Edició de GironaDILLUNS · 2 de setembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15108 - AVUI / Any XLI. Núm. 13978 - EL PUNT

1,20€

1719

90-1

2072

66L

1860

22-1

2140

24L

PENDENTS · El Parlamenttorna a l’activitat demà, desprésde les vacances, amb la miradaposada en la sentència de l’1-O

SITUACIÓ · El govern continuasense pressupostos i les topadesentre JxCat i ERC per l’espaiindependentista s’han succeït

Sánchez menysté ERC iJxCat per a la investidura

RÈPLICA · Els partits i les entitatsintenten consensuar una respostade país a la resolució judicial, ques’espera per a mitjan octubre

P6-8 i 12

Denuncia una violaciómúltiple a Platja d’Aro

Nacional P21

Aposta per posar càmeresal carrer a la demarcació

Seguretat P22,23

L’ESPORTIU

Un solitari gol de Stuani permet sumarels tres punts contra el Màlaga (1-0)

Primera victòriadel Gironaa segona A

Jugadors celebren el gol ■ J.S.

Futbol

NACIONAL P10

Diputatsfrancesosreclamen la fide la repressióa CatalunyaFan un manifest afavor dels políticsexiliats i empresonats

L’espai del correbou de Vidreres, just després que l’animal s’escapés, amb els serveis d’emergència activats ■ EL PUNT AVUI

NACIONAL P18

Una vaqueta s’escapa en les festes de Vidreres i deixa disset ferits

Correbou accidentat

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.842

Dilluns2 DE SETEMBRE DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

AURICULARS SENSE FILSNo et quedis sense bateria en esdeveniments a l'aire lliure amb els auriculars esportius

BATEDORA DE MÀAconsegueix la nova batedora, capaç de triturar tot tipus d’aliments, amb una potència de 1.200 W

CULTURA La millor edició de l’Acústicasupera els 100.000 assistents 32

La vaga deRyanair començaamb retards enalguns vols9

El davanter gironícelebrant el gol de lavictòria. ANIOL RESCLOSA

DillunsEsportiu20 a 31

STUANI ÉS LA DIFERÈNCIAUN GOL DE L’ÍDOL DE MONTILIVI EL DIA DE LA SEVA REAPARICIÓ DONA LA PRIMERA VICTÒRIA AL GIRONA4

1GIRONA

0MÀLAGA

Un toro del Correbousde Vidreres s’escapa ideixa un ferit crític

L’animal va ser abatut per la policia després d’haver saltat la tanca del recinte,envestir alguns dels espectadors que hi havia a la graderia i ferir 19 persones

8

DAVID APARICIO

Protesta dels treballadors.

Una turistadenuncia unaviolació per partde tres homesa Platja d’Aro

La noia, de anys i de nacio-nalitat francesa, relata que la vanforçar sexualment a la platja des-prés de sortir d’un bar. 6

Els municipis frontererssón els que més poblacióhan perdut en sis anys3

A més a DdG

Microplàsticsque maten lacosta gironina4 i 5

REPORTATGE

El toro saltant la tanca.

Si has estat víctimad’un accident

NO PAGUIS MÉS DEL 5%Són els teus diners

BONET ADVOCAT972 416 690

www.bonetadvocat.cat

jamargant - 02/09/2019 09:52 - 81.32.132.142

Edició de GironaDIUMENGE · 1 de setembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15107 - AVUI / Any XLI. Núm. 13977 - EL PUNT

2,50€

1161

19-1

1469

45w

8448

15-1

1942

63Q

.

El Pot Petit va animar, ahir a la tarda, el multitudinari públic que es va congregar a la Rambla de Figueres ■ ARNAU JAUMIRA

CULTURA-ESPECTACLES P33

Milers de persones han passat pel festival, que s’acaba avui

L’Acústica omple Figueres

Avui amb El Punt Avui

L’ESPORTIU

Continua sense guanyar a forai empata amb l’Osasuna (2-2)

El Barça esdeixa perdredos punts més

Nélson Semedo en plena jugada ■ EFE

Futbol

DESIG · L’ANC anima a sortir alcarrer per recobrar la iniciativaciutadana i no limitar-se nomésa reaccionar a la repressió

PREPARATS · La Diadaescalfa motors i les inscripcionsper participar en la mobilitzaciómantenen la tendència a l’alça

ENTREVISTA Elisenda Paluzie

“Hem de recuperarel poder de laciutadania”

P8-10

“Ja des dels seus inicis, Catalunya fou unlloc de pas, un lloc d’acollida i d’integració,de convivència i de tolerància”

El meu país Josep M. Soler P12

El figuerenc Bruno Pérez va sernomenat dijous i destituït divendres

Nacional P15

L’Aragó fa cessar un càrrecperquè és independentista

TEL ( 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.841

Diumenge1 DE SETEMBRE DE 20192,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

AURICULARS SENSE FILSNo et quedis sense bateria en esdeveniments a l'aire lliure amb els auriculars esportius

BATEDORA DE MÀAconsegueix la nova batedora, capaç de triturar tot tipus d’aliments, amb una potència de 1.200 W

◗ DOMINICAL Els ferrocarrilscatalans fan 40 anys

www.diaridegirona.cat

Localitzen un projectildel segle XIX al costatdel cementiri de lesPlanes d’Hostoles!13

Les hipoteques creixenun 15 per cent durantel primer semestre!25

A més a DdG

Cinc menorss’intoxiquen enun foc en un pisde Sant Feliu

Girona tédues plantesd’aparcamenten el subsol delparc Central amig construirSón mil places d’aparcament

«fantasma» sota el parc Centralde Girona. En el subsol, a sobrel’andana del TAV, encara hi hadues plantes a mig construir.!5

EL FUM VA AFECTAR VUITVEÏNS DE L’IMMOBLE!14

Leopoldo Pomés: «Usted sí que sabe»!15

!CRÒNICA

EsportsDdG!32 a 39

El Girona anunciael fitxatge deJonathan Sorianoabans de rebreavui el Màlaga

El Barça es deixa dospunts a Pamplona toti el gol d’Ansu Fati

BARÇA 2OSASUNA 2

El tribunal qualificador va considerar que les ofertes de les dues societats que esvan presentar per a la prestació de serveis de comunicació «són poc treballades»!3 i 4

!

La UdG fa una adjudicacióde 80.000 € a una empresaque va assessorar el rector

DAVI

D A

PARI

CIO

!VIDRERES CELEBRA ELS CORREBOUS AMB PROTESTES. Els tradicionals correbous de Vidreres es van celebrar, ahir a latarda, enmig d’algunes protestes de grups animalistes que van denunciar que alguns comerciants contraris a la festa pateixen boicot.!19

jamargant - 02/09/2019 09:56 - 81.32.132.142

Edició de GironaDISSABTE · 31 d’agost del 2019. Any XLIV. Núm. 15106 - AVUI / Any XLI. Núm. 13976 - EL PUNT

1,50€

1837

09-1

2123

74Q

1238

98-1

2159

44Q

LES SÈRIES. De desagraïts, l’infern n’és ple / Sempre plou sobre mullat / Al zodíac hi ha dotze signes P6,7

PRECEDENT · Es compleixendeu anys de la consulta per laindependència d’Arenys deMunt, precedent del 9-N i l’1-O

RETRETS · Els organitzadorsde la consulta del 2009 creuenque els partits són els culpablesde l’“actual decepció de la gent”

P8,9

anysd’Arenys

La manifestació dels veïns dels barris de la Plantera i els Pins va recórrer ahir al vespre el centre de Blanes ■ MANEL LLADÓ

COMARQUES GIRONINES P29

Els veïns dels barris afectats per l’oci nocturn reclamen solucions

Blanes, contra l’incivisme

“A tots aquests racons del planeta admirenla persistència dels catalans en les sevesdemandes democràtiques”

El meu país Josep Lluís Alay P10

Llum verd judicial pel‘Brexit’ dur de Johnson

Europa-Món P20

Un jutge rebutja bloquejar cautelarmentla suspensió del Parlament britànic

El conseller Bargalló (ERC) planteja laqüestió de confiança si no s’aproven ila portaveu Budó (JxCat) ho descarta

Nacional P12

Nova picabaralladels socis del governpels pressupostos

Macrorecerca d’un noique no estava perdut

Cadaqués P22

MEDI AMBIENT P22,23

Rècordd’adopcióde gossos ala ciutat deGironaEl 34% dels que hihavia al servei d’acollida

L’ESPORTIU

El davanter Cristhian Stuani confia en elretorn del Girona a primera

Futbol

“Estic convençutque he pres ladecisió correcta”

TEL ( 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.840

Dissabte31 D’AGOST DE 20191,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

AURICULARS SENSE FILSNo et quedis sense bateria en esdeveniments a l'aire lliure amb els auriculars esportius

BATEDORA DE MÀAconsegueix la nova batedora, capaç de triturar tot tipus d’aliments, amb una potència de 1.200 W

BESCANÓ El síndic demana la retiradad’un abocador il·legal de pneumàtics !9

Mobilitzen uns 150 efectiusa Cadaqués per buscar unnoi que dormia al seu veler

L’avís l’havia donat un grup de personesen veure’l entrar a l’aigua però no sortir-ne! «Crec que no he fet res malament»,

va dir el jove de 25 anys quan el van trobar!

!12

Brussel·lesacollirà l’estrenad’una sardanadedicada a Puigdemont

Les llistesd’espera peroperar-se esmantenenelevades

NOMÉS S’HAN REDUÏT UN

1,36% EL PRIMER SEMESTRE.

UNS 16.300 PACIENTS GIRONINS

ESPEREN UNA INTERVENCIÓ

!6

■Composta per Josep Antoni Ló-pez, Però a Girona més s’inspiraen el personatge de l’expresidental programa satíric Polònia deTV. Es ballarà per primer cop el de setembre a Bèlgica. !30

Girona farà un censde cotorres, estornells,gavians i coloms perfer-ne un control !4

Sarrià contracta coma assessor el número 7de la llista d’ERC !5

A més a DdG

EsportsDdG!25 a 29

Stuani: «He pres la decisió correcta»EL DAVANTER URUGUAIÀ RECONEIX HAVER «REBUT I REFUSAT» OFERTES PER QUEDAR-SE AL GIRONA FINS AL 2023

Stuani saluda elsaficionats, ahir, al’estadi de Montilivi.ANIOL RESCLOSA

Centenars depersones esmanifesten aBlanes contrael vandalisme

L’ENTITAT PER UNS BARRIS

MÉS SEGURS DEMANA QUE SE

SOLUCIONI EL PROBLEMA A LA

ZONA D’OCI NOCTURN!14

Un grup de manifestants, ahir, a Blanes. DAVID APARICIO

jamargant - 02/09/2019 09:57 - 81.32.132.142

La Diputació de Girona ha sig-nat convenis per donar servei a municipis de fora de les comar-ques gironines. En concret, l’ensprovincial prestarà assessoramenti documentació per facilitar aaquests pobles el seu control in-tern. Entre aquests municipis querebran suport hi ha viles d’altresprovíncies catalanes, com SantJoan de Vilatorrada i Torelló (Bar-celona), els Albons i Palau d’Angle-sola (Lleida), i d’altres zones d’Es-panya, com Almàssera (València),Bunyola i Sant Llorenç de Cardas-sar (Mallorca) o Chiclana de laFrontera (Cadis).

Aquest servei, completamentgratuït per als municipis gironinsque hi estiguin adherits, va sercreat per la Diputació arran l’en-duriment de les exigències de con-trol intern i fiscalització dels ens lo-cals que va aprovar un Reial Decretestatal l’any . Per complir ambla nova regulació, l’ens provincialentén que les administracions lo-cals necessiten l’especialitzacióadequada del personal, ja que lesprevisions de control són comple-xes. Això pot ser un problema pelsmunicipis petits, ja que tenen unamenor capacitat econòmica i degestió. Aquesta tipologia de muni-cipis representen la major partdels que trobem a la demarcacióde girona, on el , un total de, tenen una població inferior a. habitants i tan sols un , un

total de municipis, superen les. persones. El servei, per tant,va dirigit prioritàriament a les en-titats locals de menor població i tél’objectiu de facilitar al personal lo-cal el desenvolupament de les tas-ques derivades de la funció inter-ventora i control financer.

Ara, però, la Diputació ha obertla possibilitat de compartir la do-cumentació amb municipis defora la província amb les mateixescaracterístiques, i també de formagratuïta, perquè representa una«una economia de recursos», se-gons comenten fonts de l’ens pro-

vincial. Aquesta possibilitat, con-templada dins el marc normatiuvigent, permet compartir coneixe-ment i subministrar als municipisla documentació necessària, tot ique «en cap cass’exerceix cap fun-ció de control intern», subratllal’administració provincial.

La documentació compartidaque ha elaborat la Diputació i de laqual en conservarà tota la propie-tat intel·lectiual, consisteix en unsmodels de documentació i infor-mes que permeten sistematitzarpart del control. Aquesta base do-cumental de suport inclou l’inven-tari d’actuacions subjectes a fisca-lització i intervenció limitada prè-via en règim de requisits bàsics, lesfitxes de fiscalització i intervencióadaptades als extrems fixats per lallei estatal, models d’informes defiscalització i intervenció i d’actua-cions de control permanent, aixícom models de documents d’apli-cació per a les diverses funcions il’inventari de les actuacions sot-meses obligatòriament a controlpermanent, segons la regulació vi-gent.

MARINA VINARDELL I TROTA GIRONA

La Diputació de Girona ofereix servei a 26 municipis de fora de la provínciaL’administració signa convenis amb diverses entitats locals per cedir suport documental que en faciliti el control internEl servei ha estat creat amb la intenció d’ajudar els pobles més petits a complir amb l’enduriment de la llei

!

!

Façana de l’edifici de la Diputació de Girona, en una imatge d’arxiu. ANIOL RESCLOSA

La cessiódocumental amunicipis d’altresdemarcacionscatalanes iespanyolessuposa una«economia derecursos»

Comarques

Diari de GironaDISSABTE, 31 D’AGOST DE 20198

Més d’un centenar de persones,tant infants i joves en risc d’exclu-sió social com adults en situacióvulnerable, seran beneficiàriesdels ajuts que l’Obra Social «LaCaixa» ha concedit aquest any a projectes socials impulsats perentitats que actuen a la provínciade Girona. L’aportació total aaquests projectes arriba als .euros.

Els ajuts formen part de la con-vocatòria de «Lluita contra la Po-

bresa Infantil i l’Exclusió Social»,la segona en resoldre’s del Progra-ma d’Ajuts a Projectes d’Iniciati-ves Socials , que en el conjuntde l’Estat destina , milions d’eu-ros a projectes amb més de. beneficiaris directes.

L’objectiu d’aquesta convoca-tòria és impulsar projectes dirigitsa l’àmbit de la infància i la joventutque «fomentin processos d’apo-derament personal» a partir de laimplicació de la persona benefi-ciària potenciant la família com acentre d’atenció, afavorint el des-envolupament integral i el procésd’inclusió de persones en situacióde vulnerabilitat.

A més de les dues primeresconvocatòries ja resoltes, «Pro-moció de l’Autonomia Personal iAtenció a l’Envelliment, a la Dis-capacitat i a la Malaltia» i «Lluitacontra la Pobresa Infantil i l’Exclu-sió Social», el programa d’ajuts

d’enguany n’inclou quatre mésque seran resolts pròximament:«Habitatges per a la inclusió so-cial», «Inserció sociolaboral», «In-terculturalitat i acció social» i «Ac-ció social en l’àmbit rural».

Per a la selecció de projectes, amés d’avaluar els objectius, la me-todologia i l’impacte previst, laFundació Bancària «La Caixa»posa èmfasi en aquells que «des-tinen temps a conèixer cada indi-vidu, potencien els seus interes-sos, la seva corresponsabilitat, ca-pacitat d’elecció i implicació». Elpresident de la fundació, IsidreFainé, ha destacat l’esforç de l’en-titat «amb tots aquells col·lectiusque lluiten per una societat on lespersones vulnerables tinguinoportunitats d’inserció social».

Un any més, l’Obra Social «LaCaixa» concedirà també un reco-neixement especial a aquells pro-jectes més disruptius, per imple-mentar nous models d’interven-ció social o de gestió, amb la sese-na edició dels Premis «La Caixa»a la Innovació Social.

DdG GIRONA

«La Caixa» destina més de 46.000euros contra la pobresa infantilLa fundació bancària ha

concedit ajuts a 17 projectessocials impulsats per entitatsde la província de Girona

!

Un dels projectes beneficiarisdels ajuts de l’entitat bancària.FOTO: LA CAIXA

jamargant - 02/09/2019 09:57 - 81.32.132.142

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 DE SETEMBRE DEL 2019

El govern de la Generalitatcontinua treballant en laconnectivitat del país,amb inversions en trans-port i infraestructures queel conseller de Territori iSostenibilitat, Damià Cal-vet, va presentar aprofi-tant la celebració de la dia-da de Sant Gil, patró delspastors. Calvet va recor-dar: “Vetllem perquè cadaracó del país estigui viu.”“Un país viu que disposi deles condicions perquè hihagi, comencin o es man-tinguin, projectes de vida,de persones, de famílies,emprenedors i empreses”,va dir.

Durant la jornada, ahir,es van explicar les actua-cions més importants alcremallera, a l’estació demuntanya, i també les me-sures mediambientals en-degades per esdevenir unavall de zero emissions isense residus.

De fet, Ferrocarrils de laGeneralitat (FGC) treba-lla per assolir l’estadi “zeroemissions” a l’estació deVall de Núria, amb inver-sions encaminades enaquest sentit. El presidentde l’empresa pública, Ri-card Font, va destacar:“Volem que Vall de Núriasigui una vall de zero emis-sions, que no generi resi-dus i que funcioni amb en-ergia neta.” Entre les mi-llores destaca la renovació

de les vies i la catenària;elements de confort a lesestacions; el nou materialmòbil, amb el bateig de lanova locomotora híbrida;millora de l’estat de lesobres del telecabina de laComa del Clot; i altresmesures mediambientalsendegades. L’entrada enservei d’una minicentralhidroelèctrica és, de fet,una de les novetats mésimminents, ja que ha decomençar a funcionaraquest mes. També escontinua treballant enprojectes relacionats ambla geotèrmia i les energiesrenovables.

En referència a les mi-llores d’accessibilitat, Vallde Núria inauguraràaquesta temporada d’hi-vern 2019/2020 la reno-vació del telecabina Comadel Clot. Aquesta infraes-tructura renovada serà100% accessible per a per-sones amb mobilitat redu-ïda, serà més confortable iampliarà la capacitat deles cabines, ja que perme-trà transportar fins a 415persones per hora. ■

Inversió per ferzero emissions ala vall de Núria

RedaccióQUERALBS

a FGC presenta les actuacions de millora al cremallera iles estacions de muntanya durant la festivitat de Sant Gila Aviat entrarà en servei una minicentral hidroelèctrica

415persones podrà arribar atransportar cada hora el tele-cabina Coma del Clot, amb lesmillores.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El conseller de Territori i Sos-tenibilitat, Damià Calvet, vaparticipar també en el bateigde la nova locomotora híbridaamb el nom de Salvador Car-rera, qui va ser alcalde de Ri-bes de Freser, president de laDiputació de Girona, senadori diputat al Congrés, i presi-dent de Ferrocarrils de Mun-tanya de Grans Pendents. Laseva vídua, l’exconsellerad’Ensenyament i de Benestar

Durant l’acte es va batejar una locomotora amb el nom de ‘Salvador Carrera’ ■ EPA

i Família, Irene Rigau, va pre-sidir l’acte de bateig. Calvetva destacar de Carrera“aquell tarannà seu de servirla gent a través de servir elterritori, i la seva estima a Ri-bes i al Ripollès”.

Sant Gil és el patró delspastors del Pirineu i l’inicia-dor de la devoció, en ple segleVIII, a l’actual patrona de ladiòcesi, la Mare de Déu deNúria.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La locomotora ‘Salvador Carrera’

1184

14-1

2157

62Q

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDILLUNS, 2 DE SETEMBRE DE 201932

cultura.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

ACN/DdG FIGUERES

■La a edició del Festival Acús-tica ha tancat aquest cap de set-mana superant totes les expecta-tives de l'organització. Aquest anys'han superat «de llarg» els. espectadors en la que haestat l’edició en què més gent s'hacongregat. Els concerts de La Pe-gatina de dijous a la nit, el d'OquesGrasses divendres al vespre i el deFangoria de dissabte han estat elsmés multitudinaris. «Ho anemdient, però la realitat és que anemcreixent cada any des d’en fa qua-tre o cinc, quan sembla que no potvenir més gent», va explicar ahirel director del festival, Xavi Pas-cual. Des de l'organització tambévan destacar el fet que s'ha acon-seguit posicionar els artistes cata-lans al nivell dels estatals. «Són va-sos comunicants. Mentre la in-dústria musical en català funcio-ni, el festival seguirà la seva bonalínia», va reblar Pascual.

En aquest sentit, el director vavoler posar èmfasi en el fet que al'Acústica d'aquest any s'han po-gut veure espectacles d'artistescatalans dels programats.«Com a relat de país és molt im-portant que els artistes catalansportin aquesta gentada en el queja és el tercer festival en nombrede convocatòria», va detallar Pas-cual.

El final de festa va estar pensatper als més petits dins del marc del'Acustiqueta, una novetatd’aquesta edició en què l’Acústicaha complert la majoria d’edat.Heavy per Xics va estrenar ahir ala tarda l'escenari principal de laRambla Nova, abans que l'Acústi-ca tanqués la seva a edició ambel tradicional i divertit concert de

l'Orquestra Di-versiones, que la-mentablement va quedar deslluïtper la pluja que va caure al llarg dela tarda a Figueres.

L'organització també va volerposar de relleu la bona acollidaque han tingut algunes iniciativescom una barberia al carrer, a mésde les food trucksque han omplertcada dia els carrers de la capital

empordanesa. En aquest sentit,Pascual va explicar que totes lesnovetats que apareixen cada any«estan molt pensades». «Nosal-tres recorrem aquests carrerscada dia, els trepitgem i sabem sihi encaixarà o no», va assenyalar.

Un dels principals motius d'or-gull de Pascual és el fet que l'Acús-tica «no nota el desgast» de les

edicions i que segueixi creixent.«Aquest any ens havíem fixat arri-bar als . i ho hem superatamb escreix. Per a nosaltres, aixòés molt important», va explicar.

Pascual recorda que molts fes-tivals de llarg recorregut al finalacaben baixant i, en canvi, al'Acústica és constant el creixe-ment positiu. «Aquest fet té moltde mèrit, i la programació que esfa cada any és per superar la par-ticipació de l'edició de l'any ante-rior», va concloure ahir el directordel festival. Per tal de seguir crei-xent, Pascual aposta perquè el fes-tival segueixi oferint coses noves iaixí el visitant tingui la sensacióque «li han quedat coses per fer»durant els quatre dies que dura.«Aquesta és la línia a seguir», vasentenciar.

«La millor edició» de l'Acústicasupera els 100.000 espectadors Els concerts de La Pegatina, Fangoria, Zoo i Oques Grasses són els que més gent han reunit en els quatre dies de festivalL’aposta per cinc eixos musicals –música festiva, pop, música urbana, clàssics i l’Acustiqueta– supera les «expectatives»

L’inici del concert de La Pegatina a la Rambla, la nit de dijous, a l’obertura del Festival. ALEIX FREIXAS/ACN

DdG GIRONA

■Un dels espectadors reco-manaria el Festival Internacionalde Teatre Amateur de Girona (Fi-tag) i un considera que els es-pectacles que han vist són de«qualitat». Aquest és el resultat del’enquesta de satisfacció que l’or-ganització del Fitag ha plan-tejat a persones d’entre el seupúblic durant la celebració de laa edició, que va posar el punt fi-

nal dissabte a la nit després decinc dies de representacions.

Superant les xifres d’edicionspassades,més de . personeshan assistit als espectacles ex-hibits, i ha estat l’edició més con-correguda de totes. L’esdeveni-ment ha aplegat companyies deteatre independent de vuit estatsdiferents, com per exemple Brasil,Argentina, Xile, Colòmbia o Rús-sia, i una dotzena de grups eren deles comarques gironines.

«Estem molt satisfets amb elsresultats d’aquesta edició. Sobre-tot perquè les xifres evidencien elcreixement sostingut del festival,i això és gràcies a un gruix impor-tant d’espectadors fidels que re-

peteixen any rere any», ha valoratel director del Fitag, Martí Perafer -rer. En aquest sentit, les compa -nyies que hi han participat s’han«sorprès» de l’alta ocupació entots els espectacles i espais. Pera-ferrer ha afegit que «estem moltcontents des del punt de vistaqualitatiu i humà: el públic ens hafet saber explícitament que el Fi-tag els il·lusiona, els emociona i,en definitiva, els fa més feliços».

Des de l’organització també va-loren positivament l’experiènciadels grups de teatre amateur quehi han participat: «Hem tingutl’oportunitat de conviure ambpersones d’orígens i realitats so-cials i culturals molt diferents de

la nostra. I, novament, aquestamulticulturalitat ens ha regalatuna oportunitat d’intercanvi cul-

tural i de creixement personal im-pagables», ha explicat Peraferrer.El Fitag s’ha consolidat com un re-ferent del teatre amateur a escalainternacional ajudant a visualit-zar el teatre no professional de lescomarques gironines.

El 98% dels espectadors del Fitagrecomanarien el festivalLa mostra internacional deTeatre Amateur de Gironaha tancat la seva 19a edicióamb més de 13.000 assistents

La inauguració del Fitag 19 alTeatre Municipal de Girona. MIQUEL

MILLAN

Per tal demantenir la línia,l’organitzacióaposta per seguiroferint novetatscada edició

jamargant - 02/09/2019 09:52 - 81.32.132.142

36 | Cultura i Espectacles | EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 DE SETEMBRE DEL 2019

Per als quatre mesos finalsde l’any, l’Ajuntament i di-verses entitats olotineshan preparat 127 activi-tats de caire cultural, en-tre música, teatre, exposi-cions, cinema, tallers, xer-rades i una presentacióeditorial. La intenció delsseus promotors és arribara un públic com més amplimillor, va recalcar, la set-mana passada, el directorde l’àrea de Cultura del’Ajuntament, Ricard Sar-gatal, en la presentació dela guia on s’expliquen to-tes les activitats. Reflexd’aquesta voluntat és lavarietat de gèneres i for-mats, adreçades a adults imainada, incloses propos-tes que busquen la impli-cació de l’espectador, queés una altra de les fitesplantejades. A banda deles actuacions individuals,els pròxims mesos tindranlloc el festival del foc i de lallum Lluèrnia, el Veus, demúsica vocal, i El Petit Fo-rat, de teatre en espais re-duïts o singulars. Les en-

trades es posen a la vendaaquesta setmana.

Apostes seguresSi ens atenim a noms con-solidats, destaquen les ac-tuacions dels incombusti-bles Dagoll Dagom (queamb T de Teatre portaranLa tendresa), Albert Pla(amb Miedo, un especta-cle multimèdia que gira a

l’entorn de les pors) i PauRiba (l’espectacle de re-memoració del seu disc lle-gendari Dioptria, publicatfa mig segle), així com elduo Chicuelo i Marco Mez-quida (guitarra flamenca ipiano jazzista, respectiva-ment), acompanyats delpercussionista Paco deMode, amb el seu ja famósNo hay dos sin tres, un es-

pectacle que ha aconse-guit una gran resposta depúblic i crítica.

AtalayaEn arts escèniques, cal re-marcar la presència d’Ata-laya Teatro, la prestigiosacompanyia sevillana, es-pecialitzada a versionarels clàssics. InterpretaranAsí que pasen cinco años,

de García Lorca.

En música, agosaratsSi en una disciplina es no-ta un cert risc en la novaprogramació és en la musi-cal. El públic olotí podràsentir, per exemple, el triode Yuhan Su, ZbigniewChojnacki i Ramon Prats,un grup de jazz experi-mental que presentarà elfruit de la seva residènciacreativa a l’Espai Marfà deGirona. En aquest apartatcal posar-hi també la brasi-lera Dom La Nena, unacompositora, cantant ivioloncel·lista que la críti-ca ha qualificat com la “re-velació de la cançó delsdarrers anys”.

La quota localLa indispensable apor-tació local es tradueix, en-tre altres propostes, en lapresentació del darrerdisc de Joan JosepMayans, Antic d’amor,inspirat en poemes deJoan Teixidor, i en el quar-tet de jazz de Dani López,que tocarà els temes agru-pats amb el nom de Pers-pectives i retrats. ■

Chicuelo i Marco Mezquida, Pau Riba, Albert Pla i Dagoll Dagom actuaran a laciutat dins de l’oferta cultural dels pròxims mesos, que conté 127 propostes

Una tardor a OlotRamon EstébanOLOT

Els personatges de ‘La tendresa’, muntatge de Dagoll Dagom i T de Teatre ■ DAGOLL DAGOM/ T DE TEATRE

Els sevillansAtalaya Teatroportaran la sevaadaptació d’‘Asípasen cincoaños’, de GarcíaLorca

El XVI cicle de música delpaís Musicant de Campllonges va acomiadar divendresamb l’actuació d’Els Pets pre-sentant el seu darrer treball,Som, dins el que és el darrerconcert de la seva gira catala-na. Han estat quatre propos-

tes musicals seguides en diesconsecutius: la primera, ambToti Soler i Gemma Humet,tota una vetllada musical depoesia i música; amb l’arane-sa Alidé Sans, amb una pro-posta moderna de cançód’autor amb llengua aranesa,

i dijous Jordi Molina (a la fo-to), amb un concert amb laseva formació íntegramentdedicat a composicions prò-pies, amb especial èmfasi alseu darrer treball, Groc, dedi-cat al moment polític que viuCatalunya. ■ J.C.L. / A.B.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Comiat d’Els Pets i del Musicant

Més de 13.000 personeshan assistit als 39 especta-cles exhibits en el Fitag2019, el Festival Interna-cional de Teatre Amateurde Girona, que va posar elpunt final ahir a la nit des-prés de cinc dies d’actua-cions. Amb aquestes xi-fres a la mà, aquesta dino-vena edició ja és la mésconcorreguda. L’esdeveni-ment ha aplegat compa-nyies de teatre indepen-

dent de vuit estats dife-rents, i una dotzena degrups eren de les comar-ques gironines.

L’altra valoració desta-cable és que un 98% delsespectadors recomanariael Festival Internacionalde Teatre Amateur de Gi-rona i un 95% consideraque els espectacles quehan vist són de qualitat.Així es desprèn de l’en-questa de satisfacció quel’organització ha plantejatal seu públic durant el fes-tival. Pel seu director,Martí Peraferrer, aquestsresultats són motiu d’unadoble satisfacció: “D’unabanda, les xifres eviden-cien el creixement sostin-

gut del festival, i això ésgràcies a un gruix impor-tant d’espectadors fidelsque repeteixen any rereany. Les companyies quehi han participat s’hansorprès de l’alta ocupacióen els espectacles i espais.I, sobretot, n’estem moltcontents des del punt devista qualitatiu i humà: elpúblic ens ha fet saber ex-plícitament que el Fitagels il·lusiona, els emocionai, en definitiva, els fa mésfeliços.” El festival està or-ganitzat per la Diputacióde Girona amb el suport dela Casa de Cultura, l’Ajun-tament de Girona, la Ge-neralitat i l’Obra Social LaCaixa. ■

L’edició del Fitag mésconcorreguda

RedaccióGIRONA

Més de 13.000espectadors hanpassat pel Festivalde Teatre Amateur

| Cultura i Espectacles | 39EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 D’AGOST DEL 2019

Tens coneixements tèc-nics de l’àmbit audiovisuali no trobes la forma d’apli-car-los? Ets intèrpret i vol-dries mostrar el teu talenten una futura sèrie de fic-ció en català que es rodaràa les comarques gironi-nes? Sembla un anunci, iho és, però la millor mane-ra de vendre-ho és veientel programa pilot de mos-tra que ja ha rodat el realit-zador i guionista JoanRoura i que avui es presen-ta a la Casa de Cultura enel marc del festival Fitag.

Aquest programa pilotparteix de deu seqüènciestriades aleatòriament dela bíblia general de la sèrie,localitzades a Sant Pol deMar, Sant Gregori i la vallde Llémena, i ha comptatamb la interpretació de di-versos actors i actrius delgrup de teatre Increixen-do, a més de la col·labora-ció d’altres componentsde diferents grups i esco-les de teatre de les comar-ques gironines. Es tractad’una mena de “targeta depresentació” d’aquesta sè-rie en projecte titulada Pe-cats i mortals. O com tam-bé defineix el seu impul-sor, el realitzador i gui-onista Joan Roura (Kine-ma Girona Produccions),“és en realitat un tràilerllarg” amb el qual tothomse’n podrà fer una idea. Ésun programa pilot de mos-tra amb el qual, com expli-ca, “ens hem posat a pro-va, com a primera expe-riència per avaluar l’orga-nització, el pla de treball ila futura continuïtat de lasèrie local”.

Per tirar endavantaquest projecte, pel quales demanarà sobretot“compromís”, es requeri-ran una trentena de perso-nes en total, tant pel que faa l’apartat tècnic com al’artístic.

Plataforma pràctica“L’actual oferta de practi-cants i estudiants en l’en-torn de la producció audio-visual ens ha animat adesenvolupar aquest pro-jecte, amb la intenció depromocionar els partici-

pants en unes pràctiquesque poden donar l’oportu-nitat de treballar en unprojecte real i que puguiser difós, aprofitant els di-versos canals de comuni-cació actuals. També unaplataforma per donar a co-nèixer nous valors de la in-terpretació, la producció ila direcció escènica”, hiafegeix Roura.

L’argument de la sèrietracta, a l’estil Gent delbarri, d’històries corals iquotidianes que passen ala vida de qualsevol. ■

Presenten al Fitag el projecte audiovisual ‘Pecats i mortals’, una sèrie oberta alsintèrprets no professionals, que constarà de vuit episodis pendents de rodatge

De l’escenari a la pantallaJordi Camps i LinnellGIRONA

Un calidoscopi de les seqüències ja rodades per actors i actrius majoritàriament del grup Increixendo ■ KINEMA GIRONA P.

El grup teatralIncreixendo harodat l’episodide presentació

1652

30-1

2147

59Q

1672

70-1

2151

26Q

3165

47-1

2156

35Q

ACN/EFE PLATJA D’ARO

■Una turista de anys va denun-ciar davant els Mossos d’Esquadrahaver estat agredida sexualment lamatinada d'aquest diumenge pa-sat per tres individus, a qui no co-

neixia, a la platja de Platja d’Aro, ensortir d'un pub.

Segons fonts de la investigació,cap a les . hores de diumengeels Mossos van rebre una trucadaque els alertava que una turista ha-

via estat violada per tres descone-guts a la platja de Platja d’Aro. Esvan desplaçar fins al lloc diversespatrulles, i la víctima els va explicarque havia sortit de festa amb unaamiga, que havien estat en diversoslocals i que en un moment concretella havia sortit sola d'un pub i tresdesconeguts l'havien abordat.

Segons el relat de la víctima, elstres homes la van portar a la forçafins a la platja i allà la van agredirsexualment. Quan va poder, la víc-tima va demanar ajuda i els que lavan atendre van alertar la policia.Després d'escoltar el relat, una am-bulància del Sistema d'Emergèn-cies Mèdiques (SEM) va traslladarla dona fins a l'hospital de Palamósi els Mossos van obrir una investi-gació i estan buscant possibles tes-timonis dels fets i imatges de càme-res de seguretat que puguin ser uti-litzades per identificar i localitzarels presumptes agressors.

El bar Charlie’s, on els agressorsvan localitzar la noia, està situat alcentre de Platja d'Aro, al carrer Pi-neda de Mar. Per accedir-hi hi haun petit carreró i queda amagat. Niels dos homes encarregats de la se-guretat ni els altres cinc treballa-dors de l'establiment van veure queels sospitosos forcessin la noia, queva marxar sola. Després va arribaral carrer principal, lloc on l'haurienabordat i fet anar cap a la platja. Elcamí fins a la sorra són uns me-tres i passa per davant de dos hotelsmolt concorreguts.

Comarques

Diari de GironaDILLUNS, 2 DE SETEMBRE DE 20196

Façana del bar Charlie’s, d’on va sortir la víctima abans de ser abordada. GERARD VILÀ

Una turista francesa denunciauna violació triple a Platja d’AroEls tres agressors haurientrobat la víctima a la sortidad’un pub i l’haurien obligata anar fins a la platja

MARINA VINARDELL GIRONA

■La Diputació de Girona ha obertper a licitació el condicionamentde la carretera GIV-, que va deBordils a Corçà, concretament enel tram que passa per Monells. Pera aquesta actuació, l’ens provin-cial va aprovar destinar-hi unpressupost indicatiud’.., sense IVA. Estracta d’una carretera que jacompta amb l’amplada correspo-nent en la major part del seu recor -regut, excepte en el tram inicial i elque va de Madremanya a Monells,on hi ha una amplada inferior a metres, revolts amb radi reduït ipendents de fins al ,. El projec-te també preveu l’execució d’unavia verda paral·lela i la infraestruc-tura per a la fibra òptica.

Oberta per alicitació lamillora de laGIV-6701 en elseu tram pelterme de Monells

El projecte incorporal’execució d’una via verdaparal·lela i infraestructuraper a la fibra òptica

jamargant - 02/09/2019 09:52 - 81.32.132.142

26 | Comarques Gironines | GARROTXA / BAIX EMPORDÀ EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 D’AGOST DEL 2019

Els ajuntaments de Torte-llà i Montagut i Oix estansense secretari interven-tor des de fa uns mesos.Per sortir del pas, tenenun secretari provisionalfacilitat pel Consell Co-marcal (en el cas de Torte-llà) i per la Diputació a tra-vés de Xaloc (a Montagut iOix), però que només potdedicar a aquests consis-toris algunes hores a la set-mana, ja que ha d’exerciraquesta feina també en al-tres ajuntaments de laGarrotxa i de la resta de lademarcació.

Mentre que a Montaguti Oix el fet de no disposarde secretari propi no elsestà causant gaires malde-caps, tot i que no és la si-tuació ideal –explica l’al-caldessa, Mònica Boix–, aTortellà –on va quatre ho-res a la setmana– sí que elsestà causant un alenti-ment de moltes tramita-cions, assegura l’alcalde,Josep Reig. Per posar fi aaquesta provisionalitat, iatès que hi ha un dèficit depersones capacitades perfer aquesta feina, els dos

ajuntaments han acordatcompartir la plaça. A latardor convocaran de ma-nera conjunta el concurscorresponent. La idea,han explicat Reig i Boix, ésque el futur secretari o se-

cretària dediqui mitja set-mana a un ajuntament imitja a l’altre, encara que,depenent de la feina que hihagi, dedicarà més hores aun o l’altre.

En el cas de Tortellà –onel secretari, que ocupava laplaça de manera interina,va plegar poc abans de leseleccions municipals– vanfer un concurs el mes pas-sat. S’hi van inscriure deucandidats –dels quals no-més tres van acabar fentles proves– però el concurses va declarar desert per-què cap d’ells assolia el ni-vell requerit. ■

a Fa uns quants mesos que no en tenen de propi i handecidit convocar conjuntament el concurs per a la plaça

Tortellà i Montaguti Oix compartiranel secretari

Ramon EstébanTORTELLÀ / MONTAGUT I OIX

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Des del mes demarç, Xaloc ens facilitaun secretari, que ve undia a la setmana”

Mònica BoixALCALDESSA DE MONTAGUT I OIX

En opinió de l’alcalde de Tor-tellà, la manca de secretarisinterventors és un problemaimportant als pobles petitsque l’administració no estàsabent resoldre bé. “Per anosaltres, no tenir la figuraque dona legalitat a totes lesdecisions del consistori i queet pugui anar aconsellant enel dia a dia és una dificultatenorme”, afirma. “Si nomésfóssim nosaltres, no ens pre-ocuparia tant, però com que

L’entrada de les oficines de l’Ajuntament de Tortellà ■ R.E.

és un problema generalitzaten molts pobles, costa molttrobar-ne, hi ha més deman-da que oferta.” Segons el pa-rer de Josep Reig, “el sistemacomet l’error de, per una ban-da, donar molta responsabili-tat a aquesta figura, i per l’al-tra, no facilitar que en tin-guis”. Per a ell, caldria que laborsa de secretaris interven-tors fos més gran perquè totsels ajuntaments hi poguessinaccedir.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Hi ha més demanda que oferta”

118280-1200004Q

CEE EPIS A OLOT 5245PREU LLOGUER: 650 €HAB.: 3. BANYS: 2. M2: 77. MOBLES: NO.Zona del vial Sant Jordi, nova construcció,calefacció de gas, balcó, assolellat, vistes,tres places de pàrquing.

CEE EPIS A SANT FELIU DE GUÍXOLS 5317

PREU LLOGUER: 765 €

HAB.: 3. BANYS: 2. M2: 70. MOBLES: SÍ.Zona plaça del mercat, a un minut de laplatja, calefacció, exterior, ascensor.

CEE C

LOCAL A FIGUERES 4107

PREU LLOGUER: 3.000 €

BANYS: 4. M2: 500.

Cèntric, planta baixa, un sol ambient, entreso-lat / despatx.

CEE D

PIS A GIRONA 5417PREU LLOGUER: 900 €HAB.: 1. BANYS: 1. M2: 65. MOBLES: SÍ.

Cèntric, reformat, calefacció, ascensor.

Un equip de vuit directiusd’una divisió francesa deToyota Industrial Corpo-ration han fet aquesta set-mana la seva convencióanual a la casa Patxot, seude la Cambra de Sant Feliude Guíxols. L’experiènciatambé ha estat “positiva”per a la institució, queaposta per atraure més re-unions i jornades de tre-

ball empresarials. El comi-tè executiu de la Cambravol potenciar aquest ves-sant complementari de tu-risme de negocis. Hi veuenuna via per allargar la tem-porada d’estiu i dinamit-zar l’afluència de visitants

durant la resta de mesosde l’any. La delegació deToyota Material Handlinga França n’ha sortit satis-feta amb la gastronomia,el paisatge i les activitatsde lleure fora de les horesde feina. ■

E.A.SANT FELIU DE GUÍXOLS

a L’ens acull directiusd’una filial francesa deToyota i treballa perrebre més reunions

La Cambra de Sant Feliu volatreure turisme de negocis

Directius de la filial francesa de Toyota, a Sant Feliu ■ E.A.

El desembarcament de les tropes de Jaume I a la platja petita d’Empuriabrava. GERARD BLANCHÉ

DdG CASTELLÓ D’EMPÚRIES

■ Castelló d’Empúries torna al’edat mitjana amb el Festival Terra de Trobadors, que aquestany celebra la a edició. El de-sembarcament marítim a la platjapetita d’Empuriabava va posar enmarxa ahir el festival medievalamb la recreació històrica del’arribada en barca de les tropesdel rei Jaume I El Conqueridor peraturar la rebel·lió del comte d’Em-púries Hug V (-), el per-sonatge que es rememora en l’edi-ció d’enguany. La d’ahir és una ac-tivitat prèvia al grup de la progra-mació, que tindrà lloc del al de

setembre a Castelló d’Empúriesamb més de activitats per atots els públics. Una seixantena depersones i dues entitats van par-ticipar en la recreació històrica,que va transformar la platja petitad’Empúries en un camp de batallamedieval. Això és només la prèviadel festival i serà a partir del desetembre quan Castelló d’Empú-ries tornarà a transformar-se enuna vila medieval. Considerada lafesta medieval de referència a Ca-talunya, amb més de . es-pectadors anuals, l’esdevenimentprograma enguany més de ac-tivitats artístiques.

El desembarcament delrei Jaume I enceta elTerra de Trobadors

Diari de GironaDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DE 201916

L’ALT EMPORDÀ baixemporda@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

1

! L’ESCALA EXPOSA LES SIMULACIONS DE LA NOVA BIBLIOTECA recollides en el projecte bàsic i que centren l’expo-sició de la festa major. La mostra sobre el futur equipament a l’Alfolí de la Sal. FBASILI GIRONÈS Simulació d’un delsespais interiors, on es projecten grans finestrals i un pati interior. FDDG L’actual edifici de Can Masset, on s’allotjaràel nou equipament cultural. FBASILI GIRONÈS

1 2

3

2 3

ANNA FONT L’ESCALA

■ L’Escala treballa per desenca-llar la nova biblioteca a Can Mas-set el , un ambiciós projecteque vol convertir l’edifici en el nouespai cultural de l’Escala. Enaquestes mateixes instal·lacionss’hi preveu ubicar, a més, un au-ditori municipal, l’escola de mú-sica, la d’adults, la llar de jubilats iels estudis de ràdio i televisió.L’Ajuntament presenta el projectebàsic en una exposició a l’Alfolí dela Sal que es va inaugurar diven-dres coincidint amb l’inici de lafesta major.

El projecte executiu comptaamb . euros per a la seva re-dacció. La xifra es va aconseguiramb una modificació de crèditque es va aprovar en el ple del pas-sat mes de juliol i es tracta de laprimera partida que es destinaper tirar endavant el projecte, queja compta amb una subvenció de. euros de la Diputació deGirona.

El projecte executiu ja s’està re-dactant i es preveu que finalitzi ales acaballes d’aquest any. Així,

l’alcalde, Víctor Puga, preveu queja es podria licitar a la primavera icomençar els treballs la tardor del. L’obra, però, serà llarga iPuga preveu que durarà entre uni dos anys.

L’exposició permet veure simu-lacions de com es preveu que seràl’edifici de la nova biblioteca, tantde l’interior com de l’exterior, pertal d’acostar als veïns de l’Escalal’important projecte. El seu costtotal es calcula que serà de sis mi-lions d’euros.

El nou centre cultural, però, su-posarà l’enderroc d’un dels dosedificis de Can Masset –el més an-

L’Escala mostrales interioritatsde la novabiblioteca, ques’aixecarà el 2020!Serà un gran equipament cultural que tambéinclourà auditori, escola de música i la ràdio itelevisió local !L’Ajuntament preveu licitar lesobres a principis d’any i iniciar-les a la tardor

tic–, a la plaça de les Escoles, per-què pateix aluminosi i se n’aixe-carà un de nou. Els dos espaiss’unificaran per crear el nou equi-pament cultural. Actualment al’edifici més nou de Can Masset hiha la llar de jubilats i al més antic,la ràdio municipal, entre d’altres.

El nou equipament, un copunificats els dos edificis, tindràuna superfície total de . me-

tres quadrats. L’alcalde, VíctorPuga, destaca que l’espai serà«molt més» que una biblioteca, jaque concentrarà altres serveis cul-turals. «Va molt més enllà d’unabiblioteca i un auditori, i la volun-tat és integrar serveis que tinguinuna importància per al municipii per a l’entorn», apunta l’alcalde.Puga, a més, considera que l’equi-pament situarà el municipi «allà

on ens toca, tant culturalmentcom social».

Nou anys de l’ampliacióLa biblioteca actual, situada a laplaça Víctor Català, es va ampliarfa nou anys i ja aleshores s’haviaplantejat la possibilitat de fer unnou edifici per donar resposta al’increment d’activitats i necessi-tats dels usuaris.

El projecte del futurespai cultural es potvisitar durant laFesta Major del’Escala a l’Alfolí dela Sal

jamargant - 02/09/2019 09:56 - 81.32.132.142

JORDI SALAZAR

@PhilJordi

«A ulls del’independentisme,catalans que es vanenfrontar a Franco

(Coscubiela,Boadella, Serrat,Frutos...) ara són

considerats feixistes,mentre que polítics

de famíliesvinculades a la

dictadura(Puigdemont,

Rovira, Llach...) sónels grans

demòcrates. Perreflexionar»

ARQUEÒLEG GLAMURÓS

@arqueoleg

«El càrrec depresident de la

Generalitat s‘inventael 1931 i MAI haviaexistit abans. Macià,

Companys, Irla,Tarradellas, Pujol,Maragall, Montilla,Mas, Puigdemont,

Torra = 131presidents.Impossible

descomptar-se, estàclaríssim!»

SRNANINHO

@NaninhoSr

«I Neymar segueixsense treure la

denúncia alBarcelona, que nose’ns oblidi, he, he,

he, he»

AL TWITTER

LA FOTO DEL DIA

LA FINESTRA

La Dos

Diari de GironaDILLUNS, 2 DE SETEMBRE DE 20192

GEGANTSÈXIT D’ASSISTÈNCIA A LA TROBADAGEGANTERA DE BLANES

Blanes va celebrar dissabte la 21a

edició de la Trobada Gegantera.

Hi van participar 13 colles, el major

nombre fins ara, amb 37 gegants i ge-

gantons i 300 integrants. La plantada de

gegants es va fer a la plaça dels Països

Catalans, i la cercavila va seguir fins a

davant del banc dels Músics, on totes les

colles van fer els seus respectius balls

de gegants, entre els quals va destacar

el del gegantó blanenc Vadô Set-Trossos.

La diada també va comptar amb la 8a

edició del Concurs Internacional de

Fal·leres, que enguany va trencar el rè-

cord de totes les edicions amb un crit de

32,07 segons.

MIGRACIÓEXPECTACIÓ PER UN GRAN GRUP DECIGONYES PASSANT PER GIRONA

Moltes espècies d’aus es troben

actualment en el procés de mi-

gració. És el cas de les cigonyes. Dissab-

te cap al capvespre un centenar

d’aquestes aus van sorprendre els veïns

del barri de Sant Narcís de Girona sobre-

volant-lo de manera conjunta. Algun

any, algun grup de cigonyes s’havia atu-

rat per passar la nit al capdamunt d’una

grua i una torre del barri. L’escena es va

tornar a repetir diumenge al matí amb

un altre vol espectacular.

TRÀMITSEL CONSOLAT MÒBIL DE COLÒMBIASERÀ A GIRONA EL 27 DE SETEMBRE

La ciutat de Girona tornarà a re-

bre la visita del consolat mòbil de

Colòmbia el proper 27 de setembre, fet

pel qual els nacionals d’aquest país sud-

americà que estiguin pendents de realit-

zar tràmits no hauran de desplaçar-se

fins a Barcelona. Concretament, el con-

solat mòbil estarà, entre les nou del

matí i les quatre de la tarda, aparcat a

l’exterior del pavelló de Fontajau, i re-

alitzarà tràmits com renovació de pas-

saports o carnets d’identitat, registres

civils i pagaments de postil·la; sense ne-

cessitat de demanar cita prèvia, ja que

l’atenció serà per ordre d’arribada.

El presentador del concurs de La 2 Saber y Ganar va estar present el passat divendres a la inauguració de l’exposició de lafesta major El nou espai cultural de l’Escala, que permet veure com es configurarà el projecte de la nova biblioteca i auditorimunicipal. L’espai s’ubicarà a l’edifici conegut com a can Masset, a la plaça de les Escoles. La mostra té lloc a l’Alfolí de la Sal ies poden veure diferents plafons que expliquen el projecte, així com un audiovisual. Jordi Hurtado fa 27 anys que estiueja a lapoblació de l’Alt Empordà, i ja participa a la vida de l’Escala com un ciutadà més.

Jordi Hurtado, a l’acte de presentació del nou espai cultural de l’Escala

BASIL GIRONÈSLA LLIBERTATDEL

PATINADOR

Javier Cuervo

LLETRES

ones una roda a un humà ies comporta com si aca-bés d’inventar-la. Abansque facilitat de moviment,

la roda dona superioritat. La mida im-porta. El conductor d’un esportiu derodes amples només respecta el ca-mioner de tres eixos; el del xmenysprea el del turisme familiar,aquest, el ciclista, i aquest, el vianant.Les rodes més petites són les dels pa-tins, però calcen més alt i més ràpidque unes sabatilles.

Vinc de freqüentar un amplíssimpasseig a la vora del mar del Nord enel qual coincidien totes les possibili-tats de ser atropellat per rodes a trac-ció elèctrica o humana (animal, enmés d’un cas). Bicicleta, tàndem, carro de pedals, kart de nens, patinetselèctrics... El passeig era una carrerad’obstacles i el vianant, un blanc mò-bil al qual passar fregant. Excitant.

L’exemplar perfecte d’aquestacompetició encoberta era el patina-dor elèctric: estatuari en la seva rigi-desa, abstret en la seva actitud, ambcames d’art egipci en la seva postura,era la imatge viva de la llibertat indi-vidual del segle XXI: neotecnològic,ecològic, exhibicionista i amfibi enuna societat de circulació líquida en-tre la calçada i la vorera, manera via-nant o manera vehicle en els passosde zebra. «Jo controlo».

Els patinadors elèctrics, que nogasten sola, no fan soroll i no treuenfum, que esquiven, atallen i retallenamb l’ètica ultraliberal dels missat-gers (riders), circulen, més que res,per uns llimbs legals que aviat esde-vindran cel o infern perquè l’Estat elsobligarà a tenir matrícula, asseguran-ça, casc, llums, velocitat màxima, nor-mes de la circulació i, si arriben aconsolidar-se com a vehicle, ITV, vi -nye ta municipal, plaça d’aparcament.Pere Navarro, arquebisbe de la circu-lació, té una nova tribu salvatge percatequitzar. Ell controla.

D

AJUNTAMENT DE BLANES

jamargant - 02/09/2019 09:52 - 81.32.132.142

EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 DE SETEMBRE DEL 201924 | Comarques Gironines | GIRONÈS / SELVA

Caldes de Malavella haaconseguit posar fi a unaproblemàtica amb el pro-veïment i subministra-ment d’aigua que afectavaals veïns de la urbanitza-ció Tourist Club. Històri-cament, els veïns d’aques-ta zona de la població ha-vien captat i consumit l’ai-gua procedent dels pousmés propers. Fa uns anys,per tal de regularitzar la si-tuació, l’Ajuntament va

passar a fer-se responsa-ble de la gestió d’aquestservei i en les analítiquespertinents es va detectaruna presència elevada denitrats, que la feien no ap-ta per al consum de boca.Així doncs, durant l’últi-ma dècada els residents ala urbanització TouristClub no han disposat d’ai-gua potable a les aixetes deles cases.

Per tal de posar fi aaquesta mancança,l’Ajuntament de Caldes deMalavella va acordar unprojecte d’urbanitzacióper tal de posar al dia di-versos serveis a la urbanit-zació, com ara el cablejatelèctric, l’enllumenat pú-blic i la remodelació dels

carrers: “Entre les millo-res, va quedar clar que laprioritat era portar l’aiguapotable a les cases i així hohem fet”, explica l’alcalde,Salvador Balliu. Els últimsmesos, i a través d’unasubvenció de l’ACA, s’haampliat el ramal de la xar-xa d’aigua que anava fins ala urbanització properadel Llac del Cigne i s’ha fetarribar al Tourist Club: “Elproveïment d’aigua és unaproblemàtica que afectamoltes poblacions. A Cal-des, la vam solucionar alnucli del municipi connec-tant-nos al Consorci de laCosta Brava, que agafa l’ai-gua del Pasteral, i de micaen mica també l’hem anatsolucionant a les diverses

urbanitzacions que tenimal nostre entorn”, remar-ca Balliu.

Ara, Can CarbonellMentre al Tourist Clubcontinuarà el projected’urbanització dels car-rers, de cara al setembre

està previst iniciar lesobres per millorar el pro-veïment d’aigua a la zonade Can Carbonell, quetambé utilitza pous: “No hiha un problema de la quali-tat de l’aigua, sinó de laquantitat. Els mesos d’es-tiu, la sequera i l’augment

de veïns a la zona fan queels pous no donin l’abast.També connectarem la ur-banització a la xarxa prin-cipal d’aigua i podrem as-segurar el proveïment totl’any”, desgrana l’alcaldede Caldes de Malavella,Salvador Balliu. ■

a La urbanització feiauna dècada que nopodia consumir aiguadels pous de captació

G. FreixaCALDES DE MALAVELLA

Caldes connecta l’aiguapotable al Tourist Club

Un carrer de la urbanització Tourist Club on s’estan fent obres diverses ■ J. SABATER

L’Ajuntament de Gironaacaba de treure a concursel control de les plaguesd’aus urbanes per a aquestany al municipi per un va-lor total de 9.404,38 eu-ros. El consistori ha dividitel contracte en tres parts:l’elaboració d’un censcomplet de tot tipusd’ocells que són suscepti-bles d’esdevenir plagues(per un valor de 3.022,36euros), el control actiu dedormidors i foragitamentde la plaga d’estornells(5.691,84 euros) i el con-trol i eliminació de nius decotorreta de pit gris(690,18 euros). Elcontracte és d’un any,prorrogable a un altre, i lapresentació d’ofertes estàoberta fins dimecres queve. Després, s’hauran defer les adjudicacions.

Tipus d’aus a censarSegons s’estipula en elplec de clàusules, els cen-sos hauran d’incloure lesestimacions de les pobla-cions de colom roquer, ga-vià argentat de potes gro-

gues, estornell vulgar, co-torreta de pit gris i altresaus que es puguin conside-rar plagues potencials, ai-xí com la seva distribució ifactors associats, per tald’elaborar una diagnosi iun pla de gestió integralper a cadascuna de les es-pècies. S’especifica quel’empresa adjudicatària

haurà de dur a terme elscensos durant els períodesde menor activitat repro-ductora de cada espècie.

Vuit zones d’estornellsPel que fa al seguiment dela població i controls delsllocs de joca o dormidorsd’estornells, les clàusulesdel contracte estableixen

que s’ha d’efectuar des del’arribada dels primersexemplars procedents delnord d’Europa, cap al’agost, fins que marxen, aldesembre (segons les da-des de les anteriors cam-panyes fetes a la ciutat),amb foragitament durantels períodes de major inci-dència per molèsties ciu-tadanes.

S’especifica que s’hande fer com a mínim una vi-sita i mostreig a la setma-na a les vuit zones amb in-cidència històrica detecta-da: la plaça Poeta Marqui-na, la plaça Diputació, lacruïlla entre els carrersFontanilles i Doctor Gas-par Casal, la plaça Cal-derers, el carrer CristòfolGrober, el carrer SantaClara, la cruïlla delscarrers Narcís Monturioli Santiago Russinyol, ila Rambla.

El regidor de Sostenibi-litat, Martí Terés, ha des-tacat que el control de po-blacions d’aus urbanes esfa intentant evitar captu-res (només s’havia fet encas de coloms, però ara jano hi ha plaga) i s’opta peropcions com ara treurenius (com és el cas de la co-torreta de pit gris) o fora-gitar (estornells). Des delconsistori s’assenyala queles novetats quant al mè-tode d’intervenció les hade proposar l’empresa,dins del marge que esta-bleix el contracte. Enaquest sentit, s’apunta,per exemple, a la possibili-tat d’usar trets d’aire com-primit en els casos de co-torreta de pit gris. ■

Girona treu a concurs el cens icontrol d’estornells i altres aus

Lurdes ArtigasGIRONA

a Destina més de 3.000 euros a elaborar un cens d’aus considerades plagues urbanes i gairebé5.700 al control i foragitament d’estornells a També es retiraran nius de cotorreta de pit gris

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

9.404euros és el valor total delcontracte anual que s’ha treta concurs dividit en tres lotsdiferents.

04.09.19Acaba el termini de presen-tació d’ofertes. Després, esfaran les adjudicacionsdels lots.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

La plaça Poeta Marquina és una de les zones més afectades pels estornells ■ JORDI NADAL

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 DE SETEMBRE DEL 2019

8345

83-1

2153

62Q

Laia Giralt Torrescasana,de 25 anys, membre desde ben petita de la colla degeganters de Manresa, esva convertir, ahir, en laprimera dona que prota-gonitza el ball de l’àliga,durant la tradicional ba-llada de la imatgeria, a laplaça major de Manresa.L’àliga, un dels elementsmés solemnes de la imat-geria festiva, pesa 80 qui-los i el seu ball, amb mú-sica de Carles Cases, téuna durada d’uns tres mi-nuts. En acabar el ball, Gi-ralt va rebre felicitacionsde la família i els compa-nys. El seu pare, Albert Gi-ralt, ja va fer ballar l’àliga,l’any 1995.

Des de l’Ajuntament deManresa s’explica que lamajoria de figures de laimatgeria ja són portadesindistintament per homesi dones de la colla gegante-ra de la ciutat. També elsballs de gairebé totes les fi-gures han estat fets perdones en múltiples oca-sions. La mateixa NúriaGiralt, es detalla, ha estatballadora amb diverses fi-gures de la imatgeria.L’Àliga també té donesportadores, que ajuden altrasllat de la figura, peròenguany ha estat la prime-ra vegada que una dona ésl’encarregada de fer el ball

a la plaça.La figura de l’àliga de

Manresa data del finals delsegle XVI. Posteriorment,se n’han fet diverses ver-sions. La prèvia a l’actualdatava del 1861.

L’àliga actual es va en-carregar al tallista AndreuDescals, amb qui es va de-terminar que fos de fusta,

com havia estat l’àliga bar-roca del segle XVII, i es vaestrenar fa 27 anys, el 30d’agost del 1992. Aquelldia, es va fer per primeravegada el ball, de tres mi-nuts de durada i amb mú-sica del compositor ba-genc Carles Cases.

L’àliga té un pes de 80quilos, una alçada d’1,80

metres, una llargada de2,20 metres i una ampladad’1,90 metres i porta cava-llets per sostenir-la. És defusta massissa amb guar-niments de pell. La coronava ser feta per Manel Cas-serras, l’escut de Manresa,per Nuri Malats i el vestua-ri dels portadors és obra deDolors Baró. ■

RedaccióMANRESA

Una dona protagonitzaper primer cop el ball del’àliga a Manresaa Laia Giralt, de 25 anys i membre de la colla de gegantera de la capital delBages, fa ballar la bèstia a la plaça major a La figura pesa uns 80 quilos

Laia Giralt, a la dreta, amb els seus companys i l’àliga, ahir ■ AJUNTAMENT MANRESA

Membres del Departa-ment de Territori i Soste-nibilitat del govern es re-uniran avui a Dublín ambla direcció de Ryanair perconèixer “de primera mà”els plans de la companyiaaèria irlandesa, que podriatancar la base que té a Gi-rona.

Els tripulants de cabinade passatgers de Ryanairvan celebrar ahir la prime-ra de les deu jornades devaga convocades en pro-testa pel tancament anun-ciat, al gener, de les bases aGirona, Tenerife Sud,Lanzarote i Gran Canària.Els pilots han anunciatque també s’afegiran a laprotesta.

Ahir a l’aeroport delPrat, Ryanair va acabarcancel·lant quatre vols,

dels sis que va cancel·lar al’Estat.

En declaracions als pe-riodistes a l’aeroport deBarcelona, la portaveu dela Unió Sindical Obrera(USO), Lidia Arasanz, vadenunciar que els serveismínims decretats són“abusius”, recull Efe. Ara-sanz lamentava que s’ha-vien cancel·lat “tots elsvols que no eren serveismínims”, amb la reduccióde la visibilitat de la pro-testa, va dir.

Els efectes de la vaga in-definida del personal decontrol de l’aeroport delPrat van ser mínims.

També ahir es va desen-volupar amb normalitatl’última de les quatre jor-nades d’aturades parcialsconvocades per la CGT aRenfe. La companyia vadir que menys de l’1% de laplantilla la va secundar. ■

El govern esreuneix avuiamb Ryanair

RedaccióBARCELONA

a Una delegació de Territori viatja aDublín a Normalitat en les vagues

Poques cues ahir a l’aeroport de Girona en la primerajornada de vaga a Ryanair ■ JOAN SABATER

eivindicació a l’exterior de la ter-minal i pràcticament normalitattotal de portes endins. Ahir a Vi-lobí d’Onyar, una trentena de tri-

pulants de cabina de Ryanair es van aple-gar al davant de l’aeroport de Girona-Costa Brava, coincidint amb el primerdia de protestes contra la intenció de lacompanyia irlandesa de tancar aquestabase, així com les de Tenerife, Lanzarotei Gran Canària. “512 acomiadaments.512 famílies destrossades. Gràcies, Rya-nair! Stop tancament”, “Lluito pels meusdrets”, “Tarifes baixes de Ryanair alta-ment injustes”, “No show”, “Ryanair calque canviï”... Eren diverses les frases so-breimpreses en les pancartes que mos-traven els auxiliars de vol que van assis-tir a la concentració, en la qual tambévan participar membres dels sindicatsUSOC i Sitcpla. Aquesta acció va ser ob-servada per molts passatgers que arriba-ven o sortien de l’aeroport, i fins i tot n’hiva haver que es van acostar als treballa-dors per interessar-se per la seva situaciói per conèixer millor quins eren els mo-tius de les seves denúncies.

RA Girona, la vaga de tripulants de cabi-

na no va causar afectació als viatgers, jaque els serveis mínims en aquesta termi-nal eren ahir del 100%. L’únic handicapés que alguns trajectes van sortir amb re-tard, tot i que el motiu de certes demoresno es va atribuir a la vaga. Javier Olea, deMataró, estava amb la seva germana, quehavia d’agafar un vol a Düsseldorf a les11.35 h, si bé a les pantalles s’informavaque s’havia ajornat a les 13.30 h. La sevamare, Isabel Martínez, afegia, tot i així,que els resultava millor venir a l’aeroportde Girona que al de Barcelona: “Mésd’una vegada ens hem quedat 40 minutsaturats al nus de la Trinitat anant cap alPrat. En canvi, des de Mataró fins a Vilo-bí agafem carreteres amb menys tràn-sit.” Com aquesta família, l’Ana Maríatambé mostrava preocupació pel possibletancament de la base de Ryanair a Giro-na a partir del 8 de gener del 2020. En elseu cas resideix a Barcelona i se sol des-plaçar a Vilobí per agafar un vol rumb aPescara, on, un cop allà, té uns 50 mi-nuts per carretera fins a casa. “Aquestvol és molt còmode perquè és l’únic queva a la meva regió. En canvi, si aterro aRoma, tinc després tres hores en bus o encotxe fins que arribo a la destinació.” ■

ACCIÓ · Uns 30 tripulants de cabina protesten pel tancamentde la base de Ryanair a l’aeroport de Girona VIATGERS · Elsusuaris destaquen la comoditat de volar des d’aquesta terminal

Preocupaciód’alta volada

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Economia

G. PladeveyaVILOBÍ D’ONYAR

La concentració va començar ahir a les deu del matí, a fora de les instal·lacions ■ JOAN SABATER

SELVA | Comarques Gironines | 25EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 DE SETEMBRE DEL 2019

118280-1200037Q

PIS A OLOT 5158PREU VENDA: 252.000 €HAB.: 4. BANYS: 2. M2: 132.Prop del mercat municipal, traster, tssa. de 20m2, calef. gas natural, persianes elèctr., asc.

CEE GPIS A PLATJA D’ARO 5463

PREU VENDA: 369.000 €

HAB.: 4. BANYS: 2. M2: 87.

Espectacular pis a primera línia de mar amb

vistes laterals, terrassa, calefacció, ascensor.

CEE EPIS A FIGUERES 5412PREU VENDA: 98.000 € HAB.: 2. BANYS: 1. M2: 60.Cèntric, calefacció, cuina menjador, ascensor,comunitat petita.

CASA A FORNELLS DE LA SELVA 5385PREU VENDA: 370.000 € HAB.: 4. BANYS:3. M2: 130. Adossada, jardí de 35 m2, solàrium,gtge. per a 3 cotxes, calef. de gas, a. cond.

CEE E

CEE E

Santa Coloma de Farners po-drà millorar la qualitat delservei i les atencions alsusuaris de la residència gerià-trica Sant Salvador d’Hortagràcies al conveni que hansignat l’Ajuntament del muni-cipi i l’Obra Social La Caixa.La fundació social de l’entitatbancària aportarà 20.000euros que permetran la re-modelació completa d’uns

sanitaris de la planta baixa,una infraestructura que haviaquedat obsoleta i era poc ac-cessible per a molts usuaris.L’import del conveni, afegit alpressupost que ja disposa laresidència, també ajudarà enl’adquisició d’elements adap-tats als residents, per exem-ple una grua de bipedestacióo barres paral·leles de rehabi-litació. ■ EL PUNT AVUI

SANTA COLOMA DE FARNERS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Millores a la residència

La seu local de Blanes de laFundació Vicenç Ferrerha aconseguit recollirprop d’un miler d’euros–exactament han estat984–, amb l’organitzaciód’un sopar solidari que vatenir lloc la setmana pas-sada, que va incloure unarifa i un servei de bar perrecaptar diners. Perquèl’esdeveniment benèficfos possible han comptatamb la col·laboració de di-verses entitats i institu-cions. Al sopar hi van as-sistir 170 persones, i l’ob-jectiu de la fundació és aju-dar una família de l’Índiarural. ■

Recapte aBlanes pera la FundacióVicenç Ferrer

RedaccióBLANES

Amb tot, les estadístiques tam-bé mostren que la pèrdua de po-blació no és exclusiva de les zonesrurals, sinó també de ciutats granscom Lloret de Mar. En el cas delmunicipi, la reducció ha estat del,, ja que ha passat dels .habitants del als . quehi havia en acabar el .

Pel que fa als creixements delcens respecte al que tenien el, destaquen diverses locali-tats a l'entorn de Girona. Mentreque la capital ha augmentat un la seva població, a Vilablareix elcreixement ha estat de gairebé el, passant dels . veïns quehi havia el a . el ; aCanet d'Adri, , (de a) i a Sant Gregori, del ,. Enel cas de Quart, l'increment ha si-gut del , (de . a . el) i a Celrà, del ,.

ALBA CARMONA GIRONA

■ Els pobles fronterers i algunspunts de l'Empordanet són elsmunicipis gironins que més població han perdut en els darrerssis anys, mentre que l'entorn deGirona és la zona que més n'haguanyat. Així, municipis com Colera, Portbou o Llívia han vistcom la seva població es reduïa en-torn d'un entre el i el, segons el portal Esri Espa -nya, una plataforma que recull lesdades de l'Institut Nacional d'Es-tadística (INE) i que analitza l'evo-lució demogràfica de l'Estat, pres-tant especial atenció a la despo-blació.

A l'altra banda de la llista hi hamunicipis com Vilablareix, SantGregori o Canet d'Adri, on el nom-bre de veïns empadronats s'ha in-crementat més d'un en la ma-teixa etapa, i alguns punts con-crets de l'Alt Empordà.

I és que la comarca concentraalguns dels pobles on més ha cres-cut la població respecte a la quetenien el -Vilamaniscle

Colera, Portbou i Llívia hanperdut prop d’un 20% deveïns en els darrers sis anysMunicipis de l’entorn de Girona com Vilablareix, Sant Gregori o Canet d’Adri són alguns dels que més població han guanyat des del 2012 L’interior del Baix Empordà és un altre punt amb una davallada del padró

GIRONA ésl’única capitalque ha crescut

Girona és l’única capitalcatalana que ha incrementatla població en aquests sisanys. Ara té un 3,06% més deveïns que el 2012, ja que hapassat de 97.200 a 100.300 el2018. Barcelona ha perdut un0,04%, ja que tenia 1.621.000habitants el 2012 i 1.620.000el 2018, mentre Tarragona haperdut un 1,25% de població iLleida un 1,43%. Tot i aques-tes dades, la població de Ca-talunya ha augmentat un0,4% en el període entre 2012i 2018, en passar de 7.515.398habitants el primer any a7.543.825 en l'últim.

LES CIUTATSGIRONA+3,06%

FIGUERES+2,41%

OLOT+1,95%

BLANES-2,57%LLORET DE MAR-9,34%

BANYOLES+1,40%

RIPOLL-2,56%

PALAFRUGELL-0,09%SANT FELIUDE GUÍXOLS-0,63%

(,), Garrigàs (,) o SantCliment Sescebes (,)-, peròtambé on més ha baixat el nombrede veïns. És el cas de Colera, queha perdut un , del cens, i hapassat dels veïns del als de l'any passat, i de Portbou,amb un , menys d'habitantsen sis anys: dels . del als

. del . Altres pobles del'Alt Empordà, com Rabós o Cas-telló d'Empúries, també han per-dut població: un en el primercas i un en el segon.

La Cerdanya és una altra de leszones que han vist minvar el seucens d'habitants. És el cas, perexemple de Llívia, amb un ,menys de població en aquesttemps (de . a .) o d'Isòvol,on la caiguda de veïns ha estat del,, passant de a en sisanys. També al Pirineu, però al Ri-pollès, han patit davallades de po-blació importants pobles com Vi-lallonga de Ter (,), Gom-brèn (,) o Camprodon(,). Altres zones on, segons laplataforma Esri Espanya, es per-cep una reducció de poblacióconsiderable en els darrers anysés a l'interior del Baix Empordà.Pobles com Torrent (,), Co-lomers (,) o Pals (,)en són un exemple.

L’Alt Empordàconcentra algunsdels pobles onmés ha crescut el cens i també els que méshabitantshan perdut

Suplement especial

La tornada a l’activitat escolar

Ensenyament

Aquest dijous, 5 de setembre

Diari de Girona DILLUNS, 2 DE SETEMBRE DE 2019 3

TEMA DEL DIAdiaridegirona@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 02/09/2019 09:52 - 81.32.132.142

Agricultura Recta final per declarar oficialment erradicat el focus de cargol poma als arrossars de Pals

Comarques Gironines28 | EL PUNT AVUI

DIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 2019

Els arrossaires de Pals hantancat, d’acord amb lanormativa de la UE, elsquatre anys de quarante-na requerits per tornar adeclarar tota la zona deconreu oficialment lliurede la plaga del cargol po-ma. Les alertes de l’Asso-ciació de Defensa de la Va-rietat (ADV) Arròs de Palsvan saltar el 13 d’agost del2015, quan en el decursd’una retirada d’arròs sal-vatge en una parcel·la deFontclara s’hi van trobartres exemplars adults delmol·lusc invasor, a més dediverses postes d’ous decolor rosat, que són l’indi-cador més visible de la se-va presència. Després quediversos arrossaires, ambsuport dels serveis de sani-tat vegetal del Departa-ment d’Agricultura i elsAgents Rurals, pentines-sin a fons el camp, recs ifinques annexes, nomésvan aconseguir trobar unquart exemplar i neutra-litzar, finalment, 27 post-es d’ous. Però veient els re-sultats, van fer bona feina ihan aconseguit posar fre al’amenaça.

El president de l’ADV,Josep Pericay, confirmavaaquesta setmana la bonanotícia: “Hem rebut el vis-tiplau del Departamentper tornar a conrear arròsa la finca, després dels pe-ríodes de guaret i vigilàn-cia que marcaven els pro-tocols europeus”. Des delservei de sanitat vegetalde la Generalitat, el seucap, Jordi Giné, diu que la

decisió es va consensuaren el marc de la comissiótècnica de seguiment de lapresència del mol·lusc,amb els altres actors quedurant aquest temps hihan participat –l’ADV, lesComunitats de Regants, elParc Natural del Baix Ter iels Agents Rurals.

Prova en condicions realsL’aigua ha tornat a córrer,doncs, pels recs i inundarles tres hectàrees que,aproximadament, s’ha-vien mantingut desseca-des durant tot aquesttemps per evitar que algunexemplar o ou incontrolatpogués reviscolar. Es trac-ta d’una espècie molt re-sistent, que sobreviu enestat latent sota terra en

espera que la humitat i lapresència de cereal li ga-ranteixin les condicionsper reproduir-se. En qües-tió de dies, aleshores, fandiverses postes amb cen-tenars d’ous –uns 400 demitjana– cadascuna. Unritme de proliferació fre-nètic que podria haver ar-ribat a colonitzar tota lazona humida en pocsanys, com ha passat al del-ta de l’Ebre.

Per aquest motiu, en lessetmanes posteriors a latroballa, a banda de buidari precintar canalitzacions,ruixar l’àmbit amb els pla-guicides més efectius–com ara les saponines– ifins i tot fer una cremacontrolada dels rostolls deles finques en quarantena,la represa de la sembrad’arròs i la inundació delscamps és la prova definiti-va. Pericay i Giné expli-quen que, tot i que semblaimprobable que hi poguésrestar cap exemplar –du-rant els tres anys llargs deguaret, a més, han anatllaurant els camps mecà-nicament a diferents pro-funditats per erradicaraquest risc– s’han intensi-ficat els controls i inspec-cions de la primavera en-çà. Tots fins ara han estatnegatius.

La resolució, a la tardorLa normativa fixa que, uncop transcorreguts elsquatre anys des de la dar-rera manifestació de l’es-pècie invasora, que s’aca-ben de complir aquest fi-nal d’agost, “l’estat mem-bre ho haurà de confirmara través d’una publicació

oficial”, detalla Giné. Enaquest sentit, com que laresolució oficial de la Ge-neralitat declarant el fo-cus de Pomacea data del21 d’octubre del 2015, elcap del servei de sanitatvegetal indica que la novaresolució s’ajornarà segu-rament fins que passiaquella data, ja a la tardor.

En aquelles dates, perbé que ja es podria haveravançat el tràmit a aquestmes, Giné argumenta quea més d’haver-se complir-se sobradament el terminilegal, ja haurà finalitzat elprocés de sega i recol·lec-ció del cereal a les parcel-les, cosa que facilitaràqualsevol inspecció. ■

Emili AgullóPALS

NETS · Conclouen els quatre anys sense presència ni indicidel mol·lusc invasor, detectat i erradicat l’agost del 2015CONREU · S’ha reprès per primer cop la sembra d’arròs ales parcel·les que es van declarar en quarantena, de manerasatisfactòria fins ara TRÀMIT · La Generalitat declararà lazona lliure de la plaga a la tardor, quan es completi la collita

Pals s’allibera del car

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

21.10.19a l’octubre es compliran elsquatre anys que fixa la UEsense detectar el mol·luscper considerar la zona neta

Pel que fa a la comissió tècni-ca de seguiment que es vaconstituir el mateix mesd’agost del 2015, Giné avançaque es continuarà reunint demanera periòdica per mante-nir les prospeccions i la vigi-lància, igual com es fa en al-tres zones humides teòrica-ment lliures del mol·lusc a laUnió Europea, com ara els ar-rossars de la Camarga fran-cesa.

L’òrgan ha servit duranttot aquest temps per decidir,primer, les mesures per erra-dicar la plaga, amb els suc-cessius tractaments, i el gua-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

13.08.15arrossaires de Pals van de-tectar la presència d’exem-plars i postes de cargol pomaen una parcel·la de Fontclara— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

21.10.15la Generalitat va resoldredeclarar la presència de l’es-pècie invasora i la necessitatde quarantena

ret dels camps, que es vaanar debatent i fins i tot es vaplantejar suavitzar el 2016,quan es va oferir introduirconreus alternatius i que re-querissin un reg menor, comara cereals o fruiters amb regde degoteig. En tractar-se,però, de poques parcel·les iescassa superfície, l’ADV i elspropietaris van apostar permantenir-les sense produc-ció. Enguany tot l’àmbit hatornat a plantar-se, bé ambarròs als camps inundables oamb gira-sols, en els campson no arriba prou cabal d’ai-gua.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La comissió tècnica no es dissoldrà

L’arrossar on el 2015 van aparèixerels cargols, a Fontclara, s’ha tornat aconrear aquest any després d’haverestat més de tres anys en guaret ■ E.A.

La veu veïnalL’APUNT na notícia quan veus que, en determinades localitats,

el percentatge de gent que ha donat el seu parer és alti que en les trobades per parlar de les propostes no hiha –tal com es diu col·loquialment– quatre gats. Quela crida a la participació no quedi en un eslògan, sinóque es continuïn posant eines per fer-la efectiva i ques’hi sumi l’altre ingredient: la involucració veïnal.Gisela Pladeveya

“Pensem, opinem, debatem i decidim el futur de lanostra vila.” És una de les frases que anima a prendrepart en el procés de pressupost participatiu, a Cassà.Aquest tipus d’iniciatives s’han engegat en els darrersanys en molts municipis i serveixen perquè els veïnsfacin arribar als ajuntaments quins són els projectesque els agradaria que es tiressin endavant. És una bo-

| Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 2019

rgol poma

L’origen del focus de car-gol poma a Fontclara nos’ha pogut determinar, pe-rò sembla improbable queels quatre mol·luscos quevan aparèixer arribessinpels seus propis mitjans.La hipòtesi del factor hu-mà –per desconeixementd’algú que va abandonarexemplars perquè no mo-rissin, com a bretolada oamb mala fe– va prendre

força i des d’aleshores hiha un patrullatge periòdicdels Agents Rurals, que te-nen la col·laboració delsMossos d’Esquadra o el Se-prona de la Guàrdia Civil.A més d’identificar elsconductors, s’escorcollenvehicles i maleters.

Un cop superat el mal-son de la plaga, Pericay ex-plica que el dispositiu esmantindrà, amb suportdel seguiment dels matei-xos arrossaires i agricul-tors de l’àmbit, que des del

2015 estan amatents aqualsevol vehicle que tran-sita pels camins i sendersque separen les finques.

Mentrestant, a la zonacontinuaran vigilant al-tres amenaces en formad’espècies invasores, so-bretot en el cas del crancamericà, que fa anys queestà assentat als canals dereg i provoca pèrdues d’ai-gua perquè excava caus, oel coipú, un rosegador queprovoca els pitjors estrallsa l’Alt Empordà. ■

a Els Agents Rurals, Mossos i el Seprona faran patrullatgeperiòdic i inspeccions als vehicles que passin pels arrossars

Els controls d’accésa l’àmbit continuen

E.A.PALS

Seguiment, per part dels Agents Rurals, de la crema controlada de l’arrossar a final del 2015 ■ E.A.

1177

1111

6453

0®

1672

70-1

2151

29Q

1090

04-1

2158

53Q

Diari de GironaDILLUNS, 2 DE SETEMBRE DE 201916

CATALUNYA catalunya@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

ACN/DdG ÀVILA

■El president del PP, Pablo Casa-do, es va referir a l'empitjoramentde la seguretat ciutadana a l'estatespanyol i va reclamar poder anarper Barcelona «sense que t'apu -nyalin pel carrer». «I sense queuna alcaldessa faci res per evitar-ho. Tan senzill com això», va decla-rar Casado en un acte a Àvila queva significar l'inici del curs políticper al PP. En paral·lel, el líder po-pular va denunciar «l'amenaça hi-pòcrita» del president del Governespanyol en funcions, Pedro Sán-chez, en demanar suport als popu-lars –amb l'abstenció a la investi-dura- per no pactar amb els inde-pendentistes. «No va mai al fons idiu que no pacta amb aquests sen-

yors perquè és dolent. Si fos així nohauria pactat ni a la Diputació deBarcelona ni a ajuntaments comBadalona o Castelldefels», va cri-ticar Casado. «És, per tant, purautilitat electoral per no tancar unacord que li costi massa ministe-ris», ha apuntat el líder del PP.

Casado també va carregar con-tra els «tres mesos d'incertesa» queporta Espanya per culpa d'un pre-sident «que vol estar en funcions ique utilitza el pressupost de totsels espanyols per finançar cam-panyes electorals». Com a contra-partida, va posar l'exemple d'unPP «que ha sabut dirigir la nau enles pitjors tempestats». «Allà on elPP ha sumat, Espanya ha guan-yat», va etzibar el líder popular,que va considerar que la seva for-mació «està en condicions de lide-rar el país». Finalment, Casado esva referir a la crisi migratòria i vacriticar els vaivens de l'executiu socialista en matèria d'immi -gració.

Casado reclama poderanar per Barcelona«sense que t'apunyalin»El líder del PP recordaque el PSC ha pactat ambels independentistes aBadalona i Castelldefels

AGÈNCIES BARCELONA

■ Un total de persones hanmort en els accidents mortalsocorreguts a les carreteres catala-nes entre l' de gener i el d'agost, fet que suposa un percent menys que durant el mateixperíode de l'any passat, segons lesdades facilitades avui pel ServeiCatalà de Trànsit. D'aquestes víctimes, el per cent eren mo-toristes - persones-, ciclistes ivianants, segons el citat servei,que destaca l'augment de conduc-tors de moto morts, sis més que el, quan en van morir . Tam-bé han mort més ciclistes, ja queel van ser dues les personesmortes durant el mateix període.

Els accidents mortals, malgrat

baixar progressivament des de, quan se'n van registrar ,es mantenen en un nivell similaral de l'any passat, quan van sumar-ne entre l' de gener i el d'agost, per la qual cosa el ServeiCatalà de Trànsit ha tornat a de-manar prudència.

En una entrevista a EuropaPress, el director del SCT, Juli Gen-drau, va demanar als conductorsi ocupants de vehicles que facinservir el cinturó: «Si portes el cin-turó, et pot acabar salvant la vida».El percentatge de víctimes mortalssense cinturó ha pujat en el queportem d'any respecte a tot ,quan la xifra es va situar en el,, i el i es van regis-trar valors superiors, del , idel ,, respectivament. En elcas de víctimes mortals sensecasc, s'ha registrat un descens res-pecte a , ja que aquest any laxifra fins al d'agost ha estat del, i en tot l'any passat va ser del,.

Els morts per accidentde trànsit baixen un 14per cent respecte al 2018Un 25% de les víctimesmortals d'accidents aCatalunya no portava posatel cinturó de seguretat

ACN BARCELONA

■Els Mossos d'Esquadra van de-tenir el taxista que presumpta-ment va abusar sexualment d'unanoia a Barcelona. L'arrest es vaproduir a la de la matinada dediumenge. L'agressor, que ha pas-sat a disposició judicial, és unhome de anys, de nacionalitatespanyola i veí de la capital cata-lana. La víctima va denunciar quel'abús sexual s'havia produït du-rant la matinada de dissabtequan, en sortir d'una discoteca, vaagafar un taxi per tornar a casa, se-gons va avançar El Periódico. Ladona es va asseure al seient del co-pilot i allà el taxista va començara fer-li diversos tocaments. Enarribar a destí, al districte d'Hor-ta-Guinardó, l'agressor li va dirque preferia «que li pagués ambalguna cosa més que diners». Lavíctima va marxar corrents i es vaescapar saltant un mur.

Detenen untaxista per unapresumptaagressió sexuala Barcelona

El ministre en funcions d'AfersEstrangers, Josep Borrell, va la-mentar «la ignorància sobre la re-alitat d'Espanya», que segons laseva opinió van mostrar dipu-tats francesos que van avalar elprocés independentista català.«Ignoren la realitat d'un país veí iamic de França com és Espanya,part com ella de la Unió Europea,un país unit per un mateix respec-te a l'estat de dret», va declararBorrell, i va afegir que «Espanyaés un estat de dret, una democrà-cia on el poder judicial és inde-pendent, on ningú va a la presóper les seves idees». Per la sevabanda, l'ex-primer ministre fran-cès i regidor a Barcelona ManuelValls va criticar a través del seucompte de Twitter la «ignorànciai irresponsabilitat» dels diputatsper les seves afirmacions.

Contràriament, el consellerd'Acció Exterior de la Generalitat,Alfred Bosch, va subratllar queaquest manifest evidencia que elprocés independentista català«no és un assumpte intern de l'es-tat espanyol, sinó un assumpteeuropeu i internacional». Segonsel conseller, «el món s'està pro-nunciant sobre el que passa aquíi està demanant respecte als dretshumans i una solució dialogada idemocràtica».

Els diputats que signen el textsón integrants de la França Insub-misa, representen el grup Lli-bertats i Territoris i són delGrup de l'Esquerra Demòcrata iRepublicana (comunistes).Aquests diputats francesos de di-ferents grups parlamentaris vancriticar en una tribuna en el domi-nical Le Journal du Dimanchel'«atac a les llibertats fonamentalsi a l'exercici de la democràcia»

que, segons sostenen, pateixen elspolítics independentistes cata-lans. En el text, que també subscri-uen el líder de l'esquerrana FrançaInsubmisa, Jean-Luc Mélenchon,o el de la centrista Unió de Demò-crates Independents, Jean-Chris-tophe Lagarde, els diputats instena l'«apaivagament de les tensionsi la fi de les mesures arbitràries

contra càrrecs escollits en sufragiuniversal».

Els legisladors de l'AssembleaNacional van assegurar haver es-perat que passessin les últimesconvocatòries electorals, ja que elseu propòsit «no és interferir en eldebat», però diuen que volen ex-pressar la seva «preocupació i re-provació» davant d’aquesta situa-ció. Els diputats van obrir la sevatribuna denunciant que «des de famesos perdura la situació dels res-ponsables polítics catalans» i vanafirmar ser conscients que la con-trovèrsia sobre l'estatus de Cata-lunya és intensa.

EFE/EUROPA PRESS/DdG MADRID/PARÍS

Borrell critica la «ignorància»de 52 diputats francesos queavalen el procés independentista

El líder de la França Insubmisa,Jean-Luc Mélenchon, que tambésubscriu el manifest. REUTERS

El conseller Boschposa de manifestque el «procés» jaés un assumpte«europeu iinternacional»

Manuel Valls qualifica d’«irresponsables» lesafirmacions fetes pels parlamentaris gals en unmanifest Els diputats francesos divulguen untext amb la seva «preocupació i reprovació»davant el que els sembla un «atac a les llibertatsfonamentals i a l'exercici de la democràcia»

jamargant - 02/09/2019 09:52 - 81.32.132.142

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 D’AGOST DEL 201924 | Comarques Gironines | GIRONÈS

Endesa invertirà 217.000euros per instal·lar fibraòptica en dues línies d’altatensió de les comarques gi-ronines en un tram de deuquilòmetres Concreta-ment, les accions es con-centren en la línia elèctri-ca d’alta tensió a 132 kV

que uneix les subestacionsde Juià amb la de Figueresen un tram de 5,3 quilò-metres i en una altra líniad’idèntiques característi-ques entre Juià i la subes-tació de Torrevent, situa-da al terme municipal dePalau-saverdera. Enaquest cas, la trama seràde 4,4 quilòmetres.

L’objectiu de la inversió

és, segons la companyia,optimitzar les comunica-cions entre les seves sub-estacions i, així, incre-mentar la capacitat de res-posta en cas d’incidènciesi millorar la qualitat delservei.

Segons l’empresa elèc-trica, l’operació formapart del pla de digitalitza-ció que la companyia du a

terme a les seves infraes-tructures per tal de dotarde fibra òptica les sevessubestacions, amb un ca-ble diferent del cable deterra actual. Per executar-lo, s’utilitzen les línies d’al-ta i mitjana tensió ja exis-tents al territori –inclosesles petites esteses de lessubestacions– i reparti-dors de fibra.

En alguns casos és ne-cessari reforçar estructu-ralment alguns suports o,fins i tot, substituir-los, uncop analitzades i estudia-des totes les línies elèctri-ques incloses en aquestpla d’Endesa. ■

Instal·len fibra òptica endues línies d’alta tensióU.C.JUIÀ

Operaris treballant en una de les línies de les comarquesgironines ■ ENDESA

L’Ajuntament de Gironaja ha adjudicat la gestió dela nova ràdio municipaldurant els pròxims dosanys. Ho ha fet per un im-port de 316.389,29 euros il’ha concedit a MontcauProduccions. Es tracta del’única empresa que es vapresentar al concurs, eltermini del qual es va aca-bar el 13 de juny passat.Montcau Produccions ésuna productora audiovi-sual independent amb seua Sabadell i que és l’opera-dora de Digital Hits FM.Entre d’altres, és l’encar-regada de gestionarl’emissora municipal deSarrià de Ter. La despesaprevista per l’Ajuntamentde Girona es divideix entres períodes. Per a aquest2019 –d’octubre a desem-bre– seria de poc més de39.000 euros; per al 2020,de 157.000, i finalment,per al 2021, d’uns 118.000euros. La durada del con-tracte s’estableix en dosanys, amb efectes l’ende-mà de la formalització delcontracte, sense possibili-tat de pròrroga.

El 2012 l’Ajuntamentde Girona va encomanarla gestió de la freqüènciade ràdio municipal a LaXarxa, que va subcontrac-tar a la productora GironaRàdio SL els continguts lo-

cals que s’emetien sota elnom de Fem Girona. Peròunes diferències econòmi-ques amb l’Ajuntamentvan fer cessar la seva acti-vitat el juny del 2018. Desd’aquell estiu, TV Gironava assumir temporalmentles emissions de Fem Giro-

na a la freqüència munici-pal 92.7 FM. Una tascaque ha finalitzat aquestestiu.

Les clàusulesSegons el plec de clàusulesa què s’ha compromès,l’adjudicatària hauràd’aportar locals propis o delloguer que funcionin coma emissora i que siguin a laciutat, i la plantilla per dura terme la programacióhaurà de ser de com a mí-nim quatre persones (uncap de programes i infor-matius, un redactor i locu-tor d’informatius, un rea-litzador i tècnic, i un locu-tor de retransmissions del

cap de setmana).Pel que fa a la progra-

mació, s’hauran d’emetrecom a mínim 80 minuts aldia d’informatius de di-lluns a divendres, un de-bat d’actualitat setmanalde 90 minuts i també dedi-car 90 minuts a progra-mes o retransmissions es-portives. També es fixaque hi haurà d’haver deuminuts al dia per difondreinformació d’“interès ciu-tadà” de l’Ajuntament, 50minuts a la setmana per aespais de participació ciu-tadana i 100 minuts a lasetmana sobre l’activitatcultural i educativa a laciutat. ■

a El govern l’ha concedit per poc més de 316.000 euros a MontcauProduccions a És l’única empresa que es va presentar al concurs el juny passat

Òscar PinillaGIRONA

L’Ajuntament de Gironaadjudica la gestió de lanova ràdio municipal

2anys és la durada delcontracte, sense possibilitatde pròrroga, segons estableixel plec de condicions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Les instal·lacions de Fem Girona, que va cessar la seva activitat l’estiu passat ■ JOAN SABATERL’Ajuntament de Gironafarà obres en una desenade trams de carrers perfer-los més accessibles.Concretament, el consis-tori ha tret a licitació, ambun pressupost de gairebé80.000 euros, els treballsque tenen com a objectiula millora de les voreresper connectar-les amb elspassos de vianants. La zo-na d’actuació comprèn di-versos carrers de la ciutat,i sobretot un dels eixosprincipals. Concretamentel que passa per la pujadade la Creu de Palau. Lestasques es duen a terme,segons el govern munici-pal, d’acord amb el que es-tableix el pla de mobilitat

urbana. Entre els tramsafectats per aquestesobres que es faran prope-rament hi ha la cruïlla delcarrer de l’Esport amb elcarrer de la Font de la Llu-na; la del carrer Bonastrucde Porta amb l’avinguda20 de Juny, i la del carrerde l’Illa amb el carrer Mos-sèn Joan Pons. Les altressón totes a la pujada de laCreu de Palau, cruïlla ambel carrer del Roc de Frau-sa, carrer del Pic de la Do-na, carrer del Comanegre,amb l’avinguda Lluís Peri-cot i amb els carrers delMas Barril i de Mercè Ro-doreda i Gurguí. El termi-ni d’execució de les obresés de sis mesos i les empre-ses tenen fins al 23 de se-tembre com a data límitper presentar ofertes. ■

Millores en unadesena de passosde vianants

Òscar PinillaGIRONA

a L’Ajuntament de Girona inverteix80.000 euros per fer-los més accessibles

La cruïlla entre el carrer Bonastruc de Porta i l’avinguda 20de Juny és un dels punts on es faran obres ■ Ò. PINILLA

Cultura i Societat FETS I GENT

Diari de Girona DILLUNS, 2 DE SETEMBRE DE 2019 33

ACN VILABERTRAN

■ La a Schubertíada ha tancataquest cap de setmana la seva edi-ció més internacional, amb vuitconcerts amb el cartell de com-plet, èxit de públic i la distinció delQuartet Casals com a nou Mem-bre d'Honor de l'Associació FranzSchubert. El certamen estival vaprogramar un total de concertsentre el i el d'agost en quatreescenaris diferents com són Vila-bertran, Figueres, Castelló d'Em-púries i Gaubea (País Basc). So-bretot, han destacat recitals comel de la soprano nord-americana

Joyce DiDonato –que debutava al'església de Santa Maria de Vila-bertran– o la doble audició del ba-ríton alemany Mathias Goerne,que va celebrar així els anys delseu debut a la Schubertíada.

El festival va avançar ahir partdel cartell de l'edició del , quecomptarà amb el retorn de Matt-hias Goerne, Christiane Karg i An-drè Schuen. També, com a nove-tat, es posarà el focus en els quar-tets de corda de Schubert anome-nats quartets, encapçalats pelQuartet Casals, incloent-hi tambéels quartets Quiroga, Cosmos i

Gerhard. I a la tardor s'ha progra-mat el cicle Schubert Lied a l'Au-ditori i al Palau de la Música Cata-lana amb un concert a càrrec delbaríton Christian Gerhaher i elpianista Gerold Huber, que inter-pretaran els Lieder de Mahler.

Segons l'organització, la Schu-bertíada ha estat «més inter-nacional que mai» gràcies a laconsolidació de la presència de lapremsa estrangera (amb críticsdel diari alemany Die Welt o la re-vista especialitzada anglesa Gra-mophone), un reportatge radiofò-nic de la BBC i la presència de

grups d'espectadors provinentsd'Anglaterra, Holanda, Suïssa oAlemanya. «Gràcies a un cartelld’artistes de primer nivell estemdins el circuit de festivals interna-cionals», va ressaltar Víctor Me-dem, coordinador de la Schuber-tíada.

El Quartet Casals va rebre el tí-tol de Membre d'Honor de l’Asso-ciació Franz Schubert en el con-cert de cloenda com a reconeixe-ment per la seva llarga i estreta re-lació amb el Festival, que va co-mençar el . Des d’aleshores,han ofert fins a concerts, algunsdels quals de ben destacats, comara l'estrena de la integral delsquartets de Beethoven que haninterpretat després per mig món.

La Schubertíada mésinternacional tanca amb èxitde públic i el cartell completEl Festival de Vilabertran ha reconegut la trajectòria del Quartet Casalsamb el títol de Membre d’Honor de l’Associació Franz Schubert

El Quartet Casals, dissabte, a laSchubertíada 2019. SCHUBERTÍADA

CLASSIFICATS

DdGPer posar el seu anunciHORARI DE RECEPCIÓ DILLUNS A DIVENDRES

9,00 a 15 hores

PER FAX

972 21 25 87

PER TELÈFON

972 20 20 66PER EMAIL

economics@ddg.catPersonalment a

Diari de GironaGeneral Mendoza 2, baixos. Girona. DETALLEU EL TEXT I SECCIÓ EN LA QUAL S'HA DE PUBLICAR. NÚMERO DE VISA AMB LA DATA DE CADUCITAT.

NOM, DNI/NIF, TELÈFON I ADREÇA DEL CLIENT EN UN DOCUMENT AMB LA SIGNATURA DEL TITULAR.

RIUDELLOTS DE LA SELVA (Gi-

rona): Casa adossada cantonera

de lloguer sense mobles, 226 m2

de superfície construïda amb

pati/jardí de 76 m2. Disposa de

3 dormitoris, cuina, sales-men-

jador, 2 banys complets, balcons

i garatge per a 3 cotxes. Tanca-

ments d'alumini doble vidre, ca-

lefacció de gas natural. Molt bona

orientació. CEE: E. Preu: 850

€/mes. Referència: 26754. Finques

Catalunya - Tel. 972 219 758 -

www.finquescatalunya.cat

GIRONA – Barri Vell: Excel.lent

dúplex de lloguer amb mobles,

molt ben situat, 85 m2 de super-

fície construïda. Disposa de 3

dormitoris, cuina independent,

menjador-sala d’estar, bany com-

plet i lavabo amb dutxa, paviment

de parquet, balcó, calefacció in-

dividual de gas natural, vidres

dobles. CEE: E. Preu: 850 €/mes.

Referència: 25571. Finques Ca-

talunya - Tel. 972 219 758 -

www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Zona Pericot:

Excel·lent pis de lloguer sense

mobles,rehabilitat a estrenar,

91,61 m2 de superfície construïda.

Disposa de 4 dormitoris dobles,

àmplia cuina amb electrodomès-

tics, menjador-sala d’estar amb

sortida terrassa, 2 banys, 2 te-

rrasses, armaris encastats, aca-

bats de qualitat, calefacció de

gas natural i climatització, des-

peses de comunitat incloses. Pàr-

quing inclòs. Preu: 1.200 €/mes.

Referència: 26472. Finques Ca-

talunya - Tel. 972 219 758 -

www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Av. Sant Narcís: Pis

de lloguer amb mobles, 80 m2

de superfície construïda. Disposa

de 4 dormitoris (dos dobles),

bany complet, cuina-office, men-

jador-sala d’estar, gas natural.

CEE: F. Preu: 750 €/mes. Refe-

rència: 26783. Finques Catalunya

- Tel. 972 219 758 - www.finques-

catalunya.cat

GIRONA - C/ Pont Major: Pis

àtic de 76 m2 de superfície cons-

truïda. Consta de 2 dormitoris

dobles, bany complet, finestres

d’alumini amb vidres dobles, ca-

lefacció gas natural, foc a terra,

terrassa de 18 m2. Sense ascensor.

Preu: 500 €/mes. Referència:

26615. Finques Catalunya - Tel.

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

GIRONA - Barri Vell: Pis de llo-

guer amb mobles, reformat. Dis-

posa d’1 dormitori ampli, cuina-

menjador-sala d’estar de 40 m2,

bany, amb aire condicionat i te-

rrassa de 12 m2. Primer pis sense

ascensor. CEE: F. Preu: 750 €/mes.

Referència: 26617. Finques Ca-

talunya - Tel. 972 219 758 -

www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Centre: Carrer Obra,

a tocar Santa Clara. Pis de lloguer

amb mobles, de 62 m2 de su-

perfície construïda. Disposa de 2

dormitoris, cuina-menjador-sala

d’estar, bany, balcó, calefacció

de gas natural, finestres d’alumini

amb vidre doble. Preu: 700

€/mes. Referència: 25862. Finques

Catalunya - Tel. 972 219 758 -

www.finquescatalunya.cat

GIRONA - C/ Caldes de Montbui,

Edifici Químics: Excel·lent pis de

lloguer sense mobles, 72,60 m2de

superfície construïda. Disposa de

2 dormitoris dobles, cuina-office,

menjador-sala d’estar, bany com-

plet, paviment de parquet, molt

lluminós, finestres d’alumini amb

vidre doble, calefacció de gas

natural. Pàrquing i traster inclòs

en el preu. Preu: 700 €/mes. Fin-

ques Catalunya - Tel. 972 219 758

- www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Zona Migdia: Àtic

orientat a sud, sense mobles,

130 m2 de superfície construïda.

Disposa de 2 dormitoris grans,

ampli menjador-estar de 35 m2,

cuina-ofice de 20 m2, terrassa

de 30 m2, molt assolellat, cale-

facció de gas natural i aire con-

dicionat. CEE: en tràmit. Preu:

800 €/ mes . Referència: 23534.

Finques Catalunya - Tel. 972 219

758 - www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Vista Alegre: Pis de

lloguer amb mobles, 41 m2 de

superfície construïda. Disposa

d’1 habitació, cuina-menjador-

sala d’estar, bany complet, balcó,

fusteria exterior d’alumini amb

vidre doble, calefacció per ra-

diadors elèctrics. CEE: E. Preu:

535 €/mes. Referència: 19520.

Finques Catalunya - Tel. 972 219

758 - www.finquescatalunya.cat

PRECIOSO DUPLEX en Girona

zona Migdia a la altura de Carre-

four. 150m2. 4 habitaciones (1

tipo suite), altillo de 40m2 útiles

que se podría convertir en 2 de-

pendencias, 3 baños, garaje, tras-

tero. Materiales de primera cali-

dad. Cerca de todos los servicios.

320.000€. ASB INMOBILIARIA.

680.688.937.

¡GRAN OPORTUNIDAD! Fantás-

tica casa en s’Agaró a 5min. de la

playa, con jardín y piscina. 3 dor-

mitorios dobles, 2 baños, cale-

facción, gas natural, aire acon-

dicionado con bomba de calor.

Terraza-solarium y trastero.

265.000€. ASB INMOBILIARIA.

680.688.937.

ESPECTACULAR casa en Palaude 1050m2. Construidos: 475m2.Situada en una selecta urbani-zación rodeada de bosques. Acce -so a la AP7 muy cerca, así comoColegios de élite, zona deportivay campo de fútbol. 5 habitaciones.Sala de juegos. 2 parkings, granjardín espacioso con variedad deárboles y plantas diversas. Piscinadesbordante de agua salada.¡Preciosa! Precio a convenir. ASBINMOBILIARIA. 680.688.937.

SARRIÀ DE TER: Casa cantoneraen venda d’uns 165 m2, situadaal centre del poble, a pocs metresde la biblioteca municipal i ajun-tament. L’habitatge consta dedues plantes i disposa d’un totalde 6 habitacions, gran cuina ambsortida a pati 15 m2, sala-men-jador amb llar de foc i 2 banys.Gaudeix de sistema de calefaccióde gas, aire condicionat i requereixalguna reforma. Zona molt tran-quil·la amb vistes a plaça peato-nal. CEE: E. Preu: 195.000 €. Ref.:26459. F. Catalunya - T. 972 219758 - www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Sant Daniel: Preciosacasa adossada en venda en undels barris més atractius de Giro -na, a 5 minuts del centre i envoltatde natura. L’habitatge consta dedues plantes i disposa de 4 habi -ta cions (2 dobles), 2 banys com-plets, 1 lavabo, sala menjadoramb llar de foc, cuina-office, i ga -ratge tancat per a un cotxe. Gau-deix de jardí privat de 50 m2 id’espais comunitaris amb piscina.Estat de conservació impecable.CEE: E. Preu: 370.000 €. Ref.:26483. F. Catalunya - T. 972 219758 - www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Químics: Pis en vendade 72 m2 construïts, totalmentreformat, amb 2 habitacions do-bles, 1 bany complet, menjadorde 18 m2, fusteria exterior d’alu-mini, calefacció de gas natural,vídeo porter. CEE: E. Preu: 179.800€. Referència: 26488. FinquesCatalunya - Tel. 972 219 758 -www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Sant Narcís: Pis en

venda, totalment reformat, 145

m2 de superfície construïda. Pis

únic en primera planta sense as-

censor. Disposa de 4 dormitoris

(3 dobles), 2 banys, cuina-office

amb llar de foc, menjador-sala

d’estar, fusteria exterior d’alumini

amb vidres dobles, calefacció i

aire condicionat. CEE: E. Preu:

180.000 €. Número de referència:

26470. Finques Catalunya - Tel.

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

SALT - Països Catalans: Pis en

venda totalment reformat, 99

m2 de superfície construïda . Dis-

posa de 4 dormitoris dobles, 1

bany, 1 lavabo cuina-office, men-

jador-estar, terrassa, fusteria ex-

terior d’alumini amb vidres dobles,

calefacció individual elèctrica i

aire condicionat. Opció de pàr-

quing. Preu: 137.000 €. Referència:

26471. Finques Catalunya - Tel.

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

SALT - Girona, Sector Massana-

Euses: Pis en venda, 92 m2 de

superfície construïda. Disposa de

3 dormitoris, cuina, menjador-

sala d’estar, 2 banys, 2 balcons,

fusteria exterior d’alumini amb

vidres dobles, calefacció individual

de gas natural i aire condicionat.

Pàrquing inclòs en el preu. CEE:

E. Preu: 130.000 €. Número de

referència: 26495. Finques Ca-

talunya - Telèfon de contacte:

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

KIA CEED 1.6. 115cv. Any 2008.

5.700€. Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

POLARIS RZR-XP 900Any 2013.

9.500€. Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

RENAULT GRAND MODUS 1.5

DCI. Any 2009. 4.700€. Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

CITROEN NEW JUMPY HDI. Any

2016. 11.495€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

CITROEN NEW BERLINGO 1.6

HDI. Any 2014. 7.502€. Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

MERCEDES CITAN 1.5. 108 CDI.

Any 2016. 9.075€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

MITSUBISHI MONTERO 2.8 TDI.

125CV. Any 1999. 6.900€. Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

NISSAN QASHQAI 1.6 DCI 130

CV 4x4. Any 2015. 14.990€. Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

PEUGEOT 308 SW Sport. Any

2009. 6.000€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

CHRYSLER VOYAGER 2.5 CDR 7

Places. Any 2003. 4.400€. Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

CITROEN NEW BERLINGO 1.6

HDI. Any 2015. 9.400€. Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

CITROEN NEW BERLINGO 1.6.

HDI. Any 2015. Preu: 10.500€.

Autos Toni. 972.42.32.65 -

608.43.00.84. Brunyola.

FIAT PUNTO 1.3 multijet 75CV.

Any 2012. 4.400€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

FORD TRANSIT Custon 2.2. Any

2016. 15.367€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

FORD FIESTA 1.5 TDCI 80CV. Any

2014. Preu: 7.500€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

HONDA FRV 2.2 ICTDI. 6 places.

2,2. Any 2008. 7.500€. Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

PEUGEOT 208 1.4 HDI 5p. Any

2016. Preu: 8.200€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

PEUGEOT PARTNER 1.6 HDI

75CV. Any 2016. Preu: 8.228€.

Autos Toni. 972.42.32.65 -

608.43.00.84. Brunyola.

RENAULT NEW CLIO 1.5 ECO.

Any 2002. Preu: 7.900€. Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

RENAULT MEGANE 1.5 DCI Con-

fort. Any 2005. Preu: 3.800€.

Autos Toni. 972.42.32.65 -

608.43.00.84. Brunyola.

AUXILIAR D’INFERMERIA, titu-

lada en gerontologia cuidaria

persones grans, al matí.

686.88.23.54.

PROFESSORA dóna classes par-

ticulars de primària i ESO.

686.88.23.54.

ABS NETEJA XEMENEIES GIRO-

NA. Servei professional diari en

la neteja de llars de foc, calderes

de gasoil i tot tipus de conductes

de fum. Truqueu al telèfon:

972.17.17.33. Xemeneia neta, fora

perill d’incendi.

VENDES

›ÀTICS

›CASES MOTOR

›TURISMES

TREBALL

›DEMANDES

LLOGUERS

›CASES

›PISOS OCASIÓ

›PISOS OCASIÓ

SE NECESITA COCINEROFIJO TODO EL AÑO

CON POSIBILIDADDE ALOJAMIENTO

EN EL RESTAURANTEMIRADOR DEL AEROPUERTOSUELDO Y HORARIO A CONVENIR

Tel. 609 30 11 15

›OFERTES

ENSENYAMENT

›CLASSES

DIVERSOS

›ALTRES

ANUNCISCLASSIFICATS

Diaride

Girona

972 202 066

jamargant - 02/09/2019 09:52 - 81.32.132.142

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 D’AGOST DEL 201938 | Cultura i Espectacles |

La il·lustradora PilarínBayés rebrà el reconeixe-ment a la seva trajectòriadurant la desena edició dela Fira del Conte de Medi-nya, que se celebra demà,des de les 10.30 del matífins a la nit, després queles tempestes obliguessina suspendre-la el 18 demaig passat, quan estavaprevista. L’homenatge a laveterana il·lustradora se-rà a les 18.30 h, i el presen-tarà Carme Ferrer, presi-denta del Gremi de Llibre-ters de Catalunya. No seràl’únic reconeixement de latrobada, perquè l’organit-zació ha nomenat padrí dela fira (si més honorífic)l’escriptor gironí CarlesSala, que no ha faltat a capde les deu edicions. Aquestany, a més, hi serà presen-tant llibre nou, Un arbreen un niu. Un niu en unarbre (12 h), una històriacapicua que s’ha de llegirdel dret i del revés i que vainspirar-li un dibuix delseu fill, Pep Sala, que re-presentava un arbre nianta la branca d’un altre ar-bre. Sala hi celebrarà, ambuna exposició de les sevesobres, el seu propi aniver-sari com a escriptor, ja queel seu primer conte publi-

cat, Soc com soc, data defa 10 anys més 1: el 2008.

Una de les principalsnovetats serà la presenta-ció de la mascota de la Firadel Conte, la Faula, creadaper Nuxu Perpinyà, quesortirà en l’acte inaugurali acompanyarà els Ge-gants de Calonge, el GatMartí i la Rateta Valentinaen la cercavila de clausura,a les 7 de la tarda, abansdel sopar popular organit-zat a la pista de Medinyà (5euros). Al llarg del dia, alsdiferents estands, també

es presentarà Janot el fan-tasmot, d’Enric i RoserMatas Nadal, guanyadorsdel V Concurs de Conte Il-lustrat Modest Prats(11.15 h), i Yoshi Hiokivindrà per segona vegadaa Medinyà per explicarcontes del Japó. Hi hauràtambé una lectura delsContes des de la presó,d’Oriol Junqueras (11 h);de La bruixa amiga, deMiquel Fañanàs (12.15 h),i dinar de festa, amb pastísd’aniversari inclòs, a preud’amic (5 euros). ■

La fira celebra demà el desè aniversari amb CarlesSala de padrí i premiant la trajectòria de Pilarín Bayés

Els contes fanniu a MedinyàE.V.MEDINYÀ

Carles Sala, amb el dibuix del seu fil que li ha inspirat el conte que presentarà a Medinyà ■ E.V.

Nuxu Perpinyàha creat lamascota de latrobada, la‘Faula’, que espresentarà enaquesta edició

El Festival Acústica de Fi-gueres va arrencar dijousamb un peu a l’acceleradordesprés d’aconseguir unple absolut a la Ramblaamb l’actuació de La Pega-tina. El seu va ser elconcert més multitudina-ri de la nit de dijous, la pri-mera del festival d’aquestany. Abans de La Pegatinava ser el torn de la músicaurbana, un dels gèneresque el festival vol po-tenciar en l’edició d’en-guany. Lildami, aclamatpel públic abans i desprésdel seu concert, va ser unaaltra de les estrelles de lanit.

I si dijous Figueres vaescalfar motors, ahir elfestival va fer bullir l’ollaamb més combustible de

primera. Dàmaris Gela-bert fent petita La Ram-bla, inaugurant l’Acusti-queta, i més tard grups iartistes com ElèctricaDharma, Kids From Mars,El Petit de Cal Eril, Zoo,Lauren Nine, Dorian o Or-ques Grasses mantenintla flama encesa.

Per a avui, la tercera iúltima nit abans d’un diu-menge de concerts de tar-da, hi ha una programacióde luxe. El Pot Petit (19 h)prendrà el relleu a l’Acus-tiqueta, per donar pas des-prés a les actuacions re-partides al mateix i altresescenaris de Sara Roy(20 h), Pavvla (21 h),Sandra Bautista (21.30h), Ramon Mirabet (22h), Clara Peya (22.30 h),Fangoria (23 h), Bravas(23.30 h), Iseo & Dodo-sound and the Mouse-hunters (00.00 h), Bu-hos (01.15 h), CaballoGanador Live (1 h), Dela-fé (01.30 h) i Albert Pla-nadevall (2 h). ■

L’Acústica,ple absolut

RedaccióFIGUERES

Figueres s’omple degom a gom amb unfestival que atraumilers d’espectadors

La Pegatina va protagonitzar el concert més multitudinari dela nit inaugural de dijous ■ ACN

L’actuació itinerant Mu-sic on Cycles de LaDina-mo, l’espectacle Fil de laCompanyia Madame Ga-üc, la V Cronoescalada Bi-ciclista, l’audició de sarda-nes amb la Cobla Bisbal Jo-ve i un concert sorpresa

són algunes de les propos-tes de la nova edició de laFesta de Sant Llop de Mià-nigues, a Porqueres, quese celebra demà. L’ofertamusical començarà des-prés de la cronoescalada, ales 6 de la tarda, amb elconcert de funk sobre ro-des que oferiran LaDina-mo. A les 7 hi haurà lloc

per a les arts circensesamb Mon Mató i Maria Pal-ma, de la companyia Ma-dame Gaüc, que barregendansa, teatre i equilibris-me per reflexionar sobreles relacions humanes.Aquest any s’ha volgutmantenir en secret el con-cert que tancarà la festa,que no es revelarà fins almateix dia. En altres oca-sions, han participat enaquesta celebració, que elsmateixos organitzadorsdefineixen de “petita peròmolt genuïna”, artistescom ara Roger Mas, As-trio, Mazoni, Joan Colomoo Joan Garriga. ■

Torna la Festade Sant LlopRedaccióMIÀNIGUES

Més de quarantaanys d’escenarisaconsellen tancarun gran concertmultitudinari i li-teralment per atots els públicsamb les joies de lacorona: dos èxitsinfal·libles de

l’època en què el tàndem Berlanga-Canut estava en estat de gràcia, Nitú ni nadie i A quién le importa en-trellaçades per ritmes sintètics enun trepidant final de festa. Així vaacabar el concert de Fangoria, cap atres quarts d’una de la matinada deldissabte a la Rambla de Figueres,en una altra jornada massiva, la ter-cera, del festival Acústica. Sigui pelque sigui, pel seu reality amb Va-querizo o perquè ja és un clàssic in-tergeneracional amb un repertoriacumulat a prova de bomba, Alaskava poder reviure a la capital dalinia-na els grans moments de les giresestiuenques dels vuitanta, ara queella i Nacho celebren els trenta anysde Fangoria, un projecte que va néi-xer tímidament, gairebé tornant ales catacumbes de les quals els ha-via tret Bailando, però que final-ment ha demostrat ser el seu granprojecte, sens dubte el més establei amb una vida més llarga.

Fangoria va obrir el concert ambla força d’Espectacular, una gran ar-tilleria audiovisual –el més visibleper als espectadors que no van te-nir la sort o el valor de situar-se da-vant de l’escenari– i uns ballarinsentre els quals Alaska es movia comuna gran vedette del segle XXI, ambels reglamentaris canvis de vestit,

mentre Nacho estava, com sempre,inalterable en segon terme, dirigintla maquinària, i les guitarres sem-blaven tenir un paper més aviat ico-nogràfic que significatiu dins d’unteixit sonor bàsicament electrònic.A favor de Fangoria s’ha de dir quela seva actitud els desmarca del te-mible fenomen nostàlgic Yo sobrevi-ví a la EGB: la seva música sobreviu-rà a totes les reformes educatives,tant per les perles pròpies –No séqué me das, Dramas y comedias–com per la seva capacitat per reci-clar o extrapolar material tan diverscom ara Historias de amor (OBK),Llorando por ti (Ku Minerva) i Co-ches de choque (Corcobado).

La programació de dissabte ha-via començat unes hores abans almateix escenari amb un altre con-cert ben diferent, però tambéd’aquells que provoquen mareeshumanes: El Pot Petit, ni més ni me-nys. El duet altempordanès i la sevaMelmelada Band van triomfar al’Acustiqueta, com era previsible,amb tot el seu simpàtic bestiari iuna energia i un humor que con-quereixen els pirates grans i petits.Tornaran aviat a Figueres amb l’es-pectacle del seu desè aniversari.

En una jornada de gran protago-nisme femení –un fet que, per nor-mal, ja no caldria remarcar– va so-

bresortir la vigorosa actuació deClara Peya i la seva banda a la plaçade la Palmera, on la pianista pala-frugellenca va defensar un amor“horitzontal” i transversal més enllàde les servituds i els tòpics del’amor romàntic i “piramidal”. Al ma-teix escenari havia actuat abansPavvla, també amb una propostamolt personal, i per la balconada delTeatre El Jardí van passar les jovesveus de Sara Roy, Sandra Bautista iles tres vocalistes que el productorEl Tornado presenta com Bravas ique, amb registres diferents, es mo-uen entre el hip-hop més elegant iun tòtem com Roberta Flack. A laplaça Catalunya, Ramon Mirabet vaconfirmar el seu bon moment, ambun públic molt entregat al seu poptransfronterer, i tot seguit Iseo &Dodosound and The Mousehunters,també amb una gran veu femenina,van omplir l’escenari d’essències ja-maicanes i caribenyes. La nit vaacabar amb Buhos desbordant denou la Rambla i obrint foc amb Nosvamos pa’l festi i altres himnes delseu imparable La gran vida, i el re-cuperat Delafé, que a la plaça de laPalmera llançava el seu crit de guer-ra (“Dale gas!”) entre trompetes dela mort, primaveres eternes i noustemes del disc que està a punt dellançar, com ara Mixtape i la sevanostàlgia en format de casset.

El 18è Acústica va acabar ahir alvespre amb Heavy per Xics i Di-ver-siones, que van tancar una altra edi-ció de rècord. És més que probableque en aquests quatre dies més de108.000 espectadors –la xifra del2018– hagin assistit als prop de 40concerts programats. ■

Una nit espectacular

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònica Acústica

Fangoria, durant el seu multitudinari concert de dissabte a la Rambla de Figueres ■ ARNAU JAUMIRA / ACÚSTICA

Acústica ha assolit enla 18a edició un nourècord de públic i hasuperat àmpliamentels 100.000 assistents

XavierCastillón

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Figueres

| Cultura i Espectacles | 35EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 DE SETEMBRE DEL 2019

DESTACAT

AGENDA

Festa major de Santa Eugènia de TerDel 6 a l’11 de setembre

www.avsantaeugeniadeter.cat

Presentació dels Recursos educatius 2019-20205 de setembre, a les 18 h

Al Centre Cultural La Mercè

BEQUES I SUBVENCIONS

Ajudes per a l’enregistrament de maquetes de l’Espai Marfà

Termini: Del 2 al 20 de setembrewww.girona.cat/marfa

Subvencions per finançar activitats de les associacions de comerciants de Girona

Termini: 20 de setembrewww.girona.cat/gironacomerc

Subvencions per finançar activitats de lesassociacions d’hostaleria i restauració de Girona

Termini: 20 de setembrewww.girona.cat/gironacomerc

Subvencions en matèria esportivaCompeticions internacionals

Termini: 20 de setembrewww.girona.cat/esports

INSCRIPCIONS

Inscripcions a les activitats fisicoesportives i aquàtiques. Curs 2019-2020

Del 26 d’agost al 4 de setembrewww.girona.cat/esports

Inscripcions als cursos i tallers de la Xarxa de centres cívics. Curs 2019-2020

De l’1 al 15 de setembrewww.girona.cat/ccivics

Inscripcions a l’Aula d’escriptura. Curs 2019-2020Al Centre Cultural La Mercè

www.girona.cat/aulaescriptura

Inscripcions obertes als cursos i tallers de l’Espai Marfà

www.girona.cat/marfa

PREMIS I CONCURSOS

Concurs del disseny dels gots de GironaTermini: 19 de setembre

www.girona.cat/firesdesantnarcis

Concurs de cartells“Girona balla per unes relacions lliures en igualtat”

Termini: 15 d’octubrewww.girona.cat/25denovembre

7è Concurs de relats de terror de La MarfàFins al 15 d’octubre

www.bibliotequesdegirona.cat

3330

20-1

2063

87Q

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 2019 | Cultura i Espectacles | 51

Ja se sap,per ser algú enaquesta vidas’ha de tenir unrelat. Això tam-bé passa ambels festivals queaspiren a ser al-guna cosa mésque una suma

inconnexa de concerts. Acústicaté un relat, gairebé amb planteja-ment, nus i desenllaç, com lesestructures narratives ben en-dreçades. Així es va poder com-provar divendres, a la segona jor-nada del festival, que després del’explosió inaugural d’un dijousque ja és molt més que una eta-pa pròleg del gros de la progra-mació –amb concerts multitudi-naris com ara els de La Pegatina iLildami– va omplir el centre deFigueres amb una altíssima den-sitat humana, especialment a laRambla, pràcticament intransita-ble durant els concerts de Zoo iOques Grasses.

De fet, el nostre relat començaa la Rambla, però encara ambllum diürna, amb l’actuació deDàmaris Gelabert, reina un copmés de l’Acustiqueta, la secciófamiliar del festival. Amb ella vancomençar els missatges positiusd’aquest primer tram del diven-dres: en la seva versió més trepi-dant, amb una banda molt com-pacta, la Dàmaris transmet alsseus petits seguidors que tot so-na i que cantar és estimar –tam-bé idees més pràctiques, comara vestir-se sols i no utilitzar elspares com a penjadors–, i tot se-guit, en una altra freqüència, lainteressant cantautora rosincaAnna Gratacós, Madamme Mus-tash per a l’art, que va tancar elseu concert a la balconada delTeatre El Jardí amb Benaurats elslliures i una bona recomanació:

“Sigueu com us doni la gana per-què sempre hi haurà algú dispo-sat a estimar-vos, sigueu com si-gueu.” El positivisme va conti-nuar en ple capvespre, a la plaçade la Palmera, amb Timón Repu-blik i el seu mestissatge diferent,avalat per les Cases de la Músi-ca. El punt àlgid d’aquesta pri-mera part va estar protagonitzatpels blanencs Kids from Mars,pletòrics des de la balconada igaudint visiblement del moment,com només es fa quan un té 16anys i treu guspires d’una guitar-ra i una bateria. Poden sonarcom White Stripes –van tocarSeven Nation Army– o continuarbuscant la seva pròpia ànima enterrenys més pop, però no calque gairebé demanin perdó pertenir 16 anys i estar en un esce-nari. Ho fan molt bé.

Tampoc ha de disculpar-se

l’Elèctrica Dharma per portargairebé mig segle en la carreterai haver publicat 25 discos. Ambells comença la segona part delrelat, la del compromís, la utopiai també la ràbia per la situació

del país. Divendres a la tarda, elgrup va anar a la propera presódel Puig de les Basses per tocarun parell de temes des de l’exte-rior a la consellera Dolors Bassa,i ja durant el concert la seva ger-mana, la diputada i activistaMontserrat Bassa, va sortir al’escenari per recitar Resistir és

vèncer, amb lletra de Jordi Cui-xart. A la plaça Catalunya, un pú-blic nombrós i de totes les edatsva rebre el grup amb crits de“força Dharma!” i la colla delsFortuny va respondre amb unapotent Flamarada que ja no es vaapagar durant tot el concert, en-cavalcat en la part final a l’inicidel concert dels valencians icombatius Zoo. “Aquí ens sentimcom a casa”, va dir el seu cantantentre els crits d’independènciaque ressonaven per sobre del’estrèpit de la Rambla. Els PaïsosCatalans són el marc de referèn-cia de l’Acústica, on divendresvan actuar també els veteransmallorquins Anegats o, vingut deponent, El Petit de Cal Eril, queva saber encomanar la seva En-ergia fosca en un concert hipnò-tic a la plaça de la Palmera, espaiidoni per degustar amb tranquil-

litat algunes de les exquisidesesdel festival. El desenllaç del di-vendres va ser un final orgiàstic,de gran festa pagana de finald’estiu, que va començar a lamitjanit amb el pop hiperbòlic deDorian i les seves utopies mésd’anar per casa (“En el fondo to-do lo que quiero es verte amane-cer”), a la plaça Catalunya, abansque una amplíssima majoria delpúblic es concentrés a la Ramblaper veure sortir el sol de matina-da amb Oques Grasses, granstriomfadors de la night i de totl’estiu, contra els quals no es potcompetir. Potser per no coincidirde ple amb els osonencs les onzecomponents de la Balkan Paradi-se Orquestra van endarrerir mitjahora la seva huracanada fanfàr-ria, fent una excepció en la pun-tualitat que també caracteritzal’Acústica. Com el relat. ■

Positivisme, ràbia i final orgiàstic

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònica Acústica

Oques Grasses, durant la seva actuació de divendres al festival Acústica, que acabarà avui a Figueres ■ ARNAU JAUMIRA / FESTIVAL ACÚSTICA

L’Elèctrica Dharmava actuar a la tardaper a la conselleraDolors Bassa des del’exterior de la presó

XavierCastillón

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Figueres

El Joker, l’enemic númerou de Batman, interpretatara per Joaquin Phoenix,va despertar avui un enor-me interès a la Mostra deVenècia, on competeix enla secció oficial pel Lleód’Or. La pel·lícula Joker,

dirigida per Todd Phillips,va ser rebuda amb expec-tació i amb aplaudimentsal final. Narra el camí cap ala bogeria i el mal del cò-mic fracassat ArthurFleck, fins a convertir-seen el brutal Joker, un mal-vat destacat a la ciutat deGotham, que viu sumidaen el caos i la violència.

“L’atractiu del perso-natge és que és molt difícilde definir, i tampoc volíemfer-ho. He tractat d’identi-ficar alguns aspectes de laseva personalitat, peròdesprés feia un pas enrere,perquè volia que fos unaobra de misteri”, va expli-car a la roda de premsaJoaquin Phoenix, en de-

claracions recollides perEfe. L’actor va dir que s’hapreparat vuit mesos perdonar vida a aquest míticpersonatge de somriureinquietant “un aspecte to-talment propi”, que nos’inspirat en versions an-teriors d’actors com JackNicholson o Jared Leto.

La cinta s’endinsa enles raons que van empè-nyer el pallasso a la boge-ria. “He tardat molt detemps a crear les riallades,perquè no volia que sones-sin ridícules, sinó que evo-quessin una història per-sonal tempestuosa”, va dirl’actor. ■

AgènciesVENÈCIA

Joaquin Phoenix brillaa Venècia amb ‘Joker’

Joaquin Phoenix va ser el protagonista ahir de Venècia ambla presentació de ‘Joker’ a competició ■ ETTORE FERRARI / EFE

El president de la Diputació de Girona

assisteix a la festivitat de Sant GilPor Redacción Girona - 1 septiembre, 2019

Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona, ha assistit aquest matí als actes que

han tingut lloc al santuari de Núria amb motiu de la festivitat de Sant Gil. Ha estat

acompanyat per altres autoritats com ara Damià Calvet, conseller de Territori i

Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; Ricard Font, president dels Ferrocarrils de

la Generalitat de Catalunya (FGC); Pere Calvet, director general dels FGC; Mònica

Santjaume, alcaldessa de Ribes de Freser; o Immaculada Constans, alcaldessa de

Queralbs, entre d'altres. Abans dels actes commemoratius, a l'estació de Ribes Vila,

Miquel Noguer ha participat en el bateig d'una locomotora amb el nom del polític català

Salvador Carrera, que va morir l'any passat i que, entre el 1983 i el 1987, va ser

president de la Diputació de Girona. "Va ser un president magnífic. Avui dia, falten molts

Salvadors Carrera en el món de la política", ha destacat Miquel Noguer en el seu

parlament.

Les autoritats han assistit a la Missa Solemne, presidida per l'Arquebisbe Joan-Enric

Vives, Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, al santuari de la Mare de Déu de Núria.

Durant la missa s'ha dut a terme l'actuació de la Coral Santa Maria de Ribes de Freser.

Posteriorment, s'han desplaçat a l'ermita de Sant Gil per assistir a la tradicional ofrena

floral i la processó dels pastors amb la Mare de Déu. L'acte ha finalitzat amb un dinar de

germanor.

La celebració de Sant Gil, patró dels pastors del Pirineu Oriental, té lloc a la Vall de Núria

cada 1 setembre. Es tracta d'una de les celebracions més importants que es duen a

terme a la vall de Núria i commemora l'estada de sant Gil a la vall de Núria. Durant tot

el dia es celebren diferents actes lúdics i religiosos: l'esmorzar de pastors, la trobada

gegantera amb els gegants de Ribes de Freser, Ripoll i Martorell; les sardanes amb la

cobla de La Nova del Vallès o la processó dels pastors a l'Ermita de Sant Gil, entre

d'altres.

A part de les activitats tradicionals de la festivitat, enguany ha tingut lloc a Ribes de

Freser la visita de l'ampliació del vestíbul d'accés a l'estació de Ribes Vila i l'explicació de

les novetats i les millores que s'han realitzat aquests últims mesos tant en estacions

com en infraestructures, vies i material mòbil de la línia ferroviària del Cremallera de

Núria. Tot seguit, a la mateixa estació, s'ha batejat la locomotora amb el nom de

Salvador Carrera.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

Publicat 1/9/2019 15:36:31 CET

Calvet lloa "l'obsessió de millora contínua" de FCG amb el Cremallera de la Vall de Núria (Girona)

Afirma que "tant de bo" la tinguessin tots els competents en matèria ferroviària

GIRONA, 1 Set. (EUROPA PRESS) -

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, ha lloat

aquest diumenge "l'obsessió de millora contínua" de Ferrocarrils de la

Generalitat de Catalunya (FGC) amb el Cremallera de la Vall de Núria (Girona),

durant una visita a la vall coincidint amb la festivitat de Sant Gil --patró dels

pastors del Pirineus--.

L'ha acompanyat el president de FGC, Ricard Font, qui durant la jornada ha

exposat algunes millores dutes a terme per la ferroviària a les infraestructures

CATALUNYA ESPANYA MÓN ARTS TIC VIU BARCELONA ECONOMIES ANDORRA

europa pressEditat per Dilluns, 2 de setembre 2019

GENERALITAT DE CATALUNYA

del Cremallera, com la renovació de les vies i la catenària i l'adquisició de cotxes

nous, ha informat la Conselleria en un comunicat.

Calvet ha celebrat les millores i ha dit que "tant de bo" que tots els ens amb

responsabilitats en matèria ferroviària tinguessin la vocació de millora contínua

que té FCG.

Per al conseller, aquestes millores serveixen perquè "hi hagi, comencin o es

mantinguin projectes de vida, de persones, de famílies, emprenedors i

empreses".

SOSTENIBILITAT I MOBILITAT

Segons Font, un dels objectius de FCG és que "la Vall de Núria sigui una vall de

zero emissions, que no generi residus i que funcioni amb estratègia neta",

considerant la proximitat de les estacions de muntanya amb parcs naturals.

Com a part de la seva agenda ambiental, al setembre FCG engegarà una

minicentral hidroelèctrica a la vall, mentre segueix treballant en projectes de

geotèrmia i energies renovables.

Aquest hivern també s'inaugurarà un renovat Telecabina Coma del Clot, que

serà més ample i cent per cent accessible per a les persones amb mobilitat

reduïda, i que podrà transportar 415 persones cada hora.

LOCOMOTORA SALVADOR CARRERA

Durant la jornada, s'ha inaugurat una nova locomotora híbrida batejada amb el

nom de Salvador Carrera, qui va ser alcalde de Ribes de Freser (Girona),

president de la Diputació de Girona, senador i diputat; la seva vídua,

l'exconsellera Irene Rigau, ha estat present.

De Carrera, Calvet ha destacat "aquest tarannà seu de servir la gent a través de

servir el territori", a més de la seva estima al poble de Ribes i a la comarca del

Ripollès.

Segueix @AlDiaCat 4.974 seguidors

2/9/2019 Calvet afirma que Ryanair "no podrà fer el que li doni la gana" i diu que el Govern seguirà de prop un eventual ERO

www.acn.cat/text/item/calvet-afirma-que-ryanair-no-podra-fer-el-que-li-doni-la-gana-i-diu-que-el-govern-seguira-de-prop-un-eventual-ero 1/3

Dilluns, 02 Setembre 2019 10:37 Redacció

Calvet afirma que Ryanair "no podrà fer el que lidoni la gana" i diu que el Govern seguirà de propun eventual EROEl conseller diu que si es presenta l'expedient sol·licitaran a Treballparticipar de les negociacions

ACN Barcelona .- El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assegurat que si Ryanair�nalment presenta un ERO "no podrà fer el que li doni la gana" i ha afegit que el Govern seguirà de propque s'acompleixin tots els requisits legals. En declaracions a TV3, Calvet ha explicat que no tenen"informació directa" per part de la companyia sobre l'"eventual" tancament de la base a Girona i que esvan assabentar del mateix a través del comunicat que la companyia va enviar als treballadors. Aquestdilluns, el secretari d'Infraestructures, Isidre Gavín, es reuneix a Dublín amb la companyia per conèixer deprop els detalls. El conseller ha explicat que si �nalment es presenta l'ERO sol·licitaran al Ministeri deTreball "poder estar assabentats i si s'escau estar presents".

Calvet ha explicat que l'objectiu de la trobada d'aquest dilluns és "conèixer els plans i gestionar uneventual tancament", així com si la companyia té intenció de presentar "immediatament" un ERO queafectaria unes 160 persones. Ha assegurat que estan "preocupadíssims" per la possibilitat que es presentiaquest expedient.

El conseller ha recordat que tenen convenis de promoció amb Ryanair, i amb d'altres companyies, alsaeroports de Girona i Reus. "Tenim contractes vigents, heu anunciat que voleu tancar la base, què signi�catot això", ha exempli�cat Calvet com a qüestions a plantejar a l'aeronlínia irlandesa. Ha afegit que volenafrontar la situació "en primera persona" i "prendre les regnes de la situació".

Ha reconegut que els convenis de promoció "no estan lligats a la base" però ha insistit que l'objectiu delGovern és mantenir l'activitat que hi ha hagut �ns ara, amb uns 125-130 vols setmanals i un impacteeconòmic d'uns 500 MEUR segons dades del 2017.

cercar...

El meu compte Surt

70

emporda.info » Cultura

Llançà / Sant Pere Pescador

Dos escenaris de l'Alt Empordà, en el Festival de Teatre Amateur FITAGLlançà i Sant Pere Pescador han esdevingut aparadors per a nous talents a escala

internacional

EMPORDA.INFO 01.09.2019 | 10:25

Actors durant un assaig a la Casa de Cultura de Llançà. FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRE

AMATEUR DE GIRONA

Un 98 % dels espectadors recomanaria el Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona i un 95

% considera que els espectacles que han vist són de qualitat. Així es desprèn de l'enquesta de

satisfacció que l'organització del FITAG 2019 ha plantejat al seu públic durant el festival, que va posar

el punt i final ahir a la nit després de cinc dies. En total, més de 13.000 persones han assistit als 39

espectacles exhibits en aquesta edició, la més concorreguda. L'esdeveniment ha aplegat companyies

de teatre independent de vuit estats diferents, i una dotzena de grups eren de les comarques

gironines.  

Unes 800 persones han respost l'enquesta de satisfacció que, per primera vegada, l'organització del

FITAG ha plantejat al públic després dels espectacles. A més de les dades destacades anteriorment,

altres conclusions d'aquest estudi són:

Agenda Art Cinema Festivals Llibres Música Teatre

Serveis Identifica't o Registra't01 de setembre de 2019

Figueres

33 / 21º

L'Escala

31 / 20º

Roses

30 / 20º

Empordà Més Noticies Cultura Esports Economia Opinió Oci Vida i Estil Comunitat Multimèdia

SUBSCRIU-TE

• El 80 % dels espectadors opinen que les obres que han vist els han sorprès i un 60 %, que els han

emocionat.

• Un 30% dels enquestats confessen que van entrar a veure l'espectacle sense tenir-ne referències

prèvies.

• Un 70% del públic considera que el teatre amateur hauria de tenir més presència als escenaris

teatrals.

• Un 50 % dels espectadors del FITAG ha fet teatre amateur alguna vegada.

«Estem molt satisfets amb els resultats d'aquesta edició. D'una banda, perquè les xifres evidencien el

creixement sostingut del festival, i això és gràcies a un gruix important d'espectadors fidels que

repeteixen any rere any. En aquest sentit, les companyies que hi han participat s'han sorprès de l'alta

ocupació en tots els espectacles i espais. I, sobretot, n'estem molt contents des del punt de vista

qualitatiu i humà: el públic ens ha fet saber explícitament que el FITAG els il·lusiona, els emociona i, en

definitiva, els fa més feliços!»

Aquesta és la valoració que el director del FITAG, Martí Peraferrer, fa del festival. I hi afegeix: «Més enllà

de la lectura positiva que en fa el públic, una edició més estem molt contents amb l'experiència dels

grups de teatre amateur que hi han participat. Hem tingut l'oportunitat de conviure amb persones amb

orígens i realitats socials i culturals molt diferents de la nostra. I, novament, aquesta multiculturalitat

ens ha regalat una oportunitat d'intercanvi cultural i de creixement personal impagables.» 

Un aparador per a nous talents

El FITAG s'ha consolidat com un referent del teatre amateur a escala internacional. Un dels seus valors

principals és que ajuda a visualitzar el teatre no professional de les comarques gironines i, alhora,

serveix d'aparador per a nous talents de l'escena catalana i internacional. A més, fomenta la

convivència i promou l'intercanvi cultural, atenent al fet que les companyies que hi participen provenen

de diferents països. A més de Catalunya, el 2019 hi ha hagut grups de: l'Argentina, el Brasil, Cantàbria,

Castella-la Manxa, Colòmbia, Itàlia, Madrid, Navarra, el País Basc, el País Valencià, Romania, Rússia,

Ucraïna i Xile. De fet, aquest últim país ha estat el convidat d'aquesta edició.

El FITAG va arrancar dimarts passat la dinovena edició amb un espectacle inaugural que va transgredir

els gèneres i formats habituals del festival. Va ser al Teatre Municipal de Girona, amb totes les entrades

exhaurides i amb una coproducció internacional de caràcter experimental basada en l'expressió

corporal. 

Tretze actors de l'Argentina, el Brasil, Catalunya, Colòmbia, Israel, el Marroc, Portugal i el Senegal van

participar en el treball, Experiment autoficció, que va dirigir la directora i actriu brasilera Carolina Correa,

juntament amb les també brasileres Ana Regis i Poliana Tuchia. Des de quinze dies abans, l'equip

interpretatiu havia assajat diàriament al centre de formació teatral El Galliner, a la Casa de Cultura de

Girona, per a aquesta funció. Prèviament, la mateixa directora havia seleccionat els candidats a

distància, atenent la diversitat d'orígens geogràfics de tots ells. 

Un 50 % més de públic a FITAG Municipis

"Experiment autoficció" també es va poder veure ahir, a la Casa de Cultura de Llançà, en el marc de

FITAG Municipis. A més d'aquesta població de l'Alt Empordà, set municipis gironins més han participat

aquest any en aquesta xarxa: Campdevànol, Llançà, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Palamós, Sant

Gregori i Sant Pere Pescador.

…

Normalitzada la circulació a la GIV-5221 entre Beget i Oix

Aquest tram va romandre tancat als pas de vehicle durant bona part

d'aquest dilluns, i amb pas alternatiu durant el dimarts, a causa d'un

camió avariat

per NacióGarrotxa, 28 d'agost de 2019 a les 10:35 |

(https://www.naciodigital.cat/garrotxa/pdf.php?id=21052)

Després de més d'un dia d'afectacions en la circulació a la GIV-5221 entre

Beget i Oix, la Diputació de Girona ha informat que, des d'ahir a la tarda, la

carretera ja ha recuperat la normalitat de pas per a tots els vehicles.

La incidència es va registrar diumenge a la tarda quan un camió va patir una

avaria en aquest tram, impedint la circulació en ambdós sentits. Poc després

de les 6 de la tarda de dilluns, es va restablir parcialment la circulació en

aquest carretera, però només per a vehicles lleugers, i amb pas alternatiu. Els

vehicles pesants tenien prohibida la circulació, ja que el camió avariat

continuava privant el pas a bona part de la calçada.

La incidència, que es localitzava entre els quilòmetres 12 i 12,5, ja ha quedat

resolta, i s'ha aconseguit retirar el camió avariat, i des d'ahir a la tarda els

vehicles ja circulen amb normalitat.

Diputació de Girona @diputaciogirona · 26 d’ag. de 2019

En resposta a @diputaciogirona i a 7 més

S'obre parcialment l'accés a la GIV-5221, entre Beget i Oix.

Només hi poden circular vehicles lleugers (com ara cotxes i

motos), amb pas alternatiu. Encara no s'hi permet l'accés als

vehicles pesants perquè hi continua avariat el camió que en priva

el pas. Garrotxa# Ripollès#

(https://www.naciodigital.cat/garrotxa/)

Segons l'organització del festival, aquesta edició els espectacles de FITAG Municipis han tingut un 50 %

més d'espectadors que l'any passat. Amb una voluntat descentralitzadora i d'acostar la cultura a la

ciutadania, els ajuntaments de les comarques gironines que hi han participat hanacollit segones

funcions del FITAG a càrrec de de companyies internacionals i han dedicat un dia a promoure que els

grups convidats i locals convisquin. Per tot plegat, a més d'acostar el teatre amateur arreu de les

comarques gironines, FITAG Municipis acaba esdevenint una acció de promoció turística,

gastronòmica i cultural. 

Impuls per actuar fora de Catalunya

En aquesta edició s'han mantingut els convenis amb les entitats teatrals Escenamateur i Corredor

Latinoamericano, que permeten que grups de l'Estat espanyol i de l'Amèrica Llatina participin en el

FITAG a canvi que, després, grups de teatre amateur de les comarques gironines puguin prendre part en

diferents festivals liderats per aquestes organitzacions.

De fet, gràcies a aquests acords, companyies de la demarcació han actuat a Mèxic, l'Argentina, Cuba,

les Balears, Extremadura i Madrid, entre d'altres. Justament, en el marc d'aquesta edició del festival,

s'ha establert un conveni entre el FITAG i Escenamateur per facilitar que grups de teatre amateur de les

comarques gironines i del conjunt de Catalunya puguin actuar a ciutats de l'Estat. Les companyies

interessades han d'enviar el seu projecte a fitag@escenamateur.org abans del 31 d'octubre vinent.

La Diputació organitza el FITAG, amb el suport de la Casa de Cultura, l'Ajuntament de Girona, la

Generalitat de Catalunya i l'Obra Social "la Caixa".

o .

Normes de Participació

Comentar

LA BORSA ACERINOX : 7,6380 (1,43 %) ACS : 34,4300 (0,17 %) ADOLFO DGUEZ : 7,0000 (0,00 %) ADVEO : 0,4850 (0,00 %) AEDAS HOMES :Més valors

Dilluns, 2 setembre 2019

Webs del Grup Tradueix-nos

Cercar

" Identifica't Subscriu-te

SECCIONS EDICIÓ IMPRESA EL PUNT AVUI TV MÉS

PORTADA LOCAL SOCIETAT SUCCESSOS POLÍTICA ECONOMIA CULTURA EUROPA-MÓN COMUNICACIÓ OPINIÓ IN ENGLISH ESPORTS

NOTÍCIES LA BORSA

ECONOMIA GIRONA - 29 agost 2019 2.00 h

Un centenar de parades a la fira del petit comerç

REDACCIÓ - GIRONA

L’agrupació de comerciants Girona Centre Eix Comercial organitza la sisena

edició de la botiga al carrer Compra & Somia. La fira, que tindrà lloc el dis-

sabte 5 d’octubre, recorrerà tot l’eix comercial de Girona, de l’Eixample fins

al Barri Vell, i aplegarà un centenar de comerços de sectors molt variats.

Tindrà una presència important de botigues dedicades a la moda i als com-

plements. Les botigues exposaran les seves parades a la rambla de la Lliber-

tat als carrers de la Creu, Migdia, Pare Claret, Hortes, Argenteria, Santa

Clara i Nou, a l’avinguda Sant Francesc i a la plaça Catalunya. Durant tot el

dissabte, la botiga al carrer anirà acompanyada d’activitats i música per a

l’entreteniment de la mainada, amb l’objectiu de facilitar la compra. La inici-

ativa Compra & Somia es va impulsar ara farà sis anys com a complement de

les botigues al carrer de l’estiu, limitades a una zona comercial, i amb l’ob-

jectiu de dinamitzar el sector entre el període de començament de la nova

temporada de tardor i la campanya de Nadal. L’objectiu de l’associació, que

té en aquesta actuació el suport de l’Ajuntament de Girona, la Generalitat de

Catalunya i la Diputació de Girona, és una gran afluència de públic i un con-

sum que “ajudi a tancar la facturació de la temporada d’estiu amb un balanç

positiu”.

Josep Maria Noguer i Mònica Bartrina, el president i la gerent de Girona Centre

Eix Comercial GIRONA CENTRE EIX COMERCIAL.

6

emporda.info » Comarca

Biure

Martí Sans, alcalde de Biure: «Volem un municipi sostenible, hem de tenir depuradora»L'alcalde es mostra obert a augmentar les competències dels regidors de l'oposició per

treballar conjuntament

Sònia Duñach 26.08.2019 | 19:18

Martí Sans (Biure, 1946) té una llarga trajectòria en

la política catalana. Fou professor de català a l'IES

Narcís Monturiol de Figueres i un dels fundadors

del sindicat de mestres de Girona. Militant dels

socialistes, va ser regidor de Peralada, tinent

d'alcalde de Figueres i Director General de Pesca

de la Generalitat. Sans, també ha sigut membre del

Consell Comarcal de l'Alt Empordà, de la Diputació

de Girona i del Parlament de Catalunya.

Diu que porta a la sang la vida política. Va

començar-la abans dels quaranta, i ara, amb

setanta-tres anys assumeix el seu segon mandat

com a batlle del municipi per la Candidatura de

Castelló d'Empúries Figueres L'Escala Roses Comarca

Serveis 27 de agost de 2019

Empordà Més Noticies Cultura Esports Economia Opinió Oci

SUBSCRIU-TE

Progrés, amb la qual va obtenir tres regidors dels

cinc que conformen el consistori.

Vostè té una llarga vida política. Què el va portar

a presentar-se d'alcalde a Biure?

Fa quatre anys un amic amb el qual ens veiem sovint em va animar. Això ho portes a la sang. I vam fer

una llista que estava molt bé. Vam guanyar. Aquesta vegada hi he tornat perquè ens queden coses a

fer. I ja sé que sempre passa això, tothom ho diu, que els primers anys passen molt ràpidament i

algunes coses que vols fer no les pots acabar. I, bé, la gent m'ha tornat a fer confiança!

Quins són aquests projectes pendents?

N'hi ha bàsicament dos molt importants. Un és tema tecnològic, la televisió i internet. L'altre és que

volem un municipi sostenible, i hem de començar per tenir una depuradora.

Molta gent no és conscient que no hi ha depuradores als pobles petits.

Nosaltres la depuració la fem amb una canalització directa al riu, però quan no plou, no hi ha flux

d'aigua i queda retingut.

Això no és depurar...

No, és treure's les aigües brutes de sobre. Per això volem una depuradora moderna, que sigui fàcil de

controlar. S'ha de tirar endavant per tenir un poble net. Durant el mandat passat vam treballar pel

projecte i ara és qüestió de polir quatre coses i buscar el finançament.

Què hi diu l'Agència Catalana d'Aigua?

L'ACA no ens ajuda, de fet, tenen la previsió que Biure tingui la instal·lació per al 2023. Nosaltres els

hem proposat avançar-nos, i d'aquí a quatre anys que ens tornin els diners que ens toquin. Però

tampoc. Això sí, ens paguen el manteniment. A més, caldrà tenir en compte què passa amb la nova

urbanització que es vol fer, perquè també necessitaran la depuradora, i podem incloure'ls, sempre que

abonin una part del cost.

Per ser sostenible també caldrà abordar altres temes.

Sans planteja la creació d'una ADF amb un poble veí

Hem de tenir en compte tot allò que contamina. Volem plantejar subvencionar les plaques solars, sigui

amb ajuts directes o estalviant l'IBI. Cal estudiar si podem tirar endavant la proposta en termes

econòmics. L'altra proposta seria buscar un espai on col·locar totes les plaques solars juntes. Però és

més complicat.

Com tenen les franges de protecció d'incendis?

S'han fet, però estic acollonit. Estem encaixonats. El foc del 2012 ens va traumatitzar, va ser terrorífic. I

ara veus que tot està molt sec, hi ha pins caiguts. De moment no ha fet molta tramuntana i això ens ha

salvat. El que està clar és que ens hem de preparar millor, per això és important fer prevenció. Hem de

tenir les coses planificades abans que succeeixi, per això, estem pensant de fer una Associació de

Defensa Forestal amb algun altre municipi i aprofitar per fer més tallafocs.

Parla en futur. A part de les franges de protecció, no han fet res més des de llavors?

Hem formigonat el camí que va de Biure a la carretera Nacional, perquè hi pugui haver un accés ràpid i

segur en cas d'incendi. Però no tenim res més.

Ens parlava també de projectes tecnològics.

Un municipi de 240 i pocs habitants ha de procurar créixer, perquè si baixes pots arribar a un número

crític. Però tenim dues coses importants a solucionar: la televisió i la cobertura d'internet.

No tenen televisió?

No veiem bé cap canal. Esperem que en un parell de mesos ho puguem tenir arreglat, però hem tingut

molts problemes per tirar-ho endavant. Ens han fet un projecte i ara ens toca fer els tràmits

administratius.

Tampoc tenim cobertura d'internet quan estem a Biure.

Aquest és un poble tranquil que s'hi està bé, però ningú vindrà a comprar una casa a Biure si no pot ni

veure la televisió ni connectar-se a internet. Telefònica ens ha promès fibra òptica de cara a l'any vinent,

però no me n'acabo de fiar. De moment, hem de treballar per veure si podem posar repetidors perquè

arribi la cobertura arreu. No podem viure d'esquena a la tecnologia.

Si volen créixer com a poble també necessiten famílies, amb canalla. Com està l'escola?

Compartir a TwitterCompartir a Facebook

L'objectiu és mantenir-la. L'edifici no és el millor lloc. Tot i que tenia la idea de rehabilitar una casa, ara

crec que cal construir-ne una de nova. Veurem què hi diu ensenyament, nosaltres hi apostem tot i que

sabem que no serà fàcil.

Hi ha llista per escoles a ensenyament.

No vull un barracó. Tenim el lloc, un espai al costat del pavelló amb bons accessos i a prop del poble, i

s'hauria de fer l'obra civil.

L'AMPA és una de les entitats fortes del municipi?

Hi ha l'Associació cultural la Vall de Ricardell que puntualment fan activitats socials, però la que té més

impacte és l'AMPA. Collen molt perquè es facin coses i es facin bé, tenen els objectius clars i està molt

ben dirigida.

Com estan les relacions amb l'oposició?

Hi ha dues regidores, a les quals vaig oferir carteres, però el dia de la investidura es van votar a elles

mateixes, i em va saber greu. En tot cas, ara una té la competència de la Gent Gran i l'altre està a cultura

donant un cop de mà. Tenen possibilitats de treballar i d'augmentar la seva responsabilitat institucional

si volen. Estic obert a parlar.

Hi ha molts temes a tractar i pot ser pocs recursos humans.

Quan era regidor de Figueres tenia els tècnics. Aquí has d'anar amb l'agutzil a tot arreu. El tinent

d'alcalde ens ajuda molt perquè es coneix molt bé el poble,i entre tots ho hem de fer tot. Ara només

tenim una noia que havia fet de secretària, i la secretària que ens envien però que no arriba a tot.

El tema dels secretaris als pobles és complicat.

Jo ho entenc, tenen molts pobles. Però és un tema que cal revisar. La majoria són gent trempada, però

si tenen tres pobles, no poden arribar a tot. Si hi sumem tots els tràmits administratius feixucs, és molt

difícil treballar. Per exemple, el tema de la cobertura de la televisió, pensava que en un parell de mesos

s'arreglaria. Fa dos anys que hi treballem. Gairebé m'hi deixo la salut.

Es pot visitar a la sala d'exposicions del diari L'indépendant, coincidint amb la celebració del Visa Pour l'Image

Redacció.- La Diputació de Girona, a través d’INSPAI, Centre de la Imatge, participa per dissetè any consecutiu en el Festival Off,

amb l’exposició «Pep Iglésias. Anacronismes. 1979-2009». Aquest any ho fa de la mà del diari L’Indépendant, que acollirà la

mostra a la seva sala d’exposicions, i que pren el relleu a La Médiathèque de Perpinyà, que era l’espai on es van exhibir les setze

exposicions precedents.

L’exposició, que es podrà visitar del 2 al 14 de setembre, consta d’un conjunt de fotografies en color i blanc i negre que mostren

una imatge global, però alhora acurada, de la figura de Pep Iglésias, tant de la seva faceta com a fotoperiodista com de la

personal, la de ciutadà gironí fortament vinculat a la ciutat que el va veure néixer i a la cultura. Les seves imatges son el

testimoni gràfic de l’evolució més important en el món de la fotografia dels darrers setanta anys, i el seu llegat és un referent

imprescindible per al fotoperiodisme de premsa local i per als professionals freelance.

L’exposició es va inaugurar per primer cop el passat mes d’octubre a la Casa de Cultura de Girona i després es va integrar en

les Exposicions Itinerants de la Diputació de Girona, a través de les quals arriba a Perpinyà en el marc del Festival Off.

És la primera vegada que es va projectar una exposició en clau retrospectiva d’aquest fotoperiodista. L’objectiu de la mostra és,

d’una banda, donar a conèixer el patrimoni fotogràfic de les comarques gironines i, d’una altra, mostrar àmpliament el treball de

Pep Iglésias, el fons d’imatges del qual està dipositat a INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona.

L’exposició, que es va presentar amb l’edició del llibre Pep Iglésias: Anacronismes, 1978-2009, de la col·lecció «Quaderns de

Fotografia», mostra les fotografies més representatives de la carrera professional i vital del fotoperiodista, com ara imatges

sobre festivitats, esports, viatges, urbanisme, reivindicació social i política, i d’un gran nombre d’artistes i personatges del món

de la cultura, que representen una part molt important del fons d’imatges del fotògraf gironí.

Pep Iglésias i Trias, fotògraf de premsa (1958-2018). Es va iniciar en el món de la fotografia professional a final dels anys

setanta en diversos mitjans de comunicació de Madrid, com ara Dinero, algunes publicacions del Grupo Z i Estructura

Econòmica.

Després de compaginar els treballs fotogràfics amb altres feines relacionades amb el camp de la premsa i l’edició, en la dècada

dels noranta la seva activitat professional es va centrar en el fotoperiodisme, tasca que va desenvolupar com a responsable de

fotografia al Diari de Girona (1991-1995) i, posteriorment, al Diari d’Andorra (1995-2001).

Durant la seva carrera va compaginar la tasca per al mitjans de comunicació amb el treball de fotògraf oficial de diferents

institucions, fotografia de caire més artístic o reivindicatiu, i amb la fotografia de rodatge de pel·lícules, com ara Soldados de

Salamamina de David Trueba.

L’any 2007 va ser guardonat amb l’accèssit en fotografia documental de la I Biennal Internacional de Fotografia d’INSPAI,

Centre de Imatge de la Diputació de Girona, amb el projecte «Viaducte. Espai relacional».

El fons fotogràfic de Pep Iglésias. L’any 2017 Pep Iglésias va donar més de cent quaranta mil fotografies a INSPAI, Centre de

la Imatge de la Diputació de Girona, que es van sumar als fons i les col·leccions que custodia i preserva aquesta institució. El

fons Pep Iglésias comprèn un conjunt d’imatges fruit del seu treball en rotatius del territori espanyol, gironí, català i andorrà. A

banda d’aquest conjunt, el fons també es compon d’imatges d’àmbit internacional i de fotografies de vessant més artística, així

com d’altres de més reivindicatives que formen part de la seva obra més recent.

Festival Off

La Diputació de Girona, a través d’INSPAI, Centre de la Imatge, participa des de fa disset anys en el Festival Off. En el marc d’aquest festival,

ha exposat a La Médiathèque de Perpinyà alguns dels projectes en els quals ha treballat INSPAI: projectes centrats en la promoció de la

fotografia actual i contemporània, com ara «Srebrenica, el silenci de la memòria», dels fotògrafs Miquel i Isaac Ruiz; «Les veus de les dones:

el Salvador», de Tonyi Mateos; «Retrats de la memòria», d’Elisabet Serra; «Kaolack», de Joel López, el projecte guanyador de la II Biennal

Internacional de Fotografia; «Àlbum de famílies», de Mattia Insolera i Catalina Gayà; «Abandoned places», d’Alícia Rius; «Fotografia de

premsa», de Dani Duch, «La fi dels dies», de Yurian Quintanas, «Una altra manera de captar el món: 1979­2013», de Miquel Ruiz,

«Polvorins», de Carles Palacio, «Mentawai: progrés o retrocés», de Marina Calahorra, «Fotoperiodisme a la rereguarda (1936­1939). Rafael

Vilarrubias», del fotògraf Rafael Vilarrubias i «Nparanpare» de Daniel Casanovas.

Anacronismes. 1978-2009 de Pep Iglésias al Festival Off de Perpinyà de la ma d’Inspai

Diari de GironaDILLUNS, 2 DE SETEMBRE DE 201934

Blanes, Cadaqués, Olot, Santa

Coloma de Farners, Torroella de

Montgrí.

L’ESTARTIT

Concert A les 9 de la nit a l’es-

glésia de Santa Anna concert de

guitara clàssica amb Tono Blasi

dins de la programació del Medi-

terranea Guitar Festival.

LLORET DE MAR

Concert A les 9 de la nit a l’es-

glésia de Sant Romà concert de

guitarra llatina amb Josep Soto.

GIRONA

Lectura A 2/4 de 12 del migdia

a la biblioteca Carles Rahola labo-

ratori de lectura amb el títol «Pre-

parats per anar a escola?» amb

Laura Vilar.

PALAMÓS

Tertúlia literària A les 7 de la

tarda a la Biblioteca Lluís Barceló

i Bou, tertúlia literària «Les for-

mes del verb anar», de Jenny Er-

penbeck.

ANGLÈS

Gales A les 11 del matí al Parc

de la Font del Canyo, espectacle

infantil Guiriballa, amb La Famí-

lia Guirigall.

-A les 5 de la tarda al Parc de la

Font del Canyo, truitada popular -

solidària.

-A 2/4 de 6 de la tarda al Parc de

la Font del Canyo, sardanes amb

La Principal de Cassà.

-A 2/4 de 9 del vespre, havaneres

amb Els Pescadors de l'Escala.

-A continuació, al Parc de la Font

del Canyo a la plaça Catalunya, la

tornaboda amb Els Grillats amb

Canya.

-En arribar a la plaça Catalunya,

concert Fi de Gales amb Aleix

Hortelano + Irene Carreras + Pau-

la Noguer.

L'ESCALA

Festa Major A les 9 del matí a

la Platja, festival nàutic amb com-

peticions.

-De 10 del matí a 2/4 de 8 del ves-

pre, jornada de portes obertes

del MAC-Empúries.

-De 10 del matí a 1 del migdia, jor-

nada de portes obertes del Museu

de l’Anxova i de la Sal.

-De 10 del matí a 1 del migdia, jor-

nada de portes obertes de l’Alfolí

de la Sal.

-A 2/4 de 12 del migdia a l’esglé-

sia, ofici solemne + 3 sardanes a

càrrec de la cobla La Selvatana.

-A les 6 de la tarda a la Riba, es-

pectacle de circ Els exploradorsd'aigua, a càrrec de Claret Papiol i

Pessic de Circ.

-A les 6 de la tarda a la sala poli-

valent, concert de tarda i tot se-

guit ball amb l'orquestra La Sel-

vatana.

-A les 9 del vespre a la Platja,

gimcana nocturna popular.

-A les 10 de la nit a la Plaça Víctor

Català, audició de sardanes, a cà-

rrec de La Principal de l'Escala.

-A 2/4 d’11 de la nit a la Platja, ball

a càrrec de Disco Mòbil Sons.

SANT PAU DE SEGÚRIES

Festa Major A les 9 del vespre

al Pla de Molinàs (camí de l'antic

cremador), tir al plat local.

-A les 10 del matí al pati de l'esco-

la, parc infantil amb inflables.

-A les 12 del migdia al pati de l’es-

cola, Festa Holi.

-A les 2 del migdia al pavelló mu-

nicipal, dinar popular. A continua-

ció, futbolí humà i jocs de cucan-

ya.

-Seguidament, cercavila i ball de

la Maniera amb Batucada Mara-

cuyà.

-Per acabar, a la plaça Generali-

tat. Festa de l'escuma.

-A les 9 al pati de l'escola, castell

de focs artificials.

-A 2/4 d’11 de la nit al pavelló mu-

nicipal, nit d'humor amb l'espec-

tacle Imitant el teu poble.

VIDRERES

Festa Major A 2/4 de 12 del

migdia a l’Església, missa solem-

ne amb La Flama de Farners.

-A la 1 del migdia a la pista del Ca-

sino, concert vermut amb la cobla

La Flama de Farners.

-A 2/4 de 6 del vespre a la Plaça

Lluís Companys, sardanes amb la

cobla La Flama de Farners.

-A les 7 de la tarda al pavelló mu-

nicipal, concert a càrrec de l’or-

questra Gerunda.

-A les 8 del vespre al pavelló mu-

nicipal, ball de vetlla amb l'actua-

ció de l'orquestra Gerunda.

GIRONA

Jocs A les 6 de la tarda al Parc

de Núria Terés i Bonet, activitats

del programa Juguem i aprenema la plaça.

LLANÇÀ

Tallers De 10 del matí a 2 del

migdia a la Platja de Grifeu i de

2/4 de 5 a 2/4 de 8 de la tarda a la

Platja del Port, tallers infantils.

Tallers A les 6 de la tarda a

l’Oficina de Turisme del port, visi-

ta guiada en família: Els ocells de

Llançà. I a les 10 de la nit, visita

guiada en família: Nits d'estels a

l'Albera. Cal reserva prèvia.

LLORET DE MAR

Mini Club De 2/4 d’11 del matí a

5 de la tarda, Mini Club a la platja

de Lloret i a la platja de Fenals.

-A les 11 del matí al Mini Club de

Fenals, festa de l’espuma com

cada dilluns.

PLATJA D'ARO

Mini Club D’11 del matí a 2 del

migdia i de 4 a 7 de la tarda a la

Platja Gran, Mini Club infantil amb

propostes de jocs, tallers i activi-

tats lúdiques.

-A 2/4 de 8 del vespre al Passeig

Marítim, ronda de jocs esportius.

PALAMÓS

Marxa nòrdica De 8 a 9 del

matí al Parc urbà de salut del Vial

Ronda est (aparcament de l’Hos-

pital), marxa nòrdica i dinamitza-

ció dels itineraris saludables. Gra-

tuït.

FORTIÀ

Balls A 2/4 de 6 al centre agrí-

cola i social, berenar i ball amb el

grup Pep i Mª José.

EMPURIABRAVA

Mercat de nit De 7 de la tarda

a 12 de la nit al Passeig Marítim,

PALAMÓS

Mercat de nit A la tarda al pas-

seig del Mar, mercat d'estiu.

BANYOLES

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, de forma

permanent, l’Espai d’Interpre-

tació de l’Estany, un equipament

museístic de nova generació,

equipat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

- També de forma permanent

es pot visitar, a l’espai del sote-

rrani del Museu Darder, una

col·lecció que ens permet enten-

dre i recrear com era la visió

que al s. XIX i principis del s. XX

es tenia de les ciències naturals.

Més informació a: www.museus-debanyoles.cat.

BEGUR

Exposició L’artista francès

Jean Philippe Richard s’inspira

en la figura de la dona per con-

feccionar el conjunt d’escultures

que es poden veure a les Escoles

Velles, per apropar-se a un altre

artista enamorat de les dones,

Pablo Picasso. Richard mostra

una quarantena d’obres fetes

amb diversos materials, i ho

complementa amb més d’una

vintena de linogravats de l’artis-

ta malagueny de la seva propie-

tat. La mostra es podrà visitar

fins el 8 de setembre.

CALONGE

Exposició Exposició fotogrà-

fica «Calonge i Sant Antoni De-

saparegut», al Castell de Calon-

ge. Horari: de dimarts a diumen-

ge, de 6 de la tarda a 9 el ves-

pre. Fins a l’11 de setembre.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de forma

permanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d’una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:www.ecomuseu-farinera.org.

FIGUERES

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-

nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col·leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diu-

menges de 10.30 a 13 h. Dimarts

de 16 a 19 h.

Museu Dalí El Teatre-Museu

Dalí, l’objecte surrealista més

gran del món, ocupa l’edifici de

l’antic Teatre Municipal, cons-

trucció del segle XIX, parcial-

ment destruït a la fi de la Guerra

Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí

va decidir crear el seu museu.

L’equipament acull, de forma

permanent, una exposició dedi-

cada al geni del surrealisme. Per

a més informació i horaris visi-

teu www.salvador-dali.org.

GIRONA

Exposició El Bòlit_PouRodó i

Bòlit_StNicolau acullen, fins al

pròxim 15 de setembre, l’exposi-

ció «J(e m)'accuse o la mort de

l'autor», comissariada per Adonay

Bermúdez. Aquesta mostra

col·lectiva aplega l’obra de 14 ar-

tistes de diferents generacions i

procedències amb una destacada

presència de creadors gironins

entre els quals Pere Noguera,

Azahara Cerezo, Enric Farrés Du-

ran, Tere Recarens, Francesc Ruiz

Abad i Núria Güell.

Exposició El Museu d’Història

de Girona acull, fins al 3 de no-

vembre, l’exposició «Valentí

Fargnoli. L'art en la fotografia».

Fargnoli va ser un fotògraf am-

bulant, circumstància que li va

permetre fixar l’objectiu de la

seva càmera en múltiples esce-

naris i esdeveniments i, segura-

ment l’impel·lí a conrear, sem-

pre des de l’excel·lència diversos

gèneres fotogràfics: retrat indi-

vidual i col·lectiu, fotografia pu-

blicitària i reportatge social.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Exposició El Terracotta Mu-

seu acull, fins el 6 d’octubre

l’exposició «Pedrets & All shall

be well» de Claudi Casanovas. La

mostra es pot dividir en tres àm-

bits diferenciats i es comple-

menta amb un text d’Eva Vàz-

quez, historiadora de l'art i pe-

riodista cultural. Una gran co-

neixedora de l'obra de Casano-

vas que va col·laborar amb ell

en l'edició del llibre «Claudi Ca-

sanovas. Ceràmiques 1975 –

2015» (2016, Úrsula Llibres).

L’ESCALA

Exposició El Museu de l’An-

xova i de la Sal de l’Escala acull

de forma permanent una expo-

sició que mostra un recorregut

temàtic sobre la història de la

pesca i la salaó al municipi de

l’Escala, des dels seus inicis, així

com la procedència i la textura

dels diferents tipus de sal, en co-

merç marítim, la importància

dels alfolins i dels usos de la sal

en l’alimentació i en l’imaginari

popular, a més d’altres aspectes

de la tradició. Horari de visites

al Museu: de dilluns a dissabte

de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diu-

menges de 10 a 13 h.

OLOT

Exposició L’Arxiu Comarcal

de la Garrotxa acull, fins el prò-

xim 4 de setembre, l’exposició

«Cinquantenari de la desapari-

ció del tren d’Olot». El 15 de ju-

liol de 1969 el tren d’Olot va fer

l’últim viatge. Acabava, d’aques-

ta manera, una història que ha-

via començat oficialment l’any

1911, amb la inauguració del tra-

jecte entre Girona i Olot.

OGASSA

Visita a la Conca Minera

Tots els dissabtes, diumenges i

festius, visites guiades a la Con-

ca Minera d’Ogassa. Primera

sortida: a les 10 del matí, sego-

na sortida: a les 12 del migdia.

PLATJA D’ARO

Visites Visites guiades al

Camí de Ronda - S’Agaró. Camí

de Ronda i Vil·la Romana de Pla

de Palol (Platja d’Aro). Nucli his-

tòric de Castell d’Aro. Ruta es-

cultòrica al Parc dels Estanys, de

Platja d’Aro. Per a grups organit-

zats (reserva prèvia obligatòria).

En català, castellà, francès i an-

glès. visitesguiades@platjada-ro.com.

PALAMÓS

Castell de Sant Esteve Pala-

mós organitza diverses visites

guiades al Castell de Sant Esteve

de Mar. Situat en un indret privi-

legiat sobre la platja de la Fosca,

amb vistes a la façana marítima

de la vila de Palamós. La visita

guiada ofereix les claus per en-

tendre la història del castell des

dels seus orígens, interpretar la

seva estructura a partir de les

restes consolidades i compren-

dre les diferents funcions que va

complir. La visita és gratuïta

però cal una inscripció prèvia al

Museu de la Pesca. Per a més in-

formació sobre dates de la visita

i reserves prèvies, truqueu al te-

lèfon 972 600 424.

RIPOLL

Monestir El Monestir de Ri-

poll i el Centre d’Interpretació

proposen visites guiades al con-

junt monàstic de Santa Maria de

Ripoll, amb l’objectiu de desco-

brir la història del bressol de Ca-

talunya, gaudint d’una fascinant

descoberta d’aquest espai tan

emblemàtic. Cada diumenge, a

2/4 d’11 del matí. Informació i

reserves: al telèfon 972 70 45 56

/ a l’adreça de correu electrònic:

reserves@terrade comtes.cat.

RIUDELLOTS DE LA SELVA

Fundació Mona Visites a la

Fundació MONA per descobrir

els secrets dels primats. Visita

guiada de dues hores de durada

i per a totes les edats. Visita

Ximpàtica per a famílies amb

mainada entre 4-12 anys, visites

guiades per a adults. Tots els

caps de setmana. Aforament li-

mitat. Més informació i reserves

trucant al telèfon 972 477 618.

ROSES

Ciutadella Obert de dimarts

a dissabtes, de 10 a 17 h, diu-

menges, de 10 a 14 h. Dilluns

tancat. Més informació i reser-

ves al tel. 972 15 14 66 o patri-moni@roses.cat.- Visites guiades «Passejades

d’historia». De dimarts a diven-

dres. Consulteu horaris i idiomes

a www.roses.cat. Preu: 5 €, me-

nors de 7 anys, gratuït.

- Activitats familiars autoguia-

des: «La motxilla d’en Milfulles».

L’arbre més gran de La Ciutade-

lla ajudarà a descobrir com vi-

vien i a què jugaven els nens

grecs i romans, els monjos i els

soldats. Activitat lliure en horari

d’obertura de La Ciutadella (en

català i castellà). Preu de lloguer

de la motxilla: 3 €.

- «Safari al museu». Joc de pis-

tes per trobar els animals ama-

gats dins al museu de La Ciuta-

della. Tot un safari: us proposem

gaudir-ne en família. Activitat

lliure en horari d’obertura de

l’espai (en català i castellà). Preu

de lloguer del joc: 3 €.

- «Aniversaris culturals». Per a

nens i nenes fins a 8 anys: cele-

bra el teu aniversari cultural

amb en Gromec, el gat de la Ciu-

tadella, i els seus amics titelles!

Per a nens i nenes de 8 a 12

anys: «Gimcana a la Ciutadella,

la Màquina del Temps». Preu: 8

€ per nen i 120 € per grup infe-

rior a 15 nens. Més informació i

reserves: 972 15 14 66 o patri-moni@roses.cat.

Castell de la Trinitat Recin-

te obert al públic dissabtes d’11

a 17 h i diumenges d’11 a 15 h.

- Visites guiades «Un mirador

fortificat»: 17.30, 18.30 i 19.30,

visites en català, castellà i fran-

cès. Preu: 5 €, menors de 7 anys,

gratuït. Més informació i reser-

ves al tel. 972 15 14 66 o patri-moni@roses.cat.

Mercats

Música

Lletres

Festes

Infantil

Esport

Balls

Fires

Exposicions

Visites

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu agenda@ddg.cat

AVUI DESTAQUEM

L’Estartit

El Mediterranean Guitar Festivalpresenta Toni Blasi en concert A les 9 de la nit a l’església de Santa Anna, concert de guitarraclàssica amb Toni Blasi, dins el Mediterranean Guitar Festival. El seuprograma inclou peces clàssiques de totes les èpoques, des del bar -roc, passant pel classicisme i el romanticisme, fins a arranjamentspropis de peces més modernes.

Torroella de Montgrí

«Montgrí, una història de gegants»al Museu de la Mediterrània El Museu de la Mediterrània i l’Associació d’Amics dels Gegants iCapgrossos de Torroella de Montgrí produeixen l’exposició «Montgrí.Una història de gegants». Una mostra singular que posa en valorl'imaginari festiu de Torroella a partir d’una anàlisi històrica i socialinèdita fins al moment. Es podrà visitar fins al 13 d’abril de 2020.

Girona

Exposició «(Actrius) Icòniques» al Museu del Cinema de Girona El Museu del Cinema acull, fins al pròxim 29 de setembre, l’ex-posició «(Actrius) Icòniques. Imatges simbòliques i frases cèlebres deles grans actrius del cinema. Col·lecció Vicenç Arroyo». La mostraconsta de 91 fotografies i 45 frases transcrites de les 30 grans actriusde tots els temps protagonistes de l’exhibició.

jamargant - 02/09/2019 09:52 - 81.32.132.142

| Apunts | 39EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 DE SETEMBRE DEL 2019

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre Agrícola i social.Berenar i ball amb l’actuació dePep i M. José.

ConcertsL’ESTARTIT� 21.00. Església de Santa Anna.Concert de guitarra clàssica acàrrec de Tono Blasi.

LLORET DE MAR� 21.00. Església de Sant Romà.Concert de guitarra a càrrec deJosep Soto.

FestesANGLÈS� Gales. 11.00. Parc de la Font delCanyo. Espectacle infantil Guiri-balla, a càrrec de La Família Guiri-gall.� 17.00. Parc de la Font del Canyo.Truitada popular - solidària.� 17.30. Parc de la Font del Canyo.Sardanes amb La Principal deCassà.� 20.30. Havaneres amb Els Pes-cadors de l'Escala.� A continuació, parc de la Fontdel Canyo a la plaça Catalunya. Latornaboda amb Els Grillats ambCanya.� En arribar a la plaça Catalunya,concert Fi de Gales amb AleixHortelano + Irene Carreras + Pau-la Noguer.

L’ESCALA� Festa major de Santa Màxima.09.00. La Platja. Festival nàutic.Competicions nàutiques.� 10.00 a 13.00. Alfolí de la Sal.Jornada de portes obertes.� 10.00 a 13.00. Museu de l’Anxo-va i de la Sal. Jornada de portesobertes.� 10.00 a 19.30. MAC-Empúries.Jornada de portes obertes.� 11.30. Església. Ofici solemne +3 sardanes a càrrec de la cobla LaSelvatana.� 18.00. La Riba. Espectacle decirc Els exploradors d'aigua, a càr-rec de Claret Papiol i Pessic deCirc.� 18.00. Sala polivalent. Concertde tarda i tot seguit ball amb l'or-questra La Selvatana.� 21.00. La Platja. Gimcana noc-turna popular.� 22.00. Plaça Víctor Català. Audi-ció de sardanes, a càrrec de LaPrincipal de l'Escala.� 22.30. La Platja. Ball a càrrec deDisco Mòbil Sons.

SANT PAU DE SEGÚRIES� Festa major. 09.00. Pla de Moli-nàs (camí de l’antic cremador).Tir al plat local.� 10.00. Pati de l’escola. Parc in-fantil amb inflables.� 12.00. Pati de l’escola. Festa Ho-li.� 14.00. Pavelló municipal. Dinarpopular.� A continuació, futbolí humà ijocs de cucanya.� Seguidament, cercavila i ball dela Maniera amb Batucada Mara-cuyà.� Per acabar, a la plaça Generali-tat. Festa de l’escuma.� 21.00. Pati de l’escola. Castell defocs artificials.� 22.30. Pavelló municipal. Nitd’humor amb l’espectacle Imitantel teu poble.

VIDRERES� Festa major. 11.30. Església. Mis-sa solemne amb La Flama de Far-ners.� 13.00. Pista del Casino. Concertvermut amb la cobla La Flama deFarners.� 17.30. Plaça Lluís Companys.Sardanes amb la cobla La Flamade Farners.� 19.00. Pavelló municipal. Con-cert a càrrec de l’orquestra Ge-runda.� 20.00. Pavelló municipal. Ball devetlla amb l’actuació de l’orques-tra Gerunda.

FiresEMPURIABRAVA� 19.00 a 00.00. Passeig Marítim.Mercat de Nit.

PALAMÓS� A la tarda, al passeig del Mar.Mercat d'estiu. Cada dia.

InfantilsGIRONA� 11.30. Biblioteca Carles Rahola.Laboratori de lectura, amb Prepa-rats per a l’escola, a càrrec deLaura Vilar.� 18.00. Parc de Núria Terés i Bo-net. Activitats del programa Ju-guem i aprenem a la plaça.

LLANÇÀ� 10.00 a 14.00. Platja de Grifeu.Tallers infantils. I de 16.30 a 19.30,a la platja del port. Cada dia.� 18.00. Oficina de Turisme delport. Visita guiada en família: Elsocells de Llançà. I a les 22.00, visi-ta guiada en família: Nits d'estelsa l'Albera. Cal reserva prèvia.

LLORET DE MAR� 10.30 a 17.00. Miniclub a la plat-ja de Lloret i a la platja de Fenals.� 11.00. Miniclub de Fenals. Festade l’escuma. Cada dilluns.

PLATJA D’ARO� 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.Platja Gran (av. Costa Brava). Miniclub infantil.

SardanesCALELLA DE PALAFRUGELL� 20.00. Jardins de l’Hotel La Tor-re de Calella. Curs per aprendre,perfeccionar i ballar sardanes. Ca-da dilluns, fins al 23 de setembre.Més informació, al 972 61 46 03.

GastronomiaTOSSA DE MAR� Campanya gastronòmica LaCuina del Cim i Tomba. Restau-rants participants: Bahía, Ca laCarme, Can Carlus, Can Pini, Ca-pri, Castell Vell, El petit de CanCarlus, L’Ajustada, Mestre d’Aixa,Minerva, Sa Barca, Sa Muralla,Tursia, Víctor, Victòria. Fins al 30de setembre.

TertúliesPALAMÓS� 19.00. Biblioteca Lluís Barceló iBou. Tertúlia literària sobre Lesformes del verb anar, de Jenny Er-penbeck.

Donació de sangTORROELLA DE MONTGRÍ� 17.00 a 21.00. Càmping CastellMontgrí.

DiversosCAMPRODON� 10.00 a 13.30 i de 17.00 a 21.00.Davant del Pont Nou. Sortida deltrenet turístic.

GIRONA� 15.15. Espai cívic Mercadal. Ioga.

LLANÇÀ� 10.00 a 14.00. Platja del port. Bi-blioplatja.

LLORET DE MAR� 09.00. Roca d’en Maig. Activi-tats dirigides.� 10.30. Parc de salut de Fenals.Activitats dirigides.� 17.00 a 21.00. Platja. Voleibol.

PALAMÓS� 08.00. Parc urbà de salut delVial Ronda est (pàrquing hospi-tal). Marxa nòrdica. Dinamitzaciódels itineraris saludables.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 10.00. Parc urbà de salut MiquelMurlà. Dinamització del parc.

SANT FELIU DE PALLEROLS� Festival comunitari de creacióplàstica i artística Art entre llunesi volcans, als Arbres d’en Casals.Fins al 20 de setembre.

SANT PERE PESCADOR� 21.00, 21.20, 21.40, 22.00 i22.20. Des del pavelló poliespor-tiu. Sortida de les passejades Fes-tival d’estiu de microteatre.

VisitesEMPÚRIES� 11.00 a 13.00 i de 16.40 a 19.00.MAC-Empúries. Visita al cripto-pórtic de la Domus dels mosaics.Cada dia.� 11.30. MAC - Empúries. Visita ro-mana teatralitzada. Cada dia. Elsdilluns, dimecres, divendres i di-umenges, en castellà, i els di-marts i dijous, en català.� 17.00. MAC-Empúries. VisitaEmpúries virtual.� 20.00. MAC-Empúries. Visitateatralitzada Empúries cap al tard:Salve Populus. En català.

LLANÇÀ� 22.00. Des de la Valleta, darreredel restaurant. Visita guiada fami-liar Nit d’estels a l’Albera. Cada di-lluns. Cal reserva prèvia.

PUIGCERDÀ� De 09.30 a 13.00 i de 16.00 a18.30. Pujada al campanar deSanta Maria.

ROSES� 10.30. Espai cultural La Ciutade-lla. Visita guiada Un passeig d’his-tòria, en francès i català; 17.00, enfrancès; 18.00, en castellà; 19.00,en català; i 20.00, en castellà.� 17.30, 18.30 i 19.30. Castell de laTrinitat. Visites guiades Un mira-dor fortificat. En català, castellà ifrancès.

Cap de setmanaBREDA� Caminada popular, per dissabte,7 de setembre. Sortida de davantdel local del CEB, a les 07.30.

CAMPRODON� BTT Isard Atac 2019, per dissab-te, 7 de setembre. Més informaciódels recorreguts i inscripcions a:isardatachike.com / secreta-ria@skiclubcamprodon.org / 972740 884 (divendres i dissabtes de18 a 20).

ROSES� Sortida de Cabirols a la XXV Pu-jada Patriòtica al Puig de l’Àliga,per diumenge, 8 de setembre.Sortida a les 08.30, de la plaça del’Església. Més informació i ins-cripcions: www.cabirols.cat.

TOSSA DE MAR� Sortida De Tossa a Sant Feliu,per dissabte. Dins el cicle Tresorsde Ses Cadiretes. Més informacióal telèfon 972 34 28 47 o a me-diambient@tossademar.org.

VILAJUÏGA� Sortida Fes-te el most, a Empor-dàlia, per diumenge. Més informa-ció i inscripcions, al telèfon 97253 01 40 o a comunicacio@em-pordalia.com.

ExposicionsAMER� Museu Etnològic. Valentí Far-gnoli. El paisatge revelat. Dissab-tes i diumenges, fins al 29 de se-tembre, i el dia 11 de setembre.

ANGLÈS� Sala Fontbernat, als jardins deCan Cendra. Rahola foto 2019, fo-tografies presentades a la 10aedició dels Premis Carles Raholade Comunicació Local. Fins al 15de setembre.

BANYOLES� Museu Arqueològic. L’escolad’abans. Memòria de l’educaciódurant el franquisme. Fins al 15 desetembre.� Museu Darder. XVIII Concursde fotografia de natura, Estructu-res geològiques. Fins al 15 de se-tembre.

BEGUR� Escoles Velles. Els jardins in-dians. Es podrà visitar fins al 8 desetembre.

BLANES� Biblioteca comarcal. TeresaPàmies, tot és en els llibres. Fins al6 de setembre.

� Casa Saladrigas. 5è aniversariCastellers de l’Alt Maresme. Finsal 7 de setembre.� Casa Saladrigas. Focs i festes2019. 25a edició del concurs foto-gràfic. Fins al 7 de setembre.� Sala Casa Oms. Oci & Nit. Tas-tets de l’Arxiu. Fons Juli Barber.Blanes (1967-1977). Fins al 7 desetembre.

BREDA� Centre cultural Els Forns. Ex-posició permanent de la terrissade Breda. Dissabtes i diumenges,tot l’any.� Museu municipal Josep Ara-gay. Exposició permanent del’obra de l’autor. Dissabtes i di-umenges, tot l’any.

CADAQUÉS� Societat L’Amistat. Bestiarioanimé, d’Alfredo Williams. Fins al22 de setembre.

CALONGE� Castell. Obres d’Emili Armengoli artistes de la Llombardia. Fins al’11 de setembre.� Espai cultural Marsala. A la fu-gida del blanc, d’Uri de la Fuente.Fins al 15 de setembre.

CAMPRODON� Cal Marquès. Camins de la reti-rada Republiana 1939-2019. Finsal 15 de setembre.

CASTELL D’ARO� Castell de Benedormiens. Per-seguir la bellesa mirada, pinturesde Manel Anoro. Fins al 15 de se-tembre.� Castell de Benedormiens. Veu-re sota les parets, pintures de Xa-no Armenter. Fins al 4 d’agost.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Ecomuseu-Farinera. Geografiescompartides. Fins al 6 d’octubre.� Museu d’Història Medieval dela Cúria-Presó, s. XIV. Carles Fa-ges de Climent, l’arcàdia empor-danesa. Fins al 31 de desembre.

COLERA� Galeria Horizon. Concrete,d’Andre Martus. Fins al 8 de se-tembre.

EL PORT DE LA SELVA� Sala d’exposicions. Nanses ipescadors, mostra sobre cistelle-ria de mar. Fins a l’11 de setembre.

EMPÚRIES� Museu d’Arqueologia de Cata-lunya-Empúries. Bacus, les màs-cares del déu. Fins al 15 de setem-bre.

FIGUERES� Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya (COAC). Sigurd Lewerentz,44 fotografies del viatge a Itàlia.Fins al 15 de setembre.� Galeria d'Art El Claustre. Col-lectiva d'Estiu. Fins al 7 de setem-bre.� Museu de l’Empordà. El paísdels cuiners. De Ca la Teta a elBu-lli, sobre 50 anys de cuina a Fi-gueres i la comarca. Fins al 11 desetembre.

GIRONA� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. L’ara i el res. Fins al 29 de se-tembre.� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. J(e m)’accuse o la mort del’autor. Fins al 15 de setembre.� Bòlit_LaRambla. Aparences, fo-tografies de la Col·lecció Banc Sa-badell. Fins al 15 de setembre.� Bòlit_Pou Rodó. Exposant Cine-ma Collage, projecte cinemato-gràfic de residència en format ex-positiu. Fins al 15 de setembre.� Casa Masó. Treballem per l’art:la Impremta Masó de Girona(1889-1992). Fins al 29 de setem-bre.

� Centre cívic Onyar. Concurs dedibuix Dorm 10 hores. Fins al 30de setembre.� Centre cívic Santa Eugènia.Diveresit Art, col·lectiva de pintu-res. Fins al 22 de setembre.� Claustre de la Diputació. Elsmeus colors, pintures fetes perpersones amb discapacitat psí-quica i membres de l’associació ElTrampolí. Fins al 16 de setembre.� Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya. Obres seleccionades i pre-miades dels Premis d’Arquitectu-ra de les Comarques de Girona2019. Fins al 23 de setembre.� Context Llibreria Cafè. El ca-marero hace (otras) cosas, deJuan Righetti. Fins al 14 de setem-bre.� Espai Santa Caterina. Veles alPort (Homenatge a Lluís Collell).Fins al 21 de setembre.� Galeria d’Art El Claustre. Col-lectiva d’Estiu. Fins al 7 de setem-bre.� Galeria Dual. Mars desèrtics,d’Elena Camacho i Marcos Zrihen.Fins al 3 de novembre.� Galeria Richard Vanderaa.Abstracte, figuratiu, etcètera,obres de diversos artistes de lasegona meitat del segle XX. Finsal 7 de setembre.� MAC, Sant Pere de Galligants.De villa perfecta. Viure i treballaral Pla de l’Horta en època romana.Fins al 15 de setembre.� Museu d’Art. Dels anys 70 alsanys 90. D’una certa abstracció al’art conceptual. Fons d’Art delDiari Avui. Fins al 3 de novembre.� Museu d’Art. Toca tocar. Dibui-xos des de la ceguesa. Fins al 29de setembre.� Museu d’Història. Valentí Far-gnoli. L’art en la fotografia. Fins al3 de novembre.� Museu del Cinema. (Actrius)Icòniques, imatges simbòliques ifrases cèlebres de les grans actri-us del cinema, col·lecció VicençArroyo. Fins al 29 de setembre.� Sala Rafael Masó del Col·legid'Arquitectes de Catalunya. Ex-posició permanent La Pia Almoinade Girona.

L’ESCALA� Castell Carolingi. L’Escala es-quitxada, de Núria Albesa. Fins al8 de setembre.� Museu de l’Anxova i de la Sal.Camins de ronda. Fins al 8 de se-tembre.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Castell Palau. Escenes i contra-stos, fotografies de Josep Vilallon-ga i pintures i ceràmiques de LolaBarranco.� Terracotta Museu - Espai LaPeixera. Diàlegs, de Laura Niubó.Fins al 6 d’octubre.� Terracotta Museu. Pedrets &All shall be well, de Claudi Casa-novas. Fins al 6 d’octubre.

LA JONQUERA� MUME. Testimoni de l’exili in-fantil a Mèxic durant la Guerra Ci-vil, amb la història de la famíliaBarroso Camarena, dins la seccióBiografies d’exiliats. Tot l’any.� MUME. Notes sobre les cosesque passen, de Mim Juncà. Fins al13 d’octubre.

LA VALL D’EN BAS� Can Trona. Patufet, on ets? Au-reli Capmany (1868-1954). Fins al2 de setembre.� Can Trona. Puigsacalm, de Vice-nç Masdemont Punset. Fins al 30de setembre.

LES PLANES D’HOSTOLES� Bar La Llar. Chernóvil: la ciudaddel silencio, fotografies. Fins al 4de setembre.

L’agenda

La ceràmica d’Eugeni Penalva

Els bols que apareixen al cartell ■ ARNAU ROVIRA

PERATALLADA EXPOSICIÓEl ceramista Eugeni Penalva exposa fins al 16 de se-tembre, a la sala municipal El Teatret de Peratalla-da, una sèrie de peces de gres al voltant del bol i al-tres peces utilitàries fetes al torn de terrisser.

EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 DE SETEMBRE DEL 201940 | Apunts |

BlanesJosep Maria Olivé Torrent. Vamorir abans-d’ahir als 63 anys. Vivia aLloret de Mar. Vidu de Marta FernándezGómez i deixa una filla. Exèquies, avui, ales 12 del migdia, al cementiri de Blanes.

Caldes de MalavellaJordi Dilmer Viader. Va morirabans-d’ahir als 72 anys. Vivia a Caldes.Casat amb M. Rosa Sitjà Esparraguera ideixa dos fills. Exèquies, avui, a les 10del matí, a la parròquia de Caldes.

CalongeJuan Rodríguez Ponce. Va morirahir als 55 anys. Era natural de Barakal-do (Biscaia) i vivia a Calonge. Casat amb

María Inmaculada Mansó Gómez i deixados fills. Exèquies, demà, a les 10 delmatí, a la parròquia de Sant Martí deCalonge.

Figueres/OlotCarme Comas Domènech. Vamorir abans-d’ahir als 92 anys. Era na-tural d’Olot i vivia a Figueres. Vídua deManel Blázquez Suárez i deixa una filla.Exèquies, avui, a les 12 del migdia, a lacapella del cementiri municipal d’Olot.

FontetaEncarnació Barceló Boschsa-coma. Va morir ahir als 92 anys. Viviaa Fonteta. Vídua de Manel Turró Nico-lau. Exèquies, avui, a les 4 de la tarda, ala parròquia de Santa Maria de Fonteta.

Fornells de la SelvaMaria Arbusà Vinyoles. Va morirabans-d’ahir als 87 anys. Exèquies, avui,a 2/4 de 10 del matí, a la parròquia deFornells de la Selva.

GironaAntonio Ayala Expósito. Va mo-rir ahir als 85 anys. Vivia a Girona. Casatamb María Martínez Jiménez i deixa unafilla. Exèquies, avui, a les 5 de la tarda, ala parròquia de Sant Narcís de Girona.Mercè Costa Alis. Va morir abans-d’ahir als 91 anys. Vivia a Girona. Víduade Manuel Montesinos Costa i deixaquatre fills. Exèquies, avui, a les 11 delmatí, a la parròquia de Santa Susannadel Mercadal de Girona.

Sebastià Rufí Perich. Va morirahir als 86 anys. Vivia a Girona. Casatamb Montserrat Culebras Garcia i deixadues filles. Exèquies, avui, a 2/4 de 4 dela tarda, a la sala de cerimònies del ta-natori de Girona.Feni Tarrés Formiga. Va morirabans-d’ahir als 94 anys. Vivia a Girona.Vídua de Josep Maria González Iglesias ideixa un fill. Exèquies, avui, a 2/4 de 12del matí, a la sala de cerimònies del ta-natori de Girona.Ricard Tubau López-Bago. Vamorir ahir als 96 anys. Vivia a Girona.Vidu de Manuela Capellín Figueres i dei-xa tres fills. Exèquies, demà, a les 10 delmatí, a la sala de cerimònies del tanato-ri de Salt.

LlançàCandi Paule Marcos. Va morirahir als 83 anys. Vivia a Llançà. Vídua deCollado i deixa dues filles. Exèquies,avui, a les 12 del migdia, a la sala de ce-rimònies de Funerària Empordanesa-Àl-tima de Figueres.

Lloret de MarEduardo Gómez Santos. Va mo-rir als 59 anys. Casat amb María SoledadRubio Domínguez i deixa quatre fills.Exèquies, avui, a les 11 del matí, a laparròquia de Sant Romà de Lloret.

PalafrugellMaria Carmen Joan Guisset.Va morir abans-d’ahir als 88 anys. Vivia

a Palafrugell. Vídua de Ramon Bayod Gi-rona. Exèquies, avui, a 2/4 de 10 del ma-tí, al tanatori de Palafrugell.

Platja d’AroAntonia Casado Aguilar. Va mo-rir ahir als 91 anys. Era natural de Man-ganeses de la Lampreana (Zamora) i vi-via a Platja d’Aro. Vídua d’Amadeu Co-lom Parramon i deixa dos fills. Exèquies,avui, a les 6 de la tarda, a l’oratori deltanatori de Sant Feliu de Guíxols.

Sarrià de TerAlejandro Molina García. Vamorir ahir als 77 anys. Vivia a Sarrià deTer. Vidu de María del Carmen SánchezSantos i deixa dos fills. Exèquies, avui, ales 5 de la tarda, al tanatori de Girona.

Les necrològiques

El seu fi ll, Josep Maria; germana, Maria, i tota la família participen

a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua.

La cerimònia religiosa se celebrarà avui, dilluns, dia 2, a 2/4 de 12 del migdia,

a la sala de cerimònies del Tanatori de Girona.

Va morir cristianament el dia 31 d’agost del 2019, a l’edat de 94 anys.

Pregueu Déu per

A.C.S.

Vídua de Josep Maria González IglesiasFeni Tarrés Formiga

✝

Girona, 2 de setembre del 2019

Els seus fi lls, Josep Maria, Roser i Ricard; nets, David, Lluís,

Cristina i Ricard; besnets, Vera, Sara i Alix; germana, Mercè;

cosins, nebots i tota la família participen

a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua.

La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dimarts, dia 3,

a les 10 del matí, a la sala de cerimònies del Tanatori de Salt.

Sala de vetlla: Tanatori del Gironès, c/ Rocacorba, 2, Salt.

Va morir el dia 1 de setembre del 2019,

a l’edat de 96 anys.

A.C.S.

Vidu de Manuela Capellin Figueras

Ricard Tubau López-Bago

Salt, 2 de setembre del 2019

Su esposa, María Martínez Jiménez; hija, Trini; hijo político,

Josep Maria; nietos, Emma y Eloi; sobrinos, primos y demás

familiares participan a sus amistades tan sensible pérdida.

La ceremonia religiosa se celebrará hoy, lunes, día 2,

a las 5 de la tarde, en la iglesia parroquial de Sant Narcís.

Sala velatorio: Tanatori de Girona, ctra. de Sant Feliu, 36.

Falleció el día 1 de septiembre, a la edad de 85 años.

Rogad a Dios por

E.P.D.

Antonio Ayala Expósito✝

Girona, 2 de septiembre del 2019

PALAFRUGELL� Fundació Cuixart. Col·lectivade Jaume Laporta, Pepa Mach iXita Font. Fins al 7 de setembre.� Fundació Josep Pla. El primerartista que vaig conèixer, de JoanB. Coromina i Josep Pla. Fins al 3de maig.� Museu Can Mario-Fundació Vi-la Casas. Babelia & Other Stories,d’Stella Rahola Matutes. Fins al 17de novembre.� Museu del Suro. Súber, foto-grafies de Manutrillo. Tot l’any.� Museu del Suro. Fabricant pul-que, exposició de fotografies deMarco Antonio Hernández Badillo.Fins al 29 de setembre.� Torre de Guaita de Sant Se-bastià. Llum i paisatge, pintura deJosep Plaja. Fins al 13 d’octubre.

PALAMÓS� Capella del Carme. Navegantsd’aiguamolls. 2.000 anys de se-crets enfonsats. Fins al 15 de se-tembre.

PERATALLADA� Sala municipal El Teatret. Ce-ràmiques de gres, d’Eugeni Penal-va. Fins al 16 de setembre.

PLATJA D’ARO� Masia Bas. Mira’m, retrats a lacol·lecció "la Caixa" d’art contem-porani. Fins al 29 de setembre.� Parc dels Estanys. Obres degran format de Marzo-Mart. Finsal 2 de febrer.

PUIGCERDÀ� Museu Cerdà. Cerdanya-pintu-res, de Viñolas. Fins al 15 de se-tembre.

RIPOLL� Església de Sant Pere. Perquè?, de Carme Solé Vendrell.Fins al 22 de setembre.� Museu Etnogràfic. Sentimentsen vitrines, amb fons propi delmuseu, com a commemoraciódels seus 90 anys. Fins al 30 denovembre.

ROSES� Ca l’Anita. Fragments de la me-mòria, pintures de Josep Minis-tral. Fins al 22 de setembre.� Espai Cultural La Ciutadella.Cavallers i ferrers al castell de Ro-cabruna. Fins al 16 de setembre.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Espai Carmen Thyssen. Icono-grafies. De Sorolla a Picasso i Val-dés. Col·lecció Fundació Bancaixa,

Col·lecció Carmen Thyssen. Finsal 13 d’octubre.� Museu d’Història. Pere Caimó,un revolucionari del XIX. Fins al 20d’octubre.

SANT FELIU DE PALLEROLS� Als Arbres d’en Casals. Art en-tre llunes i volcans. En equilibri,d’Eva García Castillo. Fins al 20 desetembre.

SANT JOAN DE LESABADESSES� Espai d’Art l’Abadia. La pell vi-sionària, de Mapi Rivera. Fins al 13d’octubre.

SANT MARTÍ D’EMPÚRIES� Castell Carolingi (Sant Martíd'Empúries). L'Escala esquitxada,de Núria Albesa. Fins al 8 de se-tembre.

SANTA COLOMA DE FARNERS� Casa de la Paraula. Nparanpa-re, fotografies de Daniel Casano-vas. Fins al 31 d’agost.� Casa de la Paraula. Zoom defotografia local, col·lectiva de fo-tografia. Fins al 14 de setembre.� Casa de la Paraula. Plecs, deTura Sanz Sanglas. Fins al 7 de se-tembre.

SANTA CRISTINA D’ARO� Sala La Caixa. Pintura de JosepM. Pons. Fins al 8 de setembre.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Casa Galibern - Fundació Mas-cort. Llegat Catalina Sastre. Finsal 13 d’octubre.� Claustre de l’Hospital. Encan-teris, de Josep Guiolà. Fins al 28de setembre.

� La Sala del Cinema. M’agrada-ria fragmentar petit, d’Aire-na Ta-hull. Fins al 30 de setembre.� Museu de la Mediterrània.Montgrí, una història de gegants.Fins al 13 d’abril.� Museu de la Mediterrània. In-tents, d’Isabel Banal i Xifré. Fins al2 de setembre.� Palau Solterra. Mostra Una mi-rada, de Maria Espeus. Fins al 17de novembre.

ULLASTRET� MAC-Ullastret. Marca hispàni-ca. La Catalunya carolíngia (711-1000). Fins a l’11 de setembre.

VERGES� Mas Pi. Obres de Marga Figue-ras, art digital i fotografia. Fins al15 de setembre.

L’agenda