Un dels vessants més interessants de l’art actual remetal treball d’artistes l’obra de les quals se centra en unareflexió conceptual sobre la cultura: sobre l’obramateixa, sobre el creador, l’espectador i les institucionsartístiques. Ens aproximem a la feina de set donesartistes que, des de Catalunya, aporten amb els seustreballs diversos punts de vista a aquesta reflexió

Artistes pera la reflexióINGRID GUARDIOLAEns trobemdavant d'un grup d'ar-tistes que confirmen allò que bonapart de la reflexió sociològica,política i conceptual sobre la cul-tura contemporània passa pelsartistes. Els seus treballs repensenla institució artística i el paper queaquesta, juntament amb l'obra il'espectador, acompleixen; tre-ballen sobre les tradicions des dela mirada crítica i suspicaç delpresent, reformulen l'obra artís-tica desobjectivant-la, tot deixant-la esquàlida pels ulls, però immen-sa per al pensament, i sovint hofandes d'unaposició política inne-gable.Aquesta dimensió és la que ens

permet diferenciar les obres on lareflexió és prioritària als super-mercats de l'art i alguns dels res-ponsables que això sigui així sónl'Espai 13 de la Fundació Miró, laSala d'Art Jove i La Capella,on moltes d'aquestesartistes han ex-posat, a més amés dels dife-rents centres inte-grants de la Xarxa-prod.Aquestes artis-tes han estat les pro-tagonistes d'algunesexposicions que hantingut lloc a Barcelonades del setembre de l'anypassat fins a la primaveradel 2014.

La institucióartística contra lescordesLuaCoderch (Iquitos, 1982) és lli-cenciada enBellesArts i ha estudi-at unmàster de Producció i Inves-tigació Artística de la Universitat

de Barcelona. Coderch presenta ala Fundació Miró fins el 16 demarç l'exposicióLamuntanyamà-gica.El que li interessa a l’artista és el

procés, parasitar estructures i for-mats existents, desapareixent enelles. ALamuntanyamàgica es po-sa enqüestió el turista coma intèr-pret, però no només el turista es-tranger de peu de carrer, sinóaquell que transita els espais mu-seístics, estranger a la major partdels missatges que codifica l'obrad'art. També l’espai museístic il'obra en si són qüestionats en unaexposició que esdevé canviant, iti-nerant, sense moure's de lloc. Ca-da dia el visitant es troba no-

vesobres, nous signes enunaexpo-sició permanentment en procésde transformació a partir de noci-ons com la decepció, l'entusiasmei l'accident (que, com diu l'artista,funcionen com a expectativa o re-compte). “Tot el que hem après amirar és perquè algú ho ha asse-nyalat com a rellevant”, diu LuaCoderch, d'aquí que a l'exposiciós'utilitzindosmètodes (mètode llis-ta imètode ítem) per jugar amb elque l'espectadorpot decodifi-car, retenir i memorit-zar del que veu.Coderch

FOTOS:MAITECRUZ

LUA CODERCH muntant unade les seves obres per auna exposició a laFundació Miró