8/12/2019 Sobirania i justícia alimentària.

http://slidepdf.com/reader/full/sobirania-i-justicia-alimentaria 1/3

 Sobirania i justícia alimentària.

L’enginyer Sébastien Le Preste de Vauban1 (1633-1707)és convertí, al servei de Lluís XIV de França, en unareferència de la història militar. A més dels seus escritssobre fortificacions, setges i defenses de places fortes,destaquen d’altres com  El delme reial 2, un dels primer

referents contra els privilegis nobiliaris. A les seuesOciositats, una obra de 12 volums on aboca el seu bastconeixement a través de propostes de tot tipus, vaincloure un breu estudi:  Multiplicació teòrica d’una porca després de 10 anys 3. Proposà la cria de porcs pera afrontar les grans fams que patia la població enèpoques de males collites: calculà el “rendiment de laproducció” i el cost en aliment, i considerà que la gentpobre el podria assumir per a disposar d’aquestes“reserves alimentàries”. 

 Anys després, l’administració de Frederic el Gran dePrússia (1740-1786) impulsà el cultiu i consum de la

creïlla. Es tracta d’un aliment molt energètic, fontd’hidrats de carboni que aporta una gran quantitat de vitamina C i de potassi, a més de vitamines B1, B2, B3 iB6, magnesi, fòsfor, ferro i zinc. Molt menys exigentque el blat (la base alimentària de l’Europa medie val enforma de pa) s’adapta a climes freds i fa que la terra

oferisca un gran rendiment.

Fou cultivada i consumida sotaamenaça de greus càstigs, ja quemoltíssima gent les consideravaun fruït maligne i verinós que

generava malalties. Amb la dacsa,altre cultiu d’origen americà moltproductiu i que costà de seracceptat, serví per a evitar undesastre durant les males collitesde blat de 1771 i 1772. Suposà unarevolució alimentària quepermeté Prússia passar d’un censde 2,5 milions de persones quancomençà a regnar Frederic als 6milions de finals del XVIII. Aquesta revolució arribà a tots els

racons d’Europa, però massa tardper a la monarquia francesa: les males collites de blat dels anys 1780 foren un dels factors queimpulsaren la revolució4.

Sovint, ens volen fer creure que la dieta de gran part de la població, amb carn, lactis i ous dominanta tots els àpats, és un fet natural, defensat com la forma correcta d’alimentar-se, adequat a les

1 http://www.comite-histoire.minefi.gouv.fr/sections/histoireeco/economie/eco_generale/vauban 

2  Dîme Royale, imprès clandestinament el 1707 i condemnat pel Consell Privat el 14 de febrer, poc abans de

la mort de Vauban.3  Arxius del castell de Rosanbo.  Oisivetés. Llibre Commerce, agricultures, industries, 260 AP 61 (155 MI 54

et 55). Dossier 7:  Agriculture et élevage. Peça 3: Calcul de Vauban sur la multiplication théorique des

cochons issus d’une truie au bout de dix ans (6 fol.). 4 La gran fam d’Irlanda de mitjans del segle XIX es produí pels estralls a les plantacions de creïlles, atacades

pel fong Phytophthora infestans. Les morts a causa de la fam i de les malalties oportunistes, juntament a lagran onada migratòria cap a Amèrica, reduí la població de l’illa en un 25%. 

 Vauban.

 Der König ist überall  (El rei és a tot arreu). Robert Warthmüller (1886). Deutsches Historisches Museum, Berlín. 

8/12/2019 Sobirania i justícia alimentària.

http://slidepdf.com/reader/full/sobirania-i-justicia-alimentaria 2/3

necessitats d’aquesta espècie carnívora i heretat generació rere generació. No són més que justificacions prefabricades per a gent depenent d’una alimentació pobre en nutrients i carregadad’excessos que només beneficia a la indústria que obté els seus beneficis de l’esclavitud, tortura imatança diària de milions i milions d’animals. 

En realitat, la “tradició” alimentària és vegetal. Les plantes creixen del no res i cobreixen totes lesnecessitats humanes d’aliment; la planificació de l’aprofitament de la terra amb rotacions de

cultius, guarets i adobs que no han de vindre de la explotació animal o del laboratori, fa queoferisquen uns recursos molt superiors als que s’obtenen dels animals esclaus (que, a més, s’han demenjar les plantes). La terra i la força de treball, inclosa la dels èquids i bòvids que havien detreballar els camps, sempre han estat les propietats més valuoses, més que les eines i les màquineso que els animals que es convertien en produccions secundàries depenents dels excedentsagrícoles.

És així de senzill: la gent que ha de mirar per aprofitar al màxim els recursos disponibles només hamenjat i menja carn quan es gasta els diners en una festa, quan caça animals als vedats que la gentrica es sol apropiar, controlar i regular, quan la rep com a almoina o quan la furta. El pastoreig, lacaça o la pesca no solen ser els únics recursos disponibles i, quan es així, impliquen situacionsextremes, fràgils, precàries. Qui compta amb aliment sobrant per a criar animals i matar-los imenjar-se’ls, o per a esclavitzar femelles i obtindre ous o llet, sempre ha estat part d’una minoria.

Qui consumeix aliments d’origen animal, sobretot qui ho fa habitualment, té recursos per a seguirels dictats de la indústria, per a ostentar o, simplement, per a malbaratar.

Les cultures humanes sempre han tingut aliments vegetals com a referents de seguretat isostenibilitat. A l’antiga Xina elevarenl’arròs, el blat, el mill, l’ordi i la soja a lacategoria de llavors sagrades; el blat ésl’aliment d’Europa i també és sagrat,protagonista de l’eucaristia a les missescristianes; el cuscús (sèmola de blat) ésl’aliment del nord d’Àfrica, i l’arròs i lesllegums prenen el protagonisme més al sud;

les cultures americanes es desenvoluparen al voltant de les plantacions de dacsa i creïlla… Els animals humans, necessitats d’unaalimentació rica en hidrats de carboni,sempre han trobat a les plantes aquesta font bàsica d’energia. 

És cert que el progrés porta noves formes defer i genera canvis que semblen irreversibles,però només es mantenen aquells que sónsostenibles. El creixement irracionalfonamentat en l’energia dels combustiblesfòssils està tan condemnat com la suposadaalternativa nuclear i, malgrat que semblà serla  base d’una nova era, el seu temps noméshaurà estat un sospir en la llarga vida delplaneta i, fins i tot, en la història de lahumanitat. També desapareixerà, si encarahi és, la explotació industrial dels altresanimals per consumir en forma d’energia,menjar i aigua molt, moltíssim més del quegenera i per deixar al seu darrere muntanyesde deixalles i grans núvols de contaminants.

Si és així, la fi d’aquesta barbàrie no haurà

estat gràcies al progrés humà, alreconeixement de les altres vides a través deles seues mirades, a la preocupació per posar

8/12/2019 Sobirania i justícia alimentària.

http://slidepdf.com/reader/full/sobirania-i-justicia-alimentaria 3/3

fi al seu patiment i al compromís dereconèixer els seus drets fonamentals.Per això, entre d’altres coses, caldriaforagitar les idees de gent rica com laque portà Vauban a pensar que lamateixa població que moria de fam,malgrat viure abocada a la terra,

podria alimentar porcs. Com la quefa que molta gent es veja a ellamateixa com a membre d’una espècieque, seguint la tradició, caçaentrecots i llonganisses a lacarnisseria del cantó a canvi d’unaquantitat d’euros que permetriasubsistir durant tres mesos una granfamília d’Àfrica. Caldria pensar deforma intel·ligent i aprofitarracionalment els recursos de la terra

com varen fer a la Prússia de Frederic el Gran, caldria anar cap a una autèntica sobiraniaalimentària.Mentre la matança insostenible es sosté amb justificacions absurdes, els altres animals resten all’infern.