SISTEMA TERRITORIAL PENÍNSULA DE LLEVANTFITXES DE DIAGNOSI DE SISTEMES TERRITORIALS TURÍSTICS 8 PLA D’INTERVENCIÓ EN ÀMBITS TURÍSTICS DE L’ILLA DE MALLORCA (PIAT) Rústic

SISTEMA TERRITORIAL PENÍNSULA DE LLEVANT

FITXES DE DIAGNOSI DE SISTEMES TERRITORIALS TURÍSTICS 2

PLA D’INTERVENCIÓ EN ÀMBITS TURÍSTICS DE L’ILLA DE MALLORCA (PIAT)

ÍNDEX

0. LOCALITZACIÓ I DELIMITACIÓ DEL SISTEMA TERRITORIAL 1. ALLOTJAMENT TURÍSTIC 1.1 OFERTA D’ALLOTJAMENT 1.2 EXPLOTACIÓ D’ESTABLIMENTS TURÍSTICS AMB MODALITAT DE PENSIÓ COMPLETA INTEGRAL 1.3 COMERCIALITZACIÓ D’ESTADES TURÍSTIQUES A HABITATGES I INCIDÈNCIA DE L’OFERTA NO REGLADA. 1.4 ESTACIONALITAT DE L’OFERTA TURÍSTICA. 2. RECURSOS TURÍSTICS 2.1 RECURSOS TURÍSTICS DE SOL I PLATJA 2.2 RECURSOS SOCIOCULTURALS I D’OCI 2.3 PATRIMONI NATURAL I BIODIVERSITAT. ESPAIS NATURALS PROTEGITS 2.4 PATRIMONI CULTURAL, HISTORICOARTÍSTIC I ETNOLÒGIC 2.5 PAISATGE 2.6 OFERTA COMPLEMENTÀRIA 2.7 OFERTA COMERCIAL 3. FACTORS EXTERNS 3.1 INFRAESTRUCTURES, SERVEIS, EQUIPAMENT, CONSUMS DE RECURSOS I PRODUCCIÓ D’EFLUENTS 3.2 FACTORS SOCIOECONÒMICS 3.3 TERRITORI I MEDI AMBIENT 4. CONCLUSIONS




0. LOCALITZACIÓ I DELIMITACIÓ DEL SISTEMA TERRITORIAL

El Sistema Territorial de la Península de Llevant s’articula sobre l’eix septentrional de les Serres de Llevant. Des del cap Ferrutx i fins a l’altura aproximadament del nucli de Manacor al sud.

En aquest sistema territorial s’hi inclouen les zones urbanes litorals de: Cala Mesquida, Cala Rajada, Canyamel, Costa dels Pins, Cala Bona, Cala Millor, sa Coma, S’Illot, Porto Cristo, Cala Anguila, Cala Mendia i s’Estany d‘en Mas.

Cap a l’interior el sistema es completa incloent les capçaleres dels principals municipis afectats (Artà, Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Manacor) connectats a través de la carretera Ma-15. S’estén cap a l’interior fins a na Borges.

Així el sistema està integrat pels següents municipis totalment o parcial: Artà, Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Manacor. I puntualment Petra.




1. ALLOTJAMENT TURÍSTIC

1. 1 OFERTA D’ALLOTJAMENT

Evolució de les places turístiques Al sistema territorial els moments de major producció de places turístiques coincidiren amb la segona meitat dels anys seixanta i la primera meitat dels anys noranta. S’ha donat un increment constant de les places des de mitjans del seixanta fins a finals dels noranta, a partir de llavors tant les places com els establiments s’estancaren. Al 2016 l’estoc de places és de 62.561, cosa que representa el 21,69% del total insular.

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

1951 1959 1966 1972 1985 1991 1996 2002 2010 2016

Plac

es

0

50

100

150

200

250

300

350

Allo

tjam

ents

Places Allotjaments

1951 1959 1966 1972 1985 1991 1996 2002 2010 2016

Places 58 547 6.742 23.697 28.327 35.249 52.231 62.537 61.113 62.561 Establiments 1 10 85 203 242 302 331 350 336 332

Evolució de les places i allotjament turístic al sistema territorial (excepte en habitatges) Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme

29/03/2016). Sèrie històrica GIST. Tipologia i categoria de l’allotjament turístic (2016) Vegeu mapa 1.1 El grup d’hotels representa el 87,29% de l’allotjament del sistema territorial, i els apartaments només representen l’11,72%. Quant a categories, els hotels de 3 o més estrelles representen el 79,16% de l’allotjament. Les places en apartaments tenen una categoria mitjana de 2,25 claus i les places en hotels de 3,53 estrelles.




GRUP i categoria Núm. establiments Places % AGROTURISME SENSE CATEGORIA 31 513 0.82% Subtotal 31 513 0.82% APARTAMENT 1 CLAU 25 1814 2.90% APARTAMENT 2 CLAUS 27 1995 3.19% APARTAMENT 3 CLAUS 24 3240 5.18% APARTAMENT 4 CLAUS 2 284 0.45% Subtotal 78 7333 11.72% CÀMPING LUXE 0.00% Subtotal 0 0 0.00% HOTEL 1 ESTRELLA 31 2227 3.56% HOTEL 2 ESTRELLES 23 2273 3.63% HOTEL 3 ESTRELLES 65 17102 27.34% HOTEL 3 ESTRELLES SUPERIOR 4 703 1.12% HOTEL 4 ESTRELLES 66 27283 43.61% HOTEL 4 ESTRELLES SUPERIOR 6 2744 4.39% HOTEL 5 ESTRELLES 7 1689 2.70% HOTEL RURAL SENSE CATEGORIA 7 296 0.47% HOTEL SENSE CATEGORIA 7 295 0.47% Subtotal 216 54612 87.29% TURISME INTERIOR SENSE CATEGORIA 7 103 0.16% Subtotal 7 103 0.16% TOTAL 332 62561 100.00%

Establiments i places, segons grup i categoria al sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme

29/03/2016).

Hi ha dos grans centres turístics que concentren la major part de les places del sistema, es tracta per una banda de l’àrea urbana formada per Cala Lliteres - Cala Rajada – sa Pedruscada – Font de sa Cala de la Platja amb 13.583 places, i per altra l’àrea urbana formada entorn a Cala Millor, Cala Bona – Cala Millor – Port Verd – s’Illot – sa Coma – Son Moro, amb 36.442 places. Pel que fa a la categoria dels establiments, destacar que hi ha alguns nuclis amb categories mitjanes dels hotels per sota de les 3 estrelles: Cala Rajada, Canayamel, Son Moll, Cala Bona, Cala Millor, s’Illot i Estany d’en Mas. Les dues principals zones pel que fa al número de places sa Coma i Son Moro, tenen en canvi categories mitjanes superiors a 3 estrelles. Pel que fa a la categoria mitjana dels apartaments, Cala Rajada, Canayamel, Font de sa Cala, s’Illot, Cala Millor, tenen categories mitjanes per sota de les 2 claus.




NUCLI Establiments Places Categoria mitjana hotels (estrelles)

Categoria mitjana apartaments (claus)

ARTÀ 13 207 Rústic 7 118 Artà 6 89 4.00 CAPDEPERA 113 18.317 Rústic 6 519 Cala Lliteres 24 4.954 3.20 2.11 Cala Mesquida 4 1.758 4.00 3.00 Cala Rajada 47 5.894 2.39 1.83 Canyamel 22 1.849 2.91 1.64 Capdepera 1 20 Font de sa Cala 6 2.378 3.50 1.00 Pedruscada 1 357 4.00 Son Moll 2 588 2.50 MANACOR 40 7.165 Rústic 19 1.322 Cala Anguila- Cala Mendia 6 3.310 3.67 Manacor 1 31 Porto Cristo 4 403 3.00 3.00 S'Illot- Cala Morlanda 6 1.094 2.50 1.00 S'estany d'en Mas 4 1.005 2.50 2.50 SANT LLORENÇ 92 25.346 Rústic 7 174 S'Illot 16 3.374 2.82 1.67 Sa Coma 24 10.499 3.84 2.20 Son Moro 44 10.641 3.31 2.89 Son Moro Bonavista 1 658 4.00 SON SERVERA 74 11.526 Rústic 6 269 Cala Bona 23 4.597 2.73 2.29 Cala Millor 40 5.411 2.68 1.71 Costa dels Pins 1 413 4.00 Port Verd 3 826 3.67 Son Servera 1 10

Establiments, places i categoria mitjana per nuclis. Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme

29/03/2016). Edat dels allotjaments (2016) Vegeu mapa 1.2 L’edat mitjana dels establiments del sistema territorial de Península de Llevant, a març de 2016, era de 31,43 anys. La dècada de major producció de les places actuals va ser la dels noranta, seguida dels seixanta. Es tracta de destinacions que varen tenir un desenvolupament a la primera etapa del turisme de masses i que es varen consolidar a partir de 1990.




Dècada Establiments Places 1910-1920 1 311 1950-1960 9 1479 1960-1970 86 16816 1970-1980 39 6579 1980-1990 54 7884 1990-2000 73 20605 2000-2010 48 6801 2010-2016 22 2086

Establiments i places, segons any de construcció.

Font: Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016). Si es comprova per zones, i en allò que respecte als principals centres turístics del sistema territorial, cal comentar que, en general es tracta d’una zona molt complexa, amb moltes zones i molta diversitat d’edat mitjana de la planta hotelera en funció de cada una d’elles. Cala Rajada – Font de sa Cala són les que presenten una edat mitjana superior, per sobre dels 41 anys. Les edats mitjanes inferiors es corresponen al sòl rústic, nuclis d’interior i també Son Moro, on hi ha més de 10.000 places amb una edat mitjana inferior als 20 anys.

NUCLI Establiments Places Edat mitjana establiments

ARTÀ 13 207 Rústic 7 118 10.86 Artà 6 89 11.50 CAPDEPERA 113 18.317 Rústic 6 519 18.67 Cala Lliteres 24 4.954 33.92 Cala Mesquida 4 1.758 19.25 Cala Rajada 47 5.894 41.72 Canyamel 22 1.849 32.14 Capdepera 1 20 1.00 Font de sa Cala 6 2.378 41.67 Pedruscada 1 357 46.00 Son Moll 2 588 56.50 MANACOR 40 7.165 Rústic 19 1.322 18.32 Cala Anguila- Cala Mendia 6 3.310 23.33 Manacor 1 31 32.00 Porto Cristo 4 403 48.00 S'Illot- Cala Morlanda 6 1.094 42.00 S'estany d'en Mas 4 1.005 37.00 SANT LLORENÇ 92 25.346 Rústic 7 174 8.29 S'Illot 16 3374 36.63 Sa Coma 24 10.499 19.25 Son Moro 44 10.641 38.30 Son Moro Bonavista 1 658 19.00 SON SERVERA 74 11.526




Rústic 6 269 11.33 Cala Bona 23 4.597 38.87 Cala Millor 40 5.411 35.70 Costa dels Pins 1 413 50.00 Port Verd 3 826 18.33 Son Servera 1 10 11.00

Establiments, places i edat mitjana dels establiments per nuclis. Font: Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016).

Operacions de reforma i ampliació (2012-2016) Les dades sobre renovació d’establiments entre 2012 i 2016, deixen palès que el municipi de Sant Llorenç des Cardassar és on més establiments s’han renovat, assolint un percentatge del 54,35%. Per altra banda, a l’extrem contrari trobam Manacor amb un percentatge del 15,38% dels establiments renovats, si bé s’ha de dir que en aquest cas que hi ha molts d’establiments en sòl rústic que poden distorsionar el resultat. La resta de municipis presenten dades semblants que oscil·len entre el 27% i 35%.

MUNICIPI Import € % Establiments renovats Artà 5.018.193 35.29% Capdepera 55.034.770 27.03% Manacor 8.075.694 15.38% Sant Llorenç 39.665.095 54.35% Son Servera 22.343.550 33.33%

Establiments, renovats per municipis i imports de renovació (2012-2016). Font: Registre Conselleria de turisme

1. 2 EXPLOTACIÓ D’ESTABLIMENTS TURÍSTICS AMB MODALITAT DE PENSIÓ COMPLETA INTEGRAL

El número d’establiments detectats al 2016 amb pensió completa integral al sistema territorial era de 79, cosa que representa el 23,80% dels establiments de l’àmbit. Els establiments amb pensió completa integral exclusiva eren 23 al 2016, cosa que representava el 6,93% del total d’establiments. Els centres turístics amb més establiments amb modalitat de pensió completa integral al sistema territorial són Cala Millor (21), sa Coma (16) i Cala Rajada (15). Sembla que la tendència és a l’increment d’aquesta modalitat als darrers anys




0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2004 2005 2006 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2016

Est

ablim

ents

Integral Integral exclusiva

Establiments detectats amb pensió completa integral i pensió completa integral exclusiva. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció General de Turisme CAIB.




1. 3 COMERCIALITZACIÓ D’ESTADES TURÍSTIQUES A HABITATGES I INCIDÈNCIA DE L’OFERTA NO REGLADA.

Oferta reglada. Segons dades disponibles del Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016), al sistema territorial de la Península de Llevant hi havia 810 habitatges que es comercialitzen per estades turístiques, amb una capacitat de 5.262 places. Aquestes places representen el 8,41% del total de places del sistema. Segons dades estadístiques de la Conselleria de Turisme, a juny de 2016, als municipis que formen part del sistema territorial (Artà, Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç, Manacor; aquí s’inclouen íntegrament dos municipis que només estan parcialment al sistema: Artà i Manacor) hi havia 1.675 habitatges que o bé estan registrats o bé estan tramitant l’alta al Registre, cosa que representava 10.463 places, i el 13% del total de places existents en aquests municipis. Oferta reglada i no reglada. No obstant això, segons estudis realitzats podrien existir al sistema territorial turístic 2.457 habitatges que es comercialitzen i unes 15.961 places. El percentatge aproximat de places en habitatges al sistema territorial turístic estaria al voltant del 20,33% sobre el total d’allotjament, segons es pot comprovar a la gràfica.

Habitatges turístics20.3%

Resta destabliments

turístics79.7%

Percentatge de places en habitatges turístics, sobre el total de la planta d’allotjament. Font:

Elaboració pròpia a partir de Direcció General de Turisme CAIB.

Oferta no reglada. Per les investigacions realitzades, el percentatge d’habitatges no reglats comercialitzats podria suposar prop d’un 41,4%, i se situarien principalment als centres turístics del litoral. Per aquest càlcul s’han tengut en compte tant els habitatges que estan registrats com aquells que estarien en procés de regularització, i per tant, s’ha hagut de fer una extrapolació dels valors dins el sistema territorial a partir dels valor municipals.

Distribució espacial. Una part important dels habitatges turístics del sistema estan en sòl rústic, podrien representar un 42%. La resta d’habitatges es troben especialment a totes les zones turístiques i als nucli d’Artà o Capdepera.




Densitat de places (reglades i no reglades) en habitatges turístics per Km2.

Font: Elaboració pròpia.

El sòl urbà és la classe que concentra la major part dels habitatges turístics estudiats, superant el 55%. Aquesta concentració es produexi al llarg del litoral del sistema territorial i també, tot i que en menor mesura, als nuclis d'Artà i Capdepera sobretot. El sòl rústic també participa d'aquesta distribució amb un total del 42% de l'oferta i que es concentra, principalment, prop dels núclis costaners, la majoria dins sòl rústic comú. Tot i això, alguns dels habitatges que s'han estudiat (gairebé el 5%) es troben dins ANEI o dins ARIP.

Percentatge d’habitatges comercialitzats 2016, segons classificació del sòl. Font:

elaboració pròpia a partir de MUIB, PTI de Mallorca i http://insideairbnb.com/mallorca/.

Sòl urbà 55,48%

Sòl urbanitzable1,97%

SRP4,78%

SRC37,77%

http://insideairbnb.com/mallorca/




Segons els usos urbans, al sistema territorial hi predominen els habitatges sobre sòl urbà intensiu concentrant el 45% del total de l'oferta. Igualment, aquells usos urbans de caràcter extensiu també acaparen gran part dels habitatges que s'analitzen amb un 42% del total. En aquest cas, aquesta qualificació es més present a la zona costanera més septentrional de Son Servera.

Centre Històric12,43%

Intensiva45,48%

Extensiva42,09%

Percentatge d’habitatges comercialitzats en sòls urbans, segons ús del sòl predominant

(2016). Font: elaboració pròpia a partir de MUIB i http://insideairbnb.com/mallorca/.

Per municipis, Sant Llorenç des Cardassar és el que té un percentatge d’oferta no reglada superior (56,20%) . La resta de municipis amb zones turístiques del sistema territorial tenen uns percentatges que oscil·len entre el 34,89% de Manacor i el 42,09% de Son Servera.

Municipi HET* reglats Places

reglades HET** Places ** Places no

reglades

% Places no reglades

sobre total Sant Llorenç des Cardassar 233 1409 532 3217 1808 56.20% Son Servera 205 1338 354 2310 972 42.09% Capdepera 317 1861 522 3064 1203 39.27% Manacor 586 3813 900 5856 2043 34.89% Artà 334 2042 464 2837 795 28.02%

Estimació de places no reglades comercialitzades en habitatges per municipis (2016). Font: elaboració pròpia.

* Habitatges comercialitzats com estades turístiques (Registre de la Conselleria de Turisme)

** Habitatges comercialitzats com estades turístiques, a partir de http://insideairbnb.com/mallorca/ i https://www.homelidays.es/

L’evolució dels habitatges objecte d’ETH registrats en el sistema territorial mostra tres moments principals d’expansió del fenomen en el sistema territorial, des de l’any 2000. Un primer moment d’expansió a començaments de la dècada del 2000, un segon moment entre 2007 i 2009, i finalment entre 2013 i 2015, és precisament aquest darrer impuls el que ha estat més important en el sistema territorial.



https://www.homelidays.es/




0

100

200

300

400

500

600

700

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Hab

itatg

es o

bjec

te d

'ETH

Evolució dels habitatges objecte d’ETH registrats al ST. Font: elaboració pròpia a partir de

Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016).

1. 4 ESTACIONALITAT DE L’OFERTA TURÍSTICA.

Per a la redacció d’aquest punt s’han fet servir dades de l’enquesta d’ocupació hotelera, per a les zones d’Artà-Capdepera, i Mallorca Llevant.

El principal problema és que no es disposa de les dades de l’enquesta d’ocupació hotelera per alguns mesos, aquells que van de novembre a gener a Mallorca-Llevant, i aquells que van de novembre a març, per Artà-Capdepera, i aquest fet pot distorsionar el resultat.

Les dues zones presenten un model estacional semblant, amb ocupacions superiors al 80% als mesos de juliol i agost, fins i tot assolint percentatges del 90% els darrers anys, quan el setembre també supera el 80%. Dins el sistema territorial i encara que sigui de manera moderada es pot constatar que la zona de Mallorca-Llevant (Son Servera, Sant Llorenç, Cala Millor) té una ocupació anual superior a la d’Artà-Capdepera, tot i que als darrers anys la tendència és a una major igualtat entre les dues.

En el cas de la gràfica d’IGVE, es pot comprovar com hi ha una increment de l’ocupació al mes de març a Mallorca Llevant, tot i que fan falta dades per aquests mesos d’Artà-Capdepera. El valor 1 d’IGVE indica la mitjana anual d’ocupació.

El valor d’índex de GINI per a les dues zones indica una estacionalitat alta pel que fa a l’ocupació hotelera, per bé que és més alta a Artà-Capdepera 0,54, que a Mallorca Llevant 0,51.




0.000

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

% o

cup

ació

% ocupació Artà-Capdepera Tendència Artà-Capdepera

% ocupació Llevant Tendència l levant

% ocupació hotelera sobre total de la planta per zones (2008-2015). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta d’ocupació de hotelera (IBESTAT).

Índex general de variació estacional de l’oferta turística hotelera per zones (2008-2015). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta d’ocupació de hotelera (IBESTAT).




2. RECURSOS TURÍSTICS

2. 1 RECURSOS TURÍSTICS DE SOL I PLATJA

El llistat que s’inclou recull les platges del sistema territorial, amb les seves principals característiques i la qualitat de les aigües de bany segons el control sanitari realitzat per la Conselleria de Salut. Les platges en el sistema territorial tenen una superfície de 371.176 m2. La tipologia de les platges és molt equilibrada amb un 38% de tipus urbà, un 32% semiurbà i un 30% aïllat. Moltes de les platges de tipus aïllat es troben a la zona nord, molt properes al Parc Natural de la Península de Llevant, així com també a la zona del litoral de Manacor. A tot el sistema territorial hi ha 168.886 places (places turístiques + habitatges * 2,5), la qual cosa implica una ràtio de 2,19 m2 de platja per plaça.

Les platges més extenses són d'arena com Cala Millor, Platja de Sa Coma, Cala Agulla, Cala Mesquida entre d'altres. Aquestes estan vinculades a zones turístiques que exerceixen una major pressió i el seu grau d’ocupació és alt. Hi ha també alguna platja aïllada amb un grau d’ocupació alt, com Cala Torta. Per altra banda, les platges de roques solen presentar un grau d'ocupació entre mitjà i baix.

NOM TIPUS MUNICIPI ÀREA (m2) COMPOSICIÓ GRAU OCUPACIÓ

Es Matzoc Aïllada ARTÀ 7.763 Arena Baix Cala Mitjana Aïllada ARTÀ 11.343 Arena Baix Cala Torta Aïllada ARTÀ 24.462 Arena Alt Sa Font Salada Aïllada ARTÀ 4.481 Arena Baix Cala Estreta Aïllada ARTÀ 1.171 Arena i Roques Baix S'Arenalet d'Aubarca Aïllada ARTÀ 4.771 Arena i Roques Baix Cala Dèntol Aïllada ARTÀ 472 Còdols i Roques Baix Son Moll Urbana CAPDEPERA 7.445 Arena Alt Cala Agulla Aïllada CAPDEPERA 29.977 Arena Alt Canyamel Semiurbana CAPDEPERA 25.511 Arena Alt Font de Sa Cala Semiurbana CAPDEPERA 5.847 Arena Alt Cala Gat Semiurbana CAPDEPERA 910 Arena i Roques Alt Cala Rotja Semiurbana CAPDEPERA 274 Arena i Roques Baix Na Ferradura Urbana CAPDEPERA 471 Arena i Roques Caló de n'Aladern Urbana CAPDEPERA 596 Arena Baix Es Caló de sa Fusta Aïllada CAPDEPERA 138 Arena i Roques Cala Auberdans Semiurbana CAPDEPERA 815 Arena i Roques Baix Cala Moltó Aïllada CAPDEPERA 635 Arena i Roques Baix Cala Provençals Aïllada CAPDEPERA 767 Arena i Roques

Cala Pedruscada Urbana CAPDEPERA 654 Arena, Còdols i Roques Baix

Platja de ses Cavasses Aïllada CAPDEPERA 5.621 Arena i Roques Cala Mesquida Semiurbana CAPDEPERA 23.701 Arena Alt Cala de n'Aguait Urbana CAPDEPERA 82 Arena i Roques Baix Cala Lliteres Urbana CAPDEPERA 606 Roques Mitjà S'Illot Urbana MANACOR 15.758 Arena Mitjà Porto Cristo Urbana MANACOR 6.011 Arena Alt S'Estany d'en Mas Semiurbana MANACOR 15.007 Arena Mitjà Cala Murta Aïllada MANACOR 347 Roques




Cala Anguila Urbana MANACOR 5.794 Arena Baix Cala Mendia Urbana MANACOR 9.423 Arena Mitjà Cala Petita Aïllada MANACOR 575 Arena i Roques Cala Morlanda Semiurbana MANACOR 408 Roques Cala Rafalino Aïllada MANACOR 749 Arena i Roques

Cala Milllor Urbana

SANT LLORENÇ DES CARDASSAR 50.788 Arena Alt

Platja de Sa Coma Semiurbana


Cala Moreia Urbana

SANT LLORENÇ DES CARDASSAR 4.540 Arena i Roques Mitjà

Cala sa Nau Urbana


Platja des Rivell Aïllada SON SERVERA 18.670 Arena Mitjà Port Roig Semiurbana SON SERVERA 3.451 Arena Baix Cala Milllor Urbana SON SERVERA 9.898 Arena Alt Cala Bona Urbana SON SERVERA 17.677 Arena Mitjà Port Vell Semiurbana SON SERVERA 1.337 Arena i Roques Baix Ses Barreres Urbana SON SERVERA 3.766 Arena i Roques Mitjà Es Torrent d'Es Morts Semiurbana SON SERVERA 148 Còdols i Roques Es Rajoli Urbana SON SERVERA 293 Arena i Roques

Platges del Sistema Territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de SITIBSA (2015) i http://www.platgesdebalears.com

Platges del Sistema Territorial, segons tipologia i composició. Font: Elaboració pròpia a partir de SITIBSA (2015)

Totes les platges aïllades que es troben a la zona tenen accés a peu i a dues d'elles es pot estacionar molt a prop de la platja. Cinc de les quinze platges aïllades que es troben al sistema territorial tenen aparcament, mentre que a la resta s'ha d'estacionar a una zona urbana pròxima o a la carretera.

Aïllada30%

Semiurbana32%

Urbana38%

Altres79%

Arena21%

http://www.platgesdebalears.com/




A les platges de la zona d'Artà l'accés és més complicat, ja que les carreteres es troben en un estat més deficient i les zones d'estacionament es troben més allunyades.

Platja Accés Aparcament (m2) Comentari

S'Arenalet d'Aubarca Vianants 1.762 Aparcament compartit amb Sa Font Salada

Sa Font Salada Vianants 1.762 Aparcament compartit amb S'Arenalet d'Aubarca

Es Matzoc Vianants - Cala Dèntol Vianants - Accés des de Cala Mitjana

Cala Estreta Vianants - Accés des de Cala Mitjana Cala Mitjana Vianants - Carretera en estat deficient Cala Torta Vianants -

Platja de ses Cavasses Vianants 11.571 Accés des de Cala Agulla Cala Agulla Vianants 11.571 Aparcament de pagament

Cala Provençals Vehicles - Accés des de la zona urbana de Provençals

Es Caló de Sa Fusta Vianants - Accés des de la zona urbana de Provençals

Platja des Rivell Vehicles 1.760 Aparcament gratuït

Cala Rafalino Vianants - Accés des de la zona urbana de s'Illot

Cala Petita Vianants - Accés des de Porto Cristo Cala Murta Vianants - Accés des de Porto Cristo Platges aïllades del Sistema Territorial, segons accés. Font: Elaboració pròpia a partir de

SITIBSA (2015)

S'hi troben platges amb una gran afluència turística i amb bons serveis com Son Moll i Cala Millor, i algunes de gran atractiu turístic per les seves aigües cristal·lines com Cala Torta. En general, totes presenten un nivell de qualitat de l'aigua excel·lent. Municipi Platges i cales Punt de mostreig Qualificació Capdepera Cala Agulla A la dreta de la platja Excel·lent

Cala Gat Al centre de la platja Excel·lent Cala Lliteres Al centre de la platja Excel·lent Cala Mesquida Al centre de la platja Excel·lent Canyamel A la dreta de la platja Excel·lent Font de sa Cala Al centre de la platja Excel·lent Son Moll Al centre de la platja Excel·lent

Manacor Cala Anguila Davant el quiosc Excel·lent Cala Mendia Al centre de la platja Excel·lent s'Estany d'en Mas Al centre de la platja Excel·lent s'Illot Al centre de la platja Excel·lent Club Nàutic Porto Cristo Al club n'autic Bona Porto Cristo Al centre de la platja Excel·lent

Son Servera Cala Bona Al centre de la platja Excel·lent Cala Millor Al final del terme municipal Excel·lent Costa dels Pins A sa Punta Roja Excel·lent es Port Vell Al centre de la platja Excel·lent es Ribell Al centre de la platja Excel·lent

Sant Llorenç des Cardassar

Cala Millor (Cala Nau) Al centre de la platja Excel·lent sa Coma Al final del passeig Excel·lent




s'Illot Davant el torrent Excel·lent Platges del ST i qualitat de l’aigua. Font: Elaboració pròpia a partir de Control sanitari de les aigües de bany de les Illes Balears (2015). Conselleria de Salut, Govern de la CAIB.




2.2 RECURSOS SOCIOCULTURALS I D’OCI

Aquest sistema és punt de partida de rutes cicloturístiques que es dirigeixen cap a l'interior i el sud de l'illa. La posició del sistema a la part més oriental de l’illa pot dificultar l’accés a les rutes de la Serra de Tramuntana, tot i que des de qualsevol punt de l’illa és possible tenir accés a la resta.

Des del Consell de Mallorca es promouen 4 rutes de diferents graus de dificultat i des d’aquest centre emissor:

o M1. Llogarets de Llevant

o M2. Fars de Llevant

o M3. Ermites de Llevant

o M4. Serra de Tramuntana - Central

La península de Llevant és un lloc idoni per les rutes senderistes. Dins el parc natural, el Consell de Mallorca ha definit etapes que pertanyen a la ruta Artà – Lluc:

Rutes senderistes GR-222 Ruta Artà - Lluc -

Rutes de senderisme segons IDE Mallorca

En aquest mateix apartat s’hauria de destacar la Via Verda de Manacor a Artà, que recorre 29 Km, i passa per Sant Llorenç, Son Carrió i Son Servera, que segueix el traçat de l’antiga línia de ferrocarril.

Al sistema territorial s'hi troben un total de sis infraestructures portuàries per embarcacions d'oci distribuïdes al llarg del litoral:

Infraestructures portuàries. Font SITIBSA

El sistema territorial compte també amb una important oferta de Camps de Golf ubicats entre Canyamel i Capdepera:

Camps de Golf Canyamel Golf

Capdepera Golf

Pula Golf

Son Servera Golf Camps de Golf. Font: SITIBSA

MUNICIPI PORT TIPUS

Capdepera Instal·lació Portuària de Canyamel Port secundari de gestió directe

Capdepera Port Esportiu de Cala Rajada Port de gestió indirecte Manacor Port de Porto Cristo Port de gestió directe Son Servera Port de Cala Bona Port de gestió directe Capdepera Port de Cala Rajada Port de gestió directe Manacor Club Nàutic de Porto Cristo Port de gestió indirecte




Pel que fa a l'oferta cultural trobem 4 teatres principals als municipis d'Artà, Capdepera, Manacor (Auditori) i Sant Llorenç (Auditòrium de sa Màniga). Els tres museus principals es troben als municipis d'Artà, Capdepera i Manacor.

Tipologia SITIBSA EIEL Museus 3 5

Teatres i Auditoris 4 4

Oferta cultural. Font: SITIBSA i EIEL

En l’àmbit d’estudi indicat s'hi troben tres finques públiques amb la titularitat del Govern de les Illes Balears:

NOM TITULARITAT Àrea (m2) Albarca, Es Verger, s'Alqueria Vella Govern de les Illes Balears 16.817.339 Es Racó Govern de les Illes Balears 555.692 Sa Duaia Govern de les Illes Balears 4.078.245

Finques públiques. Font: Consell de Mallorca

Pel que fa a l’oferta gastronòmica d’aquest sistema cal indicar l’existència de la ruta gastronòmica del Llevant Mallorca. Aquesta ruta permet als visitants conèixer de primera mà els aliments i els productors de la zona. Destacar la presència de la Denominació d’origen de Vins de Pla i Llevant. La zona també destaca per tenir les tres principals coves turístiques de l’illa: Coves del Drach, dels Hams i d’Artà, que tenen l’accés regulat. Es tracta d’una de les atraccions més visitades de l’illa, especialment les Coves del Drach, que només quedarien per darrere de la Seu de Palma. Finalment, en aquesta zona és de destacar el centre Spa de sa Coma, Biomar, el ciruit de Karts de Cala Millor i el Safari Zoo de sa Coma.




2. 3 PATRIMONI NATURAL I BIODIVERSITAT. ESPAIS NATURALS PROTEGITS

El sistema territorial de la Península de Llevant s'estén des del Cap Farrutx fins al sud de la ciutat de Manacor abastant la part septentrional de les Serres de Llevant (Massís d’Artà, Serra de Calicant). Els penya-segats de la zona del litoral nord permeten la nidificació d'un gran nombre d'aus i el seu nivell de conservació es alt gràcies a la protecció del Parc Natural de la Península de Llevant. La part central i sud, del territori en canvi té pocs espais naturals, essent la Punta de n’Amer al bell mig d’una de les zones més turístiques de l’illa un dels principals enclavaments naturals d’aquest territori.

La vulnerabilitat d'aquest sistema es veu relacionada tant amb la freqüentació de visitants, tot i que a la zona del Parc Natural es veu regulada, com pels incendis forestals, que en gran part es donen durant els mesos d'estiu.

Al territori del Sistema territorial turístic hi trobam els següents espais de la Xarxa Natura 2000.

Categoria Codi Nom Qualitat Vulnerabilitat LIC ES5310050 Cova d'en

Bessó L'hàbitat subterrani té una gran importància biològica en Balears en actuar com hàbitat refugi per a moltes espècies d'invertebrats troglobis. Algunes d'aquestes espècies són endemismes molt localitzats i algunes són veritables espècies relictes del Terciari, que han sobreviscut als canvis climàtics en aquest ambient on la humitat i la temperatura es mantenen gairebé constants.

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics.

LIC i ZEPA

ES0000080 Cap Vermell L'espècie que justifica la seva declaració com ZEPA és el Corb marí, que manté una colònia important en els penya-segats. També hi nidifica el Falcó pelegrí i altres espècies de l'Annex I de la Directiva 79/409/CEE.

La principal amenaça per als valors naturals que alberga l'àrea és l'ús recreatiu no regulat, tant per terra com per mar.

LIC i ZEPA

ES0000227 Muntanyes d'Artà

En l'àrea es troben diversos hàbitats inclosos en l'annex I de la Directiva 92/43/CEE, tots ells amb una representativitat i un estat de conservació global excel·lent. Dues espècies de plantes prioritàries de l'Annex II de la Directiva Hàbitats creixen en la zona. A més hi nidifiquen nombroses espècies d'aus citades en l'Annex I de la de la Directiva 79/409/CEE, que ja van suposar la declaració com ZEPA dels dos caps que formen els extrems de la península.

Els incendis forestals, molt freqüents en la zona, així com la presència no regulada de visitants en les zones de nidificació d'espècies importants són factors que amenacen la conservació de les espècies presents i poden impedir la reinstal·lació de l'aguila peixatera en aquesta zona, on nidificava fins fa una dècada.

LIC ES5310029 Na Borges Es troben en l'àrea diversos hàbitats importants i existeix una densa població de Tortuga mediterrània, espècie citada en l'Annex II de la Directiva Hàbitats.

La construcció i obertura de pistes, juntament amb els incendis forestals són les amenaces més importants en la major part de l'àrea. En la zona costanera la freqüentació tant a peu com a cavall o en vehicles tot terreny és intensa i no es troba regulada.

LIC ES5310051 Cova de Can Bordils

L'hàbitat subterrani té una gran importància biològica en Balears en actuar com hàbitat refugi per a moltes espècies d'invertebrats troglobis. Algunes d'aquestes espècies són endemismes molt localitzats i algunes són veritables espècies relictes del Terciari, que han sobreviscut als canvis climàtics en aquest ambient on la humitat i la temperatura es mantenen gairebé constants. Per altra banda els quiròpters utilitzen moltes d'aquestes cavitats com àrees de repòs i hivernada.

Les visites no regulades són una amenaça per la fauna i les formarcions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics.

LIC ES5310052 Cova des Diners

L'hàbitat subterrani té una gran importància biològica per Balears en actuar com hàbitat refugi per a moltes espècies d'invertebrats troglobis. Per altra banda els quiròpters utilitzen moltes d'aquestes cavitats com àrees de repòs i hivernada.

Les visites no regulades poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques.




LIC ES5310053 Cova del Dimoni

L'hàbitat subterrani té una gran importància biològica en Balears en actuar com hàbitat refugi per a moltes espècies d'invertebrats troglobis. Algunes d'aquestes espècies són endemismes molt localitzats i algunes són veritables espècies relictes del Terciari, que han sobreviscut als canvis climàtics en aquest ambient on la humitat i la temperatura es mantenen gairebé constants. Per altra banda els quiròpters utilitzen moltes d'aquestes cavitats com àrees de repòs i hivernada.

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics.

LIC ES5310096 Punta de n'Amer

La qualitat i importància d'aquesta zona es basa en la presència d’habitats de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE.

Les principals amenaces són l'ús recreatiu no regulat, sobretot des d'embarcacions, i els incendis forestals.

Llistat de LIC i ZEPA a del Sistema Territorial. Elaboració pròpia a partir de CAIB A l’entorn també s’ha de considerar els espais protegits:

- El Parc Natural de la Península de Llevant. La seva gran diversitat d'hàbitats li atorga un valor paisatgístic únic. S’aporten dades disponibles a les memòries anuals de freqüentació, pels anys 2009 i 2010. Les dades mostren un grau de freqüentació relativament baix en comparació a altres espais similars de l’illa.

Any Visitants

2009 8.617

2010 7.313 Visitants del parc natural de Llevant.

Elaboració pròpia a partir memòries anuals del parc (CAIB).

- La Reserva Natural del Cap Ferrutx.

- La Reserva Natural del Cap des Freu.




2. 4 PATRIMONI CULTURAL, HISTORICOARTÍSTIC I ETNOLÒGIC

La zona es caracteritza pels nombrosos jaciments arqueològics catalogats com a BIC, així com per algunes arquitectures defensives ubicades a la zona de Manacor i Capdepera com la Talaia Nova, torre Esbucada, torre d'Albarca, entre d'altres. Destaca el conjunt històric de Manacor, que comprèn el carrer d'Olesa, plaça de la Constitució i els seus voltants. O els nuclis de d’Artà i Capdepera, aquest darrer amb recinte fortificat.

Categoria Número d’elements

Béns Catalogats 1 Béns d’interès cultural 183

BC i BIC del Sistema Territorial. Elaboració pròpia a partir de IDE Mallorca

En el sistema territorial en destaquen els BIC qualificats com a jaciment arqueològic 76,5%, però també existeix una important representació d’arquitectura defensiva com ja s’havia mencionat.

Tipologia Núm Arquitectura defensiva 32 Conjunts urbans 1 Creus de terme 7 Edificis religiosos 3 Jaciments arqueològics 140

BIC del Sistema Territorial qualificats segons la seva tipologia. Elaboració pròpia a partir de IDE Mallorca

El sistema territorial també es troba a una zona de pas per on discorren algunes de les principals rutes de l’illa que preveu el PTM, amb elements importants.

Nom de la ruta Principals elements dins l’ST

Ruta arqueològica Basílica paleocristiana de Son Peretó, poblat talaiòtic de s’Illot, poblat talaiòtic de ses Païsses,.

Ruta del Gòtic

Torre dels Enagistes, torre de ses Puntes, torre del Palau, torre habitatge de son Vives, parròquia de Santa Maria, església i antic convent de Santa Maria de Bellpuig.

Ruta del Barroc Convent de Sant Domingo (Manacor)

Ruta dels Castells Castell de Capdepera

Ruta Artà-Lluc Rutes d’interès cultural, natural i paisatgístic del Pla Territorial de Mallorca del Sistema

Territorial. Elaboració pròpia a partir de IDE Mallorca




2. 5 PAISATGE

Unitats de paisatge

Península d’Artà i Serra de Calicant

Aquesta unitat actua com a paisatge de transició entre es Pla de Manacor, Sant Llorenç des Cardassar i les Planes d’Artà, alternant entorns naturals i agrícoles. El massís d’Artà, on predomina la vegetació de garriga, és la principal fita geomorfològica d’aquest conjunt. La Serra de Calicant alterna de manera sinuosa paisatges de suaus relleus, on hi predomina la vegetació d’ullastres, amb plans ondulats de cultius d’arbres fruiters, ametllers i prats de secà. Pel que fa al litoral, cal destacar les diverses cales verges d’alt valor ambiental i paisatgístic.

Planes d’Artà

Configurada principalment pel paisatge agrícola vinculat al nucli d’Artà i Capdepera. Al voltant dels nuclis, dominen els cultius de prats i fruiters de secà. El parcel·lari, petit, pateix una important pressió d’edificacions. Al peus de les diferents serres, sobre el suau relleu del samontà, predomina l’estructura agroforestal de prats i oliveres alternades amb bosc mixt i pinar. La presència d’edificacions en aquest entorn es escàs i es vinculen principalment a l’activitat agrícola.

Pla de Manacor

Aquesta unitat unifica l’entorn agrari del nuclis de Manacor i Sant Llorenç des Cardassar. Es troba delimitada pel corredor de na Borges, la Serra de Calicant, les Serres de Llevant Meridional i per la franja agrícola de segona línia de la Costa de Llevant. Actua com a paisatge de transició entre l’entorn de Llevant i es Pla de Mallorca. Als voltants de Manacor, la matriu paisatgística principal és la de cultius de prats de secà, mentre que a l’entorn de Sant Llorenç, la diversitat de cultius es major amb un parcel·lari més fragmentat, on s’alternen principalment ametllers, fruiters i prats de secà. Les fortes dinàmiques econòmiques, poblacionals i de fluxos ha generat als voltants immediats dels nuclis, un paisatge periurbà salpicat per grans equipaments, infraestructures de serveis i de mobilitat, edificació difusa al sòl rústic, etc.

Cales de Llevant Nord

Està conformada pel litoral natural i turístic del nord de Llevant, i es troba estructurada per un sistema de cales emmarcades per diferents punts d’interès natural i paisatgístic que sobresurten sobre el litoral com són la Punta des Freu, Punta des Far, Punta des Morràs, Cap Vermell i Cap des Pinar. Les muntanyes de Son Jordi actuen com a límit físic entre aquesta unitat i el litoral turístic de Cala Millor. A excepció de Cala Rajada, que compta amb diverses instal·lacions hoteleres i centres autònoms, hi predomina el turisme residencial en urbanitzacions de baixa densitat localitzades en les faldes litorals de les muntanyes. Les principals zones turístiques d’aquesta unitat de paisatge son Cala Mesquida, Cala Rajada i Canyamel.

Litoral turístic de Cala Millor

Aquesta unitat de paisatge ocupa la franja central de la costa de Llevant, entre es Cap des Pinar i la zona turística de Portopetro. En primera línia està conformada principalment per la conurbació turística de Cala Millor i el sistema de platges situades entre es Cap des Pinar, Punta de n’Amer i Punta Rasa. Inclou les zones turístiques de Cala Bona, Sa Coma, s’Illot i Porto Cristo, les quals es relacionen amb els diferents nuclis d’interior com Son Servera, Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar i Manacor. El paisatge de segona línia que arriba fins als voltants dels nuclis de Son Servera i Son Carrió, es principalment agrícola de secà i predominen els ametllers i oliveres alternats amb prats que discorren al llarg dels torrents de Ca n’Amer i Xiclatí entre d’altres.

Potencialitats i Fragilitats paisatgístiques La singularitat més contundent d’aquest sistema es el patró de contrast generat per la presència de fites geomorfològiques, com són les Serres de Llevant Nord, especialment el massís d’Artà, i les penínsules del litoral, alternades amb les planes agrícoles de secà que s’estenen des del




samontà fins a la franja litoral, generant un doble horitzó, el dels plans i el de les carenes com a teló de fons. Aquesta estructura paisatgística es veu complementada amb un sistema de torrents que connecten les Serres de l’interior amb el litoral, alhora que configuren nous patrons com són els petits mosaics agroforestals amb prats de secà i bosc mixt. Aquests corredors, a més de comportar variacions en la configuració del paisatge, tenen el potencial estratègic d’actuar com a connectors ambientals entre les diferents fites geomorfològiques d’elevat valor ambiental, en molt casos protegides, i/o com a corredors paisatgístics entre el paisatge litoral i el paisatge d’interior. De fet, el grau de valoració paisatgística es alt, molt alt i excepcional segons el PTIM. El paisatge d’interior, vinculat a la Serra de Calicant, les planes d’Artà i el Pla de Manacor, compta amb un grau de valoració paisatgístic moderat. Tot i així cal destacar l’ús agrícola tradicional i la presència significativa dels ametllers al pla, i les oliveres al samontà com a potencial paisatgístic del sistema.

Quant a les principals fragilitats paisatgístiques, cal tenir en compta que la majoria de zones turístiques del litoral es situen al voltant de les cales coincidint en molt de casos amb la desembocadura de torrents que es veuen vulnerats tant per l’edificació, com per la pressió de les dinàmiques de la zona. Per altra banda, la presència no ordenada d’usos i instal·lacions turístiques o mixtes en l’entorn agrícola periurbà, així com la difusió de edificació, ha derivat en l’abandó i degradació del paisatge posterior de les zones turístiques del litoral, molt especialment en el cas de la conurbació de Cala Millor, la qual comporta una gran barrera entre el litoral i els paisatges de segona línia.

Davant la pressió de l’afluència turística cal destacar l’entorn de les zones turístiques de Cala Mesquida, Cala Rajada, Canyamel i Cala Millor-s’Illot. Els paisatges més vulnerables en aquest sentit són les platges aïllades de Cala Torta i Cala Mitjana, la Punta des Far, Cap Vermell i la Punta de n’Amer. Pel que fa al Parc Natural de Llevant la freqüentació no sembla ser significativa. Exposició visual Aquest sistema presenta una elevada exposició visual. Les Serres de Llevant Nord, principalment el massís d’Artà, dibuixa un dels skylines més importants de l’illa, juntament amb la Serra Tramuntana i el Massís de Randa. A més a més, l’activitat de senderisme i els recorreguts vinculats al Parc Natural de Llevant, contribueixen a la percepció d’aquest paisatge muntanyós i del paisatge dels voltants a través de les diferents fites-miradors. El fet de que hi predomini la vegetació de garriga garanteix alts graus de visibilitat sobre les Badies i la Costa de Llevant.







2. 6 OFERTA COMPLEMENTÀRIA

Al març de l’any 2016 hi havia 1.115 establiments d’oferta complementària a tot l’àmbit d’anàlisi. Si es considera que al sistema territorial hi ha 168.886 places, es disposaria d’un establiment d’oferta complementària per cada 151,47 places.

Destaca el nucli de Manacor, degut a que concentra un gran nombre de població (40.170 habitants a l'any 2015), i després s'hi troben nuclis amb una elevada activitat turística com Cala Rajada, Porto Cristo o Cala Millor. El nucli de Manacor concentra el 18% de l’oferta complementària del sistema territorial.

Establiments d’oferta complementària. Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016).

S’inclouen xifres per municipis de l’evolució d’aquesta oferta, perquè no hi ha dades a nivell inframunicipal. Segons dades disponibles de l’Anuari econòmic de “la Caixa” de 2013, la variació d’oferta complementària entre els anys 2007 i 2012, va tenir una tendència a la baixa a tots els municipis del sistema territorial, tot i que no va ser tan pronunciada com a altres municipis de l'illa on es superen percentatges de -50%. El màxim descens es produí al municipi d’Artà que és el menys turístic dels 5 que integren el sistema territorial.

Municipi NUCLI Bars Cafès Bars-Cafeteries Restaurants Altres

Total oferta complement-

ària ARTÀ Artà 18 11 2 24 1 56

CAPDEPERA

Capdepera 18 6 1 22 1 48 Font de sa Cala 0 4 0 6 0 10 Son Moll 1 0 0 0 0 1 Cala Gat 1 0 0 0 0 1 Cala Mesquida 1 3 0 3 0 7 Cala Rajada 50 48 3 93 0 194 Canyamel 1 2 0 18 0 21

MANACOR

Cala Anguila- Cala Mendia 0 3 1 4 0 8 Manacor 92 52 9 49 0 202 Porto Cristo 30 33 1 51 0 115 S'estany d'en Mas 0 0 0 1 0 1 S'Illot- Cala Morlanda 11 11 2 9 0 33 S'Illot 4 0 0 12 0 16

SANT LLORENÇ

Cala Millor 53 40 2 43 0 138 S'Illot 3 3 0 0 0 6 Sa Coma 10 18 0 13 0 41 Sant Llorenç 7 5 1 9 0 22 Son Carrió 1 0 0 3 0 4

SON SERVERA

Cala Bona 8 20 0 27 0 55 Cala Millor 0 41 1 42 0 84 Port Verd 0 0 0 2 0 2 Son Servera 15 10 0 25 0 50




Municipi

Variació activitats de restauració i bars 07-12 (%)

Artà -29,5 Capdepera -13,5 Manacor -16,9 Sant Llorenç des Cardassar -26,2 Son Servera -23,3 Evolució de l’oferta complementària per municipis.

Font: Anuari econòmic de la Caixa 2013.

Restaurants41%

Bar-Cafeteries

2%

Cafès28%

Bars29%

Percentatge d’establiments d’oferta complementària, segons la seva tipologia. Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme

29/03/2016).

Municipi Nucli Nombre estabiments Capdepera Cala Rajada 5 Manacor Manacor 3 Sant Llorenç des Cardassar

Cala Millor 3 L'Illot 1

Son Servera Son Servera 1 Discoteques, sales de festes i clubs per nuclis i municipis. Font: Elaboració pròpia a partir

del registre de Mallorca Nights (http://www.mallorca-nights.com/).

La distribució de l'oferta d'oci nocturn dins el sistema territorial no destaca en cap nucli dels que el conformen. Cala Rajada és el nucli que concentra el major nombre d'establiments d'aquesta casta al ser un dels núclis turístics principals.




2. 7 OFERTA COMERCIAL

Segons les estimacions realitzades, l’oferta comercial al Sistema territorial seria de 1.390 establiments comercials. Aquesta xifra suposa que existeix un establiment per cada 121,5 places (places turístiques + habitatges * 2,5).

Al municipi de Manacor s'hi troba el major nombre d'establiments, el 50,35% dels establiments dels municipis del sistema, distribuïts entre el nucli de Manacor i el seu litoral de la zona nord.

MUNICIPI Establiments comercials

ARTÀ* 87 CAPDEPERA 221 SON SERVERA 212 SANT LLORENÇ DES CARDASSAR 170 MANACOR* 700

Oferta comercial per municipis inclosos al sistema territorial. Font: Anuari econòmic de la Caixa 2013.

*Només s’inclou la part proporcional dels nuclis inclosos en aquest sistema del municipi d’Artà.

La figura sobre la tipologia d'oferta comercial per municipis mostra una distribució més o menys equitativa dels tiferents de tipus de comerç al llarg del sistema territorial. Els establiments d'alimentació sóls predominen a Capdepera mentre que a la resta de municipis hi predominen aquells establiments dedicats als productes de la llar. De tota manera, la darrera tipologia de la gràfica mostra que existeix una diversificació important en quant a tipologia de comerç ja que és la categoria predominant a tots els municipis del sistema territorial.

25,26%

29,65%

18,52%

20,98%

14,13%

10,53%

13,95%

17,90%

10,49%

21,20%

26,32%

21,51%

24,85%

25,17%

29,89%

37,89%

34,88%

38,73%

43,36%

34,78%

0,00% 10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

Artà

Capdepera

Manacor

Sant Llorenç des Cardassar

Son Servera

Alimentació Vestit i calçat Llar Altres

Oferta comercial per municipis inclosos al sistema territorial, segons tipus Font: Anuari econòmic de la Caixa 2013.




L’evolució de l’oferta comercial, mostra un increment fins al 2008, l’any d’inici de la crisi, i a partir d’aleshores, l’oferta va sofrir un important descens fins al 2012. Tot i que durant aquest darrer any el descens va ser més suau.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011

Evolució dels establiments comercials minoristes als municipis d’Artà, Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Manacor. Font: Elaboració pròpia a partir de Anuari econòmic de “la

Caixa” de 2013.




3. FACTORS EXTERNS

3.1 INFRAESTRUCTURES, SERVEIS, EQUIPAMENT, CONSUMS DE RECURSOS I PRODUCCIÓ D’EFLUENTS

Espais lliures públics A continuació s’introdueix una taula amb les ràtios d’espais lliures públics en sòl urbà plaça (places turístiques + habitatges * 2,5) i municipi. Segons aquestes dades es pot veure com els municipis més turístics tenen unes ràtios entre 13 i 25 m2 per plaça. El municipi amb una ràtio inferior Artà, 5,88 m2, perquè és l’únic que no té cap zona turística al sistema territorial, i els nuclis antics per la seva trama i configuració disposen de menys superfície d’ELP.

MUNICIPI Superfície (m2) Places habitatges m2 ELP/plaça

Artà* 66.091 207 4.415 5,88

Capdepera 496.004 18.317 7.505 13,38

Manacor* 862.520 7.165 19.330 15,54

Sant Llorenç des Cardassar 473.122 25.346 4.985 12,51

Son Servera 693.501 11.526 6.295 25,44

Superfície (m2) d’ELP per plaça (places turístiques + capacitat d’allotjament en habitatges).

Font: elaboració pròpia a partir de MUIB, cens d’habitatges de 2011 i Conselleria de turisme). * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial

A l’enquesta d’Infraestructures i Equipaments de Mallorca de 2014 s’ha valorat la qualitat d’una part d’aquests espais, 778.474 m2. El 83% de la superfície d’aquests espais està en bon estat. Però cal destacar que un 14% té un estat dolent, es tracta bàsicament del l’espai natural del monestir de Bellpuig al municipi d’Artà, a l’interior.

Dolent14%

Regular3%

Bo83%

Estat dels Espais lliures públics. Font: Elaboració pròpia a partir de EIEL-2014.




Equipaments comunitaris S’introdueix la següent taula amb les ràtios d’equipaments esportius en sòl urbà per plaça (places turístiques + habitatges * 2,5) i municipi, partint de les xifres de l’EIEL, Cens d’habitatges de 2011 i places turístiques de la conselleria. Es pot comprovar que els municipis d'Artà i Manacor (els més residencials) són els que presenten nivells més elevats de sòl dedicat a equipament esportiu per plaça, mentre que la resta de municipis tenen ràtios inferiors.

MUNICIPI Núm. Superfície (m2) Places habitatges m2 EQ-Es/plaça equivalent

Artà* 4 68293 207 4415 6,07

Capdepera 5 82732 18.317 7505 2,23 Manacor* 19 230954 7.165 19330 4,16

Sant Llorenç des Cardassar 9 52049 25.346 4985 1,38

Son Servera 7 38552 11.526 6295 1,41 Superfície (m2) d’Equipaments Esportius per plaça equivalent (places turístiques +

capacitat d’allotjament en habitatges). Font: elaboració pròpia a partir de EIEL, cens d’habitatges de 2011 i Conselleria de turisme). * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins

el sistema territorial

Pel que fa als equipaments sanitaris, n’hi ha 14 al territori d’anàlisi, dels quals tots es troben en bon estat excepte la Unitat Bàsica de Salut de Canyamel la qual segons l’EIEL es troba en mal estat:

Tipus EIEL Centre Salut 8 Consultoris locals 4 Hospitals 2

Equipaments sanitaris al sistema territorial turístic. Font: Elaboració pròpia a partir de, EIEL.

Infraestructures bàsiques Abastament i consums d’aigua

La xarxa d’abastament d’aigua presenta un bon estat a molts dels nuclis del Sistema territorial, principalment als del municipi de Capdepera i Artà. Els nuclis que presenten pitjor estat són s’Estany d'en Mas, Cala Anguila-Cala Mendia, Canyamel i Porto Cristo dels quals tres es troben al municipi de Manacor.




0% 20% 40% 60% 80% 100%

Artà

Cala Lliteres

Cala Mesquida

Cala Ratjada

Canyamel

Capdepera

Es Carregador

Font de sa Cala

Pedruscada

Provensals

Son Moll

Cala Anguila-Cala Mendia

Manacor

Porto Cristo

S'estany d'en Mas

S'Illot

S'Illot- Cala Morlanda

Cala Millor

Sa Coma

Sant Llorenç

Son Carrió

Son Moro

Son Moro Bonavista

Cala Bona

Costa dels Pins

Port Verd

Son Servera

Bo Regular En execució Dolent

Estat de la xarxa de subministrament d’aigua. Font: Elaboració pròpia a partir de EIEL-2014.

Pel que fa a l’evolució del subministrament i consum d’aigua, s’ha produït entre 2000 i 2012 un lleuger descens del -2,25%, i les pèrdues s'han incrementat del 18% a l'any 2001 al 24% al 2012, tot i que va ser durant l'any 2008 quan les pèrdues varen arribar al 30% assolint el valor més gran dels darrers anys.




02000000400000060000008000000

10000000120000001400000016000000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

M3

Consum Subministrament

Evolució del consum i subministrament d’aigua als municipis inclosos al sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció general de recursos hídrics de la CAIB.

Els tres municipis més turístics del sistema són també els que presenten uns consums d’aigua per habitant (resident i turista) majors (Capdepera, Sant Llorenç i Son Servera), el que té un consum inferior és Artà, 114,98 l/hab/dia.

Consum aigua 2012 m3 l /hab /dia

Artà 359.240 114,98

Capdepera 2.104.527 287,74

Manacor 3.333.634 180,04

Sant Llorenç des Cardassar 2.098.810 265,65

Son Servera 1.640.372 238,78 Consum urbà d’aigua per pernoctacions als municipis inclosos al sistema territorial. Font:

Elaboració pròpia a partir de Direcció general de recursos hídrics de la CAIB.

Energia

En el sistema territorial hi ha les següents subestacions: Cala Millor, Artà, Capdepera i Manacor. Per aquest estudi s’ha utilitzat els consums de totes elles.

El consum de la zona ha estat estable durant els darrers anys amb un lleuger descens durant l'any 2013, com es desprèn de la taula i gràfica següents.

2012 2013 2014 2015

492.429 476.175 488.268 492.507 Evolució del consum MWh per les subestacions: Cala Millor, Capdepera, Artà i Manacor .

Elaboració pròpia a partir de REE.




0,0

10.000,0

20.000,0

30.000,0

40.000,0

50.000,0

60.000,0

70.000,0

2012 2013 2014 2015

MW

h

C ons um Tendènc ia

Evolució del consum d’energia de les subestacions del Sistema Territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de REE.

Índex general de variació estacional. IGVE (2012-2015).

Font: Elaboració pròpia a partir de REE.

S’ha elaborat també un estudi de l’estacionalitat del consum d’energia per les subestacions indicades, a l’anterior figura s’inclou l’IGVE pel període indicat i mostra clarament la variació del consum que es produeix a la zona entre els mesos d’estiu i hivern, entre temporada alta i baixa. S’ha calculat l’índex de GINI per les quatre subestacions, i es pot comprovar com la subestació de Manacor mostra una baixa estacionalitat degut a que subministra energia al nucli de Manacor durant tot l'any, mentre que la de Cala Millor presenta una tendència a l'estacionalitat, ja que es troba al litoral i dóna servei a una àrea turística.




0,000

0,050

0,100

0,150

0,200

0,250

MILLOR CAPDEPERA ARTÁ MANACOR

GIN

I

Índex de GINI de les subestacions del sistema territorial (2012-2015). 0 - sense

estacionalitat, 1 - màxima estacionalitat. Font: Elaboració pròpia a partir de REE. De les quatre subestacions, dues es troben cap a l'interior (Manacor i Artà) i les altres dues al litoral (Capdepera i Cala Millor).

Per municipis, els consums d’energia elèctrica per habitant (resident i turista) i per dia oscil·len entre el mínim de Manacor i els màxims dels municipis turístics de Sant Llorenç i Capdepera.

Consum residencial i

turístic 2012 KWh KWh/hab/dia

Artà 20.330.426 6,40

Capdepera 61.555.511 8,30

Manacor 97.450.217 5,18

Sant Llorenç des Cardassar 68.696.326 8,63

Son Servera 49.519.935 7,14 Consum d’energia elèctrica per ús domèstic i hosteleria per pernoctacions als municipis

inclosos al sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir d’IBESTAT.

Sanejament

Hi ha 9 depuradores a l’àmbit d’estudi que es relacionen a continuació, amb les seves característiques de disseny.




Nom Any de construcció

Cabal de disseny (m3/dia)

Habitants equivalents

Cabal mitjà 2012

(m3/dia)

Població equivalent

2012 Arta 1.990 2.284 9.166 1.091 4.664 Cales de Manacor 1.992 4.000 16.000 1.256 5.427 Canyamel 1.990 2.250 13.125 468 2.094 Capdepera 2.004 10.000 52.500 3.529 20.449 Font de Sa Cala 1.991 1.500 8.750 432 2.156 Manacor 1.995 240 1.400 138 694 Porto Cristo 0 25.000 26.667 1.677 0 Sant Llorenç-Sa Coma 0 70.000 68.000 5.534 0 Son Servera 1.996 9.000 67.500 4.113 25.556

Característiques de disseny de les depuradores del Sistema territorial i consum al 2012 Font: Elaboració pròpia a partir de ABAQUA.

Nom Cabal de disseny (m3/dia)

Cabal juliol 2012-2013 (m3/dia)

Cabal agost 2012-2013 (m3/dia)

Artà 2.284 635 699 Cales de Manacor 4.000 1.792 1.695 Canyamel 2.250 732 719 Capdepera 10.000 5.241 5.413 Font de Sa Cala 1.500 726 705 Manacor 240 0 0 Porto Cristo 25.000 0 0 Sant Llorenç-Sa Coma 70.000 0 0 Son Servera 9.000 5.226 5.775

Característiques de disseny de les depuradores del Sistema territorial i consum als mesos de juliol i agost de 2012 i 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de ABAQUA.

En funció de les dades de consum disponibles de l’ABAQUA de 2012 es pot assegurar que la majoria de les depuradores són suficients, ja que algunes tengueren un cabal proper al 50% i d'altres un percentatge molt inferior. La depuradora de Son Servera tengué el major cabal i el major percentatge en funció al seu disseny.

S’inclouen tot seguit algunes consideracions sobre les depuradores del sistema aportades per l’ABAQUA, en aquells casos que impliquen majors problemes, atès que les dades a vegades no poden detectar si existeixen problemes.

EDAR de Cales de Manacor. És molt vella. Fa anys que es manté sota mínims perquè hi havia previsió de llevar-la. Necessita remodelació completa. També caldria remodelar alguns bombaments, sobretot el de Cala Mendia.

EDAR de Font de sa Cala. No funciona el terciari, però la resta va bé.

EDAR de Son Servera. La planta està relativament bé, encara que s’haurien de canviar les vàlvules de control dels biològics i a l’estiu té problemes amb les puntes de cabdal, i potser s’hauria de plantejar la seva ampliació. L’emissari terrestre és de fibrociment i es romp constantment.




Quant a l’estat de la xarxa de clavegueram dels nuclis comentar que, la que presenta un pitjor estat segons l’EIEL és la d'Artà amb més d'un 50% de la seva xarxa en estat dolent, la resta o tenen un estat bo, o bo i regular. En el cas de Provençals, a l'any 2014 més del 50% de la xarxa es trobava en execució.

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

ArtàCala Lliteres

Cala MesquidaCala Ratjada

CanyamelCapdepera

Font de sa CalaPedruscadaProvençals

Son MollCala Anguila- Cala Mendia

S'Illot- Cala MorlandaManacor

Porto CristoS'estany d'en Mas

S'IllotCala MillorSa Coma

Sant LlorençSon CarrióSon Moro

Cala BonaCosta dels Pins

Port VerdSon Servera

Bo RegularDolent Execució

Estat de la xarxa de sanejament. Font: Elaboració pròpia a partir de EIEL-2014.

Residus

A la següent figura s’analitza l’estacionalitat en la producció de residus urbans (rebuig) mitjançant el càlcul de l’IGVE dels municipis d'Artà, Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Manacor pel període 2014-2015. Es pot comprovar clarament la variació del consum que es produeix a la zona entre els mesos d’estiu i hivern, entre temporada alta i baixa. Mitjançant el càlcul de l'índex de GINI es pot observar com al municipi de Sant Llorenç hi ha una major estacionalitat, al contrari d'Artà i Manacor (municipis més residencials).

Entre 2014 i 2015 es va incrementar lleugerament la producció de rebuig dels municipis indicats.




Any Tones

2.014 46.070 2.015 47.210

Producció total de rebuig als anys 2014 i 2015. Municipis d'Artà, Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Manacor. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció insular de residus del

CIM.

0.000

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

2014 2015

Ton

es

Producció de rebuig

Evolució de la producció total de rebuig als anys 2014 i 2015. Municipis d'Artà, Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Manacor. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció insular de

residus del CIM.

Índex general de variació estacional de la producció de residus urbans municipis de d'Artà,

Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Manacor (2014-2015). El valor 1 indica la mitjana anual de producció. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció insular de residus del CIM.




0,00000

0,05000

0,10000

0,15000

0,20000

0,25000

0,30000

0,35000

ARTÀ CAPDEPERA MANACOR SON SERVERA SANTLLORENÇ DESCARDASSAR

GIN

I

Índex de GINI de producció de residus per municipis (2014-2015) del sistema territorial. 0 - sense estacionalitat, 1 - màxima estacionalitat. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció

insular de residus del CIM.

Tecnologies de la informació i comunicació

S’han fet servir dades existents de línies de banda ampla per municipis de l’Anuari econòmic de “la Caixa”. Segons aquesta font, als municipis inclosos total o parcialment en aquest sistema existien 23.052 línies de banda ampla al 2012. Mentre que a Artà i a Sant Llorenç es varen reduir les línies durant el període 2009-2012 conseqüència de la crisi a la resta de municipis es varen incrementar, especialment a Son Servera.

2009 2010 2011 2012 Artà 1.955 1.911 1.583 1.627 Capdepera 3.503 3.418 3.630 3.661 Manacor 10.506 11.253 12.215 12.514 Sant Llorenç des Cardassar 2.100 2.054 1.569 1.605 Son Servera 3.186 3.034 3.423 3.645

Evolució de les línies de banda ampla als municipis del sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de l’Anuari Econòmic de “la Caixa”.

Transport i mobilitat

Transport públic. A les línies que operen al sistema territorial i de les quals hi ha dades disponibles, al 2014 hi va haver 1.020.093 passatgers. La línia que presentà un major nombre de passatgers va ser la que uneix tot el litoral de llevant des de Cala d'Or fins a Cala Rajada (297.750 passatgers), cosa que d’alguna manera ja indica l’important pes del turisme en la mobilitat de la zona. Les altres dues línies amb un elevat nombre de passatgers a la zona són les que uneixen Palma amb Cala Rajada (411), i amb Porto Cristo i Cala Millor (412), es tracta de dues línies que tenen un component mixt residencial però també turístic.




Codi línia Origen Destí Pasatgers 411 Cala Rajada Palma 141.899 412 Costa dels Pins Palma 294.326 415 Cala Murada Palma 24.343 416 Cala Romàntica Palma 19.014 421 Montuïri Manacor 8.317 423 Son Carrió Manacor 50 424 Cales de Mallorca Manacor 2.759 425 Cala d'Or Manacor 28.113 432 Son Servera Manacor 695 441 Cala d'Or Cala Rajada 297.750 445 Portocristo Port de Pollença 29.550 446 Cala Rajada Port de Pollença 17.798 447 Port de Pollença Port Vell 15.489 448 Cala d'Or Port de Pollença 3.016 449 Cala d'Or Port de Pollença 380 451 Costa dels Pins Port de Sóller 763 452 sa Font de sa Cala Port de Sóller 197 453 Cala d'Or Port de Sóller 260 454 s'Arenal Costa dels Pins 24.028 471 Cala Mesquida sa Font de sa Cala 40.204 472 Canyamel Cala Rajada 30.104 473 Artà Canyamel 3.789 495 Santanyí Manacor 14.048 831A Costa dels Pins Mercat d'Inca 1.024 831B Cala Murada Mercat d'Inca 898 831C Cala d'Or Mercat d'Inca 346 832A Costa dels Pins Mercat de Sineu 2.552 832C Cala Murada Mercat de Sineu 1.436 832D Cala d'Or Mercat de Sineu 641

841B Cala d'Or Mercat de Manacor 746

842B sa Font de sa Cala Mercat d'Artà 3.151

843 s'Illot Mercat de Son

Servera 12.407 Línies del TIB al Sistema Territorial analitzades i passatgers de 2014. Font: Elaboració

pròpia a partir d’informes de seguiment del Consorci de Transports de Mallorca.

Si s’analitza la distribució per mesos es pot comprovar l’estacionalitat que tenen aquestes línies, cosa que demostra que es tracten de línies que estan vinculades, en gran mesura, a l’activitat turística. Durant els mesos de temporada alta se superen els 160.000 passatgers a totes les línies indicades a la taula anterior, mentre que en temporada baixa aquestes línies en prou feines arriben als 25.000.




0

20000

40000

60000

80000

100000

120000

140000

160000

180000

gene

r

febr

er

mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

agos

t

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

dese

mbr

e

viat

gers

Distribució anual de viatgers a les línies del sistema territorial a l'any 2014. Font:

Elaboració pròpia a partir d’informes de seguiment del Consorci de Transports de Mallorca.

Pel que fa al transport privat, s’aporten les IMD de l’any 2015 de les carreteres de la taula següent. Les vies amb una major intensitat són la Ma-4020, amb 20.297 vehicles i que uneix el nucli de Manacor amb Porto Cristo, i la Ma-15 en el tram entre Manacor i Sant Llorenç. També presenten una IMD elevada, i aquestes probablement lligada a l’activitat turística, la Ma-15 en el tram entre Capdepera i Cala Rajada i la Ma-4023 entre Son Servera i Cala Millor.

ESTACIÓ CODI carretera PK Població propera IMD 2015 PM684 Ma-4023 6,5 SON SERVERA 14.545 PM689 Ma-3322 14,3 CAMÍ CONIES 1.465 PM94 Ma-15 53,5 MANACOR 19.817 PM12 Ma-15 65,6 ARTÀ 8.001 PM27 Ma-15 72,0 ARTÀ 13.016 PM609 Ma-4023 2,3 PORTO CRISTO 11.062 PM683 Ma-4014 12,2 PORTO CRISTO 3.883 PM688 Ma-3323 5,6 SANT LLORENÇ 286 PM59 Ma-4030 6,2 PORRERES 8.341 PM682 Ma-4015 5,6 SON FORTEZA-MANACOR 3.100 PM97 Ma-4040 9,7 CAPDEPERA 8.773 PM687 Ma-4042 6,7 ARTÀ-SES COVES 3.181 PM43 Ma-4020 5,0 MANACOR 20.297 PM611 Ma-3322 1,7 MANACOR 2.402 PM686 Ma-4032 0,9 PORT VELL 2.752 PM96 Ma-15 77,4 CAPDEPERA 16.951 PM685 Ma-4021 4,5 SON CARRIÓ 1.683 PM28 Ma-12 3,6 ARTÀ 14.601 PM610 Ma-4023 9,4 SON SERVERA 14.360

IMD 2015 a les carreteres del sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del CIM.




Pel que fa a l’evolució de les IMD a tot l’àmbit d’anàlisi des de l'any 2004, l'evolució ha anat en augment principalment durant els anys 2012-2015. Des del 2008 l’increment de trànsit ha estat del 13,38% a tota l’àrea. Les carreteres que han tengut un major increment de les IMD, segons les dades disponibles han estat entre 2008 i 2015, la Ma-4040 de Capdepera a Son Servera, amb un increment del 19,69%, la Ma-4032 des de l’anterior fins al Port Vell (al nord de Cala Bona) amb un 18,72%, o la Ma-15 entre Artà i Capdepera, amb un 17,41%. En els tres darrers casos es tracta de carreteres que accedeixen a les zones turístiques del litoral, amb la qual cosa s’hauria de pensar que es tracta d’un increment de trànsit vinculat a l’activitat turística.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

IMD

Evolució de les IMD a les carreteres del Sistema Territorial. Font: Elaboració pròpia a partir

de dades del CIM.

A continuació es presenta el llistat d'aparcaments pròxims a les platges aïllades del Sistema territorial, sense ànim de ser exhaustius.

Nom platges Superfície (m2) Places S'Arenalet d'Aubarca Sa Font Salada 1.762,76 88 Cala Agulla Cala Moltó 11.571,50 578 Platja des Rivell 789,19 39 Platja des Rivell 971,10 48

Aparcaments per accés a platges aïllades del sistema territorial. Font: Elaboració pròpia.

Finalment i per tancar aquest apartat és important tractar sobre els impactes relacionats amb la contaminació acústica del transport. Prenent com exemple el mapa estratègic de renou del municipi de Manacor es poden arribar a les següents conclusions:

La principal font de contaminació acústica dins el municipi és, sens dubte, el trànsit rodat. Les zones amb major contaminació es corresponen a les vies més transitades del nucli de Manacor com el Passeig del Ferrocarril i la Via Palma, la ronda del Port i sortida a Porto Cristo.

El soroll generat tant pel trànsit ferroviari és irrellevant. Només en àrees molt properes a les fonts, es superen (molt lleugerament) els objectius de qualitat acústica.




3.2 FACTORS SOCIOECONÒMICS

Habitatges. Capacitat d’allotjament estat i antiguitat.

En el sistema territorial hi ha 41.465 habitatges, dels quals un 14% són secundaris i un 17% es troben buits.

Municipi Principals Secundaris Buits Total Artà* 2.494 227 629 3.350 Capdepera 4.780 1.120 1.605 7.505 Manacor* 13.090 2.930 3.310 19.330 Sant Llorenç des Cardassar 3.370 1.220 395 4.985 Son Servera 4.540 485 1.270 6.295 TOTAL 28.274 5.982 7.209 41.465

Habitatges segons tipus per municipis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de 2011. * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial

Si observam les dades per tipologia d'habitatge segons el cens del 2011, el 68% dels habitatges de tot el sistema territorial són d'ús principal. Al municipi de Sant Llorenç és el que té el major percentatge d’habitatges secundaris, mentre que a Capdepera i Son Servera el percentatge de d’habitatges buits arriba al 20%.

Pel que fa als nuclis, es pot observar com als del litoral el percentatge d'habitatges buits i secundaris és molt elevat, arribant en alguns casos a superar el 50% del total d’habitatges (s’Illot – Cala Morlanda, Provensals, Font de sa Cala, es Carregador, Canyamel). Tret dels assentaments de Cala Rajada, Cala Mesquida o Cala Gat, tots els litorals tenen percentatges d’habitatges secundaris i buits superiors al 30%.

74%64% 68% 68% 72%

7%15%

15%24%

8%

19% 21% 17%8%

20%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Artà* Capdepera Manacor* Sant Llorenç desCardassar

Son Servera

municipis

%

Principal Secundari Buit

Habitatges segons tipus per municipis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de 2011. * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial




74%

78%

70%

74%

73%

43%

68%

38%

35%

70%

38%

70%

75%

57%

56%

57%

49%

54%

53%

77%

63%

63%

66%

63%

63%

68%

88%

62%

59%

59%

7%

11%

14%

10%

11%

24%

13%

26%

27%

10%

26%

10%

6%

27%

14%

17%

49%

31%

30%

12%

29%

29%

30%

29%

30%

7%

5%

11%

11%

11%

19%

10%

16%

16%

16%

33%

20%

38%

38%

20%

36%

20%

18%

16%

30%

26%

2%

17%

16%

11%

7%

7%

4%

7%

7%

24%

6%

27%

30%

30%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

ArtàCala Gat

Cala LliteresCala Mesquida

Cala RatjadaCanyamel

CapdeperaEs Carregador

Font de sa CalaPedruscadaProvensals

Son MollManacor

Porto CristoCala Anguila- Cala Mendia

S'estany d'en MasS'Illot- Cala Morlanda

Son MasSon Talent

Sant LlorençS'Illot

Sa ComaSon CarrióSon Moro

Son Moro BonavistaCala Millor

Son ServeraCala Bona

Costa dels PinsPort Verd

Principal Secundari Buit

Habitatges segons tipus per nuclis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de

2011. Pel que fa a l’estat dels habitatges, Capdepera i Artà tenen els majors percentatges d’habitatges en bon estat. Per altra banda, Manacor presenta el major percentatge d'habitatges en estat deficient, principalment a la zona oest del mateix nucli de Manacor on el percentatge d'habitatges en bon estat davalla per sota el 60% (com s'observa al plànol 5.1). A la majoria dels centres litorals l’estat dels habitatges es pot considerar bo, amb percentatges superiors al 90% d’habitatges en bon estat, excepte a Cala Millor (amb una secció amb un valor d’habitatges en bon estat inferior al 60%) i Porto Cristo (amb una secció amb un valor d’habitatges en bon estat inferior al 80%). Si qualificam l'estat dels habitatges entre 1 i 4, on 1 és ruïnós i 4 bo, la mitjana de tots els nuclis de la zona és de 3,85.




L’edat mitjana dels habitatges del sistema territorial és de 47,66 anys, com la gran part dels nuclis de costa. Com es pot observar al mapa 5.2, els habitatges de més antiguitat es troben al centre de Manacor i Artà (amb habitatges d'abans de 1956), per altra banda a la zona del litoral es troben els de construcció més recent (entre 1956 i els anys posteriors).

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Artà* Capdepera Manacor* Sant Llorenç desCardassar

Son Servera

municipis

%

Ruinós Dolent Deficient Bo

Habitatges segons estat per municipis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de 2011. * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial

Municipi Abans de 1900

1900-1920

1920-1940

1940-1950

1950-1960

1960-1970

1970-1980

1980-1991

1991-2001

2001-2011

Artà* 419 301 172 164 222 168 263 190 145 263 Capdepera 155 108 113 299 429 464 541 410 488 545 Manacor* 516 413 652 849 1.869 1.489 1.574 1.097 733 1.606 Sant Llorenç des Cardassar 104 50 106 149 214 235 379 387 191 976 Son Servera 12 6 30 132 216 232 653 571 301 330 Total 1.206 878 1.073 1.593 2.950 2.588 3.410 2.655 1.858 3.720

Habitatges segons any de construcció per municipis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de 2011. * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial




Habitatges. Dinàmica del mercat immobiliari.

S’inclou la relació dels nuclis del sistema territorial i una estimació mitjana dels preus de m2 d’habitatges. Els preus més elevats es donen als nuclis de Costa dels Pins i Canyamel, que són nuclis principalment de residències secundàries que es troben al litoral. Al municipi de Manacor hi trobam els preus més baixos, tant a l'interior (Manacor) com al litoral (Porto Cristo).

NUCLI Preu m2 Costa dels Pins 3.017 Canyamel 2.926 Son Carrió 2.681 Sant Llorenç 2.372 Cala Anguila- Cala Mendia 2.350 S'Estany d'en Mas 2.350 Capdepera 2.339 Artà 2.270 Son Servera 2.138 Cala Bona 2.041 Son Moro 2.041 S'Illot 1.976 Sa Coma 1.976 Cala Rajada 1.906 S'Illot- Cala Morlanda 1.828 Cala Millor 1.800 Porto Cristo 1.628 Manacor 1.348

Preu m2, habitatge a nuclis del sistema territorial. estudi realitzat a partir de dades disponibles a http://www.idealista.com/ca/. Maig 2016.

Les llicències d'habitatges dels municipis que formen part (totalment o parcialment) del sistema territorial varen anar creixent amb força fins a l'inici de la crisi a l'any 2007. Aleshores es va produir un fort descens que no va aturar fins el 2010. Si durant el 2007 s'arribaren a registrar un total de 959 llicències, al 2010 només n'hi hagué 92. A partir del 2010 es detecta un lleuger repuntament del sector i un increment del nombre de llicències d’habitatges.

http://www.idealista.com/ca/




0

200

400

600

800

1000

1200

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Llic

ènci

es

Evolució de les llicències d’obra d’habitatges de nova planta als municipis del sistema

territorial. Font IBESTAT Economia. Els municipis amb nuclis turístics importants com Son Servera, Manacor i Capdepera presenten un gran nombre d'afiliats a la Seguretat Social dins aquest sector. Artà és el municipi amb menor nombre d'afiliats dins aquest sector, perquè l'activitat turística és més baixa que als altres municipis.

Manacor és el municipi que té un menor pes dels afiliats la seguretat social en el sector turístic, tot i que s’ha anat incrementant lleugerament els darrers anys. Artà, el municipi amb menys places, i el més residencial, no mostra tanta estacionalitat, manté uns percentatges entre el 20% i 27% al llarg de l’any. A l’altre extrem hi ha Son Servera que té una estacionalitat molt marcada en quant al percentatge d'afiliats, i també té els percentatges més elevats d’afiliats al sector turístic, durant tot l’any, però especialment a la temporada alta.

En general, el percentatge d'afiliats al sector turístic s'ha mantingut estable, a excepció de Sant Llorenç on el nombre d'afiliats dins aquest sector va disminuir entre el tercer trimestre del 2014 i el del 2015, el que podria tractar-se d’un error en les dades de partida.

Artà Capdepera Manacor Sant Llorenç Son Servera 2015T1 407 1.391 2.032 352 2.631 2015T2 554 3.286 3.511 1.030 5.519 2015T3 547 3.128 3.262 995 5.226 2015T4 355 604 1.541 267 865

Afiliacions a la Seguretat Social en el sector turístic per municipi. Trimestres 2015. Font IBESTAT




0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

2011

T1

2011

T2

2011

T3

2011

T4

2012

T1

2012

T2

2012

T3

2012

T4

2013

T1

2013

T2

2013

T3

2013

T4

2014

T1

2014

T2

2014

T3

2014

T4

2015

T1

2015

T2

2015

T3

2015

T4

2016

T1

Artà Capdepera Manacor Sant Llorenç Son Servera

Percentatge d’afiliats a la seguretat social en el sector turístic sobre total d’afiliats per municipi. Trimestres 2011-2015. Font IBESTAT

3.3 TERRITORI I MEDI AMBIENT

Classificació del sòl

Segons les dades extretes del MUIB el percentatge de sòl urbà a l’àmbit d’estudi és del 4,38%, i el sòl urbanitzable representa el 0,79%. El municipi de Manacor és el que té més superfície de sòl urbà i de sòl urbanitzable, seguit de Capdepera i Son Servera. Artà és, en canvi el municipi amb menys superfície de sòl urbà i urbanitzables dins l’àrea d’estudi, molt lluny de la resta de municipis turístics.




Sòl Urbanitzable

0.79%

Sòl Rústic94.83%

Sòl Urbà4.38%

Classificació del sòl al sistema territorial. Font MUIB

MUNICIPI

Total superfície dins ST Sòl Rústic Sòl Urbà

Sòl Urbanitzable

Artà 113.070.591 111.952.448 979.385 138.758 Capdepera 54.817.756 48.778.531 5.230.297 808.928 Manacor 143.840.336 135.200.069 7.312.685 1.327.583 Petra 5.615.493 5.615.493 Sant Llorenç des Cardassar 81.960.093 78.193.860 2.698.888 1.067.344 Son Servera 42.542.496 39.274.815 3.122.021 145.660

Classificació del sòl (superfície en m2) al sistema territorial per municipi. Font MUIB.

Usos del sòl

Les cobertures del sòl artificials representen poc més del 5% de la superfície total del municipi, i es distribueixen principalment per la zona del litoral i els nuclis de Manacor, Artà i Sant Llorenç. Es pot comprovar que el percentatge de sòl artificial és molt semblant a la superfície de sòl urbà i urbanitzable.

La major part de superfície del sistema esta ocupada per usos agrícoles (61%), principalment cultius permanents. Les terres de labor s'ubiquen principalment als voltants del nucli de Manacor.

Pel que fa als espais naturals, aquests ocupen entorn al 32% de la superfície, i la major part la composen els espais oberts amb poca vegetació ubicats al Parc Natural de la Península de Llevant .




12,87%

48,29%

8,74%

8,17%

15,72%

0,30%0,58%

4,93%0,37%

Zones urbanes residencials

Zones industrials i infraestructures

Zones mineres, abocadors i en construcció

Zones verdes artificials no agrícoles

Terres de labor

Cultius permanents

Boscos

Vegetació arbustiva o herbàcia

Espais oberts o amb poca vegetació

Zones humides

Aigües interiors

Percentatge d’usos del sòl al sistema territorial. Elaboració pròpia a partir de ORTOFOTO (SITIBSA)

Els centres turístics que tenen un teixit urbà més antic Cala Rajada, Cala Mesquida, Porto Cristo s’Illot – Cala Morlanda i Port Verd de Cala Millor; tenen percentatges de teixit urbà anterior a 1973 superiors al 60%, i en algunes ocasions superiors al 80%.

Municipi Nucli % anterior a 1956

% anterior a 1973

% anterior a 1995

CAPDEPERA Cala Gat 0.00 0.00 100.00 CAPDEPERA Cala Lliteres 0.02 12.25 94.12 CAPDEPERA Cala Mesquida 0.00 90.89 90.89 CAPDEPERA Cala Rajada 35.28 82.18 90.50 CAPDEPERA Canyamel 0.05 9.58 84.06 CAPDEPERA Es Carregador 0.00 0.00 100.00 CAPDEPERA Font de sa Cala 0.00 0.00 94.97 CAPDEPERA Pedruscada 0.00 6.19 64.07 CAPDEPERA Provensals 0.00 0.00 98.06 CAPDEPERA Son Moll 0.00 40.21 63.09 MANACOR Cala Anguila- Cala Mendia 0.00 21.02 84.98 MANACOR Porto Cristo 39.33 63.06 95.66 MANACOR S'estany d'en Mas 0.00 77.20 79.19 MANACOR S'Illot- Cala Morlanda 28.28 100.00 100.00 SANT LLORENÇ Sa Coma 0.04 0.04 100.00




SANT LLORENÇ S'Illot 26.87 39.19 100.00 SANT LLORENÇ Son Moro 2.89 54.90 100.00 SANT LLORENÇ Son Moro Bonavista 0.00 0.00 20.19 SON SERVERA Cala Bona 0.54 22.26 88.83 SON SERVERA Cala Millor 10.45 24.53 100.00 SON SERVERA Costa dels Pins 0.07 12.68 98.25 SON SERVERA Port Verd 0.13 60.30 100.00

Evolució del percentatge d’usos urbans per centres turístics litorals. Font: elaboració pròpia

Quant als usos detallats del nuclis de població i a partir de la informació continguda a la gràfica següent, es podrien distingir els següents grups de nuclis:

Els nuclis tradicionals grans i Son Carrió. Es tracta dels assentaments tradicionals, quasi tots ells corresponents a les capçaleres dels municipis. Combinen els centres antics amb eixamples intensius. Integrarien aquest grup: Sant Llorenç, Manacor, Capdepera, Artà i Son Carrió.

Assentaments turístics. A l'àrea d'estudi destaquen els que són de caire turístic que ofereixen serveis com Cala Millor, Cala Bona, Son Moro, Sa Coma o Cala Rajada. La majoria dels centres turístics combinen per un costat els usos estrictament turístics amb usos residencials preferentment extensius. Cala Millor, Port Verd, s’Illot, s’Illot Cala Morlanda, Porto Cristo o Cala Rajada, es caracteritzen perquè els seus usos residencials són més aviat intensius. Per la seva banda, Son Moro, es caracteritza perquè està dominat per usos turístics i no residencials.

Nuclis residencials turístics, amb un ús del sòl urbà extensiu. Hi podem trobar els nuclis de Cala Gat, Son Moll, Canyamel, es Carregador o s'Estany d'en Mas.

Polígons industrials amb edificacions de tipus industrial i que ofereixen algun tipus de servei. Hi trobam: Polígon Industrial de Son Servera, de Manacor, de Capdepera i Artà.




0% 20% 40% 60% 80% 100%

ArtàCala Gat

Cala LliteresCala Mesquida

Cala RatjadaCanyamel

CapdeperaEs Carregador

Font de sa CalaPedruscadaProvensals

Son MollCala Anguila- Cala Mendia

ManacorPorto Cristo

S'Estany d'en MasS'Illot- Cala Morlanda

Son TalentSa Coma

Sant LlorençS'Illot

Son CarrióSon Moro

Son Moro BonavistaCala BonaCala Millor

Costa dels PinsPort Verd

Son ServeraPoligon Industrial de Capdepera

Polígon Industrial de ManacorPolígon Industrial deSon Servera

Polígon Industrial d'Artà

% d'ús

Residencial Centre Històric Residencial Intensiva Residencial Extensiva Turístic

Serveis Industrial ELP Equipaments

Infraestructures Viari ELPrivat

Usos del sòl detallats per nuclis. Font: elaboració pròpia a partir de MUIB

Sòl vacant

El total de places vacants a l’àmbit d’anàlisi, segons l’estudi de sòl vacant de 2008 era de 41.715 places, de les quals només 1.221 corresponen a places turístiques. Les places vacants representarien el 24,7% del total de places executades en aquest sistema (168.886).

Els nuclis amb major nombre de places vacants són Manacor i Porto Cristo. Per altra banda, els nuclis amb un major nombre de places turístiques vacants són Canyamel, Cala Bona, Cala Millor i Son Moro.




MUNICIPI NUCLI Habitatges vacants

Places turístiques vacants

Total Places vacants

ARTÀ Artà 1.094 0 2.735 CAPDEPERA Cala Gat 134 0 335 CAPDEPERA Cala Lliteres 168 0 421 CAPDEPERA Cala Mesquida 79 0 198 CAPDEPERA Cala Rajada 747 0 1.868 CAPDEPERA Canyamel 1.249 381 3.504 CAPDEPERA Capdepera 923 0 2.307 CAPDEPERA Es Carregador 28 0 70 CAPDEPERA Font de sa Cala 165 0 413 CAPDEPERA Pedruscada 115 0 288 CAPDEPERA Provensals 189 0 472 CAPDEPERA Son Moll 233 0 582 MANACOR Cala Anguila- Cala Mendia 700 0 1.751 MANACOR Manacor 3.030 0 7.575 MANACOR Porto Cristo 2.191 0 5.478 MANACOR S'estany d'en Mas 29 0 71 MANACOR S'Illot 170 0 425 MANACOR S'Illot- Cala Morlanda 572 0 1.430 MANACOR Son Talent 220 0 549 SANT LLORENÇ Cala Millor 268 249 917 SANT LLORENÇ Sa Coma 150 0 374 SANT LLORENÇ Sant Llorenç 1.255 0 3.138 SANT LLORENÇ Son Carrió 297 0 742 SANT LLORENÇ Son Moro 26 278 343 SANT LLORENÇ Son Moro Bonavista 62 0 154 SON SERVERA Cala Bona 57 314 457 SON SERVERA Costa dels Pins 182 0 456 SON SERVERA Port Verd 303 0 758 SON SERVERA Son Servera 1.561 0 3.904 TOTAL 16.197 1.221 41.715

Sòl vacant per nuclis. Font: elaboració pròpia a partir d’Estudi de Sòl vacant de SITIBSA 2008

Del total de les places vacants, un 18% corresponen a sòl urbanitzable mentre que la resta a sòl urbà.




Sòl urbà82%

Urbanitzable18%

Sòl vacant, segons classe de sòl. Font: elaboració pròpia a partir d’Estudi de Sòl vacant de

SITIBSA 2008




4. CONCLUSIONS

Aquest sistema està definit per l’eix septentrional de les Serres de Llevant (Massís d’Artà i Serra de Calicant). S’estén des del cap Ferrutx al nord i fins a l’altura del nucli de Manacor al sud. Es tracta d’un sistema configurat principalment entorn a cales més petites.

El litoral nord de Cala Rajada, fins al Cap Ferrutx presenta un millor estat de conservació coincidint amb el Parc de Llevant. Des de Cala Rajada fins a s’Estany d’en Mas, en el litoral, se succeeixen les urbanitzacions turístiques o turisticoresidencials, deixant pocs espais naturals entre elles. Els dos centres turístics principals, sobre els quals pivota la resta de litoral, són Cala Rajada i Cala Millor-sa Coma.

Cap a l’interior el sistema s’ha completar amb la inclusió de les capçaleres dels principals municipis afectats (Artà, Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Manacor) connectats a través de la carretera Ma-15.

A continuació es detallen les principals conclusions pel sistema territorial:

Allotjament

o Un dels sistemes amb un major nombre de places en establiments convencionals (62.561 places). Hi ha dos grans centres turístics que concentren la major part de les places del sistema, es tracta per una banda de l’àrea urbana formada per Cala Lliteres - Cala Rajada – sa Pedruscada – Font de sa Cala de la Platja amb 13.583 places, i per altra l’àrea urbana formada entorn a Cala Millor, Cala Bona – Cala Millor – Port Verd – s’Illot – sa Coma – Son Moro, amb 36.442 places.

o Cala Rajada, és dins aquest sistema l’àmbit que té una mitjana d’edat del parc hoteler superior a 40 anys i una categoria mitjana dels establiments hotelers relativament més baixa de 2,39. S’Illot i Cala Millor són altres zones amb edat mitjana alta i categoria mitjana inferior.

o El pes del turisme en habitatges de lloguer és inferior al d’altres zones, representa un 20% del total de l’allotjament. L’oferta no reglada pot suposar el 41% d’aquesta oferta.

o L’estacionalitat de l’oferta turística és alta, i major a Capdepera que a la resta del Llevant.

Recursos

o A part del producte turístic de sol i platja, el sistema territorial disposa d’una bona base de recursos naturals, patrimonials, paisatgístics, senderisme (la via verda podria ser un valor a considerar) en tots els casos sempre inferior a l’oferta que hi pot haver a les Badies del Nord per exemple... en canvi, per la seva posició dins l’illa, potser no és un sistema tant òptim pel cicloturisme. En resum es podria dir que actualment aquest és un sistema amb dos productes turístics principals: sol i platja i oci, i en menor mesura turisme esportiu, cosa que queda demostrada amb una estacionalitat alta.

o Existeix una important dotació de Camps de Golf a la zona entre Cala Rajada i Canyamel.

o La zona també destaca per tenir les tres principals coves turístiques de l’illa: Coves del Drach, dels Hams i d’Artà, que tenen l’accés regulat. Es tracta d’una de les atraccions més visitades de l’illa, especialment les Coves del Drach, que només quedarien per darrere de la Seu de Palma.

o Es tracta d’un sistema configurat principalment entorn a cales, i per tant la superfície de platges és inferior que a altres indrets. Per aquest motiu les platges de l’àmbit poden estar més saturades, considerant que el nombre de




places, en canvi, és elevat. Les platges de Cala Millor, Platja de Sa Coma, Cala Agulla, Cala Mesquida, Cala Torta, Son Moll, Canyamel, Font de sa Cala, Cal Gat, Porto Cristo, Cala sa Nau, presenten un grau d’ocupació elevat.

Factors externs.

o Els consums d’aigua per càpita als municipis de Capdepera, Sant Llorenç i Son Servera, són dels més elevats de l’illa de Mallorca.

o En els dos darrers anys (2013-2015) hi ha hagut increments de les intensitats mitjanes diàries de trànsit superiors al 15%, a les carreteres de Capdepera a Son Servera i de Capdepera a Artà.

o Als assentaments del litoral el percentatge d'habitatges buits i secundaris és molt elevat, arribant en alguns casos a superar el 50% del total d’habitatges (s’Illot – Cala Morlanda, Provensals, Font de sa Cala, es Carregador, Canyamel).

o Els preus dels habitatges més elevats es donen nuclis litorals amb un alt percentatge de residències secundàries com Costa dels Pins i Canyamel.

Documents

SISTEMA TERRITORIAL PENÍNSULA DE LLEVANTFITXES DE DIAGNOSI DE SISTEMES TERRITORIALS TURÍSTICS 8 PLA D’INTERVENCIÓ EN ÀMBITS TURÍSTICS DE L’ILLA DE MALLORCA (PIAT) Rústic