-
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E
[email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002.
GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.343
Dimecres18 D’ABRIL DE 20181,20 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un
80,5%
www.diaridegirona.cat
LA SELVA Blanes implanta el nousistema de recollida selectiva
14
UTENSILIS DE CUINAEquipa la teva cuina amb aquest fabulósset de
cinc estris de gran durabilitat
PORTAALIMENTSTransporta els teus aliments còmodament,i, a més,
aconsegueix una bossa tèrmica
Consternació a Figueresper la sobtada mortd’Eduard Puig
Vayreda
L’exalcalde de Figueres, clau enla consolidació i l’impuls de la
marcaDO Empordà, era un home culte ienamorat de la seva ciutat 11 i
12
Més de la meitat de les víctimes d’agres-sions i abusos sexuals
de la província deGirona són menors de anys, segons lesdades dels
Mossos, que l’any passat van de-tenir persones per aquests
delictes. 6
El 56% de lesvíctimes d’abusosi agressionssexuals tenenmenys de
20 anys
Destrossen caminsper gaudir del fangi la pluja a SantAniol de
Finestres
Quim Ayats oCaula podriensubstituir Rocacom a candidatsd’ERC a
Girona
L’ACTUAL PORTAVEU I DOSREGIDORS MÉS ANUNCIEN QUE NOREPETIRAN PER
«FALTA DE CONFIANÇAMÚTUA» AMB L’EXECUTIVA LOCAL
4
3
Arrasada de camins a Sant Aniol de Fi-nestres per causa de la
conducció esportivaen vehicles tot terreny en el passat cap
desetmana de pluges. 8
La defensa de Magentíposa en dubte els indiciscontra el seu
client i endemana la llibertat 13
Madrenas proposarà que se sancioni l’Exèrcitper l’Expojove 4
A més a DdG
NO VEU «RAONABLE»COMPARAR EL PROCÉS AMBLA REVOLTA D’UN
AEROPORT
4 ELS TRES MAGISTRATSDEFENSEN QUE HI VA HAVERVIOLÈNCIA
4
22 i 23
El Suprem obre la portaa canviar el delicte derebel·lió pel de
sedició
Les obres en unpasseig de SantFeliu posen aldescobert
unprojectil naval
LA POLICIA I ELS MOSSOSDESALLOTGEN ELS EDIFICISPROPERS I LA
PLATJA
4
15
INÉS PADROSA GORGOTBIBLIOTECÀRIA CASTELL PERALADA
XAVIER ALBERTÍPRESIDENT DO EMPORDÀ
OPINIO
«L’Eduard Puig i l’Institutd’Estudis Empordanesos»
«L’Eduard.El sibarita il·lustrat»
CEDIDA PER L’AJUNTAMENT DE SANT FELIU
EsportsDdG
CELTA BARÇA2 2
EL GIRONA FC AIXECA PASSIONS El porter blanc-i-vermell Yassine
Bounou va rebre un bany de masses ahir a la tarda a la
botigad’Esports Parra. El marroquí va explicar que ha iniciat
negociacions amb el Girona FC per renovar el seu contracte, que
s’acaba el 30 de juny del 2019.«Estic content a Girona i sento que
vull créixer en aquest projecte», va manifestar Bounou. MARC
MARTÍ
30 i 31
Un Barça ple de suplents pateixa Balaídos per sumar un punt que
l’acosta al títolLLIGA SANTANDER32-33
jamargant - 18/04/2018 08:25 - 88.6.80.242
-
Edició de GironaDIMECRES · 18 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm.
14610 - AVUI / Any XL. Núm. 13480 - EL PUNT
1,20€
1380
81-1
1713
42®
1808
35-1
1849
77T
MMoottoo AAggrrííccoollaa VViillaaMOTOBOMBES - MOTOCULTORS -
MOTOSERRES
GENERADORS - TALLAGESPES - JARDINERIADESBROSSADORS -
BIOTRITURADORES
APARCAMENT GRATUÏT
C/ Nou, 88Tel. i Fax 972 50 27 4117600 FIGUERES
EXPOSICIÓC/ PERE III, 4
mail: [email protected]
L’ESPORTIU
El Barça, ple de suplents,allarga la ratxa a Balaídos
Un punt mésal camp delCelta (2-2)
El Barça celebra un gol ■ REUTERS
BARÇA
NACIONAL P14
El baixinterès pelcatalà en lajudicaturaes fa crònicEl 2017 es
va usar enel 8,2% de sentències
Maria Mercè Roca noserà l’alcaldable d’ERC
Girona P26
Primers a dinar a foraels caps de setmanaEl 55% dels habitants
de la demarcaciótenen aquest hàbit, més que la resta del país
Comerç P24,25
IRRITACIÓ · La sala penal del’alt tribunal espanyol aprofitaun
recurs de Jordi Sànchez peresbroncar la justícia germànica
ESCENARIS · Diu que si els fetshaguessin passat en un ‘land’ no
hihauria una “sentència simbòlica” iatribueix als jutges falta de
rigor
El Suprem carrega contraAlemanya per Puigdemont
EUROORDRE · Manté queexisteix el delicte de rebel·lió peròobre
la porta a exigir l’extradiciódel president per sedició
P6,7
El van trobar ahir al passeig Rius i Calvet de Sant Feliu de
Guíxols
El projectil (a baix a la dreta) el van trobar durant unes
obres, i els Mossos se’l van endur per desactivar-lo ■ J.T./POLICIA
ST. FELIU
SOCIETAT P33
Un obús de la Guerra Civil
-
GIRONÈS | Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDIMECRES, 18
D’ABRIL DEL 2018
1167
01-1
1863
73T
COMERCIAL IMMOBILIARIamb experiència
IMMOBILIÀRIA A ROSES BUSCA
Imprescindibles:
Envieu c/v:[email protected]
Català, castellà, francès ianglès, Pack office
• Salari + comissions
1837
37-1
1860
66L
XXÒÒFFEERR AAJJUUDDAANNTTRREEPPAARRTTIIDDOORREnvieu c. v. a:
[email protected]
Empresa d’alimentaciónecessita
8507
36-1
1860
77L
AUXILIAR ADMINISTRATIU/VAper a recepció + administració
Imprescindibles:
Envieu c/v:[email protected]
Català, castellà, francès, es valorarà alemanyi experiència en
gestoria. 183
737-
1186
067L
IMMOBILIÀRIA A ROSES BUSCAURGENTMENT PER A DEPT. COMUNITATS
La Diputació de Girona vaaprovar una moció ambl’abstenció del
PSC en quèes denuncia la “deriva anti-democràtica i autoritàriade
l’Estat espanyol”. Eltext, que “referma el com-promís” de la
institució acondemnar “l’ús partidistade les lleis” i a “tirar
enda-vant accions republica-nes”, el van subscriure elPDeCAT, ERC,
la CUP i In-dependents per la Selva. Elpresident del PSC,
JuliFernández, va assenyalarque tenia “sentiments con-tradictoris”
per la “frustra-ció, incapacitat i ràbia” perhaver arribat “a
aquesta si-tuació”. Va destacar queno estan “d’acord amb l’úsque es
fa de la justícia en elprocés” i amb la situaciódels “presos”, i va
recordarque al novembre haviendonat suport a la mocióque demanava
“l’allibera-ment dels presos polítics”.També va assenyalar queno
comparteixen “l’acusa-ció de terroristes” als CDR,però tampoc que
es titlli de
“fatxa” a qui no pensaigual. Fernández va argu-mentar
l’abstenció defen-sant una posició política ifent una crida a la
soluciópolítica i a “superar l’etapade blocs” amb
l’objectiud’eixamplar “la base socialdel país”.
ERC i el PDeCAT vancriticar durament l’abs-tenció del PSC. El
portaveud’ERC, Pau Presas, va des-tacar la contradicció
delssocialistes a l’hora d’abste-nir-se en la primera moció i
de votar a favor de la sego-na, en defensa de la lliber-tat
d’expressió i artística,recordant que la “discre-pància política es
perse-gueix amb la presó”. Pre-sas va assenyalar que “quino
subscriu aquesta mocióés còmplice de l’Estat”.
El portaveu del PDe-CAT, Albert Piñeira, con-tundent, va
repassar unper un els punts de la mo-ció i va rebatre
l’argumentsocialista tot etzibant:“M’he llegit la moció i noentenc
en què no estand’acord.” Piñeira va reco-nèixer i agrair “el
perfilpropi” que el PSC haviamantingut en relació ambla situació
del país. “Enten-dria un sí crític”, va dir Pi-ñeira, i va
concloure que enaquest cas “l’equidistànciaés més difícil de
justificar”.
El diputat de la CUP,Lluc Salellas, va explicarque la moció dona
suport a“tots aquells que pateixenla persecució per haver as-sistit
manifestacions i con-centracions”. I va recordarel seu cas, que
està citat de-clarar el 25 d’abril pel tallde l’AP-7 el 8-N. ■
a Abstenció del PSC, però unanimitat de la corporació pelque fa
al text en defensa de la llibertat d’expressió i creació
La Diputació deGirona rebutja larepressió de l’Estat
Gemma BusquetsGIRONA
Pla general del moment de la votació en el ple de la corporació
■ ACN
“La solució ha de serpolítica; estem encontra de l’ús que esfa
de la justícia”Juli FernándezPRESIDENT DEL GRUP DEL PSC A
LADIPUTACIÓ DE GIRONA
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
—
“Llegeixo la moció ino entenc que el PSCno hi estigui
d’acord;l’equidistància és mésdifícil de justificar”Albert
PiñeiraPORTAVEU DEL PDECAT
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
—
Les frases
comunicacio3Rectángulo
-
Comarques
Diari de GironaDIMECRES, 18 D’ABRIL DE 201810
■ Unes persones entre amics,companys de feina, de classe i
fa-miliars van omplir el teatre i bardel Casino Llagosterenc per
assis-tir a la presentació del llibre Edu,mestre de l’art de viure,
finançatamb aportacions a través del Ver-kami «La cadira
invisible». EduardCarreras Martí, de anys, convi-via amb una
distròfia muscularque li limitava la mobilitat però noles ganes de
viure, aprendre i llui-tar. Va morir el de març de .
LLAGOSTERA
Editen el llibre en recordal jove Eduard Carreras
Breus
PATRIMONI
Puigcerdà recuperarà la xarxa de túnels que té alsubsòl del
centre històric com a atractiu turístic
■ L’Ajuntament de Puigcerdà vol que la xarxa de túnels que hi ha
al sub-sòl dels carrers del centre històric es converteixi en un
reclam per atreureel turisme durant tot l’any. Amb aquesta
voluntat, així com la d’apro-fundir el coneixement sobre la vintena
de cavitats que ara per ara estandocumentades, s’ha recuperat la
galeria de sota de la plaça del consistorii s’està treballant en
una altra al passeig d’Abril. En aquesta darrera,s’hi ha destinat .
euros, una tercera part finançada amb recursospropis i la resta a
través del Pla de monuments de la Diputació. Pel quefa a la primera
actuació, la que arriba fins a l’antic pou de glaç, està
en-llestida i la idea és que es pugui visitar a partir del maig.
ACN PUIGCERDÀ
■ El director de l’Aeroport Girona-Costa Brava, Lluís Sala, va
defensarque «la previsió per és conso-lidar el canvi de tendència
en po-sitiu iniciat l’any passat desprésd’una època complicada», en
rela-ció al període comprès entre i en què l’aeroport va perdremés
de milions de passatgers.Durant el primer sopar-col·loquide del
Club d’Economia deLloret de Mar, celebrat diumengepassat a l’Hotel
Guitart CentralPark, Sala va dir que «l’aeroportcreix i no està a
expenses d’unasola companyia». Sobre la idoneï-tat del nom de
l’aeroport de Vilobí,creu que no és necessari canviar-li pel fet de
voler ser complemen-tari del de Barcelona. DDG LLORET
GIRONA-COSTA BRAVA
El director de l’aeroport:el 2018 confirmarà el«canvi de
tendència»
■ L’Ajuntament de Celrà ha ins-tal·lat un punt de recàrrega
semi-àpida per a vehicles elèctrics alpoble, al carrer Just Puig, a
propdel Centre d’Atenció Primària, in-forma l’Ajuntament. La posada
enmarxa del nou servei és possiblegràcies a una subvenció de .euros
inclosa en la convocatòriadel Pla a l’acció .
L’empresaadjudicatària, Watts at HomeEnergia SL, va presentar una
ofer-ta de . euros (IVA exclòs). Elpunt de recàrrega funciona
ambuna targeta individual que elsusuaris poden demanar a
l’Ajun-tament i dona dret a recarregar elvehicle elèctric de manera
gratuï-ta, però amb limitació, van relatardes de l’Ajuntament. DDG
CELRÀ
MOBILITAT
Instal·len a Celrà un puntde recàrrega semiràpidaper a vehicles
elèctrics
El túnel que s’està recuperant sota el passeig 10 d’Abril.
ALBERT LIJARCIO/ACN
El ple de la Diputació va aprovar per unanimitatoferir als
ajuntaments una línia de subvencionsperquè puguin executar
inversions en habitatgesdestinats a polítiques socials. En total,
la Diputacióaporta 300.000 euros per millorar la qualitat
delshabitatges per l’adequació de les instal·lacions d’ai-gua,
electricitat, gas i de sanejament; l’arranjamentde banys i cuines;
l’optimització de l’aïllament i delstancaments, i repassos de
pintura, revestiments,mobiliari i paviment. En paral·lel, també va
donarllum verda a l’aprovació inicial del projecte de mi-llora del
tram de la GIV-5041 que uneix el nucli deMolins i el nou pont de la
Muga. L’actuació es durà a
terme al terme de Pont de Molins i tindrà un cost de978.607,04
euros (IVA inclòs). La carretera té unalongitud de 7.296 metres i
una amplada d’uns 5 me-tres (exceptuant un tram ja condicionat),
que resul-ta insuficient per a les necessitats dels usuaris de
lavia. PDeCAT, ERC, PSC i IdS van votar a favor i laCUP es va
abstenir. Finalment, es va aprovar perunanimitat modificar les
bases reguladores de lessubvencions per a actuacions per nevades,
arran deles condicions excepcionals d’aquest hivern, aug-mentant
l’import màxim subvencionable per a des-peses corrents i excloure’n
les sol·licituds que noarribin a l’import mínim de subvenció.
D.JIMÉNEZ GIRONA
■ Ple a la Diputació marcat per lapolítica catalana i amb dures
crí-tiques del PDeCAT i ERC al PSC.Amb un ordre del dia curt, la
mo-ció «per a l’alliberament dels pre-sos polítics, el retorn dels
exiliatsi la denúncia de la deriva antide-mocràtica i autoritària
de l’Estat»va centrar bona part de la sessió.
El text, iniciativa d’ERC, el pre-sentaven amb el PDeCAT, la
CUPi IdS i no va tenir cap vot en contra. a favor i abstencions del
PSC.
La moció demanava «la lliber-tat immediata de tots els
presospolítics», exigia el retorn dels «exi-liats», instava a
posicionar-se a fa-vor del dret a manifestació i ex-pressió i
condemnava «l'arbitra-rietat i l'ús partidista de les
lleis».Denunciava «l’evident manca deseparació de poders a
l’Estat», «lamanipulació i coacció dels mit-jans de comunicació».
Veia vulne-rades «les llibertats de les perso-nes» i criticava «la
persecució dela lliure expressió, de la vulneraciódels drets
polítics i humans i deldret a decidir dels ciutadans» enun «Estat
que jutja les idees i em-presona de forma il·legal».
La Diputació s’emplaçava alho-ra a fer «accions republicanes» i
adonar suports a «càrrecs electes opersonal» que «puguin ser
perse-guits políticament per la justícia».
Des de la CUP, Lluc Salellas,que haurà de declarar pel tall
del’AP- a Riudellots durant la vagadel -N, recordava els seus
afegi-tons al text per denunciar la per-secució als CDRs o a
assistents,com ell, a les manifestacions.
Llavors, va intervenir el porta-veu del PSC, Juli Fernández,
ungrup bastant desmarcat sempreen aquestes qüestions del PSCcatalà
i PSOE. «Tenim sentiments
contradictoris», va dir de la moció,per «la frustració,
incapacitat i rà-bia per arribar a aquesta situació».
Va criticar que el govern del PP«fa massa temps que ha deixat
defer política» per deixar en la justí-cia un tema «exclusivament
polí-tic» i es mostrava d’acord ambmolts punts de la moció. Va
recor-dar que ja han donat suport a mo-cions que demanaven
l’allibera-ment dels «presos polítics» i va in-sistir que «no és
justa» la seva si-tuació i dels que són a l’exterior.«Haurien
d’estar tots a casa ambels seus familiars», va postil·lar.
Però la moció «parla de més co-ses», va dir, i «quan tot es
simpli-fica» es poden «banalitzar ele-ments claus», com el
terrorismeamb els CDR, titllar de «fatxa» aqui no pensa igual o
quan es parlade «dictadura». Així, va apostarper una «abstenció
positiva», «su-perar una etapa de blocs» i «ei-xamplar la base
social del país».
ERC i PDeCAT, però, van criti-car durament el PSC. «No
subs-criure la moció és ser còmplice de
l’Estat, no hi poden haver mitgestintes», va dir Pau Presas
(ERC).
Des del PDeCAT, Albert Piñeiraes va llegir la moció «i no
entencen què no estan d'acord», va dirrepassant tots els punts a
Fernán-dez. Amb tot, li va reconèixer i«agrair» el «perfil propi»
respectede les direccions del PSC i PSOE i,per això, esperava un
«sí crític», jaque «ara hi ha principi de culpa-bilitat i
persecució ideològica».«La semàntica no és excusa per novotar a
favor» i «l’equidistància»és «difícil de justificar», va
acabar.
Fernández va defensar que eraun «posicionament polític» i es
vapreguntar: A Catalunya «s’ha fettot bé?». La moció -va
sentenciar-també parla de posicionamentpolític, com la República, i
va re-treure que en política no s’had’«atacar al que no pensa
igual».
En canvi, la Diputació va apro-var per unanimitat la moció de
su-port als cantants de rap Josep Mi-quel Arenas (Valtonyc) i Pablo
Há-sel i manifestar «preocupació» per«la deriva autoritària de
l’Estat».
El PDeCAT i ERC carreguencontra el PSC a la Diputacióper la
moció sobre els presosEl ple demana el seu alliberament i el retorn
dels «exiliats» i denuncia laderiva «autoritària de l’Estat» El PSC
s’absté amb «sentiments contradictoris»
Moment de la votació de la moció a la Diputació de Girona. JORDI
ALTESA/ACN
MARC SUREDA
Presentació al Casino Llagosterenc.
Ajuts per a habitatges destinats a polítiques socials
jamargant - 18/04/2018 08:25 - 88.6.80.242
comunicacio3Rectángulo
comunicacio3Rectángulo
-
Cultura i Societat
Diari de GironaDIMECRES, 18 D’ABRIL DE 201838
ALEIX CAMPSAGÈNCIES
■ La Diputació de Girona i elConsorci de les Vies Verdes de
Gi-rona van presentar ahir el llibrePetita història de les vies
verdes deGirona, editat per Mediterrània.El llibre, que s’inclou
dins lacol·lecció de «Petites històries»,ha estat il·lustrat per
Pilarín Bayési escrit per Sílvia Marty, tècnicadel Consorci. Es
podrà adquirir ales llibreries de les comarques gi-ronines a un
preu de euros.
La Petita història de les vies ver-des es va presentar ahir a la
Dipu-tació de Girona amb la presènciadel vicepresident tercer de la
Di-putació, Albert Piñeira, i el presi-dent del Consorci de les
Vies Ver-des de Girona, Albert Gómez.
L’editorial Mediterrània es vainteressar que es fes ressò de
lahistòria d’aquestes rutes, vincu-lada a la història dels
carrilets deGirona, i va presentar la propostad’edició al Consorci,
que va servalorada també amb la Diputacióde Girona. Així, es van
encarregarmés de . exemplars, ambmés de . com a propietat dela
Diputació de Girona, que elsdistribuirà a diversos punts devenda i
en facilitarà també algunsexemplars a les seves xarxes
debiblioteques. La resta d’exem-plars, propietat de l’editorial,
esdistribuiran arreu del territori ca-talà.
D’aquesta manera, la Diputa-ció de Girona i el Consorci de
lesVies Verdes de Girona contri-
bueixen a recuperar la memòriadels traçats, ja que la història
deles vies verdes ha anat sempre lli-gada a la història de les
pobla-cions que la conformen, als hà-bits de la seva gent, al
desenvolu-pament econòmic i l’oci. La Petitahistòria de les vies
verdes de Giro-na és un llibre il·lustrat i pensatper a nens, però
dirigit a tota la fa-mília.
Una col·lecció amb històriaPetites Històries s’edita des del’any
, i arriba amb aquest lli-bre sobre les vies verdes, al nú-mero .
Tots els llibres d’aques-ta col·lecció, que és la més exten-sa i
emblemàtica de l’editorial,són contes de no-ficció que trac-ten
temes i fragments de la histò-ria de Catalunya:
monuments,poblacions, festes o actes popu-lars.
Els autors dels llibres són di-versos, ja que són o bés
escriptorsreconeguts o experts en la temà-tica que es tracta en el
relat,comptant sempre amb les il·lus-tracions de Pilarín Bayés.
Es presenta el noullibre «Petitahistòria de les viesverdes de
Girona»L’obra forma part de la col·lecció «Petiteshistòries» i ha
estat il·lustrada per Pilarín Bayés
DdG
Imatge de la presentació.
DANIEL BONAVENTURA GIRONA
■Si un escriptor és capaç de con-vertir una habitualment
solemnepresentació d’un llibre en un es-pectacle divertit i
trepidant, quèno podrà fer amb les històries fa-bulades de les
seves novel·les?
Acompanyat dels seus insepa-rables amics Carles Ribas i
IsakiLacuesta, Pep Prieto va presentarahir a la Llibreria de Girona
laseva nova novel·la, Carnada(edi-torial Bridge), una sàtira
políticacarregada d’escenes hilarants queté com a escenaris el
Palau de laGeneralitat, el Parlament de Ca-talunya, el Camp Nou o
la seu delGrup Godó.
Dos periodistes amics de tota lavida, que no són precisament
elsmés formals del ram, reben l’en-càrrec de recuperar una
misterio-sa memòria USB que conté infor-mació comprometedora per a
laGeneralitat, però en realitat el queamaga és la prova que
Catalunyas’aboca de forma imminent a unaapocalipsi zombi que el
Governcatalà, origen del problema, pre-tén ocultar.
El llibreter Guillem Terribas vapresentar l’acte i va assegurar
queel llibre recorda les pel·lícules desèrie B, les quals, malgrat
l’escas-setat de mitjans, «són les que aca-ben funcionant».
L’escriptor Carles Ribas va lloarla tècnica literària que
utilitza PepPrieto i que consisteix a aplicar lanarrativa
cinematogràfica al relatescrit. «Així és com converteixCarnada en
una novel·la trepi-dant que atrapa el lector des dels
primers diàlegs». Una històriaque té com a primer sacrificat
eldirector dels Mossos d’Esquadra,malgrat ser escrita fa anys.
Aquesta és una obra amb ban-da sonora, segons Ribas, que
vadestacar les múltiples referènciesmusicals, entre elles
BruceSpringsteen i Bonnie Tyler. I éstambé una novel·la de
perdedors,de personatges sense fe en el fu-tur, com queda clar a la
frase: «Ésel que té portar una vida de mer-da, que quan empitjora
ho veuscom un acte de coherència».
Pel realitzador de cinema IsakiLacuesta, en canvi, aquesta no
ésla millor novel·la de Prieto, però sí«la més divertida», una
novel·la de«polítics zombis, molt enganxadaa la vida quotidiana»,
amb aspec-tes autobiogràfics i amb el gran
mèrit de trobar una manera d’ex-plicar públicament la pròpia
vidasexual, cosa que també és aplica-ble a l’àmbit ideològic i
polític».
Prieto va aclarir d’entrada lesseves afinitats electives
declarantel seu «odi» al grup musical Sau.
Crític de cinema del Diari deGirona, l’escriptor va afirmar
que«si no riem, estem acabats com asocietat i com a país».
«Estimoaquest país. Em sento molt català.Però hi ha alguna cosa que
enstensa. Ens hem de treure el pal delcul. Escric per fer riure i
fer pensar.Espero que el llibre us faci riuremolt», va dir l’autor
d’aquesta sà-tira de la societat catalana.
Prieto va assegurar que veu Ca-talunya com un «escenari únic»per
ambientar-hi un relat sobre-natural.
Prieto vol «fer riure i pensar»amb la Catalunya zombi delseu nou
llibre, «Carnada» Carles Ribas elogia la «millor» novel·la de
l’escriptor gironí i IsakiLacuesta diu que és la «més divertida»
Una sàtira de la política catalana
Lacuesta, Prieto i Ribas presenten el llibre. MARC MARTÍ
ACN LLEIDA
■El jurat del Premi Internacionalde Recerca en Filologia
CatalanaJoan Solà ha decidit per unanimi-tat atorgar el guardó
corresponenta la seva cinquena edició al treballpresentat pel
catedràtic de Filolo-gia Catalana de la Universitat deGirona,
Albert Rossich, titulat An-dreu Rey d'Artieda i Francesc Vi-cent
Garcia, rector de Vallfogona.Dos panegírics recitats a la
Univer-sitat de Lleida (segle XVII). Edició
crítica. L'obra pretén contribuir alconeixement d'uns textos
literaris–dos panegírics– relacionats ambla presa de possessió de
senglesrectors (aleshores estudiants decursos avançats i ben
relacionatspolíticament) de la universitatlleidatana.
El premi, promogut pel depar-
tament de Filologia Catalana i Co-municació de la UdL i
l'Ajunta-ment de Bell-lloc d'Urgell (Plad'Urgell), està dotat amb
.euros, a més de la publicació del'obra guanyadora a càrrec
d'Edi-cions de la Universitat de Lleida.
L'obra de Rossich permetrà re-forçar la visió d'alguns
historia-dors de la importància que teniala Universitat de Lleida
al tombantdels segles XVI i XVII, època queel treball contribueix a
retratar. Se-gons el jurat, «és un treball filolò-gic clàssic i
exhaustiu, presentatamb una extrema pulcritud i ela-borat amb un
inqüestionable ri-gor científic». L'entrega del premies va dur a
terme ahir a l'Institutd'Estudis Ilerdencs.
Albert Rossich guanya el Premi deRecerca en Filologia Joan
SolàGuardonen l’obra titulada«Andreu Rey d'Artieda iFrancesc Vicent
Garcia, rector de Vallfogona»
Albert Rossich.
DdG GIRONA
■ L'enginyera industrial LauraTremosa (Espolla, ) ha
estatreconeguda amb el Premi CreuCasas de l'Institut d'Estudis
Cata-lans «Dones per canviar el món»,per la seva «trajectòria i
exemplecom a model i mentora en un con-text hostil».
Tremosa «va obrir camins en elsector de les carreres
tècniques,un àmbit sempre difícil per les do-nes, sobretot en els
anys i ».El guardó li reconeix també el
compromís en tot el que repre-senta la lluita de les dones per
laigualtat i la no-discriminiació.
Aquesta és la primera ediciódel Premi Creu Casas de l’IEC,creat
per a promoure les donesque conreen la ciència, i que tédues
modalitats: la primera s’ofe-reix a una dona en reconeixementde la
seva trajectòria en tasquesde divulgació i aproximació de
latecnologia a l’alumnat femení enqualsevol àmbit.
La segona s’atorga a un grup detreball liderat per una dona
quehagi desenvolupat metodologiesd’ensenyament per a captar el
ta-lent femení en els camps esmen-tats, i ha estat concedit a
l’Associa-ció de Dones Investigadores i Tec-nòlogues a
Catalunya.
L'Institut d’Estudis Catalanspremia Laura TremosaL’enginyera
industrialnascuda a Espolla rep elPremi Creu Casas per serdona i
conrear la ciència
jamargant - 18/04/2018 08:25 - 88.6.80.242
comunicacio3Rectángulo
-
Diari de Girona DIMECRES, 18 D’ABRIL DE 2018 11
L’ALT EMPORDÀ[email protected] ELECTRÒNIC
LA MORT D’EDUARD PUIG VAYREDA LES REACCIONS
ANNA FONT FIGUERES
■ L’Eduard no es pot entendresense el Puig i el Vayreda.
S’haconvertit en un mot compost i in-divisible, sinònim d’un
home«culte», un polític i un apassionatpel vi i la cultura
empordanesa. Laseva mort la nit de dilluns, als anys, va agafar per
sorpresa Figue-res, la ciutat de la qual va ser alcal-de (CiU) en
el primer ajuntamentdemocràtic (-).
«D’aquesta etapa, l’Eduard hasigut el millor alcalde
democràticde Figueres», remarca Alfons Ro-
mero, historiador i regidor del PSCdurant el govern de Puig
Vayreda.I és que, malgrat les diferènciespolítiques, «érem
catalanistes i de-mòcrates».
Va ser alcalde d’un govern deconcentració i «eren uns mo-ments
molt difícils per a la políticaperquè hi havia en joc el
prestigidels ajuntaments democràtics»,recorda Enric Pujol, regidor
delPSUC en aquell primer mandat, iPuig Vayreda va ser capaç
d’en-capçalar un govern municipald’unitat. «Gràcies a la seva
força
personal va acabar superant lesdivisions entre partits»,
apuntaRomero. Un home «polifacètic», eldefineix l’alcaldessa de
Figueres,Marta Felip, la gestió del qual vaculminar amb la compra
del Tea-tre Municipal El Jardí i de la TorreGalatea. «És una gran
pèrdua pera la ciutat i la comarca», remarca.
Però més enllà de l’àmbit estric-tament polític, Puig Vayreda
hadedicat una vida sencera a l’eno-logia (era llicenciat en
Enologiaper la Rovira i Virgili) i la cultura del’Alt Empordà. «Va
ser pioner en lareivindicació del vi empordanès»destaca l’actual
president de la DOEmpordà, Xavier Albertí. De fet, elconsell
regulador es va començara gestar amb Puig Vayreda a l’epi-centre i
«va ser una de les primerespersones que van voler donar unaimatge
de marca pròpia».
Així mateix hi coincideix JosepBlanch, vinculat a la DO des dels
i president entre el i .«La dedicació i l’esforç de PuigVayreda van
tenir molta influènciaen la dinàmica que ha agafat el vi
Eduard PuigVayreda,adeu sobtata una vidadedicadaa l’EmpordàLa
sobtada mort de l’exalcalde Puig Vayredadeixa la ciutat consternada
El Teatre Jardí i laTorre Galatea es van adquirir sota el seu
mandatHome «culte», «enamorat de la seva ciutat», vaser una peça
clau en l’impuls de la DO Empordà
de l’Empordà en l’actualitat», des-taca. Tot i que en l’última
fase deconsolidació ja hi va participar desde fora, «sempre es va
mantenirmolt vinculat amb la marca». Eduard Puig Vayreda ha sigut
unade les personalitats més polièdri-ques de Figueres. «Era un
enamo-rat de la ciutat de Figueres i teniaun constant interès per
l’escriptu-ra i la literatura», destaca Enric Pu-jol. I és que
també es va fer un llocen el món de la cultura com a di-rector de
l’Institut d’Estudis Em-pordanesos.
Aquest va ser el projecte «que liva permetre manifestar més
ex-tensament i amb més llibertat laseva vocació empordanesa»,
talcom va assenyalar Carlos CusíCusí en l’entrega a Puig Vayreda el
de la Figuera de Plata. El co-miat serà dijous, les de la tarda,a
l’església de Sant Pere de Figue-res.
REACCIONS
«L’Eduard Puigha sigut el milloralcaldedemocràticde
Figueres»
ALFONS ROMEROEXREGIDOR PSC FIGUERES
«Era un granconeixedor i unenamorat de laseva
ciutat,Figueres»
ENRIC PUJOLEXREGIDOR PSUC FIGUERES
otes les absènciesens sorprenen. Lade l’Eduard Puigno n’ha estat
una
excepció. Cal recular a l’any per saber que desprésd’una
malaltia traspassava Ra-mon Guardiola, president del’Institut
d’Estudis Emporda-nesos (IEE) des de . Da-vant aquesta situació el
vice-president, Josep Maria Ber-nils, i el president accidental,Dr.
Albert Compte, cercavenqui podia continuar la sevatasca per tal que
la institucióprosseguís exitosament. Va seraixí com, per una part,
vanconvidar Eduard Puig a for-mar-ne part i, per l’altra, a
quiescriu aquestes línies. I, amb elsí com a resposta, ens vam
in-
corporar a la junta de l’Institut,ell en qualitat de president i
jomateixa com a vocal, per pros-seguir com a secretària i
coor-dinadora de publicacions.D’aquesta manera, vam ence-tar una
estreta relació culturalque es mantindria durant anys.
A l’Assemblea General de de gener de , Puig va ac-ceptar el
càrrec «per estimacióa Figueres i a la comarca, i vo-luntat de
servei» i, acompanyatde la junta, va prendre les reg-nes del repte
i es va iniciar unnou període, molt fructífer pera la institució.
Vam treballarcolze a colze per tirar endavantprojectes diversos com
la con-solidació dels Annals, i la crea-ció de noves línies
d’investiga-
ció dedicades a biografies i lacreació de la col·lecció
«Mono-grafies», que va servir per do-nar a conèixer treballs
d’inves-tigació i tesis doctorals quehan ajudat a aprofundir en
elconeixement de la comarca.També va tenir lloc la creacióde la
Unió de Centres d’EstudisTranspirinencs (UCET) i la dedels Centres
d’Estudis de ParlaCatalana, (IRMU), a les qualsl’IEE s’hi va
adherir. Per altrapart, per primera vegada esvan dur a terme
publicacionsentre els Centres d’Estudis del’Alt i Baix Empordà, es
va pu-blicar la monografia L’Institutd’Estudis Empordanesos. anys
d’història i es va celebrarel primer congrés El Paisatgeelement
vertebrador de la iden-
titat empordanesa. En l’aspectematerial la fita més
significati-va assolida per les gestionspersonals d’Eduard Puig
hauràestat la de poder disposar deseu pròpia. Van ser anys
dereunions mensuals; de troba-des al Patronat Eiximenis de
laDiputació de Girona; de pre-sentacions de llibres;
d’orga-nització d’actes; d’alegriescompartides, però també hi
vahaver moments de tristesaquan algun dels membres del’institut ens
deixava com fouel cas de Montserrat Vayreda.Ara, inesperadament, li
ha to-cat a ell quan es trobava enplena activitat: acabava de
pre-sentar l’edició facsímil de laseva tieta Montserrat i de
pu-blicar una nova monografia.
T L’EDUARDPUIG IL’INSTITUTD’ESTUDIS
EMPORDANESOS
InésPadrosa
GorgotBIBLIOTECÀRIA
CASTELL PERALADA
L’exalcalde Eduard Puig Vayreda.DdG
jamargant - 18/04/2018 08:25 - 88.6.80.242
comunicacio3Resaltado
-
EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 201832 | Comarques
Gironines | ALT EMPORDÀ
e’ns en van els referents. Fadues setmanes vam perdresobtadament
Narcís Olive-
ras i Terradas, figuerenc il·lustre,pallaquista orfe, senador
compe-tent, conseller breu, empordanèshereu de la tradició
republicanaque abdicà del federalisme: ambEspanya, res a fer.
Aquest dillunshem conegut la mort, no menyscolpidora per
inesperada,d’Eduard Puig i Vayreda, figue-renc d’arrel i de nissaga
plural iextensa, enòleg, escriptor, perio-dista, exalcalde de la
ciutat enuns temps de trasbals que riu-te’n dels d’ara. Ambdós,
bonsamics malgrat la distància gene-racional que ens separava... o
jus-tament per això: d’ells podia beu-re de font directa episodis
cab-dals de la història de Figueres idel país, a banda d’encarnar
allò
S que avui escasseja: coneixementprofund, humanisme,
acadèmia.Puig Vayreda no exercí maid’oracle, però els seus
vaticinispolítics es feien escoltar. Homede ciència, tenia
l’autoritat de l’in-vestigador, meticulós en els judi-
cis, vehement a l’hora de defen-sar un criteri. Com a alcalde
en-carrilà l’adquisició de dos edificisemblemàtics de la ciutat,
l’antigaTorre Gorgot, avui Torre Galatea, iel del teatre municipal
El Jardí.Molt abans d’assumir responsa-bilitats públiques, fou
fundador i
primer president de la delegacióde Joventuts Musicals de
l’AltEmpordà i de la delegació d’Òm-nium Cultural. Més tard,
presi-dent de l’Institut d’Estudis Em-pordanesos, president de
l’Incavi idirector del Consell Regulador dela DO Empordà, quan
encara duiala cueta “Costa Brava”. Com aprofessional de la
viticultura fouprofessor d’anàlisi sensorial a laPolitècnica, de
nutrició a la UB,responsable de màsters a la UDG,a la Menéndez y
Pelayo, a la Uni-versitat Catalana d’Estiu…, i pro-fessor de
l’European Postgradua-te Diploma in Enology impartit al’Institut de
la Vigne et du Vin Ju-les Guyot de la Universitat de Di-jon, entre
altres.
El vi fou la seva passió. Mésconcretament, la cultura del
vi.Centenars d’empordanesos vam
rebre els primers cursos de tastamb una estesa de copes
queomplia, observava, flairava i beviasense ritual. Se’n fotia de
la partmés postissa de la moda de la vi-nya, del nom i de
l’etiqueta, admi-rava l’autenticitat i tenia autoritat.
Fruit de tota aquesta labor va re-bre multitud de guardons
interna-cionals, però em consta que undels que li van fer més
il·lusió fouel darrer: el premi a l’excel·lènciadels antics alumnes
de l’institutRamon Muntaner.
Fa tot just dos mesos vaig tenir
el goig de fer la primera presenta-ció de la seva obra pòstuma,
El jar-dí de Dionís, un volum gruixut, il-lustrat i ben documentat
sobre lahistòria del vi i el seu entorn cultu-ral que arrenca de
les civilitzacionsantigues fins a arribar als nostresdies. No és un
treball enciclopèdic,remarcava, però gairebé hi és tot, iamb una
qualitat narrativa enco-miable. El copresentador de l’acte,en Pitu
Roca, es referí a l’autor, dequi fou deixeble, com el més
savihomenot de vi del jardí diví empor-danès. Aquest volum, que
esdevéara testament literari, s’afegeix al’extensíssima producció
editorial iperiodística que repassa tant as-pectes tècnics i
sensorials del raïmi de la bota com passatges en for-ma de crònica
i recull d’articles dela vida que passa, sobretot de laque se’n
va.
Puig Vayreda, vi de dol
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
OPINIÓ Francesc CruanyesAlcalde accidental de Figueres
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — —
Com a alcalde encarrilàl’adquisició de l’antigaTorre Gorgot i
del teatremunicipal El Jardí
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — —
Se’n fotia de la part méspostissa de la moda de lavinya, del nom
i del’etiqueta
Eduard Puig Vayreda (Fi-gueres, 1942), exalcaldede Figueres,
enòleg de pro-fessió, escriptor i docent,va morir dilluns a la
tardaa l’edat de 76 anys. Vaexercir d’alcalde, elegitper CiU, entre
el 1981 i el1983. Va presidir l’Insti-tut d’Estudis Empordane-sos
durant divuit anys(1991-2009), va fundarJoventuts Musicals a
l’AltEmpordà (1972-1979) ien va ser el primer presi-dent, i va
rebre la Fulla deFiguera de Plata de la ciu-tat l’any 2009 en
reconei-xement a la seva trajectò-ria cívica i cultural. La
de-cisió va adoptar-la la co-missió del Nomenclàtor apetició de
l’Institut d’Estu-dis Empordanesos.
Entre el 1970 i el 1977,Puig Vayreda va exercircom a vocal de la
primeradelegació comarcal d’Òm-nium Cultural, de la qualhavia estat
fundador.També va ser escollitmembre del patronat deSanta Maria de
Vilaber-tran. Es va llicenciar en
enologia per la UniversitatRovira i Virgili de Tarrago-na i va
ser director generalde l’Incavi entre el 1984 iel 1990. També va
ocuparla direcció del Consell Re-gulador de la DO EmpordàCosta
Brava.
La mort de Puig Vayre-da va omplir de consterna-ció la comarca,
perquè era
un personatge estimat imolt apreciat personal-ment i
intel·lectualment.Erudit però amb enormecapacitat per fer-se
ente-nedor, havia exercit com aprofessor a la Universitatde Girona.
Va escriure lli-bres i articles sobre aquestàmbit del vi, com
perexemple L’arribada de lafil·loxera. Figueres, capi-tal de la
fil·loxera: debats idiscussions (1878,1879), un estudi publicatper
l’Institut d’EstudisEmpordanesos l’any2014. Aquest mateix anytambé
va ser l’encarregatde pronunciar el pregó dela Festa de la Verema
dedi-cada a la 30a Mostra del Vide l’Empordà.
Entre el 2014 i el 2017va exercir com a codirec-tor de la
Càtedra deViticultura i Enologia Nar-cís Fages de Romà de
laUniversitat de Girona,amb seu a Figueres. El 18de gener passat va
publi-car la monografia El jardíde Dionís. L’entorn cultu-ral del
vi, una enciclopèdiade coneixement vitiviní-cola.
A més d’escriure sobreenologia, també va publi-car nombrosos
articles dereflexió sobre l’Empordà,molts dels quals signatsper
Pere Carrer, un pseu-dònim que havia fet servirl’any 1970 en
diverses col-laboracions al diari Tele/Express. Puig Vayreda
vamantenir una col·labora-ció intermitent però cons-tant amb el
Setmanari del’Alt Empordà durant mésde trenta anys. ■
Joan PuntíFIGUERES
Mor Eduard Puig Vayreda,exalcalde de Figueres i enòlega Va
ocupar l’alcaldia del 1981 al 1983 i va exercir com a director de
l’Incavi, va presidir l’Institut d’EstudisEmpordanesos durant 18
anys a Acabava de publicar ‘El jardí de Dionís: l’entorn cultural
del vi’
“Em faltarà unabona persona,un mestre, unconseller, un
amicestimat”A.M. Puig GriessenbergerPRESIDENTA DE L’INSTITUT
D’ESTUDISEMPORDANESOS (IEE)
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — —
Les reaccions
“Un home culte,ciutadà exemplar, unprohom compromès iconstructor
de ciutat idel nostre petit país”Joan ArmanguéEXALCALDE DE
FIGUERES
Eduard Puig Vayreda, en una imatge de fa uns anys a la seva
biblioteca personal ■ LLUÍS SERRAT
“Impactada per lamort d’Eduard PuigVayreda. Figueres il’Empordà
elrecordaran sempre”Marta FelipALCALDESSA DE FIGUERES
-
Més de la meitat dels giro-nins dinen fora de casa elscaps de
setmana, dada querepresenta el percentatgemés alt de tot
Catalunyaen aquest hàbit de con-sum. També són els cata-lans que
més sopen foraentre setmana: tres de ca-da deu ho fan. Aquestessón
algunes de les conclu-sions a què arriba l’Estudide la restauració
a Cata-lunya. Hàbits de compor-tament i tendències, queha impulsat
la DireccióGeneral de Comerç i quees va presentar ahir a Gi-rona.
El treball també con-clou que l’àpat que els giro-nins fan més fora
de casa,amb un 66,6%, és l’esmor-zar entre setmana, un per-centatge
també per sobrede la mitjana catalana, queés del 55%.
A la demarcació de Giro-na, el 55,3% dels habitantsdinen el cap
de setmana fo-ra de casa i es gasten unamitjana de 15 euros.
Un34,6% dels quals afirmenque ho fan perquè els agra-da; un 31,3%
aprofiten perveure’s amb la família, iun 30,4%, amb la parella.Pel
que fa a l’oferta gastro-nòmica, com a primera op-ció trien el bar
restauranttradicional (72,4%), seguitdel restaurant artesà caso-là
(69%), el bar de tapes(62,6%) i els establimentsde menjar ràpid
(55,3%).
Els gironins també sónels catalans que més surtena sopar fora de
casa entresetmana. Concretament,
tres de cada deu. Pel que faa les preferències gastronò-miques,
el 66,2% sopen enun establiment de menjarràpid, seguit del bar de
ta-pes (50%), i amb un tiquetmitjà de 16,5 euros.
Segons l’estudi, l’àpatque més fan els gironinsfora de casa és
l’esmorzarentre setmana, i els motiussón: perquè els agrada(32%),
perquè aprofitenper veure els amics (31%)o perquè no els ve de
gustpreparar-se l’esmorzar acasa (28,9%). Després del’esmorzar, el
següent àpatque més fan els gironins fo-ra de casa és el sopar
endies festius (60,5%), tam-
bé per sobre de la mitjanacatalana, que és del 57,1%.
Una altra de les dadesdestacades és que els giro-nins, segons
l’enquesta,són els que es gasten mésdiners en l’esmorzar elsdies
festius, gairebé vuiteuros (7,98 euros), que ésel tiquet més elevat
de totCatalunya, on la mitjana ésde 6,59 euros. Pel que fa ales
raons, al·leguen que es-morzen fora el cap de set-mana per motius
socialso per plaer. Els llocs esco-llits per esmorzar conti-nuen
sent les cafeteries,els bars tradicionals i lesfleques –com entre
setma-na–, seguits dels locals mo-derns, les masies i els esta-
bliments de menjar ràpid.De fet, la majoria dels
àpats que fan els gironinsfora de casa estan per so-bre de la
mitjana catalana,a excepció del dinar entresetmana. En aquest
sentit,es calcula que el 37,5% delsgironins dinen fora de casade
dilluns a divendres,mentre que al conjunt deCatalunya el
percentatgese situa en el 49,7%. Elsmotius que els porten a di-nar
fora de casa són logís-tics o de feina. En aquestsentit, un 34,4%
ho atri-bueixen a esdevenimentslaborals i un 28,1% diuenque no
tenen temps per di-nar a casa. Segons el res-ponsable de l’estudi,
Jordi
Aymerich, de la consultoraHamilton, entre els motiusque poden
explicar aquesthàbit hi ha segurament laproximitat dels llocs de
tre-ball respecte als domicilis.
Satisfets amb l’ofertaEls gironins també es mos-tren satisfets
amb l’ofertade restauració que hi ha alterritori. N’és una prova
elfet que hagin puntuat ambun 7,5 de mitjana –un57,4% hi posen una
notaentre 8 i 10, i un 32,8%,entre 6 i 7– l’oferta de res-tauració
de la demarcació,la nota més alta de tot Ca-talunya. Pel que fa al
deli-very, hi posen una nota de6 i al take away, de 6,2. ■
Ure ComasGIRONA
HÀBITS L’àpat que els gironins fanmés fora de casa és l’esmorzar
entresetmana NOTABLE Puntuen amb lanota més alta de tot Catalunya
l’ofertade restauració de la demarcació
El 55% dels gironins dinenfora els caps de setmana
L’informe, que la directorageneral de Comerç, MuntsaVilalta, va
presentar ahir a Gi-rona, ha obtingut la informa-ció de base
mitjançant unaenquesta per internet realit-zada el novembre de
l’anypassat a una mostra de 937residents a Catalunya, de 18a 75
anys i que mengen forade casa com a mínim una ve-gada a la setmana.
La distri-bució de la mostra s’ha treba-llat de manera ponderada
peredat i zona geogràfica. Així,el 9,8% de les entrevistes esvan
fer a les comarques giro-nines. L’enquesta analitza sis
moments de consum segonsels àpats, i les dades han per-mès
sostreure la informaciósegons tres segments d’edat:boomers
(1946-1964), gene-ració X (1965-1980) i mil·len-nistes (1981-2000),
segonsrecull l’informe. En termesgenerals, es conclou que eltiquet
mitjà més elevat esgenera en els sopars del capde setmana, en què
els de lageneració X i els mil·lennisteses gasten uns 22,1 euros
demitjana, mentre que els boo-mers prefereixen dinar encap de
setmana per fer unadespesa més elevada.
Gent dinant en unaterrassa al centrede Figueres.■ J.SABATER
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — —
Una enquesta ‘online’
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
—
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
—
Tres de cada deugironins tambésurten a soparentre setmana
Comerç Presentació de l’Estudi de la Restauració a Catalunya
EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 201824 |
Comarques Gironines
-
“Sens dubte,aportarà un valuósconeixement alsprofessionals de
larestauració gironina”Muntsa VilaltaDIRECTORA GENERAL DE COMERÇ
DELA GENERALITAT DE CATALUNYA
Les dificultats que un estu-di d’aquest tipus sigui
re-presentatiu d’un territoritan divers com les comar-ques
gironines es van ferpaleses ahir arran de la in-tervenció, durant
la pre-sentació de l’estudi, del xefde Palamós Toni Izquier-do,
expresident de La Cui-na de l’Empordanet, queva emfatitzar: “A la
costa,és diferent.” Izquierdo vaexplicar que a la costa esdepèn
molt de la tempora-da turística i que la tendèn-
“[L’estudi] ha d’ajudara fer una reflexiói a elaborar un fullde
ruta conjuntamentamb el sector”
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — —
Les frases
cia és treballar molt mésdurant el cap de setmanaque no pas
entre setmana.I hi afegia que fins i tot hiha dificultats per
omplirels restaurants els vespresd’entre setmana i tambédels caps
de setmana, ique, per això, el sector faesforços per idear
fórmu-les que atreguin el consu-midor. “Els migdies, a lacosta,
tampoc són fàcils”,indicava Izquierdo, que enaquest sentit va
puntualit-zar que s’ha de diferenciarla costa de la capital.
La directora general deComerç va respondre a Iz-
quierdo dient que és moltclar que hi ha un pes de lazona
turística al territorigironí i que ara caldriaveure, en la segona
fase del’estudi, com es pot actuarsobre el territori. Per Vi-lalta,
“aquest estudi re-presenta una primera fa-se, que permet
conèixersobre el terreny l’estatde la restauració a Cata-lunya, amb
les particula-ritats de la demanda perterritoris, i això ha
d’aju-dar a fer una reflexió i aelaborar un full de
rutaconjuntament amb el sec-tor”. “Sens dubte, aporta-
rà un valuós coneixementals professionals de la res-tauració
gironina”, va as-senyalar.
Així mateix, la directo-ra general de Comerç varemarcar la
importànciade la restauració, que “for-ma part d’una oferta
inte-gral de ciutat i de país”.En aquest sentit, va sub-ratllar:
“No podem enten-dre el comerç, la cultura iel turisme com si
fossincompartiments separats,i en aquest context, la res-tauració
constitueix unmotor de captació de de-manda comercial.” ■
Els restauradors recorden el pesdel turisme a la costa
gironinaU.C.GIRONA
Representants del sector de la restauració gironina, amb la
directora de Comerç i l’autor de l’estudi ■ U. COMAS
EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 2018 | Comarques Gironines
| 25
Atorgar-se unaestona de felicitat
L’APUNT diumenge ja sigui de menjar ràpid, exòtic o nostrat;
demenú baratet o de carta prohibitiva... els gironins s’es-tan
d’altres coses: “Ni aquestes dues hores de plaerens podem donar?”,
s’excusen. I tant que sí, que men-jar hem de fer-ho. I és sovint al
voltant d’una taula, benacompanyats, on molta gent assaboreix, per
una esto-na, allò tan esquiu que se’n diu felicitat.Jordi Nadal
La pràctica d’anar a esmorzar, dinar o sopar a fora, elsgironins
la duen gairebé impresa en l’ADN. Segur quecom en d’altres
territoris, però el fet que la demarca-ció destaqui en el rànquing
nacional és significatiu.D’entrada hem de dir que a menjar a fora
hi va qui pot,que moltes famílies no s’ho poden permetre. Peròtambé
és cert que abans d’estar-se d’un dinar de
1177
1111
6453
0®
1819
96-1
1852
22T
www.basoli.com
MECÀNIC DE MOTOSAMB EXPERIÈNCIA EN
MOTORS 2T I 4T
COMERCIAL PER A BOTIGADE MOTOS I BICICLETES
Envieu c. v. a [email protected]
necessita:
1090
04-1
1846
19T
-
Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES |
TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ
Diari de Girona DIMECRES, 18 D’ABRIL DE 2018 37
CORREU ELECTRÒNIC [email protected]
DdG GIRONA
■L’escriptor gironí més llegit, mésconegut i més universal del
segleXX, Josep M. Gironella, autor deLos cipreses creen en Dios,
serà ho-menatjat amb una exposició ques’inaugurarà aquest proper
di-lluns, diada de Sant Jordi, a la Bi-blioteca Carles Rahola de
Girona.
La localitat natal de Gironella,Darnius, va ser la primera
d’acolliraquesta exposició organitzadaamb motiu del centenari del
nai-xement de l’escriptor, que va mo-rir l’any . L’Ajuntament
deDarnius, organitzador de la mos-tra, l’ha cedida a la biblioteca
Ra-hola. La direcció i recerca docu-mental de l’exposicó és de
PerePerxés.
«Empordanès de naixement(Darnius de desembre de), arenyenc
d'adopció i gironíd'inspiració». Així descriu l’expo-sició la
figura de Gironella, homeque va viure a Girona, Paris, Bar-celona,
Palma de Mallorca, Bonn,Hèlsinki, Zurich i, entre altresllocs,
l’Índia.
Escriptor en llengua espanyola,Gironella va viatjar per tot el
móni va plasmar les seves percepcionsen nombrosos llibres de
viatges.Va escriure assajos, poesia,biografies i
autobiografies.
L'obra de Gironella està estre-tament lligada al moment
històric
i als traumes personals. Va escriu-re obres i va ser traduït al
català,a l'anglès, al francès, a l' italià, al'alemany, al japonès,
a l'holandèsi al finès.
Va guanyar importants premisliteraris com el Premi Nadal de amb
la novel·la Un Hombre,i el Premi Nacional de Literatura
l'any , amb l'obra Los cipresescreen en Dios, obra que va vendre
milions d’exemplars i va contri-buir a internacionalitzar el nomde
Girona amb la història de la fa-mília Alvear. Amb la mateixa
obra,l'any , va guanyar el PremiThomas Moore de Chicago a lamillor
novel·la estrangera als
EUA. L'any va rebre el PremiPlaneta amb la novel·la Condena-dos
a vivir. L'any va obtenirl'accèssit al premi de novel·la Fer-nando
Lara, amb l'obra Se hacecamino al andar.
Gironella va ser durant anyscol·laborador del Diari de
Giro-na.
El centre inaugurarà dilluns, diada de Sant Jordi, la mostra que
l’Ajuntament de Darnius ha dedicat al seu fill més universalAmb la
novel·la «Los cipreses creen en Dios» va escampar el nom de Girona
arreu del món i va vendre 6 milions d’exemplars
L’exposició sobre el gironí més llegit, JosepM. Gironella,
arriba a la Biblioteca Rahola
El públic contempla l’exposició a Darnius. ANIOL RESCLOSA
«Recordant Josep M.Gironella»
Conferència d’Enric Mirambella la Casa de Cultura el 10/5
«L’Arxiu Josep M. Giro-nella: Possibilitat per
una recerca»Conferència de Joan Boadas al’Arxiu Municipal el
15/5
«Terra Santa sense es-càndol»
Conferència de Pere Codina,promotor de viatges a TerraSanta, a
la Fundació Valvi el 23/5
«El record del seugermà»
Conferència de Carme Girone-lla, germana de l’escriptor, a
laBiblioteca Carles Rahola el 28/5
«Josep M. Gironella i laciutat de Girona»
Conferència a càrrec de Joa-quim Nadal, exalcalde de Giro-na, a
la Biblioteca Carles Raho-la el 29/5
1
2
3
4
5
Programa d’actes
A dalt, Anna M. Geli i, a baix, Josep M. Nadal, obrint els seus
cotxes.
DdG GIRONA
■ Exrectors de la UdG utilitzenhabitualment l’aparcament que
laUniversitat gestiona en el recintede Les Àligues, cosa que
significaun «incompliment de la normati-va», segons fonts que han
preferitrestar en l’anonimat.
Diari de Girona ha rebut foto-grafies preses aquest mes
d’abrilde l’exrectora Anna Maria Geli i del’exrector Josep Maria
Nadal almoment de recollir els seus res-
pectius vehicles, estacionats enaquest aparcament que està
situatper dins la muralla medieval, i quelimita amb l’absis de
l’antiga es-glésia de Sant Domènec i els dar -reres de l’edifici de
Les Àligues,seu del rectorat i dels serveis cen-trals de la
Universitat.
Segons les fonts consultades,algunes persones «sembla que te-nen
privilegis» perquè han acon-seguit el comandament que donaaccés a
l’aparcament, i l’utilitzenhabitualment, diversos dies a lasetmana,
cosa que «la normativano permet».
Només tenen autorització per-manent càrrecs molt concretscom ara
el rector, els vicerectors,el secretari general, el gerent,
l’ajunt a gerència, la presidentadel Consell Social i alguns
càrrecsmés, però no els exrectors.
Geli i Nadal són professors delCampus Barri Vell.
L’anterior rector, Sergi Bonet, vaimpulsar obres de millora a
l’apar-cament i en va regular l’ús apro-vant una normativa que va
ex-cloure els exrectors i altres càrrecs.
Segons ha transcendit, el fet vamolestar algunes de les
personesque van haver de renunciar alpreuat aparcament.
Amb l’arribada del nou equipde govern de Quim Salvi, que
vaguanyar les eleccions a rector, al-gunes persones han
recuperat«fora de normativa» el comanda-ment de l’aparcament.
Denuncien que exrectors aparquen aLes Àligues i incompleixen la
normativaLes autoritzacions de la UdGper estacionar el vehicle
al’aparcament del Barri Vellno inclouen els exrectors
jamargant - 18/04/2018 08:25 - 88.6.80.242
comunicacio3Rectángulo
-
30 | Comarques Gironines | GIRONÈS EL PUNT AVUIDIMECRES, 18
D’ABRIL DEL 2018
a vila de Salt està agerma-nada des del 1998 amb laciutat
alemanya de Lin-gen, on faran una estada
diversos alumnes de l’institutSalvador Sunyer i Aimeric.
L’in-tercanvi ha estat possible grà-cies a la col·laboració de
l’Ajun-tament saltenc i l’aportació del’empresa Citylift, que ha
assu-mit de manera altruista les des-peses del viatge. La
companyia,situada a Mas Xirgu, té més dequinze anys d’experiència
en lainstal·lació i manteniment d’as-censors i aparells
elevadors.
LL’origen d’aquesta iniciativa
es remunta al curs acadèmic2016/17, quan, arran de la rela-ció
d’agermanament, uns estu-diants de l’institut Berufsbilden-de
Schulen Lingen Wirtschaftvan venir a Salt. Un dels centreseducatius
de la població que vanvisitar va ser l’institut SalvadorSunyer.
Després d’aquesta co-neixença, el seu director, XavierOtero, relata
que es van posar encontacte amb el consistori sal-tenc, ja que
veien interessantque la visita fos recíproca; és adir, que els
alumnes de Salt po-guessin anar a Lingen. L’institutva preguntar a
l’Ajuntament sihi havia alguna fórmula per aju-
dar a pagar les despeses que su-posava el desplaçament, per
ladificultat que diversos estu-diants hi poguessin fer front.
Per donar un cop de mà, elconsistori va contactar amb Ci-tylift,
els va explicar el projecte iel hàndicap per dur-lo a terme; i
la companyia va trobar molt en-grescador poder-hi contribuir.El
director general de Citylift,Cayetano Pérez, manifesta quel’empresa
assumirà els costos delviatge per facilitar-lo. I és que, te-nint
en compte els seus valors cor-poratius, fan col·laboracions i
pa-trocinis en diversos àmbits, comara l’esportiu i el social.
Xavier Otero assenyala que es-tan molt agraïts. Creu que
l’expe-riència serà útil i enriquidora perobrir perspectives i
s’espera que esvagi reeditant. Enguany, sis alum-nes del cicle
formatiu d’activitatscomercials i dues professores par-ticiparan en
el viatge, i partirandemà cap a Alemanya. ■
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Societat
PROJECTE · Alumnes de l’institut Salvador Sunyer faran una
estada en una ciutat alemanya que està agermanada amb SaltSUPORT ·
La iniciativa es fa realitat amb la col·laboració del consistori
saltenc i l’ajuda de Citylift, que assumeix els costos del
viatge
G. PladeveyaSALT
Visita recíproca: de Salt a Lingen
La firma del conveni. A la imatge, el director de l’institut,
Xavier Otero; elbatlle de Salt, Jordi Viñas, i el director general
de Citylift, Cayetano Pérez ■ E.P.
Els primers aplaudimentsper al politòleg madrilenyRamon Cotarelo
van arri-bar al cap d’una hora iquart de ponència: “Araestem
interpretant la peçaalhora amb el president le-gítim a Berlín, i no
desafi-nem; quan en les compa-reixences davant dels jut-ges no
reconeixem el seumarc, no acotem el cap i eldelicte el cometen
ells.”Convidat pel Col·legi d’Ad-vocats de Girona, junta-ment amb
l’Associaciód’Advocats Voluntaris pelDret de la Defensa, Cota-relo
havia participat justuna hora abans en L’illa deRobinson d’El Punt
AvuiTV. Irònic i empàtic ambels assistents que omplienla sala
petita de l’Auditoride Girona, Ramon Cotare-lo va reflexionar sobre
laviolència institucional le-gítima i no legítima, sismesos després
de l’1-O,“un acte de sobirania delpoble català, que pacífica-ment i
democràticamentva exercir el dret a l’auto-determinació a través
delvot”. Va subratllar que
aquesta “Espanya berlan-guiana” és “un govern il·le-gítim i, per
tant, una tira-nia”. L’única resposta, va
dir, és el dret a la resistèn-cia i a la desobediència ci-vil
mentre l’Estat exerceixla seva tirania contra Ca-talunya amb
l’aplicació del’article 155, “violència il-legal i
anticonstitucional”.El politòleg hi va afegir quela violència
institucionalesdevé “estructural” en elcas català i va
recordarl’intent d’encaix “menyssubaltern” ideat per Mara-gall i
proposat a Zapatero;“un fracàs estrepitós”, vareblar. L’esclat
d’aquesta
violència estructural, vadir Cotarelo, va sorgir l’1-Oi des de
llavors s’han suc-ceït “actes de sobirania delpoble català”. En les
sevesreflexions, va indicar queaquest “Estat fallit, inca-paç de
pagar les pensions,perquè ho ha robat tot, ac-tua com un animal
ferit”,aplicant la mateixa planti-lla del País Basc: “Volen
ar-rasar la nació catalana; ésel que han volgut sempredes que
Espartero va bom-bardejar Barcelona.” ■
a El politòleg omple l’Auditori en un acte sobre l’1-O
organitzat pel Col·legid’Advocats a Diu que l’Estat aplica
violència permanent contra Catalunya
Gemma BusquetsGIRONA
Cotarelo: “Contra la tiranial’opció és la desobediència”
“Estem guanyantquan diem als jutgesque no reconeixem elseu marc
i que eldelicte el cometenells”Ramon Cotarelo
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
—
La frase
Ramon Cotarelo, entre el degà Carles McGragh i l’advocat Josep
Viella, va omplir la sala petitade l’Auditori gironí, que té
capacitat per a 420 persones ■ MANEL LLADÓ
Una cinquantena de veïnsde Cassà de la Selva vanparticipar
dilluns en el ta-ller de priorització de lespropostes del
pressupostparticipatiu. El projectemés votat va ser millorarla
il·luminació del camp defutbol, amb la instal·laciód’enllumenat
led, amb 87punts. La segona iniciati-va, a 17 punts de distàn-cia,
va ser l’ampliació de lapista de patinatge.
De les dotze propostespreferides pels assistentsal taller,
destaquen, amb56 punts, les actuacions alparc de l’Estació, com
araper millorar els jocs infan-tils i instal·lar-hi algun al-tre
joc per a mainada demenys de sis anys. La il·lu-minació dels passos
de via-nants del carrer Provin-cial i el Marina per incre-mentar la
seguretat va serun altre dels projectes mésvotats, amb 55
punts.
Les propostes priorit-zades se sotmetran a la vo-tació final
entre els mesosde maig i juny. Els tècnicsmunicipals valoraran
eco-nòmicament les propos-tes triades en les pròximessetmanes.
■
Trien que posinleds al camp defutbol de Cassà
G.B.CASSÀ DE LA SELVA
aDel pressupostparticipatius, és el mésvotat junt amb ampliarla
pista de patinatge
El taller de priorització de les propostes va aplegar
unacinquantena de persones ■ AJUNTAMENT DE CASSÀ
comunicacio3Rectángulo
-
BANYOLES
ANTONIA CARPIO ORTEGAHa mort als 94 anys. Era vídua de Juan
Carpio Carazo i tenia tres fills. Residia a Ba-nyoles.
L’enterrament se celebrarà avuidimecres, a les 9 del matí, a la
sala de ceri-mònies del Tanatori de Banyoles.
PAQUITA TRULLÀS COLLHa mort als 84 anys. Era vídua de Lluís
Padrosa Solans i tenia dues filles. Residia aBanyoles.
L’enterrament se celebraràdemà dijous, a 2/4 de 10 del matí, a la
par-ròquia de Sant Pere de Banyoles.
BLANES
JAUME BORRELL VALLSHa mort als 56 anys. Era casat amb Mar-
garita Batet Blatt i tenia dues filles. Residiaa Blanes.
L’enterrament se celebrarà avui dime-cres, a les 12 del migdia,
a la parròquiaSanta Maria de Blanes.
ESPONELLÀ
TERESA SOLER TEIXIDORHa mort als 87 anys. Era casada amb
Francisco Gironès Alegrí i tenia 3 fills. Resi-dia a
Esponellà.
La cerimònia se celebrarà avui dime-cres, a les 10 del matí, a
la parròquia d’Es-ponellà.
FIGUERES
JAUME BALAGUÉ i VILÀ «Santi»
Ha mort als 90 anys. Era natural de Fi-gueres, on residia.
Estava casat amb NeusCanadell i Quintana i tenia un fill. La
ce-rimònia se celebrarà avui dimecres, a les 5de la tarda, a la
sala de cerimònies de laFunerària Vicens de Figueres.
AGUEDA MESAS GARCÍAHa mort als 93 anys. Era natural de Ca-
niles (Granada). Era vídua de FlorenciBosch Jan i tenia quatre
fills. L’enterra-ment se celebrarà avui dimecres, a les 12del
migdia a la parròquia La Immaculadade Figueres.
EDUARD PUIG I VAYREDAHa mort als 76 anys. Era natural de Fi-
gueres on residia. Era vidu de M. Assump-ció Bordas i Poch i
tenia un fill. L’enterra-ment se celebrarà demà dijous, a les 4
dela tarda, a la parròquia de Sant Pere de Fi-gures.
LLAGOSTERA
JUANA DÍAZ COLOMERAHa mort als 87 anys. Era vídua de Josep
Gabarrón Ortega i tenia dos fills. Residia aLlagostera.
L’enterrament se celebraràavui dimecres, a les 4 de la tarda, a la
par-
ròquia de Llagostera.
LLORET DE MAR
ENRIC RIBERA BLAYHa mort als 71 anys. Era natural de Bar-
celona. Estava casat amb Manuela MolinaOrtigosa i tenia tres
fills. Residia a Lloretde Mar. L’enterrament se celebrarà
avuidimecres, a les 11 del matí, a la parròquiaSant Romà de Lloret
de Mar.
OLOT
SOLEDAT VILA COLLELLHa mort als 97 anys. Era natural de Sant
Martí de Llémena. Era vídua de MiquelGrabulosa Saubí i tenia
tres fills. Residia aOlot. L’enterrament se celebrarà demàdijous, a
2/4 de 12 del migdia, a la parrò-quia Sagrat Cor Caputxins
d’Olot.
PALAMÓS
RAFAELA MORENO CANTEROHa mort als 85 anys. Era vídua de
Nica-
sio Gallego Samper i tenia tres fills. Residiaa Palamós.
L’enterrament se celebraràavui dimecres, a les 4 de la tarda, a la
par-ròquia de Santa Maria del Mar de Palamós.
PALS
ROSA JANOHER FRIGOLAHa mort als 84 anys. Era vídua de Josep
Frigola Poch i tenia tres fills. Residia a Pals.
L’enterrament se celebrarà avui dime-cres, a les 6 de la tarda,
a la parròquia deSant Pere de Pals.
SALT
PACO CALER RODRÍGUEZHa mort als 64 anys. Era casat amb Ara-
celi Ruiz Aro i tenia dos fills. Residia a Salt.L’enterrament se
celebrarà avui dime-
cres, a les 12 del migdia, al tanatori de Salt.
SANT ANDREU SALOU
ALBERT SOLER MENCIÓ «de Can Marçal»
Ha mort als 96 anys. Era casat amb Am-paro Perich Combis i tenia
dues filles. Resi-dia a Sant Andreu Salou. L’enterramentse
celebrarà avui dimecres, a 2/4 de 10 delmatí, a la parròquia de
Sant Andreu Salou.
SANT JOAN DE LES ABADESSES
JULITA GUMÍ DESEURESHa mort als 82 anys. Era natural de Ri-
poll. Estava casada amb Josep Palau Serrati tenia dos fills.
Residia a Sant Joan de lesAbadesses. L’enterrament se celebraràavui
dimecres, a 2/4 d’11 del matí, al Mo-nestir de Sant Joan de les
Abadesses.
DEFUNCIONS
FARMÀCIES DE TORNPOBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ
FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON
AIGUAVIVA SENDRA (9-14/16-21) Circumval·lació, 3 649 09 43
69AMER BASSÓ (9-20) Av. de la Selva, 63 972 43 03 16ANGLÈS ADELA
BONMATÍ (9-21) La Verneda, 57 972 42 08 89ARBÚCIES SORIANO (9-21)
Segimon Folgueroles, 45 972 86 04 44BANYOLES MASGRAU Porta Turers,
8 972 57 01 29BESALÚ GRATACÓS NOU (9-21) Ganganell, 44 972 59 12
73BLANES PUJOL Pl. Ntra. Sra. del Vilar, 6 972 33 04 65BORDILS DE
PUIG (9-21) Ctra. Palamós, 90 972 49 00 12CADAQUÉS COLOMER Ctra.
Port Lligat, 28 972 25 89 32CALDES DE MALAVELLA FOLCH (9-21) Sta.
Maria, 28 691 20 72 67CAMALLERA TARRADAS (9-21) Lluís Fàbrega, 4
972 79 40 10CAMPDEVÀNOL CUY (9-21) Av. Estació, 7 972 73 06
51CAMPRODON PUJOL (9-21) València, 44 972 74 03 92CASSÀ DE LA SELVA
BALERI Marina, 113 972 46 11 59CELRÀ DELLONDER NAVARRO (9-21)
Aumet, 48 972 49 20 18COLERA REVILLA Mar, 78 972 38 92 12CORNELLÀ
DEL TERRI BUSQUET (9-22) Av. Girona, 8-10 676 21 44 19DARNIUS
VALCARCEL ROSELL (9-20) De l’Horta, 5 972 56 26 96EL PORT DE LA
SELVA SALA Mar, 8 686 51 50 94EMPURIABRAVA FAJOL (9-21) Joan Carles
I, 78 B 972 45 16 64FIGUERES MANERA Joan Maragall, 7 972 50 02
95FLAÇÀ PAGÈS (9-21) Pl. Estació, 7 972 48 81 08
GER RAMOS (9-22) Ctra. Vella, s/n 972 14 70 59GIRONA PUIG
(9.15-22) Carme, 17 972 20 00 79 CARDELÚS C.B. Santa Eugènia, 94
972 23 18 45
L’ESCALA PLANAS Av. Riells, 18 972 77 14 73LA BISBAL D’EMPORDÀ
CORTÉS Jaume II, 14 674 038 640LA CANYA (VALL DE BIANYA) NÚRIA ABEL
VERGÉS (9-14/16-21) Ctra. Olot, 21 669 34 68 35LA JONQUERA ESCUTIA
(9-24) Major, 87 972 55 40 14LLAGOSTERA COLLS TEIXIDOR (9-21) Av.
del Gironès, 8 972 83 21 85LLANÇÀ FIGA Salmerón, 5 690 14 16
44LLERS CASADEMONT (8-21) St. Quirze, 1 650 16 36 87LLORET DE MAR
LLADÓ Av. Passaperas, 17-23 972 37 64 12MAÇANET DE LA SELVA MAZÓ
(9-21) Fira, 33 650 27 93 47OLOT FELIU BASSOLS C.B. Ctra. Sta. Pau,
10-12 972 26 10 79PALAFRUGELL NOGUER Torroella, 50 972 30 17
66PALAMÓS BAVIERA (9-22) Major, 1 972 31 41 70 MASSANEDA, C.B. Av.
Llibertat, 99 972 31 45 87 PONS-GASCÓN, C.B. (9-20.30) Carmel, 9 A
972 31 63 29PARLAVÀ MIR (9-21) Matabou, 4 972 76 91 29PERALADA
LLANTA (9-22) Dr. Clos, 3 616 17 69 30PLATJA D’ARO SALA Av. Costa
Brava, 2 972 81 75 64PORTBOU LLANTA Mar, 8 972 39 01 45PUIGCERDÀ V.
BALLESTER Alfons I, 16 972 88 01 60
RIBES DE FRESER RAMIS FOSSAS (9.30-20.30) Major, 24 619 65 23
45RIELLS I VIABREA D’OCÓN (9-21) Santa Fe, 5 93 847 22 94RIPOLL RIU
Plaça Gran, 24 972 70 01 40ROSES GONZÁLEZ (13.30-16.30) Pau Casals,
206 972 15 25 39 GRATACOS PANIAGUA, C.B. (9-13.30/16.30-9) Pl. de
Llevant, 6 972 25 78 49
SALT N. DOMÈNECH Llevadores, 7 972 43 99 35ST. ANTONI DE CALONGE
URQUIZU (9-21) Av. Catalunya, 3 972 66 16 93ST. FELIU DE GUÍXOLS
VALLS GIRONÈS (13.30-16.30) Major, 33 972 32 01 92 CORTIELLA
(9-13.30/16.30-9) Rufo, 27 972 32 04 29
ST. FELIU DE PALLEROLS GRATACÓS (9-14/16-21) Carrer de l’Horta,
5 bxos. 972 444 132ST. HILARI SACALM BROTO (9-21) Dr. Raventós, 1
646 59 39 29ST. JOAN DE LES ABADESSES SUNYER (9-21) Pere Rovira, 14
972 72 01 54ST. JORDI DESVALLS PLA-GIRIBERT (9-21) Baix, 5 639 48
51 11STA. COLOMA DE FARNERS AMIEL Pare Lluís Rodés, 50 972 84 00
82STA. CRISTINA D’ARO MAGRANS (9-20.30) Av. Ridaura, 14 972 28 23
83SARRIÀ DE TER BLANCO (9-13.30/16.30-21) Rbla. Federico Garcia
Lorca,8 629 35 88 81 JUANOLA RIBERA (13.30-16.30) Av. Sant Joan
Bosco, 23 972 20 41 93SILS AULADELL (9-21) Major, 9 972 16 80
68TORROELLA DE MONTGRÍ FERRIOL (9-13.30/16.30-9) Major, 55 648 03
49 54TOSSA DE MAR CASTELLÓ (9-21) Av. Ferran Agulló, 12 972 34 13
03VENTALLÓ BOUKER BAKIOUI FERDI (9-22) L’Arbre Sec, s/n 972 00 40
28VERGES VILABRÚ (9-20) Major, 4 972 78 00 34VILOBÍ D’ONYAR
PUIGVERT, C.B. (9-14/16-21) Onyar, 2 972 47 30 08
EDUARD PUIG VAYREDAEnòleg, investigador i divulgador del món del
vi.
Bacus Emporità 2017
El sector vinícola empordanès vol expressar la seva estima i
l’agraïment i respecte per la gran labor realitzada en favor del vi
i la nostra DO.
El nostre més sincer condol a la família
Comarques/Necrològiques
Diari de GironaDIMECRES, 18 D’ABRIL DE 201816
RAMÓN COTARELO, DOCTOR EN CIÈNCIES POLÍTIQUES A LA UNIVERSITAT
COMPLUTENSE DE MADRID, va im-partir ahir una ponència-col·loqui a
l’Auditori de Girona, sota el títol «La violència institucional en
el marc de l’1 d’octu-bre». La conferència era una de les
activitats proposades pel Col·legi d’Advocats de Girona per
celebrar la festa patronalde Sant Raimon de Penyafort. Els actes
continuen aquesta tarda amb l’entrega a la Fundació Mona de
Riudellots de laSelva del segon premi Ànima, que distingeix
persones i entitats que lluiten per la protecció i els drets dels
animals.
Ponència de Ramón Cotarelo a GironaMARC MARTÍ
ACN FIGUERES
■ El Departament de Justícia hacanviat els directors del
CentrePenitenciari del Puig de les Bassesde Figueres i del Centre
Obert deGirona. En el primer cas, el nou di-rector és des d'aquest
dillunsFrancisco Lisa, que relleva Fer-nando Velasco en el càrrec.
A Gi-rona, Jordi Torres substitueix Lisa,que fins ara dirigia el
centre obert.
Lisa fa trenta anys que treballaper al Departament ocupant
di-versos llocs de treball, des de la vi-
gilància interior fins a la tascad'educador social. Des del
desenvolupa càrrecs de coman-dament, primer a l'antiga presó
deFigueres i després com a subdi-rector de tractament al Puig de
lesBasses. Des del maig de , di-rigia el centre obert de
Girona.
Els canvis s'emmarquen, se-gons ha informat el Departament,en el
procés de renovació que es-tan realitzant i que també inclouun
relleu a les direccions del cen-tre de dones de Barcelona WadRas i
de joves de la Roca del Vallès.Els de Brians , i Ponent tambéhan
renovat recentment els seusdirectors. Els cessaments i
nousnomenaments ja s'han publicat alDiari Oficial de la Generalitat
deCatalunya.
Relleu a la direccióde la presó del Puigde les Basses Fernando
Lisa ocuparà elcàrrec a Figueres i JordiTorres el substituirà al
CentreObert de Girona
jamargant - 18/04/2018 08:25 - 88.6.80.242
comunicacio3Rectángulo
-
EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |
1any
La millora de la situacióeconòmica alleugereix laGeneralitat per
afrontar latransició cap a l’estat propi.La dependència es
redueix.
10anys
20anys
Els populars volen el retorn delPla Hidrològic o, si no, aniran
al’alt tribunal. Baltasar admetque s’haurà de pagar alsregants de
la conca de l’Ebre.
El PP es queda sol en l’intentd’aigualir la llei del català.
Totsels grups, contra la pretensiód’aplicar les recomanacions
deldefensor del poble.
Finances llestes L’aigua, al TC Es queden solsTal diacomavui
fa...
ots els focus esposen sobre la
societat catalana: quesi el procés ha polarit-zat la política i
trencatpartits, que si amics i
famílies i companys de feina discutei-xen ara més que mai de
política i a ve-gades s’enfaden, que si hi ha massabanderes als
balcons i massa llaçosgrocs als jerseis (com si el problemafos això
i no que hi hagi massa repre-sentants democràtics a la presó o
exi-liats), que si hi ha violència en algunesmanifestacions (sempre
del mateixsigne, ves per on)... els que mai vol-drien que el règim
del 78 hagués patitaquest sotrac fenomenal posen ungest greu i
preocupat, però només vancridar a manifestar-se de blanc per
laconcòrdia quan l’Estat mostrava feble-sa i desorientació i podria
perdre, i noquan l’Estat ha colpejat i amenaçat lameitat de la
població i ha engarjolat elsseus representants. Abans es
trencaràCatalunya que Espanya, avisava el pre-sident de les Açores,
artífex en el seudia d’una de les majors situacions dedivisió i
crispació de la societat espa-nyola des de la represa
democràtica.
És cert que el procés de canvi de rè-gim institucional a
Catalunya, a causade l’obstinat tancament de l’Estat es-panyol a
canalitzar-ho per vies demo-cràtiques i dialogades, ha tensionat
lasocietat, ha dificultat el diàleg polític,ha abocat una meitat de
la societat a launilateralitat a causa del bloqueigd’anys a les
seves demandes legítimesi ha posat una part de la població
aaplaudir mesures repressives i autori-tàries contra els seus
conciutadans.Cert. Però la pluralitat no ha desapare-gut, la
repressió no ha fet caure l’inde-pendentisme en opcions violentes
niautoritàries, i manifestacions com lade diumenge mostren que els
ponts hisón, i seran transitats en el momentque la tempesta
repressiva acabi i lavoluntat dels catalans sigui respecta-da,
escoltada i assumida per tots.
Però mentre el focus es posa en lasocietat catalana, ningú no
assenyalala gravetat del que està passant en lasocietat espanyola:
com la pluralitat ésreprimida i foragitada dels mitjans,com la
població assumeix tranquil·la-ment solucions autoritàries i
violentescontra els veïns dissidents, com ac-cepta que mitjans de
comunicació isistema judicial es degradin com hoestan fent, com els
balcons s’omplentambé de banderes mentre un escan-dalós silenci
cobreix tot allò que l’Estatfa i desfà en nom d’aquella
bandera.
T
Full de rutaDavid Marín
La societatespanyola
“Una ideaforassenyada quepermet somiar,dibuixar un mónmillor,
més just
oan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) es vaendur el Sant Jordi amb Jo
soc aquellque va matar Franco després de pu-
blicar la magnífica El navegant, fent unsingular i molt personal
exercici de recons-trucció històrica que, vista l’actualitat
quepatim, carregada de repressió, arbitrarie-tat i odi, sense dubte
hauria resultat mésdesitjable que la que ens ha tocat. Que
eldictador hagués mort l’any 1940 abans depoder crear la xarxa de
corruptes que en-cara perdura amb tentacles oberts en la so-cietat,
la política, la justícia i la vida, hauriarepresentat un final ben
feliç i prematurd’una època que fa massa anys que dura.
LLUÍS CONSTRUEIX UNA FICCIÓ PECULIAR,amb un peu a la realitat
històrica contras-table i l’altre a la situada en un univers
quesura en una irrealitat que sovint raneja laversemblança però
sempre mira de posar-hi distància amb imaginació, ofici i
bellesa.Aquesta combinació fa que la història queens explica sigui
el corrent d’un riu quetots esperem que ens arrossegui i ens
porticap a aquest spoiler que ja apareix nomésde mirar la portada
del llibre i llegir el títol.Un llenguatge acurat, pulcre i
captivador i
J una narració que flueix sense entrebancssón la resta d’armes
que utilitza per lligar-nos al seu relat.DE FET, AQUESTA VENJANÇA
literària que,per desgràcia, no és una veritat històrica,té un punt
de burla, de portar-ho tot (i perdamunt de qualsevol altra cosa, el
perso-natge que ha de morir) cap al ridícul, cap aaquell punt que a
tothom li ha passat pelcap veient imatges antigues i que et per-met
contemplar un ésser gris, desafortu-nat i mediocre, amb sabre,
pistola, galons iel poder necessari per alterar el curs de
lahistòria i convertir-ho tot en un paradís re-pressiu de corrupció
que encara perdura a
les catacumbes i les clavegueres sempremolt actives d’aquesta
Espanya moderna iexemplar que els seus dirigents s’entestena vendre
arreu, sense gaire èxit si cal ate-nir-se a les proves que veiem
dia sí i diatambé.
JOAN-LLUÍS LLUÍS HA JUGAT com ningúamb aquesta mena de gran
metàfora col-lectiva, amb la brillant combinació d’altaliteratura i
una idea forassenyada i, mal-grat tot, molt, molt engrescadora,
quepermet somiar, dibuixar un món millor,més just, menys governat
per la corrupciói obert a
