Barcelona i un màster de Pro-ducció i Investigació Artística a laUB. Presentarà la seva obra Dobleautorització a la Fundació Miródel 27 de març al 6 de juny.L'autora defineix el seu treball

com “el testimoni d'una època an-terior a lameva, un espai temporalque mai he ocupat”, i se centra enla dècada dels anys setanta, treba-llant a partir del des-temps desd'un punt de vista sociocultural ipolític. A Visca Catalunya, Viscal’amor, reproduïa un mural pictò-ric del 1979 del barri del Poblenou(actual 22@), a l'antiga seu de lacooperativa de treballadors Pau iJustícia.AEl gegantmenhir revisa-va la tradició popular catalanasuspesa durant la dictadura fran-quista: els gegants que no fossinfigures reials i les rues populars. AIndians, american or amerindianspartia de la memòria personal perparlar de la història i les costumsdels indis americans i els efectesde la colonització.Doble autorització, una exposi-

ció històrica, però sobretot histo-ritzant, girarà al voltant de duesiniciatives populars per, com diuella, “dur a termeactes de comme-moració a l'espai públic: una és elcanvi de nom de la plaça principalde Mont-roig del Camp (pobleque inspira gran part de l'obra deJoanMiró)deplaçadelGeneralísi-moFranco a plaça JoanMiró l'any1979; i l'altre es la reproducció aMontjuïc, dins del projecte del'Anella Olímpica, del monumenta Francesc Ferrer i Guàrdia cons-truït l'any 1911 (dos anys desprésdel seu assassinat al castell deMontjuïc) al centre de Brus-sel·les”. El treball sobre el primeracte serà pictòric a partir de docu-ments de l'època i el segon serà untreball audiovisual al voltant de lareproducció del monument.

En aquest sentit, Àlex Reynoldscomparteix amb ella el diàleg ambles tradicions, malgrat que sovintel que certifica és la impossibilitatde comunicar-se amb elles o la ne-cessitat de reinterpretar-les. Ma-riona Moncunill també juga ambles tradicions i els seus arxius aHabrá que aceptar, además, que eslo que tenemos. Antonia del Río esfixa en el sediment, el rastre, elregistre i la resistència a la mort,investiga els mecanismes de pèr-dua i transmissió del coneixementen obres com Reconstruccions oXiu-xius en blanc, la bibliotecaabsent.

La vida políticaEn l'extremmés oposat de les ten-dències i la moda, hi ha aquell artque només té sentit des d'una di-mensió política profunda que té aveure amb l’artivisme, amb laimplicació, amb la responsabilitatsocial o amb lamicro-política.Per exemple,LuzBrotovamos-trar el març del'any passat a laFundació SuñolOcupar una tribu-na, elmaterial docu-mental de l'ocupa-ció, l’1 de desembredel 2012, juntamentamb veïns del barri id'altres col·lectius, del'antic canòdrom deBarcelona, espai quehavia estat d'ús popu-lar, que durant el 2012es va plantejar com unnou centre d'art de laciutat i que ara estàabandonat.Núria Güell (Barcelo-

na, 1981) ha participat en

diferents biennals i laseva obra ha recorre-gutmuseus d'arreudelmón. Güell parteix del'activisme, les sevespropostes són sim-ples (formalment) iefectives (conceptu-alment i legalment),juga amb els límitslegals, s'ubica en elcentre on el poderexecuta les sevesarmes per desar-mar-les. Realitzaperformances an-tropològiques denaturalesa políti-ca, com es potveure a Eligien-do el silenciomuere una posi-bilidad (sobreels músics, elsòrgans de po-

der i la llibertat social),Ac-ceso a lo denegado (en el qual ellas'oferia als cubans a donar-los in-ternet –pels nadius està prohibit–a canvi de coneixements per a lamillora de la seva estada a Cuba),Aportación de agentes del orden(on filmava d'amagat policies quevolien coquetejar amb ella i quevan ser convidats a l'exposició),Fuera de juego (on un immigrantsense papers jugava a fet i amagaramb els espectadors i on l'artista,per poder fer l'obra, demanava uncontracte a l'immigrant), per ferobres, finalment, sobre els prota-gonistes de la crisi financera, elsespeculadors, els polítics i elsbancs, buscant buits legals on po-derdonar la volta a l'assumpte (Re-serva fraccionària, Crecimientoexponencial…).End'altres obres els protagonis-

tes són la pròpia llei, els executorsde l'ordre (la policia), com a Tran-quimazín, F.I.E.S. o El síndrome de

Sherwood, l'obra que va presentarfins el 14 de desembre a la Funda-ció Caldes d’Estrac en el contextdel projecte col·lectiu comissariatper Martí Sales, Jo em rebel·lo,nosaltres existim. Des del 14 de de-sembre, laGaleriaADNrecullAle-gaciones despla-zadas, una ex-posició dedica-da a l'artista ones poden veurealgunes de lesseves obres. Iaquest genertambé s'ha pogutveureunaobra se-va a l'exposiciódel Premi Ciutatde Palma AntoniGelabert d'Arts Vi-suals de Mallorca.Daniela Ortiz,

com Núria Güell,també desenvolupaunactivismequepas-sa per l'art a través dela performance. Secentra en l'estatut deltreballador i la preca-rietat laboral (Inver-sión, Aluche-Barajas,Maids rooms), en la im-migració, el racisme oels nacionalismes (RoyalTime, Royal Decree2393/2004 Art 87.2, White Africa,Ofrenda,Tribute to the fallen, etcè-tera).Mireia Sallarès (Barcelona,

1973) se centra en les seves investi-gacions artístiques en temes comlaviolència, lamort, el sexe, la lega-litat, la veritat i la construcció dela subjectivitat dels discursos do-minants actuals. No creu en un artque s'autodenomini polític, no obs-tant això tota la seva obra té unadimensió política evident, partintd'una frase del poeta Joan Brossaque l'autora citava enuna entrevis-

LOLA LASURT muntant uns plafons quefarà servir per a la realització d’una deles seves obres

>

NÚRIA GÜELL parteix del’activisme i el carrer és undels seus espais de creació