7/31/2019 SAUR, David (2004). Noves alternatives en la gesti de l'aigua

1/2

ANUAR I TERRITOR IAL 2003

49

El nou marc poltic derivat del triomf de les forces desquerra tant a les eleccions al Parlament deCatalunya com a les eleccions al Parlament de lEstat espanyol ha tingut com a primera vctima la-nomenat transvasament de lEbre, obra emblemtica del PLA HIDROLGIC NACIONAL [97] aprovat a lesCorts el 2001. L'oposici de prcticament totes les forces poltiques llevat del Partit Popular (inclo-sa finalment Convergncia i Uni, malgrat haver votat favorablement al Pla); l'oposici de la princi-pal regi cedent, lArag; el posicionament contrari de gran part de la comunitat cientfica; els in-formes desfavorables emesos per Brusselles, i, sobretot, una impressionant mobilitzaci socialorganitzada i impulsada des de les Terres de lEbre, han contribut al fet que, finalment, shagi aban-donat el transvasament daiges de lEbre cap a les conques internes de Catalunya, per un costat, icap al Pas Valenci, Mrcia i Almeria, per un altre.

Bona part de les crtiques al transvasament de lEbre shan centrat entorn de dues qestions. En pri-mer lloc, el poc realisme de les xifres presentades en lanlisi econmica i financera del projecte ofi-cial, amb un preu final de laigua que no tenia en compte, entre altres tems, el cost de potabilitzaruna aigua amb continguts de sal molt elevats. En segon lloc, limpacte de labstracci daigua sobreun ecosistema ja molt amenaat com el DELTA DE LEBRE [88, 36]. Aquesta darrera qesti ha girat en-torn del mal anomenat cabal ecolgic estimat pels redactors del Pla en uns 3.150 hm 3 anuals i enuna xifra almenys quatre vegades superior per part dels crtics que han incls en les seves estima-cions fenmens com les avingudes, del tot necessries a fi de contrarestar la falca salina i combatretamb lerosi del delta. Daltra banda, diversos especialistes han destacat tamb el declivi dels cabalsmitjans de lEbre durant els darrers cinquanta anys, declivi que pot agreujar-se en el futur com a con-seqncia del canvi climtic i tamb pel creixement de les masses forestals a les capaleres delsafluents pirinencs, la qual cosa comporta un augment del consum hdric per part de la vegetaci i,per tant, una disminuci de laigua que arriba a rius i embassaments.

Juntament amb els factors econmics i ecolgics hi ha un altre motiu important que explica el re-buig al transvasament i que no t a veure tant amb aspectes materials i quantificables com amb qes-tions que se situen en el terreny de la justcia, el simbolisme i les emocions collectives. En termes,per exemple, dequitat territorial, resulta difcilment defensable que unes comarques que es trobenen els darrers llocs de Catalunya en termes de riquesa material i que, a ms a ms, concentren tot elparc nuclear del Principat (i bona part de les propostes de creaci de molts parcs elics controver-tits) hagin de seguir subministrant recursos bsics per al creixement de territoris molt ms rics. Peraix no es tot: les Terres de lEbre constitueixen potser lexemple ms clar a Catalunya de com unelement del medi natural, el riu, ha forjat una identitat collectiva i un sentit darrelament al lloc.Aix, lintent dalterar aquest medi natural amb una obra com el transvasament ha provocat un re-buig social que va molt ms enll dels arguments econmics o ecolgics.

David Saur

Noves alternatives en les poltiques de laigua a Catalunya

7/31/2019 SAUR, David (2004). Noves alternatives en la gesti de l'aigua

2/2

50

ANUARI TERRITORIAL 2003Reflexions sobre els fets ms destacats de lany

La primavera de lany 2004 est essent una de les ms plujoses dels darrers anys i gran part dels pan-tans i aqfers que proporcionen aigua a les conques internes de Catalunya es troben gaireb plens avessar. Lluny, per tant, de les indigncies hdriques que hem conegut prou recentment, s un bonmoment per a repensar el planejament i la gesti de laigua a Catalunya, tant pel que fa a l'oferta compel que fa a la demanda. En aquest sentit, les converses recents entre la ministra de Medi Ambientde lEstat i el conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat apunten cap a la desalaci coma alternativa a seguir, pel costat de lincrement de recursos, i cap a lestalvi i la reutilitzaci com a al-ternatives, pel costat de la demanda. Per a les conques internes de Catalunya, lobjectiu s assegurarms de 200 hm3 anuals addicionals que serveixin per a satisfer les necessitats fins aproximadamentlany 2025. Aquest acord tamb fa explcit labandonament de tota opci procedent de lEbre. Pertant, no es podr comptar amb laigua de lanomenat minitransvasament de lEbre ni tan sols en anysde sequera bblica o de penria hdrica extrema, ja que es mant la prohibici de connectar el mi-nitransvasament amb la xarxa dAiges Ter-Llobregat. Aquesta reorientaci, fora radical en la hist-ria de la gesti de laigua al nostre pas, sha de saludar molt positivament des del punt de vista de lasostenibilitat. Tanmateix, tamb requerir un esfor molt important per part dadministracions iusuaris, sobretot davant les noves demandes que pot generar el creixement urb i molt especfica-ment el creixement urb difs, amb nous estils de vida que no encaixen gaire b dins dels discursosde lestalvi i la conservaci. En aquest sentit, la nova gesti de laigua haur dafrontar, entre altres,lanomenada paradoxa de leficincia: tots nosaltres, individualment, podem ser ms eficients enls de laigua i segurament ho serem de cara al futur; aix no obstant, i degut a lexpansi urbana ials nous usos que aquesta expansi pot comportar (jardins, piscines, etc.), la demanda agregada ten-dir probablement a augmentar, amb la qual cosa el resultat final es tradueix en una major pressisobre els recursos existents. Per tant, les poltiques territorials de contenci de lurbanisme difs snimprescindibles si no volem que daqu a pocs anys tornin a ressuscitar projectes avui feliment des-estimats com el transvasament de lEbre.

Maig de 2004