CALIDOSCOPI2011

ELS JOCS FLORALS 2011

Aquest curs hem organitzat els tradicionals jocs florals que com cada any cerquen potenciar la nostra producció artística, mitjançant la poesia, la prosa i el còmic.

Els alumnes d'infantil vam aprendre uns poemes, i a més els de P5 un embarbussament.

Pel que fa als alumnes de primària, hem fet diferents gèneres literaris.

PROSA: En la qual hem participat tots els artistes de primària.

POESIA: En la qual els alumnes participants hem sigut els de cicle inicial i els de cicle superior.

CÒMIC!: en la qual hem participat també el alumnes de cicle superior i cicle mitjà.

Aprendre els poemes a infantil, i crear els textos a primària ha sigut tota una feina, en la qual hem hagut de pensar, memoritzar, imaginar, redactar, revisar... tot amb molta il·lusió perquè el dia de la celebració tot quedés fantàstic.

Abans de començar a explicar el gran dia, volem recordar també que tots els alumnes de l'escola vam assajar unes danses durant uns quants dies, i que ha sigut una experiència molt divertida!

LA GRAN FESTA DELS JOCS FLORALS

A primera hora del matí, amb moltíssimes ganes de pujar a l'escenari, els alumnes d'infantil vam recitar el nostre poema. A més els infants de P5 també vam dir un embarbussament que va ser molt divertit i els hi va agradar molt a les nostres famílies.

Més tard, ja vam venir els alumnes de primària. Aleshores va ser quan vam començar les actuacions del nostre propi cos, mitjançant unes danses. Ho vam passar tan bé! I és que tothom va ser protagonista! Fins i tot el temps que tot i la seva amenaça de pluja no ens va impedir gaudir de la festa.

Després d'aquestes grans actuacions, va arribar l'esperat lliurament de premis a les millors obres de poesia, prosa i còmic. El jurat va cridar els finalistes i els guanyadors a pujar a l'escenari per poder felicitar-nos i per poder recollir els premis.

A continuació, veureu una selecció de les obres guanyadores.

El zombi, el ninja i el diamant

Hi havia una vegada un zombi que només tenia un ull, els ossos els tenia trencats i al cap tenia un ganivet clavat. El seu amic era un ninja que tenia dues espases i un drac dibuixat a la samarreta vermella.

Estaven en una piràmide plena de trampes i el ninja i el zombi havien vist un diamant brillant.

La sortida estava envoltada de trampes i esquelets vivents.

Van sortir i els esperava un avió i van anar a casa seva i es van guardar el diamant.

FI

Els terrorífics

Conte inventat per: David, Jaume, Miguel i Aixa.

OBRES GUANYADORES: CONTE

El drac va anar a Saturn

Hi havia una vegada un drac gran, vermell i verd. Estava enfadat perquè tenia gana. S'estava menjant animals en el bosc.

En un castell que hi havia a prop passejava la mare d'una princesa. El drac intenta destrossar el castell amb foc que tira per la boca i la mare crida:

-AAAAAAAAAAAAH!

Marxa corrents a buscar a la seva filla. La troba i li diu:-Filla! Està tirant foc el drac. Correm!!

Al cap d'unes hores el Sant Jordi ve i veu a la mare i a la filla córrer.

El drac comença a volar i llença moltes boles de foc. A les ales té punxes.

El Sant Jordi li tira moltes llances i el drac es va morir. Però després... va reviure i es va fer gegant. Amb el foc va cremar al Sant Jordi però no va morir perquè tenia una armadura.

Al final el drac va marxar a Saturn perquè no es podia menjar a ningú i el Sant Jordi es va enamorar de la princesa.

FIEls dracs

Conte inventat per: Gerard V., Candela, Dídac i Jordi.

El drac i la princesa es fan amics

Hi havia un vegada un drac molt gran que tenia molta gana i treia foc per la boca. Destrossava les cases i els castells. Buscava animals per menjar. Se'ls menjava sense mastegar.

Mentrestant una princesa passejava pel bosc.

La princesa es troba al drac i el drac se la intenta menjar. La princesa s’amaga darrere un arbre i el drac li diu:

-Vols ser amiga meva?

La princesa li contesta:-Si no em menges podré ser amiga teva.

Es van fer amics i la princesa li va demanar que no es mengés animals, persones ni destrossés cases ni cremés castells. I que aleshores podria anar al seu castell.

I van anar al castell de la princesa i ningú no tenia por del drac perquè era bo i menjava herba, flors i verdures. Es va tornar vegetarià!

FILes roses

Conte inventat per: Helena, Jessica, Ivet i Ariadna.

Els cinc cotxes

Hi havia una vegada cinc cotxes. Eren de color rosa, fúcsia, lila, negre i vermell. Són ràpids i tenen les rodes grans.

Anaven per la carretera i es van trobar a una nena de cabells llargs, amb faldilla i samarreta rosa. La nena es va muntar en el cotxe lila i la van portar al país dels cotxes.

Els cotxes van començar a volar i la nena veu tot el món dels cotxes.

De sobte, els cotxes baixen a la terra i es converteixen en persones i tenen una amiga nova.

FI

Els cotxes

Conte inventat per: Júlia G., Gerard B., Mario, Júlia M. i Paola.

La sirena i el dofí van a passejar

Hi havia una vegada una sirena amb els cabells grocs i una cua de colors barrejats rosa i lila. El seu amic dofí era bonic i blau.

La sirena i el dofí nedaven a l'aigua i van trobar a una fada que li va donar poders màgics a la sirena per convertir-se en humana. A més a més, el dofí li va donar una bola per poder volar.

Un dia mentre la sirena passejava per la sorra es va trobar a la fada i li va dir que vigilés amb les pedres que relliscaven.

Un altre dia la sirena va sortir corrents i es va fer molt de mal i la fada la va curar.

FILes sirenes

Conte inventat per: Paula S., Laura, Paula P. i Liz.

El tauró que es menja els mariners

Hi havia una vegada quatre mariners. Vesteixen de color negre i vermell i són molt valents i barbuts.

Estaven navegant pel mar i veuen un tauró negre amb la panxa blanca. Era enorme.

Intenten agafar-lo però el tauró es menja els mariners.

A dins la panxa del tauró es troben uns zombis. Els mariners lluiten amb espases i els maten.

Un dia el tauró es va tirar un rot i els mariners van sortir volant.

FIEls mariners

Conte inventat per: Valentí, Daniel, Xavier i Alex.

DINO, EL FANTASMA

Hi havia una vegada un fantasma que es deia Dino. Quan arribava Carnaval es disfressava de monstre i anava a viure a un túnel de terror que cada any es feia a una escola. Quan la gent entrava al túnel corrien molt perquè el Dino espantava a tota la gent i feia molta por.Quan el Carnaval va acabar, es va guardar el túnel i el Dino va tenir quemarxar a viure a un altre lloc, va buscar una casa per poder viure però nola trobava, van passar molts dies i el Dino no trobava una casa que li agradés; va pensar que podria anar a viure a l'escola i així podria estudiar;sobre tot volia estudiar anglès i com que era un fantasma ningú es donariaconte. I vet aquí un gos i vet aquí un gat i el conte s'ha acabat. 2NB

EL DOFÍ MÀGIC.

Hi havia una vegada un Dofí que tenia poders ¡¡¡¡ Màgics ¡!!!!. Era molt bo i tenia molts amics, una medusa, un pop, una estrella de mar, un Peix, …..

Tot el que li demanaven ho donava, però un dia es va adonar que no tenia mes coses per donar als seus amics ni les podia fer cap regal. Tots els amics del dofí el van ajudar a fer la màgia i el Dofí o va aconseguir.

El primer que va demanar, va ser que tots els seus amics també tinguessin poders màgics i així tots van ser feliços.

ANTONELLO. 2n A

LES BUIXES PEPA I MARGARIDA

Hi havia una vegada unes bruixes que es deien Pepa i Margarida. Un dia van anar a un museu i van veure un Dinosaure Rex que els científics havien muntat reunint totes les peces del seu esquelet. Van penar que aquest dinosaure es podria convertir de veritat fent un encanteri.Van anar a casa a preparar el encanteri que es feia barrejant un cap de rata, moc d'elefant i salsa picant.Quan van arribar al museu li van tirar per sobre tota aquesta barreja i el dinosaure es va convertir en un de veritat que va començar a destruir tot allò que trobava

Desprès quan les bruixes van tornar a casa seva van pensar que ho havien fet molt malament i van començar a mirar llibres per a fer un altre encanteri que tornés les coses igual que abans.Tenien totes les coses però faltava una: una cua de rata. Van anar a buscar a una claveguera on hi havien moltes rates; van posar moltes trampes i van esperar però passava el temps i no quèiem a la trapes.

La Margarida va dir a la Pepa: anem a una botiga de rates i comprarem una cua. Ara ja ho tenien tot preparat i van tornar al museu,li van tirar per sobre al Dinosaure i tot va quedar igual que abans.I va passar un gos i aquest conte s'ha fos. Raig de foc- 2B

LA GIRAFA DEL ZOO

Hi havia una girafa que estava al zoo i s'avorria molt amb els seus amics i li va preguntar al mico: tu t'avorreixes? I li va contestar que sí que s'avorria molt; desprès va cridar al estruç i li va preguntar: tu t'avorreixes? I li va contestar que sí. Els tres van parlar una estona pensant què podrien fer per divertir-se i poder passar un dia diferent i al final van decidir de fer una festa. La girafa va dir al mico que ell seria encarregat de portar la música,i tu estruç portaràs les xuxes i jo portaré unes màscares per disfressar -nos.I va passar un gos i va passar un gat i el conte s'ha acabat.

LA MÀQUINA DEL TEMPS Hi havia una vegada un nen que tenia una màquina del temps i viatjava un dia al futur i un altre dia al passat però un dia la màquina va desaparèixer i el nen no es va donar conte. La mare la va buscar i no la trobava i el pare va decidir que anirien a buscar- la. Van buscar per molts llocs i al final la van trobar en un bosc; però en aquest moment va arribar un lladre que la volia robar i els pares del nen van avisar a la policia que va venir ràpidament i el van detenir i al final el pare, la mare i el nen van portar la màquina a casa seva i estaven molt contents.

Un dia van entrar a la màquina del temps i van viatjar al temps dels egipcisperò aquests pensaven que la família eren lladres però els van dir que noi es van fer amics, van fer una gran festa i van menjar molt i molt.

Un altre dia van viatjar al temps dels dinosaures i van veure molts i molts Un dels dinosaures els va perseguir però no va poder atrapar-los. Va passaruna nit i un altre dinosaure també els perseguia però tota la família es va escapar.

Al final van sortir de la màquina, van tornar a casa, van fer el berenar,van jugar, es van dutxar, van sopar i van marxar al llit.Va passar un gos, va passar un gat i el conte s'ha acabat.

El cel

El cel és molt bonic

per què quan el miro em sento en llibertat.

Però quan no el miro no em sento en llibertat

per què el cel és la meva amistat.

El cel també és divertit

per què té un color molt pervertit

però a vegades fa por

per què plou molt i el dia és molt fosc.

El cel és la meva amistat

per què sempre el miro i em sento molt bé.

Però el cel no és l'únic amic

també el núvols quan fam animals són divertits.

Raúl Blanco

OBRES GUANYADORES: POESIA

EL MAR

Mar de color blau

tu ets més gran que un bosc

Mar tu ets el gran misteriós

que fas de la meva inspiració, imaginació.

Mar tu ets el més perillós

perquè has ofegat a tots al fons

tots tan retat i tu sempre has guanyat

i mai ningú et podrà guanyar.

Mar tu ets l'inspirador de la llibertat

de la més gran esplendor en el teu reinat

tu guardes tots els secrets

perquè tu existeixes des de els principis del temps.

Ave

ELS AMICS

Els amics són sagrats

i no m'agrada veure'ls barallats

per això faig el tema dels amics

perquè no m'agrada tenir enemics.

Tenir un amic

és molt bonic

perquè t'ajuden molt

encara que tinguis por.

L'amistat és el millor

és semblant a l'amor

i és com si caiguessin

pètals de flors.

Balón de oro

Sant Jordi Sant Jordi ja ha arribat,

resplendents roses són al mercat.

Aquest any festejarem

que Sant Jordi venç al drac.

Per nosaltres de 6é

és l'últim any a la Palmera,

ens ho passarem fantàsticament bé

gràcies a uns mestres de primera.

Aquests cursos han passat volant,

farem gresca i festa gran!

En aquesta escola hem après,

ens hem divertit,

hem plorat,

ens hem emocionat,

ens hem barallat,

ens hem disgustat,

però hem après una lliçó:

-Aprèn a demanar perdó!

Ragde

L'AMORT'estimo i t'espero

com un cavaller,

hem viscut junts

des que érem petitets.

El que espero és que tu

m'estimis també!

L'amor que em dones

m'agrada molt.

Sempre que tinc fred

em dones calor.

Això és el que m'agrada,

que m'estimis molt!

I per fi viurem junts

amb molt d'amor.

M'he enamorat

del teu cabell daurat,

que m'atrapa en un instant.

Ets la nena que més estimo

i per això amb tu somio!

John Cena

TRISTESA

No sé on anar,

què fer,

estic trista i sola

i no m'agrada aquest sentiment.

És com si m'haguessin donat

cinquanta punyalades

i només d'una

m'he recuperat.

Estic molt trista

i m'agrada estar contenta.

És com si em tanquessin

en una habitació freda.

Estic sola

i no m'agrada la tristesa.

Blanca

SOY YOOBRES GUANYADORES: PROSA

AL FORAT Un dimarts a dos quarts de set de la tarda, a Barcelona, un noi havia quedat amb uns amics a un edifici abandonat perquè hi havia llocs molt bons per fer salts amb el “skate”. Com havia arribat el primer va decidir donar una volta per investigar la zona. I de cop i volta va caure a un forat, allà dins va trobar una calavera. Es va espantar molt i es va posar molt nerviós.

Després de mitja hora va recordar que portava el mòbil i va trucar a la policia. Quan va arribar la policia van treure el noi del forat. Amb l'equip de forenses, van confirmar que la calavera pertanyia a un noi de més o menys 18 anys però devia fer 10 anys que havia mort. El cap de policia, que es deia Aaron, va enviar a buscar la resta del cadàver i un cop trobat el va dur al laboratori.

Volien saber qui era. Van buscar a l'arxiu de persones desaparegudes amb les seves característiques: un noi de 18 anys, alt, que semblava que va desaparèixer fa 10 anys.Mentrestant, al laboratori, van trobar entre les restes trossets de roba i les va analitzar. Van descobrir que semblaven les restes d'un estampat que els resultava familiar.

Aleshores, un dels empleats del laboratori va recordar on l'havia vist. Pertanyia a l'escut de l'institut que tenien davant de la comissaria. Ja tenien una pista molt important. Llavors l'Aaron va anar a l'institut a parlar amb la directora. L'Aaron li va preguntar si recordava haver tingut un noi alt i fort fa 10 anys. La directora li va contestar que sí, que un noi com aquell no s'oblidava fàcilment. L'Aaron li va preguntar si podia parlar amb algun professor que hagués estat amb ell.

Quan va acabar les classes, va anar a parlar amb una de les seves professores. L'Aaron li va preguntar que com era i amb qui anava. La professora li va dir que sempre tenia que donar la nota fes el que fes i sempre anava acompanyat de cinc nois.L'inspector li va dir que si recordava els noms dels nois, la professora li va contestar que només recordava com es deia un d'ells, però que era el seu millor amic. Es deia Sergi.

L'Aaron va preguntar si sabia on trobar-lo, i ella li va dir que segurament estaria al bar del seu pare treballant. L'Aaron va anar al bar i va preguntar si hi era el Sergi. Li

van dir que si. Aleshores l'Aaron va estar parlant amb ell i va esbrinar que el dia de la seva mort van estar els cinc amics junts a l'edifici abandonat. Li va preguntar que perquè no van dir res de la seva mort i ell li va contestar que ells van veure que queia al terra però van decidir sortir corrents perquè els va entrar molta por. L'Aaron li va donar les gràcies per explicar-li el que havia passat aquell dia.

QUE NO PUC! Hi havia una vegada una nena que constantment, li tocava fer

alguna cosa sempre deia: “NO PUC!, NO PUC!”. Però ella en veritat si

que podia.

El que li passava, era que tots els seus companys, quan ella anava a

fer alguna cosa, sempre li deien que segur que no ho podria fer, que

ella no servia per a res...

Llavors a ella se li va ficar al cap aquesta idea (que no sabia fer

res).

La seva mare sempre li deia que no fes cas als seus companys,

perquè ells no ho pensaven, només ho feien per molestar-la. Però la

nena ja havia perdut l'autoestima completament.

Un dia la nena va decidir plantar cara als seus companys... però no va

poder.

Quan va arribar a casa li va explicar a la seva mare el que havia

passat.

La mare li va agafar les mans i li va dir que per una vegada en la seva

vida tingués confiança en si mateixa.

Al dia següent, per fi... Ho va aconseguir! Va plantar cara als seus

companys! i mai més la van tornar a molestar.

Ara cada vegada que li toca fer alguna cosa (per molt difícil que

sigui), es diu: “SEGUR QUE PUC!”.

Atram

Esperem que aquesta selecció us hagi agradat. Per

últim, sols ens queda oferir-vos les millors fotos

dels moments més divertits!

A gaudir de les fotos!!

ELS MILLORS MOMENTS

BONES

VACANCES!

FINS AVIAT!