1

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Activitats (Què feien?) Sector Recursos

(Per obtenir què?) Subsistència / Complement

Agricultura 1

-Alimentació -Tèxtil -Diners (venda mínima d'excedents)

Subsistència Ramaderia 1

-Alimentació -Tèxtil -Eines -Força motriu -Diners (venda mínima d'excedents)

Granja domèstica 1 -Alimentació -Diners (venda mínima d'excedents)

Caça / Pesca / Recol·lecció (també de llenya)

1 -Alimentació -Remeis / Medicació -Calefacció

Tasques domèstiques (cuina, neteja, construccions, reparacions, cura dels nens i dels malalts, etc.)

- -

Tasques comunitàries (reparació de còrrecs, etc.)

- -

Fargues (indústria artesana del ferro) 2

Diners Complement

Paraires (indústria artesana del tèxtil) 2 Molí 2 Transport (traginers) [serveis auxiliars de les fargues] 3

Reparacions (ferrers / fusters) [serveis auxiliars de les fargues] 3

Comerç / contraban de tabac 3 Comerç / contraban de bestiar 3 Comerç de comestibles: carnisseria + vi (a l'hostal) + venda d'aliments a les fargues

3

Lloguer de terrenys (pastures) 3 Venda de terrenys (boscos) 3 Hostaleria 3

EL SEGLE XIX A ANDORRA / SÍNTESI 2: L’ECONOMIA

2

ELS RECURSOS ECONÒMICS

Recursos (Què necessitaven?)

Objectiu (Per fer què?)

Activitats (Com els obtenien?)

Alimentació

Subsistència

-Agricultura -Ramaderia -Granja domèstica -Caça / Pesca / Recol·lecció -Compra

Tèxtil -Agricultura -Ramaderia -Compra

Remeis / Medicació -Recol·lecció -Compra

Calefacció -Recol·lecció dels boscos comunals

Sostre (casa) -Herència -Fundació de cases noves (amb diners)

Eines de treball (eines + força motriu)

-Ramaderia -Compra

Diners Complement

-Venda d'excedents alimentaris -Treball a la indústria (fargues, paraires) -Comerç / contraban (tabac / bestiar) -Serveis auxiliars de les fargues (traginers, ferrers, fusters, etc.) -Treball a serveis arrendats pels comuns (molí, carnisseria, hostal) -Lloguer / venda de terrenys

3

Primera part del segle XIX

SECTOR PRIMARI -agricultura -ramaderia -granja domèstica -caça / pesca / recol·lecció

SECTOR SECUNDARI -fargues -indústria tèxtil

SECTOR TERCIARI -comerç / contraban -transport -reparacions -lloguer / venda de terrenys -hostaleria

Segona part del segle XIX

SECTOR PRIMARI -agricultura -ramaderia -granja domèstica -caça / pesca / recol·lecció

SECTOR SECUNDARI -fargues -indústria tèxtil

SECTOR TERCIARI -comerç / contraban -transport -reparacions -lloguer / venda de terrenys -hostaleria

EVOLUCIÓ: ELS SECTORS ECONÒMICS

4

Primera part del segle XIX

SUBSISTÈNCIA COMPLEMENT

Segona part del segle XIX

SUBSISTÈNCIA

CO

MP

LEM

EN

T

Conclusió: D’economia de subsistència en obertura a economia de subsistència

EVOLUCIÓ: L’ORIENTACIÓ ECONÒMICA

5

CAUSES Esgotament dels recursos Aïllament

Comp etència exterior Fi de la tolerància exterior als abusos andorrans

EFECTES Tancament / reducció d'activitat de fargues (i de l a seva indústria auxiliar)

1836-1858: Tanquen les fargues d’Andorra, d’Ós, del Serrat i Picart 1850s-1891: Les fargues Areny i Rossell romanen obertes, però amb molt poca activitat

Tancament / reducció d'activitat de paraires

Prohibició de l'exportació de tabac i de bestiar 1790: decret Boltàs, prohibició del comerç de tabac (només es permet el cultiu)

1848-1867: 1a supressió d’Espanya de les franquícies duaneres pel comerç de bestiar 1867-1887: franquícies no-aranzelàries per a mercaderies andorranes (sí per la resta) 1887-1922: 2a supressió d’Espanya de les franquícies duaneres pel comerç de bestiar

CONSEQÜÈNCIES Crisi e conòmica : retorn a una economia de subsistència pura

Increment de la desigualtat : la crisi afecta molt més als cabalers

Emigració (especialment de cabalers)

INTENTS DE SORTIDA Posar remei a les causes : negociacions exteriors, limitar l'aïllament, etc.

Explorar noves opcions de negoci

EVOLUCIÓ: LA CRISI

6

• Continuïtat respecte els segles anteriors + semblan ces amb els territoris veïns

del Pirineu (aïllats i aliens, doncs, de la industrialització europea). • Autarquia econòmica (produïen ells mateixos gairebé tot allò que necessitaven,

sense vendre gaire excedents ni comprar gaire fora). • Economia de subsistència sí, però amb excepcions: la posició geoestratègica

d’Andorra la feia procliu, en canvi, a certs intercanvis legals i il·legals amb l’exterior. Quan la industrialització s’estén fora d’Andorra i els privilegis (comercials) d’Andorra es limiten, retorn a una economia de subsistència pura.

• Segle de crisi : evolució econòmica sempre a la deriva al llarg de tot el segle. • Desigualtat :

• Desigualtat en el repartiment de les terres dins d’una mateixa parròquia entre cases riques i pobres (A la plana d’Andorra + Santa Coloma, 6 famílies controlen el 75% de les terres del fons de vall; Areny-Plandolit, 25% de les millors terres d’Ordino).

• Desigualtat entre parròquies (la que més, Canillo) • Pagaven justos per pecadors amb el contraban: tot el comerç legal es va veure

afectat (a pagar aranzels) per culpa del contraban. I, per tant, una part de la crisi econòmica s’explica per la insistència en la picaresca d’alguns.

• Relació de l’àmbit econòmic amb d’altres àmbits :

o Població: quan la crisi es fa present, cal un reequilibri entre població i recursos i, per tant, es reduirà la immigració (treballadors de les fargues) i es dispararà l’emigració (de cabalers)

o Política: una bona part dels problemes econòmics ve donada per una mala

negociació política dels privilegis comercials d’Andorra. D’altra banda, a l’hora de trobar una sortida a la situació econòmica d’Andorra, no tota la població ho veurà de la mateixa manera, fet que comportarà greus i importants discussions polítiques en el sí d’Andorra.

ALGUNES CONCLUSIONS

7

CORRECCIÓ DE L’ESQUEMA

Com s’obtenen els

recursos?

Activitats principals

Agricultura

Cultius principals

-Cereals (blat, sègol i altres) -Herba per al bestiar (sobretot boví i mular) -Vinya -Productes dels horts (trumfes i altres hortalisses) -Tabac (conreu + destacable a partir del decret Boltàs (1790))

Què s’en fa? Autoconsum (autarquia alimentària) (venda limitada d’excedents alimentaris)

Transformacions en les tècniques agrícoles

Construcció de feixes + Boïgació (per lluitar contra el problema de la manca de terres)

Problemes -Clima (limitava el tipus de conreus possibles) -Manca de terres conreables (només 4% del territori) -Desigualtat en el repartiment de les terres

Ramaderia

Volum total ??? (Ovina: 17.000 (mitjana aproximada))

Evolució

-A la baixa l’ovina: passa de 24.000 caps de bestiar a principis de segle (havia arribat fins a 40.000 50 anys abans) a 12.000 a finals de segle, amb un descens constant (excepte una repuntada els anys 60). -A l’alça el bestiar de tir mular (el més destacable durant el segle XIX, a causa de la crisi de l’oví).

Tipus principals (de bestiar) Ovina (principal) + mular (el més destacable el segle XIX) + boví

Què s’en fa (en general)? -Autoconsum (autarquia alimentària) -Matèria primera (per fabricar tèxtil i eines de treball) -Aprofitament de la força de treball

Ús diferenciat de cada tipus de bestiar (sigueu precisos)

Oví: carn, formatge i llana (consum familiar i local) Mular: força de tir (llaurar, força motriu a les fàbriques, transport) Boví: llet, formatge, carn, cuir

Problemes -Preu elevat -Despesa a fons mort amb el bestiar mular (esterilitat)

8

Activitats secundàries

(enumeració +

breu descripció)

Cria de porcs, gallines, conills i coloms (complement alimentari)

Tallar la llenya als boscos comunitaris (tallada la primavera i entrada a la tardor)

Indústria artesanal del tèxtil

Indústria artesanal del ferro (fargues)

Comerç (legal) de bestiar autòcton

Contraban de bestiar (dues modalitats) (veure recursos no alimentaris)

Contraban de tabac (sobretot a l’hivern; sobretot cap a Espanya (3/4 parts))

Recursos no alimentaris

Quins es necessiten?

(com

s’obtenen?) Com

s’obtenen?

• Diners o Contraban de tabac o Lloguer o conlloc de les pastures als ramaders dels països veïns o Exportació de bestiar autòcton (criat a Andorra, venut a fires catalanes) o Contraban de bestiar (comprat a fires franceses, recriat a Andorra i venut com a andorrà (sense

aranzels, gràcies a les franquícies per a productes d’origen andorrà) a fires catalanes) o intermediació (amb comissió) de ramaders francesos (fent veure que el bestiar era de propietat i

origen andorrà) (aquestes dues últimes activitats, de forma intermitent durant la 2a meitat del segle per la supressió de les franquícies per part d’Espanya)

• Força de treball / transport (s’obtenia del bestiar mular) • Matèries primeres (per produir tèxtil i eines) (s’obtenia del bestiar oví i boví) • Combustible / escalfor (s’obtenia de la llenya, tallada als boscos comunitaris durant la primavera).

Estan ben repartits aquests recursos (en general)? Podem parlar d’igualtat o de desigualtat en l’accés als

recursos a l’Andorra del XIX? Per què? Oferiu exemples.

• Desigualtat en el repartiment de les terres dins d’una mateixa parròquia entre cases riques i pobres (A la plana d’Andorra + Santa Coloma, 6 famílies controlen el 75% de les terres del fons de vall; Areny-Plandolit, 25% de les millors terres d’Ordino).

• Desigualtat entre parròquies (la que més, Canillo) • Pagaven justos per pecadors amb el contraban: tot el comerç legal es va veure

afectat (a pagar aranzels) per culpa del contraban. I, per tant, una part de la crisi econòmica s’explica per la insistència en la picaresca d’alguns.