CONEIXENT ESPRIU

PROPOSTES DE TREBALL AL VOLTANT DE TRES POEMES DE SALVADOR ESPRIU

Poema XLVI (Dins la Pell de Brau , 1960)

Poema Les roses recordades Poema Cançó del capvespre

Grup de treball de tutors i tutores de les aules d’ acollida de secundària de Girona:

Col·legi Bell-lloc del Pla, FEDAC Sant Narcís, INS Carles Rahola i Llorens,

INS Jaume Vicens i Vives, INS Montilivi, INS Narcís Xifra i Masmitjà, INS Santa Eugènia i INS Santiago Sobrequés i Vidal

Coordinació: Montserrat Bertran - Assessora LIC Girona, curs 2012 - 2013

Caricatura de Salvador Espriu (Kitu Pau)

1

INDEX

1. Introducció 2. Orientacions per al professorat

2.1. Objectius 2.2. Continguts 2.3. Orientacions didàctiques .

3. Propostes de treball

3.1. Poema XLVI (Dins la pell de brau, 1960) 3.2. Poema Les roses recordades 3.3. Poema El pas de la tarda 3.4. Activitat de creació 3.5. Activitat d’autoavaluació

4. Materials de suport

4.1. Ara Kids (Diumenge, 27 de gener de 2013) 4.2. Auca d’Espriu (Adaptació. Font: "La paret de les auques",http://www.auques.cat/)

2

1. INTRODUCCIÓ

Per commemorar l’Any Espriu, les aules d’acollida de secundària de la ciutat de Girona, volem apropar l’autor als nostres alumnes.

Volem mostrar Salvador Espriu com un gran articulador de paraules i creador de llenguatge; en definitiva, com un poeta cabdal de la literatura catalana. Per això hem volgut vincular la celebració del centenari del seu naixement amb la diversitat lingüística de les nostres aules. Ho treballarem a partir de tres poemes:

El poema XLVI (dins la pell de brau, 1960) Les roses recordades Cançó del capvespre

El total d’alumnes que participen en el projecte és d’uns 150 nois i noies d’entre 12 i 16 anys que han arribat a Catalunya els darrers dos anys, i que estan aprenent la llengua i la cultura del nostre país.

2. ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

2.1. OBJECTIUS

• Relacionar el contingut del poema amb la pròpia experiència • Descobrir el punt de vista de l’autor • Descobrir el missatge del poema • Trobar les idees principals dels poemes • Compartir la interpretació del significat amb els companys • Afavorir l’argumentació oral i escrita

2.2. CONTINGUTS

• Identificació d’idees • Identificació del tema • Identificació del punt de vista de l’autor • Construcció d’opinió

2.3. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES Amb aquesta proposta pretenem que els alumnes captin el significat global dels tres poemes, i el punt de vista. Proposem que, de forma conjunta, els alumnes puguin reflexionar al voltant de tres idees:

• la força que tenen les paraules a l’hora d’expressar sentiments, opinions, en definitiva, ideologia.

3

• com a través del llenguatge poètic es poden expressar les idees. • el tema de cadascun dels poemes treballats.

Les activitats estan pensades per fer-les de forma conjunta, i combinen el treball de les quatre habilitats lingüístiques. Al peu de pàgina de cada activitat hi ha les orientacions didàctiques específiques.

A partir dels objectius didàctics hem estructurat el treball en cinc apartats:

• Poema XLVI, (dins la Pell de Brau) • Les roses recordades • Cançó del capvespre • Treball de creativitat creativitat i l’argumentació. • Valoració i autoavaluació

Entenem que ha de ser un treball flexible, on cada aula haurà d’adaptar la proposta al perfil dels seus alumnes i a les seves necessitats. Per tant, el que presentem és una proposta oberta, que es podrà dur a terme de forma total o parcial. Alhora, es podran generar activitats paral·leles i complementàries. També volem fer esment del material de suport que ens ha ajudat a introduir la figura de Salvador Espriu. Per una banda el setmanari Ara Kids que va sortir publicat el diumenge, 27 de gener de 2013, on hi havia un reportatge sobre la figura i obra de l’autor. I per altra banda l’adaptació de l’auca extreta de web La paret de les auques 3. PROPOSTES DE TREBALL A continuació les propostes de treball per a l’alumnat.

4

XLVIXLVIXLVIXLVI (Dins la Pell de Brau(Dins la Pell de Brau(Dins la Pell de Brau(Dins la Pell de Brau, 1960), 1960), 1960), 1960)

A vegades és necessari i forçós A vegades és necessari i forçós A vegades és necessari i forçós A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, que un home mori per un poble, que un home mori per un poble, que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble però mai no ha de morir tot un poble però mai no ha de morir tot un poble però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: per un home sol: per un home sol: per un home sol: recorda semrecorda semrecorda semrecorda sempre això, Sepharad. pre això, Sepharad. pre això, Sepharad. pre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg Fes que siguin segurs els ponts del diàleg Fes que siguin segurs els ponts del diàleg Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar i mira de comprendre i estimar i mira de comprendre i estimar i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. les raons i les parles diverses dels teus fills. les raons i les parles diverses dels teus fills. les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà i l’aire passi com una estesa mà i l’aire passi com una estesa mà i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunsuau i molt benigna damunsuau i molt benigna damunsuau i molt benigna damunt els amples camps. t els amples camps. t els amples camps. t els amples camps. Que Sepharad visqui eternament Que Sepharad visqui eternament Que Sepharad visqui eternament Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en l’ordre i en la pau, en el treball, en l’ordre i en la pau, en el treball, en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda en la difícil i merescuda en la difícil i merescuda en la difícil i merescuda llibertat.llibertat.llibertat.llibertat. Tria una imatge 1 que il·lustri el poema.

1 Il.lustració de Robert Neubecker, fotografia 1 de Claude Theberge, fotografia 2 extreta del blog Servei de llengües (departament d’Ensenyament).

Què és el que t’ha inspirat a triar la imatge?

Salvador Espriu

Pinta les paraules del poema que creguis que són més significatives. Escriu-les.

Llegeix el poema

5

Orientacions didàctiques/ Lectura en veu alta per part del professor. Lectura de les traduccions del poema a les llengües maternes dels alumnes. Ajudar a entendre el significat del poema. Ajudar a expressar les pròpies opinions.

Què creus que vol expressar l’autor? Com ho expressaries tu?

Pensa un altre títol pel poema. Perquè t’has decidit per aquest títol?

Aquest poema ha estat traduït a moltes llengües. Ll egeix -lo amb la teva llengua. Pots buscar-ho al blog dels alumnes de l’aula d’aco llida de l’Institut la Serreta: http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com.es/ També pots escoltar el poema musicat per Elies Monc holí i Cerveró Font: Música de poetes http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=86&titol=558

6

LES ROSES RECORDADLES ROSES RECORDADLES ROSES RECORDADLES ROSES RECORDADESESESES

Recordes com ens duienRecordes com ens duienRecordes com ens duienRecordes com ens duien

aaaaquellesquellesquellesquelles les les les les

de sant Jordi, la vellade sant Jordi, la vellade sant Jordi, la vellade sant Jordi, la vella

claror d’abril?claror d’abril?claror d’abril?claror d’abril?

a poc a poc. Nosaltres,a poc a poc. Nosaltres,a poc a poc. Nosaltres,a poc a poc. Nosaltres,

amb gran tedi, darrereamb gran tedi, darrereamb gran tedi, darrereamb gran tedi, darrere

lalalala , miràvem,, miràvem,, miràvem,, miràvem,

potser malalts, la vidapotser malalts, la vidapotser malalts, la vidapotser malalts, la vida

del carrer. Aleshoresdel carrer. Aleshoresdel carrer. Aleshoresdel carrer. Aleshores

ella venia, sempreella venia, sempreella venia, sempreella venia, sempre

olorosa, benigna,olorosa, benigna,olorosa, benigna,olorosa, benigna,

amb lesamb lesamb lesamb les , i tancava, i tancava, i tancava, i tancava

fora, lluny, la sofrençafora, lluny, la sofrençafora, lluny, la sofrençafora, lluny, la sofrença

del pobredel pobredel pobredel pobre , i deia, i deia, i deia, i deia

molt suaument els nostresmolt suaument els nostresmolt suaument els nostresmolt suaument els nostres

petits noms, i enspetits noms, i enspetits noms, i enspetits noms, i ens

Orientacions didàctiques/ Ajudar a deduir el significat del poema. Interpretar les imatges i substituir-les per les

paraules ( mans, roses, plovia, finestra, flors, somriure). Notes/ Darrera: s’ha canviat la terminació de l’original

per no causar dubtes. Darrere, quan és preposició s’escriu amb –e. Il·lustracions: Paolo d’Altan, Maria Cardouat,

Gabriel Ciccariello, Andry Tatarko.

Llegeix el poema i substitueix les imatges per les paraules corresponents.

7

LES ROSES RECORDADESLES ROSES RECORDADESLES ROSES RECORDADESLES ROSES RECORDADES

Recordes com ens duienRecordes com ens duienRecordes com ens duienRecordes com ens duien aquelles mans les rosesaquelles mans les rosesaquelles mans les rosesaquelles mans les roses de sant Jordi, la vellade sant Jordi, la vellade sant Jordi, la vellade sant Jordi, la vella claror d’abril? Ploviaclaror d’abril? Ploviaclaror d’abril? Ploviaclaror d’abril? Plovia a poc a poc. Nosaltres,a poc a poc. Nosaltres,a poc a poc. Nosaltres,a poc a poc. Nosaltres,

amb gran tedi, darreraamb gran tedi, darreraamb gran tedi, darreraamb gran tedi, darrera la finestra, miràvem,la finestra, miràvem,la finestra, miràvem,la finestra, miràvem, popopopotser malalts, la vidatser malalts, la vidatser malalts, la vidatser malalts, la vida del carrer. Aleshoresdel carrer. Aleshoresdel carrer. Aleshoresdel carrer. Aleshores ella venia, sempreella venia, sempreella venia, sempreella venia, sempre olorosa, benigna,olorosa, benigna,olorosa, benigna,olorosa, benigna,

amb les flors, i tancavaamb les flors, i tancavaamb les flors, i tancavaamb les flors, i tancava fora, lluny, la sofrençafora, lluny, la sofrençafora, lluny, la sofrençafora, lluny, la sofrença

del pobre drac, i deiadel pobre drac, i deiadel pobre drac, i deiadel pobre drac, i deia molt suaument els nostresmolt suaument els nostresmolt suaument els nostresmolt suaument els nostres petits noms, i ens somreia.petits noms, i ens somreia.petits noms, i ens somreia.petits noms, i ens somreia.

Orientacions didàctiques/ Ajudar a deduir el significat del poema. Aclarir els dubtes de contingut. Modelar la lectura en veu alta. il·lustració de Sophie Blackall.

Qui són els protagoniste s del poema? Quina època de l’any descriu el poema? Què t’ho ha fet saber?

Abans de començar parleu del vocabulari i

aclariu dubtes :

Claror Plovia Tedi

Malalts Carrer

Olorosa Benigna Sofrença

Llegeix i interpreta

8

CANÇÓ DE CAPVESPRECANÇÓ DE CAPVESPRECANÇÓ DE CAPVESPRECANÇÓ DE CAPVESPRE S'enduien veus d'infantsS'enduien veus d'infantsS'enduien veus d'infantsS'enduien veus d'infants el sol que jo mirava.el sol que jo mirava.el sol que jo mirava.el sol que jo mirava. Tota la llum d'estiuTota la llum d'estiuTota la llum d'estiuTota la llum d'estiu se'm feia enyor de somse'm feia enyor de somse'm feia enyor de somse'm feia enyor de somni.ni.ni.ni. El rellotge, al blanc mur,El rellotge, al blanc mur,El rellotge, al blanc mur,El rellotge, al blanc mur, diu com se'n va la tarda.diu com se'n va la tarda.diu com se'n va la tarda.diu com se'n va la tarda. S'encalma un vent suauS'encalma un vent suauS'encalma un vent suauS'encalma un vent suau pels camins del capvespre.pels camins del capvespre.pels camins del capvespre.pels camins del capvespre. Orientacions didàctiques/ Interpretar el poema i expressar el seu significat amb llenguatge plàstic. Ajudar a entendre el buits de contingut.

Llegeix el poema i il·lustra cada estrofa

9

Planifica Pensa quin sentiment et ve quan penses en la teva llengua?

Jo em sento ….

Ordena les idees Idees que vols que surtin en el teu poema Orientacions didàctiques/ Ajudar a fer la planificació del poema : tema, idees, paraules que descriguin els sentiments. Ordenar les idees com a treball previ de l’escriptura del poema.

Per expressar els teus sentiments pots utilitzar paraules i expressions

com:

No saps l’alegria que em fa de ...

Estic furiós com... Malauradament

Per sort

Tristesa Indignació Depressió

Eufòria

Content Empipat Dolgut

Saber greu

Irritar-se Alegrar-se Agradar

Emocionar

Ara escriu el teu poema. Pots seguir el guió

10

Escriu el teu poema. Llegeix-lo en veu alta i comp arteix-lo amb els companys.

Esborrany Poema final

Títol :

Orientacions didàctiques/ Despertar el sentit creatiu per expressar amb paraules els sentiments, els estats d’ànim, els records, etc en un text poètic. Ajudar en el procés de textualització i revisió de l’esborrany. Fer adonar de la importància de l’edició final. Lectura del propi text. Lectura i recitació.

11

Dóna la teva opinió sobre els tres poemes de Salvador Espriu que has llegit.

POEMA

TÍTOL

OPINIÓ

1

2

3

PAUTA D’AUTOAVALUACIÓ

COM HO PUC FER MILLOR

He llegit els poemes.

He entès els poemes.

He crear el meu poema.

He sabut argumentar les meves opinions.

Orientacions didàctiques/ Ajudar a expressar ordenadament les idees. Afavorir l’argumentació. Autovaluar el procés.

Reflexió final