SEGARRA 2020 - Ajuntament de Talavera

La S

egar

ra,

com

prom

esa

amb

el s

eu fu

tur

SEGARRA 2020PLA ESTRATÈGIC

www.segarra2020.cat

El present informe respon a un encàrrec efectuat pel Consell Comarcal de la Segarra. Desenvolupa la proposta tècnica convinguda en l’esmentat encàrrec, amb les usuals modificacions significatives derivades de la pròpia lògica de treball. El treball reflecteix els criteris i les opcions de l’equip redactor. Té caràcter d’informació propositiva per al Consell Comarcal de la Segarra, que l’adoptarà totalment i parcialment, tal com estimi oportú. Els autors volen agrair la col.laboració de tots i totes les participants.L’equip d’autors constituït per l’equip tècnic del Consell, integrat per Marta Pujol (Servei de Promoció Econòmica) i Carlota Bartra (Àrea de Participació Ciutadana, Premsa i Comunicació) i l’equip dinamitzador, integrat per la con-sultora externa MCrit.

Cervera, gener de 2010.

Benvolgudes, benvolguts,

Des del Consell Comarcal de la Segarra apostem per a una administració pròxima i útil al servei dels ajuntaments i dels ciutadans capaç d’afrontar pro-activament els reptes que se’ns plantegen. El pla estratègic Segarra 2020 ha estat l’eina emprada per tal d’aglutinar les sinèrgies necessàries capaces d’impulsar un projecte de futur comú en la nostra comarca.

Preguntar-nos el que som, el que fem i cap on anem tant des del punt de vista del sector públic i sector privat i acordar un full de ruta consensuat del territori on vivim es essencial per tal de treballar per a una comarca amb més qualitat de vida i millor competitivitat territorial.

Per tot això, us presentem els resultats de les aportacions de totes les persones interessades en el desenvolupament sostenible de la comarca, per la nostra part, ens comprometem en traduir el pla estratègic en una realitat tangible, ja que pensem que cal una Segarra compromesa amb el seu futur.

Salutacions cordials,

Xavier Casoliva PlaPresident

Cervera, 4 de gener de 2010

INDEX1. La Segarra... és el moment de pensar en el seu futur 2. Segarra 2020: procés obert i participatiu3. La Segarra avui 4. Segarra, territori d’oportunitats 5. Segarra, cap a on va? 6. Iniciatives més convenients 7. Escenaris 8. Visions de futur

............. 4................................ 10

........................................................................... 14................................................. 18

................................................................. 26....................................................... 40

..................................................................................... 60.......................................................................... 66

Cabana de tros

Paisatge de la Segarra

EIXO

S ES

TRAT

ÈGIC

S

- 68 -

Per q

uè la

Seg

arra

202

0?

...el

mom

ent d

e pe

nsar

el f

utur

Segarra 2020 és una iniciativa de planificació estratègica impulsada pel Consell Comarcal de la Segarra per identificar els problemes i les oportunitats de la comarca, des de totes les escales i sectors, d’una forma concurrent, i projectar solucions per al futur a l’horitzó 2020. El procés s’inicia el desembre del 2008 i conclou el mes d’octubre del 2009.

A la Segarra cal impulsar i fer compatibles les millors opcions i oportunitats de desenvolupament d’activitats ja existents i d’atracció de més valor afegit, i buscar sinèrgies a través de la concentració estratègica entre les empreses, les institucions públiques i els agents socials. Per això cal una visió pro-activa de les institucions comarcals, de la qual aquest Pla n’és un primer pas. Entre els espais econòmics de la Regió Metropolitana de Barcelona i de Lleida, la Segarra ha d’anticipar els reptes i les oportunitats d’una posició geogràfica central a Catalunya.

Es reté l’Escenari de Compromís com aquell escenari que millor recull l’esperit d’aquesta visió. Aquesta visió és coherent amb les premisses del Pla Territorial de Ponent.

Volem doncs que cap el 2020, la Segarra evolucioni com segueix:Institucionalment: institucions més proactives en temes estratègics, compromeses amb el futurTerritorialment: una Segarra més ordenada a partir del Pla territorial de PonentAmbientalment: una Segarra amb un paisatge viuEconòmicament: una Segarra que faci alhora compatibles i complementàries les oportunitats en els sectors de l’agroalimentari, la indústria, la logística i el turisme.Socialment: una Segarra amb un serveis públics adaptats a les característiques del poblamentCulturalment: una Segarra que projecta a l’exterior la seva identitat

- 67 -

- 5 -

La comarca de la Segarra es troba emplaçada en un lloc central del territori català, lloc de pas, obert, amb un paisatge amb forta personalitat. A uns 600 metres d’altitud, el clima és continental amb hiverns freds i estius càlids, les pluges oscil.len entre els 350 i 450 mm l’any. Els conreus herbacis de secà ocu-pen la majoria del territori i són les transformacions humanes vinculades a aquesta activitat les que estructuren el paisatge i en defineixen el seu caràcter. S’intercalen terres planeres amb el relleu lleugerament ondulat que limita les valls suaus i obertes. El poblament és fragmentat i hi ha molts nuclis habitats disper-sos, disposats sobre turons que dominen el paisatge. L’herència del passat ha deixat gran nombre d’elements arquitectònics, castells i torres de defensa, que recorden els temps en què la comarca va ser terra de frontera amb els regnes andalusos i con-formen un substrat patrimonial ric que la comarca vol explotar turísticament. Situada sobre l’extrem oriental de les planes de Ponent i pertanyent a la província de Lleida i a la futura vegueria de Ponent, es troba alhora al límit de les províncies de Barcelona i Tarragona, i de les futures vegueries de Comarques Centrals i el Camp de Tarragona.

La comarca s’estructura socio-econòmicament en dues subcomarques, la plana de Guissona al nord i la plana de Cervera al sud. Es pot distingir una tercera àrea diferenciada per la seva orografia, que és la Vall del Llobregós, la qual es troba situada a la part més alta de la Segarra i limita amb el Solsonès, amb Torà com a municipi de capçalera. La comarca presenta baixa densi-

Visi

ó co

mpa

rtid

a de

l fut

ur

Una visió compartida del futur de la Segarra: oberta a noves oportunitats de desenvolupament, amb un paisatge viu i revaloritzat.


tat de població, gran nombre de petits nuclis, i creixent concentració urbana en els nuclis de Cervera i Guissona. Amb 22mil habitants i una densitat de població de 30 habitants/Km2, es divideix en 21 municipis i 88 nuclis de població, concentrant-se dos terços del total de la població en els municipis de Cervera i Guissona. Només 4 municipis tenen més de 1000 habitants: Cervera i Guissona, Torà, i Sant Guim de Freixenet. Un total de 14 municipis no superen els 500hab, i d’aquests, 9 no supe-ren els 200 hab. La dispersió de la població de la Segarra representa un cost per a les administracions públiques quant a la provisió de serveis públics de qualitat, ja que servir tots els petits municipis esdevé molt car, però és un element fonamental del paisatge cultural de la comarca.

La renda familiar bruta per habitat de la Segarra es troba per sobre de la mitjana catalana. Amb 16.100 euros per habitant, la Segarra era el 2004 la setena comarca catalana, 14% per sobre de la mitjana catalana situada en 11.420 euros per habitant, i per sobre també de la mitjana de l’àmbit de Ponent (15.700 euros per habitant). L’índex d’envelliment de la població és del 120,1%, inferior al corresponent a l’àmbit de Ponent (130,7%) i superior al català (113,1%): Granyanella de Segarra és el municipi que té l’índex més elevat (40% de la seva població té una edat igual o superior als 65 anys i només un 4% té menys de 15 anys), i Guissona és el municipi amb major nombre de població jove (18% tenen menys de 15 anys). El fenomen migratori ha estat molt intens a la Segarra des del 2001, amb un augment de la població del 18% fins el 2009, essencialment d’estrangers que són avui el 22% de la població total. A Guissona, la gran quantitat de mà d’obra que requereix la Corporació Alimentària ha atret un nombre molt més important de treballadors estrangers amb les seves famílies, repre-sentant avui vora un de cada dos habitants del municipi (47%). La integració de la població arribada en els darrers 10 anys és un repte estratègic per la comarca.

- 6 -

Característiques dels escenaris de futur

- 65 -

Espai Fassina de Guissona. Procés de participació ciutadana.

El sector de la indústria és el que aporta major riquesa a la Segarra, representant un 45% del PIB. Destacat també el 9% del PIB que representa l’agricultura. El pes de la indústria i de l’agricultura són especialment forts a la comarca en relació amb la mitjana catalana, la qual cosa s’explica per un sector serveis que a la Segarra encara té un pes molt reduït a l’economia comarcal (només el Priorat i la Ribera d’Ebre a Catalunya tenen un pes dels serveis més baix). L’activitat industrial es localitza bàsicament a Cervera i sobre l’eix de l’autovia A-2, en empreses de transport, logística i transformació de metalls. A Cervera, el tancament de grans indústries de capital forà que s’hi havien instal.lat durant el segle XX ha estat traumàtic des dels anys 80 (tant com el tanca-ment de la Universitat el segle XIX).

- 7 -

A Guissona es localitza la factoria i la seu de la Corporació Alimentària de Guissona, que amb unes ventes per sobre dels 1000 milions d’euros anuals, és una de les majors empreses de Catalunya. La situació central de la comarca dins de Catalunya i les bones comunicacions viàries, juntament amb la disponibilitat de sòl a costos assequibles continua essent un avantatge pel desen-volupament industrial de la comarca. El desenvolupament d’un teixit més ampli de petites i mitjanes empreses a la Segarra, de més valor afegit i especialment en el sector de l’agroindústria, juntament amb el major desenvolupament del sector serveis són reptes estratègics per la Segarra.

Cal destacar com a precedents de l’actual Pla Estratègic els treballs de reflexió realitzats des dels anys 80, el Diagnòstic Comarcal de 1984, que plantejava una visió integral de la Segarra identificant i avaluant de forma sintètica i quantificada els problemes que es plantejaven llavors dins la comarca i en el seu entorn, el Programa d’Actuació Comarcal de 1996, que buscava la racionalització de l’administració comarcal i que fou resultat de la reflexió dels municipis sobre les competències i serveis del Consell Comarcal i l’articulació de les relacions municipi-comarca, la Diagnosi i Propostes per a la Dinamització Socioeconòmica de la Segarra de 2000, estudi encarregat amb l’objectiu de dotar la Segarra d’un instrument de planificació estratègica de base per a la sol.licitud d’ajuts europeus directes o de programes de desenvolupament rural (Leader o PRODER), i més recentment, l’Agenda 21 Local. Planificació Sostenible de la Comarca de la Segarra de 2006, document estratègic de planificació ambiental de la comarca realitzat per la Diputació de Lleida amb l’objectiu d’integrar el medi ambient com un recurs i no com una limitació.

L’escenari de compromís aconsegueix la compatibilització de les dinàmiques sectorials per a evitar l’aparició de conflictes i la conformació de sinèrgies entre elles. Econòmicament, l’escenari considera un sector agroalimentari més ampli, amb major presència de petites i mitjanes empreses, i organit-zat en clúster; el desenvolupament d’activitats industrials de major valor afegit sobre l’eix de l’A-2, algunes amb component de logística; un sector turístic amb un pes més important sobre l’economia comarcal. Demogràficament i econòmica, l’escenari considera creixements moderats que tendeixen a augmentar a mig i llarg termini.

Compatibilització de les diferents dinàmiques sectorials i conformació de sinèrgies. Més petites i mitjanes empreses, d’iniciativa i capital local i més valor afegit.Evolució de l’agroalimentari cap a una estructura en clúster. Major cooperació entre empreses i sector públic per assolir objectius estratègics comuns. Eix de la A-2, eix d’activitats, amb component de logística, ben integrades en el paisatge.Turisme com a activitat econòmica amb pes específic propi.Un paisatge revaloritzat, un entorn dinàmic i modern.

Alguns projectes associats a l’escenari de compromís poden llegir-se a continuació:Agència de desenvolupament de la SegarraFòrum de concertació estratègica empreses-institucions localsVivers d’empreses; centres d’oficines amb serveis compartits; centres de formació laboralMancomunament de serveis públicsUniversitat de Cervera (activitats de ressò)

- 64 -

Esce

nari

de C

ompr

omís

Zona industrial Clau 13 a Guissona

Logo Agenda 21

Els treballs del Pla Territorial Parcial de Ponent de 2007 constitueixen el primer exercici per el conjunt de l’àmbit de Po-nent, inclosa la Segarra, de planificar de forma coherent i inte-grada les infraestructures de transport, els creixements urbans i l’ordenació del medi natural amb horitzó a l’any 2026. El Pla destaca que “les transformacions econòmiques de la comarca estan centrades en les noves expectatives que genera per a l’agricultura la construcció del canal Segarra-Garrigues, i en el posicionament de la comarca com a espai de descentralitza-ció per a noves activitats econòmiques de l’àrea metropolita-na de Barcelona, territori que cada vegada és més proper a les Terres de Lleida per la millora constant de les comunicacions. L’equidistància entre Lleida i Barcelona converteixen la Segarra en un punt estratègic dins l’eix viari de l’autovia A-2, vertadera artèria econòmica de les Terres de Lleida. La Segarra té un dels millors potencials de turisme rural de ponent, sobretot pel patri-moni històric i arquitectònic que encara es preserva emmarcat en un paisatge agrari singular que encara ha experimentat po-ques agressions”. Diagnòstic en general compartit pels agents de la comarca, és però la construcció del canal Segarra-Garri-gues l’apartat que desperta més escepticisme.

Es constata que molts dels projectes estratègics d’iniciativa pública necessaris des de fa anys a la Segarra s’endarrereixen en el temps, per falta de lideratge polític, de ca-pacitat tècnica per dur-los a terme, o de cooperació entre totes les institucions implicades, estatals i locals. Malgrat aquests

- 8 -

Esce

nari

de R

uptu

ra

L’escenari de ruptura considera un trencament de les dinàmiques espontànies, evolucionant cap a un model amb forta component residencial, amb la qualitat ambiental com a component central. Econòmicament, l’escenari considera l’auge de les activitats agrícoles ecològiques i artesanes, vincu-lat a un fort desenvolupament del turisme rural i de contacte amb el medi. Aquest escenari contempla un creixement demogràfic relativament baix, però focalitzat sobre els petits pobles i nuclis singulars, amb l’arribada de nous residents vinguts d’àrees més urbanes que busquen l’entorn i paisatge sin-gular de la Segarra. Econòmicament, aquest és l’escenari que mostra un menor grau de dinamisme a curt termini, amb una regressió d’activitats industrials.

Una Segarra més residencial.

Nova població atreta per l’entorn rural amb un paisatge singular.

Conformació de noves comunitats als petits pobles de professionals liberals, artistes i artesans, agricultors ecològics, integrades a la comarca i molt relacionades entre elles.

Equipament tecnològic dels petits pobles i nuclis singulars.

Agricultura ecològica i de producció agroalimentària artesanal.

Turisme rural de contacte amb la natura, com una activitat central.

Alguns projectes associats a l’escenari de ruptura poden llegir-se a continuació:Promoció de l’agricultura ecològicaFibra òptica a tots els pobles i nuclis. Implantació d’equipaments culturals i socials als castells i altres elements patrimonials.Xarxa d’autobusos i transport públic comarcal, amb Lleida i Barcelona

- 63 -

Mapa del Pla Territorial Parcial de Ponent (2007). Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya

problemes evidents, molts d’ells abastament coneguts, avui, a principis del segle XXI, la Segarra té condicions per assolir un desenvolupament econòmic de qualitat i generar un grau molt alt de benestar social pels seus residents.

Els atractius del seu paisatge agrícola i cultural, que confereixen a la Segarra una identitat i un estil propi, la quanti-tat i qualitat del seu patrimoni històric i cultural, la presència d’algunes grans indústries locals molt dinàmiques i en fase d’expansió, la disponiblitat de sòl per a acollir noves activitats econòmiques, la proximitat i les bones comunicacions amb totes les capitals de província catalanes, inclosa Tarragona properament, són elements tots ells que poden jugar en favor de la Segarra però que encara no han desplegat tot el seu potencial. És en aquest punt que la reflexió estratègica s’inicia per imaginar les línies d’un futur que encara és obert, per impulsar i fer compatibles les millors opcions i oportunitats de desen-vopament i buscar sinèrgies a través de la concentració estratègica entre les empreses, les institucions públiques i els agents socials. Els treballs d’aquest primer Pla Estratègic són un pas del Consell Comarcal en aquesta direcció.

- 9 -

Esce

nari

Tend

enci

al

L’escenari tendencial considera l’evolució espontània de les actuals dinàmiques sectorials cap al fu-tur, amb una economia que es caracteritza pel manteniment de l’estructura d’un sector agroalimentari molt centrat sobre algunes grans empreses, el creixent paper destacat de les activitats de logística sobre l’eix de la A-2, i el manteniment del turisme com a activitat complementària. Aquest escenari dona lloc a creixements demogràfics i de l’economia importants que tendeixen a esmorteir-se amb el temps. El poblament tendeix a concentrar-se sobre Cervera i Guissona, i els petits pobles continuen tendint a despoblar-se.

Manteniment del model agroalimentari actual. Poca presència de PIMES complementàries a la CAG. Concentració i modernització de les granges, més grans i integrades en el paisatge. Creixe-ment de la CAG seguint l’actual model de negoci.

Atracció a la comarca d’activitats amb grans requeriments d’espai, en general amb una com-ponent de logística important, afavorides per la millora de les comunicacions amb els ports de Barcelona i Tarragona (ETF, A-27, C-14).

Turisme com a activitat complementària a l’activitat rural.

Alguns projectes associats a l’escenari tendencial poden llegir-se a continuació:Suport públic a la concentració i modernització de granges.Promoció de la producció de biocombustibles, i d’energies renovables.Equipament i condicionament dels polígons industrials.Atracció d’infraestructures logístiques de dimensió mitjana i gran, amb component tecnològic.Eix Transversal Ferroviari

- 62 -

Façana de la Universitat de Cervera

La S

egar

ra 2

020,

un p

rocé

s ob

ert i

par

tici

pati

u

Segarra 2020 és un procés participatiu que cerca el consens i que és obert a totes les institucions i agents socials i econòmics del territori. Al llarg de sis mesos, més de 160 persones hi han participat a través dels 10 actes de debat, les 30 entrevistes personals a alcaldes, experts i líders d’opinió realitzades o directament a través del portal d’internet del Pla (www.segarra2020.cat). Tots els treballs realitzats i la documentació elaborada han estat publicats online al web, que ha enregistrat al llarg de tot el procés un important volum de visites i aportacions.

La delimitació d’escenaris alternatius sobre l’evolució de la Segarra en els propers anys és el pas previ a la conformació de la visió compartida de futur, de la qual se’n derivaran posterior-ment línies estratègiques i projectes clau. L’exercici d’elaborar escenaris prospectius implica la necessitat d’abordar la reflexió estratègica a partir dels límits dins els quals sembla lògic que la camarca pugui evolucionar, per finalment retenir aquell escenari que sigui possible de materia-litzar, i que ens porti cap a un futur significativament millor. Tots tres escenaris són lògicament compatibles amb l’estratègia territorial del Pla territorial de les terres de Ponent.

EVOLUCIÓ DE POBLACIÓ SOTA 3 ESCENARIS ALTRNATIUS

Escenari Tendencial Escenari de Ruptura Escenari de Compromís

evolució indicativa al llarg del temps

EVOLUCIÓ ECONOMIA SOTA 3 ESCENARIS ALTRNATIUS



- 61 -

- 11 -

Els debats d’experts –o sectorials-, en què han participat uns 50 professionals reconeguts en els camps de la indústria, l’agricultura, el turisme, l’agroalimentari, la societat, la cultura, el medi ambient i la mobilitat, i els treballs en paral.lel de l’oficina tècnica, complementats amb jornades taller orientades a sectors específics -gestió pública i tècnics comarcals i municipals-, amb uns 40 participants, han permès d’obtenir una anàlisi actualitzada i aprofundida sobre com és avui la Segarra i cap a on va, per poder definir amb major coneixement de causa les estratègies necessàries de futur. La plana web del Pla ha establert una via de contacte directa entre la ciutadania i l’equip redactor, obrint el procés participatiu a tothom qui hagi desitjat prendre’n part.

Acte Participants- Jornada inaugural ............................................................................... 42- Jornada amb tècnics comarcals ........................................................ 26- Jornades amb alcaldes i alcaldesses ................................................ 33- Debat sobre qualitat i accessibilitat als serveis bàsics .................... 5- Debat sobre noves oportunitats del sector agroalimentari .............. 10- Debat sobre paisatge, agricultura, patrimoni i turisme .................... 15- Debat sobre oportunitats de desenvolupament industrial ............... 16- Entrevistes a líders ............................................................................... 1510 actes i 30 entrevistes realitzades .................................... 162

REGISTRE DE LA PARTICIPACIÓ

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

Jorn

ada

inau

gura

l

Jorn

ades

am

bal

cald

es/e

sses

Jorn

ada

amb

tècn

ics

com

arca

ls

Deb

at d

e qu

alita

t iac

cess

ibili

tat a

lsse

rvei

s

Deb

at s

obre

op

ortu

nita

ts d

else

ctor

agro

alim

enta

ri

Deb

at s

obre

pais

atge

,ag

ricul

tura

,pa

trim

oni i

turis

me

Deb

at s

obre

opor

tuni

tats

de

dese

nvol

upam

ent

indu

stria

l

Entr

evis

tes

alíd

ers

Qui

ns e

scen

aris

pod

en p

lant

ejar

-se

pels

pro

pers

any

s a

la S

egar

ra?

Partint de la discussió sobre tendències externes i internes que incideixen en la Segarra, així com de les dinàmiques relacionals i de la capacitat i actitud dels actors implicats per a afrontar-les, els debats realitzats han permès definir tres escenaris alternatius per al futur de la comarca: un tendencial (el més probable), un de ruptura (poc probable, però amb elements positius a retenir) i un de compromís.

- 12 -

Pàgina web del Pla Estratègic Segarra 2020

Municipi de Sanaüja

- 13 -

Segarra 2020 cerca el consens al voltant de projectes estratègics i com-promisos públics i privats per a la seva execució, i el seguiment posterior dels resultats. El Consell Comarcal de la Segarra pren el compromís d’impulsar i fer el seguiment dels projectes estratègics que resultin del procés.

En definitiva, Segarra 2020 és: Una iniciativa de planificació estratègica concurrent. Un procés obert i participatiu. Una anàlisi de percepcions: Com veus la Segarra avui? Una anàlisi experta. Quins projectes són estratègics per la Segarra? Una visió compartida de futur. Quina Segarra volem? Una estratègia viable: Com fer possible la Segarra que volem? Un compromís efectiu.

Ametller florit

Com

vei

em la

Seg

arra

avu

i?

Les primeres activitats de participació van explorar percepcions existents sobre la Segarra en l’actualitat, l’imaginari existent.

- 57 -

En base a l’anàlisi anterior, els participants estan d’acord en les següents accions:

Recuperar del patrimoni històric de la comarca i donar-li nous usos o posar-lo al servei del turisme:- Restauració dels castells de la Segarra, i pla de usos. (Torre de Vallferosa, castells de Montcortès, de l’Aranyó, la Concabella...)- Universitat de Cervera, possibilitats d’usos amb promoció exterior- Restauració dels cascs urbans. Programes de l’Incasòl i Pla de barris (Cervera, Guissona)- Promoció de la ciutat romana de Iesso (Guissona)- Monestir de Sant Ramon

Promoure a l’exterior les activitats culturals que tenen lloc a la comarca- Aquelarre de Cervera - Passió de Cervera - Festival de música d’estiu de Cervera - Mercat romà de Iesso i Bacanal de Guissona

Endagar una campanya d’imatge de la Segarra i de Cervera- campanya als medis- càmera del temps a Cervera

Elaborar d’una guia de turisme de la Segarra, mantenir i actualitzar el portal de turisme de la Segarra.

Promoure en major mesura els recursos turístics presents- Pla de senyalització de camins. Condicionament d’itineraris. Promoció del camí de Santiago i altres (GR, PR, 8 rutes comarcals, 3 rutes EIN Llobregós)- Ruta dels Castells del Sió- Cristòfor Colom a Tarroja de Segarra- Turisme de la CAG, i altres industrials (Pastoret, Cervesa Pubilla)- Creació hotel d’”artistes” (L’Aranyó).- Ruta de la Guerra Civil (línia L2)- Centres d’acollida turística. Cervera, seu de les Corts Generals de la Corona d’Aragó- Fundació Castell de Sanaüja. Museu de geologia i biologia - Via verda Cervera-Guissona- Aiguamolls de Granollers de Segarra

Adoptar una estratègia comarcal en matèria de paisatge- Estudiar la possibilitat d’elaborar una carta de paisatge de la Segarra- “Parc del Secans de Ponent”, fundació Territori i Paisatge- Posada en valor els miradors i itineraris de paisatge de la Segarra del catàleg de paisatge de les Terres de Ponent. - Uniformització de la normativa sobre el sòl no urbanístic- Arrenjament paisatgístic de les granges- Promoure actuacions d’arquitectura del paisatge, elements d’art en el paisatge

- 15 -

Del debat amb tècnics del Consell Comarcal, dels Ajuntaments i d’altres institucions comarcals, convocats en la jornada de treball del Segarra 2020 a Cervera durant el mes de gener de 2009, i de les converses, entre-vistes i diàlegs mantinguts amb altres agents socials i econòmics, la imatge que avui es té sobre la comarca en l’imaginari col.lectiu pot aproximar-se a la d’una comarca que:

Que ofereix una molt bona qualitat de vidaQue és seguraQue és sostenible

però que al mateix temps, també és:Un territori endarrerit i en crisi.Un territori fragmentatAmb un paisatge desordenat que tendeix a degradar-seAmb dèficits en el nivell d’equipaments i infraestructures Amb unes administracions sense recursos i poc coordinades entre síInsuficientment promocionat

Perfil de respostes a l'enquesta Com veus la Segarra?

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

En c

risi

Enda

rrerid

a

Perd

iden

titat

Deg

rada

da

Frag

men

tada

Des

orde

nada

Dèf

icits

d'eq

uipa

men

ts

Dèf

icits

d'in

fraes

truct

ures

Poc

prom

ogud

a a

fora

Insu

ficie

nt o

ferta

turís

tica

Adm

inis

traci

ó am

bpo

cs re

curs

os

Rea

ctiv

a

Amb

qual

itat d

evi

da Segu

ra

Sost

enib

le

Infra

estru

ctur

esflu

ïdes

- 56 -

Les diferències entre l’imaginari col.lectiu i la realitat objectiva de la Segarra són evidentment importants. Si bé hi ha problemes als quals donar resposta, la realitat de la Segarra no és tant negativa com reflecteix l’enquesta de percepció. La paradoxa d’un territori que es considera en crisi, endarrerit, poc atractiu, però que alhora reconeix la seva capacitat de garantir una molt bona qualitat de vida posa de manifest que l’imaginari col.lectiu s’identifica encara amb el llarg període de declivi que han patit la comarca i Cervera, i que s’ha arrossegat fins fa poques dècades. La Segarra ha estat tradicionalment condicionada als rigors d’una terra difícil, a cicles econòmics poc favorables, i a un degoteig de població continu cap a altres territoris, com mostra l’evolució demogràfica.

- 16 -

Evolució de la població a la Segarra 1714-2008

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

1714 1764 1814 1864 1914 1964 2014

Hab

itant

s

- 55 -

Conclusions del debat:• Els assistents al debat classificaren les debilitats de la comarca en termes de paisatge, turisme i agricultura i d’acord amb

el seu grau d’incidència tal i com es mostra a continuació: 1) la poca explotació del patrimoni cultural i històric, i 2) la promoció turística insuficient serien els punts més rellevants, 3) seguits de la contaminació dels aqüífers per nitrats, el dèficit d’allotjament turístic, la poca renovació de la pagesia i l’oferta limitada per a turisme actiu i el comerç estancat a les grans poblacions.

Els elements patrimonials de la Segarra són probablement un dels actius més importants de la comarca en termes de turisme, i actualment se’n treu un rèdit relativament reduït. Tot i que s’està realitzant una tasca considerable de recuperació i restauració d’alguns dels monuments i castells, cal encara millorar en molts aspectes: cal una senyalització turística, tant a les carreteres per indicar la presència d’elements patrimonials, com als propis monuments per a interpretar-los, cal mantenir l’entorn net i endreçat als volts dels elements visita-bles, cal fer més fàcil l’accés a l’interior dels monuments, cal una major tasca de promoció. El paisatge és un element important en aquest context, però no pot ser un element de rigidesa: el paisatge a la Segarra és resultat del treball de la terra i ha anat variant amb el transcurs del temps en funció del tipus d’activitat practicada; ho continuarà fent i això no ha de ser un problema.

• Les fortaleses més importants són 1) el patrimoni cultural i històric de qualitat que té la comarca, juntament a 2) un paisatge molt interessant i amb elements característics destacats, en combinació amb una 3) bona situació geogràfica dins de Catalunya.

La Segarra es troba situada al centre de Catalunya, a un punt equidistant de les quatre capitals de província, i sobre els eixos via-ris de la A-2 i els d’accés als Pirineus i Andorra. La facilitat d’accés i la presència d’un tràfic important de pas per la comarca han de ser elements a aprofitar per a atraure visitants. Els elements patrimonials hi són (la Segarra és la 5ena comarca catalana amb més elements patrimonials catalogats), el paisatge també, i els fluxos de persones són importants. Cal treure profit del potencial que tot això suposa.

• Les principals amenaces detectades són 1) l’encaix deficient que puguin tenir noves activitats que arribin a la comarca, i 2) una creixent incompatibilitat de la indústria ramadera amb el turisme.

Si bé ni l’activitat ramadera ni la implantació de noves activitats extensives tenen perquè malmetre l’entorn i el paisatge de la Sega-rra, cal una creixent conscienciació sobre la necessitat de minimitzar l’impacte visual de les activitats econòmiques sobre el territori si es desitja explotar turísticament la comarca.

• Els assistents al debat han destacat que les oportunitats més importants que es presenten són 1) les noves tecnologies d’informació i comunicació com a canals de promoció turística i dels productes de la comarca, així com 2) la creixent popularitat del turis-me de contacte amb la natura i el medi rural, i 3) el reconeixement dels productes alimentaris de qualitat, artesanals o amb denominació d’origen.

- 17 -

La interpretació vigent i més estereotipada dels fets de la Guerra de Successió situen Cervera en una posició incòmoda respecte el seu passat històric. La dificultat per explicar en positiu la història de la vila debilita les possibili-tats d’exercir una capitalitat decidida en el context de la Se-garra i de Ponent. És fonamental la reelaboració d’un relat en positiu de la història de la comarca, del paper destacat de la Universitat de Cervera en la història del pensament a Catalunya, per a reafirmar-ne la seva personalitat singular, més enllà de la geografia o el paisatge.

Per altra banda, la comarca té fortaleses evidents, al marge de les bones comunicacions i el territori, com un sec-tor agroalimentari molt potent, i oportunitats pendents de desenvolupar, singularment el turisme, que han de fer mirar el futur amb optimisme.

Si bé la participació és l’eix del procés Segarra2020, en paral.lel s’han desenvolupat una sèrie de treballs de do-cumentació, integració de bases de dades estadístiques i cartogràfiques, i diagnosis sectorials, per tal d’obtenir una imatge actualitzada i el més objectiva possible de la Sega-rra. Aquests materials estan publicats a l’espai de treball de la pàgina www.segarra2020.cat, i estan disponibles per poder dur a terme estudis posteriors.

- 54 -

QUIN

ES O

PORT

UNIT

ATS

DE

DES

ENVO

LUPA

MEN

T TU

RÍST

IC T

É LA

SEG

ARRA

?

Debat sectorial sobre paisatge: l’agricultura, el patrimoni cultural i el turisme

Avui el turisme a la Segarra aporta menys d’un 5% del PIB comarcal, amb una oferta turística enfocada bàsicament a l’agroturisme. La comarca compta actualment amb una 50ena d’allotjaments rurals, 9 pensions i 2 hotels d’una i dues estrelles respectivament, i que constitueixen un oferta total de 551 llits. La Corporació Alimentària de Guissona atrau anualment vora 300mil visitants a les seves instal.lacions, i altres indústries també exploren les possibilitats del turisme industrial. A la comarca de la Segarra s’hi localitzen 83 dels 300 béns catalogats a l’inventari del patrimoni cultural català en Terres de Lleida. Tot i l’esforç per recuperar part del patrimoni i de posar-lo a l’abast del públic turista, és important encara realitzar una tasca profunda d’adequació dels entorns monumentals i de senya-lització. El turisme és un sector que té una capacitat de creixement important, vinculat a la qualitat de l’entorn i la reinvenció del paisatge cultural, al tracte personalitzat als clients i a l’ús de les noves tecnologies.

Amb el paisatge com a fil conductor, l’acte va permetre discutir el potencial turístic de la comar-ca i els impediments que es donen avui dia pel seu desenvolupament, el rol que té el paisatge com a recurs econòmic però també com a element identitari, i la forma com l’agricultura modela aquest paisatge. La discussió va permetre completar i validar l’anàlisi dafo sobre paisatge, i establir prioritats entre els diferents elements que el componen.

El debat sobre turisme i paisatge es realitzà el 14 de maig de 2009 al castell de la Concabella.Detall de flor d’ametller

Com

és

la S

egar

ra a

vui?

...

Un

terr

itor

i d’o

port

unit

atsSituada al centre geogràfic de Catalunya,

poc poblada i molt ben connectada als grans corredors de transport, amb un paisatge singular, a la Segarra es donen avui les oportunitats pròpies d’una comarca d’interior (disponibilitat de sòl, paisatge cultural, poc urbanitzat) i al mateix temps té una forta capacitat de creixement endogen en el sector agroalimentari, i activitats emergents en el turisme. És la cinquena comarca catalana en nombre de monuments catalogats d’interès nacional amb més de 50 castells i torres de defensa i el centre històric de Cervera té un patrimoni cultural molt important.

- 53 -


• Fomentar l’aparició de petites i mitjanes empreses que explorin nínxols de mercat complementaris a les grans empreses ja existents. • Crear centres de formació professional especialitzada en temes agroalimentaris. • Millorar la relació entre els centres de recerca alimentària instal.lats a Lleida i l’empresa, i entre l’escola d’enginyers agrònoms i l’empresa.• Buscar formes de complementarietat entre grans productors i productors artesanals.• Difondre de l’ús de les TIC entre el teixit de petites i mitjanes empreses de la Segarra. • Vincular l’agricultura a activitats agroalimentàries de valor afegit • Buscar i promoure punts en comú entre l’estratègia comarcal i l’estratègia empresarial de la CAG.

El debat sobre l’agroalimentari es realitzà el 21 de maig de 2009 a Guissona

- 19 -

Algunes dades rellevants sobre la Segarra:Indicador Catalunya Ponent SegarraTotal de població 2008 ..................................................................................... 7.364.078 ...........351.718 ............ 22.337Població projectada. 2015 (esc. mitjà alt idescat) ..........................................7.723.744 ...........351.504 ............23.900Densitat de població ............................................................................................229,36 ...............62,96 ............... 30,91Taxa de creixement natural (‰) ........................................................................... 3,4 ..................... 1,2 ....................1,2Població 0-14 (%) ................................................................................................... 14,8 ...................14,4 ................. 15,6Població 15-64 (%) ................................................................................................. 69,0 ...................67,7 ................. 66,8Població 65 i més (%) ............................................................................................ 16,2 ................... 17,9 ................. 17,6Taxa de dependència (%)...................................................................................... 44,9 ................... 47,7 ................. 49,7Taxa d’envelliment (%) ......................................................................................... 109,5 .................124,3 ............... 112,8Residents estrangers (%) ....................................................................................... 15,0 ...................16,4 ................. 23,1Residents extracomunitaris (%) ............................................................................ 11,2 ...................10,6 ................. 15,0Renda bruta familiar per habitant (euros/hab) .................................................11.420 ..............15.700 ............. 16.100Creixement mitjà anual del PIB 2001-2007 (%) .................................................. 3,04 ...................... - ..................... 3,12VAB sector primari 2007 (%) ...................................................................................1,6 ....................... - ...................... 8,4VAB sector industrial 2007 (%) ............................................................................. 24,9 ...................... - ..................... 44,6VAB sector construcció 2007 (%) ........................................................................... 8,6 ....................... - ...................... 9,3VAB sector serveis 2007 (%) ................................................................................. 64,9 ...................... - ..................... 37,7Taxa de motorització (veh / 1000hab) ..................................................................668 ....................718 ...................757Habitatges totals ............................................................................................... 3.314.155 ...........147.407 ............. 9.243Habitatges amb alguna deficiència (%) ................................................................ 2,60 ...................3,07 ................. 4,29Sòl protegit PEIN (% sobre l’àmbit) ....................................................................... 29,9 ...................19,0 ................. 28,5Sòl urbanitzat (%) .................................................................................................... 6,3 ..................... 3,1 ................... 2,6Sòl amb pendent > 20% (%) .................................................................................. 50,5 ...................23,2 ................. 19,0Municipis sense figures de planejament urbà (%) ............................................... 21,8 ...................38,9 ................. 61,9Residus municipals (kg/hab/dia) ......................................................................... 1,64 ...................1,29 ................. 1,42

Dad

es d

ispo

nibl

es d

e l’a

ny 2

001

de l’

Inst

itut d

’Est

adís

tica

de C

atal

unya

.

- 52 -

La p

obla

ció

de la

Seg

arra

La població actual de la Segarra és de 22.337 hab (Idescat, 2008), similar a la de les Garrigues, i és la segona comarca menys poblada de Ponent -només té el 6% de la població de l’àmbit del pla territorial-, i la dotzena de Catalunya. La densitat de població de la Segarra és també de les més baixes de Catalunya, amb 30 hab/km2.

La Segarra presenta baixa densitat de població, gran nombre de petits nuclis, i creixent concen-tració urbana en els nuclis de Cervera i Guissona. Així, la comarca es divideix en 21 municipis i té 88 nuclis singulars, però el 66% del total de la població es concentra als municipis de Cervera i Guissona.

Només 4 municipis tenen més de 1000 habi-tants, que són Cervera, Guissona, Torà, i Sant Guim de Freixenet. Un total de 14 municipis no superen els 500hab, i d’aquests, 9 no superen els 200 hab. L’estructura dels assentaments a les comarques de Lleida mostra que la tendència és a incrementar progressivament el nombre de municipis petits.

Cervera és la capital administrativa de la comar-ca, seu del Consell Comarcal. Té 9.247 habitants, i concentra el 41,4% de la població de la comarca i el 47% dels llocs de treball de la mateixa. Guis-

- 20 -- 51 -

Conclusions del debat:Els assistents al debat consideraren que les principals de-

bilitats de l’agroalimentari a comarca són 1) l’escassa produc-ció de productes d’alta qualitat, juntament amb 2) una depen-dència molt forta de l’economia de la Segarra i del seu mercat de treball respecte la Corporació de Guissona i l’acusada 3) manca de renovació de la pagesia. També va ser molt des-tacat 4) l’existència de poques PIMES en el sector.

La Corporació de Guissona genera gran nombre de llocs de treball directes i indirectes, i representa un percentatge substancial del PIB comarcal. Si bé això és positiu, el grau de dependència que pugui tenir l’economia comarcal respecte una sola empresa la fa més vulnerable per quant l’entrada en crisi d’aquesta empresa tindria un impacte profund so-bre la comarca. Seria bo que hi hagués un major nombre d’empreses de diverses dimensions en el sector.

Les fortaleses més importants que presenta el sector a la comarca són bàsicament 1) la dinàmica positiva de l’agroalimentari a Catalunya, 2) un model industrial, el de la CAG, que en integrar verticalment tots els processos de pro-ducció permet una exhaustiva traçabilitat del producte comer-cialitzat, i 3) la presència d’alguns emprenedors que aposten per la creació de noves línies de mercat innovadores.

Es fa constància que encara són pocs els emprenedors que volen obrir-se camí en l’agroalimentari. Els petits produc-tors d’aquest sector tenen moltes dificultats per a dur a terme la seva activitat perquè la normativa sanitària és molt exigent. Sovint, la inversió inicial necessària sobre les instal.lacions és tant important que fa inviables moltes idees. A França, es diu, la legislació s’adequa en major manera a la realitat del petit productor i permet més iniciatives, una prova de les quals és

l’enorme ventall de productors formatgers que conserva el país.

L’Escola d’enginyers agrònoms de Lleida, tradicionalment més a prop del sector fruiter que no pas del ramader o del del cereal, no té un impacte sobre la Segarra tant important com el que seria desitjable, i cal observar-la més aviat com una oportunitat que com una fortalesa. L’escola representa una potencialitat important però falta dinamitzar-ne seva relació amb el món de l’empresa, per via de convenis amb estudiants però també a través dels seus departaments d’investigació.

Les principals amenaces detectades són 1) el control dels mercats agroalimentaris per part del sector de la gran distribució, cosa que dificulta l’accés al consumidor dels pe-tits productors, 2) possibles canvis legals que puguin fer in-viables algunes activitats -normativa sobre les granges, sobre els purins...,- 3) la competència de productes de l’estranger a preus més competitius que els locals i la 4) manca recurrent d’aigua.

Els assistents al debat han destacat que les oportuni-tats més importants que es presenten actualment al sector agroalimentari són 1) l’auge de les noves tecnologies de la informació i les possibilitats que ofereixen com a via de co-mercialització i promoció dels productes i activitats locals, 2) la possible creació d’una denominació d’origen, malgrat les dificultats que suposa aquesta tramitació i la necessitat d’un consens ampli entre productors que avui encara no existeix, 3) el fet que una part de la societat valora cada vegada més la possibilitat de traçar l’origen dels productes que consumeix, i com a tal, la Segarra pot oferir un plus com a productor de proximitat, i 4) el creixent interès per productes ecològics i/o artesanals d’alta qualitat. Carrer Major de Cervera

sona té 5.683 hab i concentra el 25,4% de la po-blació comarcal.

Les projeccions demogràfiques de l’Institut d’Estadística de Catalunya preveuen uns 24.000 habitants a la Segarra el 2015. El Pla Territorial de Ponent estima que les estratègies que propo-sa han de permetre atraure fins un 35% més de població a la comarca que una evolució tenden-cial en l’horitzó 2026.

En els últims deu anys l’arribada d’immigrants a la Segarra ha estat intensa, igual que a la resta de Catalunya. Un de cada cinc habitants de la Se-garra és avui de nacionalitat estrangera, i a Guis-sona gairebé un de cada dos.

L’any 2004 la Segarra va ser la setena comar-ca amb una renda familiar disponible per càpita superior, que voltà els 16.100 euros per habitant, molt per sobre de la mitjana catalana (11.420 euros / hab). L’àmbit de Ponent es situà com la segona àrea del territori català amb una renda familiar disponible per càpita superior (15.700 euros / hab) després de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran (16.300 euros / hab).

L’any 2007 l’índex d’envelliment a la Segarra era del 112,8%, inferior al corresponent a l’àmbit

- 21 -

de Ponent (124,3%), però superior a la mitjana de Catalunya (109,5%). Granyella de Segarra és el municipi que té un índex d’envelliment més elevat, amb un 40% de la seva població amb edat igual o superior als 65 anys i un 4% amb menys de 15 anys (IE=1000%). Guissona és el munici-pi amb un volum de població infantil (<15 anys) més gran, del 18%. Només Guissona i Cervera tenen un índex d’envelliment inferior al 100% (te-nen més joves que gent gran) coincidint amb les àrees demogràficament més expansives i econò-micament més dinàmiques.

Es donen diferències socials remarcables entre l’entorn més rural i l’altre de més urbà a la Sega-rra. Els municipis de Cervera i Guissona acullen el 66% de la població comarcal, són els que presen-ten millors indicadors en relació a l’envelliment, els que s’estan diversificant per l’arribada de nova població, i els més forts a l’hora d’estabilitzar o atreure noves llars.

A la Segarra es comptabilitzen 1.387 habitat-ges vacants que, sense trobar-se en estat ruïnós ni ser utilitzats com a residència principal o se-cundària, es troben deshabitats, representant el 15% respecte el total d’habitatges familiars.

- 50 -

COM

POD

RIA

EVOL

UCIO

NAR

EL

SECT

OR A

GRA

LIM

ENTA

RI P

ER

GEN

ERAR

UN

TEI

XIT

EMPR

ESAR

IAL

ENCA

RA M

ÉS P

OTEN

T?Debat sectorial sobre noves oportunitats del sector agroalimentari

El sector agroalimentari representa globalment vora el 40% de l’economia de la Segarra i ocupa prop del 45% de la població activa, si es té en compte conjuntament el pes de l’agricultura i de les indústries alimentàries. El valor afegit brut que aporta l’agricultura és a la Segarra de l’ordre de cinc vegades major que a Catalunya. Vora dos terços del sector agrícola corresponen a la cria i engreix de bestiar, especialment de porcs, activitat desenvolupada per petits productors però vinculada en gene-ral a la CAG. Una part important de la població de la Segarra creu que el canal Segarra-Garrigues no tindrà un impacte sensible sobre l’economia comarcal. A la Segarra, la meitat del PIB industrial corres-pon al sector agroalimentari però el nombre d’empreses d’aquest sector és relativament petit, i tret de la CAG, molt poques es dediquen a activitats de 2a o 3a transformació. A la Segarra, l’agroalimentari acaba passant directa o indirectament per la CAG pràcticament sempre, essent la primera empresa de la província de Lleida amb més de 1.000 milions d’euros en ventes anuals i 3.000 llocs de treball directes. Les noves vies de comercialització per mitjà de les TIC han permès l’aparició d’alguns petits productors artesanals i/o ecològics que comencen a desenvolupar un sector de mercat encara inci-pient i que podria conformar-se com a activitat complementària a les grans línies de producció, promo-vent així la diversificació i obertura del sector agroalimentari a nous segments i nous agents.

En el transcurs del debat es discutiren les fortaleses que té l’agroalimentari a la Segarra i les

oportunitats que es presenten de cara el futur, incidint en noves formes d’agroindústria que puguin diversificar el sector i complementar les principals activitats actuals. Es va constatar la dificultat que representa iniciar nous negocis en l’agroalimentari, sobretot per una normativa sanitària que és molt estricta, i es va indagar sobre la possibilitat d’una complementarietat activa entre els petits productors artesanals / ecològics i la gran indústria agroalimentària de la comarca.

L’ec

onom

ia d

e la

Seg

arra

El PIB de la Segarra és de 465M€ (euros cons-tants de l’any 2000), i representa el 0’35% del PIB català. L’activitat econòmica de la Segarra el 2007 va créixer en un 6,1%, al capdavant del con-junt de comarques i molt per sobre de la mitjana catalana (3,5%), principalment pel dinamisme del sector industrial que va créixer un 9,4% respecte l’any anterior arrossegat per les bones xifres de la CAG. El creixement mitjà del PIB 2001-2007 de la Segarra es troba lleugerament per sobre del català (3,12% i 3,04% respectivament), però és més fluctuant, amb valors al voltant de zero el 2003 i el 2005, però per sobre de 4,5% el 2002, el 2006 i el 2007.

El pes de la indústria i de l’agricultura són espe-cialment forts a la Segarra en comparació amb la mitjana catalana, principalment per un pes dels serveis molt reduït a l’economia comarcal (Anuari Econòmic Comarcal 2007, Caixa de Catalunya). En el conjunt de la comarca de la Segarra, el sec-tor de la indústria és el que aporta major valor afegit VAB a l’economia (44,6%), seguit del sector serveis (37,7%), la construcció (9,3%) i el sector agrari (8,4%).

La taxa bruta d’activitat es situava l’any 2001 en

un 58,0%, similar a la mitjana catalana (58,4%) i superior a la de les Terres de Ponent (54,9%). L’evolució 1986-2001 mostra un augment de la taxa d’activitat des del 44,8% de 1986, principal-ment per un increment sostingut de la taxa feme-nina (de 21,7% el 1986 a 46,0 el 2001). Amb tot, la taxa d’activitat dels homes és encara més de 20 punts superior a la de les dones. Els municipis de Cervera i Guissona es situen per sobre de les mitjanes en taxa d’activitat.

L’any 2008 es registraren 529 aturats en tota la comarca, un 12% més que l’any 2007 (472 atu-rats), però un -1’5% menys que el 2006 i -4’2% menys que el 2005. El sector serveis és l’activitat productiva en la que es comptabilitzaren un nom-bre superior d’aturats, quasi la meitat (45%). El seguí el sector industrial (33%) i a més distàn-cia el sector de la construcció (9%) i l’agricultura (5%).

Vora dos terços del PIB agrícola de la Segarra correspon al sector ramader; concretament, el 42’4% del PIB agrícola correspon al sector de la ramaderia porcina, mentre que el 18’6% corres-pon a la ramaderia vacuna i el 3’7% a l’aviram. D’altra banda, el 27’1% correspon a conreu de

- 22 -- 49 -


• Afavorir l’impuls d’iniciatives empresarials a la comarca. Encoratjar la creació de petites i mitjanes empreses de capital local. • Atraure empreses netes que vulguin implantar-se a la Segarra, per exemple, amb una component de logística important.• Fer difusió de les noves tecnologies entre el teixit de petites i mitjanes empreses de la comarca• Promoure activitats de formació i d’inserció laboral• Equipar en major mesura els polígons industrials. Promoure vivers d’empreses i centres d’oficines amb serveis compartits.• Conformar una comarca més atractiva en termes generals (serveis, ordenació...) per atraure i retenir professionals qualificats forans o locals.

Instal.lació de plaques solars fotovoltàiques

- 23 -

cereals, mentre el conreu de regadiu és pràcti-cament inexistent, a diferència de la resta de co-marques de Ponent.

El sector industrial alimentari representa el 46% del PIB industrial de la Segarra, però només el 14% de les empreses; el sector elèctric / òptic i el sector metal.lúrgic aporten un 19’4% i un 11% del PIB industrial respectivament. A la Segarra, hi ha 10 empreses que facturen més de 10M€ cadascuna, i d’aquestes la meitat són dins el sector agroalimentari. La Corporació Alimentària Guissona i l’Agropequària de Guissona ocupen conjuntament 2800 treballadors i facturen més de 1000M€ anualment.

L’activitat terciària a la Segarra es concentra en els grans municipis, bàsicament a Cervera (47%) i Guissona (23%), i a més distància Torà (7%) i Sant Guim de Freixenet (6%). Durant l’any 2007 sobre-sortien els avenços de les branques de transports i comunicacions (+10,6%) i d’intermediació finan-cera (+9,4%), subsectors amb una contribució al PIB dels serveis del 9,4% i el 8,1%. Els subsec-tors que tenien un creixement més moderat eren l’hosteleria (+2,5%) i les activitats immobiliàries i serveis empresarials (+2,4%) que significaven el 12,6% i el 19,9% del conjunt de les activitats ter-ciàries de la comarca.

El sector turístic de la Segarra comença a es ac-tivar gràcies a la popularització des de finals dels anys 90 de noves formes de turisme que posen l’èmfasi en els valors de l’entorn natural i en el patrimoni històric i cultural del territori. Les pla-ces d’allotjament turístic han passat de 243 llits l’any 2002 a 540 llits el 2006, amb l’increment més important localitzat en els allotjaments ru-rals que han passat d’oferir 45 llits a 250 llits, en un total de 51 establiments. Només hi ha dos hotels a la Segarra, i cap d’ells té més de dues estrelles.

Existeix gran nombre de recursos a la Segarra que podrien explotar-se turísticament, tot i que encara no se n’aprofiti tot el seu potencial. La Se-garra té 83 dels 299 béns de Lleida catalogats a l’inventari del patrimoni cultural català, princi-palment castells. La comarca té uns 3000km de camins rurals (caràcter rural i topografia poc ac-cidentada) que permeten potenciar tan les rutes en bicicleta com a peu. Hi ha plantejats alguns projectes d’escala comarcal que encara no s’han materialitzat (Via Verda Cervera-Guissona, Parc de Secans de Ponent, Ruta dels Castells...).

La Cooperativa Agrícola de Guissona (CAG) rep unes 35.000 visites, i avui és la principal atracció turística de la comarca.

- 48 -

Gra

ns in

frae

stru

ctur

es a

la S

egar

raLa realització del canal de rec Segarra-Garri-gues subministrarà aigua de rec amb dotació plena (6.500 m3/ha•any) als municipis de Plans de Sió i Sanaüja, i amb dotació de suport (1.500 m3/ha•any) als municipis de Torrefeta i Flore-jacs, Torroja de Segarra, Guissona, Granyanella, Sanaüja i Cervera. El mapa de regadiu del Sega-rra-Garrigues està pendent encara, però, de la materialització de la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 dictada per la Unió Europea.

La dotació en infraestructures viàries és àmplia i de qualitat. Està pendent a curt i mig termini el desdoblament de l’eix transversal viari entre Cervera i Girona, i el desdoblament de l’itinerari Cervera-Tarragona (C-14 // A-27).

El ferrocarril a Ponent, a excepció dels serveis d’alta velocitat, té un paper gairebé testimonial: només les estacions de Balaguer, Cervera, Llei-da, Mollerussa i Tàrrega acullen més de 100 viat-gers diaris entre arribades i sortides. A llarg ter-mini (2026) està prevista la construcció de l’Eix Transversal Ferroviari, línia de tràfic mixt de nova traça entre Lleida i Girona passant per la Segarra, i amb una branca entre Cervera i el Port de Barce-lona per Igualada.

- 24 -

La disponibilitat abundant de sòl a Ponent, jun-tament amb unes infraestructures de transport que permeten una bona accessibilitat des de l’àmbit metropolità de Barcelona (A-2), de Tarra-gona (A-27, Ap-2) i de Girona (C-25), des dels ports comercials catalans, i des de la resta d’Espanya a través del corredor de l’Ebre, en fa un àmbit can-didat per a plans de desenvolupament logístic a Catalunya. El Govern de la Generalitat estudia im-plantacions a la Segarra vinculades al futur ETF, entre d’altres emplaçaments.

El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Ca-talunya 2007-2012 preveu la implantació a Cer-vera d’un aeròdrom d’aviació general i esportiva (nivell III dins la classificació catalana). El nou aeroport corporatiu de Catalunya al seu emplaça-ment d’Igualada estarà situat a 30km de la Se-garra.

La Segarra ha passat de tenir cobertura d’internet en banda ampla sobre el 8% de les se-ves entitats singulars al 68% dels nuclis objecte i el 95% de la població entre 2003 i 2008, però és la setena comarca catalana amb un accés més deficitari. El 2010, el 94% dels nuclis de la comar-ca i el 99% de la població hauran d’estar servits.

- 47 -

Conclusions del debat:Els assistents al debat valoraren que les debilitats més im-

portants que té en aquests moments el sector industrial són 1) la baixa capacitat de retenir empreses implantades a la co-marca, 2) la manca d’un teixit més ampli de petites i mitjanes empreses, 3) la poca capacitat d’atraure i/o retenir mà d’obra qualificada i 4) el poc caràcter emprenedor de la comarca.

En efecte, en el transcurs del darrers anys s’ha observat en diverses ocasions la implantació d’empreses d’una cer-ta entitat que al cap d’uns anys tanquen les seves plantes deixant un nombre important de persones a l’atur. Un teixit més ampli de petites i mitjanes empreses podria mitigar en part aquesta inestabilitat, ja que l’ocupació seria menys de-pendent d’un sol agent econòmic, i perquè les petites i mit-janes empreses, sovint familiars, tenen una major voluntat/capacitat de mantenir-se tot i períodes econòmics adversos. La poca capacitat d’atraure / retenir mà d’obra qualificada és una qüestió preocupant, i per això el que cal és fer de la Se-garra i les seves poblacions un lloc més atractiu (millora del comerç, del paisatge urbà...).

Les fortaleses més importants són 1) la situació geogràfi-ca excel.lent juntament amb 2) unes comunicacions viàries molt bones, i que milloraran encara més a curt termini, i 3) una elevada qualitat de vida.

La Segarra es troba situada al centre de Catalunya, a un punt equidistant de les quatre capitals de província, i sobre l’eix viari de Madrid a Barcelona i la frontera amb França. D’ença de l’obertura de l’eix transversal (C-25) i el desdobla-ment de la N-2, el mercat potencial a l’abast de la Segarra s’ha ampliat significativament, essent possible desplaçar-se o transportar mercaderies en poc temps i de forma segura a la pràctica totalitat del territori català. S’espera a curt termini, a més, el desdoblament de l’eix transversal fins a Girona, i l’obertura d’una nova autovia cap a Tarragona. La qualitat de vida és un altre actiu fonamental de la comarca.

Les principals amenaces detectades són 1) la competència de comarques veïnes per a la implantació de noves activitats de valor afegit i 2) la implantació d’empreses poc vinculades al territori, per un major risc d’aquestes empreses a tancar les plantes quan les condicions econòmiques són adverses.

Els assistents al debat han destacat que les oportunitats més importants que es presenten són 1) l’auge del sector logístic, sector que podria valer-se de la major disponibilitat de sòl molt ben comunicat a la Segarra respecte altres co-marques, i la 2) la presència d’un patrimoni cultural i artístic importantíssim que pot ser motor de moltes noves iniciatives econòmiques de gran rellevància a la comarca.

- 25 -

Pais

atge

i te

rrit

ori d

e la

Seg

arra

El Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida és l’eina principal de protecció, planificació i de gestió del paisatge de les terres de ponent. Tal i com ha queda definit en el Catàleg, el paisatge de la Segarra està format per dues unitats prin-cipals: la unitat Costers de la Segarra, que és la predominant, i la unitat de l’Alt Sió, situada a la zona més nord-occidental. No s’ha impulsat cap carta del paisatge específica per a la Segarra.

A la comarca existeixen tres zones cataloga-des com a Espais d’Interès Natural (EIN) amb la denominació de “Valls de Sió-Llobregós”, “Gran-yena” i “Plans de Sió”, amb una superfície total 20.613,08 hectàrees: Aquests espais també es-tan classificats dins la xarxa Natura 2000 com

a llocs d’importància comunitària (LIC) i zones especial de protecció d’aus (ZEPA).

A la comarca de la Segarra 12 municipis estan inclosos dins del llistat de poblacions que han d’elaborar, de manera obligatòria, el seu Manual d’Actuació per a Incendis. El risc de nevades de-termina que tots aquells municipis majors de 20.000 habitants o que estiguin per damunt dels 400 metres tenen l’obligatorietat d’elaborar el Manual d’Actuació per a Nevades; això inclou tots els municipis de la Segarra.10 municipis estan obligats a tenir redactat un PAM d’inundacions, i 8 més els és recomanat. L’any 2008 hi havia 13 municipis que havien elaborat el manual per incendis i 19 municipis havien elaborat el de ne-vades.

- 46 -

COM

AUG

MEN

TAR

LA C

APAC

ITAT

DE

GEN

ERAR

I AT

RAUR

EAC

TIVI

TATS

IND

USTR

IALS

I LO

GÍS

TIQU

ES D

E VA

LOR

AFEG

IT?

Debat sectorial sobre oportunitatsde desenvolupament industrial

El PIB de la Segarra va experimentar l’any 2007 el creixement més alt de les comarques catalanes, amb un índex del 6’1%. Aquest creixement respongué en gran mesura a l’expansió de la Corporació Alimentària de Guissona, que cresqué vora un 16% el mateix any. Amb més de 1.000 milions de ventes anuals i vora 3.000 persones ocupades, l’empresa té un pes principal dins l’economia segarrenca. La manca d’un teixit més ampli de petites i mitjanes empreses lliga la salut de l’economia comarcal a la marxa d’un nombre molt limitat d’empreses (entre les quals la CAG) i la fa més vulnerable. En els darrers 30 anys, la marxa o el tancament de grans empreses a la comarca ha estat font de períodes de crisi recurrents amb un impacte molt impor-tant sobre la població local, especialment a Cervera. D’altra banda, la disponibilitat de sòl i les bones comunicacions viàries cap a la resta de Catalunya confereixen a la comarca un atractiu per empreses de transport i logística que troben a la cruïlla de l’eix transversal i el corredor de la A-2 un emplaçament avantatjós per a desenvolupar la seva activitat.

El debat d’economia i indústria es realitzà el 7 de maig de 2009 a Cervera.Cementiri de La Curullada

Cap

a on

va

la S

egar

ra?

Si les tendències actuals continuessin, en els propers anys a la Segarra es podrien donar tensions creixents entre les dinàmiques de cada sector, industrial i logístic, agroalimentari, turístic o residencial.

- 45 -


• Idear estratègies de desenvolupament comunitari (mediació sociocultural, potenciar el teixit educatiu…) per tal d’afrontar les situacions de conflicte de les zones amb risc d’exclusió social.• Adaptar la provisió de serveis a la realitat geogràfica i social de la comarca (dispersió dels nuclis, poca massa crítica, envelliment de la població...). Desenvolupar serveis a la demanda.• Dinamitzar el mercat de la vivenda en els petits pobles, sobretot quan el problema de manca d’habitatge vacant condiciona el manteniment de la població local, o l’arribada de nous residents. Augmentar l’habitatge social.• Augmentar la coordinació entre les diferents administracions per millorar l’aprofitament i l’ús eficient dels serveis.• Elaborar un catàleg d’associacions i entitats de la Segarra• Millorar les telecomunicacions als petits pobles (telefonia, internet...)• Millorar dels serveis en autobús amb Barcelona• Crear una xarxa eficient d’abastament i sanejament d’aigua. Gestionar de forma eficient el sistema de reciclatge de residus• Millorar la cooperació intermunicipal• Propiciar la implicació de les empreses i la societat civil

- 27 -

De forma espontània, durant la propera dècada a la Segarra, l’activitat industrial tendiria a restringir-se cada cop més a activitats industrials extensives, com la logística, amb relativament poca mà d’obra i capital inver-sor essencialment de fora; no es desenvoluparien sinèrgies rellevants entre les grans empreses dels diferents sectors, i es mantindria un nombre reduït de PIMES; el turisme es limitaria a establiments rurals, seguint amb l’orientació actual; la societat segarrenca es consolidaria com el mosaic d’identitats culturals que ja és avui, sense créixer gaire més, però no milloraria apreciablement ni els nivells de formació de la població activa, ni la seva capacitat emprenedora; els petits pobles i nuclis singulars continuarien perdent població en favor de les capçaleres comarcals, Cervera i Guissona, i en alguns casos podrien créixer per l’arribada de població de les àrees de Lleida o Barcelona; Tàrrega tendiria a consolidar-se com el centre de referència per la Segarra pel que fa a comerç i serveis a persones i empreses. Les dinàmiques independents que es donen avui entre els diferents sectors tendirien a generar més tensions, resultant en una pèrdua de sinèrgies, i costos d’oportunitat.

Cap a on va la Segarra? Respostes de l’enquesta realitzada durant el procés participatiu del Pla.

- 44 -

- 28 -

L’èxode poblacional dóna pas, després de 150 anys, a la configuració d’una societat més complexa,

amb un mosaic de nacionalitats. Des del tancament de la Universitat de Cervera en els anys 50 del S.XIX, la Segarra ha perdut pobla-

ció de forma continuada fins el 1991. De llavors ençà, el guany de població, un 34% en 17 anys, ha fet recuperar a la comarca la població que tenia abans de la Guerra Civil. Amb el final del cicle econòmic expansiu que viscut el Catalunya i Espanya durant els darrers 20 anys, l’arribada de nous residents s’ha frenat i possiblement la població comarcal no creixi més a curt i mig termini. Amb tot, el Pla Territorial de Ponent estima la possibilitat, sota un escenari polític-voluntarista que la comarca assoleixi més de 30mil habitants abans el 2026.

Evolució de la població a la Segarra 1950-2026. Projecció del Pla Territorial de Ponent.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030

Hab

itant

s

?

- 43 -

Conclusions del debat:Es considera que les principals debilitats dels serveis són

1) la fragmentació en gran nombres de nuclis dispersos en municipis amb pes demogràfic molt reduït; 2) l’envelliment de la població rural i l’impacte que pot tenir aquesta situació a mitjà termini i 3) la manca d’un transport públic prou adap-tat a la demanda. El que també es destacà és 4) el dèficit de serveis de telecomunicacions (telefonia, mòbil, internet..) i 5) l’estancament existent en els comerços dels nuclis de Cervera i Guissona. A certa distància, apareix 6) les deficiències del sub-ministrament elèctric, que es considera un tema poc rellevant.

La dispersió de la població segarrenca en nuclis petits re-partits pel territori configura una situació relativament compli-cada per fer arribar els serveis públics a tot arreu. En relació a aquest fet, existeix certa preocupació per la manca d’assitència a la gent gran, que tendeix a crèixer progressivament, i d’un transport públic adequat, ja que en l’actualitat només circula pels nuclis mitjans i grans.

Els assitents al debat de serveis destacaren les fortale-ses següents: 1) l’atenció i equipaments escolars, que supe-ren la mitjana. Es considerà també molt rellevant 2) la xarxa d’equipaments esportius. 3) La poca saturació dels serveis pú-blics en relació a altres comarques més poblades i en general 4) l’alta atenció de serveis per habitant i finalment 5) la xarxa d’equipaments culturals tanquen la llista de fortaleses consi-derades per a la Segarra.

La situació de l’educació a la Segarra es percep com un punt molt positiu i sostingut en el bon paper de les escoles ZER. La comarca disposa de 12 CEIPs (5 ZER), 3 IES, 5 llars d’infants, 1 escola bressol, 3 escoles de música i una conser-

vatori. En equipaments esportius, amb 29 pistes poliesporti-ves, 6 pavellons coberts, 8 camps de futbol, 8 pistes de tennis i 18 piscines. Per altra banda, tot i el bon nivell d’equipaments en matèria de sanitat (s’expressen en els 2 CAP i el gran nom-bre de consultoris locals), els assistents al debat apuntaren l’horari d’atenció com un punt a millorar. Així mateix, existeix una falta d’equipaments per als joves a tota la comarca que cal solventar.

Les principals amenaces detectades són 1) les tensions socials per la competència sobre l’oferta de llocs de treball i serveis públics entre locals i forans, sobretot en municipis amb alta població. 2) L’augment de la inseguretat ciutadana, sobre-tot en entorns rurals de baixa densitat és un tema mitjanament rellevant. L’últim punt, considerat de menor importància, és 3) la fragmentació territorial per la nova divisió territorial en ve-gueries.

Per últim les oportunitats més importants que presenten actualment els serveis bàsics ofertats a la Segarra són 1) la millora dels serveis de telecomunicacions a tots els municipis de més de 50 habitants; 2) el desenvolupament de noves fór-mules de transport públic a la demanda adreçades a activitats i segments de població específics; 3) el servei d’autobús d’alta freqüència entre Guissona-Cervera-Tàrrega-Mollerussa-Lleida; i finalment 4) la connexió ferroviària ràpida a Barcelona i Llei-da a llarg termini. Finalment 5) l’aeròdrom de Cervera com a base de serveis de desplaçament mèdic, extinció d’incendis i protecció civil i per altra banda, 6) els nous equipaments per a l’activitat econòmica (vivers d’empreses, centre d’oficines amb serveis compartits) són les oportunitats menys rellevants.

- 29 -

Actualment, un de cada cinc residents a la Segarra és de nacionalitat estrangera, europea, africana, america-na o asiàtica. A Guissona, la taxa de residents estrangers assoleix quotes atípicament altes, de vora el 50% de la població. Aquests rangs de població nouvinguda tant elevats tindran en els propers anys un impacte radical sobre la societat de la Segarra, tradicionalment molt tancada. L’any 2020, un de cada quatre nens nascuts a la Segarra i en edat de treballar tindrà uns referents culturals i socials molt diferents dels que s’havien donat fins ara.

La integració dels nous residents de la Segarra arribats des de 1990 és un repte estratègic a curt termini, però també el saber rendibilitzar l’increment demogràfic comarcal i el mosaic cultural que en resulta.

- 42 -

COM

MIL

LORA

R L’A

CCÉS

I LA

QUA

LITA

T AL

S SE

RVEI

S BÀ

SICS

?Debat sectorial sobre qualitat i accessibilitat als serveis bàsics

La importància del fenomen migratori a la Segarra al llarg de la darrera dècada ha permès sobrepassar el llindar dels 22mil habitants i recuperar un volum de població similar al que tenia la comarca a mitjans segle XIX, nivell que d’altra banda representà llavors un màxim en la seva evolució històrica. Des de 1850 i fins 1990, la població de la Segarra només va man-tenir una tendència continuada a la baixa, i per tant, els reptes que planteja ara l’arribada de nova població són nous, i exigeixen polítiques públiques complexes amb programes co-marcals d’intervenció capaços d’anticipar dèficits i evitar el risc de conflicte social. Entre 1998 i 2008, més de 5.000 persones de nacionalitat estrangera han arribat a la comarca i representen avui un de cada cinc habitants de la Segarra, un de cada dos a Guissona. Amb tot, la Segarra continua sent la segona comarca menys poblada de l’àmbit de Ponent, i amb 30hab/km2, té una de les densitats de població més baixes de Catalunya. Mentre Guissona i Cervera augmenten el seu pes demogràfic, els 19 municipis restants, integrats per més de 100 nuclis diferents, tenen dificultats per a retenir la seva població i per assumir el cost que suposa la provisió de serveis als seus residents. La dispersió del poblament, juntament amb un creixent índex de la dependència s’identifiquen com els factors clau que haurà de marcar l’estratègia dels serveis socials de la comarca.

El debat de serveis es realitzà el 28 de maig de 2009 a Sant Guim de Freixenet.

- 30 -

S’incrementa el caràcter urbà de la Segarra i els petits pobles continuen la tendència a perdre població.

Retenir la població dels petits pobles i nuclis singulars i atraure-hi nous residents per via de la millo-ra de les condicions de vida i de la dotació de serveis és un repte estratègic per a la Segarra en els propers 10 anys.

Creixement demogràfic dels municipis de la Segarra 1998-2008 (1998=100)

60

80

100

120

140

160

180

200

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

1998

=100

Biosca

CerveraEstaràs

GranyanellaGranyena de Segarra

GuissonaIvorra

MassoteresMontoliu de Segarra

Montornès de Segarra

Oluges (Les)

Plans de Sió (Els)

Ribera d'Ondara

Sanaüja

Sant Guim de Freixenet

Sant Guim de la Plana

Sant Ramon

Talavera

Tarroja de Segarra

Torrefeta i Florejacs

La Segarra està immersa en un procés de des-poblament de petits pobles i nuclis singulars en favor dels nuclis més grans de la comarca, que poden oferir un major nombre de serveis, espe-cialment a la gent més jove i més gran. Aquest procés ha estat continu des de 1900 i continua essent vigent. Tots els municipis de la Segarra a excepció de Cervera, Guissona i Sant Guim de Freixenet tenien l’any 1900 entre dos i qua-tre vegades més de població que avui (han pas-sat de vora 1000 habitants a 250 habitants). Si s’observa l’evolució en els darrers 10 anys, tan sols Cervera, Guissona, Massoteres i Granyane-lla, i en menor mesura Sant Guim de Freixenet i Montornès de Segarra han guanyat població. La majoria de municipis han perdut en 10 anys en-tre 5% i 20% de la seva població, fins a un 30% de la seva població en 20 anys (des de 1998). Actualment, Cervera capitalitza més del 40% de

la població de la comarca, Guissona en reté més del 20%. Només 4 municipis tenen més de 1000 habitants, que són Cervera, Guissona, Torà, i Sant Guim de Freixenet. Un total de 14 municipis no superen els 500hab, i d’aquests, 9 no superen els 200hab.

- 31 -

Continua la dependència de grans activitats industrials i logístiques extensives.

La Segarra ha mantingut un cicle econòmic positiu entre 2001 i 2007 caracteritzat per un creixement anual mitjà del PIB superior a la mitjana catalana, però també per una inestabilitat accentuada en el creixement econò-mic que ha dut la comarca a valors al voltant del zero (positius i negatius) en dos anys no consecutius del període, però a índexs superiors a 3’5% en la resta d’anys. Aquesta fluctuació dels índex de creixement econòmic de la comarca s’expliquen per l’inexistència d’un teixit industrial o turístics diversificat de petites i mitjanes empreses, i pel pes important del sector primari, molt sotmès a les condicions climàtiques de cada any, i alhora un pes molt important de les activitats econòmiques de la CAG. En l’estructura econòmica de la Segarra, les decisions empre-sarials d’unes poques empreses tenen una incidència molt forta sobre el PIB comarcal.

Creixement anual del PIB 2001-2007

-1

0

1

2

3

4

5

6

7

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Segarra Catalunya

Qui

nes

són

les

inic

iati

ves

més

co

nven

ient

s se

gons

els

exp

erts

?

Els debats sectorials i les entrevistes a experts de la comarca permeten realitzar un anàlisi en profunditat del sentit de les transformacions en curs a la Segarra, i extreure’n oportunitats i conclusions orientades cap a l’acció.

El sector industrial no-agroalimentari té una tra-dició arrelada a la Segarra, especialment a l’àrea de Cervera i sobre l’eix de l’autovia A-2. Després d’un període de forta crisi durant els anys 70, quan el tan-cament de dues grans indústries locals, Iberia (fàbri-ca de televisors) i Tres V (fàbrica de mobles), deixa-ren més de 1000 persones sense feina, la comarca reconduí la seva trajectòria durant els 80 i 90 amb la implantació d’empreses multinacionals atretes a l’època per la possibilitat de produir a costos baixos, com en d’altres punts de Catalunya, amb un perío-de d’auge important. Més recentment, l’impacte de la globalització sobre l’estructura econòmica local es produeix en un entorn d’incertesa i de moviments empresarials que, no per previsibles, són menys traumàtics. La marxa de Lear el 2002 deixant 1.300 persones a l’atur, el tancament de ACC el 2008, els problemes econòmics de l’Agudana al llarg d’aquest dècada, han estat processos dolorosos per la comar-ca. La indústria no agroalimentària de la Segarra es

S’ha de potenciar un teixit de petites i mitjanes empreses a la Segarra que conformin una base econò-mica més estable, especialment en sectors fortament vinculats a la comarca com l’agroalimentari, buscant la possibilitat de conformar clústers d’activitats que reforcin el teixit empresarial, difonguin el coneixement i posin en comú experiècia, i incrementin el valor afegit de les activitats econòmi-ques existents.

- 32 -

composa actualment per petites empreses, microem-preses, i una desena de mitjanes empreses.

Per la localització de la Segarra central a Catalun-ya a cavall de la Vall de l’Ebre i de la Regió Metropoli-tana, per la seva àmplia dotació en infraestructures de transport, existents o en projecte (connexions amb autovia a totes les capitals de província catalanes i als ports de Barcelona i Tarragona, i futur Eix Trans-versal Ferroviari entre Lleida i el port de Barcelona, i Girona), i per la disponibilitat de sòl abundant a preus sensiblement inferiors que al corredor litoral, la Sega-rra és un territori que reuneix unes característiques avantatjoses per a la implantació d’activitats logísti-ques. Algunes empreses han instal.lat en els darrers anys centres de distribució regional a la comarca (p.e. Aluminis Cortizo); també CIMALSA té interès sobre la regió, d’acord amb el seu Pla Estratègic 2008-2011, per trobar emplaçaments adequats per a promoure nous polígons logístics sobre el traçat del futur Eix Transversal Ferroviari.

Plaça Universitat de Cervera

- 33 -

El turisme s’activa, però és encara embrionari.

D’acord amb les previsions de l’Organització Mundial del Turisme, el segle XXI viurà la conso-lidació de la societat de l’oci, amb un increment generalitzat del nombre de viatgers internacio-nals i de la importància econòmica d’aquest sec-tor d’activitat. Catalunya és una de les regions líders a nivell mundial, tant des del punt de vista de l’oferta com des del punt de vista del nombre de turistes que rep. És la principal destinació tu-rística de l’Estat espanyol i una de les més impor-tants d’Europa. Catalunya com a conjunt turístic és una regió capdavantera en determinats seg-ments de mercat i productes com el sol i platja, l’urbà, i el turisme de negocis. El turisme repre-senta més del 12% del PIB de Catalunya. A més, la seva posició geogràfica i la seva accessibilitat beneficien el desenvolupament d’aquesta activi-tat.

L’increment del turisme familiar de proximitat, que busca espais naturals i activitats a l’aire lliu-

re, suposa un potencial evident per la Segarra. El sector turístic de la Segarra es comença a acti-var gràcies a la popularització des de finals dels anys 90 de noves formes de turisme que posen l’èmfasi en els valors de l’entorn natural i en el patrimoni cultural del territori. En aquest sector la comarca té gran quantitat d’atractius que po-den desenvolupar-se en els propers anys com a productes turístics, però cal treballar en aquesta direcció per què es puguin materialitzar les nom-broses potencialitats que es donen avui, sobretot en termes d’habilitació d’espais, senyalització tu-rística i promoció exterior.

Tot i que en alguns municipis s’ha començat a desenvolupar infraestructura turística, amb la creació d’allotjaments rurals i restaurants, aquest sector està encara poc desenvolupat. El conjunt de programes pel desenvolupament i diversificació econòmica de zones rurals PRODER implementat a la Segarra ha actuat en aquest àmbit favora-

Ventes i resultats econòmics de la CAG 2000-2008

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Meu

ros

(ven

tes)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Meuros (resultats)

Vendes Resultats Nets

- 38 -

D’altra banda, la CAG és la pri-mera atracció turística de la comar-ca amb més de 35.000 visitants anuals a la fàbrica de transforma-ció càrnia. A més, el restaurant té uns 365.000 comensals cada any, i el 2006 es va inaugurar el golf Pitch&Putt bonÀrea. Tot i el volum de visitants que atrau la CAG a Guis-sona i el seu entorn, només una molt petita part d’aquests aprofiten el viatge per a visitar altres punts d’interès comarcal, i per tant tenen encara un impacte econòmic relati-vament petit fora de la Corporació.

Cal desenvolupar una visió estratègica compartida entre les grans empreses de la Segarra i les ins-titucions públiques per tal de buscar punts de trobada que permetin generar sinèrgies que juguin en favor tant de les empreses com de la comarca.

El desenvolupament del turisme i l’ordenació i atenció al paisatge tenen efectes multiplicadors sobre l’economia per quant requereixen de serveis més avançats i d’activitats complementàries amb valor afegit, i són capaces de generar petites i mitjanes empreses arrelades al territori.

- 34 -

Evolució places d'allotjament turístic 2002-2006

1 8 3 2 0 0 2 1 0 1 8 22 7 0

4 56 3

1 0 7 1 5 2

2 5 0

2 0

1 51 5

2 02 0

2002 2003 2004 2005 2006

Hotels Allotjament rural independent Masies

blement, fomentant el turisme rural i l’artesania. Entre 2002 i 2006 l’oferta d’allotjament va augmentar en un 120%, sobretot per l’habilitació d’uns 200 llits nous de turisme rural (increment del 400%). Quant a l’oferta hotelera, la Segarra només compta amb 1 hotel de 3 estrelles, .i la resta són una desena d’establiments d’una i dues estrelles.

+120%

- 37 -

La col.laboració entre les grans empreses i les institucions públiques en qüestions estratègiques

a mig i llarg termini no es desevolupa.

A la Segarra, hi ha avui una desena d’empreses que ocupen més de 50 treballadors i facturen més de 5 milions d’euros. El Grup Alimentari de Guis-sona, Leds C4, o Auconfec, són algunes empreses que tenen un impacte sobre l’economia comarcal amb entitat pròpia.

En particular, el Grup Alimentària de Guisso-na és el primer grup empresarial de la Segarra, un dels primers de Lleida i també de Catalunya. Des dels anys 80, la CAG ha tingut un cicle ex-pansiu, assolint un nivell de facturació anual per sobre dels 1000M€ amb una plantilla d’unes 2.800 persones. Del grup alimentari en depenen els treballadors de la Corporació Alimentària, que agrupa totes les activitats industrials i comercials del Grup, i els socis de la Cooperativa de Guisso-na, bàsicament agricultors i ramaders que fan l’engreixament de bestiar i la producció cereal per a pinsos. El Grup Alimentari de Guissona integra tot el cicle productiu del producte carni, des de

la cria de bestiar fins a la comercialització en els establiments bonÀrea, i els processos paral.lels de fabricació de pinsos, medicaments i fitosanita-ris, prestació de serveis d’assistència veterinària, venta de material ramader.

En una comarca d’uns 22mil habitants i un PIB de 465M€ (euros constants any 2000), l’impacte del Grup sobre l’economia i el mercat de treball comarcals són molt importants. També ho seria la capacitat de col.laborar en els desenvolupament comarcal si es poguessin establir sinèrgies o es-tratègies comunes entre el grup empresarial i els estaments públics. La Cooperativa té l’any 2008 un total de 218 persones en plantilla i 12.254 socis, i enregistra unes ventes d’uns 200M€. La Corporació té 2.809 persones en plantilla i factu-ra 1.156M€. Globalment, el Grup Alimentari dóna feina directament a unes 3.000 persones, i indirec-tament en depenen els més de 12.000 socis, amb un volum global de facturació de vora 1.500 M€.

- 35 -

Augmenta la feblesa financera de les entitats locals.

L’organització d’un sistema de gestió dels serveis que alleugi les finances dels ajuntaments i que garanteixi un servei de qualitat al ciutadà és una qüestió prioritària a curt termini.

Les finances dels ajuntaments estan en penú-ries per la feblesa dels cinc elements de sosteni-ment econòmic de que disposen: D’una banda el manteniment en els nivells actuals de les trans-ferències de l’Estat, amb la configuració compe-tencial del mapa autonòmic actual a Espanya, fa pensar en el creixement del repartiment de la despesa pública cap els governs autonòmics en detriment de l’Estat i probablement i indirecte del món local. En segon lloc, la caiguda dels in-gressos derivats del “boom” de la construcció, i d’altres fonts d’ingressos vinculades a l’activitat econòmica local. En tercer lloc, la disminució dels Fons Europeus producte de l’ampliació de 15 a 25 estats. En quart, la dificultat d’augmentar la pres-sió fiscal local: molts ajuntaments tenen els seus tributs més importants a nivells molt alts. I per úl-tim, les fluctuacions dels tipus d’interès financers.

El que pot suposar a mig termini un increment dels fons destinats a pagament d’interessos del finançament de les inversions municipals.

La despesa que els municipis realitzen en ser-veis que no són de la seva competència indica que existeix un desajust entre competències i fi-nançament. La dificultat d’oferir serveis, especial-ment en pobles petits i nuclis singulars només fa accentuar el procés d’èxode rural cap a les viles, sobretot pel que fa a gent jove i la gent gran. No-més en la mesura en què les institucions siguin capaces de resoldre el problema de la provisió de serveis a través de fórmules que en permetin una gestió dels serveis econòmicament sosteni-ble amb uns nivells raonables de qualitat, els pe-tits nuclis seran capaços de retenir i augmentar el seu capital humà.

- 36 -

Cervera no augmenta la seva capacitat de lideratge en el territori.

La Segarra com a comarca ha anat perdent centralitat política progressivament. Projectes d’iniciativa pública amb un impacte potencial fort sobre el territori han acabat o corren el risc, per diverses raons, de recaure sobre comarques veïnes (presó, àrees logístiques, port sec de Barcelona...). El comerç al detall manca del dinamisme necessari per a articular centres urbans vitals i atractius, especialment el Cervera. Tot i això, els serveis bàsics de sanitat, educació, esport, assistència són adequats i tenen bones ratios de dotació

Cervera ha de potenciar la seva capitalitat, que ha d’exercir en xarxa amb Guissona i Tàrrega, i amb altres ciutats intermèdies properes, en el territori entre els àmbits metropolitans de Lleida i Barce-lona.

Vista panoràmica de Cervera

- 35 -

Augmenta la feblesa financera de les entitats locals.

L’organització d’un sistema de gestió dels serveis que alleugi les finances dels ajuntaments i que garanteixi un servei de qualitat al ciutadà és una qüestió prioritària a curt termini.

Les finances dels ajuntaments estan en penú-ries per la feblesa dels cinc elements de sosteni-ment econòmic de que disposen: D’una banda el manteniment en els nivells actuals de les trans-ferències de l’Estat, amb la configuració compe-tencial del mapa autonòmic actual a Espanya, fa pensar en el creixement del repartiment de la despesa pública cap els governs autonòmics en detriment de l’Estat i probablement i indirecte del món local. En segon lloc, la caiguda dels in-gressos derivats del “boom” de la construcció, i d’altres fonts d’ingressos vinculades a l’activitat econòmica local. En tercer lloc, la disminució dels Fons Europeus producte de l’ampliació de 15 a 25 estats. En quart, la dificultat d’augmentar la pres-sió fiscal local: molts ajuntaments tenen els seus tributs més importants a nivells molt alts. I per úl-tim, les fluctuacions dels tipus d’interès financers.

El que pot suposar a mig termini un increment dels fons destinats a pagament d’interessos del finançament de les inversions municipals.

La despesa que els municipis realitzen en ser-veis que no són de la seva competència indica que existeix un desajust entre competències i fi-nançament. La dificultat d’oferir serveis, especial-ment en pobles petits i nuclis singulars només fa accentuar el procés d’èxode rural cap a les viles, sobretot pel que fa a gent jove i la gent gran. No-més en la mesura en què les institucions siguin capaces de resoldre el problema de la provisió de serveis a través de fórmules que en permetin una gestió dels serveis econòmicament sosteni-ble amb uns nivells raonables de qualitat, els pe-tits nuclis seran capaços de retenir i augmentar el seu capital humà.

- 36 -

Cervera no augmenta la seva capacitat de lideratge en el territori.

La Segarra com a comarca ha anat perdent centralitat política progressivament. Projectes d’iniciativa pública amb un impacte potencial fort sobre el territori han acabat o corren el risc, per diverses raons, de recaure sobre comarques veïnes (presó, àrees logístiques, port sec de Barcelona...). El comerç al detall manca del dinamisme necessari per a articular centres urbans vitals i atractius, especialment el Cervera. Tot i això, els serveis bàsics de sanitat, educació, esport, assistència són adequats i tenen bones ratios de dotació

Cervera ha de potenciar la seva capitalitat, que ha d’exercir en xarxa amb Guissona i Tàrrega, i amb altres ciutats intermèdies properes, en el territori entre els àmbits metropolitans de Lleida i Barce-lona.

Vista panoràmica de Cervera

El desenvolupament del turisme i l’ordenació i atenció al paisatge tenen efectes multiplicadors sobre l’economia per quant requereixen de serveis més avançats i d’activitats complementàries amb valor afegit, i són capaces de generar petites i mitjanes empreses arrelades al territori.

- 34 -

Evolució places d'allotjament turístic 2002-2006

1 8 3 2 0 0 2 1 0 1 8 22 7 0

4 56 3

1 0 7 1 5 2

2 5 0

2 0

1 51 5

2 02 0

2002 2003 2004 2005 2006

Hotels Allotjament rural independent Masies

blement, fomentant el turisme rural i l’artesania. Entre 2002 i 2006 l’oferta d’allotjament va augmentar en un 120%, sobretot per l’habilitació d’uns 200 llits nous de turisme rural (increment del 400%). Quant a l’oferta hotelera, la Segarra només compta amb 1 hotel de 3 estrelles, .i la resta són una desena d’establiments d’una i dues estrelles.

+120%

- 37 -

La col.laboració entre les grans empreses i les institucions públiques en qüestions estratègiques

a mig i llarg termini no es desevolupa.

A la Segarra, hi ha avui una desena d’empreses que ocupen més de 50 treballadors i facturen més de 5 milions d’euros. El Grup Alimentari de Guis-sona, Leds C4, o Auconfec, són algunes empreses que tenen un impacte sobre l’economia comarcal amb entitat pròpia.

En particular, el Grup Alimentària de Guisso-na és el primer grup empresarial de la Segarra, un dels primers de Lleida i també de Catalunya. Des dels anys 80, la CAG ha tingut un cicle ex-pansiu, assolint un nivell de facturació anual per sobre dels 1000M€ amb una plantilla d’unes 2.800 persones. Del grup alimentari en depenen els treballadors de la Corporació Alimentària, que agrupa totes les activitats industrials i comercials del Grup, i els socis de la Cooperativa de Guisso-na, bàsicament agricultors i ramaders que fan l’engreixament de bestiar i la producció cereal per a pinsos. El Grup Alimentari de Guissona integra tot el cicle productiu del producte carni, des de

la cria de bestiar fins a la comercialització en els establiments bonÀrea, i els processos paral.lels de fabricació de pinsos, medicaments i fitosanita-ris, prestació de serveis d’assistència veterinària, venta de material ramader.

En una comarca d’uns 22mil habitants i un PIB de 465M€ (euros constants any 2000), l’impacte del Grup sobre l’economia i el mercat de treball comarcals són molt importants. També ho seria la capacitat de col.laborar en els desenvolupament comarcal si es poguessin establir sinèrgies o es-tratègies comunes entre el grup empresarial i els estaments públics. La Cooperativa té l’any 2008 un total de 218 persones en plantilla i 12.254 socis, i enregistra unes ventes d’uns 200M€. La Corporació té 2.809 persones en plantilla i factu-ra 1.156M€. Globalment, el Grup Alimentari dóna feina directament a unes 3.000 persones, i indirec-tament en depenen els més de 12.000 socis, amb un volum global de facturació de vora 1.500 M€.

- 33 -

El turisme s’activa, però és encara embrionari.

D’acord amb les previsions de l’Organització Mundial del Turisme, el segle XXI viurà la conso-lidació de la societat de l’oci, amb un increment generalitzat del nombre de viatgers internacio-nals i de la importància econòmica d’aquest sec-tor d’activitat. Catalunya és una de les regions líders a nivell mundial, tant des del punt de vista de l’oferta com des del punt de vista del nombre de turistes que rep. És la principal destinació tu-rística de l’Estat espanyol i una de les més impor-tants d’Europa. Catalunya com a conjunt turístic és una regió capdavantera en determinats seg-ments de mercat i productes com el sol i platja, l’urbà, i el turisme de negocis. El turisme repre-senta més del 12% del PIB de Catalunya. A més, la seva posició geogràfica i la seva accessibilitat beneficien el desenvolupament d’aquesta activi-tat.

L’increment del turisme familiar de proximitat, que busca espais naturals i activitats a l’aire lliu-

re, suposa un potencial evident per la Segarra. El sector turístic de la Segarra es comença a acti-var gràcies a la popularització des de finals dels anys 90 de noves formes de turisme que posen l’èmfasi en els valors de l’entorn natural i en el patrimoni cultural del territori. En aquest sector la comarca té gran quantitat d’atractius que po-den desenvolupar-se en els propers anys com a productes turístics, però cal treballar en aquesta direcció per què es puguin materialitzar les nom-broses potencialitats que es donen avui, sobretot en termes d’habilitació d’espais, senyalització tu-rística i promoció exterior.

Tot i que en alguns municipis s’ha començat a desenvolupar infraestructura turística, amb la creació d’allotjaments rurals i restaurants, aquest sector està encara poc desenvolupat. El conjunt de programes pel desenvolupament i diversificació econòmica de zones rurals PRODER implementat a la Segarra ha actuat en aquest àmbit favora-

Ventes i resultats econòmics de la CAG 2000-2008

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Meu

ros

(ven

tes)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Meuros (resultats)

Vendes Resultats Nets

- 38 -

D’altra banda, la CAG és la pri-mera atracció turística de la comar-ca amb més de 35.000 visitants anuals a la fàbrica de transforma-ció càrnia. A més, el restaurant té uns 365.000 comensals cada any, i el 2006 es va inaugurar el golf Pitch&Putt bonÀrea. Tot i el volum de visitants que atrau la CAG a Guis-sona i el seu entorn, només una molt petita part d’aquests aprofiten el viatge per a visitar altres punts d’interès comarcal, i per tant tenen encara un impacte econòmic relati-vament petit fora de la Corporació.

Cal desenvolupar una visió estratègica compartida entre les grans empreses de la Segarra i les ins-titucions públiques per tal de buscar punts de trobada que permetin generar sinèrgies que juguin en favor tant de les empreses com de la comarca.

El sector industrial no-agroalimentari té una tra-dició arrelada a la Segarra, especialment a l’àrea de Cervera i sobre l’eix de l’autovia A-2. Després d’un període de forta crisi durant els anys 70, quan el tan-cament de dues grans indústries locals, Iberia (fàbri-ca de televisors) i Tres V (fàbrica de mobles), deixa-ren més de 1000 persones sense feina, la comarca reconduí la seva trajectòria durant els 80 i 90 amb la implantació d’empreses multinacionals atretes a l’època per la possibilitat de produir a costos baixos, com en d’altres punts de Catalunya, amb un perío-de d’auge important. Més recentment, l’impacte de la globalització sobre l’estructura econòmica local es produeix en un entorn d’incertesa i de moviments empresarials que, no per previsibles, són menys traumàtics. La marxa de Lear el 2002 deixant 1.300 persones a l’atur, el tancament de ACC el 2008, els problemes econòmics de l’Agudana al llarg d’aquest dècada, han estat processos dolorosos per la comar-ca. La indústria no agroalimentària de la Segarra es

S’ha de potenciar un teixit de petites i mitjanes empreses a la Segarra que conformin una base econò-mica més estable, especialment en sectors fortament vinculats a la comarca com l’agroalimentari, buscant la possibilitat de conformar clústers d’activitats que reforcin el teixit empresarial, difonguin el coneixement i posin en comú experiècia, i incrementin el valor afegit de les activitats econòmi-ques existents.

- 32 -

composa actualment per petites empreses, microem-preses, i una desena de mitjanes empreses.

Per la localització de la Segarra central a Catalun-ya a cavall de la Vall de l’Ebre i de la Regió Metropoli-tana, per la seva àmplia dotació en infraestructures de transport, existents o en projecte (connexions amb autovia a totes les capitals de província catalanes i als ports de Barcelona i Tarragona, i futur Eix Trans-versal Ferroviari entre Lleida i el port de Barcelona, i Girona), i per la disponibilitat de sòl abundant a preus sensiblement inferiors que al corredor litoral, la Sega-rra és un territori que reuneix unes característiques avantatjoses per a la implantació d’activitats logísti-ques. Algunes empreses han instal.lat en els darrers anys centres de distribució regional a la comarca (p.e. Aluminis Cortizo); també CIMALSA té interès sobre la regió, d’acord amb el seu Pla Estratègic 2008-2011, per trobar emplaçaments adequats per a promoure nous polígons logístics sobre el traçat del futur Eix Transversal Ferroviari.

Plaça Universitat de Cervera

- 31 -

Continua la dependència de grans activitats industrials i logístiques extensives.

La Segarra ha mantingut un cicle econòmic positiu entre 2001 i 2007 caracteritzat per un creixement anual mitjà del PIB superior a la mitjana catalana, però també per una inestabilitat accentuada en el creixement econò-mic que ha dut la comarca a valors al voltant del zero (positius i negatius) en dos anys no consecutius del període, però a índexs superiors a 3’5% en la resta d’anys. Aquesta fluctuació dels índex de creixement econòmic de la comarca s’expliquen per l’inexistència d’un teixit industrial o turístics diversificat de petites i mitjanes empreses, i pel pes important del sector primari, molt sotmès a les condicions climàtiques de cada any, i alhora un pes molt important de les activitats econòmiques de la CAG. En l’estructura econòmica de la Segarra, les decisions empre-sarials d’unes poques empreses tenen una incidència molt forta sobre el PIB comarcal.

Creixement anual del PIB 2001-2007

-1

0

1

2

3

4

5

6

7

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Segarra Catalunya

Qui

nes

són

les

inic

iati

ves

més

co

nven

ient

s se

gons

els

exp

erts

?

Els debats sectorials i les entrevistes a experts de la comarca permeten realitzar un anàlisi en profunditat del sentit de les transformacions en curs a la Segarra, i extreure’n oportunitats i conclusions orientades cap a l’acció.

- 30 -

S’incrementa el caràcter urbà de la Segarra i els petits pobles continuen la tendència a perdre població.

Retenir la població dels petits pobles i nuclis singulars i atraure-hi nous residents per via de la millo-ra de les condicions de vida i de la dotació de serveis és un repte estratègic per a la Segarra en els propers 10 anys.

Creixement demogràfic dels municipis de la Segarra 1998-2008 (1998=100)

60

80

100

120

140

160

180

200

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

1998

=100

Biosca

CerveraEstaràs

GranyanellaGranyena de Segarra

GuissonaIvorra

MassoteresMontoliu de Segarra

Montornès de Segarra

Oluges (Les)

Plans de Sió (Els)

Ribera d'Ondara

Sanaüja

Sant Guim de Freixenet

Sant Guim de la Plana

Sant Ramon

Talavera

Tarroja de Segarra

Torrefeta i Florejacs

La Segarra està immersa en un procés de des-poblament de petits pobles i nuclis singulars en favor dels nuclis més grans de la comarca, que poden oferir un major nombre de serveis, espe-cialment a la gent més jove i més gran. Aquest procés ha estat continu des de 1900 i continua essent vigent. Tots els municipis de la Segarra a excepció de Cervera, Guissona i Sant Guim de Freixenet tenien l’any 1900 entre dos i qua-tre vegades més de població que avui (han pas-sat de vora 1000 habitants a 250 habitants). Si s’observa l’evolució en els darrers 10 anys, tan sols Cervera, Guissona, Massoteres i Granyane-lla, i en menor mesura Sant Guim de Freixenet i Montornès de Segarra han guanyat població. La majoria de municipis han perdut en 10 anys en-tre 5% i 20% de la seva població, fins a un 30% de la seva població en 20 anys (des de 1998). Actualment, Cervera capitalitza més del 40% de

la població de la comarca, Guissona en reté més del 20%. Només 4 municipis tenen més de 1000 habitants, que són Cervera, Guissona, Torà, i Sant Guim de Freixenet. Un total de 14 municipis no superen els 500hab, i d’aquests, 9 no superen els 200hab.

- 29 -

Actualment, un de cada cinc residents a la Segarra és de nacionalitat estrangera, europea, africana, america-na o asiàtica. A Guissona, la taxa de residents estrangers assoleix quotes atípicament altes, de vora el 50% de la població. Aquests rangs de població nouvinguda tant elevats tindran en els propers anys un impacte radical sobre la societat de la Segarra, tradicionalment molt tancada. L’any 2020, un de cada quatre nens nascuts a la Segarra i en edat de treballar tindrà uns referents culturals i socials molt diferents dels que s’havien donat fins ara.

La integració dels nous residents de la Segarra arribats des de 1990 és un repte estratègic a curt termini, però també el saber rendibilitzar l’increment demogràfic comarcal i el mosaic cultural que en resulta.

- 42 -

COM

MIL

LORA

R L’A

CCÉS

I LA

QUA

LITA

T AL

S SE

RVEI

S BÀ

SICS

?Debat sectorial sobre qualitat i accessibilitat als serveis bàsics

La importància del fenomen migratori a la Segarra al llarg de la darrera dècada ha permès sobrepassar el llindar dels 22mil habitants i recuperar un volum de població similar al que tenia la comarca a mitjans segle XIX, nivell que d’altra banda representà llavors un màxim en la seva evolució històrica. Des de 1850 i fins 1990, la població de la Segarra només va man-tenir una tendència continuada a la baixa, i per tant, els reptes que planteja ara l’arribada de nova població són nous, i exigeixen polítiques públiques complexes amb programes co-marcals d’intervenció capaços d’anticipar dèficits i evitar el risc de conflicte social. Entre 1998 i 2008, més de 5.000 persones de nacionalitat estrangera han arribat a la comarca i representen avui un de cada cinc habitants de la Segarra, un de cada dos a Guissona. Amb tot, la Segarra continua sent la segona comarca menys poblada de l’àmbit de Ponent, i amb 30hab/km2, té una de les densitats de població més baixes de Catalunya. Mentre Guissona i Cervera augmenten el seu pes demogràfic, els 19 municipis restants, integrats per més de 100 nuclis diferents, tenen dificultats per a retenir la seva població i per assumir el cost que suposa la provisió de serveis als seus residents. La dispersió del poblament, juntament amb un creixent índex de la dependència s’identifiquen com els factors clau que haurà de marcar l’estratègia dels serveis socials de la comarca.

El debat de serveis es realitzà el 28 de maig de 2009 a Sant Guim de Freixenet.

- 28 -

L’èxode poblacional dóna pas, després de 150 anys, a la configuració d’una societat més complexa,

amb un mosaic de nacionalitats. Des del tancament de la Universitat de Cervera en els anys 50 del S.XIX, la Segarra ha perdut pobla-

ció de forma continuada fins el 1991. De llavors ençà, el guany de població, un 34% en 17 anys, ha fet recuperar a la comarca la població que tenia abans de la Guerra Civil. Amb el final del cicle econòmic expansiu que viscut el Catalunya i Espanya durant els darrers 20 anys, l’arribada de nous residents s’ha frenat i possiblement la població comarcal no creixi més a curt i mig termini. Amb tot, el Pla Territorial de Ponent estima la possibilitat, sota un escenari polític-voluntarista que la comarca assoleixi més de 30mil habitants abans el 2026.

Evolució de la població a la Segarra 1950-2026. Projecció del Pla Territorial de Ponent.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030

Hab

itant

s

?

- 43 -

Conclusions del debat:Es considera que les principals debilitats dels serveis són

1) la fragmentació en gran nombres de nuclis dispersos en municipis amb pes demogràfic molt reduït; 2) l’envelliment de la població rural i l’impacte que pot tenir aquesta situació a mitjà termini i 3) la manca d’un transport públic prou adap-tat a la demanda. El que també es destacà és 4) el dèficit de serveis de telecomunicacions (telefonia, mòbil, internet..) i 5) l’estancament existent en els comerços dels nuclis de Cervera i Guissona. A certa distància, apareix 6) les deficiències del sub-ministrament elèctric, que es considera un tema poc rellevant.

La dispersió de la població segarrenca en nuclis petits re-partits pel territori configura una situació relativament compli-cada per fer arribar els serveis públics a tot arreu. En relació a aquest fet, existeix certa preocupació per la manca d’assitència a la gent gran, que tendeix a crèixer progressivament, i d’un transport públic adequat, ja que en l’actualitat només circula pels nuclis mitjans i grans.

Els assitents al debat de serveis destacaren les fortale-ses següents: 1) l’atenció i equipaments escolars, que supe-ren la mitjana. Es considerà també molt rellevant 2) la xarxa d’equipaments esportius. 3) La poca saturació dels serveis pú-blics en relació a altres comarques més poblades i en general 4) l’alta atenció de serveis per habitant i finalment 5) la xarxa d’equipaments culturals tanquen la llista de fortaleses consi-derades per a la Segarra.

La situació de l’educació a la Segarra es percep com un punt molt positiu i sostingut en el bon paper de les escoles ZER. La comarca disposa de 12 CEIPs (5 ZER), 3 IES, 5 llars d’infants, 1 escola bressol, 3 escoles de música i una conser-

vatori. En equipaments esportius, amb 29 pistes poliesporti-ves, 6 pavellons coberts, 8 camps de futbol, 8 pistes de tennis i 18 piscines. Per altra banda, tot i el bon nivell d’equipaments en matèria de sanitat (s’expressen en els 2 CAP i el gran nom-bre de consultoris locals), els assistents al debat apuntaren l’horari d’atenció com un punt a millorar. Així mateix, existeix una falta d’equipaments per als joves a tota la comarca que cal solventar.

Les principals amenaces detectades són 1) les tensions socials per la competència sobre l’oferta de llocs de treball i serveis públics entre locals i forans, sobretot en municipis amb alta població. 2) L’augment de la inseguretat ciutadana, sobre-tot en entorns rurals de baixa densitat és un tema mitjanament rellevant. L’últim punt, considerat de menor importància, és 3) la fragmentació territorial per la nova divisió territorial en ve-gueries.

Per últim les oportunitats més importants que presenten actualment els serveis bàsics ofertats a la Segarra són 1) la millora dels serveis de telecomunicacions a tots els municipis de més de 50 habitants; 2) el desenvolupament de noves fór-mules de transport públic a la demanda adreçades a activitats i segments de població específics; 3) el servei d’autobús d’alta freqüència entre Guissona-Cervera-Tàrrega-Mollerussa-Lleida; i finalment 4) la connexió ferroviària ràpida a Barcelona i Llei-da a llarg termini. Finalment 5) l’aeròdrom de Cervera com a base de serveis de desplaçament mèdic, extinció d’incendis i protecció civil i per altra banda, 6) els nous equipaments per a l’activitat econòmica (vivers d’empreses, centre d’oficines amb serveis compartits) són les oportunitats menys rellevants.

- 27 -

De forma espontània, durant la propera dècada a la Segarra, l’activitat industrial tendiria a restringir-se cada cop més a activitats industrials extensives, com la logística, amb relativament poca mà d’obra i capital inver-sor essencialment de fora; no es desenvoluparien sinèrgies rellevants entre les grans empreses dels diferents sectors, i es mantindria un nombre reduït de PIMES; el turisme es limitaria a establiments rurals, seguint amb l’orientació actual; la societat segarrenca es consolidaria com el mosaic d’identitats culturals que ja és avui, sense créixer gaire més, però no milloraria apreciablement ni els nivells de formació de la població activa, ni la seva capacitat emprenedora; els petits pobles i nuclis singulars continuarien perdent població en favor de les capçaleres comarcals, Cervera i Guissona, i en alguns casos podrien créixer per l’arribada de població de les àrees de Lleida o Barcelona; Tàrrega tendiria a consolidar-se com el centre de referència per la Segarra pel que fa a comerç i serveis a persones i empreses. Les dinàmiques independents que es donen avui entre els diferents sectors tendirien a generar més tensions, resultant en una pèrdua de sinèrgies, i costos d’oportunitat.

Cap a on va la Segarra? Respostes de l’enquesta realitzada durant el procés participatiu del Pla.

- 44 -

Cap

a on

va

la S

egar

ra?

Si les tendències actuals continuessin, en els propers anys a la Segarra es podrien donar tensions creixents entre les dinàmiques de cada sector, industrial i logístic, agroalimentari, turístic o residencial.

- 45 -


• Idear estratègies de desenvolupament comunitari (mediació sociocultural, potenciar el teixit educatiu…) per tal d’afrontar les situacions de conflicte de les zones amb risc d’exclusió social.• Adaptar la provisió de serveis a la realitat geogràfica i social de la comarca (dispersió dels nuclis, poca massa crítica, envelliment de la població...). Desenvolupar serveis a la demanda.• Dinamitzar el mercat de la vivenda en els petits pobles, sobretot quan el problema de manca d’habitatge vacant condiciona el manteniment de la població local, o l’arribada de nous residents. Augmentar l’habitatge social.• Augmentar la coordinació entre les diferents administracions per millorar l’aprofitament i l’ús eficient dels serveis.• Elaborar un catàleg d’associacions i entitats de la Segarra• Millorar les telecomunicacions als petits pobles (telefonia, internet...)• Millorar dels serveis en autobús amb Barcelona• Crear una xarxa eficient d’abastament i sanejament d’aigua. Gestionar de forma eficient el sistema de reciclatge de residus• Millorar la cooperació intermunicipal• Propiciar la implicació de les empreses i la societat civil

- 25 -

Pais

atge

i te

rrit

ori d

e la

Seg

arra

El Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida és l’eina principal de protecció, planificació i de gestió del paisatge de les terres de ponent. Tal i com ha queda definit en el Catàleg, el paisatge de la Segarra està format per dues unitats prin-cipals: la unitat Costers de la Segarra, que és la predominant, i la unitat de l’Alt Sió, situada a la zona més nord-occidental. No s’ha impulsat cap carta del paisatge específica per a la Segarra.

A la comarca existeixen tres zones cataloga-des com a Espais d’Interès Natural (EIN) amb la denominació de “Valls de Sió-Llobregós”, “Gran-yena” i “Plans de Sió”, amb una superfície total 20.613,08 hectàrees: Aquests espais també es-tan classificats dins la xarxa Natura 2000 com

a llocs d’importància comunitària (LIC) i zones especial de protecció d’aus (ZEPA).

A la comarca de la Segarra 12 municipis estan inclosos dins del llistat de poblacions que han d’elaborar, de manera obligatòria, el seu Manual d’Actuació per a Incendis. El risc de nevades de-termina que tots aquells municipis majors de 20.000 habitants o que estiguin per damunt dels 400 metres tenen l’obligatorietat d’elaborar el Manual d’Actuació per a Nevades; això inclou tots els municipis de la Segarra.10 municipis estan obligats a tenir redactat un PAM d’inundacions, i 8 més els és recomanat. L’any 2008 hi havia 13 municipis que havien elaborat el manual per incendis i 19 municipis havien elaborat el de ne-vades.

- 46 -

COM

AUG

MEN

TAR

LA C

APAC

ITAT

DE

GEN

ERAR

I AT

RAUR

EAC

TIVI

TATS

IND

USTR

IALS

I LO

GÍS

TIQU

ES D

E VA

LOR

AFEG

IT?

Debat sectorial sobre oportunitatsde desenvolupament industrial

El PIB de la Segarra va experimentar l’any 2007 el creixement més alt de les comarques catalanes, amb un índex del 6’1%. Aquest creixement respongué en gran mesura a l’expansió de la Corporació Alimentària de Guissona, que cresqué vora un 16% el mateix any. Amb més de 1.000 milions de ventes anuals i vora 3.000 persones ocupades, l’empresa té un pes principal dins l’economia segarrenca. La manca d’un teixit més ampli de petites i mitjanes empreses lliga la salut de l’economia comarcal a la marxa d’un nombre molt limitat d’empreses (entre les quals la CAG) i la fa més vulnerable. En els darrers 30 anys, la marxa o el tancament de grans empreses a la comarca ha estat font de períodes de crisi recurrents amb un impacte molt impor-tant sobre la població local, especialment a Cervera. D’altra banda, la disponibilitat de sòl i les bones comunicacions viàries cap a la resta de Catalunya confereixen a la comarca un atractiu per empreses de transport i logística que troben a la cruïlla de l’eix transversal i el corredor de la A-2 un emplaçament avantatjós per a desenvolupar la seva activitat.

El debat d’economia i indústria es realitzà el 7 de maig de 2009 a Cervera.Cementiri de La Curullada

Gra

ns in

frae

stru

ctur

es a

la S

egar

raLa realització del canal de rec Segarra-Garri-gues subministrarà aigua de rec amb dotació plena (6.500 m3/ha•any) als municipis de Plans de Sió i Sanaüja, i amb dotació de suport (1.500 m3/ha•any) als municipis de Torrefeta i Flore-jacs, Torroja de Segarra, Guissona, Granyanella, Sanaüja i Cervera. El mapa de regadiu del Sega-rra-Garrigues està pendent encara, però, de la materialització de la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 dictada per la Unió Europea.

La dotació en infraestructures viàries és àmplia i de qualitat. Està pendent a curt i mig termini el desdoblament de l’eix transversal viari entre Cervera i Girona, i el desdoblament de l’itinerari Cervera-Tarragona (C-14 // A-27).

El ferrocarril a Ponent, a excepció dels serveis d’alta velocitat, té un paper gairebé testimonial: només les estacions de Balaguer, Cervera, Llei-da, Mollerussa i Tàrrega acullen més de 100 viat-gers diaris entre arribades i sortides. A llarg ter-mini (2026) està prevista la construcció de l’Eix Transversal Ferroviari, línia de tràfic mixt de nova traça entre Lleida i Girona passant per la Segarra, i amb una branca entre Cervera i el Port de Barce-lona per Igualada.

- 24 -

La disponibilitat abundant de sòl a Ponent, jun-tament amb unes infraestructures de transport que permeten una bona accessibilitat des de l’àmbit metropolità de Barcelona (A-2), de Tarra-gona (A-27, Ap-2) i de Girona (C-25), des dels ports comercials catalans, i des de la resta d’Espanya a través del corredor de l’Ebre, en fa un àmbit can-didat per a plans de desenvolupament logístic a Catalunya. El Govern de la Generalitat estudia im-plantacions a la Segarra vinculades al futur ETF, entre d’altres emplaçaments.

El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Ca-talunya 2007-2012 preveu la implantació a Cer-vera d’un aeròdrom d’aviació general i esportiva (nivell III dins la classificació catalana). El nou aeroport corporatiu de Catalunya al seu emplaça-ment d’Igualada estarà situat a 30km de la Se-garra.

La Segarra ha passat de tenir cobertura d’internet en banda ampla sobre el 8% de les se-ves entitats singulars al 68% dels nuclis objecte i el 95% de la població entre 2003 i 2008, però és la setena comarca catalana amb un accés més deficitari. El 2010, el 94% dels nuclis de la comar-ca i el 99% de la població hauran d’estar servits.

- 47 -

Conclusions del debat:Els assistents al debat valoraren que les debilitats més im-

portants que té en aquests moments el sector industrial són 1) la baixa capacitat de retenir empreses implantades a la co-marca, 2) la manca d’un teixit més ampli de petites i mitjanes empreses, 3) la poca capacitat d’atraure i/o retenir mà d’obra qualificada i 4) el poc caràcter emprenedor de la comarca.

En efecte, en el transcurs del darrers anys s’ha observat en diverses ocasions la implantació d’empreses d’una cer-ta entitat que al cap d’uns anys tanquen les seves plantes deixant un nombre important de persones a l’atur. Un teixit més ampli de petites i mitjanes empreses podria mitigar en part aquesta inestabilitat, ja que l’ocupació seria menys de-pendent d’un sol agent econòmic, i perquè les petites i mit-janes empreses, sovint familiars, tenen una major voluntat/capacitat de mantenir-se tot i períodes econòmics adversos. La poca capacitat d’atraure / retenir mà d’obra qualificada és una qüestió preocupant, i per això el que cal és fer de la Se-garra i les seves poblacions un lloc més atractiu (millora del comerç, del paisatge urbà...).

Les fortaleses més importants són 1) la situació geogràfi-ca excel.lent juntament amb 2) unes comunicacions viàries molt bones, i que milloraran encara més a curt termini, i 3) una elevada qualitat de vida.

La Segarra es troba situada al centre de Catalunya, a un punt equidistant de les quatre capitals de província, i sobre l’eix viari de Madrid a Barcelona i la frontera amb França. D’ença de l’obertura de l’eix transversal (C-25) i el desdobla-ment de la N-2, el mercat potencial a l’abast de la Segarra s’ha ampliat significativament, essent possible desplaçar-se o transportar mercaderies en poc temps i de forma segura a la pràctica totalitat del territori català. S’espera a curt termini, a més, el desdoblament de l’eix transversal fins a Girona, i l’obertura d’una nova autovia cap a Tarragona. La qualitat de vida és un altre actiu fonamental de la comarca.

Les principals amenaces detectades són 1) la competència de comarques veïnes per a la implantació de noves activitats de valor afegit i 2) la implantació d’empreses poc vinculades al territori, per un major risc d’aquestes empreses a tancar les plantes quan les condicions econòmiques són adverses.

Els assistents al debat han destacat que les oportunitats més importants que es presenten són 1) l’auge del sector logístic, sector que podria valer-se de la major disponibilitat de sòl molt ben comunicat a la Segarra respecte altres co-marques, i la 2) la presència d’un patrimoni cultural i artístic importantíssim que pot ser motor de moltes noves iniciatives econòmiques de gran rellevància a la comarca.

- 23 -

cereals, mentre el conreu de regadiu és pràcti-cament inexistent, a diferència de la resta de co-marques de Ponent.

El sector industrial alimentari representa el 46% del PIB industrial de la Segarra, però només el 14% de les empreses; el sector elèctric / òptic i el sector metal.lúrgic aporten un 19’4% i un 11% del PIB industrial respectivament. A la Segarra, hi ha 10 empreses que facturen més de 10M€ cadascuna, i d’aquestes la meitat són dins el sector agroalimentari. La Corporació Alimentària Guissona i l’Agropequària de Guissona ocupen conjuntament 2800 treballadors i facturen més de 1000M€ anualment.

L’activitat terciària a la Segarra es concentra en els grans municipis, bàsicament a Cervera (47%) i Guissona (23%), i a més distància Torà (7%) i Sant Guim de Freixenet (6%). Durant l’any 2007 sobre-sortien els avenços de les branques de transports i comunicacions (+10,6%) i d’intermediació finan-cera (+9,4%), subsectors amb una contribució al PIB dels serveis del 9,4% i el 8,1%. Els subsec-tors que tenien un creixement més moderat eren l’hosteleria (+2,5%) i les activitats immobiliàries i serveis empresarials (+2,4%) que significaven el 12,6% i el 19,9% del conjunt de les activitats ter-ciàries de la comarca.

El sector turístic de la Segarra comença a es ac-tivar gràcies a la popularització des de finals dels anys 90 de noves formes de turisme que posen l’èmfasi en els valors de l’entorn natural i en el patrimoni històric i cultural del territori. Les pla-ces d’allotjament turístic han passat de 243 llits l’any 2002 a 540 llits el 2006, amb l’increment més important localitzat en els allotjaments ru-rals que han passat d’oferir 45 llits a 250 llits, en un total de 51 establiments. Només hi ha dos hotels a la Segarra, i cap d’ells té més de dues estrelles.

Existeix gran nombre de recursos a la Segarra que podrien explotar-se turísticament, tot i que encara no se n’aprofiti tot el seu potencial. La Se-garra té 83 dels 299 béns de Lleida catalogats a l’inventari del patrimoni cultural català, princi-palment castells. La comarca té uns 3000km de camins rurals (caràcter rural i topografia poc ac-cidentada) que permeten potenciar tan les rutes en bicicleta com a peu. Hi ha plantejats alguns projectes d’escala comarcal que encara no s’han materialitzat (Via Verda Cervera-Guissona, Parc de Secans de Ponent, Ruta dels Castells...).

La Cooperativa Agrícola de Guissona (CAG) rep unes 35.000 visites, i avui és la principal atracció turística de la comarca.

- 48 -

L’ec

onom

ia d

e la

Seg

arra

El PIB de la Segarra és de 465M€ (euros cons-tants de l’any 2000), i representa el 0’35% del PIB català. L’activitat econòmica de la Segarra el 2007 va créixer en un 6,1%, al capdavant del con-junt de comarques i molt per sobre de la mitjana catalana (3,5%), principalment pel dinamisme del sector industrial que va créixer un 9,4% respecte l’any anterior arrossegat per les bones xifres de la CAG. El creixement mitjà del PIB 2001-2007 de la Segarra es troba lleugerament per sobre del català (3,12% i 3,04% respectivament), però és més fluctuant, amb valors al voltant de zero el 2003 i el 2005, però per sobre de 4,5% el 2002, el 2006 i el 2007.

El pes de la indústria i de l’agricultura són espe-cialment forts a la Segarra en comparació amb la mitjana catalana, principalment per un pes dels serveis molt reduït a l’economia comarcal (Anuari Econòmic Comarcal 2007, Caixa de Catalunya). En el conjunt de la comarca de la Segarra, el sec-tor de la indústria és el que aporta major valor afegit VAB a l’economia (44,6%), seguit del sector serveis (37,7%), la construcció (9,3%) i el sector agrari (8,4%).

La taxa bruta d’activitat es situava l’any 2001 en

un 58,0%, similar a la mitjana catalana (58,4%) i superior a la de les Terres de Ponent (54,9%). L’evolució 1986-2001 mostra un augment de la taxa d’activitat des del 44,8% de 1986, principal-ment per un increment sostingut de la taxa feme-nina (de 21,7% el 1986 a 46,0 el 2001). Amb tot, la taxa d’activitat dels homes és encara més de 20 punts superior a la de les dones. Els municipis de Cervera i Guissona es situen per sobre de les mitjanes en taxa d’activitat.

L’any 2008 es registraren 529 aturats en tota la comarca, un 12% més que l’any 2007 (472 atu-rats), però un -1’5% menys que el 2006 i -4’2% menys que el 2005. El sector serveis és l’activitat productiva en la que es comptabilitzaren un nom-bre superior d’aturats, quasi la meitat (45%). El seguí el sector industrial (33%) i a més distàn-cia el sector de la construcció (9%) i l’agricultura (5%).

Vora dos terços del PIB agrícola de la Segarra correspon al sector ramader; concretament, el 42’4% del PIB agrícola correspon al sector de la ramaderia porcina, mentre que el 18’6% corres-pon a la ramaderia vacuna i el 3’7% a l’aviram. D’altra banda, el 27’1% correspon a conreu de

- 22 -- 49 -


• Afavorir l’impuls d’iniciatives empresarials a la comarca. Encoratjar la creació de petites i mitjanes empreses de capital local. • Atraure empreses netes que vulguin implantar-se a la Segarra, per exemple, amb una component de logística important.• Fer difusió de les noves tecnologies entre el teixit de petites i mitjanes empreses de la comarca• Promoure activitats de formació i d’inserció laboral• Equipar en major mesura els polígons industrials. Promoure vivers d’empreses i centres d’oficines amb serveis compartits.• Conformar una comarca més atractiva en termes generals (serveis, ordenació...) per atraure i retenir professionals qualificats forans o locals.

Instal.lació de plaques solars fotovoltàiques

sona té 5.683 hab i concentra el 25,4% de la po-blació comarcal.

Les projeccions demogràfiques de l’Institut d’Estadística de Catalunya preveuen uns 24.000 habitants a la Segarra el 2015. El Pla Territorial de Ponent estima que les estratègies que propo-sa han de permetre atraure fins un 35% més de població a la comarca que una evolució tenden-cial en l’horitzó 2026.

En els últims deu anys l’arribada d’immigrants a la Segarra ha estat intensa, igual que a la resta de Catalunya. Un de cada cinc habitants de la Se-garra és avui de nacionalitat estrangera, i a Guis-sona gairebé un de cada dos.

L’any 2004 la Segarra va ser la setena comar-ca amb una renda familiar disponible per càpita superior, que voltà els 16.100 euros per habitant, molt per sobre de la mitjana catalana (11.420 euros / hab). L’àmbit de Ponent es situà com la segona àrea del territori català amb una renda familiar disponible per càpita superior (15.700 euros / hab) després de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran (16.300 euros / hab).

L’any 2007 l’índex d’envelliment a la Segarra era del 112,8%, inferior al corresponent a l’àmbit

- 21 -

de Ponent (124,3%), però superior a la mitjana de Catalunya (109,5%). Granyella de Segarra és el municipi que té un índex d’envelliment més elevat, amb un 40% de la seva població amb edat igual o superior als 65 anys i un 4% amb menys de 15 anys (IE=1000%). Guissona és el munici-pi amb un volum de població infantil (<15 anys) més gran, del 18%. Només Guissona i Cervera tenen un índex d’envelliment inferior al 100% (te-nen més joves que gent gran) coincidint amb les àrees demogràficament més expansives i econò-micament més dinàmiques.

Es donen diferències socials remarcables entre l’entorn més rural i l’altre de més urbà a la Sega-rra. Els municipis de Cervera i Guissona acullen el 66% de la població comarcal, són els que presen-ten millors indicadors en relació a l’envelliment, els que s’estan diversificant per l’arribada de nova població, i els més forts a l’hora d’estabilitzar o atreure noves llars.

A la Segarra es comptabilitzen 1.387 habitat-ges vacants que, sense trobar-se en estat ruïnós ni ser utilitzats com a residència principal o se-cundària, es troben deshabitats, representant el 15% respecte el total d’habitatges familiars.

- 50 -

COM

POD

RIA

EVOL

UCIO

NAR

EL

SECT

OR A

GRA

LIM

ENTA

RI P

ER

GEN

ERAR

UN

TEI

XIT

EMPR

ESAR

IAL

ENCA

RA M

ÉS P

OTEN

T?Debat sectorial sobre noves oportunitats del sector agroalimentari

El sector agroalimentari representa globalment vora el 40% de l’economia de la Segarra i ocupa prop del 45% de la població activa, si es té en compte conjuntament el pes de l’agricultura i de les indústries alimentàries. El valor afegit brut que aporta l’agricultura és a la Segarra de l’ordre de cinc vegades major que a Catalunya. Vora dos terços del sector agrícola corresponen a la cria i engreix de bestiar, especialment de porcs, activitat desenvolupada per petits productors però vinculada en gene-ral a la CAG. Una part important de la població de la Segarra creu que el canal Segarra-Garrigues no tindrà un impacte sensible sobre l’economia comarcal. A la Segarra, la meitat del PIB industrial corres-pon al sector agroalimentari però el nombre d’empreses d’aquest sector és relativament petit, i tret de la CAG, molt poques es dediquen a activitats de 2a o 3a transformació. A la Segarra, l’agroalimentari acaba passant directa o indirectament per la CAG pràcticament sempre, essent la primera empresa de la província de Lleida amb més de 1.000 milions d’euros en ventes anuals i 3.000 llocs de treball directes. Les noves vies de comercialització per mitjà de les TIC han permès l’aparició d’alguns petits productors artesanals i/o ecològics que comencen a desenvolupar un sector de mercat encara inci-pient i que podria conformar-se com a activitat complementària a les grans línies de producció, promo-vent així la diversificació i obertura del sector agroalimentari a nous segments i nous agents.

En el transcurs del debat es discutiren les fortaleses que té l’agroalimentari a la Segarra i les

oportunitats que es presenten de cara el futur, incidint en noves formes d’agroindústria que puguin diversificar el sector i complementar les principals activitats actuals. Es va constatar la dificultat que representa iniciar nous negocis en l’agroalimentari, sobretot per una normativa sanitària que és molt estricta, i es va indagar sobre la possibilitat d’una complementarietat activa entre els petits productors artesanals / ecològics i la gran indústria agroalimentària de la comarca.

La p

obla

ció

de la

Seg

arra

La població actual de la Segarra és de 22.337 hab (Idescat, 2008), similar a la de les Garrigues, i és la segona comarca menys poblada de Ponent -només té el 6% de la població de l’àmbit del pla territorial-, i la dotzena de Catalunya. La densitat de població de la Segarra és també de les més baixes de Catalunya, amb 30 hab/km2.

La Segarra presenta baixa densitat de població, gran nombre de petits nuclis, i creixent concen-tració urbana en els nuclis de Cervera i Guissona. Així, la comarca es divideix en 21 municipis i té 88 nuclis singulars, però el 66% del total de la població es concentra als municipis de Cervera i Guissona.

Només 4 municipis tenen més de 1000 habi-tants, que són Cervera, Guissona, Torà, i Sant Guim de Freixenet. Un total de 14 municipis no superen els 500hab, i d’aquests, 9 no superen els 200 hab. L’estructura dels assentaments a les comarques de Lleida mostra que la tendència és a incrementar progressivament el nombre de municipis petits.

Cervera és la capital administrativa de la comar-ca, seu del Consell Comarcal. Té 9.247 habitants, i concentra el 41,4% de la població de la comarca i el 47% dels llocs de treball de la mateixa. Guis-

- 20 -- 51 -

Conclusions del debat:Els assistents al debat consideraren que les principals de-

bilitats de l’agroalimentari a comarca són 1) l’escassa produc-ció de productes d’alta qualitat, juntament amb 2) una depen-dència molt forta de l’economia de la Segarra i del seu mercat de treball respecte la Corporació de Guissona i l’acusada 3) manca de renovació de la pagesia. També va ser molt des-tacat 4) l’existència de poques PIMES en el sector.

La Corporació de Guissona genera gran nombre de llocs de treball directes i indirectes, i representa un percentatge substancial del PIB comarcal. Si bé això és positiu, el grau de dependència que pugui tenir l’economia comarcal respecte una sola empresa la fa més vulnerable per quant l’entrada en crisi d’aquesta empresa tindria un impacte profund so-bre la comarca. Seria bo que hi hagués un major nombre d’empreses de diverses dimensions en el sector.

Les fortaleses més importants que presenta el sector a la comarca són bàsicament 1) la dinàmica positiva de l’agroalimentari a Catalunya, 2) un model industrial, el de la CAG, que en integrar verticalment tots els processos de pro-ducció permet una exhaustiva traçabilitat del producte comer-cialitzat, i 3) la presència d’alguns emprenedors que aposten per la creació de noves línies de mercat innovadores.

Es fa constància que encara són pocs els emprenedors que volen obrir-se camí en l’agroalimentari. Els petits produc-tors d’aquest sector tenen moltes dificultats per a dur a terme la seva activitat perquè la normativa sanitària és molt exigent. Sovint, la inversió inicial necessària sobre les instal.lacions és tant important que fa inviables moltes idees. A França, es diu, la legislació s’adequa en major manera a la realitat del petit productor i permet més iniciatives, una prova de les quals és

l’enorme ventall de productors formatgers que conserva el país.

L’Escola d’enginyers agrònoms de Lleida, tradicionalment més a prop del sector fruiter que no pas del ramader o del del cereal, no té un impacte sobre la Segarra tant important com el que seria desitjable, i cal observar-la més aviat com una oportunitat que com una fortalesa. L’escola representa una potencialitat important però falta dinamitzar-ne seva relació amb el món de l’empresa, per via de convenis amb estudiants però també a través dels seus departaments d’investigació.

Les principals amenaces detectades són 1) el control dels mercats agroalimentaris per part del sector de la gran distribució, cosa que dificulta l’accés al consumidor dels pe-tits productors, 2) possibles canvis legals que puguin fer in-viables algunes activitats -normativa sobre les granges, sobre els purins...,- 3) la competència de productes de l’estranger a preus més competitius que els locals i la 4) manca recurrent d’aigua.

Els assistents al debat han destacat que les oportuni-tats més importants que es presenten actualment al sector agroalimentari són 1) l’auge de les noves tecnologies de la informació i les possibilitats que ofereixen com a via de co-mercialització i promoció dels productes i activitats locals, 2) la possible creació d’una denominació d’origen, malgrat les dificultats que suposa aquesta tramitació i la necessitat d’un consens ampli entre productors que avui encara no existeix, 3) el fet que una part de la societat valora cada vegada més la possibilitat de traçar l’origen dels productes que consumeix, i com a tal, la Segarra pot oferir un plus com a productor de proximitat, i 4) el creixent interès per productes ecològics i/o artesanals d’alta qualitat. Carrer Major de Cervera

- 19 -

Algunes dades rellevants sobre la Segarra:Indicador Catalunya Ponent SegarraTotal de població 2008 ..................................................................................... 7.364.078 ...........351.718 ............ 22.337Població projectada. 2015 (esc. mitjà alt idescat) ..........................................7.723.744 ...........351.504 ............23.900Densitat de població ............................................................................................229,36 ...............62,96 ............... 30,91Taxa de creixement natural (‰) ........................................................................... 3,4 ..................... 1,2 ....................1,2Població 0-14 (%) ................................................................................................... 14,8 ...................14,4 ................. 15,6Població 15-64 (%) ................................................................................................. 69,0 ...................67,7 ................. 66,8Població 65 i més (%) ............................................................................................ 16,2 ................... 17,9 ................. 17,6Taxa de dependència (%)...................................................................................... 44,9 ................... 47,7 ................. 49,7Taxa d’envelliment (%) ......................................................................................... 109,5 .................124,3 ............... 112,8Residents estrangers (%) ....................................................................................... 15,0 ...................16,4 ................. 23,1Residents extracomunitaris (%) ............................................................................ 11,2 ...................10,6 ................. 15,0Renda bruta familiar per habitant (euros/hab) .................................................11.420 ..............15.700 ............. 16.100Creixement mitjà anual del PIB 2001-2007 (%) .................................................. 3,04 ...................... - ..................... 3,12VAB sector primari 2007 (%) ...................................................................................1,6 ....................... - ...................... 8,4VAB sector industrial 2007 (%) ............................................................................. 24,9 ...................... - ..................... 44,6VAB sector construcció 2007 (%) ........................................................................... 8,6 ....................... - ...................... 9,3VAB sector serveis 2007 (%) ................................................................................. 64,9 ...................... - ..................... 37,7Taxa de motorització (veh / 1000hab) ..................................................................668 ....................718 ...................757Habitatges totals ............................................................................................... 3.314.155 ...........147.407 ............. 9.243Habitatges amb alguna deficiència (%) ................................................................ 2,60 ...................3,07 ................. 4,29Sòl protegit PEIN (% sobre l’àmbit) ....................................................................... 29,9 ...................19,0 ................. 28,5Sòl urbanitzat (%) .................................................................................................... 6,3 ..................... 3,1 ................... 2,6Sòl amb pendent > 20% (%) .................................................................................. 50,5 ...................23,2 ................. 19,0Municipis sense figures de planejament urbà (%) ............................................... 21,8 ...................38,9 ................. 61,9Residus municipals (kg/hab/dia) ......................................................................... 1,64 ...................1,29 ................. 1,42

Dad

es d

ispo

nibl

es d

e l’a

ny 2

001

de l’

Inst

itut d

’Est

adís

tica

de C

atal

unya

.

- 52 -

Com

és

la S

egar

ra a

vui?

...

Un

terr

itor

i d’o

port

unit

atsSituada al centre geogràfic de Catalunya,

poc poblada i molt ben connectada als grans corredors de transport, amb un paisatge singular, a la Segarra es donen avui les oportunitats pròpies d’una comarca d’interior (disponibilitat de sòl, paisatge cultural, poc urbanitzat) i al mateix temps té una forta capacitat de creixement endogen en el sector agroalimentari, i activitats emergents en el turisme. És la cinquena comarca catalana en nombre de monuments catalogats d’interès nacional amb més de 50 castells i torres de defensa i el centre històric de Cervera té un patrimoni cultural molt important.

- 53 -


• Fomentar l’aparició de petites i mitjanes empreses que explorin nínxols de mercat complementaris a les grans empreses ja existents. • Crear centres de formació professional especialitzada en temes agroalimentaris. • Millorar la relació entre els centres de recerca alimentària instal.lats a Lleida i l’empresa, i entre l’escola d’enginyers agrònoms i l’empresa.• Buscar formes de complementarietat entre grans productors i productors artesanals.• Difondre de l’ús de les TIC entre el teixit de petites i mitjanes empreses de la Segarra. • Vincular l’agricultura a activitats agroalimentàries de valor afegit • Buscar i promoure punts en comú entre l’estratègia comarcal i l’estratègia empresarial de la CAG.

El debat sobre l’agroalimentari es realitzà el 21 de maig de 2009 a Guissona

- 17 -

La interpretació vigent i més estereotipada dels fets de la Guerra de Successió situen Cervera en una posició incòmoda respecte el seu passat històric. La dificultat per explicar en positiu la història de la vila debilita les possibili-tats d’exercir una capitalitat decidida en el context de la Se-garra i de Ponent. És fonamental la reelaboració d’un relat en positiu de la història de la comarca, del paper destacat de la Universitat de Cervera en la història del pensament a Catalunya, per a reafirmar-ne la seva personalitat singular, més enllà de la geografia o el paisatge.

Per altra banda, la comarca té fortaleses evidents, al marge de les bones comunicacions i el territori, com un sec-tor agroalimentari molt potent, i oportunitats pendents de desenvolupar, singularment el turisme, que han de fer mirar el futur amb optimisme.

Si bé la participació és l’eix del procés Segarra2020, en paral.lel s’han desenvolupat una sèrie de treballs de do-cumentació, integració de bases de dades estadístiques i cartogràfiques, i diagnosis sectorials, per tal d’obtenir una imatge actualitzada i el més objectiva possible de la Sega-rra. Aquests materials estan publicats a l’espai de treball de la pàgina www.segarra2020.cat, i estan disponibles per poder dur a terme estudis posteriors.

- 54 -

QUIN

ES O

PORT

UNIT

ATS

DE

DES

ENVO

LUPA

MEN

T TU

RÍST

IC T

É LA

SEG

ARRA

?

Debat sectorial sobre paisatge: l’agricultura, el patrimoni cultural i el turisme

Avui el turisme a la Segarra aporta menys d’un 5% del PIB comarcal, amb una oferta turística enfocada bàsicament a l’agroturisme. La comarca compta actualment amb una 50ena d’allotjaments rurals, 9 pensions i 2 hotels d’una i dues estrelles respectivament, i que constitueixen un oferta total de 551 llits. La Corporació Alimentària de Guissona atrau anualment vora 300mil visitants a les seves instal.lacions, i altres indústries també exploren les possibilitats del turisme industrial. A la comarca de la Segarra s’hi localitzen 83 dels 300 béns catalogats a l’inventari del patrimoni cultural català en Terres de Lleida. Tot i l’esforç per recuperar part del patrimoni i de posar-lo a l’abast del públic turista, és important encara realitzar una tasca profunda d’adequació dels entorns monumentals i de senya-lització. El turisme és un sector que té una capacitat de creixement important, vinculat a la qualitat de l’entorn i la reinvenció del paisatge cultural, al tracte personalitzat als clients i a l’ús de les noves tecnologies.

Amb el paisatge com a fil conductor, l’acte va permetre discutir el potencial turístic de la comar-ca i els impediments que es donen avui dia pel seu desenvolupament, el rol que té el paisatge com a recurs econòmic però també com a element identitari, i la forma com l’agricultura modela aquest paisatge. La discussió va permetre completar i validar l’anàlisi dafo sobre paisatge, i establir prioritats entre els diferents elements que el componen.

El debat sobre turisme i paisatge es realitzà el 14 de maig de 2009 al castell de la Concabella.Detall de flor d’ametller

Les diferències entre l’imaginari col.lectiu i la realitat objectiva de la Segarra són evidentment importants. Si bé hi ha problemes als quals donar resposta, la realitat de la Segarra no és tant negativa com reflecteix l’enquesta de percepció. La paradoxa d’un territori que es considera en crisi, endarrerit, poc atractiu, però que alhora reconeix la seva capacitat de garantir una molt bona qualitat de vida posa de manifest que l’imaginari col.lectiu s’identifica encara amb el llarg període de declivi que han patit la comarca i Cervera, i que s’ha arrossegat fins fa poques dècades. La Segarra ha estat tradicionalment condicionada als rigors d’una terra difícil, a cicles econòmics poc favorables, i a un degoteig de població continu cap a altres territoris, com mostra l’evolució demogràfica.

- 16 -

Evolució de la població a la Segarra 1714-2008

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

1714 1764 1814 1864 1914 1964 2014

Hab

itant

s

- 55 -

Conclusions del debat:• Els assistents al debat classificaren les debilitats de la comarca en termes de paisatge, turisme i agricultura i d’acord amb

el seu grau d’incidència tal i com es mostra a continuació: 1) la poca explotació del patrimoni cultural i històric, i 2) la promoció turística insuficient serien els punts més rellevants, 3) seguits de la contaminació dels aqüífers per nitrats, el dèficit d’allotjament turístic, la poca renovació de la pagesia i l’oferta limitada per a turisme actiu i el comerç estancat a les grans poblacions.

Els elements patrimonials de la Segarra són probablement un dels actius més importants de la comarca en termes de turisme, i actualment se’n treu un rèdit relativament reduït. Tot i que s’està realitzant una tasca considerable de recuperació i restauració d’alguns dels monuments i castells, cal encara millorar en molts aspectes: cal una senyalització turística, tant a les carreteres per indicar la presència d’elements patrimonials, com als propis monuments per a interpretar-los, cal mantenir l’entorn net i endreçat als volts dels elements visita-bles, cal fer més fàcil l’accés a l’interior dels monuments, cal una major tasca de promoció. El paisatge és un element important en aquest context, però no pot ser un element de rigidesa: el paisatge a la Segarra és resultat del treball de la terra i ha anat variant amb el transcurs del temps en funció del tipus d’activitat practicada; ho continuarà fent i això no ha de ser un problema.

• Les fortaleses més importants són 1) el patrimoni cultural i històric de qualitat que té la comarca, juntament a 2) un paisatge molt interessant i amb elements característics destacats, en combinació amb una 3) bona situació geogràfica dins de Catalunya.

La Segarra es troba situada al centre de Catalunya, a un punt equidistant de les quatre capitals de província, i sobre els eixos via-ris de la A-2 i els d’accés als Pirineus i Andorra. La facilitat d’accés i la presència d’un tràfic important de pas per la comarca han de ser elements a aprofitar per a atraure visitants. Els elements patrimonials hi són (la Segarra és la 5ena comarca catalana amb més elements patrimonials catalogats), el paisatge també, i els fluxos de persones són importants. Cal treure profit del potencial que tot això suposa.

• Les principals amenaces detectades són 1) l’encaix deficient que puguin tenir noves activitats que arribin a la comarca, i 2) una creixent incompatibilitat de la indústria ramadera amb el turisme.

Si bé ni l’activitat ramadera ni la implantació de noves activitats extensives tenen perquè malmetre l’entorn i el paisatge de la Sega-rra, cal una creixent conscienciació sobre la necessitat de minimitzar l’impacte visual de les activitats econòmiques sobre el territori si es desitja explotar turísticament la comarca.

• Els assistents al debat han destacat que les oportunitats més importants que es presenten són 1) les noves tecnologies d’informació i comunicació com a canals de promoció turística i dels productes de la comarca, així com 2) la creixent popularitat del turis-me de contacte amb la natura i el medi rural, i 3) el reconeixement dels productes alimentaris de qualitat, artesanals o amb denominació d’origen.

- 15 -

Del debat amb tècnics del Consell Comarcal, dels Ajuntaments i d’altres institucions comarcals, convocats en la jornada de treball del Segarra 2020 a Cervera durant el mes de gener de 2009, i de les converses, entre-vistes i diàlegs mantinguts amb altres agents socials i econòmics, la imatge que avui es té sobre la comarca en l’imaginari col.lectiu pot aproximar-se a la d’una comarca que:

Que ofereix una molt bona qualitat de vidaQue és seguraQue és sostenible

però que al mateix temps, també és:Un territori endarrerit i en crisi.Un territori fragmentatAmb un paisatge desordenat que tendeix a degradar-seAmb dèficits en el nivell d’equipaments i infraestructures Amb unes administracions sense recursos i poc coordinades entre síInsuficientment promocionat

Perfil de respostes a l'enquesta Com veus la Segarra?

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

En c

risi

Enda

rrerid

a

Perd

iden

titat

Deg

rada

da

Frag

men

tada

Des

orde

nada

Dèf

icits

d'eq

uipa

men

ts

Dèf

icits

d'in

fraes

truct

ures

Poc

prom

ogud

a a

fora

Insu

ficie

nt o

ferta

turís

tica

Adm

inis

traci

ó am

bpo

cs re

curs

os

Rea

ctiv

a

Amb

qual

itat d

evi

da Segu

ra

Sost

enib

le

Infra

estru

ctur

esflu

ïdes

- 56 -

Com

vei

em la

Seg

arra

avu

i?

Les primeres activitats de participació van explorar percepcions existents sobre la Segarra en l’actualitat, l’imaginari existent.

- 57 -


Recuperar del patrimoni històric de la comarca i donar-li nous usos o posar-lo al servei del turisme:- Restauració dels castells de la Segarra, i pla de usos. (Torre de Vallferosa, castells de Montcortès, de l’Aranyó, la Concabella...)- Universitat de Cervera, possibilitats d’usos amb promoció exterior- Restauració dels cascs urbans. Programes de l’Incasòl i Pla de barris (Cervera, Guissona)- Promoció de la ciutat romana de Iesso (Guissona)- Monestir de Sant Ramon

Promoure a l’exterior les activitats culturals que tenen lloc a la comarca- Aquelarre de Cervera - Passió de Cervera - Festival de música d’estiu de Cervera - Mercat romà de Iesso i Bacanal de Guissona

Endagar una campanya d’imatge de la Segarra i de Cervera- campanya als medis- càmera del temps a Cervera

Elaborar d’una guia de turisme de la Segarra, mantenir i actualitzar el portal de turisme de la Segarra.

Promoure en major mesura els recursos turístics presents- Pla de senyalització de camins. Condicionament d’itineraris. Promoció del camí de Santiago i altres (GR, PR, 8 rutes comarcals, 3 rutes EIN Llobregós)- Ruta dels Castells del Sió- Cristòfor Colom a Tarroja de Segarra- Turisme de la CAG, i altres industrials (Pastoret, Cervesa Pubilla)- Creació hotel d’”artistes” (L’Aranyó).- Ruta de la Guerra Civil (línia L2)- Centres d’acollida turística. Cervera, seu de les Corts Generals de la Corona d’Aragó- Fundació Castell de Sanaüja. Museu de geologia i biologia - Via verda Cervera-Guissona- Aiguamolls de Granollers de Segarra

Adoptar una estratègia comarcal en matèria de paisatge- Estudiar la possibilitat d’elaborar una carta de paisatge de la Segarra- “Parc del Secans de Ponent”, fundació Territori i Paisatge- Posada en valor els miradors i itineraris de paisatge de la Segarra del catàleg de paisatge de les Terres de Ponent. - Uniformització de la normativa sobre el sòl no urbanístic- Arrenjament paisatgístic de les granges- Promoure actuacions d’arquitectura del paisatge, elements d’art en el paisatge

- 13 -

Segarra 2020 cerca el consens al voltant de projectes estratègics i com-promisos públics i privats per a la seva execució, i el seguiment posterior dels resultats. El Consell Comarcal de la Segarra pren el compromís d’impulsar i fer el seguiment dels projectes estratègics que resultin del procés.

En definitiva, Segarra 2020 és: Una iniciativa de planificació estratègica concurrent. Un procés obert i participatiu. Una anàlisi de percepcions: Com veus la Segarra avui? Una anàlisi experta. Quins projectes són estratègics per la Segarra? Una visió compartida de futur. Quina Segarra volem? Una estratègia viable: Com fer possible la Segarra que volem? Un compromís efectiu.

Ametller florit

- 12 -

Pàgina web del Pla Estratègic Segarra 2020

Municipi de Sanaüja

- 11 -

Els debats d’experts –o sectorials-, en què han participat uns 50 professionals reconeguts en els camps de la indústria, l’agricultura, el turisme, l’agroalimentari, la societat, la cultura, el medi ambient i la mobilitat, i els treballs en paral.lel de l’oficina tècnica, complementats amb jornades taller orientades a sectors específics -gestió pública i tècnics comarcals i municipals-, amb uns 40 participants, han permès d’obtenir una anàlisi actualitzada i aprofundida sobre com és avui la Segarra i cap a on va, per poder definir amb major coneixement de causa les estratègies necessàries de futur. La plana web del Pla ha establert una via de contacte directa entre la ciutadania i l’equip redactor, obrint el procés participatiu a tothom qui hagi desitjat prendre’n part.

Acte Participants- Jornada inaugural ............................................................................... 42- Jornada amb tècnics comarcals ........................................................ 26- Jornades amb alcaldes i alcaldesses ................................................ 33- Debat sobre qualitat i accessibilitat als serveis bàsics .................... 5- Debat sobre noves oportunitats del sector agroalimentari .............. 10- Debat sobre paisatge, agricultura, patrimoni i turisme .................... 15- Debat sobre oportunitats de desenvolupament industrial ............... 16- Entrevistes a líders ............................................................................... 1510 actes i 30 entrevistes realitzades .................................... 162

REGISTRE DE LA PARTICIPACIÓ

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

Jorn

ada

inau

gura

l

Jorn

ades

am

bal

cald

es/e

sses

Jorn

ada

amb

tècn

ics

com

arca

ls

Deb

at d

e qu

alita

t iac

cess

ibili

tat a

lsse

rvei

s

Deb

at s

obre

op

ortu

nita

ts d

else

ctor

agro

alim

enta

ri

Deb

at s

obre

pais

atge

,ag

ricul

tura

,pa

trim

oni i

turis

me

Deb

at s

obre

opor

tuni

tats

de

dese

nvol

upam

ent

indu

stria

l

Entr

evis

tes

alíd

ers

Qui

ns e

scen

aris

pod

en p

lant

ejar

-se

pels

pro

pers

any

s a

la S

egar

ra?

Partint de la discussió sobre tendències externes i internes que incideixen en la Segarra, així com de les dinàmiques relacionals i de la capacitat i actitud dels actors implicats per a afrontar-les, els debats realitzats han permès definir tres escenaris alternatius per al futur de la comarca: un tendencial (el més probable), un de ruptura (poc probable, però amb elements positius a retenir) i un de compromís.

La S

egar

ra 2

020,

un p

rocé

s ob

ert i

par

tici

pati

u

Segarra 2020 és un procés participatiu que cerca el consens i que és obert a totes les institucions i agents socials i econòmics del territori. Al llarg de sis mesos, més de 160 persones hi han participat a través dels 10 actes de debat, les 30 entrevistes personals a alcaldes, experts i líders d’opinió realitzades o directament a través del portal d’internet del Pla (www.segarra2020.cat). Tots els treballs realitzats i la documentació elaborada han estat publicats online al web, que ha enregistrat al llarg de tot el procés un important volum de visites i aportacions.

La delimitació d’escenaris alternatius sobre l’evolució de la Segarra en els propers anys és el pas previ a la conformació de la visió compartida de futur, de la qual se’n derivaran posterior-ment línies estratègiques i projectes clau. L’exercici d’elaborar escenaris prospectius implica la necessitat d’abordar la reflexió estratègica a partir dels límits dins els quals sembla lògic que la camarca pugui evolucionar, per finalment retenir aquell escenari que sigui possible de materia-litzar, i que ens porti cap a un futur significativament millor. Tots tres escenaris són lògicament compatibles amb l’estratègia territorial del Pla territorial de les terres de Ponent.

EVOLUCIÓ DE POBLACIÓ SOTA 3 ESCENARIS ALTRNATIUS



EVOLUCIÓ ECONOMIA SOTA 3 ESCENARIS ALTRNATIUS



- 61 -

problemes evidents, molts d’ells abastament coneguts, avui, a principis del segle XXI, la Segarra té condicions per assolir un desenvolupament econòmic de qualitat i generar un grau molt alt de benestar social pels seus residents.

Els atractius del seu paisatge agrícola i cultural, que confereixen a la Segarra una identitat i un estil propi, la quanti-tat i qualitat del seu patrimoni històric i cultural, la presència d’algunes grans indústries locals molt dinàmiques i en fase d’expansió, la disponiblitat de sòl per a acollir noves activitats econòmiques, la proximitat i les bones comunicacions amb totes les capitals de província catalanes, inclosa Tarragona properament, són elements tots ells que poden jugar en favor de la Segarra però que encara no han desplegat tot el seu potencial. És en aquest punt que la reflexió estratègica s’inicia per imaginar les línies d’un futur que encara és obert, per impulsar i fer compatibles les millors opcions i oportunitats de desen-vopament i buscar sinèrgies a través de la concentració estratègica entre les empreses, les institucions públiques i els agents socials. Els treballs d’aquest primer Pla Estratègic són un pas del Consell Comarcal en aquesta direcció.

- 9 -

Esce

nari

Tend

enci

al

L’escenari tendencial considera l’evolució espontània de les actuals dinàmiques sectorials cap al fu-tur, amb una economia que es caracteritza pel manteniment de l’estructura d’un sector agroalimentari molt centrat sobre algunes grans empreses, el creixent paper destacat de les activitats de logística sobre l’eix de la A-2, i el manteniment del turisme com a activitat complementària. Aquest escenari dona lloc a creixements demogràfics i de l’economia importants que tendeixen a esmorteir-se amb el temps. El poblament tendeix a concentrar-se sobre Cervera i Guissona, i els petits pobles continuen tendint a despoblar-se.

Manteniment del model agroalimentari actual. Poca presència de PIMES complementàries a la CAG. Concentració i modernització de les granges, més grans i integrades en el paisatge. Creixe-ment de la CAG seguint l’actual model de negoci.

Atracció a la comarca d’activitats amb grans requeriments d’espai, en general amb una com-ponent de logística important, afavorides per la millora de les comunicacions amb els ports de Barcelona i Tarragona (ETF, A-27, C-14).

Turisme com a activitat complementària a l’activitat rural.

Alguns projectes associats a l’escenari tendencial poden llegir-se a continuació:Suport públic a la concentració i modernització de granges.Promoció de la producció de biocombustibles, i d’energies renovables.Equipament i condicionament dels polígons industrials.Atracció d’infraestructures logístiques de dimensió mitjana i gran, amb component tecnològic.Eix Transversal Ferroviari

- 62 -

Façana de la Universitat de Cervera

Els treballs del Pla Territorial Parcial de Ponent de 2007 constitueixen el primer exercici per el conjunt de l’àmbit de Po-nent, inclosa la Segarra, de planificar de forma coherent i inte-grada les infraestructures de transport, els creixements urbans i l’ordenació del medi natural amb horitzó a l’any 2026. El Pla destaca que “les transformacions econòmiques de la comarca estan centrades en les noves expectatives que genera per a l’agricultura la construcció del canal Segarra-Garrigues, i en el posicionament de la comarca com a espai de descentralitza-ció per a noves activitats econòmiques de l’àrea metropolita-na de Barcelona, territori que cada vegada és més proper a les Terres de Lleida per la millora constant de les comunicacions. L’equidistància entre Lleida i Barcelona converteixen la Segarra en un punt estratègic dins l’eix viari de l’autovia A-2, vertadera artèria econòmica de les Terres de Lleida. La Segarra té un dels millors potencials de turisme rural de ponent, sobretot pel patri-moni històric i arquitectònic que encara es preserva emmarcat en un paisatge agrari singular que encara ha experimentat po-ques agressions”. Diagnòstic en general compartit pels agents de la comarca, és però la construcció del canal Segarra-Garri-gues l’apartat que desperta més escepticisme.

Es constata que molts dels projectes estratègics d’iniciativa pública necessaris des de fa anys a la Segarra s’endarrereixen en el temps, per falta de lideratge polític, de ca-pacitat tècnica per dur-los a terme, o de cooperació entre totes les institucions implicades, estatals i locals. Malgrat aquests

- 8 -

Esce

nari

de R

uptu

raL’escenari de ruptura considera un trencament de les dinàmiques espontànies, evolucionant cap a un model amb forta component residencial, amb la qualitat ambiental com a component central. Econòmicament, l’escenari considera l’auge de les activitats agrícoles ecològiques i artesanes, vincu-lat a un fort desenvolupament del turisme rural i de contacte amb el medi. Aquest escenari contempla un creixement demogràfic relativament baix, però focalitzat sobre els petits pobles i nuclis singulars, amb l’arribada de nous residents vinguts d’àrees més urbanes que busquen l’entorn i paisatge sin-gular de la Segarra. Econòmicament, aquest és l’escenari que mostra un menor grau de dinamisme a curt termini, amb una regressió d’activitats industrials.

Una Segarra més residencial.

Nova població atreta per l’entorn rural amb un paisatge singular.

Conformació de noves comunitats als petits pobles de professionals liberals, artistes i artesans, agricultors ecològics, integrades a la comarca i molt relacionades entre elles.

Equipament tecnològic dels petits pobles i nuclis singulars.

Agricultura ecològica i de producció agroalimentària artesanal.

Turisme rural de contacte amb la natura, com una activitat central.

Alguns projectes associats a l’escenari de ruptura poden llegir-se a continuació:Promoció de l’agricultura ecològicaFibra òptica a tots els pobles i nuclis. Implantació d’equipaments culturals i socials als castells i altres elements patrimonials.Xarxa d’autobusos i transport públic comarcal, amb Lleida i Barcelona

- 63 -

Mapa del Pla Territorial Parcial de Ponent (2007). Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya

El sector de la indústria és el que aporta major riquesa a la Segarra, representant un 45% del PIB. Destacat també el 9% del PIB que representa l’agricultura. El pes de la indústria i de l’agricultura són especialment forts a la comarca en relació amb la mitjana catalana, la qual cosa s’explica per un sector serveis que a la Segarra encara té un pes molt reduït a l’economia comarcal (només el Priorat i la Ribera d’Ebre a Catalunya tenen un pes dels serveis més baix). L’activitat industrial es localitza bàsicament a Cervera i sobre l’eix de l’autovia A-2, en empreses de transport, logística i transformació de metalls. A Cervera, el tancament de grans indústries de capital forà que s’hi havien instal.lat durant el segle XX ha estat traumàtic des dels anys 80 (tant com el tanca-ment de la Universitat el segle XIX).

- 7 -

A Guissona es localitza la factoria i la seu de la Corporació Alimentària de Guissona, que amb unes ventes per sobre dels 1000 milions d’euros anuals, és una de les majors empreses de Catalunya. La situació central de la comarca dins de Catalunya i les bones comunicacions viàries, juntament amb la disponibilitat de sòl a costos assequibles continua essent un avantatge pel desen-volupament industrial de la comarca. El desenvolupament d’un teixit més ampli de petites i mitjanes empreses a la Segarra, de més valor afegit i especialment en el sector de l’agroindústria, juntament amb el major desenvolupament del sector serveis són reptes estratègics per la Segarra.

Cal destacar com a precedents de l’actual Pla Estratègic els treballs de reflexió realitzats des dels anys 80, el Diagnòstic Comarcal de 1984, que plantejava una visió integral de la Segarra identificant i avaluant de forma sintètica i quantificada els problemes que es plantejaven llavors dins la comarca i en el seu entorn, el Programa d’Actuació Comarcal de 1996, que buscava la racionalització de l’administració comarcal i que fou resultat de la reflexió dels municipis sobre les competències i serveis del Consell Comarcal i l’articulació de les relacions municipi-comarca, la Diagnosi i Propostes per a la Dinamització Socioeconòmica de la Segarra de 2000, estudi encarregat amb l’objectiu de dotar la Segarra d’un instrument de planificació estratègica de base per a la sol.licitud d’ajuts europeus directes o de programes de desenvolupament rural (Leader o PRODER), i més recentment, l’Agenda 21 Local. Planificació Sostenible de la Comarca de la Segarra de 2006, document estratègic de planificació ambiental de la comarca realitzat per la Diputació de Lleida amb l’objectiu d’integrar el medi ambient com un recurs i no com una limitació.

L’escenari de compromís aconsegueix la compatibilització de les dinàmiques sectorials per a evitar l’aparició de conflictes i la conformació de sinèrgies entre elles. Econòmicament, l’escenari considera un sector agroalimentari més ampli, amb major presència de petites i mitjanes empreses, i organit-zat en clúster; el desenvolupament d’activitats industrials de major valor afegit sobre l’eix de l’A-2, algunes amb component de logística; un sector turístic amb un pes més important sobre l’economia comarcal. Demogràficament i econòmica, l’escenari considera creixements moderats que tendeixen a augmentar a mig i llarg termini.

Compatibilització de les diferents dinàmiques sectorials i conformació de sinèrgies. Més petites i mitjanes empreses, d’iniciativa i capital local i més valor afegit.Evolució de l’agroalimentari cap a una estructura en clúster. Major cooperació entre empreses i sector públic per assolir objectius estratègics comuns. Eix de la A-2, eix d’activitats, amb component de logística, ben integrades en el paisatge.Turisme com a activitat econòmica amb pes específic propi.Un paisatge revaloritzat, un entorn dinàmic i modern.

Alguns projectes associats a l’escenari de compromís poden llegir-se a continuació:Agència de desenvolupament de la SegarraFòrum de concertació estratègica empreses-institucions localsVivers d’empreses; centres d’oficines amb serveis compartits; centres de formació laboralMancomunament de serveis públicsUniversitat de Cervera (activitats de ressò)

- 64 -

Esce

nari

de C

ompr

omís

Zona industrial Clau 13 a Guissona

Logo Agenda 21

tat de població, gran nombre de petits nuclis, i creixent concentració urbana en els nuclis de Cervera i Guissona. Amb 22mil habitants i una densitat de població de 30 habitants/Km2, es divideix en 21 municipis i 88 nuclis de població, concentrant-se dos terços del total de la població en els municipis de Cervera i Guissona. Només 4 municipis tenen més de 1000 habitants: Cervera i Guissona, Torà, i Sant Guim de Freixenet. Un total de 14 municipis no superen els 500hab, i d’aquests, 9 no supe-ren els 200 hab. La dispersió de la població de la Segarra representa un cost per a les administracions públiques quant a la provisió de serveis públics de qualitat, ja que servir tots els petits municipis esdevé molt car, però és un element fonamental del paisatge cultural de la comarca.

La renda familiar bruta per habitat de la Segarra es troba per sobre de la mitjana catalana. Amb 16.100 euros per habitant, la Segarra era el 2004 la setena comarca catalana, 14% per sobre de la mitjana catalana situada en 11.420 euros per habitant, i per sobre també de la mitjana de l’àmbit de Ponent (15.700 euros per habitant). L’índex d’envelliment de la població és del 120,1%, inferior al corresponent a l’àmbit de Ponent (130,7%) i superior al català (113,1%): Granyanella de Segarra és el municipi que té l’índex més elevat (40% de la seva població té una edat igual o superior als 65 anys i només un 4% té menys de 15 anys), i Guissona és el municipi amb major nombre de població jove (18% tenen menys de 15 anys). El fenomen migratori ha estat molt intens a la Segarra des del 2001, amb un augment de la població del 18% fins el 2009, essencialment d’estrangers que són avui el 22% de la població total. A Guissona, la gran quantitat de mà d’obra que requereix la Corporació Alimentària ha atret un nombre molt més important de treballadors estrangers amb les seves famílies, repre-sentant avui vora un de cada dos habitants del municipi (47%). La integració de la població arribada en els darrers 10 anys és un repte estratègic per la comarca.

- 6 -

Característiques dels escenaris de futur

- 65 -

Espai Fassina de Guissona. Procés de participació ciutadana.

- 5 -

La comarca de la Segarra es troba emplaçada en un lloc central del territori català, lloc de pas, obert, amb un paisatge amb forta personalitat. A uns 600 metres d’altitud, el clima és continental amb hiverns freds i estius càlids, les pluges oscil.len entre els 350 i 450 mm l’any. Els conreus herbacis de secà ocu-pen la majoria del territori i són les transformacions humanes vinculades a aquesta activitat les que estructuren el paisatge i en defineixen el seu caràcter. S’intercalen terres planeres amb el relleu lleugerament ondulat que limita les valls suaus i obertes. El poblament és fragmentat i hi ha molts nuclis habitats disper-sos, disposats sobre turons que dominen el paisatge. L’herència del passat ha deixat gran nombre d’elements arquitectònics, castells i torres de defensa, que recorden els temps en què la comarca va ser terra de frontera amb els regnes andalusos i con-formen un substrat patrimonial ric que la comarca vol explotar turísticament. Situada sobre l’extrem oriental de les planes de Ponent i pertanyent a la província de Lleida i a la futura vegueria de Ponent, es troba alhora al límit de les províncies de Barcelona i Tarragona, i de les futures vegueries de Comarques Centrals i el Camp de Tarragona.

La comarca s’estructura socio-econòmicament en dues subcomarques, la plana de Guissona al nord i la plana de Cervera al sud. Es pot distingir una tercera àrea diferenciada per la seva orografia, que és la Vall del Llobregós, la qual es troba situada a la part més alta de la Segarra i limita amb el Solsonès, amb Torà com a municipi de capçalera. La comarca presenta baixa densi-

Visi

ó co

mpa

rtid

a de

l fut

ur

Una visió compartida del futur de la Segarra: oberta a noves oportunitats de desenvolupament, amb un paisatge viu i revaloritzat.


Per q

uè la

Seg

arra

202

0?

...el

mom

ent d

e pe

nsar

el f

utur

Segarra 2020 és una iniciativa de planificació estratègica impulsada pel Consell Comarcal de la Segarra per identificar els problemes i les oportunitats de la comarca, des de totes les escales i sectors, d’una forma concurrent, i projectar solucions per al futur a l’horitzó 2020. El procés s’inicia el desembre del 2008 i conclou el mes d’octubre del 2009.

A la Segarra cal impulsar i fer compatibles les millors opcions i oportunitats de desenvolupament d’activitats ja existents i d’atracció de més valor afegit, i buscar sinèrgies a través de la concentració estratègica entre les empreses, les institucions públiques i els agents socials. Per això cal una visió pro-activa de les institucions comarcals, de la qual aquest Pla n’és un primer pas. Entre els espais econòmics de la Regió Metropolitana de Barcelona i de Lleida, la Segarra ha d’anticipar els reptes i les oportunitats d’una posició geogràfica central a Catalunya.

Es reté l’Escenari de Compromís com aquell escenari que millor recull l’esperit d’aquesta visió. Aquesta visió és coherent amb les premisses del Pla Territorial de Ponent.

Volem doncs que cap el 2020, la Segarra evolucioni com segueix:Institucionalment: institucions més proactives en temes estratègics, compromeses amb el futurTerritorialment: una Segarra més ordenada a partir del Pla territorial de PonentAmbientalment: una Segarra amb un paisatge viuEconòmicament: una Segarra que faci alhora compatibles i complementàries les oportunitats en els sectors de l’agroalimentari, la indústria, la logística i el turisme.Socialment: una Segarra amb un serveis públics adaptats a les característiques del poblamentCulturalment: una Segarra que projecta a l’exterior la seva identitat

- 67 -


EIXO

S ES

TRAT

ÈGIC

S

- 68 -

INDEX1. La Segarra... és el moment de pensar en el seu futur 2. Segarra 2020: procés obert i participatiu3. La Segarra avui 4. Segarra, territori d’oportunitats 5. Segarra, cap a on va? 6. Iniciatives més convenients 7. Escenaris 8. Visions de futur

............. 4................................ 10

........................................................................... 14................................................. 18

................................................................. 26....................................................... 40

..................................................................................... 60.......................................................................... 66

Cabana de tros

El present informe respon a un encàrrec efectuat pel Consell Comarcal de la Segarra. Desenvolupa la proposta tècnica convinguda en l’esmentat encàrrec, amb les usuals modificacions significatives derivades de la pròpia lògica de treball. El treball reflecteix els criteris i les opcions de l’equip redactor. Té caràcter d’informació propositiva per al Consell Comarcal de la Segarra, que l’adoptarà totalment i parcialment, tal com estimi oportú. Els autors volen agrair la col.laboració de tots i totes les participants.L’equip d’autors constituït per l’equip tècnic del Consell, integrat per Marta Pujol (Servei de Promoció Econòmica) i Carlota Bartra (Àrea de Participació Ciutadana, Premsa i Comunicació) i l’equip dinamitzador, integrat per la con-sultora externa MCrit.

Cervera, gener de 2010.

Benvolgudes, benvolguts,

Des del Consell Comarcal de la Segarra apostem per a una administració pròxima i útil al servei dels ajuntaments i dels ciutadans capaç d’afrontar pro-activament els reptes que se’ns plantegen. El pla estratègic Segarra 2020 ha estat l’eina emprada per tal d’aglutinar les sinèrgies necessàries capaces d’impulsar un projecte de futur comú en la nostra comarca.

Preguntar-nos el que som, el que fem i cap on anem tant des del punt de vista del sector públic i sector privat i acordar un full de ruta consensuat del territori on vivim es essencial per tal de treballar per a una comarca amb més qualitat de vida i millor competitivitat territorial.

Per tot això, us presentem els resultats de les aportacions de totes les persones interessades en el desenvolupament sostenible de la comarca, per la nostra part, ens comprometem en traduir el pla estratègic en una realitat tangible, ja que pensem que cal una Segarra compromesa amb el seu futur.

Salutacions cordials,

Xavier Casoliva PlaPresident

Cervera, 4 de gener de 2010

La S

egar

ra,

com

prom

esa

amb

el s

eu fu

tur

SEGARRA 2020PLA ESTRATÈGIC

www.segarra2020.cat

Documents

SEGARRA 2020 - Ajuntament de Talavera