D r a L u i s a B o r d e j é i D r a A r o a G . B r e yS e r v e i M e d i c i n a I n t e n s i v a

H o s p i t a l G e r m a n s T r i a s i P u j o l

Com s’administra la nutricióartificial?

14 Abril 2015

Com s’administra la nutrició artificial?

• Via admnisitració• Enteral / Parenteral

• Nutrició enteral• Via oral• Nutrició per sonda

• SNG/Postpilòrica/SNJ• Gastro/duodeno/jejunostomia• Mètodes d’administració

• Nutrició parenteral• Via central/perifèrica

Via d’administració

Valoraciónutricional

Tractegastrointestinal

funcionant

Nutricióenteral

Nutricióparenteral

NoSi

Via d’administració

• Perquè la NE?• Més fisiològica• Estimulació tròfica• inmunitat• risc d’infecció i translocació bacteriana• SIRS i DMO utilitzada de forma precoç• estada hospitalària• altres complicacions del tracte digestiu• El cost és més barat i és més segur

Nutrició enteral

Nutricióenteral

< 4-6 setmanes

Risc d’aspiració?

SNGPostpilòrica

/SNJ

> 4-6 setmanes

Risc d’aspiració?

PEG/gastrosotmia Qx/Rx

PEJ/jejunostomiaQx

Si SiNoNo

Nutrició enteral

• SNG• Material: silicona/poliuretà• Diàmetre extern: 8-18 Fr• Longitud: 70-100cm• Extrem distal: únic orifici /múltiples• Extrem proximal: connexió en Y• Radio-opacitat (comprovació Rx)

Nutrició enteral

• Postpilòrica/SNJ• A peu de llit/Endoscòpia/fluoroscòpia• Procinètic per col.locació• SND: 2ª-3ª porció duodenal• SNJ: jejú (angle Treitz)• Material: silicona/poliuretà• Diàmetre extern: 8-18 Fr• Doble llum:

• Extrem gàstric 18Fr/jejunal 9Fr• Longitud: 100-145cm

Nutrició enteral

Nutrició enteral

Avantatges de NE gàstrica vs postpilórica• Més fisiològica, pH gàstric més bactericida que

pH intestinal• Possibilita l’acció d’enzims gàstrics i activació

d’enzims pancreàtics• Facilitat de col.locació

Problemes de la NE per SNG a UCI• Alteració del buidament gàstric: sedació,

relaxació, DVA i VM• No s’assegura un volum efectiu• Risc de broncoaspiració

Nutrició enteral

²Generalitats:

• Comprovació Rx• Capçal 30-45º• Infusió continua• Control residu gàstric

²Complicacions:• Lesions per pressió• Obstrucció• Col.locació incorrecta• Infeccioses• Gastrointestinals

• Vòmits, diarrea, restrenyiment, regurgitació

• Metabòliques

Nutrició enteral

Nutrició enteral

• PEG/gastrostomia quirúrgica/radiològica

• PEJ/jejunostomia quirúrgica/radiològica

Tipus de Nutrició enteral

Tema 4 Nutrició enteral. Curs d’actualització Medicina Intensiva.Dr José Ignacio Herrero Meseguer

Nutrició parenteral

Nutrició parenteral

< 7 dies

Via perifèrica

> 7 dies

Via central d’accés perifèric Via central Tunelitzat/Reservori

Nutrició parenteral

• Via perifèrica• Fàcil col.locació• Infermeria• Basílica/cefàlica• <850-900 mOsm/L

• Via central d’accés perifèric• Infermeria• Basílica• Catèters llargs de silicona

amb guia d’una o més llums, agulles de diferent gruix (Venocath®,cavafix®)

• Catèter radiopac de silicona, intra – agulla de 71cm amb guia metàl·lica i enrotllat dins rodet. (Drum®, Drucafix®; Certofix®, Deltacath®…)

Nutrició parenteral

• Via central• Jugular• Subclàvia• Femoral• Tècnica Seldinger• Metge

Nutrició parenteral

• Estudio Observacional, internacional, multicéntrico, de cohortes

• 2.772 pacientes de UCI con VM, 167 UCIs de 37 países

• Parámetros: E y Proteínas prescritas y recibidas (durante 12 días)

• Objetivo: resultados clínicos (mortalidad,días libres de ventilación mecánica, estancia UCI)

Figures created using data from Alberda C, et al. Intensive Care Med 2009;35:1728-1737.

58% of target energy received 50% of target protein received

Ener

gy (k

cal/k

g/d

ay)

Prot

ein

(g/k

g/d

ay)

24

14

1,2

0,6

Y días libres de VM

Déficit calórico

- El déficit no puede compensarse en los días posteriores, porque no es correctoincrementar el aporte energético por encima de los requerimientos calculados.

- El único modo de conseguir disminuir este déficit es aplicar la NE de maneraprecoz o recurrir al empleo de NP temprana.

deficit