SERVEIS SOCIALS I SERVEIS DEL BENESTAR SOCIAL · Web view3r nivell: quan es supera el segon es passa al tercer nivell, que es una altra casa. Es per aquelles persones que poden arribar

SERVEIS SOCIALS I SERVEIS DEL BENESTAR SOCIAL

T E M A 1 . - E L S I S T E M A C A T A L À D E

S E R V E I S S O C I A L S .

1931: Estatut de Núria. És el que concedeix a la Generalitat

competències exclusives en matèria d’assistència social.

1934: Decret (Lluís Companys). Ens situa, a més de tenir les

competències exclusives en assistència social, a tenir un dret a uns

serveis d’assistència social.

1978 : C.E. (constitució espanyola). L’art. 148, 1.20 diu que CCAA poden

assumir competències en matèria d’assistència social.

1980: Decret 1949. És el decret de transferències, que permet que

Catalunya es transfereixi les competències “exclusives”1.

Llei 12/1983, 14 de Juliol : afavoreix la creació de l’ICASS2. Herència de

l’INAS, el FONAS i l’INSERSO. Ens passa competències en qüestions

del departament de Justícia (institucions que fan referència als menors,

justícia juvenil. Protecció i reforma.); en qüestions de Sanitat i Seguretat

Social (en sanitat els ambulatoris...; i en seguretat social no tot el paquet,

només la capacitat de gestionar les prestacions).

L’ICASS es crea amb quatre objectius:

- Desconcentració

- Descentralització

- Estructurar els Serveis Socials bàsics

- Racionalitzar l’administració

1 Exclusives: vol dir que la CCAA que té transferides les competències pot legislar, gestionar i executar sobre matèries d’assistència social. Si no són exclusives possiblement no podran legislar, però si gestionar i executar.2 ICASS: Institut Català de d’Assistència i Serveis Social (ja s’utilitza terminologia « serveis social ».

1


Diferències entre:

Universalització dels S.S.: no és una atenció absoluta, els recursos són

escassos. La tendència de la societat fa que calgui tota una sèrie de recursos

insuficients en l’actualitat. Hi ha intencionalitat de ser universal, però de

moment no està aconseguit.

ASSISTÈNCIA SOCIAL

Predomini de l’orientació benèfica

Filosofia paternalista (com si les

persones no tinguessin capacitat de

reacció) i compassiva.

Ajut individualitzat (la persona demana i

se li dóna)

Manca de treball preventiu

Desvinculació de la vida comunitària

Tendència a l’especialització

Poca presència sector públic

Manca de planificació i coordinació

SERVEIS SOCIALS

Basat en els drets de les persones. Es

de caire professional, a diferència del

caràcter benèfic. No tothom pot fer

aquesta ajuda, només persones

titulades.

Basat en la promoció de la persona i

ajuda. Promou l’autonomia de la

persona.

Basat en accions adreçades als grups o

segments de població, però també amb

la participació de la comunitat.

Detecció, prevenció, intervenció i

planificació de necessitats.

Hem d’actuar amb tècnica, per tant amb

uns instruments.

Actuació integradora. Equilibrar serveis

d’atenció primària amb els especialitzats.

Presència i assumpció de responsabilitat

del sector públic, en col·laboració amb el

sector privat.

Planificació i coordinació

2


1983: Publicació MAPA de recursos de S.S. de Catalunya (instrument

tècnic que porta al PAS), és per saber de quins recursos es disposa. És

un instrument tècnic, per saber si aquests recursos que tenim són

suficients en funció de les necessitats de la població. És important per

poder fer una planificació dels S.S. a partir d’aquell moment. El mapa fa

la radiografia d’allò que ens han traspassat.

El primer mapa apareix l’any 1983, i té una vigència determinada,

perquè la realitat social, les necessitats de la població, els recursos, la

distribució del territori, etc. és canviant; es posa data per tenir vigència

concreta.

El mapa dóna peu a:

- Llei de S.S. 1985

- PAS (Pla d’Actuació Social) 1988/1991: vigència de 4 anys. Cada

4 anys el mapa s’actualitza, va sempre acompanyat de la

planificació i les propostes d’actuació (que volem fer de nou).

Objectius (debat 1983/1985):

1. Necessitat Reforma Estructures

2. Configurar nou model de S.S.

Llei 26/1985, 27 de desembre , diu:

o Garantir a tots els ciutadans un sistema de S.S.

De caràcter universal

Per accedir als S.S. com un dret (no és un dret absolut,

que es pot reclamar, sinó que està condicionat a la

disponibilitat dels mitjans)

o Article 2.1 (llegir): és on hi ha la definició del que s’entén per S.S.,

és la primera definició que es fa.

1991: Registre d’Entitats. Es van actualitzant els recursos, l’estadística,

l’informació dels recursos que tenia Catalunya. Això se sap per la

creació del registre d’entitats. Aquest dóna uns drets a les entitats, com

les subvencions.

3


Es crea per tenir registrades les entitats, és un elements estadístic per a

saber tot allò que es va creant en el territori; instrument d’informació, per

a saber si hi ha mancances i de quin tipus.

Es va preparant el nou PAS, que serà de 1992-1996; aquest segon PAS

està més ben documentat, gràcies al registre d’entitats, sobretot en el

sector privat. El tercer PAS: 1997-2001 i el quart PAS: 2002-2006

(l’actual).

Llei 4/1994, de 20 d’abril.

o D’administració institucional

o De descentralització

o De desconcentració i

o De coordinació del SCSS

Aquesta llei, juntament amb el Decret 284/1996 de 23 de juliol (regulació

del SCSS), regula el paper i funcions de les diferents administracions

que tenim en el territori3.

SCSS:

- Local: Municipis (ajuntaments).

- Comarca: Consell Comarcal.

- Província: Diputacions.

- Autonòmica: Generalitat de Catalunya.

De la llei 4/1994 ha de quedar clar que:

- contingut clarament organitzatiu

- conclueix que cal emprendre d’ordenació d’un sistema català de

S.S.

- que permeti racionalitzar l’estructura administrativa i la gestió

territorial dels serveis i les prestacions.

Finalitat de la llei:

- ordenar

- estructurar

- promoure

- garantir el dret a un sistema de S.S. de responsabilitat pública en

l’àmbit territorial de Catalunya.

3 Mirar esquema de nivells de Estructures del S.S. o PAS 1997-2001, on està l’esquema dels nivells d’atenció.

4


A través de que aconseguirà els objectius:

- L’estructura territorial

- Àrea bàsica

- Sector comarcal

- Sector regional

- Àmbit territorial

o SCSS

o Nivell d’atenció del S.S.: 4 nivells que

corresponen a l’estructura territorial.

El decret de 284/1996 afavoreix l’aparició de SCSS que tenim.

5

XBSSRP


ORGANITZACIÓ I COMPETÈNCIES DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES.

ORGANITZACIÓ:

Es fa en nivells:

Primer. Atenció Primària

a. Primer accés, de tots

b. Més proper al ciutadà / àmbits usuaris i famílies

c. Equips: multidisciplinars

d. Agrupats en zones (territori) segons l’administració competent

- FUNCIONS :

o Informar

o Assessorar / orientar

o Derivació

Segon. S.S. Especialitzats

a. No s’admet entrada directa, el primer nivell ha d’haver fet un

Informe Social, que és un instrument tècnic, elaborat per un o

més professionals de l’EBASP per fer la proposta de derivació.

- FUNCIONS:

o Diagnòstic (és especialitzat)

o Valoració (com arriba l’usuari)

o Intervenció

o Rehabilitació / reinserció / reintegració...

o Avaluació (com respon l’usuari)

6


MANIFESTACIONS DE L’INTERVENCIONISME DE L’ADMINISTRACIÓ EN LA VIDA SOCIAL

COMPLEMENTARIETAT – Gestió de serveis + Iniciativa privada o social

(no lucrativa).

La XBSSRP per si sola no podria abastar els recursos que necessita la

nostra població. Per això necessita la complementarietat del sector privat.

DEMANDA QUANTITATIVA I QUALITATIVA (li demana l’Administració

al sector privat).

Presència dels serveis públics –

Garantir el dret d’igualtat

L’Administració vetlla perquè sigui una plaça igual que seria en el sector

públic. Amb el que posa mesures de control, condicions d’ingrés, inspeccions

periòdiques, preus públics....

- Titularitat : “propietari” del servei. (exemple: a vegades l’espai, l’edifici, és del

sector privat i a dins es fa un servei públic, es paga un lloguer). Pot ser

pública, privada o mixta.

- Prestació : oferta del servei.

- Gestió : direcció, organització, realització (pot ser un equip propi públic o un

equip concertat).

- Finançament : amb quins diners portem a terme el servei (pot ser públic,

privat, mixt, concert...)

RESPONSABILITAT PÚBLICA- Gestió de serveis necessaris

- Foment de l’iniciativa privada

- Control d’activitats que afectin als drets de l’administrat

La Iniciativa social, les entitats, poden gestionar els S.S. Especialitzats. Molts

dels concerts es poden fer amb entitats d’iniciativa social. També poden fer

7


projectes, i l’Administració finança el projecte i ho gestiona l’entitat. També pot

impulsar a l’Administració perquè assumeixin determinades tasques que no

estan cobertes.

Totes aquelles institucions de caire social que per fer la seva funció rebin un

finançament públic, han de garantir una democràcia interna. I tots els centres

privats que presten S.S., han de sotmetre’s al compliment de les lleis o dels

reglaments, estan condicionades per aquests.

DECRET 284/1996, 23 de juliol (regulació del SCSS) DECRET 176/2000, 15 de maig (modificació del decret 284/1996)

(és important donar-li una ullada. Parla de tot el que hem fet anteriorment: revaloració

dels conceptes de SCSS. El segon decret és útil per saber els articles en vigor).

El SCSS és un model mixt, públic i privat. La gestió del SCSS dins de la xarxa

bàsica és una obligació del sistema de l’Administració Pública, l’organisme

responsable seria la Conselleria de Benestar i Família, i les administracions

competents. Però la conselleria és la primera que ho gestiona.

(www.gencat.net/benestar/departament/organigrama)4

4 DGAIA: direcció general d’atenció a l’infància i l’adolescència.ICAA: instiut Català de l’acolliment i l’adopció.

CONSELLERIA DE BENESTAR I FAMÍLIA

SECRETARIA GENERAL ICASS D.G.ACCIÓ CÍVICA SECRETARIA PER

L’IMMIGRACIÓSECRETARIA DE

FAMÍLIA

DGAIA ICAA

Anna Simó

-DIscapacitats- Gent gran - INCAVOL

- Habitage- Salut Mental

Immigració

8


FINANÇAMENT GENERALITAT DE CATALUNYALa Generalitat com a màxim administrador a Catalunya:

- Financia, per una part, de la seguretat social, desde l’Estat.

- Pressupostos, que ja no són de la seguretat social, propis de la

Generalitat, que els dedica al SCSS. Finançament que recapten en el

territori.

- Donacions, herències, llegats...que particulars volen donar a la

Generalitat (poden venir de persones privades o entitats) per a fer un

funció concreta.

Finançament dels Ajuntaments:

- Els ajuntaments tenen l’obligació de desplegar els serveis d’atenció

primària, per tant el seu finançament hauria de ser finalista. Si volen més

serveis ho han de recaptar ells, no poden fer servir els diners que se’ls hi

destina per desplegar tot allò a que estan obligats. L’obligatorietat és per

nombre d’habitants, l’ajuntament ho ha de fer quant té més de 20.000

habitants, sinó el Consell Comarcal.

- Els habitants també poden contribuir al finançament del servei. Ho fan

amb el Preu Públic. Quan el preu del recurs és molt elevat, es fixa el

preu públic, que és la fórmula perquè l’usuari, en mesura de les seves

possibilitats, pugui pagar una part del servei que utilitza. Es diu preu

públic perquè el preu el fixa l’Administració.

PROVISIÓ DE S.S.: MECANISMES DE FINANÇAMENT Sector públic

+

Sector privat no lucratiu i mercantil

Existeix interrelació entre el sector Públic i Privat

- Finançament públic en els centres de titularitat pública i centre de

titularitat privada. Si és públic, sempre finançament públic. Si és privat

depèn.

- Aportacions dels usuaris en els 2 sectors.

9


FINANÇAMENT PÚBLIC DE LA PROVISIÓ DE S.S.És l’aplicació de recursos públics per la cobertura total o parcial del cost dels

serveis.

El finançament públic és l’expressió de la política social d’intervenció de

l’administració en l’economia. Depèn del partit polític que estigui al capdamunt

del govern.

- El F.P. es deficitari: atén a persones o grups marginals.

- El sector privat mercantil no té incentius per prestar aquest tipus de

serveis (aquests s’adrecen a gent que pugui costejar-se’ls).

SECTOR PÚBLIC (obligacions): Ofereix els serveis mitjançant els centres de titularitat pública (titularitat =

propietat)

Atén als usuaris beneficiaris dels programes de S.S.

Finançament dels centres de titularitat pública : pressupostos generals

de l’administració pública

Una part dels costos pot ser recaptada directament dels usuaris (preu

públic) decret legislatiu de Refosa 17/1994 de 16 de novembre (art 14:

“contribució dels usuaris al manteniment dels serveis”)

SECTOR PRIVAT: Sector: ESAL (entitat sense afany de lucre), ENL (entitat no lucrativa)

Ofereix serveis als usuaris a canvi d’un preu

Finançament: majoritàriament es nodreix amb recursos privats ( una part

pot ser ajut púbic)

Població que atenen: persones amb recursos econòmics limitats (no

poden pagar el cost sencer dels serveis)

Reben finançament públic (subvencions). No sempre.

10


FINANÇAMENT X.B.S.S. Suposa garantir la prestació d’un servei públic

La prestació no implica necessàriament la gestió pública

El finançament pot ser de gestió:

o Directe

Gestió centralitzada

Autònoma

Empresa privada

o Indirecta

Concessió

Concert

Arrendament

LA CONTRACTACIÓ EXTERNA- L’administració pública utilitza empreses del sector privat (ENL, ESAL)

per poder prestar serveis socials els quals té l’obligació de proveir.

- La contractació es fa mitjançant contractes de gestió:

Concert: quan la titularitat de l’establiment on es presta el servei

és d’una empresa privada, i el servei també és de titularitat de

l’empresa privada.

L’entitat fa un compromís de “reservar” uns serveis, places,

equipaments, a canvi de finançament. No és necessari que ho

faci en la totalitat, pot ofertar una part de les places.

Concessió: normalment el centre és de titularitat pública. Però el

que es contracta de l’empresa privada és la gestió (es contracta

un equip de professionals que porti el centre). L’administració

PÚBLIC PRIVAT

TITULARITAT

GESTIÓ

FONS

Públic

Públic/Privat

Públic

Públic/Pirvat

Privada

Públic/Privat/Mixt

11


pública assumeix la totalitat de l’activitat, es considera servei

públic.

Arrendament: l’administració cedeix l’explotació a una empresa

privada (exemple: lloguer de casa de colònies). Es fa per un

temps determinat i a canvi d’un preu estipulat.

ALTRES FORMES DE FINANÇAMENT EN LA PROVISIÓ DE S.S. Quotes d’usuaris : preu públic

Donatius (per finalitats molt concretes)

Voluntariat (participa directament en un suport als professionals.

Iniciativa social que nodreix determinats serveis, que si no fos pels

voluntaris no existirien o estarien coixos. Molts serveis estalvien molts

diners a les administracions públiques gràcies al voluntariat)

Rendiments patrimonials i d’activitats econòmiques (Fundacions,

necessiten fer rendir el seu patrimoni)

SUBVENCIÓAjuda econòmica per a fer activitats d’interès comú o específic. La subvenció

es concreta en el temps (per una activitat concreta). I és discrecional (no tenen

obligació de donar-te una subvenció).

El requisits per rebre-la és estar registrat el Registre d’Entitats.

12


DECRET 284/1996Estableix els principis i el marc d’actuació en matèria de S.S.

Funcions específiques:

Preveu tot el desplegament reglamentari perquè el govern compleixi les

obligacions

Regula les funcions i condicions del SCSS

Parla de la tipologia de serveis i establiments de S.S. i de les prestacions

econòmiques

Se centra principalment en la XBSSRP

S’estructura en 9 capítols

Parla de conceptes bàsics

Regula tot allò que fa referència a l’usuari de S.S.

Regula també règim jurídic i administratiu, del funcionament de les

entitats i serveis, i de les seves obligacions

Regula el registre d’entitats

Parla de la coordinació entre les entitats que presten S.S.

Parla de la inspecció

(parla de drets i deures)

Quan apareix el decret, es dóna a l’opinió d’altres forces fora de

l’administració, com el Consell de Treballadors Socials. Hi ha un informe

d’aquest consell que aprova tot el que es diu en el decret.

Decret 176/2000, article 2, modificacions dels articles:

4,5,7,16,18,20,22,23,26,48 (284/1996)

13


DRETS I DEURES DELS USUARIS DE SERVEIS SOCIALS5

Decret 286/1996 i decret 176/2000 (exposició articles 5, 6 i 7)

Els centres també tenen deures, s’han d’ajustar a unes normatives. Es fan

mecanismes de control : la inspecció del centre.

S.O.J: servei d’assessorament jurídic. Respon preguntes relacionades amb el

món de la justícia. Informa i orienta, no fa res més.

S.O.J. per a la gent gran: es va veure que la gent gran feia moltes consultes,

però si les responien els advocats es perdien possibles deteccions de

problemes d’aquesta gent (moving, maltractes...) Està format per advocats y

treballadors socials (C/ València, als jutjats de Família).

Testament vital: per si ens quedem incapacitats i no volem que ens

mantinguin vius o allarguin la vida innecessàriament. Fem el testament vital

quan tenim plenes facultats. També es designa el tutor que tindrem en cas

d’incapacitat (testament d’últimes voluntats).

5 Fotocopies de classe

14


SENSE SOSTRE 6

Fem un parèntesi per parlar dels sense sostre, que són els usuaris crònics,

que no han resolt la seva problemàtica.

Engloba problemàtiques molt diferents:

1. Desarrelament:

S’ha de cuidar l’entorn, es busca afiançar l’arrelament.

2. Mancances

Quan parlem de mancances vol dir que són gent fràgil; tenen

manques en el ritme de treball, manca de nucli familiar, manca

d’hàbits higiènics, de formació...

3. Marginació

És un col·lectiu que té en comú aquest element de marginació. Molts

d’ells no se senten marginats, els posem l’etiqueta des de fora, per

no complir els cànons de la societat. Des de els serveis socials es

pretén que es facin arrels, que no se sentin ni es trobin marginats.

4. Soledat

Persones que pels indicadors anteriors es van aïllant, es queden

sols. Els serveis socials treballen el reinstal·lar les xarxes de

relacions, amb la família (si els hi queda), i fer que la persona tingui

uns referents.

5. Ruptura personal

La ruptura personal està en relació amb les conseqüències de tot un

procés de pèrdua de relacions familiars, laborals, incapacitat de crear

noves xarxes, etc.; això fa que la persona s’aïlli del seu món de

referència, incapacitat d’establir relacions amb l’entorn. Es relaciona

amb persones que estan en estat de marginació com ell. La ruptura

reforça la marginació, es refugia amb persones similars a ell. Des de

els serveis socials, perquè no es doni el fenomen, els correspon

saber quins mecanismes hem de portar a terme per reconstruir

aquests lligams que s’han anat trencant, mecanisme de contacte, per

6 COL·LECTIU ARRELS (fan servir la comunicació)

15


anar sortint del sistema de marginació. Intentem crear xarxa, o

vincles. Si no té família, relació amb iguals que es plantegin un futur,

no que s’estanquin en la marginació.

6. Subculturalització com a modus de vida

Com a conseqüència de trencar els lligams, es troba més còmode en

un món de subcultura, s’estableix lligam entre iguals, igualment

marginals amb una problemàtica antiga. També es dóna subcultura

carcelaria, dels toxicòmans, dels malalts mentals...

7. Dependència institucional

L’objectiu dels serveis socials es que prenguin una autonomia, no

que tinguin una dependència institucional. S’ha d’evitar que la

institució es faci imprescindible en la seva vida.

8. Altres problemàtiques

Col·lectiu que presenta més d’una problemàtica, tenen una presència

multifactorial de problemàtiques.

Són gent reincident, que cauen de nou en la seva problemàtica i en el que

comporta aquesta (exemple: toxicòman).

“LES SANS LOGIS” (Bèlgica):

S’adreça a la població sense sostre. Parteix de la base que ni tothom vol

sortir del problema, ni tothom pot. La societat en general és molt exigent, és

difícil integrar a gent amb aquestes problemàtiques.

Està organitzat en diferents nivells, formats per tres cases diferents:

1er nivell d’atenció : és un recurs ràpid, en resposta a les necessitats

bàsiques; hi ha dutxa, menjar i llit. És per persones que no accepten les

normes. Aquest primer estadi s’ofereix al conjunt dels sense sostre; en

aquesta casa no hi ha T.S. (perquè no sabem que vol la persona sense

sostre), sinó monitors que donen el servei.

16


2n nivell : passen a aquest segon nivell aquells que volen resoldre la

problemàtica. S’allotgen a una altra casa (més bonica). En aquest nivell

existeix un acord, un pla d’intervenció (exemple: usuari amb problema

d’alcohol, se li demana que 2 dies a la setmana no vingui begut, durant

un temps determinat). Ja hi intervenen els T.S., els psicòlegs...Posen

preu a l’allotjament, l’entitat els finança durant 3 mesos, però a partir

d’aquí s’ha de trobar una feina per tornar els diners. Al costat de la casa

hi ha un taller, per posar a l’usuari a tò, tornar a donar-li pautes. Si no es

compleixen les normes es retorna a l’usuari al primer estadi. En aquests

estadi es van fent cada cop nous compromisos.

3r nivell: quan es supera el segon es passa al tercer nivell, que es una

altra casa. Es per aquelles persones que poden arribar a tenir una

autonomia. Després o be torna amb la família, o es busca un pis (perquè

ja té treball). És un estadi que permet valorar la situació en la que

estava.

17


NIVELLS DE DESESTRUCTURACIÓ

NIVELLS / FASES %

INICIAL:

Estan al carrer per alguna circumstància

personal. Risc d’iniciar el procés d’exclusió, si

no pot haver intervenció social. Incapacitat

personal de resoldre els propis problemes.

S’ha d’incidir perquè no es cronifiquin.

Col·lectius: gent gran, atur, immigrants,

famílies separades (canvis econòmics).

Col·lectiu molt divers, molt heterogeni.

CONSOLIDAT / CRONIFICAT:

Porten molt temps en situació d’indigència.

Pèrdua d’hàbits d’higiene, de la cura personal i

cerca de treball. L’alcoholisme es present en

gran nombre de casos. També les

problemàtiques relacionades amb el

deteriorament mental i altres patologies.

Col·lectius: gent amb tot tipus de

problemàtiques. Oferim ajuda assistencial, no

podem modificar el comportament.

AVANÇAT:

La intermitència caracteritza les “estades al

carrer” alternant amb estades a pensions

(quan disposen de diners). L’higiene i la cura

personal hi és present encara. Usuaris de certs

recursos de la XBSS d’Atenció Primària.

Mantenen hàbit de buscar treball.

Col·lectius: gent que no avança, que no surt de

la seva problemàtica.

60.5

12.1

27.4

TOTAL 100

18


Variables que intervenen en el procés de desestructuració

Edat

Temps “al carrer”

Font d’ingressos (com obté els diners; normalment irregulars)

Pobresa i indigència

Marginació

Factors culturals (baix nivell cultural)

Factors psico-socials (problemes psico-socials)

Factors de salut mental

Trets perfil personal del “sense-sostre”

Predomini del sexe masculí

Un sector important d’aquesta població tenen formació d’estudis

primaris, i generalment inacabats

Variacions en l’allotjament. Alternen diferents sistemes: pensions,

albergs, carrer, etc.

Professionalment, col·lectiu que es nodreix principalment de persones

que han treballat en feines poc qualificades, principalment dels sectors:

construcció, restauració i servei domèstic (dones)

Pèrdua i ruptura de les xarxes familiars i relacionals

Aparició de problemes sanitaris, físics i mentals

Glossari:

Desestructuració: situació de ruptura amb allò establert per la norma

social.

Multiproblemàtiques

Marginació

Abandó

19


T E M A 27 . - L A F A M I L I A , L A I N F A N C I A I

L ‘ A D O L E S C E N C I A

POLÍTIQUES FAMILIARS

Parlant del sistema de protecció al menor, a la infància i a l’adolescència,

estem dient:

- una sèrie de mesures per preservar el dret de la persona

- el menor és un terme jurídic, dels 0-18 anys, que segons la CE arriba a

la majoria d’edat

- aquest sistema ha de vetllar pels drets dels menors

- també es parla d’infància i adolescència, ja que no es pot parlar tant

àmpliament d’un col·lectiu que té trets característics en les diferents

edats, i per tant, s’ha d’intervenir de manera diferent

- Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA)

intervé en el menor, però diferència franges d’edat, per adequar-se als

diferents col·lectius. Pertany a la Conselleria de Benestar i Família.

- polítiques que van adreçades als drets dels menors i a la seva protecció

perquè puguin desenvolupar-se amb plena normalitat

- quan alguna cosa no funciona en les famílies, apareixen situacions de

RISC SOCIAL, de desestructura familiar o personal. Situacions que van

en contra de la preservació dels drets, situacions problemàtiques

Situació de Risc Social

→ concepte complex: no hi ha una definició exacte. Anirem definint una

sèrie d’elements que composen el concepte. No es pot mesurar a

primera vista, caldrà que coneixem el seu context, la seva problemàtica.

→ Parlar de risc social requereix una valoració aproximativa, instruments

que ens permetin dir que es troba en situació de risc.

7 P. Amorós, J. Palacios, i altres. “Famílies cangur” Col·lecció Fundació La Caixa, nº 13;

Ll. Flaquer. “Les polítiques familiars en una perspectiva comparada” Col·lecció Fundació La

Caixa, Estudis Socials nº3. (www.educalia.org)

20


→ L’ús de metodologies rigoroses (estudis, informes)

→ Un determinat nivell de risc exigeix un procediment de presa de

decisions que implica a diferents instàncies implicades (EAIA, fiscals,

jutges, DGAIA...).

Una de les funcions de l’A.P. es detectar:o Conèixer que és allò que li passa a la persona

o Totes aquelles variables que pretenen arribar a un diagnòstic (que

probablement pot ser de “risc social”

L’atenció primària podria parlar amb l’escola i els pares per veure si

aquest diagnòstic que s’intueix caldrà intervenir d’una manera profunda.

L’atenció primària el derivaria al serveis especialitzats per veure si

aquells indicis realment són situacions de risc social, i per tant posar-los

en contacte amb el fiscal, els jutges o el DGAIA (el que faci falta).

→ La detecció i estimació de risc social s’ajuda de procediments basats en

indicadors (escales de factors de risc social). Es demana als

professionals unes metodologies rigoroses per saber que està passant.

Molta informació (no puc dir, que perquè es nen té un blau, sigui una

situació de risc). Cal que contrasti la informació amb altres professionals.

→ El risc no es pot mesurar amb indicadors aïllats, sinó contextualitzats i

agrupats en sistemes d’indicadors, ja que els factors de risc són

interactius i acumulatius. Multivariables (suma de factors): el que ens

indicarà si és una situació se risc.

“Les administracions públiques han d’adoptar les mesures necessàries per tal

d’aconseguir el màxim grau de divulgació dels drets reconeguts als infants i als

adolescents per aquesta llei, per la resta de l’ordenament jurídic vigent i en

especial per la convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants,

del 20 de desembre de 1985”.

21


Circuit ordinari de detecció de risc social

Els EAIA estan formats per psicòlegs, treballadors socials i pedagogs, que

decideixen que fer, com i quan, davant una situació de risc. Es fa un informe

psicosocial i propostes d’intervenció.

Si la DGAIA aprova les mesures, les aplica l’EAIA i també en fa el seguiment.

La DGAIA és l’encarregat de decidir si se’l retira de la família i se l’ingressa en

un centre residencial o se’l dóna a una família d’acollida. Té capacitat jurídica.

En una situació d’urgència es pot saltar tot aquest procés, per exemple el de

l’estudi; en una situació de denúncia per tal de protegir al menor es retira, es

treu el nen del mig, i després ja es farà l’estudi.

S.S.A.P. (S.S. d’atenció

primària)

Veïns i altres

Cossos de

seguretat

Serveis del

Benestar Social

Famílies / Usuaris Atenció i recolzament a

la família

Demandes de

assessorament y

recolzament: propostes

de recursos alternatius a

la família o judicials.

Primera

avaluació

E.A.I.A.

Avaluació

Proposta programa

d’intervenció

Seguiment professional

D.G.A.I.A

Mètodes de

recolzament al

nucli familiar

S.S.E. - acollida familiar

- ingrés al centre

d’acollida residencial Dep.

Justícia

JutgeD.G.A.I.A. Fiscal

22


(Fotocopia DGAIA, Meina)

CIRCUIT DE RECURSOS ESPECÍFICS PER A MENORS ESTRANGERS NO ACOMPANYATS:

el 1er pas per reconèixer si són menors de 18 anys és a través de

radiografies, per saber si és competència o no del DGAIA.

La identificació del país d’on ve, si té família.

Centres de Primera Acollida (xarxa de centres):

Menor solAdult / Acompanyant

Fiscalia / PoliciaAutonòmica

Educadors de carrer, servei de detecció i contacte

SERVEI D’URGÈNCIES D.G.A.I.A.

Exploració per identificacióObertura d’expedientAssignació del recurs i aplicació

immediata

Secció menors

indocumentats

Buscar-li un acompanyant Han arribat allà per una denúncia

Intentar detectar-los per poder

oferir-los aquests recursos que

s’ha creat per ells.

En qualsevol del 3 casos deriven a la:

23


Aquí se’ls ofereix: tutela i documentació. Perquè puguin dormir i no hagin

d’estar al carrer.

Centres d’inserció sociolaboral

És una situació molt complexa perquè aquests menors venen amb la idea fixa

de que volen treballar per enviar diners a casa, i quan arriben aquí i es troben

que a Espanya no es pot treballar fins als 16 anys i que necessiten papers,

aleshores moltes vegades no volen col·laborar amb els serveis socials. El

professionals sensibilitzar-los de la situació real del país i motivar-los perquè

participin en algun programa de formació, però és una situació molt delicada.

Els centres d’inserció sociolaboral tenen 2 funcions:

- Raval: els hi permet treure els estudis valorats del propi ensenyament

- Acabar els estudis que tenen o equiparar-los amb els d’aquí perquè

puguin continuar

Els programes tenen sempre un mediador cultural de la seva mateixa

procedència.

BCN Centre

Alcor (nocturn)

BCN Centre

CESEMI (nocturn)

BCN

La Riereta

(diürn )

BCN Centre

El

Castell

(24 hores)SAT

El Bosc

(diürn)

Residència

Vilana

(24 h.)

Casal

d’infants del

Raval(formació

ocupacional

diürna)

Residència

Algantara

(24 h.)

Residència

Lledoners

(24 h.)

SAAEMI

(s. atenció

especialitzada)

(24 h.)

24


La policia és una font de detecció de problemes:

- Policia / Guardia Urbana

- Policia nacional: tenen un grup especial

- Mossos d’esquadra: tenen també un personal que s’ha format per poder

actuar en situacions que fan referència als menors. Garanteixen que

l’enfoc sigui més tenint en compte la persona i no tant la repressió.

- El GRUME (grup de menors): policies amb una preparació més

específica per atendre situacions de menors i adolescents. Actua

coneixent totes les oportunitats que dóna la DGAIA. Els mossos i tot

l’equip de la DGAIA sempre estan en contacte, per enviar-los a la

DGAIA.

LEGISLACIÓ 8

Llei 37/1991 , 30 de desembre9

(Sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció)

Llei 8/1995 , 27 de juliol

(Atenció i protecció dels nens i adolescents)

Llei 8/2002 , 27 maig (important)

Modificació de la llei 37/1991

(Mesures de protecció...i de regulació de l’atenció especial als

adolescents amb conductes d’alt risc social)

Decret 77/1998

Creació de l’I.C.A.A. (Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció)

Els infants tenen drets, i aquests drets se’ls han de garantir. El adults han

d’observar que aquests drets es compleixin. Hi ha 4 drets principals sobre els

que es basa qualsevol actuació cap a l’infant:8 Penjades al dossier electrònic.9 J. COTS, M. CUSO “Això són els drets de l’infant”, llibre de referència sobre el tema 2.

25


1. NO DISCRIMINACIÓ (art. 2, drets dels infants; Convenció de les

Nacions Unides, 1989)

Han de ser acceptats, han de ser acollits, assegurar la igualtat

d’oportunitats, i evitar que siguin rebutjats, discriminats i humiliats.

2. INTERÉS PRIORITARI DE L’INFANT (art. 3)

En totes les situacions que afecten als infants, l’interès dels infants i

adolescents preval per sobre de qualsevol altre cosa.

3. DRET A LA VIDA (art. 6)

Dret a viure, a créixer i desenvolupar-se amb plenitud, a estar segur que

la seva integritat física i psíquica no sigui lesionada, a ser educat en un

sentit positiu de la vida, dret a ser protegit, i dret a tenir un futur.

4. PUNT DE VISTA DE L’INFANT (art 12)

En qualsevol actuació cal tenir en compte l’opinió de l’infant, el seu punt

de vista, i especialment en aquells infants que no poden viure amb la

seva família d’origen.

Qualsevol actuació de l’Administració té ne compte aquests 4 drets.

Quadre sobre les mesures de protecció ( dades de 1 juny 2005, explicat a la

Conferència )

Hi ha 6499 nens amb aquestes mesures de protecció.

- 67.5% nens tractats en el nucli d’origen o en acolliment

- 32.4 % acollida en centre CRAE

Qui actua:

- ICAA (acolliment, preadopció)

- EAIA (seguiment)

26


- EBASP

El que pot variar és el tipus de mesura i la durada d’aquesta.

L’ACOLLIMENT FAMILIAR(Ho proposa l’EAIA a l’ICAA)

És una mesura de protecció

Vol oferir al nen un marc afectiu (que a casa se li nega)

Uns referencials familiars

On poden adquirir la seguretat necessària per créixer

L’acolliment familiar va dirigit al nen i a l’entorn familiar. Als pares biològics i a

la família extensa. Les característiques especials que presenten determinats

nen proposats per l’acolliment, fan necessària una selecció i formació

específica, molt acurada, de les famílies acollidores (família aliena).

En totes les fases de l’acolliment familiar és molt important la participació en

el procés de totes les parts implicades: la família biològica, el nen i la família

acollidora.

TIPOLOGIES D’ACOLLIMENT FAMILIAR

- Acolliment familiar d’Urgència (0-3 mesos )

Família i Menor

Medi SeguimentAcolliment

Preadopció

ICAAEAIAEBASP

27


S’ha de facilitar al menor una família aliena mentre es treballen les

causes que han motivat la separació. Ho treballa l’EAIA i altres

professionals. Es pretén donar temps a la modificació de les causes que

han generat la separació del menor de la família. Normalment es preveu

que siguin causes que es modifiquin de 0 a 3 mesos.

La família acollidora ha de tenir unes característiques

específiques per acollir al menor tan poc temps; al ser famílies alienes

necessiten figura jurídica que justifiqui el que estan fent, mentre no es

troba millor solució la DGAIA acredita a la família conforme està fent

aquesta qüestió (part jurídica).

- Acolliment familiar d’Urgència i Diagnòstic (0-6 mesos)

Seria entre 0 i 6 mesos, es necessita més temps, perquè l’equip

tècnic (EAIA) no pot fer l’estudi de la situació en el seu medi, té

dificultats per a fer el diagnòstic en el medi. Per tant es busca una família

aliena que tindrà al menor durant el temps que es fa l’estudi. En aquest

cas és la urgència més l’estudi (EAIA), aquesta és la petita variant.

A la família acollidora se li demana que faci funcions de la seva

família, i que vagi en compte en crear vincles afectius perquè el menor té

moltes possibilitats de retornar a la família d’origen. D’entrada la

proposta de l’EAIA serà que el menor es quedi amb la família biològica,

la família acollidora és aliena.

- Acolliment familiar de curta durada (0-2 anys)

Seria entre el 0 i els 2 anys. L’EAIA primer fa un pronòstic positiu

de la família biològica, es creu que amb intervenció dels professionals la

família pot modificar comportaments perquè el menor faci el retorn. A

més la família d’origen té una actitud receptiva a modificar la

problemàtica que ha causat la separació. Apareix sempre un projecte

socioeducatiu per a la família d’origen, que valorarà la seva modificació

de comportament o no. L’objectiu és que el menor retorni amb la seva

família biològica.

28


La DGAIA, a través del seu institut ICAA, treu la tutela a la família

d’origen i la delega a la família acollidora. Les famílies acollidores reben

ajudes econòmiques.

- Acolliment familiar de llarga durada (2,3,4...anys)

Té una durada indefinida, però a partir de 2 anys. Quan els EAIA

detecten que la situació de la família d’origen és molt complexa i

cronificada, i per tant, hi haurà dificultat en modificar el comportament.

L’EAIA preveu que el tractament serà molt intens i intemporal. Aquí es fa

difícil per part de la família acollidora no exercir com a pares. Es manté i

es respecta la història de la família d’origen. S’ha de respectar la

vinculació del menor amb la seva família biològica.

A qualsevol d’aquestes circumstàncies els hi podem posar el nom

d’acolliment familiar. Ara bé, la funció esta subjecte a canvis. Un nen que en un

principi estigui en acolliment d’urgències, i es retornat al medi però es crea un

altre crisi, passarà després a un acolliment de curta durada. D’un acolliment es

pot passar a un centre residencial, o a l’inversa.

La situació d’acolliment de llarga durada proporciona més estabilitat al menor,

sempre i quan respectem la seva història anterior. Hi ha diferents tipus

d’acolliment de llarga durada, segons les famílies acollidores:

- Nens de 0 a 6 anys

- Nens majors de 7 anys

- Acolliments de grups de germans

- Acolliment de nens amb necessitats especials

- Nens amb malalties cròniques, amb atenció mèdica continua

- Menors amb trastorns de conducta lleus o moderats

- Nens amb discapacitat

- Nens joves, preadolescents i adolescents

L ’ A D O P C I Ó

ICAA:- acolliment

29


- adopció

Marc legal:- neix: Llei 13/1997, 19 novembre

- l’estructura orgànica: Decret 77/1998, 17 de març

L’ICCA es crea al 1997, amb la llei 13/1997; aquesta estableix les funcions

que ha d’assumir. És un organisme autònom, té una funció més pròpia. No es

mou del departament de Benestar i Família, però és una estructura nova.

L’ICAA assumeix les funcions de l’acolliment i l’adopció. Després el decret es fa

per veure com s’estructura.

FUNCIONS DE L’ICAA:

Oferir informació a totes aquelles persones que desitgen informació

sobre l’adopció. Informació a futurs adoptants i famílies acollidores.

Fomentar el dret dels infants a tenir una família

Promocionar una variant de l’acolliment, que és l’acolliment simple

(famílies que en un moment determinat poden quedar-se amb l’infant)

Promoure acolliments pre-adpotius (fase anterior a l’adopció)

Procurar que els infants, en tant quan sigui possible, retornin a la família

natural

Gestionar qualsevol procés que tingui a veure amb acolliments simples,

pre-adopció, adopció nacional i internacional.

Aquestes funcions les pot fer l’ICAA mateix, o col·laborant amb institucions

externes privades, els ECAI.

Hi ha un moment en que la demanda d’adoptants, supera al nombre de

menors que poden ser adoptats. A Catalunya passa el següent:

- 1995: 152 nens per adoptar

- 1996: 130 “ “

30


- 1997: 119 “ “

- 1998: 54 “ “

Hi ha un decreixement estadístic. Si els menors anaven decreixent, a l’inversa

passa amb els pares sol·licitants:

- 1995: 408 sol·licituds

- 1996: 511 “

- 1997: 289 “

- 1998: ...

A l’any 1997 es crea una disposició transitòria, mesura que regula

temporalment que no s’acceptin més sol·licituds de famílies que volen adoptar,

per tant, els deriva cap a l’adopció internacional, o adopció de menors de

característiques especials o nens majors de 7 anys.

PROCÉS D’ADOPCIÓ

1. Informar-se per decidir: tota família que vol adoptar passarà per un

procés, aquest seria el primer pas. Es fa a l’ICAA o a les entitats

col·laboradores ECAI (entitat col·laboradora de l’adopció internacional).

2. Equip tècnic d’avaluació. Es demana conèixer la situació personal o de la

parella en relació si són persones equilibrades (les entrevistes es poden

delegar a l’ECAI). També es demana estabilitat de la parella i nucli

familiar.

3. Certificat d’Idoneïtat: acreditació d’aquests pares, quan es doni la situació

en que h hagi un menor per adoptar se’ls cridarà. Se’ls engloba a la llista

d’espera. A partir d’aquí es poden trigar fins a 3 anys pera adoptar.

4. Tinc un menor per adoptar

El TS estan presents en qualsevol equip que acull la demanda, en reunions

informatives, en equips tècnics, seguiment després de la integració amb la

família, seguiment adopció.

Quan parlem d’adopció a Espanya i a l’estranger qui fa l’estudi de les

persones que volen adoptar, la seva valoració, és la DGAIA, que és l’organisme

31


encarregat de la protecció del menor (segons la CCAA es pot anomenar de

maneres diferents).

A Catalunya l’encarregat de l’estudi i la valoració és l’ICAA. La finalitat

d’aquesta valoració seria determinar la idoneïtat, això ho du l’article 70 del

Decret 127/1997. A partir d’aquí interessa el procés que es passa fins tenir en

certificat d’idoneïtat. Això es fa a través d’un recorregut formatiu, en que es

forma al futurs adoptants. En aquestes sessions, que normalment són en grup i

amb l’acompanyament d’un treballador social i un psicòleg, es treballa:

- El nen imaginari i el nen real, motivacions per adoptar. La gent posa de

manifest com vol al nen, i les seves pors.

- Es treballa la història prèvia del menor que s’adoptarà, perquè aquesta

història serà present. Es parla dels orígens del menor, de quan se li

comunicarà que és adoptat.

A partir de les sessions es desenvolupa un programa específic, en que es

treballa més individualment, i té al psicòleg i al treballador social com a

referència, que faran el seguiment més personalitzat. En aquesta segona part

de l’estudi, es valoren els límits o recursos de la parella o persona, les habilitats

relacionals...comporta dues entrevistes, i sempre acompanyat d’una visita al

domicili (es fa l’observació directa de l’entorn dels possibles adoptants). De tot

això en conjunt, es valoren:

les circumstàncies personals dels adoptants: capacitat de ser pares

educadors, amb estimació

les circumstàncies familiars: família extensa dels adoptants, per veure si

són capaços de donar suport

les circumstàncies socials i econòmiques: que hi hagi capacitat

econòmica a les necessitats del nen, en aquest cas es mira l’habitatge

(que sigui higiènic, que hi hagi espai pel nen...

actitud educadora d’aquests pares (normalment ho fa el psicòleg), es fa

a través d’exemples, de converses.

En relació al nen es valora el fet de que les parelles no triïn el sexe de

manera excloent, ni l’edat, ni l’ètnia...preferències sense excloïr.

L’acceptació de l’herència biològica d’aquest menor, perquè alguns

comportaments es deuran a aquesta herència (poden passar o no).

32


La capacitat d’assumir la identitat i la cultura del menor (passarà més a

mesura que tinguin més edat).

I en alguna situació molt concreta ens podem trobar amb l’atenció que

també han de tenir amb la família biològica (en casos en pre-adopció),

això ho defineix l’equip tècnic (que és qui dóna l’idoneïtat).

Hem de tenir en compte que aquest procés, és un procés econòmic, la

valoració i l’estudi té un cost, es paguen als professionals. Cada país té les

seves condicions.

La funció d’atendre les famílies després de tenir el certificat d’idoneïtat la fan

les ECAI. Perquè en virtut de les competències es reserva les que per llei

venen donades, però la part posterior de seguiment es delega. Les ECAI

acostumen a ser ONG, reconegudes pel mateix ICAA, acreditades, que

s’ocupen del seguiment i suport, inclòs després del retorn del menor al país.

L’Estat espanyol té uns convenis de col·laboració amb una sèrie de països, a

través del Ministeri d’Assumptes Exteriors. I el país estranger l’acredita per

legitimar aquesta funció, per evitar la compra – venda de menors, els trànsit de

menors, etc. Les adopcions es fan en els països en que es tenen acords. Les

ECAI saben que han de treballar amb aquests països, i els pares saben que és

un procés legal.

També és important tot el procés d’acoplament, que és seguit de lluny pels

equips tècnics, per donar orientació. Fan un seguiment i donen suport. Es pot

donar el retorn del menor per una no – adaptació, pot ser per temes culturals, i

valors contradictoris del nen i els pares.

C.R.A.E

33


Es porta al CRAE quan es creu que el menor necessita un espai residencial,

que està format per educadors. Aquests seran els referents adults que no han

pogut tenir a casa seva. S’intenta que els centres siguin petits. La funció

socioeducativa hi és present. La normativa marca en nombre d’educadors per

nen. Quasi tots els CRAES són mixtes.

Hi ha centres propis de l’Administració, i centres col·laboradors. A Catalunya

el 80% del centres són col·laboradors (ONG, Iniciativa Social), la DGAIA només

té propis el 20%. A Catalunya hi ha aproximadament 100 centres; hi ha centres

específics (problemes mentals, etc.).

Totes les activitats que fan els nens, les fan fora del centre, s’intenta que sigui

com si estigués a casa: va a l’institut del barri, al metge...s’intenta que

s’assembli al nucli familiar.

Hem de pensar en l’infant; dintre del centre li passen moltes coses, està

desconcertat. Aquests seran els serveis que actuen amb ell:

- Família d’origen

- Els SSAP

- L’EAIA

- El CSMIJ (centre de salut mental infantil i juvenil)

- L’escola / IES

- Família acollidora

- Família preadoptiva

- El centre d’acollida

Resp. Professional

Cal escoltar, pensar i

actuar.

La clau

El treball interdisci-

plinar. Els acords.

L’infant

L’interès superior.

34


- El CRAE (propis/col·laboradors)

- L’UCA (unitat de crisis per adolescents). Salut mental. Centre de

dia

- Xarxa comunitària: ampas, lleure, esport...

És important que tots estiguin coordinats per no crear més confusió en el

menor.

Com el CRAE no és finalista, se li pot oferir família acollidora o preadoptiva

mentre està allà.

R.R.I. (Reglament de Règim intern): posa les característiques de cara a la

tutela, en quant al funcionament s’intenta que sigui com una família.

P.E.C. (Programa educatiu del centre): enfocat de determinada manera

segons el centre. Marca el que es a fa a dins.

P.E.I (Programa educatiu individualitzat): cada menor el té, és el programa

d’objectius als que volem que arribi mentre està al centre. És específic per a

cada nen i s’ha d’avaluar.

Qualsevol actuació del CRAE està ubicada dins de la comunitat, per tant ha

de ser permeable.

Els CRAE poden protegir a menors de 0 a 18 anys. Quan la DGAIA no

ocupar-se’n més, l’edat supera els 18 anys, i la problemàtica no està resolta, la

CRAE

Els adolescents, infants o joves residents.

El P.E.C.

Els P.E.I.

El R

.R.I

L’EN

TOR

N C

OM

UN

ITAR

I

35


persona por decidir, ja és major d’edat, però no es pot valdre per sí mateix,

aleshores es fa el Pla d’Internament per majors de 18 anys.

ALTRES PROGRAMES IMPULSATS DES DE L’I.C.A.A. 10 (dedicats a

col·lectius amb necessitats especials)

1. Programa Famílies Cangur :

Es desenvolupa des de 1988, està liderat des de la Fundació La Caixa,

amb la col·laboració de l’ICAA. És important per 3 raons:

- dóna suport financer a famílies acollidores de nens de 0 a 6 anys

- comença a Catalunya, i ara s’estén a 15 CCAA

- dota financerament l’estudi / investigació d’altres experiències (A

Europa...). D’això en surten modificacions d’algunes lleis.

- Tenen material de formació per a les famílies molt important.

És un programa exitós, en vies d’expansió, específic per a nens de 0 a 6

anys.

2. Programa acolliment de nens amb necessitats especials :

Els nens amb necessitats especials els costa trobar famílies que se’n

vulguin ocupar. Cal un sobreesforç a part de les campanyes habituals. El

programa vol tenir famílies que esporàdicament s’ocupin d’aquests nens

perquè tinguin un referent familiar.

3. Programa de famílies col·laboradores (adolescents) :

Les famílies col·laboradores fan una funció intermitent (caps de setmana,

vacances...) que possibilita que un adolescent pugui sortir del centre i tenir

un referent familiar.

LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

10 www.gencat.net/benestar/icaa/acollim.htm; www.gencat.net/benestar/dgaia/denun.htm

36

http://www.gencat.net/benestar/dgaia/denun.htm

http://www.gencat.net/benestar/icaa/acollim.htm


El psicòleg Perrone (1994) construeix un cicle de com es dóna la violència,

quins són els procediments. Un altre autor diferència entre:

- Violència simètrica (agressió) :

Normalment es genera en situacions de desafiament on una persona

intenta imposar-se a una altra. Es dóna en relacions de parella, en

relacions pares i fills. La manera de transmetre la violència és a través

de la força (agressió oberta: cops, patades...). I un cop passat aquest

episodi hi ha un sentiment de culpa per part de l’agressor. Quan es dóna

entre pares i fills, a vegades és dóna en uns quadres on el pare es vol

imposar, i la reacció per part del fill sol ser de rebel·lió (això demostra

que acaba de generar-li por).

L’agressor que demostra un penediment (element positiu), es possible

que rebent un tractament pugui canviar. Però aquest penediment

provoca en la víctima que hi hagi un perdó, i s’assumeix part de la

culpabilitat. Això sistemàticament es va repetint, entra en un cicle, i si la

víctima arriba a denunciar, després ella mateixa retira la denúncia

perquè perdona a l’agressor.

- Violència complementària (càstig) :

Aquesta violència té com a objectiu l’intent de perpetuar una relació de

desigualtat envers l’altre. Hi ha un fort i un feble. El fort es creu amb el

dret de castigar a l’altre i anul·lar-lo. L’agressió acostuma a ser oculta, no

oberta, costa més de poder demostrar si no hi ha testimonis, i per la

víctima també és més costós, ja que acaba creient que no val res.

Aquest agressor no mostra penediment, sinó al contrari, quan més

inferior i malament se sent la víctima, millor se sent. Aquest tipus

d’agressor no es fàcil que rebi un tractament. Entra en el perfil

d’agressor que acaba matant la seva parella.

La violència és un problema estructural, de llarga durada, i és un ingredient

més en la forma de relacionar-se de la parella (dominant – dominat).

37


50% de dones abans del matrimoni ja havien rebut maltractaments.

50% de pares o padrastres maltractants de nens.

¾ parts de persones de més de 65 anys maltractades.

CICLE DE LES PARELLES AMB VIOLÈNCIA SIMÈTRICA

MECANISMES PSICOLÒGICS

Darrera de tota manifestació de violència hi ha un gran component emocional.

És a dir, pot amagar diferents inseguretats (baixa autoestima...). En una

conducta violenta apareix el mecanisme de la IRA (en l’agressor), que facilita

l’adopció de comportaments per fer front a una frustració.

Hi ha autors que ens parlen de la importància de treballar els components

emocionals que hi ha darrera de l’ira. (Salaberria, Fernandez Montalos,

Echeburroa 1995).

Ira:

0. Contrato irrealizable.

5. Amenazas.

4. Coacciones

3. Insultos

2. Gritos.1. Negociación de dife-

rencias.

8. Cese del motivo de la

disputa7. Agresión

6. Activador puntual

10. Perdón de la victima.

9. Arrepentimiento del

agresor.

CIRCUITO DE INTENSIFICACIÓN

COMPLEMENTARIEDAD

38


Mecanisme psicològic positiu i negatiu, es necessari experimentar-la,

però no de forma descontrolada que és el perillós. Ens pot ajudar a

elaborar les nostres elaboracions.

Fisiològicament: una persona amb ira té una respiració ràpida, punys

apretats i gestos aïrats. Aquesta emoció es pot activar en la vida de les

persones de forma funcional, té un sentit puntual, però lo patològic és

quan s’activa automàticament sense motiu i descontrolat.

Mecanisme: actitud hostil davant d’un fet o una persona que pensem

que no ens satisfà. Hi ha un pensament activador, percepció de que per

exemple la meva parella és feble i jo sóc més fort. O tenir la percepció

de que aquesta persona no actua com jo voldria. Es focalitza

normalment cap a l’altre.

Estímuls externs: alcohol, droga, problemes a la feina

Tots aquests elements formen la Violència, són components que es troben en

l’agressor, i hem de descobrir quins d’ells predomina.

PREFIL DE L’AGRESSOR

L’associació AGI treballa amb aquest col·lectiu i ha elaborat un perfil:

- Dona casada, 38/40 anys, amb fills, nivell socioeoncòmic mitjà i baix

(també en entorns alts i marginals)

- Motius nivell baix: mancances de recursos educatius, socials,

econòmics, que generen més frustració en capes més baixes, per això

són un detonant.

- Motius nivell mitjà: frustracions i estímuls externs són els que

predominen.

- 35% maltracta psíquic

- 65% maltracte físic

- 36% maltracte a la infantesa

Des de una perspectiva psicosocial és important reforçar des de l’educació

dels més petits en conductes d’igualtats i acabar amb aquells que encara

perduren i fomenten una educació sexista i discriminatòria. Ex: “nens no han de

plorar”, preocupació de l’èxit professional, exercici del poder com a forma de

control, l’home com a únic procurador de manteniment a l’àmbit familiar.

JUSTICIA JUVENIL

39


Les competències les té el departament de Justícia. La justícia juvenil

s’aplica a menors, adolescents i joves, que transgredeixen la norma, cometen

actes delictius, actes tipificats al codi penal.

En l’edat de 16-18 parlarem d’infracció, s’intenta donar resposta

educativa o socioeducativa, per sobre del delicte. Se són major s’imposa càstig,

pena, el delicte prevaleix.

Organigrama departament de Justícia

- Direcció general de relacions amb l’administració de justícia : els òrgans

judicials (tribunals, jutjats, jutges, fiscals, perits...) mai poden dependre de

les CCAA. L’organització dels òrgans judicials si és funció de les CCAA,

una vegada hi ha una mesura imposada. Recursos, serveis d’execució,

pertany a les CCAA, però és necessari treballar en col·laboració. Els

executors i l’Administració de Justícia han d’estar relacionats per donar

equilibri.

- Centre d’estudis jurídics i formació especialitzada : és el centre que pot

oferir informació, investigació...forma a tot el personal que treballa a

Justícia, perquè estan en un àmbit on cal conèixer i situar la disciplina en

un context, sempre hi ha una part de control judicial.

40


SECRETARIA DE SERVEIS PENITENCIARIS, REHABILITACIÓ I JUSTÍCIA

JUVENIL

Es fa una diferenciació per edats:

- 14 a 16

- 16 a 18

- 18 a 21

L’any 1995 es fa la reforma del Codi Penal. Abans la responsabilitat

penal era al 16 anys, si amb aquesta edat es cometia un infracció es podia anar

a la presó. La majoria d’edat penal era els 16 anys. La reforma aporta delictes,

en despenalitza d’altres, i confirma que la majoria d’edat penal serà als 18

anys.

Organigrama

Llei 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal del menors

Article 1. Declaració general.

1. Aquesta Llei s’aplica per exigir la responsabilitat de les persones majors de 14 anys i

menors de 18 per la comissió de fets tipificats com a delictes o faltes en el Codi penal o

les lleis penals especials.

41


2. El que disposa aquesta Llei per als menors també s’aplica a les persones majors de 18

anys i menors de 21, en els termes que estableix l’article 4.

(...)

Article 3. Règim dels menors de catorze anys.

Quan l’autor dels fets que esmenten els articles anteriors sigui menor de catorze anys, no se li

exigeixen responsabilitats d’acord amb aquesta Llei, sinó que se li aplica el que disposen les

normes sobre protecció de menors que preveuen el Codi civil i altres disposicions vigents. El

ministeri fiscal ha de remetre a l’entitat pública de protecció de menors el testimoni dels

particulars que consideri necessaris respecte al menor, a fi de valorar la seva situació, i l’entitat

esmentada ha de promoure les mesures de protecció adequades a les seves circumstàncies

d’acord amb el que disposa la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener.

Article 4. Règim dels majors de divuit anys

1. De conformitat amb el que estableix l’article 69 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de

novembre, del Codi penal, aquesta Llei s’aplica a les persones majors de divuit anys i

menors de vint-i-un imputades en la comissió de fets delictius, quan el jutge d’instrucció

competent, oïts el ministeri fiscal, el lletrat de l’imputat i l’equip tècnic a què es refereix

l’article 27 d’aquesta Llei, ho declari expressament mitjançant interlocutòria.

2. Són condicions necessàries per a l’aplicació del que disposa l’apartat anterior les

següents:

a. 1a Que l’imputat hagi comès una falta, o un delicte menys greu sense violència

o intimidació de les persones ni perill greu per a la seva vida o la integritat

física, tipificats en el Codi penal o en les lleis penals especials.

b. 2a Que no hagi estat condemnat en sentència ferma per fets delictius comesos

una vegada complerts els divuit anys. A aquest efecte no es tenen en compte

les condemnes anteriors per delictes o faltes imprudents ni els antecedents

penals que hagin estat cancel·lats, o que ho hagin de ser d’acord amb el que

disposa l’article 136 del Codi penal.

c. 3a Que les circumstàncies personals de l’imputat i el seu grau de maduresa

aconsellin l’aplicació d’aquesta Llei, especialment quan ho hagi recomanat

l’equip tècnic en el seu informe.

Article 5. Bases de la responsabilitat dels menors.(...)

3. Les edats que indica l’articulat d’aquesta Llei s’han d’entendre sempre referides al

moment de la comissió dels fets, i el fet d’haver-les superat abans de l’inici del

procediment o durant la tramitació no té cap incidència sobre la competència que

atribueix aquesta mateixa Llei als jutges i fiscals de menors.

42


Article 7. Enumeració de les mesures susceptibles deser imposades als menors.

1. Les mesures que poden imposar els jutges de menors, ordenades segons la restricció de

drets que suposen, són les següents:

a. Internament en règim tancat.

b. Internament en règim semiobert.

c. Internament en règim obert.

d. Internament terapèutic

e. Tractament ambulatori.

f. Assistència a un centre de dia.

g. Permanència de cap de setmana.

h. Llibertat vigilada.

(...)

3. Per a l’elecció de la mesura o les mesures adequades, tant pel ministeri fiscal i el lletrat

del menor en les seves postulacions com pel jutge en la sentència, cal tenir en compte

de manera flexible, no solament la prova i la valoració jurídica dels fets, sinó

especialment l’edat, les circumstàncies familiars i socials, la personalitat i l’interès del

menor, (...)

Llei 27/2001, de 31 de desembre, de justícia juvenil

Article 1. Objecte de la Llei

Aquesta Llei té per objecte regular les funcions que ha de complir l’Administració de la

Generalitat en execució de les mesures adoptades pels jutges i els tribunals en el marc de la

Llei orgànica 5/2000, del 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, i en

el desplegament de programes destinats a donar suport als processos de reinserció de les

persones que es troben dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, mitjançant l’organisme que en

tingui atribuïda la competència, i també establir el règim de participació i col·laboració d’entitats

públiques en l’exercici d’aquestes funcions. Així mateix estableix la participació i la col·laboració

d’entitats privades, d’acord amb els principis de tutela pública i coordinació.

Article 2. Finalitat de la Llei

La finalitat d’aquesta Llei és promoure la integració i la reinserció social dels menors i els joves

als quals s’aplica, mitjançant les actuacions i els programes que es duen a terme en interès

d’ells, els quals programes han de tenir un caràcter fonamentalment educatiu i

responsabilitzador.

Article 3. Àmbit d’aplicació de la Llei

43


1. Aquesta Llei és aplicable als menors i els joves destinataris d’alguna resolució adoptada per

l’autoritat judicial o pel ministeri fiscal, d’acord amb la Llei orgànica 5/2000, que, per a ésser

executada, requereixi la intervenció de les entitats públiques o privades a què fa referència la

Llei present.

2. Als efectes d’aquesta Llei són menors les persones que tenen entre catorze i disset anys i

són joves les persones que tenen divuit anys o més.

Esquema del procediment judicial de menors

E.A.T. (equip d’assessorament tècnic): són aquells professionals (TS i

psicòlegs) que aporten informació de l’individu als professionals judicials, des

Equip de mediació:

Informe de viabilitat del

programa de reparació

a la víctima.

Equip tècnic:

- Informe

assessorament

Fiscal de menors:

incoa l’expedient

investiga els fets

Denúncia

Fiscal de menors:

Valoració informe i fets

Proposta

Execució del programa

de reparació:

Informe sobre el procés.Resolució judicial

Compareixença

Audiència:

Jutge, menor,

fiscal, advocat,

equip tècnic. Arxiu de l’expedient

Jutge de Menors

arxiu

absolució

amonestació

llibertat vigilada

internament de 1 a 3 caps de setmana

privació conduir vehicles de motor

acolliment per un altre persona

serveis comunitaris

tractament terapèutic ambulatori

internament centre terapèutic

internament regim obert, semiobert o tancat

44


d’una perspectiva social (característiques de l’individu, família...). L’aparició

d’aquests professionals (gràcies a un llei orgànica penitenciaria del 1979) dóna

un visió més complerta dels individus, és una manera d’intentar que la resposta

judicial sigui més adequada amb una possibilitat rehabilitadora.

JURISDICCIÓ ADULTS

Fase presentencial: l’individu que ha sigut detingut per la policia (no pot

estar detingut més de 72 hores), declara en el jutjat de guardia i allà es decideix

o bé la llibertat provisional o la presó provisional, mentre s’estudia el cas.

La instrucció del cas la porta el jutjat, i es valora la investigació on

consten totes les proves (informes mèdics, ...). Quan està tot a punt, el jutge

instructor passa el cas al Jutjat de lo Penal, que portarà a terme el judici per a

fomentar la objectivitat d’un nou jutge que no ha instruït el cas.

En el moment del judici es demana la declaració del inculpat i es

valorarà tot (testimonis, proves, etc).

Els jutjats de guardia tenen un equip de treballadors socials que estan a

dins de l’E.A.T. (Penal), per valorar la situació del detingut, i també en la fase

d’instrucció pot demanar al TS que realitzi un informe social. Això varia de cada

DENUNCIA DELICTE

Jutjat (guardia)FiscalPolicia

Instrucció

Detestat

Detenció

Investigació

Detenció

DECLARACIÓ (situació)

- previ informe del fiscal i

la defensa.

Fer declaració:

Presó

Provisional

Incondicional (homicidi)

Llibertat condicional

Amb o sense fiança

45


CCAA; a Catalunya són presents des de 1971 que va ser impulsat al seu inici

per una ONG.

Una vegada hi ha el judici, i es dicta sentència, es pot dictaminar presó,

llibertat o mesures penals alternatives. Això es competència de la Direcció

General d’Institucions Penitenciaries i Rehabilitació.

Mesures penals alternatives (reforma del codi penal):

- treballs a la comunitat (es fa un seguiment)

- altres

-

L.O. Penitenciaria 1979: crea les CTASP (comissions territorials d’assistència

social penitenciària), per tant, la figura del professional de TS dins d’aquestes

institucions.

46


T E M A 3 . - L ’ A T E N C I Ó A P E R S O N E S A M B

D I S M I N U C I Ó

DICAPACITATS 11

El 15-17% de la població espanyola pateix algun tipus de discapacitat. A

l’any 1982 el Congrés de Diputats aprovava per consens de tots els partits

polítics la llei 13/1982 d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI ) . És la

primera llei de l’Estat que es fa per ajudar a aquest col·lectiu, que fins a aquest

moment, tenien dificultats per ser atesos als serveis, i tenien problemes

d’integració.

La llei te plans i programes per el col·lectiu, i constitueix el precedent de

les polítiques d’integració d’aquest. La LISMI afavoreix pensions en funció del

grau de discapacitat, i té una vessant estatal i una altre autonòmica. L’acció en

funció de la discapacitat passa per una acció conjunta de l’Estat i la CCAA.

L’any 1992 hi ha una moguda important, liderada des de Madrid, que

encarrega un estudi a l’IMSERSO, a un representant de cada CA, juntament

amb la presència de les associacions, ONG, que treballen amb el col·lectiu. Al

final de l’estudi tenim un apropament més concret de la situació dels

discapacitats. D’això en surt el “Plan de Acción para las personas con discapacidad”. S’intenta millorar aquella llei. És un pla d’acció estatal, però

també té les seves responsabilitats en les CCAA. Hi ha una responsabilitat a

nivell de les pensions del col·lectiu.

El compromís del pla vol dir que l’Estat i les CCAA fomenten polítiques

d’integració dels discapacitats. L’Estat es reserva:

- desenvolupament de mesures i propostes de competència

- el cofinançament (serà soci financer de la CA)

- el finançar propostes i/o projectes innovadors

11

- Inserció laboral dels discapacitats. Fundació la Caixa.- GENCAT. Benestar i Família. ICASS :

- Vellesa- Discapacitat (normativa, prestacions, estadístiques)- PNC (PIRMI)

- SIRIUS (innovació i desenvolupament de tecnologies aplicades al col·lectiu)

47


El Pla dura del 1997 al 2002, i durant aquest temps concreta aspectes

que prioritza l’Estat. Aquest, juntament amb les CCAA, fan campanyes

recollides al Pla:

1. Promoció salut, prevenció deficiències.

2. L’assistència sanitària, rehabilitació integral.

3. Treballar integració escolar i educació especial (impulsar educació, però quan

sigui necessari educació especial)

4. Participació i integració activa a la vida econòmica (crear estructures que

segons el grau de disminució, preparin pel treball; o bé, crear centres de treball)

5. La integració comunitària i vida autònoma (eliminar barreres arquitectòniques

per afavorir vida autònoma, etc.)

Qui són les persones amb discapacitat?

S’han elaborat moltes definicions, i moltes d’elles s’han fet en funció de

l’objectiu a aconseguir amb la definició, i no en funció de les característiques de

la persona. Ens trobem amb definicions legals, etc.

- Model mèdic tradicional

ETIOLOGIA – PATOLOGIA - MANIFESTACIÓ

- Nou model

DEFICIÈNCIA – DISCAPACITAT – MINUSVALIA

Definirem la que diu la O.M.S. (nou model), en el document de

deficiències, minusvalies i discapacitats.

Deficiència

- Pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció:

Psicològica

Fisiològica

Anatòmica

- Representa: les pertorbacions a nivell de l’òrgan

Minusvalia

48


- Situació de desavantatge, a conseqüència d’una deficiència o

discapacitat.

- Limita o impedeix el desenvolupament d’un rol

- Representa una pertorbació a nivell social de la persona

Discapacitat

- Restricció o absència de capacitats per realitzar una activitat en la forma

que es considera “normal”

- Causat per una deficiència

- Representa les pertorbacions a nivell funcional de la persona

En genèric, hi ha 3 tipus de disminucions:

Físiques o motrius: incapacitat d’una persona de poder atendre per ella

mateixa les necessitats de la seva vida individual i/o social, com a

conseqüència d’una deficiència congènita o no de les seves capacitats

físiques.

Per poder fer una vida normal necessita aparells o persones per fer les

funcions que tenen limitades.

Sensorials : aquelles que afecten en els sentits, bàsicament visuals o

auditives. I afecten sobretot en l’intercanvi comunicatiu amb l’altre. Les

auditives és quan es perd total o parcialment l’audició. Les disminucions

sensorials necessiten un suport per a ser compensades i poder realitzar

activitats “normals”.

Psíquiques : la deficiència psíquica és una capacitat intel·lectual

sensiblement inferior a la mitjana, que es manifesta en el curs del

desenvolupament maduratiu de la persona. S’associa a una clara

alteració dels comportaments adaptatius.

Com ajudar als discapacitats psíquics?- Relacionar-nos amb ells en base a les seves capacitats, no en funció de

les seves dificultats.

- Fer-los participar de les decisions que els afecten.

- Evitar actuar per ells, preguntar i escoltar. Respectar-los.

- No tenir por d’ells.

49


- Pensar que entenen més coses del que sembla.

- Confiar en la seva capacitat de comprensió.

- Adaptar-se al seu ritme (poden ser lents)

- Pensar que aquest col·lectiu és molt ampli, i fa necessari prèvia

informació de la discapacitat que treballem, perquè això ens farà

concretar l’activitat que podem fer amb ells. Normalment activitats de

tasca d’acompanyament (recorregut habitual).

- Suport a la integració. Participació activitats lúdiques i esportives.

- Integració laboral

Quadre “Accions desenvolupades des de l’ICASS en matèria d’Integració

Sociolaboral”

C.D.I.A.P.: centros de desarrollo infantil y atenció precoz.

Diferències i similituds entre EVO i EAIA:

Accions desenvolupades des de l’ICASS en matèria d’Integració Social

Teràpia ocupacional

amb monitor auxiliar

Teràpia

ocupacional

Servei Ocupacional

d’Inserció (S.O.I.)

Serveis de Suport

a la Integració

Laboral (S.S.I.L.)

Centres Ocupacionals (C.O.)Centres Especials de

Treball (C.E.T.)

Mercat Laboral

50


EVO: equipo de valoración y orientación (disminuïts)

Els dos depenen de Benestar i Família. Parteixen de la mateixa llei, la

lleis de S.S. i el decret 285/1996.

T E M A 4 . - A T E N C I Ó A L A G E N T G R A N

Grups multidisciplinars:

metges, TS, psicòlegs...

Els dos són equips de

diagnòstic que se centren en

la persona (individual)

Grups multidisciplinars:

metges, TS, psicòlegs...

Acció centrada en l’individu i

en l’entorn.

Atenció a la infància i a la

joventut.

Funció intervenció i tractament

E.V.O E.A.I.A.

51


L’ENVELLIMENT

Hi ha gran quantitat de conceptes per a presentar la part final de la vida:

vellesa, ancianitat, senectut, tercera edat, quarta edat. Aquests dos últims

conceptes no estan acceptats per la Reial Acadèmia, són eufemismes. La

banca i les empreses de turisme van veure que hi havia mercat en la gent gran,

però coses dirigides per vells sona malament. Són conceptes que s’haurien de

desterrar.

L’home sempre ha classificat el temps, el cicle vital. La primera persona

que ho va fer va ser Pitagoras; va dir que la vida es podia classificar en 4 grans

espais: primavera (infància), estiu (adolescència), tardor (adultesa), i hivern

(vellesa). Els orientals ho divideixen en 12 espais (temps per meditació,

procreació, reflexió...). Erickson divideix la vida en 7 espais, espais de la vida

emocional.

Conceptes Bàsics

Geriatria (Nescher – 1909)

o Geras: edat major

o Iatros: metge

Geriatra (especialista en patologies de la persona gran).

Gerontopsiquiatra (psiquiatres especialitzats en geriatria). Gerocultor

(auxiliar que ajuda en tasques d’infermeria, o a la casa, de la persona

gran).

Gerontologia (Rynikov – 1929): és la ciència que abasta el coneixement

de les persones grans des de diferents disciplines, sociologia, psicologia,

nutrició...tot menys la geriatria (la part biologista)

Psicogerontologia – Gerontologia Social

Què és l’envelliment?

52


L’envelliment és una més de les etapes del cicle vital, igual que les altres

etapes, es produeixen canvis físics, psicològics i socials.

És un procés dinàmic i natural (s’ha d’acceptar)

Lent en les seves transformacions, irreversible i diferencial

En aquesta etapa no només es produeixen pèrdues, sinó que hi ha

funcions i capacitats que mantenen la seva activitat o inclòs poden

arribar a millorar-la (de llenguatge, d’objectivar coses...)

Mites i Estereotips

1. Són tots molt similars

2. Estan socialment aïllats

3. Estan malalts, són fràgils i depenen d’altres persones

4. Estan deprimits

5. Es tornen difícils de tractar, i són més rígids

6. No tenen capacitat d’aprenentatge

7. Són asexuats

L’Edadisme 12

És un fenomen cultural.

Reflexa l’existència d’una forma o prejudici o discriminació, que sorgeix a

partir d’influències culturals i que forma part del sistema de creences tant

dels professionals com de les persones grans i les seves famílies.

Es posa de manifest la necessitat de fomentar polítiques i actuacions

dirigides a reduir la presència de l’edadisme en la societat en general i

en la formació professional en particular, estimant-se que els resultats

d’aquestes actuacions seran fonamentals per a la gent gran.

L’envelliment demogràfic

12 ISME: aversió, fobia...

53


Actualment, l’envelliment demogràfic és un del trets bàsics de Catalunya

o La gent gran representa el 17.2% de la població empadronada a

l’any 2003

a)

+ natalitat

mortalitat de gent gran

b)

- natalitat

- mortalitat gent gran Proporció: en relació directa amb l’índex de natalitat (cotitzacions, atenció gent gran)

Número: en relació directa amb l’esperança de vida

La solitud

El 20% de la gent viu sola

o En aquesta situació es troben més de 220.000 persones grans,

que sobretot són dones (cens 2001)

La soledat a la vellesa no és un fenomen exclusiu de les grans ciutats

o Hi ha 223 municipis de menys de 20.000 habitants on viu sola

entre el 20% i el 66% de la gent gran (cens 2001)

L’Habitatge

74% : gent gran amb habitatge de propietat sense pagaments

7% : propietat per compra amb pagaments pendents

16% : en lloguer

3% : altres formes

abans

ara

54


- El voler se propietari és un fet cultural no som un país de lloguer

- + 60% de la gent gran viu en habitatges inadequats

Mobbing immobiliari

un tipus de maltractament estructural o social que es dona especialment

amb gent d’edat avançada

experiència en ciutat vella

el Servei d’Orientació Jurídica (SOJ): informació i assessorament per

advocats d’ofici, obert de 9-13. Mitjà d’atenció 3 min. Van decidir que per

les persones grans hi hagués 2 T.S. en 1 any.

Alternatives a l’habitatge:

- Habitatges tutelats

- Pisos compartits

- Centres residencials

- Acollida familiar

- Ajudes per a modificacions

- Hipoteques

HISTÒRIA DELS SERVEIS SOCIALS PER A LA VELLESA

Apareixen I Pla Gerontològic Nacional (1972), es comptava amb T.S.

en totes les estructures. Té diferents fases:

1. Creació del “Hogares del pensionista”

2. Serveis domiciliaris de la seguretat social (només pensionistes

que cotitzen)

3. Creació de les residències per a gent gran (condició de

certificat mèdic en que consti que estàs bé de salut)

Traspassos de competències a la CCAA (1980). Es fa mapa de S.S.

Actual estructura:

o Atenció primària

o Atenció especialitzada

55


ATENCIÓ INSTITUCIONAL ACTUAL- L’índex de cobertura de les places d’atenció institucional de llarga

durada és del 4.3%

3.8% en places residencials

0.5% en places de llarga durada sociosanitaria

Alternatives de l’atenció institucional de llarga durada:

- Centres de dia

L’índex de cobertura és del 0.83% de la gent gran

- Ajuda a domicili

L’any 2002, el 68& dels usuaris del servei d’ajuda a domicili que

presenten les àrees bàsiques, municipals i comarcals, del S.S.

van ser de gent gran.

17.092 persones grans ateses, cobertura 1.5%

Cobertura del SAD

L’any 2002, a Catalunya l’índex de cobertura del SAD d’accés públic era

de 3.8%

→ S’incorporen prestacions: PADUA i PUA

Programes específics per a la gent gran

- Viure i conviure

- Sistema Integral de Telemedicina, és una xarxa de comunicacions

integrals que permet la realització de videoconferències,

transmissió de dades i d’imatges amb qualitat diagnòstica.

- Sistema de Control d’Errants, per incrementar marc de seguretat.

56


HABILITATS PER TRACTAR AMB LA GENT GRANProfunditzar no només en el què fer, professionalment, sinó també en el

com i el quan.

- Empatia

- Respecte

- Llenguatge adient (clarificar i consensuar termes)

- Habilitat d’escoltar: ritme

- Actitud professional (equilibri entre objectivitat i subjectivitat)

- Capacitat de síntesi

MALTRACTAMENTS A LA GENT GRAN 13 Del tema dels maltractaments a la gent gran només coneixem la punta,

no tota la dimensió.

- És una de les formes de violència més oculta, i més incompreses.

Sabem que hi és, però no sabem ni com, ni quan, ni on, ni perquè es

fa...

- Tenim enormes diferències per detectar-ho i no ajuda la polisèmia de

termes, de conceptes, que utilitzem (tracte inadequat, negligència,

violència, maltractament, agressió, abús).

La violència

13Revista Política Social, nº 65, Pág. 33

Humana

Evitable

No biològica

Resulta de l’evolució cultural

Utilitza eines (llenguatge...)

Innata

Inevitable

Biològica

La cultura pot inhibir

l’agressivitat

Impuls per a la supervivència

VIOLENCIA AGRESSIVITAT

57


- Estil de vida que per freqüent és normal

- És un llenguatge: el cercle de la violència (Gales)

- Gran respecte per la vida privada: la societat i les lleis no gosen

intervenir en les dinàmiques de violència familiar

- Invisibilitat social

- Silenciar-la és generar-la: consentir models inadequats

Maltractaments de la gent gran:

- Debat molt obert, sobre les diverses definicions, tipologies, i identificació

de les diferents dimensions.

- Importància de qui utilitza el terme i en quin context: justícia, medicina,

psicologia, politologia i altres.

- Participació activa del subjecte en la pròpia definció

DECLARACIÓ D’ALMERIA (1995)

“Qualsevol acte o omissió sofert per una persona gran que vulneri la

integritat física, psíquica, sexual, econòmica, el principi d’autonomia o un dret

fonamental de l’individu, que sigui percebut per aquest o constatat

objectivament amb independència de intencionalitat i el medi que succeeixi”

El que es dóna més en aquest moment és la negligència. Hi ha

autonegligència, la vulneració de drets, abús sexual, explotació econòmica...els

maltractaments es poden donar en l’àmbit institucional (residències, hospitals,

centres de dia...), en l’àmbit del domicili (violència familiar) i en l’àmbit

estructural (social, al carrer) com el “mobbing immobiliari”. Si la persona no ho

percep com un maltractament, no ho és.

Per primera vegada, mitjançant el Pla d’Acció Internacional sobre

l’Envelliment (2002), es contempla com a mesura d’actuació la qüestió de

l’abandonament, el maltractament i la violència envers les persones d’edat

avançada. Indicant els objectius (IMSERSO).

Referents de compromís

58


- II Pla sobre violència domèstica (estatal) i Pla Integral de prevenció de la

violència de gènere i d’atenció a les dones que la pateixen (2002).

- Pla de salut de Catalunya 2002-05. Apunta tímidament el tema.

- Programa d’actuació Municipal 2004-07 de l’Ajuntament de BCN.

- Informe extraordinari del Síndic de Greuges 2004.

Tipologies de maltractament:

- Abús físic

És l’ús de la força física que ocasiona ferides, dolors o lesions corporals.

Inclou atacs amb o sense objecte (cops, empentes, bufetades...).

L’inadequat ús de fàrmacs. L’alimentació forçada. Els confinaments i

restriccions amb mesures no adequades. Els càstigs físics de qualsevol

tipus.

- Abús psicològic

- Abús sexual

Tot contacte sexual sense consentiment, inclou violació, tocaments,

atemptats contra el pudor com fer anar despullat, assatjament,

pornografia, com fer fotografies. Es considera abús sexual qualsevol

contacte sexual amb una persona gran incapaç de donar el seu

consentiment.

“Es la violación, la sodomía, el desnudo forzado, la fotografía sexual

explícita” (NCEA 1998)

- Abús econòmic

- Negligència

És no atendre les necessitats de les persones grans. Inclou les

necessitats bàsiques de salut, roba, higiene personal, alimentació,

habitatge, seguretat, confort i el no compliment dels deures fiduciaris

d’una persona (com pagar el lloguer), també les sobre i inframediació.

Pot se intencionada o no intencionada per manca de capacitats, interés,

informació, recursos...

- Autonegligència

- Abandonament

59


És la deserció per part del cuidador que té cura i custodia de la persona

gran i la desempara voluntàriament.

- Vulneració del drets

- El síndrome de Diogenes

Es tracta d’una conducta d’aïllament comunicacional, trencament de les

relacions socials, negligència de les necessitats bàsiques com la higiene,

alimentació, la salut, roba, reclusió domiciliària, rebuig de les ajudes i

negació de la situació patològica, que es presenta habitualment en

ancians solitaris (acumulació brossa).

- El síndrome “de la abuela esclava”

- una forma de maltracte prioritariament femenina, desconeguda i

amb conseqüències greus.

- Enfermetat molt freqüent, greu, potencialment mortal, a vegades

per suïcidi, que afecta a dones grans amb responsabilitats

directes de mestressa de casa, voluntàriament assumida, i amb

agrat, molts anys. Excés de responsabilitat.

- El S.A.E. provoca series descompensacions d’enfermetats

orgàniques...

◊ TOTES LES FORMES DE VIOLÈNCIA AFECTEN GREUMENT A LA SALUT

◊ 1 DE CADA 5 CASOS SURT A LA LLUM

◊ Necessitem eines per identificar de manera:

- fiable- vàlida- generalitzable

T E M A 5 . - L A I M M I G R A C I Ó A E S P A N Y A I

60


C A T A L U N Y A

(Fotocopies copisteria)

61


T E M A 6 . - E L S I S T E M A D E S A L U T

Organigrama de salut

....

Servei Català de la Salut

Crea l’estructura de la xarxa de servei de salut (àrees, regions...), no és

com el SCSS que es divideix en nombre de població, sinó que es considera

que la zona geogràfica influeix molt en la salut (epidemiologia, geografia,

factors socials, immigració...).

Institut Català de la Salut

És l’encarregat de la provisió de serveis de salut i també gestiona els

pressupostos, i desplega els diferents serveis.

Institut d’estudis

Es dedica a fer investigacions i estudis. Amb això preveuen possibles

problemàtiques o necessitats de salut. També pot proposar solucions.

A.B.S. (Àrea Bàsica de Salut)Primer lloc d’accés al ciutadà. Es distribueix segons la població,

epidemiologia, concentracions urbanes...

Elements que defineixen una ABS:

- Unitat territorial elemental

Factors geogràfics

Demogràfics

Socials

epidemiologia

- Conjunt de professionals (EAP)

Sanitaris o no que realitzen actuacions relacionades amb la

salut pública

- Estructura física i funcional (CAP)

CAP (centre d’atenció primària), EAP (equipa d’atenció primària): diferents

terminologies.

62


Característiques xarxa reformada ( Llei LOSC d’ordenació sanitària de

Catalunya 15/1990 )

Edat pediàtrica fins als 14 anys

Dedicació horària de 6h per part dels metges

Inclusió de TS i odontòleg als equips

Obertura d’històries clíniques a tota la població

Treball amb programes, protocols i altres registres

Cita prèvia telefònica (TAM)

Organització jeràrquica CAP

Subdirecció Atenció Primària BNA

Direcció sector Ciutat Vella

Coordinadora General ABS

Adjunt infermeria de l’ABS

Equip

Comitè de control de qualitat

Funcionament en xarxa

PADES (programa d’atenció a domicili equips de suport): metge,

infermera i TS. Per malalts crònics, malalties terminals, cures pal·liatives. És 14 UFFIS : unitats funcionals d’inserció sociosanitaria

CAPMetge de família:

- Valoració necessitats

assitencials i recurs més

adient per donar resposta.

PADESValoració:

Anàlisi de la situació

Descripció de necessitats

Definir objectiu

Aplicació mesures

Seguiment

Connexió altres recursos

Hospital d’Aguts Hospitals de diaCentres

sociosanitaris

UFISS

UBA: metge +

infermera.

També hi ha TS

63


l’equip de reforç. Treballen molt amb processos de dol per quan es mori el

pacient.

LA DEPENDÈNCIA

Concepte:

“La dependència és un estat en el que es troben les persones que per

raons lligades a la manca o pèrdua d’autonomia física, psíquica o intel·lectual,

tenen necessitat d’assistència i/o ajudes importants a fi de realitzar els actes

corrents de la vida diària” (Consell d’Europa, 1998)

→ L’Estat està preparant una llei de dependència. La Generalitat al 2005

(juny), fa proposta de com donarà cobertura a aquesta llei, que

s’aprovarà en un futur pròxim.

L’enfoc de la dependència s’orienta:

- La funcionalitat o capacitats per realitzar activitats de vida diària.

- L’adaptació dels entorns, com a compensació de l’activitat i per

evitar la dependència.

64

Documents

SERVEIS SOCIALS I SERVEIS DEL BENESTAR SOCIAL · Web view3r nivell: quan es supera el segon es passa al tercer nivell, que es una altra casa. Es per aquelles persones que poden arribar