Silla 08€¦ · Silla 08 I Festes Santissim Crist I 1 FESTES EN HONOR AL SANTÍSSIM CRIST DE SILLA agost 2008

Silla 08 I Festes Santissim Crist I 1

FESTES EN HONOR ALSANTÍSSIM CRIST DE SILLA

agost 2008


SUMARISalutació alcalde .............................................................5

Himne de Silla ................................................................6

Salutació Regidor Festes ..................................................7

Les cambreres del Crist ..................................................8

Salutació pregonera ......................................................12

Colons de Silla ..............................................................13

Salutació dels rectors ....................................................22

Salutació dels costalers .................................................23

50 anys de La Lirica .....................................................24

Salutació de la Junta Local Fallera ...................................27

Salutació de la Penya Caixaes .........................................28

Salutació d’AESI ............................................................29

Salutació de Caritas ......................................................29

Les Festes populars en les ordenances de 1881 ..............30

6 dágost Festes de Silla el terror de Hiroshima ................32

Salutació de la Falla Port ...............................................33

Salutació de la Falla Parc Sant Roc ..................................34

Salutació de la Falla Mercat ...........................................35

Salutació de la Falla Poble de Silla ...................................36

Salutació de la Falla Reis Catòlics ....................................37

Salutació de la A. Ames de Casa “Tyrius” ..........................38

Salutació de la A. de Jubilats i Pensionistes ......................38

Salutació dels Amics de la Poesia ....................................39

Salutació de la A. Collverd ..............................................39

Salutació de la Junta Local Setmana Santa .......................40

Salutació de la Confraria Mare de Deu dágost ..................40

Salutació del Club Pilotari ...............................................41

Salutació de la Casa d’Andalusia......................................42

Salutació del Club d’Escacs .............................................42

Salutació del Club de Colombaires “La Amistad” .................43

Salutació del EME Atletisme Silla .....................................43

Salutació de la A. Ball Social ...........................................43

Salutació del Silla C.F. ....................................................44

Torneig frontenis ...........................................................45

Programa de Festes .....................................................46

Edita:Excm, Ajuntament de Silla

Regidoria de FestesFotografíes cedides per:

Vicent Zaragozà “Xaran” i Vicent Carbonell “Pany”

I Festes Santissim Crist I Silla 08 4


SALUTACIÓDE L’ALCALDE

L’any 1909 es va executar la reforma del port de Silla, amb els molls i la configuració que hui coneixem. Sembla que el port més antic estava

un poc més al nord, i més amunt, potser en la partida del Saladar. Pel 1995 l’ajuntament va dignificar aquest entorn, es plantaren els arbres que hui veiem, es va acotar un espai per a impedir el pas dels automòbils i es construïren les barraques dels pescadors.

Ara anem a millorar les seues condicions per a acollir les activitats dels usuaris i limitar l’entrada de vehicles a motor, a més d’electrificar-lo i millorar l’arbrat i les motes. A més, hem redactat la memòria per a executar el traçat que comunica -amb un carril bici i una senda per anar a peu- l’estació del ferrocarril i el port de Silla, a més del Camp del port i poliesportiu Saladar.

Entenem que posar en valor el port és una assignatura pendent i que hem de facilitar a veïns i forans les condicions per a conèixer-lo. Tres ullals alimenten d’aigües netes un entorn que caldrà separar de la resta per a evitar que l’aigua de l’Albufera es mescle amb aquesta, aïllant unes parcel·les i recreant les condicions que va tenir l’Albufera fa quatre dècades. A més d’aquest espai, anomenat àrea d’interpretació, caldrà afegir-li un lloc, un centre de recepció de visitants, amb els excusats que hui no tenim i la possibilitat de fer-nos un refresc mentre es reconeix la singularitat d’aquest ecosistema i el valor etnogràfic d’un entorn cultural que és una cultura dins d’una cultura, que preserva un llenguatge ben específic i les formes més primigènies de relació del ser humà amb la natura.

Però, el que no volem és desfigurar el nostre port. Fins i tot ara, quan està un poc descuidat, és un pastís per als ulls de qualsevol visitant i l’afluència de pintors que planten el cavallet els caps de setmana, durant tot l’any, és una mostra del que dic. Per això hem d’actuar amb molt de mirament i amb intel·ligència i haurem de discutir aquest projecte amb amor, però ara sense que aquest respecte refrede la voluntat de millorar la capacitat del port d’acollir-nos a tots, amb la fam de coneixement i de natura que té la nostra societat, cent anys després.

Durant el mes de setembre volem presentar el projecte de remodelació del port, acomplint el nostre compromís amb el poble. A més de la participació municipal comptarem amb recursos del programa AGUA, els mateixos que han servit per a comprar el Tancat de la Pipa, a Catarroja. Esperem propostes, idees i un esperit constructiu, perquè sens dubte el 2009, cent anys després de la seua reforma, serà l’any del port de Silla.

Francesc Baixauli MenaAlcalde de Silla


Silla, poble privilegiatde I’Horta Sud valenciana,llauradora i industrial,tradició i modernitat.

Silla, poble privilegiattens arrós i l’Albufera,en cultiu no tens igual,tens tarongers i secà.

Quan ve el sis d’agosttenimla nostra festamajor.

Per tota la poblacióes balla una dansaque es diu la dels Porrots,i a l’entrar el Crist enla Plaça,el motet de la“Carxofa”.

I cantemtots juntsla cançóque ens unix.

Silla, poble privilegiat,orgull de tota València,els sillers t’adoremallà on s’encontrem.

Silla, poble privilegiatamb tu sempre estarem,ho duem molt dins del cori ho podem dir ben fort.

SILLA!, SILLA!

Lletra: Vicent Vedreño RieraMúsica: Fco. i Andrés Valero Castells

Juliol de 1988

HIMNE DE SILLA


Pareix mentira i ja ha passat un any des que vaig tenir l’oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres com a regidor de Festes de Silla i en aquesta mateixa publicació,

el Llibre de Festes.

És el meu desig, com a regidor, continuar a poc a poc recuperant les tradicions i els costums del nostre poble. No ho sé ben bé, però segurament serà perquè el temps passa i canvien les coses, les modes i altres circumstàncies de vegades més incomprensibles. Em fa la sensació que les nostres festes anaven variant i que es desatenien un poquet els nostres arrels i la nostra forma tradicional de veure i viure les festes... Allò que recordàvem de les nostres festes anava canviant massa de pressa.

L’any passat recuperàrem que la música que s’escoltava a la plaça de bous a les vesprades, fóra la música dels nostres músics de la Lírica de Silla; d’aquesta mane-ra els músics, sobretot els més menuts, gaudiren d’unes estones de diversió, però també de responsabilitat, representant la seua banda a la plaça de bous. Aquesta iniciativa va ser molt ben acollida i aplaudida pels assistents.

Enguany tornarem a veure enramar la murta davant de la processó del Crist. Jo sé que són coses xicotetes, però que ens porten records d’alegria, de vivències al carrer i formen part de la nostra festa. Per això, encara que no siguen coses molt rellevants, són nostres i s’han de mantenir. Cada any anirem recuperant tradicions perdudes i anirem incorporant demandes i innovacions a les festes.

Silla es fa gran i tots hem de gaudir de les festes passant-s’ho d’allò més bé. Per aquest motiu, enguany, i per tal de donar pas a altres demandes, sempre des del respecte a la nostra tradició dels bous a la plaça i al carrer, tindrem actuacions al-ternatives als bous i així tots podrem celebrar les festes del poble amb bous o sense ells, però en harmonia i amb la tolerància que cadascú trie el que més li agrade.

Parlant de les festes d’enguany, vull dir que tenim l’honor de comptar amb Xelo Montesinos com a pregonera, una de les silleres que va pel món difonent i fent gran el nom del nostre poble. Des d’aquestes línies vull donar-li les gràcies per haver acceptat l’encàrrec que li hem encomanat.

Així mateix, vull donar-los l’enhorabona a Lourdes i a Amparo pel seu nomena-ment com a cambreres del Crist del 2008 i agrair-los la seua participació en tots els actes que l’Ajuntament ha organitzat. Són dos perles que de segur deixaran un gran record com a cambreres del Santíssim Crist de Silla.

Silleres i sillers, ja tenim les festes ací, ens entra el cuquet... Recordem els que ja no es trobem entre nosaltres; pensem què preparar per a obsequiar els nostres convidats; desitgem afalagar l’oïda i la vista amb la nostra Dansa dels Porrots, mirant amb devoció passar el Crist de Silla o acompanyant-lo en la processó, gaudint de les notes del motet de la Carxofa, la nostra Carxofa... Però, sobretot, el que jo us demanaria és que formeu part de les nostres festes i que, entre tots, cada dia puguem fer-les un poquet millor.

Us desitge bones festes, bones vacances i m’acomiade amb una forta abraçada.

Herminio Vedreño RieraRegidor de Festes

SALUTACIÓDEL REGIDOR DE FESTES


Plena de llum i claredat, Mª Amparo serveix el nostre Crist, Cambrera amb moltíssima pietatamb el parentesc d’amor revestit.

L’amor per Déu portarà en la cara,una casa plena descobrint, la fina peça de porcellana d’una filla omplint el requisit.

Desimbolta a oferir-se tot l’any, i, agraïda per poder expressar, els sentiments pel Crist d’ella pertanyjunt amb la família podrà superar.

Mai queda fum després de l’empresa, la mesura per Deu va complint, el dia de Sant Sebastià comença la trajectòria d‘un any servint.

És Cambrera que el Santíssim Crist veu, ¡ la gràcia plena redemptora, va repartint gràcies per tot arreu amb l’exemple viu el que atresora.

La marca de la gràcia ¡ la pietat, en el cor de Mª Amparo quedarà, és Cambrera servint amb dignitat, Silla molt agraïda sempre estarà.

Vicenta Benedito Pons

LES CAMBRERES FORMEN CORDÓDE PROCESSÓ, GEGANTS, LÍRICA,

DE LA FAMÍLIA AMB REUNIÓ CADA ANY AL POBLE DE SILLA

Mª AMPARO CARBONELL MORET



La dolça joventut obri el seu cor, és de Lourdes servint el nostre Crist, mostrant el suau perfum embriagador, envoltant la noblesa, amb Déu complint.

Crist en sa claríssima immensitat, ha triat Lourdes, i l’ha distingit, perquè en el semblant porta marcat gràcia, talent i molt de colorit.

Diversitat de varietats, fan falta, en la música, les mans transmetent, qualitats que sonaran a alabança, d’una Cambrera l’instrument duent.

El Santíssim Crist viu entre nosaltres, a Silla tots el portem en el cor, i passant la Cambrera donem gràcies Lourdes agraciada, mostrant fervor.

A la Missa Solemne del dia del Crist.I les danses dels Porrots a la porta.La Carxofa cantant davant del Crist.Quan els grans castells il·luminen l’horta.

És un any que Lourdes no oblidarà, junt amb la família que la reforça, rius d’amor pel poble repartirà compartint amb el Santíssim Crist, la força!

Vicenta Benedito Pons

LES CAMBRERES SÓN TRADICIÓ D’UN POBLE ON CRIST HABITA.

EL 6 D’AGOST FESTA MAJORDE GENT, QUE PER ELLA LLUITA!

LOURDES CHULIÁ PERIS



Quan em van cridar per a demanar-me que presentara les Festes de

Silla d’enguany, no ho vaig dubtar. I és que, si hi ha alguna cosa que no puc es-borrar de la meua memòria són els agos-tos del meu poble, plens de records, de nostàlgia, d’afecte...

Recorde aquelles paelles en compa-nyia de la meua penya, que m’han deixat moments inoblidables de la meua joven-tut. Recorde els esmorzars a primera hora del matí, recorde les camisetes que ens posàvem les 25 xiques per a ei-xir al carrer i fer-nos la primera picadeta de clotxines, faves i caragols… Recorde les rialles inacabables, els balls en plena plaça de bous, els retrobaments amb tot el poble… Recorde l’exaltació de l’amis-tat i la negació de la realitat...

I no puc oblidar ni el silenci de tota Silla durant el càntic de l’àngel de la Carxofa, ni la màgia que embolica el Santíssim Crist de Silla quan passa per la meua finestra, ni el poder de la dan-sa dels Porrots mentre ballen sota els arbres del nostre parc… Recorde i no oblide la meua gent, el meu poble, les meues amigues…

I si hi ha alguna cosa que trobe a faltar és el temps per a estar amb els meus, perquè tots estan allí, els meus pares, la meua família, el meu nebot, la meua parella i els meus amics. Però la falta de temps no pot robar-te la nostàl-gia, els records, el passat…

Costa assimilar que una creix i ma-dura, però ho fa al mateix temps que la seua terra, que les seues arrels. Cada setmana que torne observe una ciutat que ha crescut, que ha madurat, i que ara està disposada a estar en primera línia de la seua província. No m’agrada tirar-me flors, però em sent orgullosa de ser de poble, com diuen a la capital. Quin és el problema? Pots ser intel·ligent i culta, i ser de poble. De fet, el meu poble és llest, molt llest. Ha sabut man-tenir i atraure la població més jove amb la construcció de nous habitatges; ha

creat una associació d’empresaris que ha reactivat el comerç interior; ha con-sagrat el patró Sant Sebastià i l’ha con-vertit en una cita indispensable de tots els veïns de la comarca; ha impulsat la cultura amb les contínues projeccions de teatre i cine; ha aconseguit conjugar les coses noves amb les antigues; l’esperit històric d’una ciutat amb la innovació de les empreses en auge que tenen la seua seu al nostre terme municipal. Perquè el meu poble és llest, molt llest… I em fa el mateix que al capdavant estiga Paquito, Teresa, Isidro, Pitarch… A tots els co-nec, amb tots he crescut, he madurat, i a tots els aprecie, i el més important, a tots els respecte i admire.

No és fàcil dirigir un equip. I ho dic per experiència. No és possible aconten-tar a tot el món, però quan aconseguei-xes que t’entenguen, aleshores és fàcil treballar. I en el meu cas, he vist que s’ha treballat per aquesta ciutat amb enfron-taments, però també amb consens. Des que era una principiant corresponsal del periòdic Levante EMV (fa ja 15 anys) fins ara, puc afirmar que davant de la tirania i la corrupció que porte veient en molts municipis d’Espanya, informació que

aporte diàriament en el meu programa, Silla mai ha pogut ser notícia per aquest motiu i, per això, em sent orgullosa.

Però tornem a la nostàlgia, als re-cords, a les olors i sabors del meu po-ble… He nascut a la Rambla, entre fo-tos, bodes, batejos, comunions i falles, moltes falles… He crescut entre afec-tes i abraços de la meua família, dels meus veïns, dels meus éssers estimats He viscut a les finques del parc, de la taronja al verd, i tire perquè em toca. He vist els meus pares deixar-se la pell per Silla, i sempre m’han inculcat que aquest poble va ser un amor a primera vista per a ells. Van aterrar un dia per casualitat, van passar per ací i quan es van voler adonar estaven enamorats dels seus carrers, de les seues gents, de les se-ues eres, del seu port, dels seus camps d’arròs i tarongers…

Els meus pares sempre m’han dit que Silla m’ha donat la vida, els estudis i l’educació que tinc, i és cert. Els meus pares m’han contat que per a arribar a ser qui sóc, li ho dec al meu poble, perquè ells van venir amb esperança i il-lusió i van ser acollits amb molt d’afecte pels seus veïns. Per això, vull donar les gràcies, perquè va conquistar el cor de la meua família i va aconseguir que es quedaren per sempre a viure feliços a la Rambla, on un dia vaig nàixer i vaig créixer…

Ells van arribar com a forasters i van ser adoptats. Perquè aquest poble, el meu poble, és generós. Per això, invite a tots els forasters que vinguen i gaudis-quen de les seues paelles, de les seues picadetes, de la màgia de la carxofa, de la peculiaritat de les seues danses, dels seus bous al carrer, dels seus sopars en ple carrer…

Jo no sóc forastera, jo sóc de po-ble. Sent la meua terra, les meues ar-rels. Sent els meus records i no oblide.

Xelo Montesinos

SALUTACIÓ DE LA PREGONERASILLA, EL MEU POBLE

Per Xelo Montesinos


En la frontera dels segles XIX i XX tenim diverses notícies de veïns que varen emigrar a “fer les amè-

riques” elegint com a destí Argentina i Cuba; eren prin-cipalment xics fadrins amb somnis de fortuna, i també d’alguna família concreta que va marxar a Mèxic i Bra-sil per motius professionals. Després vindran les campa-nyes de la Camarga i la verema francesa, on acudien els llauradors de Silla com a temporers. Més tard a Suïssa i Alemanya al sectors de l’hostaleria i l’automòbil; també havia gent de Silla a Andalusia (El Puntal) a conrear arròs. Però sense dubte, l’experiència més significativa la trobem a la República Dominicana.

Tot va començar el mes de juny de 1954 amb la vi-sita a Espanya del president Leónidas Trujillo Molina, també “generalíssim”, dictador implacable i especu-lador internacional de matèries primes, que segons el NO-DO de l’època, va recórrer el nostre país amb olor de multituds i rebent tota mena de distincions honorífi-ques. Entre altres llocs va vindre a València, just quan els arrossars verdejaven i les hortes mostraven tot l’es-plendor primaveral, quedant impressionat de l’artesania dels llauradors i la perfecció del sistema hidràulic, per la qual cosa va decidir contractar gent experimentada per a colonitzar les planures selvàtiques de l’illa caribenya.

Possiblement, els veïns que marxaren, no sabien que formaven part d’un pla estratègic que obeïa a una política racista que tenia una explicació. L’antiga illa la Espanyola estava dividida artificialment en dos països: la República Dominicana, de raça blanca i ascendència cultural espanyola, tenia 48.500 quilòmetres quadrats i 2.600.000 habitants. I Haití, de majoria negra i ascen-

dència cultural francesa, ocupava 27.500 quilòmetres quadrats amb 5.000.000 habitants. Aquesta superpobla-ció provocava una forta pressió demogràfica haitiana sobre la frontera dominicana, i en conseqüència, les in-cursions d’un elevat percentatge de gent de color pobra i desocupada que ascendia a dos terços de la població i generava continuats problemes socials en demanda de treball i una vida digna.

La primera decisió personal de Trujillo (en 1937) va ser expulsar els negres, iniciant una persecució siste-màtica que acabarà amb 18.000 morts, un genocidi que va haver d’aturar els Estats Units, provocant que l’ide-òleg del govern, Manuel Peña Batlle, proposara altres solucions més civilitzades.1 Consistia en un projecte d’immigració que tenia com a finalitat acollir en la Re-pública Dominicana dos milions d’estrangers de raça blanca, començant per obrir les portes a diverses reme-ses d’europeus afectats pels conflictes bèl·lics existents en aquell moment. Allí acudiren 2.000 exiliats repu-blicans espanyols i moltes famílies de jueus alemanys deportats, però no es varen arrelar perquè els espanyols acabaren en Mèxic i els jueus en Estats Units. També va haver hongaresos (en Duvergé), un fracàs estrepitós perquè eren obrers industrials i no llauradors. Havia italians enviats per Mussolini, però es repatriaren vo-luntàriament només acabar la segona guerra mundial. I japonesos, els únics que formaren una colònia estable i pròspera en la zona de La Constanza i La Vigia.

En la Jefatura del Sector

1 PEÑA BATLLE, Manuel Arturo. El Sentido de una política. Discurs pronunciat en Villa Elias Piña el 16-11 de 1942.

CRÒNIQUES DEL PASSATCOLONS DE SILLA EN AMÈRICA

Per Josep Antich Brocal. Cronista oficial


ELS PREPARATIUS

Durant el mes de juliol de 1954 la notícia va anar es-campant-se pel poble perquè a les oficines de la CNS es va penjar un cartell publicitari. En una reunió posterior, el representant dominicà, Sr. Cámara,2 va descriure un paradís on podrien fer diners en unes condicions molt favorables: Cada família rebria una casa i una extensió de terreny mínima de quinientas tareas, equivalents a 31 fanecades i un quartó, superfície que aniria en funció de la quantitat de braços disponibles. L’habitatge i les terres eren completament gratuïtes, facilitant-los així mateix les ferramentes agrícoles i el bestiar necessari per al cultiu, a més de llavors, adobs i un lot d’animals d’estable per al consum, i mentre recolliren els primers beneficis, rebrien un sou diari de sis centaus de dòlar. Podrien fer un mínim de tres collites per any, amb la seua venda garantida pel govern, i a nivell fiscal estarien exempts d’impostos. Tot el material que reberen seria en règim de propietat, encara que no ho podran vendre ni dins ni fora del país. El compromís laboral no tindria termini concret i es podria perllongar durant el temps que els agricultors desitjaren, comprometent-se el go-vern dominicà a facilitar el passatge de tornada en cas de rescindir el contracte per qualsevol motiu.

L’oferta era temptadora, havia poc que perdre i molt que guanyar, sobretot en aquella època en què l’econo-mia de la classe treballadora era de simple subsistència, sense més pretensions que criar la família. L’aventura valia la pena, tenint en compte que anaven en un grup de veïns coneguts, on sempre es podien ajudar uns a al-tres. Les sol·licituds s’enviaren al consolat dominicà de València, on en poques setmanes varen fer públiques les llistes d’admesos. En Silla es varen signar 39 contractes que afectaven un total de 94 persones, dels quals hem localitzat:

Vicente Revert Gomar Arturo Miralles PrimoJosé Forner Alba Luís Tormo TormoAndrés Estornell Martínez Juan Pastor GinerHipólito Valero Rosaleny Juan Simó GinerEvaristo Navarro Molina Enrique Fortea AlbaredaGabriel Martínez Alemany Francisco Cordellat EspuigSalvador Alapont Zaragozà Salvador Alba AlapontFrancisco Doménech Sellés Ramón Almerich LlácerJoaquín Zaragozà Bellver Julio Correcher FornerAlfredo Calvo Garcia Vicente Giner CorrecherSalvador Tormo Tormo Francisco Barea GimenoJosé Villalba Gironés Francisco Ramirez Martínez

2 Manuel Fernández Cámara era un obscur policia espanyol que fi-gurava en l’escorta de Trujillo, el qual va ser nomenat delegat d’im-migració del govern dominicà amb l’encàrrec de reclutar colons per les províncies de Burgos i València.

Manuel Torrent Soler, Francisco Alfonso BaixauliEnrique Torrent Soler José Cebrià ArgilésJulio Correcher Zaragozà Antonio Díaz PlaJosé Salvador Sanjuan Roberto Ribera PrimoFrancisco Benaches Llopis Enrique Cebrià ArgilésTomàs Ballester Romaguera

L’expedició valenciana estava formada per 765 per-

sones procedents de Catarroja, Sollana, Silla, Sedaví, Albal, Almussafes, Beniparrel i Picassent, més 88 de la província de Burgos, la majoria homes solters que foren reclutats amb la intenció de casar-los amb dominicanes, amb la qual cosa rebrien una subvenció de 250 dòlars, més 100 dòlars per cada fill nascut del matrimoni. La data prevista per a eixir era el 30 d’octubre des del port de Vigo amb en la fragata dominicana Troncoso, però la marxa es va allargar dos mesos com un presagi de la desorganització que vindria després. Finalment, serà des de València i el 24 de desembre, dissabte i vespra de Nadal, una data molt assenyalada, però el calendari ma-nava perquè el vaixell havia arribat del port alemany de Bremen i necessitava dos dies de càrrega i preparació.

La gent va eixir de Silla a les 7 del matí, ja que es-taven convocats a les 9 hores, i en arribar al moll els col·locaren agrupats per pobles, havent d’esperar hores i hores asseguts al terra entre maletes, fardos, mantes enrotllades i caixes plenes amb roba i tota mena d’ob-jectes personals... Per fi començaren a cridar-los, i des-prés del control de passaports dipositaren les maletes, mentre tant i per ocupar el temps, els deixaren passejar pel Grau a comprar algunes coses, encara que la gent estava un poc nerviosa i no els abellia allunyar-se massa d’aquell vaixell tan descomunal que els havia de traslla-dar a Amèrica.

El España era un transatlàntic mitjà, de 8000 tones, amb capacitat per a 900 persones de passatge i 50 de tri-pulació; de nacionalitat panamenya, havia estat adquirit recentment per Trujillo com a enllaç regular amb Euro-pa, però distava molt de ser un creuer de luxe. Apujaren a bord a sopar i passar la nit, però l’endemà tornaren


a baixar al moll fins les 12 de migdia quan celebraren missa en la coberta, dirigida per un capellà que li deien Ferris i quatre mongetes que repartiren a tothom estam-petes de la Mare de Déu dels Desemparats, fent plorar a tots de l’emoció.. Baix del pont central, l’oficialitat i les autoritats, entre elles l’alcalde de Silla Elies Olmos, pre-sidides pel governador Salas Pombo els dedicaren un discurs de comiat amb nombrosos elogis: “embajadores de España”, “hombres de bien”, etc. Per fi, el vaixell va salpar a les cinc de la vesprada, i així comença una experiència que en funció de qui la conta va ser millor o pitjor, però mai indiferent, sobretot per a una família que només embarcar va nàixer el seu fill. Veiem com ho contava la premsa: 3

Entre los pasajeros que se dirigen a Santo Do-mingo figura un joven matrimonio de Silla, llamados Salvador Tormo y Aurelia Pinazo, que contrayeron matrimonio el pasado año 1953. En el momento de inscribirse, la joven se encontraba en avanzado es-tado, aunque confiaba que la marcha se efectuaria con tiempo para llegar a su destino sin novedad. El inesperado y casual retraso que se originó en la sa-lida que, como se recordarà, estava prevista en un puerto del litoral Norte, echó por tierra dichas es-peranzas. Llegó el momento del embarque hace dos dias, y el joven matrimonio francamente decidido, se dirigió a bordo dispuesto a marchar y desoyendo los consejos familiares.

Tal coincidencia es lo que determinó el feliz na-cimiento a bordo del “España” de un niño a las seis de la mañana del dia de Navidad. La madre fue asis-tida perfectamente por el médico dominicano, doctor José Maria Duquela, alférez de navio y médico de la Marina de Guerra, auxiliado por una enfermera del Departamento de Emigración español, señorita Án-gela Gómez.

Aurèlia, Salvador i el capità del vaixell3 Levante 1954, desembre 26.

Aquest xiquet, avui amb 53 anys, li varen posar de nom Rafael Leónidas en honor a Trujillo, i de la mateixa manera que una xiqueta anomenada Angelita, varen ser apadrinats pel general. Són molts els testimonis que po-drien contar-nos i moltes les vivències, però hem elegit només dos casos representatius, la família formada per Paco Ramírez el Gautxo i Vicenta Olmos la Serrana, perquè varen ser els primers en tornar; i per altra banda Enrique Torrent i Maria Martínez la de Vaoro, que foren dels últims en eixir de l’illa.

Veiem què recorda Vivi la Serrana, amb l’eloqüèn-cia i simpatia que la caracteritza, d’aquells moments previs a la sortida i les experiències de la travessia:

Els familiars vingueren a despedir-nos pensant que eixiríem de seguida... Per fi apujarem al barco i ens aposentaren als camarots, però com la cosa es retrasava i es feia de nit, poc a poc se’n varen anar. En el menjador celebrarem el sopar de “Nochebue-na” amb unes enormes salsitxes de Frankfurt i puré de creïlles... L ’endemà tornarem a baixar, i em veig a ma mare per allí mirant... Pobreta¡¡, encara pogué-rem estar juntes un parell d’hores... La recorde tor-nant a peu i plorant per l’avinguda del Port.

Per fi els motors es posaren en marxa, alguns començaren a aplaudir i de seguida s’acabaren tots els dubtes, però jo estava embarassada de tres mesos i portava darrere una filla de dos any. Ja veus quin panorama ¡¡... Em vaig passar els dies vomitant, però havia que fer-se l’ànim... La veritat és que ens colmaren d’atencions, en la coberta havia moltes distraccions, sales de jocs i locals per a reunir-se, menjàvem molt bé, ens donaven llet, fruita i iogurt per als xiquets. El capità era molt amable i ens in-formava de tot, explicant-nos les cases tan boniques que tenien preparades i les meravelles que havia al seu país...

De València férem una escala en Tenerife per a carregar aigua, i d’allí directes a Amèrica.

Maria Martínez tampoc oblidarà aquells dies en la mar:

No vaig provar el menjar perquè passí la majo-ria del temps en la infermeria plena de goteros de suero... Resulta que estava embarassada de dos me-sos, de la meua Maria José, i de tant vomitar em vaig deshidratar... El meu marit estava esglaiat de vorem aixina. Només recorde de negatiu l’averia d’una cal-dera, que no s’enterarem fins a ultima hora, i també que ens varen donar una caixa amb castanyes, amb tant mala sort que les meues estaven grillades i po-drides... però per lo demés, la gent pareixia contenta, esperant i contant els dies que faltaven per a arribar.


El vaixell arribant a Ciudad Trujillo

L’ARRIBADA

Després de 15 dies de travessia, la matinada del 8 de gener la proa del vaixell enfila cap el port de la capital Ciudad Trujillo (actual Santo Domingo) entre el can-sament i l’expectació dels passatgers. En un cim, una vella fortalesa de pedra dominava l’estuari com un ves-tigi dels conqueridors espanyols, i la gent s’abocava en la coberta mirant bocabadats les primeres edificacions mentre la tripulació repartia banderoles dels dos països i penjaven les pancartes preparant l’entrada triomfal. Baixaren al terra per a la recepció oficial i el Te-Deum en la catedral, on els esperava el govern per a compli-mentar-los, però a les 4 hores tornaren al transatlàntic, que després de dos dies vorejant el contorn de l’illa s’endinsa en la badia de Samanà cap al port de Sànchez. Però com un vaixell tan pesat no podia entrar en aquell portet de pescadors, hagueren d’esperar a què els trans-bordaren a unes “patanes” (plataformes militars) per al desembarcament en la platja. Diu Visantica:

Era com en les pel·lícules de guerra ... s’obrien les portes de darrere i per allí havíem d’abaixar amb aigua pel genoll. A les dones i els xiquets ens agarraren en bra-ços per a què no es banyarem... i entre plors i rises xa-farem terra plana definitivament. Després apujarem als camions en direcció a Baoba, sense tindre res que menjar, llevat d’algunes galletes que portàvem del barco, fins que varem parar en una bayonera i reposarem forces.

El grup va arribar al seu destí, a 200 quilòmetres de la capital, un lloc anomenat La Entrada, que estava prou animat de població i amb establiments públics, el lloc on solien anar després a fer les compres, cridant-los l’atenció que per tots els costats havia fotos amb la fra-se ¡Viva Trujillo!... Els donaren un lot de menjar amb sucre, cacau, bacallà, fesols, cigrons, creïlles, pa, oli, sal... un cupons per als productes bàsics de la casa, i

llet, molta llet, i d’allí els varen distribuir al “Sector” corresponent on havien de viure. En la colònia de Bao-ba havia en total 457 cases, les primeres es varen bastir disperses pel camp, però amb el temps es construïren agrupant-les en alineacions regulars. La gent de Silla va quedar agrupada junt als d’Albal i Catarroja.

- Redéu... pareix la caseta del peó caminero - ... va exclamar algú molt decebut de la que li havien assignat. Efectivament, eren casetes d’uns 50 metres quadrats fabricades de blocs, folrades de fusta per l’in-terior i amb sostre d’uralita; disposaven de dos dormi-toris, cuina, i un saló menjador. Els retretes estaven fora... però la qüestió era que ja tenien allotjament, llits, mobles i vaixella, dos fanals de petroli i uns dipòsits de llanda per a recollir l’aigua de pluja. En principi, el tema de la intendència semblava resolt, llevat de les rates i les aranyes enormes que apareixien per tot arreu, donant peu a infinitat dànècdotes que aprofitaren per distreu-re’s durant les primeres setmanes. S’apropaven al riu i la selva per reconèixer l’entorn, els diumenges anaven passejant a La Entrada, i s’entretenien construït artesa-nalment prestatgeries i banquetes que necessitaven... Entre tots anaven solucionat les carències domèstiques, ja només quedava esperar que els assignaren les terres.

Les famílies d´Hipòlit Valero, Salvador Alapont, Andrés Estornell, Júlio Correcher i dos d’Almussafes


Però ai és on va vindre el problema més greu, doncs la zona no era gens plana, havia moltes llomes i desni-vells plens d’arbrat i malesa, resultant impossible el con-reu sense una transformació prèvia. Disposaven de mu-los i cavalls, aixades, pics, pales, cabassos i machetes, però aquelles eines eren insuficients i les protestes no tardaren en començar, feia tres mesos que havien eixit de casa, encara no havien vist un duro ni havien pogut sembrar cap collita, només menjar i dormir en condici-ons desfavorables, una realitat molt diferent al paradís que els havien promès.

Baoba del Piñal estava situada en l’extrem nord-est de l’illa, en la província de Maria Trinidad Sánchez, la zona més plujosa del país, encara que aquesta aigua no era gens aprofitada, formant-se uns tolls pantanosos pro-pensos al paludisme perquè les temperatures eren molt altes i estaven infectats de mosquits. A cinc quilòmetres passava el desaprofitat riu Baquí, el qual produïa greus inundacions en la zona dels arrossars, però l’orografia del terreny feia impossible un reg adequat, i encara que s’haguera canalitzat, allò no podria convertir-se mai en una zona de cultiu intensiu com era l’horta valenciana. Tampoc acompanyava la qualitat del terreny, el sòl era esponjós i el subsòl xuplava ràpidament l’aigua al mar.

Les primeres reclamacions oficials es varen canalit-zar a través de D. Salvador Pons, un jove sacerdot espa-nyol que els havien assignat, junt a D. Antonio Pastor, vicari de la propera parròquia de Rio San Juan. Aquell capellà, en tot moment va actuar com a amic i portantveu de la colònia davant el Sr. Ramírez, que era el delegat polític de la zona, com si fora l’alcalde; tenia molt bona fama, recorria en cotxe els 300 quilòmetres quadrats del sector i sabia fer-se de voler per les atencions i les festes que organitzava en la parròquia per a alçar la moral, però no va poder fer res per solucionar les demandes laborals. Vist el primer revés, alguns demanaren tornar-se’n a Es-panya, i s’anomena una comissió per acudir a la capital a reclamar maquinària pesada per condicionar el terreny; encapçalada per Paco el Gauxo, el qual, va manifestar en el ministeri la disconformitat per la zona assignada i la poca atenció que rebien els valencians, aprofitant per de-manar ser traslladats a La Marga i a Azua on estaven les terres més fèrtils. Però en aquella reunió varen quedar de manifest algunes coses: que allí no valien les pres-ses... que no els podien canviar de lloc... que de moment no podien tornar... i que havien d’anar en compte amb les protestes, una advertència en principi “amable”, però que amb el temps tindria conseqüències greus.

Per fi va arribar la maquinària, quatre Bulldogers anivellaren el terreny deixant-lo farcit de pedres menu-des, les enemigues dels llauradors valencians, que degut a les continuades pluges torrencials tornaven a aflorar. El repartiment va ser bastant irregular i amb una mitjana de quaranta fanecades, on deien que es podria cultivar pinya, iuca i banana, fins les varietats més conegudes en l’horta: cotó, tabac, dacsa, fesols rojos i cacau, sent aquestes últimes les que varen elegir els nostres paisans en ser cultius de cicle breu que necessitaven poca aigua, especialment unes cacaues molt grans que utilitzaven després per a fer oli. També es cultivava el “sisal”, una herba de cànem per a fer trena i corda, canya de sucre, i en les parts més pantanoses, arròs.

LA VIDA QUOTIDIANA

A final de maig de 1955 comencen les primeres sem-bres, principalment de mani, mentre els colons anaven aclimatant-se i la nova vida continuava plena d’anècdo-tes quan anaven a la playa del Diamante en cavall, a collir cocos a la selva o a comprar a Júlia Molina (una població que portava el nom de la mare del dictador) on estava el dispensari del metge don Eduardo Paz Santos. Una de les anècdotes més sonades va ser el part de Vivi la Serrana, ho recorda així:

Era en agost quan va nàixer la meua Maria Am-paro, i no saps com les vaig passar... moraes ¡¡ per no dir-te altra paraula. Va vindre a casa una comare de l’hospital, una negrota amb uns bragons que impres-sionaven i que s’havia proposat fer-me parir en una postura diferent al costum de tota la vida, ja saps, la posteta de llavar al copró, les dos cairetes baixetes a cada costat i la safa baix. Mira... volia morir-me... i pa postres, Maria la d’Alfredo i Amparo la Llargueta agarrant-me els braços com ella volia, i jo pegant crits perquè la criatura no tenia pas. - ¡Estate quieta mala española, que eres una mala española! - em dia molt enfadada.

Jo li explicava que no podia ser, que estava mal assentada, però ella a la seua... i les dos veïnes fent-li cas i tirant-me enrere. De repent va entrar Paco, i li vaig dir com m’havien de posar, pegà dos llegits i de seguida m’amollaren, vaig canviar de posició i als dos minuts va coronar el cap i va eixir la xique-ta. - Una dominicana, ja tenemos otra dominicana... - torna a dir la matrona, i com jo estava calenta d’ore-lla, encara tinguí forces per a contestar-li amb tota la mala baba: - de dominicana res... és valenciana, i de Silla !!


Paco Cordellat, Enrique Fortea i Juan Simó, amb les dones

Aurelia i Salvador, Isabel la dona de Fortea, Maria i Alfredo, Xua-no i la dona, i Vivi la Serrana.

Maria Martínez em conta el dia que va anar Trujillo a visitar-los i els va portar una ràdio a cada família. Allò va ser de sorpresa, de repent comencen a passar cinc o sis cotxes molt grans, un fet que no era normal perquè allí l’únic que venia en cotxe era el retor, però era el ge-neral que visitava el sector. Ella el va besar, els donaren la ràdio i es feren la foto, estaven tots molt contents fins que algú es va queixar de què no tenien electricitat... i uns dies després els enviaren una bateria que pesava 7 quilos. L’anècdota continua quan la comitiva va creuar el campament i la Serrana estava a la porta de casa, la primera de totes a l’ombra d’un arbre de mango; diu que un home la va saludar des de l’interior d’un vehicle que havia minorat la velocitat, però ella no va fer cas i es girà de cul... amb tant mala sort que era el mateix Trujillo. Als dos dies varen rebre la visita d’un mili-tar i de l’alcalde, que molt amablement els preguntà si estaven contents, si necessitaven alguna cosa... acabant reprotxant-los el no haver saludat al generalíssim, que per cert, era el seu germà. En aquell moment, sembla que els varen fitxar.

També em parlen de les cotorres, flamencs i papa-galls que revolaven la selva, i com s’admiraven dels colors de les plomes. I de la campanya del govern per a exterminar el “pájaro carpintero” que es menjava la collita de cacau picant la terra. Fixaren preu al seu cap, millor dit, a la seua llengua, en 10 centaus de dòlar, i allí anaven tots fabricant xarxes i paranys per poder cap-turar els pardalets. Tenien les gallines soltes, no calia galliner perquè no fugien, elles covaven i ponien els ous escampats per ací i per allà... també tenien porcs i conills; la carn no faltava, però com no havia neveres, mataven la justeta o la repartien. I els diumenges, en-cara que no pogueren aconseguir paelles planes del tot, no renunciaven al nostre plat tradicional, ajuntant-se en grups de famílies per a tindre un poquet de festa.

En setembre vingueren les primeres collites, i tornen els problemes a l’hora d’avaluar el rendiment obtingut, els preus de venda i la manera de cobrar de la coope-rativa governamental. Novament Paco el Gautxo se’n va la capital a demanar explicacions, ara acompanyat entre altres d’Enrique Fortea i de Xuano. La reunió va ser molt tensa, però ell va plantar cara denunciant l’engany a que els havien sotmès, fins que el cridaren a un apartat per a oferir-li terres en La Marga. - Vamos todos o ninguno - va replicar... i sense cap explicació el traslladaren a la presó, on va estar tancat amb tota mena de delinqüents i contestataris al règim, a pa i aigua i dor-mint sobre palla. Segons conta Alfredo Calvo, que va ser un dels amics que anaren a buscar-lo en companyia del retor, estava blanc i demacrat, desitjant només mou-re d’allí.... Ràpidament li tramitaren el passatge de tor-nada a Espanya, seguint la mateixa sort de tots aquells colons que s’atrevien a qüestionar la gestió del govern, als quals tractaren de boicotejadors.

Va tornar al campament el temps justet per arreple-gar l’equipatge de la família, els portaren a la capital, pernoctaren en l’hotel de Maria Montes i se’n vingue-ren en el primer vaixell disponible. L’aventura havia durat 10 mesos i la collita sense cobrar... va ser el retor don Salvador qui els envià a casa les 10.000 pessetes de la venda, amb les quals passaren uns bons Nadals de 1955. No estava tant malament la cosa per a aquella època, però el sacrifici era molt gran i el futur incert. Mentre tant, la resta varen aprendre la lliçó i s’adonaren de les circumstàncies del país: havien marxat d’una dic-tadura i estaven en una altra pitjor, les bones terres eren propietat privada dels familiars de Trujillo i els polítics més arrimats, que les llogaven a preus excessius, o les varen adjudicar a colònies japoneses i italianes que els havien subornat amb milers de pesos, concretament la zona d’Azua i les sucreres dels voltants del riu Haina.


Tingueren la mala sort de ser els primers d’aquell l’ex-periment, i pagaren les conseqüències, però poc a poc, gràcies a l’ambaixada espanyola i la gestió del minis-tre Martín Artajo, que va visitar la zona, es corregiren moltes deficiències, fins l’extrem de continuar arribant noves expedicions quan ja estava tornant a casa molta gent de la primera, amagant el desengany amb motius de salut o imperatius familiars.

Un segon contingent d’emigrants, integrat per 758 persones procedents de Burgos, Canàries i Galícia, va arribar el 4 de juny de 1955, dels quals, 25 eren mestres d’escola, 8 fusters i els restants agricultors. Destaca en aquesta segona expedició el fet que tots eren solters, així ho van exigir les autoritats dominicanes per dur a terme una política de matrimonis entre espanyols i dominica-nes. La tercera i última remesa va arribar en novembre de 1956. En total, la xifra d’emigrants espanyols en les cinc colònies de l’illa era de 2.443, distribuïts de la ma-nera següent:

Baoba (7 sectors) 1.125 persones, la majoria valencians. Guanito 648 Vallejuelo 275 Constanza 245 Duvergé 150

Una vegada disposaren del mínim imprescindible, els llauradors comencen a treballar, i segons les dades que va publicar el ministeri, la producció de Baoba du-rant l’any 1956 va ser:

18.461 quintals d’arròs 15.145 “ de maní2.100 “ de dacsa1.949 “ de fesols 3.650 penjolls de plàtans2.000 caixes de iuca (batata) 20.000 peus de taronger (planter)100 ruscs d’abelles.

Però aquestes quantitats que poden semblar eleva-des, només suposava la quarta part d’allò que hagueren pogut produir en millors condicions. Veiem l’extracte d’un article publicat al Diario Nacional de la Habana, Cuba, el 3 de març de 1956, amb el titular: ¿Ha fracasa-do la llamada “política de inmigración?

La situación moral es otro problema que se plan-tea al labrador español que tiene que vivir en los me-dios rurales con otras familias nativas, dentro de las cuales es fácil ver a niñas de doce años en estado, niños que abusan del ron, padres y hermanos que vi-ven juntos en la misma habitación, niñas y jóvenes fumado a todas horas. Se desconocen el plato y la cuchara, hasta el extremo que el arroz, el plátano y la yuca, base de la alimentación de las gentes del cam-

po, son servidos en hojas, y se toman aquel cereal con los dedos.

Las viviendas no reúnen las condiciones preci-sas para que pueda vivir el espanyol, por la noche se nota mucho frío en ellas, y por el día un gran calor; el techo es de uralita, y los mosquitos se ven a todas horas. Les dan tan sólo 60 centavos por persona (25 pessetes) y con eso tienen que comer y vivir. La vida está cara, lo único barato es el café, el ron y el ta-baco.

Muchos dejaron sus tierras sembradas y han huí-do a la capital con ánimo de dirigirse al Consulado en súplica de poder embarcar para España. La poli-cía se enteró y los metió en la cárcel. Bastantes están en ella, y otros salieron directos al muelle a embarcar en el “Auriga”. Els valencians sabien treballar, però no tenien la ter-

ra ni els mitjans adequats, no obstant, acceptaren la rea-litat del país i decidiren intentar-ho vivint una vida nor-mal i tenint descendència. Allí varen nàixer M. Amparo Ramírez, Carmen Torrent, (Williams) Guillermo Alba, (Smith) Juan Simó, Alta Gracia Ballester, José Zarago-zà, Daniel, Ernesto, José i Jesús Cebrià (fills de Pepe Marta)...

Maria i Alfredo amb la seua filla Immaculada

Entrega dels aparells de ràdio.


El sector comptava amb un destacament de seguretat format per un tinent i vuit policies que patrullaven en cotxe i a cavall; sembla que cap delicte greu es va pro-duir excepte alguns crits subversius proferits intenciona-dament per aconseguir d’aquesta manera ser repatriats del país. En Júlia Molina havia una escola de pàrvuls per als colons, una “Societat de Lectura” i un laboratori de fotografies, però el problema era viatjar diàriament. Conta Maria que:

En la mateixa Baoba teníem l’església, i cada diumenge don Salvador celebrava missa i ens orga-nitzava alguna cosa. Aquell xicot no parava mai, als homes els havia proposat fer una gran creu d’obra en la roques de vora mar, i no es podien negar... a les dones ens va acomboiar que crearem la cofradia de la patrona, la Mare de Déu de l’Alta Gràcia... i per Sant Josep vestíem les xiquetes de falleres. Però mira, ell va aconseguir les primeres neveres de petroli i alguns motors per a fer llum.

Per cert, un diumenge anàrem a visitar a Pepe Marta, que s’havia fet un sequer amb pedres molt ben arreglat, i en cinc minuts comença una tronà de les fortes amb aigua a cànters... va caure un llamp fent explotar la nevera, i de tanta aigua li va desfer l’obra que amb tanta il·lusió havia decorat.

Als dos anys i vist el rendiment de les collites, molta gent comença a abandonar la colònia. Ho sol·licitaven a l’ambaixada espanyola renunciant a qualsevol dret o indemnització, i el regrés es planificava quan s’havia format un grup suficient, d’aquesta manera, al març de 1.957 repatrien el primer contingent, exactament 1369 colons, on tornaren la majoria de famílies de Silla. Les renúncies es succeïen, i en 1959 només quedaven en Baoba 46 famílies valencianes, entre elles, els germans Enrique i Manolo Torrent, els quals decidiren llançar-se a noves experiències.

Tenien assignades cadascú unes 50 fanecades, on varen introduir el cultiu del tabac, elaborant-lo posteri-orment en unes peces premsades anomenades “andullo”, que tenien molt bona venda (Maria encara conserva a casa, després de 50 anys, una mostra d’aquell tabac pre-parat per a fumar i mastegar). A més d’això, aconsegui-ren explotar un terreny de pastures vora riu per a criar bous i vedelles, una activitat molt rentable on arribaren a tindre 300 animals.

La cosa va funcionar, fins que en 1961 la situació política va explotar amb l’assassinat de Trujillo víctima d’un atemptat. Per una part finalitzava una etapa dicta-torial de 31 anys, però per altra, va donar pas a un perío-de de desestabilització, ja que els nadius formaven “tur-bes” o bandes que assaltaven impunement les collites

i s’apropiaven les terres demanant impostos als colons. Ells encara pogueren resistir un parell d’anys, i el 1963 tornaren a casa després de patir prou per aconseguir el bitllet, i amb por a què els requisaren tots els estalvis que portaven damunt.

CONCLUSIONS

Malgrat la bona voluntat del govern dominicà, són moltes les causes del fracàs d’aquell experiment: La pri-mera va ser econòmica, derivada de la mala planificació, doncs milers de persones cobraven diàriament dels pres-supostos nacionals, consumien aliments gratis mentre esperaven inactius que condicionaren les terres. Les ca-ses prefabricades costaven 1.300 dòlars cadascuna, sen-se comptar els mobles, llavor, adobs i la transformació del terreny. Aquesta desorbitada inversió inicial va des-capitalitzar el projecte, dificultant la seua continuïtat.

La propaganda enganyosa que havia promès terres fèrtils i bones condicions de vida, va propiciar una si-tuació de desànim, i a pesar que el subsidi els permetia menjar, havia moltes discrepàncies entre els colons con-formes i disconformes. També va influir la deficient ges-tió dels organismes espanyols que no feren un seguiment adequat de la situació, malgrat la visita que va efectuar en febrer de 1955 l’alcalde de València, Baltasar Rull Villar, el qual, després de complimentar a Trujillo i pas-sar una setmana de turisme per la capital, es va despla-çar a Baoba. I segons diu el seu informe: Les he traido un saludo de la madre Patria, y he podido constatar el noble espiritu de españolidad que reina entre nuestros paisanos...4 però sense mencionar cap dels problemes greus que li havien manifestat.

Podríem apuntar també, encara que no és el cas dels colons de Silla, que es va incloure com agricultor a qual-sevol persona que deia ser-ho, interpretant el pla d’im-migració com una aventura on guanyar diners ràpids i després tornar a Espanya, però mai pensant en arrelar-se definitivament en aquell país, que era l’objectiu últim del govern. La política matrimonial va constituir una altra promesa fallida, doncs a les comarques rurals on varen ser assentats els espanyols havia un predomini ab-solut de dones de color, encara massa joves i de pobresa extrema, i com del lloc assignat no podien eixir, es feia molt difícil intentar el matrimoni.

Un altre factor són els greuges comparatius que esdevingueren davant els camperols locals, que havien estat desplaçats de la pròpia terra per a lliurar-la a estran-gers, als quals finançaven per un valor econòmic i rebi-en un tractament de preferència que ells no aconseguien 4 Levante 1955, Febrer 5


en tota la vida. També es criticava l’escassa contribució econòmica dels immigrants espanyols a l’economia del país, ja que ni pagaven impostos ni dipositaven els seus estalvis en la banca dominicana... d’aquesta manera nin-gú els podia controlar els beneficis. Com no es refiaven, preferien guardar-lo en casa encara que això fora peri-llós. Aquest ressentiment es va plasmar en successives protestes dels nadius, reivindicades pel Movimiento in-surgente 14 de Junio, que motivaren les reaccions vio-lentes posteriors a la mort de Trujillo.

En tornar a Silla, els més afortunats compraren un solar o s’arreglaren la casa, altres invertiren en terra i plantaren un hortet, i la majoria aprofitaren per pagar algun deute que tenien pendent, ja que en dos o tres anys no havien pogut fer més... Però a banda dels diners, la qüestió és que havien vist món, tenien salut i molts re-cords en la memòria.

Vint anys després, restablerta la democràcia i acon-seguit el reconeixement de pensions als emigrants espa-nyols que treballaren en Europa, alguns d’aquests colons intentaren esbrinar si els corresponia alguna indemnitza-ció, o si durant el temps treballat els havien cotitzat per a la jubilació. Sembla que les gestions foren infructuoses perquè la clàusula que la gent signava per poder eixir del país, invalidava qualsevol dret adquirit, no obstant això, sembla que encara continuen les reclamacions legals.

La majoria ja han faltat, i els supervivents tenen al voltant de 80 anys. Tot allò ja és història, una anècdota en els records d’unes famílies, que amb molta valentia intentaren millorar la situació mitjançant un treball as-segurat i una vida digna que l’Espanya de la postguerra els negava.

Josep Antich Brocal

Maria Martínez i Enrique Torrent amb la seua filla Maria amb la seua filla Maria José

Tomàs Ballester i Maria Descals amb la seua filla Alta Gracia

Expedició a la platja


El papa Benet XVI va proclamar a la basílica de Sant Pau Extramurs, al

sud de Roma, “l’Any Paulí”, dedicat a Sant Pau, amb motiu dels dos mil anys del naixement de l’apòstol dels gentils.

L’especial Any Paulí ha començat el 28 de juny de 2008 i es prolongarà fins al 29 de juny de 2009.

Que Jesucrist ens va salvar en la creu és una doctrina de Sant Pau sovint repetida, que “vam ser justificats per la seua sang” i que “vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill” (Rm 9-10). Ell ni sap ni vol saber una altra cosa sinó a Crist; i aquest crucificat (1 Cor 2,1). Per tant, des d’aquesta cele-bració de l’Any Paulí, des de la seua teo-logia de la Creu i des de la celebració de les Festes del Santíssim Crist de Silla, els sacerdots de les tres comunitats parroquials volem dirigir-nos a tots els

veïns i amics de Silla.Com traduir, en la predicació, la pri-

macia Paulina de la saviesa de la creu? Com va suportar Crist la creu? No

buscà la creu per la creu. Va buscar l’es-perit que feia evitar la producció de la creu per a ell i per als altres. Va predicar i va viure l’amor i les condicions necessà-ries perquè puga haver-hi amor. Qui ama i serveix, no crea creus per als altres pel seu egoisme, per la mala qualitat de la vida que genera. Va anunicar la bona nova de la vida i de l’amor. Es va entre-gar per ella. El món se li va tancar, li va posar creus en el seu camí i, finalment, el va alçar en la fusta de la creu.

Què significa per a nosaltres els ve-ïns de Silla alçar els ulls cap al nostre Crist en aquestes festes?

Hauria de significar encabotar-se perquè hi haja un món on siga menys

difícil l’amor, la pau, la fraternitat, l’ober-tura i l’entrega a Déu. Açò implica denunciar situaci-ons que engendren odi i divisió. Açò im-plica anunciar i rea-litzar, en una praxi compromesa, amor, solidaritat, justícia en la família, en les escoles, en el siste-ma econòmic, social i cultural, en les re-lacions polítiques. Açò implica donar suport i participar en la gestió ciuta-dana que fa possible la justícia i la frater-nitat. Aquest com-promís porta com a conseqüència crisi, enfrontaments, pa-timents, creus. Ac-ceptar la creu que ve d’aquest embat

és carregar la creu com el Senyor la va carregar en el sentit de suportar i patir per raó de la causa que perseguim i de la vida que portem.

Com hem de mirar el Crist i oferir-nos a ajudar-li a portar la seua creu que ha de ser la nostra?

Carregar la creu com Jesús la va carregar significa, solidaritzar-se amb aquells que són crucificats en aquest món: els que pateixen violència, són empobrits, deshumanitzats, ofesos en els seus drets. Defendre’ls, assumir la causa del seu alliberament, patir per la seua causa. Això significa carregar amb la creu. La creu de Jesús i la seua mort sigueren conseqüència d’aquest compro-mís pels desheretats d’aquest món. I així ho va entendre sant Pau i tants i tants màrtirs de la nostra família, l’Església, i tants i tants veïns i conciutadans nos-tres que ens han llegat aquesta devoció al Santíssim Crist de Silla. Mirar la Creu sense voler comprometre’s suposa ser, en certa manera, un hipòcrita, compa-dir-se de Jesucrist, però quedar-se amb això, en compadir, mirant com mor, però sense voler assumir el que significa aquesta mort i la seua frase abans de morir: “Feu açò en memòria meua”.

Aquesta praxi revela el que s’oculta en el drama de la creu i de la mort: el sentit últim i la vida.

Que tots els que celebrem aquestes festes en honor del Santíssim Crist de Silla, en especial els que som la part més visible de la festa, les cambreres, la Confraria de Cambreres del Santíssim Crist, els costalers, les autoritats, els sacerdots i els membres actius de les tres comunitats parroquials de Silla, ens sentim obligats a transmetre el verta-der sentit d’aquestes festes, per a no oblidar el que hem rebut dels nostres avantpassats i poder deixar un llegat digne a aquells que vindran després de nosaltres. Que així siga.

Els rectors de Silla

COM ANUNCIAR AVUI LA CREU DELNOSTRE SENYOR JESUCRIST


BREU HISTÒRIA DE LA CONFRARIAELS COSTALERS DEL STMO. CRIST DE SILLA

En les festes d’agost en honor al Stmo Crist de Silla de l’any 2000, es va acon-

seguir en la processó del dia 6 d’agost portar la imatge del Crist a coll, com es feia des de temps que quasi cap veí de Silla recorda. Abans els jóvens de Silla que es trobaven fent el ja extint servici militar eren els encarregats de portar-lo a coll, i ho fe-ien perquè demanaven un permís especial, al cuartel, que quasi sempre era concedit per a tal circumstància. Per alguna raó, i perquè els militars anaven decreixent, es va acabar traient la imatge del Stmo Crist amb un anda amb rodes.

Quan es repren el costuma l’any 2000, es crea una associació cultural amb el nom de “Els Costalers del Stmo Crist de Silla”, una iniciativa que contribueix tam-bé a la construcción d’una anda nova que proporcionà a la imatge la solemnitat que mereix. En un principi aconseguim reunir a 30 persones disposades a posar en marxa el projecte, cosa que es va aconseguir. Així, es va treure en processó al Stmo Crist el 6 d’agost de 2001, amb l’anda construïda per l’artesà de Silla, EMILIO REQUENA, i decorada finalment per l’artesà decorador de la localitat, ERNESTO JOSE SELMA (GAVARETA)

Durant estos 8 anys de vida, presidits per PACO PERIS, hem dut a terme diver-ses reformes per variades circumstàncies, sempre buscant el bé de l’associació, i també hem participat en els esdeveniments culturals i religiosos que s’efectuen a nivell local, com són el 6 d’agost, la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant o el Corpus. També durant tres anys hem par-ticipat en la concentració i processons de Germandats de Setmana Santa que se ce-lebren en la província, i que en el 2007, va tindre com a seu el poble de Silla. Recordem molt especialment la nostra participació en tots els actes del 1er Centenari de les Sagrades Formes Incorruptes, inclòs l’acte sacramental que per a este esdeveniment va preparar i adaptar, qui a les hores era alcalde de Silla, JOSEP LLUIS PITARCH.

També hem sigut els promotors i im-pulsors del nomenament de FILL ADOPTIU DE SILLA, del que va ser quasi 38 anys Rector de l’Església Parroquial de Ntra Sª dels Angeles D. FERNANDO GOMEZ CISCAR.

A nivell intern tots els anys celebrem un dinar de Germandat, obert a tots els components de l’associació que vullguen assistir. Un encontre on fem entrega a les Cambreres del Stmo Crist d’un obsequi de l’associació, en record de l’any de la seua dedicació al Stmo Crist.

L’any 2006, vam tindre el plaer d’ano-menar com a 1er COSTALER d’HONOR a JOSE Vte NAVARRO DOMINGUEZ, un dels fundadors de l’associació, per la seua devo-ció al Stmo Crist i pel seu abnegat treball en la fundació i consolidació de l’entitat.

En l’actualitat som 44 costalers i es-tem immersos en la construción d’una nova anda, totalment realitzada en fusta, i que construïx l’artesà de Silla, CAMILO SIMÓ. Esta anda s’estrenarà el dia 6 d’agost, a fi de donar més realç, si és possible, a la imatge del Stmo Crist, i al mateix temps facilitar als portants la tasca de portar-la a coll.

I també des d’ací fem un crida a tota la joventut de Sllla, QUE VINGA A CONÉIXER-NOS i se sume a l’actual grup de por-

tants. Volem que els més veterans vagen deixant pas a la joventut, perquè l’esforç que hem realitzat durant estos 8 anys no caiga en l’oblit i l’apatia. CREIEM QUE VAL LA PENA.

Aprofitem l’ocasió per dir una vegada més que en esta associació no es rebutja, ni es nega l’entrada a cap persona, tot al contrari, tots els que vénen són ben rebuts i millor tractats. Només cal seguir les re-gles, que té qualsevol associació, complir els estatuts, pagar la quota d’inscripció, la quota anual, i portar el trage acordat en els actes que realitzen.

Per a més informació, dirigir-se a Francisco Peris (president), Jose Vallés (secretari), Francisco Giner (vicepresi-dent). VOS ESPEREM .

Vos desitgem unes alegres i bones festes de 2008 en honor al Stmo Crist de Silla.

Assoc. Cultural “Els Costalers del

Stmo. Crist de Silla“


50 ANYS DE “LA LÍRICA”

NARRATS PER UN MÚSIC SOTA EL SEU PUNT DE VISTA

L’any 1955, a l’edat de set anys, començaren les meues inquietuds

musicals i, per tant, l’ensenyament del solfeig. El director era Vicente Redon-do i el meu primer instrument va ser el clarinet de tretze claus, però me’l can-viaren, perquè els dits no m’arribaven a totes les claus i em donaren el requint. D’aquesta manera passaren tres anys i el dia 16 de juliol del 1958, en la festa de la Mare de Déu del Carme a Benipar-rell, vaig debutar amb “La Lírica”.

Quant m’incorpore a la Banda, l’any 1958, els músics que la formaven eren els que quedaven, molts d’ells de les bandes de l’Aranya i de Calcetí, (Micalet el Requete, Lluís Silla, el tio Ferrer, el tio Facundo, el tio Blayo, Jose Mª i Abelardo el Sou, el tio Valero, el tio Canuto, el tio Seba i alguns altres més) i dos joves que

eren Blayet i Paquito el de Romualdo. Com que compte amb quasi cin-

quanta anys de músic, ja va sent hora de fer una exposició i una anàlisi de tot el que ha passat i de com es trobava la Societat i la Banda de l’Agrupació Musi-cal “La Lírica” de Silla.

Al llarg d’aquestos cinquanta anys, la banda de l’agrupació musical “La Lí-rica” ha sobreviscut tots els problemes que li han sorgit, tant artísticament com econòmicament.

Durant la primera dècada, els se-nyors que formaven la Junta Directiva quan el president era Emilio Giner, no-més pretenien que la Banda, únic òrgan que tenia la Societat, no acabara desa-

pareixent. Eren temps molt difícils ja que la banda era de músics molt majors i gent aficionada. En aquells moments, i perquè la cosa continuara, feren una crida de xiquets a les escoles i els con-vidaren perquè tot aquell que vulguera estudiar solfa passara per la notaria; allí, el tio Arsenio, secretari de la Soci-etat, l’apuntaria. El resultat va ser que acudírem més de quaranta xiquets per a ensenyar-se música.

Als dos anys, més de vint-i-cinc d’aquests quaranta xiquets, passàrem a tocar en la banda amb el director Vi-cent Sanchis. De tots els que aquell dia s’apuntaren, a dia d’avui només queda com a músic, el que escriu aquestes lle-tres. Quant deixa la presidència Emilio Giner, recau en Arsenio Giner. Dos anys després passà a ser president Jesús

Alba Giner.La segona dècada fou una mica mi-

llor en la part artística. En aquests mo-ments la banda ja la formaven uns deu músics majors i una vintena de xavals joves, alguns dels quals estudiaren mú-sica en el Conservatori de València per a ser músics professionals. José Micó, Blayet, i Roberto Ríos acabaren la car-rera.

Al llarg de tot aquest temps pas-saren diversos directors, alguns d’ells de gran renom i gran protagonisme en el món de la música: Vicente Redondo, Vicente Sanchis, Daniel Martínez, Ro-berto Sáez, Antonio Claverol i Filiberto Rodrigo.

Durant aquestes dues dècades, el dipositari era Jesús Mas, el tio Jesús de Punta. Recorde que, al final de cada any, en l’assemblea, quan passava els comptes, quasi tots els anys la Societat li devia diners de tots els viatges que ha-via fet a València per a portar a arreglar els instruments. Per a justificar el deute presentava els bitllets de l’autobús o del tren que tenia guardats i en cadascun tenia la data apuntada darrere. Recor-de que deia: “La Societat deu a la meua economia, dues pessetes, dos quinzets i tres xavos i dos gallets”. Aquelles pa-raules se’m quedaren molt gravades per la gràcia que em feren. Al final d’aquesta dècada, la banda es trontollava i estigué molt prop d’extingir-se.

En aquells moments, al principi de la tercera dècada, la gent jove que

formàvem part de la banda, demanà-rem al president, que era Jesús Alba, el Besonet, que calia prendre mesures i canviar el director o se n’anàvem tots a casa. Aleshores, la Junta Directiva i el president al capdavant, prengueren nota d’aquelles paraules i començaren a bus-car director per a la banda. Van elegir un jove músic de la Banda Municipal de València, Roberto Forés Asensi, mestre jove i amb moltes ganes de treballar i progressar.

És en la tercera dècada quan la ban-da i la música en si, sota la direcció i de la mà de Roberto Forés, comença a evolucionar i prendre’s seriosament per part dels xiquets i les xiquetes que co-


mençaven a estudiar la música; tots ells assessorats pel mestre Forés perquè estudiaren la música com una professió i un mitjà de vida.

Quant era president Rubén Ventura, recorreguérem tot el poble amb l’única finalitat d’apuntar socis. Va ser l’únic president que durant el seu mandat tractà de fer una societat amb mil so-cis i feu que la Banda isquera tots els diumenges. És en aquesta dècada quant “La Lírica” comença a ressorgir i també la música en si per tot Silla.

Pel que fa a la banda, va ser l’any 1973 quan començà a despertar-se l’ambient musical i començà la partici-pació en els certàmens de bandes (Ciu-tat de València, Diputació, Cullera...). Aleshores “La Lírica” començà a guanyar premis i a anomenar-se en el món de la música a la comarca i a la Comunitat.

Quan al ramellet de xiquets i xique-tes de Silla que començaren a estudiar la música, molts d’ells han arribat a ser músics professionals, alguns avui es tro-ben treballant en les orquestres de més prestigi del País i de l’estranger, altres com a professors dels conservatoris de la nostra comunitat (Eduardo Ventura, José Luis Peris, Paco Valero, Andrés Va-lero, Lluís González, César Guillem, Nac-ho Ceballos, Francisco Valero Terribas, Vicent Valero, Conrado Gastaldo, Gusta-vo Duarte, Jane Montón, Xelo Giner, Ma-riam Giner, Pascual Hernández, Salvador Alberola, Ángel Bayo José Giner, Inocen-te Giner...) i una llarga quantitat de noms que avui són, quasi tots, professors del nostre conservatori (Antonio Hernández, Roberto López, Nuria Martínez, Mª José Martínez, Antonio Aguado...).

En aquests vint-i-cinc anys, com que la banda no tenia seu social i els polítics que regien l’Ajuntament no estaven sen-sibilitzats a ajudar i potenciar la banda, els pocs diners que es treien de l’Ajunta-ment només eren els que pagaven pels actes que la banda feia per a l’Ajunta-ment.

Quant al local d’assaigs, “La Lírica” pareixia la germaneta dels pobres. Cada dos per tres ens tiraven fora del lloc on assajàvem. Recorreguérem més de deu locals (el casino dels pobres, el local de la OJE, el teatret del rector...) fins que ens tocà la loteria que va ser quan es comprà la casa que avui és el Musical.

El dia 10 de juliol de l’any 1976,

quan la presidència de la Societat estava en mans de Vicent Carbonell, fou agra-ciada per la sort ja que li tocà el segon premi de la Loteria Nacional. La Societat va ser la major agraciada perquè li van tocar vuit milions quatre-centes mil pes-setes. Fou aleshores quan es comprà la casa del Sr. José Alcamí que avui és el Musical. Molts veïns del poble tingueren la sort de participar en el premi.

Recorde que aquell any la banda participà en el certamen de la plaça de bous i el presentador del certamen, quan anuncià “La Lírica”, digué: “Puja a l’entaulat ‘La Lírica’ de Silla, la banda mi-lionària, ja que li ha tocat la loteria el passat dia 10”.

Tot açò es paralitzà i es truncà en la quarta dècada perquè la Societat, allà pels anys 80, es trobava amb un dèficit de quasi catorze milions de pessetes, amb el president d’aquell moment, el Sr. Santiago Prensas, i la seua Junta Direc-tiva,

Els músics demanàrem una assem-blea per a canviar la Junta i fer front al dèficit en què es trobava la Societat. Els músics més majors destituírem la Jun-ta. Aquests músics i algunes persones sòcies de la Societat formàrem una co-missió gestora per poder aclarir la situ-ació. Quan la gestora va tindre les coses clares, es va convocar l’assemblea per a informar els socis de com es trobava la Societat i per a elegir la nova Junta Directiva .

De la presidència de Santiago Pren-sas destaquem la construcció del Mu-sical i la creació dels primers estatuts socials. Per primera vegada, la societat A. M. “La Lírica” tenia els seus estatuts i estava enregistrada en Govern Civil.

La nova Junta, amb J. Severino Gi-ner al capdavant, formada per músics i socis que volíem la banda i no volíem que desapareguera la Societat, començàrem a treballar i a fer tot el que podia estar al nostre abast.

La primera visita fou a l’alcalde, en aquells moments Lluís Martínez, per demanar-li ajuda. La resposta fou la se-güent: “De cada pesseta que vosaltres arreplegueu, l’Ajuntament us donarà dues pessetes a fons perdut”. Després anàrem a tots els directors dels bancs en què la Societat estava endeutada perquè aguantaren els venciments dels terminis. Finalment, demanàrem a tots

els músics que ajudaren en tot el que la Junta programara per a poder fer front als deutes i poder salvar a la Societat que estava molt malament. Després d’explicar als músics com havia quedat la Junta en totes les visites que s’havien realitzat, aquesta demanà que el primer any els músics no cobraren el que havien guanyat tocant en les falles. Els músics acceptaren.

Tots els diumenges la banda i la Jun-ta eixien pel poble per vendre una rifa i també per fer concerts en quasi tots els carrers que celebraven les festes. Així, a poc a poc, i fent-se més pesats que l’arròs caldós, anàvem eixint del forat, cosa que durà dos anys i quasi quatre més per a tindre-ho tot pagat. Alesho-res, sent president José Giner Guixot, es comprà la casa de Peset Aleixandre per ampliar el Musical i fer una eixida d’emergència, cosa que es portà a la pràctica quan entrà de president Vicent Vedreño.

A tot açò, la banda es mantenia, l’escola tenia com a professors els músics més avançats i que estudiaven al Conservatori, tots sense cobrar una pesseta. El director, Roberto Forés, canvià d’aires pel bé de la seua carrera professional i passà a dirigir una banda de la secció especial “Els Litros” de Bu-nyol. Aleshores i recomanat pel mestre Forés, entrà com a director de “La Lí-rica” José Miguel Peñarrocha, un gran director que solament durà un any i mig. Durant aquest temps la Banda estigué sense participar en els certàmens. Va substituir al director un músic de Silla i alumne del mestre Forés, Josep Lluís Peris Cordellat.

Durant el temps que Josep Lluís Peris va ser director de la banda, co-mençà un nou despertar i la banda tornà a concursar en els certàmens i tornà a aconseguir premis com abans ho feia en l’època del seu mestre Roberto Forés.

Quant a l’escola, tornà a ressorgir i començaren a vindre professors; tornà a la normalitat. En aquesta època havia de ser escola reconeguda per la Gene-ralitat i pel Ministeri de Treball, perquè el professorat havia d’estar donat d’alta en la Seguretat Social, cosa que portava moltes despeses per a la Societat. Ales-hores es començà a cobrar quotes als alumnes perquè era molt costós mantin-dre l’escola, fins i tot rebent la subven-


ció de Conselleria i la que l’Ajuntament ens pagava per fer-li tots els actes de l’any. Amb el que es cobrava de quotes als alumnes, teníem els diners justets per a poder mantindre-la. Al director se li pagava dels diners que es treien dels beneficis de vendre la loteria durant tot l’any.

Al final de l’any 1987, Josep Lluís deixa la direcció de la banda i ocupa el lloc de director Juan José Poveda, sent president Vicent Vedreño, que deixa la presidència al febrer del 1989. És aleshores quant Vicent Zaragozá passa a fer-se càrrec de la presidència de la Societat.

Quant al febrer de l’any 1989 l’As-semblea em nomenà president, el meu cap començà a donar voltes i em feia creus pensar que jo no estava capacitat per poder dirigir les regnes d’una Socie-tat amb més de cent anys d’existència i la més representativa del poble de Silla. Però, rodejat d’una bona gent i amb mol-tes ganes de treballar per la Societat, vaig formar la primera Junta Directiva i ens vam posar a treballar.

Al juliol de l’any 1990, la banda va fer el seu primer viatge a l’estranger (Polònia) una experiència que mai oblida-ran els músics i la gent que ens acom-panyà.

Ganes no en faltaven, il·lusió tam-poc, i mentre passava el temps, les coses anaven eixint tal com les progra-mava la Junta. L’any 1990, m’assabente per la premsa que el Govern Socialista de la Generalitat, convoca el programa de MÚSICA 92, una línia d’ajuda a to-tes les societats, sense ànim lucratiu, per a la reforma i construcció dels lo-cals socials. Ho vaig proposar en la pri-mera reunió i, sense demora, allà que em presente a demanar i informar-me dels passos que calia seguir. La primera

anècdota és la següent: “Vosté qui és?” Li conteste: “El president de ‘La Lírica’ i voldria parlar amb Emili Soler, comissari de Música 92”. Sense més entrà i quant tornà a eixir em diu: “Pot vosté passar”. Ens saludem i, sense més preàmbul, li demane informació del programa de Mú-sica 92 i em respon que havia de por-tar-li la documentació de la reforma que s’havia de fer al Musical com abans mi-llor. De seguida parle amb Paco Baixauli, aleshores alcalde de Silla, i ens fiquem a treballar per a recopilar la documentació pertinent.

Quant tenia tota la documentació en el meu poder, em presente una al-tra vegada al despatx d’Emili Soler per a lliurar-li tot el que m’havia demanat. Quan li vaig lliurar tots els documents, va fer una ullada i em digué: “Ves-te’n i comença quan vulgues, que des d’aquest moment teniu deu milions per a comen-çar les obres”. Començàrem la reforma, l’eixida d’emergència al carrer Peset, adequàrem les aules de l’escola perquè tingueren les dimensions que demanava la legislació de la Generalitat de centres docents, i l’escala d’accés al primer pis. Ens gastàrem setze milions de pessetes i el dipositari, que aleshores era Emilio Bermell, Urbano, −que, per cert, qua-drava els comptes al cèntim−, em re-criminava en cada moment: “Vicent ens hem gastat molts diners. Com ho paga-rem?” La meua resposta era sempre la mateixa: “Dins de dos anys estarà tot pagat”. I així passà, en dos anys estava tot pagat.

L’any 1992, la banda participà en el Certamen de la Fira de Juliol, sent el di-rector Juan José Poveda, i aconseguírem el primer premi de la segona secció.

En aquestes dates es presentà el canvi de director, el dia 29 de juliol, abans de començar el festival de festes.

El director em crida i em diu: “Quant acabe el festival, acabe de director de ‘La Lírica’. Per favor, no els notifiques res als músics i el dia que torne m’aco-miadaré d’ells”.

En la primera reunió comunique a la Junta la notícia i ens posàrem a buscar director i, com no, el mestre Forés, que vol a “La Lírica” tant com nosaltres, ens digué que provàrem amb Vicent Soler. Férem cas del mestre Forés i al setem-bre de l’any 1992 Vicent Soler es feu càrrec de la direcció de la banda de Si-lla.

Durant els més de deu anys que Soler estigué al càrrec de la direcció de la banda, “La Lírica” estigué en el seu millor moment artístic. Es presentava a diversos certàmens i en tots guanyàrem el primer premi.

Durant aquesta dècada l’agrupació musical “La Lírica” tragué dues bran-ques, la Jove Orquestra Simfònica i la Coral Polifònica, de les quals la nostra Societat i tot el Poble en general han d’estar contents i orgullosos.

Que tot açò isca ha sigut possible, gràcies a l’esforç que, en el seu dia, l’Ajuntament va fer per la creació d’un conservatori per poder estudiar la músi-ca professional al nostre poble, a petició de la Junta Directiva. A l’any següent el poble de Silla tenia Conservatori.

Amb tot, i tal com he dit, el dia 16 de juliol de 2008 celebre el meu 50 ani-versari com a músic de la societat “La Lírica” de Silla, de la qual estic molt or-gullós.

Avui en dia encara continue apor-tant el meu granet d’arena com a músic i també com a directiu de la Junta que presideix Ernesto Selma Gomes, més conegut per Gabareta.

Vicent Zaragozá Sanlorenzo


SALUTACIÓ DE LAJUNTA LOCAL FALLERA

6 d’agost, el sol dedica els seus raigs expressament per al nostre poble, el

cel s’ha pintat d’un blau més intens per lluir a Silla. Les dones majors, sabedores d’aquest fet, han emblanquinat les cases perquè el firmament es reflectisca en tots els carrers. Els carrers empedrats, des-prenen una calor humida nascuda d’una ar-ruixadora de metall. Les voreres accepten de ben gust la granera. Les fallebes s’esfor-cen per a mantindre tancades unes portes impacients. Els albellons prohibeixen l’eixi-da a la misèria. Els fanals ploren pel fet de no poder ser estels. Els balcons volen ser tribunes. Les finestres s’obrin al cel. A la marjal les primeres espigues d’arròs comencen a eixir per saludar la festa. A l’horta, els melons d’Alger recullen tot el roig d’un sol de ponent. Els pimentons ab-sorbeixen en gust la salmorra. I l’Albufera com més festa és, més plora veient el mal que li hem fet.El poble comença a viure el dia de la festa més gran. Els Porrots ballen la primera de les mil vegades que ho han de fer. La Lírica inunda de notes els carrers per anar a re-collir les cambreres del Crist. Després de Missa, l’església contempla orgullosa tot el que té als seus peus. Tra-dicions centenàries arropen a generacions actuals. Quan el sol llueix més alt, les carcasses i els masclets recorden a tota la comarca

que Silla està de festa. L’última eixida que esclata desperta la fam. Coberts, estova-lles i menjar s’ofereixen orgullosos d’haver sigut elegits per al dinar més important de l’any. En lloc de fer la sesta, ara les hamaques de la platja canvien gustoses l’arena per les voreres dels carrers per deixar comentar còmodament als veïns la calor que fa.Els vestits pengen dels poms dels armaris fent força per evitar qualsevol arruga dels seus teixits. Les joies intenten recollir tota la llum que tenen al seu abast. Els perfums concentren el flaire més especial.La murta recorda als veïns que ella marca per on el Crist ha de passar. Els ciris fan cua per ser els elegits per enllumenar tot el trasllat. Comença la processó, i els carrers empe-drats i la murta reben en un sacrifici grat la cera calenta que els ciris els va gotejant. Els fanals riuen per poder convertir-se en estels artificials. Les fallebes respiren en poder alliberar les portes obertes de bat a bat. Danses, veïns, figures bíbliques, confrari-es, autoritats i en companyia de tots ells les Falles de Silla. Cinc senyoretes i cinc xiquetes que al seu pas fan que els car-rers estiguen molt més engalanats. Cinc senyoretes i cinc xiquetes que en els seus vestits tradicionals deixen a l’altura del rastell qualsevol vestit de preu desorbi-

tat. Cinc senyoretes i cinc xiquetes que representen el col·lectiu més important del poble. Cinc senyoretes i cinc xiquetes que volen al Crist venerar. Darrere d’elles, i dels seus respectius presidents, la Junta Local Fallera, homes i dones de feina desin-teressada perquè la festa del pare del Crist no defraude veïns ni visitants. 30 anys de constant dedicació fan que sempre esti-guen presents en els esdeveniments més importants locals. I la processó del Crist és l’acte més solemne de tot l’any. Un angelet que va nàixer dins de la Carxofa, és alliberat al món per cantar el motet tra-dicional. Descansen els costalers. El silenci fa eriçar els pèls, l’emoció banyar els ulls i nugar la gola. Tot acaba amb el Crist en-trant a l’església mirant el seu poble.Més tard, uns coets de mil colors il·luminen el cel d’un poble que no perd les seues tra-dicions i, per això, és un poble sabedor d’on va.A la matinada, el parc rebrolla de llima gra-nissada i d’orxata i, per allí, nadant entre aquests refrescos, estan tots els veïns del poble; i, entre els veïns, molts fallers; i, entre els fallers, molts membres de Junta Local Fallera; i, entre els membres de Jun-ta Local Fallera, el seu president, Richard Giner San Andrés, que anirà desitjant bo-nes festes a tot el veïnat.

Junta Local Fallera


Benvolguts sillers, silleres i la resta de ciutadans de Silla:Com imaginem, la resta d’associ-

acions del poble, l’associació cultural Penya Caixaes vol aprofitar aquesta plataforma que se’ns ha oferit per a, de tot cor, desitjar que tots tinguem un bon estiu i, per descomptat, unes bones festes i, sobretot, que aques-tes siguen un espai en què, per uns dies com a mínim, regne l’harmonia, l’alegria i l’amistat; uns dies, com a mínim, en què puguem sentir-nos iguals i germans de tots, en una taula dinant amb els amics, en un concert, sota la Carxofa o en una entrada.

Són dies de festa, qui ens ho ha de dir a nosaltres? Aprofitem com tots sabeu molt bé allò del que ens sentim molt orgullosos: la festa del bou. Discutida, menyspreada, sovint insultada. Per a la Penya Caixaes és un orgull formar part de la festa que atrau i va atraure gent de pensa-ment tan divers com Federico Lorca, Mario Vargas Llosa, Fernando Bote-ro, Enrique Tierno Galván, Goya, Pi-casso, Manet, Orson Wells o Ernest Heminway i, per tant, no ens avergo-nyeix el que any rere any fem.

I de les coses més generals a les més particulars, dels grans noms als que desapareixen, de la festa i l’ale-gria a la tristesa i la mort, perquè la

festa del bou és sentiment i tragèdia, i enguany els membres de la penya tastarem aquest doble sentiment: l’alegria de la festa i la pena, per no gaudir-la amb un membre, amb un amic, amb un familiar, el nostre tio Alberto.

Què puc dir d’una persona que ha sigut tan important per a nosaltres i per a la festa dels bous a Silla? Què seríem, si no haguera tingut aquesta passió per la nostra festa? Seríem la Penya Caixaes? Segurament no. La passió i l’amor que ell ens ha trans-més directament o indirectament a molts dels que ens sentim membres de la Penya és la gran herència de què estem obligats a gaudir i a trans-metre als altres i als que vindran. Perquè tot passa, nosaltres també. Les imatges i els records es desdi-buixaran inexorablement en el miste-ri de la memòria, però mentre la Pe-nya continue viva, mentre tinguem la il·lusió de continuar, mentre encara puguem emocionar-nos en la nostra festa, t’estarem recordant, Alberto, i estarem honrant, humilment, com tu, com nosaltres, la teua memòria i la teua herència.

Com diem, la festa del bou és tragèdia, i això és el que li dóna aquest halo quasi místic de litúrgia, però, no ho oblidem, sobretot és fes-

ta, és música, és sensació, verònica, natural i arena, palmes i mocadors. Per això, et recordarem amb alegria, amb el teu ampli somriure que sem-pre brindaves, amb la lluentor dels teus ulls d’impossible color quan un bou t’agradava, en un “llimonet” re-colzat en el teu gaiato i raonant de bous…, i no alçat a muscles pels teus fills mentre les campanes del teu poble ploraven a les cinc de la vesprada…

A las cinco de la tarde.Eran las cinco en punto de la tarde.Un niño trajo la blanca sábanaa las cinco de la tarde (…)Lo demás era muerte y sólo muertea las cinco de la tarde.

El viento se llevó los algodonesa las cinco de la tarde (…)Ya luchan la paloma y el leopardoa las cinco de la tarde.Y un muslo con asta desolada

a las cinco de la tarde. (…)¡Ay, qué terribles cinco de la tarde!¡Eran las cinco en todos los relojes!¡Eran las cinco en sombra de la tarde!

(Extracte de “La cogida y la muerte” de Federico García Lorca)

SALUTACIÓ DE LAPENYA CAIXAES


SALUTACIÓ DE LAASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS

És la segona vegada que arribades les festes majors en honor al Santíssim

Crist de Silla, el nostre Ajuntament, ens dóna l’oportunitat, a través del llibre de festes, de desitjar a totes les ciutadanes i ciutadans de Silla unes bones festes i unes merescudes vacances que ens aju-den a desconnectar dels problemes dia-ris i ens permeten carregar les bateries per a començar de nou al mes següent.

Com a representants del xicotet co-merç i de la micro i xicoteta empresa de Silla, ens permetran que aprofitem aquesta oportunitat que se’ns brinda per a dirigir-nos també als nostres associ-ats i associades, no sols per a desitjar-los bones festes, que també, sinó per a demanar-los que davant de tanta xarra-meca catastrofista que se’ns ve damunt de com de malament que està tot, fem la vista arrere i veurem que ni estava tot tan bé fa uns mesos, ni estarà tot tan malament a partir d’ara. Açò forma

part dels cicles econòmics. Confiem en nosaltres mateixos, fem les coses el mi-llor que puguem pensant en els nostres clients, treballem junts aportant idees i utilitzant AESI i, potser, comprovem que de vegades donar un pas arrere serveix per a agafar impuls.

L’actor Groucho Marx Deia que «Si no aportem solucions formem part del problema».

Per als veïns i les veïnes de Silla, un desig, que tingueu unes festes i unes va-cances meravelloses, i una petició, que continueu confiant en el nostre xicotet comerç local. Continuem fent bo el nos-tre primer missatge: «Mira pel poble, compra a Silla!».

Salutacions per a tots,

Junta Directiva d’AESI

SALUTACIÓ DE CÁRITAS

Per primera vegada, des de CÁRITAS SILLA, tenim l’oportunitat de saludar

el veïnat aprofitant l’edició del Llibre de Festes. I ho volem fer agraint l’ajuda de totes aquelles persones que, d’una for-ma o altra, ens ajuden a portar endavant la nostra labor social.

Aquesta associació començà la seua trajectòria fa aproximadament vint-i-cinc anys, i ho feu en un temps gens fàcil, amb serioses dificultats. No obstant això, fruit de les inquietuds d’un grup de dones sense cap experiència prèvia, però amb molta tenacitat i voluntat de servei als veïns més desafavorits i sen-sibilitzades per la situació d’aquests, van saber aconseguir la col·laboració del veïnat que, sens cap dubte, va donar su-port a la iniciativa; això sí, cadascú en la mesura de les seus possibilitats.

En l’actualitat, CÁRITAS ha sofert un canvi pel que fa a la seua estructura organitzativa: cada parròquia té una seu de CÁRITAS i mantenim una estreta col-laboració amb els serveis socials muni-cipals, fins i tot donant-los, de vegades, suport. Continuem treballant amb el ma-teix entusiasme i voluntat de servei que quan començàrem, i des d’aleshores es-tem agraïts per la vostra col·laboració, sense la qual el nostre treball no seria possible.A totes i tots, gràcies per tot.Us desitgem unes bones festes.

Cáritas Interparroquial De Silla


LES FESTES POPULARS EN LESORDENANCES MUNICIPALS DE 1881

Per Marcos Marí Lozano

Una ordenança és un tipus de norma jurídica que s’inclou dins dels regla-

ments i que es caracteritza per estar subordinada a la llei.

El terme prové de la paraula “orde”, per la qual cosa es refereix a un mandat que ha sigut emés per qui posseeix la potestat per a exigir el seu compliment. Per aquest motiu el terme ordenança també significa mandat.

Les ordenances municipals regulen alguns aspectes de la vida local així com detalls de l’organització política, adminis-trativa i socioeconòmica de la població, és a dir, regulen tot allò que està vinculat amb la gestió pública. Generalment s’ex-pliciten les competències dels càrrecs polítics i dels funcionaris locals i no es descuida allò que s’ha relacionat amb els llauradors i amb el món dels serveis i el comerç o les activitats productives.

Quan les ordenances eren elabo-rades per l’Ajuntament, la subsegüent confirmació per part de l’entitat superi-or constituïa un requisit imprescindible per a la seua aplicació, de tal manera que quan faltava aquesta aprovació ex-pressa no formaven part del dret local. És per aquesta raó que les Ordenances Municipals de 1881, elaborades per una comissió creada a l’efecte, visades i segellades per l’alcalde de la localitat, José Planells Zaragozá i certificades pel secretari de l’Ajuntament, Marcelino Ru-bio, en data de 12 d’octubre de 1881, foren aprovades pel Governador Civil de la província el 31 de desembre d’aquest any.

Saber si el nivell de coneixements que governants i governats van tindre de les Ordenances Municipals fou el su-ficient com per a considerar-les un èxit de bon govern, és un capítol que merei-xeria ser estudiat amb molta cura. De què servirien aquestes com a preceptes legals si autoritats locals i veïns les ig-

noraven? Probablement els veïns a penes co-

negueren les ordenances per les quals se’ls governava, perquè els mateixos governants eren objecte de reiteratius recordatoris per part de l’autoritat su-perior. Testimonia aquesta hipotètica negligència dels magistrats locals els escrits en què se’ls ordenava que totes les ordenances foren llegides, així com la necessitat de recopilar totes les orde-nances en un llibre i imprimir-les poste-riorment perquè tots els càrrecs públics disposaren d’un instrument idoni en la gestió pública local.

La documentació dipositada a l’Ar-xiu Municipal no ens brinda dades que ens parlen directament d’aquesta im-portant qüestió, però sí ho fa de manera indirecta documentació de Govern Civil dirigida als governants local de moltes poblacions en la quals els recorda amb insistència la necessitat de la lectura de les normes locals, mitjançant bans i pre-gons públics, així com mitjançant la re-copilació i la impressió de les Ordenan-ces i la resta de disposicions d’aplicació en l’àmbit local.

Tal vegada per aquest motiu, en l’any 1903 les ordenances són copiades i tornades a imprimir. I es fa constar expressament que es tracta d’una còpia de les Ordenances Municipals de 1881 amb el vistiplau de l’alcalde, José María Planells, i del secretari de l’Ajuntament, Juan de Chomón.

Una altra qüestió rellevant, a més de l’origen, naturalesa, contingut, confir-mació i coneixement de les Ordenances Municipals, és el del seu compliment per la societat.

El bon govern de la població depén fonamentalment de la major o menor acceptació per part de la comunitat d’aquestes disposicions i normativa im-posades, o també del grau de coerció

que s’exercisca sobre ella mitjançant la policia i l’administració de justícia. La-mentablement, en l’Arxiu Municipal no disposem de documentació d’aquesta època en què es reflectisquen les infrac-cions i on consten els que van ser els transgressors; quines ordenances van infringir i les penes que se’ls van aplicar; a quin grup social pertanyien els infrac-tors de les normes i les raons que tenien per infringir-les; quines ordenances es qüestionaven i el motiu o la quantia i la destinació de les sancions.

La major o menor quantia de les pe-nes podria revelar la importància que se li concedia des del mateix poder públic a una determinada norma i, en alguns casos, a un específic problema socioe-conòmic que s’intenta regular i la reite-ració de la infracció ens podria eviden-ciar la contradicció entre la norma local i la conducta social (lloable o no), però sempre un comportament social contes-tatari de la norma.

La destinació de la suma d’aquestes penes pecuniàries és també important. Generalment constituïen una partida econòmica més que ingressava en els cabdals de propis de la localitat.

Però les Ordenances tenen una re-lació directa amb la societat a què van destinades per a organitzar-la. I aquesta relació és inexcusable perquè reflectei-xen i, al mateix temps, actuen sobre tots els problemes i reptes de la soci-etat, que canvien i es transformen en el transcurs del temps. Per això, cal analit-zar la normativa local en la seua evolució aprofundint en les raons que la possibili-ten. Només així podrem entendre la mo-dificació o supressió de les ordenances o, fins i tot, la creació d’altres noves en el discórrer del temps.

I no pot ser d’altra manera, ja que l’evolució de la societat requereix altres formes d’organització. Bona mostra del


que comentàvem abans són tots aquells articles de les ordenances municipals que fan referència a les festes populars. Seguidament exposem la transcripció d’aquestos articles per tal de que pugueu comprovar el normal desajust entre unes disposicions de 1881 i la que podria ser normativa actual. Tot i que moltes perso-nes després de llegir-los arriben a consi-derar que es tracta d’unes disposicions antiquades i obsoletes, lluny del sentir de la societat moderna, cal fer l’esforç de comprendre que reflecteixen un mo-ment de l’esdevenir històric i social de la població de Silla.

SECCIÓN 4ª.- FIESTAS

1º Fiestas populares

ART. 39.- No se podrán disparar armas de fuego, cohetes, petardos u otros fuegos artificiales dentro de la población, sin permiso de la autoridad.

ART. 40.- Tampoco se podrá celebrar corrida alguna de toretes o vaquillas, sin obtener el previo permiso de la autoridad compe-tente.

ART. 41.- Durante el Carnaval se per-mitirá recorrer las calles con disfraz y con careta, pero sólo hasta que anochezca, prohi-biéndose el uso de trajes que ofendan la moral pública, el de ministros de la religión y altos funcionarios de la milicia y del Estado.

ART. 42.- Se prohibe a los disfrazados llevar palos, bastones, cayados ni escobas, aun cuando lo re-quiera el traje que usen, como asímismo arrojar harina, ceni-za, ni otra cosa en perjuicio y molestia del público.

ART. 43.- Sólo la autoridad o aquel a quien delegare, podrá obligar a quitarse la careta a la persona que hubiese cometido falta o delito, si no guardara el decoro

correspondiente o causare cual-quier disgusto público.

ART. 44.- Queda prohibido correr ca-ballerías por las calles de esta población, con pretexto de fies-ta alguna, pues para ello, y con objeto de tomar las debidas precauciones, publicará la auto-ridad un bando anticipadamen-te, si lo creyese oportuno.

ART. 45.- El público guardará en todos los sitios de concurrencia la de-bida compostura, prohibiéndose proferir gritos descompasados, cantar canciones contrarias al orden público y a la moral, a las instituciones y a las buenas costumbres, o hacer cuales-quiera otras manifestaciones que pudieran turbar la tranquili-dad del vecindario.

ART. 46.- Un bando especial dispondrá en cada caso las iluminaciones y festejos que hubieren de te-ner lugar para conocimiento del vecindario, dictando además las reglas que hubieren de obser-varse, según las circunstancias o el objeto que tuviesen las fies-tas.

ART. 47.- Bajo ningún pretexto ni excu-sa, se podrán establecer o ce-lebrar rifas, sin obtener previa-mente permiso de la autoridad, en cumplimiento de las disposi-ciones vigentes sobre el ramo.

2º.- Fiestas religiosas

ART. 48.- Desde el Jueves Santo, cele-brados los divinos oficios, hasta el toque de Gloria del Sábado Santo, no podrá circular por las calles carruaje alguno sin que quede justificada la imprescin-dible necesidad.

ART. 49.- Se prohibe también que en los días de Semana Santa se gol-pee en las puertas de las casas o dentro de los templos con mazos, palos o cualesquiera

otros ruidos capaces de turbar las ceremonias religiosas o que molesten al vecindario.

ART. 50.- Las calles y plazas por donde hayan de pasar las procesiones deberán estar perfectamente barridas y regadas con una hora de anticipación por lo menos, siendo responsables los vecinos de las casas que no observen al efecto las reglas dictadas sobre limpieza pública en las presen-tes Ordenanzas.

ART. 51.- Los vecinos de las casas de la carrera que las procesiones hayan de llevar, adornarán sus balcones o ventanas en la for-ma más esmerada que les sea posible.

ART. 52.- Las procesiones llevarán la carrera acostumbrada, o en otro caso, la que disponga la autoridad civil de acuerdo con la eclesiástica.

ART. 53.- Todos los concurrentes a las procesiones, guardarán en ellas el mayor orden y compostura.

ART. 54.- Las personas que se hallaren en la carrera, deberán tener la cabeza descubierta desde que empiecen hasta que acaben de pasar las procesiones por el sitio en que se encuentren: se abstendrán de hablar en alta voz y de ejecutar actos o hacer ademanes contrarios al respeto que se merecen las cosas o ce-remonias sagradas.

ART. 55.- No se permitirá el tránsito de carruajes ni caballerías por las calles que sirvan de carrera a las procesiones, durante las ho-ras en que éstas pasen.

ART. 56.- Los que turbaren los actos de un culto religioso u ofendiesen los sentimientos de los concu-rrentes a ellos, de cualquier manera que fuesen, serán en-tregados a la acción del Juzga-do”.


6 D’AGOST: FESTES A SILLA EL TERROR A HIROSHIMA

Per Vicent Carbonell

Una data important en la història uni-versal, en la història de la humani-

tat, de la civilització, encara que aquest dia forma part dels capítols menys civilit-zats, i la seua peculiar forma d’arreglar les desavinences. Allà per l’any 1945 el món estava dividit en dos grans blocs militars i polítics, uns lluitaven contra els altres de totes les formes possi-bles, humanes i inhumanes, (destacant les inhumanes). Tot arrancava amb la provocació anys enrere d’Adolf Hitler en-vaint mig Europa. Més endavant, grans forces militars del món com els EUA i el Japó s’incorporen al que seria la Segona Guerra mundial.

El 6 d’agost a Silla, com tot els anys, se celebrava el dia del Crist, el dia de la seua Festa Major, el dia de la Carxofa, el dia que els dansaires de la Dansa dels Porrots recorren el nostre poble, Silla, el dia que la Banda de Música eixia al carrer a omplir l’aire de festa i pasdo-bles, el dia que els veïns treien al carrer

les seues cadires per seure a la fresca i convidaven familiars i amics, que en-galanaven les cases amb les seues mi-llors macetes i plantes de l’entrada de la casa, que penjaven dels balcons els seus millors cobertors de llit. I així amb plantes, cadires, cobertors i bona gent al carrer Silla s’omplia d’un autèntic sen-timent de festa i solidaritat festiva ca-racterística d’un poble mediterrani com el nostre.

Aquest dia, lamentablement, els EUA i Europa no estaven de festa ni res paregut, i un altre poble, el japonès d’Hiroshima passaria el matí més fatídic de la seua història. Els nord-americans decidiren posar en pràctica la seua més mortífera arma de tipologia nuclear, i ho faria a aquesta ciutat: Hiroshima. Prop de 200.000 persones morien en fer im-pacte la bomba sobre Hiroshima sobre les 8 i quart del matí; deixaren d’anar a treballar, d’anar a escola, de viure, de compartir. La bomba de nom “Little

boy” (xiquet xicotet), transportada per un dels tres avions que sobrevolaven la ciutat, era llançada des de l’anomenat “Enola Gay”, el bombarder encarregat d’aquesta missió tan especial. Enola Gay, quin nom? que, per cert, és el títol d’una cançó de l’any 80 del grup brità-nic “Orchestral manoeuvres in the dark”. Però aquest nom ve del nom de la mare del pilot de l’avió encarregat de llançar aquesta mercaderia. Curiosa i contra-dictòria situació de sentiments, un pilot posa al seu avió el nom de la seua mare. I aquest pilot serà l’encarregat de des-truir milers de famílies, on mares i fills deixaren de viure els seus sentiments d’amor i acabà tot senyal de vida; una gran massacre, única en la història.

Silla poble i festa versus

Hiroshima guerra i mort


SALUTACIÓ DE LA FALLA PORTEL PLAER ESTÀ EN EL CAMÍ. SOM TAN BONS QUE ENS CRITIQUEN!

Enguany l’Associació Cultural Falla Port de Silla compleix 32 anys. És una associ-

ació jove, com joves són la majoria dels ho-mes i dones que la componen. Intentaré, per tant, tot seguit, fer una succinta valoració de la seua trajectòria, tot i que ja d’entrada he de dir que m’ompli de satisfacció pel treball, modest, però honest i, ben mirat, ben fet.

La Falla Port es va constituir l’abril de 1977, arran de la voluntat ferma d’un grup d’homes i de dones per formar una comissió fallera democràtica a Silla. Així va ser, i no us podeu imaginar la quantitat de problemes que tingueren en aquell any, però comprovant la trajectòria de la Comissió, crec que valgué la pena. Les pressions amb les autoritats, hui 32 anys després, estan compensades, i tot, pel treball i la continuïtat d’una gent que ha fet que la Comissió del Port siga tot un referent, no sols a Silla, sinó a tota l’Horta.

Des d’un primer moment teníem clar que no volíem ser la visió tòpica i folkloritzada habitual fins aquells moments. Alhora, apos-tàvem per una continuïtat de la festa, però enriquint-la amb una nova vestimenta que permetera valorar i percebre la festa fallera com el ric patrimoni cultural que és.

Els primers anys foren d’una difícil sin-gladura. Topàrem amb entrebancs de tota mena; incomprensió i recel per part de tot el món faller de Silla, oposició declarada per la gran majoria de comissions falleres. No ente-nien la nostra vestimenta: la brusa de l’horta. Ni la brusa negra, ni la brusa rallatda. No era ben vista la brusa en els estaments fallers. Hagué d’intervenir-hi, fins i tot, el president de la Generalitat del moment, Josep Lluís Albiñana, en Junta Central Fallera perquè re-consideraren l’autorització de poder eixir al carrer vestits amb la nostra estimada brusa de l’horta. Tot açò sembla tan llunyà que en recordar-ho ara pareix que fou fa un segle i tan sols han passat trenta-dos anys.

Tot i les dificultats dels primers anys, el treball de la Falla Port es va traduir en una sèrie d’iniciatives culturals molt impor-

tants per a Silla, sobretot de recuperació de tradicions de l’horta. Iniciatives perdudes en aquells anys, com les albades, la plantà de la Creu de Maig, la dansa dels Porrots, el teatre en valencià (ajudant al grup de teatre Boira que tantes alegries i premis ens va do-nar), la creació de la Murga amb tots els ins-truments fets en llandes d’oli d’un taller molt especial, les maratons de volta a peu que organitzaven amb més de 900 participants, els concursos de tir i arrossegament al final del carrer de Planells, les voltes en bicicleta reivindicant més espais verds per al nostre poble, el grupet de xiquets que representa-ven a València els Miracles de Sant Vicent, l’orgull que tenim que es cante la carxofa en valencià (prec que feia la nostra fallereta major infantil, Inma San Lorenzo, el dia de la seua presentació), les nostres festes de so-lidaritat, els nostres viatges culturals, la nit de Sant Joan, les festes temàtiques ara tan de moda, sense oblidar els artistes que hem tingut i tenim de playback. Activitats que any darrere any hem anat realitzant, sense obli-dar-se de les dues activitats que celebrem al Port de Silla: el concurs de pesca infantil i el desafiament de perxadors al nostre estimat llac.

Actualment organitzem les activitats se-güents: plantà de la Creu de Maig, albades, Sant Joan, concurs de pesca, desafiament de perxadors, dansa dels porrots, compar-ses cristianes 9 d’Octubre, festa de solidari-tat, visites culturals, teatre, playback i festa temàtica mensual.

En definitiva, des de la Falla Port, que creix dia a dia amb noves i joves incorpora-cions, hem intentat conjugar: tradició, cultu-ra, llengua i festa. Amb tot, crec que l’èxit d’aquesta comissió és que compartim, cada vegada més i amb més gent, una sèrie de valors en allò relatiu a la concepció de la fes-ta fallera. Teníem les idees molt clares del que volíem ser i al llarg d’aquestos anys ho hem entés: la falla és tan important com no ho és, no ens ha anat la vida amb el que no

és més que una activitat paral·lela dins d’una vida més rica.

El balanç, finalment, crec que ha sigut molt positiu, ja que es veu reflectit un treball col·lectiu i plural. Al remat, ens ho hem pas-sat molt bé i hem fruït del plaer del caminant que, lluny d’obsessionar-se amb l’objectiu fi-nal, gaudeix del mateix camí i de l’acte mateix de caminar. En aquest camí que recorrem, tornem a declarar-nos compromesos amb una tasca, potser romàntica, però precisa-ment per aquest motiu molt incitadora, una tasca que ens ompli d’orgull i de satisfacció i que, sobretot, ens permet als components de la Falla Port sumar nous amics perquè la nostra comissió continue sent LA MILLOR.

Perquè el que sí que és cert, és que la Falla Port és en si mateixa un món. Ha sigut i és un cant a la convivència en majúscules, a la tolerància i al respecte. Som un grup d’ho-mes i de dones que defensa les falles com a element cultural integrador de les tradicions socials, culturals, i lluita per la conservació del patrimoni i la cultura valenciana. No estic exagerant. La barreja generacional enriqueix l’ambient i aporta el seu granet en moments que, al remat, són inoblidables.

La Falla Port està obsessionada com a comissió, i com a associació cultural, per fer un treball cultural de calat, però pròxim. La participació és clau i és la millor forma de trencar la inèrcia hedonista de no fer res que ens coste un esforç o un cert sacrifici. No et limites a contemplar les hores que vénen, baixa al carrer i participa. Perquè la festa és participació i ara que vénen les festes patro-nals, viu-les de la MILLOR manera possible, viu-les com ho fem els fallers del Port: recu-perant la tertúlia i apagant el televisor.

De tot cor i en nom de la comissió Falla Port:

que unes bones festes del Crist tinguem tots.

La A. C. Falla Port de Silla


SALUTACIÓ DE LAFALLA PARC SANT ROC

Any darrere d’any, amb la il·lusió renovada, Silla viu les seues festes

per excel·lència, a part de les falles, la festa dels sillers, la que el nostre poble gaudeix i estima.

Les festes d’agost en honor al San-tíssim Crist són les festes que uneixen a tot el poble amb una sola festa, ja que encara que estan les falles, aquestes es realitzen en cada barri per a fer la seua festa, i les festes d’agost són per a tots, per a tot al poble amb una mateixa des-tinació.

Un any més em dirigisc al Poble de Silla i, com a siller que sóc, per a mi és un privilegi.

Arriben les festes i la ciutat es con-verteix en alegria, ja que es posa en fun-cionament tot el treball de la gent que ha

estat tot l’any preparant, perquè aques-tes siguen unes festes millors que les de l’any passat.

Silla, any darrere d’any, va conver-tint-se en una ciutat moderna i així han de ser les festes, alegres i innovadores.

Sabem que hi ha actes que no es poden canviar, ja que als veïns ens agra-den com són, per exemple, la processó del Crist, els bous, etc. Però cada any, amb els espectacles i les orquestres de ball, l’Ajuntament i la Comissió de Fes-tes intenten dur novetats perquè no siga repetitiu el mateix de tots els anys.

Com a president de la A. C. Falla Parc Sant Roc, he de dir que la meua co-missió també aporta el seu granet d’are-na amb l’organització de la III Volta amb Bici a la Ciutat de Silla, amb el festival de

playbacks que organitza la Junta Local Fallera i, com no, amb el bar de la plaça de bous on ens trobaran donant el millor servei a la gent que vinga als actes que es fan a la plaça de bous, les vaquetes de la vesprada i els espectacles de la nit i la venda de les entrades.

Silla ja està en festes, felicitem-nos tots els sillers i forasters que ens visiten aquestos dies, ja que aquestes festes són una vegada a l’any.

Per finalitzar, vull felicitar la Regido-ria de Festes, les associacions culturals i tota la gent que desinteressadament col·laboren en l’organització de les fes-tes.

Bones Festes a Tots


SALUTACIÓ DE LAFALLA MERCAT

Un any més, i per tercera vegada com a president de la Falla Mercat

de Silla, tinc el plaer de dirigir-me a tots vostès, veïns i forans, des de les pàgines d’aquest Llibre de Festes que amb tant d’anhel esperem tots els sillers cada any.

Ja arriba el tan esperat mes d’agost, mes en què el poble en ple es prepara per a celebrar les tradicionals festes patronals en honor al Santíssim Crist de Silla.

Aquestes festes suposen diversió per a tot el poble, adults i xiquets, i com no, la Falla Mercat de Silla, també es partícip d’aquest esdeveniment. Per a nosaltres no sols durant la setmana fa-llera és festa, també a l’agost és temps de Falles i és per aquest motiu que col-laborem activament en aquesta prepara-

ció anual, ja que nosaltres, els fallers del Mercat, sempre estem a punt.

Com a associació cultural del nostre poble, participem en tot allò que fa falta, ens referim als ja tradicionals playbacks de la nit de falles, a la cavalcada del pre-gó de festes i a solemne processó del Santíssim Crist.

Enguany volem fer extensible a tot el poble la il·lusió i el treball, que des de la nostra menuda, però gran comis-sió, estem desenvolupant per a conver-tir el ja conegut i tradicional CONCURS DE KARAOKE en una gran nit de festa i espectacle, ja que enguany celebrem el nostre X ANIVERSARI. Deu anys treba-llant i preparant aquest esdeveniment on els sopars populars de clòtxines, faves i caragols, acompanyats de begu-da fresqueta i el tradicional pimentó en

salmorra, fan les delícies del públic fidel que any rere any ens acompanya, sem-pre donant als fallers el seu suport. Tot això, amenitzat pel millor espectacle de llum, color i so. Tota una lluita per traure alguns dinerets, en què la Comissió al complet es deixa la pell per a tirar en-davant en tot el que faça falta, pel bé de la festa.

I per a finalitzar, en nom de tots els fallers i les falleres que formem la Comissió Mercat de Silla, volguera fer extensiva la meua salutació i convidar-vos a participar en tots i cadascun dels actes preparats per les entitats del nos-tre poble i desitjar-vos que tots junts passem unes bones festes.

Vicente Fco. Santos i Benaches President Falla Mercat de Silla


SALUTACIÓ DE LAFALLA POBLE DE SILLA

La A. C. Falla Poble de Silla, saluda a tots els veins i veines del nostre

poble, desde les pàgines d’aquest llibre de festes, en Honor al Santissím Crist de Silla.

Els fallers d’aquesta comissió, ante-nem molt de les festes i tradicions, per aixó des de fa molts anys, participem

activament en les festes.Escomençem fent un Campionat de

24h de Futbet, participem en el Pregó de Festes, en la Nit de Play-Backs i en la processò del Santíssim Crist de Silla (fent representacións i el ball dels Cava-llets....), i com no del 8 al 15, la liem en el xiringuito de bous. Lloc d’encontre de

molta gent, fent-se la picaeta de clotxi-nes, faves i caragols...

I com a president de la A. Falla Po-ble de , en nom dels meus fallers, vos desitje, unes bones festes d’Agost.

PresidentVicent García i San Andrés


SALUTACIÓ DE LAFALLA REIS CATÒLICS

Estimats veïns i veïnes de Silla:Enguany és la primera vegada que

tinc l’honor de dirigir-me a tots vostès com a president de la Falla Reis Catò-lics, i des d’ací vull agrair a l’ajuntament aquesta oportunitat.

Un any més arriba l’estiu, i amb ell les festes en honor al Santíssim Crist de Silla que organitza l’ajuntament junt amb diverses associacions del poble que par-ticipen en diferents aspectes de la festa. Cadascú tracta d’aportar el millor de si per a organitzar una gran varietat d’ac-tes per a tots els públics: campionats esportius de tot tipus (tir social, frontó, pilota valenciana, vela llatina, ciclisme, futbet, etc.); quadres de ball, espec-tacles i actuacions musicals, concerts de rock, nit de playback, balls de saló, concerts d’orquestra...; el dia del San-tíssim Crist, amb els porrots, la proces-só, la carxofa i, com no, la setmana de bous. Totes les associacions treballem

aquestos, i altres molts actes que no he esmentat, amb la màxima il·lusió perquè les festes siguen un èxit i el poble puga disfrutar al màxim.

Com a Falla que som, els nostres esforços i objectius van dirigits princi-palment per a la setmana fallera, però cada vegada més, estem tractant de mantindre eixa flama encesa durant tot l’any, fent una gran quantitat de activi-tats: apuntades, capees, Sant Joan, Sant Fermí, mig any, halloween, Reis, Nadal, etc. que van dirigides no sols als fallers, sinó a tot el veïnat i tot el poble. I com no, també cal destacar la que és per a nosaltres l’altra setmana gran de l’exercici faller, la setmana de bous i les festes del poble.

Al llarg d’aquestes festes, participa-rem en el pregó, en la nit de playbacks, en la processó del Crist, i com fem en els últims anys, tornarem a muntar el nostre xiringuito, on podreu fer-se unes

cerveses i refrescar-se veient l’entrada o el bou embolat. Estarem ubicats al car-rer de Peset Alexandre, en el recorregut del carrer de Sant Roc, i al carrer dels Forns, en el recorregut del carrer de València. Com a novetat també tindrem un altre xiringuito ubicat a la plaça de l’estacioneta, on a la vesprada hi haurà actuacions de dj’s i a la nit es faran les nits alternatives als bous.

Us tenim reservades moltes sorpre-ses per a aquestes festes, de les quals us anirem informant des de la nostra web: www.reiscatolics.com. Esperem veure-us pel nostre xiringuito, perquè us divertiu i disfruteu amb nosaltres.

Per a finalitzar, sols em queda, en nom propi i en el de la meua comissió, desitjar-vos que passeu unes molt bones festes.

Tomàs Palomares LópezPresident A. C. Falla Reis Catòlics


SALUTACIÓ DEL’ASSOCIACIÓ “AMAS DE CASA TYRIUS”

Com tots els anys, aprofitem aques-tes línies per a saludar a tots els ve-

ïns de Silla. Com bé sabeu som una asso-ciació molt coneguda pel treball que fem

sempre per la dona i per a la dona. Ens preocupem perquè tots els dies cresquen més com a persones en aquesta societat i perquè adquirisquen més cultura a tra-

SALUDA DE LA PRESIDENTA DEL’ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES

Estimats socis i amics:En primer lloc, agrair-vos a tots la

confiança que heu dipositat en els mem-bres de la Junta Directiva per tal de por-tar endavant aquest projecte en comú. Des d’ací us dic que ho farem el millor que sabrem perquè gaudiu de les activi-tats que diàriament es realitzen al cen-

tre com: el bingo, el parxís, la petanca, les birles, els jocs de cartes, els viatges mensuals i, com no, el sopar i el ball dels dissabtes de nit i diumenges de vespra-da, la gimnàstica per a tots, el gabinet de psicologia, la perruqueria, els serveis de podologia i fisioteràpia.

En segon lloc, és per a mi una no-

vetat i un plaer poder dirigir-me a vo-saltres en aquests dies tan entranyables com són les festes del Santíssim Crist de Silla, per a les quals us desitge que, en companyia dels vostres familiars i amics, viviu els millors moments de la festa. Aprofite l’ocasió per animar-vos i convidar-vos que participeu en les acti-vitats que, des de l’associació, s’han or-ganitzat per celebrar les festes amb el patrocini de l’Ajuntament de Silla.

Com a novetat, de les moltes que anirem destacant, fer-vos saber que la Junta ha acordat que els socis majors de 80 anys i amb una antiguitat de 15 anys com a socis quedaran exempts de pagar la quota anual.

I ja, per a finalitzar, dir-vos a tots que teniu la vostra casa en la seu de l’as-sociació al carrer de Sant Roc i desitjar-vos unes bones festes del Crist.

Encarna Zaragozá Baixauli

vés de les xarrades i els cursos que es realitzen i, en diversió, amb els treballs manuals i els viatges que organitzem.

Volem fer una menció especial a l’ho-menatge que hem realitzat a les nostres majors; són onze dones que pertanyen molts anys a la nostra associació i que han col·laborat en totes les activitats que hem fet. Elles són: Fina Alba, Dolores Ba-denes, Marina Chanzá, Antonia Corredor, Paquita Gallardo, Concepción Hernándiz, Encarna Lluesma, Amparo Olmos, Tere-sa San Ramón, Maria Vázquez i Amparo Zaragozá. Va ser un acte molt emotiu al qual vam assistir familiars i amics de to-tes elles.

Us desitgem a tots els sillers i sille-res unes bones festes patronals.

SalutacionsLa Junta


AMICS DE LA POESIALA RECERCA D’UN CAMÍ

Com cada any per aquestes dates vo-lem adreçar-nos als ciutadans de Silla

per a saludar-los i fer balanç d’alguns dels emotius moments viscuts per l’associació.

Un grup de persones pateja la terra i la grava d’un camí de Montserrat. Caminen, entre fulles i branques, sense rumb cert, com espentades per una motivació amaga-da. Després de molt anar i tornar, de pujar i baixar camins, se’n van, decebuts; pareix que el lloc somiat no existeix, fins que el troben al poble d’on vénen: Silla; al camí de l’Albudor, on la llum els senyala que eixe és el lloc que somiaven.

Com en la vida, que dóna voltes i vol-tes, que passes per camins tan diferents i allunyats; prens avions, barcos, trens que et porten tan lluny com vulgues... i, a la fi, tornes al mateix lloc, a l’inici d’eixa aventu-ra. Com qui dóna un curt passeig abans de gitar-se.

Eixe viatge pels camins per tal de tro-bar el nostre...

Camí boscater, de ferro, cobert, car-reter, carboner, camí abandonat, de carro, de pas, de rec... camí de vida. Són tants els itineraris com la possibilitat de perdre’s en ells.

Nosaltres hem elegit un: el camí de la poesia, que està ple de revoltes i barrancs, però per on sabem transitar junts i fugir dels paranys. Hi ha voltes, és cert, que al-gun company es queda darrere, no! Millor dit, que pren un altra senda, una travessa, com José María Tomás Catalán i Pedro Pérez Soliva, persones a qui tant estimem i enyorem.

El nostre passeig es fa a poc a poc, de sensacions, de poesies, d’encontres: recitals al Teatre de la Plaça, tertúli-es poètiques al parc Sant Lluís i al parc Sant Roc. També hem eixit a València: a la Falla Joan d’Aguiló-Gaspar Aguilar i a la Fundació Bancaixa, molt a prop de l’exposi-ció de l’universal Sorolla. Col·laborem amb les poesies a les cambreres... i, bé, allí on ens criden.

Des de la seua creació, l’any 2000, aquesta entitat ja ha fet un llarg recorre-gut d’actuacions, d’escrits, de publicar tres llibres (ja estem pensant en el quart), de participació al poble. Hem demostrat tam-bé ser una associació plural, on la política queda aparcada a la porta i quan entrem a la nostra seu sols ens mou l’interés per la poesia, de tota classe, sense mesura ni censura.

Així, caminant, arribem a l’Albufe-ra, principi i fi de tants camins de terra i d’aigua valenciana, que obri les portes a la mar, al Mediterrani, al món. Allí decidirem, uns pocs en representació de tots els que som, pujar a una barca per a iniciar, amb la imaginació, el que la nostra ànima ja va em-prendre: el viatge al centre del cor humà.

Allí estarem mentre sentim el calor del públic i, al nostre interior, la sensibilitat i la capacitat d’entendre que la poesia és una part integrant de nosaltres.

Finalment, agrair a totes les persones que ens acompanyen als recitals la seua assistència perquè sense elles el nostre treball no ens produiria tanta satisfacció.

Bones festes per a tots els sillers i silleres.

Associació Cultural Amics De La Poesia De Silla

ASSOCIACIÓ DE CAÇADORS“EL COLLVERD”

En primer lloc desitjar a tot el poble, i en especial als meus socis, que pas-

seu unes bones festes.No podíem deixar passar l’ocasió

sense fer-li un xicotet homenatge a Paco, el Punxó, president de la societat El Collverd fa alguns anys. En l’àmbit esportiu era un dels millors caçadors i coneixedors del Vedat de Silla, on se li va posar el malnom del mag (lloc que agarrava el feia el millor del Vedat). En l’àmbit de competició va ser cinc voltes

campió de tir de guatla. Cap persona del poble té tants trofeus com ell.

A qui dels joves que formem part de la societat i anem pel camp de tir no li ha donat un bon consell com a tirador? De segur que la societat de caçadors El Collverd de Silla trobarem a faltar Paco, el Punxó.

Salva Magalló TronchoniPresident de l’associació de caçadors

de Silla El Collverd.


SALUTACIÓ DE LAJUNTA LOCAL SEMANA SANTA

Estimats amics:S’aproximen els dies grans per a la

nostra ciutat on vivim les festes en Ho-nor al Santíssim Crist.

En aquest període de temps, hi ha organitzats actes variats perquè tots estiguem alegres, gaudint cada u del que més li agrade.

Admire el treball elaborat per a organitzar-les i felicite els que ho orga-nitzen, perquè no és fàcil acontentar a tots.

Com a president de la Junta de Ger-mandats, m’agradaria destacar el més important de la nostra Setmana Santa en un dia tan assenyalat com és el “Diu-menge de Resurrecció” on les tres Ger-mandats de les tres parròquies unides, celebrem amb alegria la resurrecció del

Santíssim Crist a qui tanta fe i devoció tenim.

En l’actualitat, la nostra setmana Santa i, conseqüentment, les nostres germandats mostren el seu propi esperit comptant amb els seus propis seguidors o devots, totes són mostra de l’esperit catequitzador que ha d’impregnar-les i alhora ens ha d’impregnar per a com-prendre fidelment la passió i resurrecció del nostre Senyor Jesucrist.

Sense més, visquem aquestes fes-tes amb gran respecte i satisfacció i que la nostra participació siga sempre activa i compromesa amb la fe que pro-fessem.

Una salutació cordial.C. Javier Tàpia Cantero

SALUTACIÓ DE LA CONFRARIADE LA MARE DE DÉU D’AGOST

En el mes de maig de l’any 2006, un grup de dones decidírem tornar a

restaurar la confraria. Per a això havíem de posar-nos d’acord amb el rector de la Mare de Déu dels Àngels, D. Fernando. Li ho vam comunicar i li va paréixer una gran idea.

El dia 15 d’agost només vam cele-brar la missa, adornar l’altar de la Mare de Déu i voltejar les campanes. Tot açò és el que ens va moure a traure en pro-cessó la imatge per a l’any següent.

Ens posàrem mans a l’obra i co-mençarem amb aquesta il·lusió, però el 2007, com tots sabeu, es va produir en la parròquia el relleu del nostre benvol-gut D. Fernando.

No sabíem com ens respondria el nou rector, D. Salvador. Li ho vam co-mentar i ens contestà: “Avant!”.

Va ser un gran èxit, férem la pro-cessó de la Mare de Déu després de 38 anys, i això va fer que molta gent s’il·lusionara. Al dia d’avui en som 150 sòcies.

Enguany, 2008, celebrarem la festa el 7 de setembre:

A les 19 hores, celebració de la Santa Missa cantada pel Cor Parroquial i, a continuació, processó pel recorregut habitual. Finalitzarem amb un castellet de focs artificials a l’entrada de la imat-ge.


SALUTACIÓ DELCLUB PILOTARI SILLA

Trofeu Crist de Silla

Aquest trofeu començarà el dia 14 de juliol de 2008 i finalitzarà el 4 d’agost de 2008. Les partides seran els dies següents:

14 DE JULIOL 1rManuel Espuig i RafaCarlos-B i Rixar

15 De Juliol 2nToño i MarianoDavid i Álvaro16 De Juliol 2nCarlos-P i José LlácerPascual i Calin17 De Juliol 2nEmilio i Luis-GSisco i Luis De La Vega19 De Juliol 2nToño i MarianoCarlos-P i José Llácer

21 De Juliol 1rManuel Espuig i RafaEmilio i Luis-G22 De Juliol 2n David i ÁlvaroPascual i Calin23 De Juliol 2nToño i MarianoCarlos-P i José Llácer25 De Juliol 1rCarlos-B i RixarSisco i Luis De La Vega

26 De Juliol 2nToño i MarianoPascual i Calin28 De Juliol 2nDavid Quiles i Álvaro ZaragozáCarlos (Picassent) iRixar Monsorio29 De Juliol 2nCarlos (Picassent) i RixarEmilio (Palmar) i Luis Garrido

El Club Pilotari Silla els desitja bones festes a tots els ciutadans de Silla i

aprofita per a saludar l’Alcaldia i cadas-cun dels regidors.

Només desitge que cada xiquet sàpia què és la Pilota Valenciana, que s’acoste per la nostra escola per a conéixer aquest esport tan autòcton, divertit i encantador, en el qual podrà competir contra altres escoles i parti-cipar en tornejos. També volia fer una crida a les xiquetes, ja que no sols és un esport de xiquets, i que s’acostaren per les instal·lacions del poliesportiu on entrenem els dimecres i dijous de 19 a

21 hores. Les edats aconsellables per a començar a practicar aquest esport és entre els 7 i 8 anys.

El Club de Pilota Valenciana invita tots els ciutadans a presenciar el nos-tre Trofeu del Crist que donarà comen-çament el 14 de juliol i finalitzarà el 4 d’agost. Quasi totes les vesprades, a partir de les 19.30 hores, hi haurà par-tides.

Aquest trofeu se’l disputaran ju-gadors de quasi tots els pobles de la comarca com són Beniparrell, Alcàsser, Picassent, Meliana, Almussafes, l’Al-cudia, Benetússer i Silla. Cal destacar

Manuel Espuig, Pascual Costa i Vicente Simeón “Calin” jugadors del nostre po-ble.

A tots ells, els done les gràcies per endavant per participar enguany en el Trofeu del Crist de Silla 2008.

Bones festes a tots els ciutadans de Silla.

Un salutació, atentament

Antonio Simarro GascónClub Pelotari Silla


SALUTACIÓ DELCLUB AJEDREZ SILLA

El Club de Ajedrez Silla aprofita l’oca-sió per saludar a tots els sillers i si-

lleres i vol informar sobre la competició per equips disputada en el primer tram de l’any.

Com ja hem dit en altres ocasions, aquesta entitat porta més de 40 anys ju-gant als escacs i més de 10 promovent i ensenyant aquest esport. Encara que hi ha persones que no entenen que un joc com aquest es puga considerar com un “esport”, hem de dir que es reconeix així tota diversió o recreació física o mental. A més, els escacs tenen fa decennis d’anys una estructura, una organització, una federació internacional i milions de practicants federats a tot el món que juguen amb les mateixes normes i regla-ment. És a dir, és una activitat esportiva, encara que no física, com tantes altres.

Aclarit açò, la temporada és històri-ca amb la consecució del primer ascens a Divisió d’Honor de la Comunitat Valen-ciana, la qual cosa s’ha aconseguit amb un màxim esforç i un mínim pressupost. A més, es guanyà el campionat de Pri-mera Autonòmica sense perdre un sol encontre.

Aquest primer equip està compost per: Mestre Internacional Cristian Dole-zal, Mestre FIDE Carlos Carbonell Bofill, Jesús Galván Huaraca, Vicente Calvo Alfonso, Víctor Penadés Ordaz, Jesús Martínez Villar, Pepe Folch Zaragozá i Mestre Candidat José Antonio García

Domingo.També volem reconéixer el treball

del segon equip d’aquest club que ha aconseguit també guanyar el campionat, en aquest cas, de Primera Provincial, igualment invicte i que li dóna el meres-cut premi de l’ascens a Segona Autonò-mica. Han compost aquest equip: Ignasi Zaragozá Montesinos, Mestre FIDE Jor-ge Molina Rodríguez, José Javier Rubio Navarro, Miguel A. Roselló Huet, Ernesto Pradas Soria, Juan José Espinosa Marí, José Miguel Vila Todosantos i Israel Folch Raga.

Sense dubte acomplírem la neces-sitat de tindre un tercer equip per a donar cabuda a tots els jugadors que volien participar i, a més, servir com a reserves dels anomenats conjunts. Són els següents: Vicente Perpiñá Boluda, Benjamín Salinas Aniorte, Alfonso Arráez

Sánchez-Valdepeñas, Eva Folch Fuentes, Álvaro Gutiérrez Carrasco, Sergio Rodrí-guez Soriano, Adolfo Zaragozá Gómez, Jaime Benedito Salavert, Alejandro Díaz Navalón, Manuel Salmerón Guindos, Vi-cente Rodríguez Miravete, José Antonio Fernández Coco, Pablo Garrido Jiménez, Adrián Alfaro Molina, Alejandro Bonilla Cuacos i Juan Manuel Ventura Peña.

Aquesta llarga relació de noms pre-tén ser un homenatge a tots els que inte-graren l’Orde de Forces de la inoblidable temporada 2008 del Club de Ajedrez de Silla.

Gràcies a tots per mantindre l’afició i ocupar un lloc en nostre benvolgut club un altre any.

I a tots els sillers i silleres: bones festes i bona sort.

Club Ajedrez Silla

SALUTACIÓ DE LACASA D’ANDALUSIA

Durant tot l’any, la Casa d’Andalusia realitza moltíssimes activitats cul-

turals, cursos de formació, exposicions, conferències, concerts. etc., així com activitats lúdiques: festes, actuacions, viatges..., però quan arriba el mes de juliol, i ja són més de 20 anys, la Casa d’Andalusia es prepara per a participar en les festes en honor al Santíssim Crist de Silla.

Per a nosaltres ja és una tradició anar amb els nostres quadres de ball i cor a la plaça a mostrar el que fem, que

no és més que el resultat de la constàn-cia d’un grup de xiquets i joves que du-rant tot l’any està assajant.

Aquesta és la nostra aportació a les festes, en un món que tendeix a la globalització; aquesta xicoteta diversitat cultural, creem que és important.

Ara només em falta desitjar-vos que passeu unes bones festes.

Luis MontenegroPresident Casa d’Andalusia, A.C. de Silla


des amb el ball social i esportiu.Aquest any celebrarem al poliespor-

tiu municipal, el 19 de juliol, la II GALA DE BALL DE SILLA amb actuacions d’im-portants ballarins de primer nivell nacio-nal, així com alumnes de la nostra escola de ball.

Esperem que, igual que l’any passat, torne a ser un èxit d’afluència massiva de veïns amb ganes de passar una grata vetlada.

Sense més, sols em queda convi-dar-vos a tots els veïns i veïnes del nos-tre poble a aquest acte i desitjar-vos que passeu unes bones festes.

El president: Jesús Capella Primo

SALUTACIÓ DEL CLUB DE COLOMBICULTURALA AMISTAD

Amb motiu de les festes del Crist, els colombicultors de Silla us volem

contar els nostres èxits esportius de l’any 2008.

Així com en els últims anys, hem guanyat la copa sa Majestat el Rei i el campionat d’Espanya de comunitats autònomes. Enguany hem participat en campionats comarcals i campionats intercomarcals, hem guanyat 3 cam-pionats comarcals i un intercomarcal, la qual cosa ha fet que obtinguem la classificació per al campionat provin-cial i per al campionat de la Comunitat

Valenciana. En general, hi hem aconse-guit molts bons resultats esportius, per la qual cosa, ens sentim molt satisfets del treball realitzat i del rendiment dels nostres coloms.

Per tot això, els desitgem, a tots els clubs i a tots els esportistes, així com a les nostres autoritats locals i a tots i cadascun dels ciutadans de Silla, que passen unes molt bones festes patro-nals d’agost.

Santiago González FajardoPresident del club

SALUTACIÓD’EME ATLETISME SILLA

Des de l’EME ATLETISME SILLA, de-sitgem unes bones festes a tots els

habitants del nostre poble.Per la nostra part seguim any rere

any creant escola i proporcionant els xiquets i les xiquetes de Silla una alter-nativa divertida per a l’ocupació del seu temps lliure. A més de tots els beneficis directes de l’activitat física, incloem en les nostres sessions una important càr-

rega de valors com la igualtat, el respec-te i la tolerància.

Per altra part, com cada tempora-da, organitzem diversos esdeveniments per al gaudi de tots els amants d’aquest esport. El cross escolar, on cada vegada comptem amb més alumnes dels col-legis del nostre poble gaudint d’un matí atlètic. La jornada d’atletisme immersa en les miniolimpiadas. I la Milla de Silla

que s’ha consolidat dins del calendaride carreres populars i on l’afluència

de públic creix amb cada edició que ce-lebrem.

Sense més, desitgem que gaudis-quen de les nostres meravelloses festes i els recordem que estem a la seua dis-posició dilluns, dimecres i divendres, de 18 a 20 hores, al velòdrom municipal.

Eme Atletisme Silla

SALUTACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DEBALL SOCIAL DE SILLA

Tinc el gust de dirigir-me per primera vegada a tots vosaltres en nom de

l’Associació de Ball de Silla amb motiu de les festes en Honor al Santíssim Crist.

La nostra associació és una entitat que es troba a disposició de totes les persones d’aquest poble per oferir-los una gran varietat d’activitats relaciona-


SALUTACIÓ DELSILLA C.F.

El Silla CF treballa per ser una referència al futbol de la nostra Comunitat

El Silla Club de Futbol, l’entitat espor-tiva amb més història en anys d’acti-

vitat federativa al nostre poble, comença aquest estiu la temporada 2008/09 amb la satisfacció i l’orgull de presentar a l’afi-ció sillera un nou projecte ambiciós tant en l’àmbit esportiu com social, que suposa la continuïtat de la bona campanya que va concloure al mes de juny. Sols cal reforçar els punts febles del club i potenciar més encara tot allò que ja ha obtingut, els èxits esperats per banda de tots.

Els més de 200 xiquets, repartits en un total de 14 equips, que cada any aju-den a fer créixer l’Escola i defensen amb passió la samarreta blanca del Silla, no sols pensen a jugar amb els amics per passar-ho bé, com es comú a les catego-ries més amateurs, sinó que el seu sen-timent els condueix a voler arribar en un futur a prendre part del primer equip siller i amb un poc de sort guanyar-se un lloc dins dels millors conjunts valencians. És per aquest motiu que la direcció del Silla CF, encapçalada des de fa un any pel seu president, Ricardo Peris, està apostant clarament per potenciar el planter que durant 81 anys ens representa a tots els sillers, i que no és altre que el del primer amateur, que esportivament parlant vol donar un salt qualitatiu per a curt termini fer de Silla una referència al món futbolís-tic de la Comunitat Valenciana. El repte

per a entrenadors i dirigents és molt difícil i laboriós, però al mateix temps existeix el convenciment generalitzat de la neces-sitat d’espentar entre tots al Silla CF a un creixement futbolístic del que el poble seria el principal beneficiat.

Per il·lusió no serà, ja que el fet que els seguidors donen suport al projecte que es va presentar amb una bona campanya d’abonaments i que ha estat refrendat amb la seua presència al Poliesportiu Vi-cent Morera convida a l’entitat del Silla CF, fundat el 1927, a esforçar-se cada vega-da més per aconseguir els objectius. Feia molt de temps que la graderia del Vicent Morera no acollia tants aficionats i això ho ha aconseguit el Silla CF amb molt de tre-ball, sacrifici i bons resultats esportius.

“Tenim molts reptes per davant”El president del Silla Club de Futbol,

Ricardo Peris, creu que a dia d’avui el tre-ball de la nova temporada està enfocat en dues direccions; per una banda aconseguir que el primer equip obtinga els objectius esportius esperats pels socis i aficionats, i per altra, preparar l’Escola per a la fusió del futbol base del poble impulsada des de l’Ajuntament i on l’entitat esportiva més antiga i majoritària al nostre poble té molt a dir. “Per al nou any futbolístic tenim molts reptes per davant i una res-ponsabilitat molt major que l’any passat, atesa la quantitat de socis i entitats que

ens donen suport i que tenim darrere de nosaltres esperant els resultats positius que tots volem. El Silla CF, com a primer equip, ha de respondre al camp amb vic-tòries que continuen il·lusionant els afici-onats per anar pujant el nivell esportiu del club i cada vegada anar guanyant catego-ries en representació del nostre poble. A més, tenim uns mesos per davant de molt de treball per intentar que la fusió de les Escoles de Futbol de Silla es faça de la mi-llor manera possible amb l’ajuda fonamen-tal de l’Ajuntament i, per descomptat, que estiguen tranquils els més de 200 xiquets i els pares de la nostra Escola, a més dels aficionats del Silla CF en general que sem-pre vetlarem per la institució”.

Tant el primer amateur com l’Escola del Silla CF juguen en l’actualitat a la Primera Categoria Regional. Només en dues oportunitats el primer equip ha optat a pujar a la Tercera Divisió i va ser a les campanyes 1993/94 i 1994/95, però es va quedar sense opcions a les promocions d’ascens. El Silla CF va aconseguir el títol de Campió d’Aficionats de la Comunitat Valenciana l’any 1981 quan va gua-nyar la final disputada al Camp de Mestalla davant de l’Utiel. Aquest és el trofeu més important en la història del club.



Juliol DILLUNS, 14 DE JULIOL19:30. Frontons del Poliesportiu: CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PI-LOTA VALENCIANA, modalitat frontó a mà. Organitza: Club Pilotari Silla

DIMARTS, 15 DE JULIOL19:30. Frontons del Poliesportiu: CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PI-LOTA VALENCIANA, modalitat frontó a mà. Organitza: Club Pilotari Silla

DIMECRES, 16 DE JULIOL19:30. Frontons del Poliesportiu: CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PI-LOTA VALENCIANA, modalitat frontó a mà. Organitza: Club Pilotari Silla

DIJOUS, 17 DE JULIOL19:30. Frontons del Poliesportiu: CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PI-LOTA VALENCIANA, modalitat frontó a mà. Organitza: Club Pilotari Silla21:00. Sala de Plens de l’Ajuntament. PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA DE LES FESTES D’AGOST.

DIVENDRES, 18 DE JULIOL13:00. Sala de Plens de l’Ajuntament: LLIURAMENT DELS PREMIS ROSA AN-TICH, MARIA I JOSÉ ZARAGOZÀ als estudiants que han acabat, amb les millors notes, els estudis de batxillerat o els cicles formatius de grau mitjà o superior.

DISSABTE, 19 DE JULIOL19:30. Frontons del Poliesportiu: CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PI-LOTA VALENCIANA, modalitat frontó a mà. Organitza: Club Pilotari Silla20:30. PREGÓ DE FESTES. Les au-toritats civils i eclesiàstiques amb la pregonera Xelo Montesinos Martínez, periodista i actual directora del progra-ma d’Anna Rosa Quintana, acompanyats per l’Agrupació Musical “La Lírica” eixi-ran des de l’Ajuntament de Silla per a

arreplegar les cambreres del Crist de l’any 2008, les senyoretes Mª Amparo Carbonell Moret i Lourdes Chuliá Perís, i tornaran a la plaça del Poble per a fer el pregó de començament de les Festes d’Agost 2008. Presentarà l’acte Núria Martínez i Ribes23:00. Poliesportiu: II GALA DE BALL DE SILLA. Exhibicions de balls: Standard, llatins i caribenys, amb la participació de parelles de ball esportiu, ballarins de Silla, Escola de ball Carmen Lorente i formació de ball Comunitat Valenciana. Entrada Gratuïta. Organitza: Associació Valenciana de Ball Social de Silla

DIUMENGE, 20 DE JULIOL9:00. Camp de Tir Albufera de Silla: TIR SOCIAL DE PLAT. Organitza: Socie-tat de Caçadors “Coll Verd”. Patrocina: M.I. Ajuntaments de Silla i Beniparrell

DILLUNS, 21 DE JULIOL19:30. Frontons del Poliesportiu: CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PI-LOTA VALENCIANA, modalitat frontó a mà. Organitza: Club Pilotari Silla

DIMARTS, 22 DE JULIOL 19:30. Frontons del Poliesportiu: CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PI-LOTA VALENCIANA, modalitat frontó a mà.Organitza: Club Pilotari Silla

DIMECRES, 23 DE JULIOL 19:30. Frontons del Poliesportiu: CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PI-LOTA VALENCIANA, modalitat frontó a mà. Organitza: Club Pilotari Silla

DIVENDRES, 25 DE JULIOL19:00. Port: IV DESAFIAMENT DE PERXADORS FESTES DEL CRIST.Inscripció: al Port de Silla el mateix dia del desafiament. Premis: tres primers classificats, medalla per als cinc se-güents i samarretes per a tots els par-ticipants. Organitza: Falla Port de Silla. Col·labora: Ajuntament de Silla, Confra-ria de Pescadors de Silla, Club de Vela Llatina de Silla, Societat de Caçadors

“Collverd” i Diputació de València.

19:30. Frontons del Poliesportiu: CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PI-LOTA VALENCIANA, modalitat frontó a mà. Organitza: Club Pilotari Silla.23:00. Plaça del Poble: Festa en ho-nor al Santíssim Crist. QUADRES DE BALL I GUITARRA de la Casa d’Andalu-sia. Amb l’actuació estel·lar de NOEMÍ ROSA. Organitza: Casa d’Andalusia.

DISSABTE, 26 JULIOL10:00. Port: XII CONCURS DE PES-CA INFANTIL FESTES DEL CRIST. Par-ticipants: xiquets i xiquetes fins als 14 anys. Inscripcions: abans del concurs al Port de Silla. Premis: els tres pri-mers classificats, segons el nombre de peces obtingudes. Premi especial a la peça més gran. Organitza: Falla Port. Col·labora: Ajuntament de Silla, Confra-ria de Pescadors de Silla, Club de Vela Llatina de Silla i Societat de Caçadors “Collverd”.XXI TROFEU CRIST DE SILLADE VELA LLATINA11:00. Eixida cap a la mata del Rei.12:00. Inici de la competició. Embar-cacions autòctones de primera, segona i barquets. Recorregut de 12 Km per l’Albufera. Organitza: l’Associació de Vela Llatina.

17:00. Av. d’Alacant: TROFEU DE CI-CLISME FESTES DE SILLA. Organitza:

PROGRAMA DE FESTESANY 2008


Club Escola Ciclista Siller.De 18:00 a 20:30. Piscina Muni-cipal: BATEIG DE BUSSEIG: iniciació al busseig. Inscripcions: Casal Jove i Pisci-na Municipal. Preu:6 euros. Organitza: Club de Busseig Samaruc.19:30. Frontons del Poliesportiu: CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PI-LOTA VALENCIANA, modalitat frontó a mà. Organitza: Club Pilotari Silla.23:00. Cercavila fins a la plaça del Poble i XXXI FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA. Bandes participants:

Societat Musical “La Artística Ma-• nisense” de Manises.Agrupació Musical “La Lírica” de • Silla.

Organitza: A. M. «La Lírica».

DIMARTS, 29 DE JULIOL19:30. Frontons del Poliesportiu: CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PI-LOTA VALENCIANA, modalitat frontó a mà. Organitza: Club Pilotari Silla

DIMECRES, 30 DE JULIOL19:30. Frontons del Poliesportiu: semifinals CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PILOTA VALENCIANA, modali-tat frontó a mà. Organitza: Club Pilotari Silla.

AgostDIVENDRES, 1 D’AGOST23:00. Plaça del Poble: GRAN NIT DE FALLES 2008 amb playback de les falles Mercat, Reis Catòlics, Port, Parc Sant Roc i Poble. Organitza: Junta Local Fallera.

DISSABTE, 2 D’AGOST10:00. Camp de Tir Albufera de Si-lla: TIR DE PLAT. Organitza: Club de Tir L’Albufera19:30. Frontons del Poliesportiu: semifinals CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PILOTA VALENCIANA, modali-

tat frontó a mà. Organitza: Club Pilotari Silla.23:00. Plaça del Poble: CONCERT DE FESTA amb l’actuació del tradicional i re-conegut grup valencià de folk Al Tall.

DIUMENGE, 3 D’AGOST10:00. Camp de Tir Albufera de Silla: TIRADA SOCIAL DE GUATLA. Organtiza: Societat de Caçadors “Collverd”Patrocina: M.I. Ajuntaments de Silla i Beniparrell i la Federació Valenciana de Caça.23:00. Plaça del Poble: NIT DE JAZZ. Actuació del grup Benifajazz Big Band Multimedia Project, que ens delectaran amb diferents ritmes musicals. Col·labora: SARC de la Dipu-tació de València.

DILLUNS, 4 D’AGOST20:00. Frontons del Poliesportiu: final CAMPIONAT FESTES DEL CRIST DE PI-LOTA VALENCIANA, modalitat frontó a mà. Organitza: Club Pilotari Silla23:00. Plaça del Poble: NIT DE FESTA amb l’actuació de l’humorista Jaimito Borromeo, i les actuacions del grup Los Mismos i el cantant valencià, guanyador de la tercera edició del pro-grama Operación Triunfo, Vicente Se-guí. A càrrec d’Espectaculos Excelsior.

DIMARTS, 5 D’AGOSTFESTIVITAT DE LA MAREDE DéU DELS ÀNGELS19:00. Camp de Futbol “Vicent More-ra” al Poliesportiu: TROFEU DE FESTES DEL CRIST, jugaran Silla CF i Villajoyosa CF. Organitza: Silla CF.20:00. Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels: Missa solemne en el seu honor, cantada per la Coral Polifònica de l’Agrupació Musical la Lírica.

Entrada: Canticorum jubilo, de Ha-• endel.Kyrieleioson: Missa d’Albert Taulé • (en valencià).Glòria: Missa d’Albert Taulé.• Ofertori: • Ave Maria, Victoria.Sant: Missa d’Albert Taulé• Agnus Dei: Missa d’Albert Taulé• Comunió: Ave Verum, de Mozart.• Eixida: Himne a la Mare de Déu dels • Àngels. Popular. Arr.: S. Llácer

• En finalitzar la missa, el grup de Danses Sila ballarà a la Mare de Déu dels Àn-gels davant l’altar.23:00. Plaça del Poble: NIT DE FESTA amb el musical Mira como Bailan, en aquesta actuació es mesclen tot ti-pus de corrents musicals, fent un re-corregut pels balls més coneguts del panorama internacional, a càrrec d’Es-pectaculos Excelsior. Finalitzada l’actua-ció, al parc municipal, GRAN MASCLE-TADA NOCTURNA, a càrrec pirotècnia Caballer.


DIMECRES, 6 D’AGOSTFESTIVITAT DEL SANTíSSIM CRISTDurant tot el dia s’interpretarà l’antiga i mil·lenària Dansa dels Porrots pels car-rers de la ciutat, a càrrec de l’Escola Municipal.

11:00. Cercavila a càrrec de l’Agru-pació Musical la Lírica que junt a les au-toritats arreplegaran a les cambreres del Crist, Mª Amparo Carbonell Moret i Lourdes Chuliá Perís, i les acompanya-ran a l’església de la Mare de Déu dels Àngels.12:00. Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels: solemníssima missa en ho-nor del Santíssim Crist. La missa serà interpretada per la Coral Polifònica i el Grup Orquestral de l’Agrupació Musical «La Lírica», sota la direcció de Salvador Llácer.

Entrada: Al·leluia, de Haendel.• Gloria: Gloria, de Vivaldi• Al·leluia: Al·leluia, de M. Salvador• Ofertori: Tuba mirum, de Mozart.• Sant: Missa Coronació, de Mozart.• Agnus Dei: Missa Coronació, de • Mozart.Comunió: Salve solemníssima, de • Peréz MoyaEixida: Himne al Santíssim Crist de • Silla, de J. Lluesa.

14:00. ESPECTACULAR MASCLE-TADA al Parc municipal a càrrec de la Pirotècnia Caballer.20:00. Carrers de la volta de la pro-cessó: DANSES DE LA PROCESSÓ. Co-lla de dolçainers de l’Escola Municipal de Dolçaina el Garbí, la Dansa dels Porrots de Silla i Castellers a càrrec de l’Escola Municipal de Porrots, Danses Sila amb els balls: els Nanos i Gegants, la Dansa de la Magrana, la Dansa de la Moma, el Ball dels Arquets i el Ball de les Cintes, a càrrec dels xiquets i les xiquetes de l’escola, i el Ball dels Cavallets,a càrrec de la Falla Poble. En finalitzar, enramà

de la murta dels carrers de la processó, a càrrec de la Penya de Carreters L’Es-padella i la Penya Caixaes.22:00. SOLEMNE PROCESSÓ DEL SANTÍSSIM CRIST, amb la presidència de les cambreres, Mª Amparo Carbonell Moret i Lourdes Chuliá Perís, el clergat local i les autoritats municipals. Tancarà la processó el Santíssim Crist, portat pels costalers, i en arribar el Crist a la porta de la parròquia, s’interpretarà el Motet d’en Rigoberto Cortina, Glòria a Déu en les altures, més conegut per La Carxofa de Silla, cantada per segona ve-gada per l’angelet, Isabel Llácer Pineda, i acompanyada de l’orquestra i cors de veus de l’Agrupació Musical «La Lírica».

En finalitzar la Carxofa, els costalers do-naran la volta a l’anda i el Crist queda-rà de cara al públic, d’aquesta manera l’entraran a l’església i s’efectuaran els dispars de les vint-i-una salves corres-ponents.

01:30. A l’avinguda de Gandia, CAS-TELL DE FOCS ARTIFICIALS, a càrrec de la Pirotècnia Caballer.

DIJOUS, 7 D’AGOST DIA DEL XIQUET11:00 a 14:00 i de 18:00 a 20:30. Al Parc Municipal: FIRA IN-FANTIL de LUCA PARK, SL. Col·labora: SARC de la Diputació de València.

D’ 11:00 a 14:00. Al Parc Muni-cipal: CONCURS DE PETANCA. Inscrip-cions: des de les 9:30 fins a les 10:30, el mateix dia del concurs. Premis al pri-mer, segon i tercer classificats. Diplo-ma per a tots els participants.Organitza: Associació de Jubilats i Pen-sionistes de Silla.De 17:00 a 20:00. Al Parc Mu-nicipal: CONCURS DE BIRLES. Inscrip-cions: des de les 16:30 el mateix dia del concurs. Premis al primer, segon i tercer classificats. Diploma per a tots els participants. Organitza: Associació de Jubilats i Pensionistes de Silla.19:00. Al Parc Municipal: TALLER D’ESGRIMA PER A TOTS, podran par-ticipar les persones de 0 a 100 anys, per a conèixer aquest esport. Organit-za: Projectes esportius i educatius La Dolçaina i La Universitat Catòlica de València.De 20:00 a 22:00. COMPETI-CIÓ DE COLUMBICULTURA. Categoria: alumnes de l’Escola Municipal de Colum-bicultura (infantil i juvenil). Organitza: Club de Columbicultura22:30. Plaça del Mercat Nou: sopars al carrer amb espectacle. Organitza: Falla Mercat.23:30. Al Col·legi Verge dels De-semparats: TEATRE AL CARRER amb l’espectacle de Xavi Castillo Canvi Climàtic Circus de la companyia Pot de Plom Teatre.

SETMANA TAURINA

DIVENDRES, 8 D’AGOSTBous pel recorregut del carrer Sant Roc14:00. Entrada i prova de vaquesRamaderia: Roberto Cordellat19:00. Vaques. Ramaderia: Roberto CordellatDe 20:00 a 22:00. COMPETICIÓ DE COLUMBICULTURA. Categoria: feme-nina. Organitza: Club de Columbicultura


22:30. Plaça del Mercat Nou: prime-ra semifinal del X CONCURS DE KARA-OKE amb sopars a la plaça. Organitza: Falla Mercat.23:30. A la Avinguda de Gandía: XIV ANIVERSARI CARXOFA ROCK, amb l’actuació de:

Fuckopfamily• Trashtucada• Jackson Milicia• O’Chorizo •

Organitza: Associació Karajas Rock i Consell de la Joventut.

23:59. Gran concurs de bous entre les ramaderies: Àngel Roser de Godelle-ta (València) amb el bou “Borracho” i la vaca “Favorita”; Vicent Machancoses de Picassent (València) amb el bou “Lam-parillo” i la vaca “Venosa”, millor vaca de 2007; Gregorio de Jesús de Sueca (Va-lència) amb el bou “Guerrero” i la vaca “Bombita”, millor conjunt vaca i bou de 2007. Després bou embolat del Sr. Àn-gel Roser, “Cortijero”. Organitza: Penya Caixaes

DISSABTE, 9 D’AGOST14:00. Entrada i prova de vaques.Ramaderia: Tomas Alba.19:00. Vaques. Ramaderia: Tomas AlbaDe 20:00 a 22:00. COMPETICIÓ DE COLUMBICULTURA. Organitza: Club de Columbicultura22:30. Plaça del Mercat Nou: segona semifinal del X CONCURS DE KARAO-KE, amb sopars a la plaça. Organitza: Falla Mercat.23:30. A la Avinguda de Gandía: NIT DE ROCK amb l’actuació dels grups lo-cals Slip Out i Se Alkila.

23:59. Extraordinària DESENCAIXO-NADA de 6 bous de la Ramaderia del Sr. Vicent Machancoses de Picassent, abans una exhibició d’una quadrilla de roscaderos de Cabañas de Ebro (Zara-goza) amb dos vaquetes de la mateixa ramaderia. Organitza: Penya Caixaes

DIUMENGE, 10 D’AGOST10:00. Camp de Tir Albufera de Silla: TIR DE GUATLA. Organitza: Club de Tir L’Albufera14:00. Entrada i prova de vaquesRamaderia: Roberto Cordellat19:00. Grandiosa CORREGUDA DE VEDELLS a benefici de la Associació Es-panyola de la Lluita Contra el Càncer a càrrec dels alumnes de l’escola taurina de valencia amb 6 vedells dels “Herma-nos Serrano” que torejaran els alumnes: Juan Cervera, José Kargbo, Roman Collado, Cristian Climent, Francisco Da-mas, Juan Fernández. Col·laboren: l’ex-celentíssima Diputació de València, M. I. A. de Silla, la Junta Local del Càncer. Organitza: A. C. Penya Caixaes.22:30. Plaça del Mercat Nou: gran final del X CONCURS DE KARAOKE, amb sopars a la plaça. Organitza: Falla Mercat.

23:59. V TROFEU DE RETALLADORS CIUTAT DE SILLA. Ramaderies de Vicent Machancoses i Fernando Machancoses. Al finalitzar bou embolat de la Ramade-ria de Roberto Cordellat “Follo”. Orga-nitza: Penya l’Esclafit

DILLUNS, 11 D’AGOST14:00. Entrada i prova de vaquesRamaderia: Tomás Alba19:00. Vaques. Ramaderia: Tomàs Alba23:30. A la Avinguda de Gandía: tin-drem l’actuació del grup d’Alcasser, Els Sva-ters, un grup inclassificable pel que respecta a l’estil, com ells mateixos diuen: Ska alçant-li la falda a Rumba….Rock i Salsa vinga el 69…. Guaguancó,

Reague, vals i Hip Hop fent el trenet …

23:59. CONCURS DE RAMADARI-ES: Amb dos bous de cada una de les següents ramaderies, Hector González de Godelleta, Gerardo d’Albalat dels Ta-ronjers, Vicente Morell, Tomás Alba de Silla. En finalitzar un bou embolat. Orga-nitza: Tomàs Alba

DIMARTS, 12 D’AGOSTBous pel recorregut del carrer de Va-lència14:00. Entrada i prova de vaquesRamaderia: Roberto Cordellat19:00. Vaques. Ramaderia: Roberto Cordellat23:30. A la Avinguda de Gandía: NIT DE ROCK amb l’actuació del grup local The Carminers i Storke (guanya-dor del Circuit de Musica Jove 2008)

23:59. Grandiós CONCURS DE BOUS entre les ramaderies: Juan José La-parte de Marcilla (Navarra) amb el bou “Cascabel” i la vaca “Pistolera”, Roberto Cordellat de Silla (València) amb el bou “Minero” i la vaca “Alemana”, la Rama-deria les Coves de Pedreguer (Alacant) amb el bou “Negrito” i la vaca “Castañe-ra”. En acabar el concurs, bou embolat del Sr. Vicent Machancoses, “Trepador”Organitza: Penya Caixaes


DIMECRES, 13 D’AGOST14:00. Entrada i prova de vaquesRamaderia: Tomàs Alba19:00. Vaques. Ramaderia: Àngel Roser20:00. Inici de la COMPETICIÓ 24 HORES DE COLOMS ESPORTIUS. Orga-nitza: Club de Columbicultura.23:59. DESENCAIXONA DE 6 VE-DELLS de la Ramaderia de Tomás Alba. En finalitzar un bou embolat. Organitza: Tomàs Alba

DIJOUS, 14 D’AGOST14:00. Entrada i prova de vaquesRamaderia: Roberto Cordellat19:00. Exhibició de retalls i bous en punta. Ramaderia: Roberto Cordellat20:00. Finalització de les 24 HORES DE COLOMS ESPORTIUS. Organitza: Club de Columbicultura.23:59. CORREFOC a càrrec de la Colla de Dimonis, Ardmidam, amb el recorregut següent: plaça de bous, car-rer de la Llibertat, Rambla de la Inde-pendència i Parc Municipal. Col·labora: SARC de la Diputació de València. Les autoritats adverteixen del perill del foc i demanen a tothom que siga conscient i que adopte les mesures necessàries a títol material (façanes, cotxes...) i personal, ja que les companyies d’asse-gurances no es faran càrrec dels acci-dents de les persones que es puguen produir quan es posen voluntàriament davant del perill.

En finalitzar el correfoc, 2 bous embola-des a la plaça, un de la ramaderia de To-màs Alba i l’altre de Roberto Cordellat.

Organitza: Roberto Cordellat, Tomàs Alba i Ajuntament de Silla

DIVENDRES, 15 D’AGOST14:00. Entrada i prova de vaquesRamaderia: Tomàs Alba19:00. Vaques. Ramaderia: Tomàs Alba23:59. Impressionant CONCURS DE BOUS entre les ramaderies: Vicente Do-mínguez de Funes (Navarra) amb el bou “Maldito” i la vaca “Serpentina”. “Maldi-to”, Millor bou del any 2007, Fernando Machancoses de Cheste (València) amb el bou “Ratonero” i la vaca “Enfermera”, Pedro Fumado de Deltebre (Tarragona) amb el bou “Rechazado” i la vaca “Favo-rita”. Organitza: Penya Caixaes

INFORMACIÓ DE L’AJUNTAMENT AVíS DE BOUS

L’ajuntament demana al públic que les nits de bou embolat no aparquen als carrers del recor-regut de bous. La policia utilitza-rà les grues per als vehicles que s’hi queden estacionats. També s’adverteix que les companyies d’assegurances no es faran càr-rec dels accidents de les per-sones que es puguen ocasionar perquè es posen voluntàriament davant del perill.Queda totalment prohibida l’en-trada de menors de 16 anys pel recorregut de les entrades de bous, podran estar al recinte de la plaça de bous, sols a les grades. També, esta prohibit el consum d’alcohol i el maltracta-ment dels animals en tot el re-cinte. Serà responsabilitat dels pares si els menors no acaten aquestes prohibicions.

SetembreDISSABTE, 6 DE SETEMBREXXI TROFEU CRIST DE SILLA DE VELA LLATINAFinal de lliga i lliurament de trofeus “President de la Diputació”11:00. Eixida cap a la mata del Rei.12:00. Inici de la competició. Embar-cacions autòctones de primera, segona i barquets. Recorregut de 12 Km per l’Albufera. Organitza: l’Associació de Vela Llatina.

DIUMENGE, 7 DE SETEMBREFesta en honor a la Mare de Déu d’Agost19:00. Missa en honor a la Mare de Déu, cantada pel cor parroquial i a continuació processó per l’itinerari de costum. En acabar la processó, es dispararà un castell de focs artificials. Organitza: Confraria de la Mare de Déu (clavariesses)

Els actes realitzats per les diferents associacions i entitats han estat patrocinats per les regidories de festes i esports

de l’ajuntament de silla.

Documents

Silla 08€¦ · Silla 08 I Festes Santissim Crist I 1 FESTES EN HONOR AL SANTÍSSIM CRIST DE SILLA agost 2008