Senderisme

CATALÀ

Senderisme

COSTA BRAVA

2 3

Escollir rutes per un espai tan singular com la Costa Brava és una tasca tan difícil

com escollir entre el cel i el paradís. Des de l’espectacular talaia dels camins de

ronda, que, serpentejant entre roques, ens ofereixen la corprenedora vivència de

contemplar el constant festeig entre les muntanyes de granit i les zones de mar

blava, fins a les riuades de pins d’un verd desbordant i les daurades cales que

justifiquen, amb el seu recorregut entremaliat, la denominació de Costa Brava per

a l’espai marítim que banya les comarques de l’Alt i Baix Empordà i de la Selva,

passant per les planes interiors del Gironès i el Pla de l’Estany, tots els camins ens

aboquen a la descoberta d’una geografia prodigiosa, única arreu del món.

Els senders de la Costa Brava són més que una activitat; són una vivència que ens

permet descobrir com de lluny arribà la imaginació del Creador, amb una natura

capaç de jugar amb els nostres sentits, amb un laberint insospitat de llum i colors

exuberants i amb una història que ha estat testimoni de totes les civilitzacions:

restes gregues i vil·les romanes, poblacions medievals, esglésies romàniques i

gòtiques i construccions militars conviuen harmoniosament, en un clima temperat

i acollidor, amb uns costums que encara respecten les tradicions i una gastronomia

capaç de recuperar els aspectes més originals i combinar-los amb la creativitat

més desbordant.

PIRINEU DE GIRONA

4 5

A mesura que ens allunyem del blau marí de les ones i del seu concert de sons i

colors, anem descobrint les primeres zones de verd, que després de fer un lleuger

descans a les planes del Gironès i el Pla de l’Estany s’embraveixen i s’enfilen cap

al cel fins a convertir-se en una grandiosa escultura anomenada Pirineu, a la qual

també es pot arribar des de França. Aquí les aigües ja no festegen amb les roques,

sinó que les voregen, i s’escampen aquí i allà en inacabables danses d’argentades

ballarines en què les gotes d’aigua cristal·lina i freda pel desglaç juguen a escapolir-

se de la impetuosa abraçada de les muntanyes. Tan amunt arriben que en alguns

indrets costa trobar el verd sota la neu.

Aquesta orografia ens permet, en poc més de 100 km, anar del Parc Natural de

la Zona Volcànica de la Garrotxa fins als pics de la Cerdanya, a més de 2.000 m

d’altitud, passant per les màgiques valls del Ripollès, a través d’un paisatge que ens

sorprèn constantment amb una simfonia de contrastos en què totes les notes són

harmonioses. Si en algun lloc es pot parlar de quatre estacions és precisament en

aquesta zona de les comarques gironines, i totes quatre hi tenen els seus propis

encants, els seus plaers capaços d’omplir-nos els sentits fins a saturar-los.

El Pirineu de Girona és el món del que és tradicional, acollidor, intens... com

intenses són la seva Ruta del Romànic i la gastronomia autòctona, una gastronomia

perfectament sincronitzada amb els productes naturals que sempre han ofert la

terra i la ramaderia i que, en molts indrets, encara ens recorda la pau i l’assossec

d’èpoques passades.

El Pirineu i la Costa Brava, tot i la seva relació turbulenta i excitant, tenen una cosa

en comú: les sensacions i les emocions.

Ara, escollir entre els senders que proposem ja és una elecció que pertoca al lector.

GR 1GR 2GR 4

GR 11GR 92GR 178

LES GAVARRES

P I R I N E U D E G I R O N A

el Ter

el Fluvià

la Muga

el Ter

el Segre

l’Onyar

el F

rese

r

el Ter

CO

ST

A

BR

AV

A

Albanyà

Boadellad’Empordà

la Vajol

l’Escala

Lladó

LlançàMaçanet deCabrenys

el Port de la Selva

Portbou

Vilamaniscle

Sant Perede Rodes

Torroellade Montgrí

Begur

Beuda

Besalú

Oix

OLOT

Beget

BANYOLES

Santa Pau

les Preses

SetcasesMolló

RIPOLL

Queralbs

Núria

Planoles

Osor

Alp

PUIGCERDÀ

la Jonquera

Empúries

Sant Quirzede Colera

Castanyet

GIRONA

Palamós

Sant Feliu de Guíxols

Tossa de Mar

Lloret de Mar

SANTA COLOMADE FARNERS

Cadaqués

Roses

Camprodon

St. HilariSacalm

GR 1

GR 2

GR 4 GR 11

GR 178

GR 11

GR 1

GR 2

GR 92

Cap de Creus

GR 92

Sant Paude Segúries

6 7

ELS SENDERS DE GRAN RECORREGUT

Les grans rutes viàries de l’actualitat són, sovint, fruit de l’experiència de segles d’història: des dels primers homínids caçadors i transhumants fins als primers assentaments, la història de la humanitat s’ha fet caminant, i es pot dir que els camins com a tals van néixer amb els primers poblats.

A Girona en tenim força mostres, des dels poblats ibèrics fins a l’arribada dels grecs i els romans a Empúries. Els romans, de fet, van ser els primers a crear una gran xarxa de camins —amb eixos com la Via Augusta, que travessava Catalunya—, però també es van basar en camins ja existents.

A l’edat mitjana es van obrir alguns dels camins històrics més importants, com el Camí de Sant Jaume, primer Itinerari Cultural Europeu, que té algunes branques a les comarques del Pirineu de Girona, el Camí dels Bons Homes, ruta que van agafar els càtars per fugir dels seus perseguidors, o els camins que enllaçaven les ermites i els monestirs dels diferents ordes religiosos que s’expandien arreu, com testimonia l’actual Ruta del Romànic.

Posteriorment, la gent es desplaçava per enllaçar poblacions, per anar al mercat, per comunicar-se i ajudar-se o per treballar (Ruta dels Segadors, dels Trementinaires...). Arran d’aquest moviment va sorgir tot un seguit de vies principals que unien les diverses viles.

A poc a poc, amb l’augment de les vies de comunicació, alguns dels antics camins es van anar deixant de banda, mentre que a les zones de muntanya seguien essent imprescindibles els petits senders que hom utilitzava per desplaçar-se.

Amb la industrialització, la creació de la xarxa viària, l’augment de la població i la construcció, molts d’aquests camins van desaparèixer.

Al llarg dels darrers anys s’han anat recuperant aquestes antigues vies, especialment les principals, i han sorgit així els GR o itineraris de més de 50 km de longitud. Els GR són una xarxa de camins homologats i aptes per al turisme pedestre que s’estenen per tot Europa i que estan coordinats per l’ERA – European Ramblers’ Association (www.era-ewv-ferp.org/, amb versions en anglès, francès i alemany).

A Catalunya, país amb força tradició excursionista, ara fa una trentena d’anys es va constituir el Comitè Català de Senders, dins l’organigrama de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (www.feec.org). Al principi, el Comitè només pretenia marcar els seus itineraris perquè els excursionistes no es perdessin, però amb el temps ha anat realitzant una importantíssima tasca de recuperació, neteja i senyalització de camins. D’aquesta manera s’ha anat creant tota una xarxa catalana de senders, amb multitud de variants.

Les marques específiques de GR son dues franges: una de blanca i una altra de vermella. A més, hi ha quatre tipus de senyals: direcció a seguir, derivació, direcció equivocada i canvi de direcció.

GR: inicials de «senders de gran recorregut»

Per les comarques de Girona hi passen molts GR. Aquí en destaquem els següents:

GR 1: És el gran sender transversal. Passa per l’Empordà, la Garrotxa i el Ripollès i segueix cap a Santiago de Compostel·la.

GR 2: De la Jonquera baixa cap al Montseny, passant per l’Empordà i la Garrotxa.

GR 4: De Puigcerdà baixa fins a Montserrat.

GR 11: És el gran itinerari transpirinenc. Va del Mediterrani al Cantàbric, del cap de Creus a Hondarribia. Passa per l’Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya.

GR 92: És la gran ruta del litoral. Va de Portbou a Blanes, des d’on segueix pel litoral de la península Ibèrica fins a arribar a Gibraltar. Pel nord, enllaça amb la xarxa francesa de senders.

GR 178: És la Ruta d’en Serrallonga, que passa per les Guilleries, a la comarca de la Selva.

P. N. DEL CADÍ-MOIXERÓ

P. N. DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

P. N. DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

SERRA DE L’ALBERA

P. N. DEL CAP DE CREUS

SENDERSde gran recorregut

Blanc i vermell

Direcció a seguir

Derivació

Direcció equivocada

Canvi de direcció

GR 1

el Ter

el Fluvià

la Muga

el Ter

el Segre

l’Onyar

el F

rese

r

el Ter

Albanyà


la Vajol

Lladó


el Port de la Selva

Portbou

Vilamaniscle

Sant Perede Rodes


Begur

Beuda

Besalú

Oix

OLOT

Beget

BANYOLES

Santa Pau

les Preses

Setcases

Molló

RIPOLL

Queralbs

Núria

Planoles

Osor

Alp

PUIGCERDÀ

la Jonquera

Empúries


Castanyet

GIRONA

Palamós


Tossa de Mar

Lloret de Mar


Cadaqués

Roses

St. HilariSacalm

Cap de Creus

l’Escala

Camprodon


SANT MARTÍ D’EMPÚRIES

ALPENS

8 9

EL SENDER HISTÒRIC TRANSVERSAL

RUTA: GR transversal que travessa les comarques de Girona passant per l’àrea prepirinencaDISTÀNCIA: Uns 140,5 km per les comarques de GironaDURACIÓ APROXIMADA: Unes 34 hores, que recomanem fer en una desena d’etapes DESNIVELL: 1.205 metresTIPUS DE RUTA: LinealSENYALITZACIÓ: Sí, amb marques específiques del GR i també amb senyalització verticalÈPOCA DE L’ANY: Si bé és practicable durant tot l’any, es recomana fer la ruta entre la primavera i la tardorLLOC DE SORTIDA: Sant Martí d’Empúries, prop de l’EscalaDIFICULTAT: Mitjana NENS: Cal triar bé els trams que vulguem fer amb nensCARTOGRAFIA: Mapes topogràfics de les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Ripollès. Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000. www.icc.es/portal/

El traçat d’aquest sender que neix al Mediterrani, en un lloc històric tan destacat com Empúries, s’estén en paral·lel al del GR 11 (pirinenc), però per l’àrea prepirinenca, d’un gran interès paisatgístic. La ruta passa per algunes localitats de rellevància notable en la conformació històrica de Catalunya i té el romànic com a eix artístic principal, amb exemples com Besalú, Sant Joan de les Abadesses o Ripoll.

Nosaltres comencem l’itinerari al mateix punt d’origen, tot i que també es pot recórrer parcialment des de qualsevol de les localitats que es mencionen dins l’apartat «Seguiment de la ruta». Recomanem demanar informació a les oficines de turisme locals.

• Aproximació:

Des de Girona, agafem la carretera N-II o l’autopista AP-7 en direcció nord fins que arribem a l’encreuament de la GI-623 que porta cap a l’Escala. Des d’aquí accedirem fàcilment a Empúries.

• Inici:

A Sant Martí d’Empúries, ens situem al mirador sobre el mar que hi ha darrere l’església parroquial. Des d’aquest punt, seguim el carrer Major i anem cap al final de la muralla. Aquí trobarem el GR 92, el traçat del qual compartirem una estona.

• Seguiment de la ruta:

Marxem cap a Cinclaus, amb el massís del Montgrí a

l’esquerra. En arribar-hi, el GR 92 ens quedarà a la dreta; nosaltres, però, seguirem cap a l’esquerra, pel camí de Viladamat.

Entre camps de conreu, la ruta continua per camins que porten a Ventalló i a Garrigoles. Pugem fins al puig de Sant Pere (135 m) i el de Valldavià i, poc després, arribem a Camallera. Passem pel costat del cementiri i agafem el camí cap a Llampaies fins a arribar a Orriols, amb una plaça porxada i un castell.

Seguim entre masos (can Onofre, can Mero, mas Silet, etc.) i arribem així a la bassa d’en Cosme i a can Dalmau, prop de la carretera de Vilavenut a Ollers. Des d’aquí continuem en direcció a Esponellà. Passem tot seguit per l’antiga ermita de Sant Miquel (a 250 m d’altitud), per Centenys, pel veïnat de la Farrès i per Melianta, urbanització del municipi de Fontcoberta. Seguim caminant entre masos per la comarca del Pla de l’Estany i, finalment, arribem a Banyoles. La vila que dóna nom al llac més gran de Catalunya és una ciutat amb una llarga història que va néixer a l’ombra del monestir de Sant Esteve. L’església actual i el claustre d’aquest cenobi daten del segle XVIII i guarden peces com l’arqueta de Sant Martirià (s. XV) i un retaule del segle XV. La plaça Major, del segle XIII, té unes arcades remarcables i acull cada dimecres el mercat setmanal. L’estany, gran zona d’oci i autèntic eix vertebrador de la vila, disposa de miradors per observar les aus i permet fer rutes per descobrir la flora i la fauna d’aquest entorn únic. A tocar de l’estany hi ha el Parc Neolític de la Draga.

Descripció de la ruta

Sant Martí d’Empúries

Des de Banyoles anem cap a Sant Martirià, on podrem gaudir d’unes bones vistes de l’estany, especialment des del mirador que hi trobarem. Després de passar per Usall i per un cementiri, creuem la C-66 per un pont i deixem un bosc d’alzines a mà esquerra. Una urbanització ens porta a Serinyà, poble conegut pel seu interessant Parc de les Coves Prehistòriques i que abandonarem per la zona del poliesportiu. Tot seguit passem per la font de Gatielles, creuem el riu Ser per un pont i deixem una ermita a la dreta. El camí s’enfila fins als 200 metres de cal Roset. Més endavant caminem una mica per la C-66, deixem enrere l’Ajuntament de Sant Ferriol i ens trobem el GR 2. Els dos senders van una estona junts fins a arribar a Besalú, vila amb un conjunt historicoartístic considerat com un dels més ben conservats de Catalunya. A Besalú destaquen el pont romànic sobre el riu Fluvià i el micvé (s. XII) o casa de banys rituals jueva, un dels tres únics establiments d’aquesta època descoberts fins ara a Europa. En aquest lloc s’acomplia, per immersió total, el ritu religiós del bany de purificació.

El GR 2 va pel carrer Major, però el GR 1 continua pel carrer del Canó, deixa l’església a l’esquerra, segueix pel carrer d’Olot i enfila el camí de can Batlle. Després d’aquesta casa trobem can Güell, la carretera N-260, la riera de Borró, can Banyils i la riera de la Font. La ruta segueix pujant, passa per la riera de Sales i arriba a Tortellà (275 m). Més endavant creuem el riu Llierca per un pont romànic i, després de travessar la carretera de

Sadernes, arribem a l’oratori de Sant Roc (430 m) i al coll de Palomeres (615 m). A partir d’aquí, la ruta torna a baixar enmig d’un paisatge típic de l’Alta Garrotxa fins a arribar a Oix (410 m), poble de gran encant. Des d’aquest punt anem a buscar la vall del Bac. En poc temps arribem al coll de Toralles i, més tard, al de Toralloles (735 m), que ens porta a l’Hostal de la Vall del Bac, un establiment amb més de tres segles d’història. Arribem així a Llongarriu i, tot seguit, passem per l’ermita de Sant Feliu del Bac. La ruta continua entre camps, passa pel mas de l’Om i per can Mariné i ens porta fins a la carretera de la Vall de Bianya. Passem aleshores per una bifurcació que condueix cap a Camprodon, creuem la carretera C-38 i arribem a Sant Pau de Segúries (865 m), al sud de la serra Cavallera. Aquest poble de la comarca del Ripollès disposa d’amplis espais de pinedes i fagedes i és conegut per les seves fonts sulfuroses, com ara la de la Puda.

La ruta segueix cap al torrent de Quatrecases, la riera del Repunxó, que creuem per un pont, i una pista que puja a l’ermita romànica de Santa Magdalena de Perella. El GR deixa aquest camí i passa pel mas Grau. Creuem el torrent de Muig i arribem a uns masos abandonats. Després, passem pel torrent i el molí de Malatosca per anar a trobar la via verda de la Ruta del Ferro, que seguim fins a l’estació d’Ogassa. Arribem així a Sant Joan de les Abadesses (770 m). La història d’aquest municipi va lligada a la del monestir de Sant Joan; fundat per Guifré el Pelós, s’hi guarda un grup escultòric compost per set peces de mida natural, el Santíssim Misteri, que està

Banyoles Besalú Oix Castellfollit de la Roca

FOTO GRAN: Ruïnes d’Empúries i l’Escala • FOTO PETITA: Estany de Banyoles

10 11

considerat un exemplar únic de l’escultura del segle XIII i de la transició del romànic al gòtic. Recomanem fer un tomb per la vila, ja que conserva diversos elements d’interès que mereixen una visita: el pont Vell, el palau de l’Abadia (s. XV), amb una sala romànica (la Sala Tosca) a l’interior, les restes de les muralles o la plaça Major, porxada i voltada d’edificis barrocs, en la qual se celebra un important mercat setmanal.

Després de travessar el torrent de la Ginebrosa pugem fins al coll de Can Sau i la pista de Sant Martí d’Ogassa (960 m). Tot seguit, anem baixant entre masos aïllats fins al torrent de la Rimbala i, més tard, la font dels Capellans. En poc temps arribem a Ripoll (695 m), població de parada obligada pels seus nombrosos atractius culturals i històrics, entre els quals sobresurt el monestir de Santa Maria, fundat al segle IX pel comte Guifré el Pelós. Aquest cenobi fou, gràcies a la seva biblioteca, un dels centres culturals europeus més importants de l’època medieval i panteó comtal fins al 1162. La seva portalada, esculpida en pedra, està considerada una obra cabdal del romànic. Al monestir de Santa Maria hi són enterrats diversos nobles fundadors de la dinastia catalana, entre ells el mateix Guifré el Pelós, circumstància que fa que Ripoll sigui vista com el bressol de la identitat catalana. Val la pena visitar l’Scriptorium, una exposició interactiva permanent que mostra la vida dels copistes medievals.

Dins el mateix terme municipal de Ripoll també es poden veure restes de l’antiga muralla i d’una de les

portes d’accés a la vila, diverses cases d’interès així com el Museu Etnogràfic de Ripoll, el més antic de Catalunya en el seu gènere, que, després de sotmetre’s a una àmplia reforma, es reobrirà properament al públic. La ciutat és igualment un centre comercial de primer ordre.

Sortim de Ripoll travessant el pas a nivell del ferrocarril i arribem a la carretera C-17, on trobem un pal indicador. Creuem la via per sota, i la ruta torna a pujar fins a desembocar a l’ermita del Remei i la font del mateix nom (800 m). El camí ens dóna aquí un respir i comença a baixar; passa per algunes cases, enfila cap a la riera de Vilardell, que creuem, i poc després es torna a enlairar fins al coll de Sant Esteve de Vallespirans, Portavella (1.040 m) i Santa Margarida de Vinyoles (1.205 m), un santuari que ofereix magnífiques vistes sobre el Pirineu oriental, el Berguedà, Osona i el Ripollès. Arribem tot seguit al coll Tallat, important creuament de rutes, i des d’aquí anem baixant fins a Alpens (860 m), població que ja pertany a la comarca d’Osona.

• Ampliació de la ruta:

El GR deixa les comarques de Girona però segueix per Catalunya fins a Aragó, des d’on continua cap a Galícia.

El GR 1 té connexions amb el GR 92 a Empúries i amb el GR 2 a Besalú.

Aquest GR creua tota la península Ibèrica d’est a oest, enllaçant el Mediterrani amb l’Atlàntic. Després de deixar enrere els trams gironins, segueix per altres comarques de Catalunya fins a Aragó. A continuació passa per Navarra, el País Basc, Castella i Lleó, Cantàbria, Astúries i Galícia, on mor a Finisterre, a l’Atlàntic.

Curiositats

Cal planejar bé les etapes i els horaris de la ruta, ja que el GR 1 passa per localitats de gran interès que mereixen ser visitades amb calma, com ara Banyoles, Besalú, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Aquestes poblacions són també llocs de sortida de nombroses excursions que, sens dubte, ajudaran el visitant a conèixer més àmpliament les diverses opcions que ofereix el país. Recomanem informar-se a les diferents oficines de turisme de la zona.

Observacions i recomanacions

• Més informació:

Guia del GR 1. Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (català). www.feec.org.

Consell Comarcal de l’Alt EmpordàC/ Nou, 4817600 FigueresTel. 972 503 088 www.altemporda.org

Turisme GarrotxaAv. Onze de Setembre, 22, 2n17800 Olot Tel. 972 271 600www.turismegarrotxa.com

Consell Comarcal del Pla de l’Estany Pg. de la Indústria, 7817820 BanyolesTel. 972 583 258www.plaestany.cat/turisme

Consorci de l’Alta GarrotxaRectoria de Sadernes17855 SadernesTel. 972 287 882 · 972 195 561 · 972 195 571www.altagarrotxa.org

Ripollès DesenvolupamentC/ Joan Miró, 2-4Polígon Industrial Els Pintors, s/n17500 Ripoll · Tel. 972 704 499www.elripolles.com

RipollSant Joan de les AbadessesSant Pau de Segúries Alpens

FOTO GRAN: L’Alta Garrotxa i el Canigó • FOTO PETITA: Prat daurat després de la segaVila medieval de Besalú

GR 2

el Ter

el Fluvià

la Muga

el Ter

el Segre

l’Onyar

el F

rese

r

el Ter

Albanyà


la Vajol

l’Escala

Lladó


el Port de la Selva

Portbou

Vilamaniscle

Sant Perede Rodes


Begur

Beuda

Besalú

Oix

OLOT

Beget

BANYOLES

Santa Pau

les Preses

Setcases

Molló

RIPOLL

Queralbs

Núria

Planoles

Osor

Alp

PUIGCERDÀ LA JONQUERA

Empúries


Castanyet

GIRONA

Palamós


Tossa de Mar

Lloret de Mar


Cadaqués

Roses

St. HilariSacalm

Cap de Creus

Camprodon


RUPIT

12 13RUTA: El GR 2 travessa la província de Girona de nord a sudDISTÀNCIA: Uns 108 km fins a RupitDURACIÓ APROXIMADA: Unes 25 hores, que recomanem fer en sis etapesDESNIVELL: El perfil té un desnivell total de 1.000 metresTIPUS DE RUTA: LinealSENYALITZACIÓ: Sí, amb marques específiques del GR i senyalització verticalÈPOCA DE L’ANY: Es pot fer durant tot l’any, però a l’hivern cal anar amb més atenció i preparació en alguns trams LLOC DE SORTIDA: La Jonquera, al centre de la poblacióDIFICULTAT: Mitjana NENS: Cal escollir alguns trams concrets si es va amb nens. Recomanem l’àrea del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, pel seu vessant didàcticCARTOGRAFIA: Mapes topogràfics de les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa. Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000. www.icc.es/portal/

DEL PIRINEU AL MONTSENY

El GR 2 neix a la Jonquera i va a buscar el Parc Natural del Montseny. Passa per zones de gran bellesa natural, com el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i també té interès per als amants de l’art romànic.

• Aproximació:

La Jonquera es troba a l’eix principal de la carretera N-II i de l’AP-7.

• Inici:

Sortim de la plaça de l’Ajuntament de la Jonquera, i per la carretera d’Agullana arribem a l’Estrada.


Avancem entre conreus i alzines, gaudint d’una panoràmica esplèndida de la serra de l’Albera i del pantà de Boadella. Entrem a Boadella d’Empordà i pugem fins al coll de la Salut (santuari i ermita). A continuació, baixem fins a Terrades i Vilarig, població que encara conserva l’antic castell i l’església, datada el 1151. Passem pel santuari de la Mare de Déu de Vida i arribem a Lladó, amb un important patrimoni romànic (esglésies de Santa Maria i de Sant Feliu).

La ruta puja fins a Sant Martí Sesserres, al peu de la serra de la Mare de Déu del Mont, baixa fins a la riera de Sant Jaume i torna a pujar fins al collet de Can Jou. Abans, però, trobem el Noguer de Segueró, una gran casa pairal on l’escriptor Jacint Verdaguer (1845-1902) va enllestir el seu poema èpic Canigó. Poc després arribem a Beuda (església romànica) i, entre camps i bona vegetació, a

l’antic priorat benedictí del Sant Sepulcre de Palera, ja mencionat l’any 1085, que conserva l’església romànica (s. XI) i algunes dependències monacals. Arribem així a Besalú, població que acull un conjunt historicoartístic medieval considerat com un dels més ben conservats de Catalunya així com un important call. Pugem cap a Ossinyà i, poc després, entrem al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per arribar a Santa Pau, poble d’origen medieval estructurat al voltant del castell i la plaça Major (s. XIII-XIV), que és porxada.

Seguim pujant fins a Sant Miquel de Sacot (670 m), passant pels volcans de Rocanegra i de Santa Margarida i per la Cooperativa La Fageda. Arribem així a Can Jordà, punt d’informació del Parc. Creuem la fageda d’en Jordà, arribem a les Preses i ens enfilem fins al coll de Saiols (1.100 m). Per una zona de gran bellesa, deixem a l’esquerra la Vall d’en Bas i passem per Joanetes i per Falgars d’en Bas. Ben a prop hi ha el pantà i el pont del Molí, amb un espectacular salt d’aigua on neix el riu Fluvià. La ruta s’endinsa tot seguit a la comarca d’Osona per les Guilleries i el Collsacabra i ens porta fins a Pruit i Rupit, ja a la província de Barcelona.


Des de Rupit, el GR segueix cap al pantà de Sau i cap a Seva i s’endinsa al Parc Natural del Montseny per arribar a Aiguafreda.

El GR 2 té una variant a la Vall d’en Bas i connexions amb el GR 11 a la Jonquera, amb el GR 1 a Besalú i amb el GR 178 al pantà de Sau.


El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb més de 40 volcans, és una important manifestació de l’antiga activitat volcànica de la península Ibèrica. Comprèn 11 municipis i 26 reserves naturals i acull més de 1.000 espècies de plantes, bons exemples de fagedes, rouredes i alzinars i més de 250 espècies d’animals vertebrats.

Al Parc hi ha fins a 28 itineraris pedestres que poden ser curts (mitja hora) o llargs (de 4 a 7 hores), la majoria molt ben senyalitzats.

Els paisatges de la Garrotxa i de la zona volcànica han inspirat grans artistes, com el poeta Joan Maragall, que va dedicar una coneguda poesia a la fageda d’en Jordà, o els pintors de la cèlebre escola paisatgística d’Olot.

Curiositats

Cal programar-se la ruta per gaudir plenament de les propostes de tot tipus que ofereixen els pobles de la zona, com Beuda, Besalú o Santa Pau. No gaire lluny del GR hi ha Olot, capital de la Garrotxa: val la pena acostar-s’hi per descobrir-ne els museus i explorar-ne el ric patrimoni.

Guia del GR 2. Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (català). www.feec.org.


Consell Comarcal de l’Alt Empordà C/ Nou, 4817600 FigueresTel. 972 503 088www.altemporda.org

Turisme GarrotxaAv. Onze de Setembre, 22, 2n17800 Olot Tel. 972 271 600 www.turismegarrotxa.com

Centre d’Informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la GarrotxaAv. Santa Coloma, s/n · 17800 OlotTel. 972 266 012www.parcsdecatalunya.net


La Jonquera Boadella d’Empordà Besalú Santa Pau Joanetes Rupit

FOTO GRAN: Típic poble de la Vall d’en Bas • FOTO PETITA: Vista dels pobles de Sant Esteve d’en Bas i els Hostalets d’en Bas

GR 4PUIGCERDÀ

COLL DE PAL

el Ter

el Fluvià

la Muga

el Ter

el Segre

l’Onyar

el F

rese

r

el Ter

Albanyà


la Vajol

l’Escala

Lladó


el Port de la Selva

Portbou

Vilamaniscle

Sant Perede Rodes


Begur

Beuda

Besalú

Oix

OLOT

Beget

BANYOLES

Santa Pau

les Preses

Setcases

Molló

RIPOLL

Queralbs

Núria

Planoles

Osor

Alp

la Jonquera

Empúries


Castanyet

GIRONA

Palamós


Tossa de Mar

Lloret de Mar


Cadaqués

Roses

St. HilariSacalm

Cap de Creus

Camprodon


14 15

EL VESSANT CERDÀ DEL GR 4

RUTA: Des de Puigcerdà va cap al santuari de Montserrat, on es venera la imatge de la patrona de CatalunyaDISTÀNCIA: 23 km en el seu recorregut cerdàDURACIÓ APROXIMADA: 7 horesDESNIVELL: 1.260 metres, tot i que de forma irregular; comença a 1.140 m d’altitud, baixa fins a 1.080 m i torna a pujar a 2.300 per acabar al coll de Pal, a 2.100 mTIPUS DE RUTA: LinealSENYALITZACIÓ: Sí, amb marques específiques del GRÈPOCA DE L’ANY: Primavera, estiu i tardor. A l’hivern hi ha molta neu; la ruta és d’alta muntanya i passa per una estació d’esquíLLOC DE SORTIDA: PuigcerdàDIFICULTAT: Mitjana-altaNENS: Amb molta cura; cal seleccionar bé els trams que es vulguin fer amb nensCARTOGRAFIA: Mapa topogràfic de la comarca de la Cerdanya. Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000. www.icc.es/portal/

Aquest sender té només un petit recorregut a les terres de Girona, concretament a la comarca de la Cerdanya: de Puigcerdà s’enfila cap a la Molina i fins al coll de Pal, des d’on penetra a la comarca del Berguedà.

• Aproximació:

El GR 4 neix al riu Reür, a la mateixa divisòria que separa Espanya i França a la zona de la Cerdanya. Passa per la Guingueta d’Ix (Bourg-Madame en francès), creua el riu per un pont i arriba a Puigcerdà.

• Inici:

La ruta comença a Puigcerdà, a l’avinguda del Segre i carretera N-152, en direcció oest. Davant de la duana deixem la carretera i agafem el camí Pedregosa, una pista asfaltada.


Al punt de confluència entre el GR 4 i el GR 11 ens dirigim cap a l’ermita de Sant Marc i el pla del mateix nom. Passem pel costat d’un camp de golf, travessem el riu Segre per un pont i seguim el seu curs en paral·lel. A continuació, arribem al llogarret de les Pereres, tornem a creuar el riu i seguim cap a Queixans. Passem per sota del pont del ferrocarril i de la carretera, i més endavant seguim el traçat de la carretera GIV-4034. Poc després arribem a una gran creu, i enfilem cap a l’esquerra per una pista que va a can Soriguera. Entre camps de conreu arribem a Escadarcs pel camí Vell. Seguim el nostre recorregut per una pista que es converteix en el camí d’Espolla, el qual, al seu torn, ens porta fins a Alp, un dels municipis més importants de la Cerdanya.

Des d’Alp pugem cap a la Tosa d’Alp, la collada de Toses (N-152) i la carretera GI-400. Passem pel torrent de les Deveses i, entre bosc i prats, arribem al coll de Roca Castellana, on una pista a mà dreta ens porta cap a la carretera d’Alp i la collada de Toses. Passem per la depuradora de Masella i continuem pujant, tornem a trobar la carretera i la seguim una estona fins a l’Hotel Alp. Som a l’estació de muntanya de Masella; des d’aquí, ens dirigim al pla de Masella i a un bosc de pins i avets, sempre pujant i mantenint en tot moment els remuntadors de l’estació com a punt de referència. Arribem així al coll de la Mola (1.975 m), on podrem gaudir de grans vistes sobre la Cerdanya. La pista segueix pujant, tot i que més suaument, per la Tosa d’Alp, i en arribar a la font Gran veiem les instal·lacions de la Molina. La pujada es fa més forta i després torna a baixar fins a arribar al coll de Pal (2.105 m), amb unes vistes espectaculars de diversos cims del Pirineu.

Des d’aquí la ruta davalla fins a la Pobla de Lillet, ja en territori de la comarca del Berguedà.


El GR 4 segueix durant uns 135 km fins a arribar al monestir de Montserrat, passant pel santuari de Falgars, Borredà, la Quar, Sagàs, Sant Pau de Pinós, el monestir de Sant Benet de Bages i Sant Vicenç de Castellet.

També hi ha una variant que des del coll de Pal va a Bagà, així com connexions amb el GR 11 a Puigcerdà i amb el GR 150 al coll de Pal.


Aquest sender va ser el primer a enllaçar un sender de l’Estat espanyol amb la xarxa europea de senders. De fet, el GR 4 és la continuació d’un gran projecte europeu: el sender E 4, que té per objectiu unir Istanbul amb Gibraltar.

Curiositats


Patronat Comarcal de Turisme de la CerdanyaCruïlla N-152 amb N-26017520 PuigcerdàTel. 972 140 665www.cerdanya.org

Coll de la Mola Coll de PalAlpEscadarcsPuigcerdà

Guia del GR 4, GR 5, GR 176, GR 179 i GR 241. Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (català). www.feec.org.

Les estacions de muntanya de Masella i la Molina són dos grans centres esportius i d’oci. A l’hivern funcionen com a estacions d’esquí, amb tot tipus de serveis i possibilitats per gaudir de la neu, i a l’estiu ofereixen un ampli ventall d’excursions i propostes per fruir del lleure i la natura en família.


FOTO GRAN: Alta muntanya a l’estiu • FOTO PETITA: La Cerdanya a l’hivern

GR 11

el Ter

el Fluvià

la Muga

el Ter

el Segre

l’Onyar

el F

rese

r

el Ter


l’Escala

Lladó


Portbou

Vilamaniscle

Sant Perede Rodes


Begur

Beuda

Besalú

Oix

OLOT

BANYOLES

Santa Pau

les Preses

Molló

RIPOLL

Queralbs

Osor

Alp

PUIGCERDÀ

Empúries


Castanyet

GIRONA

Palamós


Tossa de Mar

Lloret de Mar


Cadaqués

Roses

St. HilariSacalm

CAP DECREUS

Albanyà

la Vajol

el Port de la Selva

Beget

SetcasesNúria

Planoles

la Jonquera

Camprodon


16 17RUTA: Sender que travessa els Pirineus, des del Cantàbric fins al MediterraniDISTÀNCIA: Uns 253 kmDURACIÓ APROXIMADA: Cap a 70 hores (recorregut gironí), dividides en unes 12 etapesDESNIVELL: 2.800 metres, amb etapes que tenen desnivells de 1.500, 1.400 o 1.200 metresTIPUS DE RUTA: LinealSENYALITZACIÓ: Sí, amb marques específiques del GR i senyalització verticalÈPOCA DE L’ANY: Primavera, estiu i principis de tardor LLOC DE SORTIDA: PuigcerdàDIFICULTAT: Mitjana-alta NENS: No. Si es va amb nens, cal triar els trams amb molta curaCARTOGRAFIA: Mapes topogràfics de les comarques de la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000. www.icc.es/portal/

Travessem els Pirineus d’oest a est, pel vessant sud i sense pujar als cims. Es tracta d’un sender dur i amb força desnivells, que passa per espais naturals protegits i que permet veure el ric patrimoni romànic de la zona.

• Aproximació:

El GR 11 comença al País Basc i arriba a les comarques gironines des d’Andorra. Després de penetrar a la Cerdanya, passa per Meranges i baixa fins a Guils de Cerdanya i Puigcerdà, població que, en ser la capital de la comarca, agafarem com a punt de partida.

• Inici:

La ruta comença a Puigcerdà, important ciutat pirinenca. Ens situem a la part baixa de la vila, travessem la carretera de França i anem cap a Vilallobent i Age.


Pel coll de la Creu de Maians (2.000 m) baixem a Dòrria (1.500 m), poble de gran encant que ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Des d’aquí seguim la Ruta del Riu Rigat fins a Planoles, en un agradable itinerari al llarg del qual podrem veure esglésies romàniques a Dòrria, Fornells, Nevà, Toses i Planoles. Entre boscos, paisatges d’alta muntanya i la mirada del Puigmal (2.910 m) arribem a Queralbs (tren cremallera) i pugem al santuari de Núria. Passem per diversos colls i refugis, entre els quals destaca el d’Ulldeter (2.200 m), situat al naixement del riu Ter. Som a prop de l’estació de muntanya de Vallter 2000. Un cop arribats a Setcases, conegut centre gastronòmic de la zona, baixem fins

a Molló (església romànica) i Beget, on podrem veure un antic monestir benedictí amb un retaule gòtic i una talla policromada —la Majestat de Beget— del segle XII.

Entre bona vegetació arribem als gorgs del salt del Brull, per sobre de l’ermita romànica de Sant Aniol d’Aguja. Pugem al coll de Bassegoda (1.105 m) i arribem a Albanyà (237 m). Des d’aquí tornem a pujar fins al coll de Palomeres, deixem el camí de Sant Llorenç de la Muga i seguim fins a l’ermita romànica de Sant Andreu d’Oliveda i el Molí d’en Robert. Arribem així a Maçanet de Cabrenys, a la zona de Salines-Bassegoda. Seguim cap a la Vajol, passem per la collada del puig de Milà i l’antiga mina Canta i ens trobem ja a la Jonquera, al peu de la serra de l’Albera. Pel puig dels Falguers (778 m) arribem a Requesens (santuari i castell). El GR segueix cap al coll de la Llosarda, els Vilars i el coll de Banyuls, que no arribem a fer perquè baixem cap a Sant Quirze de Colera, magnífic exemple de monestir benedictí documentat ja des del segle IX. Seguint el nostre itinerari arribem a Vilamaniscle i, més tard, a la població marinera de Llançà. Aquí, la ruta ens porta al monestir romànic de Sant Pere de Rodes, antany un dels cenobis més importants de la zona i avui dia talaia privilegiada que ofereix grans vistes del golf de Roses. Des d’aquí baixem al Port de la Selva i acabem el recorregut al far del cap de Creus.


El GR té diverses variants, especialment a la vall de Núria, així com connexions amb el GR 92 al Port de la Selva, amb el GR 2 a la Jonquera i amb el GR 4 a Puigcerdà.


Cap de CreusPuigcerdà

EL SENDER DEL PIRINEU

Planoles Santuari de Núria Setcases Beget Sant Aniol d’Aguja Maçanet de Cabrenys La Vajol VilamaniscleAlbanyà El Port de la Selva

El santuari de Núria custodia una imatge de la Mare de Déu del segle XII molt venerada pels pastors de tota la vall. El lloc s’ha convertit avui dia en una petita estació de muntanya que ofereix algunes pistes d’esquí a l’hivern, activitats a l’estiu i diversos serveis.

L’antiga mina Canta, a la Vajol, va ser testimoni d’un curiós episodi de la Guerra Civil. Quan diversos polítics republicans van emprendre el camí de l’exili, a la mina s’hi van amagar quadres del Museo del Prado de Madrid. Per això, actualment també es coneix amb el nom de «mina d’en Negrín».

El Parc Natural del Cap de Creus és el primer parc maritimoterrestre de Catalunya, i a banda d’uns valors paisatgístics extraordinaris ofereix diverses opcions de rutes.

Curiositats


Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya Cruïlla N-152 amb N-26017520 PuigcerdàTel. 972 140 665www.cerdanya.org

Turisme Garrotxa Av. Onze de Setembre, 22, 2n17800 Olot Tel. 972 271 600 www.turismegarrotxa.com

Existeix una guia d’aquest GR editada per l’editorial Prames i disponible en la cinquena edició (castellà i català). www.prames.com/homepage.asp

Si la ruta es vol fer a l’hivern, la presència de neu a les zones d’alta muntanya obliga a portar l’equip adequat i a escollir amb molta prudència els trams per caminar.

El sender passa per localitats prou importants. Recomanem programar la ruta en funció de les inquietuds personals de cadascú per gaudir plenament de les opcions de tot tipus (d’oci, artístiques, culturals, gastronòmiques, turístiques, etc.) que ofereix cada població.


Consorci de l’Alta GarrotxaRectoria de Sadernes17855 SadernesTel. 972 287 882 · 972 195 561 · 972 195 571www.altagarrotxa.org


Consell Comarcal de l’Alt EmpordàC/ Nou, 48 17600 FigueresTel. 972 503 088www.altemporda.org

FOTO GRAN: Vall de Núria • FOTO PETITA: El Port de la Selva

GR 92

el Ter

el Fluvià

la Muga

el Ter

el Segre

l’Onyar

el F

rese

r

el Ter

Albanyà


la Vajol

l’Escala

Lladó


el Port de la Selva

PORTBOUVilamaniscle

Sant Perede Rodes


Begur

Beuda

Besalú

Oix

OLOT

Beget

BANYOLES

Santa Pau

les Preses

Setcases

Molló

RIPOLL

Queralbs

Núria

Planoles

Osor

Alp

PUIGCERDÀ

la Jonquera

Empúries


Castanyet

GIRONA

Palamós


Tossa de Mar

Lloret de Mar


Cadaqués

Roses

St. HilariSacalm

Cap de Creus

BLANES

Camprodon


18 19RUTA: Sender que travessa el Mediterrani de nord a sud. És la base de nombrosos camins de rondaDISTÀNCIA: Uns 200 kmDURACIÓ APROXIMADA: Unes 46 hores, que recomanem distribuir almenys en 11 etapesDESNIVELL: L’altitud màxima dels trams gironins d’aquest GR és de 485 metresTIPUS DE RUTA: LinealSENYALITZACIÓ: Sí, amb marques específiques del GR i de vegades amb senyalització vertical ÈPOCA DE L’ANY: Tot l’anyLLOC DE SORTIDA: Portbou, al centre de la poblacióDIFICULTAT: Baixa-mitjana NENS: És recomanable seleccionar amb atenció els trams concrets si es va amb nens CARTOGRAFIA: Mapa topogràfic de les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva. Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000. www.icc.es/portal/Mapes topogràfics del Baix Empordà, nord i sud. Consell Comarcal del Baix Empordà. Editorial Piolet. Escala 1:30.000. www.editorialpiolet.com

Sender de gran recorregut que ressegueix tot el litoral, amb excel·lents vistes sobre les cales de la Costa Brava i el Mediterrani. No s’aparta mai gaire de la costa, tot i que en alguns trams és inevitable que ho faci. Coincideix amb els camins de ronda en alguns punts i passa per llocs de gran interès natural, com el Parc Natural del Cap de Creus o el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

• Aproximació:

Com tot GR, es pot recórrer íntegrament en tot el seu tram gironí en una desena d’etapes, o bé parcialment des de qualsevol dels municipis pels quals passa. Recomanem adreçar-se a les oficines d’informació turística de les diverses poblacions.

El punt de partida del nostre itinerari se situa a la localitat de Portbou, a tocar de la frontera amb França.

• Inici:

Portbou, a les escales que pugen des del carrer Alcalde Miquel Cabré i el carrer de la Muntanya i que ens porten per sobre del poble. Aviat arribem a un coll (200 m) que ens ofereix una vista magnífica de la badia de Portbou i el cap de Creus. * Camins de ronda a Portbou: coves i cales frontereres.


Arribem a la població de Colera. La nostra ruta deixa la costa i no la retroba fins a prop de Llançà. Des d’aquí fins al Port de la Selva segueix un camí de ronda una mica escarpat, però de gran bellesa. Més endavant es

torna a endinsar cap a l’interior per pujar al cap de Creus i oferir-nos un paisatge autènticament dalinià, ja que el cèlebre pintor s’inspirà sovint en aquest tram de la costa per a les seves creacions. * Camins de ronda al Port de la Selva: del far de Sarnella a la cala Tamariua.

El GR baixa fins a Cadaqués i Roses per un tram que puja i baixa en un marc impressionant, amb cales, penya-segats, la badia de Roses i varietat de paisatges a l’interior.

Cadaqués és coneguda per ser un dels vèrtexs del Triangle Dalinià, ja que el pintor Salvador Dalí tenia aquí, a la cala de Portlligat, la seva casa taller.

* Camins de ronda a Cadaqués:

- Camí antic al cap de Creus.

- Camí antic al far de cala Nans: des de la platja de sa Conca, camí fins al far.

* Camins de ronda a Roses:

- Del far de Roses a la platja de l’Almadrava.

- De la platja de l’Almadrava a cala Montjoi.

La ruta deixa el cap de Creus i s’endinsa en una plana dominada pels rius Muga i Fluvià on trobem el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, format per un conjunt d’estanys, closes i prats inundables que constitueix un hàbitat privilegiat per a les aus. A la zona del Parc hi ha diversos camins, casetes d’aguait, un observatori situat en un antic magatzem d’arròs i un interessant punt d’informació, El Cortalet.


Portbou Begur

Arribem a Sant Pere Pescador i l’Armentera passant per zones de masos agrícoles i camps de conreu. La ruta es retroba aquí amb la costa per arribar a un dels seus punts més interessants: el conjunt d’Empúries, integrat pel petit recinte medieval de Sant Martí d’Empúries i pel jaciment arqueològic. Fundada l’any 550 aC, Empúries fou la primera colònia grega de la península Ibèrica i, posteriorment, ciutat romana. A l’estiu hi ha una entrada al jaciment a tocar del GR, ja que el sender passa per un agradable camí de ronda entre les ruïnes i la platja, on encara ara es poden veure restes de l’antic port grec.

Arribem així a l’Escala, població marinera coneguda per la qualitat de les seves anxoves.

* Camins de ronda a l’Escala:

- L’Escala - Riells - cala Montgó.

- Cala Montgó - punta Ventosa.

Ens endinsem al massís del Montgrí per pujar al seu castell, que, situat a uns 300 metres d’altitud, permet contemplar bones vistes de les illes Medes. Arribem tot seguit a Torroella de Montgrí, important població de l’interior. A escassa distància trobarem el nucli de l’Estartit, des del qual s’accedeix a les illes Medes.

* Camins de ronda a l’Estartit:

- La façana marítima del Montgrí.

- Cales verges de la Costa Brava.

- Cala Ferriol - cala Pedrosa i cap de la Barra - cala Calella.

El GR 92, però, no arriba a l’Estartit, sinó que des de Torroella avança cap al sud entre paisatges rurals i petites poblacions, com Gualta, Fontanilles o Palau-sator. Som al cor d’una zona amb indrets de gran interès, com el poblat ibèric d’Ullastret, la casa de Gala Dalí a Púbol o les poblacions medievals de Monells, Cruïlles i Peratallada. El GR, però, ens porta a una altra localitat d’origen medieval, Pals, i des d’aquí s’endinsa cap al massís de Begur, passa per can Pou de Ses Garites (interessant masia fortificada goticorenaixentista) i arriba a la població de Begur. Des de la sortida de Portbou ja hem recorregut uns 120 km de ruta.

* Camins de ronda a Begur:

- Sender local des Quinze. Mas d’en Pinc - Reserva Marina de Ses Negres - Aiguafreda - paratge des Quinze.

- Camí de ronda de sa Tuna.

* Camins de ronda de Palafrugell i Palamós: en aquest tram, els camins de ronda coincideixen plenament amb el GR.

Després de Begur, el GR ens ofereix un tram espectacular, ja que, tot seguint els camins de ronda, passa per algunes de les cales més belles de Palafrugell. Així, passarem per Tamariu i per cala Pedrosa i pujarem a Sant Sebastià, on hi ha un conegut far i una talaia esplèndida per contemplar unes vistes espectaculars. La ruta baixa aleshores fins a Llafranc; aquí reprenem el camí de ronda que ens porta a Calella de Palafrugell, encisadora

Llançà Cadaqués Aiguamolls de l’Empordà L’Escala Torroella de MontgríRoses

LA GRAN RUTA DEL LITORAL I ELS CAMINS DE RONDA

FOTO GRAN: Parc Natural del Cap de Creus • FOTO PETITA: Caminant al costat del mar

20 21

localitat coneguda per la cantada d’havaneres que hi té lloc cada primer dissabte de juliol. Creuem la població, passem pel Golfet i poc després arribem a la platja de Castell, una de les platges de la Costa Brava que encara es mantenen verges i sense urbanitzar. Seguim el camí de ronda fins a la coneguda cala de la Fosca i Palamós, important població del litoral, amb un dels principals ports pesquers de la nostra costa.

* Camins de ronda de Sant Antoni de Calonge, Platja d’Aro, s’Agaró i Sant Feliu de Guíxols.

Creuem tota la badia de Palamós, passant per Sant Antoni de Calonge i per una zona rocosa a tocar de la torre Valentina. A partir d’aquí hi ha un tram amb més dificultats, però entre pins arribem ben aviat a Platja d’Aro. Creuem tot el passeig marítim fins al port nàutic per arribar així a la cala sa Conca, que ens deixa a s’Agaró. Pel camí de ronda que passa per la cala Pedrosa i la platja de Sant Pol arribem a Sant Feliu de Guíxols, una altra localitat rellevant de la ruta. Des d’aquí val la pena fer la passejada fins a Sant Elm, a l’altre extrem de la badia: va ser justament des del seu mirador que, el 1908, Ferran Agulló va batejar el litoral gironí amb el nom de «Costa Brava».

A partir d’aquest punt, el GR s’allunya del mar i s’enfila cap a diferents colls, des d’on podrem gaudir de magnífiques vistes de la costa. Després, torna a baixar per arribar fins a Tossa de Mar, de nou una població encisadora, coneguda per la característica muralla que en defineix el perfil i per la seva tradicional passió per l’art.

* Camins de ronda a Tossa de Mar:

- Camí des Cars (cap de Tossa i platja des Codolar).

Des de Tossa, la ruta continua, també per l’interior, cap a Lloret de Mar, amb grans miradors sobre el mar; cal, però, estar atent per seguir bé el camí.

* Camins de ronda a Lloret de Mar:

- Lloret - cala Morisca.

- Lloret - cala Fenals.

- Lloret - cala d’en Simó.

De Lloret seguirem cap a Blanes, població coneguda pels seus jardins botànics i final de la ruta en terres gironines. Hi arribarem per un agradable camí que té el punt culminant al castell de Sant Joan, situat a sobre del nucli urbà.


El GR 92 té variants prou conegudes. En el cas del litoral gironí són: port de Llançà - estanys de Vilaüt; Palau-sator - Vulpellac - Romanyà de la Selva; i Lloret de Mar - pla de Gelpí.

A més, hi ha connexions amb el GR 1 a la zona d’Empúries i amb el GR 11 al Port de la Selva.

Aquest sender porta el número 92 en record dels Jocs Olímpics de Barcelona, celebrats el 1992. Cal destacar que el foc olímpic va arribar a Catalunya per Empúries, la primera colònia grega de la península Ibèrica.

El GR enllaça pel nord amb el sender europeu E 10, que arriba fins al mar Bàltic; pel sud, continua resseguint la resta del litoral català per dirigir-se després cap al sud de la península Ibèrica.

Curiositats

Consell Comarcal de l’Alt EmpordàC/ Nou, 48 17600 FigueresTel. 972 503 088www.altemporda.org

Consell Comarcal del Baix EmpordàC/ dels Tarongers, 1217100 La Bisbal d’EmpordàTel. 972 642 310 www.visitemporda.com

Consell Comarcal de la SelvaPg. de Sant Salvador, 25-27 17430 Santa Coloma de FarnersTel. 972 842 161www.laselvaturisme.com


- Guia editada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (català). www.feec.org. - A peu pel Baix Empordà. 20 itineraris de senderisme entre garbí i tramuntana. Consell Comarcal del Baix Empordà - Cossetània Edicions (català, castellà, francès, anglès i alemany). www.baixemporda-costabrava.org/ca/publicacions/522.

Llafranc Calella de Palafrugell Palamós Platja d’Aro Sant Feliu de Guíxols Tossa de Mar Lloret de Mar

El sender passa per localitats prou importants. Per això, recomanem que cadascú es programi la ruta en funció de les seves inquietuds, a fi de gaudir plenament de les propostes de tot tipus (d’oci, artístiques, culturals, gastronòmiques, turístiques, etc.) que s’hi ofereixen.


Blanes

FOTO GRAN: Camí de ronda al Baix Empordà • FOTO PETITA: Típica cala de la Costa BravaCalella de Palafrugell

GR 178

PANTÀ DE SAU

el Ter

el Fluvià

la Muga

el Ter

el Segre

l’Onyar

el F

rese

r

el Ter

Albanyà


la Vajol

l’Escala

Lladó


el Port de la Selva

Portbou

Vilamaniscle

Sant Perede Rodes


Begur

Beuda

Besalú

Oix

OLOT

Beget

BANYOLES

Santa Pau

les Preses

Setcases

Molló

RIPOLL

Queralbs

Núria

Planoles

Osor

Alp

PUIGCERDÀ

la Jonquera

Empúries


Castanyet

GIRONA

Palamós


Tossa de Mar

Lloret de Mar

Cadaqués

Roses


St. HilariSacalm

Cap de Creus


22 23RUTA: De la plana de la Selva al pantà de Sau, travessant el massís de les GuilleriesDISTÀNCIA: Uns 56 km, fàcilment ampliablesDURACIÓ APROXIMADA: Unes 18 horesDESNIVELL: 804 metresTIPUS DE RUTA: Lineal, però la podem convertir en circularSENYALITZACIÓ: Sí, amb marques específiques del GR i amb senyalització verticalÈPOCA DE L’ANY: Tot l’any. A l’estiu resulta especialment agradable, perquè caminem pel bosc i és una ruta molt fresca. A la tardor, els arbres caducifolis (castanyers, roures, algun faig...) donen uns colors molt bonics al paisatgeLLOC DE SORTIDA: Santa Coloma de Farners, a 30 km de la ciutat de GironaDIFICULTAT: Baixa-mitjanaNENS: Sí, sense gaires problemes CARTOGRAFIA: Mapa topogràfic de la comarca de la Selva. Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000. www.icc.es/portal/

El recorregut ens porta per l’interior de la Selva —coneguda com «la comarca de l’aigua» per la gran quantitat de fonts, torrents, balnearis i pantans que hi ha— tot creuant les Guilleries, un dels massissos més rics en flora i fauna de Girona i en el qual trobarem una àmplia varietat de rutes per fer.

• Aproximació:

Des de Girona enfilem la carretera N-II o l’autopista AP-7 cap al sud fins a trobar la C-25, que seguirem en direcció a Santa Coloma de Farners.

També s’hi pot anar agafant a Girona la carretera GI-533, que passa per Aiguaviva i per un espai d’interès natural inclòs en el PEIN: el volcà de la Crosa, a Sant Dalmai.

• Inici:

La ruta comença a Santa Coloma de Farners, capital de la comarca de la Selva, a la plaça de l’Ajuntament.


Sortim de Santa Coloma de Farners (població situada a 142 m d’altitud) pel nord, en paral·lel a la seva riera. La ruta fa una pujada sostinguda en els primers trams i, després de passar per ca l’Agustí, travessa l’Eix Transversal per arribar al Surós i, finalment, al coll de Roscall (755 m). Tot caminant deixem enrere el roure de l’Iglesias (arbre centenari) i la Santa Creu d’Horta, una de les esglésies més antigues de les Guilleries, documentada ja l’any 902. Arribem així al Sobirà (946

metres), que ens ofereix un bon mirador. Després anem baixant fins a trobar el poble d’Osor (341 m), que té diversos elements d’interès, com el pont medieval de pedra, l’església de Sant Pere, la torre dels Recs o els seus carrers i places.

Des d’Osor tornem a pujar fins a arribar al coll de Nafré i al santuari de la Mare de Déu del Coll (822 m), que fou un antic priorat benedictí del segle XII. Des d’aquí val la pena pujar al cim de Sant Benet (1.149 m). El GR, però, segueix planer i en una mitja hora desemboca en una cruïlla: nosaltres agafem la pista més estreta de la dreta, que fa forta baixada i grans ziga-zagues. Entre boscos arribem així a una esplanada i, després, al coll de Serrallonga, amb un mirador sobre el pantà de Susqueda. Al cap d’uns deu minuts més ens trobem una masia abandonada: es tracta de can Serrallonga, el lloc on visqué el famós bandoler que dóna nom al GR. A partir d’aquí, anem resseguint la presa de Susqueda fins a arribar al pantà de Sau, fi de la ruta.


El GR 178 connecta amb el GR 2 al pantà de Sau. També té dues variants: d’Anglès al coll del Roscall i del coll de Serrallonga a Sant Hilari Sacalm, des d’on podem tornar a Santa Coloma de Farners, punt de sortida de l’itinerari.

Des del pantà de Sau podem seguir la ruta fins a Vilanova de Sau, municipi que ja pertany a la comarca d’Osona.


Santa Coloma de Farners Osor Can Serrallonga

LA RUTA D’EN SERRALLONGA

La Ruta d’en Serrallonga es basa en la biografia del mític bandoler del segle XVII Joan de Serrallonga, que visqué al mas que encara ara porta el seu nom. El cèlebre bandoler cometia els atracaments a les rutes que travessaven les Guilleries, un paratge que, per la seva frondositat, li proporcionava nombrosos amagatalls. Fou capturat el 31 d’octubre del 1633 i morí torturat a Barcelona. Hi ha un munt de llegendes sobre les malifetes de Serrallonga i la seva relació amb la gent de la comarca, que sovint l’ajudava. Potser per això, el seu record encara és molt viu.

La vila de Sant Hilari Sacalm celebra cada setembre la Festa d’en Serrallonga, amb diversos actes festius (com ara el ball d’en Serrallonga) i amb menús «de bandolers» que els restaurants locals confeccionen expressament per a l’ocasió.

Curiositats


Consell Comarcal de la SelvaPg. de Sant Salvador, 25-27 17430 Santa Coloma de FarnersTel. 972 842 161www.laselvaturisme.com

No hi ha cap guia editada d’aquesta ruta, però se’n pot obtenir informació a través del web del Centre Excursionista Farners (www.cefarners.cat/altres/serrallonga.php).

Pantà de Sau

Tota la zona és d’una gran bellesa i riquesa històrica. Les opcions de fer excursions en cotxe (Ruta dels Castells, del Romànic, del Modernisme...), en bicicleta i a peu hi són nombroses i variades. Sant Hilari, vila de les cent fonts, i Santa Coloma de Farners són poblacions amb força llocs d’interès des de les quals es pot organitzar un munt de sortides.


Santuari de la Mare de Déu del Coll

FOTO GRAN: Massís de les Guilleries • FOTO PETITA: Embassament a la conca del Ter


el Ter

el Fluvià

la Muga

el Ter

el Segre

l’Onyar

el F

rese

r

el Ter

CO

ST

A

BR

AV

A Albanyà


la Vajol

l’Escala

Lladó


el Port de la Selva

Portbou

Vilamaniscle

Sant Perede Rodes

Begur

Beuda

Besalú

Oix

OLOT

Beget

BANYOLES

Santa Pau

les Preses

Molló

RIPOLL

Queralbs

Núria

Planoles

Osor

Alp

PUIGCERDÀ

la Jonquera

Empúries


Castanyet

GIRONA

Palamós


Tossa de Mar

Lloret de Mar


Cadaqués

Roses

St. HilariSacalm

Cap de Creus

Esponellà

Camprodon

Isòvol

R 2

R 3

R 4

R 5

R 6R 7

R 8

R 9 R 1

R 1Torroellade Montgrí

R 1

Setcases


24 25

P. N. DEL CADÍ-MOIXERÓ

P. N. DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA


SERRA DE L’ALBERA

P. N. DEL CAP DE CREUS

SENDERSde gran recorregut

SENDERSde petit recorregut

SENDERSlocals

Blanc i vermell Blanc i groc Blanc i verd

Direcció a seguir

Derivació

ELS ALTRES SENDERS

Si els GR han conformat l’eix vertebrador de la xarxa catalana de senders, val a dir que hi ha nombrosos itineraris més curts que travessen tot el territori i que són els que han acabat de definir i donar personalitat a aquesta xarxa.

Quan caminar es converteix en un plaer que combina l’activitat física, el gaudi de la natura i la possibilitat de descobrir un país, neix el senderisme com a producte turístic. Els diferents tipus de senders existents fan que tothom tingui la possibilitat de caminar per un itinerari ben senyalitzat i ple d’interès, molt a prop. En aquest aspecte, han jugat un paper remarcable les entitats excursionistes que hi ha distribuïdes per tot el país i que estan agrupades dins la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (www.feec.org), ja que són les principals encarregades del manteniment de la xarxa de senders. Aquesta tasca ha estat reforçada per la intervenció de les diferents administracions locals, comarcals, provincials i fins i tot d’àmbit europeu, que també han instal·lat rètols, plafons i altres elements de senyalització vertical, especialment als extrems de les rutes.

A més dels GR o senders de gran recorregut, els diferents itineraris es classifiquen i senyalitzen de la manera següent:

* Senders de petit recorregut (PR): itineraris d’àmbit local o comarcal que no poden passar de 50 km de longitud. Marques blanques i grogues.

* Senders locals (SL): petits recorreguts d’àmbit local que no superen els 10 km. Marques blanques i verdes.

* Senders urbans: marques grogues i vermelles.

A més, de vegades trobem senyalitzacions especials, com en el cas del projecte de recuperació de la Via Augusta romana, que s’ha senyalitzat amb marques grogues i blaves específiques.

ITINERÀNNIA, UNA XARXA ÚNICA

Una de les darreres iniciatives d’èxit pel que fa a la combinació de turisme i senderisme és Itinerànnia, nom amb el qual s’ha batejat una extensa xarxa d’uns 2.500 km que abraça les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Aquestes tres comarques, unides per la zona de l’Alta Garrotxa, han recuperat els camins històrics enllaçant tots els pobles del Pirineu al Mediterrani, com si es tractés d’una xarxa de carreteres, però pedestre. A través dels senders d’Itinerànnia es creuen paisatges pirinencs, prepirinencs i litorals, un gran nombre d’espais protegits i quatre parcs naturals.

La xarxa Itinerànnia, que ha tingut suport europeu, connecta els diferents senders existents amb una senyalització pròpia de color groc. A més, ha editat una cartografia específica i ofereix un servei d’assistència i transport d’equipatge d’una etapa a l’altra, així com tota mena d’informació sobre la zona (allotjament, restauració, llocs d’interès, etc.). D’aquesta manera, el visitant es pot organitzar una ruta a mida, triant el nombre d’etapes que vol fer, els llocs per on vol passar o els dies d’estada, sempre d’una forma senzilla, a través del web www.itinerannia.net.

Sens dubte, una manera immillorable de descobrir el territori.

Als creuaments de camins hi ha banderoles que indiquen les quatre poblacions més properes, amb les distàncies expressades en temps.

SENDERSurbans

Groc i vermell


Canvi de direcció

XARXA DE SENDERS DEL BAIX EMPORDÀ

També en forma de xarxa de senders, la comarca del Baix Empordà té 370 km de camins senyalitzats que uneixen els seus municipis. A diferència d’Itinerànnia, el Baix Empordà utilitza la senyalització estàndard dels GR, PR i SL, comentats en la pàgina anterior.

Per a més informació: www.baixemporda-costabrava.org

XARXA ITINERÀNNIA

Continuïtat del sender

Gir


el Ter

el Fluvià

la Muga

el Ter

el Segre

l’Onyar

el F

rese

r

el Ter

Albanyà


la Vajol

l’Escala

Lladó


el Port de la Selva

Portbou

Vilamaniscle

Sant Perede Rodes


Begur

Beuda

Besalú

Oix

OLOT

Beget

BANYOLES

Santa Pau

les Preses

Setcases

Molló

RIPOLL

Queralbs

Núria

Planoles

Osor

Alp

la Jonquera

Empúries


Castanyet

GIRONA

Palamós


Tossa de Mar

Lloret de Mar


Cadaqués

Roses

St. HilariSacalm

Cap de Creus

CamprodonSant Paude Segúries

ULLDETER

L’ESTARTIT

R 126 27

RUTA: Seguim el curs del riu Ter des del seu naixement, als Pirineus, fins a la desembocadura, en plena Costa Brava DISTÀNCIA: Uns 250 km, que recomanem fer en etapes de 20-30 kmDURACIÓ APROXIMADA: Entre 8 i 12 dies DESNIVELL: 2.200 metres TIPUS DE RUTA: Lineal SENYALITZACIÓ: Sí. Amb marques específiques de la ruta, que en alguns trams són també de cicloturismeÈPOCA DE L’ANY: Es pot fer durant tot l’any LLOC DE SORTIDA: Refugi d’Ulldeter, a SetcasesDIFICULTAT: Mitjana NENS: Sí, però cal anar amb compte amb les distàncies CARTOGRAFIA: Mapes topogràfics de les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000. www.icc.es/portal/

Seguir el curs del riu Ter permet combinar paisatges rics en flora i en fauna (Pirineus, meandres d’Osona, embassaments, plana urbana de Salt-Girona i aigua-molls) amb l’interès artístic i cultural dels pobles i les ciutats de la ruta. Una bona part de l’itinerari, a més, passa per zones integrades dins la Xarxa Natura 2000. Caminarem per tot tipus de camins: GR, PR, vies verdes, pistes forestals, camins històrics i —només en alguns quilòmetres— carreteres asfaltades.

• Aproximació:

Des de Girona anem cap a Ripoll i Camprodon, on agafem la carretera GIV-5264 que va fins a Setcases. Continuem després cap a l’estació d’esquí de Vallter 2000 fins que, a mà esquerra, trobem el sender GR 11, que condueix al refugi d’Ulldeter.

• Inici:

A pocs metres del refugi d’Ulldeter hi ha el naixement del riu Ter.


D’entrada ens trobarem amb alguns dels cims més emblemàtics dels Pirineus, com el Puigmal, el Taga, Bastiments o Costabona, ideals per fer excursions espectaculars. Som a la comarca del Ripollès, on, a banda d’un medi natural esplèndid, podrem gaudir també del ric patrimoni cultural i romànic de poblacions com Camprodon, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, amb monestirs de gran importància en la història de Catalunya (vegeu el GR 1).

Seguint els meandres del Ter arribarem a la comarca d’Osona, on el riu, que fins ara baixava de nord a sud, canvia de direcció per dirigir-se cap a l’est. En aquesta zona trobarem nombrosos testimonis de l’aprofitament del riu, concretament a les colònies de Borgonyà i Vila-seca però també a la ciutat de Manlleu (Museu Industrial del Ter, resclosa de la Teula i canal industrial...). Mentre travessa la planúria que envolta Vic, l’itinerari no perd en cap moment de vista la muntanya mitjana, amb un sector de la Serralada Transversal —la serra de Milany i l’altiplà del Collsacabra— de silenciós acompanyant.

Envoltats pel paisatge de les Guilleries i el Montseny, en el qual s’emmarca la llegenda del mític bandoler Serrallonga (vegeu el GR 178), resseguirem els embas-saments de Sau i Susqueda a través d’una pista que enllaça ambdós pantans i que ens deixarà a la comarca de la Selva, al peu de la via verda que ens portarà fins al paisatge més urbà de la ruta: les ciutats de Salt i Girona. Aquí el recorregut s’aplana i convida a fer una parada per visitar el barri vell gironí, amb edificis històrics de gran interès i el conjunt que configura el call jueu.

Al final del recorregut ens espera la plana agrícola del Baix Ter, formada per un mosaic de camps conreats alternats amb petits nuclis de població, com Colomers, Jafre, Verges o Ullà. L’itinerari s’acaba als aiguamolls litorals que voregen la desembocadura del riu fins a la platja de l’Estartit, al cor de la Costa Brava.


Per facilitar la descoberta del territori s’han creat quatre rutes temàtiques que, al llarg del traçat del riu, destaquen diversos aspectes relacionats amb l’ecosistema fluvial: el patrimoni cultural vinculat als usos de l’aigua (rescloses, ponts, colònies, rentadors, fàbriques, turbines...), el patrimoni natural (hàbitats, paisatges, fauna i geologia), el patrimoni literari (amb autors com Miquel Martí i Pol, Jacint Verdaguer, Santiago Rusiñol...) i les empremtes de les inundacions històriques.

Curiositats


Consorci Alba-TerFactoria Cultural Coma-CrosC/ Sant Antoni, 117190 Salt · Tel. 972 405 091www.albater.org · www.rutadelter.com

Cal planejar-se la ruta en més o menys dies segons les poblacions per les quals es vol passar, la possibilitat de visitar el patrimoni cultural i artístic i el tipus d’usuari (senderistes més experts, grup d’amics, família amb nens, etc.).

Al llarg de l’itinerari trobarem tota mena d’allotjaments —hotels, càmpings, cases de turisme rural— i empreses locals especialitzades en senderisme que ens poden organitzar el recorregut.

Es tracta d’una ruta que es pot combinar fàcilment amb trams de cicloturisme.

Al web www.rutadelter.com trobarem opcions per planificar els itineraris, descarregar mapes i localitzar punts d’interès, serveis i equipaments.


Ulldeter L’EstartitRipoll GironaCamprodon

LA RUTA DEL TER SEGUINT EL CURS DEL RIU

Setcases

FOTO GRAN: Desembocadura del riu Ter, amb les illes Medes al fons • FOTO PETITA: Vallter, al Ripollès, on neix el riu Ter

R 2COLL DE PANISSARS

LA JONQUERA

28 29

RUTA: De la Jonquera al coll de Panissars

DISTÀNCIA: 11,6 km (anada i tornada)

DURACIÓ APROXIMADA: Entre 2 h 45 min i 3 h (anada i tornada)

DESNIVELL: 210 metres

TIPUS DE RUTA: Lineal

SENYALITZACIÓ: Sí. Amb marques específiques del sender de la Via Augusta, grogues i blaves

ÈPOCA DE L’ANY: Tot l’any

LLOC DE SORTIDA: La Jonquera

DIFICULTAT: Baixa

NENS: Sí, sense problemes

CARTOGRAFIA: Mapa topogràfic de la comarca de l’Alt Empordà. Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000. www.icc.es/portal/

Caminem per una ruta d’alt valor històric, l’antiga Via Augusta romana, que anava de Cadis a Roma i que s’està recuperant. El tram que proposem forma part de l’etapa XXIV del sender a Catalunya, la darrera abans d’entrar a França. És una ruta planera que puja al final per arribar al coll de Panissars, el lloc de més interès del tram. S’hi poden veure restes de l’antiga calçada romana, amb les marques que hi van deixar els carros.

• Aproximació:

Per l’A-2 o per l’autopista AP-7 fins a arribar a la Jonquera. Entrem al centre de la vila. Podem deixar el cotxe a l’aparcament senyalitzat i gratuït que hi ha al costat del riu i darrere l’Ajuntament, a la plaça Nova.

• Inici:

De l’aparcament, anem a buscar el carrer Major pel costat de l’escola bressol. Arribem així directament al número 2 d’aquest carrer, on hi ha Can Laporta, el punt d’informació de la serra de l’Albera.

De Can Laporta, seguim la senyalització groga i blava pel carrer Major fins al carrer Miquel Mateu i Pla, on girarem a l’esquerra per anar a creuar, per un túnel, l’autopista i la carretera A-2. A partir d’aquí, a la dreta, comença una pista de terra (transitable per a cotxes) que continua entre uns camps d’oliveres i l’autopista.


Al cap de set minuts ens trobem amb una cruïlla gran.

Hem d’anar a la dreta uns 25 metres, i aquí trobarem una altra cruïlla a l’esquerra amb la senyalització «Veïnat de Sant Julià» i les marques blaves i grogues. La ruta segueix amb l’autopista a la nostra dreta fins a trobar una altra cruïlla, on la pista gran gira a la dreta totalment i hi ha una altra pista que segueix recte. Nosaltres hem de seguir pel mig, per un camí que baixa fins al riu, per sota de l’autopista. Som al quilòmetre 3,3 des de la sortida. En travessar el riu anem a parar sota un vial de l’autopista, on trobem una pintada de color groc amb la inscripció «Via Augusta». Seguim el camí amb l’autopista a la dreta, fins a arribar a una altra cruïlla amb una pista cimentada que hem de seguir.

Finalment, una senyalització vertical ens indica «Panissars» al costat de les marques que seguim. A partir d’aquest moment el camí fa pujada; mentre avancem, ens trobem un emplaçament arranjat amb una placa commemorativa de la guerra del Francès i, més endavant, les ruïnes del Summum Pyrenaeum. Poc després arribem al coll de Panissars, des d’on tenim una magnífica vista de la vall, el vessant francès i l’autopista. La tornada la fem pel mateix camí.


Hem fet un tram de la darrera etapa catalana del sender de la Via Augusta. Aquesta etapa neix més al sud, a Pont de Molins, des d’on hi ha 23,8 km fins al coll de Panissars. Des del coll, també es pot seguir per la part francesa, on la via canvia de nom i passa a anomenar-se Via Domitia.


Els romans van arribar a la península Ibèrica pel port d’Empúries cap a l’any 218 aC. L’emperador August va ser el responsable de recuperar antics camins per enllaçar-los i crear la Via Augusta, l’eix principal de l’arc mediterrani, que portava de Cadis a Roma en 2.725 km. Els enginyers romans buscaven sempre llocs de poc desnivell. Aquest és el cas del coll de Panissars, que només té 568 metres d’altitud. Les carreteres i autopistes construïdes posteriorment han seguit el traçat de les vies romanes. És per aquest motiu que la ruta transcorre en paral·lel a aquestes antigues vies.

Hi ha en marxa un gran projecte comunitari del programa europeu INTERREG III B per recuperar aquesta via. A Catalunya hi participa el Departament de Medi Ambient, que ha previst fer un total de 24 etapes creuant el territori de sud a nord i passant per llocs de tant interès com l’antiga Tarraco (Tarragona).

Curiositats

El coll de Panissars és un lloc de gran interès històric. En un radi de 500 metres hi trobem les restes de monuments honorífics com ara els trofeus de Pompeu i l’altar de Cèsar. Les restes arqueològiques que hi veiem corresponen molt probablement a la mansio del Summum Pyrenaeum. També hi ha les restes del monestir medieval benedictí de Santa Maria de Panissars, el fort de Bellaguarda, una fortalesa francesa del segle XVII, i un cementiri militar francès. Val la pena apropar-se al castell, perquè ofereix una magnífica panoràmica del Canigó, la plana del Rosselló i la vall del Llobregat.

A la Jonquera és molt interessant de visitar el molí d’oli que hi ha dins del centre d’informació de la serra de l’Albera (Can Laporta, tel. 972 555 258), situat a l’inici de la ruta, on també ens poden informar de les rutes que es poden fer per aquesta zona protegida.

A prop hi ha el castell de Requesens, una obra de grans dimensions amb molts elements defensius.



Consell Comarcal de l’Alt EmpordàC/ Nou, 4817600 FigueresTel. 972 503 088 www.altemporda.org

Coll de PanissarsPla de les TortuguesRiu LlobregatLa Jonquera

LA VIA AUGUSTA ROMANA

FOTO GRAN: Monument megalític a la serra de l’Albera • FOTO PETITA: Senyalització de la Via Augusta

Centre d’Informació i Interpretació del Paratge Natural de l’AlberaC/ Major, 2 · 17700 La JonqueraTel. 972 555 258www.parcsdecatalunya.cat

Oficina de Turisme de Catalunya a l’Empordà Autopista AP-7, km 35 Àrea de Servei de l’Empordà 17476 Garrigàs · Tel. 972 554 642 www.catalunyaturisme.com

R 3

TORROELLA DE MONTGRÍ

30 31RUTA: El castell del Montgrí i la zona d’interès natural de les DunesDISTÀNCIA: 10 kmDURACIÓ APROXIMADA: De 3 hores a 3 hores i mitja DESNIVELL: 370 metresTIPUS DE RUTA: CircularSENYALITZACIÓ: Sí. Amb pals de senyalització, marques del GR vermelles i blanques, i verdes i blanques de sender localÈPOCA DE L’ANY: Es pot fer tot l’any, però cal tenir precaució amb el sol a l’estiu, perquè hi ha poques zones ombrívolesLLOC DE SORTIDA: Torroella de MontgríDIFICULTAT: Baixa-mitjanaNENS: Sí, a partir de 10 anys. Per als més petits, recomanem fer la ruta a l’inrevés, per evitar la pujada al castell i gaudir del bosquet i de la zona de les DunesCARTOGRAFIA: Mapa topogràfic del Baix Empordà Nord. Consell Comarcal del Baix Empordà. Editorial Piolet. Escala 1:30.000. www.baixemporda-costabrava.org/ca/publicacions

La ruta parteix de Torroella de Montgrí i comença a enlairar-se ben aviat. Baixant, seguirem el GR 92 fins a les Dunes, on un sender local ens porta a Torroella.

• Aproximació:

Arribem a Torroella per la C-31, creuant el pont sobre el riu Ter. Pugem pel passeig de Catalunya, que sembla una rambla. Al final girem a la dreta cap a l’Estartit. Immediatament ens situem a l’esquerra per girar, seguint els rètols amb la inscripció «Castell del Montgrí - Zona Esportiva». Seguim la senyalització. Al final del carrer, tallat pel mur d’una escola, girem a l’esquerra, on hi ha un aparcament. Deixem aquí el cotxe.

• Inici:

A l’esquerra del col·legi, agafem un camí asfaltat que avança entre oliveres i, més amunt, pins. Passem per davant d’unes antenes i de la casa El Xaloc. S’acaba el camí asfaltat i comencem a veure les marques del GR.


El camí puja i es va fent bastant estret. Hi ha alguns trossos amb grans pedres que comporten un xic més de dificultat, però no té pèrdua. En 45-60 minuts arribem al castell, des d’on la vista és espectacular.

La baixada ens porta a un petit pla, amb un encreuament de camins. Seguim les marques del GR que tenim davant i que pugen fins a arribar al cim del Montplà.

A partir d’aquest punt, el camí comença a baixar lentament, gira un xic cap a la badia de Roses i passa per una caseta de vigilància de bombers. Aquí s’ha de tenir cura, perquè cal girar 90o per seguir el GR. De seguida veiem un bosquet de pins: en 45-60 minuts hem arribat al paratge de les Dunes.

Aquí trobem pals de senyalització i plafons explicatius. També hi ha una petita àrea recreativa, amb taules de fusta i una font.

Uns metres més endavant, deixem el GR 92 per agafar el sender local, amb marques verdes i blanques.

Al cap de 25 minuts trobem la carretera de les Dunes, que ens porta a una zona habitada. Agafem el sender local que hi ha a mà dreta. És una pista forestal que va a parar a la carretera de Torroella a l’Estartit, la GI-641. Encara que hi ha un petit espai per caminar, cal extremar les precaucions, ja que el trànsit és força intens. 150 metres després es reprèn la pista de sorra, que segueix en paral·lel a la carretera fins a arribar a Torroella.


Seguint el GR 92, en unes cinc hores arribaríem a l’Escala. També la podem fer més curta i anar fins a l’Estartit. Per un sender local arribarem a Torroella.


El Montgrí és una petita muntanya de tipus calcari, d’una altitud de 309 metres i situada a 6 km del mar. Des del cim ens ofereix una bonica vista de la badia de l’Estartit i Pals, com també de les illes Medes, zona protegida de gran interès ecològic.

La vila de referència de la ruta és Torroella de Montgrí, que es troba al peu del massís, entre la muntanya i el riu Ter. És una vila històrica que l’any 1273 va passar a ser vila reial. El rei Jaume II va projectar-hi la construcció del castell del Montgrí, que esdevingué símbol de la zona. Malgrat que no es va acabar mai, s’aixecaren els murs exteriors i les quatre torres cilíndriques. El 1988 es va restaurar, de manera que ara podem passejar per tot el seu perímetre i gaudir d’una magnífica panoràmica de 360o.

L’Espai d’Interès Natural (PEIN) de les Dunes és un conjunt de dunes sorrenques que es van formar pel continu dipòsit de sorra del golf de Roses originat per la tramuntana. Com que van arribar a ser un perill per a la població, al segle XIX es van fixar amb gramínies i pins, i així va néixer el bosquet que ara podem veure.

Curiositats

Val la pena visitar Torroella de Montgrí, important vila comercial amb un centre medieval, palaus i cases d’interès. Hi destaquen l’església gòtica de Sant Genís, joia arquitectònica de la comarca, el Museu de Pintura, el Palau Solterra i Can Quintana, Centre Cultural de la Mediterrània, on podem completar la informació de la ruta.



Consell Comarcal del Baix EmpordàC/ dels Tarongers, 1217100 La Bisbal d’EmpordàTel. 972 642 310www.visitemporda.com

Museu de la MediterràniaC/ Ullà, 3117257 Torroella de MontgríTel. 972 755 180www.museudelamediterrania.org

Oficina de Turisme de Torroella de Montgrí i l’EstartitPg. Marítim, s/n17258 L’Estartit · Tel. 972 751 910www.visitestartit.com

Torroella de MontgríLes DunesCastell del MontgríTorroella de Montgrí Cim del Montplà Sender local

EL CASTELL DEL MONTGRÍ I LES DUNES

FOTO GRAN: El massís del Montgrí des de les dunes, entre Torroella de Montgrí i l’Estartit • FOTO PETITA: Castell del Montgrí

SANTA COLOMA DE FARNERS

ESTANY DE SILS

R 432 33

Descripció de la ruta Curiositats



Consell Comarcal de la SelvaPg. de Sant Salvador, 25-2717430 Santa Coloma de FarnersTel. 972 842 161www.laselvaturisme.com

RUTA: De Santa Coloma de Farners a l’estany de Sils

DISTÀNCIA: 13 km

DURACIÓ APROXIMADA: 3 hores i mitja


TIPUS DE RUTA: Lineal

SENYALITZACIÓ: Sí, amb senyalització vertical específica de la ruta

ÈPOCA DE L’ANY: Tot l’any

LLOC DE SORTIDA: Santa Coloma de Farners, capital de la comarca de la Selva

DIFICULTAT: Baixa

NENS: Sí, sense cap problema

CARTOGRAFIA: Mapa topogràfic de la comarca de la Selva. Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000. www.icc.es/portal/

Caminem per la depressió de la comarca de la Selva, entre plàtans, plantacions de pollancres, vivers de plantes ornamentals i camps de conreu. Passem per dos espais naturals inclosos en el PEIN (Pla d’espais d’interès natural): la riera de Santa Coloma de Farners i l’estany de Sils.

• Aproximació:

Des de Girona agafem la carretera N-II o l’autopista AP-7 en direcció sud fins a trobar la desviació de la C-25, cap a Santa Coloma de Farners.

També s’hi pot anar agafant a Girona la carretera GI-533, que passa per Aiguaviva i per un espai d’interès natural inclòs en el PEIN, el volcà de la Crosa de Sant Dalmai.

Des de la costa, la C-63 enllaça Lloret de Mar amb Santa Coloma de Farners (27 km).

• Inici:

La ruta comença al parc de Sant Salvador. Així que arribem a Santa Coloma creuem la vila de sud a nord i, després, girem a l’esquerra i seguim les indicacions del parc. A l’esquerra hi ha una esplanada que fa d’aparcament.

Entrem al parc i de seguida ens trobem un panell de senyalització. La ruta comença aquí mateix, seguint un camí que hi ha a mà esquerra.


Caminem entre plàtans i la remor de l’aigua, ja que la ruta es fa en paral·lel a la riera de Santa Coloma. Ben aviat ens trobem la font de Sant Salvador, que dóna nom al parc. Seguim la ruta, que no té pèrdua, al llarg d’un tram de

1.800 metres en el qual hi ha diverses zones amb bancs per seure i descansar. Arribem així a la mateixa entrada del Balneari Termes Orion. En aquest punt agafem, a mà esquerra, el camí asfaltat d’entrada al balneari, travessem el pont de la riera i anem a buscar, a uns 100 metres, el camí que porta cap al Centre Lúdic Termal Magma i l’Escola de Capacitació Agrària i Forestal Casa Xifra, pels quals passem. El camí es converteix en una pista forestal ampla que ens porta fins a Riudarenes, petit municipi situat a 6 km de Santa Coloma de Farners.

Travessem el centre de la vila per anar cap a l’avinguda Tramuntana. Des d’aquí ens podem desviar de la ruta per dirigir-nos a l’estany de la Camparra, un altre dels nombrosos espais naturals aquàtics que té la comarca de la Selva. La ruta continua per una carretera asfaltada amb poc trànsit fins a arribar a la carretera d’Hostalric a les Mallorquines. La travessem i enfilem una pista forestal força ampla que avança entre camps i masies. Creuem la via del tren per un pont elevat i arribem a la zona de l’estany de Sils, des d’on podem accedir al centre d’aquesta població.


A la comarca de la Selva hi ha múltiples opcions de rutes. Al mateix parc de Sant Salvador n’hi podem trobar algunes d’interessants, com la Ruta de les Ermites Romàniques, que proposa un recorregut per Sant Pere Petit (1,5 km), el castell de Farners (5 km), l’ermita de Farners (4,5 km), Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda (10 km) i Sant Pere Cercada (10 km).

Aquesta zona de la Selva va ser l’origen de la revolta pagesa que el 1640 donà lloc al Corpus de Sang de Barcelona i a la guerra dels Segadors. Després de la guerra amb França del 1635, les tropes castellanes es van quedar en aquesta zona, obligant la població a mantenir-les i allotjar-les. Això va anar generant diverses picabaralles, accentuades per la demanda d’impostos, fins que els pagesos es van enfrontar amb les tropes a Santa Coloma de Farners, forçant-les a retirar-se cap a Blanes. En la seva fugida, però, els soldats van cremar l’església de Riudarenes, la qual cosa va donar lloc a una generalització de la revolta pagesa que, un mes després, va acabar en el Corpus de Sang de Barcelona i en la posterior guerra dels Segadors.

L’estany de Sils és un espai natural protegit i recuperat. En el passat, la zona humida havia arribat a ocupar més de set quilòmetres quadrats, però a partir del segle XIII es va anar dessecant per guanyar terreny de conreu i lluitar contra els mosquits i diverses malalties. La recuperació de l’espai va començar el 1998 i encara perdura. Actualment hi trobem espècies de flora i fauna característiques de les zones humides, que podem veure seguint l’itinerari «Passeig per l’estany».

El parc de Sant Salvador és un espai natural públic amb més d’un miler d’arbres, creat a l’entorn de la font de Sant Salvador i la font Picant i amb diversos espais d’oci.

LA RUTA DELS SEGADORS (la Selva)

Santa Coloma de Farners RiudarenesBalneari Termes Orion Estany de Sils

Centre d’Informació de l’Estany de SilsPl. de l’Estació, s/n 17410 Sils Tel. 972 168 285 www.estanydesils.cat

FOTO GRAN: Estany de Sils • FOTO PETITA: Riera de Santa Coloma de Farners

R 5

SANT MARTÍ VELL

MARE DE DÉUDELS ÀNGELS

34 35RUTA: De Sant Martí Vell al santuari dels Àngels

DISTÀNCIA: 5 km

DURACIÓ APROXIMADA: Entre 2 hores i 2 hores i mitja


TIPUS DE RUTA: Lineal, però es pot ampliar i convertir-se en circular

SENYALITZACIÓ: Sí. Amb pals de senyalització

ÈPOCA DE L’ANY: Es pot fer tot l’any

LLOC DE SORTIDA: Sant Martí Vell

DIFICULTAT: Baixa

NENS: Sí, sense problemes

CARTOGRAFIA: Mapa topogràfic de la comarca del Gironès.Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000. www.icc.es/portal/

Des de Sant Martí Vell, pugem cap al santuari per una pista que passa entre boscos d’alzines i pins.

• Aproximació:

Des de Girona-Nord, agafem la carretera A-2 en direcció a Celrà i la Bisbal. Seguim per la C-66 fins a Bordils (a 11 km de Girona). Un cop passat Bordils, trobem un trencall a la dreta cap a Sant Martí Vell, que es troba a 2 km. Abans d’arribar al poble, quan ja s’entreveu l’agulla de l’església, tenim un aparcament a mà esquerra.

• Inici:

Caminem per la carretera de la qual veníem i girem a la dreta, cap a la petita pujada que ens porta al nucli urbà. Passem per la riera dels Boscals i, després d’un revolt bastant gran, ens trobem ja a l’entrada del poble. Just al davant, on hi ha dos pals de telèfon, a mà dreta, en un gir de gairebé 180o i deixant a la nostra esquena les cases del poble, comença la ruta, per un camí que al principi (15 metres) encara és asfaltat.


El camí comença paral·lel a la riera dels Boscals, que queda a la dreta, i va passant entre masos. La travessem dues vegades (hi ha pòrtland). A la tercera trobada amb la riera, després de 1.500 metres de ruta, ens trobem la primera bifurcació. Cal agafar el camí

de l’esquerra, perquè el de la dreta porta directe a una masia que trobem de seguida.

El camí va pujant i és ample. Fins i tot hi passa un cotxe. És una ruta que travessa la vegetació típica mediterrània de les Gavarres: alzines, sureres i pins. La nuesa d’alguns troncs de sureres ens indica la importància de les Gavarres en la indústria del suro.

Cap al km 4,3 trobem un senyal que ens indica la direcció cap als Àngels. Deixem la pista principal i pugem per un camí més dificultós, que en pocs metres surt al costat de la carretera que puja de Sant Martí Vell i Madremanya (GIV-6703). Travessarem un aparcament per acabar d’enfilar-nos al cim del puig Alt, on hi ha el santuari.


Si no es vol tornar pel mateix lloc, es pot agafar la clàssica ruta de Girona, que passa per la vall de Sant Daniel i acaba a Sant Pere de Galligants, ja a la ciutat de Girona.

Però això ens complica la tornada al cotxe. Si s’escull aquesta opció, la nostra recomanació és sortir de Girona en transport públic. Les línies 57, 62 i 66 de l’empresa Sarfa ens deixen a Bordils.


Can ValldemiaSant Martí Vell

PUJADA AL SANTUARI DELS ÀNGELS

Els Àngels és el santuari de la ciutat de Girona per antonomàsia i el seu origen es perd en el temps. Una llegenda parla del vincle dels quatre màrtirs de Girona (Germà, Paulí, Just i Sici) amb aquest lloc. El 1424 el bisbe va concedir les primeres indulgències als fidels que aportessin donatius per al santuari.

El 1710, durant la guerra de Successió, desaparegué la imatge medieval, i durant la Guerra Civil, el 1936, es van perdre l’antic retaule de la Verge i el Sant Drap.

Destruït en diverses ocasions, l’edifici actual, sense gaire interès arquitectònic, està adossat a l’hostatgeria.

Lloc de forta devoció popular i d’esbarjo per als gironins, que hi pugen sovint, és una de les excursions típiques de les escoles i destinació habitual de caminades i bicicletades populars. També és el lloc que escollí Salvador Dalí per casar-se amb la seva estimada Gala.

La bellesa dels Àngels rau en la panoràmica de 360o que ofereix gràcies a la seva situació privilegiada, al nord del massís de les Gavarres i a 485 metres d’altitud. En dia clar, es poden veure parts de totes les comarques gironines: la Costa Brava, la plana de l’Empordanet, la serra de l’Albera amb els Pirineus al fons, la Garrotxa, les Guilleries, el Montseny, etc.

Curiositats

Per la seva situació i proximitat a la ciutat de Girona, són moltes les vies d’accés al santuari. Una de les rutes més típiques surt de Girona mateix, partint de Sant Pere de Galligants, i passa per la vall de Sant Daniel. També s’hi pot accedir des de Quart, Llambilles, Madremanya, Juià o Celrà.

Un xic més avall del santuari hi ha una àrea recreativa amb jocs per a nens.

Sant Martí Vell és un dels pobles amb més encant de la comarca. Petit i tranquil, té cases de pedra i racons de gran bellesa. L’església actual data del 1433.

L’església de Bordils, d’estil gòtic tardà, és del segle XVI.



Consell Comarcal del GironèsC/ Riera de Mus, 117003 Girona · Tel. 972 213 262 www.girones.cat/turisme

Oficina de Turisme de GironaC. de Joan Maragall, 217002 Girona · Tel. 872 975 975www.girona.cat/turisme

Puig Alt (santuari dels Àngels) Carretera dels Àngels

FOTO GRAN: Panoràmica des del santuari dels Àngels • FOTO PETITA: Madremanya

R 6

MARTÍS

36 37RUTA: Pels volts d’EsponellàDISTÀNCIA: 6 km (anada i tornada)DURACIÓ APROXIMADA: 2 hores (anada i tornada)DESNIVELL: 200 metresTIPUS DE RUTA: CircularSENYALITZACIÓ: Sí. Amb pals de senyalització i marques blaves i blanquesÈPOCA DE L’ANY: Es pot fer tot l’anyLLOC DE SORTIDA: Centre BTT del veïnat de Martís (Casa dels Enginyers), davant de la residència de la tercera edatDIFICULTAT: BaixaNENS: Sí, sense problemesCARTOGRAFIA: Mapa topogràfic de la comarca del Pla de l’Estany. Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000. www.icc.es/portal/

Itinerari senzill i agradable que passa pel costat del riu Fluvià, on podrem veure una petita resclosa, i pel poble d’Esponellà, que conserva el seu caràcter rural. Les ruïnes del castell d’Esponellà ens permetran contemplar una magnífica vista de la comarca.

• Aproximació:

Des de Girona-Nord cal agafar l’autovia de Banyoles (C-66). Un cop passat Banyoles, trobarem un trencall a la dreta cap a Fontcoberta, Esponellà i Figueres. Som a la carretera GIP-5121. Una llarga recta ens porta pel pla de Martís. A l’esquerra, un trencall indica «Centre BTT, 1,5 km». L’agafem i arribem a la residència per a gent gran Pla de Martís, on podem deixar el cotxe. Davant mateix tenim l’entrada de l’antic Centre BTT (Casa dels Enginyers).

• Inici:

Comencem a caminar pel mateix camí per on veníem, deixant a l’esquerra la residència i a la dreta el Centre BTT i l’entrada al Restaurant Les Heures. Cent metres més enllà s’acaba el tram asfaltat i comença un ampli camí de sorra. Veurem marques blaves i blanques.


De seguida hi ha un revolt de 90o cap a la dreta; deixem enrere un encreuament de camins que s’endinsen més cap al bosc, amb indicadors de diferents masos. El camí passa entre alzines i pins per un costat i vegetació de ribera per l’altre, ja que tenim el riu Fluvià a mà esquerra.

Passem per una resclosa. Un xic més endavant hi ha la font de la Central. Seguim el camí fins a trobar el Càmping Esponellà. La pista mor a la carretera, just davant de l’entrada a Esponellà, on arribarem després de 30-45 minuts des del punt de sortida.

Reprenem la ruta des de la gran rotonda de la part nova del poble, on hi ha un important encreuament de carreteres (Bàscara, Crespià, Figueres, Banyoles). Agafem la de Banyoles, que puja lleugerament. Al primer gran revolt, la deixem per seguir els pals de senyalització que trobem a mà esquerra, just on hi ha un plafó amb diverses bústies. Per aquí pugem cap al castell d’Esponellà, actualment en ruïnes. Hi trobarem plafons explicatius que ens marquen els llocs d’interès.

En baixar del castell, agafem la carretera cap a l’esquerra. Després de mil metres arribem al pla de Martís, on trobarem el mateix trencall (Centre BTT) que a l’inici de la ruta, però per l’altra banda, per la qual cosa ara apareix a mà dreta. Seguim aquest camí asfaltat i tornem al punt de sortida.


L’opció més senzilla per seguir caminant és fer-ho pel pla de Martís o marxar cap a Banyoles i circumval·lar l’estany, encara que també es poden seguir les diferents rutes de BTT marcades des de l’antic Centre.


L’inici del camí es coneix amb el nom de camí de les Rescloses, perquè aprofitant el curs del riu es van construir tres rescloses per produir energia elèctrica.

El castell d’Esponellà (segles XI a XVII) és d’origen medieval. Inicialment fou una torre de vigilància, però l’any 1250 el rei Jaume I va donar llicència per construir-hi una fortalesa. Domina el pla d’Esponellà i el de Banyoles. El 1495 hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança, força venerada a la zona. S’hi deixà de dir missa el 1647, després de l’assassinat del rector d’Esponellà.

Després de diverses vicissituds històriques, el castell fou totalment abandonat al segle XVIII.

Curiositats

Esponellà és un poble petit, molt proper a Banyoles, que va ser centre d’una important baronia creada a finals del segle XIV. L’església de Sant Cebrià té elements romànics i gòtics, i en destaca la portalada amb treballs de forja romànica. També és interessant el pont medieval sobre el riu Fluvià, de 156 metres d’amplada.

La població conserva plenament el seu caràcter rural, amb camps de conreu al centre mateix de la vila.



Consell Comarcal del Pla de l’Estany Pg. de la Indústria, 7817820 Banyoles · Tel. 972 583 258www.plaestany.cat/turisme

Oficina de Turisme de l’EstanyPg. Darder – pesquera núm. 1017820 Banyoles · Tel. 972 583 470www.banyoles.cat/turisme

Antic Centre BTTEsponellàAntic Centre BTT Resclosa del Fluvià Font de la Central

PELS VOLTS D’ESPONELLÀ

Castell d’Esponellà Pla de Martís

FOTO GRAN: Pla de l’Estany • FOTO PETITA: Saltant d’Espolla, a Esponellà

R 7

SANTA PAU

P. N. ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

CAN SERRA

FAGEDAD’EN JORDÀ

38 39RUTA: De la fageda d’en Jordà als volcans del Parc Natural de la Zona Volcànica de la GarrotxaDISTÀNCIA: 10 km (anada i tornada)DURACIÓ APROXIMADA: 4 hores (anada i tornada)DESNIVELL: 150 metresTIPUS DE RUTA: CircularSENYALITZACIÓ: Específica del Parc Natural. Ruta 1, pictogrames vermells. Marques del GR 2 en els trams que hi coincideixenÈPOCA DE L’ANY: Es pot fer tot l’anyLLOC DE SORTIDA: Fageda d’en Jordà, Àrea de Can SerraDIFICULTAT: BaixaNENS: Sí, sense problemesCARTOGRAFIA: Mapa topogràfic de la comarca de la Garrotxa. ICC. Escala 1:50.000. www.icc.es/portal/ Plànol guia del Parc Natural. Departament de Medi Ambient. Escala 1:20.000. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/garrotxa/

Aquest itinerari és força recomanable per la seva senzillesa i perquè passa per tres indrets de gran valor natural, com són la fageda d’en Jordà, el volcà de Santa Margarida i el volcà del Croscat, dos dels 40 volcans que configuren el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica.

• Aproximació:

Des d’Olot agafem la carretera GI-524 cap a Santa Pau. Al cap de 4 km ens trobem l’Àrea de Can Serra, punt de sortida cap a la fageda d’en Jordà, on hi ha un centre d’informació del Parc i un aparcament.

• Inici:

Deixem la zona creuant la carretera per un pas subterrani cap al sud, on hi ha un monument al poeta Joan Maragall, i baixem unes escales que donen accés a la fageda.


Caminem per la fageda d’en Jordà, un bosc excepcional perquè creix en un terreny pla i de baixa altitud (550 metres), sobre la colada de lava del volcà del Croscat. Anem seguint la senyalització de l’itinerari 1 del Parc: anagrames i fletxes vermelles. Després d’una estona de caminar per la fageda ens trobem el GR 2, amb el qual coincidim fins a arribar al volcà de Santa Margarida, moment en què el GR continua cap a Santa Pau.

Al cap de poca estona de deixar la fageda, cap al quilòmetre 3,5 de recorregut, trobem l’església romànica de Sant Miquel de Sacot, del segle XI. Seguim el camí fins a trobar el volcà de Santa Margarida, que té un ampli cràter (avui un prat) dins del qual hi ha una ermita. Val la pena baixar-hi. Reprenem l’itinerari, passem per l’Àrea de Santa Margarida, tornem a creuar la carretera GI-524 (on hi ha un restaurant) i cap al quilòmetre 7,7 arribem al trencall de Can Passavent, un altre punt d’informació del Parc, situat al peu del volcà del Croscat. La nostra ruta, però, voreja aquest volcà i va baixant suaument fins a arribar de nou a l’Àrea de Can Serra.


El Parc Natural ofereix fins a 28 itineraris pedestres, que poden ser curts (mitja hora) o llargs (de 4 a 7 hores), la majoria ben senyalitzats. Amb el plànol guia del Parc no hi ha pèrdua. Cal tenir en compte que el Parc abraça una gran superfície, amb territori d’onze municipis i una quarantena de volcans, alguns dels quals, com el Montsacopa, es troben en plena vila d’Olot. Per això és fàcil anar creuant altres itineraris senyalitzats, i un mateix es pot dissenyar la ruta que vulgui. El trajecte proposat, per exemple, s’encreua amb els itineraris 3 (Olot - Can Xel), 4 (Can Xel - Santa Pau), 5 (Can Xel - Colltort) i 15 (graderes del Croscat).


Església de Sant Miquel de SacotÀrea de Can Serra (fageda d’en Jordà)

DE LA FAGEDA D’EN JORDÀ ALS VOLCANS

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, dependent del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, és un gran espai protegit de 15.000 ha. Molt humanitzat, comprèn territori d’11 municipis i 26 reserves naturals. És tota una regió volcànica amb més de 40 volcans, la majoria d’erupció tranquil·la (efusiva) i posteriors colades de lava. Encara que el vulcanisme és inactiu, no podem parlar d’extinció.

És una zona molt rica en flora i fauna, amb més de 1.000 espècies de plantes, bons exemples de fagedes, alzinars i rouredes seques i humides i més de 250 espècies d’animals vertebrats.

El paisatge de la zona ha inspirat grans artistes, com el poeta Joan Maragall o els pintors de la coneguda escola paisatgística d’Olot.

Curiositats

Olot, capital de la comarca de la Garrotxa, és una ciutat amb innumerables zones d’interès. Gran centre comercial, té una llarga tradició artística (pintura, escultura, imatgeria religiosa, artesania pessebrista...) i cultural, amb edificis de gran interès: esglésies de Sant Esteve (barroca) i del Tura (talla romànica), claustres del Carme (renaixentistes), Casa-Museu Can Trincheria (casa pairal), diversos edificis modernistes i importants museus (Museu Comarcal, Museu dels Volcans). Santa Pau destaca pel seu interessant recinte històric, que s’aixeca al voltant d’un castell d’estructura quadrada construït als segles XIII-XIV, i per la plaça Major, amb personalitat medieval.



Turisme GarrotxaAv. Onze de Setembre, 22, 2n17800 Olot Tel. 972 271 600 www.turismegarrotxa.com

Centre d’Informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la GarrotxaAv. Santa Coloma, s/n17800 OlotTel. 972 266 012www.parcsdecatalunya.net

Oficina de Turisme de Santa PauCan Vayreda · Pl. Major, 1 · 17811 Santa Pau Tel. 972 680 349 · www.garrotxa.com/santapau

Oficina de Turisme d’OlotC/ Hospici, 8 · 17800 OlotTel. 972 260 141 · www.turismeolot.cat

Àrea de Can Serra (fageda d’en Jordà)Volcà de Santa Margarida Volcà del Croscat

FOTO GRAN: Volcà de Santa Margarida • FOTO PETITA: La fageda d’en Jordà

R 8

CAMPRODON

40 41

Curiositats



CamprodonRoureda de Can Pascal Font del Boix

L’actual ermita de Sant Antoni data del 1702. Té annexada una casa per a ermitans i va ser restaurada fa pocs anys pels Amics de Sant Antoni. A la casa hi ha graelles per fer barbacoes, taules i lavabos, però normalment estan tancats, així com l’ermita. També hi trobem plafons explicatius de la magnífica vista, que abraça tota la vall. Sota el massís del Canigó podem veure Sant Pau de Segúries, la Ral, Cavallera, Camprodon, Llanars, la Roca, Abella, Vilallonga, Tregurà i Molló.

La roureda de Can Pascal té un gran valor ecològic, forestal i paisatgístic. Els roures que hi veiem, alguns dels quals tenen 200 anys, són de fulla gran, espècie poc abundant a Catalunya. Aquí viuen nombroses espècies animals, com el pica-soques, el picot, l’esquirol, el porc senglar i moltes altres.

Si es va amb nens molt petits o es vol evitar la pujada pel bosc, es pot arribar al pla de Bonaire sense cap dificultat pujant per la carretera que fem de baixada en l’itinerari proposat.

Camprodon és una vila important, lloc clàssic d’estiueig de la burgesia barcelonina i gran centre comercial. Té nombrosos atractius, com el famós pont Nou sobre el Ter, que data del segle XII, o el Museu Isaac Albéniz, que mostra documents i objectes d’aquest compositor d’origen camprodoní.

Val la pena acostar-se a Sant Cristòfol de Beget (per la C-38, en direcció a Molló), una de les esglésies romàniques més boniques i ben conservades de Girona.


Oficina de Turisme de la Vall de CamprodonC-38, km 9,6 17867 CamprodonTel. 972 740 936www.valldecamprodon.org

RUTA: De Camprodon a l’ermita de Sant AntoniDISTÀNCIA: 6,6 km (anada i tornada)DURACIÓ APROXIMADA: 2 hores i mitja (anada i tornada)DESNIVELL: 405 metresTIPUS DE RUTA: CircularSENYALITZACIÓ: Sí. Amb pals de senyalització i marques vermelles de sender localÈPOCA DE L’ANY: Es pot fer tot l’any, amb possibilitat de neu a l’hivernLLOC DE SORTIDA: CamprodonDIFICULTAT: Baixa-mitjanaNENS: Sí, però hi ha alguns trams pel bosc amb un cert desnivellCARTOGRAFIA: Mapa topogràfic de la comarca del Ripollès. Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000. www.icc.es/portal/

Camprodon és un dels llocs clàssics de Catalunya per fer excursions pel Prepirineu i el Pirineu. La ruta puja a una de les ermites més conegudes de la comarca. Situada a 1.345 metres d’altitud, ofereix una espectacular vista de 360o sobre la vall de Camprodon. Per accedir-hi se segueix un sender local que puja pel bosc fins a arribar a una extensa plana. Després es baixa per una senzilla pista fins a tornar a Camprodon.

• Aproximació:

Des de Ripoll prenem la C-26 que va cap a Olot fins a trobar el trencall de Camprodon, en què agafem la C-38. En arribar a Camprodon trobem una rotonda al centre de la qual hi ha una oficina d’informació turística. Seguim per la dreta com si anéssim a Molló i de seguida hi ha un aparcament al qual s’accedeix entrant a la zona d’esbarjo de la Mare de Déu de la Font.

• Inici:

Uns metres més amunt de la carretera per la qual veníem, pujant a mà dreta, veurem un indicador que assenyala «Sant Antoni». Aquest és el sender local que hem d’agafar, i està marcat amb senyals vermells.


Aquest camí comença entre camps i després s’endinsa en el bosc. És un sender que puja constantment, fins i tot amb algun tram de bastant pendent, però no resulta gaire dificultós. La vegetació és important, amb bonics llocs ombrívols i humits. Per darrere tenim bones vistes sobre Camprodon.

Després de recórrer 1,7 quilòmetres arribem al pla de Bonaire. Davant mateix tenim una tanca: la podem obrir, però sense oblidar-nos de tornar-la a tancar perquè no fugi el bestiar, que pastura sovint per aquí. Veiem pals de senyalització i hem de seguir cap a la dreta. Pugem a Sant Antoni pel camí de mà dreta o per unes escales que tenen una cinquantena d’esglaons.

El lloc s’ha convertit en una àrea recreativa que es pot circumval·lar 360o i que ofereix esplèndides vistes.

Tornem al pla de Bonaire i agafem la carretera de pòrtland cap a Camprodon, just en el lloc on hi ha un pal de senyalització. El camí baixa entre prats i algun mas fins a arribar al monument a Cèsar A. Torras, un pioner del senderisme a Catalunya. Aquí podem entrar a la bonica roureda de Can Pascal, que ens porta a la font del Boix, situada en una placeta molt agradable amb un mur de pedra i grans faigs. Ara ens trobem davant del Golf de Camprodon. Seguim baixant fins que la carretera es converteix en el carrer d’una urbanització de cases unifamiliars. Acabem a la rotonda per la qual passa la carretera C-38, on hem deixat el cotxe.


Des del pla de Bonaire tenim diverses opcions. Oix, per exemple, és a 19,8 km seguint una ruta de 4 hores. També és interessant acostar-se al santuari del Remei, un dels referents històrics de la comarca, que es troba a un parell d’hores i al qual s’arriba per camins de més dificultat.


Pla de Bonaire Ermita de Sant Antoni Pla de BonaireCamprodon

DE CAMPRODON A SANT ANTONI

FOTO GRAN: Muntanyes del Ripollès des de l’ermita de Sant Antoni • FOTO PETITA: Pont romànic de Camprodon

R 9

ERMITA DEL REMEI

ISÒVOL

BOLVIR

GER

42 43

EL CAMÍ DE SANT JAUME

RUTA: De l’ermita del Remei (Bolvir de Cerdanya) a IsòvolDISTÀNCIA: 9,4 km (només anada)DURACIÓ APROXIMADA: De 3 hores a 3 hores i mitja (només anada)DESNIVELL: 50 metresTIPUS DE RUTA: LinealSENYALITZACIÓ: Sí. Amb pals petits de senyalització, específics del Camí de Sant JaumeÈPOCA DE L’ANY: Es pot fer tot l’anyLLOC DE SORTIDA: Bolvir de Cerdanya, ermita del RemeiDIFICULTAT: BaixaNENS: Sí, és una ruta molt senzillaCARTOGRAFIA: Mapa topogràfic excursionista i turístic de la comarca de la Cerdanya. Editorial Alpina. 3a edició. Maig de 2002. Escala 1:50.000. www.editorialalpina.com/mapes.asp

L’itinerari recorre una part de la secció del Camí de Sant Jaume que creua la Cerdanya. Hem escollit un dels trams més bonics i senzills, perquè segueix el curs del riu Segre i va de l’ermita del Remei al santuari de Quadres, lloc que durant l’edat mitjana era també un hospital de pelegrins.

• Aproximació:

Des de Puigcerdà, agafem la carretera N-260 cap a la Seu d’Urgell. De seguida trobem Bolvir de Cerdanya. Tirem a la dreta, prenent el primer trencall cap al poble, i immediatament seguim el rètol que indica la Torre del Remei, girant 90o. Després de recórrer uns 50 metres trobem l’ermita del Remei, on podem deixar el cotxe; també podem continuar uns 50 metres més, passant per davant de l’entrada de l’Hotel Torre del Remei, i aparcar en un descampat que hi ha al davant.

• Inici:

La ruta comença per aquest mateix camí asfaltat de l’aparcament, ja que el Camí de Sant Jaume ve de Puigcerdà.

Mirant l’ermita de cara, a mà esquerra hi ha plafons explicatius de la ruta. Hem de començar a caminar en direcció a Bolvir, desfent el que hem recorregut en cotxe.


Arribem al nucli del poble i el travessem fins a trobar la carretera N-260. La creuem i trobem un camí amb un rètol que diu «Molí» i un petit pal de senyalització

del Camí de Sant Jaume. Després d’un tram asfaltat d’un parell de quilòmetres que passa entre masies, el trajecte segueix paral·lel al riu. En dos quilòmetres més el creuarem un parell de vegades. Arribem al molí de Ger, que actualment és privat. Seguim en tot moment el camí principal, bastant ample. Hem de tenir cura, perquè veurem altres camins també amples; de totes maneres, no hi ha pèrdua, ja que sempre anem trobant els pals petits de senyalització. L’itinerari transcorre entre bonics prats on pasturen vaques i cavalls, amb bones vistes de la plana cerdana. Cap als 7 km de ruta arribem al santuari de la Mare de Déu de Quadres. El camí segueix, sense problemes, fins a arribar de nou a la carretera N-260, a tocar d’Isòvol.


El Camí de Sant Jaume a la Cerdanya comença a Llívia i acaba a Martinet. En total són uns 40 quilòmetres que es divideixen en 5 trams. El que hem fet és el tram 3. Per continuar cap al 4, el camí queda interromput a Isòvol i es reprèn prop de Talló. La nostra recomanació és anar amb cotxe fins a Talló i allí fer el tram 5, que va de Santa Maria de Talló (important edifici de grans dimensions que va tenir una comunitat canonical des del segle X) fins a Martinet, passant per Bellver de Cerdanya. L’altra opció és començar-lo al tram 2, que va de Puigcerdà a l’ermita del Remei. En qualsevol cas, com que passa per poblacions importants amb força opcions d’allotjament, és un camí ideal per fer en diverses etapes.


Bolvir de CerdanyaErmita del Remei Molí de Ger

Curiositats


Santuari de Quadres Isòvol

El Camí de Sant Jaume, primer Itinerari Cultural Europeu, té el seu origen en els pelegrinatges a Santiago de Compostel·la (Galícia), que es van començar a fer arran de la descoberta de les restes de l’apòstol sant Jaume al segle IX.

Les rutes europees convergien als Pirineus, on hi havia dos camins principals: el navarrès, que creuava Roncesvalls, i l’aragonès, que travessava la serralada per Somport i Jaca. Al costat d’aquestes rutes principals n’hi havia moltes de secundàries. Una d’aquestes entrava a Catalunya a través dels colls de la Perxa i del Pimorent i arribava fins a Sant Jaume de Rigolisa, a Puigcerdà, capital de la comarca de la Cerdanya.

Tots aquests camins continuen vigents i són força transitats, especialment els anys sants, cosa que a Compostel·la passa cada cop que la festivitat de Sant Jaume (25 de juliol) cau en diumenge, com el 2004.

El Camí de Sant Jaume passa per importants poblacions, com Llívia (on hi ha una de les farmàcies més antigues d’Europa), Puigcerdà (vila comercial i històrica), Bolvir (església romànica de Santa Cecília), Bellver (amb moltes possibilitats per practicar el senderisme: Camí dels Bons Homes, Ruta dels Segadors, GR 150...) o Martinet.

Durant els segles XIII i XIV, el santuari de Quadres era considerat com una domus hospitalis, un hospital de viatgers. L’edifici primitiu era del segle XII, encara que al segle XVII s’hi construí un nou temple. Les excavacions arqueològiques han permès treure a la llum alguns elements de l’antic edifici romànic, com dues finestres.

Des de Bellver, val la pena acostar-se a Santa Eugènia de Nerellà, amb una església romànica declarada Monument Historicoartístic que conserva l’únic campanar de torre d’estil llombard sencer de la comarca. Aquest campanar té una inclinació d’1,25 metres, per la qual cosa se’l coneix com la «torre de Pisa cerdana».

Patronat Comarcal de Turisme de la CerdanyaCruïlla N-152 amb N-260 · 17520 PuigcerdàTel. 972 140 665 · www.cerdanya.org


FOTO GRAN: Paisatge, amb la serra del Cadí al fons • FOTO PETITA: Vitrall dedicat als pelegrins del Camí de Sant Jaume

44 45RECOMANACIONS NOTES

Aquest catàleg de senderisme està pensat per

a tots aquells que vulguin descobrir el territori

de les comarques gironines tot caminant.

Sempre que se surt a caminar, però, cal seguir

algunes recomanacions bàsiques:

- El clima de les comarques de Girona és

típicament mediterrani, amb hiverns suaus,

estius calorosos i primaveres i tardors amb

pluges relativament freqüents. Durant els

mesos freds s’ha de tenir en compte la possible

presència de neu a les zones d’alta muntanya,

i cal no oblidar que a la muntanya el temps pot

variar molt ràpidament.

- Es necessita un equipament mínim: calçat

adequat segons la ruta escollida; roba

còmoda, transpirable i d’abric si les condicions

meteorològiques ho requereixen; una motxilla

amb equipament bàsic (roba de recanvi,

protecció solar, gorra, ulleres de sol, etc.),

menjar i beguda. Un bastó redueix l’esforç i

ajuda a caminar millor.

- En la fitxa de cada ruta es facilita orientació

sobre si l’itinerari és apte o no per a nens. A

més, es recomana demanar informació a les

oficines de turisme corresponents, que poden

fornir mapes i altres dades d’interès.

- Les rutes passen per espais i zones naturals:

recordem, doncs, que cal ser respectuós amb

l’entorn i no malmetre’l. El perill d’incendi

forestal és molt alt, per la qual cosa ens

abstindrem sempre d’encendre foc.

46 47MÉS ENLLÀ DEL SENDERISME

Pausadament... A poc a poc... Així cal descobrir

l’essència dels trets culturals de la Costa Brava

i el Pirineu de Girona.

Com un gran paisatge pictòric, la història i

la cultura de les comarques gironines ens

ofereixen un fons sòlid, materialitzat en

restes arqueològiques de més de 3.000

anys d’antiguitat i en la rica seqüència de

mestissatges i monuments espectaculars que

trobareu en gairebé totes les poblacions.

Destaquem aquí, a tall d’exemple, les coves

i els dòlmens prehistòrics de Romanyà i

Serinyà, les restes ibèriques d’Ullastret, les

ruïnes gregues i romanes d’Empúries... Cada

una d’aquestes cultures va contribuir amb un

matís singular a aquest paisatge harmoniós

que ara coneixeu sota la marca «G!». Ibers,

grecs, cartaginesos, romans, etc. aportaren la

noblesa i l’esperit acollidor que avui presideix

el ventall d’allotjaments en els quals us podeu

hostatjar.

En els traços enèrgics i els perfils contundents

s’endevina el toc jove i alegre que aporten els

concerts, els espectacles i les festes majors,

alguns dels quals són hereus de la tradició fins

i tot més enllà del que la memòria ens permet

recordar. Una aroma de mar blava, de pins i de

romaní arrodoneix aquesta experiència visual

que només pot acabar davant d’una taula,

assaborint la cuina creativa —entre genial

i tradicional— elaborada per una generació

de cuiners amb la mestria necessària per

interpretar aquest esperit joiós i arrauxat que

ens ha donat genis com Salvador Dalí, el qual

afirmà: «L’art serà comestible o no serà».

Avui, la Costa Brava i el Pirineu de Girona són

probablement l’espai més reduït on trobar

el major nombre de vivències. Gaudiu-les i

restaran per sempre en la vostra memòria.

Pirineu de GironaCosta Brava

48 49

OFICINES D’INFORMACIÓTURÍSTICA

Arbúcies: C/ Major, 6 Tel. 972 162 477 · Fax 972 860 983www.arbucies.cat/turisme A/e: [email protected]: Pg. Darder - pesquera núm. 10Tel. 972 583 470www.banyoles.cat/turisme · A/e: [email protected] Moliner · Pl. Major, 38Tel. i fax 972 575 573www.banyoles.cat/turisme · A/e: [email protected]: Av. Onze de Setembre, 5Tel. 972 624 520 · Fax 972 624 578www.visitbegur.cat · A/e: [email protected]: Pg. de Catalunya, 2Tel. 972 330 348 · Fax 972 334 686www.visitblanes.net · A/e: [email protected]: C/ Sant Iscle, 27-29Tel. 972 871 530 · Fax 972 160 333www.breda.cat · A/e: [email protected]és: C/ des Cotxe, 2ATel. 972 258 315 · Fax 972 159 442www.cadaques.cat · A/e: [email protected] de Malavella:Av. Onze de Setembre, s/nTel. 972 480 103 · Fax 972 470 525www.caldesdemalavella.catA/e: [email protected] de Palafrugell: C/ de les Voltes, 6Tel. 972 614 475 · Fax 972 611 261www.visitpalafrugell.catA/e: [email protected]: Pl. Major, s/nTel. 972 609 445www.calonge.cat · A/e: [email protected]ó d’Empúries: Pl. Jaume I, s/nTel. 972 156 233www.castello.cat · A/e: [email protected]/ Pompeu Fabra, s/n (Centre Cívic)Tel. 972 450 802 · Fax 972 450 600www.empuriabrava.catA/e: [email protected]: C/ Labrun, 34Tel. 972 389 050 · Fax 972 389 283www.ajcolera.org · A/e: [email protected] Port de la Selva: C/ del Mar, 1 Tel. 972 387 073 · Fax 972 387 413www.portdelaselva.net A/e: [email protected]

Figueres: Pl. del Sol, s/nTel. 972 503 155 · Fax 972 673 166www.figueres.catA/e: [email protected]às: Oficina de Turisme de Catalunya a l’Empordà Autopista AP-7, km 35 - Àrea de Servei de l’EmpordàTel. 972 554 642 www.catalunyaturisme.comA/e: [email protected] Girona: C. de Joan Maragall, 2Tel. 872 975 975www.girona.cat/turisme A/e: [email protected] de BenvingudaC/ Berenguer Carnicer, 3-5Tel. 972 211 678 · Fax 972 221 135www.puntdebenvinguda.com A/e: [email protected] Hostalric: C/ Raval, 45 (Ajuntament)Tel. 972 864 565 · Fax 902 196 446www.hostalric.catA/e: [email protected]’Escala: Pl. de les Escoles, 1Tel. 972 770 603 · Fax 972 773 385www.lescala.cat · A/e: [email protected]. d’Orriols a ViladamatTel. 972 770 603 · Fax 972 773 385www.lescala.cat · A/e: [email protected] L’Estartit: Pg. Marítim, s/n Tel. 972 751 910 · Fax 972 751 749www.visitestartit.org · A/e: [email protected] Bisbal d’Empordà: Pl. del Castell, s/nTel. 972 645 166 · Fax 972 645 575www.visitemporda.comA/e: [email protected] Torre Maria - C. de l’Aigüeta, 17Tel. 972 645 500 · Fax 972 643 499www.visitlabisbal.cat · A/e: [email protected]: Pg. de Cípsela, s/nTel. 972 305 008 · Fax 972 611 261www.visitpalafrugell.catA/e: [email protected]: Pg. de Romeu, s/n (Estació del Carrilet)Tel. 972 832 322 · Fax 972 805 468www.llagostera.cat · A/e: [email protected] Llançà: C/ Camprodon, 16-18 · Tel. 972 380 855 · Fax 972 121 931www.llanca.cat · A/e: [email protected] del Port, s/nTel. 972 120 944 · Fax 972 121 931www.llanca.cat · A/e: [email protected]

Lloret de Mar: Pg. Camprodon i Arrieta , 1-2Tel. 972 364 735 · Fax 972 360 540www.lloretdemar.org A/e: [email protected]. de les Alegries, 3Tel. 972 365 788 · Fax 972 367 750www.lloretdemar.orgA/e: [email protected]çanet de Cabrenys: Aparcament del Pont, s/nTel. 972 544 297 · Fax 972 544 108www.massanet.org · A/e: [email protected]: Pl. de l’Ajuntament, 1 Tel. 972 301 974 · Fax 972 301 956www.mont-ras.catA/e: [email protected]: C/ Carrilet, 2Tel. 972 300 228 · Fax 972 611 261www.visitpalafrugell.catA/e: [email protected] · C/ Santa Margarida, 1Tel. 972 300 228 · Fax 972 611 261www.visitpalafrugell.cat A/e: [email protected]ós: Pg. del Mar, s/nTel. i fax 972 600 550www.palamos.cat/turismeA/e: [email protected]/ Pere Joan, 44Tel. 972 600 500 · Fax 972 600 137www.palamos.cat/turismeA/e: [email protected]: Pl. Major, 7Tel. 972 637 380 · Fax 972 637 326www.pals.es · A/e: [email protected]/ Aniceta Figueres, 6Tel. 972 667 857 · Fax 972 667 818www.pals.es · A/e: [email protected]: Pl. Peixateria, 6Tel. 972 538 840 · Fax 972 538 327www.peralada.org · A/e: [email protected] (Forallac): C/ Unió, 3Tel. 972 645 522 · Fax 972 645 524www.forallac.cat · A/e: [email protected] d’Aro: C/ Mn. J. Verdaguer, 4Tel. 972 817 179 · Fax 972 825 657www.platjadaro.comA/e: [email protected]: Pg. Lluís CompanysTel. 972 125 161 · Fax 972 125 123www.portbou.cat · A/e: [email protected]

Roses: Av. de Rhode, 77-79Tel. 972 257 331 · 902 103 636 · Fax 972 151 150www.roses.catA/e: [email protected] Antoni de Calonge: Av. Catalunya, 26Tel. 972 661 714 · Fax 972 661 080www.calonge.cat A/e: [email protected] Feliu de Guíxols: Pg. del Mar, 8-12Tel. 972 820 051 · Fax 972 820 119www.guixols.cat A/e: [email protected] Hilari Sacalm: Pl. Doctor Robert, s/nTel. 972 869 686 · Fax 972 869 677www.turisme.santhilari.netA/e: [email protected] Sant Llorenç de la Muga: C. de l’Església, 2Tel. i fax 972 569 167www.webpobles.ddgi.catA/e: [email protected] Pere Pescador: Ctra. de la Platja, s/nTel. 972 520 535 · Fax 972 550 323www.santpere.catA/e: [email protected] Cristina d’Aro: C/ Estació, 4Tel. 972 835 293 · Fax 972 837 964www.santacristina.net A/e: [email protected]: C/ de la Riera, s/nTel. 972 620 193 · Fax 972 611 261www.visitpalafrugell.catA/e: [email protected] de Montgrí: Museu de la Mediterrània C/ Ullà, 31Tel. 972 755 180 · Fax 972 755 182www.museudelamediterrania.org A/e: [email protected] de Mar: Av. Pelegrí, 25, Ed. La NauTel. 972 340 108 · Fax 972 340 712www.infotossa.comA/e: [email protected]í d’Onyar: Aeroport Girona-Costa BravaTel. 972 942 954A/e: [email protected]

Oficines d’informació comarcal

Alp: Av. Tosa d’Alp, 6Tel. 972 890 385 · Fax 972 890 812www.ddgi.es/alp · A/e: [email protected]ú: Pl. Llibertat, 1Tel. 972 591 240 · Fax 972 591 150www.besalu.cat · A/e: [email protected]: Pl. Espanya, 1Tel. 972 740 010 · Fax 972 130 324www.camprodon.catA/e: [email protected], km 9,6Tel. 972 740 936 · Fax 972 130 359www.valldecamprodon.orgA/e: [email protected] Vall d’en Bas: C. de la Teixeda, 12Tel. 972 692 177 · Fax 972 690 326 www.vallbas.cat · A/e: [email protected]

Les Planes d’Hostoles:Pg. de l’Estació, 2Tel. 972 448 026 · Fax 972 448 593www.lesplanes.catA/e: [email protected] Preses:Antiga Estació, s/nTel. 972 692 023 · Fax 972 692 020www.lespreses.cat · A/e: [email protected]ívia: C/ dels Forns, 10 · Tel. i fax 972 896 049www.llivia.org · A/e: [email protected]: C/ Hospici, 8Tel. 972 260 141 · Fax 972 271 900www.turismeolot.catA/e: [email protected]à: C/ Querol, 1 · Tel. 972 880 542 · Fax 972 141 522www.puigcerda.catA/e: [email protected]

Ribes de Freser: Pl. Ajuntament, 3, baixosTel. i fax 972 727 728www.vallderibes.catA/e: [email protected]: Pl. Abat Oliba, s/n Tel. i fax 972 702 351www.elripolles.comA/e: [email protected] Joan de les Abadesses: C/ de Palau Abadia, 9Tel. 972 720 599 · Fax 972 720 894www.santjoandelesabadesses.catA/e: [email protected] Feliu de Pallerols: Ctra. d’Olot, s/nTel. 972 444 474 · Fax 972 444 422www.ddgi.es/sfp · A/e: [email protected] Joan les Fonts: C/ Juvinyà, s/nTel. 972 290 507· Fax 972 291 289www.santjoanlesfonts.catA/e: [email protected]

Santa Pau: Can Vayreda, Pl. Major, 1Tel. i fax 972 680 349www.garrotxa.com/santapauA/e: [email protected]: C/ Rec, 5Tel. 972 136 089 · Fax 972 136 089www.setcases.info · A/e: [email protected] 2000Pla de Morens, s/nTel. 972 139 057www.vallter2000.comA/e: [email protected] Vall de Núria: Estació de muntanya Vall de NúriaTel. 972 732 030www.valldenuria.catA/e: [email protected] de Ripollès: C/ Puig Estela, 9Tel. 972 701 909 · Fax 972 700 512www.ddgi.es/vallfogonaA/e: [email protected]

Consell Comarcal de l’Alt Empordà: C/ Nou, 48 · 17600 Figueres Tel. 972 503 088 · Fax 972 505 681www.altemporda.org · A/e: [email protected]

Consell Comarcal del Baix Empordà:C/ dels Tarongers, 12 · 17100 La Bisbal d’EmpordàTel. 972 642 310 · Fax 972 645 575www.visitemporda.comA/e: [email protected]

Consell Comarcal del Pla de l’Estany: Pg. de la Indústria, 78 · 17820 Banyoles Tel. 972 583 258 · Fax 972 570 161www.plaestany.cat/turismeA/e: [email protected]

Consell Comarcal de la Selva:Pg. de Sant Salvador, 25-2717430 Santa Coloma de FarnersTel. 972 842 161 · Fax 972 840 804 www.laselvaturisme.comA/e: [email protected]

Consell Comarcal del Gironès:C/ Riera de Mus, 1 · 17003 Girona Tel. 972 213 262 · Fax 972 213 573www.girones.cat/turisme A/e: [email protected]

Turisme Garrotxa: Av. Onze de Setembre, 22, 2n17800 Olot Tel. 972 271 600 · Fax 972 271 666 www.turismegarrotxa.comA/e: [email protected]

Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya: Cruïlla N-152 amb N-26017520 PuigcerdàTel. 972 140 665 · Fax 972 140 592www.cerdanya.org A/e: [email protected]

Ripollès Desenvolupament:C/ Joan Miró, 2-4Polígon Industrial Els Pintors, s/n · 17500 Ripoll Tel. 972 704 499 · Fax 972 704 530www.ripollesturisme.infoA/e: [email protected]


CO

ST

A

BR

AV

A

10

9

8

6

5

4

2

N-II

3

N-II

N-141

N-260a

N-260

N-260

a Barcelona

C-25

a Barcelona

A-19

a Barcelona

France

FranceFrance

France

a Vic - Barcelona

a Vic - Manresa - Lleida

N-154

N-260

C-252

C-66

C-31

C-66

C-16

AP-7

E-9C-38

C-26

C-26

C-17

C-26

E-15

AP-7

E-15

AP-7

E-15

C-63

C-63

7

C-260

N-260

Palafolls

Tordera

C-31

GIV-6542

A-26

el Ter

el Fluvià

Pantà deSusqueda

Pantà deBoadella

la Muga

el Ter

el Segre

l’Onyar

el Freser

el Ter

Estany de Banyoles

C-252

Cap de Creus

Cap de Begur

Golf de Roses

L E S G A V A R R E S

S E R R A D E L ’ A L B E R A

C-31

GIV-6548

C-253

C-65

C-35

A-2

C-37

Túnel del Cadí

Fontanalsde Cerdanya

Albanyà

Agullana

Avinyonet de Puigventós

Bàscara

Biure


BorrassàCabanelles

Cabanes

Cadaqués

Cantallops

Capmany

Castellód’Empúries

Cistella

Colera

Darnius

el Fard’Empordà

Espolla

Fortià

Garrigàs

Garriguella

la Selvade Mar

la Vajol

l’Escala

Lladó

Llançà

Maçanet deCabrenys

MasaracMollet dePeralada

NavataOrdis

Palau deSanta Eulàlia

Pedreti Marzà

Peralada

Pontós

Riumors

Roses

Sant ClimentSescebes

Sant Llorençde la Muga

Sant Miquelde Fluvià

Sant Mori

el Port de la Selva

Portbou

Rabós

Sant PerePescador

Saus

Siurana

Terrades

Torroella de Fluvià

Ventalló

Vilabertran

Viladamat

Vilajuïga

Vilamacolum

Vilamalla

Vilamaniscle

Vilanant

Vilaür

Palau-saverdera

Vilafant

Vila-sacra

Púbol

FIGUERES

Pont deMolins

Empuriabrava

Sant Perede Rodes

Pau

l’Armentera

Garrigoles Albons

Bellcaired’Empordà

Viladasens Vilopriu

Colomersla Tallada d’Empordà

Jafre

Ullà

Sant JordiDesvallsCervià

de Ter

Verges

Foixà

Sant Joande Mollet

BordilsFlaçà


Ultramort

la Pera

Sant MartíVell

JuiàSerra de Daró

GualtaRupià

Parlavà Fontanilles

Palau-satorUllastretCorçàMadremanya

LA BISBALD’EMPORDÀ

Vulpellac

Peratallada

PalsBegur

RegencósTorrent

CruïllesSant Sadurníde l’Heura

Beuda

Maià deMontcal

BesalúCrespià

EsponellàSant Ferriol

Sales deLlierca

Tortellà

Argelaguer

Montagut

Sant Jaume de Llierca

Oix

Castellfollitde la Rocal’Hostalnou

de Bianya

OLOT

Beget

Llers

Serinyà

Sant Miquelde Campmajor Vilademuls

Fontcoberta

BANYOLES

PorqueresMieres

Granollersde Rocacorba

Santa Paules Preses

Sant Feliude Pallerols

Sant Aniol de Finestres

les Planesd’Hostoles

Sant MartíSacalm

Amer

Sant Martíde Llémena

Canet d’Adri

Camós Cornellà del TerriPalol deRevardit

Sant Gregori

la Cellera de Ter Bonmatí Bescanó

Salt

Fornellsde la Selva Llambilles

Anglès

Sarriàde Ter

Quart

CelràSant Juliàde Ramis

Setcases

Molló

Vilallonga de TerLlanars

CamprodonPardines

Ogassa Sant Paude Segúries

Campdevànol

RIPOLLVallfogonade Ripollès

Riudaura

Ribes de Freser

Queralbs

Núria

Planoles

Campelles

Gombrèn

Toses

les Llosses

Sant Privat d’en Bas

Osor

Alp el Vilar d’Urtx

PUIGCERDÀBolvir

Guils deCerdanya

Llívia

la Jonquera

Vilablareix

Sant Martí d’Empúries

la Molina

Masella

Portlligat

Vallter 2000

Santa Llogaiad’Àlguema

Montjoi

sa Tuna

FornellsAiguablava

Aigua Xelida

Tamariu

Llafranc

la Fosca

Sant Antoni de Calonge

s’Agaró

Sant Pol

Canyet

Salionç

Santa Cristina


Tapis

VilacolumSant Tomàs

de Fluvià

Camallera

ErmedàsRomanyàd’Empordà

Riells

Sobrestany

Fonolleres

Llabià

Sant Julià de Boada

CanapostSant Feliude Boada

Esclanyà

Ermedàs

Sant Dalmai

Castanyet

Vilallobent

QueixansUrtx

Dòrria

Nevà

PlanèsVentolà

el Baell Bruguera

Montgrony

Abella

Tregurà de Baix

Tregurà de Dalt

Espinavell

Rocabruna

Sadernes

Túnel de Collabós

Begudà

Sant Miqueldel Corb

Puigpardines

Joanetes

els Hostaletsd’en Bas

la Salut

Sant Martí Vellel Torn

Falgons

Bas

Sant Estevede Llémena

Espinavessa

Orfes

Galliners

Vilavenut

VilamaríSant Estevede Guialbes

OlivesPujarnol

Pujals delsPagesos

Pujals delsCavallers

Arenysd’Empordà

Grifeu

Llofriu

Sant Grau

Vidrà

Collada deBracons

la Vallde Bianya

la Vall d’en Bas

Monells

Fonteta

sa Riera

Orriols

Sant Joan deles Abadesses

l’Estartit

ArànserLles

Sant Miquel de Cladells

ViliellaCoborriu de la Llosa Talltendre

Eller

IsòvolBellver deCerdanya

Ordèn

Prullans

Cortàs

Martinet

MússerTravesseres

OlopteAll

Gréixer

MerangesGirul

Montellà

Estana

Bèixec

Villec

NasOlià Pi

Santa Eugènia Talló

CoborriuBeders

PedraBor

BaltargaSansor

Prats

UrúsRiu de Cerdanya

DasTartera

GerSaga

Palafrugell

Mont-ras

Calella dePalafrugell

Palamós

Vall-llobrega

CalongeRomanyà

de la Selva

Llagostera

Solius


Castell d’AroPlatja d’Aro

Cassà de la Selva

Caldes deMalavella

Riudellots de la Selva

Campllong

Sant Andreu Salou

Vidreres

Tossa de Mar

Franciac

Lloret de Mar

Blanes

Maçanet de la Selva

Sils

Hostalric

Massanes

Riudarenes

BredaCan Salvà

Sant Feliude Buixalleu

Viabrea


Sant Hilari Sacalm

Arbúcies

Riells

Espinelves

Brunyola

Vilobí d’Onyar

Viladrau

Aiguaviva

Salitja

Santa Cristinad’Aro

Medinyà

GIRONA

Mare de Déudel Mont

La Pinya

Sant Joanles Fonts

F R A N C E

Vic

BARCELONA

Olot

Banyoles

GIRONA

Figueres

la Bisbal

Puigcerdà

Santa Colomade Farners

Ripoll

Portbou

la Jonquera

Cala de les RatesPlatja Gran

Platja de Garbet

Cala CanyellesPlatja de Grifeu

Platja de les TonyinesPlatja del Port de la Selva

Platja del PasEl Golfet

Platja d’Arqueria

Badia de Cadaqués

Cala Jóncols

Platja de l’AlmadravaPlatja de

Canyelles

Platja de la Punta

Platja de Roses

Platja d’Empuriabrava

Platja del Moll GrecPlatja de les Muscleres

Platja de Riells

Cala Montgó

Cala FarriolaGolf de la Monedera

Cala Pedrosa

Platja de Pals

Platja de sa Tuna

Platja de sa Riera

Platja d’Aiguablava

Platja de Tamariu

Cala PedrosaCala de Gens

Platja de Llafranc

Platja de Port BoPlatja del Canadell

Platja de la Fosca

Cala MargaridaPlatja GranPlatja de Sant Antoni

Cala Cristus-ses TorretesPlatja de Torre Valentina

Cala sa Cova

Cala sa Conca

Cala RoviraPlatja Gran

Platja de Sant Pol

Platja de Sant Feliu de Guíxols

Platja del Senyor RamonCala Salionç

Cala Giverola

Cala BonaPlatja de la Mar Menuda

Platja GranCala Llorell

Platja de Canyelles

Platja de sa BoadellaPlatja de Fenals Platja de Lloret de Mar

Platja de Sant Francesc

Platja de BlanesPlatja de s’Abanell

Platja del Port

Platja de l’Escala

Platja des Monestri

Platja de Canyeretes

Platja Gran

8

3 3

7

14

13

13

17

23

23

1

12

19

18

4

116

22

21

5

2

2

2315 20

161

10

9

10

04/1

0

AP-7

N-141

C-1411

C-25

C-151

50 51

Edició Patronat de Turisme Costa Brava Girona

Disseny i produccióCentre d’Imatge i Comunicació

RutesAlfons Berruezo

TextosAlfons BerruezoJoan Gruart

Traducció i correccióLINK

ImpressióAgpograf

Dipòsit legal

FotografiaAntonio Garrido Arthur SelbachEnric BassaganyesF. MasóFrancesc TurJordi MasJordi TutusausJosep PadillaJuli PérezKim CastellsKlaus Tödt–RübelMiquel RaurichPep Callís Pep Iglesias Salvador CollSanti BoschToni AngueraToni León

Fotos cedides perArxiu d’Imatges Emili Massanas i Burcet de la Diputació de GironaConsell Comarcal de la SelvaConsell Comarcal del Pla de l’EstanyConsorci Alba-TerFons del Patronat de Turisme Costa Brava GironaItinerànniaMas GargantaVall de Núriawww.giroguies.com

PARC NATURAL DELCADÍ-MOIXERÓ

PARC NATURAL DE LA ZONAVOLCÀNICA DE LA GARROTXA

Àrea Protegidade les Illes Medes

AeroportGirona-Costa Brava


PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS

Principals atractius

1- Festivals de música de Torroella de Montgrí i Peralada

2- Cales de Begur, Palafrugell i far de Sant Sebastià

3- La Molina-Masella

4- Estany de Banyoles

5- Viles medievals de Pals i Peratallada

6- Poblat ibèric d’Ullastret

7- Vall de Camprodon

8- Vall i santuari de Núria

9- Vila Vella de Tossa de Mar

10- Jardins botànics de la Selva marítima (Santa

Clotilde, Pinya de Rosa i Marimurtra)

11- Barri vell de Girona

12- Ceràmica de la Bisbal

13- Alta Garrotxa (Oix i Beget)

14- Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

15- Parc Natural del Cap de Creus

16- Sant Pere de Rodes

17- Santa Pau

18- Besalú

19- Ruïnes d’Empúries

20- Cadaqués

21- Illes Medes i massís del Montgrí

22- Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

23- Triangle Dalinià (Museu de Figueres, Portlligat i Púbol)

24- Romànic (global)

25- Gastronomia: «mar i muntanya» (global)

CAMÍRAL I RAMADER

CAMPDEVÀNOL - SANT LLORENÇ DE CAMPDEVÀNOL RUTA DEL FERRO I DEL CARBÓ

RIPOLL - ST. JOAN DE LES ABADESSES

RUTA DEL CARRILETOLOT - GIRONA

RUTA DEL CARRILETGIRONA - ST. FELIU DE GUÍXOLS

RUTA DEL TREN PETITPALAMÓS - VALL-LLOBREGA - MONT-RAS - PALAFRUGELL

EMAS Eco-Management & Audit SchemeCalonge: platges de Sant Antoni, Torre Valentina, es Monestri i cala Cristus Roses: platges de Roses, cala Montjoi, l’Almadrava, Canyelles Petites, Palangrers, la Punta, Santa Margarida i Port de RosesSant Feliu de Guíxols: platges de Sant Feliu, Sant Pol, Canyerets, cala del Vigatà, cala Maset, cala Jonca, cala de l’Ametller i la CaletaTorroella de Montgrí: platja Gran de l’EstartitPalamós: Port Esportiu Marina Palamós

Certificat “Q” de qualitat turística-ICTE Lloret de Mar: platja de Lloret i platja de FenalsPlatja d’Aro: platja GranPalafrugell: Llafranc, Tamariu Sant Antoni de Calonge: platges de Torre Valentina i de Sant Antoni Cerdanya: estació d’esquí de la MolinaRipollès: estació d’esquí de Vall de Núria Garrotxa: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Platges de màxima qualitat 2009Guardó atorgat per la Unió Europea que reconeix la qualitat de les aigües i els serveis que les platges ofereixen als usuaris.

Port amb bandera blava

Creuer

Autopista de peatge

Carretera nacional

Autovia

Via preferent

Carretera comarcal

Carretera local

En construcció

Altres carreteres

Riu

Cremallera

Codi d’autopista

Sortida d’autopista

Codi de carretera nacional

Codi de carretera comarcal

Codi de via comarcal preferent

Codificació substituïda

Límit comarcal

Ferrocarril

Via verda

Túnel

www.costabrava.catwww.pirineugirona.cat

Tel. +34 972 208 401 · Fax +34 972 221 [email protected]

Documents

Senderisme