SEMINARI PRODUCTIU PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC … · 2016. 9. 24. · competitiva en el mercat Seminari productiu per al desenvolupament turístic Pàgina 16 EVOLUCIÓ DEL TURISME

1

SEMINARI PRODUCTIU PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

PER A AGENTS LOCALS DEL PALLARS JUSSÀ

Turisme i desenvolupament localJosep Capellà

Document de treball de conclusions del 20 octubre 2010 - Blog

FEBLESES

AMENACES

El sector turístic no està organitzat.

Manca mentalitat turística a la comarca i reconeixement entre actors.

Manca de professionalitat en el sector públic comarcal.

Manca de projecte global del territori i definició dels recursos turístics.

Manca encaix entre l’oferta de formació professional i el mercat de treball real.

Manca infraestructura d’allotjament.

Estacionalitat de l’oferta turística.

Població envellida.

Competència d’altres comarques.

L’individualisme del sector.

Dificultats per a la gent jove.

FORTALESES OPORTUNITATS

Patrimoni local pràcticament inèdit en relació al turisme.

Millora en les infraestructures i equipaments. El sector agroalimentari i el turisme rural.

Les tendències cap a un model de turisme lligat als valors locals. Entrada de gent jove en el sector. El treball en xarxa entre actors. L’aeroport d’Alguaire.

2

Pàgina 3Seminari productiu per al desenvolupament turístic

El turisme s’ha convertit en un factor clau de les estratègiesde desenvolupament local

Desenvolupament local

Procés reactivador de l’economia i dinamitzador de la societat local

que, mitjançant l’aprofitament de recursos endògens existents en

una zona determinada o espai físic, és capaç d’estimular i

fomentar el seu creixement econòmic, creant ocupació, renda i

riquesa amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i el benestar

social de les poblacions locals.


• Al nostre país això és evident (litoral, ciutats, etc.) .

• Europa ho ha fet tradicionalment des dels anys 60-70

(Alemanya, França, Regne Unit, ...)

Les polítiques comunitàries ho tenen present:

• Programes de desenvolupament rural: FEADER, LEADER,

• Fons de Desenvolupament regional: FEDER, Cooperació

Territorial Europea (INTERREG), FSE

• LIFE

• CULTURA 2000

També diferents tipus d’organitzacions: National Trust, etc.

3


Projecte conjunt de 3 comarques de creació d’una xarxa de senders (2.500 kms.) entre els Pirineus i la Mediterrània.

www.itinerannia.net

Financiació amb fons LEADER, FSE, PLADETUR

Una anella cicloturística de gairebé400 quilòmetres unirà Girona i França

Cost global: 1.650.000 euros. Finançament 65% INTERREG IV A

www.viesverdes.org


www.nausicaa.fr

Aquari-centre del mar, inaugurat l’any1991 com a estratègia de desenvolupament de la regió Nord-Pas de Calais. Centre inaugurat l’any 1990 com a

estratègia de desenvolupament de la regióde Bretanya.

www.oceanopolis.com

4


www.cevennes-ecotourisme.com

Creació d’una associació d’empresaris a partir d’uns cursos de formació per obtenir la certificació de qualitat “PANDA”promoguda per WWF i Gites de France.

El 2008, 81 empreses de les quals 43 adherides a la CETS.

Xarxa de 20 destinacions de 6 països que posen en valor la sostenibilitat, la cultura, la preservació dels paisatges, la gastronomie local.

Accions de “soft-mobility” en els

Plana web en 6 idiomes, un dels quals el japonès

www. alpine-pearls.com


www.nationaltrust.org.uk

5


RECURSOS SERVEIS I EQUIPAMENTS+

(Natura, patrimoni històric, cultural, equipaments d’oci)

“Són la base sobre la qual es desenvolupa l’activitatturística”

Permeten que el visitant cobreixi les seves necessitatsbàsiques i gaudeixi dels atractius de la destinació

=

PRODUCTES TURÍSTICS

Conjunt de components capaços de satisfer les motivacions i expectatives d’un segment de mercatdeterminat

+PREU, DISTRIBUCIÓ, COMUNICACIÓ

=

OFERTES TURÍSTIQUES

Conjunt de serveis que es poden comprar per un preu determinat per poder gaudir en un lloc i tempsdeterminat i que permeten gaudir d’una experiència o d’un viatge complert

Font: Manual del Planificador en Turismo Rural. Secretaría de Turismo. Madrid 1992


BENEFICIS ECONÒMICS i SOCIALS DE L’ACTIVITAT TURÍSTI CA

• Aportació al territori i a la societat local, de recursos (ingressos) econòmics externs.

• Noves inversions i noves activitats econòmiques.

• Complement a les activitats tradicionals.

• Nous llocs de treball.

• Creació de noves infraestructures, que milloren la qualitat de vida local.

• Permet posar en valor el patrimoni local i generar recursos per a la seva conservació.

• Millora de l’autoestima dels residents i de la seva implicació amb el territori i amb la vida local.

• Màrqueting territorial.

6


www.parconazionale5terre.it


Les administracions públiques

tenen un paper molt important en

el desenvolupament de l’activitat

turística:

• gestió del territori

• impuls a l’activitat econòmica

7


Operadorsturístics, agències de viatges, allotjaments

Hotels, restaurants, comerços, transport, ...

Empreses de transport, concessionarisautopistes, etc.

Operadors, turístics, CRS, etc.

Operadorsturístics, hotels, agències

PRIVATS

Ens públics de promoció

Oficines de turisme, ajuntaments, Museus, Parcs, ...

DepartamentsO.P., Transports, aeroports, etc.

Centrals de reserves, webs institucionals

Ens públics, oficines de turisme

PÚBLICS

AGENTS

Fidelització i recomanació

Informació, mobilitat, gaudi, allotjament

Facilitar el transport i l'accésal destí

Facilitar i materialitzar la compra

Donar a conèixerel destí. Motivar la compra

FUNCIONS

POST CONSUMCONSUMTRANSPORTCOMPRAPRECOMPRAFASES

CADENA DE VALOR DEL PRODUCTE TURÍSTIC

Pàgina 14Seminari productiu per al desenvolupament turístic Pàgina 14

• el client .... escull

• les empreses .... promouen serveis per a públics segmentats

• els operadors turístics ... integren serveis de diferents

empreses

• els ens públics de turisme ...que poden actuar com

operadors turístics.

Per ex. per introduïr nous productes o productes difícils de

comercialitzar.

Qui crea producte?

8


De la mateixa manera en

què ho fan les empreses

cada població/territori ha

d’identificar les seves oportunitats

per aconseguir una posició

competitiva en el mercat


EVOLUCIÓ DEL TURISME AL NOSTRE PAÍS

* El gran desenvolupament del turisme es produeix en una època en que les competències de les administracions locals són molt marginals.

* Des dels anys 60 fins als 90, creixement constant. Líders mundials en turisme de sol i platja.

* A partir dels anys 90 primers símptomes de canvis estructurals en el model, amagats per condicions adverses d’algun dels nous competidors.

9


CICLE DE VIDA DEL PRODUCTE TURÍSTIC

Descoberta

Declivi

Estancament

Llançament

R.W. Butler. 1980


CAPACITAT DE CÀRREGA

El màxim nombre de persones que poden visitar un espaial mateix temps, sense causar danys físics, econòmics, socioculturals o ambientals, així com un inacceptabledescens de la satisfacció dels visitants

Font: PNUMA

10


• Ecològica –ambiental o física-

• Psicològica

• Socio-cultural per als residents i la població local

• Polític-econòmica

• Ecològica –ambiental o física-

• Psicològica

• Socio-cultural per als residents i la població local

• Polític-econòmica

TIPUS DE CAPACITAT DE CÀRREGA


EufòriaEufòria ApatiaApatia IrritacióIrritació AntagonismeAntagonisme

Les destinacions passen per les següents etapes:

(Adaptació de Keyser, 2002)

Índex d’irritació de Doxey

•Augmenta el nombre de visitants•Es dóna per fet la presènciade visitants•Contactes més formals entre locals i turistes.

•Increment significant del nombre de visitants•Augmenta el nombred’empreses foranes.•Augment de la compe-tència pels recursos entre residents i visitants.•Residents recelen de l’activitat turística.

•Nombre reduït de visitants•Visitants busquen la integració amb els locals•Els residents acceptende bon grat els visitants.•Activitat comerciallimitada

•Hostilitat manifestadels residents•Mesures per limitarels danys i els fluxosturístics•Promoció mésintensiva per compensar la pèrduad’imatge de la destinació

11


QUALITAT DEL TERRITORI I DESENVOLUPAMENT LOCAL

�Per al 46% dels turistes alemanys és fonamental que el paisatge sigui bonic (Andrew Holden. Environment and Tourism2000)

�Per al 46% dels turistes alemanys és fonamental que el paisatge sigui bonic (Andrew Holden. Environment and Tourism2000)

�Per a un 50% dels turistes enquestats, el paisatge és e l criterimés rellevant a l’hora d’escollir el destí turístic (Informe de la Comissió Europea 2002)

�Per a un 50% dels turistes enquestats, el paisatge és e l criterimés rellevant a l’hora d’escollir el destí turístic (Informe de la Comissió Europea 2002)

�La qualitat del territori és capital econòmic i un fact or de competitivitat

�La qualitatqualitat del del territoriterritori és capital econòmic i un factor de competitivitat

�Per a d’altres activitats, com la producció agroalim entària, artesania, creativitat, I+D, ... també ho és.

�Per a d’altres activitats, com la producció agroalim entària, artesania, creativitat, I+D, ... també ho és.


Enquesta 2010 de la Comissió Europea :

30.000 entrevistes a majors de 15 anys dels 27 estats membres + 5 països no membres. http://ec.europa.eu/public_opinion/flash/fl_291_en.pdf

Elecció del destí:

• 32 % qualitat de l’entorn

• 25 % patrimoni cultural

• 16 % oferta d’activitats i esbarjo

Fonts d’informació:(primera i segona en importància):

• 58 % recomanació d’amics i familiars

• 42 % internet

• 31 % experiència de viatgesanteriors

12


IMPACTES DEL TURISME DE MASSES

• Concentració en espais reduïts

• Problemes de mobilitat

• Degradació i pèrdua d’espais naturals

• Pèrdua d’assentaments històrics

• Infrastructures sobredimensionades

• Consum insostenible de recursos

• Relació població autòctona/turistes

• Monoconreu

• Altres desequilibris


DIFICULTATS DE LA GESTIÓ PÚBLICA DEL TURISME

• La pèrdua d’atractius d’un territori per l’acumulació excessiva de petites actuacions

• Diferència temporal entre el moment en què s’obtenen els beneficis del creixement i el moment en què es suporten els costos

• Serveis turístics vs. promoció i construcció immobiliàries

• Equips tècnics municipals insuficients

• Apatia de la població local davant iniciatives públiques d’interès turístic

13


DIFICULTATS DE LA GESTIÓ PÚBLICA DEL TURISME

• Insuficient finançament del municipi

• Moltes administracions actuant en un mateix territori

• Gestió dels recursos patrimonials

• Regeneració de zones turístiques madures


Basat en la qualitat i que es fonamenta en

• Tractament radicalment nou del territori i del paisatge, com a marc del producte turístic. Valorització dels recursos.

• Producte com a suma de serveis públics i privats

� co-responsabilització. Models de gestió mixta

• Labels i marcas de qualitat creïbles i reconegudes pels consumidors.

• Beligerancia amb la no-qualitat.

UN NOU MODEL DE GESTIÓ TURÍSTICA

14


Basat en la qualitat i que es fonamenta en

• Restablir una dialèctica turista-territori (incorporar tots els recursos en el producte)

• Innovació tecnològica en la creació i gestió del producte.

• Eficacia en les accions de promoció i comunicació.

• Participació en xarxes i benchmarking



Turisme responsable. Crear millors llocs per viure, millors llocs per ser visitats.


El turisme responsable:

• Minimitza els impactes negatius econòmics, mediambientals i socials;

• Genera majors beneficis per als residents locals i millora la sevaqualitat de vida, de condicions de treball i d’accés al sector;

• Implica als residents en les decisions que afecten la seva vida i les oportunitats futures;

Declaració de Ciutat del Cap 2002. http://iberoamerica.icrtourism.org

15




El turisme responsable:

• Permet una millor experiència de viatge als turistes, mitjançantla interrelació amb els residents i una major comprensió delsaspectes culturals, socials i mediambientals;

• Dóna accés a persones amb discapacitats;

• És sensible culturalment i fomenta el respecte entre els turistes i les comunitats d’acollida, afavorint l’autoestima de les zonesvisitades.

Declaració de Ciutat del Cap 2002. http://iberoamerica.icrtourism.org


Experiència Visit Englandhttp://nowemagine.viewpages.net/?id=VisitEngland_KeepItReal


16


Experiència Visit Englandhttp://nowemagine.viewpages.net/?id=VisitEngland_KeepItReal



Experiències a Keep it real:

Exemple 1: Walk Awhile – agència receptiva de senderisme

• Redissenya els itineraris per tal d’assegurar-se que els clients podran tastar productes locals i de temporada, així com que es visiten llocs d’interès gestionats per gent de la regió � millora de l’experiència de les vacances.

• Proposta: Informar sobre els proveïdors amb un mapa on es troben situats, fotos d’ells i de les seves activitats i explicar com tenen cura dels productes que subministren � els vostres clients s’adonaran que la vostra empresa té cura del què està oferint als visitants..

17


Exemple 2: Battlesteads Country Inn – Oferir quelcom de més

• Anima als visitants a informar de llocs d’interès en el blog. Això fa que les explicacions sobre la natura siguin més interessants. Preparar itineraris ecoturístics al voltant de l’allotjament amb elements arquitectònics, de la vida local, etc.

• Propostes: Dissenyar paquets per baixa temporada o pensar en serveis que puguin generar més ingressos en l’alta.

Preparar un diari de natura i penjar-lo a la web, emfatitzant el què es pot fer en baixa temporada.

Promoure l’ús de productes locals i animar als clients a comprar-ne per endur-se’ls. Això els animarà a repetir l’estada per comprar-ne de nou.

Programes especials de “recollir i cuinar amb els teus ingredients” amb productes de l’horta, cursos d’història local, de manteniment de bicicletes, festes d’aniversari per nens amb temes de natura, ... crear demanda per èpoques amb pocs visitants.



Exemple 2: The Hytte – Posicionament com allotjament sostenible i de qualitat adaptat totalment accessible.


Poden atendre a persones amb minusvalies visuals i auditives i amb els què utilitzen cadires de rodes a qui costa trobar establiments sostenibles i adaptats.

També mostren a la resta de clients que les persones amb minusvalies tenen els mateixos drets que la resta per gaudir d’un lloc comfortable i que això forma part de la sostenibilitat.

18


Exemple 3: The Mill at Gordleton – La importància de rendibilitzar els articles en els diaris.


Aprofitar tots els articles en què surt el vostre establiment. Fer-hi links a la web, fins i tot si és antic, indicar-ho en els mails, ...

Trobar elements que facin la vostra proposta diferent de forma que pugui interessar als vostres clients.


Exemple 4: Cada mercat requereix diferents sistemes de comunicació


19


Exemple 5: Marketing per canals alternatius


Destinacions accessibles en tren.

Unes 30 propostes a l’estat espanyol.


[email protected]

Documents

SEMINARI PRODUCTIU PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC … · 2016. 9. 24. · competitiva en el mercat Seminari productiu per al desenvolupament turístic Pàgina 16 EVOLUCIÓ DEL TURISME