Salvador. Tragèdia i soledat de la revolta

8/6/2019 Salvador. Tragdia i soledat de la revolta.

1/11

SALVADOR TRAGDIA I SOLEDAT DE LA REVOLTA

Autor:Ramon Breu

SINOPSI

Barcelona, a principis dels anyssetanta. Un grup de joves anarquistescatalans i francesos es revolten contrala repressi franquista i inicien unreguitzell daccions armades per aconseguir diners amb la intenci dedonar suport a sectors dobrers enlluita. En un primer moment,aconsegueixen fora xit i unasensaci dinvulnerabilitat, per laseva inexperincia i la persecuci dela Brigada poltico-social de la policiafranquista, els portar a ser detinguts:el setembre de 1973 la policia els parauna trampa, en el curs de la qual esprodueix un tiroteig, en qu morir unpolicia. Un dels activistes, SalvadorPuig Antich s greument ferit idesprs de passar per lhospital,ingressa a la pres Model a lesperadel consell de guerra. Les sevesgermanes i el seu advocat, Oriol Arau,

comenaran una difcil cursa per salvar-li la vida, davant la indiferncia general.

Per altra banda, a final del mateix any, el president del govern i facttum de Franco,lalmirall Carrero Blanco, mor en un atemptat dETA a Madrid. Els sectors mscavernaris del feixisme espanyol demanaran lexecuci del catal Puig Antich com avenjana. Com tots els judicis dels franquisme, el consell de guerra es converteix en unafarsa on no es dna cap marge per la defensa del pres i sel condemna a mort. El dia 2de mar de 1974 Salvador Puig Antich s executat mitjanant el garrot vil, una formadaplicar la pena de mort procedent de lEspanya negra i feudal. La mort del jove encaraavui truca la porta de les conscincies dels qui van viure els fets, per interrogar-los sivan poder fer alguna cosa ms per evitar una mort tan terrible com intil.


2/11


3/11

6.- Les germanes de Puig Antich i el seu advocat apareixen sols, com les niques persones que lluiten per la vida den Salvador. Quins aspectes critica la pellcula alvoltant daquesta qesti.

7.-En el moment en qu les germanes sn avisades per telfon de la imminent execuciden Salvador, a casa seva tenen laparell de televisi engegat i veiem con canten unacan en una emissi en blanc i negre. Com contrasta la lletra de la can amb latragdia que sest a punt de viure? Tamb es deixa entreveure, en el film, que latelevisi franquista canviava la programaci per desviar latenci de la ciutadania delsesdeveniments poltics que es vivien. Recordeu el fet concret alludit en la pellcula?Cerqueu informaci sobre altres casos.

8.- Llus Llach s lautor del tema musical principal del film. Un tema musical, I sicanto trist compost per Llach lany 1974, i dedicat a Puig Antich. Llegiu la lletra de lacan i escolteu un altre tema musical sobre la histria que ens explica la pellculacompost, en aquest, cas per Joan Isaac. La can est dedicada a Margalida. Qui saquest personatge? Qu representa en el film?

9.- La part final de la pellcula s especialment colpidora.Salvador a ms de ser unapellcula sobre un fet histric, s tamb un allegat contra la pena de mort. Com hoposa de manifest el film?

10.- Empreneu una recerca dhistria oral i pregunteu als vostres pares i mares, avis ivies, familiars, etc. com van viure el procs i execuci de Puig Antich. Com hoexplicava la premsa daquells anys? Recorden alguna mobilitzaci?

Llenguatge i tcniques audiovisuals

1.- Un cop a la pres Model, Salvador li explica al seu advocat lorigen i les accions delseu grup, el MIL. Puig Antich va rememorant el passat i les imatges de la pellcula ensel mostren. Quin nom t aquest recurs cinematogrfic que ens explica situacions delpassat?

2.- La steadicam s una cmera que va subjecta a

lespatlla de loperador mitjanant cinturons i suportslleugers per evitar vibracions. Amb aquest tipus decmera s possible seguir de molt a prop personatgesen moviment. Es tracta dun efecte que saprecia enalgunes filmacions per a televisi fetes en condicionsdifcils (accidents, guerres, aglomeracions...). Enlescenade la manifestaci, hi ha diversos plans rodatsen steadicam. En quins altres moment de la pellculatamb podem intuir la intervenci daquest tipus decmera?

3.- Quin moviment de cmera recull la fugida pel bosc, desprs duna acci armada,dels companys de Salvador?


4/11

4.- En lescena del judici, sens mostra el sables del tribunal. Quin nom t el pla que ensassenyala un objecte significatiu per a lacci?

5.- En la part final del film, lacci ens mostra de forma alterna lexecuci del jove i laseva germana Merona que intenta jugar un partit de bsquet, per que, intuint la

tragdia, corre cap a la pres. Quin nom rep aquest tipus de muntatge cinematogrfic?

LA CRTICA CINEMATOGRFICA: UN JOVE SENSE POR

Un cartell a linici del film ens adverteix que veurem la histria dun jove que es vaatrevir a viure sense por amb la qual cosa ja sest tancant un determinat terreny de

joc: (...) la seva histria ens ser explicada sense ocultar des don es parla (des deladmiraci per la seva gosadia, per l a seva valentia; tamb tot i que aix s menysvisible en el film, des dun certa velada ironia cap als mtodes que el jove, Salvador Puig Antich, un dels darrers executats per la dictadura franquista, i els seus amics van

posar en prctica per a oposar-se al dictador). O dit amb altres paraules, que estemdavant duna certa hagiografia laica dun lluitador antifranquista executat, a ms, enun procs judicial ple dirregularitats.

Daquesta manera, Puig Antich (un extraordinari Daniel Brhl) ser el fil c onductor per a mostrar, en primer lloc, sens dubte, la seva biografia; per tamb certs tics generacionals, lambient duna poca irrepetible, on un revolucionari que atracavabancs per donar suport financer a les vagues obreres feia lamor amb una hippy a mant de lastrologia, on en Pau Riba cantava al Zeleste Noia de porcellana. (...). I la lluita

armada, clar, sobre la qual la pellcula passa de puntetes (per, no era lcita contrauna dictadura?).

Per la manera que Huerga i el seu guionista, Llus Arcarazo, tenen de construir ladhesi cap al seu personatge passa tamb per la conversi dels policies enautntiques bsties, o en mostrar el rostre inhum del botx (...) o en fi, en mostrar un

procs de conversi dun zelador (Leonardo Sbaraglia)), de gels guardi dun ordreinjust en opositor a Franco.

Potser sense aquests elements tan descaradament maniqueus (la qual cosa no ha de fer-nos oblidar , per altra banda, que la policia de lpoca era aix, o fins i tot pitjor; per

parlem de credibilitat dramatrgica, no de versemblana histrica), la pellcula shagus pogut fer igual. Tot i que, segurament hagus estat menys impactant, perquel que no se li pot negar s que (...). el seu gui i la seva posada en escena condueixeninexorablement a lespe ctador cap a un final impressionant, angoixant no noms

perqu sabem com va acabar la histria, sin perqu cadascun dels detalls daquestaconclusi traspua realisme i credibilitat, fins a fer de la visi del film un exercicigaireb irrespirable.

Cal ag rair a en Huerga, en tot cas, que no samagui darrera de cap coartada facileta:la pellcula mai enganya sobre on se situen les seves simpaties i on les seves fbies. I en algun dels seus moments (com quan la Merona, la germana petita den Salvador,confessa a la seva mestra que estan matant el seu germ, o quan a la televisi sona unacan de Peret cantant Alegra, si quieres cantar, cantar, alegra de vivir, mentre


5/11

arriba a la casa de la famlia de Puig Antich la noticia de la sentncia definitiva contrael seu fill) la pellcula es converteix en una creaci absoluta, magistralment insuportable... com la prpia histria del noi que no va voler viure amb por.

M. Torreiro. Un joven sin miedo EL PAS 15-9-06.

Traducci de CinEscola

Activitats

Acabeu de llegir una crtica cinematogrfica apareguda a la premsa el mateix dia delestrena de Salvador . Acostumeu a llegir aquestes crtiques? Solen ser forainteressants per informar-nos i orientar-nos sobre el cine que sestrena. Podem estar dacord o en desacord, per del que es tracta s de pensar i reflexionar sobre una obracinematogrfica. Una crtica cinematogrfica repassa i comenta, per exemple, si al filmhi ha hagut una veritable sintonia entre la idea i la seva materialitzaci prctica a travsde la utilitzaci del llenguatge audiovisual; el clima de versemblana creat per lapellcula, s a dir,si ens la creiem o no ; el treball dels actors i de les actrius; el ritmenarratiu aconseguit pel director o directora; la capacitat democionar elsespectadors... I,tamb, lgicament, serveix perqu el crtic aconselli o no danar a veure el film. Acontinuaci us proposem les segents activitats al voltant de la crtica:

1.- Creieu que el titular de la crtica es favorable a la pellcula? Globalment, aquestacrtica, predisposa o no a anar a veure el film?

2.-Desprs de llegir la crtica deSalvador assenyaleu amb quins aspectes esteu dacordi amb quins en desacord.

2.- Redacteu una crtica cinematogrfica, per exemple duna altra pellcula interpretadaper Daniel Brhl,Good bye, Lenin (2003), una pellcula excellent de WolfgangBecker. http://www.aulamedia.org/cinema/cine15.htm.

EL TESTIMONI DE CARME PUIG ANTICH

El van detenir un 25 de setembre i el van jutjar el 7 de gener. Aquest dia la condemna amort ja estava decidida. Vam apellar. El 15 de febrer es confirma la sentncia, i el 2 emar de 1974 fou executat. Els interessava anar rpid, com a venjana per la mort deCarrero Blanco (desembre de 1973). Al dia segent de latemptat te nem visita amb enSalvador. Noms 20 minuts. Quan ens va veure, ell mateix ho va dir: ETA mhamatat. Tenia ra. Recordo cada minut de les darreres 12 hores, les que en diuendestar en capilla. A estones parlvem, a estones ens abravem, ens tocvem elcabell. Sovint havia danar al wter per la por que estava passant, i lobligaven a fer -ho amb la porta oberta. Era horrible. Una germana meva va perdre el cap i deia que lameva mare, morta, faria alguna cosa per salvar el nostre germ.

Hi ha un moment en qu em quedo sola. Eren les quatre de la matinada. Un fill de putade funcionari, un to de 50 anys, del qual recordo la seva cara per no el seu nom, em


6/11

va dir: T sabes cmo van a matar a tu hermano?. No, li vaig contestar ingnua. Em va explicar amb tot detall el funcionament del garrot vil. Quan va tornar el meugerm jo no sabia quina cara fer. Jo tenia llavors 19 anys .

Lali Cambra i altres. Ellos no olvidan EL PAS. 23-3-2006

Traducci i adaptaci de CinEscola

Activitats

1.-De quinaforma el film sajusta al relat de la Carme Puig Antich?

2.-Per qu no deixaven que Salvador Puig Antich ans sol al wter?

3.- Per qu el funcionari li va explicar els detalls de lexecuci? Qu pretenia?

HAN MATAT PUIG ANTICH, FRANCO ASSASS!

Aquest fou el crit que va ressonar per Barcelona tot i que massa no es va sentir, laveritat un dissabte gris de mar de 1974. A tres quarts menys cinc de deu daquell matvan executar, a la sinistra pres Model de Barcelona, Salvador Puig Antich. Un tribunalmilitar aix ho havia decidit en condemnar el jove a la pena capital per la mort dunpolicia, tot i que les circumstncies mai han estat aclarides. El seu judici fou una ficci,com tots els del franquisme. Poc ms de dos mesos de la mort de Carrero Blanco, mdreta de Franco, el rgim necessitava donar la imatge de m dura i exemplaritat entre elsseus fidels del bnker. Van trobar el seu cap de turc i aquest no va ser altre que SalvadorPuig Antich.

Fill dun exiliat, Salvador Puig Antich va nixer a Barcelona el 30 de maig de 1948. Elseu pare, Joaquim Puig, propietari dun magatzem de productes qumics, va pertnyer durant la Repblica a Acci Catalana. Exiliat a Frana, fou internat al camp deconcentraci dArgelers. Un cop de tornada a Barcelona, fou detingut, condemnat amort i, posteriorment, indultat.


7/11

Salvador va estudiar a La Salle Bonanova i va acabar el batxillerat a lInstitut Maragall,on feia horari nocturn, ja que durant el mat treballava dadministratiu. Al Maragall va conixer els germans Jordi i Ignasi Sol Sugranyes, i a Xavier Garriga, amb els qui vainiciar una slida relaci personal. La influncia del Maig del 68 i de la revolucicubana el van empnyer a posicions radicals, just en el moment en qu va comenar la

carrera dEconmiques.En aquest context poltic, neix el MIL ( Movimiento Ibrico de Liberacin ), onsincorpora Puig Antich i tamb els seus amics, Francesc Xavier Garriga i els germansJordi i Ignasi Sol Sugranyes. El grup naixia com a una organitzaci de lluita obrera,dorientaci anarquista ara en direm antisistema- al marge de les organitzacions poltiques i sindicals a ls. Per aconseguir fons destinats a aquesta lluita obrera,decidiren atracar bancs, accions que qualificaven dexpropiacions .

Les seves germanes parlen den Salvador com un noi romntic, idealista que creia quela millor i ms rpida manera de fer alguna cosa contra el franquisme eren aquest tipusdaccions.

Lany 1971, un cop acabat el servei militar, t 23 anys. Participa en diverses reunions aFrana, viu a casa dexiliats i fa prctiques de tir. Comencen les accions. Salvador fa deconductor del cotxe que els militants del MIL utilitzen per als atracaments. Durant unatemporada, el grup no t cap problema. Assalten bancs, una gestoria i una oficina decorreus.. amb els diners que obtenen publiquen una revista que anomenaven CIA(Conspiraci Internacional Anarquista). I s que els MIL no eren un grup de lluitaarmada en la lnia dETA o del FRAP, no posaren bombes ni atemptaren contra policiesni militars. No parlaven de lluita armada, sin dagitaci armada per aconseguir dinersper a publicacions i per ajudar treballadors en vaga. La ratxa, per, es va acabar el 2 demar de 1973, just un any abans de la mort de Puig Antich, amb latracament dunasucursal del Banc Central: els militants del MIL fereixen de gravetat un treballador delentitat bancria. A partir daquest fet, la policia els comenar a prendre seriosament iorganitzar un grup per desarticular-los.

Parallelament, dins del MIL comencen a succeir-se disensions i les errades en laseguretat es fan contnues. El 25 de setembre Salvador Puig i Xavier Garriga cauen enuna trampa policial. En el transcurs de la seva detenci, es produeix un tiroteig confsen qu mor un inspector de policia. Salvador queda malferit, s hospitalitzat; desprsingressar a la pres Model de Barcelona, en espera dun consell de guerra.

El judici militar o consell de guerra va acabar el mateix dia que va comenar, el 7 degener de 1974. Es va dictar sentncia contra Puig Antich, por la muerte de un

funcionario pblico por razones polticas . El dia 11 de febrer, el Consell Suprem deJustcia Militar va ratificar la sentncia.

El govern franquista dArias Navarro es va mostrar impassible amb les peticions declemncia duns quants collectius de drets humans o de dirigents estrangers com elcanceller alemany Willy Brandt. Ni els partits ni els sindicats majoritaris de loposicies van mobilitzar per demanar lindult, ni tampoc hi va haver pressi al carrer. El rgimde Franco el va matar perqu va comprovar que no hi havia resposta popular, noms

quatre notes dadvocats o alguna protesta allada.


8/11

A les 9:20 del 2 de mar de 1974 es feia servir per penltima vegada a Espanya el garrotvil. Salvador Puig Antich nera la vctima. Aquest brutal sistema dexecuci shaviainstaurat per decisi del no menys brutal Ferran VII; va substituir la forca lany 1828.Consistia en lescanyament del condemnat mitjanant un collar de ferro, quesaccionava a travs dun gran cargol posterior, manipulat manualment amb una

manivela, fins aconseguir lasfixia i el trencament de les cervicals. Lagonia del noi vadurar 20 minuts. Va morir a les 9:40. Uns minuts ms tard es va executar a TarragonaGeorg Wenzel, un delinqent com nascut a lantiga Repblica Democrtica Alemanya,que es feia dir Heinz Chez.

Activitats

1.- Elaboreu una cronologia comentada delsesdeveniments ms importants de la transici a lademocrcia. Quines conseqncies creieu que vatenir lexecuci de Puig Antich?

2.- Qui era Carrero Blanco? Qu va suposar la sevamort per al rgim franquista?

3.- Quin significat t la frase del text: La influnciadel Maig del 68 i de la revoluci cubana el vanempnyer a posicions radicals ?

4.- Busqueu informaci sobre lobra de teatre LaTorna , dels Joglars, que feia referncia a lexecucide Heinz Chez. Expliqueu la importncia de ladinmica que es va desencadenar a la societatespanyola arran de la seva prohibici

DICTADURES I MEMRIA HISTRICA

Des del nazisme fins als rgims estalinistes de lEuropa de lEst, passant per lesdictadures dAmrica Llatina, molts pasos tenen un passat ple de tragdies, crims, odis,vctimes..., per molt pocs han estat capaos dajustar comptes amb aquest passat icomenar a fer justcia. Sudfrica s un dels casos ms interessants. En la seva transicide lapartheid a la democrcia en els anys noranta, no es va veure convenient organitzarun Nuremberg, ja que els membres de la policia i de lexrcit queestaven acusats tenienles armes i podrien haver fet avortar la transici, s a dir una situaci com la de latransici espanyola dels setanta. Una altra opci era una amnistia general; unapossibilitat que es va invalidar perqu, com va recordar el bisbe Tutu, hagus provocatuna amnsia general . Es va optar, finalment, per una tercera via: la Comissi de laVeritat i la Reconciliaci, una dinmica que consistia en amnistiar els perpetradors sireconeixien la veritat i en qu les vctimes podien expressar-se. Molts perpetradors vanrevelar la veritat de lapartheid : tortures, segrestos, desaparicions, assassinats. Moltesvctimes es mostraren agrades noms per ser escoltades.


9/11

Alemanya ha hagut de lluitar dues vegades amb el seu passat. Desprs de la SegonaGuerra Mundial, els aliats van imposar el processament dels dirigents nazis. No obstant,molts van seguir en els seus crrecs pblics fins la seva jubilaci. A finals dels anysseixanta, els joves provocaren un profund debat en la societat alemanya quan vanpreguntar a la generaci dels seus pares quin fou el seu paper durant el rgim nazi.

Argentina no ha aconseguit passar pgina completa dels anys terribles de la sevahistria ms recent. Quan el president Ral Alfonsn va arribar a la Casa Rosada el1983, desprs duna dictadura de gaireb nou anys, va ordenar linici dun procs judicial contra els dirigents dels grups guerrillers ERP i Montoneros , aix com de lestres cpules militars que havien estat en el poder des de 1976. Una comissi de la veritatdirigida per Ernesto Sbato va treure a la llum enormes atrocitats. El processament i lescondemnes posteriors aconseguides pel govern democrtic van suposar un fet singularen el mn. La democrcia, encapalada per Alfonsn, no obstant, era encara vulnerable.Molta pressi i un parell daixecaments doficials joves portaren el govern a aprovar leslleis de Punt final i dObedincia Deguda, dues normes molt qestionades a lArgentina.Lany 1989 el llavors president, Carlos Menem, va indultar els capsmilitars. Ms tard elpresident Nstor Kirchner, va comenar el seu mandat demanant perd en nom delEstat pels desapareguts i va reobrir el debat proposant lanullaci de les lleisdimpunitat. La ferida, per, segueix sagnant.

A Espanya, lanomenadareforma pactada dels anys 1976-1977, va fer que a canvidobrir el cam cap a la democrcia, tot el personal poltic implicat en els crims de ladictadura pogus viure no noms en la ms absoluta impunitat, sin que fes ostentacidhaver destrut la democrcia republicana, i dhaver provocat la ms gran onada desang i de dolor de la histria dEspanya per tal desalvar la ptria . Els centenars demilers de vctimes no han estat rehabilitades; els processos del franquisme no han estatanullats; els criminals de la guerra i de la postguerra no han estat condemnats; elsantuari feixista del Valle de los Cados segueix en peu; lexpressimemria histrica ha estat deliberadament eliminada en el llenguatge oficial; els smbols o declaracionsque honoren a un sol dels dos bndols queden prohibits en els establiments de titularitatestatal; es parla dels morts o vctimes de la guerra civil sense diferenciar els dosbndols, equiparant els que defensaven els valors democrtics amb els seus botxins...Com a Argentina, la ferida seguir sagnant fins que no es recuperi la memria dunesvctimes doblement assassinades, primer per les bales o el garrot vil, desprs per loblitduna democrcia castrada.

Activitats

1.- Qu era lapartheid ? Opineu sobre el model de Sudfrica i la Comissi de la Veritati la Reconciliaci. Penseu que es podria haver aplicat a Espanya un model semblant?

2.-Qu fou el Judici de Nuremberg?

3.- Elaboreu un informe sobre la dictadura argentina de 1976: causes del cop destat,repressi, suports interns i externs del rgim dictatorial, vctimes, processamentdalguns dels culpables, la lluita que encara sostenen les Madres de la Plaza de Mayo ylas Abuelas de la Plaza de Mayo, etc.


10/11

4.- Per qu la transici espanyola a la democrcia no va plantejar-se el processamentdels responsables dels crims de la dictadura franquista? Realitzeu un debat sobre eltema.

LA LLUITA DEL MOVIMENT OBRER CONTRA EL FRANQUISME

Una fita decisiva (en la lluita contra el franquisme) fou sens dubte el Consell de guerrade Burgos de 1970 i les mobilitzacions a qu don lloc. Apart dEuskadi on sarrib auna situaci de vaga general, especialment a Guipscoa, desconeguda fins aleshores

fou a Catalunya on el procs pel qual es volia executar a sis combatents dETA tingu ms repercussi. Hi hagu manifestacions ciutadanes, accions destudiants i obrers,concentracions i desfilades de grups cristians, una mplia sensibilitzaci popular, i laconstituci de lAssemblea dIntellectuals Catalans a Mont serrat. La commutaci de la

pena de mort, finalment aconseguida, fou un estmul per a tots aquests moviments (...).

Lembranzida del moviment obrer don lloc al desenvolupament dun nou sindicalismeque, duna banda, aconsegu comptar amb bases ms slides dorganitzaci i lluita ales empreses, i daltra estengu totes les formes de coordinaci, solidaritat igeneralitzaci de les lluites i de presncia poltica de les organitzacions obreres.

Amb el precedent del trencament del bloqueig dels salaris de 1969, la lluita, doncs, fouconstant, especialment desprs de la llei de convenis collectius de 1973 que voliaimposar convenis per dos anys a tot arreu.

Si b a les eleccions sindicals de 1971 hi hagu nivells dabstenci superiors alsdanteriors ocasions, aviat es varen refer lorganitzaci i la coordinaci obreres. Cal

recordar a ms que, en aquests anys, es convertiren en quasi habituals les intervencionsde la policia i la Gurdia Civil contra les accions de masses amb utilitzaci darmes de foc i en frontaments mortals en molts casos. A Catalunya dos fets daquestescaracterstiques tingueren especial repercussi. El primer, a la SEAT, amb motiu delentrada a la fbrica dels enllaos sindicals elegits i acomiadats pocs mesos abans,que provoc un violent enfrontament, a resultes del qual mor el treballador Antonio

Ruiz Villalba. Lmplia solidaritat i la protesta daquest cas es reprodu en un segon, el 1973, desprs de la mort de Manuel Fernndez Mrquez, en les vagues delstreballadors de la Trmica del Bess.

Les Comissions Obreres continuaven essent el moviment promotor i canalitzador de

totes aquestes accions, amb diferents tendncies en el seu si: la vinculada a la ComissiObrera Nacional de Catalunya (amb influncia majoritria del PSUC, i presncia


11/11

daltres grups); lorganitzada per sectors geogrfics (inspirada per Bandera Roja); i laque cre plataformes (sota lorientaci de diversos grups, entre ells el que desprsseria OIC).

Les vagues generals del Baix Llobregat (en solidaritat amb Elsa i Solvay pel juliol de

1974, i pel desembre del mateix any) i de Seat (gener de 1975) plantejaren aviat obertament el problema de la llibertat sindical i els drets dassociaci i representaciobrera. En aquesta lnia fou molt important la batalla de les eleccions sindicals de1975, mpliament victorioses per a les candidatures unitries i democrtiques, que de

fet obrien pas ja a una nova fase de conquesta prctica i efectiva de la llibertat sindical.

Colomer, J.M. / Ainaud, J.M. / Riquer, B. de (1978) Els anys del franquisme . Barcelona: Dopesa. Pgs. 56-57.

Activitats

1.- Amb ajuda del professor o professora, tracteu de reflexionar sobre per qu el Procsde Burgos va provocar una gran mobilitzaci contra les penes de mort, a diferncia delprocs contra Puig Antich.

2.- Quina importncia t, en la lluita contra una dictadura, la mobilitzaci delstreballadors de grans empreses?

3.- Qu significa la llibertat sindical? Quin model de sindicalisme havia imposat elfranquisme, desprs de la guerra civil?

4.-A ms del moviment obrer, quins altres sectors socials van lluitar contra la dictadura,duna manera significativa?

5.- Cerqueu informaci sobre la fundaci i dimensions de la Seat, en aquells anys, i laseva utilitzaci per part del rgim franquista . Per qu era tan important el que passava ala Seat?

Documents

Salvador. Tragèdia i soledat de la revolta