1

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L

Setembre 2001

SUPLEMENT DE

2 3El litoral

2

Edició:Associació de Mestres Rosa SensatDrassanes , 3 • 08001 Barcelona• Tel: 93 481 7373 • Fax: 93 301 75 50Fundació TERRAAvinyó, 44 • 08002 Barcelona• Tel: 93 304 0220 • Fax: 93 304 0221http://www.terra.org

Redacció:Jordi Romero i Jordi Miralles

Foto portada:Parc natural de l'illa de Port Cross

Imatges interiorsDepartament de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya, Club Immersió Biologia (CIB) i FundacióTerra.

Imprès sense fotolits amb el sistema Computer toPrint. Autoedició fet en ordinadors alimentatsamb energia fotovoltaica. Maquetat amb AdobePage Maker 6.5

Imprès en paper ecològic

Impressió:Romanyà-VallsDipòsit Legal: B. 2090-1975

El litoralEntre la terra i el marEls paratges naturals del litoral mediterraniLes comunitats biòtiques terrestresLes estratègies biològiques de la zona infrali-toralLes estratègies biològiques de la zona supra-bentònicaApunts sobre el poblament humà del litoralEl darrer paradísLa contaminació del litoral mediterraniLa pèrdua de biodiversitatImpactes que afecten l'estructura ambiental li-toralCap a la sostenibilitat al litoralLa qualitat ambiental de la costa catalanaTurisme sostenibleCap a un model de pesca sostenibleL'aqüiculturaLa protecció dels espais naturalsLa gestió integrada del litoralUn mar d'ideesEl litoral per protegirLa vida sota l'aiguaAprendre de la marAnem de pescaUna porta oberta al marUn hospital molt especialRecursos, bibliografia i internet

Setembre 2001

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 23

3

AM

BIEN

TAL

* La Fundació TERRA és una fundació privada que téper objectiu canalitzar i fomentar iniciatives queafavoreixin una responsabilitat més gran de la societaten els temes ambientals.

Fundació TERRA*

El litoral Entre la terra i el mar

El litoral és la transició entre la terra i elmar. La diversitat de valors naturals, socialsi econòmics i usos que es concentren vora elmar el converteixen en un espai privilegiat.Un espai que ens cal conèixer i conservar.

El front litoral català és d’uns 580 km. En-tre el cap de Creus i el delta de l’Ebre aques-ta abraçada de la terra sobre el mar pren unagran diversitat de formes naturals. A casanostra, setanta municipis costaners concen-tren al voltant del 45,3 % de la població.

A la conca mediterrània hi viu una poblacióde més de 400 milions de persones, les aigüesresiduals de les quals es vessen al mar més omenys depurades prèviament. A més, al llargde l’any rep la visita de més de 200 milions deturistes, la major part dels quals es concentrensobre el litoral durant els mesos d’estiu.

El litoral és quelcom més que un espai pera ús turístic. La immensitat del mar ens potfer pensar que la influència que hi puguem

4

tenir els éssers humans no és significativa.Tanmateix, la Mediterrània, per exemple, ésun mar força tancat, el qual necessita uns 90anys per renovar les seves aigües. No obstantaixò, no hem d’oblidar que la riquesabiològica que aquestes posseeixen es con-centra majoritàriament en la franja rela-tivament estreta de les plataformes conti-nentals, marges marítims i estuaris. Allí sesituen els principals bancs de pesca, que re-presenten el 80 % de les captures pesqueresmundials, i hi trobem els hàbitats marins mésrics en biodiversitat (salines, maresmes, escullscoralins o alguers).

Els espais litorals han ofert a l’espèciehumana una gran quantitat i una importantvarietat de recursos, raó per la qual s’han con-vertit des de temps antics en llocs preferen-cials per als assentaments humans. Les ribesmarines, en particular als deltes i estuaris, sónunes àrees molt productives en les quals elshumans han consolidat certs models de pro-ducció intensiva que han definit el paisatgelitoral de molts indrets.

La Mediterrània no és un mar homogeniquant a les seves característiques oceanogrà-fiques. D’entrada es diferencien dues con-

ques, l’occidental i l’orien-tal, separades pel canal deSicília. Les aigües de la Me-diterrània oriental són méscalentes, més transparents,més pobres en nutrients illeugerament més salinesque les de la Mediterràniaoccidental. En comú com-parteixen ser un mar sensemarees, o millor dit, quepresenta marees d’una am-plitud baixa. Aquest és unfet característic de totes lesmars de petites dimensions.Així, a l’igual que el Medi-terrani altres mars com la

Bàltica, la Roja i la Negra, presenten unamarea amb una amplitud màxima d’uns 50centímetres.

Els paratges naturals del litoralmediterrani

El litoral no és un paisatge estàtic. Curio-sament, una de les seves principals caracte-rístiques és el seu grau de dinamisme. De fet,el paisatge que trobem a la costa és el resul-tat d’una sèrie de processos que s’han donatal llarg de tota la història de la Terra a dife-rents escales temporals. Processos com arala tectònica de plaques o la deriva continen-tal modelen el paisatge costaner a una escalageològica. Així, per exemple, sabem que l’ac-tual fons de la Mediterrània va ser seca fauns 5 milions d’anys i abans que s’obrís al’Atlàntic per l’estret de Gibraltar. Tanma-teix, les variacions històriques del nivell delmar estan relacionades, fonamentalment,amb processos de glaciació i desgel. A unaaltra escala temporal, es troben els proces-sos d’erosió i sedimentació. Aquests proces-sos són, en definitiva, agents modeladors delpaisatge. El vent és un dels més destacables

La diversitat de la costa mediterrània ens ofereix paisatges naturalsd’una bellesa corprenedora com les cingleres de Bonifaccio al sud de

l’illa de Còrssega.

5

ja que està en l’origen de l’oreig i de la ma-rejada. I altres com les ones, les marees i elscorrents conformen la dinàmica marina queinflueix directament en el paisatge final de lacosta.

Per causa de l’acció d’aquests elementsmodeladors, el paisatge litoral mediterrani espresenta sota un ampli ventall d’aspectes. Ales costes mediterrànies trobem bàsicamentsis tipus de costa. En un extrem se situa lacosta rocosa, abrupta i accidentada. A l’altreextrem trobem la costa deltaica al·luvial.Aquest tipus de costa també està sotmesa auna forta pressió dinàmica del litoral, peròen aquest cas és exercida, principalment, pelstemporals i l’acció eòlica.

Aquests paisatges tenen un diferent grau devulnerabilitat. Els espais rocallosos són menysvulnerables a les pertorbacions (incloses lesd’origen antròpic) que la costa deltaica.

La platja

La platja es forma quan el pendent de lacosta és massa lleu i les onades no poden em-portar-se el material que sedimenten. Una plat-ja és el camp de batalla entre la sorra i les ones.

La platja és un paisatgeeminentment dinàmic. La sevaevolució depèn de l’equilibrientre l’erosió i l’acumulaciódels sediments. Principalment,les fluctuacions que s’originenal voltant d’aquest equilibrisón regulades per l’acció de lesonades. Una onada és el resul-tat del desplaçament de l’aiguade mar sobre una superfície, elfons marí. Les ones deixencom a efecte una turbulènciaque és la que belluga els gransde sorra. A una fondària d’en-tre 10 i 15 metres, el movimentde l’aigua marina ja no té prou

força per sacsejar la sorra del fons. Aquestaés la fondària a partir de la qual es desenvo-lupen les millors praderies submergides.

Les variacions morfològiques d’una plat-ja es donen en l’eix vertical, però també enel longitudinal, és a dir, al llarg de la costa.Les sorres es desplacen seguint la franja cos-tanera. Per això, la presència d’un cap, unport o una escullera canvia les condicions am-bientals de la dinàmica de les sorres mari-nes. Les variacions, robant la sorra a una plat-ja o acumulant-la en una altra, tenen molt aveure amb la direcció principal dels vents iels corrents marins dominants.

Les aglomeracions de persones i les ur-banitzacions de vora platja ocupen massiva-ment aquest espai i amenacen la qualitat am-biental d’aquest medi al llarg dels 210 kmque ocupa a la nostra costa.

Les dunes litorals

En aquells indrets sorrencs en els quals hiha vent amb velocitats mínimes de 4 a 5 me-tres per segon, aquest és capaç d’aixecar lespartícules de la sorra i de moure-les certa dis-tància i formar les anomenades dunes o mon-

Les platges sorrenques poden desenvolupar sistemes dunars o demasses de sorres amb moviment en les quals es desenvolupen

comunitats vegetals i animals de gran interés.

6

ticles sorrencs. A partir d’aquesta situació elvent aixecarà certa quantitat de grans de sor-ra, els quals en caure sobre els altres amb uncert angle produeixen el moviment dels altresgrans. Aquest moviment de les partícules vaser descrit als anys quaranta i es coneix ambel nom de saltació. Quan el vent topa amb unobstacle perd velocitat i les partícules quetransportava cauen i es dipositen al voltant del’objecte. Així s’inicia la formació d’una duna.Si s’ajunta amb altres dunes semblants, aug-mentarà la seva mida. Amb el temps, la vege-tació colonitzarà la duna i fixarà la sorra.

L’aparició de la vegetació aporta estabili-tat a les dunes.

La costa rocosa

El tipus de costa rocallosa es presenta quanla terra i el mar es troben d’una manera abrup-ta. La costa rocosa ens ofereix un paisatgeextrem on predominen els penya-segats sot-mesos a l’acció erosiva de les ones i delsagents terrestres (pluja i vent). El resultatd’aquesta relació entre l’ambient terrestre iel marí rocós pot configurar paisatges natu-rals d’una gran bellesa escènica. Per altra

banda, a causa d’aquestes característiquesmorfològiques, els litorals rocosos no han fa-cilitat la seva colonització per part dels hu-mans. No obstant això, l’ésser humà ha sa-but aprofitar la riquesa biològica d’aquestmedi i s’ha aprofitat de la fauna que hi restaassociada. En la part marina són els mol·luscsels principals habitants. A les cingleres ter-restres, diverses espècies d’ocells les aprofi-ten per nidificar. Espècies com el falcó de lareina, la merla blava, el corb marí o l’àligapeixatera aprofiten les particularitats d’aquestmedi per poder-hi sobreviure. La mateixarugositat pètria de la costa rocallosa tambéha afavorit el desenvolupament d’endemis-mes en plantes rupícoles. El litoral encingle-rat de les illes Balears conté alguns elementsflorístics únics al món.

Els deltes

Els deltes són les formacions litorals queapareixen quan la terra guanya cert espai almar. Es formen a partir de l’acumulació desediments transportats per un curs fluvial. Undelta és el resultat de l’equilibri entre les de-posicions de sediments i l’erosió que ocasi-

onen els corrents i les ona-des de la mar. La progres-sió que segueixen aques-tes formacions és molt va-riable en el temps. La mor-fologia dels deltes al llargde la història és dinàmicad’acord amb les caracte-rístiques climàtiques imarines. Avui, per exem-ple, el delta del Llobregats’endinsa cap al mar a raód’un metre anual.

Els deltes han estat du-rant tota la història llocs depredilecció en la colonit-zació humana. En un prin-

El delta de l’Ebre al sud de Catalunya reuneix una de les mostres mésrepresentatives dels diferents ecosistemes litorals, fet que el converteix

en un dels espais naturals més importants de la Mediterràniaoccidental.

7

cipi foren espais atractiuspels seus rics recursos decaça i pesca, i més tardper la riquesa dels sòlsal·luvials que permetendesenvolupar una agri-cultura de regadiu d’altaproducció. Tanmateix, sifem una mirada al passat,trobarem cultures quebasaren el seu desenvo-lupament cultural mer-cès a una agricultura lli-gada als sistemes del-taics. En són un bonexemple la cultura Su-mèria de la baixa Meso-potàmia o la cultura egíp-cia del delta del Nil. Les deposicions anualsde sediments d’aquests rius de règim deltaicpermeteren una agricultura rica i diversa. Laconstrucció de grans preses al llarg del riu fadisminuir l’aportament de sediments de ma-nera que l’erosió marina guanya terreny a laprogressió deltaica. El trencament del règimsedimentari del riu comporta la regressió deldelta davant la força del mar. Aquest és el casdel delta de l’Ebre que anava creixent fins als

anys cinquanta i ara disminueix.

Àrees humides: aiguamolls i maresmes

L’aparició d’aiguamolls i maresmes és de-guda a processos de sedimentació costaners.En alguns casos apareixen per processos desubsidència de la terra respecte a la mar queprovoca que entri aigua salada cap endins dela terra. Són espais que solen estar en conne-

Els perdigons de la mort

Els espais humits litorals constitueixen un dels ambients ecològics clau per a la supervivència deles aus migratòries. Les grans concentracions d’ocells com ara ànecs, fotges, ardeids o limícoleshan estimulat la caça esportiva. Avui, la cacera s’ha convertit en un greu problema ambiental enels aiguamolls no protegits. L’ús de munició de plom la major part de la qual acaba al fons del’aigua ha enverinat les aigües d’aquestes llacunes litorals on s’ha practicat la cacera massiva. Eldelta de l’Ebre o l’albufera de València són els espais que presenten els màxims mundials deconcentració de perdigons detectats en aiguamolls. A la llacuna de l’Encanyissada s’han detectatmés de dos milions i mig de perdigons per hectàrea, mentre que a l’illa de Buda la xifra oscil·laentre 280.000 i 970.000 per hectàrea. Els cultius d’arrossars també concentren entre 60.000 i480.000 perdigons per hectàrea. La conseqüència d’aquesta elevada presència de perdigons sónels alts nivells de plumbisme que presenten els ocell; l’ànec coll verd (Anas platyrhynchos) pre-sentava un 23,35 % de la població afectada de plumbisme en el delta. Si es troben altes concentra-cions de perdigons al medi, aquests poden substituir les pedretes i acumular-se al pedrer.

Els aiguamolls litorals són com les estacions de servei o els oasis quenombroses espècies d’ocells migradors utilitzen per reposar entre les

diferents etapes, passar-hi l’hivern o nidificar-hi.

8

El bosc mediterrani submergit

Les algues han estat les veritables reines dels fons marins, especialment, els rocosos o durs. Precisa-ment, són algues les que colonitzen el conegut mar dels Sargassos a l’oceà Atlàntic. A la Mediterrà-nia les algues són més modestes. Però, destaquen els herbassars submarins de plantes que s’adapta-ren a la vida marina. Entre aquestes plantes superiors destaca per ser exclusiva del nostre mar laPosidonia oceanica. La posidònia s’assembla força a una alga, però com tota planta superior fa florsi fruits. Aquestes plantes s’han especialitzat a ocupar els fons sorrencs. Arriben a ocupar gransextensions entre els 0 i els 25 m de fondària on prenen l’aspecte d’autèntics boscos submergits delvoltant d’un metre d’alçada. La qualitat dels alguers es mesura per la densitat dels feixos de plantesper metre quadrat. Un alguer ben conservat té una densitat d’entre 400 i 700 feixos/m2. Els alguersdegradats tenen menys de 150 feixos/m2.Als herbassars de posidònia hi viuen un gran nombre d’espècies. De fet, moltes espècies trobennutrients i protecció. Algunes algues recobreixen les seves fulles per tal de poder accedir més fàcil-ment a la llum, mentre que petits invertebrats filtren les partícules en suspensió. Els herbassars deposidònia contenen uns elevats nivells de biodiversitat. Una gran quantitat d’equinoderms (diversesespècies d’estrelles de mar i nombrosos eriçons) es no-dreixen d’aquesta planta. I molts mol·luscs tenen la sevallar entre les seves fulles. Concretament alguns cefalòpo-des com els pops i les sípies. Els pops viuen al sòl en fo-rats fets per ells mateixos i les sípies es camuflen cromàti-cament entre el fullam de l’herbassar. S’alimenten de gam-betes, crancs i petits peixos.Les funcions ecològiques de les comunitats de posidòniasón rellevants per a la supervivència de l’ecosistema marí.En primer lloc, perquè generen una gran quantitat de ma-tèria orgànica en forma de fullaraca que alimenta una granquantitat d’organismes. Des del rizoma al seu llarg fullamsón capaces d’oferir assentament, amagatall i protecció anombroses espècies i, especialment, als alevins i cries depeixos i crustacis. A més, les fulles ajuden a la reducció dela velocitat de l’aigua i suavitzen la força de les ones, fet que evita la pèrdua de sorra, i els rizomesestabilitzen els sediments marins.Actualment, la posidònia està en perill. Els abocaments d’aigües residuals a través dels emissarissubmarins, el fondeig reiterat d’embarcacions recreatives, l’ordenació de platges, ports esportius,etc., la pesca d’arrossegament i de marisc han destruït superfícies notables. A Catalunya es calculaque les praderies de posidònia ocupen unes 4.000 hectàrees del fons marí. Darrerament, la invasiód’espècies exòtiques, com ara la Caulerpa taxifolia, també afecta greument la supervivència d’aquestaplanta. Un acurat programa de control contra l’alga Caulerpa vetlla perquè no s’estengui.

xió amb la mar i que poden rebre aportacionsd’aigua dolça amb major o menor quantitat.Això provoca que hi hagi una barreja de l’ai-gua dolça amb l’aigua salada de la mar queobliga les espècies a tenir un rang de tole-rància a la salinitat diferent segons el nínxolecològic que ocupi.

Les fluctuacions que podem observar enaquests ecosistemes al voltant d’un mar sen-se marees vénen marcades exclusivament perl’alternança entre les estacions seques i leshumides així com per les inundacions pro-vocades per les tempestes marines i per lacrescuda dels cursos fluvials propers.

9

Tot i que històricament els aiguamolls hanestat considerats espais marginals i focus demalalties, algunes de les ciutats més impor-tants del món s’han desenvolupat a la vorad’aiguamolls litorals. El cas de Venècia pot-ser és el més paradigmàtic.

Les comunitats biòtiques terrestres

Els ecosistemes litorals terrestres, en ge-neral, i la costa mediterrània, en particular,presenten una zona de transició entre el medimarí i el medi terrestre molt particular queinflueix notablement en la presència dels or-ganismes. Principalment, hi ha tres condicio-nants ambientals que particularitzen aquestespai. D’una banda, la presència d’elevats ni-vells de salinitat directament causada pels es-quitxos i onades i, per l’altra, la mateixa sa-labror de l’aire. Només aquells organismesque han estat capaços de desenvolupar estra-tègies biològiques per controlar la pressió os-mòtica poden subsistir en aquests medis jasiguin llacunes salabroses, dunes, aiguamollso penya-segats marins.

Un altre factor força rellevant és la ra-diància lluminosa. L’espai litoral es caracte-ritza pels elevats nivells d’exposició a la ra-diació solar. Si una espècie se sobreexposaal Sol pot patir un augment de temperaturaque repercutirà directament en el seu meta-bolisme. A més, l’augment de la temperatu-ra provoca una taxa d’evaporació més eleva-da, fet que dóna lloc a un increment conside-rable de la salinitat. La diversitat de plantesadaptades tant als ambients sorrencs com alsmedis rocosos amarats per la salinitat del marés remarcable. Així mateix, tant les sorres deles platges com les cingleres litorals són apro-fitades per nombroses espècies d’ocells pernidificar-hi o alimentar-s’hi. Cal destacartambé les comunitats d’insectes, rèptils iamfibis que viuen als sorrals.

Les estratègies biològiques de la zonainfralitoral

L’estatge infralitoral comença allà on laimmersió és pràcticament contínua, i acabaallà on desapareixen les algues fotòfiles i elsherbassars de posidònia. El litoral és un medimolt fluctuant. En conseqüència, els organis-mes han hagut de desenvolupar tota una sè-rie de mecanismes d’adaptació per poder so-breviure. Tot i que els organismes dispo-

Les gavines són un dels ocells costaners mésconeguts. A casa nostra les illes Medesserveixen per a la reproducció del gavià

argentat.

Els substractes rocosos estan habitat per un bonnombre d’éssers vius que s’hi enganxen com

ara l’aglà de mar o la lapa.

10

sen d’una gran diversitat d’estratègiesadaptatives, aquestes es poden agrupar se-gons facilitin la fixació al substrat, l’obtenciód’aliment o afavoreixin la defensa del terri-tori.

La fixació al substrat sorrenc és pràctica-ment impossible; per això els organismess’han adaptat al flux i reflux de les ones queaporten gran quantitat d’oxigen i matèria or-gànica. Els organismes més coneguts són elsbivalves que s’enterren a la sorra, com arales tellerines, les escopinyes, les navalles, etc.

En la costa rocosa les condicions vitalsvénen determinades per la força de les onesi sobretot per la dessecació temporal causa-da per l’oscil·lació mareal.

Bàsicament, els organismes han seguitdues estratègies per tal d’evitar de serdesenganxats o trencats per l’onatge. D’unabanda, trobem espècies que han desen-volupat estructures anatòmiques molt dures,com les closques o els exosquelets calcaris.Alguns d’ells segreguen substàncies que elspermeten fixar-se fortament al substrat.

Altres disposen de mobilitat per buscarcondicions més òptimes. A l’altra banda, sesituen els organismes que adopten unaestratègia completament oposada. Es tractade formes toves i molt elàstiques, la qual cosaels proporciona la plasticitat neces-sària peradaptar-se a les oscil·lacions contínues del’onatge.

Una característica curiosa dels organismesque viuen en zones litorals és el fort territo-rialisme que els caracteritza. Atès que l’es-pai es converteix en un recurs limitat, es creauna forta competència interespecífica que solsolucionar-se a través d’estratègies de colo-nització especialitzades. Per això, per exem-ple, trobem organismes sèssils que colonit-zen altres organismes per utilitzar-los desubstrat secundari. Aquest és el cas delstalusos d’algues. Al mateix temps, molts or-ganismes mòbils es protegeixen entre elsmatolls d’algues, aferrant-s’hi amb diferentstipus d’artells o substàncies adherents.

Tot i que el medi litoral es caracteritza perles seves condicions ambientals exigents,

Les comunitats coral·lines mediterrànies

A les zones rocoses i poc il·luminades de la Mediterrània, hi viu una interessant comunitat d’alguescalcàries, que creixen en plans horitzontals contigus per tal d’aprofitar l’escassetat de llum. També hiviuen gorgònies grans i acolorides.En el Mediterrani, la comunitat coral·lígena es caracterit-za per ser una zona colonitzada per un gran nombre d’al-gues calcàries, entre les quals es desenvolupen altres or-ganismes invertebrats suspensívors: esponges, ascidis,briozous i els ventalls de mar (gorgònies), d’una gran va-rietat de colors vermells, groguencs, rosats i ataronjats. Eldescens de la llum és un dels factors clau per al desenvo-lupament d’aquestes algues, que es veuen afavorides endesaparèixer-ne d’altres que necessiten més llum i quesens dubte les anul·larien. Per altra banda, la calcificacióels dóna la resistència necessària per no ser menjades percerts herbívors. Tot i tenir un creixement bastant lent, llui-ten entre elles per obtenir la màxima quantitat de llum, fetque ocasiona un creixement singular en plans horitzon-tals, fins i tot de recobriment i superposició de les unespers les altres.

11

aquesta zona és una de les mésproductives del planeta. Com quees troba en un espai de transicióentre dos medis ben diferenciats,el medi litoral rep aportamentstant nutricionals com energèticsde totes dues bandes. Els organis-mes que s’hi desenvolupen hansabut aprofitar aquesta riquesa através d’una sèrie de mecanismesque poden variar segons l’espè-cie. Una estratègia molt utilitza-da pels organismes que es desen-volupen sobre el substrat marí ésel d’aprofitar la matèria en suspensió que con-té l’aigua. D’aquesta manera eviten la des-pesa energètica que comporta moure’s peranar a la recerca d’aliment. Els corrents d’ai-gua permeten la renovació continuada d’oxi-gen i de nutrients.

Finalment, cal considerar els ambientsaquàtics fluctuants, com ara les llacunes li-torals connectades amb el mar. Aquests sis-temes ecològics requereixen que els organis-mes que els habiten hagin desenvolupat es-tratègies per resistir els canvis en la salinitatde l’aigua. La principal adaptació ha estat ladels moviments estacionals per evitar els mo-ments de màxima variació i poder fer fun-cionar els processos osmoreguladors quenecessiten una certa progressivitat en eltemps. La riquesa de peix i altres organis-mes d’aquestes llacunes litorals salabroses ésmolt important. Per exemple, a les llacunesdel delta de l’Ebre es capturen al voltant d’uns100 kg de biomassa per hectàrea i any ambespècies tan apreciades com ara les angui-les, els llobarros i els llenguados.

Les estratègies biològiques de la zonasuprabentònica

El suprabentos de les platges el constitu-eix el fons marí afectat per la interacció en-

tre l’energia de les onades sobre el fons sor-renc o rocós. Es considera que el suprabentosés un subconjunt de l’ecosistema bentònic odel fons marí determinat per l’energia i la tur-bulència transmesa per l’onatge i que escom-bra el fons. En general, es considera que apartir dels 15 m com a màxim deixaríeml’ambient suprabentònic.

La diversitat dels fons marins litorals ésmolt important; hi dominen els crustacis i elspeixos. Les comunitats suprabentòniques esveuen afectades per procesos migratoris lli-gats amb els cicles nictamerals (dia-nit) i es-tacionals. Quant als peixos, es pot afirmarque s’han especialitzat a una determinadazona.

Les adaptacions de supervivència podenser tan exòtiques com la “canya de pescar” oapèndix del rap per atreure les preses fins ala transformació extrema de la morfologia delllenguado per ser pla com el fons i poder-s’hi camuflar totalment per sorprendre la sevapresa.

Apunts sobre el poblament humà enel litoral

L’intens intercanvi cultural i comercialentre els diferents pobles de la Mediterràniava propiciar que des d’antic es transformés

Detall del fresc dels dofins del palau de la reina de Knossos al’illa de Creta de l’any 1600 aC.

12

el paisatge litoral. En primer lloc, destaca laconversió de les màquies d’ullastre en con-reus d’olivera, de blat i de vinya. Els boscosautòctons foren aprofitats per a llenya i fustai a continuació sotmesos a la pastura del bes-tiar. L’eixut estival típic del clima mediterra-ni seguit de fortes pluges torrencials va ac-centuar l’erosió dels paisatges desforestats.Per exemple, el desenvolupament de la ciutatasiàtica d’Efes entre el segle VIII aC i el segle IaC va provocar una degradació dels paisatgesnaturals que propiciaren que el riu Cayster apor-tés grans quantitats de sediment a la riba delmar Egeu. En uns cinc segles el port d’Efes vaquedar a uns 10 km de la línia de costa.

La dominació grega i romana van signifi-car una profunda transformació dels paisat-ges litorals. Per exemple, la substitució de mol-tes extensions d’ullastres per terrenys conre-ats d’olivera féu que al segle VI aC el riu Ebrees conegués amb el nom d’”Oleum Flumen”.

L’imperi romà continuà deixant una petjanotable sobre els paisatges naturals. Unexemple de l’impacte ambiental de les acti-vitats romanes el trobem en el desequilibrique van causar sobre la conca del riu Tíber.Els llenyataires havien cobert bona part de lademanda de fusta de Roma mitjançant la talade les vessants muntanyoses de diversos aflu-ents del Tíber. La proximitat dels cursos d’ai-gua facilitava el transport de la fusta tallada,però al mateix temps precipitava en ells gransquantitats de terra. En poc de temps la des-embocadura del Tíber es va omplir de sedi-ments i el port d’Ostia va quedar impractica-ble per a naus de grans dimensions.

Els romans van potenciar la implantació agran escala de tres tipus de conreus: l’olive-ra, la vinya i els fruiters. A partir del segle IIdC es varen establir unes unitats d’explota-ció rural conegudes amb el nom de vil·les.Així, aquestes villae es varen instal·lar prin-cipalment al Maresme, al Baix Llobregat, alGironès, al Vallès, al Penedès i al Camp deTarragona.

L’hegemonia catalana

Una altra etapa de forta transformació delpaisatge litoral català es produí durant elssegles XIV i XV quan el Mediterrani es vaconvertir en un “llac català”. Els catalansvaren explotar les rutes del blat i l’oli tot alllarg de l’eix Barcelona-Palermo. El domi-ni català sobre el Mediterrani va necessitaruna important flota de vaixells que reper-cutí sobre els boscos de la serraladaprelitoral. Conseqüentment, aquest fet vacomportar un important canvi d’aspecte dellitoral alhora que ho feren els assentamentshumans construint ports i torres de guaitaper advertir els atacs de pirates. Els atacsdels pirates turcs a les costes catalanes vanser constants durant els segles XV, XVI iXVII. El famós pirata Barba-roja va saque-jar Palamós l’any 1543. A causa d’aquestscontinus atacs, els pobles de vora mar va-ren haver de prendre mesures per defensar-se‘n. Es varen construir fortificacions, ai-xecar torres de vigia o, fins i tot, traslladarels assentaments a llocs més arrecerats.D’aquí que molts pobles de la costa es divi-

Evolució de la ubicació de la ciutat d’Efes a la badia del riu Cayster des que era arran de mar fins quel’aportació de sediments pel riu la va deixar a alguns quilòmetres de la línia de costa.

13

deixen en el de dalt i el de baix, com araVilassar.

El darrer paradís

Els darrers segles amb prou feines varencanviar la fisonomia del litoral. En algunsmoments puntuals de la història la pressiósobre els boscos de les muntanyes properess’intensificà. Tanmateix, els canvisimportants s’inicien a mitjan segle XIX.Entre les modificacions remarcables caldestacar el traçat del ferrocarril, primer, entreBarcelona i Mataró i, després, cap al Sud finsa València pràcticament a primera línia demar. També hem d’esmentar la dessecaciódels aiguamolls litorals com els del delta delLlobregat i de la Tordera per al seuaprofitament agrícola com també per lluitarcontra la malària. A les platges del BaixLlobregat els sistemes dunars es fixen mercèsa un esforçat programa de repoblació ambpins pinyers, els quals, avui, caracteritzen elpaisatge urbanitzat de Gavà i Castelldefels.En alguns pobles mariners propers aBarcelona s’edifiquen rengleres de casesparal·leles al front marítim i es fan les

primeres esculleres artificials per conservarla sorra de la platja. Tanmateix, la veritablepèrdua del paradís costaner català, ambcaletes i platges cantades pels poetes, arrencaamb el boom turístic dels anys seixanta. Elcreixement urbanístic, les obres viàries i elsabocaments massius d’aigües fecals i residusamb emissaris submarins a poques desenesde metres de la línia costanera anorrearandefinitivament l’estètica del litoral català.Avui, només uns pocs indrets de la costacatalana conserven el seu paisatge naturallliures d’intervencions humanes. La inter-venció de l’administració ambiental en ladarrera dècada ha permès millorar la qualitatde les aigües del litoral marí grácies a laconstrucció d’una xarxa de depuradores enels punts més conflictius i amb una vigilànciai unes mesures per mantenir la netedat de lesplatges.

La contaminació del litoral mediterrani

La Mediterrània és una mar pobra en nu-trients. Els grans rius sempre han aportat elfòsfor i altres nutrients que les comunitatsplanctòniques necessiten per desenvolupar-

s’hi. No obstant això, en l’ac-tualitat la construcció d’embas-saments a les conques delsgrans rius ha comportat la dis-minució de les aportacions desediment que aquestes conquesfluvials feien a la costa. Peraquesta raó, una part importantdels contaminants inorgànics iorgànics que arriben al mar te-nen un efecte fertilitzant sobreles comunitats planctòniques.Aquest fet li confereix una re-lativa resistència a la contami-nació.

Tot i que la Mediterrània potabsorbir una part important dels

Abocament d’escòries mineres a la badia de Portmán (Cartagena)l’any 1986 abans de ser clausurat. Es calcula que la integració demetalls pesats als teixits dels peixos mediterranis no s’ha aturat.

14

contaminants, l’ús generalitzat d’adobs enagricultura, de fertilitzants químics i de de-tergents amb fosfats ha eutrofitzat extenseszones de les aigües litorals. Aquests episodisd’eutrofització puntual poden provocar queaugmenti de manera considerable la pobla-ció de certes algues, fet que provoca el quees coneix amb el nom de marees roges per laseva acumulació superficial. Aquestes situa-cions es donen especialment en costes méstancades. És el cas de la mar Adriàtica quèno és capaç de digerir l’excés de nutrients.

Un cas especial de contaminació és la pro-duïda per difusió dels abocaments minersefectuats durant dècades a la badia dePortmán (Cartagena). Aquest antic port pes-quer s’emprà com a abocador de set mil to-nes diàries d’estèrils de mineria i que repre-sentava el 95 % de tots els abocaments in-dustrials del litoral mediterrani espanyol. Labadia de Portmán és avui una plataformacompacta de residus solidificats i els seus en-torns un focus de dissolució de metalls pe-sants vers tota la Mediterrània.

Els espais litorals situats davant de lesgrans ciutats reben tota una important diver-sitat de vessaments en forma de residus do-mèstics, industrials i agrícoles.

La pèrdua de biodiversitat

En la segona meitat del segle XX la pescas’ha convertit en l’activitat per excel·lènciad’expoli de l’ecosistema marí. Els caladorso zones de màxima riquesa piscícola es tro-ben en una situació depauperada. L’adminis-tració ha hagut d’emprendre mesures com araestablir restriccions en determinades àrees ilimitar les mides dels peixos que es podencapturar.

L’any 2000 el còmput de les espècies co-mercials capturades pels pescadors catalansfou (peixos, crustacis, mol·luscs i altres) de44.673 tones. Aquesta xifra significa un in-crement en el volum de les captures de 1.050tones en relació amb l’any 1999, és a dir, unaugment del 2’4 %, tot i que la flota deCatalunya ha disminuït en 17.288 CV, un 9,11%. Tanmateix, aquesta xifra queda lluny deles més de 66.000 tones capturades l’any1994. Des de 1990 fins ara les captures pràc-ticament s’han duplicat.

El peix blanc representa el 31 % del totalde les captures, però, per import en primeravenda, representa el 42 % del valor. El peixblau, essencialment la sardina i el seitó, re-presenten un 54,5 % de les captures totals,

Quan la mar es torna negra

Els accidents dels grans petroliers, tot i la seva espectacularitat i el ressò que obtenen als mitjans decomunicació, representen només un 10 per cent dels hidrocarburs que trobem al mar. El percentatgemés gran (45 per cent) prové de la contaminació difusa de la combustió incompleta d’hidrocarburs devehicles i fàbriques i de les refineries (25 per cent). Si tenim en compte les pèrdues de cru delspetroliers, sumades a les fuites de les refineries costaneres, al degoteig de gasoil i benzina de lesembarcacions, les pèrdues de carburant i dels olis lubricants dels vehicles terrestres (que acaben arribantal mar a través de l’atmosfera o els rius) i aeris (a través de l’aigua d’escolament dels aeroports), ensadonarem de la magnitud d’aquesta font de contaminació difusa.Tot i ser un mar que únicament representa un 1 % de la superfície marítima mundial, registra unasisena part del tràfic marítim mundial i rep un 20 % dels vessaments mundials als oceans. Entre el1978 i el 1982 es va registrar una mitjana de 120 accidents per any. Els més impactant van ser l’accidentdel Haven, al golf de Gènova, el de Trenes Serenade, que vessà unes 40.000 tones de petroli a la Bahiade Navarino a Grècia el 1980, i el del Juan Lavalleja, que el mateix any va contaminar les aigües deArzew (Argèlia) amb 39.000 tones de cru.

15

però només un 27 % del valor econòmic delsector.

La problemàtica ambiental associada a lapesca comercial no es limita únicament al’impacte directe ocasionat per la capturaselectiva de les espècies d’interès comercial.Les captures accidentals i la destrucció delsfons marins constitueixen un greu perill pera la biodiversitat marina.

La pesca accidental d’espècies no comer-cials per emprar arts de pesca no selectivespren magnituds remarcables. Per obtenir unquilo de gambes es destrueixen 200 kg depeix menut que es llença per la borda. Tam-bé cal considerar l’eliminació d’espècies quecompeteixen directament amb l’home (tau-rons, dofins, tortugues, foques, etc.) o l’ex-pulsió de tortugues i ocells per la simple ocu-pació del litoral que impedeix la lliure nidi-ficació d’aquestes espècies.

La pesca esportiva, especialment amb fu-sell submarí, també ha fet que minvin espè-cies de mida gran com ara el mero, el llobar-ro i el pop en molts indrets de la costa. Final-ment, caldria esmentar, tot i estar sotmesa ac-tualment a una forta regulació, l’extracció decorall vermell.

La problemàtica ambien-tal que està patint el litoralmediterrani té conseqüènci-es directes sobre la supervi-vència d’algunes espèciesautòctones. La tortuga ba-baua (Caretta caretta) n’ésun clar exemple. Aquesta es-pècie està en greu perill d’ex-tinció per culpa de l’ocupa-ció dels seus llocs de posta(les platges sorrenques), lamortalitat produïda per lapesca accidental i la inges-tió accidental de plàstics. Al-tres espècies emblemàtiquescom el vell marí (Monachus

monachus) ja han desaparegut definitivamentper la pressió que exerciren els pescadors enconsiderar-lo un competidor.

Altres espècies han sofert pèrduesimportants per causa de la contaminació.Dofins, ocells marins o peixos moltsensibles, com per exemple els cavallets demar, són algunes de les víctimes mésdestacades.

Per contra, l’ésser humà ha facilitat l’ex-pansió d’altres espècies. El cas del gavià ar-gentat seria un exemple significatiu de proli-feració per causa dels abocadors d’escom-braries en els quals han trobat una font d’ali-ment inesgotable.

Impactes que afecten l’estructura am-biental litoral

Una altra forma d’impacte, la construcciód’obra civil en forma de ports, marines i obresde defensa transversal de la costa, ha tingutnotables conseqüències sobre les comunitatsecològiques litorals. Al llarg de tota la costacatalana hi ha un total de 39 ports marítims,majoritàriament d’ús esportiu i pesquer. Ac-

La pesca és una de les activitats responsables de l’esgotamentde les comunitats marines quan es practica sense tenir en

compte la capacitat de regeneració dels caladors.L’administració vetlla perquè s’acompleixin les lleis.

16

tualment, n’hi ha nou més de projectats, al-guns dels quals segons els experts poden cau-sar impactes ambientals negatius. D’unamanera directa, aquestes infraestructures po-den afectar la fauna i la flora marina pel re-cobriment i rebliment directe del fons lito-ral. D’altra banda, aquests tipus de construc-cions modifiquen els corrents litorals. Elsespigons i les esculleres desvien aquests cor-rents que són els que mantenen l’equilibri hi-drodinàmic i regulen l’aportament de sedi-ments a la costa.

La pèrdua d’identitat del paisatge li-toral

El litoral mediterrani s’enfronta, bàsica-ment, a dos greus problemes ambientals.D’una banda, el creixement demogràfic delspaïsos costaners s’ha disparat en els últimstemps, sobretot als països del Sud que nocompten amb les inversions necessàries per al’aplicació de mesures ambientals. D’altrabanda, de la dècada dels seixanta ençà, s’haproduït un augment del turisme de sol i plat-ja, especialment als països del Nord que s’han

especialitzat en aquest tipus de turisme demasses.

Les tendències actuals d’urbanització ob-vien el fet que aquest espai és un recurs norenovable que en altres indrets del Mediter-rani han conservat amb més cura i que el valorestètic pot rebre una millor consideració queno pas els serveis oferts pel turisme actual.

Cap a la sostenibilitat al litoral

La problemàtica ambiental no s’ha d’en-tendre com la suma d’una sèrie d’impactes(contaminació de les aigües, ocupació del ter-ritori, destrucció dels ecosistemes, etc.) sinó,més aviat, d’una manera integrada. Tenint encompte aquesta visió és com cal enfocar lespossibles actuacions per millorar l’actual es-tat de salut en què es troba el nostre litoral.

La qualitat ambiental de la costa ca-talana

Des d’Alcanar fins a Portbou es localitzenun total de 210 platges. Actualment, les platgess’han convertit en l’espai més visitat de la cos-

ta. L’any 2000, només a lesplatges de Barcelona, es vanregistrar més de 7,5 milionsde visites. Tot i que l’afluèn-cia més gran es produeix du-rant els mesos d’estiu, capmes de l’any s’ha situat persota dels 200.000 usuaris.Aquest elevat nombre devisites demana desenvolu-par una bona estratègia deprotec-ció del litoral i im-pulsar el paper de les regi-ons mediterránies en la de-fensa i millora de la costa.El programa “Catalunya,Mediterrània Viva” ha nas-cut amb aquest objectiu.

La urbanització fins arran de mar a la zona litoral catalana és moltintensa. A la Costa Brava, el sòl urbà entre 1957 i 1993 passa de

l’1% al 10%. Alguns punts del litoral durant l’estiu arriben adensitats de 1000 habitants/km2 (de 10 a 15 vegades més de la

densitat poblacional mitjana la resta de l’any).

17

Catalunya, Mediterrània Viva

Des de sempre, la regió mediterrània haestat un espai de trobada de civilitzacions,les quals han utilitzat la natura com una fontde recursos necessària, sens dubte, per po-der desenvolupar-se i prosperar. Però aques-ta font de recursos s’ha de preservar si vo-lem continuar gaudint de la diversitat biolò-gica i cultural que caracteritza aquesta zona.

Per això, Catalunya vol participar activa-ment en la preservació d’aquesta riquesa i,en aquest sentit, el govern català ha engegatun conjunt d’accions que es resumeixen enl’estratègia Catalunya, Mediterrània Viva.

El programa es concreta en les accionssegüents:• Programa de prevenció, control i millorade les platges i de les aigües litorals.• Protecció d’espais naturals litorals.• Programa de foment de la gestió ambientaldels ports.• Suport a entitats que duguin a terme actua-cions de protecció i gestió d’espais litorals.• Programa de cooperació al desevolupamenta les zones menys afavorides de la regió.

Per intensificar les tasques de prevenció,control i millora de les aigües litorals i lesplatges s’han desplegat un nombre elevat demitjans humans (l’equip ha augmentat de 60a 135 persones respecte al 2000) i operatiusper protegir la costa de possibles episodis decontaminació. Per a l’any 2001 el Pla inte-grat disposa d’efectius per fer front a la pro-blemàtica dels sòlids que suren: una flotad’embarcacions que actuen als trams de cos-ta i de les platges on els sòlids es concentreni s’acumulen, tres ultralleugers que fan dosvols de reconeixement diaris a tota la costa i40 noves embarcacions que naveguen reco-llint diàriament els sòlids flotants de la su-perfície de l’aigua fins a 500 metres marendins, així com 12 vaixells tipus “pelicà”per recollir els sòlids flotants allunyats de la

costa (dels 500 metres fins les 5 milles marendins). D’altra banda, des de l’estratrègiaCatalunya, Mediterrània viva es pretén po-tenciar la transparència de la informació so-bre la qualitat de les platges per apropar-laals usuaris i a la població. Per això, s’ha col·-locat un Punt d’informació a les platges i esdifonen els resultats analítics a temps real desde la web de les platges de la Generalitat:www.gencat.es/aca. La campanya de conser-vació del litoral pretén també impulsar i des-envolupar sistemes d’avaluació de la quali-tat ambiental de les costes.

De les 210 platges de la costa catalanas’han localitzat 240 punts de recollida demostres. En aquests punts s’efectuen controlsanalítics setmanals i s’han visitat les platgescinc cops per setmana com a mitjana. Ambles dades obtingudes s’obté un índex devaloració de la qualitat de les platges ques’estructura en cinc categories: dolenta,deficient, moderada, bona i molt bona.

El programa de foment de la gestió ambi-ental s’anomena Ports Nets i es duu a termeamb la col·laboració del govern de les IllesBalears, de Cantàbria i de la regió delLlenguadoc-Rosselló. L’objectiu és ambien-

La recollida i tractament de residus líquids de lesactivitats portuàries, incloses les embarcacions, laimplantació d’energies renovables i la construccióde punts nets amb contenidors per als residus, són

algunes de les accions de Ports Nets.

18

talitzar uns 150 ports, marítims i fluvials. Enuna primera fase Ports Nets vol completar ladiagnosi ambiental dels ports i establir un sis-tema de control; projectar i posar en marxales infraestructures i els equipaments neces-saris per a la gestió de residus als ports i pla-nificar les actuacions necessàries per fomen-tar la comunicació i la sensibilització amb elprojecte de tots els agents implicats. Aquestsobjectius es pretenen assolir en un períodede sis anys.

Altres actuacions a favor de la qualitatde les platges

Des de la Unió Europea es potencien lespràctiques per a la millora de la qualitat am-biental de les platges. Amb aquest objectius’atorguen les banderes blaves a les platgesque poden garantir unes certes condicions dequalitat. La netedat de l’aigua, la sorraimpoluta, el serveis de vigilància i socorris-me, la facilitat dels accessos, l’existència depunts d’aigua potable i vàters, així com lasenyalització adequada i activitats d’educa-

ció ambiental puntuen perquè una platja rebiel distintiu de qualitat ambiental de la ban-dera blava.

Existeixen iniciatives no governamentalsque fomenten la reconciliació amb el nostrelitoral. Organitzacions com el Club d’Immer-sió de Biologia (CIB) que agrupa als amantsdel món submarí també organitzen periòdi-cament jornades de neteja, especialment delsfons marins, i participen en la Xarxa de Vi-gilància de les Praderies de Posidònia i al-tres Fanerògames Marines.

En alguns indrets del litoral podem trobarencara platges verges. Aquest és el cas de l’illade Menorca, declarada Reserva de la Biosfe-ra per la UNESCO. Les platges verges no dis-posen d’una gran afluència d’usuaris ja quesolen tenir un accés difícil, que es pot fàcil-ment controlar, i a més no hi ha cap servei.L’afluència en una platja verge està limitada afi de minimitzar l’impacte per a l’ecosistema.

Coordinació i cooperació per a la pro-tecció i gestió d’espais litorals.

L’estratègia Catalunya, Mediterrània Vivavol ser un instrument perquè les diferents en-titats que treballen a favor de la conservaciódel litoral es coordinin a fi de fer més efecti-va la seva acció. En aquesta mateixa línia,però, entenent que la franja litoral forma partd’un mateix continu que voreja un mar comú,s’ha creat un marc que permeti afavorir lacooperació al desenvolupament de les zonesmenys afavorides de la regió mediterrània.El programa ha arrencat amb força amb l’ini-ci del tercer mil·lenni. Exposicions per a lasensibilització, actuacions de control, etc. totjust acaben de començar.

Turisme sostenible

Catalunya és avui dia una regió de primerordre en l’àmbit mediterrani i mundial, si

Estacions de bombament de residus líquids de lesembarcacions anomenades «ecoestacions» perrecollir i tractar aigües de sentina, olis usats i

residus especials.

19

considerem la magnitudde la seva oferta d’allot-jament i el volum del fluxde visitants anuals. El1992 es comptava ambuna capacitat d’allotja-ment (hotelera i extra-hotelera) de més de 2,2milions de places, de lesquals 230.000 eren pla-ces hoteleres. Catalunyarep uns 20 milions de tu-ristes l’any. Les comar-ques costaneres del lito-ral català van rebre el1999 uns 4,7 milions deturistes de la resta de l’es-tat espanyol i 12,3 d’es-trangers. L’oferta hotelera apareix localitza-da principalment al litoral, ja que està lliga-da a la disponibilitat del recurs sol-platja. Lafórmula dóna molt de joc i es basa en les cincesses: sun, sex, sea, sand i sangria. Els 68municipis que disposen de façana marítimaconcentren més del 80 % de les places hote-leres existents a Catalunya. Aquesta concen-

tració encara es dóna d’una manera més pro-nunciada quan es tracta de càmpings ja quese solen localitzar bàsicament als municipislitorals i de manera bastant regular al llargde tota la façana marítima de Catalunya.

Amb aquestes dades ens podem fer unaidea bastant aproximada del pes que té el tu-risme en l’economia del país. No obstant

això, per tal de podermantenir un desenvolu-pament turístic a llargtermini, cal que aquestsigui sostenible, viableeconòmicament i equita-tiu per a les comunitatslocals des d’una perspec-tiva ètica i social.

Actualment, el turis-me comporta un greuperill per a la conserva-ció de la qualitat am-biental del nostre litoral.La massificació i la con-centració de l’oferta ales costes és una de lesprincipals causes de

La construcció de ports esportius provoca alteracions en la dinàmica de lessorres litorals, la qual pot afectar no només el paisatge terrestre sinó també

les comunitats ecològiques dels fons marins.

Tot i les difícils condicions ecològiques dels hàbitats de vora mar, hi hauna bona colla de plantes i animals que s’hi han adaptat. A la costa deles Illes, hi trobem un bon nombre d’espècies endèmiques i protegides.

20

l’abandonament de les zones rurals i les ac-tivitats pròpies del camp. A més, l’augmentde la població a l’estiu comporta la sobreex-plotació d’aqüífers i aigua potable, la depen-dència de consum d’energies no renovables ila construcció de grans infraestructures per aco-modar el sector turístic. A més, es produeixuna excessiva concentració de residus (so-bretot a l’estiu) i un increment de la genera-ció d’aigües residuals que comporta la so-brecàrrega de les depuradores, fet que pro-voca els vessaments puntuals de les aigüesdirectament al mar per manca de capacitat.

Per tal de canviar aquesta situació és ne-cessari regular el creixement del turisme desol i platja tot oferint altres alternatives ambcontingut ambiental. En aquest sentit, caltambé potenciar el turisme d’interior rural,en pobles i finques existents. Millorar els ser-veis aprofitant les infraestructures ja exis-tents, sense necessitat de construir en sòl nourbanitzable i així poder evitar que aquest tu-risme alternatiu s’acabi convertint també en

un turisme de masses. Apostar per un turis-me de qualitat, ja que l’únic que s’ofereix enl’actualitat és una qualitat ambiental fràgil,cosmètica i moltes vegades inexistent. Si espromouen nous valors turístics, com la cul-tura o la gastronomia, es podran redireccionarels turistes cap a altres indrets i s’aconsegui-rà descongestionar el litoral. L’alternativa potvenir de la revalorització del rerepaís. Exis-teixen molts pobles d’interior que tenen unarica cultura artística i gastronòmica i que ofe-reixen qualitat paisatgística i bones condi-cions de benestar i tranquilitat. Apostar peraquests pobles comporta dos avantatges.D’una banda, permet l’esmentada desconges-tió del litoral i, per l’altra, representa la recu-peració de pobles que molt sovint es trobenen procés de degradació i de despoblament.

Cal tenir en compte que en la presa de de-cisions en matèria de turisme haurien de par-ticipar-hi tots i cadascun dels actors impli-cats en la problemàtica. La societat civil or-ganitzada, els experts en turisme i els agents

públics (a escala local,nacional i internacio-nal) han d’arribar a unconsens que representiels interessos de cadas-cun d’ells. A travésd’iniciatives i progra-mes d’informació i sen-sibilització es poden ar-ribar a educar am-bientalment els dife-rents sectors que parti-cipin en la presa de de-cisions. L’administraciólocal ha de tenir un pa-per garantista i media-dor entre les exigènciesdels turistes i els dretsde la població local.Mola d’espets (Sphyraena sphyraena, L), peix depredador pelàgic que

acostuma a nedar prop de la superfície. El cos molt allargat fanormalment entre 60 i 90 cm de llarg; tanmateix, excepcionalment pot

assolir els 160 cm i pesar més de 10 kg.

21

Cap a un model de pesca sostenible

La sobreexplotació de la pesca marítima iles agressions que pateix el medi marí estantposant en perill la conservació dels recursosmarins. En un informe de la FAO s’assenya-lava que un 44 % dels caladors del món estroben “molt explotats”, el 16 % “explotatsen excés” i un 6 % “exhaurits”. La situaciódels caladors catalans és delicada. Per això,en el nostre país s’estan prenent una sèrie demesures a fi de corregir aquesta situació in-sostenible i ajudar a recuperar les poblaci-ons piscícoles. La Generalitat de Catalunya,per exemple, va declarar els herbassars de po-sidònia ecosistemes de protecció. Arran d’ai-xò es va posar en marxa un programa per ala seva protecció (xarxa de vigilància de lespraderies de posidònia i altres fanerògamesmarines) en el qual han participat més de 155voluntaris en 16 punts del litoral català. Amés, s’han col·locat esculls artificials en 22àrees que ocupen un 13.000 hectàrees del li-toral. Hi ha dues menes d’esculls artificials.Uns són els anomenats de producció i els al-

tres, de protecció. Els primers són estructu-res formades per mòduls de forma cúbica,fetes de formigó, d’un pes aproximat de 4tones i 3 metres d’alçada cadascun i ambobertures que faciliten el màxim filtratge deles aigües. Els de protecció són estructuresde formigó amb barres metàl·liques per im-pedir la utilització d’arts de pesca no perme-sos a fondàries inferiors als 50 metres. Aques-ta és una de les principals causes de degra-dació dels caladors tradicionals de la flotaartesanal.

Les barreres submergides que representenels esculls de protecció barren el pas de lesembarcacions d’arrossegament i, si més no,atesos l’estructura i el pes dels mòduls, el vai-xell que intenta pescar en aquestes aigüescorre el perill de perdre l’art.

Els esculls de producció s’han col·locat enzones litorals on hi ha corrents marins ricsen plàncton. Aquest plàncton pot alimentaranimals filtradors com ara els musclos, lesostres, les tallarines, les petxines, etc. Un bonmòdul és aquell que filtra una gran quantitatd’aigua rica en plàncton i permet créixer icriar una gran quantitat de filtradors d’inte-rès pesquer.

Des del Departament d’Agricultura, Ra-maderia i Pesca també s’han impulsat altrescampanyes com la de “El peix petit, ni pes-cat ni menjat”, en la qual s’ha promogut uncanvi d’actitud en l’extracció, la distribuciói el consum del peix immadur amb l’objec-tiu de salvaguardar els recursos marins (perfer-nos-en una idea, amb la pesca d’un qui-logram de peix immadur es malmeten de 250a 300 kg de peix). Els peixos que es capturinhan d’haver complert la seva fase de creixe-ment i s’han d’haver reproduït com a mínimun cop.

Al darrere de totes aquestes mesures am-bientals ha d’haver-hi una nova política degestió que prioritzi el criteri de precaució enla pesca. La precaució es pot comparar al fet

La instal·lació dels esculls de protecció ajuda aresoldre els conflictes d’ús dels espais litorals

afavorint la pesca artesanal i protegint els boscosd’herbassars.

Esculls de producció

Esculls de protecció

22

de conduir un cotxe amb prudència per tald’evitar possibles problemes. Actualment, lapolítica pesquera es basa en una mena de crite-ri de “postcaució” ja que es comencen a pren-dre mesures quan l’estoc es troba per sota delllindar de recuperació. Utilitzant de nou el sí-mil automobilístic, significaria esperar fins queles rodes davanteres pengessin del precipici pertal d’iniciar una investigació amb l’objectiu delocalitzar el pedal de frenada. Tanmateix, per-què aquesta política sigui efectiva, cal incidiren el canvi de mentalitat del conjunt de la so-cietat, des del pescador fins al consumidor.

L’aqüicultura

Tot i les mesures ambientals que es podenaplicar a l’explotació pesquera, per a moltsla solució dels problemes que està patint elsector pesquer passa per transformar-lo desimple recol·lector a autèntic productor depeix. L’aqüicultura representa una revolucióen aquest sentit.

A l’Estat espanyol, l’espècie piscícola mésproduïda és l’orada, seguida a gran distància

pels túnids, el rèmol, el llobarro i el salmó. ACatalunya també l’espècie més produïda ésl’orada, però a continuació ja es troba el llo-barro. L’any 2000 les principals espèciesaqüícoles produïdes a Catalunya foren l’en-greix d’orada i de llobarro, la producciód’alevins de llobarro i la cria del musclo,l’ostró i la cloïssa.

Si ens centrem en la producció demol·luscs, l’aqüicultura marina de Catalunyaestà situada en el segon lloc del conjunt del’Estat espanyol, només té al davant la Co-munitat Autònoma de Galícia. L’espècie mésproduïda dins l’aqüicultura marina en el con-junt de l’Estat espanyol són els musclos, se-guits a molta distància per les cloïsses, lesostres i el catxell. A Catalunya també el mus-clo és l’espècie més produïda, seguida a grandistància per l’ostró i les cloïsses. La pro-ducció de peixos l’any 2000 va superar les1.350 tones, mentre que la de bivalves es vasituar en 3.800 tones.

La producció de mol·luscs se centra es-sencialment a la badia del delta de l’Ebre i téoscil·lacions que han estat relacionades prin-

cipalment amb els fenòmens detemperatures elevades o bloomsde Girodinium corsicum quen’han dificultat el cultiu.

La producció de peixos es faamb gàbies prop de la costa i n’hiha diverses al litoral de l’Ebre i delMaresme, essencialment. Es dedi-quen majoritàriament a la producciód’orades perquè és un cultiu més fà-cil i té un mercat més estable que eldel llobarro. Aquestes gàbies han es-tat criticades per la contaminació quecausen al seu entorn i per l’impactedels productes zoosanitaris i de pin-so a les àrees marines properes.

L’aqüicultura compta amb unasèrie de detractors que no creuenque l’aplicació d’aquests mètodes

A Catalunya el sector de l’aqüicultura marina es troba en unmoment de consolidació. Així, l’any 1999 la producció de

peix va augmentar en un 41,7 % respecte a la de l’anyanterior, arribant a les 4.776 tn.

23

industrials per a la producció intensiva depeix sigui una solució sostenible. L’afanyproductiu empeny a prendre solucions quesón clarament perjudicials per a l’entorn. Perexemple, per maximitzar la producció (passarde 100-500 kg de gambes per hectàrea a1.000-10.000 kg) s’empren pesticides iantibiòtics i ha obligat a arrasar grans exten-sions de manglars en països tropicals comara l’Equador o les Filipines.

La protecció dels espais naturals

La protecció d’un espai natural litoral potrequerir la protecció d’una zona marina, ter-restre o mixta. Segons la tipologia, es regiràper un tipus de gestió en particular.

Protegir certs espais del litoral pot ser unabona estratègia per conservar-los. No obstantaixò, aquesta mesura també comporta un certperill. La majoria de vegades aquestes àreesprotegides tenen unes dimensions reduïdes isolen estar molt disperses al llarg del litoral.Per això, no són suficients per garantir captipus de protecció global del litoral mediter-

rani. Més bé, al contrari, la protecció d’aques-tes zones serveix de coartada per seguir ex-plotant i degradant els altres espais litoralsque no han rebut cap tipus de protecció.

En aquests espais protegits s’intenta com-paginar la figura de protecció amb certes ac-tivitats d’explotació, ja sigui turística, agrí-cola o de lleure. Sovint apareixen problemesde difícil solució. Aquest és el cas de moltsespais marins protegits on s’organitzen visi-tes amb vaixells de lleure (alguns d’ells, elspanoràmics, tenen la coberta de vidre perpoder veure el fons marí) que degraden elsherbassars de posidònia amb les seves ànco-res. En altres casos, l’excessiva freqüentacióper part dels escafandristes en els fonscoral·lígens o de les coves afecta directamentla fauna. “L’efecte freqüentació” és una con-seqüència directa que ha pogut ser observa-da en espais protegits com les illes Medes.La majoria de peixos es reclouen a les zonesprotegides on no tenen cap depredador quecontroli la seva expansió. En conseqüència,apareixen desequilibris que afecten l’ecolo-gia de tota la comunitat.

Algunes mostres de la biodiversitat dels fons marins del litoral. D’esquerra a dreta: un sarg reial entregorgònies (Paramuricea clavata), una medusa borm blau (Rhizostoma pulmo), el cuc anomenat plomall de

mar o palmereta (Sabella spallanzani) i una planària marina (Prostheceraeus roseus).

24

Per tot això, l’establiment eficient d’àreesprotegides passa per l’aplicació de progra-mes de protecció més globals. Entendre l’es-pai protegit no com una taca aïllada del seuentorn sinó com un node connectat amb al-tres espais protegits a través d’una xarxa decorredors ecològics. A més, és convenientque les zones protegides comptin amb un plade gestió integral. Per aconseguir-ho, serannecessàries l’aplicació d’una sèrie de mesu-res de gestió: campanyes informatives diri-gides al públic en general, estudis científicsper augmentar el coneixement ecològic delsespais protegits i, fins i tot, promoure el co-neixement amateur a través de l’organit-zació de cursos de formació universitària otallers de temàtica ambiental.

Les reserves marines a Catalunya

A poc a poc, Catalunya avança en la líniaque va endegar a la dècada dels vuitanta enrelació amb la creació d’espais marítims pro-tegits . Les zones més riques quantitativementen la cria de peixos, crustacis i mol·luscs sónles de més arran de la costa, les de menysprofunditats. Aquest espai, d’uns 699 quilò-metres, mesurats en sentit longitudinal, o bé

Consells per anar a la platja

1.Utilitzar les papereres per mantenir neta la sorra.2. Evitar la presència de gossos a les platges.

3. Intentar mantenir el volum de la música dels radiocassets a un nivell acceptable per a lesaltres persones del voltant.

4. Procurar que els jocs que facis no representin un perill per a les altres persones. 5. Utilitzar els patins i altres mitjans d’esbarjo d’una manera correcta perquè no provoquin

molèsties a la resta dels banyistes.6. Intentar respectar al màxim l’ecosistema de la vida marina quan facis submarinisme.

7. Utilitzar els serveis sanitaris de la teva platja sempre que sigui possible.8. Comunicar al teu Ajuntament les mancances medioambientals de les nostres platges i fer-hi

arribar, també, els teus suggeriments.9. Col·laborar en el manteniment de l’entorn, evitant embrutar els voltants de les platges amb

brossa o estacionant incontroladament el teu vehicle.10. Utilitzar els mitjans col·lectius de transport per anar a la platja.

Pep

i C

áce

res

Diferents espècies d’invertebrats planctònics.CNIDARIS 1. Antomedusa (3 mm de Ø); 2. Pela-gia noctiluca (10 cm de Ø); 3. Rizostoma pulmo(70 cm de Ø); 4. Physalia physalis (30 cm de Ø).

MOL·LUSCS: 5. Cymbulia peroni (4 cm);6. Carinaria lamarky (20 cm); 7. Calamar (Loligovulgaris, 50 cm). CRUSTACIS: 8. Meganyctipha-

nes norvegica (3 cm); 9. Euphasia krohnii (2,5cm). TUNICATS: 10. Thalia democratica (2 cm);

11. Pirosòmid; 12. Oikopleura (5 mm).

25

d’uns 179 milers d’hectàrees de superfície,compresa entre la terra emergida, la línia decosta i els 50 metres de profunditat, és l’es-pai més susceptible de fer-hi programes deprotecció. Aquest espai és el que la Unió Eu-ropea anomena amb encert la Zona MarinaProtegida.

Amb la protecció d’aquest tipus d’espaisaconseguim protegir els particulars ecosiste-mes marins que d’altra manera estarien ex-posats als efectes de moltes de les accions del’ésser humà.

L’espai protegit més important és la reser-va submarina de les illes Medes. La partemergida d’aquesta Àrea Protegida és un ar-xipèlag format per set illots: el Medellot, l’illade la Meda Gran, la Meda Petita, lesFerrrenelles, el Tascó Gros, el Tascó Petit i

Consells per quan us pica una medusa

La millor precaució quan les meduses estan vora la platja és mantenir-se fora de l’aigua i lluny delbatent de les onades. Si us pica una medusa:• No freguis mai la zona afectada, ni amb sorra, ni amb la tovallola.• No netegis mai la zona afectada amb aigua dolça, utilitza sempre aigua salada.• Aplica fred sobre la zona afectada durant 15 minuts fent servir una bossa de plàstic on hi hagi gel.• No apliquis mai gel directament, tret que sigui fet amb aigua de mar. Si el dolor continua, cal aplicaraltra volta el gel durant 15 minuts.• Extreu les restes de tentacles que estiguin enganxades a la pell, tenint compte amb els dits. Si l’estatde la víctima empitjora progressivament després d’haver-hi aplicat gel, i comencen complicacionsrespiratòries, convulsions o alteracions cardíaques, cal portar la persona immediatament a l’hospitalmés proper.•• ATENCIÓ: les persones que han estat picades una vegada estan sensibilitzades, i una segona picadapot produir una reacció més important.•• SI ÉS POSSIBLE: intenta identificar l’espècie de medusa que ha originat la picada perquè, si laidentificació és correcta, poden usar-se els tractaments següents per desactivar els cnidocists:• Per a la picada de Pelagia noctiluca, una solució saturada de sulfat de magnesi en una solució declorur sòdic en la proporció 3.5 g per cada 100 ml.• Per a la picada de Chrysaora hysoscella, una solució aquosa concentrada 1:1 de bicarbonat sòdic.• Per a la picada de Rhizostoma pulmo i Cotylorhiza tuberculata, una solució saturada de sulfatmagnèsic en una solució de clorur sòdic en la proporció 3.5 gr per cada 100 ml o una solució aquosaconcentrada 1:1 de bicarbonat sòdic.• Per a la picada de Physalia physalis, vinagre (àcid acètic al 4-6 %).

* Informació extreta d’un article de Josep-Maria Gili i Francesc Pagès del Departament de Biologia Marina iOceanografia de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona

el Carall Bernat. Des de sempre, han estat unpunt d’interès per a l’home, tal com ens re-velen les restes de naufragis trobats a les se-

Reserva marina de les illes Medes.

26

ves aigües. Els pirates les utilitzaven com abase de les seves incursions a la costa i hanestat objecte d’importància militar i estratè-gica des de l’edat mitjana fins a finals del s.XIX. Van ser habitades fins al 1934. La pro-tecció de les illes s’inicià el 1983 amb unaOrdre de la Generalitat de Catalunya. El 1985una resolució establia normes de complimentobligatori a la zona vedada i el 1990, la Llei19/1990 va convertir-se en el marc jurídic dela protecció i conservació de la flora i faunadel fons marí de les illes Medes i del tros decosta del Montgrí, entre la Roca del Molineti Punta Salines. Es tracta d’un fons marí devalor excepcional, on hi destaquen les po-blacions d’algues, els herbeis de posidònia,els coralls, diversos peixos, els crancs, les es-

trelles de mar i molts altres. Per desenvolu-par-hi activitats subaqüàtiques cal adreçar-se a un centre concessionari. Hi ha uns vuititineraris submarins definits.

La segona àrea protegida fou la zona ve-dada del Cap Negre del Pa de Pessic cone-guda també per “Ses Negres” davant del li-toral de Begur. Ses Negres és una zona privi-legiada que conté, en 80 ha de superfície, unagran varietat d’ecosistemes i espècies mari-nes, molts d’ells representatius del patrimo-ni natural de la costa catalana. Aquest va serun dels motius pels quals es va aprovar elseu estatus de zona vedada, malgrat que enaquell moment presentava forces símptomesde deteriorament. Des d’aleshores, l’equip degestió de la reserva encapçalat per l’Asso-ciació Nereo l’ha dotada dels serveis iinfraestructures adients per desenvolupar, amés d’activitats docents, estudis científics enmolts àmbits de l’ambient marí.

L’última reserva marina declarada (l’any2000) fou la reserva de Masia Blanca (43 hec-tàrees) popularment coneguda com a Roquis-sar del Vendrell. La qualificació de reserva ma-rina d’aquest espai marítim permet protegirels diferents i importants ecosistemes d’aquestindret tan específic del nostre litoral. Es tractad’un espai marítim d’aigües somes enfront dela vila del Vendrell i pròxim a la platja deComarruga. Aquest espai protegit defineixdues zones de protecció ben diferenciades, unade reserva marina parcial on resta prohibidatota classe de pesca marítima i d’extracció defauna i flora, i una zona d’amortiment de 277ha on s’autoritza la pesca marítima professio-nal amb ormeigs tradicionals. La immersióamb equips autònoms en ambdues zones que-darà autoritzada amb la corresponent llicèn-cia i amb certes restriccions que es detallen al’Ordre. Estan prohibides, entre d’altres, lesimmersions nocturnes, la utilització d’equipsde propulsió submarins i la tinença d’estris as-similables als pesquers.

L’any 1976 vint països van signar el Convenicontra la Contaminació del Mediterrani (Convenide Barcelona). Si cada turista aportés 1 dólar seriasuficient per conservar les 100 àrees més valuoses

ecològicament de la Mediterrània.

27

Finalment, cal considerar el parc naturaldel cap de Creus que és el primer parc marí-timoterrestre del país. La part marina del parcnatural són 3.073 ha entre les 1,3 i 0,2 millesi a l’interior del qual hi ha 3 reserves natu-rals parcials (els Farallons, entre el Brescó ila punta dels Tres Frares, el cap de Creus,entre l’illa de Culleró i cala Jugadora i el capNorfeu) i una reserva natural integral marinaal nord de l’illa de s’Encalladora.

La gestió integrada del litoral

Com hem pogut comprovar, el litoral me-diterrani no es troba en una situació gairefavorable. A continuació es proposa una lí-nia estratègica d’actuació on es potencia unagestió integrada del litoral per millorar l’ac-tual situació ambiental.

Si realment es pretén millorar la situaciódel litoral, els països costaners s’hi han d’im-plicar realment. La millora de la qualitat am-biental del litoral no passa per la neteja su-perficial dels espais degradats. Calen unesmesures eficaces per combatre els focusimpactants. Això requereix intervenir en lescauses de la degradació i en llocs que sovintestaran molt allunyats de la costa. Per això,caldrà tenir en compte els processos ecolò-

gics i concebre la gestió litoral globalment iintegrada en tot el conjunt del territori. Apli-car aquesta estratègia en la protecció dels es-pais naturals significaria no deixar-los aïllatsentre una sèrie d’àrees sotmeses a una fortapressió antròpica.

Atès que els factors ecològics i la degra-dació ambiental no coneixen fronteres, elprincipal problema en què es troben les me-sures de gestió de l’espai litoral mediterraniés l’excessiu repartiment de les competèn-cies administratives. Per això, sembla rao-nable llençar la proposta de la unificació decompetències i l’aprovació d’una normativavinculant que legisli de manera supranacionalels aspectes litorals de tots els països de laconca mediterrània. Dintre d’aquesta línia depolítiques de cooperació internacional tro-bem el programa MedPol, braç del Pla d’Ac-ció de la Mediterrània (PAM), derivat de lesaccions establertes en el Conveni deBarcelona de 1975. Malauradament, el PAMnomés ha estat ratificat per dos estats mem-bres (Mònaco i Tunísia), raó per la qual noserà vinculant fins que no ho ratifiquin totesles parts i la Unió Europea.

Algunes entitats com el Club Immersió Biologiapromouen tasques de neteja dels fons submarins.

Actualment, a Catalunya hi ha 3000 amarres pera vaixells esportius.

28

La preservació del la biodiversitat litoral i marina

Amb un control i una regulació de les activitats que posen en perill la biodiversitat marina

• Fer complir estrictament la legislació existent sobre mides d’arts, períodes hàbils i àrees de veda,regular la pesca intensiva i prohibir la pesca amb xarxa de deriva.• Incrementar la fondària mínima reglamentària per a la pesca d’arrossegament, establerta actualmenten 12-40 m, per evitar malmetre la biodiversitat litoral.• Controlar l’evolució de les captures pesqueres i adoptar, si és el cas, mesures específiques perevitar la sobreexplotació.• Promocionar els productes de pesca local, si escau amb denominació d’origen, per tal de fer rendible,per raons de qualitat, una pesca quantitativament menor. (°)• Ordenar el fondeig lliure, que és un dels principals impactes sobre la flora marina costanera.• Promoure bones pràctiques ambientals al sector pesquer. (°)• Implantar estructures submarines que augmentin la biodiversitat piscícola i submarina en general. (°)

Amb una protecció, conservació i regeneració més gran dels ecosistemes litorals i marins

• Augmentar la superfície litoral protegida d’acord amb la llei d’espais naturals i els tractatsinternacionals aplicables (Desenvolupar polítiques especials de protecció de la franja litoral, potenciantel Protocol de Zones Especialment Protegides (ZEP) del Conveni de Barcelona i les ZEPIM (ZonesEspecialment Protegides d’Importància Mediterrània) i declarant-hi espais amb diferent grau deprotecció). (°)• Augmentar la representativitat en el Pla d’Espais d’Interès Natural d’àrees d’elevada diversitatbiològica i paisatgística que estiguin mal representades en l’actual model: especialment les zonesagroforestals de les planes interiors i de la depressió prelitoral, les zones estèpiques i els ecosistemessubmarins. (°)• Mantenir i recuperar les connexions biològiques de les àrees protegides litorals.• Formular una estratègia catalana per a la conservació i l’ús racional de les zones humides, sobre labase de l’Inventari de zones humides de Catalunya elaborat pel Departament de Medi Ambient. (°)• Desenvolupar els plans de gestió per als espais inclosos en l’inventari de zones humides. (°)• Desplegar la xarxa de control dels herbassars de fanerògames marines. (°)• Potenciar el desenvolupament espontani i en condicions afavorides dels recursos marins de la zona.• Declarar zones prioritàries d’actuació d’importància ecològica que són sensibles (costaneres imarines), aiguamolls, aqüífers costaners, penya-segats i cales, zones degradades en àrees urbanes irurals, àrees costaneres sotmeses a l’erosió, etc.• Desenvolupar un estudi participatiu i multisectorial per conèixer, amb precisió, l’estat i la composiciódels fons marins litorals de Catalunya.• Sensibilitzar la població de Catalunya sobre la singularitat i la importància ecològica i paisatgísticadels hàbitats mediterranis i fer-ne promoció especial per augmentar la seva valoració per part de lasocietat. (°)

Nota: els principals objectius queden recollits a la segona sessió informativa de l’A21CAT sobre “Com fer compatibleel desenvolupament i la preservació de la biodiversitat”.

Els objectius estratègics que presenten el símbol (°) ja van ser tractats en sessions anteriors del procés d’informaciópública de l’Agenda 21.

29

AM

BIEN

TAL

Un mar d’idees Un litoral per protegir

És important que l’alumnat prengui cons-ciència de l’estat del litoral d’una manera di-recta i pràctica, sobre el terreny. Molts con-ceptes explicats a classe poden resultar abs-tractes per als alumnes. Per això consideremque visitar la costa amb tota classe pot seruna bona manera de prendre consciència delque s’està explicant a classe.

Actualment, s’estan duent a terme una sè-rie de programes internacionals que oferei-xen l’oportunitat de fer aquest tipus d’activi-tats i dotar-les d’una important càrrega pe-dagògica. Us proposem participar en und’aquests programes internacionals de pro-tecció del litoral. Concretament es tracta delCoastwatch Europe. Aquest projecte interna-cional va néixer amb l’objectiu últim de pro-tegir l’espai costaner dels països europeus.Es tracta d’un programa de recerca descen-tralitzada i d’educació ambiental, dut a ter-me per un extens grup de voluntaris (més de

30

120.000) a diferents països d’Europa, queproporcionen informació de primera mà so-bre l’estat del litoral. Aquesta informaciópermet fer-ne un seguiment anual per publi-car, posteriorment, les dades obtingudes.

El projecte Coastwatch és obert a totesaquelles persones i entitats interessades enles tasques de protecció i millora dels eco-sistemes costaners. La metodologia de tre-ball és estàndard per a totes les zones del li-toral que hi participen. Això permet que lesdades obtingudes en cadascun dels indrets dela costa siguin comparables. La costa es di-videix en blocs de 5 km que es subdividei-xen a la vegada en 10 trams. De cadascund’aquests trams de 500 metres es fa una en-questa. Així, per cobrir la costa catalana esnecessiten 860 enquestes. Actualment, escobreix un 90 % de la costa accessible i el 72% de costa total. Les respostes a l’enquestaes fan a partir de l’observació directa enaquell moment i d’acord amb el coneixe-ment previ que pugui tenir l’observador so-bre l’àrea d’estudi. Així, s’inclourà la infor-mació sobre els abocaments, clavegueres,contaminació per oli, nombre d’emissaris,presència d’animals i plantes característicsde la costa. També es poden fer unes anàlisissenzilles per comprovar els nivells de conta-minació d’alguns afluents que van a parar almar. Tanmateix, es faran proves per detectarla presència de nitrats o per detectar la con-taminació bacteriana fecal.

Greenpeace és l’entitat coordinadora delprograma a Catalunya.

La vida sota l’aigua

Viure sota l’aigua pot semblar, si més no,una cosa ben curiosa. Els éssers humans noestem adaptats per sobreviure en aquest medi.No obstant això, existeix una llarga llista d’al-tres espècies que sí que es poden desenvolu-par amb total normalitat. I no solament elspeixos. Mamífers com els dofins o les bale-nes, algues, plantes aquàtiques o crustacis imol·luscs també disposen d’unes particularsadaptacions per sobreviure-hi.

Descobrir aquest món de possibilitats potser una aventura apassionant per a la classe ide ben segur que l’alumnat estarà interessata submergir-se en aquesta nova dimensió. Perentendre com es viu en un cert medi es ne-cessari conèixer quines característiques te-nen els ecosistemes que el componen, qui-nes són les relacions que es donen al seu in-terior i quines són les espècies que conté.

Des d’aquestes línies us convidem a refle-xionar sobre les característiques que són ne-cessàries per sobreviure en un medi marí. Lasimple reflexió pot portar a un procés de re-cerca, el qual acabarà per convertir l’activi-tat en un exercici pedagògic. L’activitat aclasse pot tenir el suport de material didàc-tic. Un bon material visual per immergir-seen el món submarí és la col·leccióvideogràfica “Mundo submarino” del coman-dant Jacques-Yves Cousteau i el seu equipdel Calypso. Aquests vídeos estan impreg-nats de la seva personalitat. Amb un estil pla-ner i rigorós a la vegada, han sabut transme-

Objectius de l’activitat

• Conèixer les característiques generals de l’ecosistema marí mediterrani.• Estudiar les relacions que s’estableixen a l’interior dels ecosistemes i prendre consciència de lavulnerabilitat d’aquestes relacions enfront de les pertorbacions externes.• Conèixer les característiques morfològiques i fisiològiques que permeten als diferents éssers viussobreviure en el medi subaquàtic marí.• Aprendre a estimar el mar perquè aquesta és l’única manera possible de conservar-lo veritablement.

31

tre les particularitats del món submarí i deles relacions que es donen entre l’espèciehumana i el seu entorn.

Una activitat complementària molt inte-ressant pot ser la visita a un aquari com el deBarcelona, el de Vilassar de Mar o el de Sit-ges. L’Aquàrium de Barcelona, per exemple,disposa d’una sèrie d’activitats adaptades alsdiferents nivells escolars. L’oferta educativaque ofereix és molt àmplia. S’ofereixen di-verses opcions de visita. Es pot visitar lliura-ment, essent el mateix professorat de l’esco-la qui condueix el grup pel recorregut, o demanera guiada. També s’ofereixen aules ta-ller, on es treballen amb més profunditat certsaspectes de la biologia marina, i es fan re-presentacions teatrals amb l’objectiu de trans-metre continguts d’una manera més entene-dora i divertida.

Aprendre de la mar

Tot i la seva proximitat, el mar és un medibastant complicat d’estudiar i, a més, els co-neixements no solen ser fàcils d’aplicar al’àmbit educatiu. Per aquest motiu, posar-seen contacte amb algun centre d’estudi del mar

pot facilitar el procés pedagògic i l’aprenen-tatge dels conceptes explicats a l’aula.

En aquest sentit, l’Escola del Mar (Centred’Estudis Marins) de Badalona ofereix lesseves instal·lacions i la seva experiència a lesescoles i instituts per treballar temes especí-fics sobre l’ecologia del mar Mediterrani.

Aquest centre va néixer amb l’objectiufonamental d’estudiar la potencialitat biolò-gica del nostre litoral i associar aquesta re-cerca amb la tasca educativa, tant en l’aspec-te docent com en de la ciutadania. A més defomentar la formació professional relaciona-da amb la mar i les activitats esportives, l’Es-cola del Mar organitza actes destinats a lasensibilització ciutadana per la problemàti-ca del mar i promou la participació en activi-tats encaminades a la conservació i la recu-peració del medi marí.

Les activitats de l’Escola del Mar estandividides en diferents grups: tallers a l’aquà-rium, tallers al laboratori, tallers mòbils (ones facilita el material per poder fer l’activitatal propi institut o escola) i crèdits de síntesi.Entre les activitats ofertes trobem l’observa-ció d’espècies de l’aquàrium, l’estudi delsorganismes del plàncton, de les algues, l’es-

Equipaments temàtics sobre el mar. A l’esquerra, l’Escola del Marde Badalona i, a la dreta, el Centre d’Estudis del Mar de Sitges.

32

tudi de la fecundació de l’eriçó o el coneixe-ment de l’estacionalitat dels processos delMediterrani. A més, l’Escola del Mar asses-sora a qualsevol escola o institut que vulguitenir un aquàrium marí mediterrani amb l’ob-jectiu d’utilitzar-lo com a eina de treball iestudi.

Abans de la visita es fa un treball previamb el professor per tal de preparar els con-ceptes i les activitat; així, s’assegura un apro-fitament pedagògic complet.

Anem de pesca

La pesca és una de les activitats de re-col·lecció d’aliments més antigues queexisteixen. No obstant això, al llarg de lahistòria i a mesura que les necessitats deconsum de peix han augmentat, s’haintensificat l’esforç de captura i s’handesenvolupat nous sistemes de pesca, comles modernes piscifactories.

El Centre d’Estudis del Mar de Sitges(CEM) és una unitat del Servei de MediAmbient de la Diputació de Barcelona queté la funció d’assessorar els municipis lito-rals per facilitar-los la gestió dels seus recur-sos ambientals. Al mateix temps, ofereix unconjunt de programes d’educació ambientalque es poden fer a partir de diferents unitatstemàtiques d’aspectes relacionats amb el li-toral. Aquestes unitats didàctiques es basenen l’observació directa i en la parti-cipació activa tant dels educadorscom dels alumnes. Per fer-locorrectament, cal assistir a lessessions prèvies que tenenlloc durant el primer se-mestre de l’any lectiu elsdissabtes al matí. Dinsd’aquest apartat de l’ofer-ta educativa del CEM, esdisposa d’una unitat temàti-ca que pot servir per endinsar-

nos en el món de la pesca. Aquesta unitat,anomenada “La pesca”, té com a objectiu es-tudiar les arts i les barques emprades a la nos-tra costa, i arribar a conèixer els recursos pes-quers de què disposem i la seva comercialit-zació. També hi ha la possibilitat de fer-ho apartir d’un itinerari mediambiental titulat«Els recursos del mar», el qual consisteix,essencialment, en una visita a la llotja depescadors del port de Vilanova i la Geltrú.

El CEM també disposa d’altres recursosdidàctics i itineraris de tema marí. En aquestsentit remarquem els dossiers sobre la plat-ja, la vida en un espigó i la zonació litoral.Respecte als itineraris cal assenyalar els se-güents: «La franja litoral, un medi fràgil»,«El medi a les viles costaneres» i «Regene-ració i recuperació d’espais litorals». A la seudel centre hi ha exposicions periòdiques i iti-neraris ambientals per la costa adreçades agrups organitzats, com ara la titulada «Unmar de deixalles».

Per fer qualsevol activitat al CEM cal con-certar prèviament una visita.

Una porta oberta al mar

Barcelona compta amb una important ofer-ta educativa lligada a la cultura marítima: elMuseu Marítim de Barcelona (MMB). Con-cretament, el MMB disposa d’un Departa-ment d’Educació i, des de l’any passat, comp-

ta amb un Centre de Recursos Educatiusdel Mar (CREM). Aquest centre té com

a principal objectiu aprofitar el po-tencial educatiu de què disposa elmar i, a la vegada, per informarsobre les activitats i esdeveni-ments culturals que estiguin vin-culats amb la cultura marítima.

Des del CREM s’ha apostat perun ensenyament interdisciplinari,

orientat a l’aprenentatge globalit-zador, sempre al voltant de l’eix

33

transversal que defineix la cultura marítima.Per això, disposa d’un llarg ventalld’activitats que es poden encabir en totes lesàrees d’ensenyament obligatori (des delllenguatge oral i escrit a les ciènciesexperimentals, passant per l’ètica o lesmatemàtiques) i que permeten desenvoluparel contingut curricular de l’alumnat d’unamanera més divertida i amena.

Les activitats proposades pel CREM esdivideixen en cinc grups d’acord amb el pú-blic a qui s’adrecen. Així, trobem materialper a l’educació infantil, educació primària,educació secundària, batxillerat i, fins i tot,per a l’ensenyament per a adults. Tot i quetotes les activitats tenen l’eix comú de la cul-tura marítima, són molt variades. Els pira-tes, la pesca, el descobriment del Nou Món,els mariners, etc. Activitats que permeten re-descobrir aquelles petites peces de la culturad’un país encarat al mar.

El Museu Marítim publica cada setembreun Programa d’activitats pedagògiques ons’expliquen totes les activitats programadesper a l’any escolar. Aquest es pot aconseguira les biblioteques o directament posant-se encontacte amb el museu.

Un hospital molt especial

Tots els éssers vius ens posem malalts. Sino és per causes naturals, ho pot ser com aconseqüència de les accions humanes. Lacontaminació del mar amb certs productespot intoxicar mamífers sensibles com els do-fins i provocar que encallin a les platges. Ar-ribar a prendre consciència d’aquest fet potservir de motor per a l’educació i la sensibi-lització ambiental. Una bona manera de fer-ho és organitzant una visita a algun centre derecuperació d’animals marins.

Un centre que s’ajusta molt bé als reque-riments de l’activitat que us proposem és elCentre de Recuperació d’Animals Marins de

Premià de Mar (CRAM). S’hi pot veure di-rectament la feina que fan els veterinaris pera la recuperació dels animals malalts i comes desenvolupen les tasques de recerca i d’in-vestigació. El centre és un autèntic hospitald’animals marins que ofereix visites als es-colars des de l’inici del curs 1996/97.

Una visita d’aquestes característiques re-presenta una bona oportunitat per conèixerles instal·lacions d’un hospital veterinari(tancs i piscina de recuperació, quiròfans,laboratori i, fins i tot, una ambulància adap-tada) i per assabentar-se de primera mà de laproblemàtica a la qual s’enfronten algunesespècies marines.

El CRAM organitza periòdicament allibe-raments de les espècies recuperades on espotencia la participació dels pescadors, elsescolars i altres col·lectius relacionats ambel medi ambient marí. Si us poseu en contac-te amb el Centre, els alumnes tindran l’opor-tunitat de presenciar amb els seus propis ullsla reintroducció d’alguna espècie emblemà-tica, com un dofí o una tortuga marina. L’ob-servació d’una escena com aquesta quedagravada en la retina del jovent. D’aquestamanera, l’activitat es converteix en una im-portant font de seducció ambiental que sen-sibilitza la consciència de tots els assistents.

34

• Museu Marítim (Drassanes Reials de Barcelona)Departament d’Educació – Centre de RecursosEducatius del Mar. Av. de les Drassanes s/n, 08001Barcelona. Tel. 93 342 99 29• Centre d’Estudis del Mar (CEM). Pg. Marítim –72, 08870 Sitges. Tel. 93 894 51 54.• GREENPEACE. Portaferrissa 17 1r 2ª. Barcelona08002. Tel. 93 318 77 49. Fax: 93 412 27 01. E-mail: barcelona@greenpeace.es• Club d’Immersió Biologia (CIB). Aquest grupde la Facultat de Biologia de la UB fa cursos detemàtica marina, campanyes de sensibilitzacióambiental i sortides per conèixer la vida marina.Disposa de la publicació de la revista Fondària.Es troba a l’Av. Diagonal 645, 08028 Barcelona.Tel. 93 402 14 34.• Fundació per a la Conservació i la Recuperaciód’Animals Marins de Premià de Mar (CRAM).Camí Ral, 239 - 08330 - Premià de Mar. Tel. 93752 45 81 - Fax 93 752 57 10. És l’únic centreespecialitzat i equipat per recuperar animals marinsreconegut per la Generalitat de Catalunya, i és elprimer d’aquestes característiques a laMediterrània. Ofereix visites als escolars perdonar a conèixer la problemàtica de les espèciesen perill d’extinció.• Escola del Mar de Badalona (Centre d’EstudisMarins). Es troba a la Rambla, 37 de Badalona08911. El telèfon de contacte és el 93 384 36 74.Disposa d’un conjunt de dossiers didàctics per fermés útil la visita.• L’Aquàrium de Barcelona. Moll d’Espanya del PortVell, s/n – 08039 Barcelona. Tel. 93 221 74 74.• Associació Nereo. Mas del Pinc. 17255 Begur.Tel: 972 624146. Email: miquel@nereo.org.• Activitats Marines Itaca. c/Escar, 6-8. 08039Barcelona. Tel: 93 441 6541

Material bibliogràfic

• BRETÓN, F. i altres. La pesca a Vilanova i laGeltrú. Guia per a la visita del Port i la Llotja delPeix. Barcelona: Centre d’Estudis del Mar, Serveide Medi Ambient, Diputació de Barcelona, 1983.• FRAGUELL, R. (coord). Turisme sostenible a laMediterrània. Guia per a la gestió local.Barcelona: Fundació Ecomediterrània i Brau

Edicions, 1998.• LLOUS, D i Meseguer, S. Recursos marins delMediterrani. Flora i fauna del mar català.Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2000.• MARGALEF, R. i altres. Biosfera. Litorals i oceans.Vol. 10. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1994.Barcelona.• PARPAL, R. i altres. El sistema litoral. Un equilibrisostenible? Barcelona: Quaderns d’EcologiaAplicada, núm. 13. Barcelona: Àrea del MediAmbient. Diputació de Barcelona, 1996.• ROS, J. i altres. Els sistemes naturals de les IllesMedes. Barcelona: Arxiu de la Secció de Ciències,LXXIII. Institut d’Estudis Catalans, 1994.• ROS, J. Vora el mar broix. Problemàticaambiental del litoral mediterrani. Barcelona:Biblioteca Universal Empúries, 2001.

Recursos a internet

-http://www.revista-aquanet.com. Revista digitalsobre submarinisme de la qual es podendescarregar en format PDF exemplars endarrerits.Hi ha articles sobre la fauna i flora marina.-http://www.marenostrum.org. Web dedicada almón submarí en forma de projecte destinat a ladifusió del coneixement del mar, els seus habitantsi la seva protecció. Hi ha articles, fotografies,contes… Un espai web fet per amics i personesque comparteixen l’afecció per la mar.-http://www.europa-azul.com. Revista digitalsobre temes relacionats amb la pesca-http://www.nauticarobinson.com/index.php.Tenda de llibres especialitzada en l’àmbit marí.-http://www.marviva.org. Web de l’associacióMar Viva en la qual hi ha articles, notícies i unabiblioteca. També organitzen cursos i excursions.Té una bona col·lecció d’enllaços amb altres websde tema mariner.-http://www.cat-sostenible.org. Web on es podenconsultar els documents de l’Agenda 21 deCatalunya i en concret la Carta Europea delTurisme Sostenible.-http://www.ecomed.org. Web de la FundacióEcomediterrània la qual impulsa el Fòrum ambientalde la Mediterrània (http://www.medforum.org).

Recursos, bibliografia i internet