ANY I. PALAMÓS JüNY DE 1898. N.° 19. " --TLF."~

SECCIO L L I U R E —t «« H-

LOS TAPS DE SURO CONTRA 'U SURO II

No perqué un treballador en L A SENYERA y un que no es treballador en «El Distrito», els dos de Palafrugell , hagin t ingut la ga lan-tería de llegir y comentar lo meu pobre tre-ball j cual se publica en lo número 17 d' aquest Setmanari, prench avuy la ploma: ho faix sols pera cumplir la promesa feta á est periódich y á sos lectora.

Cuasi bé tota la primera plana del número 232 de «El Distrito» ocupa 1' article «Por fin» que 's pot dirme dedica personalment son a n o -nim autor: tant honor no '1 esperaba, puig si la idea no val no hi havía per qué escriurer tant; no vull ser descortés y dono las gracias á son autor per tanta amabilitat .

No cal dir cuant me plan lo treball del tre-ballador, que de segur ni te muías de fer llescas ni negres los dits de rodar taps: he llegit ab molt gust las consideracións que exposa en lo seu article. Sempre he considérât molt i lustrat al nostre obrer, no obstant he vist por propia experiencia que pocas vegadas s' ha preocupat del pervindre del seu oflci: tantost avuy me plau doblement veurer que hi ha un obrer que se 'n preocupa; més me temo q u ( aquest obrer qu ' apareix de Palafrugell , no sía parent de P anónim autor de P article de «El Distrito» «Por fin».

Tan al pr imer ó sía á lo treballador, com á P autor de «Por fin» los hi diré que respecto molt lo seu parer, lo seu modo de pensar, tant es aixis que no '1 combato; pero que i pesar de tot no modifico per are lo meu criteri y m' afe-rró més ¿ la idea de que lo mal de P industr ia tapera no te remey, baix lo punt de vista de

que los dos dits senyors fan argument , y que si logran lo propósit de que '1 gobern, apliqui drets d ' expor tac ió al suro ab cloba, P efecte será com posar lo que vulgarment se diu, un pegat ab un banch.

He llegit apart de LA SENYERA y «El Dis-trito», «La Lealtad», de San Feliu de Guixols, «La Verdad» de Palafrugel l . «El Heraldo» de Madrid, «El Diario del Comercio» de Barcelona, y altres publicacións, per t reurer algún partit de son estudi y en cap de los articles publieats si troba lo desitjat remey; tot son caramellas filosofías y romansos y una manera de racioci-nar y escriurer tant estranya, especialment lo vulgarisim rahonannent de «El Distrito» que la veritat no fá per casa; no sembla si no que to-thoin t inga obligació de pensar de la manera que ho fá P autor anonim de «Por fin»; si se-nyor, per fi vosté demostra que 's preocupa mes de la persona que del móvil que la indueix á escriurer, que segóns ella creu es tan désinté-ressât ó mes que lo de vosté, á qui no conech, per que fora fácil que hagi rebut del suro im-portât ó exportât algún benefiei, mentres que qui te lo gust de firmar aquest treball ni n ' ha rebut ni n ' e s p e r a rebrer, pensi cada cual á sa manera y Cristo con todos.

Per al t re part tenim uns senyors Diputats que dit sía ab perdó de «El Distrito», entenan tan d' asumptos tapers cora jo de dir misa: Di-putats, que proposai! que s ' imposin 30 pese-tas per cada 100 Kilograms de drets d' expor-tació al suro ab cloba cuan los cambis sían da 80 per cent, autorisant al gobern pera aumen-tar set pesetas per cada vint per 100 de puja que sufreixin los cambis, y reduir P imposició á 15 pesetas si 'ls cambis baixan al 30 per cent lo que sembla ais partidaris de tal teoría de efec-tos beneficiosos per P industr ial , peí fabricant y pera P obrer .

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

2 L À S E N Y E R A

¡De 1* obrer! ¿Oui 's preocupa de 1' obrer, vostés? me permetin qu ' ho dupti; al obrer ja li rentan la cara, ja li fan creurer que tots los treballs de vostés se dirigèixeu â millorar la seva sort y naturalment avuy se presenta oca-sió per mourer lo entusiasme d' aquesta poch afortunada clase y donan vostés lo quien vive cridant la atenció vers Jos drets d' exportació volguent indicar que imposantlos en los ac-túale moments se resoldría la crisis que atre-vesa 1' industria tapera y evitaría la ruina de que 's veu amenassada.

¿Que lo gobern deu proteigir al debils con-tra 'ls forts? si, flat de la verge, diu V adagi.

Jo creya qu ' el Sr. D. Marcial de Trincharía y de Bolós havia mort fa temps, pero m' he convensut de que no es aixís. Les teorías d' aquell bon home vihuen encare y aquell seu proposit de la Higa aduanera ha resucitat, pe-ro ab distinta forma; y per mes que tothom fugia de los seus discursos, d' aquells, quel-com ha quedat en aquest mon, que fá que 'm recordi la fal-lera que '1 dominava; dei-xant donchs apart cuan diu lo treballador de LA SENYERA y 1' autor anonim de «Por fin», cuant diu y puga dir D. Salvador Fábregas, lo senyor Agustí Pujol y altres quins articles lle-gim ab gust y respectém, jo segueixo ab los meus treize: 1' imposició de drets de exporta-ció al suro ab cloba no fará altra cosa que aproximar lo terme de la crisis tapera y luego 's culpará d' aixó al gobern.

Lo que com vulgarment se diu no te volta de fulla, es que no som práctichs ab res, per més qu' ab exemples poguém apendre; aquí per una lley fatal tôt ho fiém al etzar y 1' etzar es tan capritxós que no cal fiar ni ti' ell ni del Gobern, ni de ningü, aquí no cal aplicá altre adagi qu' aquell que diu ajúdat y deu t' a j u -dará: pósin tots, productors, industriáis, fabr i -cants y obrers, quelcom de la seva part y es segur que 'n trenrán profit.

¿Per qu' es sindicáren los tapers alemanys? ¿no ho féren per un fí determinat de protecció mutua? pues perqué lo que dona tant bons ré-sultats al extranger no s' aplica al nostre país? perqué en lloch de ésser lo fabricant 1' enemich del productor, no busca la manera d ' atráurel y ferse d* ell un aliat; no 'ls sembla que fora fácil que lo productor aportés á la industria no sois lo seus productes, sí que capital pera la explotació en gran escala de la fabricació y ex-portació de la materia elaborada?

Repassant la historia llegim s'empre que '1 productor y lo fabricant han lligat com gat y gos: lo primer, veyént de quina manera mino-

rará la venta del suro; lo segón, com podrá ad-quirirlo mes barato y no solsament ha succehit aixó, sinó que alguna vegada, segóns tenim entés, varis fabricants de Palafrugell y també algúns d 'a l t res poblacións anaren á Andalucía, Extremadura y altres provincias á eutaular competencia ais magatzemistas, fent pujá brau-ment l ' impor t ó lo preti del suro, sempre en benefici del pro pie ta ri.

Y no volem fer més historia trista, pera fer compendre á nostres llegidors que los mais de 1' industria son creats per molts industriáis que, com algún que jo coneeh, fa veure garsas per perdius y escriu lo que té més distant del pensament, puig no se or acaba que un expor-tador de taps com lo Sr. Fábregas, pensi lo qu' escriu.

Preguém ais obrers tapers que no prengan á mala part aquets rahonaments, ja que, qui' aquestas ratllas escriu, té gratis desitjos de qu' es miilori la seva situació, com oportunament tractarem de demostrarho.

Avuy, fent vía vers lo nostre criteri, sols di-' rém que cal mirar 1' estât económich de las

Repúblicas Sud-americanas, quinas tenen lo seu mercat monetari eu un estât molt més rui-nés que Jo nostre y no obstant crech, si no es-tich mal informat, que quan se fá en aquells paísos alguna transacció, tant per taps com per suro, se fá, no ab paper sino ab or; y lo paper sols s' admet en lo mercat al tipo de cotisació, però lo traete sempre es ab or.

¿Perqué aquí, en lo nostre país, no ''s fá lo mateix? Admetent que la transacció se fes ab or, no hi hauría beneficiáis ni perjudicáis; men-tres qu' ab drets d' exportació ¿rebrán algún benefici los fabricants? creuhen qu ' impedirán que '1 suro en cloba passi la frontera? cá, no senyor; la passará igualrnent y lo bénéficiât será '1 Trésor.

Y aixó nos fá pensar ab una série de consi-deracións que 'ns proposém exposar en articles succesíus; avuy per avuy, cuasi lo propósit de qui firma sols s' ha dirigit á fer constar nova-ment que sia lo que vulga lo que se escriga res-pecte á ' l s particulars que te exposats, no fará cas de res ni ho contestará y molt menos si, com 1' autor de «Por fin», no firma, y dona carácter personal y polítich á un asumpto que may de la vida havém pensât qu' ho fos.

Y demanant perdó per la molestia que puga causar ais lectors se despedeix de vostés hasta *1 próxim article son servidor

J . F E R R E R Q U I N T A N A .

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA 3

OR PREMIADA AB ACCE83IT EN LO CERTAMEN OE SANS

De Sant Joan, la hermosa diada, ja á la ñ n ' es arrivada d* un joro bell al rich fulgor, ab sos plers engarlandada y ab son róssech d ' esplendor.

¡Tot sonriu en tant grat día! d' una dl txa qu ' extasía s« ou lo bull al fons del pit y herraós iris de alegría brlllejant vá en lo Inflnit,

Del plaher, seguint la tanda, broda d ' escuincsa randa la ribera, '1 manso mar, y , joyós, lo bronse branda al bell citn del eampanar.

Cada accent, que avuy s' enjega, vá del ayre que desplega sos rulls, g ronxantse en lo brés, y en brassos del goig s* entrega lo casal ampurdanés.

Qu' es, la festa de ma vila, festa ¡ay! de la llar tranquila; ¡la llar! de afectes lo niu; de recorts, benehida pila; del foch de amor, lo caliu.

Per xo al t robarnr ¡pátria mia! l luny de t ú , en la fantasía vaig tes gales esmentant y ets la imatge que somía mon pensameut, delirant.

Jo t ' he vist, quan i lumenavan tos murs, los fochs que bri l laran la hermosa n i t de Sant Joan, y t ' he vist, quant se apagavan, encodormirte al ins tan t .

L' ona á tos peus se moría d' enveja; 1' ayre ' t cenyia; te ret l lava '1 flrmament, y al primer petó del dia t ' has despertat somrisent.

Allavors, endiunienjada, semblant encisera fada t ' has guarn i t de tants joyells, qu' han t ret ¡ay! ñora brotada les flors; nous cants los aucells.

Lo encís grat que aytal joro presta resplandeix ja en tos carrers y un v<51 de nina3, se apresta, á la roba d ' eixa festa en donar los punta darrers.

Mes tar t , del temple se báda la espayosa portalada que invadeix lo bon creyent y dins de sa ñau sagrada resá al sacerdot s ' hi sent.

Que la fé ja hi fèu estatge, al redds bell de ta platge, quant 1' Infael, mofants ' de Dau, tot lo fél de l lur coratga abocá dessobre teu.

Un cop la missa es finida, yá la cobla desseguida 'vers la plassa, obrintse pâs, y una sardana, escullida, fa sentir, y un eontrapás.

Preludi deis gois qu ' esguarda, de les bailes de la tarda, lo alegre y garr i t jovent; bella eostum qu ' encar' guarda la viia, ab anhel plascent.

Com volent de la sardana aufega *1 só, la campana dotse colps signa, brandant, y lo gentiu, ab gal vana, envers sos llars va avansant;

Y allí, ahont cada paraula sembla imatge d ' u n retaule d ' afectes, que inventa '1 cor, del típich llevant de taula ja no hi sent lo rumor.

Qu' en lea festes d' avuy dia hi ha un vuyt , qu ' en 1' ánima mia fent sentir son bés de neu, de anyoransa y planys destria 10 ressó, al fons del cor meu.

Mes, ab tot , t ú sempre ets bella, vila que ab petons sagella la fada del Ampurdá y, á quina peus, gelós s' hi estrella lo potent Mediterrá.

Avuy, donchs, canta y reposa: ja que sabs esse.r ditxosa est imant al sant trevall, de la festa anyal, en glosa, somrlu al só de ton bail.

L ' ona 's dorm en tes riberos; besa 1' ayre les banderes que lo enrela t fia al vent, y tes nenes enciseres fletxan lo cor del jovent.

¡Ja de les balles n ' es 1' hora! ton carrer Majó, enamora, com estotx de richs joyells y '1 floviol y la tenora Uensan ja sos tochs més bella.

Les donzelles, en rengleras, invadeixen Ies aceres semblant rams de gayes flors; aleñadas plascenteres van t renant queixes de amor3.

Brunz al fl de la sardana la tonada catalana, lo dois himne ampurdanés que 'ls cors jun ta y agermana; que 'ns oreja ab un sol brés.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

¿ L A S E N Y E R A

Y al ressó d' aqueix patri ayre, les flors vessan glops de ñayre , bull lo pler en tots los cors: cada nota s f endú enlayre un aixam de ca-rs recorts.

Lo jovent , felís alena: s' ellassen cent raans, y 's trena, ab febrosénch rodolar, la sardana, e ixa cadena del umor» en nostre llar.

Y quant d* eix cerale volteja lo bull, morintse d' enveja cada veli que '1 ven y '1 sent, re juvenints ' , la punte ja de cor y de peusument.

Serva ¡oh patria! ta beneliida, costura; dols esclat de vida que t' avior va despertant; y del segle á la embranzida, fés ta vía, sempre avant.

F r a n c e s c h MARULL.

5B5H5E!SaS25aSSSHÍÍSS12filSH5HSHSH525i525HSa515a5BSH

LAS DUAS CONQUISTAS

DE LA G R A C I E T A — — i —

F a j a a l g ú n s auys que va snecehir lo que

v a i g á contar. La Grac ie la , p a c i o s i s s i m a xicota de disset

anys 110 pensava en res mes que en casarse. Era una verdadera manía: mirava á tots els x i -cots del poblé ab mirada invest igadora, pera veure si podría l l e g i r en son interior. P e r q u e , hi ha que d irho en honra seua, la seva manía no la portava pas al extróm d- aceptar al pri-mer que se li presentés. Vol ía que fos, ben plantat; sino g u a p o , que no t i n g u é s res de U e t j , y sobre tot, t reva l lador , de bon carácter y g e n s tonto. Y per aixó era '1 seu negui t , p u i g de tots els j o v e s del seu bras , no n ' hi havía cap, tal com ella ll vol ía. De g u a p o s y ben plan-tats no 'n faltavan, pero no sabían sostenir una conversa: bal lant ab el ls , lo m e l l o r era no dir res, perque si a l g u n a cosa deyan ó bé era un renech, ó quelcom massa atrevit , que s o r -tía de la boca sense graeià: aquel la manera de parlar era menos que v u l g a r , era ordinar ia . Al tres n c hi havía que par lavan més y mós bé: pero de cosas que á n ' el la la tenían sens c u y -dado. En P a u era un d' aquestos; solía ba i lar ab olla las m a z u r k a s y a l g u n a q u ' altra a m e -r icana: y sempre l i contava las cosas més i n -s igni f icants que li passavan: un día, que s' h a -vía tal lat, un altre, qu ' en somnis havía tret la grossa de N a d a l , y per aquest estil tots els días.

La Grac ie ta 's despacientava y 's posava, neguitosa, sobre tot quan en P a u li par lava: no f l podía resistir: al menos els demés, encara que ab mais modos, a l g u n a que altre g a l a n t e -ría li havían dit.

Moltas v e g a d a s ni sentía lo que li deyan: somniava desperta: íeya Castells en 1' ayre' y després al veure la real i tat sentía verdadera rabia contra tot lo que la rodejava.

Aix ís es, que 's comprén ab quina ansia esperava la testa major : tal v e g a d a entre f l s forasters hi h a u r í a '1 seu ideal .

Com tot arr iva en aquest mon, arr ivá '1 día de la festa m a j o r , qu' aquel l any fou de las més animadas . Pocas vegadas havían acudi t tant de forasters, y eran d ' a q u e l l s que saben aprofitarse. A 1' envelat era molt rara la noya que 's quedava sens bai lador; la Gracieta no s f

entenía de feyna. Asseguda en p r i m e r terme, en mitj de duas dq sas a m i g a s , se v e y a asset-j a d a pe Ms b a l l a d o r s . — Te compromis per4

aquesta americana que van A tocar?—Dispensi , ja la b d l l o . — R e c o r d i s que la polka la té c o m -promesa ab m í — l i deya. un a l t r e . — Y á mí ¿quín me g u a r d a ? — l i deya un tipo, ab el cap molt ben rissat, tot avantsantlo en direcció á n' e l la , en mit j de las testas deis que í o r m a v a n la pr imera fila del r o t i l o . — Y a i x ó era â cada Ínter mitj , fins que ja després de c inch ó sis bal ls , se varen convencer de que era inút i l . No tocavan prou bails pera contentar á t a n -ta gent .

Ni P Antón el més atrevit deis que a c o s t u -mavân á feria bai lar els cliumenges, ni en Pau, pogueren bai lar ín cap bail ; y com que 1' un y P altre n ' estavan més ó menos enamorats , s ' enrabiáren de debó; sobre tot quan v e g é r e n que un j o v e guapo y ben vestit v a bai lar ín tres ó quatre vegadas .

La ségona nit, cap j o v e del poblé s ' acostá á la Gracieta: pero aquesta no 'n v a d e i x a r cap: ab aquel l jove v a bal larhi ' ls va lsos y las a m e r

ricanas. Las a m i g a s no paravan de fe l ic i tar la , ab ironía moltas d ' ,e l las , per la conquista que havía fet. Prompte ' s varen enterar de que '1 fu lano era un h eren de una casa molt r ica, que estudiava la carrera d' advocat á Barce lona.

L ' Antón fou qui ho deseobrí , perque ab aquel l ayro de ca lavera, se feu a m i d i prompte del fu lano: f l v a fer enrahonar un x i c h , treyent la conseqüencia de que no <s,proposava altra cosa que divertirse: passada la festa s ' en a n i -r ia , y pot ser no 's recordaría més del nom del poblé; y tal com li va d ir , ho d i g u é á la Gracie-ta la tarde del tercer día tot bal lant una s a r -dana.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

L A S E N T E I U

Noy, que n ( età da sabi,—li respongué ella

—fins avuy no ho sabs? Donchs mira, jo, desde

que 'm va parlar, li vaig conéixer, que no 's

proposava altre cosa que divertirse: y com que

crech que las testas majors 110 serveixen pera

res més, li vaig fer dúo: divertímse y fora.

¿Qué t' has cregut que jo era ximple? No, noy:

hi ho ballai, perquo ha sigut més diligent que

vosaltres, y ab anticipaeio m' ha anat compro-

inetent els baiIs.

V Anton se va quedar tan admirat que no

vegé com la Gracieta li dirigi una mirada de

rabia y d* odi. Va dissimular: pero la fenda

la va rebre y fonda. A la nit el fulano la va tro-

var més freda: únicament al dirli que sentía

que s' acabés tan aviat la ditxa, 's va ella ani-

mar un xich, esperant tal volta que formalisa-

ría la declaració, pero res d' aixój la cosa va

quedar en 1' ayre: sois va prometre qu4 aquell

estíu tornaría: va repetir las galanterías, po-

sant la seua hermosura sobre Ms nùvole, pero

res més.

Desde aquell moment la Gracieta experi-

menté un notable cambi: comprengué la seva

inocencia, en creure que en las festas majors

se pogués pescar bou marit: vegé ben ciar que

1' objecte principal deis joves es divertirse:

que son verdaderament hojas las noyas que co-

rren las festas majorá ab 1' obgecte de fer bona

pesca: que un marit no 's troba corrent do un

puesto al altre, puig que com es tan difícil, lo

mellor es esperarho asseguda: es & dir quieta y

tranquila á casa, fent la vida ordinaria: diver-

tintse sí, pero sense anar d' Herodes á Pilat.

Veritat es que aquell estíu aná á la festa

major de PalafrugeJI y á la d' algún poblé pe-

tit: pero 's coucretá á divertirse: ja no 's for-

mava cap ilasió.

Passá 1' estíu y 1' hivern sense que ocorre-

gués fet algún digne de menció.

La manía de casarse que apenas s' havía no-

tat en aquest temps, cobrá nova forsa després

del Carnaval. Toruá á passar revista ais joves

del poblé y 's fixá ab els dos ais que menos

podía veure: 1' Anton, el que li feu íerida en el

cor donantli la nova de que aquell fulano de la

festa no més volia divertirse; y en Pau, el que

la posava nerviosa contantli cosas iusigniñ-

cants. El primer se feya notar per sas calave-

radas; pero era guapo y sabía dur la roba: el

segóu era un bon jan, trevallador, y en quan á

sa figura passava completament desaperce-

buda.

Jo no sé com van anar las cosas, pero lo

cert es que '1 cor de la Gracieta 's va anar in-

teressant per un y altre. Segurament en 1' An-

tón la enamorava sa figura y son esperit tan

despert; son atreviment: pero se li entravessa-

va la manera brusca de dir las cosas, aquell

parlar tan ordinari, qu' ella tingué la preten-

sió de convertirlo en fi: essent aixó un deis

motiua del interés que per eli tenía. D' en Pau,

debía ser la senzillós y la bonhomia io que la

enamorava.

Una tarde al ball contantli en Pau, las co-

sas que á n' eli li passavan, notá que una de

sas amigas, posava molt interés á lo qu' en Pau

deya. Vegé que bailaren tres ó quatre balls, y

's sentí gelosa. Per acabarbo d' adobar 1' An-

tón havía fet una calaverada de las grossas:

tal, que tingué d1 aliarse 'n á un altre poblé. Y

en Pau no deixaut de ballai' las mazurkas ab

la Gracieta, y contantli las cosas més insigni-

ficants, veya com ella s' anava interessant,

per lo que eli deya: observava que molt sovint

li feya preguntas, y també s' aná entussias-

rnant.

Un diumenge setnblava capflcat: la Gracie-

ta, tot era questionarlo: eli s' escusava, fitis

que no pogué menos de dirli:—si no t' enfa-

dessis ja 't contaría lo que he somniat.—

Podeu pensar si ella li pregá que no 's ca-

llés, y efectivament va parlar.

—Donchs aquesta nit he somniat qu£ eratn

casats, y cregas que ni' ha sabut greu de des-

pertar.—

Al sentir la Gracieta aquesta declaració tant

original se torna vermella y de tots colora; y

no sabent que dir, li escaparan aquestos mots:

—ja 'n parlarém d' aquest somni.—

En la festa major d' aquell any, quina di-

ferencia ab la del any passat! Algúns forastera

volguéren ballar ab la Gracieta: pero no 'la

fou possible. En Pau els hi ballava tots, y com

especial favor deixá bailarín algún ball á un

pareli de amichs.

Fa ja algúns anys que son casats; y se^óus

noticias ni l' un ni I' altre s" en penedoixen.

Fuá. DIABLE.

En ma celda á 20 de Juiiy de l' any 1899 de la Encarnaciá.

sisHSíSEfffisrasEsasBsssiSBSHsrsnssESKasasasHSHsasH

SUSCRIPCIÓ NACIONAL PERA CONTRIBUHIR ALS GASTOS DE LA GUERRA

Suma anterior.

D. Joan Says Garles. .

» Felix Plá y Garríga.

TOTAL.

(Continúa oberta la auscripciá.)

Pessetas

(5.283'50

15

20

6.318'59

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

"6 L A S E N Y E R A

M A T E N A D A • y •

Sobre eixa roca que sos peus enfonsh ' «ti los nbims del mar,

espero ansiós avuy, com cada día, del astre rey lo dols primer esguart . . .

Tot es quie tu t ; l a jogu inera brisa es com sospir d' un mon endormiseat; 1* ayre n ' es pur; la matinada, hermosa; 1* nyglia, com un mirrall.

Passan devant mos ulls lleugeras barcas que tornan de pescar, fendint los rems acompassats las onas. la vela desmayada sobre '1 pal.

L' auba s' ha fet crepúscol, frescas t intas de colors variats. son los correus de Huno del rey del día que prompte arrivar¡í.

Los mun t s blavenclis, sobre la plana estesos, alsan 1' ultívol cap, esguardant 1' orient eneés per veure del sol lo despertar.

L< horisó s' extremeix; sobre la curva que talla '1 cel y '1 mar, com cintas d* or b runyi t , destellan rápidas ondulacións brillants...

|Es ell!... Rompent al fi la inmóvil ona, s' alsa orgullós, tr iomfunt, me mira, me coneix, sab que 1* espero y, ab lo mós pur y tendre de sos raig, me besa carinyós, deixant impresa sa imntje en mon esprit flns lf endemá.

SALVADOR A L B E R T .

LA VANITAT —i H—

I. La petita Laurcta va llevarse més dematí de

lo que acostumava. Sos pares liavían procura t donarl i una edu -

c a c i ó esmerada, aixís es que lo primer que fo-j a al sortir del seu quarto ara en t ra r al de sa mare á preguutar l i peí seu benestar.

Aquel i día al desper tarse mirá entorn seu y se passá la ma peí íront com si volgués esbo-r r a r las fantásticas imatges d' una pesadil la.

Se vestí inst int ivament, casi d ' esma; en son capet hi bullía una idea fixa que la preo-cupava.

Un cop vestida baixá corrents al j a rd í ; se-guí ab pas rápit un deis laberíntiehs, curr io ls que conduheixert á una plasseta cercolar , fls-tonejada per capritxosos parterres, en quin centre hi ha un art íst ich brollador voltat per

rús tega cadena de testos que ostentan una rica varietat de raatisadas fioretas ftayrosas, ávidas de recul l i r las d iminu tas perlas de son ruixim; s ' aturá devant d ' un roser quinas fiors se ba-lancüjavan ufanas afalagadas peí bes suau de la brisa mat inera , y 's quedá abstreta, ab lo cap baix, en muda contemplació l larga es-tona.

Entre '1 brancatge de las acacias y euca l ip-tus las aueellas refilavan amorosas cantur ías sa l t i ronant joyosas; 1 ' a y r e sa tu ra t de flayre embaumadora escampava arreu a leñadas deli-ciosas; lo m u r m u r i incessant del aygua que 's desprenía desteta en d iamant ina polsaguera irisada pels raigs oblicuos del Sol; Na tura to-ta ab sa llura, sos colors, sas armonías , no de -ya ves á sos sen tits concentrá is únicament en una idea qu ' havía pres forma en sa jovenívola fantasía.

Un sospir con t ingut presoner feya estona que s' escapá de son pit oprimit , la t ragué de sa abstracció; y al donarse compte del estat de son ánim abandoná '1 llocli en que '8 trobava, en tornantsen pausadament peí' mateix camí , no sense donar una da r re ra mirada l larga, i n -decisa, al peu d' aquell roser com si se 'n se-parés ab racansa.

Al entrar en lo quarto de sa mare, aquesta va notar desseguida son semblan t melaugiós, es t ranyant al mateix temps la hora desusada de véurela, y dir igintl i una mirada escorco-lladora, sense donarl i temps á que digués una paranl-a li p reguntá ab natural curiositat .

¿Y aixó, Laureta, com es que t ' has l l eva í avuy tan dematí?

De prompte la ,nena no trobant una respos-ta que just if iqués sa presencia á n ( aquella ho-ra, va quedar turbada, sense saber que dir y '1 rosor tenyí sas frescas gal tonas un inoment abáns cobertas per l leugera palidesa.

Ella tan espavilada y vivaratxa, al véurela sa mare ab aquella distracció li p reguntá mi t j a larmada: ... ¿Qué tena, qué no ' t t robas bé, filia meva?

—Sí, mama. —Y donchs ¿com es que ' t veig avuy tan

d ' hora? Prou cerca va la pobreta en sa viva imagi -

nació la manera d4 esplicarli en pocas parau-las lo motín d< haver inatinejat mós que 'ls a l -

. t res días, pero no trobava la forma; además ella no sabía ment i r , aixís es que la r e p u g n a -va donar una qualsevol escusa.

La mare comprengué que li passava que l -com, y li diguó amorosida, atrapen tía suamen t y cenyint l i '1 bras entorn de son cosset.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA 7

—Vina^ tilla meva, y conta á ta mareta lo que ' t passa, perque jo j a sé que ' t passa a l g u -na cosa.

Un tant animada per las parau las ca r inyo-sas de sa mare, s' aná asserenant poch á po-quet y respongué:

—No 'm passa pas res, es á dir , sí; j a t ' ho contaré, pero veurás. . . si no val la pena

—Ho vene com t ' lio he endevinat? Si j a ho sabía jo

—¿Sabs?... anit he t ingut un somni més es -t rany

—¿No es res més que aixóP Vaja , tonta, no 'n fassis cas deis somnis, que tot son m e n -t idas .

—Oh, es que i meu no lio es pas de men-tida, es á dir, sí que ho es.

—Com s ' enteu aixó? —Veurás , j a t ; ho contaré . Ahir era d iumenge , sabsP Donchs como ca-

da festa vaig j u g a r en el j a rd í ab las mevas amigas . ¿Te -n recordas d ' aquell ramell de flora tan bonicas q u e ' m vares donar , que h a -vían aigut del teu sombrero y tenía gua rdadas á n ' aquella capsa de cartró? Vaig baixarlas al j a rd í y vaig plantar las á n ' aquell test que hi havía la petunia que va morirse , á la vora d ' aquell roser tan bouich d ' a p r o p del sur t idor . Mes tar t , quan varen venir á buscar á las ami-gas pera anar á passeig y jo també vaig ana-rhi , varen quedar aquel las flors . olvidadas allá ahont las vaig p lantar y no vaig pensa rh i més.

II. L' espetech deis trons aquesta nit m f ha

despertat; la claror del l lamps entrava d in t re del meu quarto; he t ingut por y m ' he tapat el cap. Després he senti t ploure; plovía molt fort : de prompte m ' he recordat de las mevas flors que es mul lavau : volía dormir y no podía: t e -nía sempre aquel las flors devant meu; ma lg ra t y teñ i r el cap acotxat y aclucats els ulls, jo las veya y ( m sabía greu que 's mullessin, m a -laguanyadas! . . . y pensant ab ellas á la fí m ' he a d o r m i t a he t ingut un somni . . . veurás lo que he somiat.

Lasabe l las , papal lonas y escarbatóns d a u -rats, revolotejavan entorn de las rosas de debd, dihént lashi qu ' eran macas y a l t ras cosas, y ellas somreyan y estavan contentas. A las rosas de drap n ingú las hi deya res y alió las m o r -tificava: tenían una deria á las al t ras Per revenjarse , sabs qu ' han fet? las han bescan-tadas.

Mireu. deyan, qüé orgul losas que 's posan perque-las gá lan te jan . Perque u s d i h u e n q u e

son bonicas penseu que la vostra h e r m o s u r a ha de du ra r sempre, quan unas cuantas sole-yadas bastarán para deixarvos must iuas , secas, l letjas: aquí heu nascu t y aquí heu de morir ab los t ronchs a r rapa t s per sempre á n ' aquest grapat de terra miserable, sense saber del mon res més enllá de las parets que tancan aquest j a rd í ; nosaltras no morirém may; nostres co-lora son inalterables. Nosal t ras sí que P hem vist el mon y sas maravellas: hem estât en c iu -tats populosas, hem f reqüen ta tpnse igs , teatres, balls, reunións; hem estât en mitj del bull ici , la animació, la vida; mentres que á vosa!tras 110 us toca altre remey que consumirvos en aquest lloch casi solitari.

Las pobres rosas decantáren son t ronch aba ixan t lo cap avergonyidas.

Aquí m ' he despertat , y al obrir los ulls he vist que la claror del día esbandia '1 meu quar to .

III. M' he vestit apressuradament he baixat al

j a rd í y lie cor regut cap á la plasseta pera r e -cul l i r las flors de roba y. . . qu ina decepció! En lloch de las flors he t robat clavats en la t e r ra del test uns fil-ferros prims y rovellats y escam-padas a r reu per t e r r a , révoltas entre la sorra , lo que havían s igu t las fu l las d ' aquel las flors; rebregadas , descoloridas, mentres que las de debó, més hermosas , més vivas que may, os-t en t a r an sas encesas corolas escarapant una flayre deliciosa.

Fa, m a m á , que es estrany tot aixó? Sa mare lio volguent perdre tan bona ocasió

de donar una llissó de moral á la tendra c r i a -tu ra , qu ina intel igencia conrehuava c u y d a -dosament, respongué:

No, fil fe nieva, aixó no es gens es t rany; hi ha somnis que son ver i ta t . Veus? aquel las flors art if iciáis , no eran a l t ra cosa que la ima tge descarnada de la vanitat , que sois parlavan per enveja al veure que Ms insectes no 's paravan á amoixar las perque no eran flayrosas n i p o -dían xuc la rh i '1 néc ta r que las a l t ras conte-nen; en cambi aquestas te demostran lo que es la modestia.

Pren exemple de lo que acabas de con t a r -me y recordat que las personas modestas son ben vistas y apreciadas de tothom y que las vanitosas son com aquell pora de flors que

'acabas de perdre , que encara que bonicas per fora, en son in ter ior tenen un ' án ima d ' a l a m -bre.

J O A N , B T A . C A M Ó S .

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

8 L A S E N Y E R A

¡VOVJÍS LOCALS

Al repar t i r aquest número, 'ns trovaróm en plena Festa Major , que á poca diferencia pre-sentará '1 mateix carácter que 'ls altres anys.

Que 's tassiti t res balls 6 que no més s' en lassili dos, poch inf luheix en 1' aspecte g e -nera l .

Lo predominan! , lo característ ich de nos-tra Festa Major, lo r u e la disti ngeix de las que celebran las a l t ras pftblacións, son las s a rda -nas que 's bailan al car rer Major en las t a r -des, pr incipaluient del segón y te rcer día .

Aquella munió de g-ent que ompla '1 nos-tre principal carrer desde la plassa del Forn íins á la de la Gonstitució; aquel las l l a rgas r eng le ras de cadiras en las que s' hi assehuen las noyas, mentres las coblas reposan; aquell grupo d f bornes qu ' en a tapuhida massa se s i -túan devant deis músichs , escoltant ab afició las sardanas; -aquel ls pa&seljants que s ' a tu rau al sentir que '1 fluviol avisa '1 comensament del ball ampurdanés , y 's quedan para ts allá liont troban lloch, pera contemplar las h e r m o -sas nenas mentres punte jan seguint el compás de la música; aquells rotl los que forman las parel las donantse las mans, verdadera demos-t ració del esperii democrát ich de la nostra te-r ra , ja que en eli hi tenen cabuda totas las cla-sses socials; aquell lrixo y aquella elegancia laut caracterís t ica de las noyas d ' aquesta vila; en f'í, la gent deis balcóns, las coblas, y tots els elementa enclaváis d in t re aquell t ros de car rer , forman un c o n j u n t tan especial, donan un tó tant a legre á la població, que tots els fo-rastera al véureho per primera vegada ne que-dan admirats . •

Y á nosaltres no ' n s causa cap impresió: j a . hi estera íete á véureho: solsament ensen reco r -dóm de son aspecto, al t rovarnos en a l t ras po -blacións en serablauts diadas.

Es un aspecte pecul iar y característ ich do Palamós, que indubi tablemeut presentará a-quest any, á pesar de las c i rcuns tancias ex t ra -o rd ina r i a s en que '1 país se troba.

Y es que la g u e r r a , quan son tea tre 'a t ro -ba l luny , no in te r rumpe ix per res la normal i -la t de la v ida .

La condicio humana es aixís, y aixía te de ser: la m o r t c a d a día va fent presas, sense que per aixó s f in ter rompi la vida.

A viure, donehs, com cada día: y al lunyem mentre 'na aia possible 1' espectre de la mort . —

La companyía d i r ig ida pe '1 senyor Borráa

se despedí de nosaltres la ni t del dissapte día 18 del corrent , posant en escena la producció del senyor Echogaray «Amor Salvaje», única castel lana que 'na ha donat á conéixer en a -questa temporada.

Pera fer una crítica del citat d rama, nou en aquesta població, caldría que disposósim de molt d ' espay, y encare que aixfs fos, sembla-ría que li doném més impor tancia que las a l -t res obras estrenadas.

Sois dirém que p r e s e n t á ' I mateix carácter de las deméa d » son aut^r ; no per que acabi desostrosament , que aquesta té un final, que deixa al públich satist'et, sino porque s ' hi ve-huen en ella ' ls efectes rebuscáis, pera impre -s ionar al expectador. forsant pera conseguir aixó las s i tuacións: Normalment els efectes no hi ser ían.

El públich aplaudí la obra, su jes t ionat per 1' au tor , que en aixó n ' es mestre. Difícilment se 'n trobaría u n a l t r e que t ingues lo ta lent dc p resen ta r las s i tuacióus de modo que semblin na tura l s , de fer c r eu re r al públich que t ingan real i tat artística Ms sera fórjala per son cervell , sense que aquell se 'n dongui compte de sa falsetat.

Som loa pr imers en reeonéixer el g ran ta-lent del senyor Echegaruy. Moltas vegadas ha-vém quedat sugest ionats al veure la represeu-tació de a lguna de sas :obras; pero després a u a -lisaotla f redameut ens hem convenaut de que anavatn equivocata: lo mateix que avans ha-víam ap laudi t , ens ha serablat després desaa-trós.

En «Amor Salvaje» no ha s iguí aixís. Hem vist ben ciar desde '1 comensament que si ' ls personatges obressin com en la real i ta t no h i havía d r a m a . No hem vist tampoch el salvat-gisme d ( aquell amor . No obstant liaverse criat, D. Pedro Vargas en el seno de la naturaleza, no d e m j s t r á ser un salvat je en mi t j de la civilisa-ció: son par la r era '1 de un home i lus t ra t que a lgunas vegadas, molt pocas, se sobreposa á las conveniencias socials.

La interpretació que obt iugué fou excelent. — ^ — Hem rebut un exeraplar , del extracte del

Reg lamen t genera l y resúmeu de la clasif ica-ció de productes de la Exposieió Universal de Par ís , publ icat per la Comissió general perma-nent d ' Exposicións.

Conté 'la capitols del Reglament més ind i s -pensables ala ar t is tas y productors que des i t -j in concorre á dit Certámen, y al final hi ha classiñcats oís g rupos de productes .

La Redaeció de LA SENYERA. se complau en

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA S E N Y E R A 9

posar d i t l l i b re t á la d i spos ic i ó de nostres sus-

cr ip tors .

— * t t * —

E n la n i t del d i u m e n g e passat , se tocaren

sa rdanas en el carrer Ma j o r .

. — < & > —

E n la p l a t j a ( la de d i n t re '1 port) y en la

Ca l i fa h i ha j a co locadas a l g u n a s barracas pe-

ra ' l s bany is tas .

A l t r e demos t rac i ó de que ha a r r i v a i l f es-

t iu .

—

Lo d ía 21 del corren t lo nostre c o m p a n y de

redacc ió en F rancesch de A . M a r u l I , t i n g u é la

d i txa de veure a u m e n t a d a sa f a m i l i a ab u n ro-

bus t nen á q u i des i t j ém q ue Den l i d o n g a for-

sas anys de v ida .

— —

D i m a r s a r r i b â â aques ta vi la a h o n t se pro-

possa passar la t e m p o r a d a d ' estiu nostre a m i d i

en Sebas t i á Tau le r ab sa apree iab le f am i l i a .

B e n v i n g u t s s ian .

7 — —

Nostre a m i c h D. Sa lvador Gi lbert ha expe-

r i m e n t a t lo do lo r de venre mo r i r á u n a filia

seva, que contava la edat de set a nys .

Devém c o n s i g n a r ademés , que nostres

am i chs , los g e r m a n s D. Fermi l i y D . Joseph

V i l a r , acaban do perdre per sempre á sa esti-

m a d a mare .

R é b i n tots el ls , a l i g u a l que sas respect ivas

f am i l i a s , nostre môs sent i t p é sam .

—•32«

D i m a r s se ce lebraren en nos t ra esglessia

p a r r o qu i a l els f unera l s per Ie á n i m a del que

fou nostre e s t imâ t c o m p a n y en Franc i sco X a -

v ie r Bonet y C l a r a .

E n el centre de la n a u s f a ixecava u n g r a n

t ú m u l y 1' a l t a r m a j o r estava tot cobert de ne-

gre . »

E n I ' ú l t i m deis q u a t r e ofìcis se can t á u n a

Missa de R e q u i e m ab a c o m p a n y a m e n t d ' a r m o -

n i u m y quar te to de corda , per no tab les can-

tors , a l g û n s d< ells v i n g u t s expressamen t pera

aquest acte.

La c oncu r r enc i a q ue a cud í á r e nd i r aquest

t r i b u t á la m e m o r i a del m a l a g u a n y a t X a v i e r ,

demos t rá p l e n a m e n t las g r an s s impá t i a s ab que

con tava .

E n n o m de la f am i l i a y en n o m nostre do-

n e m á tots las g rac i a s .

Z E ^ e g - i s t r © c i - v i l

NAIXEMENT3

Noys g

Noyas g

Total. . . . 5

DEFUNCIONS

Gertrudis Gilbert y Bessft, 7 anys.—Josephs Matas

y Calvet, 57 anys.

S e c c i ó C o m e r c i a l

Desde 'I dia 16 de Juny lo moviment de nostre port

ha sìgut lo segUent:

ENTRADAS

De Cullerà, llaud'«Desamparados», de 15 toneladas,

patró Atpera, ab tomates. (Entrá d' arrlvada).—De Cu-

llerà, llaud «Amparo», de 13 tons., patró San Pedro,

ab tomates. (Entrà d' arrivada).—De Cullerà, llaud

«Desamparados», de 17 tons., patró Volem, ab tomates.

(Entrá d' arrivada).—De Valencia y escalas, pollacra

goleta «Teresa», de 75 tons., cap. Casadevall, ab afec-

tes.—De Marbella, pollacra goleta «Joven Juanito», de

93 tons., cap. Gonzalez, ab suro y sal.—De Barcelona,

llaud «Manuelito», de 22 tons., patró Gallart, ab efec-

tos.—De Sevilla y escalas, vapor «Manuel Espaliu», de

748 tons., cap. García, ab efectes.—De Barcelona, llaud

«Anita», de 33 tons., patró Esteve, ab efectes.

DESPACHADAS

Pera Franga, Uauds «Desamparados», «Amparo» y

«Desamparados», ab tomates.—Pera Cadiz, llaud «Tres

Pepes», ab efectes.—Pera Gandia, llaud «Joven Pepa»,

ab efectes.—Pera Cette y Marsella, vapor «Manuel Es-

paliu», ab efectes.—Pera Barcelona, llaud «Pepito», ab

efectes.

Lo senyor Junoy proposá s' afegís al dictamen de

la Comissió de pressupostos referent al articulai del

mateix pera 1' exereici de 1898-99, lo següent article

adicional.

Artide. . . El dret d' exportació del suro en pannes,

desde '1 l.er de Juliol del any actual, será de 30 pesse-

tas els 100 kilos.

S' autorisa al Govern pera elevar 1' expresat dret

en 7 pessetas per cada 20 per 100 d' aument en el be-

nefìci dels franchs sempre que aquest, ó siga '1 cambi,

passi del 80 per 100, y pera reduhirlo á 15 pessetas si

*1 cambi baixa del 30 per 100. El dret actual de 5 pes-

setas se restablirá quan el cambi estiga al 15 per 100.

Ademés de D. Emil i Junoy firman aquesta propo-

sició 'ls diputats á Corts D. Antoni Comyn, El Mar-

qués de Jerez, D. Lluís Canalejas, D. Joseph J. Herre-

ro, D. Pere Rodriguez de la Borbolla y D. Ramir Alon-

so de Yillapadierna.

J . C. C.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

10 LA SENYERA

O t e s catalanas, publicadas per L 1

AVENQ, se venen á casa d< en OGTAVI VIADER, de Sant Feliu de Guixols.

Imprenta y Encuadernació DE

OOTAYI YIADER Gran assortit de llibres per el corners, Copia-

dors de Cartas y Telegramas. Objectes pera escriptori de primera marca y

bons preus. Etiquetas pera mostras de taps: de cartulina

blanca, á 1 pesseta 100; de cartulina alemana, á 1'50 pessetas 100; de tamanyo gran, á 3 pes-setas 100; papé-tela, á 5 pessetas 100.

Gapsas y sarróns pera mostras de taps, gran assortit.

DEMANAR MOSTRAS Y PREUS

FABRIGA DE GORRAS Y CORBATAS DE

Carrer MAJOR, 32.—FALAMÓ8. Esté m acaba lit de confeccionar un variat y complert

assortit eti gorras d' eatiu de la rnés alta novatat. CINTURÓNS per senyoreta, de gus t últim y coufee-

ció esmerada. CAMISAS, CORBATAS, COLLS y PUNYS de fil, etc.

Novetat, Varietat, Baratura.

LLIBRERIA Y CENTRE DE SUSCRIPCIONS DE

Salvador Plaja Villena P a . l a . m 0 s .

Se serveixen tota mena d ( obras á la bestreta y á plassos.

Représentant á Raíamos de la societat de Informes comerciáis y cobros atrassats, comisiona, consignacións y representación deis senyors

SATORRES y MADREÑAS, de BARCELONA.

J. BURELL & C* C O N S T R U C T O R S

" V i l a y V i l a , 1 1 7 . — B ^ E ^ G E J X j O J S T A -

Eapecialïtat en Yachts,

Llanxas de vapor, Remolcadora, Canúas, Canots, Llanxas de Salvamen ï, etc.

línicli í Catalunya y á Espanya pera yachts, tendas pesa '1 camp, bany, cassera, etc. L o u a s i r x g r l e s a s y d . e l p a i s

Direcció telegráfica, «YACHTS», BARCELONA Casa constructora del bot de salvament de Sant Feliu de Guixols.

YACHTS fets per J. Bttrell: Nitetis, Atlant II, Atlant I, Niobe, Conqueridor I, Conqueridor II, del Real Yacht Club de Barcelona.

NIOBE, constructor Burell, 3 p r i m e r » premie.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA H

Els Quatre Gats Carrer de JVIontesiôn

Barcelona.

Local artistich. Café y begudas d'inmillorable calitat.

La visita a ELS QUATRE GATS

es indispensable â tôt bon "touriste,,

Excelent cuyna catalana.

Imprenta i L i t a r í a de L' AVENÇ DE

flTassó, Casas & Elias Ronda de V Universität, 4 . — B A R C E L O N A

Cançons catalanes, harraonisades per E3M.3f i .o la , M o r e r a .

aSant Mamón, Plany, El comte Aman, El Rossi-nyol, Móntanyes de Canigó, EU Segados, etc.

Una, dos rais.

Se ven una casa de molt bonas condicións, situada á la Plaasa de Saut Pere, d£ aquesta vila.

Informará D. JOAQUIM PUIGMACIÁ, far-inacéutich,—PALAMÓS.

E N C U A D E R N A C I O N S Se fan de molt artísticas y económicas.—Es-

peclalitat en la encnadernació HOLANDESA-ESPANYOLA.—Se compran llibres usats.

O c t a v i V i a d e r Rambla de A. Vidal,—S. FELIU I)E GUIXOLS

SASTRERIA LAS DOS AMÉRICA^

-DE-

JOAQUIM DAURA I B , U N I Ó , 1 3 . - - B A R C E L O N A

Temporada d< ESTIU fio vetáis del país y extranjeras.

Gran y variat assortit en Géneros de color

L s L X i . i l l a . s .

O l x e r s r i o t s .

l E s t s L x n s .

M e l t o n s j

Géneros negres y blaus

" V " i C T - x f l a . s .

Estarna. - A j r x E L O - u j r e s -

Gran assortit ab PIQUES per armillas y A L P A C A S negras y de colers.

Actualment 's trova visitant 'ls pobles de P a l a m ó s , S a n t Feliu d e G u i x o l s y P a l a f r u g e l i .

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

12 LA SENYERA

MEDICAMENTS ACREDITATS B e c o m e n a t s ipeic l a . C i e n c i a . M é d i c a

Xarop de Hipofosfits GIMBERNAT FI mellor de Mb tómete reconstituyáUs coneguts, obre 1' apet.t, cura la anémia clorosis (color:

pálits), enfermetats medulars, àisterisme, insomni: de efectes sorprendents en las eonvalessenciass

frasch'lO rals. ^ ^ ^ ^ ^ QXMBERNAT

De o-ust agradable cora 1' horchata, util per a fa vori r lo desarrollo oseo y en la curació del ra-quitismo y escrofulisme, recomenable en los e m b a r a s o s y l a c t a n c i a : frasch 6 rais,

Vi de Non de kola GIMBERNAT Poderós aliment d 'es ta lb i , regulador del cor, estimulant de las funeióus digestivas y desperta-

dor de tôt organisme empobrit: preu 8 rals.

Vi Iodo Tánich fosfatat l)e mellors résultats que l4 olí d e f e t j e d e b a c a l l á en la tisis, escrofulisme, débilitât ge-

neral y menstruacións penosas: preu 8 rals.

Licor dinamogénich GIMBERNAT A base de Morruol (principi actiu del oli de bacallá nogal y lacté fosfat de cals: frasch 12 rals.

Pastillas GIMBERNAT C loro-boro-sódicas á la Cocaína Contra las enfermetats de la boca, y laringe. Conservan la veu y evitan la fatiga: preu 8 rals.

Venta al por major. Farmacia del autor, Conde del Asalto, 14, Barcelona DETALL EN TOTAS LkS FARMACIAS

PALAMÓS, D. JOAN VILAR, farmaceütich.

La Senyera Seimanari catalá

B e d a o o l ó y a d m l n l s t r a o l ó ,

Carrer MAJOR, 27.—PALAMÓS

PRETJS DE SUSCRIPCIÓ Palamós, tres mesos. . • . 1 ,50 pessetas Fora, » » • - • • 2'00 » Estranger y Ultramar, 1 any . . 12'00 > ' Número aolt »

Anuncis y comunicáis, á preus convinguts . No 's tornarán 'la origináis.

Pasteria inglesa D' EN

Alfons Vilarasau C a r r e r d e P K L . A Y O , 6 , tola.

BARCELONA

Especialitat en l u n c h » . Se recomena á tots los estndiants. Ais que

aian filis de PALAMÓS y ensenyin L A SENYEKA,

gran rebaixa de preus. Un bard, O'IO pessetas.

Establiment de

Félix Pía Garriga Antiga c a s a d' en PLÁCIDO

Carrer MAJOR, N,° 32 y 3 3 , - P a l a m Ó S Aproximantse la F E S T A M A J O R de

aquesta agradable població, trovarán desde are, gran existencia de tot lo que se tinga de menester per passar una FESTA ab tota esplen-didés cora son: gran assortir de OLLAS. CAS-SOLAS (liauna y ferro), VINAGRERAS, PLATS y SOPERAS de totas formas y taraanys, CU-BERTS, GANIBETS, etc., etc., en qui cuasi está de mes dir que tractantse de aquestas cosas ningú pot servir al públich ab mes amplitut y baratura que la casa do 'n P L A ó siga antiga de 'n PLACIDO.

Gran baratura en sombrillas, vanos y c in-turóns.

En aqueixos dias de FESTA MAJOR hi hau-rá treballs de repostería y dolcería extraordi-naris.

Se venen gaseosas, cervesas y sifóns.

Estampa d ' s a Octavi Viader, S. Feliu d» Guiiols.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós