Seguretat social 2011 Reforma Pensions Preguntes i Respostes

7/31/2019 Seguretat social 2011 Reforma Pensions Preguntes i Respostes

1/16

EELL SSIISSTTEEMMAA DDEE LLAASSEEGGUURREETTAATT SSOOCCIIAALL

II LLAA SSEEVVAA RREEFFOORRMMAA

PPRREEGGUUNNTTEESS AAMMBB RREESSPPOOSSTTAA

GGeenneerr ddeell 22001111

DDOOCCUUMMEENNTTSS DDEE FFOORRMMAACCIICatalunya


2/16


3/16

pg. 3

EL SISTEMA DE LA SEGURETAT SOCIAL I LA SEVA REFORMA 19 PREGUNTES AMB RESPOSTA

INTRODUCCI

De nou ens volen fer creure que el sistema pblic de pensions est a punt de desaparixer i quesi no es fan reformes de manera urgent els mercats actuaran en contra de l'estat espanyol comha passat amb Grcia i Irlanda. El govern de Zapatero i tot el parlament, amb petitesexcepcions, proposen modificar el rgim de les pensions.

Des de la CGT de Catalunya volem demostrar que la base cientfica que sost aquestes tesis deviabilitat est recolzada i pensada per uns interessos econmics concrets. Uns interessos que nosn, evidentment, els de la majoria dels treballadors i treballadores.

Indigna que els i les que s'autodenominen d'esquerres estiguin fent el treball brut propi de ladreta; allargar l'edat laboral a les treballadores i els treballadors quan els avenos tecnolgicsens haurien de portar a la situaci contrria, es a dir anar cap a la reducci de la jornada detreball. A la vegada que s un insult plantejar que pel clcul de les pensions s'utilitzi tota la vida

laboral de les persones, quan la plena ocupaci no est aconseguida encara. Sabem que el quepretenen s abaratir les futures pensions i afavorir els plans de pensions privats. Sabem queaquest s el seu objectiu real.

Des de la CGT de Catalunya no restarem impassibles davant d'aquesta nova agressi injusta iinjustificable. El retrocs en el sistema de la Seguretat Social no s negociable.

El document que tens a les teves mans s un resum extret d'unes jornades de formaci d'AcciSocial de Catalunya al local de la CGT de Barcelona, en les que hi van collaborar l'AlexTisminetzsky, advocat del Collectiu Ronda, i l'economista Elena Idoate, membre del Seminarid'Economia Crtica de Taifa. Juntament amb apunts de documents elaborats pels economistesVicen Navarro, Juan Torres i Alberto Garzn editat per ATTAC. I amb les idees i aportacions

dels i les membres de les diferents secretaries del Secretariat Permanent de la CGT deCatalunya.

Amb ell volem intentar clarificar els dubtes i posar al descobert que la reforma de les pensionss una tornada de rosca ms a l'explotaci a la que estem sotmeses les treballadores enaquesta societat. Una societat amb un repartiment injust de la riquesa i que suporta una crisiamb el 20% d'aturats i aturades.

Des de la CGT de Catalunya defensem el sistema de pensions actual i que els avenos i canvisvagin en la lnia d'un sistema universal i solidari.

Salut i Anarcosindicalisme

Secretariat Permanent de laCGT de Catalunya, gener del 2011.

pg. 2


4/16


5/16

pg. 4


NDEX

1.- QU S UN SISTEMA PBLIC DE PENSIONS?.................................................................pg.5

2.- DE QUINS RISCOS ENS PROTEGEIX LA SEGURETAT SOCIAL?..........................................pg.5

3.- QUAN NEIX LA SEGURETAT SOCIAL?............................................................................pg.5

4.- QUAN NEIX LA SEGURETAT SOCIAL A L'ESTAT ESPANYOL?...........................................pg.6

5.- COM ES FINANA LA SEGURETAT SOCIAL?...................................................................pg.6

6.- QUINES REFORMES HA PATIT EL SISTEMA DE SEGURETAT SOCIAL DE L'ESTATESPANYOL?.......................................................................................................................pg.7

7.- QU SN LES COTITZACIONS SOCIALS?........................................................................pg.8

8.- S OBLIGATORI QUE ES FINANCI AIX LA SEGURETAT SOCIAL?......................................pg.8

9.- QUINS TIPUS DE SISTEMES DE PENSIONS HI HA?..........................................................pg.8

10.- I NOSALTRES, QUIN SISTEMA TENIM?........................................................................pg.9

11.- QU SN ELS PLANS DE PENSIONS PRIVATS?.............................................................pg.9

12.- AIX, DESPRS DE TOT EL QUE HEM DIT, REALMENT QUI HI HA DARRERA DE LA REFORMA

ACTUAL?.........................................................................................................................pg.10

13.- S CERT QUE S INSOSTENIBLE EL SISTEMA DE PENSIONS DEGUT A L'ENVELLIMENT DE LAPOBLACI?.....................................................................................................................pg.10

14.- QUINA S LA TRISTA REALITAT A L'ESTAT ESPANYOL?..............................................pg.11

15.- QUINS SN ELS PUNTS CLAUS QUE PLANTEJA LA REFORMA?...................................pg.11

16.- QUINES SN LES CONSEQNCIES DE LA REFORMA PLANTEJADA?..........................pg.12

17.- QUINS SN ELS COLLECTIUS MS AFECTATS?..........................................................pg.13

18.- QUINA S LA NOSTRA PROPOSTA?...........................................................................pg.13

19.- QUINA HA DE SER LA NOSTRA RESPOSTA?...............................................................pg.13


6/16

pg. 5


1.- QU S UN SISTEMA PBLIC DE PENSIONS?

s un mecanisme que l'Estat mant amb la finalitat de garantir uns recursos que en teoriapermetin mantenir un nivell de vida digne a aquelles persones que han deixat de percebre una

retribuci salarial per causes alienes a la seva voluntat. Com poden ser la jubilaci, la incapacitato la mort.

El sistema pblic de pensions forma part del sistema de la Seguretat Social, que s uninstrument de l'estat que, a part de les pensions, avarca altres mbits de protecci social.

L'article 41 de la Constituci de l'estat espanyol preveu que els poders pblics han de mantenirun rgim pblic de Seguretat Social per tots els ciutadans i les ciutadanes, que garanteixil'assistncia i les prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment encas d'atur.

Tamb diu que l'assistncia i les prestacions complementries seran lliures.

2.- DE QUINS RISCOS ENS PROTEGEIX LA SEGURETAT SOCIAL?

La Seguretat Social cobreix les privacions que puguin patir els individus per malaltia, maternitat,accident de treball o malaltia professional, malaltia comuna, atur, incapacitat, vellesa i mort; itamb la protecci en forma d'assistncia mdica i d'ajuda a les famlies amb infants.

Inclou aix entre altres: l'assistncia sanitria, les prestacions per incapacitat laboral, lesprestacions per maternitat, les prestacions per atenci a la tercera edat, les prestacions peratur, les prestacions per vidutat, les pensions de jubilaci, etc.

3.- QUAN NEIX LA SEGURETAT SOCIAL?

El moviment obrer s el que comena la lluita perqu es garanteixi la seguretat i la proteccisocial durant el segle XIX. Sn els moviments socialistes els que demanen la universalitzaci dela protecci social, incorporant els drets socials i laborals com a part de la condici deciutadania. En aquesta concepci, el finanament d'aquest dret havia de venir dels fonsgenerals de l'estat i la provisi seria responsabilitat de l'estat. Aquest model es va desenvoluparen aquells pasos on el moviment obrer va ser ms fort.

Va sorgir un altre model, en llocs on el moviment obrer tenia menys fora i no va aconseguir la

universalitzaci davant l'oposici de les classes dominants; aquest model no universalista vagarantir la protecci socials dels i les treballadores i de les seves famlies a travs de lesaportacions de les treballadores i les empresries a les Caixes de la Seguretat Social.

La diferncia fonamental entre ambds models s que el primer s un sistema de solidaritatentre la ciutadania i el segon s un sistema d'estalvi fors en el que els drets s'adquireixensegons el nivell d'aportacions basades en el mercat de treball.


7/16

pg. 6


4.- QUAN NEIX LA SEGURETAT SOCIAL A L'ESTAT ESPANYOL?

Va nixer de forma parcial al 1900, quan es va crear la primera assegurana social, la Lleid'Accidents de Treball. Posteriorment, al 1908 es va crear lInstitut Nacional de Previsi en el

que s'integraven les caixes que gestionaven les assegurances socials que anaven sorgint.Ms endavant van nixer altres drets com el Retir Obrer (1919), l'Assegurana Obligatria deMaternitat (1923), l'Assegurana d'Atur Fors (1931), l'Assegurana de Malaltia (1942) il'Assegurana Obligatria de Vellesa i Invalidesa (el SOVI) (1947).

Durant la dictadura es van promulgar lleis que van ser insuficients.

Va ser a la dcada dels vuitanta (ja es va preveure a l'article 41 de la Constituci) quan es vauniversalitzar el sistema de la Seguretat Social amb la idea que arribs a tota la ciutadania itamb es van marcar les bases per la seva estabilitat financera.

Aix, s a l'any 1985 quan s'implanta el sistema de la Seguretat Social tal i com el coneixem a dia

d'avui. I els canvis i reformes que s'han fet han comportat una disminuci dels drets i de lesquantitats.

5.- COM ES FINANA LA SEGURETAT SOCIAL?

S'ha finanat amb el salari de les treballadores i els treballadors i dels impostos que pagaventotes les ciutadanes en proporcions que han anat variant al llarg dels temps i dels diferentspasos.

Amb l'aprovaci del Pacte de Toledo (1995) es va establir la separaci de les fonts de

finanament. Aix: Les prestacions contributives es financen a travs de les cotitzacions socials, queactualment suposen un 88'1%.

Les prestacions no contributives i universals es financen a travs de les aportacions delpressupost de l'Estat amb els impostos generals, que actualment suposen el 8'9%.

La Seguretat Social ha viscut en les darreres dcades diverses reformes, de les que donaremunes pinzellades a la segent pregunta. En cadascuna de les modificacions legals els mateixosagents socials signants (Govern, patronals i sindicats CCOO i UGT) han argumentat els canvissobre la base d'unes suposades millores molt difcilment apreciables, per sobretot han

defensat les contnues retallades en prestacions i drets socials apellant a la responsabilitat de laciutadania per contenir un suposat dficit pblic -que noms perceben les visions mscatastrofistes i conservadores i de moment mai ha existit- i fer, per fi, sostenible el sistema.

6.- QUINES REFORMES HA PATIT EL SISTEMA DE SEGURETAT SOCIAL DE L'ESTAT ESPANYOL?


8/16

pg. 7


A partir del 1985, amb la Llei 26/1985 de Mesures Urgents per la Racionalitzaci de l'Estructura iAcci Protectora de la Seguretat Social, el sistema de pensions es mant en reforma permanent.Aquesta llei, que va ser contestada amb una vaga general, la primera de la democrcia contrael govern socialista, suposa un enduriment dels requisits daccs al sistema de pensions, una

retallada de la despesa en les pensions i la negativa a aplicar, per part del govern, una llei depensions no contributives per a compensar els efectes negatius de la reforma.

Amb la reforma de 1985 es posen en marxa dos processos que encara continuen avui en dia: unde moderaci o reducci de la despesa a llarg termini (endurint les condicions d'accs iaproximant la proporcionalitat entre les aportacions de les treballadores i les pensionspercebudes) i l'altre de construcci de les condicions ideolgiques i els instruments legals iinstitucionals per afavorir sistemes complementaris privats de pensions.

En concret, les reformes han fet:

El 1985: s'augmenten els anys mnims de cotitzaci per accedir a la jubilaci, passant

de 8 a 10 anys. Aix es van deixar fra les persones amb menys anys de cotitzaci,sobretot dones.

El 1997: s'augmenten de nou els anys mnims de cotitzaci, a 15 anys (no reals ja quees computen les pagues extraordinries). Cada cop es deixen fra de la protecci socialms collectius.

El 2001: es va limitar l'incentivar el retard de la jubilaci, modificant tamb elscoeficients reductors, i reduint lleument les prestacions.

El 2007: s'augmenta fins a 15 anys reals el mnim per accedir a la jubilaci (amb unatransitria progressiva que s'aplica definitivament a l'any 2013), s'endureixen les

condicions per accedir a la jubilaci parcial (amb transitria d'aplicaci definitiva al2014), una reducci de les quanties de les prestacions d'Invalidesa Permanent amb unno clcul (pot reduir fins al 50% la prestaci), etc.

El maig del 2010: un decretazo elimina les transitries de la jubilaci parcial i s'aplicala situaci ms restrictiva (no estava prevista fins el 2015).

A la vegada, i a partir del 1987, s'han anat impulsant els plans i fons privats complementaris. Perexemple, la Llei de 1987 sobre Plans i Fons Privats, reforada el 1995, amb la Llei d'Ordenaci iSupervisi de les Assegurances Privades.

L'enduriment gradual de les condicions per percebre prestacions i a la seva reducci progressiva(tant en les prestacions datur com en les de jubilaci, vidutat o incapacitat), ha tingut en elsdarrers anys una preocupant acceleraci a partir dels Pactes de Toledo de 1995.

En definitiva, per a la majoria de la poblaci significa treballar ms anys per a rebre menysprestacions. La jubilaci sempre ha estat en el punt de mira. Els requisits daccs shan vistafectats des de noms 8 anys de cotitzaci fins els actuals 15 anys i la proposta de 20 anys,deixant sense protecci a milers de treballadors i treballadores. A la vegada, que la seva basereguladora era al 1985 la mitja dels 2 millors anys entre els ltims 10 anys, a triar per la


9/16

pg. 8


treballadora, a la situaci actual dels ltims 15 anys, ntegrament, a la proposta dels 20 anys o,fins i tot, de totes les cotitzacions.

7.- QU SN LES COTITZACIONS SOCIALS?

s una part del salari que hem de rebre les treballadores que es destina a finanar la SeguretatSocial.

Si mirem les nostres nmines, al Salari Brut que haurem de percebre, sempre li sndescomptats uns percentatges, que donen com a resultat el Salari Nt (o el salari que realmentpercebem). Dins de la quota de les cotitzacions a la Seguretat Social, s a dir, de lesaportacions es pot distingir la cotitzaci per diferents conceptes (article 8 del RD 2064/1995),entre ells, les aportacions que fem les treballadores a les cotitzacions de la Seguretat Social iconceptes de recaptaci conjunta com:

Contingncies comunes que a l'any 2010 era del 4'70%).

Atur que a l'any 2010 era del 1'55% i de l'1'60% al contracte de durada determinada.

Els tipus de cotitzaci s'estableixen anualment a la Llei de Pressupostos de l'estat (el 2010: L26/2009 art.129) i es desenvolupen per Ordre Ministerial (OM TIN/25/2010).

Aix, efectivament, podem considerar que les pensions sn part del nostre salari. Sn un salaridiferit i que es coneix, en termes econmics, com part del salari indirecte.

8.- S OBLIGATORI QUE ES FINANCI AIX LA SEGURETAT SOCIAL?

No. Cada societat escull el model de finanament que considera ms coherent o favorable ambels objectius que vol aconseguir.

9.- QUINS TIPUS DE SISTEMES DE PENSIONS HI HA?

Per una banda, els sistemes de pensions poden basar-se en dos models generals:

El model contributiu: reben pensions aquelles persones que han cotitzat al llarg de laseva vida laboral. Sota aquest sistema els i les empresries han de destinar a la Caixa de

la Seguretat Social una part del salari de la treballadora en forma de cotitzacions socials. El model universalista o no contributiu: es basa en principis de solidaritat i rebenpensions totes les persones d'una societat amb independncia del que hagin treballat ono al llarg de la seva vida laboral.

Per l'altra banda, es distingeixen tamb dos models ms:


10/16

pg. 9


El sistema de repartiment: s aquell en que els treballadors i les treballadores vancotitzant dia a dia i amb els fons que s'han generat es paguen les pensions dels i les quees jubilen en aquell moment i tenen dret a percebre-les. En aquest sistema, les pensionsfutures es paguen amb les cotitzacions que dia a dia aportin les treballadores.

El sistema de capitalitzaci: s aquell en que cadascuna va acumulant, al llarg de laseva vida laboral i contributiva, la quantitat que desprs percebr com a pensi.

10.- I NOSALTRES, QUIN SISTEMA TENIM?

Un sistema pblic mixt que combina:

El model contributiu: que t dos nivells el de la Seguretat social per totes lestreballadores i el sistema de Classes Passives dels funcionaris pblics.

El model no contributiu o de prestacions universal, que no depn de les cotitzacionsefectuades sin que es basa en situacions concretes (persones incapacitades per dur aterme una activitat laboral, persones que no han cobert el perode mnim de cotitzaciper a la jubilaci, etc.).

A la vegada, el nostre sistema, s de repartiment.

El sistema pblic s complementat, tot sovint i cada cop ms, per plans de pensions privats jaque sn els interessos de les entitats financeres, com ja s'ha anat explicant, els que semblenestar darrera de totes les reformes que s'han anat realitzant. A la segent pregunta en parlaremms a fons.

11.- QU SN ELS PLANS DE PENSIONS PRIVATS?

Sn diferents als plans de pensions pblics. En realitat no sn pensions, sn fons privatsconstituts amb els estalvis que cada persona va dipositant voluntriament en una entitatgestora, generalment un banc, fins el moment de la seva jubilaci. L'entitat gestora inverteixl'estalvi en algun actiu privat per obtenir-ne rendibilitat.

Al jubilar-se la persona pot retirar aquests fons que ha anat estalviant ms la suma d'interessosque s'hagi produt. La suma pot transformar-se en una resta si els interessos sn negatius.

Seria el ms similar al model de capitalitzaci per gestionat per les entitats privades que en

treuen el seu benefici.

12.- AIX, DESPRS DE TOT EL QUE HEM DIT, REALMENT QUI HI HA DARRERA DE LA REFORMAACTUAL?


11/16

pg. 10


D'una banda, darrera hi ha les recomanacions del Banc Mundial. Aquest ja va publicar, al 1995,el primer estudi alarmant de la insostenibilitat financera de les pensions basades en un sistemade repartiment.

De l'altra banda, els bancs i les caixes. Mltiples estudis ja fa anys que anuncien l'arribada d'un

dficit a la Seguretat Social. I s que bancs i caixes d'estalvi, segons Vicen Navarro i altres,tenen molts interessos en aquesta reforma. Els plans de pensions privats estan en crisisprofunda i les decisions que es prenguin els poden afectar de manera molt significativa. Si eslimita la cobertura de les pensions pbliques est clar que es facilitaran i estimularan lesassegurances privades, que substituiran o complementaran les pbliques.

La Banca t grans interessos en jocs i la seva influncia poltica, meditica i acadmica senorme. El seu objectiu s aix, fent s de tots els seus mitjans, convncer a la poblaci que elsistema de pensions pbliques no s viable tal i com est i que noms pot sobreviure reduint-lessignificativament. A l'estat espanyol la banca ha estat i continua essent el poder fctic amb msinfluncia, la majoria de la poblaci percep que t ms poder que el govern.

A ms, cal recordar, que la Seguretat Social gestiona la major quantitat de diners d'un pas,d'aqu que la banca, amb l'ajuda de la pressi dels mercats financers, hi vulgui intervenir.

13.- S CERT QUE S INSOSTENIBLE EL SISTEMA DE PENSIONS DEGUT A L'ENVELLIMENT DE LAPOBLACI?

La ra de la reforma s que les pensions pbliques no sn sostenibles perqu s'est allargantl'esperana de vida i hi ha menys naixements. En resum: No hi ha suficients joves per mantenirtanta gent gran.

Darrera d'aquests arguments hi ha una clara voluntat de traspassar als bancs el control del'estalvi collectiu en forma de plans privats. Cal tenir clar que fins ara el sistema de pensionsmai ha perillat, tot i les alertes que ja parlen en aquest sentit des dels anys 90. Ans als contrari,ha gaudit de supervit, fins i tot durant la crisi actual, quan s'han perdut, al conjunt de l'estat,ms d'un mili de cotitzants.

Segons Vicen Navarro, Juan Lpez Torres i Alberto Garzn Espinosa, tots ells economistes ambreconegut prestigi, l'afirmaci feta ignora diversos fets. Consideren que en el sistema derepartiment que existeix a l'estat espanyol no s important el nombre de joves per cadapersona gran, sin el nombre de cotitzants i la grandria de cada cotitzaci per pensionista.

Aix posen l'atenci en tres punts, s'hauria de : treballar en la lnia d'augmentar el nombre de cotitzants facilitant la integraci almercat laboral dels collectius ms perjudicats, com per exemple les dones, i lesaturades.

... tenir en compte quina s la quantia de cotitzaci de cada pensionista que va lligada,indiscutiblement, a la productivitat, per poder fer una valoraci ms fiable de la


12/16

pg. 11


viabilitat. I est clar que aquest s un parmetre que va i anir en augment. Del 1979 al2009 la productivitat laboral ha augmentat un 77%.

... valorar que tot hi haver-hi reducci de cotitzants, aquests produeixen ms. I s queun treballador actual produeix el que abans produen 9 treballadores. Aix, d'aqu 40

anys amb la meitat de treballadores per pensionista s bastant probable que es puguisostenir el mateix nombre de pensionistes, ja que una treballadora produir per sostenirms del doble de pensionistes que actualment.

Aix, el volum d'ingressos a les caixes de la Seguretat Social no depn noms de l'envelliment. Hiha altres factors que el condicionen clarament com: el nivell docupaci i atur existents, el nivellsalarial, el creixement econmic, la distribuci de la renda, la qualitat de l'ocupaci, laproductivitat del treball, l'extensi de l'economia submergida, etc. Noms quan tots o lamajoria d'aquests factors evolucionessin negativament podria parlar-se de problemes financersen el sistema pblic de pensions.

14.- QUINA S LA TRISTA REALITAT A L'ESTAT ESPANYOL?

Actualment les estadstiques ens diuen que:

El 71'75% dels pensionistes obt nmines inferiors als 1.000 euros.

El 58'5% percep nmines inferiors a 600 euros, no arribant al Salari MnimInterprofessional.

La pensi mitjana contributiva a l'Estat espanyol s noms el 68% de la mitjana de laUni Europea dels 15.

La despesa en pensions a l'estat espanyol s del 9% del PIB quan a la UE-15 la mitja sdel 12%.

La despesa per cpita a l'estat espanyol s de 995 euros, la ms baixa de la UE, llunydels 2.785 euros de l'estat francs.

15.- QUINS SN ELS PUNTS CLAUS QUE PLANTEJA LA REFORMA?

Pel que fa a la pensi de jubilaci contributiva

Ampliaci de l'edat de 65 a 67 anys: penalitzant aix totes les persones que es jubilinanticipadament i reduint entre un 12 i 16% les actuals prestacions. s absurd plantejaruna mateixa edat de jubilaci per a totes les professions. A la vegada que, la majoria dela poblaci es jubila actualment als 62 anys, fet que probablement es mantindr endetriment d'una menor prestaci.

:


13/16

pg. 12


Ampliaci dels anys de clcul de la Base Reguladora de 15 a 20: mesura que reduir,segons les dades de la Seguretat Social, un 8'3% les prestacions finals.

Ampliaci de 15 a 20 anys de perode mnim per a tenir dret a la jubilaci: l'augmentdeixar sense dret a la prestaci a totes les persones, sobretot dones i precaris, ambvides laborals ms curtes.

Ampliaci del perode per percebre un 100% de la pensi dels 35 als 40 anys: afectantprevisiblement a totes les treballadores, ja que reduir un 2% la pensi per cada any queno s'arribi als 40 de cotitzaci, reduint una mitja del 10% ms de les prestacions.

Pel que fa al subsidi d'atur de majors de 52 anys

Si canvia l'edat de jubilaci potser que es converteixi en subsidi de majors de 54 o 55anys.

:

Pel que fa a la jubilaci parcial

Si canvia l'edat de jubilaci potser que els jubilats parcials hagin de treballar fins als 67anys.

:

Potser que sinici la possibilitat de jubilar-se als 62 anys enlloc dels 60.

Pel que fa a la pensi de vidutat

Noms es donar a qui pugui acreditar la dependncia econmicament.

:

Progressiva eliminaci per gran part de la poblaci.

Pel que fa a la prestaci per Incapacitat Temporal i Permanent

Es proposen nous clculs de la seva Base Reguladora.

:

Reducci de treballadores que hi tenen dret mitjanant directrius de lInstitut Catald'Avaluacions Mdiques (ICAM) i d'incentius a les i els metges de capalera.

Pel que fa a la millora de prestacions per accident de treball

Possible eliminaci o reducci del recrrec en les prestacions per manca de mesures deseguretat que actualment pot comportar un augment del 30 al 50% en totes lesprestacions.

:

16.- QUINES SN LES CONSEQNCIES DE LA REFORMA PLANTEJADA?

El 28 de gener el govern de l'estat espanyol pretn tancar la proposta de reforma del sistemapblic de pensions que suposar la retallada ms important de la Seguretat Social feta en elsdarrers 30 anys.


14/16

pg. 13


s a dir, si les dades anteriorment exposades ja ens situen en una de les pitjors condicions encomparaci amb la resta d'Europa, les reformes ens posaran en una situaci pssima. Que hihaur:

Ms pensions a mnims.

Ms persones amb reducci del dret d'accs a les prestacions contributives.

Reducci d'entre un 20 i un 30% de la prestaci de jubilaci.

Reducci de les prestacions de vidutat, invalidesa i incapacitat temporal.

17.- QUINS SN ELS COLLECTIUS MS AFECTATS?

Les dones, les persones immigrades i les precries en general seran les persones ms afectades.Sobretot, perqu l'augment dels anys pel cmput de la cotitzaci fa que moltes persones no

hagin cotitzat durant tant de temps (per motius familiars, per cotitzacions parcials o perqu noporten tant de temps aqu) quedin fra del sistema de prestacions contributives i que lesprestacions siguin ms redudes, ja que les cotitzacions, com ms antigues sn, ms mnimessn.

A la vegada, les joves, pateixen cada cop situacions laborals ms precries i, si finalment, lesaplicacions sn progressives, es veuran ms afectades en un futur.

18.- QUINA S LA NOSTRA PROPOSTA?

Doncs s ben senzilla. Que el sistema de prestacions de la Seguretat Social no s negociable.Considerem que s un dret que no pot mesurar-se en termes de dficit i benefici.

s un dret que volem que sigui universal al que hi tingui accs tothom. Volem que es millorin enquantitat i qualitat de les prestacions i que no es segueixin les directrius del Banc Mundial nitampoc les de bancs i caixes que noms miren pels seus interessos privats.

19.- QUINA HA DE SER LA NOSTRA RESPOSTA?

No podem quedar-nos impassibles davant d'aix i per tant la CGT fem una campanya de

informaci i sensibilitzaci dun assumpte tan important com es que sabarateixin les pensions ila jubilaci es retardi dos anys. La CGT fem una crida a tota la ciutadania a fer una mobilitzacigeneral per que es retiri una mesura que considerem injusta i que nicament beneficiar a lesentitats financeres, verdaderes impulsores de aquesta agressi al conjunt de la societat.


15/16

pg. 14


Federaci Local de BARCELONAVia Laietana 18, 9 08003 BarcelonaTelf. 933.103.362 Fax 933.107.080

[email protected]

Federaci Comarcal BARCELONS NORDc/ Alfons XII 109, 08912 BadalonaTelf. 933.831.803 Fax 933.831.803

[email protected]

Federaci Comarcal del BAIX CAMP / PRIORATc/ Raval de Santa Anna 13, 2n 43201 Reus

Apartat de Correus 634 - CP43280 ReusTelf. 977.340.883 Fax 977.128.041

[email protected]

Federaci Comarcal del BAIX LLOBREGATCarretera dEsplugues 46, 08940 Cornell de Llobregat

Telf. 93 377 91 63 Fax 93 377 75 [email protected]

Federaci Comarcal del BAIX PENEDSc/ Nord 11-13, 3r 43700 El VendrellTelf. 977.660.932 Fax [email protected]

Federaci Local de Bergac/ Del Bal nmero 4 baixos, 08600 Berga

Telfon [email protected]

Federaci Local de CASTELLAR DEL VALLSc/ Pedrissos 9 bis, 08211 Castellar del Valls

Telf. 937.142.121 Fax [email protected]

Federaci Intercomarcal del GARRAF / ALT PENEDSc/ Lepant 23, baixos esquerra, 08800 Vilanova i la Geltr


Federaci Intercomarcal de GIRONAAv. Sant Narcs 28, entr. 2a 17005 Girona


Federaci Comarcal de LANOIAC/ Clavells 11, 08700 Igualada


Federaci Intercomarcal de PONENT (LLEIDA)Pl. Catalunya 2 8, 25002 Lleida


Federaci Local de MANRESAc/ Circumvallaci 77 2n, 08240 Manresa


Federaci Comarcal del MARESMEPlaa de Cuba, 18, 2on, 08302 Matar


Federaci Local de RUBc/ Colom 3-5, 08191 Rub


Federaci Local de SABADELLC/ Rossell, 10 - 08207 Sabadell


Federaci Local de SALLENTClos, 5, 1a, 08650 Sallent

Tel. 938.370.724 Fax [email protected]

Federaci Intercomarcal de TARRAGONARambla Nova 97-99, 2n 1a 43001 Tarragona

Telf. 977.242.580 Fax 977.241.528

[email protected]

Federaci Local de TERRASSAc/Ramon Llull 130-136, 08228 Terrassa

Telf. 937.887.947 Fax 937.894.504

[email protected]

Federaci Comarcal del VALLS ORIENTALc/ Francesc Maci 51 - 08100Mollet del Valls


Sindicat de la Muntanya-PILUM CGTPlaa Major 5, 25560Sort

Tel. 633 322 [email protected]

OOONNN TTTRRROOOBBBAAARRR---NNNOOOSSS


16/16

pg. 15


Edita:Secretariat Permanent del ComitConfederal de la CGT de Catalunya

Via Laietana 18, 9a. planta 08003 Barcelona Tel. 933103362 Fax 933107110www.cgtcatalunya.cat [email protected]

- Secretaria de Jurdica

[email protected]

Documents

Seguretat social 2011 Reforma Pensions Preguntes i Respostes