-
7/31/2019 SABAT, Joaquim (2007). Instruments i mtodes per a
projectar el territori en temps d'incertesa
1/4
ANUARI TERRITORIAL 2006INSTRUMENTS I MTODES PER A PROJECTAR
306
La crisi del model racional comprensiu va
suposar lexpulsi duna planificaci urbanstica
i territor ial, monoltica i confiada, del parads
artificial. El territor i ja no s una dada prvia,
sin el resultat de processos de transformaci
permanents, un sistema complex en contnua
evoluci, amb canvis difcilment previsibles.
La crisi de la planificaci s una crisi del
coneixement, ens diria Friedmann, per la
incapacitat duna relaci dialgica, per
la creixent acceleraci i novetat dels canvis.
En ben poc temps ens hem vist forats a
transitar de la certesa a la complexitat, dels
fets als valors. Ha augmentat extremament la
capacitat dobtenir i manipular informaci, per
no en canvi la dassolir un coneixement prou
profund i elaborat dels sistemes territorials
i dels seus components.
La major complexitat de les intervencions
urbanstiques i els seus efectes ambientals;
limpacte de les noves tecnologies de la
informaci; la comesa creixentment important
de les ciutats en lesfera internacional,
i la novetat mateixa en la naturalesa dels
problemes obliga els urbanistes a actualitzar
criteris dinterpretaci, mtodes i estratgies
dintervenci. I aquesta demanda de renovaci
disciplinar exigeix des de lexercici professional
i la ref lexi universitria un esfor dinnovaci;
una actitud oberta i experimental; novesaproximacions,
segurament menys l ineals,
ms temptatives que definitives, sobre
hiptesis en contnua revisi i no sobre
supsits inalterables.
El PDU del Pla de Bages constitueix una
etapa encara provisional dun procs que
hem desenvolupat durant ms de vint anys
al nostre despatx professional o en les nostres
investigacions acadmiques. Un procs que
va engegar amb lanlisi territorial duna
comarca costanera de Catalunya i que sha
anat construint en successives etapes, des
del Pla insular dordenaci de lilla de Tenerife;
un pla especial del Parc Agrari al delta
i la val l inferior del riu Llobregat; un projecte
dun eix patrimonial al llarg de 100 km
daquest mateix riu i un altre de ms delimitat
a dos dels seus principals afluents (lAnoia
i el Cardener); els plans per a ordenar una
nova ciutat al sud de Tenerife, fins a
una extensa faana fluvial i industrial
a Catalunya o el Pla director dun rosari
dextraordinries colnies txtils.
El PDU del Pla de Bages es va plantejar
com una investigaci a travs del projecte
de molts dels temes que ens preocupen,
en una situaci caracteritzada per la incertesa
quant als escenaris de creixement, la falta de
tradici en el camp del planejament territorial,
la di fcil interrelaci descales diverses,
territorials i urbanstiques alhora i la necessitat
afrontar qestions que fins a la data shan
abordat sectorialment o fragmentriament.
Com fer front alhora a tots aquests
requeriments, en una situaci descenaris
tan oberts? Fa uns quants anys, en uns
estudis previs a la redacci de la fornada
de planejament territorial recent, vam proposar
al Departament de Poltica Territorial adoptar
una metodologia singular basada en la
superposici de diverses capes de projecte
i regulaci interdependents, que havem
verificat en alguns plans territorials previsi assajat per
primera vegada gaireb vint anys
enrere, en el Pla dordenaci de lilla de
Tenerife. All vam proposar una primera lectura
basada en el reconeixement acurat de la forma
del territori, la definici dels elements que
en poden formar lestructura, la matriu
ambiental i el sistema despais oberts.
En el PDU del Pla del Bages saprofundeix
en lesmentada metodologia de combinaci
de capes (matriu fsica, suport estructural i
assentaments/activ itats), que es van creuant
contnuament; que es verifiquen projectualment
a diferents escales i que es relacionen amb
Joaquim Sabat i Bel
Arquitecte
INSTRUMENTS I MTODES PER A PROJECTAR EL TERRITORI EN TEMPS
DINCERTESA
-
7/31/2019 SABAT, Joaquim (2007). Instruments i mtodes per a
projectar el territori en temps d'incertesa
2/4
ANUARI TERRITORIAL 2006 INSTRUMENTS I MTODES PER A PROJECTAR
307
escenaris potencials de transformaci. Peraquesta vegada es va
voler, a ms, que les
capes de lectura, projecte i regulaci fossin
absolutament interdependents i que aix
permets avanar una mica ms enll
de la secular zonificaci biunvoca.
La capa forma-vocacions del territori
permet definir un conjunt drees homognies,
base imprescindible de regulaci i ordenaci;
traduir urbansticament els requeriments
de la matriu ambiental, i dissenyar unaproposta de sistema
despais oberts
descala territorial.
Per a aix es van dibuixar les principals
caracterstiques geolgiques, morfolgiques,
topogrfiques i hidrolgiques del territori, per
continuar analitzant les transformacions
derivades de la seva agricultura, ramaderia,
silvicultura, mineria, recursos culturals, hbitats
naturals, espais protegits, aix com dels riscs
(subsidncia i inestabilitats gravitatries,
avingudes f luvials i incendis).
Es parteix del convenciment de la importncia
determinant del medi fsic en qualsevol
proposta dordenaci territorial, de la forma
del territori com a criteri fonamental del
projecte i se nelaboren diverses anlisis que
es recullen en uns quaranta plnols.
En essncia les principals novetats que
planteja aquesta primera capa sn el
reconeixement i la reglamentaci detalladade cada fragment del
territori segons diverses
rees homognies i la def inici duna
estructura despais lliures territorials, atentes
a la matriu ambiental, aix com el suggeriment
dintervencions estructurades segons mbits
patrimonials, destinades a destacar els seus
recursos culturals.
La segona capa socupa del disseny del suport
estructural necessari en diferents escenaris;
en pauta les condicions de les xarxes de
mobili tat i serveis segons les caracterstiques
del territori i els futurs desenvolupaments
urbanstics. El projecte de les infraestructures
persegueix la possibil itat dassegurar un serveiampli, competit
iu i equitatiu en el conjunt del
territori, i tamb equilibrar requeriments tcnics
i funcionals, els ambientals o els propis de
lordenaci urbanstica.
Moltes de les intervencions infraestructurals
pretenen corregir desajusts i introduir millores
en la lgica funcional de les xarxes. Per tantes
altres vegades sen plantegen tenint en compte
la capacitat estructuradora dels traats, la seva
marcada incidncia en lordenaci urbanstica.En moltes es pot
afegir les que pretenen
construir una xarxa viria articuladora o un
sistema de transport al servei de les principals
rees urbanes, que sigui un suport fins i tot
dels creixements previsibles.
A la tercera capa es proposen, en estreta
relaci amb les anteriors, les regles de
lordenaci fsica dassentaments i activitats
econmiques, a ms de fer el disseny dalguns
elements bsics dels projectes denominatsterritorials
estratgics.
El PDU avalua les necessitats de sl
per a acollir els habitatges i activitats
econmiques (indstria, serveis, comer...)
segons diferents escenaris. Sassumeix la
responsabilitat dordenar el territor i per fer
front tant a una situaci de notable creixement,
com a una possible recessi daquest.
Lestructura de les tres capes (rees
homognies, infraestructura suport i opcions
de creixement) est especialment pensada per
a prioritzar les apti tuds i vocacions del territori
i per a establir les pautes, en el seu cas,
duna transformaci que les respecti,
assegurant prviament el suport
infraestructural imprescindible.
La diferncia essencial respecte al planejament
vigent no la trobem tant en la dimensi del
creixement com en el model de distribuci
que sen faci. Es proposa concentrar aquest
creixement en operacions que tinguin unes
certes dimensions i, fonamentalment, en
aquells nuclis ms ben dotats de serveis, ms
-
7/31/2019 SABAT, Joaquim (2007). Instruments i mtodes per a
projectar el territori en temps d'incertesa
3/4
ANUARI TERRITORIAL 2006INSTRUMENTS I MTODES PER A PROJECTAR
308
prxims i adequadament relacionats amb reesdactivitats econmiques
i ms ben
comunicats, ara o en el futur, a travs
del transport pblic. Es proposa abordar
a comenament del segle XXI eixamplaments
residencials, que les ciutats del Bages no
van saber impulsar durant el segle XIX, quan
s que ho van fer tantes altres ciutats
catalanes, amb un notable esfor de
modernitzaci.
El PDU estableix normes i criteris perquaquests eixamplaments
del segle XXI garanteixin
operacions concertades; localitzades en funci
de la xarxa de transport pblic i de les rees
de feina; amb densitats raonables que
possibilitin ladequada provisi de dotacions
i serveis; en estricta contigitat amb els teixits
urbans existents; amb una proporci
dhabitatges protegits superior a la legalment
establerta i amb un carcter mixt referent
a tipologies, classes socials i funcions,
barrejant residncia i activitat econmica
compatible. Aix mateix es defensa un control
adequat de loferta, que en garanteixi la
diversificaci i, el que s ms important, el
manteniment de la cohesi social, extrem
summament important en processos de
transformaci tan dinmics.
Creiem que un pla director urbanstic no tindria
tant sentit ents noms com una escala
intermdia entre un pla territorial parcial i uns
plans dordenaci urbanstica municipal mso menys distants en el
temps. Conv que
estigui acompanyat de programes o propostes
que puguin ser executats duna manera
immediata i que verifiquin els grans objectius
proposats. En aquest sentit el PDU planteja
algunes intervencions priori tries que hem
denominat Projectes Territorials Estratgics,
per a les quals savancen pautes de disseny
i condicions de regulaci que tradueixen i fan
ms concretes les directrius generals.
El concepte de projecte ens remet a la voluntat
davanar-ne la resoluci en clau de disseny
fsic i alhora a formalitzar-ne una reflexi de
carcter estructural. Es consideren territorialsperqu responen a
una problemtica i a una
complexitat que generalment va ms
enll de lmbit municipal, i que exigeixen
la collaboraci de diversos ajuntaments
i administracions. Finalment, els anomenem
estratgics per la seva dimensi transversal
(amb decisions que impliquen les diferents
capes daquest pla director urbanstic:
ordenaci dels assentaments, de les
infraestructures de mobilitat, del sistema
despais oberts, i per constituir rees
doportunitat).
Encara que en tots aquests projectes cal
pressuposar una estreta interrelaci entre
territori, medi ambient, infraestructures i
assentaments, es classifiquen a partir del seu
component ms destacat, seguint lestructura
metodolgica de les tres capes. Distingim, aix,
programes i projectes que tenen una relaci
ms estreta amb el sistema despais oberts;
altres de ms vinculats al projecte de les
infraestructures de mobilitat i, finalment, aquells
que afecten lordenaci dels principals
assentaments i activitats.
Per a aquests projectes territorials estratgics
savancen hiptesis dordenaci, que es
concreten en esquemes i directrius
orientatives, quan, en canvi, els criteris
i objectius generals que es dedueixen
dels assaigs projectuals sn de compliment
obligat.
Com a conclusi podem afirmar que el
PDU del Pla de Bages aprofundeix en la
construcci duna opci metodolgica
llargament assajada. Aquesta es basa
en la combinaci de tres capes dinterpretaci,
ordenaci i regulaci estretament
interrelacionades; en continus canvis descala
de lectura i projecte; en la valoraci
descenaris diversos i estratgies per a situar
ciutats i territori; en la voluntat de traduirurbansticament els
requeriments de la matriu
ambiental i de definir un sistema territorial
despais oberts; en la recerca dequilibri
-
7/31/2019 SABAT, Joaquim (2007). Instruments i mtodes per a
projectar el territori en temps d'incertesa
4/4
ANUARI TERRITORIAL 2006 INSTRUMENTS I MTODES PER A PROJECTAR
309
entre els requeriments ambientals, funcionals,
tcnics i econmics de les infraestructures
i la seva contribuci a dotar destructura els
creixements urbanstics.
Voldria remarcar finalment que laspecte
fonamental s que cap de les tres capes no
determina per si sola el dest duna pea del
territori, sin que qualsevol intervenci s
pautada alhora per totes tres i des de diferents
escales daproximaci. Aquesta recerca
duna opci metodolgica especfica
persegueix el fet de trobar models dordenaci,
instruments de lectura, projecte i regulaci,
capaos dencarrilar la transformaci de
territoris tan dinmics, en escenaris diversos
i oberts, i s el repte ms atractiu a qu
hem fet front.
Setembre de 2007
