Serveis territorials de Terres de l’Ebre

Programació dels serveis

especialitzats

per a gent gran, persones amb discapacitat i malalts mentals del 2n i 3r nivell de la xarxa bàsica de serveis socials de responsabilitat pública

2004-2007

territorial socials

Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

Serveis territorials de Terres de l’Ebre

1. Consideracions generals i criteris de programació

3

Objectius de la programació

1. Proporcionar una guia al Departament de Benestar i Família per orientar les seves polítiques d’inversions i els escenaris pressupostaris en el període de l’actual legislatura.

2. Servir de marc de referència a les administracions locals i als agents

de la provisió, tant social com mercantil, en les seves actuacions.

3. Ponderar les expectatives dels diferents agents socials partint d’un creixement de serveis planificat i sostenible.

4. Millorar la cobertura actual dels serveis objecte de programació.

5. Disminuir els desequilibris territorials actuals.

6. La programació territorial de serveis ha de ser un marc de referència per orientar l’acció social amb el benentès que es fa sota la lògica de la formulació i, per tant, serà l’acció posterior o lògica de la realització la que modificarà o ajustarà tot allò que sigui necessari en el seu procés.

4

La Programació…

• No és...– Una planificació bàsica (PAS).– Un pla estratègic ni un pla director de caire sectorial, ni una definició de models de serveis.– Una planificació basada en necessitats percebudes (enquestes) o experimentades (estudis de demanda).

• És...– Una planificació de serveis efectuada per l’Administració, en tant que garanteix prestacions i serveis als

ciutadans.– Una planificació operativa sota la lògica de la formulació, la qual serà modificada en un tant per cent per

la lògica de la realització.– Una planificació basada en necessitats normatives (ràtios, poblacions crítiques...) i en necessitats

expressades (sol·licituds de serveis).• La programació té unes limitacions:

– Les derivades de l’estat de coneixement dels serveis que es programen: característiques de la demanda, influència en la demanda de la distribució actual de l’oferta, l’activitat, la rotació, etc.

– La manca d’una rigorosa anàlisi de la demanda que inclogui l’opinió dels usuaris i es controli la influència dels agents: administracions com a proveïdor, prestadors de serveis i professionals.

– El fet de partir d’una oferta de serveis ja existents amb una determinada distribució territorial (planificació des de l’oferta).

• Innovació:– Pretén avançar en una planificació basada en la demanda més que en l’oferta, tot i que encara no és una

planificació de caire sistèmic o relacional.– Dóna una visió del conjunt d’activitats de tot el territori de Catalunya.– Es basa en un conjunt d’indicadors de necessitat i d’oferta que ajuden al diagnòstic de necessitats

territorials.– No és incompatible amb les anàlisis necessàries posteriors més detallades que s’hauran de portar a

terme, especialment en l’àmbit de l’atenció diürna especialitzada.– Ha de possibilitar la planificació de les inversions, i en general, a la planificació pressupostària.

• Els treballs d’aquestes característiques han de servir com a precursors per avançar en matèria de planificació de serveis socials, tasca planificadora que haurà d’impulsar definitivament la futura llei.

5

Serveis objecte de la programació

Sectors regionals Serveis per a persones amb discapacitat: Centres d’atenció especialitzada (CAE) Centres residencials

Sectors comarcals Serveis per a gent gran : Centres residencials Serveis d’acolliment diürn de centres de dia Habitatges tutelatsServeis per a persones amb discapacitat: Serveis d’atenció precoç (CDIAP) Centre ocupacional CO (STO, STOA, SOI) Llars residències

Altres àmbits Serveis per a persones amb malaltia mental: Llars residències Llars amb suport Servei prelaboral

6

No es programen …

• Serveis Socials d’atenció a la Infància i a la adolescència.

• Serveis d’atenció per a persones amb problemes de drogodependències.

• Serveis d’atenció per a persones amb malaltia de SIDA.

• Serveis d’atenció a dones víctimes de violència.• Serveis sociosanitaris.• Centres Especials de treball• Serveis de Suport a la Integració laboral (SSIL’s)

7

Metodologia

Maig – Desembre 2004

Fase 1: indicadors de necessitat i d’oferta ; les poblacions crítiques (target population); les

cobertures públiques i totals actuals; els objectius de cobertura per al 2007 per a cada

una de les línies de serveis (fase macro).

Fase 3 : fase de contrast i explicació de la metodologia i els criteris de

programació.

- Sectors de la prestació de serveis

- Salut

Fase 2: programació en l’àmbit dels serveis territorials (fase micro).

Participació de tècnics de corporacions locals i experts.

Fase 4 : elaboració del treball definitiu i

presentació a la ConselleriaHi han participat més de 100 técnics.

8

Criteris generals utilitzats en la programació

1. La legislació vigent en matèria de serveis socials, pel que fa a l’organització dels nivells d’atenció de la Xarxa Bàsica de Serveis Socials (XBSS) en la cartera de serveis per programar.

2. El IV Pla d’actuació social 2003-2006 (PAS) i una ampliació de la projecció fins a l’any 2007 per abastar tot el període de la legislatura present.

3. Les orientacions de les instàncies de la Unió Europea, les propostes i els suggeriments de les organitzacions vinculades a l’atenció de la gent gran, a les persones amb discapacitat, i a les persones amb malaltia mental de Catalunya recollides en el IV PAS.

4. Les propostes del Govern i els objectius de la legislatura, anunciats per la consellera de Benestar i Família en la compareixença a la Comissió de Política Social del Parlament de Catalunya, del 4 de febrer de 2004.

9

Criteris específics: gent gran

Població crítica 2003

5 % de les persones ≥ 65 anysTotal 2003 : 57.488 persones

Cobertura pública 2003

36 % de la població crítica

Cobertura total 2003 (places amb finançament públic i privades)

86 % de la població crítica


59.850

Objectius de cobertura 2007

Tendir a la cobertura total del 100% de la població crítica i una cobertura pública del 40% de la població.

Àmbit territorial de programació

Sector comarcal

Nombre de places/equipament(criteri d’eficiència)

90-120 places

Rotació anual 1,15 o 15%

Residències assistides


4,98% de les persones ≥ 65 anysTotal 2003: 57.258 persones.


12%

Cobertura total 2003(places amb finançament públic i privades)

32%


Total: 59.611

Objectius de cobertura població crítica 2007

Tendir a una cobertura pública del 19%.


Sector comarcal

Nombre de places/equipaments (criteri d’eficiència)

20-30 places en centre de dia independent o incloses en residència.7-10 places en centre de serveis.

Rotació teòrica anual

2,0

Acolliment diürn

10

Criteris específics: persones amb discapacitat


Infants de 0 a 5 anys i 11 mesos amb problemes de pluridiscapacitat o risc de tenir-la i les seves famílies.Prevalença : 5% de la població de 0-5 anys i 11 mesos.19.098 infants.


Hores d’atenció finançades dividides per freqüència setmanal d’1,2 hores i 43 setmanes anuals dividit per la població de 0-6 anys.Cobertura : 50,33% de la població crítica.


25.351


- arribar a una cobertura del 75% de la població crítica amb una freqüència assistencial mitjana d’1,2 hores setmanals d’atenció per usuari (42 setmanes/any)- en territoris amb una població cíitica 2007 inferior a 100 infants, arribar al 100% .-en territoris amb cobertures que ja superen el 75% de la població crítica, atesa l’exigència actual de la Llei cal arribar al 85%.


Sector comarcal

Nombre d’hores mínimes per posar en marxa el servei.

Com a mínim 3.000 hores.En el cas d’àmbits rurals cal fer una correcció per compensar el sobrecost de producció dels serveis.

Rotació anual Segons el tipus d’activitat: preventiva o assistencial.

Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP)


Persones amb discapacitat psíquica entre 16-44 anys, amb el 75% i més de discapacitat, amb la necessitat d’ajuda d’una tercera persona per a la realització de les activitats de la vida diària (barem d’una tercera persona). A aquest nombre, s’hi ha de descomptar les persones ateses en residència, o en llista d’espera de residència i les persones ateses en servei ocupacional amb auxiliar (STOA) .Total estimat: 742 persones.Prevalença : 0,12 x 1000 de la població general.


50% de la població crítica


814




Sector regional


30-35 places

Rotació anual Es desconeix.

Centres d’atenció especialitzada (CAE). Psíquics

11


Persones amb discapacitat física motora entre 18 i 64 anys, amb el 75% i més de discapacitat, i amb la necessitat d’ajuda d’una tercera persona i problemes de mobilitat. A aquest nombre, s’hi ha de descomptar les persones ateses o en llista d’espera de residències per a persones amb grans discapacitats físics.Total estimat : 3.857 persones.Prevalences: 0,57 x 1000 de la població general.


1,06 % Es desconeix la població atesa en hospitals de dia i en centres d’associacions.


4.194


Posar en marxa 1 centre diürn de caire sociosanitari en cada servei territorial i 2-4 en els serveis territorials de Barcelona (Barcelona ciutat i comarques).


Sector regional

Nombre de places/equipaments(criteri d’eficiència)

30-35 places

Rotació anual Es desconeix


Persones amb discapacitat psíquica o física, en edat laboral amb discapacitat greu superior al 65% i d’acord amb els barems establerts legalment.Total estimat: 7.200 personesPrevalença: 1,07 x 1000 de la població general.




7.907


Tendir a assolir el 100% de la població crítica


Sector comarcal

Places/equipaments(criteri normatiu)

16 usuarisEn comarques inferiors a 35.000 habitants : 8 usuaris.


Centres atenció especialitzada (CAE). Físics Centres ocupacionals

12

Població crítica 2003discapacitat psíquica

Persones amb discapacitat psíquica entre 16 i 64 anys, amb un 75% i més de discapacitat i barem de tercera persona. Lleugers i mitjos amb trastorn de comportament, severs i profunds. Menys els atesos en CAE i STOA.Total estimat: 4.299 persones Prevalença: 0,64 x 1000 de la població general.12,32% població amb discapacitat psíquica.Prevalença de trastorns de conducta:Entre el 30 i el 40% de la població crítica té trastorns de conducta.




4.721


Arribar al 70% de la població crítica i prioritzar els serveis residencials per atendre discapacitats intel·lectuals amb trastorns de conducta, amb la següent distribució de referència:

El 30% de les places seran per lleugers i mitjos amb trastorns de conducta.El 10-15 % de les places seran per severs amb trastorns de conducta.El 55-60% de les places seran per profunds.


Sector regional

Places/equipament(criteri normatiu)

Màxim 60 places

Rotació anual 1-1,05%


Persones entre 18 i 64 anys, amb discapacitat física amb un grau de 75% o més, amb dificultats de mobilitat i amb la necessitat d’una tercera persona que no estan en CAE i en llista d’espera.Total: 4.511Prevalença 0,67 x 1.000


8,7%


4.954


Com a mínim un servei residencial per a cada servei territorial i segons la demanda actual.


Sector regional

Massa crítica necessària per posar en marxa un servei.

60 places

Rotació anual 1-1,05%

Residències per a discapacitats psíquics Residències per a discapacitats físics

13

Criteris específics: persones amb malaltia mental


El perfil és de persones amb TMS, amb necessitats temporals o permanents d’acolliment residencial, amb un nivell de discapacitat reconegut del ≥ 65%, amb una edat d’entre els 18 i els 64 anys, amb nivell d’autonomia AVD i que no requereixen atenció sanitària continuada.Es desconeix en l’actualitat la població crítica per a aquests serveis. El criteri és una ràtio en relació amb la població general:Segons els criteris AEN (3)-ràtio 0,20 – 0,50 x 1000 habitants. El criteri mínim, en una primera fase, és de 0,15 x 1.000 habitants.La cobertura que es podrà assolir amb aquesta ràtio dependrà de l’experiència de la posada en marxa d’aquests serveis.

Cobertura pública 2003 de serveis

50,6% de la ràtio prevista

Objectius de cobertura de serveis 2007

100% de la ràtio prevista


Agrupacions de sectors sanitaris, amb un centre de dia de rehabilitació.


30-35 places

Rotació anual 1,15

Població crítica El perfil és de persones amb TMS, amb necessitats temporals o permanents d’acolliment residencial, amb un nivell de discapacitat reconegut del ≥ 65% , una edat entre els 18 i els 64 anys , amb nivell d’autonomia AVD i no requereixen atenció sanitària continuada.Es desconeix en l’actualitat la població crítica per a. aquests serveis. El criteri és una ràtio en relació amb la població general:Segons criteris AEN (3)-ràtio 0,20 – 0,50 x 1000 habitants.S’estableix el criteri mínim, en una primera fase, de 0,15 x 1.000 habitants.


23,5% de la ràtio prevista




Agrupacions de sectors sanitaris, amb un centre de dia de rehabilitació.

Nombre de places/equipament(criteri normatiu)

4–6 places


LLars residències LLars amb suport

14

Població crítica El perfil és de :El 100% de les persones de 18 a 40 anys, amb un grau de discapacitat del 25 al 45% i el 25% de persones de 41 a 50 anys i 25-45% de discapacitat i de 18 a 40 anys el 46-59% discapacitat.Total estimat: 6.300 persones.Prevalença: 0,94% població general i 30% de la població amb trastorn mental sever.Es determina que la ràtio de serveis és la recomanada per l’ AEN de: 0,15 places x 1.000 habitants.




70% de la ràtio prevista1 projecte/centre com a mínim en cada servei territorial i completar les àrees del Barcelonès, les comarques del Vallès i de Barcelona ciutat.


Sectors sanitaris agrupats segons la massa crítica necessària per a constitució del servei.

Nombre de places/equipaments(criteri d’eficiència)

20-30 places


Serveis prelaborals

2. Proposta de serveis 2004-2007

16

Serveis territorials Terres de l’Ebre

• La superfície de la Delegació de les Terres de l’Ebre és de 3.262 km2, el 10,2 % del territori de Catalunya.

• Població (2003): 165.887 habitants.

• La densitat (2001) és de 48,4 h./km2, la segona més baixa de Catalunya i inferior a la mitjana de Catalunya (210,19 h./km2).

• Taxa d’envelliment: 21,67% (17,15% Catalunya).

• Percentatge de sobreenvelliment: 48,16 % (45,55% Catalunya).

Oferta serveis gener 2004

0 6 0 30

56 185 10.993

0 0 0

772 (places totals)

682 (places públiques)

146 (places totals)


0 (places totals)


(places públiques) (places públiques) (places públiques) (places públiques)

(places públiques)(places públiques) (hores públiques)

(places públiques) (places públiques) (places públiques)

17

Serveis d’àmbit regional: Sector regional de Terres de

l’Ebre

Sector regional Totals places

Residències psíquics

Severs i profunds 30-60

Lleugers i mitjans amb transtorn de

conducta

0

Residències físics

Grans discapacitats 0

Paràlisi cerebral 0

CAE psíquics 0

CAE físics 30

Indicadors necessitat

Disminució reconeguda: 5.788 Població crítica:

- CAE psíquics: 18- CAE físics: 178- Centres residencials psíquics: 106- Centres residencials físics: 180

o Llista d’espera:- CAE psíquics: 0- CAE físics: 0- Centres residencials psíquics: 7- Centres residencials físics: 2

Indicadors d’oferta

o Places CAE psíquics: 6o Places CAE físics: 0o Places cent. residencials psíquics: 30o Places cent. residencials físics: 0

Proposta de serveis 2004-2007

Serveis d’àmbit comarcal

19

Baix Ebre


Població general: 70.373o 65 anys i més: 14.839o Taxa envelliment: 21,09%o Percentatge sobreenvelliment:

47,04%o Sol·licituds residències Gent Gran: 72 Població 0-6 anys: 3.379 Disminució reconeguda: 2.627 LLista d’espera llars residències: 1 LLista d’espera Ocupacional: 1


o Places residencies GG.: 431o Ràtio total: 2,90%o Ràtio finançament públic.: 2,42% Hores concertades A. precoç.: 4.619 Places Ocupacional: 112 Places llars residències psíquics: 29

Serveis comarcals Totals places

Residències Gent Gran

70-85

Acolliment Diürn, CD GG 40

Ac. Diürn GG, centres serveis rurals

1

Habitatges tutelats 0

CDIAP 6.511

Llars residències psíquics

24

Suport autonomia en pròpia llar

2

Centres ocupacionals 5


20

Montsià



47,31%o Sol·licituds residències Gent Gran: 59 Població 0-6 anys: 3.230 Disminució reconeguda: 2.096 LLista d’espera llars residències: 3 LLista d’espera Ocupacional: 0





90



1


CDIAP 6.511


12


4



21

Ribera d’Ebre



52,15%o Sol·licituds residències Gent Gran: 25 Població 0-6 anys: 974 Disminució reconeguda: 722 LLista d’espera llars residències: 2 LLista d’espera Ocupacional: 0





90-100



2


CDIAP 1.718


6


1



22

Terra Alta



49,69%o Sol·licituds residències Gent Gran: 14 Població 0-6 anys: 444 Disminució reconeguda: 343 LLista d’espera llars residències: 1 LLista d’espera Ocupacional: 0





28



3


CDIAP 1.056


0


1



23

Serveis d’altres àmbits territorials

Altres àmbits territorials

Totals places

Llars residències malalts mentals

30-35

Llars amb suport 8

Serveis prelaborals

20-30


Població amb disminució reconeguda per malaltia mental: 922

Població crítica:- Llars residències: 25- Llars amb suport: 25- Serveis prelaborals: 25

o Llista d’espera:- Llars residències: 0



o Places llars residències: 0- Cobertura: 0,00%

o Places llars amb suport: 0- Cobertura: 0,00%

o Places Serveis prelaborals: 0- Cobertura: 0,00%

Regió sanitària PoblacióNecessitats de llars residència

(0,15x1.000)Sectors sanitàris

Places de Llar residència

Cobertures sectors

Baix Ebre 133.228Montsià 0,22

Terra AltaTERRES DE L’EBRE 133.228 20 30

24

SERVEIS PLACES/HORES

Gent gran amb dependències

Residències 278-303

Acolliment diürn: centres de dia 66

Acolliment diürn: centres de serveis en àmbits rurals

6


Persones amb malalties mentals

LLars residències 30-35

LLars amb suport 8

Serveis prelaborals 20-30

Persones amb discapacitats

CDIAP (1) 15.796 hores

CAE psíquics 0

CAE físics 30


LLars residències psíquics 42

Suport a l’autonomia en la pròpia llar 8

Residències físics 0

Residències psíquics 30-60

Proposta d’increment de serveis 2004-2007

25

Cobertures públiques 2003-2007

Serveis

Cobertures

públiques

2003

Previsió cobertures

publiques 2007

Gent Gran amb dependències

Residencies 35,6 % 45-50 %

Acolliment diurn 12 % 15-25 %

Persones amb discapacitat

CDIAP’s 50,3 % 75 – 80 %

ºCAE’s físics - 1 centre per cada

Regió social

CAE’s psíquics 48 % 75-85 %

Centres

ocupacionals

98 % 100%

Llars residencies 44,6 % 65-70 %

Residencies

psiquics

50 % 68-72%

Residencies físics - Un serveis residencial

per a cada regió

social

Persones amb malaltia mental

Llars residencies 52 % 100 %

Llars amb suport 23 % 30-35 %

Serveis prelaborals 30 % 40 45 %

Increment cobertures actuals

50,30%

80%

50%

72%

52%

100%

35,60%

50%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

2003 2007

% C

ob

ertu

ra p

úb

lica

Residències de Gent Gran CDIAP'sResidències psíquics Llars residències Malaltia Mental

Cobertura És el percentatge de persones ateses en relació a totes aquelles que s’estimen s’haurien d’atendre des d’ un determinat servei.

3. Promoció de la construcció d’equipaments de serveis socials en el marc de la

programació

27

Polítiques del Departament en relació amb la construcció d’equipaments

1. Principi de cooperació amb les administracions públiques locals des de la lògica del cogovern de la xarxa de serveis socials.

2. Principi de cooperació amb la societat civil, atenent a la realitat social històrica i actual de la societat catalana: entitats d’iniciativa social, obres socials de caixes i entitats d’iniciativa mercantil…

3. Evolucionar cap a xarxes de serveis socials d’utilització i provisió públiques i prestació mixta (públic-privat).

4. Donar suport als projectes d’equipaments privats d’inicativa social (fins a un percentatge determinat) que siguin prioritaris per a la planificació, i, per tant, necessaris per a la xarxa d’utilització pública.

5. Promoure la construcció pública d’equipaments:• En aquells serveis o en els territoris on a incitiva privada té menor incidència .• Garantir que un percentatge dels serveis de les xarxes siguin de titularitat pública i

que estiguin distribuïts de manera equilibrada en el conjunt del territori.• No promoure la construcció quan hi hagi una oferta privada que es pugui concertar,

però sí en aquells territoris necessaris per a la planificació. 6. Col·laborar amb el sector de la societat civil, per a la construcció d’equipaments públics sota

fórmules d’adjudicacions administratives.7. Establir aliances estratèguiques amb els sectors per tal de fer processos de millora o

reordenació d’aquells equipaments actuals que en un futur no complirien els criteris d’acreditació com a xarxa (plans directors i de reordenació).

28

Criteris generals en relació amb la construcció d’equipaments de serveis socials

Promoció pública del Departament

1. Portar a terme la construcció pública bàsicament per als serveis residencials. En el cas de serveis d’atenció a la gent gran també s’observen els serveis d’acolliment diürn (centres de dia), relacionats amb la construcció de residències.

No serien inicialment prioritaris de promoció pública els serveis d’atenció precoç, els CAE (excepte aquells projectes que ja estan en marxa i estan lligats a la construcció d’una residència), els centres ocupacional , les llars residències per a discapacitats psíquics i les llars amb suport i serveis prelaborals per a persones amb malaltia mental.

2. Establir un equilibri entre la ràtio de titularitat pública/privada en els territoris que comprenen els serveis territorials, especialment en el cas de residències per a gent gran. L’objectiu seria arribar, com a mínim, a una ràtio de 30:70 de serveis residencials de titularitat pública en relació amb els serveis de titularitat privada.

Cooperació amb projectes aliens: ajuntaments, iniciativa social…

1. Finançament de la construcció d’equipaments a corporacions locals , fins a un 50% del cost de construcció i equipament. En relació amb projectes necessaris des de la programació.

2. Finançament de la construcció d’equipaments a entitats d’iniciativa social, fins un 50% del cost de construcció i equipament. En relació amb projectes necessaris des de la programació.

3. Cooperació amb les obres socials de les caixes.

Cooperació amb la incitiva privada1. Construcció d’equipaments

públics sota la fórmula de concursos d’obres i serveis.

29

Ubicació territorial de la construcció pública Departament

• Residències gent gran:– Servei Territorial Terres de

l’Ebre:• Ampliacions de Sènia i Gandesa.• 1 residència a Mora La Nova• 1 residència a Flix.

5. Mapes comparatius de cobertures a Catalunya

31

Mapes de cobertures 2003-2007:residències per a gent gran

32

Mapes de cobertures 2003-2007:acolliment diürn - centres de dia per a gent gran

33

Mapes de cobertures 2003-2007 de discapacitats:

residències per a discapacitats psíquics

34

Mapes de cobertures 2003-2007de discapacitats:

residències per a discapacitats físics

35

Mapes de cobertures 2003-2007 de discapacitats:

llars residències per a discapacitats psíquics

36


centres ocupacionals

37


CDIAP (atenció precoç)

38

Distribució dels nous serveis en les vegueries futures

39

http://www.mobilo.net/images/leon.jpg

http://www.hospitalarias.org/argentina/bolivia/imagenes/x1.JPG

Documents

Serveis territorials de Terres de l’Ebre