9
Salut al barri CONSORCI SANITARI INTEGRAL LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT ETAPA I. NÚM. 4. GENER 2005 SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL L’automedicació responsable Polls al cap Previndre la violència de parella

Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - Barcelona

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Previndre la violència de parella | L'automedicació responsable | Polls al cap

Citation preview

Page 1: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - Barcelona

Salut al barriCONSORCI SANITARI INTEGRAL

LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT

ETA

PAI.

M. 4

. GE

NE

R 2

005

SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

L’automedicació responsable Polls al cap

Previndre la violència de parella

Page 2: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - Barcelona

SALUT AL BARRI és una publi-cació gratuïta promoguda pelscentres d’atenció primària delConsorci Sanitari Integral, ambl’objectiu de promoure els hàbitssaludables de la població.

Qualsevol suggeriment o comen-tari el podeu expressar per telè-fon al 93 507 25 89 o per correuelectrònic a la següent adreça:

[email protected]

SalutalbarriButlletí informatiu de les àrees bàsiques del Consorci Sanitari Integral

Director: José Luís Ibáñez.Coordinació periodística: Xavier González i Anna Millà.Consell de redacció: Miguel A. Aguilar, Sandra Aguilar, Rosa Alberni, SilviaDueñas, Ferran Flor, Xavi González, José Luis Ibáñez, Carme Llorens, Anna Millà,Elvira Quintero, Teresa Roigé, Rut Salvà, Sandra Villares.Han col·laborat en aquest número: M. Teresa Pérez, Sandra Alonso, MónicaGarcía, Rut Salvà, Elena Esquivel, Helena García, Marta Paytubi, Montse Bulnes iPepi Valverde.Assessorament Lingüístic: Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet deLlobregat.Impressió: Reproducciones Barcelona, SL

Salutalbarri

L'automedicació consis-teix en prendre medicinesque no han estat recepta-des per un metge. Avuidia és una pràctica molthabitual.

Tots hem patit algunamalaltia, més o menysmolesta, i algú del nostreentorn familiar o socialens ha volgut ajudarrecomanant-nos algunamedicina o remei que a

ell li va anar bé.

Encara que la recomanació es fa amb bonavoluntat, s'ha de mostrar una actitud de pru-dència abans d'optar per l'automedicació.Hem de tenir present que la prescripciód'un medicament la fa un metge tenint encompte la clínica de cada pacient, el seuestat de salut, els seus antecedents, el seuhistorial al·lèrgic, la medicació que prenhabitualment i molts altres factors.

Aspectes negatius L'automedicació presenta alguns aspectesnegatius que el pacient ha de tenir encompte. Un d'ells és el fet que el medica-ment no sigui apropiat per tractar la sevadolència. També pot presentar incompatibi-litats amb d'altres medicines que l'usuariprengui o amb la seva pròpia malaltia i

provocar efectes indesitjables, com seria elcas de preparats per al refredat en elsmalalts diabètics o aquells medicamentsque porten àcid acetilsalicilic en asmàtics.Altre aspecte negatiu és que l'automedica-ció pot retardar el diagnòstic de malaltiesque el metge hauria pogut detectar.

ResponsabilitatSi reconeixem els símptomes de la malaltiaque patim periòdicament i sabem la mane-ra de combatre-la, podem comprar unmedicament receptat pel nostre metge enanteriors ocasions. Parlem així d'una auto-medicació responsable en casos de dolèn-cies que es poden tractar de forma autòno-ma, com per exemple un refredat sensecomplicacions, una migranya ja diagnosti-cada, un dolor lleu que podem tractar ambanalgèsics o l'asma del pacient asmàtic,amb l'ús d'inhaladors.

No hauríem de prendre mai antibiòticssense la prescripció d'un facultatiu tot i queens l'hagin prescrit amb anterioritat per auna malaltia amb els mateixos símptomes.

L'automedicació ha de ser un acte respon-sable. Al mínim dubte, sempre has de con-sultar amb el personal sanitari del teu cen-tre d'atenció primària (CAP).

Dra. Natàlia Riera ABS Sagrada Família

L’ AUTOMEDICACIÓ RESPONSABLE

Page 3: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - Barcelona

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

La pell amb acneL'acne és una malaltia inflama-

tòria crònica de la pell queapareix en zones pilosebàcies

(glàndula sebàcia i pel molt curt).Afecta especialment les zones dela cara, l'esquena i el pit. Apareix aqualsevol edat, especialmentdurant l'adolescència (85-90% delscasos) i sòl ser provocar una preo-cupació important en la personaque el pateix donat que altera laseva imatge corporal.

L'acne afecta més als nois que ales noies. En el cas del nois éstambé més freqüent i sever, encaraque es sòl solucionar abans que enles noies. La seva aparició ésdeguda a varies causes.

CausesEntre les causes troben l'augmentde producció de les hormonessexuals masculines (andrògens),situació típica de l'adolescència,que estimulen la formació de greix il'augment de cèl·lules que obstruei-xen les zones pilosebàcies. Aixòafavoreix l'aparició de sobreinfec-ció de gèrmens normals de la pell.Hi ha també certa predisposiciógenètica (herència) a tenir acne.

Hi ha una sèrie de circumstànciesque l'empitjoren: l'època premens-trual, l'estrès, la sudoració i l'expo-sició intensa al sol, la utilització decosmètics greixosos, certs medica-ments (corticoides, hormones,antiepilèptics...), certes professions(manipuladors d'oli i quitrà).

LesionsLes lesions que produeix l'acne potadoptar moltes formes. Els barbssón les lesions més típiques i prò-pies de les formes més lleus. Sil'acne va evolucionant apareixen

les pàpules i pústules i finalment elsnòduls i quísties, que al curar-se dei-xaran cicatrius més o menys impor-tants.

L'acne sòl durar uns anys i desapareixespontàniament però pot acabar sentun problema sever amb una duradade 15 anys.

El tractament dependrà de les carac-terístiques de l'acne i de la persona.És important que l'afectat sàpiga queno existeixen resultats immediats.

Segons la gravetat, s'utilitzaran pro-ductes tòpics (casos lleus) comsabons, gels, locions; o generals(casos més greus) que es prendranper via oral com antibiòtics, hormones.

El tractament s'hauria d'administrar deforma immediata i així evitar formesgreus i cicatrius posteriors. Cal:

- Conèixer els factors predisponents,per així poder evitar-los al màxim, o

al menys saber que es pot produir unempitjorament en determinades cir-cumstàncies, com s’ha esmentatabans.

- Realitzar una bona higiene de la pell,però que no sigui excessiva. Utilitzarsabons neutres.

- Evitar la manipulació de les lesionsperquè poden sobreinfectar-se iempitjorar.

- Evitar al màxim els cosmètics tipusmaquillatges, cremes... Si és neces-sari que siguin de base aquosa, suausi no greixosos.

- El sol és beneficiós per a l'acne peròno per a la pell. No s'ha d'abusar.

- La humitat és desfavorable. Ésmillor no abusar de saunes i banysde vapor.

Dra. Andrea FinestresPediatra. ABS Sagrada Família

Page 4: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - Barcelona

Menjar ràpid però bé

Les conseqüències dels canvisen els hàbits alimentariscomencen a deixar-se notar

amb un increment de les malaltiescardiovasculars a la societat.

D'una banda s'han introduït els men-jars d'influència anglosaxona: ham-burgueses, salsitxes, patates fregi-des i salses (maionesa, ketchup,mostassa...) D'altra banda hi ha elsmenjars de procedència mediterrà-nia: pizzes, entrepans, tapes, pinxosde carns adobades… Tots aquestsmenjars tenen una cosa en comú: elseu alt contingut en greixos animals,que afavoreixen l'augment del coles-terol.

Des del punt de vista nutricional, ladieta a base de menjar ràpid té lessegüents característiques: És una

dieta desequilibrada. Les fruites, lle-gums, hortalisses i verdures, sónescasses o inexistents. L'alimentbase és la carn i que l'abús del seuconsum resulta un error alimentari acausa del seu elevat contingut deproteïnes, greixos i colesterol. El con-sum diari de llet, iogurt i formatgesresulta insuficient. Els additius, con-servants, colorants i estabilitzantssón abundants en aquests menjars.

Alternatives saludables L'abús del menjar ràpid porta a unasobrealimentació. En tant sols unmenjar del tipus fast food ingerimmés de la meitat de calories aporta-des per la resta de menjars del dia,això vol dir que si abusem d’aquestmenjar poden patir problemes desobreprès o obesitat. S’han de bus-car alternatives saludables.

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

L'actual ritme de vida afavoreixen els canvis d'hàbits i costums alimentaris de la població. Aquests canvis ens aboquen a una societat amb una nutrició desequilibrada.

Si mengem fora de casa, la reali-tat és que la oferta és limitada,però hi ha algunes cadenes quehan començat a ampliar la sevaoferta afegint aliments més salu-dables: amanides, fruites, iogurts,etc.

Si mengen a casa, quan prepa-rem el menjar hem d'evitar abu-sar de menjar precuinat i fer ser-vir la imaginació. Podem prepararmenjar amb temps i guardar-loben tapat a la nevera i així poder-ne disposar de manera ràpidaquan és l'hora de menjar i notenim temps. Alguns exemples deplats saludables són:

- Plats preparats amb verdures:Els purés de carbassó, pastana-ga, espinacs amb el componentbàsic de patata, ceba i oli d'oliva.Altres exemples són l'escalivadade pebrots, albergínia, ceba,patata, o bé totes aquestes ver-dures voltejades per la paellaamb una mica d'oli.

- Plats preparats amb llegums:mongetes, cigrons o llenties, quepoden ser bullides, fregides opreparades en amanides o acom-panyades amb verdures o arròs.

- Les carns de pollastre, gall d'in-di, conill, porc, vedella o peix a laplanxa acompanyats per amani-des o escalivats.

- Les postres, a poder ser fruites(millor les de temporada), iogurt,flam, natilles...

Sandra AlonsoInfermera. ABS Gaudí

Page 5: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - Barcelona

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

La lumbàlgiaLa lumbàlgia és una malaltiacomuna entre la població sana i es manifesta com un dolor a la regió baixa de l'esquena o a la zona lumbar causat per alteracions de les diferentsestructures de la columna vertebral.

PER PREVINDRE LALUMBÀLGIA

- Si has d'aixecar pesos, mantènl'objecte molt a prop del seu cos.- No aixequis coses si no està enposició frontal. No has d'inclinar-teni estirar-te per arribar a algunacosa.- Si pateixes obesitat, disminueix elteu pes.- Fes exercicis que lsiguin benefi-ciosos: de reforçament lumbar,natació, etc.- No estiguis molt de temps asse-gut o dret. Procura fer cada dueshores exercicis d'estirament de lacolumna lumbar (per exemple,estar dret i inclinar-se cap aldavant i cap enrera).inclòs l'exercici físic.- Cal introduir modificacions del'estil de vida i trobar mecanismesde protecció lumbar.

SI PATEIXES LUMBÀLGIA

- Utilitza sabates confortables, amb poc taló.- Ajusta la taula de treball a una alçada adequada a la seva alçada.- Utilitza cadires que recolzin la part baixa de l´esquena i permetinrecolzar-se sobre elles. Si ha d'estar assegut molt de temps, posi elsseus peus sobre una banqueta.- Si has d'estar dempeus, posa un dels peus sobre una banquetabaixa.- Si has de conduir un vehicle durant molt de temps, posa un coixí ouna tovallola enrotllada a la part baixa de la seva esquena.- Al llit, posa't panxa enlaire amb un coixí petit sota la seva esquena,i per dormir posa de costat amb els genolls flexionats i un coixí entreles cames.- Incorpora gradualment a les activitats quotidianes, inclòs l'exercicifísic.- Cal introduir modificacions de l'estil de vida i trobar mecanismes deprotecció lumbar.

La part baixa de l´esquenaaguanta la major part delpes del cos, per això, un

petit problema pot causar dolorsi la persona està dreta o enmoviment. Tot i això, el 80-90%dels pacients amb dolor lumbar,simple o no complicat, milloraabans d'un mes. La resta (10-20%), evoluciona cap a una lum-bàlgia crònica. Malgrat que estracti d'un episodi dolorós, lagran part de les persones no técap problema mèdic greu que liho provoqui.

Entre les causes més comunesque donen lloc a la lumbàlgia,trobem:

- Problemes articulars.- Treballs amb sobre esforç físici sobrecàrrega a la zona lumbar.- Tensió emocional.

- Hipertonia o hipotonia muscu-lar.

Ja que el 90% de les personeses recupera espontàniamentdurant el primer mes amb repòs,no es recomana realitzar capexploració complementària a noser que s'observi algun senyald'alerta.

Davant d'un procés agut de lum-bàlgia, s'aconsella estar actiu apartir de la primera setmana,l'enllitament inicial ha de sermenor de tres dies; aplicarcalor/fred, fer-se massatgesdonats per professionals. Ésperjudicial: el repòs al llit, l'exer-cici sever, l'acupuntura.

Sandra VillaresJavier FernándezInfermers. ABS Gaudí

Com prevenir i actuar

Page 6: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - Barcelona

Els peus en la diabetisLa diabetis és una malaltia

crònica que resulta moltcomú i que afecta de un 6 a

un 10% de la població. La sevaaparició provoca una falta total oparcial d'insulina que provocacom a conseqüència una eleva-ció dels nivells de glucosa ensang.

TipusPodem parlar de:

- Diabetis tipus 1, que s'inicia a l'infància o adolescència i es deua la destrucció de les cèl·lulesdel pàncreas que produeixen lainsulina. Des del principi cal,doncs, administrar insulina.

- Diabetis tipus 2, que sol aparèi-xer a partir dels 40 anys i escaracteritza per la secreció defi-citària d'insulina. Es tracta ambantidiabètics orals però moltesvegades també és necessària lainsulina injectada.

- Diabetis gestacional. Es tractad'una alteració reversible delmetabolisme de la glucosa, quees diagnostica durant la gestació.

El tractament de la diabetis esbasa en seguir una dieta equili-brada. En molts casos una dietaadequada i exercici físic són sufi-cients per controlar la diabetis. Sino és així, és necessària la utilit-zació de fàrmacs antidiabèticsorals o insulina.

Els individus amb diabetis, perles característiques de la sevamalaltia, han de posar especialcura en la cura dels seus peus.Consulti sempre el metge, infer-mera o podòleg quan hi hagialgun problema o dubte i recor-di que és necessari que el seuequip sanitari revisi els seuspeus anualment.

CONSELLS PRÀCTICS

Higiene - Cal rentar els peus cada dia, amb aigua tèbia 37ºC i sabó neutre, sense rascar iprocurant no superar mai els 5 minuts de rentat per evitar l'estovament de la pell.

- Els peus s'han d'assecar amb una tovallola suau i de color clar sense fregar-los, procurant tenir cura d'assecar molt bé l'espai entre els dits.

- Després de rentar-los, cal posar una crema hidratant, sobre tot als talons i lesplantes dels peus, però mai entre els dits.

- Cal no utilitzar pols de talc, perquè pot afavorir l'assecament de la pell.

- S’ha de revisar diàriament els peus, sobre tot l'espai entre els dits, amb bonallum i utilitzant miralls o lupes si la visió es dificultosa.

- Les ungles s’han de tallar curtes i rectes amb limes de cartró i tisores de puntarodona per evitar ferides. Mai facis servir tisores punxegudes.

- En cas de presentar ferides, no s’han de manipular i s’ha de consultar el mésaviat possible el teu equip sanitari.

Com vestir els peus?- No caminis descalç a la platja i la piscina utilitza sabates de goma.

- Utilitza mitjons de cotó, llana o fil sense costures, que no estrenyin. Els mitjonsde color clar ens ajuden a saber abans si hi ha una ferida. Fes servir peücs pelfred.

- Són preferibles les sabates de material transpirable com la pell, que ha de sertova i que no oprimeixi el peu. L'adaptació a la sabata nova a de ser lenta, perevitar ferides per fricció

- Les sabates és millor que siguin amb cor-dons o velcro i sense costures per dins. Calalternar les sabates dos cops a la setmana,per evitar pressions sobre el mateix lloc. Evitautilitzar sandàlies i sabates obertes.

- Evita els focus de calor (estufes, bosses d'ai-gua calenta, assecadors de cabell…), podenproduir cremades.

- Revisa l'interior de la sabata abans deposar-te-la per detectar qualsevol cosa(pedres, sorra …) que et pugui fer mal senseque te n'adonis.

Sandra AlonsoInfermera. ABS GaudíMontse AndrésInfermera. ABS Sagrada FamíliaDra. Natàlia RieraMetgessa. ABS Sagrada Família

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

Page 7: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - Barcelona

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI

Vivim un moment en que la informació envers laviolència de parella està cada dia a l'abast detots, a través de la premsa, de campanyes desensibilització, de lleis, de la televisió, etc. Laviolència és un problema social i és des de lasocietat d'on ha de sorgir la capacitat de respos-ta, la conscienciació i, sobre tot, la prevenció.

Violència de parella

L' OMS defineix elconcepte de violèn-cia com: "l'ús inten-

cional de la força física oel poder contra un mateix,cap una altre persona,grups o comunitats i que técom a conseqüències pro-vables lesions físiques,danys psicològics, altera-cions del desenvolupa-ment, abandonament i finsi tot la mort".

Existeixen diferents tipusde violència:

- Violència física: bufeta-des, cops, pallisses,empentes...

- Violència sexual: rela-cions sexuals forçades,violacions, assajament,vexacions...

-Violència ambiental: des-trucció de patrimoni, dilapi-dació de diners...

- Violència psíquica:insults, amenaces, humilia-cions, desvaloritzacions...

La prevenció és el millorantídot contra la violència.La violència s'aprèn.Aquest fet implica la possi-bilitat d'incidir en els pro-cessos d'aprenentatge,especialment des del marcfamiliar i escolar, i també através dels mitjans audio-visuals, per potenciar laconvivència pacífica i lasolidaritat.

D'aquesta manera espodria evitar la transmissióde pautes de comporta-ment violent i la discrimi-nació per raons de sexe,de cultura, etc. Per això ésimportant:

- Fomentar l'educació enigualtat de nens i nenes.

- Repartir entre homes idones les tasques domès-

tiques i el tenir cura de lespersones de la família.

- Treballar activament enl'eradicació d'estereotipssexistes i violents.

- Evitar transmetre rolspatriarcals a fills i filles.

- Cuidar que la programa-ció infantil de la televisiótransmeti imatges igualità-ries i tolerants.

- Pensar que els nostrespensaments i actituds d'a-dults davant les situacionsdifícils són un exemplepels altres, especialmentpels nens i joves, per tant,s’han de mesurar.

Qualsevol problema, pergreu que sigui, pot teniruna solució si s'afronta demanera afectiva.

Si t'identifiques amb alguntipus de violència, noesperis i demana ajut:parla amb els pares, ambalgun amic, amb el mestre,amb el metge, amb el per-sonal d'infermeria o amb latreballadora social del teucentre de salut. Podemajudar-te.

Sandra Aguilar Raquel Alonso Mª Àngels MartínezSílvia Simó Treballadores Socials ABS Consorci

La prevenció és la millor manera de lluitar contra ella

Page 8: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - Barcelona

Els polls (pediculosis capitis) són uns paràsits humans. Es tracta d'uns insectes que s'alimenten de sang. Avui en dia és freqüent trobar-los entre els nostres escolars i poden arribar a produir autèntiques "miniepidèmies".

loció de forma preventiva perquè noevita l'aparició dels polls i pot agreu-jar les resistències d'aquests insec-tes als productes antiparasitaris.

Dra. Andrea Finestres Pediatra. ABS Sagrada Família

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

c/ Creu Roja, 1808904 L’Hospitalet de Llobr.

Tel. 93 447.07.80

Ronda la Torrassa, 15108903 L’Hospitalet de Llobr.

Tel. 93 447 07 20

Les persones que s'infec-ten tenen una picorintensa del cuir cabellut

que normalment porta a queaquell que ho pateix es rasqui.La situació pot complicar-seamb l'aparició de ferides quees poden infectar. Els pollssolen localitzar-se darrere deles orelles i el clatell.

TransmissióEls polls apareixen en tots elsgrups socials. La transmissióes produeix pel contacte direc-te amb el cabell de la personacontagiada i també al posar-seen contacte amb les seves per-tinences (pinta, raspalls, auri-culars, etc.).

En el contagi no influeix ni lallargada dels cabells, ni el ren-tat o el raspallat freqüent. Nosón un perill per la salut per-què no son responsables de ladisseminació de cap malaltia.

TractamentÉs aconsellable que quan esdetecti el contagi per polls es

consulti al metge. Actualmentel tractament antiparasitariamb permetrina sol ser eficaç(en xampú o loció). Ambaquests productes es fa unrentat dels cabells.

Cal insistir sobretot darrere deles orelles i al clatell.S'aconsella esbandir el cabellamb esperit de vi, ja que esto-va el cos del poll. Un cop ren-tat el cabell cal utilitzar unapinta per facilitar l'eliminaciódels polls morts. Les pintesemprades cal submergir-lescinc minuts en la loció insecti-cida.

Els nens que han estat conta-giats de polls poden tornar al'escola el dia següent d'haveriniciat el tractament. Ésimprescindible que els paresnotifiquin a l'escola que el seufill/filla té polls per poder detec-tar i tractar a la resta de nensque segurament deuen estarinfectats.

No és aconsellable utilitzar la

Polls al cap

Page 9: Salut al barri - NÚM. 4. GENER 2005 - Barcelona