Ambròs, Alba; Breu, Ramon Cinema i educació. El cinema a l’aula de primària i secundària Ed. Graó. Barcelona, 2007. pp. 155-163.

Un seguit de desgràcies catastròfiques (2004) 1. Presentació de la pel·lícula La fraternitat i l’astúcia Un seguit de desgràcies catastròfiques és un tipus de relat que trenca amb els tòpics dels infants que necessiten les persones adultes per sobreviure. En aquest cas, tres germans que es queden orfes es passen el dia fugint del seu tutor legal. El títol tan suggeridor de la pel·lícula ens convida a verbalitzar tot el que veiem a la caràtula, que en aquest cas podem acompanyar de la portada d'algun dels tres llibres en els

quals es basa. Preguntes del tipus “Què creieu que fan aquests nens?”, “Quina relació poden tenir?”, “Qui pot ser el senyor que apareix a la portada?”, entre altres, serveixen per crear expectatives i faciliten la recepció del text audiovisual. En el cas que alguns nens i nenes hagin vist la pel·lícula, els demanem que ens ajudin a introduir-ne alguns continguts, com ara, per exemple, el títol dels tres llibres en que es basa: “Un mal començament”, “La sala dels rèptils” i “El gran finestral”, de l’autor Lemony Snicket, pseudònim de Dan Handle. 2. Fitxa tècnica i artística. Autoria Títol original: A Series of Unfortunate Events.

Gènere: aventures, comèdia i fantasia. Nacionalitat: Estats Units. Any: 2004. Direcció: Brad Silberling. Guió: Robert Gordon; basat en els tres primers llibres de Lemony Snicket. Producció: Estats Units. Música: Thomas Newman. Muntatge: Michael Kahn. Disseny de la producció: Laurie MacDonald, Walter F. Parkes i Jim Van Wyck.

Personatges: Jim Carrey (comte Olaf), Meryl Streep (tieta Josephine), Emily Browning (Violet Baudelaire), Liam Aiken (Klaus Baudelaire), Timothy Spall (Sr. Poe), Catherine O'Hara (jutge Strauss), Billy Connolly (oncle Monty), Cedric The Entertainer (conestable), Luis Guzman (home calb), Jennifer Coolidge (dona de cara blanca), Kara i Shelby Hoffman (Sunny Baudelaire). Durada: 113 minuts. En aquest cas, podem proposar als nens i nenes que cerquin informació guiada sobre l’autor del llibre i el director de la pel·lícula, per tal d'omplir una fitxa biogràfica de tots dos. 3. Sinopsi i comentaris per als docents

Violet, Klaus i Sunny són tres germans que es queden orfes perquè els seus pares han mort en un incendi. Un parent llunyà, el comte Olaf, s'ofereix per cuidar-los amb l’única finalitat d'aconseguir l’herència que els seus pares els han deixat. Quan les criatures veuen com els tracta, buscaran la manera d'escapar-se'n i aniran a parar a un oncle llunyà i a una tieta. Malgrat això, el comte Olaf sempre torna a buscar els nens i fa el necessari per recuperar-los i, de retop, l’herència. Al final, però, no se sortirà amb la seva. Un seguit de desgracies catastròfiques és una pel·lícula que narra els infortunis que els personatges principals, els tres germans Baudelaire, pateixen amb la combinació justa d’acció, humor i intriga. Els tres llibres sobre els quals es basa són els següents: “Un mal començament” (2001); “La sala dels rèptils” (2001), i “El gran finestral” (2002), tots de l’editorial Columna i escrits per la mà de Lemony Snicket. La

col·lecció continua amb més llibres i més històries. Tant la lectura dels llibres com el visionat de la pel·lícula subratllen la importància de saber compartir els coneixements acumulats apresos pels germans Baudelaire a l’hora de resoldre problemes i conflictes en la vida real. Les seves actituds sovint s'assemblen més a les de les persones adultes que no pas a les dels nens i nenes. Val la pena tenir present aquest aspecte per fer veure a l’alumnat la importància que té el fet d'aprendre continguts en les assignatures de l’escola per després aplicar-los quan en sortim. Gairebé cada pàgina o cada dues pàgines de l’obra literària fan referències al lèxic i al significat de paraules que hi van sortint escrites. És un molt bon exemple per inculcar aquesta pràctica en l’alumnat. Vegem-ne un exemple: Comprendre'n el vocabulari:

[...] de tant en tant, els pares els donaven permís per agafar un tramvia atrotinat (la paraula «atrotinat», com segurament sabeu, aquí vol dir "desmanegat" o”a punt de desmuntar-se” per anar sols a la platja a passar-hi el dia, sempre que fossin a casa a l’hora de dinar. (Un mal començament, p. 12)

4. Preguntes de comprensió general Què passa? Després de veure la pel·lícula, es poden completar les frases següents per recollir les emocions que han sentit els nens i nenes. - Allò que més m'ha agradat ha estat.., perquè...

- Allò que més m'ha impressionat ha estat.., perquè... - Allò que més m'ha disgustat ha estat..., perquè... - Allò que no he entès..., perquè... - M'agradaria canviar..., perquè... - El moment en què he patit mes ha estat.., perquè... - Allò que m'ha produït més efecte de realitat ha estat..., perquè... Recordem què passa tot contestant les preguntes següents: 1. Qui és el comte Olaf? 2. Quina és l’única cosa que importa els germans Baudelaire?

3. A què es dedica el doctor Montgomery? 4. Com viuen els nens amb ell? 5. On i com l’assassina? 6. On van a viure després els nens? 7. Què li passa a la tieta Josephine després de conèixer el capità Sham? 8. Per què el comte Olaf vol casar-se amb Violet? 9. Com s'ho fa Klaus per aconseguir cremar el paper que confirma el casament del comte amb Violet? 10. Qui va cremar la casa de la família Baudelaire?

5. Anàlisi de personatges A qui li passa? Justament al principi del llibre, l’autor ens parla de com són els tres germans Baudelaire. Llegim tot seguit les descripcions que n'hem copiat per després corregir-ne les tres afirmacions falses que se'n fa. A Violet Baudelaire, la més gran, li agradava llançar pedres. Corn la majoria de nois de catorze anys, Violet era dretana, de manera que les pedres saltaven més lluny per damunt l’aigua llòbrega quan feia servir la mà dreta que no pas quan feia servir l’esquerra. Mentre anava llançant pedres, mirava cap a l’horitzó i pensava en un invent que volia construir. Tothom que conegués bé Violet sabria que estava pensant intensament, ja

que tenia els cabells lligats amb una cinta perquè no li anessin als ulls. Violet tenia una gran facilitat per inventar i construir aparells estranys, i per això sempre tenia el cervell ple d'imatges de corrioles, palanques i engranatges, i no volia que una cosa tan trivial com els cabells la distraguessin. (Un mal començament, p. 12-13) *** A Klaus Baudelaire, el mitjà, i l’únic nen, li agradava observar els animalons que hi havia als bassals que deixava la marea. Klaus passava una mica dels dotze anys i portava ulleres, que el feien semblar intel·ligent. Era intel·ligent. Els pares Baudelaire tenien una biblioteca enorme a la seva mansió, una habitació plena de

milers de llibres sobre gairebé tots els temes. Com que tenia dotze anys, és evident que Klaus no havia llegit tots els llibres de la biblioteca dels Baudelaire, però n'havia llegit força i havia retingut molta informació de les seves lectures. (p. 13) *** A Sunny Baudelaire, la més petita, li agradava mossegar coses. Era molt petita i molt menudeta per la seva edat, amb prou feines més gran que una bota. Però el que no podia aconseguir per la seva mida ho aconseguia amb les dents llargues i esmolades. Sunny tenia aquella edat en què es parla amb xiscles

inintel·ligibles. Excepte quan utilitzava les poques paraules reals del seu vocabulari, com “pala”,”mama” i ”gana”, a la majoria de la gent els costava entendre el que Sunny estava dient. (p. 13-14) AFIRMACIONS SOBRE ELS GERMANS BAUDELAIRE VERTADER O FALS 1. Violet és molt aficionada a la lectura. 2. A Klaus, el més petit, li agrada examinar els insectes dels llacs. 3. Sunny és molt petita i costa d'entendre el que diu. 4. Quan Violet es recull el cabell, és perquè pensa en alguna cosa important. 5. Klaus s’havia llegit tots els llibres de la biblioteca dels seus pares.

Una vegada s'hagi vist la pel·lícula, recomanem comparar la descripció literària dels personatges amb la representació audiovisual.

6. Anàlisi dels escenaris i el temps On passa i quan passa? Els escenaris on passa l’acció es concreten en tres espais importants: la casa del comte Olaf, la de l'oncle Montgomery i el famós llac de ca la tieta Josephine. A partir dels tres dibuixos que mostrem a continuació, extrets dels llibres, demanem als nens i nenes que escriguin quines accions hi passen i que facin el dibuix de

l’espai que els hagi agradat més. - Tots acostumem a tenir un espai preferit en el qual ens sentim molt còmodes, que força vegades coincideix amb la nostra habitació. En el cas dels germans Baudelaire, quan veuen l’habitació que els ha preparat el comte, queden molt decebuts. Quins canvis s'hi podrien introduir per tal de fer-la més acollidora i agradable? 7. Llenguatge i tècniques audiovisuals Un dels aspectes sobre el llenguatge audiovisual que va molt bé d'analitzar en aquesta pel·lícula és el salt enrere i endavant en el temps, més conegut com el “flash back” i el “flash forward”. A partir d'aquestes dues preguntes, podem explicar els conceptes que després caldrà visionar en seqüències concretes.

- Sabeu com era la casa dels Baudelaire abans que es cremes? Per què? - Què li passarà al comte Olaf al final de la historia? 8. Textos de suport i interdisciplinarietat El títol de la pel·lícula està format per una estructura nominal molt clara i fàcil d'analitzar, a partir de la qual podem buscar uns altres títols que siguin sinònims o bé antònims. Comentem les característiques generals dels contes que trobem a la pel·lícula, com ara, per exemple: l’estructura clàssica en tres parts, els protagonistes i l’antagonista, la missió que contínuament han d'aconseguir, les coses inversemblants que ocorren, etc., i opinem sobre les semblances i les diferències

entre llegir un conte i veure’l. Per repassar les matemàtiques, podem proposar l’exercici següent de relacionar i calcular: 1. Duració de la pel·lícula. 8 setmanes. 2. Edat de Violet. 110 minuts. 3. Rodatge del film. 14 anys. Quants minuts de vida té Violet? Quantes hores són 8 setmanes? Quants segons dura la pel·lícula?

- Per comprendre bé el final del film, podem investigar que és la refracció i la convergència de la llum, conceptes que apareixen a la pel·lícula per explicar com es crema la casa dels Baudelaire. - Les sangoneres són uns animals marins que aterren la tieta Josephine i els germans Baudelaire. Podem fer una recerca de les característiques principals d'aquests animals perquè no ens agafin desprevinguts. - Tant en la literatura com en el cinema, hi trobem històries en les quals els nens i les nenes són uns protagonistes semblants als germans Baudelaire, en el sentit que han de superar moltes proves per poder sobreviure. Compareu les semblances i diferències entre els germans de la pel·lícula i Hansel i Gretel. 9. Valoració i educació en valors

La por és una emoció permanent al llarg de tota la pel·lícula i el fet de vèncer-la conjuntament ajuda a dominar aquest sentiment que tenen els germans Baudelaire. Malgrat això, hi ha diferents tipus de por, tal com veiem molt ben representat en l’aclariment que Lemony Snicket fa al segon capítol d'El gran finestral, quan diferencia entre la por racional i la irracional, que defineix com: “Pors que tenen sentit i d'altres que no en tenen”. Comentem aquesta frase amb exemples concrets de la pel·lícula en el minut 50, segon 50. Després de la introducció general, podem aprofundir el tema a partir d'aquestes reflexions: - Quan tenim por, quins canvis experimenta el nostre cos? - Que fem per superar-la? - Que ens espanta més, persones, objectes o situacions?

- Visionem dues escenes de la pel·lícula per analitzar que és el que fa por, com se supera i veure si es una por racional o irracional. Vegeu del minut 22 al 27, quan ve el tren, i del minut 46 al 49, a ca la tieta Josephine. - Quines són les meves pors? Comentem la moralitat de la pel·lícula, que apareix en el minut 128 i 45 segons i dura fins al final. Els germans Baudelaire tenen una relació molt bona entre ells. Sempre s'ajuden per resoldre els problemes i tirar endavant. Aquells que tinguin germans, poden reflexionar sobre quina és la seva actitud vers ells i com els agradaria que fos.

10. Conclusions generals - Per realitzar una activitat de síntesi, podem escriure un conte sobre els germans Baudelaire i inventar-nos una nova història que els pugui passar. Al començament, fem una pluja d'idees general, que després s’anirà

concretant per capítols. Dividim la classe en grups i cadascun ha de redactar un capítol del conte. Quan el tinguin acabat, poden il·lustrar-lo o be fer-ne un còmic. - Escriure una sinopsi de la pel·lícula i una altra del llibre per veure'n les semblances i les diferències i publicar-la a la revista de l’escola.

Zoom AA.DD. (2005): Materials didàctics per a infantil i primària “Aprendre a mirar”. Programa d'Educació en Comunicació Audiovisual (PECA) del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. DVD. Conjunt de propostes didàctiques dirigides a l’educació infantil i primària, elaborades per professionals de l’educació que s'estructura en tres blocs: ficció, informació i publicitat. Eina d'utilització obligada per a la introducció de l’Educació en Comunicació Audiovisual a les aules. AMBRÒS, A. (2005): «Una serie de catastróficas desdichas». Aula, 147, p. 77-95.

ALMACELLAS, M.A. (2004): Educar con el cine. Madrid. Ediciones Internacionales Universitarias. Es tracta d'un suport interessant per al professorat, per a les famílies, per a conductors de cineclubs, etc., ja que exposa d'una manera senzilla un mètode d'interpretació i hi afegeix el comentari de vint-i-dos films per a diversos nivells educatius, a més d'elements per a la reflexió i el diàleg. INSTITUTO PEDAGÓGICO PADRES Y MAESTROS (2003): Cine y transversales. Bilbao. Ediciones Mensajero. Guia d'anàlisi, debat i treball a l’aula de trenta pel·lícules. Es tracta de la utilització del cinema com a recurs orientat als anomenats temes transversals del currículum: educació per a la pau, consum responsable, educació per al medi ambient, educació per a la salut, educació per a la igualtat... Per altra banda, també

s'hi inclouen mecanismes per comprendre les pel·lícules i per conèixer el llenguatge fílmic. IREF (2006): Cinema i drets humans. Edició en DVD. Barcelona. Departament d'Educació. Fitxes didàctiques sobre deu films relacionats amb els drets dels infants, on es treballen els drets humans, com també el llenguatge audiovisual. PRATS, L(2005): Cine para educar. Barcelona. Belacqva. Recopilació de més de dues-centes pel·lícules, força representatives de la història del cinema, acompanyades d'una completa fitxa que inclou temes de reflexió i debat, valors, comentaris, sinopsis, fitxa

tècnica... SANCHEZ NORIEGA, J.L. (2004): Diccionario temático del cine. Madrid. Cátedra. S'estructura en més de sis-cents eixos temàtics que poden donar resposta a un grapat de preguntes de l’estil de “Quina pel·lícula pot tractar aquest tema que treballarem properament a classe?”. Es tracta, doncs, d'una obra imprescindible per a l’escola i especialment per a aquells docents interessats en l’educació en cinema i en comunicació. SOLÀ, A. i altres (2005): Com veure la TV? Els relats de ficció. Vol. 1. Barcelona. Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Material per a primària i secundària dedicat a l’anàlisi crítica dels relats de ficció. Obra important per la seva singularitat que proporciona propostes concretes, però també pautes per treballar el cinema, les series, els dibuixos animats... Estructurat en tres blocs: l’audiovisual en la tradició narrativa; característiques de la narració audiovisual i la narració audiovisual corn a transmissora de valors; esdevé imprescindible per l’Educació en Comunicació als centres escolars. www.auladecinecom Propostes didàctiques sobre cinema a primària que inclouen produccions literàries que s'han convertit en pel·lícules i al revés.

www.didacticolite.org Pàgina web on s'explica una metodologia per treballar la lectura de contes amb imatge fixa projectada gran per a educació infantil i primària. www.edumedia.cat Pàgina web del grup de formació de l’ICE de la UAB, EduMèdia, en la qual es presenten activitats per donar

resposta al repte de millorar la competència comunicativa audiovisual dels nens i les nenes d'educació infantil i primària.