.Lesbotigues són unànimement tancades, algunes de qualsevol manera, amb les portesmigpenjadesdelesfrontisses.Famaapressaelpas.
Enarribaralacantonada,sorprènunadonaquedesapareixcapal’interiord’unportalquenohasofertcapofensa,jaqueelvandalismedelssoldats,ahir,valimitar-se a lapartbaixadel carrer, i després tornaa trobar-se sola enunaciutatdeserta idesconeguda.
Saltaal’altravoreraiiniciaunpetittrotqueladuufinsalacruïlla.Entrelesvieshihauntramviaabandonatimésamunt,espectacleinsòlit,unaporteraescombraeldavant d’un edifici alt, de pisos. El seu taloneig li fa alçar la cara, però després,indiferent,ladonatornaalasevatasca.
Fama,debades, fapermanerade reduir lesdimensionsdel cosbenempresonatper l’abric i, sense adonar-se’n, un xic inclinada endavant, comença a esmunyir-sebenarranadaalescases.Lasoledatielsilencitallencomelfild’unaespasa.
Tomba a l’esquerra i avança pel carreró que mena a l’avinguda de sota. Lesconstruccions,aquíbaixesimodestes,sóntambétancades,peròdarrerelesportessesenten crits d’infants, converses d’adults i alguna rialla.Ella sospira i alenteix unamicaelpas,acompanyadaperlesremorsfamiliars.
Laquietud,mésopressivaencara,tornaasobtar-laendesembocaral’avinguda.La calçada, ampla i grisa, recull la claror somorta de primeres hores delmatí i latransformaenunareverberaciócruaipàl·lida,hostilmentdistant.
Ella corre cap a l’altre extrem per sota els plàtans, que han perdut l’ombra, i,gairebé recelosa, s’endinsapelpassatgecobertque s’obrecom lagolad’unanimalfabulós.
Frega les parets escrostonades i viscoses, perennement humides, on algú harepetittresvegades,enlletresdiscretes:«Ésmoltsenzill:quedeu-vostotsacasa»,ienarribaralcapdavall,correntdenou,desembocaaltrecopsota la llumaplomada.Aleshores només li cal traspassar i empènyer la porta de fusta, alta i estreta, ques’insereixenlallindadepedragastada.
ebookelo.com-Página159
L'escala és fosca, comsempre, i ellapuja ambprecaució, lamàa frecdelmurcolord’oliva,peròsensetocar-lo.Enarribaralprimerreplà,respirafeixugament,totdonantuncopd’ulldistretalpatiques’eixamplaal’altrecostatdelafinestrareixada,onmainohavistvidres.
Després, gairebédepuntetes, puja l’últim tram, al darrergraódel qual alenteixencaralamarxa,perquèbuscalaclaudelpis,perdudaentreelsmenutsobjectesqueomplenelportamonedes.
Obreambunapetita remordemetall i,quanha retirat la clau, s’encaraambelvestíbulfoscinu,que,sensetransició,esperllongacapalcorredoronbadallenduesportes.
Distretament, toca l’interruptor, fa un gest de contrarietat i es mou cap a laprimeracambra,onhihaelbany.Allí,sotaunaclarorpobra,filtradaperlaclaraboia,esmiraal’espill,estreul’abricielpenjadarrerelaporta.Esredreçaambunsomrísqueesdedicaaellamateixa,es tocaelsbotonsdelvestitcomsianésadescordar-se’ls,peròdespréssemblarenunciaralseugesti,altrecopalesfosques,avançacapalfons,oneldormitoritambéésobert.
Ambelsdits,palpaelmuntant,laporta,ialeshoresvaseguintarrandeparet,finsalafinestra,onentreobreunfinestró.L’home,abrigatdecapitot,bleixalentamentialtenlasevadormida.
Famasomriudenou,travessacapal’altrabandai,ensilenci,estreuelvestitqueabandonaenunabutaca,onjahihaaltrespecesdesordenades.Esdescalçai,sempredreta, acaba de despullar-se sota el pàl·lid raig de llum. Seguidament, fredolica,s’esmunyalcostatdel’home.
Elbleixsemblaafeixugar-se,peròdesprés,quaneltocaamblesmansglaçades,laremors’apaga,elcosescontreusotaelsllençols.Ellaavançaelsllavis.
—Feli…L'home belluga una mà i uns dits ardents, lleugerament entresuats, reposen
gairebéinconscientssobrelasevacarn.—Fama…!Totd’unarebutjaelsllençols,elsditss’animeniliencetenlarodonesadelspits,
totelcosesdesplaçaen lapenombrade lacambra, l’abraça, iels llaviss’esclafen,amplesigoluts,contralabocaentreoberta.
—Nena…Ellalitallalesparaulesambelsseuspetons,elpremcontraseuimoulescames.
Apocapoc,deixaquereposienlasevaintimitat,profundipoderós,aratotdespertiviu,itotsdoss’estimen,greusiconcentrats,llargament.
Quanobreelsullspermirar-lo,lisomriudesdelasevacarn,iunamàs’allargaper tocar-li la cara, els cabells caiguts sobre el front, les orelles una mica massagrosses.Elllabesaencaraunavegada.
—Comt’hofaspersertanbona,Fama?—Itu?
ebookelo.com-Página160
Feliesdeixacaurecapauncostat.—Peròhasestatimprudentdevenir…—Perquè?—Lapoliciaetpodiamolestar,pelcarrer.Nohastrobatcappatrulla?—No.Totestàpelatidesert.—Selitomba,migabraçant-lodenou—.Feli…—Què?—Encaraetfail·lusió,estimar-me?Ellseseparaunamicail’esguardaambunaexpressiósorpresa.—Quenohohasvist?—Novulldiraixò.Hohauriesfetambqualsevoldonaques’haguésficatal teu
llit…Feliarrugaelfront.—Onvolsanaraparar?Elladesviaelsulls,joguinejaambelseubraç,liacariciaelspèlsnegresifins.—Deseguidaparlesd’altrescoses…—Perquèheditaixòqueetpodienhavermolestat?—Abans,nomésparlàvemdenosaltres.—Inoésparlardenosaltres,això?—Vulldird’unaaltramanera…—Heditqueettrobavabona,oi?Ellacontinuaallisant-lielborrissoldel’avantbraç.—Sí,jahosé.—Elsditsestanquensobrelapell—.Sifoslliure,etcasariesamb
mi?Ell,sobtat,vacil·launmoment,peròalafidiu:—Noetsemblaqueésunapreguntaociosa?Noetslliure.—Peròlescosespodencanviar.SiaquestmovimenttriomfaienDominasen’ha
d’anar…LabocadeFeliescontreuenunaganyotadespectiva.—Tuhicreus,enaixò?—Hicreutothom.—Quiés,tothom?Elteumarit?Ellaenretiralamà.—Nocalquehodiguisaixí!—Nohodicdecapmanera.—Araésellquilatoca,mentreesvaincorporant—.
Escolta, Fama…Tot això és insensat, una cosa sense cap ni peus. EnDomina potresistirperfectamentaquestacrisi i cinquantamésque se’npresentin.Només li calesperarunamica.Elcriteridelagentquesapelqueesdiuésque,mentretinguilesforcesd’ordrepúblicalseucostat…
—Peròésquepotserjanoleshité.EnCloridiu…—DeixaestarelquediguienClori!Troboqueperserquevoldriesdeixar-lo,fas
moltcasdelessevesopinions.
ebookelo.com-Página161
Ellareplegaunamicalescamessotaseu.—Nom’has deixat acabar. Anit, quan va tornar d’assajar, cap a les tres de la
matinada,emvadirquelamateixapoliciacomençavaasecundarelmovimentdelapoblació.
ElsullsdeFeligairebéespurnegen,burletes.—Ah,sí?Iquèsap,ell?—Alacompanyiahihaunanoiaqueésgermanad’unpolicia.—Iquè?Perquèduesdotzenesdeximpleshaginperdutlaserenitat…—Potsernosónduesdotzenes.Jat’heditquenohaviatrobatcappatrulla,quan
venia.—Ésunacasualitat.—Potsersí.Peròahir,isobretotabansd’ahir,noespodiaferunpassenseveure’n
unacolla.Semblaqueaquestanoiadiu…—Tut’hocreustot.—Itunoetcreusres.Aixòéselquem’amoïnadetu.Després,sempret’agrada
dedurlacontrària…—Ésclar,quannoesticd’acordambtu,ésperquèm’agradadedurlacontrària.
Noset’haacuditmaiquetambéjopodiatenirlamevaopinió?—No he dit…—Però s’interromp, replega les cames—. Fa fred…No sé com
potsdormirambtanpocaroba.Ellassenyala.—Hihaunamanta,silavols.—Emsemblaquesí.Rebutjaelsllençolscapaunabandai,àgil,saltadelllitambunsolmovimentdel
cos. Per sobre l’estora, corre cap als peus del llit, on obre la porta de l’armari.Aleshoresesmiggira:
—Ésaquesta?—Non’hihacapmés.Larecull i tornacapalcostatdel llit,onladesplegaambquatregestosexperts.
Aleshoresalçaelsulls,sol·licitadaperl’esguarddel’home.—Quèmires?—Ésquem’agradadeveure’tambaquestvestit.Allarga una mà per tocar-la i li acaricia els malucs, les natges. Ella somriu
pàl·lidament.—Tantcomabans?—Sí;semprem’agrada.PeròFamarebutjalamà,s’inclina.—Deixa’mtapar,quetincfred.Elll’acullcontraseu,riusenseconvicció.—Tanbonanoiaqueseriessinovolguessisdiscutirsempre.
ebookelo.com-Página162
Ladonaplegalesmansalseudavant,sobrelessines,elcosperdutcontraelcosdel’home.
—Nom’hascontestat.—Què,nohecontestat?—T’hepreguntatsinoetcasariesambmi…—Ah,això!—Afluixal’estretaiellal’esguardaambelsullsvagamentadolorits
—.Noveiglanecessitatdeparlar-ne,araperara.Ellaconclou:—Noetcasaries,doncs.—Noheditaixò!Famaesretreuunamica,pondera:—No t’hohaviad’haverpreguntat.És ridícul.Ningúnoes casa ambunadona
queliportasetanys…—Setanys?—Sapsqueentinctrenta-u.Ningúnoescasaambunadonamésgran,sobretot
desprésd’haver-hifettotelquehavolgut.Ellliempresonaelbraç.—Noparlisaixí,Fama!—Siéslaveritat!Peròjonohenascutperaixò,perenganyar…—Hosé,Fama,hosé!—Hagifetelquehagifetambtu,nosócunaperduda.Elltornaasubjectar-laestretament,esclafaelsllaviscontralabocavermellaper
taldefer-lacallar.PeròFamaencaraaconsegueixdedir:—Ihohefetperquèt’estimo,t’estimodedebò…—Ijoatu,Fama.Novullqueetposisaixí.La besa de nou i, amb les mans, l’acaricia lentament. Tot seguit, els llavis
davallencapalabarbeta,capalcoll.Ellaintentadeprotestar:—No,Feli…Elxicotnomésdesplaçaunamical’esguard.—Perquè?—Perquè…—Però tot d’una allarga els braços i l’estreny, gairebé frenètica—.
Nohosé,nohosé…—Sospirafondament,limasegalacarn—.T’hauriadedirqueno,perònopuc…
—Perquèsapsquet’estimo.—Mainot’hepogutdirqueno,finsara.Noésnatural…—Síquehoés,Fama.Vullquemainoempuguisdirqueno.Ambelspeus,facórrerelllençol,esmigincorpora,peròellal’atreuencara,iles
mansllisquenflancsamunt.—Feli…—Tancaelsullsilabocaseliestremeix,nerviosa.Mormola—:Notinc
vergonya…
ebookelo.com-Página163
Peròdesprésesdeixaendurperlaflamaquelidevoraelventreilabocableixapenosamentcontral’altraboca.
Unsilenciardentrebentaperlacambra,iFlamarebentaambelltotrepetint:—Notincvergonya…Ell,entresuatiretut,deslligalesmansnusadessotaelsbraçosdelanoia,peròno
lamiraencara.Nohofafinsdesprés,quanhadeixatrelliscarlagaltasobreelcoixíidiu:
—Siensestimem…Ellamouelcap.—Noméspensesenaixò…—Itu?S'esmunycapauncostatiamblamàesfaremuntarlarobafinsalesespatlles.—Somunsviciosos.—Noésveritat,Fama.—Forad’això,noensuneixresmés.—Peròaixò,quediustu,ensuneixmoltfort.Ellaelmiragreument.—Sí…—Ambungest trist,potser inconscientment, liacariciaelscabells,però
totseguitdeixacaurelamà—.Entotsomdiferents,noensavenimenres.—Nohosaps.Nohemtingutocasiódecomprovar-ho.Ellas’abrigamés.—Emsemblaquesí.—Desplaçaunamicaelcappelcoixí i,baixet,explica—:
Noséquèho fa.Quanvinccapaquí, semprevinccontenta ianimada, il·lusionadacomunanenadedivuitanys.Peròdesprés…desprésemposotrista,perquèsemprefaltaalgunacosa…
—Mainomen’haviesditres.—Potserno.Alprincipipotserempensavaqueacabaríemper trobar-ho.Ara ja
veigqueno.—Hodiusperaixòdelcasament…—No,nosolamentperaixò.—Desvia l’esguardcapa lafinestra—.Enelfons,
potsernomést’hohepreguntatperveurequècontestaves.—Enaquestcas,eraunapreguntadeslleial.Noestàbé,Fama.—Non’éstot,dedeslleial?—Tot?Quèvolsdir,tot?—Tuijoaquí…IenCloridormint…Ijomateixa,quesócdeslleialambmi.Ho
voldriatotclar,net…—Noetspaslaprimeradonaquetéunamant.—Jahosé.Peròésquejonovoldriasercomlesaltres.Sivisquéssimenunaltre
lloc…—Seriaelmateix.Ellasacsejaelcap.
ebookelo.com-Página164
—No,perquèenunaltrellocpodriadir:jaentincprou.—Tambéhopotsferaquí,resnoetprivadedeixarelteumarit.—Legalment, sí. L’únic que pots fer és abandonar-lo, separar-te’n, i aleshores
quedes desqualificada. Aquesta obligació de continuar lligats fins a la mort enscorromp.
Ellmigriu:—Peraunaburgesetacomtu,aixòsonaforçaimmoral.—Mésimmoraléshaverdementirienganyar.Confioqueelsquivindrandesprés
d’enDominaseranmésjustos,méscomprensius.—Tambéd’aixòentélaculpaenDomina?—Et sembla que no? Amb l’excusa que el país ha de ser fidel a una moral
tradicional, ens empresona entre idees caduques. I, benmirat, què vol dir això demoraltradicional?Non’hihamésd’una?
—Quejosàpiga,no.—Tuetsmoltjove.—Tambétu,totiaqueststerriblessetanysquem’hasrecordatqueensseparaven.—Noésqüestiód’anys.Potservoliadirqueencaraetsforçaignorant.—Aquesta sí que és bona!—Treu un braç, es tomba i allarga la mà cap a la
tauletadenit—.Perquèvasfertrescursosdemedicina…Agafalapipa,esredreçaunamicamés.Elladiu:—Nofumis.Jasapsquenom’agradalafortordeltabac.—Perdona.Nome’nrecordomai.Tornaaesmunyirelcospelllit,s’abrigaelbraç.Lanoiaprossegueix:—Nosónelstrescursosdemedicina.Ésqueatunomést’hapreocupatunacosa,
semprelamateixa:ferdiners.—Quèvoliesqueempreocupés,doncs?Ellareculaunamicaelcap,coixíenfora.—Devegadesemfasunaràbia…!Ésclarquenoésbenbéculpatevasinot’han
ensenyatresmés.Peròtu,ambelparequetens…—Unsomiatruites!Lanoiaelfita,encuriosida.—Esticseguraquenideushaverllegitelsseusllibres.—Perquè?—Itorçaelsllavis,displicent—.Mainom’haagradat,ami,aixòde
llegirnovel·les.Ésperdreeltemps.—Alcine,béhivas…—Elcineésunaaltracosa.Famaassenteixlentament,ambungestamarg.—Sí,ésunaaltracosa.Empensoquemainon’hastretcapprofit.—I,delesnovel·les,quinentrauria?—D’algunes,mésquenoetpenses.El teupare ésunhomeculte.Ellnodiria,
comtu,quenoméshihaunamoraltradicional.
ebookelo.com-Página165
—Moltbé,d’acord.Iquè?Peramiésbonalaquecorreara.Itambéhoseriaperatusinotinguessistantescabòries.Nohasdepensartant,dona!
—No?—No.Unadonanomés…Nom’hofacisdir!—I,gairebéindignat,explica—:A
tu, el que et passa és que tens un problema personal sense resoldre. I, en lloc depensarque tumateixa te l’hascreat, t’estimesmésdonar-ne laculpaalsaltres,a lasocietat, a en Domina… És ridícul! I egoista, també! T’alegraries que tot l’ordresocial se n’anés a fer punyetes perquè aquest ordre contraria les tevesconveniències…
Famas’incorpora,exposalasevanuesa,inconscientmentgenerosa,ielpitlivibrad’indignació.
—No és veritat! Sapsmolt bé que no és veritat! Si només es tractés d’això, sinomésestractésdemi,noprotestaria.Éstotplegat.
—Ésclar,bécalqueetjustifiquis.—Dequè?Ellplegaelsllavis,burleta.—Nodeuspasvolerquese’n justifiquienDomina,del fetqueenganyesel teu
marit.Famaalçalamà.—Ets…—Peròaleshores,sensehaver-locolpit,acalal’esguard—.Tensraó.No
tincdretaenfadar-me,perquèaixòésunfet.Ivanensenyar-mearespectarelsfets.—Doncs!—Peròaixònovoldirqueellnohagidejustificarres.Enprimerlloc,l’existència
denoiscomtu,dexicotsdevintanys…—Quinsembolicsensfem!—Capembolic.Dexicotsdevintanysquenotenencapideal,capinquietud,que
hoacceptentotmentrepuguintenircotxe,dones…Araésellquiesdesabrigaialçaelbraç.—Prou,Fama!Aquesttemajal’hemtocataltresvegades.Inom’agradaquefacis
elsavi,cony!—Paraulotes,aixòsí…Emtractesd’egoistainot’adonesdefinsaquinextrem
hoetstu.Lescosest’hananatbé,hasprogressatràpidamentperquèt’hasavingutqueelsaltrespensessinpertu…
—Miraqueespotdesbarrar!—Desbarrar! Això ho hauries de dir a aquella petita minoria que, perquè ha
volgutpensarpelseucompte,araésalapresó.—Collons,quen’etsd’embafadora,quant’hiposes!Joempensavaque,aquí,no
hiveniesadiscutir,sinóafer-temuntar…Fama s’envermelleix fins a l’arrel dels cabells, i els llavis, tot d’una prims i
tremolosos,liempal·lideixen.Diu:—Estàbé,Feli.
ebookelo.com-Página166
Enretira les camesdels llençols, s’aixeca i recull llestament la robade sobre lacadira.
—Onvas,ara?Peròella,senseunaparaula,travessaeldormitoriisurtalcorredor.Noestomba
ensentirelgemecdelllit,sinóqueprossegueixfinsalacambradebany,onajustalaporta.
Obrel’aixeta,d’onsurtunglopd’airevagamentestridentiunesbombolles.Tornaatancariesfregaambunatovallola.
—Fama…Felihaempèslaporta,onesquedaambunamàsobreelmuntantil’altraalpom
dellautó.—Quèsignifica,això?—Jahoveus.—Éspelquehedit?Perdona,jo…Ellaesposalesbragues,d’esquena.—Jaséquenoempucqueixar.Uncopmés,nohasditresquenofos.Vincaquí
perquèemmuntis.—Jonovolia…AleshoresFamaselitomba,mignua.—Peròencaraqueetfaciestrany,jonohosabia.—M’hasmolestatiheditelprimerqueempassavapelcap.—Hasditlaveritat.—Buscaelssostenidors,tornaagirar-sed’esquena—.Erajo
quianavaequivocada.Perexcusar-medavantdemimateixa,parlavad’amor, fins itotpensavaenelmatrimoni…Peròenelfonsnomésvoliaaixòaltre.
Elllasubjectapelbraç,l’obligaatombar-sedecara.—Nodiguisximpleries!—No són ximpleries. —Es desfà dels seus dits, sense violència, però
enèrgicament—.Unanoiacomjocalquevesteixielsfetsmassacrus…Sócunamicaantiquada,enalgunescoses;moltdiferentd’aquestesnoiesd’araquetanbés’avenenamblaformade lamoral tradicional.Osiguiqueencarasócméshipòcrita,perquèemvoliaenganyaramimateixa.Alcapdavall,hosédesdelprimermoment,comets.
—Sinom’hasvolgutentendre…Ella es passa la combinació i s’atansa almirall, davant el qual es pentina amb
gestosràpids,gairebéenutjats.—Nos’had’entendreres,aixòéselpitjor.Etstransparent…Mam,cacainon.I,
comquetensvint-i-cincanys,dinersisexe.Peratzar,haestatelmeu.—Etsinjusta.Tujasapsque,alamevamanera,t’estimo.—Sí,nohonego;comestimeselsdinersitotallòquepotprocuraralgunplaer.
Etsmésconseqüentquejo.—Deixalapinta,agafaelvestitise’lposapelspeus—.EnCloritéquaranta-sisanysiésunartista.Viuenunmónirrealdelqualjoformopartd’unamaneramoltmarginal.Noliinteressennielsdinersnilesdones…llevat
ebookelo.com-Página167
decomptatsmoments.Escomprèn,oi?Tu,encanvi…—Escordaelbotonsibrandael cap—.Peròno.M’hopensava, resmés…T’interessesúnicamentper tumateix.Etsmoltpitjorqueell.Peròquannose’tconeix,fasunacertail·lusió…
—Totaixòsónparaules,Fama.Tusapsquehohempassatbéiquenohihacapraóperquènocontinuïtotcomfinsara.
Elladespenjal’abric.—Icontinuaràcomfinsara.Síd’aixòjan’esticconvençuda!—Doncs,perquèdius…—Ambuna altra, Feli…—Li separa el braç que bloqueja la porta—.Deixa’m
passar.—Ambtu,Fama.Esticsegurquetornaràs.La segueixpel corredor, ambelspèls eriçatsper l’atmosfera freda.Ella avança
finsalaporta,alcostatdelaquals’aturaiobreelportamonedes.—Té.Feliprovaderetirarlamàquanjaésmassatard:laclaureposaenelseupalmell.—Noestàbé,Fama…Ellasomriuambunsomrísagredolç,badalaporta.—Nohohaestatmai.Lallàstimaésquenoensn’havíemadonat.Is’allunyapelreplà,obscurihumit,capalasoledatdelcarrer,delallar.
ebookelo.com-Página168
17
Lagasolineraésaduespasses,obertaperquènotéportes,peròalgús’hapreocupatd’estendre de pilar a pilar unes cordes gruixudes que, simbòlicament, en vedenl’accés.Totiaixò,Carlocrida:
—Ei,nohihaningú?Laveuesperdsotalavolta,iellallargaelcollcapalfons,onhihaunamenuda
cabinaambunafinestraamplaiapaïsada,sensefinestrons.Laporteta,enanglerecte,ésclosa.
—Ei,elsdelagasolinera!Salta les cordes i s’endinsa pel local, més enllà de les bombes pintades de
vermell. A frec de finestra, espia cap a dins, on només veu una taula de despatxarrambadaalaparet,unsclassificadorssobreunalleixaiunacadiraatrotinada.
—Moltbé!Retrocedeixcapalesbombes,llambregaelsdipòsitsbuitsi,amitjaveu,mastega:—D’aixòsíquese’ndiuferlescosescomcal…Saltadenoulescordesisecenyeixestretamentelcinturódelagavardina.Mira
enllà, capa lamotocaigudaa tocarde lavorera i, ambdosdits, es frega l’aladelbarret.
—Finsunaaltra…—Peròrectifica—:Quècarall!Apressat, fa les poques passes que el separen de lamoto, la redreça i després
l’empenyvigorosamentcapalagasolinera.Lacordalifanosa,peròs’ajupi,alçant-laambl’espatlla,aconsegueixdeferpassarelvehiclepersota.Elfarutllargairebéfins al fons, a tocar de la porteta de la cabina, on el repenja. Aleshores, amb elmocador,esfregalesmans.
Uninstantdespréssaltaencaralacordaiavançapelcarrer,decaraalventijolquearrossega uns quants papers. Observa la calçada, on comencen a acumular-sedeixallesdetotamena,ilesvoreresmalrentadesperlaplujadelanitpassada.
I, quan alça els ulls al cel, sorprèn una formació de núvols cirrosos, alts iempantanegatssobrelescapesonbufaelvent.
—Perdó!—Perdó!Però aleshores riuen tots dos i ell allarga la mà i tusta l’espatlla amb la qual,
distret,haensopegat.—Hola,BorisSten!—Carlo!D’onsurts,home?Nose’tveumai,ara.—Aixòatu.Siempensavaqueten’haviesanatsensenidiradéu.—Anar-me’n?Ambtotelquepassa?L'agafaamicalmentpelbraçiCarlopregunta:—Vensdetelegrafiar,potser?
ebookelo.com-Página169
—Telegrafiar! —Alça la cara cap als edificis dels serveis de comunicació idespréslasacsejacòmicament—.Nopotsniposarunaconferènciatelefònicaambelpobledelcostat.Nohihaningú!—SubjectamésestretamentelbraçdeCarlo,itotsdoscaminencarreramunt—.Quepotserusheutornatximples?Abandonaraixítotselsserveis…
—Ah!Quenohoaproves?Unantidoministacomtu,sempreapuntd’expulsió…Stenalçal’altramà.—Apunt, no.Expulsat.—Se’lmira, ambun rictus sardònic—.Ahir a primera
horavaigrebrel’ordrededesaparèixerabansdelesdotze.—Peròtu…—Quèetsembla?Perresdelmónnoemdeixariaperdreaixò.Deprimer,faigcap
alapresó.Persort,lapoliciaesveuquetéaltrafeinainingúnos’hapreocupatmésdemi.—Tornaabrandarelcap—.Quinpoblemésximple,afe!—S’aturai,enunaltretodeveu,pregunta—:Onpodríemanar?Onanaves,tu?
—Enlloc.Nohihacaplloconanar.—Nilaredacció?—Envenia.Desd’aquestmatíjanohihanidiari.Nohihares.L'altreaixecaelsbraçosalcel.—Ijoaquí,sensepodercomunicarambl’agència!—Tornaasubjectar-lo—.Però
esteu ximples, et dic! Què et penses que aconseguireu, amb tot això? Només unacosa:enfortirlaposiciód’enDomina.
Carloriuiungat,recelós,travessaelcarreris’escapaafuatportesenllà.—Tusíqueestàsximple!—Sí? Escolta… quant de temps et penses que pot resistir un poble sense gas,
sense aigua, sense electricitat, sense serveis de cap mena? No arriben trens, eltransportdecarreteratampocnocircula…Nofuncionares,comtuhasdit!—S’atura,ara del tot—. A tot estirar, et dono una setmana. Després veuràs com tothomreprendràlasevavidanormal,comsiresnohaguéspassat.
Carloexplicasenzillament:—SienDominaresisteixunasetmana,potsersí.—Ell?Elquecalgui,home!—No n’estiguis tan segur. La descomposició interna de l’administració és
espantosa…Sietdiguésqueahoresd’arapotserjacorrecapal’estranger?L'altreesperaunmoment,totd’unaapaivagat.—Tensalgunanotícia,doncs?—Notícia, notícia…Rumors, més que res. Amés, també sóc capaç de fer les
mevesdeduccions.—Nofotis!Riuenamicalment,iaraésStenquitustal’esquenadeCarlo.—Quin xicot! Però, seriosament… una cosa sí que la sé. En Domina tenia
redactat i imprès un ban que, sota l’amenaça de càstigs terribles, comminava la
ebookelo.com-Página170
població a reprendre les seves ocupacions habituals. Doncs bé, el ban no ha estatclavatenlloc.
—Iquèvoldir,això?—Voldirquealgúl’haconvençutqueseriaunamesuraimprudent.—Perquè?—Que no ho veus? L’obligaria a dur a la pràctica les seves amenaces, si la
poblaciónoobeïa.Ilapoblaciónoobeiria.L'altre,pensarós,espassaunditpelsllavis.—No seria pas la primera vegada que actua ambmàdura.De fet, hi ha actuat
sempre.Carlosomriu,afirmaambelcap.—Precisament.—Precisament,què?—Fesservirelcervell,home!SienDominas’hafetenreredavantlapossibilitat
deveure’sobligataactuar,ésperquèsapquenopotactuar.L'altrebadamoltlaboca.—Volsdirque…—Sí.L’encadenamentésproulògic:noconfiajaenlesforcesd’ordrepúblic.—Bé,bé,bé…!Aixòvoldriadirqueaquestesforces,d’unamaneraoaltra,lihan
indicatquejanoestanincondicionalmentalessevesordres…—It’adonesdelqueaixòsignifica?Lacosaestàmoltmésmaduraquenosembla.Sten reflexiona a fons, s’entafora lesmans a les butxaques amb un gest brusc,
gairebéimpacient.—Perònoho entenc.Aquestes forces juguen, han jugat sempre la partidad’en
Domina.Sabenquesilaperd,laperdenambell.—L’altaoficialitat,sí.Calcreurequelapressió,aquestcop,havingutdesota.—
L’enllaça pel braç—.Mira, desenganya’t…Els homes que formen part d’aquestesforcessofreixenlapressiódelessevesfamílies,lesqualsesveuencoaccionadesperl’actituddelsveïns,delsamicsiconeguts,delaciutatsencera.Aleshores,quèpassa?Comquenos’atreveixenencaraadesobeirobertament,actuensenseinterès,esfanculpables de petites negligències… I els oficials ho veuen, però no poden fer res,perquènoestractad’unhome,nid’unadotzena,sinódelatotalitatdelesforces…Com que tampoc no són ximples, acaben per comprendre que la seva lleialtat al’administració Domina penja d’un fil molt prim…—S’atura, l’amonesta amb ungest de la mà—. Et diré més: la mateixa oficialitat pot acabar per adonar-se quenomés li quedaun camíde salvació: enfrontar-se ambel Jutge i fer causa comunaamblaciutat.
—Perillosadecisió…—Sí,iforça.Peròsiactuavenambenergia,ningúnopotassegurarquelaciutat
no els agrairia el gest. Ja saps com som… Si ara s’apoderaven d’en Domina i elpassejaven pels carrers, encadenat, tothom s’oblidaria que també ells formen part
ebookelo.com-Página171
d’aquestaadministracióqueodiemiquesenseellsmainohauriapogutimposar-se…—Enretira la mà del braç del seu amic—. Això ho pensem ara nosaltres, dosindividus corrents, ni massa estúpids ni gaire llestos. Pot haver-se-li acudit a enDomina,delaintel·ligènciadelqualnotenimdretadubtar…Peraixòetdicqueahoresd’arafinsitotjapodriaserfora.
L'altredónauncopdecollendavant,comsiestiréselpesdetotelcos.—Anem-hi?—On?—AlaMansió.Potserpodremcomprovar…—Nopodremcomprovarres.—Maino se sap.Anem-hi!—Es frega lesmans, amb anticipada satisfacció—.
Quinaprimíciaseria,noi!Carloriu.—Pelqueetservirà!Sinopotsnienviarunacrònica…—Perunacosaaixí,trobarialamanera.Niquel’haguésdedurjomateixatravés
delafrontera.Sóccapaçdenoliejarunavió!—Ahoresd’aranoentrobariescap.Sten torna a posar-li la mà sobre el muscle, sense deixar de caminar
apressadament.—Emdeixarieslatevamoto,doncs…—L’hehagudad’abandonar,perquèjanoteniasuc.—Mira que…—Però es dóna un cop al front—. Sóc gran! Perquè ben mirat
potserpodriadisposard’uncotxe.Precisamentunafamíliaamigaemdeuesperaral’hotelConfort.
—Compatriotes?—Sí.Haviend’arribarahir.Viatgenambelseucotxe.Carlofapetarlallengua,escèptic.—Dubtoforçaquearribessin.—Hocomprovarem.Deprimer,però,aixòaltre…—Repeteix,gairebéextàtic—:
Quincop,noi,quincopsienDominasen’haguésanat!Tomben avall, cap a l’artèria quemena a la plaça on es drecen els edificis de
l’administració.Elcarrer,capalabandabaixa,éspledevehiclesdeixatsendesordre,perònosabendistingirniunapresènciavivent.Stenprossegueix:
—Hocelebraríem!Unabonatipanera…—Semblaques’empassilasalivai,perassociació d’idees, pregunta—:Encara sap fer aquelles favades, la teva dona? Sónperallepar-se’nelsdits.
—Home,aranoéseltemps!—Oaquellsarrossets…M’hedetornaraconvidar,undia.—Quanvulguis.Jasapsquel’Elviettésimpatia.—Ésunacuineraexcel·lent!—Potserésperaixòqueettésimpatia,perquèmainoregategeselselogis.
ebookelo.com-Página172
—Se’lsmereix!Siundiaemcaso,vullqueellasiguiunadonacomlateva.Riuen totsdos,peròdesprésesquedenmirantuncotxequecirculaambun sol
individuinclinatsobreelvolant.Ésunvehicleunamicaatrotinatisobreelparabrisapotllegir-seunmotescritenlletresblanques:metge.
—Éselprimercotxequeveigrodarentotelmatí.—Deuserunesquirol.—Home,unmetgenopotnegar-se,sihihauncasd’urgència.Després,sivols
filar tan prim, també som una mica esquirols tu i jo; en aparença som les duesúniquespersonesqueavuinos’hanquedatacasa.
—Bé, bé, bé…Ami nom’hi barregis. Jo sóc un estranger i les consignes delpaís…—Es tombacapaCarlo, l’esguardamaliciosament—.Percert…Fapocempreguntavaquininterèspodiatenirl’oficialitatdelesforcesd’ordrepúblicagirar-secontraelJutge…Lapreguntatambése’tpotaplicar.Pelqueveig,t’agradariaqueelforagitessin,inosésietconvé…Nohaspensatenquinasituacióetquedaràs?
—Jo?Mainoheestatunferventpartidarid’enDomina;alcontrari,sempremel’hemiratambdisgust.Prouquehosaps!
—Sí;jo,sí.NohauriapaspogutferamistatambalgúquedefensésenDominaapeuiacavall.
—Doncs!—Però això que sabem tu i jo i potser unes quantes persones més, no és del
domini públic. La gent et considera un col·laborador, un col·laboracionista, com atotsaquellsquedurantaquestsanyshanocupatunllocderesponsabilitat…
—Noexageris!—Ésclarquesí!Vulldirquenoexagero.Hasescritenundiaripro-Domina,com
totselsqueespubliquenalaciutat,ietdeushaverfetculpabledemésd’unarticleencomiàstic.
Carloalçalesespatllesilesdeixacauredenou,ambungestinfeliç.—Quinremeiquedava!—Ah!Quinremeiquedava…Etsemblaqueésunargumentdepes?Aquestaraó
lapodria esgrimir tothom. Iben rucs seranelsqui succeeixinenDomina si en fancas.
—N’hauran de fer cas, si no volen quedar-se sense periodistes. Si ho anem aveure,nohihaningúquenohagicol·laborat.Comnosiguinquatrevells,anteriorsal’administracióDomina…
—Aquestsseranelsquiusfaranmal.Inosenseraó,eh?Perquèsemprepodrandir que allò que van fer ells, retirar-se de la professió, també ho podíeu haver fetvosaltres.
—Hauriaestatpitjorperatots.Reconecqueelsdiarishanestatunfàstic,duranttotsaquestsanys.Peròésfàcild’imaginarqueencarahaurienestatpitjorssinoméshaguessin treballat els periodistes identificats amb enDomina. Gràcies a nosaltres
ebookelo.com-Página173
s’haninfiltratcosesqued’altramaneratothomhauriasilenciat.Finsacertpunt,hemcontribuïtaformarunaactituddesfavorableal’actualadministració.
L'altretornaariure,benhumorat.—Etsunjesuïta!Però aleshores tanca la boca i gairebé es posa a córrer.De l’edifici oficial, ara
proper,acabendesortirquatrepersonesquetravessenl’amplavorerais’adrecenaundelscotxesaturatsatocardel’entrada.
—Potserhemarribatatemps…Carlo corre també, i, després, tots dos es queden darrere un altre automòbil,
separats per tota l’amplada de la plaça dels personatges que desapareixen dintre elvehiclenegreidematrículaoficial.Elxofer,quehasaltatdelseient,subjectalaportaambunamàiesperaencarcaratamblagorrarecollidacontraelpit.Darrereseuhihaun oficial de la guàrdia, unamica avançat entre els dos sentinelles, enguantats deblanc,queprotegeixenlaMansió.
—Coneixesalgú?Carloestiraelcoll.—Noelshepogutveurebé.Emsemblaqueno.LaportelladelcotxeestancaiStenullaamuntiavall,estudiantelsencontorns.
Dosvehiclesmés, tambéa l’altrecostat,esperenambelsxofersdarrereelvolant i,més enllà, gairebé a la cantonada, hi haun altre xofer que fuma repenjat contra elmotord’unturismegris.Elcorresponsaldiuperellmateix:
—Éscuriós.PeròCarlo,quel’hasentit,pregunta:—Què?—Nohihamésvigilànciaquelacorrent.Iaixònoéslògic.—Home,sienDominahaguésmarxat…—Tampoc.Enaquestcassemblaquejanohihauriad’haverningú.Mésaviates
diriaquevolendonarlaimpressióquenopassares.Nom’agrada.No…—Quèfem,doncs?Aquínoenshipodemquedar.Fafrediacabarempercridar
l’atenció.—Jal’hemcridada.Undelsxofersqueesperenalvolantelsobservadesdedarrereelcristalltancatde
lafinestreta.—Anem-hi?—Nosé…Tornenamirarcapalaporta,d’onl’oficials’haretiratenarrencarelcotxeque
s’adreçaal’avinguda,is’esmunyenperentreelsaltresvehicles,unamicaindecisosmalgrattot,impressionatsperllurpròpiaaudàcia.Idesprés,totd’una,s’aturen.
—Quèhaestat?La remor, discreta, es repeteix, i aleshores, en abaixar lamirada, s’adonen del
xicotagenollatalseientposteriordelcotxe,amblamàquinafotogràficaalesmans.
ebookelo.com-Página174
Elsmira,somrient.Elcorresponsalofegaunnom:—Geus!—Obreràpidamentlaportellamentrel’altreesretiracotxeenllà—.Què
carall…—Entreu,entreu!Commésserem,mésriurem!—Ambelcap,indicaelxicotque
s’enfiladarrereelseuamic—.Ésdelram,també?—Noelconeixes?CarloAlem,deL’Opinió.L'altreriu:—Quina?—Ladelquipaga.Riuenmés,amuntegatssobreelseient.Stenexplica:—ÉsGeus, de l’agènciaMorvia… Però què carall fas, aquí? Em pensava que
t’havienengarjolatalTibet!—Calúmnies…!Vaigarribarahir.—Etscomelscorbs,queolorenlescarronyes.Quantscadàvershasfotografiat?—Totselsquedesenterrendesques’hafetclar.—In’handesenterratmolts?—Desenterratienterrat.—Quèvolsdir?—Quen’hihaquesurtenid’altresqueentren.—IenDomina?—Nilapuntadelnas.Carlopregunta:—Elconeixes?—Quinoelconeix?Ésl’homeque…Calla,queensurtunaltre.Reposaelscolzessobreelseient i totsobserven l’homealt iprim,ambelsulls
protegits per unes gruixudes ulleres fosques, que ara travessa la vorera a gransgambadesis’adreçaaundelscotxes,elxoferdelqual,al’aguait,hasaltatdedarrereelvolantpertald’obrir-lilaportella.Carlodiu:
—ÉsNesi,eldefinances.—Hideviahaverreunió…AixòvoldirqueenDominanos’hamogut.—Quisap!Potsers’hanreunitenabsènciadelJutgeperfer-secàrrecdelpoder.Elcorresponsalesgrataelcap.—Comhopodríemsaber?—Assenyalaelfotògraf—.Jonosóccomaquest,que
éscapaçdepassar-sehoresiméshoresesperant.L'altreexclama:—M’hopaguen,noi!—Doncsjo,niaixí.Sóchomed’acció!Allargalamàcapalpomdelaportella,l’estira.—Quèfas?—Noméshihaunamaneradesortirdedubtes,iésmirardeparlarambaquests…
ebookelo.com-Página175
—Ambelsdelaguàrdia?—Ésclar.Noveigningúmés…Carloelsubjecta.—Etsboigoquè?—Quèpucperdre?Acabad’empènyerlaportaitreuunacamafora.Carloesdecideix.—Espera’t!Vinc amb tu. Però tinc una altra idea…—L’altre replega la cama,
migtancadenoulaportella—.Delaguàrdia,noentrauremres.Encanvi…ElqueensinteressaéssabersienDominacontinuaaquíohatocateldos,oi?
—Sí.Digues.—Mira,faremaixò:ensatansemalaportaidiemal’oficialqueestemcitatsamb
enDomina.Hodiràstu,fentvaldrelatevacondiciódecorresponsalestranger…Elfotògrafriu,sensedeixardevigilarlaportadelaMansió.—I,ésclar,usinvitaranapassar…—No.SienDominanohiés,se’nstraurandedavantdequalsevolmanera…cal
resignar-s’hi.—Isihiés?—Tampocnoésdepresumirqueensdeixinentrar.Peròpreguntaranadaltsiés
veritataixòdel’entrevista.Inosaltresjaentindremprou.Elfotògrafbrandaelcap,assenyalalamàquina.—Confio que més endavant, un dia o altre, us podré donar una magnífica
fotografiad’unparelldebabausbenemmanillats.Peròelcorresponsalcomenta:—Mira que n’ets, de corb, noi! I quan jo ho dic… —I a Carlo—: D’acord,
m’agrada.Som-hi?Tornaaobrirlaportellaielfotògraf,araseriós,crida:—Sort!—Tunoetperdisdetall.Isaltentotsdosalcarrer.Perentreeldèdaldecotxes,avancencapal’altrabanda,
onelssentinelles,quejaelshanvist,acabend’immobilitzar-se.Und’ellsesgiracapal’interior,d’onsemblareclamarlapresènciad’algú.AleshoresCarloesmigatura,tocaelcolzedelseucompany.
—Peròescolta…Atut’havienexpulsat…—Arate’nrecordes?Apa,anem.Elprecedeixcapalaporta,itotsdosveuencomperl’entradaombrívola,amplai
immaculadamentneta,avançal’oficialdelaguàrdia.—Vostès?Ambelsseusullsblausifredsespeculadel’unal’altre,sensemoureelcap.—Sóc periodista, de l’agènciaAgala…Estem citats amb el Jutge, el qual s’ha
dignataconcedir-nosunsminuts.L'altrenoalteral'expressiófredaiindiferentdelessevesfaccions.
ebookelo.com-Página176
—Elcarnetacreditatiu…?Stenbutxaqueja,es treuunplecdequartillesdoblegades,unencenedor,peròel
carnetsurtd’unaaltrabutxaca.L'oficiall'examinaambcircumspecció,detalladament.Totseguitl’hiretornaamb
ungesteducat,s’adreçaaCarlo:—Ivostè?—SócdeL’Opinió.Lliuralasevatargetadepremsail’altrel’examinaamblamateixameticulositat.
Quanlahitorna,diu:—S’esperaranunmoment.Siempermeten…Tots dos s’inclinen i l’oficial retrocedeix cap a la dreta, on hi ha una porta de
vidres glaçats que tanca curosament al seu darrere. Els periodistes esmiren i Stenmormola:
—Hiés.Carloaprova,capficat.—Enshemenredat.Elteuamicteniaraó.Podràferlafoto.—Nosésiencaraseríematempsd’escapar-nos…Però tots dos escolten, perquè algú baixa per les escales, espaioses i planejant,
queesperdencapal’esquerra;sóndosjocsdepassos,lentsifeixucselsuns,furtiuselsaltres.Quantombenelreplà,Carlodiubaixet:
—Ormes,eldecultura,ielseusecretari.Elcorresponsal,sensecontestar,avançacapalsgraons.—Senyor Ormes… Sóc Sten, de l’agència Agala… Li agradaria de fer alguna
declaració?El secretari allarga el braç, el dreça com una barrera entre el seu superior i el
periodista.—Nomolesti.L'apartacapauncostat,peròellinsisteix:—Niquefosunaparaulaper…Elsecretaritornaafer,mésadust:—Nomolesti,lidic.L'oficialobrelaportadevidresglaçats,commina:—SenyorSten!Després saluda, escorta les dues personalitats cap a la porta. Els guàrdies es
quadren.Totsassisteixenal laboriósprocésdelcotxequeavançaunamica,s’atura;delxoferquesalta,gorraenmà,is’encarcaraalcostatdelaportella;d’Ormes,velligros, que plega el cos treballosament, assistit pel seu secretari, i esbufega com siescalés una muntanya; novament del xofer, el qual torna a tancar, respectuós, is’instal·ladarrereelvolantdesprésd’haver-seposatlagorraaltrecop…
Aleshoresl’oficialesgira:
ebookelo.com-Página177
—Senyor Sten… El cap civil, el senyor Domina, el rebrà. Potser noimmediatament,peròtinguiunamicadepaciència…
Elperiodistagairebéempal·lideixsotal’emoció,balbuceja:—Co…co…com?L'oficialfaungest.—Vinguiambmi…ElsdoshomesesconsultenamblamiradaiCarlos’arronsad’espatllestotfentun
pasendavant.Peròl’oficialobserva:—Vostèno,senyorAlem.Liagrairéqueesretiri.S'aturaensec.—Però…—Sónordres.Sten,mésasserenat,lifal’ullet.—Resignació,amic!Isegueixl’oficialcapalesdependènciesinteriorsdel’immenscasal.Carloelsmiraallunyar-se,finsqueundelssentinelleseltocaamblaculatadela
sevaarma.—Circuli…Se cenyeix més estretament el cinturó de la gavardina, que té una molestosa
tendènciaaafluixar-se,is’allunyacapalcotxeelxoferdelqualesperaencaradretalcostatdelmotor.Tombaaleshorescapalacalçada,latraspassaidesapareixentreelboscdevehicles,desd’onobservaelsguàrdies,elxofer.
Totd’unas’inclinaunamicai,amblesmansalesbutxaques,totelcosprojectatendavant, avança llestament cap al cotxedeGeus.El xicot el devia estar esperant,perquètélaportaobertaiaellnoméslicalesmunyir-secapal’interiorcàlid.
—Quèhapassat?Estreuunacigarreta,n’ofereixunaaltraalfotògraf,peròelxicotrefusaambel
cap.—Nohoentenc.DiuqueenDominaelrebrà.—Elrebrà?Ijoqueempensavaquel’haviendetingut!—Doncsno…Semblaqueno.—Sembla?Volsdirquepodriaserunatrampa?—No ho sé.—Mou el cap, s’inclina cap al vidre posterior, a través del qual
contemplaelsdossentinellesil’entradadel’edifici—.Ésestrany…L'altre el mira en silenci i amb la mà, sense adonar-se’n, acaricia la màquina.
Desprésdiu:—Pelquepuguiser,noemmocd’aquí.Ellassenteix:—Nijo,ara.I,pensarós,expel·leixelfumalseudavant.
ebookelo.com-Página178
18
RexMaluca,impecabledinsdelseuvestitgrisillis,lacamisabenemmidonadasotaelllacetquelitancaelcoll,suavisiblement.Deuserd’angúnia,perquèalacuinatotsels focssónapagats iaranohi fagensdecalor.Té lesmansunidesal seudavant,però Pots, el cuiner, continua brandant el cap, amb les cames ben obertes i el cosrepenjatcontralataulaquehihadarrereeltamboret.
—Nopotser,lidic.Encaraquedepenguésdemi…—Però són estrangers, Pots, feu-vos-en càrrec. Ells no tenen la culpa del que
passa.—Ijotampoc.Demiracles,noenséfer.Nohihagas,nohihaforça,gairebéno
tenim llenya,ensha fallatelcarbó…—Alçaunamicaelcap—. Idemenjar,què?Quèvolquecuini,sinohihares?
—Sempreestrobaalgunacosa,sobres…Potsgairebéescup,despectiu:—Sobres! Quines sobres? Deixen els plats escurats com si portessin fam
endarrerida.Mainohanmenjattantcomara.Mésquefarts!La porta de la cuina s’obre i Carbi, el vell cambrer, tan impecable com Rex
Maluca,peròvestitdenegre,entraambunaexpressióamoïnada.—Aquestagents’impacienta.Potsnoméscomenta:—Sen’hauriend’haveranat.RexMalucaespremunamàambl’altra,desesperat.—Noséquèfarem…—Nores.Quedejunin!—Illaunes…?Noquedacapllauna?Caminadepressa cap aundels armaris quehi ha a l’altre costat de la cambra
frigorífica,l’obre.Potsfa:—Quèvoldonar-los?,duessardinetesd’oli,unadotzenad’olivesicarnd’aquesta
congeladaquenielsgossosnoesmenjarien?Rex Maluca, desolat, contempla el contingut de les lleixes, allarga la mà i
examinaunadelesllaunes:tonyinaenoli.—Potserespodriadisfressarunamica.Siféssiuunasalseta…—Unasalseta!—EsmiraCarbiirepeteix—:Unasalseta!Elvellreconeix:—Nosemblaelmésapropiat.Notenimpa…Isilagentnopotsucar…Elcuiners’aixeca,esdeslligal’ampledavantalblanc.—Noenparlemmés.Aquestssónelshostesques’hanquedat,elsquesuquen…
Doncsaras’haurandesucarelditambsaliva!
ebookelo.com-Página179
RexMalucatancalaportadel’armariiavançacapalataulaamblallaunaalamà.
—Sivósusnegueuacol·laborar…L'altreestombaambeldavantalmigrecollit.—Quejo…Escolti,senyorMaluca,faquaranta-vuithoresquetotelpersonalha
abandonatelservei.Carbiijoenshemquedat,hematipataquestsmarransfinsquehem pogut, i ara vostè ens surt amb això que no volem col·laborar!—Acaba derecollirelvastdavantal,elllançasobrelataulaiesqueixa—:Ésmassa!—Ambundit, apuntaaldirectorde l’hotel—.Sivostènohaguésestat tanconfiat, aranoenstrobaríemaixí.Vaigavisar-lo,recordi-se’n…Proveïm-nos,acaparemsical,lideia,ivostères.Perquèaquestximpledelseucunyat…
Carbi,inquiet,llambregacapalaporta.—Nocridis.ElsenyorAriésalmenjador.—Jahosé.—Tornaa tombar-secapaRexMaluca—:Javaigdir-liquenoli’n
fes,decas.Quèsabiaellsilacosadurariaonoduraria?Ganesquetotsen’anésenorris,aixòéselquetenia!
RexMaluca,circumspectament,deixalallaunaalcostatdeldavantal.—Molt bé, ens vam equivocar, Pots. Ho sento, però les recriminacions ara no
serveixenderes.—Recriminacions… Vostè m’ha posat els dits a la boca… Que jo no vull
col·laborar!—Escoltalaremordefora,delmenjador—.Ells,novolencol·laborar!Sienllocd’esperarquecaiguielmannàtinguessinelbonsentitdequedar-sealesseveshabitacions…—Faungestviolentambelcap—.Bah!
Carbiullatambécapalaporta.—S’impacienten,senyorMaluca.Eldirectoresretorçalesmans,nerviós.—Sortiu,digueu-los…Elcambrerinsinua:—Potservaldriamésquevostèmateixprovésdecalmar-los…RexMaluca es treu elmocadoret ben plegat que duu a la butxaca superior de
l’americana i s’eixuga la suor que li regalima front avall, fins a les celles. Delmenjadorarriba,arabendistinta,unaremordepeusquefreguenelterra,eldringclardeduesotresforquillesquevancolpejantelsvasos…
—Sinosurt,sóncapaçosdetrencarqualsevolcosa…RexMalucasospira,tornaadesar-seelmocador.—Sí,hivaig.—Faunpascapalaporta,peròabansd’arribar-his’atura,esgira
—.Quèelsdic?Elcuinerarronsalesespatlles.—Vostèmateix. Jo,desdelmomentquenohiha res,me’n rento lesmans.No
pucpascuinarbonesintencions…RexMalucamiracapaterra,entreelspeusseparats.
ebookelo.com-Página180
—M’anguniejapensarcoms’hoprendran…—Si tinguessin seny, aprofitarien aquesta ocasió per a fer unamica demagre.
Gairebétotssónvellsigrossos…Devegadesm’estranyaquenoensenpeticapentrelesmans.
RexMalucas’estiraunamical’americanagrisai,sensemirar,diu:—Carbi,mésvaldràquem’acompanyeu.Aveuresientretotsdos…Però en aquellmoment la porta s’obre ambviolència i un individu fornit entra
ambelfrontarrugat.—Rex,quèsignificaaquestafaltadeconsideració?—Hola,Ari…—Faunahoraqueenstensesperant,amiialatevagermana…RexMalucaesmiralesmans,blanques,afiladesivagamentpiloses.—Unamicadepaciència,Ari.Lescoses…Elcuiner,sensemoure’sdelloc,fa:—Noséperquènolihopotdirdeseguida.Tambéhoveurà.Elnouvingutdesplaçal’esguardcapal’home.—Quèveuré?—Queavuiesquedensensedinar.Nilacuinanohepogutencendre.EllestombadenoucapaMaluca.—Ésveritat,Rex?—Sí,Ari.—Peròaixònopotser!Unhoteltéobligacionsambelsseushostes.Elcuinerriu:—Vostènohohaestatmai,unhoste!L'home,desprésd’unaindecisió,l’ignoraipreguntaalseucunyat:—Quèpensesfer,Rex?—Dir-los-ho.Nopucferresmés.—Miraqueetsimprevisor!Tensunesdotzenesdeboquesal’establimentil’únic
queset’acudeixésfercomprarpeldia!Oiquehasfetaixò?Peròelcuinernoeldeixacontestar.Gairebévindicatiu,ataca:—Laculpaésdevostè.QuanelsenyorMalucalivatelefonar…—Emvatelefonar?—Sí,livatelefonar.Dosdiesenrere,perserprecisos.Ivostèlivadirquenohi
havia cap necessitat d’enquimerar-se, que no passaria res. Perquè ocupa un lloc aldepartamentd’AprovisionamentCiviljaespensaquehosaptoti…
—Niunaparaulamés!Peròelcuiners’atansaalataula,hireposaunamàambforça.—Comdiu?Nosócunllogatseu.Isiespensaquetotaixònotéresaveureamb
mi,s’equivoca.Sinohihamenjar,jopassoperresponsable.Ariestombaalseucunyat:—Tupermetsqueelsteusobrersparlinaixí?
ebookelo.com-Página181
—Nosócunobrer,senyorAri.Sócelcuiner.Inohefaltataningú.Diclescosescomsóniprou.
L'altretorna:—Tudeixesque…RexMaluca,cohibit,explica:—Téunamicaderaó,Ari.Tuemvasaconsellar…—No vaig aconsellar res! Vaig donar la meva opinió. I no et creguis que he
canviat.Potseraixòs’haallargatunamicamésquenoempensava,perònotardaremgaireaveurelanormalitatrestablerta…
Elcuinereltalla:—Si tan segurn’està,no séperquèespreocupa tantperundinardemésode
menys.S’estrenyelcinturóillestos!L'altretancaelspunys.—Ambquiusheucregutqueparleu?Ocalleud’unavegadao…—Ores!Carbi,mansament,fa:—Pots,perDéu…Potsprojectalamàperdamuntlataula,ambungestirat.—Ésquem’empixonen,aqueststipus!RexMalucaamonesta:—Pots!Ari,vermellcomunperdigot,s’encarcaradarrerelasevadignitatferida:—Teniuunallenguamoltllarga,vós.Iuspotcostarcar.Souunsubversiu.—Iquè?—Què?Doncsqueemvénenganesdefer-vosdetenir.Potsriullargament,senseamenitat.—Perqui?—Perlapolicia.Individuscomvós…—Apa,doncs,sortiuaveuresientrobeualgun.—Esmiraelsaltresdosambun
esguard gairebé incrèdul—. És que és bo! No volen adonar-se que tot ha canviat.Comque faquinzeanysqueho solucionen tot acopdepolicia, araespensenquetambé…
Callai,comelsaltres,miracapalaportaques’haobertdenou,araperdonarpasaunadonaencarajove,vestidaambmoltaelegànciaiambunescotimpropidelsseusanys,tanamplequelipermetdemostrargenerosamentelsolcprofundqueseparaelsdospitsmolsutsiblancs.
—Peròquèfeu?Rex…Alseudarrerelaportaoscil·la,ielmovimentallunyaiatansaalternativamentla
remorinquietaicreixentdelshostesreunitsalmenjador.—Quenosabeuquinahoraés?Mésdelestres…—Hosento,Nara.Araexplicàvemalteumaritqueelsnostresrecursos…
ebookelo.com-Página182
—Volsdirqueelcuinernohapreparatres?Potsmastega:—Elcuinernohientranihisurt,entotaixò.—S’apoderadelallaunaquehiha
sobre la taula i, impulsivament, la hi allarga—. Tingui. Si té gana, això la hi faràpassar.
Elmaritfaunpasendavant.—Parlicomcal!—Ésquelessenyorescomellanotenengana?Comendiuen,doncs?RexMaluca,quetornaatranspirarabundosament,esqueixa:—Laveritat,Pots,noséquèuspassa,avui.Ordinàriamentnosouaixí…—Ordinàriamenthihacosesambquèprepararelmenjar…Ilagenttampocnoté
elcostumd’entraralacuina.Nohihandeferres,aquí.Arimiraseveramentelseucunyat.—Suposoqueetdesfaràsd’aquestindividutandesagradable…Potsinterceptalarèplica:—Encaraésaquí,vostè?Nosen’haviaanataveuresitrobavaunpolicia?L'altre,sensefer-licas,tornaaadreçar-sealcunyat:—Rex,sivolsquecontinuemenbonesrelacions,jasapsquèetcalfer.—Not’hohasdeprendreaixí…Potstéelseucaràcter,comtotselscuiners…—Non’hedeferres!Notincelcostumdeposarelspeuspersegonavegadaon
nose’mtractaambladegudacorrecció.Potssomriusardònicament.—Ja ho tenia en compte, això, quan era darrere la seva taquilla de l’oficina
d’AprovisionamentCivil?—Mainoheestatdarrereunataquilla!—Hierenelsseussubordinats.Elsvareptarmai,pelseutractebrusc?RexMaluca,atordit,pregunta:—Peròaquètreucap,això,Pots?Carbiintentadecalmarelsànims:—Totsestemunamicanerviosos…Nara,alaqualaquellamenadediscussiónosemblaqueinteressi,torna:—Nohihadinar,doncs,Rex?—Nomésquedenunesllaunes.Ellamiralaqueelcuinerhadeixatnovamentsobrelataula.—Itotessóndetonyina?—N’hihadesardines,també.Nosé…Mira-hotumateixa.I li indica la porta del costat del refrigerador. La dona contorneja la taula, s’hi
atansa,peròelcuinercorrealseudarrere.—Esperi,jaleshiensenyaréjo.Nom’agradaqueningútoquires,alacuina.Ladonasomriu.—Hocomprenc.Amiempassaelmateix,acasa.
ebookelo.com-Página183
—Sivostètécriada!Ari torna a tancar els punys, no tanvigorosament comdeprimer, peròdesprés
agafaRexMalucapelbraçisel’enduucapaunracó.—Etfaltaenergia,Rex.Deixesqueelsteusllogatsse’tcaguinalaboca…Elcambrer,denouatentalesremorsesmorteïdesdefora,pregunta:—Quèfem,senyorMaluca?—Nores,espera…Ari,sensedeixar-sedestorbar,prossegueix:—Semprehasestatelmateix,unindecís,uncagadubtes.Aquítothomfaelque
vol.—Noésveritat…—Tothom fa el que vol, et dic. Fins i tot és qüestió de preguntar-se com és
possiblequecontinuïsenunlloctanresponsable.RexMalucas’hatornatatreureelmocadordelabutxacaiesfregalesmans.—Aixònoésunaoficina,Ari.Ami,semprem’haagradatdetractartothomcom
unapersona.Vulldirqueséfer-mecàrrecdelesdebilitatsinevitablesi…—Peròaramateix,aquesthomes’insubordinava…—No has entès res, Ari. Pots sap el seu ofici, potser és elmillor cuiner de la
ciutat,iésperaixòqueeltinccontractat.Noperlessevesvirtutssocials.Carbi,unamicaexcitat,crida:—Vénen,senyorMaluca,vénen!—Qui?Peròlaremorésbenaudibleitotstresparenl’orellacapalfregadísdepeusque
s’atansa,barrejatambtotdesonsguturalscadacopunamicamésalts iabundants.Entreelrebombori,gairebése’lsescapalaveudeNara,quefa:
—Emquedarétotesaquestes…Ladelcuiner,encanvi,sesentiriafinsitotenpletemporal:—Vostènoesquedares,senyora!Sivolmenjarunallauna,selamenja,ienpaus.
Peròlesaltresesquedenaquí.NomésArisemblainteressatperl’intercanvideparaules,jaqueelseucunyatiel
cambrerllambreguencapalaportaambaprensió;RexMalucafinsitotfaunapassa,com si a la fi prengués un determini. Sinó que ja és massa tard. El batent lliures’engega cap a la cuina i, darrere, penetren vuit o deu persones. Totes les boquesparlenalhora:
—Ésunabús,senyorMaluca!—Noestemacostumatsaaquesttracte…—Esperaqueespera…—Aquestesnosónhores…!—Volemdinar!RexMalucaalçaelsbraços,amblesmansrígidesielspalmellsavançatscapals
hostes.
ebookelo.com-Página184
—Senyors,senyors…!Laveupoderosadelcuinerdominalasevadesdelfonsdellocal:—Forad’aquí!Nohivullveureningú,alacuina!RexMalucaesgirai,senseaixecarelto,peròaraserèisegurd’ellmateix,fa:—Unmoment,Pots.—Idenoucapalshostes—:Senyors…Ningúdevostèsno
ignoraquelaciutatpassaperunsmomentscompromesos…Enveubaixa,elseucunyatprotesta:—Noexageris!—Elciutadanshanemprèsunalluitaperlallibertat,lluitaambl’esperitdelaqual
esticsegurquetotsvostès,quevénendepaïsoslliures,simpatitzaran.Peròtotalluita,encaraquesiguiperunacausadesitjable…
Elcunyatcommina:—Rex,quedesprésetsabràgreu!—… desorganitza tots aquells serveis que asseguren la vida d’una ciutat i
ocasionamolèstiesidificultats.Nosaltresleshemtingudes,comvostèsjasaben,ambl’electricitat,lacalefacciói,ara,l’aprovisionament.Noignoroquevostès,enlasevaqualitatd’estrangers,notenencapmotiuperaresignar-se,comfemnosaltres,atotesaquestesprivacions…Quanesvan inscriurea l’establiment,vostès inosaltresvamsignarunconveni tàcit segonselqual ens comprometíemaallotjar-los i alimentar-los.Aquestconveni,perlaforçadelescircumstàncies,nohapogutserhonoratperl’hotel. Això, però, no ens excusa. Estem, doncs, disposats a reembossar-los i arespondreaqualsevoldemandaperdanysiperjudicis…
—Nosapsquèetdius!—Volemques’enduguinunbonrecorddenosaltresiquènooblidinmaiquefins
itotenaquestahoradifícil,quandefensemelnostredretaunavidamésdigna,enlalluitaperlaqualmoltsdelsnostresjahancaigut…
—Peròquèdius,Rex?—…sabemenfrontar-nosambelsnostrescompromisosirespectarelsinteressos
detothom…Resmés,senyors.Elsdotzeoquinzehostesqueencaraquedenal’hotelConfortarahanabandonat
llur actitud bel·ligerant i esmiren entre ells, unamica confusos.RexMaluca, quesemblahaver-setransformatamesuraqueelseuparlamentavançava,afegeixadespitdelsmotsfinals:
—L’establiment,benentès,continuaobertatotsaquellsdevostèsquedecideixinquedar-seentrenosaltres.Comjadeuenhaverobservat,gairebétotelnostrepersonals’ha quedat a casa seguint les consignes del moment, però la direcció es faresponsabledelconfortdelsseushostesentotallòquenoafectalapartalimentària.
Pots,desdelcostatdel’armaridelesconserves,tornaadeixarsentirlasevaveu:—SenyorMaluca,recordilesllaunes…Eldirectorassenteixtotdonantunaulladatriomfalalseucunyat.
ebookelo.com-Página185
—Sí, les conserves…—I de nou als hostes—:Com el nostre cuiner acaba derecordar, la situació potser no és tan desesperada com temíem, sempre que enssapiguem resignar… Ens queden algunes llaunes de conserva, les suficients, emsembla,peraassegurareldinarielsopard’avuiipotserfinsitoteldinardedemà.Gairebétotsónsardines i tonyinaenoli,menjamonòtonaperònofaltadadepodernutritiu…
Unhomealtibarbutseseparaunxicdelamassaapinyadaalaportadelacuina,iobrelaboca:
—Senyor Maluca, crec interpretar el sentir de tots nosaltres si li dic que ensavergonyim de la nostra impaciència. Tots sentim una gran simpatia pel poble devostès,comn’és testimoni lanostravingudadesde totselsraconsdelmón, ien lanostra qualitat de ciutadans de països que estimen la llibertat tenim l’obligació derespectaraquestesforçdelaciutatdesitjosadedesfer-sedelatirania.Potseraquestamateixa condició d’estrangers ens priva de barrejar-nos en una lluita que noméscompeteix a vostès. No voldríem pas que se’ns pogués acusar d’intervenir en lesqüestionsinternesd’unpaísonsomunssimpleshostes…
Arinopotevitarunnovellcomentarienveubaixa:—Unaltreretòric!Peròelbarbut,quenol’hasentit,prossegueix:—Tot i això, suposo que ens és permès d’expressar la nostra solidaritat moral
ambelsvalentsdefensorsdeladignitathumana.Perlamevabandarenuncioatotacompensaciódecaràctereconòmicperlesmolèstiesquehemhagutdesuportariqueprobablementencarahauremdesuportardurantelsdiesques’acosten…
Altresveuss’aixequen:—Ijo!—Inosaltres!—Jotambé!—Tots!Elbarbutsomriu.—Tots,senyorMaluca,jahohasentit.Dues noies, molt joves encara, avancen fins a l’altura de l’home i, després
d’animar-sel’unaal’altraambtotdecopsdecolzeidesomriures,lamésdecidida,unaxicotarossaidepellmoltblanca,diu:
—Jo… A la meva amiga i a mi se’ns acaba d’acudir que potser alguns denosaltres podríem solucionar això del menjar. Tots, o gairebé tots, tenim cotxe…Podríemreunirtotalagasolinaquequedaalsdipòsitsperquèund’aquestsautomòbilssortísdelaciutat…Fora,alcamp,hihadetotenabundància…
Janoladeixenacabar,perquètotselsaltrescridenalhora:—Sí,sí,hopodemfer!RexMalucatornaaalçarunamicalesmansi,ambunacaraseràfica,protesta:
ebookelo.com-Página186
—Però senyors… Per molt que agraeixi aquest afany de col·laborar, no emsemblaprudentquevostès…
Elsaltresnoli’nfancas,s’interpel·lenentreells:—Encaraemquedenbenbécincosislitres…—Joducunsbidonsdereserva.Sempre,quansurto…—Jo,encanvi…—Podríemagafarelmeucotxe.Ésràpid…—Elqueconvéésuncotxegran…—Quanveníem,vampassarperunscampsonpasturavendotzenesdevaques…—Nosaltrestambé!Hihaviaunagranja,deuenferformatgei…Ari se’lsmiraambunsullsque li surtende les conques;després esgira al seu
cunyat:—Noestanbédelcap.—Sí,sí,moltbé.—Peròaquestcanvid’actitud…RexMalucasomriugairebétímidament.—Ja t’he dit que aquí es necessitaven unes altres qualitats que en un despatx
oficial.L'altreesmossegaelsllavis.—Siguicomsigui,nopucpermetre…Elcuiner,ques’haatansatperdarrere,seguitdeladona,fa:—I encara no s’ha adonat que vostè no és ningú per a permetre o deixar de
permetreres?Aripicaambelpeu.—Rex,aquesthome…Peròl’homelitombal’esquenai,adreçant-sealseutornaldirector,pregunta:—Quèfaig,ambaquestesllaunes?—Imostraelsdosespècimensqueduu,una
cadamà—.Ambunamicad’imaginació,potserencarapodriaprepararalgunacosa.—La cara se li eixampla en un rictus que no pot amagar la cordialitat que hi hadarrereelseuinsultquanafegeix—:Benmirat,aquestsfillsdeputaesmereixenmésquenoempensava!
RexMalucasomriu.—Janocal,Pots.Mireu.Els hostes, excitats, ara s’han deixat anar a les facilitats de les respectives
llengüesnadiues,xerren totsalhora ies tustenamicalment lesesquenesmentrevanretrocedinttumultuosamentcapalaporta.Dosd’ellss’hantretjalesclausdelcotxedelabutxaca.
—Mésvalquereservemlesllaunesperaunaaltraocasió.Avui,janodinaran…—Sospira—:Enaquestmoment,sónfeliços.Inosaltrestambé.
NomésAris’escuralagargamella,capficat.
ebookelo.com-Página187
19
Desdedarrereelsvidresdelafinestradeldespatxdelmetgedeguàrdia,GuidaNadiaobservaelpetitannexdelnosocomi,contralaportadelqual,invisibledesd’aquestaaladel’edifici,hanaculatlafurgoneta.Unsmetresmésenllà,tresoquatrepersonesesperen en l’aire glaçat de la tarda. Tots s’han apujat les solapes dels abrics i elshomestenenelbarretalamà.
Sensemoure’sdelcostatdelescortinetesd’organdí,pregunta:—Quiés?EldoctorMorns,joveipàl·lid,deixademastegarelcigarqueliomplemitjaboca
ialçaelsullsdelspapersquetédavant.—Quèdius?—Elcadàver.—Ah!Undelpatitercer.Perforacióintestinal.Ellacontinuamirantcapal’annex.—Comésquearausenaquestesfurgonetestancades?El doctor Morns separa la cadira de la taula, s’aixeca i deixa el cigar sobre
l’amplecendrerdevidre.Després,miraperdarrerelanoia.—Ésdesd’abans-d’ahir.Unaexigènciadelpersonaldelsserveisfuneraris.Ellaestomba,adosditsdelasevacara.—Sí?—Vanreunir-se.N’hihaviaquevolienplegar,peròvaimposar-seuncriterimés
raonable.Nomésvanexigirqueelsenterramentsesfessinsensepompadecapmena,en una furgoneta tancada i sense senyals exteriors. Trobo que és una decisióassenyada.
—Potsersí.Detotamanera,nohiséveurelapunta.L'altres'arronsad'espatlles.—Suposo que va ser una forma tan bona com una altra de solidaritzar-se amb
l’actituddelapoblació.—Avançalamàcapal’altracortineta—.Desgraciadament,hihaserveisquenopodenpermetre’spasunaabstenciótotal.Nosaltresmateixos.
Ellaesconsultaelrellotgedepolsera.—Men’hed’anar.Ésl’horaderellevarlaBrigil.Eldoctor,maquinalment,tambéesmiraelrellotge.—Acabaalescinc?—Sí.—Encara disposes de cinc minuts.—Deixa caure la cortineta i la seva mà es
desplaçacapal’espatlladelanoia—.Guida…—Què,doctor?—Deixa’tdedoctor…—Faungestamoïnat, i elsditses tanquenméssobre la
robablancade l’uniformede la infermera—.Has tornat apensar enelqueetvaig
ebookelo.com-Página188
dir?—Sí,hihepensat.—I…—Larespostacontinuasentqueno,Jef.Elsditss’immobilitzen.—Hihaalgúaltre,Guida?—Noésaixò.Jasapsqueno.—Doncsquèés?Ellaabaixaelcap, l’inclinaunamicacapa la finestra, lescortinetesde laqual
s’hantancatenseparar-nelamà.—Suposoquem’heacostumataviuresola.AmbenDan,vulldir.Elltornaamoureelsditsiambl’altramàagafaelbraçdelanoia.—Peròaixòésridícul,Guida!Ningúnos’acostumaaviuresol.—Bé,jam’hasentès.Sensecaphome.—Nom’hoexplico.Fossisunavella…—Entinctrenta-cinc.—Ésl’edatmésbona.Ellamouelcap,senseimpaciència,resignada.—Emsemblaquemainohetingutgairetemperament.Elldeixarelliscarelsbraços,unamicahostil.—PeròDannoetvapascauredelcel!—No,bencertqueno.Lasevatranquil·laacceptaciógairebéelfasomriure,liallisaelfront.—Sinopertu,hopodriesferperell.Licalunpare.—Potsersí.Perònoseriahonestqueemcasésambtunomésperaixò.—No, ja ho sé. I sabia que ho diries.Això és el quem’agrada tant de tu, que
sempreetsfranca,clara.—Esficaunamàalabutxacadelabatai,apaslent,esmoucapalataula.D’esquena,diu—:Etmolestariaqueetfesunapregunta?
—Segonsquinamenadepreguntasigui.Ellestomba,sensepressa.—Moltesvegadeshe tingut la intenciódefer-te-la…Quantde tempsfaqueno
hasdormitambcaphome?Ella,senseimmutar-se,contestaambsimplicitat:—Ésmoltfàcildecalcular.Onzeanys.—Inoetsemblaquejaéshoradeposar-hiremei?—No, Jef. Per ara no tinc cap intenció de posar-hi remei.Ni dintre ni fora del
matrimoni…—Però…Guidaavançacapal’home,iaraésellaquieltoca,lamàsobreelmuscle.—Si hagués de ser amb algú, seria amb tu, Jef. Sempre hem simpatitzat,
nosaltres…Inoetpensisquenoestimolatevaoferta.—Téunpetitsomrísunamica
ebookelo.com-Página189
tímid—.Ifinsitotetpucdirquem’afalagaforça.—Pelqueemserveix!—Hihaaltresnoies,Jef.LamateixaBrigil…etposaunsullsmoltdolços.—Nointeressa.Lapuctenirquanvulgui,aquesta.—Jef!Ellesredreçaunamica.—Perdona.—Esgiracapalataula—.Not’acabod’entendre,iaixòemfaposar
nerviós.—Ésbensenzill.M’heacostumataviureaixí,jat’hohedit.—Consultadenouel
rellotge—.Me’nvaig…—S’arranjaelspunys,sensenecessitat,iestocalacòfia—.Se’nsortirà,lapetita?
EldoctorMornsagafaelcigar,esdesplaçacapadarrerelataula.—Estàbé,noenparlemmés,sinovols.Peròundiaoaltre,mésendavant…—
S’asseui,ambretard,contesta—:Sí,confioquese’nsortirà.Hatingutsortiésunanoiarobusta.
—L’hasvisitada,avui?—L’havisitatenBrunel.Passaréd’aquíaunaestona.Guidacaminacapalaporta,atocardelaqualestomba,indecisa.Amblamàal
pom,diu:—Senserancor,Jef?—No ho sé…—Després somriu—. Suposo que no és possible de tenir-te’n…
Apa,vés.Ella obre la porta i surt al passadís silenciós de parets blanques i de pis
emmosaicat. Per les finestres, nues, que donen al pati, es filtra una claror oliosa,perquèinesperadamentunnúvols’haesfilagarsatdavantunraigdesolquefereixelsmaonsdel’edifici.
Ràpidaisensesoroll,travessaelcorredordecapacap,finsalapenúltimaporta,onunnomescritenvermellsobreunacartolinablancadiu:OtiBargagi.
Empeny,iBrigil,assegudaatocardelradiadorambunquadernalesmans,alçalacara.Ellamiracapalapacient.
—Comsegueix?—Dorm. S’ha despertat una vegada i m’ha demanat de beure.—Abandona la
cadiraitancaelquadern—.Semblatranquil·la.—Latemperatura?—Miraelgràficdelspeusdelllit—.Trenta-vuittres,encara.L'altrerecullunllibredesobrelatauletadenit.—Diuqueésunanoiadeservei?—Unacriada?Sí.—Ipotpagar-seunahabitacióindividualiunserveipermanentd’infermera?—Suposoquehopagaelseupromès.Nohavingut,avui?—Nohavingutningú.—Deuestarrendit,pobrenoi.S’hapassatpràcticamentdosdiessencersaquí.
ebookelo.com-Página190
Brigilcaminacapalaporta.—Jotambéesticcansada.Itincmaldecapitot.Aquestsmaleïtstextos!Iamblamàcolpejaelllibreielquadern.—Quant’examines?—Encarafaltendosmesos.Bé,sinoemnecessites…—No,jate’npotsanar.—Finsdemà,doncs.Guida deixa el gràfic i, lentament, avança fins al capçal del llit. La noia, ben
acotxada, només amb la cara i el capvisibles, respira compassadament i profunda,ambtotdebreusinterrupcionsdurantlesqualselbleixesprecipitacomsibandegésun obstacle. Té les galtes enceses i una pel·lícula de suor li humiteja el borrissoltransparent de sobre el llavi. Ella la hi eixuga delicadament, amb un gest gairebéamorós.
Desprésestombacapalradiador,elgraduai,aleshores,quantornacapalllit,estrobaambelsullsobertsque lamiren.Lisomriu,però l’esguardde lanoiasemblavague,remot.Persotaelllençol,agitaunamà.
—No,no…PeròOties tornaabellugar,semblaquecerquialgunacosaambelsdits.Guida
s’inclinaalseudamunti,ambungestexpert,libaixaelsllençolsfinsamitjacuixa.Lanoia s’ha anat arregussant la camisa i ara exposa el ventreblanc, amb la feridasota una densa compresa que la protegeix de les seves ungles. Comprova quecontinuaindestorbada,agafalavoradelacamisai lahiestirafinsalaforcadelescuixes.Desprésl’acotxadenou.
Veuelsllavisqueesmouen,secsiclivellats.—Tensset?—Senseesperarresposta,humitejaunagasa,lifregalabocaqueella
obreàvidament—.T’agrada?L'altranomésmouelcap,feblement,iaclucadenouelsulls.Després,Guidaes
quedamirantl’aparellinstal·latalcostatdelllit,unamicaalt.Lacampanaeslimitaarondinar,discreta.Amblamàlliure,despenjal’auricular.
—Habitacióseixanta-tres…—Guida?—Sí.—Eldoctorm’haditqueettrobariaaquí.Preguntenpertu.—Estàbé.Lacomunicaciós’interrompunmoment,però tot seguitunaaltraveu, infantil i
cridaire,fa:—Mamà,mamà!Ella,desobtealterada,premlamàamblagasacontraelpit.—Dan!—Sí,mamà.—Quèetpassa?
ebookelo.com-Página191
—Havingutl’oncle,mamà.—Jurt!—Noestrobabé,s’hadesmaiat.—Nohascridatlaportera?—Nohiés.Ellaafermalaveu:—Escolta,Dan…—Peròésellaquiescoltalaremorconfusadel’aparell,d’onla
presènciadelfillsemblahaver-seretirat—.Dan!Dan!A l’altra banda, l’auricular espetega lleument, sembla que fregui alguna cosa, i
ellaurgeixencara:—Dan,nen…!—Guida?—Jurt!Danm’acabadedir…—Nohaestatres.Not’hauriad’havertrucat.—Ettrobesbé?—EsveuqueheperdutelconeixementunsmomentsiDans’haespantat.Peròno
ésres.Unamicadefatiga…—Quanhasarribat?—Fapotsermitjahora.El trenenshadeixatavintquilòmetres,aBrètia, ihem
deciditvenirapeu.—PeròJurt!Ambelteucor…—Esticbé.Darreramenthemilloratforça.—Detotamanera,ésunaimprudència.—NoempodiapasquedarenunaestacióabandonadadelamàdeDéu!—Peròjasaps…—Apa,apa!Javeusquenohapassatres.Dandiuquenotornesfinsalesnou?—Quartsdedeu,seran.Acaboelserveialesnou.Peròsiconvé…—No convé res. No vulguis convertir-me en un invàlid…Passo l’aparell a en
Dan.Jaensveuremalanit.Gairebésensetransició,laveudel’infantdiu:—Mamà…—T’hasespantat,oi,Dan?—Sí,unamica.—Javeusquenohihaviamotiu.L’oncleestàbé,oi?—Sí;arasí.Ella escolta cap al corredor, on se sent una remor de passos precipitats i la
urgènciad’unesveusqueesconsulten,alterades.—Nohasanatajugaramblesnenesdelprincipal,tu?—Enshemenfadat.Llegiaunscontesquanhavingutl’oncle.—Recorda’tdeberenar.—Sí,mamà.
ebookelo.com-Página192
—Ipreguntaal’onclesivolmenjar,també.—Sí.—Bonnoi.Iarapenja,quelamaretéfeina.—Adéu,mamà.Guidadeixal’auricularsobreelsuportnegrei,amblamàencaraestesa,miracap
al llit, on la noia dorm de nou, tranquil·la, però feixuga.Després llença la gasa i,decidida,caminacapalaporta.
Làliacorrepelpassadís,amblacòfiaapuntdecaure-li,comdecostum,isenseesperarlapreguntaquedibuixenjaelsllavisdeGuida,fa:
—Éseldelcinquanta-nou.—L’estudiant?—Sí.Esquedaatocardelllindar,desd’onveudesaparèixerl’altra;laportaestornaa
obrirgairebéimmediatamentieldoctorMornssurtalsilencidelcorredor.Ambunamàesturmentaelbigoti,peròenveure-laladeixacaurealllargdelcosiavançaambpassaindecisa.
—Nohiharesafer?Eldoctor,amblasevaveuunamicabrusca,professional,migexplica:—Oxigen.Noenténipermitjahora.—Ambelcap,assenyalaendireccióa la
porta—.Iaquesta?—Dorm.Peròellentra.Lanoiadiu:—Quèhofa,quetotssónjoves?Selaquedamirant,ambelrostreincomprensiu,iellacompleta:—Devint-i-setquen’haningressat,dinounotenennivint-i-dosanys.Elsaltres
benjustsipassendelstrenta…Elltornaacaminarcapal llit,ondesabrigaunamicalapacient i li tocaelbraç
enguixat.—Iaixòt’estranya?—Semblaquehohagifetaposta,lapolicia…PeròeldoctorMornsjanocontesta;acabadelocalitzarelpolsi,redreçat,ambels
ullsfitsenelrostredelanoia,espera.Alcapd’unmoment,diu:—Hi ha una lleugera arítmia; però estic segur que és constitucional. —
Dolçament, rebutja el braç cap al llit—. No és que ho hagin fet a posta. Té unaexplicació. Vol dir que només els joves s’han atrevit a plantar cara als esbirros, adesobeirunacomminació,unaordre…
Tornaainclinar-sesobreelllit,facórrerlaroba,desplaçalacamisaventreamunti, amb els seus dits llargs i sensibles, prem unamica la carn de la noia, palpa elveïnatgedelaferida.Mouelcap.
—Vintanys…—Contemplaelventre,el tapaambrecança—.Aixòetdescansad’aquestescarns feixugues imiserables, repugnants…Devegadesempreguntoper
ebookelo.com-Página193
quèvaigfer-memetge.Guida no replica, acotxa de nou la noia, i ell va cap al lavabo, obre l’aixeta.
Aleshoresellaindica:—Compte,doctor.Quanelsdipòsitss’haginbuidat,tampocnotindremaigua.—Sí… Un altre problema.—Torna a fer girar l’aixeta fins que el raig queda
reduïtaunfiletprim,senseforça,is’ensabonalesmans—.Comdeia,doncs,noméselsjoves,algunsjoves,hanestatcapaçosd’oposar-seaordresdirectesid’enfrontar-seamblapolicia.Peraixòn’hemomplertl’hospital.Isivolsqueetdiguilaveritat,lacosaemplau,sí,emplauforça…
—Jef!—No,nom’hasentès…Lamentoquese’nsquedinentreelsdits,jahosaps.Però
noésaixò.Vulldirquedurantanysianyshemestatpensant,dientirepetintquelanostra joventut no servia per a res, que era una joventut cansada, avorrida, senseestímulsniiniciatives…—Acabadefregar-seenèrgicamentlesmansitancal’aixeta—.Iara,aquestsvint-i-tantsferits,ielstresmorts,aviatquatre,quehihahagut,ensvénenademostrarqueérempessimistessenseraó.Lajoventutcontinuasentallòquehaestatsempre,inconformista,inquieta,desinteressada.—Estomba,amblatovallolaalesmans—.Tuijonohemestatferits.Ésveritatquenose’nshapresentatl’ocasióqueensferissin.Però,enfrontatsambunasituaciócompromesa,hauríemafluixat.
Guida,pensarosa,reposaunamàsobreelcapçaldeferrodelllit.—Potserperquètenimcosesperperdre…—Tothomtécosesperperdre.Ellstambé.—Mouelcapd’unabandaal’altra—.
No,noésveritat,comheditabans,quelanostraedatsiguilamillor.Enshemarrapata lavida ipermiserable,per trista,perestèrilquesigui,enssapgreudeperdre-la.Hemarribat,defet,al’edatdeconsentir-ho,detolerar-hototmentrenose’nsprenguilamicad’airequenecessitemperacontinuarvivint…Nosé,troboqueenshauríemdeferunamicadefàstic.
—Això d’aquest noi del cinquanta-nou t’ha amargat… No crec que tot siguiqüestiód’edat.Ésquelesactitudsheroiquesnoescauenatothom.
Elldeixalatovallolamalpenjadaitornaagirar-se.—Siaixòhohaguessisditquanteniesvintanys,m’hohauriapogutcreure.Ara,
no.Quans’arribaalsnostresanys,sempreestrobenexcusesperquèlafeinalafacinels altres. És quan diem aquestamena de coses tan ximples: ells no tenen res perperdre.—Amblamà,assenyalacapalllit,onlanoianohamodificatlasevaposició—.Se’nsortirà,sinohihacomplicacions.Peròsielprojectill’haguésforadadauncentímetremés amunt, i a l’esquerra, ara seria sota terra.Ésunanoiabonica…—Avançacapalllit,s’inclinalleugerament—.Unanoiamoltbonica.Ifestejaambunxicotquel’estimadeveritat.Percert,avuinol’hevist…Totsdosestansegursqueseranfeliços.Nohoseran,ésclar,perquèningúnohoés.Passaranunsmesos,unsanys,agradables…iprou.Peròellsnohosaben.Ellsespensen…
—Calla,Jef!
ebookelo.com-Página194
—Perquè?Ésveritat.Viuend’il·lusions i durantunmoment, unmomentmoltcurt,lail·lusióesfaràrealitat.
—Hihagentquesempreésfeliç.—Non’heconegutmaicap.Algunshodiuen,sí,peròcostadecreure.Unésser
pensantisensible,perpocquepensiiquesenti,hadeserdesgraciat.—Esredreça,sensedeixardemirarlanoiaferida—.Peròella,itotselsquisóncomella,espensenquelail·lusióduraràunavidasencera.Iésadmirablequeaixònoelsprividedonarelquetenen,dedonar-hotot,generosament.—Distret,pensarós,tocaelsllençols—.És clar que només pot donar, precisament, aquell qui posseeix alguna cosa. Inosaltres, a la nostra edat, ja no tenim res. —L’esguarda amb els ulls cansats inostàlgics—.Nosaltresjanotenimpersacrificarresmésqueelnostresdesenganys.
—Etsinjust.—Ambellsoambnosaltres?—Amb nosaltres. Perquè tenim altres coses per sacrificar. Jo, Dan; tu, la teva
carrera.—Dan? No et necessita pas. Ara, si tu ho creus, sí que tens alguna cosa per
sacrificar:aquestail·lusióquelietsindispensable.Peròéselqueetdeia,ladiferènciaentreells,quesónjoves,inosaltres,quejanohosomtant,ésquetunorenunciariesperresdelmónaaquellail·lusió.
Ella calla, es mira els dits, arrapats a la barra de ferro del llit. El doctorprossegueix:
—De fet, em sembla que només és digne de tenir aquell que està disposat aperdre-ho tot,a renunciara tot.Alcapdavall, aixòéselqueensensenyen totes lesreligions.Ijaquehemtocateltemapersonal…
Peròlaportas’obreambunarevolada.—Hiha…—Aleshoreslainfermeraelveu—.Doctor!Hauriadevenir…Elljacaminaagransgambadescapalaporta,onlanoialicedeixelpas.Guida
deixa relliscar lamà al llarg de la capçalera i després se separa unamica del llit,s’atansalentamentalafinestrai,mésenllàd’ella,perdamuntlescopespeladesdelsarbres,esguardacapalcarrer.Ungrancamiópledegravareposaparcialmentsobrelavorera,davantunedificienconstruccióonnomésesveuenelsgransforatsbuitsdel’esquelet abandonat, gairebé tètric, com tot allò que ha estat interromput en plenagestació.
Es tomba de nou cap a la cambra, contorneja el llit i s’acosta al lavabo.Capmassada,fregauninstantlaporcellanablanca,l’interiorperlejatperunesquantesgotesd’aiguai,aleshores,retrocedeixencaracapalacadiradelcostatdelatauletadenit,ons’asseu.
S'inclina endavant, amb els avantbraços repenjats sobre les cuixes llargues, araunamicaaplanadesperlapositura,iuneixelsdits,elsdesenllaça,elstornaareunir…
Otis’hatombatcapaaquellabandai,ambuninterèsdesapassionatifinsitotunamica distant, Guida li contempla el rostre, una cara ovalada, ara una mica
ebookelo.com-Página195
envermellida,ambelsllavisencesos,elnaslleugeramentarromangatilapelldelesparpellesllisaivagamentviolàcia.Desprésdesplaçaelsullscapalespròpiesmans,onhancaigutduesllàgrimes.
Lescontemplallargament,aiguasalabrosaalaquals’afegiranduesaltresgotes,tres,quatre…Aleshoresesredreça,estreuelmocadoris’eixugaelsullsambungestunamicairat.
EnaquestaactitudlasorprèneldoctorMornsquanempenylaportadenouidiugairebédelllindar:
—Òbit.Guidamatxucaelmocadorentreelsseusdits,alçal’esguardencaraentelati,ala
fi,esredreçadeltot.—Jef…Ells’atura.—Ploraves?Elladenegaenfals,perònomésambunmovimentdelcap,itotseguit,jadreta,se
liatansaapocapoc.Repeteix:—Jef…Potsersíque,comhasdit,nomésensquedenelsdesenganys.—Respira
a fons, ambels llavismolt oberts, imésbaix afegeix—:Però si vols…si vols elsmeus…
Ellallargalesmansambunimpulsbrusc,lasubjectapelscolzesil’atreucontraseu.
—Sempreelshevolgut,Guida.Aixòéselquefatantdetempsqueetdemano.—Iavançaels llaviscapalsde lanoia—.Seràboniccomençarunavidanovaenunaciutatnova.
Iellasomriu:—Sí,Jef…Hoprovarem.
ebookelo.com-Página196
20
—…perquèsempredemanoperlasenyora.Ellst’envienlescambreres,elscriatsomajordoms, de vegades els xofers, com si t’engeguessin un gos. Per això dic: vullveurelasenyora.
Goliatatiaunamicaelfocambelllistódefustaquetéalesmans.—I,ésclar,etfanpassaralasaladerebre…—Tu,fot-te’n!—Sinomésemcontescosesquejasé!—Tu?Mainohastingutproupebrotsperademanarperlasenyora.L'altres'inclina,irònic.—Novincdecasabona,jo.—Estàbé,tira-m’hoencara.Comsihomfosresponsabledelasevanaixença.—Nohasvistelteunebot,aquestavegada?—La neboda. —Riu, tot cenyint-se més estretament l’esparracada americana
sobreelpitprotegitperdosgruixutsjerseisplensdeforatsillànties—.Tenencriadanova, una minyoneta que em sembla que es porta l’oli. L’altra ja sabia qui era isempreemdeiaquehaviensortit.Peròaquestcophaestatdiferent.ElsenyorFlixa?,quedemanojo…
—Etdeviaprendreperunclient,segur!Virtuseslimitaamoureelcapambbonhomia.—Etsunignorant!Elsclientselsrepaldespatx.L'altreriuambsorna.—Noséperquènohivas,undia…—Potserho faré,noetpensis.Ésadir, ara janopodrà ser,perquè suposoque
haurandeplegar.—Elsvanmalamentelsnegocis?Nodeuspashaverdonatuncopd’ullalllibre
decaixa!Virtusbutxaquejaalarecercad’unesengrunesdetabaci,darrereseu,l’ombraes
contorçacontraelfonsd’herbesi,méslluny,sobrelaparetmigenrunada.—Nocal.Peròfinsitotunapersonacomtuesdeuhaveradonatdelquepassa…—No.Quèpassa?Ellsuspènelgest.—Nohasvistlaciutat?—Aixòsí;totéstancat,notrobesànimavivent.—Aixòéselquevulldir.Inclinat endavantper tal d’il·luminar-se ambel focque cremaadospamsdels
seusgenolls, reuneixel tabacsobreelpalmell, l’examina i tot seguit tancaelpunyperquènolicaiguimentreambl’altramàbuscaunpaper.
ebookelo.com-Página197
—EnDominahauràdefotreelcampi,quanelltoquielpirandó,s’hauranacabatlesproteccions…Sifabriquessinmàquinescomcal,dequalitat,nopassariares,peròusenunmaterialqueesfamalbédeseguida.Nopodenpascompetiramblesdefora.
—Tuhosapstot,oi?Virtuscargolalacigarreta,meticulósilent.—Nocalserunexpert…—Inclinaelcap—.Peròvesquèetconto,atu!Nideus
saberquèvulldir.Notensniunborralld’instrucció…L'altre torna a riure, però tot d’una la rialla se li converteix en una tos seca i
profundaqueesperllongaambtotderessonànciesdecaixabuida.Desprésd’algunesprovatures,aconsegueixd’escopirunaflegma,s’escuralagargamellaidiu:
—Quinafaltaemfa,ambamicscomtu?—Cap,evident.Detotamanera,éscomparlardavantd’unaparetquetéunressò
burleta.Enfi,ambalgúoaltrehedexerrar.—Allargalesmanscapalfoc,d’onrecullunmenut trosde fusta, amb la puntadel qual encén la cigarreta—.Doncs, cometdeia,aratotesaquestesconcessionsabasedeproteccióoficialsen’aniranenorris,isinotingués…
—PerònoveigperquèenDominahagideguillar.—Si no se’n va, li faran la pell; encara que tot hagi començat pacíficament, la
gent no tindrà tanta paciència. Quan comencin a sentir-se la panxa buida, ja hoveuràs…Noméselsquedaranduessolucions:afluixarocarregar-seelJutge.Ifaranaixòdarrer,valgui’mDéu!—Escupunasaliveragrogainicotinosai,amblamànega,s’eixugaelsfilamentsqueselihanquedatalabarbeta—.IenDomina,quehosap,noempensopasques’esperi.Comallest,non’hihaunaltre,jat’hobenasseguro!
—Elconeixesbé,prouqueesveu!Virtus clava pipada a la cigarreta boteruda i, gairebé amb displicència, deixa
caure:—Nodeltotmalament.Vamferelserveijunts.L'altretornaaesclafir,ilatosselirepeteix,potsernotancavernosa.—Perquèemcontessempretantesbolles?—Jo?—Ésclar.Noentensprouambvoler-mefercreurequeetsl’oncled’unpeixgros,
quearaemsurtsambaixòd’enDomina!—Etvaigensenyarelspapers,oi?—Iquè?NiFlixanoetdius.—Elmeupareilasevamareerengermans.EsdeienPilmia.Éselsegonnomde
Tara.—Hodiustu.—Molt bé, quan torni a casa d’ells, si és que després d’això encara els queda
casa,vindràsambmi.—Nom’agradaeltractesocial.
ebookelo.com-Página198
—Naturalment,unaexcusaoaltrahasdedonar.Novolsquedarmaimalament,tu. Ara se t’ha ficat al cap que sóc un mentider i t’estimaries més fer el pet quereconèixerquet’hasequivocat.Noenparlemmés.—Allargaelpeuiamblapuntadelasabata,badada,burxaunamicaelfocperuncostat—.Cony,fafred!
Goliat, comsi fins arano sen’adonés, es recargolamés entre els seusparracs,reculllescamessotaseuientaforaunamàentreelgecsensesolapesil’armillaquehaperdutelsbotons;ambl’altra,perterra,dibuixauneslletresdesigualsiinhàbils:
ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA
—Bé,t’hocontoonot’hoconto?—Conta;ajudaapassareltemps.—Cometdeia,doncs,aquestijovamferelserveiplegats.Omésbendit,erael
meusergent.Haviapujatdecullera,saps?—No.—Hosapsara…Mainocridavanipegavacaphome;mainoperdialaserenitat.
Potserperaixòliteníemmésporquealsseuscompanys.Perquèeracruel,irefinat.Recordoundelscàstigsquesoliaposarquanalgúfaltavaaladisciplina.Alacasernateníem un abeurador per als muls i, al costat, hi havia un pou… Doncs bé, devegades,quanvoliacastigaralgú,feiabuidarl’abeuradoricapallàalesonzeolesdotze, quan ja feia un parell d’hores que dormíem, despertava l’infeliç que fos il’obligavaaomplir-lodenou.Haviacalculatquantesgalledeshicabieniambquantdetempspodiaomplir-se’lfinsdaltdetot.Ipobredelquihipassésmésestona!Quanjael teniaple,el soldat se’npodia tornaradormir,peròalcapd’unaestona,mitjahora,unahora,duesitot,eldespertavaencaraperquèl’omplíspersegonavegada…Algunscops,labromaduravafinsquetocavendiana.
Goliatdeixasentirdenouelseuriureesquerdat,mésprudentara,per taldenoprovocarl’accésdetos.
—Iell,què?Nodormia?—No,nodormiamai.L'altredesplegaunacama,selafrega.—Perquèlesinventes,aquestescoses?Virtusesquedaunmomentimmòbil;desprésapagalacigarretaiesficalapuntaa
labutxaca.—Perquèm’agrada.S'aixecasensepressaifaduespassescapal'herbaquecreixdarrereseu.Separa
una mica les cames i orina contra una pedra, on el doll espetega amb una remorfumejant.LaveudeGoliatdiualasevaesquena:
—Ja es veuque abans eres periodista…—Però rectifica tot seguit—:Opotsertampocnohoeresihodius…Araque,això,jam’hocrecmés,perquèetsenredairecomells.
Virtusobservalaforçadeprojecciódeldoll,aradisminuït.—Nohovaigsermai.Nomésunavegada…
ebookelo.com-Página199
Estallaipetaestrepitosament.—Alça,noi!—Éssa,això.—Escordalabraguetaiestombadenoucapalfoc—.Nomésuna
vegada vaig escriure un article, i nome’l van acceptar. Sempre t’ho he de repetir.Criticavalapolíticad’enDomina.
—Ésclar…Però,atu,quèconyetfa?Notensnegocis,nopaguesimpostos…Unaveuavançadesdelafosca:—Ei,vosaltres,intel·lectuals…Tots dos miren cap al forat de la tanca, per on s’atansa el nouvingut. Goliat
protesta:—Noinsultem!L'home trepitja herbes i pedres al seu pas, sembla triturar-ho tot amb les seves
sòlides botes que li pugen fins amitja cama.Es gairebé tan alt comGoliat, imésgros.
—Es pot saber què carall foteu, aquí? —Fita Virtus, dret a tocar del foc, elresplendordelqualselipassejaperlacarabarbudaiaspra—.Emsemblaquenoéslaprimeravegadaqueetveig,atu…
—Potserno.Elguàrdias’inclinacapalfoc.—Iatutampoc.Non’hihadosquetinguinlacaratanpicada.Goliatniesmou.—Iquè?—Iquè?Doncsquejausvaigdirquenousvoliatornaraveurepelmeusector.O
potserésalrevés,potserusvaiginvitaratornar.Quèetsembla?Virtusescordal’americanaencreuada.—Ésdifícildedir-ho.Soutancapritxós…Goliatdeixaescaparunarialleta,gairebéamblesdentstancades,peròaixíitotno
pot evitar un altre glop de tos, breu i enrogallat. El guàrdia diu amb aparentbonhomia:
—Esteud’humor,oi?—Peròtotseguitexplota—:Apa,aescamparlaboira!Idepressa,quevullveurecomelstalonsustoquenelcul!
Virtus,sensemoure’s,passejalamiradadel’unal’altreidesprés,abansdeparlar,escup.
—Usequivoqueu.Noéscomlesaltresvegades,avui.Goliatl’adverteix:—Compte,Virtus,quetéunapistola.Peròellcontinuaadreçant-seal’home:—En aquestmoment ja no representeu res. I us hauríeu de donar vergonya de
voltarpelmónambaquestaired’espanta-sogres.Totselsvostrescompanysdormenalcostatdelamuller…
Goliat,amblaveuplanera,explica:
ebookelo.com-Página200
—Potseréssolter,ell,home!—Esveuquenotel’hasmiratbé.L'altreavançalamàitancaelsditsentorndelbraçdeVirtus.—Poquesbromes!—S’adreçaaGoliat—:Itu,deixarefredaraquestapedrad’una
vegada.Novullveureniunminutméspintescomvosaltresperaquestveïnat.Virtus,sensefercapesforçperalliberar-sedelagrapadel’altre,protesta:—Noéspasvostre,elsolar!—Precisament;ésdelaciutat.—Peròtampocnoésvostra,laciutat.Elguàrdias’impacienta:—Prou!Quèconyusheucregut?—Il’empentaviolentamentamblamateixamà
que el subjectava—. Tinc unes ordres i les compliré. No en volem, aquí, devagabunds!
Goliatdesentortolligaelsmembresis’incorporasensepressa.—I nosaltres no volem guàrdies.—Amb el cap, indica la paret perduda en la
fosca—.Apa,quejaushemvistprou!Virtussomriualseucompany.—Araetstuquis’oblidaquevaarmat.—Seme’nfot!Iavançacapal’home,amenaçador.Peròl’altre,llestament,estreuelrevòlveri
apunta.—Fora,dic!—Amblamàesquerras’atansaalsllaviselxiuletquelipenjadelpit,
alcapdavalld’uncordóblau—.Depressa!Virtus,plàcid,diu:—Esteuapuntdeferunacosaquelamentareu.Podreumatar-neun,peròl’altre,
probablement,usmataràavós.El guàrdia, sense replicar, acaba d’alçar la mà, s’omple les galtes d’aire i del
xiulets’escapaunacridaurgentqueesperdcapalsraconsinvisiblesdelanit.Virtuseslimitaamoureelcap.
—Xiuleu,xiuleu!Deveuserl’úniccarallotquequedaentotalaciutat.—Jahoveurem!Icontinuaplantat,immòbil,senseperdre’lsdevista.Ellsdostambés’hanquedat
quiets, i les flames, arran de terra, se’ls passegen pels baixos esfilagarsats delspantalons.
—Quèussembla?Nocontesten…L'altremouelrevòlver,inclinaviciosamentelcap.—Hihaunallei…Virtuseltalla:—Nohihacapllei!—Decidit,avançamésenllàdelfoc,capaunextremdelmur
migenderrocat—.Veniu…
ebookelo.com-Página201
Elguàrdia, a tall de resposta, torna axiular, peròVirtus continuadesplaçant-sefinsques’aturaarrandepedres.Aleshores,ambungestqueesdissimulaenl’ombra,fa:
—Escolteu…—I s’inclina endavant, com per distingir els edificis i els carrersfoscosqueviuensecretamentmésenllàdelsolar—.Niunaremor…Nitramvies,nicotxes, ni veus humanes… Res.—Escolta encara, i el silenci sembla espesseir-sedarrere les seves paraules—.Nohi ha llei, us dic.La ciutat en vol una de nova…Tothoms’hatancatacasaseva,finsitotlapolicia.Ivós,unguàrdiadelssuburbis,patrulleuencaraalacapturadedesgraciats!—Retrocedeixràpidament,denoucapalguàrdia, a dos passos del qual s’atura; li fita la gorra—. Dos-cents tretze… Seràcuriósderecordaraquestnúmero…—PeròaleshoresestombacapaGoliat—:Tu,aveure si alimentes el foc.—Mig riu—. La nit s’ha escalfat una mica, però quanaquestse’nvagitornaràaenfredorir-se.
Elguàrdiaseliabalança.—Maleïtobstinat!Virtusfaunpasenrere.—No,no;vós…—ImentreGoliat, inclinatsobreelfoc,hi llançabranquillons,
fulles seques i estelles, prossegueix—:Ho deveu tenir tan ficat a la sang, això demolestar,quejanousensabeuestar.Onvoleuquedormim,digueu?Quinmalfem,quinmalhemfetmaienaquestsolarientotselsaltressolarsd’onvósielsvostressemblantsensheuexpulsathivernrerehivern?
Elguàrdiatornaaavançar,hostil.—Odiototsaquestsbrètols…—Sim’haguéssiu d’entendre, us diria queodieuun símbol.Nopodeu suportar
queencaraquedialgúalmarged’unaorganitzacióquehohaprevist tot,quehohaordenattot,quelligatothomdepeusimans,elsdedaltielsdebaix…
—Calla!Canviallestamentelrevòlverdemà,subjectant-loarapelcanó,iaixecaelbraç.
Goliat,desdelcostatdelfoc,mouelcap.—Això,no…Itotseguitl’homedeixaescaparl’arma,perquèl’estelladefusta,comundardell,
selihaclavatalacara.Goliatesprecipitaentreelsseuspeus,s’apoderadelrevòlver.Quanesredreça,riuitustriomfalment.
—Ara!Ambunaestrebada,arrencaelcordóquesubjectaelxiuletalpitde l’homeiel
llençaallluny,capalesherbesonVirtushaviaorinat.—Traieu-vosl’uniforme!Virtuselmiradereüll.—Quèvolsfer,Goliat?—Elvullveuredespullatcomuncuc,itremolant…Ellallargalamà.
ebookelo.com-Página202
—Dóna’melrevòlver.PeròGoliatretrocedeixunamica,totprotegintlamàqueaguantal’arma.—Not’hopensis.—Dóna-me’l,etdic!—Volsqueetfacidespullaratu,també?—Nofaràsdespullarningú.Novullbrutalitats.Elseucompanyliplantacara:—Novols,novols…Quepotserjanoetrecordescomlesgasten,aquestsfillsde
puta?—Itombant-secapal’home—:Quinesganesteniadecridar-ho:bord,mésquebord!
Virtusdeixacaurelesmansalllargdelcos.—Nom’imaginavapasquefossisaixí,Goliat.—Quepotsernohoés,unbord?—Sí.Peròempensavaqueteniesméssentitdel’humor…Esveuquenomésel
teniesambmi.Elguàrdia,ques’harefetdelasorpresa,esmiraelsdits,lleugeramenttacatsde
sang,ques’hapassatperlacara.—Nodeixeuquemoguielrevòlverd’aquestamanera.Espotdisparar.Goliatl’apuntaalpitiamblabocafa:—Pum!Pum!—EstombacapaVirtus—.Ésaixò,elsentitdel’humor?—No.Perdarrereelseucompany,senseunaparaulamés,passaal’altrabandadefoci,
mésenllà,s’inclinaatocard’unapedra,d’onrecullunabossafeixuga,esblanqueïdapelsoliplenadecrostesdefangsec.L’altrepregunta:
—Quèfas?—Jahoveus.Etsprougranperamanejarlasituació.El guàrdiamou els braços, desplaça un peu, però torna a immobilitzar-se sota
l’amenaçadelrevòlver.—Nousn’aneu.Quenohoveieu,queéscapaçdequalsevolcosa?Virtusarronsalesespatlles.—Vósushoheubuscat.Noésnitperaperseguirlagent.—Escarregalabossaa
l’esquena—.Comhedit,ésnitperaquedar-sealcostatdeladona.Faunapassacapal’ombra,unamicainclinatendavant.—Virtus!Peròellcontinuacaminant.—Nohopotsfer!Noempotsdeixarsol…Virtustravessalazonad’herbes,sempresensegirar-se.—Té,doncs!L'armacaugairebéal seucostat, entre les tiges finesqueesvinclen.Aleshores
Virtuss’aturai,passatunmoment,retrocedeix.—Estàbé.
ebookelo.com-Página203
L'altrediu:—Nol’agafes?—No.Nol’agafaningú.Noenvolem,nosaltres,d’armes.Nolesnecessitem.—Sempretansegurdetumateix…Acabarépercreurequesíqueetsfilldecasa
bona.Virtusesdescarregalabossa,riu.—Aixòjam’agradamés.—Alçaelsullscapalguàrdia—.Ivós,jahoheusentit,
també.L’armaesquedaonés.—Seliatansa—.Aveure,inclineu-voscapalfoc.—I,quanl’altreobeeixsenseunmot,liexaminalacara,onsotal’ullhihaunagranplagasagnant—.Ambunxicmésuselbuida.
—Nohihauriaperdutres.Elsguàrdiesbornisfanmésrespecte.Iquanintentariurelasevabroma,elsacsejaencaraunglopdetosquefinsitot
l’obligaadoblegar-seamblamàpremudaalventre.Virtuscomenta:—Riusmassasovint.Goliatrecobralarespiraciói,ambeldorsdel’altramà,s’eixugaelfrontentresuat
perl’esforç.—Iquèvolsquehifaci?Ésl’únicacosaqueemqueda.Virtuss’arronsad’espatllesabansd’adreçar-sealguàrdia.—Ivós,aneu-vos-enacasa,queusdesinfectinaixò.—M’hauréd’endurelrevòlver.—Perquè?—Tincsuperiors.Nom’hipucpresentardesarmat.Virtusfapetarelsllavisadmirativament.—Tanmateix,soudebonafe!Goliatalçaelcap,sorprès.—Debonafe?Tuhasvistmaiunguàrdiadebonafe?—Sí,ell.Parladesuperiorsquanjanoenté.—Faungest—.Apa,aneu,aneu!Si
voleu,tambéuspodemacompanyar…—No,nocal.—Esmiralesmanspersegonavegada,totesbrutesdesang—.No
hoentenc…Faquinzeanysquesócguàrdiad’aquestsuburbi,heexpulsatcentenarsdevagabundscomvosaltres,iavosaltresmateixos,n’esticsegur…
Virtuslisomriugairebéamicalment.—Sí,uncopcadahivernpelcapbaix.—Imainom’heuoposatresistència.Perquè,doncs,ara…—Ésmoltsenzill.Jasabeuquinaéslaconsigna.—Peròaixònoéscasavostra.—Sí.Aquestsolarounsolarsemblant…Goliatpassejalamiradadelacaraserenadelseuamicalafrasequeellmateixha
escritunaestonaabans,aramigesborrada.—Peraixò,hohemfet?Peròelguàrdiajareflexiona:
ebookelo.com-Página204
—DemaneraquetambévosaltresesteucontraenDomina?Siobeïuconsignes…—Sí.—Perquè?Quèushafet?—Ésveritat,anosaltres,noenspotferres,perquèaquestamaniad’expulsar-nos
detotarreulatenentoteslesadministracions.Peròpermoltvagabundsquesiguem,nopodemdeixardesolidaritzar-nosamblescausesnobles.
—Ihoés,aquesta?—Hoés.Perquèningúnotédretdesentir-seomnipotentiésboque,detanten
tant,homrecordialspoderososquenoméssónpobrescriaturescomlesaltres…Goliatreposaunamàenlapedradelcostatdelfoc,s’hiasseu.—Hosaptot,ell.Semprehohasabuttot.Elguàrdiaelmiradistretament,idespréstornaagirarl’esguardcapaVirtus.—Emsemblaunaraóbenminsa…—Perquènohiheureflexionat.Aratindreuocasiódefer-ho.L'altreesgrataelcap.—Ésque…Aixòsonacomsi lagentesvolguésdesferdel Jutgepermotius…
comse’ndiu…?Altruistes.—No tothom.M’imagino que cadascú té les seves, de raons. Jo només us puc
exposarlesmeves.Elguàrdiabrandaelcap,deixacaurelamàsobrel’altrebraç.—Éscollonut!Quegentcomvosaltrestinguitambélessevesraons…—Usfaestrany,oi?Usheud’anaracostumantalaideaquefinsaraheuviscuten
unmónpocreal.Goliat,desdelcostatdelfoc,fal’ullet.—Téunbecd’or,oi?—Nohosé,nohoacabod’entendre…—Miraelseuentorn,capalesmates—.I
elxiulet?—El xiulet?Ah, qualsevol el troba, ara! Però no hi fa res, d’aquí en endavant
tampocnoelnecessitareu.L'altrese'lmiraambunaexpressióincrèdula.—Nohosé,quiviuenunmónpocreal…Ialeshores es tomba i caminacapa lesherbes.S’hi aturaunmoment,però tot
seguit fa un gest displicent i resignat i torna a caminar, ara cap a l’obertura de laparet.Goliat,amblaveuenrogallada,licrida:
—Bonvent!Virtus, per la seva banda, el mira fins que les ombres se’l mengen, i després
espera encara, immòbil, mentre fora del solar se sent la remor de les botes quemasteguenenderrocsipedruscall.Aleshoresesmoucapalapedraonseiadeprimer,doblegatreballosamentlesarticulacionsis’asseu.Decaraalseucompany,diu:
—Nodeixismorirelfoc…
ebookelo.com-Página205
21
—S’haacabat,senyors!ILlorDomina,ambungrancopdemà,esbarriaelspapersquehihadamuntla
taula,acadaextremdelaqualcremaunaespelmaenuncanelobred’argent.—Aixís’acabenquinzeanysd’abnegatserveialaciutat:ambunatraïció!ElcomandantEzra,delesforcesd’ordrepúblic,ielcapdelsserveismilitars,es
redrecen com fiblats per un escorpí, fan petar els talons i, gairebé a l’uníson,exclamen:
—Domina!Però el Jutge colpeja la taula amb el puny, i les flames, altes i netes, oscil·len
breument.—Sí,traïció!—Lanostrapresènciaaquíenaquestsmoments…—M’heu dut enganyat! Traïció i incompetència! Perquè, a veure, què heu fet
durant totsaquestsanys?En llocde formarunsquadresdeconfiança,d’imbuir-losambl’esperitque informava lanostraadministració,heudeixatque ladisciplinaesrelaxés,heupermèsquetotamenadegentestranya,hostilitot,tinguésl’oportunitatd’infiltrar-se entre l’oficialitat…—Violent, rebutja la cadira i es dreça, mesquí icamatort—.Heuvolgutacceptarelsavantatgesd’unaposiciódecomandamentsenseobligar-vosalesresponsabilitats.Aaquestesresponsabilitatsqueconsisteixenenunaestretavigilància,enlaformaciód’uncosfidelperdamuntdetotavel·leïtat.Inoemdireu que us he regatejat honors i prebendes…Us he tractat com les ninetes delsmeusullsi,comtotselsbenefactors,aram’adonoquecriavaunaniuadadecorbs…
—Domina!ElcomandantEzra,mésenèrgicpotser,noentéprouambunaexclamació:—Noésjust,Domina!Sil’administraciós’hadesacreditatnosolamentdavantla
ciutat,sinófinsi totalsullsdelsseusmésferventsservidors,laculpanoésnostra,subalternsquesomadespitdetot.Semprehemacceptatlestevesdirectrius…
—Acceptat? —Encreua els braços sobre el pit i redreça el cos amb la vanaintenciódefer-sefísicamentmésgran,mésamenaçador—.Usatreviuadirqueheuacceptat les meves directrius quan ara els fets demostren que fa anys que viscpresonerdelesvostresdecisions,delavostraineptitud?
Elcapdelsserveismilitars,méstímidament,fa:—No hem sabut sostenir el nostre impuls dels primers temps, ens han faltat
objectiuspelsquals…Dominadesplegaelsbraçosambungestexplosiuque,enl’ombra,rebentacontra
lesparets.—Objectius?Quinobjectiumésaltqueelbenestardelpoble…?
ebookelo.com-Página206
—Elpoblenohohaentèsmaiaixí.Elpobletélavistacurtaiviuenl’actualitat.Nomésse’lpotconquistarambrealitzacionsimmediates,concretes.
—Noésimmediaticoncretl’establimentd’unseguitdeserveisdecaràctersocialqueenscol·loquenentreelspaïsoscapdavanters?
Ezramoulesespatllesambunmovimentescèptic.—Serveissocialsadministratsperunaburocràciacorrompuda.Dominaalçaelbraç.—Comt’atreveixes…!Peròl’altreliplantacara:—Aquestéselmal,Domina,quemainoenshematrevitaparlarclar.Hemestat
ambtu,alteucostat,icontinuemsostenint-te,enpartperegoisme,enpartpermotiusmés desinteressats, perquè som amics teus des dels primersmoments, quan encaraesperaveslatevahora…Peròapocapocenshascorromputamblatevagenerositatmaterialiamblatevamesquinesamoral.
—Ezra!—Nocallaré,ara,Domina.Tinguespresent,però,queencaraesticambtu.—Ambelsmeusenemics,deusvolerdir!—Mainohastoleratquese’tdiguéslaveritat,mainohasadmèsobjeccionsals
teusprojectes,perfolls,perdesencertats,perridículsquefossin,perquèdevegadeshohanestat.D’unamaneraoaltra,hasaconseguitd’inspirar-nos,no respecte, sinópor,icallàvem…
Domina es precipita cap a la taula, s’apodera d’una campaneta i la sacsejadesesperadamentmentrecrida:
—Sali!Sali!Ezra,impertorbable,prossegueix:—Callàvemperquèéremmassaximplesperaadonar-nosdelcul-de-saconens
menavaunaadministracióquemainohasabutcompaginarlessevesambicionsamblesnecessitatsdelapoblació…Finsaranohohemvist,araqueunpoblesencer,ambmoltpoquesexcepcions,itotesbeninteressades,ensfaelbuit.
—Sali!Sali!—Estombaalcapdelsserveismilitars—.Itu,Gesta…?L'altreestossega,cohibit,peròacabaperdir:—Potsertéraó.Hemperdutelcontacte…Hasvolgutgovernarcomsilaciutatno
existísinomésl’administració…PeròDomina, sense escoltar-lo, avança cap a la porta, ara oberta, i s’adreça a
l’homevestitdepaisàqueentraaldespatx.—Sali…Disposa-hototperalamevamarxaimmediata.L'altreesbatanaelsulls,balbuceja:—Excel·lència…Quepotser…—Sí, ens n’anem. —Rectifica—: Me’n vaig. Disposes de cinc minuts per a
preparar-hotot.Ezradiu:
ebookelo.com-Página207
—Totestàpreparat,ja.Elcotxet’esperadesd’aquestmatí.Domina plega les celles, que dibuixen dos grans circumflexos sobre la
protuberànciaqueprotegeixelsullssortits,líquidsirodons.Ambsarcasme,constata:—Semprehasestatmoltprevisor,Ezra.—Simplement,m’agradatenirpresentstotesleseventualitats.—Sí?—Braceja,ielsullssemblaqueselivulguinescapardelesòrbites—.Però
nohaviesprevistaquestaoposicióde laciutat!Quèhanfetels teusespies,els teusconfidents? O és que potser no els pagàvem prou? Unmoviment d’aquesta menaexigeixunapreparació,reunions,conciliàbuls…Itot t’hapassatperalt.Aixòsinot’hasvenuttambéalareacció!
—Domina!—No hi ha Domina que valgui! Entre tots m’heu tancat en una torre de vori,
m’heuaïllatdelmeupoble,vosaltresdeveusaberambquinafinalitat!—Noenshasdeixatparlarmai…Iquanheminsinuatquelescosesnorutllaven,
enshas tallat laparaula.Tusempreestavesmésbeninformatqueningú.Sisemblaquefinsitotetfeiagelosiaelnostrepetitpoder,iaixòquenoméseraunadelegaciódelteu!
Dominaestombacapalsecretari:—Anem!Peròelcapdelsserveismilitarsallargalamà.—Domina…Ezra i jo comprenem el teu desencís, però no voldríem haver de
separar-nos amb aquestes paraules. La nostra col·laboració es mereix alguna cosamés.
—Elpiquetd’execució,siencaraemquedésunaombradepoder…—Domina!AraésEzraquimoulamà.—Deixa…Mainohemestatresperaell.Mersinstrumentsquenoteniendreta
fallar.—EsgiradenoualJutge—.Peròencaraetpodemferundarrerservei…—S’atansaaunextremdetaula,onhihaeltelèfon,ieldespenjamentreprossegueix—:No vull que et passi res. He pogut reunir un grup de cinc motoristes quet’escortaran…
Domina,ambunsalt,esplantaalseucostatideixacaurelamà,curtaicarnosa,sobreelsditsdel’altre.
—Penjaaixò!Noelsnecessitoperares,elsteusassassins!—Sóncinchomesfidels,Domina!—Fidelsaqui?Quèpretens?—Nomésvullprotegir-te,Domina.Nosabemsipotstenirunmalencontre.Dominase’lquedamirantfitament,analitzant-lo,esdiria,finsalfonsmésocult
delessevesintencions.Desprésdesvial’esguard.—Estàbé.Perònovullningú.Unaescortapodria,precisament,cridar l’atenció
delagent.Emconvépassardesapercebut.Quincotxeheupreparat?
ebookelo.com-Página208
—Elsedannegredelsteusviatgesd’incògnit.—Xofer?—Desdelmatíqueesrellevencadacinchores.Enaquestsmoments,jadeuhaver
rellevatenBatxera.Dominadónauncopd’ullcircularalasalailasevamiradaacaricialallargataula
entorndelaqualesreuneixensiscadires,l’escalfapanxesquecremasilenciosamentenunracó,l’amplesofàamblessevesduesbutaquesontantesvegadeshadiscutitenpetitcomitè,elsarxivadorsfarcitsdepapersquecomencenaesgrogueir-se…Desprésestombaambunamitjavoltasobtada.
—Anem!Elsecretari,mutiesmunyedís,licedeixelpasdelaportaielsaltresdos,Ezrai
Gesta,elsegueixencapalasalaexteriorontotdecadiress’arrenglerenalllargdelesparets,d’onpengendotzetapissosqueexpliquengràficamentlahistòriad’Alexandre,elgranconqueridor.
Latravessenràpidament,ambelspeussilenciosossobrelesgruixudesestoresqueil·lustren episodis de la Bíblia, i desemboquen al vestíbul, on encara queden dosordenancesques’enravenenalpasdelapetitacomitiva.
Desprésdavallenlesamplesescalesdemarbre,alcapdavalldelesquals,atocarde la torxaque il·lumina l’entrada, elsespera l’oficialdeguàrdia, rígid,d’una solapeça, indiferent a l’estrèpit que s’escapa d’una banda de pati, on algú colpejaviolentamentunaportaambpeusimans.Dominas’atura.
—Quèés?L'oficialnomésmouelsllavis.—Unperiodistaestranger,Excel·lència.Preteniaveure-us i ensha semblatmés
oportúretenir-lo.—Allibereu-lod’aquíacincminuts.—Alesvostresordres,Excel·lència.Ellestombaunamicacapalsaltresdos.—Elmeudarreractedegovern.Unactedeclemència,perquèhaviamanatque
totselscorresponsalsfossinexpulsats…I,senseesperarresposta,caminacapalagranportalada,passaperentreelsdos
sentinellesquepresentenarmesambelgestdesencarnatd’unautòmat i s’adreçaalcotxequel’esperaenlafoscadelcarrer.
—Excel·lència…—Hola,Batxera…S'inclinaunamicaipenetraenelvehicle.Desprésesgiraamblamàalçadaenun
gestderefús.—No,Sali,aquestcopviatjosol.L'altre,quejahaviaavançatelpeu,protesta:—Però,Excel·lència!—Sol,dic!
ebookelo.com-Página209
Ezradeixaveurelasevacaraperdamuntl’espatlladelsecretari.—Vols dir que és aconsellable…? T’estimes més que t’acompanyi un de
nosaltres,enGestaojo?—Malamentpodrienacompanyar-meaquellsquejafa tantdetempsquem’han
abandonat.—Domina! —Endureix l’expressió de les faccions—. És lamentable que…
Podríemimpedirqueten’anessis.Ellavançaelrostre.—Prova-ho,Ezra.Potserfinsitotm’agradaria…Elcapdelesforcesd’ordrepúblicesfaenrere,esredreça.—Tanca,Sali.PeròelmateixDominahaallargatjalamài,ambungestenèrgic,atreulaporta
contraseu.—Batxera…Engega.Elxofers’esmunydarrereelvolant,tancalaportellais’inclinacapalsbotonsde
comandament.Elmotorronca,seguitiplaner.—Unmoment!Acciona,ambimpaciència,elmecanismedelcristall,treuelcapperl’obertura.—Oficial! —L’altre avança, com si desfilés, i s’atura arran de vehicle—.
Afuselleu-lo!—Excel·lència…?—Elpresoner…Elperiodista.L'oficialnoalteraniunmúsculdelacara,peròEzraestornaainclinar.—Domina…Ésinsensat.Tumateix…Ellcrida,amblaveutotaesquerdadaperunasobtadapassió:—Unhomecomjonoespotpermetrefebleses!—Peròara…—Niaranimai!Novullquelahistòriaemjutgiperunactepropidevençuts.—I
denoudecaraa l’oficial—:Afuselleu-lo.—Aleshores,senseesperar, tocaelxoferperl’espatlla—.Som-hi.
El vehicle, amb els fars encesos, engega blanament, abandona el refugi de lavorada i cerca el seu camí entre els altres cotxes aparcats una mica pertot arreu.Domina,ambunsomrísmefistofèlic,vatombantelcapiobservalesquatreombresdretesdavantlaMansió,elsdossentinellesqueencarapresentenarmes,estàticspertotaunaeternitat.Elxofer,sensemoureelcap,pregunta:
—Onanem?—AlaCasetaVerda.Els fars escombren els darrers vehicles, les façanes blanques del passeig i una
figurafurtivaquecoixejacapauncarrertransversal.Dominas’arrepapaenelseient,ampleitou,ifitalanucadelxofer,immòbilsino
fosperlalleugeraoscil·laciódelesespatllesquesegueixenelmovimentdelesmans,
ebookelo.com-Página210
inquietesiatentessobreelvolant.Després,elJutgetrencaelsilenci.—Tucreusquehofaran?—No.—M’hasentès,oi?—Sí.Encreualesmanssobreelventre.—No,nohofaran.Nivoliaquehofessin,tampoc.—Aixònohoheentès.—Joenteniaprouambdonarl’ordre.—Sí…Dominas’inclinaunamicaendavant.—Quèpassa,Batxera?—Comdiu?—Notenspercostummenjar-tel’«Excel·lència»…—Nivostèsolconfiar-sealsseussubordinats.Domina,totd’unafred,lladra:—Aixòésunainsolència,Batxera!L'altre no replica, continua amb la vista fita al seu davant, sobre el pis de
l’avinguda,unamicahumitperquècomençaagotejar.Elsedificis,araambllarguessolucionsdecontinuïtatperculpadelssolars,desfilenràpidamentadretaiesquerra,foscos i tancats commausoleus luxosos erigits enmemòria d’un passat que ara esliquida.
—Nom’hassentit?—Sí.—Inoentolero!Batxeraeslimitaafer:—Éspueril…Vostè,ara,necessitaalgúenquidescansar-se…confessar-se.Iaixò
nomésespotferparlantd’homeahome.Dominas’inclinamésabruptament.—Prou…!Què t’has cregut?—Amb el puny clos, colpeja el respatller—.Que
finsitotunxofer…Noesticvençut,quècarall!—Repenjatotelcoscontral’arestadelseient—.Digues,tambétuetpensesquem’escapo?—I,senseesperarlaresposta—:Doncsno!Tornaré…—Ambl’esguardvagamentsomniós,miracapalparabrisacobertdegotesminsesquevanesmunyint-seamblentitud—.Tornaré…Aixònomésésunaretiradaestratègica.
Laveudelxofer,segura,replica:—Noesfaciil·lusions.—Queno…Estàbé,Batxera,hopagaràscar.Pagaràscaraaquestanecessitatque
tincdeparlar.Perquèésveritat…—Ningúnoelvol,ningúnoelnecessita.Janoliquedenpartidaris.
ebookelo.com-Página211
—Unhomecomjosempre tépartidaris.Etpensesquesóc tanximpleperanohaverprevistqueundiasortiriaunambiciósoaltrequeemvoldriaferlatraveta…?
Batxeraposal’eixugaparabrisesenmovimenti,ambelcotxepoblatperlaremorlleudelmecanisme,diu:
—Nohaentèsres,Domina.Empensoquefamoltsanysquenoenténres.Potserperaixòmateixhapogutmanardurant tantde temps…Aquestsambiciososdequiparlanomésexisteixenenlasevaimaginació.Éselpoble,totelpoble…
—Els pobles són incapaços de prendre iniciatives si ningú no els dirigeix. Lahistòriaenshomostrabenpalpablement.
Elxofermouelcap,dubitatiu.—Sóc massa ignorant per a saber què demostra la història. En tot cas, ara la
desmentim.—Ladesmentiu?Tutambé…?—Iamarg—:Peraixòushetractatcomsifóssiu
fillsmeus?Elxofercanviaelsllumsdeciutatpelsderuta.Lesdarrerestorresjaesperdenen
ladistància.—Als fills se’ls dirigeixmentre sónmenors, se’ls orienta i protegeix…Però si
se’lsestimanose’lsimposaunalleiestranyaalasevanaturalesa.Dominacrida:—Mainohandeixatdesermenors!—Qui és vostè per a decidir-ho?Durantmolts anys li hem fet confiança, però
vostèhaestatcomunpadrastrequehaadministratabeneficiseu.Iara,araquearribaelmomentdepassarcomptes,s’escapa!
Dominatornaacolpejarelseientdelseudavant.—Nom’escapo!Hotinctotprevist,tornaréacomençarcomquinzeanysenrere;
sical,desdelesmuntanyes…—Sol?Ellriuferotgement.—Ambelsmeus,ambelsquinom’hanfettraïció!Ambelsmillors…—Ionsón?—Jaelsveuràs…—Esrelaxaunamica i inclinaelcosenrere—.Encaranoha
nascutel filldemeucaqueempuguiagafardesprevingut.Queetpensesqueme’nfiava,de l’Ezra,d’enGesta…?Sempreheestat el capd’unexèrcitqueellsnihansospitat,gentescollidaqueteniaordresdereunir-sesiespresentavaunmomentcomaquest.
—AlaCasetaVerda?IDominaconfirma:—A la Caseta Verda, sí. Des d’allí iniciarem la nostra segona marxa sobre la
ciutat.Batxerapremunbotóil’eixugaparabrisess’immobilitza.Moltatentalespròpies
paraules,diu:
ebookelo.com-Página212
—I quina necessitat hi havia de reunir-los allí? No hauria valgut més ques’apoderessindelaciutatsensesortir-ne?
Dominatornaariure,aragairebéalegre.—Per a saltar, de primer cal retrocedir. I el factor sorpresa?Mentre jo era a la
ciutat,ningúnoesfiavadelamevaombra,totsaquestsintrigantsvivienal’aguait…—Ningúnohaintrigat.—Infeliç!Queetpensesquehaviend’acudirapersonescomtu?—Noveigperquèno.Vostèbéesconfia.—Ara.Quanjaningúnopotdestorbarelsmeusmoviments.Demà,demàpassat,
cauremdenousobre laciutatdesprevinguda i totsaquests traïdorspagaran la sevaestupidesaambelcap!
Elxofertornaaengegarl’eixugaparabrises.—S’hafetvell,Domina.—Què?Il’altrerepeteix:—S’hafetvell.Quinzeanysenrere,esticsegurquenohauriacomèstantserrors.—Quinserrors?PeròBatxeravaseguintelfildelessevesidees:—Ésd’homevell,icansat,aixòdeconfiar-sealsaltres.Novulldirquenopugui
fermal,encara.Unhomequehaocupat lasevaposiciósempreenpotfer,sivol. Ivostèvol.
—Mal?—Però aleshores, quan s’inclina de nou endavant, s’adona de la líniablancaitrencadaquevorejalacarretera—.Batxera!—L’altreespera—.Noéselmar,això?
—Sí.—Atura’tdeseguida!Onemduus?Elxofer,senseobeir,replica:—AlaCasetaVerda.—Aquestnoéselcamí.—Faremunamicademarrada.L’altracarreteraestàinterceptada.—Ah!Comhosaps?—M’hohandit.Dominal’engrapaperl’espatlla.—Atura’tdeseguida!—Treguilamà!Volqueensestimbem?—Venut,mésquevenut…Frenètic, es tomba i, amb totesduesmans,palpa lesbossesdel cotxe.Batxera,
sensemoureelcap,pregunta:—Buscal’automàtica,Domina?Elltornaaengrapar-lo,ialeshoreselcotxes’alenteixcapauncostatdecarretera.—Quèn’hasfet?
ebookelo.com-Página213
Elxoferestombaperprimercop,elmiraalacarai,després,allargalamàcapalaportella.Ambungestesdesfàdelsditsdel’home,gairebéconvulsos,isalta.
—Baixi.—Batxera!—Baixi,lidic.Iobrelaporta.—Quèvolsfer?Elxicotesperasota lapluja fina iglaçada;es treu lentament l’automàticade la
butxaca.—Volqueelmatiaquídins?Domina s’arrossega pel seient, amb la cara lívida i els ulls més botits i més
rodonsquemai.—Batxera…Jo…—Baixi,fotutcovard!Ellseliarrapaalbraç,alçaelcap.—Sempret’hetractatbé…Jopuc…Elxoferelrepel·leix.—Aranoméspotferunacosa:morirambunamicadedignitat.—PeròBlasi…Aixòésunaximpleria.—Seriaunaximpleriaqueeldeixésescaparviu…Surtid’unavegada!L'estira,irat,iDominasaltaencongidamentsotalaplujaquecau,mansa,apagada
perlaremordelesaigües.—Però,perquè?Perquè?—Ihopregunta?—L’empenycapalabandadelmar,sobrelesonesquellepen
amb força continguda la sorra estesamés enllà de les roques—.Que es pensa quem’agrada, haver de convertir-me en un assassí? —El sacseja i Domina fital’automàticaal’abastdelasevamà,peròaleshores,desobte,elxicotesfaenrere—.Estavadisposatadur-loa laCasetaVerda,a la frontera,onhaguésvolgut.Mainohaviatingutlaintenciódematar-lo.
Dominaintentaderecobrarlaserenitat,peròlaveulisurtesquerdadaquandiu:—T’hasdeixatcomprar…Elxoferl’apunta.—Nopucpermetrequevisquidesprésdelquem’hadit.Haparlatmassa…Domina s’empassa la saliva, aspra, espessa, i la nou del coll li puja i li baixa
espasmòdicament.—Quantetpaguen?Perquèjo…L'altreliesclafal'armacontraelpit.—Calla,imbècil!Éslamevaconsciènciaque…—Laveuselitrencaiabaixauna
mical’automàtica—.Perquènose’npodiaanardedebò?Perquè?Perquèaquestaambicióquehodestrueixtot?Laciutatnovolsang,volviure…
ebookelo.com-Página214
Dominaesreplega,ambelcosesquifitretallatcontraelfonsmésclardelmarqueremorejapremonitòriament;l’aiguaselienganxaalasuordelfrontidelesgaltesilifabricaunamenademàscaraesbalaïdaipugnaç.
—Batxera…Escolta…Peròjanotétempsdesaltar,perquèl’altre,quesemblahaverprevistelmoviment
agressiu,dispara.Laveu,fosa,repeteix:—Volviure,Domina…I ell s’inclina endavant, endut pel seu impuls, i l’asfalt de la carretera puja
veloçment al seu encontre per esclafar-li la caramentre una segona flama explota,precisa i total,en l’obscuritatde lasevacarn llunyanaquejamaimésnosentirà lapluja…
Barcelona,maig-junyde1961
ebookelo.com-Página215
MANUEL DE PEDROLO (L’Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona, 1990). Premid’HonordelesLletresCatalanes,ésundelsescriptorsmésdestacats,isensdubteelmésprolíficielmésllegitdelaliteraturacatalanadelsegleXX.
Narrador,dramaturg,assagista,poetaotraductor,Pedrolovaconreartotselsgèneresliteraris i va col·laborar regularment en lamajoriade revistes catalanesde l’època.Comatraductoresvacentrarenelsautorsfrancesosinord-americanscontemporanisi va dirigir també la col·lecció de novel·la negra «La cua de palla». La sevaproducciósobrepassaelcentenard’obres,ambrecullsdecontescomCrèditshumans(1956), obres dramàtiques com Homes i No (1957) o les novel·les Cendra perMartina(1952),Toteslesbèstiesdecàrrega(1965)oMecanoscritdelsegonorigen(1974) i amb el cicle novel·lístic Temps Obert, que engloba onze novel·lesprotagonitzadesperDanielBastida.
ebookelo.com-Página216
ebookelo.com-Página217