Embed Size (px)
DESCRIPTION
Poemes de VBall de Poetes, estrenats el 2 de juliol de 2011
Citation preview
Vball de Poetes
presenta
sentiments
- poema simfònic-
Estrena al Casal de Cultura de Valldoreix el 2 de juliol de 2011
amb el suport de l'EMD de Valldoreix
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 1
Sumari de “Sentiments”, poema simfònic, sobre una idea de Joan S. Alòs
Autors Poemes PàginaJoan S. Alòs Confesso 5Marga Martín Ja no sé escriure/Negant la poesia 10Gloria Corrons La esquina 12Marga Martín Camí de la mort 13Gloria Corrons Mi paleta mágica 14Gloria Corrons Mentira 15Joan S. Alòs El poeta 17Gloria Corrons Luna menguante 18Joan S. Alòs De la plaza venía corriendo 19Gloria Corrons Verde y gris 22Gloria Corrons El grito 24Marga Martín Quan trobo la teva mirada 27Gloria Corrons Déjame 28Gloria Corrons Busco un alma 29Gloria Corrons Track 11 30Marga Martín Descolgaré las mañanas 31Marga Martín Com jo et veig i et sento 32Marga Martín Renovació 33Marga Martín Cuando me vaya 34Joan S. Alòs El desconegut 35Joan S. Alòs La llàgrima 41Joan S. Alòs L'amor com un mar d'escuma blanca 43Gloria Corrons La noche es nuestra 46Gloria Corrons Arte 47Joan S. Alòs Perles de rosada 48Joan S. Alòs La felicidad 49Marga Martín Poema de matinada 51Llorenç Serrahima Imagino 53Marga Martín Cinc esperits 54Llorenç Serrahima És clar que escric 55Joan S. Alòs El moment màgic 57
Música original de Glòria Corrons
I la col·laboració especial de: Maria Baeta interpretant la cançó “El grito” de Gloria Corrons i ............................ ballant “El desconegut“ de Joan S. Alòs i Glòria Corrons
Escenografia de Llorenç Serrahima
Imatges de Vball de Poetes.
Direcció: Marga Martín
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 2
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 3
Inici musical
track 1
Inici de simfonia poètica en un escenari sense focus,
que donarà pas en el més absolut silenci a
“Confesso”
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 4
Confesso Joan S. Alòs
(L'escenari està a les fosques. De sobte, en el més absolut silenci, se sent “Avui
confesso” i després un sol focus cau sobre els tres intèrprets durant tot el poema)
Joan, Marga, Llorenç, track 1
Avui confesso.
Avui confesso.
Avui confesso.
Confesso que com a escriptor
sovint tinc més cura dels personatges
que dels ser humans que m'envolten.
Confesso que he agafat de tu
alguna paraula, un gest,
figuracions teves
com si fossin meves.
Confesso que he pres
el teu somriure,
ulls,
cabells,
encís,
sense permís.
Confesso que he pres
el teu bon o mal caràcter,
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 5
una forma de pensar o de sentir,
un pensament genuí,
l'emoció que et dominava,
l'alegria o la por,
l'odi o l'amor
i amb ells he vestit
a personatges
que no t'arriben
a la sola de les sabates.
Confesso que ara,
abatut,
amb dos costelles trencades,
em pregunto
si faran quelcom per mi,
el meus personatges.
I, egoistament,
ho confesso,
em pregunto
si faran quelcom per mi
els ser humans que m'envoltaven.
Confesso
que no hi tinc cap dret
perquè he estat un lladre.
Però et dic sincerament,
que m'agradaria saber de tu,
com et va,
senzillament com et va.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 6
També pateixes?
Estimes?
Fas projectes o castells a l'aire?
Somnies per tu algun personatge?
Confesso
que m'agradaria saber-ho,
tot i que jo no hi tingués res a veure.
No m'ho mereixo, ho sé.
Però creu-me que sóc sincer,
a aquesta hora en que el dia s'amaga,
i voldria saber quelcom de tu,
no en la meva fantasia,
sinó de veritat,
d'aquest ser humà,
que ets tu,
i que temo haver perdut.
Avui confesso, confesso, confesso...
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 7
Presentació Marga
sense música
SENTIMENTS
Estimats: aquest és el dotzè recital de Vball de Poetes i volem compartir
sentiments amb tots vosaltres.
Sentiments que són tan nostres com vostres, perquè sense tots i cadascun de
vosaltres no haguessin sigut possibles aquest sentiments.
Fruïm-ne conjuntament.
Avui tot, TOT, és Vball de Poetes:
els poemes de'n Joan, de la Glòria, de'n Llorenç i de la Marga
la música composada íntegrament per la Glòria
l'escenografia de'n Llorenç
les veus de Vball de Poetes
i la màgia de tots vosaltres
L'espectacle de 55 minuts serà una simfonia poètica, música i imatges
embolcallant la paraula.
Sentir-vos lliures d'aplaudir sempre que vulgueu, d'animar, d'expressar els vostres
sentiments perquè tal com “confessàvem” d'això tracta “sentiments” el nostre dotzè
espectacle.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 8
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 9
Negant la poesia, ja no sé escriure Marga Martín
música Marga Llorenç track 2
Ja no sé escriure.
Ja no domino el mot,
i la paraula, rellisca
de les mans, com neu fosa
i es perd
per les puntes dels meus dits.
He abandonat la poesia.
He negat la imaginació.
No he vist el mirall en l'aigua clara.
Quantes coses podria haver dit
i no he dit.
No he vist el sol a la teva mirada.
Quantes coses voldria expressar
i no he fet res per dir-les.
No he trobat al capvespre, records d'enyorança.
Closes dins meu bullen
i bullen i em cremen.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 10
No he vist al teu somriure la besada.
Sols cal detenir-me un moment,
i parar per uns minuts
el món del meu voltant.
He fugit del sentiment més profund.
Que res no es perd,
per aturar-me.
He baixat on l'ànima s'amaga.
Que cal reflexionar,
uns moments...
M'he perdut en reflexions raonades
i he oblidat per sempre els colors de l'alba.
Ja no sé escriure...
He abandonat la poesia...
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 11
La esquina Gloria Corrons
Marga track 3
Te he visto esta mañana
no quería verte...
de hecho no te he mirado siquiera
pero sabía que estabas allí.
Tu presencia pesaba en el ambiente
como siempre ha pesado en mi vida.
Te he dado la espalda
y me he ido en dirección contraria.
Mañana volveré a pasar por el mismo lugar
y quizá vuelva a verte, sin mirarte
y así todos los días.
Porque tú, aunque no estés allí
seguirás estando siempre
en aquella esquina de la calle
Y yo no podré dejar de pasar por tu lado
día tras día..
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 12
Camí de la mort Marga Martín
Llorenç track 3
A l’alba baixaven vestides de dol
pel camí del cementiri;
totes anaven cap a la mort,
les cames trèmules i a la boca el cor.
Llànguida mirada a l’horitzó.
A l’alba baixaven, mes de juliol,
les mans agafades
i la llengua al clot.
Les dents serrades i al final
tan sols una exclamació:
Per tu, per tots,
Per un demà millor.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 13
Mi paleta mágica Gloria CorronsMarga track 4
Ayer perdí mi paleta mágica...
y sin ella mi vida no tiene color...
Yo creía que eras tú quien la tenía
pero solo reflejabas un espejismo.
Y, ahora, cuando te miro
hasta tus ojos azules me parecen grises
y ya no puedo encontrar en ellos
el brillo que me enamoró.
Pero yo buscaré mi paleta perdida
y volveré a pintar mi vida de color
y ya no la buscaré en ti ni en ningún otro
porque sólo yo poseo
los pinceles de mi imaginación,
los colores de mi fantasía;
mi paleta mágica está en mi alma
y es allí donde debo buscarla...
Pero cuando la encuentre
y recobre las formas...
los colores y los matices...
¿seguirás tú en el cuadro?
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 14
Mentira Gloria Corrons
Joan track 6
Tus ojos, siempre tus ojos:
a veces fuego,
otras hielo
copiando el azul del mar
en tus días serenos
y el gris de las tormentas
en tus días tristes.
Antes,
cuando me sumergía
en sus aguas transparentes
hasta podía creer en Dios.
¿Qué podría decir de tus ojos?
Antes
no conocía la respuesta,
ahora la sé.
¡Tus ojos son mentira!
No son azules ni grises,
ni siquiera verdes...
Tus ojos son
dos pozos oscuros
que me han robado la calma.
Y ahora
inmerso en tus pupilas
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 15
trato de salir a flote
sin conseguirlo
porque has cerrado los párpados
y yo en su interior
soy tu prisionero para siempre.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 16
El poeta Joan S. Alòs
música Marga Llorenç Joan track 7
Tómame como soy.
Quiéreme o déjame como soy.
Mi devoción por ti es infinita;
mis ansias de ti son infinitas.
Y sí, he saltado del lecho
y te he dejado por un verso.
Tómame como soy.
Quiéreme o déjame como soy.
No puedo ser otro;
soy tuyo y no de otra,
fiel hasta el cielo
sólo te he dejado por un verso.
Tómame como soy.
Quiéreme o déjame como soy.
Cada mañana me angustia tu ausencia,
cada tarde me adormece tu presencia,
cada noche comparto tu lecho
y sólo te dejo por un verso.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 17
Luna menguante Gloria Corrons
Llorenç Marga track 8
A la luna le faltaba la mitad...
Se había escurrido
sobre las olas de plata.
Y el mar hacía bolillos de encaje
a nuestros pies.
Los barcos se alineaban
en el negro horizonte
como luciérnagas de luz.
Y nuestros besos estaban allí
esperándonos desde siempre
buscando nuestros labios...
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 18
De la plaza venía corriendo… Joan S. Alós
Llorenç Marga tarara sin música
De la plaza venía corriendo.
Me volví a mirarte
con tu falda corta
y tu mirada santa.
(tarara)
De la plaza venía corriendo,
llegué sonriendo
a tu futura casa
en un día cualquiera,
quizás mañana.
(tarara)
Y pasé la noche
mirando tu cara
que apenas si viera
aquella mañana.
(tarara)
Me dije: ¡qué extraño!
al sentir tu abrazo
y tu beso en mi cara.
Miré y ya no estabas.
No hay luna en el cielo
desde mi ventana:
supieras María
qué noche tan larga!Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 19
(tarara)
Y ahora te miro
y pienso y callo.
No decirte nada
por no despertarte.
(tarara)
¿Será que los años
te habrán marchitado?
¿Qué ya no te miro
corriendo en la plaza?
(tarara)
Estás a mi lado
y veo a la gente;
te tengo delante
y no miro de frente.
(tarara)
Y pienso: ¡qué extraño!
Te tengo presente de día en la fábrica.
Al mediodía cuando llego a casa:
¿Ya está la comida?
De noche la cama,
muy pronto me duermo,
me despierta el alba.
(tara...)
No siento tu abrazo
ni el beso en mi cara.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 20
Te miro y te veo
andando en la plaza
con tu falda corta,
tu mirada santa.
(ta...)
No hay luna en el cielo
desde mi ventana.
Supieras María
que noche tan larga!
(silencio)
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 21
Verde y gris (Las dos caras del amor) Gloria Corrons
Marga, Llorenç sense música
Todo era verde entonces,
los campos, los árboles, el río,
las puertas y las ventanas de las casas.
Llovía a menudo en el pueblo
y las gotas brillaban sobre los tejados.
Mi vestido era también de color verde,
de un verde esmeralda.
A él le gustaba mi vestido,
que reflejaba el color de mis ojos.
Aquel día caminábamos juntos,
uno al lado del otro.
El aire fresco venía de las montañas
y parecía susurrar a nuestros oídos
palabras que después
nos decíamos el uno al otro.
Palabras de amor y de esperanza.
Ahora todo era gris,
los campos, los árboles, el río,
las puertas y las ventanas de las casas.
Ya no llovía a menudo en el pueblo
y la niebla baja parecía envolver los tejados
haciéndolos invisibles.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 22
Mi vestido también era gris,
del gris de la añoranza.
y ya nadie me decía que le gustaba
porque nadie lo miraba.
Ahora ando sola por el camino.
El aire es denso y parece surgir
de la profundidad de la misma tierra.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 23
EL GRITO Gloria Corrons Joan Marga Llorenç Maria música “El grito”
Y este verso que se asfixia
dentro de mi pecho
como el grito de un pájaro herido
que el dolor ahoga en su garganta
Las palabras vestidas de luto
caen sobre el papel
como una lluvia de estrellas negras
en una noche sin luna
Desparecen en la oscuridad
intentando expresar
lo que no puede expresarse
con palabras
Y este verso se asfixia
dentro de mi pecho
como el grito de impotencia de un pájaro
(MARIA) que sabe que morirá en silencio.
Música “El grito” Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 24
Maria Baeta canta
Y este verso que se asfixia
dentro de mi pecho
como el grito de un pájaro herido
que el dolor ahoga en su garganta
Las palabras vestidas de luto
caen sobre el papel
como una lluvia de estrellas negras
en una noche sin luna
Desparecen en la oscuridad
intentando expresar
lo que no puede expresarse
con palabras
Y este verso se asfixia
dentro de mi pecho
como el grito de impotencia de un pájaro
que sabe que morirá en silencio.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 25
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 26
Quan trobo la teva mirada Marga Martin
Marga sense música
Quan trobo la teva mirada,
em perdo.
I al tocar les puntes
dels teus dits,
em perdo.
I allí, al més profund
de nosaltres, al trobar-nos,
perdo la identitat.
I per fi quan sóc conscient
de la nostre realitat,
retrobo el meu cos en el teu,
inundat d’amor,
inundat de tu.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 27
Déjame Gloria Corrons
Joan Marga track 9
Déjame que me sumerja
en la profundidad del agua de tus ojos
y navegar por el mar de tu mirada.
Déjame que me deslice
por tus cabellos blancos y peine los míos
con la nieve de tus inviernos.
Déjame que me adormezca feliz
en la comisura de tus labios
y sorba la dulzura de tus besos.
Déjame apoyarme en tus brazos tan fuertes,
sin ser débil,
y déjame poseerte para siempre,
sin ser tu dueña.
Déjame unir mis pies a los tuyos
para caminar en la Tierra.
Déjame unir tu alma a la mía
para volar en el Cielo.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 28
Busco un alma Gloria Corrons
Música Marga Joan track 10
Busco un alma:
tras la máscara que la oculta
quiero ver mas allá del rostro...
aprender a captar la luz de los ojos
y asomada a las ventanas del espíritu
ver en su interior
El cuadro de mi vida
esta incompleto,
solo bocetos sobre el lienzo
que con el tiempo
se han ido desdibujando...
hasta desaparecer uno tras otro
El alma que busco
vive en mi imaginación
pero yo no puedo dejar de imaginar
porque un sueño
es como el aroma de una flor,
que aunque no se ve... se presiente (SIN MÚSICA)
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 29
Track 11 Gloria Corrons
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 30
Descolgaré las mañanas Marga MartínMarga track 12
Descolgaré las mañanas
una a una,
para tender las que tengo
contigo por vivir,
Y barreré las huellas
del pasado,
para grabar
las que a tu lado andaré.
Quiero nacer de nuevo,
descubrir este mundo
de palabra acompasada,
latiendo en cada verso
en cada instante.
Despertar junto a ti
en la madrugada
y sentir tus manos
en las mías.
Y así,
asirme a tu pensamiento,
bailando en tus palabras,
jugando en la mirada:
te sueño y te presiento.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 31
Com jo et veig i et sento Marga MartínMarga track 12
Com el sol naixent a l'estiu
son els teus ulls,
quan em miren.
Com la lluna en quart creixent
en un firmament ple d'estels,
és el somrís dels teus llavis
que besen en vel dels meus ulls
i esguarden atens el meu descans.
Com branques d'un arbre fort
que sosté una extensa copa
que s'eleva vers al cel
son els teus braços,
quan rodejant el meu cos, m'abracen.
I com les teves mans recorrent
els plecs de la meva pell,
en la que els teus dits
cobren vida pròpia,
em fan sentir-te ...
I, com llavors...
una maregassa revolta el meu interior
i em sento plena de tu.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 32
Renovació Marga Martín
Marga track 13
Un temps d'obscuritat i tenebres
queda lluny, s'esvaeix.
A l'horitzó de la meva vida
un nou sol apareix.
La seva llum m'acompanya,
il·lumina el meu camí.
Ara no hi han ombres
que s'escolin a les nits.
Reneix un nou cor eixamplat,
ple d'amor i tendresa.
He canviat la pell.
Tinc una sang nova, renovada.
I quan miro el mirall,
observo complaent,
una dona que somriu.
Enrere han quedat els dies d'insomni,
de dolor i d'incertesa.
Les ones del mar s'enduen
el solatge que he després.
I la nova marea em porta
somnis fets realitat.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 33
Cuando me vaya Marga Martín
Llorenç track 14
Cuando me vaya
quiero emprender el camino
con la mirada clara.
No quiero reproches.
no quiero lágrimas.
Quiero mirarte a los ojos
y ver reflejada el alba.
Cuando yo me vaya
quiero sentir en el alma,
que ante el futuro incierto
no perderé nada.
En la maleta me llevo
mi parte de vida quebrada.
Con el polvo del camino
me sacudo la añoranza.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 34
El desconegut Joan S. Alòs
Llorenç música dansa
Jo era el perfecte desconegut,
tu estaves al balcó
amb el jardí als teus peus;
no calien paraules.
El cel blau-roig
m'enlluernava,
tu eres lo més bonic
i el cor em bategava.
És evident que estàs casada,
però no pateixis per ningú,
el temps s'aturarà
per nosaltres.
El mas retallat
al revolt
del corriol.
Instintivament
miro cap dalt
i t'hi veig emmarcada.
L'oreig lleuger
em mossega la galta,
els peus lleugers
que s'atansen.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 35
Un fil d'amor
lligant-nos
la mirada.
Ets bellesa, somni,
silenci, paraula.
Ets amor, desig,
aixopluc, teulada.
Ets tu
qui buscava,
qui despert
somniava.
Els xiprers
a banda i banda.
El camí corbat,
amb catifa de fullam
que em guia les passes.
Geranis, un gos,
un gat, callats.
Núvol daurat,
el Sol que escalfa.
Somrius estimada?
O és l'amor
que tot ho embolcalla?
El temps s'atura
quan pujo les escales,
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 36
de pedra,
cap a la cambra. DANSA
La porta entreoberta,
et veig d'esquena.
M'aturo, et miro,
espero el miracle.
Rajoles,
calaixera,
ombra suau
i un xic de sol
a la cambra.
Llençols blancs,
vànova daurada,
el llit que s'atansa.
Et daràs la volta,
et veuré la cara.
Encara
estàs
penjada
al balcó
seguint
les meves
passes.
Fas etern
el moment
que sempre
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 37
esperàvem.
No hi ha pressa,
amor,
no hi ha cap pressa,
el temps s'atura
per nosaltres.
Clatell suau,
dolces espatlles,
cabell curt
amb rínxols
de plata.
No belluguis
estimada,
deixa
que t'abraci
amb la mirada.
Ajustes els porxos,
sents les meves passes,
els braços que s'obren,
t'abracen,
i al meu pit
amagues la cara.
No hi fa res,
en podria dir
cada tret
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 38
estimada,
de tant
que l'he somniada.
Estimem-nos
sense ànsia,
només quan el gos bordi
caldrà afanyar-se.
Sóc el teu desconegut,
aquell amb qui somniaves,
el jardí als teus peus
i tot el cel a la mirada...
Dansa
Pot iniciar-se quan el desconegut entra a la cambra i seguir amb tota la seva sensualitat
un cop es fan els punts suspensius.
Amanda es queda sola a l'escenari amb el seu moviment i la música embruixant tot
l'ambient.
Pot acabar en un fos, com si estes al llit amb el desconegut i es tapés amb els llençols.
Mica en mica ella abandona l'escenari i es reprèn la darrera estrofa en la veu de'n
Llorenç:
Sóc el teu desconegut,
aquell amb qui somniaves,
el jardí als teus peus
i tot el cel a la mirada.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 39
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 40
La llàgrima Joan S. AlòsJoan track 15 (2 vegades)
Era la darrera vegada, tots dos ho sabíem
però ens defugíem la mirada.
Tots ho sabien però el cas era
que no es notés gaire.
No sé ben be que feies,
xerraves amb companys i companyes
com si res no passés.
Oficialment ens deixaves
per tirar endavant algun projecte
que potser s'enduria el vent,
però al cap i a la fi un projecte teu.
Què podia dir-te jo
que t'havia embolicat en un projecte meu?
Bona mar i bon vent.
És fàcil de dir,
més fàcil de dir que de sentir.
No els deixaves, em deixaves.
Fos com fos vaig aprofitar aquell moment
de voluntària distracció
per donar pas a una llàgrima.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 41
Una llàgrima que et resseguia fil per randa
com la meva mirada
i que, més enllà del cos,
s'escolava per la teva ànima.
No parava esment en aquell moment
en tot el que veia,
enterbolida com tenia la mirada.
Sovint són els nostres ulls els que ens enganyen.
La llàgrima relliscava galta avall
agafant de tu mil instantànies.
La prengué amb els meus llavis i
amb un profund sospir...
vaig empassar-me-la.
És de cristall aquesta llàgrima.
És d'or i robí o de plata i maragda
o potser, tant li fa, és d'ambre.
Me l'he empassada amb un glop d'aire.
Hi ets tu dintre meu, hi ets tu. Ho entens?
Ara mai no podràs deixar-me.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 42
L’amor com un mar blau d’escuma blanca Joan S. Alòs
Joan Llorenç Marga tracks 16-17-18
M’agradaria d’escriure el poema
que em deslliurés de l’amor
bo i deixant en el teu cor
tant poema com poeta.
Alliberar-me en un sol crit
d’aquest perenne neguit,
que poguessis d’un sol glop
beure’t tot l’amor d’un cop.
Petar com el mar a la roca
i envoltar-te.
Omplir-te el pit d’escuma blanca
i estimar-te.
Perdre’m en la sorra blana
i desitjar-te,
refluir en la mar d’onada blava
i contemplar-te,
créixer en el més profund de l’ànima
i envoltar-te.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 43
I estimar-te de bell nou
i perdre’t i desitjar-te
i, amb els ulls de l’estelada,
contemplar-te.
No sabria dir-te com
el que et dono no és res meu,
tant sols em dono.
No sóc més que un crit d’amor
rivetejat d’escuma blanca,
cercant l’empremta del teu peu
a la sorra blanca.
Cercant la solidesa del teu cos
a la roca clara,
cercant un refugi per l’amor
en lo immens de la mar blava.
Com podria no estimar-te
sense canviar el mar, la terra, el cel,
la remor del vent al fullam dels arbres?
Sabries dir-m’ho tu, estimada?
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 44
Petar com el mar a la rocai envoltar-te. i envoltar-me.Omplir-te el pit d’escuma blancai estimar-te. i estimar-me.Perdre’m en la sorra blanai desitjar-te, i desitjar-me,refluir en la mar d’onada blavai contemplar-te, i contemplar-me,créixer en el fons de l’esteladai envoltar-te. i envoltar-me.
I estimar-nos I estimar-nosi desitjar-te, i desitjar-te,
i apaivagats els sentits, i apaivagats els sentits,sentir-te més encara sentir-te més encara
i contemplar-te i contemplar-teamb infinit amor en la mirada. amb infinit amor en la mirada.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 45
La noche es nuestra Gloria Corrons
Marga sin música
La noche es nuestra,
solo nuestra...
Y yo quiero preguntarte
¿dónde han ido a parar nuestras palabras?
¿dónde están ahora nuestros besos?
¿qué fue de nuestro amor?
pero la noche calla, no responde...
Quizá se fundieron los besos en el aire
y esperan que alguien los recoja…
Quizá las palabras se rompieron
entre las olas del mar
esperando que alguien las escuche...
Pero nuestro amor, ese amor tuyo y mío,
llena toda la noche aquella y ésta.
Por eso sé que la noche es nuestra,
solo nuestra...
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 46
Arte para mí es... Gloria Corrons
Música Joan, Marga, Llorenç, tracks 19-20
Arte para mí es... Reír con lágrimas
Arte para mí es... Llorar con risas
Arte para mí es... Tener conciencia de uno mismo
Vivir eternamente
Encontrar la belleza que no existe
Vestirse con el traje de los ángeles
Cantar sin voz
Estallar en el vientre del arco iris
Salpicar un lienzo de colores
Convertirse en una flor
Pasear de la mano de Dios
Vivir en un mundo de acuarela.
Escribir sin pluma
Danzar sobre el papel
Agitar las penas al viento
Enterrarlas en un volcán profundo
Alzarse de puntillas
Tocar el cielo con las manos
Viajar al centro de la tierra
Hablar con los muertos
Entrar en la cuarta dimensión
Tomar el barco de la fantasía
Y no volver jamás.
volver jamás.
jamás.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 47
Perles de rosada Joan S. AlòsMarga Llorenç Joan música “Adiós”
Volia el millor per a tu.
En tu somniava, per tu només vivia. Tot eren bells pensaments i bons propòsits.
Amb tendresa et portava dintre del meu cor.
Jo era feliç somniant viure dintre del teu temple.
Dia a dia em semblava més i més bonic i amb més fervor el venerava.
La tristesa em colpí al adonar-me'n de que no sabia estimar-te.
I tot just parlar-te vaig ferir-te amb les meves paraules.
T'he vist bonica moltes vegades, però mai tant com avui quan sols amb els teus
ulls m'has dit que m'estimaves.
T'he dit que els teus ulls m'agraden?
No és pas el color, ni la forma, ni les celles ni parpelles.
És la imatge de l'amor el que els fa tan adorables!
Avui no t'he dit que t'estimava?
De bon matí he anat al bosc perquè no hi manqués caliu a casa.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 48
La felicidad Joan S. Alós
Marga Llorenç música “Arco Iris”
Quizá la felicidad no sea más que este interludio entre dos actos,
la ausencia momentánea del ser querido más que su presencia.
Esta fantasía ante la que la realidad palidece;
la espera incluso más que el encuentro.
Quizá la felicidad no sea más que este encuentro inesperado
con un viejo amigo sin la obligación de una cita previa.
Acaso esta sonrisa efímera sin esperar una risa franca;
acaso esta corta y repentina brisa en un atardecer de estío.
Quizá la felicidad no sea más que este aire que nos besa el rostro
sin que lo podamos retener con nuestras manos.
La gracia vive a corazón abierto
la caricia del mundo, ese descanso,
los sentimientos le consiguen víveres
de parte de otro corazón hermano.
Copos de espuma, suelta la felicidad
en tributo a la luna abandonada,
cuando abre sus filiales de socorro
el cuerpo se sacude lentamente
de la calvicie hasta las pantorrillas
con escala en toda las bisagras.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 49
Por suerte le quita años a la próstata,
a la miopía le regala auroras;
su nervio se hace fuerte en los agüeros
y sus latidos son la garantía.
Lástima que el futuro nos abrevie
una felicidad tan escurridiza,
nos pasamos más de una temporada
esperando sus flautas, sus guitarras,
sólo nos damos cuenta de su ausencia
cuando hallamos en nuestro pobre insomnio
el grave testamento de sus lágrimas...
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 50
Poema de matinada Marga Martín
Marga track 22
Les nostres històries
son les cadenes
que ens atrapen.
Estirem, estirem ben fort
i abraçant el cos,
deixem lliure l’ànima.
Vine fins a mi.
Abraça’m ben fort
i enlaira’m.
Besa’m...
al ulls,
als llavis,
al pit.
El desig m’inflama.
Fem l’amor,
perdem els sentits.
Deixem fruir el temps...
Recuperem desitjos
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 51
de perduts moments.
Enllacem les mans
i ancorem els cossos
al llit que ens empara.
I quan el sol
de la matinada
ens il·lumini,
recuperem mirades
de perduts moments
i deixant fruir el temps,
besa’m als ulls,
als llavis,
al pit.
I abraça’m ben fort.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 52
Imagino Llorenç Serrahima
Llorenç sense música
Imagino que porto una rosa a la mà
i em veu la teva mirada.
Imagino que a la teva galta neix un somriure
i atura una llàgrima.
Imagino la teva llàgrima a dins del meu petó
nu de veu i paraules.
Imagino que portes la rosa a la mà i ten vas sense girar-te.
Imagino que marxo i somric, i somriu la teva galta.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 53
Cinc esperits Marga Martín
Música Marga Llorenç Joan track 23
Cinc esperits
que estimen la paraula,
modelen els versos
que escriu el poeta,
i els entreguen al gaudi
dels sentits.
Cinc ànimes unides
per la bellesa
que diuen els poemes
enxarxats per sentiments.
Enamorats i enamorant,
a qui es deixa seduir.
I quan sols queda
el silenci
i escolten els batecs
dels seus cors,
immersos al plaer
de recordar,
entre els cinc
escriuen el poema,
més gran i més preciós: (SENSE MÚSICA)
cada esperit
despulla l'ànima
amb el gest més generós.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 54
És clar que escric! Llorenç Serrahima
música Llorenç track 24 pausa track 25 música
Que no veus els qui m'envolten?
No veus que feu llum per tots costats?
Em surten les paraules, les veus, el so,
mentre recullo les imatges i els gests.
I les carícies, apenes imaginades,
són enteses sense més.
No sé si és poesia, si és art,
no ho sé, però m'és igual.
És sentiment, és amistat,
es compartir, és parlar,
sentir- me estimat i comprés,
és esperit de complicitat.
I és clar que escric!
I què vols que hi faci si em surt així?
Només aquí, aquí deixo les paraules
perquè només aquí en sento el bes
quan faig volar el pensament.
És un viatge sense moviment,
un vent molt suau que gira al meu voltant,
són mil colors, com un vitrall.
És un anar i venir càlid i senzill,
sense atabalaments, sense pressa ni fressa.
Una melodia que no s’apaga...
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 55
I que no alci el vol. No, no vull!
Perquè és feta de notes que amanyaguen:
poesia, veus, vosaltres, tu.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 56
El moment màgic Joan S. AlòsJoan Marga Llorenç música
especial
I arriba aquest moment màgic (màgic, màgic, màgic, màgic...)
(com un eco que es va apagant)
en que tenim poemes
i creem musiques
i imatges
i veus Picat, cada cop més ràpid.
i poemes
i amor
i nostàlgia.
SILENCI. Mirem al públic.
El piano inicia una melodia de notes agudes, com un piular lent.
Quelcom de màgic
pren forma Un recita de memòria, tots tres esguarden el lluny
en la distància
fins que arribi el dia
en que tu,
estimat anònim,
ens donis sentit
a tots nosaltres! Seguit de dos acords de piano sonors.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 57
Final músical tracks 26 i 27
Final de simfonia poètica en un escenari sense focus, només amb
colors de fons, que donarà pas a les salutacions dels artistes.
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 58
Vball de Poetes Sentiments (2/7/2011) Llibre 8 59
